Plantes Medicinals Del Jardí Botànic de Gombrèn

PLANTES MEDICINALS DEL JARDÍ BOTÀNIC DE GOMBRÈN
1. ABIES ALBA 50.BETA VULGARIS ALTISSIMA

2. ACANTHUS MOLLIS 51.BETA VULGARIS CICLA
3. ACER CAMPESTRE 52.BETA VULGARIS CONDITIVA
4. ACHILLEA MILLEFOLIUM 53.BETA VULGARIS CRASSA
5. ACONITUM SP. PL. 54.BETONICA OFFICINALIS
6. ADIANTUM CAPILLUS-VENERIS 55.BETULA ALBA
7. AESCULUS HIPPOCASTANUM 56.BIDENS AUREA
8. AGAVE AMERICANA 57.BITUMINARIA BITUMINOSA
9. AGRIMONIA EUPATORIA 58.BORAGO OFFICINALIS
10.AJUGA REPTANS 59.BRASSICA OLERACEA
11.ALCEA ROSEA 60.BRYOANIA DIOICA
12.ALCHEMILLA SP. PL. 61.BUDDLEJA DAVIDII
13.ALLIARIA OFFICINALIS 62.BUXUS SEMPERVIRENS
14.ALLIUM CEPA 63.CALAMINTHA MENTHIFOLIA
15.ALLIUM PORRUM 64.CALENDULA OFFICINALIS
16.ALLIUM SATIVUM 65.CALLUNA VULGARIS
17.ALLIUM SCHOENOPRASUM 66.CALTHA PALUSTRIS
18.ALOE VERA 67.CALYSTEGIA SEPIUM
19.ALOYSIA CITRIODORA 68.CANNABIS SATIVA
20.ALTHAEA OFFICINALIS 69.CAPSELLA BURSA-PASTORIS
21.AMARANTHUS RETROFLEXUS 70.CAPSICUM ANNUUM
22.AMELANCHIER OVALIS 71.CAPSICUM FRUTESCENS
23.ANAGALLIS ARVENSIS 72.CARLINA ACANTHIFOLIA
24.ANETHUM GRAVEOLENS 73.CARUM CARVI
25.ANGELICA SYLVESTRIS 74.CELTIS AUSTRALIS
26.ANTHRISCUS CEREFOLIUM 75.CENTAUREA ASPERA
27.ANTHYLLIS VULNERARIA 76.CENTAUREA CALCITRAPA
28.ANTIRRHINUM MAJUS 77.CENTAURIUM ERYTHRAEA
29.APIUM GRAVEOLENS 78.CENTRANTHUS RUBER
30.AQUILEGIA VULGARIS 79.CETERACH OFFICINARUM
31.ARCTIUM LAPPA (& MINUS) 80.CHAMOMILLA RECUTITA
32.ARCTOSTAPHYLOS UVA-URSI 81.CHELIDONIUM MAJUS
33.ARNICA MONTANA 82.CHENOPODIUM ALBUM
34.ARTEMISIA ABROTANUM 83.CICHORIUM INTYBUS
35.ARTEMISIA ABSINTHIUM 84.CINERARIA MARITIMA
36.ARTEMISIA CAMPESTRIS 85.CLEMATIS VITALBA & RECTA
37.ARTEMISIA DRACUNCULUS 86.CLINOPODIUM VULGARE
38.ARTEMISIA VULGARIS 87.CONIUM MACULATUM
39.ARUM ITALICUM 88.CONVALLARIA MAJALIS
40.ARUNDO DONAX 89.CONVOLVULUS ARVENSIS
41.ASPARAGUS ACUTIFOLIUS 90.CONYZA BONARIENSIS
42.ASPARAGUS OFFICINALIS 91.CONYZA CANADENSIS
43.ASPERULA CYNANCHICA 92.CONYZA SUMATRENSIS
44.ASTRANTIA MAJOR 93.CORIANDRUM SATIVUM
45.ATROPA BELLADONA 94.CORIARIA MYRTIFOLIA
46.AVENA SATIVA 95.CORIS MONSPELIENSIS
47.BALLOTA NIGRA 96.CORNUS MAS
48.BARBAREA SP. PL. 97.CORNUS SANGUINEA
49.BELLIS PERENNIS 98.CORYLUS AVELLANA
99.CRATAEGUS MONOGYNA 150. GLECHOMA HEDERACEA
100. CROCUS SATIVUS 151. GLOBULARIA VULGARIS
101. CUCUMIS SATIVUS 152. HEDERA HELIX
102. CUCURBITA CYLINDRICA 153. HELIANTHUS ANUUUS
103. CUCURBITA PEPO & 154. HELIANTHUS TUBEROSUS
MOSCHATA 155. HELICHRYSUM STOECHAS
104. CUMINUM CYMINUM 156. HELLEBORUS FOETIDUS
105. CUPRESSUS 157. HELLEBORUS VIRIDIS
SEMPERVIRENS 158. HEPATICA NOBILIS
106. CUSCUTA EPITHYMUM 159. HERNIARIA GLABRA
107. CYDONIA OBLONGA 160. HIERACIUM PILOSELLA
108. CYNARA CARDUNCULUS 161. HORDEUM VULGARE
109. CYNARA SCOLIMUS 162. HUMULUS LUPULUS
110. CYNODON DACTYLON 163. HYOSCYAMUS NIGER
111. CYNOGLOSSUM OFFICINALE 164. HYPERICUM PERFORATUM
112. CYTISUS SCOPARIUS 165. HYSSOPUS OFFICINALIS
113. DACTYLORHIZA MACULATA 166. ILEX AQUIFOLIUM
114. DAPHNE LAUREOLA 167. INULA HELENIUM
115. DATURA STRAMONIUM 168. IRIS GERMANICA
116. DAUCUS CAROTA 169. JUGLANS REGIA
117. DIANTHUS SP. PL. 170. JUNIPERUS COMMUNIS
118. DIGITALIS LUTEA 171. KALANCHOE
119. DIGITALIS PURPUREA DAIGREMONTIANA
120. DIPSACUS FULLONUM 172. KNAUTIA ARVERNENSIS
121. DRACUNCULUS VULGARIS 173. LACTUCA SATIVA
122. DRYOPTERIS FILIX-MAS 174. LACTUCA VIROSA
123. DYSPHANIA AMBROSIOIDES 175. LAMIUM ALBUM
124. ECHINACEA ANGUSTIFOLIA 176. LAURUS NOBILIS
(& PALLIDA & PURPUREA) 177. LAVANDULA ANGUSTIFOLIA
125. ECHIUM VULGARE & LATIFOLIA
126. EPILOBIUM 178. LAVANDULA STOECHAS
ANGUSTIFOLIUM 179. LEONTOPODIUM ALPINUM
127. EPILOBIUM HIRSUTUM 180. LEONURUS CARDIACA
128. EQUISETUM ARVENSE 181. LEPIDIUM DRABA
129. ERODIUM CICUTARIUM 182. LEPIDIUM LATIFOLIUM
130. ERYNGIUM CAMPESTRE 183. LIGUSTRUM VULGARE
131. ESCHSCHOLZIA 184. LILIUM CANDIDUM
CALIFORNCIA 185. LILIUM MARTAGON
132. EUONIMUS EUROPAEUS 186. LINUM TENUIFOLIUM SSP.
133. EUPATORIUM CANNABINUM MILLETII
134. EUPHORBIA HELIOSCOPIA 187. LINUM USITATISSIMUM
135. EUPHORBIA LATHRYS 188. LITHOSPERMUM
136. FAGOPYRUM ESCULENTUM OFFICINALE
137. FAGUS SYLVATICA 189. LONICERA XYLOSTEUM
138. FICUS CARICA 190. LOTUS CORNICULATUS
139. FILIPENDULA ULMARIA 191. LYCOPERISUCM
140. FOENICULUM VULGARE ESCULENTUM
141. FRAGARIA VESCA 192. LYCOPUS EUROPAEUS
142. FRAXINUS EXCELSIOR 193. LYTHRUM SALICARIA
143. FUMARIA OFFICINALIS 194. MAHONIA AQUIFOLIUM
144. GALIUM APARINE 195. MALUS DOMESTICA
145. GALIUM VERUM 196. MALVA SYLVESTRIS
146. GENTIANA LUTEA 197. MANTISALCA SALMANTICA
147. GERANIUM ROBERTIANUM 198. MARRUBIUM VULGARE
148. GEUM URBANUM 199. MEDICAGO SATIVA
149. GINKGO BILOBA 200. MELILOTUS OFFICINALIS
201. MELISSA OFFICINALIS 254. PRUNUS AVIUM
202. MENTHA PIPERITA 255. PRUNUS DOMESTICA
203. MENTHA PULEGIUM 256. PRUNUS DULCIS
204. MERCURIALIS PERENNIS 257. PRUNUS CERASUS
205. MORUS NIGRA 258. PRUNUS DOMESTICA
206. NERIUM OLEANDER 259. PRUNUS DULCIS
207. NICOTIANA TABACUM 260. PRUNUS LAUROCERASUS
208. NIGELLA DAMASCENA 261. PRUNUS PERSICA
209. NIGELLA SATIVA 262. PRUNUS SPINOSA
210. OCIMUM BASILICUM 263. PULICARIA DYSENTERICA
211. OENOTHERA BIENNIS 264. PULMONARIA LONGIFOLIA
212. ONOBRYCHIS VICIIFOLIA (& AFFINIS & OFFICINALIS)
213. ONONIS SPINOSA 265. PYRUS COMMUNIS
214. ONOPORDUM ACANTHIUM 266. QUERCUS ILEX (& SP. PL.)
215. ORIGANUM MAJORANA 267. RAMONDA MYCONII
216. ORIGANUM VULGARE 268. RAPHANUS SATIVUS
217. ORNITHOGALUM 269. REICHARDIA PICROIDES
DIVERGENS 270. RIBES NIGRUM
218. OXALIS ACETOSELLA 271. RIBES RUBRUM
219. PAEONIA LACTIFLORA 272. RICINUS COMMUNIS
220. PALLENIS SPINOSA 273. ROBINIA PSEUDOACACIA
221. PAPAVER ORIENTALE 274. ROSA CANINA
222. PAPAVER RHOEAS 275. ROSA DAMASCENA
223. PAPAVER SOMNIFERUM 276. ROSMARINUS OFFICINALIS
224. PARIETARIA JUDAICA 277. RUBIA PEREGRINA
225. PASSIFLORA CAERULEA 278. RUBIA TINCTORUM
226. PASTINACA SATIVA 279. RUBUS IDAEUS
227. PETROSELINUM SATIVUM 280. RUBUS ULMIFOLIUS
228. PEUCEDANUM OFFICINALE 281. RUMEX ACETOSA
229. PHASEOLUS VULGARIS 282. RUSCUS ACULEATUS
230. PHYLLITIS 283. RUTA CHALEPENSIS
SCOLOPENDRIUM 284. SALIX ALBA
231. PHYLLOSTACHYS AUREA 285. SALVIA OFFICINALIS
232. PHYSALIS ALKEKENGI 286. SALVIA PRATENSIS
233. PINUS SYLVESTRIS 287. SALVIA SCLAREA
234. PISUM SATIVUM 288. SALVIA VERBENACA
235. PLANTAGO ARENARIA 289. SAMBUCUS EBULUS
236. PLANTAGO MAJOR 290. SAMBUCUS RACEMOSA
237. PLANTAGO SEMPERVIRENS 291. SAMBUUCS NIGRA
238. PLATYCLADUS ORIENTALIS 292. SANGUISORBA MINOR
239. POLYGALA CALCAREA 293. SANGUISORBA OFFICINALIS
240. POLYGONATUM 294. SANICULA EUROPAEA
MULTIFLORUM 295. SANTOLINA
241. POLYGONATUM ODORATUM CHAMAECYPARISSUS
242. POLYGONUM AVICULARE 296. SAPONARIA OFFICINALIS
243. POLYGONUM BISTORTA 297. SAROTHAMNUS SCOPARIUS
244. POLYGONUM PERSICARIA 298. SATUREJA MONTANA
245. POLYPODIUM VULGARE 299. SAXIFRAGA LONGIFOLIA
246. POPULUS NIGRA 300. SCROPHULARIA NODOSA
247. POPULUS TREMULA 301. SEDUM ACRE
248. PORTULACA OLERACEA 302. SEDUM TELEPHIUM
249. POTENTILLA ERECTA 303. SEMPERVIVUM TECTORUM
250. POTENTILLA NEUMANNIANA 304. SENECIO VULGARIS
251. POTENTILLA REPTANS 305. SIDERITIS HIRSUTA
252. PRIMULA VERIS 306. SILENE VULGARIS
253. PRUNELLA HASTIFOLIA 307. SILYBUM MARIANUM
308. SISYMBRIUM OFFICINALE 339. TILIA CORDATA
309. SMILAX ASPERA 340. TORDYLIUM MAXIMUM
310. SOLANUM DULCAMARA 341. TRACHELOSPERMUM
311. SOLANUM MELONGENA JASMINOIDES
312. SOLANUM NIGRUM 342. TRAGOPOGON PRATENSIS
313. SOLANUM TUBEROSUM 343. TRIFOLIUM PRATENSE
314. SOLIDAGO VIRGAUREA (& 344. TRIFOLIUM REPENS
GIGANTEA & CANADENSIS) 345. TRIGONELLA FOENUM-
315. SONCHUS OLERACEUS GRAECUM
316. SORBUS ARIA 346. TRITICUM AESTIVUM
317. SORBUS AUCUPARIA 347. TROPAEOLUM MAJUS
318. SPARTIUM JUNCEUM 348. TUSSILAGO FARFARA
319. STACHYS RECTA 349. ULMUS MINOR
320. STACHYS SYLVATICA 350. URTICA DIOICA
321. STELLARIA HOLOSTEA 351. VACCINIUM MYRTILLUS
322. STELLARIA MEDIA 352. VALERIANA OFFICINALIS
323. STEVIA REBAUDIANA 353. VERATRUM ALBUM
324. SUCCISA PRATENSIS 354. VERBASCUM SP. PL
325. SYMPHYTUM OFFICINALE 355. VERBENA OFFICINALIS.
326. SYRINGA VULGARIS 356. VERONICA OFFICINALIS
327. TAGETES MINUTA 357. VIBURNUM LANTANA
328. TAMUS COMMUNIS 358. VIBURNUM OPULUS
329. TANACETUM BALSAMITA 359. VICIA FABA
330. TANACETUM PARTHENIUM 360. VINCA MAJOR
331. TANACETUM VULGARE 361. VINCA MINOR
332. TARAXACUM OFFICINALE 362. VIOLA ODORATA
333. TAXUS BACCATA 363. VIOLA TRICOLOR
334. TEUCRIUM AUREUM 364. VITEX AGNUS-CASTUS
335. TEUCRIUM CHAMAERDYS 365. VITIS VINIFERA
336. TEUCRIUM PYRENAICUM 366. XANTHIUM SPINOSUM
337. THYMUS SERPYLLUM 367. ZEA MAYS
338. THYMUS VULGARIS 368. ZINGIBER OFFICINALE
AVET
Abies alba Miller
[1768, Gard. Dict., ed. 8, n° 1]
(=Abies pectinata DC) 2n=24
avetosa a la Val d'Aran
Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Weiss-tanne / Edel-tanne / Silbertanne / Tanne / Tannenbaum

Anglès: European silver fir/ Christmastree / Common silver fir / Silver fir / White fir
Àrab: ‫ قضم قريش‬/ ‫ تنوب‬/ ‫ الشوح األبيض‬/ ‫شوح أبيض‬

Aragonès: abet, abete, abetina, abeto, abetuna, abetunas, abez, bet, pibet, pinabete.
Castellà: abete, abeto, abeto blanco, abeto común, abeto de Escocia, abeto de Normandía,
abeto de hoja de tejo, abeto noble, abeto pectinado, abeto plateado, abeto-branco,
abetuna, abetunas , pinabete, pinabete común, pinavete, pino-abeto, sapino, árbol
de Navidad.
Català: auet, aveit, avet, avet comú, bet, pi, pi-avet, pinavet, pivet, sebó, vet.
Danès: Almindelig ædelgran, Ædelgran
Eslovè: Jedľa biela
Euskera: abetoa, abetúa, izai, izea, izei zuri, izei zuria, pinabetea, txapin, txapina, zapin,
zapina.
Finlandès: Saksanpihta /Eurooppalainen jalokuusi / Saksanjalokuusi / Saksankuusi
Francès: Sapin blanc / Sapin / Sapin argenté / Sapin commun / Sapin pectiné
Grec: Λευκή ελάτη
Holandès: Gewone zilverspar /Grote spar / Zilverspar
Hongarès: Közönséges jegenyefenyő / Közönséges jegenyefenyö / Lucfenyő
Italià: Abete bianco /Abete / Abete commune / Abete vero
Japonès: ヨーロッパモミ
Noruec: Vanlig edelgran / Edelgran / Sølvgran / Vanleg edelgran
Polac: Jodła pospolita / Jodła balsamiczna / Jodła biała
Portuguès: abeto, abeto negro, abeto-branco, abeto-pectinado, peuce, pinheiro do pez.
Rus: Пи́хта белая / Ель / Пихта белая / Пихта европейская / Пихта европ е́йская
Suec: Silvergran
Turc: Orta avrupa göknarı /Avrupa göknarı

Ucraïnià: Яли́ця бі́ла / Ялиця біла
Xinès: 銀冷杉 / 银冷衫
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Els avets del gènere Abies són arbres de fulla perenne, monopòdics, amb rames disposades en
verticils dicotòmics regulars, i amb capçada entre cònica i cilíndrica. En sentit acurat,
normalment, del tronc principal en surten rames fines més aviat horitzontals. Serien branques les
d’alguns avets, com el de Canejan, gruixudes, i disposades com a braços de canelobre. Les
branquetes no tenen solcs, són de secció arrodonida i mostren les cicatrius de la inserció de les
fulles força rodones. Les fulles són linears, aplanades o lleugerament tetràgones; no són pas
decurrents, i tenen dues bandes blanques d’estomes a la cara de sota (abaxial). També tenen dos
canals resinífers, ja siguin marginals o centrals. Cons (aments) de flors masculines axil·lars,
nombrosos a la part inferior del ramatge. Pinyes erectes, entre cilíndriques i ovoides, a la zona
superior de la capçada, amb esquames aviat caduques (a la tardor del segon any), però raquis
central persistent. Llavors alades.
A Abies alba Miller les fulles, almenys a les rames inferiors o mitjanes, estan disposades gairebé
en un sol pla (sub-dístiques), ―si bé a les puntes estan més desordenades― i són emarginades al
centre de l’àpex, i fosques per la cara adaxial i més clares per sota, i molt aplanades, d’1.5-3 cm ×
1.5-2 mm, flexibles; i té pinyes de 10-15-(20) × 3-4 cm, amb esquames tectrius exsertes i amb
limbe cuspidat. Aments masculins de 7-12 mm, agrupats a la part inferior de les rames. El tronc
és recte, en general. Les rames fan pisos força horitzontals. Borrons poc resinosos. L’escorça és
llisa i blanquinosa als arbres joves, però després, amb els segles, es fa una mica rugosa i fosca. La
capçada sol ser cilíndrica i molt més alta (fins a 20 metres correntment) que estreta. Branquillons
pubescents, de color ocre grisós primer any, i després grises. Borrons aguts, no resinosos.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Mapa de distribució de l’avet (Abies alba Miller), segons WALTHER

OTTO MÜLLER - OTTO WILHELM, THOMÉ: Flora von Deutschland,
Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany. En verd: àrea
natural. En marró: àrea on s’ha introduït.
La resina líquida supura per les butllofes de
l'escorça.
L’avet és el menys muntanyenc dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana.
Es fa força a la zona de fageda, en sòls profunds i no massa humits, però també pot arribar a la
zona del pi negre. El sotabosc pot ser el típic d’una fageda seca (Montseny), o bé el d’una pineda
de pi negre (Andorra, Setcases), o ser un sotabosc especial amb moltes molses i alguna orquídia
(Goodyero-Abeitetum), tal com passa al Portilló de Bossòst (Val d’Aran). Sol viure entre 700 i 1800
m snm. No suporta les sequeres fortes. L’avet fa les pinyes (de color marró fosc), de 10-20 cm,
dirigides cap amunt. En canvi, les pícees tenen les pinyes (de color més clar) penjants. L’espècie
Abies alba Miller és autòctona a Europa (Pirineus, Apenins, Alps, Alps Dinàrics, Carpats,
Balcans). Pot arribar a fer 20 m de volt de canó. A la Baga de la Serra de Montgrony hi destaquen
almenys tres exemplars declarats monumentals: el de la Baga de la Berruga, el del Torrent de la
Font Tosca (2 Km al SW de Campelles), i el del Torrent de la Comella (4 Km a l’Oest de Campelles).
Fan uns 30 m d’alçària i uns 3 m de volt de canó. Altres avets monumentals es poden trobar a
l’Alt Berguedà (molleres de Gresolet), Alt Urgell (barranc de la Fou), Pallars Sobirà (Pla de la Selva,
Forns, Coma Pedrosa, Cireres, La Solaneta), la Cerdanya (Das, Bagues), Alta Ribagorça (Cremada,
barranc de la Morrana), Val d’Aran (Canejan: Bordius 5.5 m volta de canó, 14 branques, 22 m
alçària); i Osona (Espinelves: 45 m d’alçària a Masjoan). A la baga del Cadí n’hi havia que tenien
més de 500 anys. Algun exemplar monumental arriba fora dels Pirineus als 60 m d’alçària. El
comte RUSSELL explica en els seus «Records d’un muntanyenc» que al seu temps (segona meitat
del segle XIX) hi havia avets monumentals, amb tronc a la base de 3 m de diàmetre, a la vall
d’Estós, a la capçalera de la vall de Benasc, i a la vall de Viadós.
EPÍFITS I SIMBIONTS
A les rames pot haver-hi plantes paràsites com Viscum album. Molt interessant és l’efecte
anticancerós d’aquest vesc sobre metàstasis als pulmons o sobre liomiosarcomes.
A les rames i escorça solen haver-hi un munt de líquens. Per exemple, a la zona de la Collada de
Toses, hi abunden Alectoria sarmentosa, Bryoria fuscescens, Parmelia exasperatula. La llista es
pot ampliar [A. GOMEZ BOLEA- Anales de biología, Murcia, vol. 1 (1984) ]:
• Arthonia radiata • Lecidella euphorea • Rinodina roboris
• Buellia disciformis • Parmelia sulcata • Usnea filipendula
• Buellia punctata • Physcia adscendens • Usnea florida
• Hypogymnia physodes • Pseudoevernia furfuracea • Usnea hirta
• Hypogymnia tubulosa • Ramalina farinacea • Usnea prostrata
• Hypogymnia vittata • Ramalina fastigiata • Usnea substerilis
• Lecanora carpinea • Ramalina fraxinea • Usnea tortuosa
• Lecanora chlarotera • Ramalina obtusata • Xanthoria lobulata
• Lecanora leptyrodes • Ramalina reagens
• Lecidella achristotera • Rinodina exigua
Associats a l’avet, hi ha molts bolets, i alguns són molt bons per menjar: Boletus edulis,
Cantharellus cibarius, Hydnum repandum, Hygrophorus marzuolus, Lactarius salmonicolor,
Tricholoma terreum.
A l’aparell radical hi poden trobar (Polònia) fongs micorrízics, essent el més constant Cenococcum
geophilum:
• Amanita muscaria (L.) Lam. • Meliniomyces variabilis Hambl. & Sigler
• Byssocorticium atrovirens (Fr.) Bondartsev & • Peziza sp.
Singer • Piloderma fallax (Lib.) Stalpers
• Cantharellus sp. • Pseudotomentella tristis (P. Karst.) M.J. Larsen
• Cenococcum geophilum Fr. • Russula fellea (Fr.) Fr.
• Cortinarius fulvescens Fr. • Russula ochroleuca Fr.
• Cortinarius malachius (Fr.) Fr. • Tomentella albomarginata (Bourdot & Galzin)
• Cortinarius semisanguineus (Fr.) Gillet M.P. Christ.
• Craterellus lutescens (Fr.) Fr. • Tomentella botryoides (Schwein.) Bourdot &
• Genea sp. Galzin
• Geopora cervina (Velen.) T. Schumach. • Tomentella stuposa (Link) Stalpers
• Imleria badia (Fr.) Vizzini • Tomentella terrestris (Berk. & Broome) M.J.
• Inocybe geophylla (Bull.) P. Kumm. Larsen
• Laccaria amethystina Cooke • Tuber puberulum Berk. & Broome
• Laccaria laccata (Scop.) Cooke • Tylopilus felleus (Bull.) P. Karst.
• Lactarius aurantiacus (Pers.) Gray • Tylospora asterophora (Bonord.) Donk
• Lactarius camphoratus (Bull.) Fr. • Xerocomellus pruinatus (Fr. & Hök) Šutara
• Lactarius rufus (Scop.) Fr.
ESPÈCIES SIMILARS
Vegi’s a «Plants of the World» http://www.plantsoftheworldonline.org/?q=abies

En una revisió recent https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18304200 dins la família Pinàcies,
el gènere Abies s’inclou a la subfamília Abietoidees junt amb el gènere Tsuga. Apart, el gènere
Picea s’inclou dins una subfamília pròpia (Piceoidees). Pseudotsuga i Larix queden en la
subfamília Laricioidees. I Pinus dins la subfamília Pinoidees. El gènere Abies té unes 55 especies,
considerant-se només 33 les principals. Com a arbre de Nadal, a més de l’híbrid Abies x masjoani
(=pinsapo x alba x picea), s’han fet servir Abies balsamea, Abies nordmanniana, Abies procera. Per
distingir les espècies la forma i inserció de les fulles i la forma i disposició de les bràctees de les
pinyes són molt importants. El gènere es pot dividir en 9 seccions.
1) secció balsamea (Sibèria i Nord-Amèrica): inclou, per exemple, Abies balsamea, A,. bifolia, A.
fraseri, A. lasiocarpa, A. nephrolepis, A. koreana, A. sachalinesis, A. sibirica, A. veitchii.
2) secció grandis (Nord-Amèrica): inclou, per exemple, Abies grandis, A. concolor, A. durangensis,
A. flinckii, A. guatemaltensis, A. veharii.
3) secció abies (Europa, Turquia): inclou, per exemple, Abies alba, A. borisii-regis, A. cephalonica,
A. nebrodensis, A. nordmanniana, A. numidica, A. pinsapo.
4) secció momi (Àsia central i oriental): inclou, per exemple, Abies beshanzuensis, A. chensiensis,
A. firma, A,. holophylla, A. homolepis, A. kawakamii, A. pindrow, A. recurvata, A. ziyuanensis.
5) secció amabilis (Nord-Amèrica i Japó): inclou, per exemple, Abies amabilis, A. mariesii.
6) secció pseudopicea (Àsia central): inclou, per exemple, Abies chengii, A. delavayi, A. densa, A.
fabri, A. fangingshanensis, A. forrestii, A. squamata, A. yuanbaoshanensis.
7) secció oiamel (Mèxic): inclou Abies religiosa, A. hickelii.
8) secció nobilis (Nord-Amèrica): inclou Abies procera, A. magnifica.
9) secció bracteata (Califòrnia): inclou Abies bracteata.
Al Sud d’Espanya i Nord del Marroc (Grazalema, Serranía de Ronda, Rif) destaca l’ Abies
pinsapo, de fulles no dístiques i punxents. El podem veure als jardins, com el de Montjuïc o el de
Blanes. Al Nord d’Àfrica hi podem trobar també Abies marocana i Abies numidica. I a l’Orient
Pròxim, Abies cephalonica i Abies nordmanniana. És molt interessant de visitar l'arborètum de
la SNF a Sant Guillem del Canigó. S’hi poden veure diverses espècies de coníferes d’arreu del
món, i algunes espècies d’Abies com ara:
• cephalonica (Grècia) • halophylla (Korea) • numidica (Nord
• concolor (Nord- • koreana (Korea) d’Àfrica).
Amèrica) • lasiocarpa (Nord- • procera (Nord-
• firma (Japó) Amèrica) Amèrica)
• grandis (Nord- • nordmanniana • recurvata (Xina)
Amèrica) (Orient Mitjà i Pròxim) • sitchensis (Nord-
Amèrica)
Abies concolor
Abies cephalonica
Abies lasiocarpa Abies sitchensis
Abies koreana Abies procera

Abies firma
Abies halophylla
Abies numidica
El que solen vendre com a oli essencial de pi sol ser d’Abies sibirica. Conté acetat de bornil,
acetat de terpenil, i camfè. Hom el recomana com a antiespasmòdic i antiinflamatori, contra
bronquitis asmàtica, colitis o contra la piorrea. Una dada curiosa sobre els testimonis de Jehovà
desterrats a la Sibèria durant l'estalinisme és que evitaven tenir càries mastegant tot el dia un
brot d‘Abies sibirica.
Picea abies: distribució mundial natural (verd) o introduïda (lila), segons Plants of the
World.
Una espècie que s’havia inclòs al mateix gènere és la Picea abies (L.) H. Karst
(1981) (= Abies excelsa (Lam.) Poir.). El gènere Picea es diferencia ara clarament Pica abies
del gènere Abies perquè el gènere Picea té les pinyes que pengen de les rames cap
avall, enlloc de tenir-les dretes, erectes (com el gènere Abies). Picea abies pot
arribar a fer 60 m d’alçària i fer 4.5 m de volt de canó. Pot arribar a viure més de 9000 anys (Old Tjikko, a Suècia). Les
rames mitges i baixes creixen horitzontals, però les superiors tiren cap amunt. El tronc és molt recte. Escorça i pinyes roges
(al madurar). Fulles aciculars d’1-2.5 cm, rígides, en verticils (no en un sol pla com als avets). De secció transversal
quadrangular. Rames molt joves grogoses. Pinyes que pengen, de 10-18 cm. Pinyons de 4-5 mm negrosos, amb ala marró
clar de 15 mm. Prefereix terrenys àcids o neutres als calcaris. Millor que siguin una mica humits. Suporta estar vora el mar
però no suporta la contaminació atmosfèrica. Prefereix no estar a l’ombra. Es fa des d’Escandinàvia als Alps i els Carpats,
però ha estat introduït formant masses forestals a les illes britàniques, centre d’Europa i Pirineus (i fins i tot al Montseny). A
Suïssa és més abundant que l’avet (Abies alba). Els brots es poden aprofitar per fer cervesa. Escorça en emplastres
antisèptics. La saba o la goma aplicada a abscessos o flegmons. La pyx liquida s’empra per a fabricar vernissos o en
emplastres medicinals. La trementina és impermeabilitzant de la fusta. L’oli essencial de les fulles s’empra en perfumeria.
L’escorça conté un 13 % de tanins. Resisteix bé les ventades. Hi ha cultivars com inversa, procumbens, que es planten als
jardins com a entapissant. Altres varietats de jardí són: aurea, pendula, argentea, nana. La fusta és elàstica, bastant forta,
resistent a l’aigua, lleugera. S’empra en ebenisteria, per fer instruments musicals (violins Stradivarius, o pianos Fazioli, per
exemple). També per pasta de paper. Antibiòtic, antisèptic, balsàmic, expectorant, sedant. S’ha emprat contra asma, ansietat,
bronquitis, refredat, sinusitis, catarro, faringitis, tuberculosis, tos, ronquera, dits botits, gota, artritis, dolor al cor, mal de cap,
insomni. I, externament, contra butllofes a la boca, urticària, ferides, neuràlgies, abscessos. Són famosos els caramels i el
xarop contra la tos Santsapina (Vogel). Al centre i Nord d’Europa ve a ser l’avet típic de Nadal, més fins i tot més que l’avet
en sentit estricte.
Al mateix arborètum de Sant Guillem del Canigó, sota mateix el refugi, podrem veure-hi altres
espècies del gènere Picea:
• asperata (Xina) • omorika (Balcans)
• engelmanii (Nord-Amèrica) • orientalis (Orient Mitjà)
• koyanae (Japó) • retroflexa (Xina)
• likiangensis (Xina) • sitchensis (Nord-Amèrica)
• meyeri (Mongòlia)
USOS DIVERSOS DE L’AVET (ABIES ALBA)
Les rames de l’avet les empraven els Neandertals (Söningen) fa 400.000 anys per a fer llances
d’uns 2 m. Les rames i el fullatge són tant atapeïts que en una ocasió varen salvar d’una mort
segura un paracaigudista. NICHOLAS STEPHEN ALKEMADE (1922-1987), soldat britànic, caigué sense
paracaigudes des d’uns 6.000 metres, la nit del 23 al 24 de març de 1944 sobre territori alemany
nevat. El viny o boll de les fulles d’avet es pot donar a les vaques quan escasseja el farratge al
final de l’hivern. La reïna líquida es retira a l’estiu de petits talls, practicats als bonys del tronc
d’arbres vells, i es recull en una mena d’esquellots clavats de cap per amunt. La trementina de
l’avet (Abies alba) s’anomena també trementina d'Estrasburg. Molts productes de destil·lació de la
fusta d’avet s’empren en perfumeria, cosmètica, medecina, i com a ingredients de vernissos. La
fusta s’empra per a fer xalets (carcasses, parets i bigues), contraxapats, violins, pianos,
harmòniques, guitarres, pals de batedores, tambors, i òrgans; a més de pals de vaixells de vela, i
com a matèria prima per a pasta de paper.
USOS MEDICINALS DE L’AVET (ABIES ALBA)
Els grups de flors masculines (marrons) no són resinosos. Les pinyes sí que ho són. Les arrels
molt poc. S’empren pinyes, flors, reïna, escorça, rames amb fulles, i arrels. Posar una rama d’avet
tendra (amb fulles) a l’habitació ajuda molt a respirar millor per la nit, quan es tenen afeccions
pulmonars. La reïna, presa en excés, pot donar lloc a atacs d’asma en persones al·lèrgiques.
L’essència o destil·lat de la trementina va bé per untar-se mans i peus i així prevenir congelacions
quan anem a l’alta muntanya a l’hivern.
En general, les propietats de l’avet són:
• antiartrític • depuratiu (resina)

• anticancerós • diürètic
• antihelmíntic • febrífug
• antireumàtic • laxant
• antisèptic • mucolític
• astringent • sudorífic (resina bullida en llet)
• balsàmic • vasoconstrictor
• cicatritzant • vulnerari
• cosmètic
Les pinyes s’empren (en xarop) (soles o amb camamilla) contra: ardor d’estómac, grip, bronquitis,
refredat. Deixades macerar en aigua freda (i sucre) donen una beguda refrescant (típica del
Montseny). L’oli de macerar les pinyes s’aplica al pit quan hi ha congestió pulmonar. I el decuit de
les pinyes verdes s’empra contra l’afonia.
En ús extern, la reïna/oli/trementina s’aplica en:
 abscessos  neuràlgies
 carn-esqueixats  os del braç trencat: paper d’estrassa
 ciàtica embegut amb clara d’ou batuda, oli d’avet.
 conjuntivitis  os del pit fracturat: 9 plecs de paper
 cops: emplastre amb xocolate + sucre + d’estrassa embegut en mel amb oli d‘avet i
resina pols d’encens.
 dermatitis  ossos dislocats: emplastre de farina + sabó
 ferides petites (animals i persones) + licor d’anís + resina d’avet.
 furóncols: escorça blanca de Sambucus  ossos esquerdats (resina calenta + mel+
nigra + Ulmus glabra + resina d’avet. immobilització embenada)
 fractures d’ossos  ossos trencats ceba de Lilium martagon +
 gingivitis resina d’avet aplicada i ben immobilitzada.
 grans: ceba cuita + trementina + llard dolç  sinovitis
 herpes  talls
 mal de queixal  tendinitis (canell, etc.)
 mal de ronyons (en paper d’estrassa)  torçades
 miàlgies  tumors
 úlceres infectades
En ús intern, la reïna (unes poques gotes) es pren en:
 artritis  gonorrea
 asma  gota
 afeccions cardíaques  hemorroides
 afeccions cerebrals (manca de memòria,  infeccions (pell, pulmons, ronyons)
arterioesclerosi)  intoxicació per fòsfor
 afeccions respiratòries (tuberculosi,  leucorrea
pulmonia, bronquitis, asma)  paràsits intestinals
 afonia  pulmonia
 amigdalitis  retenció de líquids
 artritis  reuma
 càlculs (pedres)  sinusitis UI / UE (bafs)
 cansament  tos
 cistitis  tuberculosis
 estrenyiment (a les vaques)  tumors
 febre  úlceres internes (estómac, etc.)
 gastritis  varius
Els borrons resinosos s’empren contra: bronquitis, catarro, pulmonia, tos. Formen part d’algunes
fórmules de ratafies o licors digestius, junt a la closca de nou verda i moltes altres plantes.
Les flors (masculines) s’empren contra:
 cansament (banys)  tumors freds

 catarro (xarop)
 herpes * Barreja expectorant i balsàmica ( JOSEP FERRAN
 infeccions COMAS): 1 got de llet + 1 cullerada de flors d’avet + 1
figa seca esmicolada + 2 dàtils + 3 panses. Es bull 5
 raquitisme (banys + fulles)
minuts, es deixa reposar, es cola i es pren repartit
 reuma en dues vegades, ben calent.
 tos *
Les rels s’empren per prendre’n la decocció contra: dolors d’hèrnia, mal de queixal.
L’escorça s’empra com antisèptica, cardio-protectora, anti-ateromatosa, i astringent. També,

presa, com a preventiva de diabetis; i, glopejant el decuit, contra mal de queixal.
Les rames (amb fulles) s’empren com expectorants i sedants bronquials. Mastegar una punteta
prevé les càries. Banys generals del decuit afegint-hi un niu de formigues del Pallars: contra
febres de Malta.
La mel d’avet actua com a antibiòtic contra bacteris resistents (Acinetobacter baumannii,
Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis). Les abelles la fabriquen a partir de les
excrecions de les puntes de les rames o a partir de les dels pugons Todolachnus abieticola. També
com a anticancerosa contra: HeLa (carcinoma de coll de matriu), SW620 (adenocarcinoma colo-
rectal metastàtic), adenocarcinoma epitelial de mama MCF-7, CFPAC-1 (carcinoma pancreàtic
derivat de metàstasis hepàtica), i carcinoma pancreàtic MIA PaCa-2.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6399710/
Xarops:
A) de la Cerdanya: pinyes verdes d’avet + Achillea ceretana + Equisetum arvense + Pinus sylvestris
+ Tussilago farfara + Verbascum pulverulentum. Es prepara amb molt de sucre i es pot prendre
directament o introduint-lo en una infusió de camamilla o de Te de Galba (Sideritis hyssopifolia).
B) del Pallars. Pinyes d’avet + Artemisia campestris + Calluna vulgaris + Eucalyptus globulus +
Pinus sylvestris + Populus nigra + Sambucus nigra + Tanacetum parthenium +Thymus vulgaris.
C) rodanxes de pinyes d’avet intercalades entre capes de sucre roig embegut amb vi.
Barreges:
A) anticatarral de l’Empordà: puntes de rames d’avet + Borago officinalis + Malva sylvestris +
Plantago major + Pulmonaria affinis + Sambucus nigra.
B) cataplasma per unir ossos trencats: ceba de Lilium martagon + resina d’avet.
ESOTERISME
 ARBRE DE NADAL. A Catalunya, abans del cultiu en viver a Espinelves de l’avet Abies x
masjoanii (= Abies pinsapo x Abies alba x Picea abies) era costum tallar i posar a casa o a
la plaça principal del poble un avet de l’espècie Abies alba, adornat i amb llumenetes.
També alguns tallaven un petit pi de l’espècie Pinus sylvestris amb la mateixa finalitat. I
recentment ja és potser més comú substituir el vegetal per material sintètic. L’origen de la
tradició ha de raure als països nòrdics. Fins cap el segle IX allí celebraven el naixement del
deu del sol i la fertilitat (Frey) adornant un arbre perennifoli durant el solstici d’hivern i
dies posteriors. Però amb l’evangelització, Frey va ser substituït per Crist. Per a Sant
Bonifaci (segle VIII) els ornaments de l’arbre de Nadal tenien un significat. Les pomes
recordaven el pecat original. I les llumenetes la llum del món (Jesucrist). Els regals posats
al peu de l’arbre per als nens els podia posar o bé Santa Claus (Papà Noël), els Reis Mags,
o Sant Nicolau. La popularització de la tradició de posar l’arbre a la plaça principal del
poble data almenys de principis de segle XVII a Alemanya. A principis del XIX a Finlàndia.
A mitjans del XIX a Anglaterra, amb la reina VICTÒRIA i el seu espòs ALBERT. A Madrid va
implantar-se la moda el 1870, amb ALFONS XII. En general sembla que als països
protestants la moda estava més implantada que als catòlics. LUTER alguna cosa hi tenia
que veure. L’estrella a l’arbre recorda la que va guiar als Reis Mags. Les boles brillants
recorden la temptació del pecat original. Els llaços més o menys constitucionals recorden
els lligams de les famílies unides. Les llums donen idea de la restauració de Crist a tot
l’arbre genealògic. Alguns hi veuen en l’arbre la forma de la torre de Babel, l’origen de les
discòrdies entre els súbdits de Nemrod (besnét de Noè, adversari de Abraham, i per a
alguns, fundador de la maçoneria). La moda universal de l’arbre de Nadal, data només des
de just després de la Segona Guerra Mundial. Va ser divulgada pels soldats americans
després d’envair Alemanya.
 Per la REVETLLA DE SANT JOAN, a la Val d’Aran, fan una festa amb l’avet. Donen set
voltes al voltant de l’avet caigut per atraure així la bona sort durant tot l’any. Per la
revetlla de Sant Joan a molts països nòrdics posen el maj stanger (tronc d’avet pelat i
decorat) a la plaça principal. Hi ballen al voltant durant el dia i la nit, i l’endemà el
cremen. La vigília de Sant Joan a Wolfeck (Àustria) un noi completament cobert per rames
d’avet, i acompanyat per una quadrilla de companys esvalotadors, va demanant llenya a
les llars per on passa. I quan li’n donen canta quelcom com ara. « Arbres del bosc vull. No
vull llet agre, sinó cervesa i vi, perquè l’home del bosc estigui alegre i divertit».
 Les rames d’avet beneïdes pel DIUMENGE DE RAMS es posen a finestres i balcons per
protegir la casa de llamps, i/o mals esperits.
 Per evitar els danys d’una pedregada a l’hort, alguns pagesos (de l’Alt Urgell) claven rames
d’avet al terra abans de la tempesta o el dia de La Santa Creu (3 DE MAIG).
 A Rússia, PER FER PLOURE, pujaven tres homes als avets grans del bosc. Un imitava el
so dels trons. L’altre les espurnes dels llamps. I el darrer, el soroll de la pluja. I els
germans bessons dels shuswaps poden fer ploure tirant avall les puntes de les rames dels
avets.
 Pel PRIMER DE MAIG a França, Alemanya, Espanya, Anglaterra, es feia una festa similar
amb l’arbre magenc. La xerinola s’estenia durant el segle XVI cap els bosc i moltes noies ja
no en tornaven verges.
 El QUART DIUMENGE DE QUARESMA, a Eisenach (Alemanya), feien rodar una roda des
de dalt la muntanya. Dins hi havia un ninot de palla que representava la mort. L’endemà
tallaven un avet alt i el col·locaven a la plaça dret després d’haver-lo adornat. Els homes
del poble hi pujaven per arribar a les cintes que l’adornaven.
 A Lapalisse (França) al començar LA BAREMA posen un ninot de massapà penjant d’un
avet que duen en carro a casa l‘alcalde. El treuen quan s’acaba la barema i reparteixen el
ninot perquè se’l mengin entre els veïns.
 Per lliurar-se dels DOLOR DE LA GOTA, els homes de Sonneberg (Alemanya) feien un nus
amb una cinta en una rama d’un avet i li resaven quelcom com ara: « Deu te guardi, noble
avet; et porto ma gota. Ací faré un nus i hi lligaré la meva gota. En el nom del Pare, del Fill
i de l’Esperit Sant. Amén».
 CAFEOMÀNCIA. La figura d’un avet, en els pòsits de cafè en un got, significa amor a la
soledat. I, en els pòsits en un plat, fortalesa, a pesar de no tenir una cura delicada d’un
mateix.
 SOMNIAR amb avets diuen que significa vigor (fins i tot sexual), alegria, i pau; però que cal
seguir posant dedicació als assumptes quotidians perquè progressin. O que cal ajudar un
amic sincer que necessita la nostra ajuda. També significa, quan veiem les seves pinyes,
sorpresa plaent, per haver ajuntat allò útil amb allò agradable. Si trobem les pinyes al
terra, això significa que l’atzar ens ajudarà i n’estarem contents.
PRINCIPIS ACTIUS A ABIES ALBA
• 1-monoestearina (fulles) • àcid tartàric (borrons) • glicerina (borrons)

• abietospirona • àcid tartàric (borrons) • glucosa (fulles)
• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid tartàric (fulles) • glucosa (borrons)
(borrons) • alfa-fel·landrè • glucosa-6-fosfat (fulles)
• àcid abietínic • alfa-fenchè • glucosa-6-fosfat (borrons)
• àcid abietinòlic • alfa-llimonè • iso-maltosa (borrons)
• àcid aspàrtic (fulles) • alfa-pinè (56% a l’oli • iso-maltosa (fulles)
• àcid aspàrtic (borrons) essencial de les pinyes) • L-alfa-pinè
• àcid benzoic (borrons) • arabitol (borrons) • L-bornil-acetat
• àcid clorogènic (fulles) • asparagina (fulles) • L-llimonè
• àcid dehidro-abietínic • asparagina (borrons) • lignans
(llavors) • asparagina (borrons) • llimonè (fis a 70% en oli
• àcid eicosanoic (fulles) • asparagina (fulles) essencial de pinyes)
• àcid fumàric (fulles) • beta-fel·landrè • maltol
• àcid galactònic (borrons) • beta-pinè • maltosa (fulles)
• àcid galacturònic • bronilè • mannosa (fulles)
(borrons) • camfè • melibiosa (borrons)
• àcid galacturònic (fulles) • carè • melibiosa (fulles)
• àcid gàl·lic (borrons) • catequina (borrons) • mio-inositol (fulles)
• àcid gàl·lic (fulles) • decanal • mio-inositol-1-fosfat
• àcid glutàmic (fulles) • desmetil-abietospiran (borrons)
• àcid glutàmic (borrons) (escorça) • mircè
• àcid glutàmic (fulles) • dímer de l’àcid dehidro- • oli essencial
• àcid hexadecanoic ascòrbic (borrons) • p-cimè
(borrons) • dímer de l’àcid dehidro- • pinè
• àcid hexanoic (borrons) ascòrbic (fulles) • pinitol (borrons)
• àcid hexanoic (fulles) • dodecanal • prolina (borrons)
• àcid laevopimàric • epi-catequina (borrons) • prolina (fulles)
• àcid linoleic (llavors) • epi-catequina (fulles) • resina
• àcid màlic (fulles) • epi-gal·lo-catequina • ribosa (fulles)
• àcid màlic (borrons) (borrons) • sabinè
• àcid neo-abietínic • eritriol (fulles) • sacarosa (borrons)
• àcid neo-abietínic • escil·lo-inositol (borrons) • santè
(llavors) • fitosterols (llavors) • tanins
• àcid oleic (llavors) • flavonoides • terpinolè
• àcid palústric (llavors) • fructosa (fulles) • thujè
• àcid quínic (borrons) • fructosa-6-fosfat (fulles) • tocoferols (llavors)
• àcid ribònic (borrons) • fructosa-6-fosfat • treïtol (borrons)
• àcid salicílic (borrons) • triciclè
• àcid shikímic (fulles) • fucosa (fulles) • xilosa (borrons)
• àcid sikímic (fulles) • galactosa (fulles) • xilosa (fulles)
• àcid succínic • gamma-terpinè
• àcid succínic (fulles) • glicerina (fulles)
Les rames d’avet exhalen gasos al voltant. Principalment (depenent de la temperatura): llimonè,
camfè, alfa-pinè. I eucaliptol (depenent de la llum i la temperatura).
OLI ESSENCIAL DE PINYES D’AVET (ABIES ALBA)

https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/1934578X1000500830
• (-)-llimonè (10-70%) • beta-fel·landrè • germacrè D

• (+)-llimonè (2-3%) • beta-himachalol • globulol
• (E,E)-farnesil-acetat • beta-pinè (1-2%) • himachala-2,4-diè
• (E)-beta-cariofil·lè (1%) • beta-selinè • humulè-epòxid II
• (E)-beta-ocimè • biciclo-elemè • iso-germacrè D
• (E)-nerolidol • borneol • linalool
• (E)-trans-bergamotol • calacorè • longiborneol
• 1-epi-cubenol • calarè • longifolè
• 13-epi-manoïl-òxid • camfè • manoïl-òxid
• abieta-7,13-diè • càmfora • mentol
• abietal • carvacrol • mircè (3%)
• alfa-amorfè • carvona • mirtenol
• alfa-cadinol • cis-anetol • neral
• alfa-copaè • cis-carveol • p-cimè
• alfa-cubebè • cis-p-pent-2,8-dièn-1-ol • patxulè (1%)
• alfa-fel·landrè • cis-verbenol • sabinè
• alfa-fenchè • citronel·lil-acetat • selina-4(15),7-diè
• alfa-guaiol (1-2%) • citronel·lol • T-cadinol
• alfa-humulè • cubebol • T-muurolol
• alfa-longipinè • cubenol • terpinolè
• alfa-muurolè • elemol • timol-metil-èterbronil-
• alfa-pinè (9-56%) • espatulenol (1%) acetat
• alfa-terpinil-acetat • eugenol • trans-anetol
• alfa-thujè • farnesal • trans-carveol
• alfa-ylangè • fenchona • trans-carvona-epòxid
• al·lo-aromadendrè • gama-cadinè (1%) • trans-p-ment-2-èn-1-ol
• apiol • gamma-cadinè • trans-pino-carveol
• aromadendrè • gamma-muurolè • triciclè
• beta-cariofil·lè-òxid • gamma-terpinè • verbenona
• beta-cubebè • geranial
• beta-elemè • geranil-acetat
OLI ESSENCIAL DE RAMES D’AVET (ABIES ALBA)
• 2-pentanona-4-hidroxi-4-metil • biciclo [2.2.1] hept-2-èn-2,3-dimetil (1-2%)

• 3-carè (13-14%) • borneol (2%)
• alfa-pinè (3%) • bornil-acetat (30%)
• alfa-terpinè (1%) • camfè (20%)
• androstan-17-1,3-etil-3-hidroxi-(5a)-alfa- • cariofil·lè (2%)
bisabolè • D-L-llimonè 7-8%)
• aromadendrè • humulè
• beta-elemè (1%) • p-cimè
• beta-fel·landrè (2%) • triciclè (13%)
• beta-pinè • valencenè
OLEORESINA D’ AVET (ABIES ALBA)

https://www.degruyter.com/downloadpdf/j/znc.2001.56.issue-7-8/znc-2001-7-810/znc-2001-7-810.pdf
Hidorcarburs monoterpènics (40-70%).
Monoterpens oxigenats (10-22%).
Hidrocarburs sesquiterpènics (3-33%).
Sesquiterpens oxigenats (4-18%).
• 10-epi-gamma-eudesmol • alfa-fel·landrè • alfa-terpinolè

• 9-epi-E-cariofil·lè • alfa-himachalè • beta-himachalè
• alfa-cadinè • alfa-humulè • beta-pinè
• alfa-cadinol • alfa-pinè • beta-selinè
• alfa-calacorè • alfa-terpineol • borneol
• alfa-camfolenal • alfa-terpinil-acetat • bornil-acetat
• cadina-1,4-diè • endo-fenchol • llimonè
• camfè • epi-alfa-cadinol • mircè
• camfè-hidrat • gamma-cadinè • neril-acetat
• càmfora • gamma-gurjunè • p-ment-1-èn-9-ol-acetat
• cis-pinocamfè • gamma-muurolà • santè
• cubenol • germacrè D • terpin-4-ol
• delta-cadinè • germacrè D • trans-pinocarveol
• E-cariofil·lè • himachalol • tricicleè
• E-nerolidol • linalool • Z-beta-ocimè
• E,E-farnesol • linalool-acetat
RIZOSFERA DE L’AVET (ABIES ALBA)
• àcid acètic • àcid pirúvic

• àcid fòrmic • àcid quínic
• àcid màlic • àcid trans-aconític
• Manganès
SABA DE L’AVET (ABIES ALBA)

• àcid màlic • glucosa
• àcid quínic • mio-inositol
• àcid shikímic • pinitol
• coniferina • rafinosa
• D-inositol • sacarosa
• fructosa • seqüoitol
▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲▲
LES TREMENTINAIRES
Eren dones de la zona de Tuixén - La Vansa. Almenys durant els segles XIX i XX emigraven dues
temporades l’any: al final de la tardor i a final de l’hivern. Venien herbes, trementina (destil·lat),
pega negra (colofònia impura de Pinus sylvestris + Juniperus communis), oli de ginebre (brea); i
resina líquida o oli d’avet. La pega negra s’empra, amb oli, per a curar ossos trencats. Es fon i s’hi
afegeix l’oli per empastifar la zona afectada que es cobreix amb parracs, i s’immobilitza amb fustes
i benes. És curiós que trencant en bocins un pa de pega negra, al cap d’unes hores ell sol es
repara i es torna d’una sola peça un altre cop. L’aiguarràs o essència de trementina tenia sobre
tot la virtut de desinfectar talls. L’oli de ginebró, molt pudent, s’empra per a combatre paràsits
intestinals o fongs. I l’oli d’avet per curar refredats. En un farcell també hi duien herbes per
vendre, com ara Hyssopus officinalis (hisop), Jasonia glutinosa (te de roca), Nicotiana tabacum
(tabac negre), Ramonda myconi (orella d’os), Salvia lavandulifolia (sàlvia), Saxifraga longifolia
(corona de rei), Scabiosa columbaria (escabiosa), Silene saxifraga (salsufragi), Thymus serpyllum
(serpoll), Veronica tenuifolia (herba del tifus). També venien un oli especial contra el tifus fet amb
molts ingredients. Feien el camí a peu, arribant fins la Segarra, i aturant-se a dormir a una masia
o altra. Anaven vestides de negre i normalment anaven en parella (a vegades amb algun nebot
petit, o algú del qual podessin prescindir al mas d’on venien). Tenien molt d’accent lleidatà o de
català occidental. El darrer viatge el feren el 1984. A Tuixén hi ha un museu dedicat a elles i s’hi
celebra una fira i festa de les trementinaires a principis de desembre.
http://www.trementinaires.org
LITERATURA SOBRE L’AVET
La nadala més cantada invocant l’avet és l’alemanya O Tannenbaum:

O Tannenbaum, o Tannenbaum, ein Baum von dir mich hoch erfreut!
wie treu sind deine Blätter. O Tannenbaum, o Tannenbaum,
Du grünst nicht nur zur Sommerzeit, du kannst mir sehr gefallen!
nein auch im Winter, wenn es schneit:
O Tannenbaum, o Tannenbaum, O Tannenbaum, o Tannenbaum,
wie treu sind deine Blätter! dein Kleid will mich was lehren!
Die Hoffnung und Beständigkeit
O Tannenbaum, o Tannenbaum, gibt Trost und Kraft zu jeder Zeit!
du kannst mir sehr gefallen! O Tannenbaum, o Tannenbaum,
Wie oft hat nicht zur Weihnachtszeit dein Kleid will mich was lehren.
La transliteració al català (Oh arbre sant) difereix força de la traducció literal:

Oh arbre sant, oh arbre sant, Oh arbre sant, oh arbre sant,
com són fidels tes fulles. com són fidels tes fulles.
Tan verdes són en temps d’estiu
com a l’hivern amb el fred viu. Oh arbre sant, oh arbre sant,
Oh arbre sant, oh arbre sant, ton verd mantell m’ensenya
com són fidels tes fulles. que si a esperar aprenc constant,
consol i força amb mi seran.
Oh arbre sant, oh arbre sant, Oh arbre sant, oh arbre sant,
no saps bé com m’agrades. com són fidels tes fulles.
Un bell avet m’enjoia el cor
quan ve Nadal ple de dolçor.
***
«L'avet és gòtic com el faig./ Són les agulles dels cimals/ on de la llum s'hi trenca el
raig./ Són les agulles sobiranes/ de les eternes catedrals,/ immòbils, pàl·lides,
llunyanes». [GUERAU DE LIOST]
«Tú querías que yo te dijera el secreto de la primavera. Y yo soy para el secreto lo mismo
que es el abeto. Árbol cuyos mil deditos señalan mil caminitos» [FEDERCIO GARCÍA LORCA].
Acanthus mollis L.
[1753, Sp. Pl. : 639] 2n = 56
Càpsula i llavors d’Acanthus mollis. Foto de "Creative Commons"/ ROGER CULOS
NOMS POPULARS
Alemany: Wahrer bärenklau/Bärenklau / Weicher akanthus

Anglès: Bear's breeche / Bear's breech / Bears-breeches / Bearsfoot / Oyster
plant / Wild rhubarb
Àrab: ‫ أقنة رهلية‬/‫أقنثا ناعمة‬
Castellà: Acanto/Ala de ángel / Alas de angel / Carnerona / Hierba gigante
Català: Ala d'àngel/Acant / Cànem de bruixa / Carnera / Herba carnera / Herba
geganta
Danès: Blød akantus/ Bjørnetidsel / Blød bjørnetorn
Eslovac: Črni netrnati akant / Netrnati akant
Estonià: Pehme karusõrg
Finlandès: Tunturihorsma
Francès: Acanthe / Acanthe à feuilles larges / Acanthe à feuilles molles
Gaèlic. Gallfheochadán
Gal·lès: Troed yr arth
Grec: Άκανθα / Άκανθος ο ακανθωτός
Holandès: Akant / Zachte mollis
Hongarès: Hosszúlevelű akantusz / Nyugati medveköröm
Italià: Acanto
Japonès: アカンツス・モリス
Persa/Farsi: ‫پای خرس نرم‬
Polonès: Akant miękki
Portuguès. Acanto/Acanto-manso / Branca-ursina / Erva-gigante / Gigante / Pé-de-
urso
Rus: Акант мягкий
Suec: Mjukakantus/Björnklo
Turc: Büyük ayıpençesi
Txec: Paznehtník měkký
La família e les Acantàcies es distingeix per tenir la corol·la amb els pètals soldats, l’ovari
súper, flors no papilionàcies, nombre d’estams no superior al dels segments de la
corol·la, flors clarament zigomorfes, fruit en càpsula; flors amb un sol llavi; bràctees
espinescents, flors no agrupades en capítol, sinó en una llarga espiga dreta. L’acant és
una planta vivaç, herbàcia, invasora, de fulles molt grans, de color verd fosc molt
brillant, toves. La seva tija florífera pot arribar a superar el metre i mig d’alçària, però les
fulles, arquejades, no solen arribar a més de 70 cm. Les fulles són molt grans, amb
pecíol llarg i robust (20-60 cm) i làmina (20-100 × 6-30 cm) pinnatífida amb lòbuls
inciso-dentats. En general les fulles són glabres, però tenen una pilositat sobre els nervis
per la cara de sota. Fulles superiors menors (1.5-4 × 1-2.5 cm), oval-lanceolades i
espinoses a la punta. La corol·la és blanca amb matisos de rosa pàl·lid mentre que el
calze és verda amb matisos vermell-violaci. Hi ha 4 estams i un estaminodi per cada flor.
La càpsula s’obre en dos llavis i expulsa les 4 llavors compulsivament a una distància de
més de 4 metres. Les llavors són llises, de color marró negrós. La bràctea espinescent fa
2.5-4 × 2 cm, és oval-oblonga, porpra a la punta, blanquinosa a la base, i té uns 7
nervis. Hi ha 2 bractèoles menors, linear-agudes, pubescents, subespinoses. Els 4 sèpals
del calze són puberulents, no estan soldats; els 2 exteriors fan 4-5 cm i són oval-ròmbics
i ciliats essent el superior porpra i fa com un llavo que protegeix la corol·la. Els 2 sèpals
interiors són molt menors (0.6 mm). La nervació de la corol·la és porpra. El llavi únic fa
3.5-5 cm, és trilobulat, pubescent, blanquinós amb matisos morats. Hi ha 4 estams amb
anteres uniloculars piloses (a la cara interior) i filaments sinuats. L’ovari és ovoide, pilós
a l’àpex. Ovari bilocular amb 2 rudiments seminals de placentació axial a cada lòcul.
Estil filiforme, més llarg que els estams. Estigma bífid. Fruit coriaci al madurar, de 2-3.5
cm. Llavors d’aproximadament 1 cm.
MALURES: Cercospora beticola
Acanthus mollis al món, segons GBIF
Es fa en talussos secs, terres remenades, al meu de muralles ombrívoles, lluny de les

gelades, sobre sòls bàsics, secs, argilosos, rics en nutrients però pobres en matèria
orgànica. En jardineria es deixa cobrint grans superfícies on poques altres plantes
cobririen tan el terreny, ja que no deixen créixer res més. A l’hivern, però, la planta
queda sense la part aèria. Hom suposa que és originària del Sud d’Europa (des de
Portugal a Grècia).
PROPIETATS MEDICINALS
Planta, en ús intern a raó de 20 g/L:

• analgèsica • estomacal
• antidiarreica • expectorant
• antídot de picades d'aranya • hemostàtica
• antiinflamatòria • incrementa síntesis de 15(S)-HETE
• aperitiva • inhibidor de LOX
• astringent • laxant
• colerètica • mucolítica
• depurativa • nervina
• emol·lient • neuroprotectora
• estimulant • tònica
Planta es ús extern: antifúngica, astringent, detergent, emol·lient, vulnerària
USOS MEDICINALS
Planta, en ús intern a raó de 20 g/L contra:

• apendicitis (ènemes)
• candidiasis
• diarrea
• disenteria (ènemes)
• dispèpsies
• esclerosi de melsa
• espasmes de bufeta de l'orina (tintura de fruits que es prepara amb 2 cullerades
d'aquests en ½ L d'alcohol de boca rebaixat i se’n prenen 10 gotes dues vegades al
dia)
• estomatitis (glopejar)
• gastroenteritis
• hemoptisis
• hemorràgies internes
• hemorroides (ènemes, banys de seient)
• irregularitat de les regles (tintura de fruits)
• mal de ventre
• rectitis (ènemes)
• refredat
• uretritis
• vaginitis (banys de seient)
Planta en ús extern:
• candidiasis
• contusions
• cremades
• dermatitis
• dislocacions (pasta de FUL)
• èczema
• erisipela
• herpes
• inflamació visceral
• mal de cremades
• psoriasis
• vulvitis
La decocció del suc de les fulles: contusions, cremades, erisipela, ferides, herpes i
psoriasis.
Ènemes de decocció del suc de les fulles: contra inflamació intestinal i apendicitis.
L'arrel és astringent.
La flor pot usar–se com les fulles.
ALTRES USOS
Al Nord del Marroc les fulles s’empren com jaç per a les maduixe o altra fruita a l’hora
d’exposar-la per vendre-la. El disseny dels capitells corintis sembla que es va inspirar en
la forma de les fulles de l’acant, concretament d’un que va veure CALÍMAC (segle III a. C:)
prop la tomba d’una noia i que havia aixecat la làpida sota la qual una amiga de la
difunta havia dipositat objectes que en vida l’alegraven. L’acant sol fer-se invasiu i omple
espais grans que en jardineria serien cars d’adornar. Per altra banda hi ha qui creu que
l’acant espanta els mals esperits. Potser per la visió de l’explosió dels fruits quan llencen
les llavors.
PRINCIPIS ACTIUS D‘ACANTHUS MOLLIS
• 2-benzoxazolinona
• 2,4-dihidroxi-1,4-benzoxazín-3-ona
• 2',4-dihidroxi-retrohelioxantia-(2'-hidroxi-justirumalina)
• 4-O-beta-D-xilopiranosil-(1'''''-6'')-O-[beta-D-rhamnopiranosil-(1''''-3'')]-O-beta-D-
apiofuranosil-(1''''-2'')-O-beta-D-glucopiranòsid
• àcids fenòlics
• àcids hidroxàmics cíclics
• amargants
• antraquinones
• benzoxazinoids
• benzoxazolina-2,4-dihidroxi-1,4-benzoxazín-23-ona
• fenil-propanoids
• flavonoides
• lignans d’aril-naftalè
• mucílag
• quinovosa
• resina
• rhamnosa
• tanins
• triterpenoides
• verbascòsid
MÉS INFORMACIÓ
«Bioactivity of Acanthus mollis – Contribution of benzoxazinoides and phelipropanoids». P

MATOS, A FIGUERINHA, A PARANHOS, F NUNES, C F G C GERALDES, M T CRUZ, M T BATISTA.
Journal of Ethnopharmacology, 227: 198-205 (2018).
«Acanthus mollis L. leaves as source of anti-inflammatory and antioxidant

phytoconstituents». PATRÍCIA MATOS, ARTUR FIGUEIRINHA, ISABEL FERREIRA, MARIA TERESA
CRUZ, MARIA TERESA BATISTA. Natural Product Research, 33:12, 1824-1827 (2019).
AURÓ BLANC
Acer campestre L.
[1753, Sp, Pl. : 1056] 2n = 26
Dibuix de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN
Acer campestre. Dibuix: JAN KOPS.

NOMS POPULARS
Alemany: Feld ahorn/Flader / Kreuzbaum / Massholder

Anglès: Field maple/English maple / Hedge maple
Àrab: ‫قيقب حقلي‬
Aragonès: asirón, azirón, escarrón, acirón, ación, asirón, azirón, escarrón, illón.
Armeni: Թխկի դաշտային
Bable: plàganu.
Basc/Euskera: aixkarro, aizkarro, ascarrio, ascarro, askarra, askarro, astigar, astigar
arrunt, astigar arrunta, astigar-arrunta, astigarra, astigarraga, astigér,
axkarro, azcarrio, azcarro, azkarro, charasca, escarrio, ezcarrio,
garastigarra, gaztigarra.
Castellà: Arce menor/ Acero / Amapolo / Arce campestre / Arce común / Arce
silvestre / Moscón/ ácere blando, ácero, acerón, acirón, amapolo, arce
moscón, arce-quejigo, arcero, aviones, avión, escarro, escarrón, gavilán,
malbillo, marialbillo, moscón, quejigo-arce, rompe-caldera, sacere,
samapol, samapul, volandero, ácere, ácere blando.
Català: Auró blanc/ Auró arrugat/abró, arracader, arrugat, aubró, auró, auró
blanc, euró, erable, orió, oroner, oró, ruat, uró, arracader, oró de montaña.
Danès: Navr
Eslovac: Javor poľný
Eslovè: Maklen/Javor - maklen / Poljski javor
Estonià: Põldvaher
Finlandès: Niverävaahtera
Francès: Erable champêtre/Aceraille / Auzerolle / Bois chaud / Érable champâtre /
Petit érable
Gaèlic: Mailp
Gallec: alguergue.
Gal·lès: Masarnen fach/Cynhowlen / Gwenwialen / Masarn fach / Masarnwydd l
leiaf
Holandès: Spaanse aak/Veldesdoorn
Hongarès: Mezei juhar
Islandès: Hagahlynur
Italià: Acero campestre/Acero oppio / Chioppo / Loppio / Loppo / Oppio
Japonès: こぶかえで
Noruec: Naverlønn
Persa/Farsi: ‫کرب‬
Polonès: Klon polny/Paklon
Portuguès: Acer menor/Acer silvestre / Bordo comum
Portuguès: bordo-comum
Rus: Клён полево́й/Клён полевой / Клён равни́нный / Неклён / Паклён
Serbi: Клен/ Klen
Suec: Naver / Naverlönn
Turc: Ova akçaağacı
Txec: Javor babyka/Javor polní
Ucraïnès: Кле́н польови́й/Клен польовий / Паклен
Xinès: 栓皮槭
La família de les Aceràcies es distingeix per ser arbres caducifolis amb flors dialipètales
superovàriques anisostèmones, amb 5 tèpals i amb 8 estams, i fruit en disàmara. Unes
flors són totes masculines i les altres totes femenines, al mateix arbre. Dins el gènere
Acer (amb fins a 200 espècies), Acer campestre es distingeix per tenir les fulles no
dividides però palmatífides, tenir làtex dins el pecíol, ales del fruit poc estretides a la
base formant un angle entre 100-220º i inflorescència erecta. L’escorça és com suro i
arrugada (d’on li ve un dels noms catalans: arrugat), amb solcs. Les fulles fan 5–8 cm
d’amplada, són lluents al revers, oposades, tenen 5 lòbuls principals amb entrants força
profunds i estrets, arrodonits, com els sortints. Llavors poc inflades. Les flors, verdoses,
es reuneixen en grups homosexuals (o més rarament bisexuals) de 4-6 cm,amb
peduncles pubescents, com el calze.
L'auró de camp és un arbre de mida mitjana, que normalment arriba als 15 m d'alçària
(excepcionalment 25 m) i 60-70cm de diàmetre del tronc. Pot estar present també com
un arbust al sotabosc. L'escorça és de color gris clar, més aviat llisa i dura, però amb
fissures de poca profunditat, exfoliant-se en petites escates quan són grans. La capçada
és en volta, generalment baixa, amb brots laterals curts; el tronc és una mica sinuós i les
branques acaben amb una mica caigudes però amb l’extrem girat cap amunt. Les fulles
estan en parelles. Són de color verd brillant quan tot just es despleguen, però després es
tornen més foscos. A la tardor el color del fullatge és daurat o de vegades vermell. La
fulla és simple, de 5-16 cm de llarg i 5-10 cm d'ample, amb 5 lòbuls roms i arrodonits
amb el marge llis. Les flors són petites i de color groc verdós, agrupades, unes 10, en
ramells erectes poc densos. L'auró és monoic, amb flors bisexuades. Normalment, però,
els individus solen mostrar patrons temporals complexos d'expressió sexual durant
l‘època de floració. La pol·linització és típicament entomòfila. Els fruits són dobles
sàmares, de color carmesí i ales alineades horitzontalment a 180°, de 2,5-3 cm de llarg i
agrupades en 3-4 raïms. Les sàmares maduren a finals de setembre i són dispersades pel
vent des de mitjans d'octubre. La latència de les llavors dura almenys un any, i la
germinació natural sol trigar 18 mesos. Les plàntules ben establertes de 5 a 8 anys
comencen un creixement ràpid que dura uns 25 anys.
Se n’han descrit subespècies i varietats; i se n’han fixat cultivars de jardinera. També

se’n fan bonsais. La ssp. leiocarpum té les sàmares glabres, al contrari de la varietat
típica que les té pubescents.
MALURES: Aceria, Anoplophora glabripennis, Cossus, Ceratocystis virescens,

Cryptostroma corticale, Didymosporina aceris, Eutypella parasitica, Lymantria, Nectria
galligena, Operophtera, Periphyllus villosus, Rhytisma, Uncinula bicornis, Verticillium
alboatrum, Xyleborus
Acer campestre al món, segons GBIF

Acer campestre a Europa, segons LASZLO NAGY, FULVIO DUCCI (2004)
Sol trobar-se al marge de les rouredes, vora roques, camins o clarianes rocoses. Ajuda a
evitar l’erosió dels marges.
A la península hispànica es troba als Pirineus i Serralada Cantàbrica. També es troba al

Sud dels Ports de Tortosa. És espècie europea que no arriba gaire al Nord però penetra
fins Turquia i el Caucas per l’Est i fins Sicília al Sud. Introduït a Amèrica del Nord.
Al Ripollès destaca el del costat del Santuari del Remei, sobre Camprodon, a l’Est de la
Colònia Estebanell. Fa 18 m d’alçària i 3.2 de volt de canó. A Alemanya poden arribar a
fer 5 m de volt de canó. I a Alemanya o a França poden arribar a 28 m d’alçària. Els més
vells tenen més de 300 anys.
Poden acompanyar-lo:
Cornus sanguinea Fraxinus excelsior Tilia cordata
Coryllus avellana Prunus spinosa Ulmus scabra
Crataegus monogyna Quercus mas Ulmus minor
Evonuimus europaeus Quercus teriana
ESOTERISME
Penjat a la porta de la casa espanta els rat-penats, de la mala sort i de les bruixes. Potser
els homes prehistòrics també tenien aquesta creença ja que sol haver-hi aquest arbre
vora llurs assentaments.
• antibiòtic • hipocolesterolemiant
• astringent • inhibidor de la b-cetoacil-ACP
• cicatritzant reductasa (FabG)
• cosmètic • preservatiu
• depuratiu (saba) • refrescant
• edulcorant (saba) • vulnerari
USOS MEDICINALS
• càlculs renals • ferides

• Candida albicans • herpes zòster
• colesterol alt ESC • pells encetades
• conjuntivitis • Pseudomonas aeruginosa
• eritemes • talls
• Escherichia coli
ALTRES USOS
Les fulles posades sobre la fruita ajuden a que es conservi més temps En jardineria se’n
poden fer escultures vegetals (art topiari). La fusta rarament es corca. S’empra en
ebenisteria i per fer gots, bols, arcs, fletxes, llances. Les arrels també poden servir per fer
petits objectes. La fusta crema molt bé i també serveix per a fer-ne carbó. Les estaques
per a la vinya a vegades es fan amb aurons. Les flors fan nèctar per a les abelles. Les
fulles poden alimentar el bestiar. A principis de primavera se’n pot extreure, punxant
l’escorça, saba molt dolça, si bé en molta menys quantitat que en d’altres espècies del
gènere.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ACER CAMPESTRE
• àcid tànnic
• al·lantoïna
• colina
• fitosterols
• tanins
MÉS INFORMACIÓ
«Acer campestre in Europe: distribution, habitat, usage and threats». B ZECCHIN, G

CAUDULLO, D DE RIGO. European Atlas of Tree Species (2016).
https://www.researchgate.net/profile/Giovanni-Caudullo/publication/
299403581_Acer_campestre_in_Europe_distribution_habitat_usage_and_threats/links/
61ee8c358d338833e390d6d7/Acer-campestre-in-Europe-distribution-habitat-usage-
and-threats.pdf
Acer campestre. Foto: PERE MASDÉU.
MILFULLES
Achillea millefolium L. [Species Plantarum 2: 1753]
= Achillea millefolium Ledeb. – Fl. Altaic. [Ledebour]. 4: 124. 1833
[Jul-Dec 1833] 2n= 18, 36, 45, 54, 63, 72.
Al grup d’ A. millefolium L. al Principat s’hi inclouen:

 Achillea ceretana (=roseo-alba ) (de l’estatge subalpí; amb flors de color de rosa)
 A. collina (=setacea) (de fulles amb menys de 1.5 cm d’amplada, i amb divisions en
angle agut respecte el raquis)
 A. distans (=tanacetifolia) (de fulles molt allargades).
 A. millefolium (de fulles d’entre 1.5 i 3 cm d’amplada, i divisions perpendiculars al
raquis). A l’estatge subalpí, té una mida reduïda (40 cm) i les fulles amb divisions més
amples (var. alpicola).
Achillea millefolium és una herba de la família de les Compostes, subfamília de

les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles
molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades). Fa una
mena d’estolons, ja que la rel pot ser horitzontal i donar rebrots. Arriba a fer 1 m
d’alçària. Les fulles i tija són una mica pubescents. Fulles (les majors basals de fins
a 20 cm) de contorn estretament oblong, amb base tan ampla com la part del mig,
2-pinnatisectes, amb nombrosos (més de 15 parells de segments primaris)
segments linears (< 0.5 mm) mucronats, disposats en diversos plans, molt propers
uns dels altres, i raquis enter i estret. Involucre ovoide, pilós, amb folíols amb
voraviu fosc o clar. Capítols petits de flors blanques, en corimbe compacte. Lígules
més curtes que la meitat de l’ involucre. Flors del centre tubuloses. Receptacle poc
convex, amb escates. Aquenis comprimits, oblongs, amb marges, sense costelles.
La planta s’adapta bé a diferents tipus de sòl, excepte als molt humits o mal
drenats. Excepte els indrets molt ombrívols, s’adapta també a plena llum o a mitja
ombra. Agraeix, això sí, una bona saó i força llum, i no tenir un excés d’adob.
Resisteix força les malures que afecten altres plantes, excepte, potser, el míldiu,
quan el terra s’inunda. Les llavors necessiten llum per a germinar i per això cal
sembrar-les molt superficialment.
De manera espontània es fa a bona part d’Europa, Àsia central i Amèrica del Nord.
Sol créixer a les vorades de prats de dall, i marges de camins, sobre sòls fèrtils amb
bastant de saó. Prefereix, com les serps, franges ben assolellades. Curiosament es
pot fer des del nivell del mar fins a 2500 m per sobre del nivell del mar.
ACHILLEA CERETANICA Sennen 1916

Aquesta Achillea passaria per ser la més alpina del grup d’ A. millefolium, tot i fer-se per
sota el 1800 m snm (fins els 1500 als Pirineus, o fins molt avall als Alps). A. ceretanica va
ser descrita el 1916 per Frère SENNEN. I A. roseo-alba ho va ser el 1959, per EHRENDORFER,
però ja sota les noves normes. El cas és que a simple vista, i de la vora, in situ no hi ha
diferències substancials entre l’espècie A. roseo-alba (dels Alps) i l’ A. ceretanica (dels
Pirineus). Per començar, les dues tenen les flors roses. És cert, però, que les plantes dels
Pirineus solen ser més baixes (entre 30 i 50) i les dels Alps solen tenir entre 40 i 60 cm.
També passa que les plantes pirinenques són una mica més peludetes que les alpines. Les
fulles fan 1-2 x 5 (10) cm en els dos casos. Per tant, hi ha les dues opcions: considerar-les
denominacions sinònimes, o considerar A. ceretana una vicariant d’A. roseo-alba , o a
l’inrevés. Recentment (2016) s’ha considerat com a una espècie a part de la típica Achillea
millefolium, si bé molt propera a Alchemilla monticola. Pel que fa al nombre de cromosomes,
hi ha poblacions 2n=18 i n’hi ha 4n=36.
http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/
247/298
Achillea ceretanica (=roseo-alba) és recomanada com a flor de BACH (sèries ampliades)

per a aquells que es contagien emocionalment en excés dels problemes aliens, que tenen un
excés de compassió, que es fonen amb els demés en excés, que no posen límits a les seves
emocions, i també per a no patir els efectes negatius de les ones electromagnètiques.
NOTA: En jardineria s’empren Achillea de flors rosades. Per exemple, n’hi ha una bona població
davant l’Agència Tributària de la Generalitat a Barcelona, a la Zona Franca (2017). Tenen noms com
ara “belle epoque”, “cerise queen”, ”desert eve”, “love parade”, “peachy seduction”, “red beauty”, “rose
madder”, “salmon beauty”, “saucy seduction”, “Sue’s pink”.
Plantes de flors rosades darrere l’Agència

Tributària Catalana (a la Zona Franca de
Barcelona).
Altres espècies o varietats de flors rosades serien A. alpicola var. , A. dentifera, A. sibirica
“love parade”.
Al món, les varietats d’ Achillea millefolium, segons l’IPNI són:

1. Achillea millefolium L. f. albiflora Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 131 (1982).
2. Achillea millefolium L. var. alpicola (Rydb.) Garrett -- Spring Fl. Wasatch (ed. 1) 101. 1911
3. Achillea millefolium var. arenicola (A.Heller) Nobs in Ferris -- Contr. Dudley Herb. 5: 102. 1958 (
4. Achillea millefolium L. var. aspleniifolia Farw. -- Asa Gray Bull. 3: 21. 1895
5. Achillea millefolium subsp. Atrotegula B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 10. 1951
6. Achillea millefolium subsp. Borealis (Bong.) Breitung -- Amer. Midl. Naturalist 58: 58. 1957
7. Achillea millefolium var. californica (Pollard) Jeps. -- Man. Fl. Pl. Calif. [Jepson] 1137. 1925
8. Achillea millefolium L. proles ceretanica Sennen – Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 15: 235. 1916
9. Achillea millefolium L. subsp. Chitralensis Hub.-Mor. -- Fl. Iranica [Rechinger] 158: 64. 1986
10. Achillea millefolium L. var. colliniformis Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 118 (1982). 1984
11. Achillea millefolium L. var. densiloba P.D.Sell -- Fl. Gr. Brit. Ireland 4: 556 (472). 2006
12. Achillea millefolium L. var. dipetala Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 119 (1982).
13. Achillea millefolium f. discolor B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 11. 1951 766
14. Achillea millefolium L. var. dissecta Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 131 (1982).
15. Achillea millefolium L. subsp. Elbursensis Hub.-Mor. -- Fl. Iranica [Rechinger] 158: 63. 1986
16. Achillea millefolium var. fulva B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 11. 1951 766
17. Achillea millefolium var. fusca G.N.Jones -- Univ. Wash. Publ. Biol. 5: 250. 1936
18. Achillea millefolium var. gigantea (Pollard) Nobs in Ferris -- Contr. Dudley Herb. 5: 102. 1958
19. Achillea millefolium var. gracilis (Raf.) Raf. ex DC. -- Prodr. [A. P. de Candolle] 6: 24. 1838 [1837 publ. early Jan 1838]
20. Achillea millefolium L. var. lanata W.D.J.Koch -- Syn. Fl. Germ. Helv. [2]: 373. 1837
21. Achillea millefolium L. var. lanulosa (Nutt.) Piper -- Mazama 2: 97. 1901
22. Achillea millefolium var.litoralis Ehrend. ex Nobs -- Contr. Dudley Herb. 5: 101. 1958
23. Achillea millefolium L. var. lobata Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 120 (1982).
24. Achillea millefolium var. maritima Jeps. -- Man. Fl. Pl. Calif. [Jepson] 1137. 1925
25. Achillea millefolium L. var. maritima Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 119 (1982).
26. Achillea millefolium L. var. megacephala (Raup) B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 10. 1951
27. Achillea millefolium var. nigrescens E.Mey. -- Pl. Labrador. 65. 1830
28. Achillea millefolium L. var. occidentalis DC. -- Prodr. [A. P. de Candolle] 6: 24. 1838 [1837 publ. early Jan 1838]
29. Achillea millefolium var. pacifica G.N.Jones -- Univ. Wash. Publ. Biol. 5: 250. 1936
30. Achillea millefolium subsp. Pallidotegula B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 9. 1951
31. Achillea millefolium var. parviligula B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 11. 1951 766
32. Achillea millefolium subvar. Parviligulata Farw. -- Amer. Midl. Naturalist 12: 73. 1930 353
33. Achillea millefolium var. parvula B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 11. 1951 766 (GCI)
34. Achillea millefolium L. f. pseudopannonica Pamp. -- Boll. Mus. Republ. San Marino 4(3-4): 117. 1920 , = 'Achillaea millefolium var.
pseudo-pannonica'
35. Achillea millefolium var. puberula (Rydb.) Nobs in Ferris -- Contr. Dudley Herb. 5: 102. 1958
36. Achillea millefolium f. rhodantha Lepage -- Naturaliste Canad. 81: 260. 1954 1711
37. Achillea millefolium f. rosea E.L.Rand & Redfield -- Fl. Mt. Desert Isl. 118. 1894
38. Achillea millefolium f. roseiflora B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 12. 1951 766
39. Achillea millefolium f. Roseoides Breitung -- Amer. Midl. Naturalist 58: 59. 1957 3350
40. Achillea millefolium L. f. rubicunda Farw. -- Amer. Midl. Naturalist 11: 268. 1929
41. Achillea millefolium var. russeolata B.Boivin -- Canad. Field-Naturalist 65: 10. 1951 766
42. Achillea millefolium L. var. setacea (Waldst. & Kit.) W.D.J.Koch -- Syn. Fl. Germ. Helv. [2]: 373. 1837
43. Achillea millefolium L. var. sordida W.D.J.Koch -- Syn. Fl. Germ. Helv. [2]: 373. 1837
44. Achillea millefolium L. var. spathulata Dabrowska -- Acta Univ. Wratislav., Prace Bot. 24: 120 (1982).
45. Achillea millefolium L. var. tanacetifolia Fiori – Fl. Italia [Fiori, Béguinot & Paoletti] 3: 268. 1903
NOMS POPULARS de l’ACHILLEA MILLEFOLIUM
• Castellà: Altamisa, Altarreina, Aquilea, Camamila De La Sierra, Camamila De Monte,

Camomila De Los Montes, Cañimana, Celestina, Ciento En Rama, Cientoenrama, Culebrina,
Curalotodo, Filigrana, Flor De La Pluma, Flor De Pujo, Flor Del Soldado, Flores Mil, Hierba De
Aquiles, Hierba De San Juan, Hierba De La Memoria , Hierba De Las Cortadas, Hierba De Las
Cortaduras, Hierba De Las Heridas, Hierba De Los Carpinteros, Hierba Del Golpe, Hierba Del
Militar, Hierba Del Soldado, Hierba Meona, Hierba Para Las Almorranas, Hierba Para Las
Mujeres, Hortelana Blanca, Manzanilla Amarga, Manzanilla Brava, Manzanilla Gallega,
Manzanilla Real, Menta En Rama, Meona, Mielenrama, Mil En Rama, Mil Hojas, Mil Hojas De
España, Milefolio, Milefolio Vulgar, Milenrama, Milflores, Milfolio, Milhojas, Milifolio,
Milramas, Milrayas, Milrosas, Paraguas, Pelo De Burro, Perejil Bravío, Planta Para La Diarrea,
Plumajillo, Rabos De Gato, Siempreverde, Triaca, Tríaca, Yerba De Aquiles, Yerba De Las
Heridas, Yerba Del Golpe, Yerba Del Riñón, Yerba Meona.
• Gallec: Aquilea, Aquileia, Boga, Bosta, Cen Rama, Correola, Erva-Carpinteira, Erva-Das-
Cortadelas, Erva-Dos-Carpinteiros, Estiña Sangre, Herba D'Os Carpinteiros, Herba Da Rula,
Herba Das Cortadelas, Herba Das Heridas, Herba Do Soldado, Herba Dos Carpinteiros, Herba
Dos Golpes, Macelâo, Merisana, Milefolio, Milefólio, Milenrama, Milfolhado, Milfolhas, Milfolho,
Milfollas, Milfollo, Milhojas, Millaorriko, Millorri, Millorria, Millosto, Milrama, Milsana, Pie De
Gato, Piorniña, Restiña Sangre.
• Portuguès: Achilea, Achillea, Erva-Carpinteira, Erva-Das-Cortadelas, Erva-De-Sâo-Joâo,

Erva-Do-Bom-Deus, Erva-Dos-Carpinteiros, Erva-Dos-Golpes, Erva-Dos-Militares, Erva-Dos-
Soldados, Feiteirinha, Fiolhinho, Herba Da Rula, Macelâo, Mao-De-Deus, Mil Em Rama, Mil-
Em-Rama, Mil-Folhas, Milefolio, Milefólio, Milfolha, Milfolhada, Milfolhado, Milfolhas,
Milfolho, Millefolio, Mâo-De-Deus, Pelo-De-Carneiro, Prazer-Das-Damas, Pêlo-De-Carneiro,
Salvaçâo-Do-Mundo.
• Alemany: Gemeine Schafgarbe/ Achillenkraut / Augenbraue Der Venus / Bauchwehkraut /

Bertramsgarbe) / Blutkraut / Blutstillkraut / Feldscharfgarbe / Frauendank / Frauenkraut /
Garbenkraut / Gebenkraut / Gerwel / Gewöhnliche Schafgarbe / Gliedkraut / Gotteshand /
Grillengras / Katzenkraut / Katzenschwanz / Lämmerzunge / Margaretenkraut /
Schafgarbe / Schafrippen / Schafzunge / Tausendblatt / Tausendblättchen / Teekraut. /
Wiesen-Schafgarbe / Wollige Wiesen-Schafgarbe.
• Altaragonès: Erba Blanca, Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Oja, Milorio, Miluna,
Yerba Cabezuda, Yerba De Corto, Yerba De La Falz, Yerba De Marguin, Yerba Del Tallo, Yerba
Purgante.
• Anglès: Bloodwort / Carpenter's Weed / Common Yarrow / Gordaldo / Milfoil / Musk

Milfoil / Nosebleed / Sanguinary / Soldier's Woundwort / Staunchweed / Thousand Seal /
Thousand Weed / Thousand-Leaf / Thousand-Seal / Thousandleaf / Yarrow / Woundwort
• Aragonès: Camamila De La Sierra, Camamila De Monte, Erba Blanca, Flores Mil, Floresmil,
Hierba Cabezuda, Hierba De La Falz, Ierba Cabezuda, Ierba De La Falz, Manzanilla,
Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Hoja, Mil Oja, Milflores, Milorio, Te Purgante,
Yerba De Corto, Yerba Purgante.
• Bable:Artamisa, Balsamín, Manzanilla, Manzanilla De Los Xatos, Manzanilla Romana,

Manzanillón, Milenrama, Milfuellas, Mota, Pinella.
• Català: Andianeta, Camamil, Caps De Ruc, Cebuda Blanca, Cent Flors, Centfulles, Cordonet,
Flor De Ploma , Herba Bouera, Herba De Sant Joan, Herba De Corder, Herba De Les Cent
Fulles, Herba De Les Mil Fulles , Herba De Les Nou Camises, Herba De Marge, Herba De Mil
Fulles, Herba De Tall, Herba De Talls, Herba De Tos, Herba De Xai, Herba DÁniell, Herba
Rebola, Hierba Bouera, Mil-En-Rama, Milfulles, Milfulles, Milifulla , Miliuna, Percala, Sabuda
Blanca.
• Euskera: Ekilore, Milhorria, Millaorriko, Millori, Millorri, Millorria, Millosto, Milorria.
• Francès: Achillée / Herbe À Dinde / Herbe Aux Charpentiers / Herbe Aux Cochers / Herbe
Aux Militaires / / Herbe De Saint-Jean / Mille Feuille.
• Grec: Αγριαψιθιά / Αχίλλεα ή χιλιόφυλλο
• Mallorquí: Espina De Peix, Herba De La Tos, Herba De Tos, Herba De Tós, Milfuyas.
• Valencià: Camamil·la Vera, Camamirla, Cinto Enrama, Milfulles, Sardineta.
MITOLOGIA
El nom científic del gènere ha de venir d’Aquil·les, heroi de la mitologia grega. Era fill de
Peleu. Peleu era net de Zeus i amic de Quiron. A la boda de Peleu i Tetis, Eris, la deesa de la
discòrdia, va llençar la famosa poma “per a la més formosa”, que va donar lloc a la guerra de
Troia. Diuen que la nimfa Tetis, al néixer Aquil·les, el va agafar per un taló quan el va
submergir en l’aigua protectora d’Estígia. D’aquesta manera va quedar tot ell protegit
excepte el taló. Quan Aquil·les era jove, l’havia educat el centaure Quiron, qui li va ensenyar
la virtut de les plantes i molts altres remeis, a més de l’art del combat. Sa mare, a la vista de
la profecia de que moriria combatent a la guerra de Troia, el va enviar, transvestit de dona,
a l’ illa d’Esciros. Però allí Ulisses el va descobrir al veure que li agradaven més les armes
que els joiells. I va poder convèncer sa mare que el deixés anar a la guerra, acompanyat pel
seu íntim amic Patrocle. A la guerra va obtenir nombroses victòries. Entre d’altres, va
derrota al fill de Príam, Troile. Un dels botins que va obtenir després va ser la bella Briseida,
amb qui va mantenir una relació amorosa completa. Però el seu cap militar suprem,
Agamenon, se’n sentia gelós i li va prendre la seva amada. Tant Aquil·les com Patrocle se
sentiren ultratjats per aquesta mala passada, i varen declarar-se insubmisos. Fins que,
després de moltes derrotes, Nestor va poder convèncer Patrocle que anés a la batalla amb
les armes i l’escut d’Aquil·les. Patrocle aconseguí vèncer molts enemics, però al perdre la
cuirassa i l’espasa del seu amic, quedà indefens contra Hèctor, qui el va matar. Sentint la
notícia, Aquil·les s’armà de ràbia i va a lluitar contra Hèctor, i el matà en venjança per la
mort del seu amic Patrocle. Un any després d’acabada la guerra de Troia, amb la victòria
grega, Aquil·les es volgué casar amb una filla de Príam, Polixena. Però, quan estava pujant a
l’altar per casar-s’hi, una fletxa de Paris (deesa aliada dels troians) el va ferir mortalment al
taló. Durant la guerra de Troia, Aquil·les havia ferit el rei dels misians, Telephos, a la cuixa,
i el va curar amb la planta que ara es coneix com Achillea. I és que volia estar bé amb el rei,
perquè estimava la seva filla, Mysia. Però també diuen que Aquil·les havia emprat aquesta
planta per a guarir moltes altres ferides.
DOSI RECOMANADES I PREPARATS
Les dosi recomanades en general són les següents:

 Infusió de 2 g/ 250 mL 1-2 cops al dia (1/2 hora abans de menjar, si és per
augmentar la gana). Externament, per a èczemes o dermatitis. MARIA TREBEN
recomanava prendre a glopets cada 20 minuts durant tot el dia 1.5 L de tisana
preparada amb 100 g de la planta i 100 d’ Urtica dioica, més 300 g de Calendula. Per
exemple, contra la inflor d’un braç afectat per càncer probablement limfàtic, o com a
metàstasi d’un càncer de laringe i tiroides.
 Suc de la planta 2-5 mL 1-2 cops al dia internament. Externament aplicat a úlceres
de les cames, esquerdes als mugrons, a les mans, o a hemorroides i fístules.
Internament, per combatre l’anèmia. WALTHER SHOENENBERGER n’havia
comercialitzat.
 Extracte líquid 1- 2 mL 2 cops al dia.
 Tintura (40% etanol V/V) 1- 2 mL 2 cops al dia. [per afeccions del cor, vies urinàries
i matriu; contra varius en compreses, molt diluïda en aigua].
 Extracte sec (comprimits) 100 mg/ dia.
 Xarop (100 g planta tendra + 1200 g sucre + 600 g d’aigua fet bullir fins a
consistència adient) 10-20 g al dia.
 Decocció de 10 minuts d’un grapat de la planta (tendra) per 1 L: per a compreses,
irrigacions, banys de seient o banys generals (per millorar la circulació).
 Oli essencial: externament en pomades pectorals contra les xacres de la grip o per a
afavorir la cicatrització de les vèrtebres esquerdades.
L’empresa Soria Natural comercialitza un extracte, ric en oli essencial, i de cultiu

ecològic/biològic. En recomanen prendre’n fins a 1 mL o 25 gotes 3 cops al dia (diluïdes en
aigua), si es tracta d’adults. O fins a 8 gotes 3 cops al dia, si es tracta de nens de fins a 5
anys. O fins a 12 gotes 3 cops al dia si es tracta de menors entre 5 i 12 anys. Aquest
extracte conté, per cada mL 0.5 mg de flavonoides, i 0.05 mg d’oli essencial. Seria prudent
començar un tractament amb dosis 4 vegades inferiors a les màximes.
Preparada com a flor de BACH (sèries ampliades), hom recomana la Milfulles contra la baixa
capacitat d’autocuració, la hipersensibilitat a la contaminació i a les radiacions, la baixa
vitalitat, i la desprotecció en general.
ETNOBOTÀNICA
Al Neolític de fa uns 60.000 anys ja s’emprava la planta. En quedaren mostres a la cova de

Shanidar (a l’actual Iraq). I durant l’Epipaleolític, a Geòrgia, (34.000 – 9.000 a. de C.), també
s’emprava aquesta planta. Ho demostren les capes de sediments amb pol·len de la planta
dins les coves habitades aleshores: Bondi, Dzudzuana, Kotias Klde, Satsurblia. I als
assentaments militars grecs o romans, es conreava la Milfulles, per tal de tenir a ma la
planta que tantes ferides de guerra podia guarir.
Un saquet de roba ple de llavors de Milfulles i colgat dins una bota de vi, evita que el vi es
torni agre.
Santa HILDEGARDA VON BÎNGEN assegurava que la Milfulles allarga la vida i millora l’estat
d’ànim.
La Milfulles combina molt bé amb l’Hipèric, com a vulnerària, per exemple, després d’una
cesària.
La barreja a parts iguals de Milfulles, Tarongina, Menta, Romaní i (el doble en pes)
Ginebrons, presa en infusió, un cop al dia, va molt bé per a millorar la memòria.
Contra el càncer, en banys i com a vulnerària és millor emprar la planta tendra, o recent
assecada. Una fórmula russa molt recomanada contra el càncer en general és la barreja de
2 parts de suc de Milifulles, 1 part de suc de Cicuta i 2 parts de suc de pastanaga. Cal
prendre’n una culleradeta (de la barreja) cada dia, recent feta, abans de beure un got de llet.
A Polònia prenen dues cullerades del suc al dia de la planta per netejar la sang i depurar la
pell d’impureses.
Per alleujar els dolors la Milfulles combina bé amb l’Orenga. Contra els dolors de la regla
hom recomana fer banys de seient amb la infusió ben calenta.
Contra irritacions de la pell s’aplica un ungüent preparat amb planta tendra i oli d’oliva,
en ebullició durant 5 minuts.
Preparats alcohòlics — La Milfulles s’empra en ratafies i cerveses. El vi es prepara amb 30

g de la planta tendra per 1 L de vi de Xerès, deixant-ho reposar 9 dies. Es filtra, i se’n pren
una copeta abans o després de menjar. En canvi, el licor es prepara amb 100 g de planta
tendra (flors i fulles superiors) i alcohol de boca rebaixat al 30 %. Es deixa, ben tapat i de
cap per avall, 9 dies a sol i serena. Aquesta mena de ratafia simple es pot ensucrar abans
de beure’n una copeta. Als països eslaus preparen un vodka amb 1L de la beguda al 0%
d’alcohol, 5 g de planta seca i 20 de sucre.
Planta culinària: els benedictins de Baviera empren petites quantitats de fulles tendres per
posar a amanides, sopes, salses, formatges i mantegues. La llet amb mel i infusió de la
planta es pren com un reforçant.
Cosmètica: extractes de la planta s’afegeixen a xampús, cremes i màscares de bellesa. En

general per desengreixar, blanquejar-la i desinflamar-la.
Altres usos: A Suècia alguns joves la preparen per fumar-la. També s’ha triturat per
esnifar-ne la pols com a estimulant. Les fulles tendres matxucades s’apliquen a torcedures,
cremades i úlceres per alleujar la inflamació. Es poden escalfar abans de posar la
cataplasma en una paella.
ESOTERISME
 Penjada del llit de matrimoni, dona felicitat durant set anys. Diuen que és una
planta regida per Venus.
 Portada a la mà, ens dona valentia. Beguda la seva tisana, dona més força psíquica i
afavoreix el fer més amistats.
 S'usa en exorcismes contra la negativitat d'una persona o d'un lloc.
 Les tiges d’una espècie similar (Achillea sibirica) s’empren a la Xina per a procedir a
l’endevinació (I-Ching).
 És una de les plantes que suposadament foragiten el diable.
 Si volem tenir un somni on visionem la futura parella caldrà posar a la coixinera una
mata de milfulles arrencada de la tomba d’alguna persona del sexe de la futura
parella.
VIRTUTS MEDICINALS
Preparada en infusió, o begut el seu suc, té les propietats següents:

 antisèptica
 amarga  antitrombòtica
 analgèsica  aperitiva
 anticancerígena  astringent
 antiespasmòdica  bactericida
 antihemorràgica  broncodilatadora
 antiinflamatòria  cardio-reguladora
 antimutagènica  carminativa
 antioxidant  cicatritzant
 colagoga  fluïdificant sanguínia
 colerètica  hemostàtica
 cosmètica  hipotensora
 depurativa  laxant suau
 desodorant  mucolítica
 diaforètica  relaxant uterina
 diürètica  sedant
 emmenagoga  sialagoga
 espasmolítica  sudorífica
 estimulant  tònica
 estomacal  vasodilatadora
 expectorant  vermífuga
 febrífuga  vulnerària
I s’empra per a tractar les malalties següents:

 abscessos (bosses de pus)  epistaxis
 acne  erisipela
 alopècia  erupcions
 amenorrea  esclerosis múltiple
 amnèsia  escorbut
 anèmies  espasmes (vies digestives, matriu,
 angina de pit trompes i ovaris)
 angiocolitis  esplenomegàlia
 annexitis (ovaris)  esquerdes a les mans
 anorèxia  esquerdes als mugrons
 ansietat  fatiga (banys)
 anus amb picor  febre
 artritis [OE amb oli de cop]  febres intermitents
 artritis reumàtica  ferides
 asma [bafs amb flors]  ferides verdes
 atonia  fetge delicat
 blennorràgia  fístules
 bronquitis  flatulència
 cabell dèbil i greixós  flebitis
 càlculs  flegma als bronquis i pulmons
 cames adolorides [flors]
 càncer (pulmó)  ganglis inflats
 cansament  gastroenteritis
 caquèxia  gastritis agudes o cròniques
 cel·lulitis dolorosa  gingivitis
 cirrosi hepàtica  gonorrea
 cistitis  gota
 clorosis  hematèmesi (hemorràgia
 còlics (renals, biliars, intestinals) d’estómac)
 condilomes  hematúria
 conjuntivitis  hemoptisi
 contusions  hemorràgia intestinal
 convulsions  hemorràgies internes i externes
 cremades  hemorroides
 cucs intestinals  hepatitis
 debilitat nerviosa  herpes zòster
 dermatitis  hipertensió
 diabetis  hipotensió
 diarrees amb sang  hipoclorhídria gàstrica
 diarrees en nens petits  hipocondries
 dismenorrea  icterícia
 dispèpsia  incontinència d'orina
 dolors psicosomàtics femenins  indigestions
 dolors reumàtics  infeccions urinàries
 èczema [flors]  inflors
 edema de glotis  insolació
 enteritis  insomni
 enuresi  intolerància a aliments
 leucorrea  pulmonia
 limfatisme  púrpura
 llúpies  puerperi (post-part)
 mal de cap  rampes
 mal de coll  refredat
 mal d’estómac (dispèpsia)  regla (tots els trastorns)
 mal de panxa (amb Farigola)  reuma (banys)
 mal de queixal (mastegar FUL)  ronyons malalts
 mal d'esquena  sarna
 mal d'orella  sedentarisme
 mala circulació  suor excessiva (als peus)
 malària  talls (“la tintura de iode” dels prats
 mareig i camins, segons MAURICE
 menopausa MESSEGUÉ)
 menorràgia  taquicàrdia
 metrorràgia  tos
 mossegades de serps  tos ferina
 mugrons esquerdats  tuberculosi
 nafres  tumors
 nàusees  úlceres
 neurosis  úlceres varicoses
 pell greixosa  varicel·la
 penellons  varius
 primesa  vèrtebres esquerdades (OE).
 psoriasi  voltadits
 xarampió
En homeopatia s’empra contra:

 capil·lars varicosos  menorràgies
 cara congestionada  otitis per sorolls (amb sensació de
 congestió pulmonar després vent fred que surt i que s’agreuja
d’hemoptisi al riure)
 flatulència  preoperatori (per evitar
 fragilitat capil·lar hemorràgies)
 hematúria  prepart
 hemofília  semen escàs a l’ejacular
 hemoptisi després de dinar  talls quirúrgics sagnants
 hemorràgies  úlceres sagnants
 mal de cap a l’abaixar-lo  varius
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
ANIMALS
 La planta —combinada amb llet, sal, Julivert i Lamium album— combat l’hematúria.
 Combat la sarna a les ovelles.
 A les vaques, accelera el part i combat l’anorèxia.
 Combat les hemorràgies pel morro dels animals, i ajuda a guarir les cremades.
 Combat les infeccions intestinals, les males digestions i el restrenyiment.
 Posades les fulles trinxades entre el pinço de les gallines, això evita que tinguin
paràsits.
PRINCIPIS ACTIUS
La concentració dels principis actius no és constant. Ans al contrari, dins una mateixa
població canvia força, i a vegades més que no pas comparant poblacions de contrades
diverses. La genètica, l’estat de floració de la planta, i sobre tot l’ambient (microclima,
condicions edàfiques), han d’influir-hi molt.
A tall d’exemple, les poblacions italianes i portugueses difereixen en general perquè les parts
volàtils a Sardenya contenen principalment alfa-asarona (25-33%), beta-bisabolè (27-16%) i
alfa-pinè (10-17%). (Les xifres corresponen a l’extracció amb CO2 supercrític o a l’oli
essencial dens). En canvi, a la Serra de Montemurro, els principals components són la
trans-thujona (31-29%), el trans-crisantenil-acetat (20-16%) i el beta-pinè (1-11%). I, en
general, la quantitat d’oli essencial a la planta florida és el triple que a la planta sense flors.
Per altra banda, les diferents races, subespècies o espècies menors, solen tenir composicions més o
menys tipificades. Vegi’s l’estudi de la comparativa mitjançant l’espectre d’infrarojos a
www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17193212
Pel que fa a la diferenciació dels principals compostos fenòlics i flavonoides, vegi’s
A l’Iran s’ha estudiat la composició de les varietats de Milfulles allí:

Turquia (Àsia Menor) sembla ser un centre de formació de les espècies del gènere. L’estudi comparatiu
de la composició de les diferents varietats ha estat publicat a
A Hongria s’han fet també estudis dels components característics de la Milfulles allí:
I d’Europa en general també s’ha estudiat la composició a diferents països:

I a la zona de l’ Himàlaia s’han estudiat també les variacions en principis actius a

***
EFECTES FISIOLÒGICS
Llistat dels principals principis actius de la MILFULLES

i les afeccions contra les quals s’ha demostrat que són efectius:
ACHIL·LEÏNA & ÀCID ACHIL·LEÍNIC Hemorràgies
ACHIL·LININA A (=2β,3β-epoxi-1α,4β,10α-trihidroxiguai-11(13)-en-12,6α-olid) (a les

flors) Hiperplàsia
ÀCID ACHIMÍL·LIC–A, íd. B, íd. C (sesqui-terpenoides) Tumors
ÀCID ASCÒRBIC (fins a 3100 ppm)
ÀCID BUTÍRIC Càncer, tumors
ÀCID CAFEIC
Adenomes hepàtics Edemes Leucèmia
intoxicació del Fetge Escherichia Melanomes
Adenovirus Espasmes Nitrosamines
Al·lèrgies Fongs Refredat
Ansietat Hemòlisis Retenció de Líquids
Calci excessiu Herpes Sida
Càlculs Biliars Hipertiroïdisme Trombosis
Colesterol excessiu Inflamacions Tumors
Depressió nerviosa Insolació Úlceres
Dolors Legionella
ÀCID CAPRÍLIC METIL-ÈSTER Insectes

ÀCID CLOROGÈNIC
Ateroesclerosi Fongs Mononucleosi
Bacteris Hemòlisis Poliomielitis
Bulímia Hipertiroïdisme Sequedat de la pell
Càlculs biliars Immunodeficiències Sida
Càncer (còlon, Insolació Tumors (còlon,
estómac, fetge, pell) Interferó escàs estómac, fetge, pell)
Depressió nerviosa Intoxicació del fetge Virus
Diabetis Intoxicació per
Dolors metalls
Ferides Legionella
ÀCID ESTEÀRIC
ÀCID FERÚLIC
Al·lèrgies Espasmes Leucèmia
Artèries massa Espasmes uterins Limfomes
estretes Fagocitosi escassa Nitrosamines
Bilis escassa Fongs Serotonina excessiva
Càncer (còlon, Herpes Trombosis
estómac, fetge pell) Immunodeficiència Tumors (còlon,
Dismenorrea Insolació estómac, fetge, pell)
Dolors Intoxicació del fetge Virus
ÀCID FÒLIC
ÀCID FÒRMIC Àcars, fongs, infeccions, síncopes.
ÀCID GÀL·LIC
Adenovirus Fetge delicat MRSA
Al·lèrgies Fibrinòlisis Mucoses irritades
Bacteris Hemorràgies Nitrosamines
Bronquis estrets Herpes Periodontitis
Bronquitis Hipertensió Poliomielitis
Càncer Immunodeficiències Refredat
Contractures Infeccions Sida
Diarrees Inflamacions Tumors
Dolors Intoxicació del fetge Virus
Escherichia Leishmània
ÀCID GLUTÀMIC Amoníac excessiu, ansietat, epilèpsia, irritació nerviosa
ÀCID ISO-VALÈRIC & ISO-VALERIÀNIC (a les arrels) Irritació nerviosa
ÀCID LINOLEIC
ÀCID MANDÈLIC Infeccions, estrangúria/ anúria.
ÀCID MIRÍSTIC Càncer, colesterol excessiu, nematodes, sequedat pell
ÀCID OLEIC
ÀCID PALMÍTIC
ÀCID PROTOCATECHUIC
Arrítmies Immunodeficiències Melanoma
Asma Infeccions Serps
Bacteris Intoxicació del fetge Tumors (boca, còlon,
Diabetis Isquèmia pell)
Fagocitosis escasses Legionel·la
Fongs Leucèmia
ÀCID SALICÍLIC
Acne Càncer Complicacions de la
Artritis Caspa diabetis
Dermatitis Fongs a les ungles Poagre
Dolors Gasos (timpanisme) Psoriasi
Durícies Infeccions Reuma
Èczema Inflamacions Seborrea
Febre Insectes Tinya
Fongs Neuràlgies Tumors
ÀCID SUCCÍNIC Bulímia, càncer, erugues.
ÀCID TÀNNIC
Amigdalitis Disenteria Nitrosamines
Arrítmies Estomatitis (boca) Obesitat
Bacteris Hemorràgies Poliomielitis
Càries Hemorroides Serps
Colitis Herpes Sida
Complicacions de la Immunodeficiències Úlceres
diabetis Infeccions Úlceres de repòs al llit
Dermatitis Intoxicació per Virus
Diarrea metalls pesants
ÀCID VAINÍLLIC
Anèmia falciforme Complicacions de la Inflamacions
Bacteris diabetis Leucèmia
Càlculs biliars Cucs Restrenyiment
Càncer Fongs
ADENINA Anèmia, debilitat cardíaca, hipertensió, limfopènia, mala circulació, virus
ALCAMIDES (a les arrels) Bacteris, fongs.
ALFA-AMIRINA Alopècia, diabetis, càncer de ronyó, glioblsatomes, inflamacions,

prostatitis.
BETA-AMIRINA Alzheimer, càlculs biliars, estrès, gingivitis, hipertensió, intoxicació

del fetge.
ANACICLINA Insectes
APIGENINA
Aflatoxines Dermatitis Melanoma
Al·lèrgies Esterilitat femenina Menorràgia
Angiogènesis Estrès per excés de Parkinson
Ansietat cortisol Prostatitis
Arrítmies Febre Radiacions ionitzants
Bacteris Gingivitis Retenció de líquids
Càlculs biliars Herpes Sequedat de la pell i
Càncer Hipertiroïdisme líquids sinovials
Càncer de pulmó Inflamacions Sida
Cèl·lules Insolació Trombosis
plasmàtiques Irritació nerviosa Tumors
excessives Leucèmia Virus
Contractures Mal de panxa
APIGENINA 7-O–LEUCÒSID Al·lèrgies, Plasmodium
ARTEMETIN Hipertensió
ASCARIDOL (fins a 120 ppm) Cucs (Ancylostoma, nematodes), dolors, fongs, gasos,
Plasmodium, Tripanosoma
ASPARAGINA Anèmia falciforme, retenció de líquids
AZULÈ Al·lèrgies, bacteris, cirrosi hepàtica, espasmes, febre, úlceres

BETAÏNA Amenorrea, debilitat cardíaca, fetge delicat, gastritis, homocisteïna excessiva,
retenció de líquids, sequedat de mucoses, tos.
-(-) BETONICINA Inflamacions, hemorràgies
ALFA-BISABOLOL (fins a 900 ppm)

Bacteris Espasmes Inflamacions
Cremades Febre Talls
Debilitat muscular Ferides Tuberculosi
Dolors Fongs Úlceres
BORNEOL (fins a 275 ppm)

Arrítmies Cucs (nematodes) Fongs
Bacteris Debilitat del fetge Inflamacions
Bronquitis Depressió nerviosa Insectes
Bulímia Dolors Irritació nerviosa
Càlculs biliars Espasmes Otitis
Contractures Febre Salmonella
BORNIL-ACETAT Arrítmies, bacteris, bulímia, contractures, insectes, irritació nerviosa,

tos, virus
DELTA-CADINÈ Acne, bacteris, càries, complicacions de la diabetis, testosterona

escassa
CALCI (fins a 8600 ppm)
CAMFÈ (fins a 600 ppm) Càlculs, colesterol excessiu, insectes, tos.
CÀMFORA (fins a 2800 ppm)

Acne Depressió nerviosa Insectes
Berrugues Diarrees Nematodes
Càncer Dispnea Neuràlgies
Còlera Dolors Picors
Cosmètic contra - Espasmes Vòmits
irritant fred
BETA-CAROTÈ
Acetona Fotofòbia Reuma
Acne Hiperceratosi Sequedat de mucoses
Càncer Immunodeficiències Síndrome
Càncer de matriu Inflamacions premenstrual
Coronaritis Leucoplaques Tumors (còlon,
Debilitat del timus Lupus estómac, mama,
Descamació de la pell Màcula (degeneració) pulmó, pròstata,
Envelliment Papil·lomes cervell)
Estrès Porfíria Úlceres
Fagocitosi escassa Psoriasi Xeroftàlmia
CAMPESTEROL Ateroesclerosis, colesterol excessiu.
CARVACROL
Alzheimer Espasmes duodè Nematodes
Bacteris Espasmes tràquea Orina excessiva
Cucs Fongs Placa dental
Cucs Infeccions Tos
Dolors Inflamacions Trichomonas
Espasmes Insectes
CARIOFIL·LÈ (fins a 160 ppm)

Acne Complicacions de la Gastritis
Al·lèrgies diabetis Inflamacions
Bacteris Dermatitis Insectes
Bulímia Dolors Irritació nerviosa
Càries Espasmes Mosquits
Fongs Termites
Tumors Ulceres
TRANS-CARVEOL Asma
CASTICINA Malària, paràsits, Plasmodium
CAMAZULÈ Al·lèrgies, dolors, espasmes, febre, ferides, infeccions, inflamacions.
CASTICINA Càncer mama, leucèmia.
CENTAUREIDINA Càncer mama, leucèmia.
1,6-CINEOL (fins a 1600 ppm):

Al·lèrgies Espasmes Sequedat mucoses
Bacteris Fatiga Sinusitis
Càries Fongs Taquicàrdia
Contractures Hipertensió Tos
Cucs Inflamació Úlceres
Dolor Reuma
COLINA
Alzheimer Esteatosi Intoxicació del fetge
Cirrosis Fòbies Intoxicació per gasos
Corea Hipertensió Memòria escassa
Demència Homocisteïna Parasimpàtic poc
Depressió nerviosa excessiva actiu
CROM (fins a 2.5 ppm)

Acne Fatiga Memòria escassa
Ateroesclerosi Glicèmia excessiva Obesitat
Colesterol excessiu Glicosúria Síndrome X
Debilitat del cor Hipertensió Triglicèrids excessius
Diabetis Intoxicació per Plom Vellesa
P-CIMÈ
Alzheimer Insectes Restrenyiment
Bacteris Irritació nerviosa Trichomonas
Dolors Refredat Virus
COBALT (fins a 3 ppm) Anèmia
COPAÈ (fins a 60 ppm) Gasos
CASMOSIÏNA Bacteris, complicacions de la diabetis, fongs.
CUMINALDEHID Bacteris, càncer de pell, fongs, irritació nerviosa, leucèmia
ALFA-CURCUMÈ Inflamacions, triglicèrids alts, tumors.
CIS-DEHIDRO-MATRICARIA-ÉSTER Tumors
TRANS-DEHIDRO-MATRICARIA-ÉSTER Nematodes
DULCITOL Tumors
BETA-ELEMÈ Càncer de matriu, gliomes
EUCALIPTOL Bacteris, congestió, cucs, dolors, hipertensió, hipòxia localitzada,

infeccions insectes.
EUGENOL
Àcars Càlculs biliars Espasmes
Bacteris Convulsions Espasmes del duodè
Bulímia Dolors Excitació muscular
Calci excessiu Edemes Febre
Fetge delicat Insectes Queratosis
Fongs Irritació nerviosa Salmonella
Gasos Menorràgia Trombosi
Herpes Nitrosamines Tumors
Inflamacions Puces Úlceres
ALFA-FEL·LANDRÈ Bacteris, fongs, estrenyiment.
FENOL (fins a 160 ppm)

Arrugues Hemorroides Rates
Bacteris Incontinència Sinusitis
Càncer urinària Ungles deformes
Dolors Otitis (onicogrifosis)
Espasmes Plètora Vasoconstricció
Fongs Prostatitis
FERRO
FIBRA
FLAVONOIDES
 6-HIDROXI-LUTEOLINA-7-O-  LUTEOLINA-4’-O-GLUCÒSID
GLUCÒSID  LUTEOLINA-7-4’-O-DIGLUCÒSID
 APIGENINA  LUTEOLINA-7-O-GLUCÒSID
 APIGENINA-7-O-GLUCÒSID  LUTEOLINA-7-O-GLUCURÒNID
 ISO-ORIENTINA  RUTINA
 ISO-RHAMNETINA-3-O-  SCHAFTÒSID
RUTINÒSID  VICENINA-2
 ISO-SCHAFTÒSID  VITEXINA
FLOROGLUCINOL Calci excessiu, càncer, espasmes, fongs, infeccions, tumors
FOLACINA
Àcid úric excessiu Espina bífida Quilitis
Anèmia Glossitis Tumors
Displàsia cervical Psicosis
FÒSFOR (fins 1 2900 ppm)
FURFURAL Fongs, infeccions, insectes.
GERANIAL (fins a 50 ppm) Aflatoxines, amenorrea, bacteris, espasmes, fongs, glutatió

escàs, mononucleosi.
GERANIL-ACETAT (fins a 30 ppm) Irritació nerviosa
GERMACRÈ-A SINTASES Amb geranil-difosfat o amb farnesil-difosfat aquests enzims

sintetitzen monoterpens al citosol.
GLICINA àcid úric, anèmia falciforme, encefalopaties, picors, prostatitis, úlceres
GUAIAZULÈ Al·lèrgies, febre, inflamacions, lepra, úlceres
GUAJANÒLID (lactona sesquiterpènica) Inflamacions
HIDROQUINONA
Bacteris Hipertiroïdisme Nefritis
Càlculs Hipotensió Tripanosoma
Diarrees Infeccions Tuberculosi
Hemorràgies Malària Tumors
Hepatoma Menorràgia
Hiperpigmentació Mycopalsma
5-HIDROXI-3,6,7,4'-TETRAMETOXI-FLAVONA
HISTIDINA Arterioesclerosi, nefritis, reuma, úlceres.
ALFA-HUMULÈ Tumors
HUMULÈ Malària, Plasmodium
INOSITOL Alopècia, cirrosis, colesterol excessiu, diabetis, neuropaties,
INULINA Intoxicació per metanol
ISO-BORNEOL Depressió motora, herpes, irritació nerviosa, nematodes, virus
ISO-RHAMNETINA Al·lèrgies, bacteris, càncer, espasmes, fetge delicat, inflamacions,

Pàrkinson, vasoconstricció.
KAEMPFEROL
Al·lèrgies Espasmes de Periodontitis
Atonia uterina musculatura llisa Placa dental
Bacteris Esterilitat sexual Retenció de líquids
Càlculs biliars Estrès (per excés de Sodi)
Càncer Gingivitis Serotonina excessiva
Càncer de mama Hipertensió Sida
Càncer de pròstata Hipertiroïdisme Trombosis
Complicacions de la Infeccions Trombosis
diabetis Inflamacions Tumors
Debilitat cardíaca Leucèmia Úlceres
Debilitat general Neurodegeneració Vasoconstricció
Pàrkinson Virus
LINALOOL
Àcars Convulsions Limfomes
Al·lèrgies Dolors Mosquits
Alzheimer Edemes Nematodes
Bacteris Febre Termites
Càries Fongs Tos
Còlics Inflamacions Trichomonas
Contraccions Irritació nerviosa Virus
bronquials Leucèmia Xoc
LISINA
LLIMONÈ
Àcars Contractures Laxitud budell prim
Adenomes Debilitat bronquial Nematodes
Alzheimer Esofagitis Obesitat
Asma Espasmes Obesitat
Bulímia Fongs Refredat
Càncer Infeccions Tumors (còlon,
Càncer (estómac, Inflamacions estómac, mama,
limfomes, pell) Insectes pàncrees, pròstata)
Colesterol excessiu Intoxicació per ozó Virus
LUTEOLINA
Al·lèrgies Complicacions de la Inflamacions
Amenorrea diabetis Intoxicació del fetge
Ateromes Contractures Leucèmia
Bacteris Dismenorrea Meningitis
Bulímia Dolors Pell envellida
Calci excessiu Edemes Poliomielitis
Càlculs biliars Ferides infectades Pulmonia
Càncer Fetge delicat Retenció de líquids
Càncer Gingivitis Sida
Cataractes Herpes Tos
Colesterol excessiu Hipertiroïdisme
Tumors (cervell, pàncrees, pell, pulmó, Vasoconstricció
còlon, estómac, ovari, ronyó, tiroides) Virus
Úlceres infectades
LUTEOLINA-7-GLUCÒSID Complicacions de la diabetis, dermatitis, herpes,

inflamacions, virus.
LUTEOLINA-7-O-GLUCÒSID Al·lèrgies, hipertiroïdisme
MAGNESI (fins a 1900 ppm)
MANGANÈS (fins a 5 ppm)
MANNITOL
Cucs Glaucoma Síndrome de Reye
Dolors Nefritis
Espasmes Retenció de líquids
MENTOL
Al·lèrgies Dermatitis Nematodes
Alzheimer Dolors Reuma
Asma Espasmes Salmonella
Bacteris Febre Sinusitis
Bronquitis Fongs Taquicàrdia
Calci excessiu Halitosi Trombosis
Calor excessiva Irritació estomacal Vaginitis
Caspa Irritació nerviosa Vulvitis
Colera (Vibrio) Mucositat bronquial
MIRCÈ
Bacteris Dolors Hipertensió
Contractures Espasmes Insectes
Convulsions Fongs Nitrosamines
NERIL-ACETAT refredat, virus
NIACINA
OLI ESSENCIAL (planta fins a 1,4 % / fulla 1,6 % / flors 0.5%). (Plantes d’Àustria
arriben a tenir fins un 5.8% d’oli essencial).
 1,8-CINEOL  CARIOFIL·LÈ-ÒXID
 ALFA-ASARONA  CRISANTENONA
 ALFA-PINÈ  CINEOL
 ALFA-TERPINEOL  DELTA-CADINOL
 ALFA-THUJONA  EUCALIPTOL
 ARTEMISIA-CETONA  FENCHIL-ACETAT
 BETA-BISABOLÈ  GAMMA-TERPINÈ
 BETA-BISABOLOL  GERMACRÈ-D
 BETA-CARIOFIL·LÈ  LINALIL ACETAT
 BETA-PINÈ  LINALOOL
 BETA-THUJONA  LLIMONÈ
 BORNEOL  SABINÈ
 BORNIL-ACETAT  TANS-THUJONA
 CAMAZULÈ  TERPÍN-4-OL
 CÀMFORA  TRANS-CRISANTENIL ACETAT
El color blau fosc de l’oli essencial delataria una gran presència de camazulè (fins un
50%), mentre que un color blau verdós tènue seria senyal d’una proporció molt
menor. La densitat hauria d’estar entre 0.89 i 0.93. Per a més informació,
consultar :
www.chemikinternational.com/pdf/2010/02_2010/chemik_02_2010_107_110.pdf
www.organicfacts.net/health-benefits/essential-oils/health-benefits-of-yarrow-essential-
oil.html
PAULITINA Càncer de mama, leucèmia.
ALFA-PERÒXID-ACHIFÒLID Cosmètic humectant, inflamacions, malària.

ALFA-PINÈ (fins a 1000 ppm)
Acne Espasmes Tos
Bacteris Inflamacions Virus
Bulímia Insectes (mosques)
Càncer Irritació nerviosa
BETA-PINÈ Espasmes, fongs, infeccions, inflamacions, insectes
PIROCATECOL
Càncer de mama Depressió nerviosa Intoxicació del fetge
Debilitat cardíaca Infeccions Nematodes
PONTICEPÒXID Mosquits
POTASSI (fins a 17800 ppm)
PRUNASINA Complicacions de la diabetis
PSEDO-TARAXASTEROL
QUERCETINA
Aflatoxines Dolors Miocarditis
Al·lèrgies Encefalitis Parkinson
Alzheimer Envelliment Periodontitis
Artritis Escherichia Peristaltisme excessiu
Asma Espasmes Prostatitis
Bacteris Estrès Psoriasis
Bulímia Excitació sexual Sida
Càncer Faringitis Síndrome
Càncer de mama Fetge delicat premenstrual
Càries Fongs Taquicàrdia
Cistitis Hemorràgies Trombosis
Colitis Herpes Tumors (bufeta,
Complicacions de la Hipertensió còlon, mama, ovari,
diabetis Hipertiroïdisme pell, pulmó)
Crohn Intoxicació per Coure Ulceres
Debilitat cardíaca Leishmania Vasoconstricció
Degeneració neurones Leucèmia Virus
Diabetis Malària
Diabetis Melanoma
QUERCITRINA
Bacteris Edemes Inflamacions
Bulímia Espasmes Intoxicació del fetge
Cataractes Hemorràgies Parkinson
Compilacions de la Herpes Refredat
diabetis Hipertensió Retenció de líquids
Diabetis Hipertensió
RIBOFLAVINA (fins a 5 ppm)
RUTINA
Al·lèrgies Complicacions de al Hipertiroïdisme
Arrítmies diabetis Insectes
Ateromes Convulsions Insolació
Ateroesclerosi Dermatitis Insuficiència venosa
Càncer Dolors Intoxicació del fetge
Capil·lars fràgils Edemes Nefritis
Cataractes Eritemes Picors
Colesterol excessius Espasmes Protozous
Hipertensió radioactivitat
Tripanosoma Tumors Vasoconstricció
Trombosis Varius Virus
SABINÈ Bacteris, Helicobacter, úlceres.
SAPONINES Hepatoma, tumors (ovari, pulmó)
SELENI (fins a 1.6 ppm)
SÍLICE (fins a 4.5 ppm)
BETA-SITOSTEROL
Adenomes Colesterol excessiu Limfomes
Al·lèrgies Dismenorrea Lipoproteïnes
Amenorrea Edemes excessives
Bacteris Febre Testosterona escassa
Bulímia Fertilitat de l’esperma Triglicèrids excessius
Càncer de mama, Inflamacions Virus
matriu, pulmó) Leucèmia
SODI (fins a 80 ppm)
STACHYDRINA Amenorrea, debilitat cardíaca, hipertensió, llet escassa, part lent.
STIGMASTEROL Amenorrea, càncer, colesterol excessiu, dolors, inflamacions,

intoxicació del fetge, irritació nerviosa, serps, virus
SWETRISINA Fetge delicat, irritació nerviosa.
TANINS
Acetona Cucs Nefritis
Bacteris Diarrea Serps
Càncer Disenteria Sida
Càncer Hipertensió Tumors úlceres
Càries Intoxicació del fetge Virus
TARAXASTEROL Tuberculosis
ALFA-TERPINEOL
Bacteris Complicacions de la Irritació nerviosa
Càncer diabetis Mosquits
Càries Cucs Talls
Cèl·lules Ferides
plasmàtiques Hipertensió
excessives Insectes
ALFA-TERPINÈ (fins a 1100 ppm)

Àcars, espasmes, hipertensió, insectes, nitrosamines
GAMMA-TERPINÈ Àcars, bulímia, complicacions de la diabetis, hipertensió.
TERPINÈN-4-OL
Acne Espasmes Nematodes
Al·lèrgies Ferides Retenció de líquids
Alzheimer Fertilitat de l’esperma Tos
Asma Fongs Úlceres
Bacteris Insectes
TERPINEOL
Al·lèrgies Càncer Insectes
Asma Dolors Mosquits
Bacteris Espasmes Tos
Càlculs biliars Infeccions
TIAMINA
ALFA-THUJONA (fins a 240 ppm)
Amenorrea
Bacteris BETA-THUJONA
Cucs Amenorrea, bacteris,
Espasmes insectes.
Infeccions Larves d’insectes
Irritació nerviosa
THYMOL
Àcars Melanoma
Acne Mosquits
Alzheimer TRIGONEL·LINA Càncer
Bacteris (Gram negatius i (fetge, matriu), colesterol
Gram positius) excessius, diabetis,
Contractures infeccions
Contra - irritant
Cucs (Ancylostoma) ZINC
Dermatitis Nematodes
Dolors Neuritis
Fongs Periodontitis
Halitosi Salmonella
Herpes Suors
Infecció urinària Tos
Inflamacions Trichomonas
Insectes Trombosis
Irritació nerviosa
Lepra
Les flors contenen majoritàriament
 1,8-CINEOL  CAMFÈ
 2-METIL BUTANAL  GLICERINA
 ÀCIDS GRASSOS (OLEIC, LINOLEIC,  HEXANAL
MIRÍSTIC, PALMÍTIC, CEROTÍNIC)  LUTEOLINA
 ALCOHOL CERÍLIC  LUTEOLINA-3',7-DI-O-GLUCÒSID
 ALFA-PINÈ  LUTEOLINA-7-O-GLUCÒSID
 ALFA-THUJÈ  RUTINA
 APIGENINA  TRIACONTÀ
 APIGENINA-7-O-GLUCÒSID  VICENINA-2
 BETA-PINÈ
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA PLANTA
1. Amenorrea: l’efecte estrogènic principalment és degut a l’apigenina i a la luteolina.

2. Aperitiva: l’efecte aperitiu fa minvar els nivells de ghrelina una hora després d’haver
pres 100 mg/Kg d’extracte.
3. Arrugues a la pell: l’extracte al 2% de la planta millora en 2 mesos l’aspecte i el
gruix de la pell. Això és concomitant amb una millor expressió de la citoqueratina
10, de la trans-glutaminasa-1, i de la filagrina. Els fibroblasts de la pell HSF-PI-16
són estimulats a concentracions de la planta menors de 20 mg/mL.
4. Bacteris: almenys l’oli essencial s’ha testat eficaç contra alguns bacteris, com ara:
 Acinetobacter lwoffii
 Chlamydia trachomatis
 Clostridium perfringens
 Escherichia coli
 Helicobacter pylori
 Legionella pneumophila
 Mycobacterium leprae
 Mycobacterium smegmatis
 Mycobacterium tuberculosis
 Salmonella enteritidis
 Salmonella typhimurinum
 Staphylococcus aureus (MRSA)
 Streptococcus pneumoniae
 Vibrio cholerae
5. Càlculs: l’extracte de la planta fan disminuir la concentració d’oxalats i citrats a
l’orina, i també els dipòsits d’oxalat càlcics.
6. Càlculs biliars: l’efecte colerètic de la planta és responsabilitat sobre tot dels àcids
dicafeoil-quínics. Una fracció enriquida en aquests àcids i en luteolina-7-O-beta-D-
glucurònid és 2 a 3 vegades més eficaç augmentant el flux de bilis que la cinarina de
la Carxofera.
7. Càncer: dels diferents principis actius dels extractes de la planta, sembla que la
centaureidina sigui el més eficaç contra les línies cel·lulars HeLa (leucèmia) i MCF-7
(càncer de mama). També ho són, si bé en menor grau, la casticina i la paulitina
(pseudo-guaianòsids).
8. Circulació: almenys l’artemetina és una bona protectora cardiovascular. És
antioxidant, especialment de l’endoteli de l’artèria aorta. Incrementa la producció de
NO dependent dels eNOS, estant-hi involucrats els receptors muscarínics, els beta-2
adrenoreceptors, els receptors estrogèncis, l’ Akt i les cinases PKA, ERK1/2,
p38MAPK. L’artemetina protegeix la vialitat de les cèl·lules de l’endoteli aòrtic, fins i
tot quan s’acaba el GSH, per excès de peroxidació, evitant-ne l’apoptosi.
9. Diabetis: l’efecte hipoglucemiant té lloc mitjançant la reducció al pàncrees de
l’expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS.
10. Encefalo-mielitis autoimmune: apaivaga la inflamació.
11. Espasmes: l’efecte antiespasmòdic sobre la musculatura llisa de la tràquea té lloc
als receptors muscarínics i als receptors H1 de la histamina. Els flavonoides semblen
els principals responsables d’aquesta acció antiespasmòdica.
12. Espasmes estomacals: el principi actiu majorment responsable de calmar aquests
espasmes sembla ser la colina.
13. Estomatitis per quimioteràpia: en dues setmanes, el rentat amb aigua (hidrolat per
destil·lació) de la planta disminueix la severitat de la mucositis oral al 10%, mentre
les solucions estàndard no tenen efecte significatiu.
14. Fertilitat de l’esperma: en rates, dosis de 800 mg/Kg/dia p.o. durant 3 setmanes
provoquen una disminució dràstica del nombre d’espermatozous.
15. Fongs: l’activitat antifúngica ha estat molt testada amb Candida albicans. Però ’oli
essencial també és eficient contra altres fongs, amb MIC de 0.3 a 1 1.3 microL/mL:
 Aspergillus flavus
 Aspergillus fumigatus
 Aspergillus niger
 Candida guillermondii
 Candida krusei
 Candida parapsilosis
 Candida tropicalis
 Cryptococcus neoformans
 Epidermophyton floccosum
 Microsporum canis
 Microsporum gypseum
 Trichophyton mentographytes
 Trichophyton mentagrophytes var. interdigitale
 Trichophyton rubrum
 Trichophyton verrucosum
16. Gastroenteritis: l’efecte antiespasmòdic al budell prim (íleum) té lloc per la via de
l’òxid nítric i del sistema adrenèrgic.
17. Hipertensió: una de les principals responsables sembla ser l’artemetina. Aquest
flavonòsid actua inhibint la producció d’angiotensina II, mitjançant la inhibició de
l’enzim conversor de l’angiotensina.
18. Immunodeficiències: l’acció immunoestimulant sembla majorment deguda a un
polisacàrid de 270 KDa, que conté galactosa-A 28%, galactosa 26%, arabinosa 23%,
xilosa 9% i rhamnosa 7%. Monòcits de leucèmia THP-1, estimulats amb
lipopolisacàrids i IFN-gamma, segreguen, gràcies als extractes de la planta, més
citoquines (IL-1beta, IL-8, IL-10, IL-12p40, IL-23, TNF-alfa) que quan no en
disposen. Però els extractes no alteren la segregació quan prèviament els monòcits
no han estat estimulats. Amb la planta i l’estimulació prèvia, disminueix la
concentració de TNF-kappa-beta i la fosforilació de la cinasa del ERK/1/2 i del Akt,
respecte a l’estimulació prèvia (amb lipopolisacàrids i IFN-gamma), sense la planta.
Així, doncs, la immunoestimulació té lloc almenys per la via del Akt.
19. Inflamacions: l’efecte antiinflamatori de l’oli essencial té lloc per la via de la
disminució de l’expressió de la iNOS, la COX-2, el TNF-alfa, la IL-6 i la Heme-
oxigenasa-1. Extractes de la planta disminueixen l’expressió dels limfòcits Th17 (IL-
17), sense alterar la del IFN-gamma, o la de la IL-10. Això és interessant de cara a
tractar artritis reumàtica, esclerosi múltiple, inflamació intestinal crònica, i
psoriasis. Els extractes de la planta inhibeixen l’elastasa dels neutròfils (humans) a
IC50 de 20 micrograms/mL. També inhibeixen la MMP-2 i la MMP-9 a dosis de 600
micrograms/mL o menors (si estan enriquits amb àcids dicafeoïl-quínics). Les
lactones sesquiterpèniques semblen les principals responsables de l’acció
antiinflamatòria.
20. Intoxicació del fetge: una de les vies de la prevenció de la intoxicació és el blocatge
dels canals de ions Calci.
21. Invertebrats vectors de malalties molt greus: el mol·lusc Physella acuta (sovint
parasitat per Echinostoma revolutum) i, en menor grau, la libèl·lula Cloeon dipterum,
són sensibles a l’oli essencial de la planta també (DL50 de 112 ppm, i 198 ppm,
respectivament).
22. Leishmania: concentracions d’entre 7 i 8 micrograms/mL de l’oli essencial de fulles
i flors de la plata inhibeixen els promastigots de Leishmania amazonensis in vitro o
els amastigots dins de macròfags (de rates) fins a la meitat. La dosis nociva contra
els macròfags és d’uns 10 vegades més. La leishmaniosis cutània es tracta bé amb la
barreja de la planta amb pròpolis i farigola.
23. Melanomes/ hiperpigmentació: l’oli essencial paralitza la producció de melanina
mitjançant l’aturada de l’activitat de la tirosinasa, mitjançant les vies JNK i ERK. Un
efecte concomitant és la supressió dels ROS, essent-ne el linalil-acetat el major
responsable.
24. Mosquits: l’oli essencial de la planta (amb borneol i chrysanthenona com a majors
components) és eficaç contra larves de Culex pipiens, un transmissor de la febre del
Nil, a dosis letals mitjanes de 154 ppm.
25. Oxidació de glòbuls rojos i glòbuls blancs: Achillea millefolium ssp. pannonica (de
Turquia) sembla se l’espècie més eficaç per evitar la despesa de SOD.
26. Radioactivitat: la protecció front als efectes d’aquesta radiació ionitzant als limfòtics
humans és gairebé total a dosis de 200 micrograms/mL de l’extracte de la planta.
27. Retenció de líquids: l’efecte diürètic té lloc mitjançant l’activació de la bradiquinina
B2 i de les ciclo-oxigenases.
28. Virus: els paramixovirus de la malaltia de Newcastle, perillosos per a les gallines,
són inhibits per la planta.
POSSIBLE TOXICITAT
A les dosi presents a la planta, i prenent-ne dosi habituals, cap principi actiu hauria de
resultar nociu. Això nogensmenys, alguns d’ells destaquen per la seva possible toxicitat.
ÀCID FÒRMIC: corrosiu, irritant.
ISOBUTIL-ACETAT: irritant, narcòtic.
FLOROGLUCINOL: gol·lígen.
THUJONA : abortiva, al·lucinògena, convulsionant, neurotòxica.
La EMA (European Medicines Agency) recomana precaució per a les embarassades, mares
que donin el pit, o menors de 12 anys.
El seu ús continuat pot desencadenar foto-sensibilitat (sensibilitat al·lèrgica a la pell

activada per la llum). Apareixen vesícules coronant la dermatitis. Per això és preferible
abstenir-se de consumir-ne si es tenen al·lèrgies a altres corimbíferes com ara la Camamilla,
la Calèndula, o l’ Àrnica . Sembla ser que el principal responsable d’aquest dermatitis
al·lèrgica sigui l’ alfa-peroxi-achifòlid, un guaianòlid (present a les flors) amb un anell de
ciclopentà amb pont peròxid, i una estructura d’ alfa-metilèn-gamma-butirolactona.
A part, hi ha treballadors que pateixen d’asma al sensibilitzar-se a la Milfulles amb la que
estan moltes hores en contacte més o menys directe.
Si es pren massa concentrada la infusió, segons JORGE D. PAMPLONA ROGE, pot produir
vertígens i mal de cap.
HERBA TORA
Aconitum sp. L.
[1753, Sp. Pl. : 532] (Ranunculaceae)
A. cf. burnatii
A. cf. burnatii
A. anthora A. anthora
A. vulparia ssp. neapolitanum

A, vulparia ranunculifolium & A. napellus
A. napellus ssp. vulgare
Aconitum anthora L. Aconitum napellus L.

A. napellus: a) ssp. vulgare; b) ssp. lusitanicum; c) ssp. castellanum [Flora Iberica]
A. vulparia: 2) ssp. neapolitanum; 2a) ssp. vulparia; 2b) ssp. ranunculifolium [Flora Iberica]
diagrama floral d'Aconitum
flor d'A. napellus

A. napellus
Làmina: FRANZ EUGEN KÖHLER
A. variegatum pyrenaicum
A. napellus vulgare
A. burnatii
[Dibuixos de MARCEL SAULE]
A. vulparia neapolitanum
A. variegatum. Foto: BERND HAYNOLD
Aconitum napellus al món, segons GBIF

Aconitum anthora al món, segons BIF
Aconitum vulparia al món, segons GBIF
Aconitum variegatum al món, segons GBIF

Aconitum burnatii al món, segons GBIF
Els acònits són plantes herbàcies que viuen a l’hemisferi Nord, a pastures de muntanya
vora llocs humits però sobre sòl ben drenat. Arriben fins a les illes Canàries i fins a les
Fiji i Tonga. En comú, els acònits tenen flors zigomorfes, és a dir, de simetria respecte
d’un pla sagital. No tenen esperó. I sí tenen un sèpal petaloide superior molt gran que
embolcalla la resta de la flor i que hom anomena casc o elm o gàlea. Hi ha quatre sèpals
petaloides més, inferiors respecte al casc. I hi ha 2 (-10) pètals interns nectarífers estrets
que s’amaguen sota el casc. Almenys els 2 principals estan suportats per llargs pedicles.
A l’àpex disposen d’una mena d’esperó buit que conté el nèctar.
Els altres pètals, inferiors, solen ser molt menuts o nuls. El fruit són 3 o 5 fol·licles,
parcialment soldats per llur base. Les fulles són 5-7- palmatipartides, amb cada segment
trilobat i amb dents amples. No tenen estípules, i estan disposades en espiral o
alternades. Les inferiors tenen el pecíol molt llarg. La tija és erecta. Al capdamunt
produeix els raïms de flors zigomorfes.
La clau per determinar les espècies pirinenques podria ser la següent:
—flors groguenques
Fulles amb divisions linears, casc ample, 5 carpels: .........................A. anthora
Fulles amb divisions en forma de tascó, casc allargat, 3 carpels:..... A. vulparia
—flors blaves
Inflorescència amb abundants pèls glandulars .................................A. burnatii
Inflorescència sense pèls glandulars o quasi
 Fulles amb divisions lanceolades estretes, rames de la inflorescència

erectes: .........................................................................A. napellus
 Fulles reticulades amb divisions amples, romboidals, rames de la
inflorescència no gaire erectes, fent zig-zag, llavors amb 4-6
laminetes transversals .........................................A. variegatum
La rel d’ Aconitum napellus és mitjana, formant a la base una mena de tubercle però
també pseudo-rizomes. És negra, amb esgrafiats blancs. La d’ A. anthora té tuberositats
napiformes. I la d’ A.vulparia és fibrosa.
L’ Herba Tora més típica és la de flor de color blau fosc (Aconitum napellus). Pot
arribar a fer-se molt abundant en marges de carreteres vora pastures, o als marges de
bosc (herbassars de megafòrbies). Hom hi distingeix almenys tres subespècies. La ssp.
vulgare té la inflorescència simple, sense ramificacions. Les dues subespècies d’ A.
napellus d’inflorescència ramificada es distingeixen perquè la ssp. lusitanicum
(=lobelianum, =neomontanum) té els segments foliars de menys de 4 mm, acuminats; i el
nectari amb esperó globular, no recorbat; i bractèoles de menys de 5 mm. Es fa des dels
Pirineus al centre de Portugal. A Andorra es troba a la Vall de Madriu i al coll de la
Botella. En canvi, la ssp. castellanum té els segments foliars de més de 4 mm d’ample,
el nectari amb esperó fortament recorbat, i bractèoles de més de 5 mm. Es fa a les serres
del centre d’Espanya.
Altres subespècies europees de l’ Aconitum napellus són:
—corsicum (Còrsega)
—firmum (Polònia, Txèquia, Ucraïna, Romania)
—fisura (SE d’Europa)
—formosum (Alemanya,Txèquia, Àustria, Polònia)
—napellus (Regne Unit, França)
—superbum (Iugoslàvia)
—tauricum (Alemanya, Àustria, Nord d’Itàlia, Polònia, Romania, Ucraïna)
Entre les espècies de flor blava, a Aragó podem trobar-hi també A. burnatii, a l’avetosa
de la baga d’Oroel, prop de Jaca. A. burnatii (=A. delphinense; = A.nevadense) té
abundants pèls glandulars a la inflorescència.
També podem trobar a l’Aragó Aconitum variegatum, al Pas de l’Escalé. A. variegatum

té llavors amb laminetes transversals, i fulles de contorn triangular amb nervació
reticulada ben palesa. El casc té una petita visera. El podem trobar també a Núria i a la
part més atlàntica dels Pirineus. Té les flors blaves amb taques blanquinoses,
inflorescència pubescent, de rames separades, fulles palmatisectes, de segments
romboidals, i rels inflades napiformes. Hom distingeix dins A.variegatum algunes
subespècies: variegatum, paniculatum, pyrenaicum.
Les espècies de flor de color groc clar són dues, i són menys abundants. Solen tenir els
filaments dels estams glabres, però la inflorescència en general una mica pubescent. A.
anthora té 5 carpels, mentre que A. vulparia en té 3.
Aconitum anthora té les fulles dividides en lacínies estretes (< 3 mm) i la flor ampla. És
més aviat poc comuna als herbassars de megafòrbies de l’estatge subalpí, és a dir, a les
clarianes del bosc de pi negre (Pinus uncinata), especialment quan són una mica
pedregoses (calcàries) i vora algun ambient humit. Pot fer-se abundant localment, per
exemple, a la zona superior del Pla de Sorteny. S’han descrit dues varietats rares:
jacquinii (casc de 2 x 2. 5 cm, més llarg que ample), atrovirens (flor ataronjada).
L’altra espècie de flor groga (Aconitum vulparia = lycoctonum = pyrenaicum=

lamarckii) té els segments foliars més amples (> 4 mm), i la flor molt més alta que
ampla, amb l’esperó del nectari molt corbat, quasi en espiral. És poc comuna, i poc
abundant als marges de bosc humit (Pi Negre, Freixe). Afinant una mica més, hom hi
troba almenys tres subespècies.
La ssp. neapolitanum té els segments foliars força dividits.
La ssp. vulparia els té poc dividits (i és més rara).
La ssp. ranunculifolium els tindria mitjanament dividits.
De la ssp. vulparia se n’han descrit algunes varietats:

—gracilescens (tija curta, inflorescència glabra i simple).
—penninum (inflorescència amb pèls simples i llargs barrejats amb pèls glandulosos).
—lasianthum (inflorescència i carpels amb pèls estrellats abundants, no glandulosos).
—puberulum (inflorescència amb pèls molt llargs, però carpels glabres).
—thalianum (planta baixa amb inflorescència simple amb poques flors i amb pèls aspres,
però carpels glabres)
—vulparia (inflorescència ramificada amb moltes flors i molts pèls encrespats)
La ssp. neapolitanum és la més estesa. La ssp. vulparia queda ubicada als Pirineus
centrals. I la ssp. ranunculifolium s’estén pels Pirineus, Cantàbric, i serres del centre
d’Espanya.
Al món, d’entre les quasi 1300 varietats d’Aconitum destaquen les espècies següents
―en negreta les més emprades com a medicinals ― :
1. Aconitum ajanense 67. Aconitum macrorhynchum

2. Aconitum albo-violaceum 68.Aconitum maximum
3. Aconitum altaicum 69. Aconitum miyabei
4. Aconitum ambiguum 70. Aconitum mokchangense
5. Aconitum angusticassidatum 71. Aconitum lycoctonum
6. Aconitum anthora 72. Aconitum moldavicum
7. Aconitum anthoroideum 73. Aconitum montibaicalense
8. Aconitum album 74. Aconitum multifidum
9. Aconitum axilliflorum 75. Aconitum nanum
10. Aconitum baburinii 76. Aconitum napellus
11. Aconitum baikalense 77. Aconitum nasutum
12.Aconitum balfouri 78. Aconitum nemorum
13. Aconitum barbatum 79. Aconitum neosachalinense
14. Aconitum besserianum 80. Aconitum noveboracense
15. Aconitum biflorum 81. Aconitum ochotense
16. Aconitum bucovinense 82.Aconitum orientale
17. Aconitum burnatii 83.Aconitum palmatum
18.Aconitum cammerum 84. Aconitum paniculatum
19. Aconitum carmichaelii 85. Aconitum paradoxum
20. Aconitum charkeviczii 86. Aconitum pascoi
21.Aconitum chasmanthum 87. Aconitum pavlovae
22. Aconitum chinense– 88. Aconitum pilipes
23. Aconitum cochleare 89. Aconitum plicatum
24. Aconitum columbianum 90. Aconitum podolicum
25. Aconitum confertiflorum 91. Aconitum productum
26. Aconitum consanguineum 92. Aconitum pseudokusnezowii
27. Aconitum cordatum 93. Aconitum puchonroenicum
(=heterophyllum) 94. Aconitum raddeanum
28. Aconitum coreanum 95. Aconitum ranunculoides
29. Aconitum crassifolium 96. Aconitum reclinatum
30. Aconitum cymbulatum 97. Aconitum rogoviczii
31. Aconitum czekanovskyi 98. Aconitum romanicum
32. Aconitum decipiens 99. Aconitum rotundifolium
33.Aconitum deinorhizum 100. Aconitum rubicundum
34. Aconitum delphinifolium 101. Aconitum sachalinense
35. Aconitum desoulavyi 102. Aconitum sajanense
36. Aconitum dienorrhizum 103. Aconitum saxatile
37. Aconitum ferox 104. Aconitum sczukinii
38. Aconitum firmum 105. Aconitum
septentrionale
39. Aconitum fischeri
106. Aconitum
40. Aconitum flerovii
seravschanicum
41.Aconitum fortunei
42.Aconitum gammiei 107. Aconitum sichotense
43. Aconitum gigas 108. Aconitum smirnovii
44.Aconitum grosse-dentatum 109. Aconitum soongaricum
45. Aconitum helenae 110. Aconitum stoloniferum
46. Aconitum hemsleyanum 111. Aconitum stubendorffii
47. Aconitum hosteanum 112. Aconitum subalpinum
48.Aconitum ibukiense 113. Aconitum
49. Aconitum infectum subglandulosum
50. Aconitum jaluense 114. Aconitum subvillosum
51.Aconitum japonicum 115. Aconitum sukaczevii
52. Aconitum jenisseense 116. Aconitum taigicola
53. Aconitum karafutense 117. Aconitum talassicum
54. Aconitum karakolicum 118. Aconitum
55. Aconitum kirinense tanguticum
56. Aconitum krylovii 119. Aconitum tauricum
57. Aconitum kunasilense 120. Aconitum transsectum
58. Aconitum kurilense 121. Aconitum
59.Aconitum kusnezoffii turczaninowii
60. Aconitum kuzenevae 122. Aconitum umbrosum
61.Aconitum laciniatum 123. Aconitum uncinatum
62. Aconitum lamarckii 124. Aconitum
63. Aconitum lasiostomum variegatum
64. Aconitum leucostomum 125. Aconitum violaceum
65. Aconitum longiracemosum 126. Aconitum volubile
66. Aconitum luridum 127. Aconitum vulparia
128. Aconitum wilsonii
129. Aconitum woroschilovii
USOS MEDICINALS
Dels usos dels Acònits del món, destacaria els d’ Aconitum cordatum, que s’empra com
a afrodisíac i contra la malària i tumors abdominals. A. ferox s’empra contra la lepra, i
A. deinorhizum s’empra contra la malària.
Malgrat ser l’ HERBA TORA (Aconitum) una planta molt verinosa, hom la pot emprar
amb cura com a medicinal. Primer s’emprava per a enverinar les puntes de les fletxes,
per a caçar, per exemple, ossos o persones. A. ferox, A. luridum, A. napellus, A.
palmatum han estat en aquest sentit les espècies més emprades, sobre tot pel suc de la
rel. Aconitum napellus era un dels verins preferits de l’emperadriu LÍVIA, muller de
CÉSAR AUGUST. Però hi ha hagut casos d’enverinament (assassinat o suïcidi) ben recents
també. Hi ha una llegenda o història real d’uns pastors que a sobre Setcases varen fer
servir les tiges de l’Herba Tora per empalar la carn que rostien, però es varen enverinar
tots i varen morir. Hom diu que per a recollir la planta en grans quantitats cal posar-se
guants, ja que el verí podria penetrar perla pell de les mans. Per altra banda, els isards, i
en menor grau les mules, semblen immunes al verí de la planta que brostegen de tant en
tant.
La rel d’Aconitum napellus s’ha de preparar per tal que pugui ser medicinal. Es
remulla en aigua neta durant una setmana (cal anar-la canviant). En acabat, es barreja
amb una mica de rel de gingebre tendra (4%) i una mica de rel de regalèssia (2%). I
aleshores es deixa en remull 2 dies més amb poca aigua (just per cobrir). En acabat es
bull la barreja, es trosseja i es separa i s’assequen els trossets. La rel així preparada
s’empra a raó de 0,4 g per got en decocció.
En medicina ayurvèdica hom creu que vigoritza el Pitta. En medecina tradicional xinesa
hom creu que vigoritza el Yang quan hi ha refredat i/o debilitat, amb febre i mal de cap.
També s’empra contra apendicitis (amb Coix lachryma-jobis i Patrinia scabiosaefolia).
Hom considera que allibera els gasos i la humitat, dispersa el fred, alleuja el dolor i
promou la sudoració i la diüresi. Ho recomanen contra febre per refredament, pleuresia,
bronquitis, tos convulsiva, espasmes a mans i peus, paraplegia, hèrnia, mal de ventre
per refredament, càncer de matriu, artritis, ciàtica, gota, cataracta negra, insomni,
excitació nerviosa, trastorns cardíacs.
L’efecte principal de l’aconitina (o de la pseudo-aconitina) és el de estimular, i després

paralitzar, els nervis sensitius. Al final afecta la medul·la oblonga i paralitza així la
respiració i els batecs del cor.
A Sibèria preparen un liniment antiartrític amb 120 g de rels fresques i 250 mL de vodka
fort. Es mantenen les arrels en remull en el vodka durant 4 dies a temperatura tèbia
(vora la llar de foc). Després, es cola el líquid i es llencen les arrels en un lloc que no
estigui a l’abast del bestiar ni les criatures. Amb una cullerada sopera com a màxim del
líquid, es fan fregues en una zona adolorida i/o inflada reduïda, fins que s’assequi la
pell. Si s’abusa, poden aparèixer palpitacions. És un remei que té fama de recuperar la
mobilitat al cap d’un mes d’aplicar-lo a persones paralitzades per artritis. A Canàries
(illes occidentals) enlloc de vodka fan servir rom de canya. A l’ Aragó també es prepara
amb flors o arrels un ungüent amb oli (fred) per a fregues contra el reuma (sempre que
no hi hagi talls a la pell).
L’extracte líquid d’Acònit seria molt tòxic si se’n prengués. La primera senyal
d’intoxicació són les palpitacions. Només està acceptat prendre Acònit en dosi
homeopàtiques, o bé en petites dosi (quan està ja depurat).
En homeopatia l’ Aconitum (9 CH) es dóna contra:
 afonia  edema cerebral

 alegria excessiva  endocarditis
 amenorrea (per ensurt)  epistaxi
 amigdalitis  excitació nerviosa violenta
 ansietat, per por  febre
 apendicitis  febre alta (amb molta set i que
 apoplexia puja a la nit)
 asma  formigueig a lumbars, mans, peus
 aversió a la lectura  fotofòbia
 aversió al moviment  fred al cos (pell de gallina)
 boca seca  gastritis
 calfreds  icterícia en nounats
 calor al cap  indiferència respecte als éssers
 calor dins el pit estimats
 campaneta irritada  insolació (amb mal de cap a la
 cara a zones calenta i freda nuca)
 crup  insomni
 deliris nocturns (sobresalts,  lligaments fluixos (amb tendència
bellugueig) a torçades)
 dispnea  mal als ronyons
 dolor al defecar (al mig de  mal de cap
l’abdomen i del tòrax)  mala circulació
 dolors desesperants  malestar en ambient calent
 mareig al canviar de posició  reuma artrític (que empitjora de
 memòria a curt termini deficient nit)
 menorràgia  rubèola
 nàusees  sensibilitat dental al fred
 neuràlgia facial  sensibilitat excessiva (a la llum,
 opressió al pit als sorolls, a les olors)
 palpitacions  sequedat vaginal
 pell inflada i vermella  set
 pensaments repetitius sobre la  taquicàrdia
mort  tenesme anal
 pericarditis  tos (per fred i sequera)
 peritonitis  tos seca
 plors per la febre  trigemin inflamat
 poca resistència al fred o a la calor  úlceres inflamades
 por a la foscor  uretritis
 por a la mort  urgència per orinar
 por a les multituds  visió enfosquida
 por al futur  vòmits de sang
 pulmonia  xarampió
 púrpura  xoc posttraumàtic
 refredats
 retenció d’orina (en nadons)
POSSIBLE TRACTAMENT CONTRA LA INTOXICACIÓ
Quan la ingestió del tòxic és recent, es fa una descontaminació digestiva: rentat

d'estómac i administració de carbó actiu. L'eventual deshidratació i el desordre
electrolític es corregeixen amb les aportacions necessàries. La disrítmia ventricular
imposa vigilància contínua durant les primeres 24 hores. En absència d'antídot específic,
l'única terapèutica eventual a aplicar és l'administració d'antiarrítmics al costat de la
lidocaïna. Com a primera mesura caldria utilitzar l'amiodarona i la flecaïnida. També
s'utilitzen bretílium, procaïnamida, difenil-hidantoïna.
PRINCIPIS ACTIUS D’ACONITUM SP.
• 1,14-diacetil-neolina • àcid succínic

• 12-epi-acetil-dehidro-napel·lina • aconina
• 12-epi-dehidro-nepel·lina • aconitina
• 14-acetil-neolina • aconosina
• àcid aconític • apigenina-glucòsid
• àcid cafeic • benzaconina
• àcid cítric • efedrina
• àcid clorogènic • esparteïna
• àcid iso-cítric • hipaconitina
• àcid itaconític • hokbusina
• àcid màlic • homo-iso-aconitina
• àcid malònic • inositol
• àcid oxàlic • iso-napel·lina
• àcid pirrilidon-carbònic • luciculina
• àcid quínic • luteolina-glucòsid
• maltosa • picranotina
• mannitol • picroaconitina
• melibiosa • pròtids
• melibiòsid • pseudo-aconitina
• mesaconitina • pseudo-aconitina
• midó • senbusina-A
• napel·lina • senbusina-C
• neolina • songoramina
• neopel·lina
FALZIA
Adiantum capillus-veneris L.
[1753, Sp. Pl. : 1096] 2n = 60
Imatge: THOMÉ, OTTO WILHELM

Adiantum capillus-vneris. Làmina: Flora Iberica.
falzies al Palau Maricel de Sitges
NOMS POPULARS
Alemany: Frauenhaarfarn/Venushaar/Frauenfarn / Frauenhaar

Anglès: Southern maidenhair fern/Black maidenhair fern / Common maidenhair /
Common maidenhair fern / Hair-of-Venus / Maiden-hair / Maiden-hair
fern / Southern maidenhair / True maidenhair / Venus hair fern / Venus-
hair / Venus-hair fern / Venus'-hair fern
Àrab: ‫ آزبرة البئر‬/‫كزبرة البئر‬
Aragonès: cholondrillo, culantrillo, culantrillo de pozo, yerba de agua, yerba meadera,
arañuela, capilaria, cocudrillo, colondrillo, cuadrillo, cuandrillo, cuantrillo,
culandrillo, culantrillo, falzija, hierba de agua, ierba meadera.
Bable: felechas
Basc/Euskera: charrangilla, charranguilla, garaiska, garaiska arrunta, garaiska
charranguilla, garaizka arrunt, garoisca, geraiska, iturri-belar arrunt,
iturri-belar arrunta, iturri-belarr arrunta, iturribelarr, txarranguilla.
Castellà: Culantrillo de pozo/Adianto / Arañuela / Brenca / Cabellera de Venus /
Cabello de Venus / Capilera / Culantrillo / Culantrillo de Montpellier /
Falsía / Helecho culantrillo/ adianto, arañuela, brenca, brensa, cabellera
de Venus, cabello de Venus, cabellos de Venus, capilaria, capilera,
colantrillo, culandrillo, culantrillo, culantrillo de Montpellier, culantrillo de
pozo, culantro de pozo, curandrillo, falcija, falcilla, falsía, hierba de las mal
parías, perejil borde, perejil de pozo, perejilillo, rosada, yerba brensa, zanca
de morenillo, zanca moretilla, zancamorenilla
Català: Falzia de pou/ Falzilla / Fauzia / Folguerola/ adiant, capil.lera, capilera,
capillera, falguerola, falsia, falzia, falzia vera, falzilla, fatzilla, fauzia,
foguerola, folguerola, herba breuca, herba capil·lera, herba de font, herba de
pou, herba malvasia, malmasia, malvasia, capillera, faldia, falsia, falzia,
fausia, valsia vera, busca-llibres, falguerola, falsia, falsia de pous,
falsitja, falzia, falzia, falzia de pou, falzia de pou, falzija, falzilla, franzilla,
frengilla, frenzilla, herba de pou, trenzilla
Danès: Venushår / Ægte venushår
Eslovac: Adiant venušin
Eslovè: Venerini laski
Estonià: Juusadiantum
Finlandès: Neidonadiantumi/Hiussaniainen / Neidonhiussaniainen
Francès: Capillaire de Montpellier/Capillaire/ Adiante cheveux-de-Vénus / Capillaire
cheveu-de-Vénus / Cheveu-de-Vénus / Cheveux-de-Vénus
Gaèlic: Dúchosach
Gal·lès: Brigner gwener / Brigner gweno / Diwlith / Diwlydd / Gwallt gwener
Gallec: adianto, aivenca, arañuela, avenca, avenca das fontes, avenca-dos-poços,
capilaria, capilária, capilária-de-Monpilher, capiléira, coantrillo, coantriño,
coentro de poço, coentro-de-poço, colandrilla, colandrillo, colandriño,
cuadrillo, cuandrillo, cuantrillo, cuantrillo de pozo, cuentro.
Grec: Αδίαντ/Αδίαντον η κόμη της αφροδίτης / Ασπλήνιον / Ημιονίτης /
Πολυτρίχι / Σκολοπένδριον / Σκορπίδι / Ψευτοσέλινο
Hebreu: ‫שערות שולמית מצויות‬
Holandès: Venushaar/ Europees venushaar
Hongarès: Vénuszfodorka / Vénuszhaj / Vénuszhajpáfrány
Italià: Capelvenere /Capelvenere comune
Japonès: ホウライシダ /ほうらいしだ
Persa/Farsi: ‫پرسیاوشان‬/ Pare-siavashan
Polonès: Niekropień właściwy
Portuguès: Aivenca/Avenca / Avenca-das-fontes / Avenca-de-Montpellier / Cabelo-de-
Vénus / Capilária / Capilária-de-Montpellier / Lágrima-de-sangue/ Avenca-
cabelo-de-Vênus / Cabelo-de-Vênus / Capilária/ adianto, aivenca,
arañuela, avenca, avenca das fontes, avenca-dos-poços, avensa, avença,
avença ordinaria, cabello de Venus, capilaria, capillaria, capiller, capilária,
capilária-de-Monpilher, capiléira, coentro de pozo, coentro de poço, coentro-
de-poço, colandrilla, colandrillo, cuandrillo, cuentro.
Rus: Адиантум венерин волос
Serbi: Венерина влас/Госпина коса / Девојачка коса/ Venerina vlas/Devojačka
kosa / Gospina kosa
Suec: Venushår
Tongà: ʻuluʻitāupoʻou
Turc: Venüssaçı
Txec: Netík venušin vlas/Netík vlas venušin / Netík ženský vlas
Ucraïnès: Адіант венерин волос/Адіантум венерин волос
Xinès: 鐵線蕨 /猪鬃草 / 铁线蕨
Aquesta falguera és força inconfusible pel seu aspecte i sovint per l’hàbitat on viu ja que
a pesar de mullar-se continuadament l’aigua li rellisca. Sol formar colònies denses. Fa
entre 10 i 40 cm. Té un rizoma horitzontal amb un recobriment dens de pàlees linears de
color castany fosc. Del rizoma neixen nombroses tiges fines negroses, brillants. Les
frondes són molt planes, bipinnades o tripinnades, amb un raquis prim negrós essent el
pecíol més o menys llarg que la resta. Cada pínnula, del tot glabra, i de color verd clar, té
forma de ventall (flabel·lada) i la suporta un petit pecíol negrós també. El marge és una
mica irregularment fes-crenat. Algunes pínnules duen esporangis en 2-10 rengles
paral·lels coberts per falsos indusis, a la cara ventral prop dels marges. Espores de 34-
49 micres, finament granuloses.
Dins els Pteridòfits, les Adiantàcies es distingeixen per les pínnules flabel·lades amb el
marge revolut i una mica irregularment incís, raquis negre, sorus amb coberta senzilla,
esporangis amb anell ben diferenciat, frondes fasciculades, 2-3 pinnatisectes no
translúcides, homomorfes, i per no viure surant a l’aigua.
MALURES: Chaetomium globosum
Adiantum capillus-veneris al món, segons GBIF
En general es fa sobre roques calcàries o travertins per on regalima l’aigua ja sigui en

parets de saltants, de pous, fonts o coves. Però també es pot fer en esquerdes de roques
d’alguns cims (Cambradase, 2700 m snm,). És planta cosmopolita que defuig els climes
gèlids. A Catalunya no sol pujar per sobre els 1400 m snm. Manca a zones àrides de
conreus al centre i a bona part de les zones elevades dels Pirineus. N’hi ha a Montgrony
(1350 m snm). Sol conviure amb altres plantes hidròfiles com ara:
Agrostis castellana Glyceria plicata Potentilla reptans

Anomodon viticulosus Helosciadium nudroflorum Ryncostegium rusciforme
Blackstonia perfoliata Holoschoenus romanus Schoenus nigricans
Bryum argenteum Linaria cymbalaria Scrophularia aquatica
Cardamina hirsuta Mentha longifolia Samolus valerandi
Carex lepidocarpa Molinia coerulea Sonchus maritimus ssp.
Cirsium monspessulanum Nostoc commune aquaticus
Cratoneuron commutatum Pellia fabbroniana Southbya stillicidorum
Eucladium verticillatum Pinguicula vulgaris Veronica beccabunga
HISTÒRIA
Segons la mitologia grega la planta està consagrada a Plutó, ja que refusa en general la
llum del sol. Està lligada a les nimfes d’aigua i es trobava vora la font on Hylas, un dels
argonautes, s’aturà per cercar aigua potable per a la seva nau. També està lligada a la
nimfa Dríope qui raptà un jove i l’amagà a la cova sota aquestes falgueres.
DIOSCÒRIDES (segle I) dona una sèrie de noms de la planta que se li aplicaven en aquell
temps:
• árgion • kórion énydron • supercilium terrae
• cincinnalis • phithophthéthela • terrae capillus
• ebenótrikhon kallítrikhon • trikhomanés
• epyér • polýtrikhon
Ell recomanava l’aigua de bullir-la contra la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, la
disúria, els càlculs a les vies urinàries, diarrees, i, amb vi, contra les picades d’escorpins
i la pirosis (coragre). Ajuda a expulsar les restes del part i accelera la menstruació. Atura
l’hemoptisis. Per fora s’aplica en úlceres malignes, alopècia, escròfules. Dissolta l’aigua
amb lleixiu (de cendra) neteja les erupcions (pitiriasi). Amb làdan, oli de murtra i
assutzena o hisop i vi evita que caiguin els cabells. Afegida ala pitança de galls i guatlles
els fa més valents.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «maiden-hair» és planta regia per Mercuri. Va bé
contra la tos, la dispnea, la icterícia, l’esplenomegàlia, l’anúria, els càlculs renals. Fa
venir la regla i atura les hemorràgies de l’estómac i el ventre. Tendra és laxant i seca
astringent. Neteja els pulmons, el fetge i l’estómac. Bullida amb oli de camamilla cura les
úlceres malignes. El lleixiu fet amb les seves cendres reforça el cabell si es barreja amb vi
i llavors d’api. També ajuda a que surtin les dents als nens.
El dia 28 del mes de la Ventosa era el dia de la «capillaire» segons el calendari de la

Revolució Francesa. A França és espècie protegida a la Bretanya, Franc-Comtat, Llemosí
i al País de la Loira.
LITERATURA
GABRIELLE D’ANNUNZIO (segle XX) escrivia: «E se gli occhi tuoi cesii han neri cigli, ha neri
gambi il verde capelvenere».
«Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny

una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.»
[GUERAU DE LIOST]
• analgèsica (p.p. 4-hidroxi-filican-3- • desintoxicant hepàtica

ona) • digestiva
• angiogènica • diürètica
• antiasmàtica • ecbòlica
• anticonvulsiva • emmenagoga
• antidiabètica • emol·lient
• antiemètica • enrogeix el cabell
• antiespasmòdica • expectorant
• antifúngica contra Alternaria, • galactagoga
Helminthosporium, Verticillium • hepàtica
• antihelmíntica • hepatoprotectora (del bisfenol)
• antihemorràgica • hipocolesterolemiant
• antihipotensiva • mucolítica
• antihistamínica • protegeix ovaris del carbendazim
• antiinflamatòria • protegeix els pulmons de la hipòxia
• antioxidant • protectora renal (del cisplatí)
• antisèptica • refrigerant
• antivírica • reguladora de l’hipotiroïdisme
• aperitiva • sedant
• astringent • sudorífica
• colagoga • tònica
• contraceptiva • tònica capil·lar
• depurativa • vulnerària
USOS MEDICINALS
• alcoholisme • colitis
• alopècia depenent de la testosterona • cucs intestinals
(+ oli + vinagre + vi) • dentició dolorosa i retardada en
• Alzheimer nens
• amenorrea • dermatitis
• asma • diarrea
• Bacterium paratyphosum • disenteria
• berrugues • dismenorrea
• bronquitis • dispnea
• cabell debilitat • Escherichia coli
• càlculs biliars • esclerosis muscular
• càlculs urinaris • escròfules
• càncer de mama MCF7, BT47 • esplenomegàlia
• Candida albicans • estomatitis
• canes • faringitis
• caspa • febre
• catarro • ferides RIZ
• cistitis • fongs
• colesterol alt • gastritis
• gingivitis • picades d’escorpins (+ vi)
• Helicobacter pylori • picades de serps
• hematèmesi • pirosis
• hemoptisis • Proteus vulgaris
• hepatitis • Providencia
• hipoglucèmia • Pseudomonas aeruginosa
• hipotensió • pulmonia
• icterícia • refredat
• indigestions • reuma
• infeccions víriques • Salmonella typhi
• Klebsiella pneumoniae • Shigella
• llet escassa • Staphylococcus aureus
• mal de cap • talls RIZ
• mal de queixal • tos
• malalties mentals (fumada) • tos-ferina
• melenes • tuberculosis
• metrorràgia • úlceres per enllitament
• Micrococcus lysodeikticus • úlceres malignes
• obesitat • uretritis
• part lent • vaginitis
• pell seca • Vibrio cholera
• picades d’aranyes • vòmits
• picades de borinots • vulvitis
• picades de cent-peus
USOS CULINARIS
El xarop fet amb la planta barrejat amb llet, te, cafè o xocolata forma part de les begudes
bavareses que estaven de moda el segle XVIII. Les frondes es mengen crues o cuites en
amanides. La infusió de la planta era molt habitual al Piemont.
VETERINÀRIA
La falzia al 2% en la dieta és saludable per a les carpes (Cyprinus carpio).
POSSIBLE TOXICITAT
La planta tendra pot causar diarrea i pèrdua de memòria. Afecta el tiroides, en minva la
massa i apuja l’activitat de la peroxidasa, dels enzims antioxidants, de T4 i T3, i abaixa
molt el de TSH. Dosi de 300 mg/Kg en rates provoquen alteracions del capteniment però
a la llarga res més. Tampoc dosi de 2 g/Kg fan altra cosa. I una dosis de 7 g/Kg de
l’extracte fet amb etanol tampoc provoca res en ratolins apart el nerviosisme i
agressivitat. Hi ha sospites que pugui afectar la melsa. La dosi normal en persones és de
1.5-2 g per tasseta en infusió diària, però fins a 20 g alguns ho consideren segur.
PREPARATS I BARREGES
• Analgèsic dental: falzia + borraina flor + espígol + fumària + gínjol (Ziziphus

jujuba) + morella (Morus nigra).
• Pomada per curar úlceres diabètiques: vaselina + falzia + Commiphora molmol +
Aloe vera + Lawsonia inermis.
• Tisana antiasmàtica: falzia + mango (mucílag) + regalèssia + llinosa + hisop + rel
de lliri blau (Iris germanica).
• Tisana contra el refredat: falzia + regalèssia + codony (Cydonia oblonga) + violeta
flor.
• Tisana contra la febre: falzia + llavors de cogombre (amb el mucílag).
• Tisana contra la icterícia: Artemisia pontica + orenga (Origanum vulgare) + poliol
(Mentha pulegium) + camamilla (Chamomilla recutita)+ Tanacetum parthenium +
anet (Anethum graveolens) + Oxalis acetosella + llimona.
• Tisana contra la tos: falzia + borraina + fonoll + regalèssia + figues + Delphinium
staphisagria.
• Tisana hepàtica: falzia + fenigrec (Trigonella foenum-graecum) + llinosa (Linum
usitatissimum) + regalèssia + malví + malva (Malva sylvestris) + hisop (Hyssopus
officinalis) + figues + Delphinium staphisagria.
• Tònic capil·lar contra la caiguda del cabell: falzia + Melia azederach + mirra +
Phyllanthus emblica + oli de murtra (Myrtus communis).
• Tònic dental: falzia + encens + Aristolochia longa + violeta flor + sàndal.
• Tònic nerviós contra Alzheimer i epilèpsia: falzia + regalèssia (Glycyrrhiza
glabra) + violeta flor + rosa de Damasc + espígol (Lavandula latifolia) + flor de
peònia + borraina (Borago officinalis) + fonoll (Foeniculum vulgare) + malví (Althaea
officinalis) + api (Apium graveolens)+ mel + Staphisagria macrosperma + Cordia
myxa.
• Xampús i altres cosmètics per al cabell.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ADIANTUM CAPILLUS-VENERIS
• 1-cafeïl-galactosa-6-sulfat • adiantona
• 1-cafeïl-glucosa-3-sulfat • adiantòxid
• 1-p-cumaroïl-glucosa-6-sulfat • all-E-violoxantina 82 ppm
• (1-3), fern-7(8)-èn-19-alfa, 28- • amargants
diol • astragalina
• 3-alfa-4-alfa-epoxi-filicà • beta-sitosterol
• 3-beta-4-alfa-dihidroxi-filican • Calci
• 3-beta,4-alfa,25-trihidroxi-filican • campesterol
• 4-alfa-hidroxi-filican-3-ona • carotè
• 4-hidroxi-filican-3-ona • carotenoides
• 7-fernè • esteroides
• 7,9-(11)-fernandiè • estigmasterol
• 9’-Z-neoxantina • feofitines
• 21-beta-hidroxi-29-nor-22- • fern-9(11)-èn-12-beta-ol
hopanona • flavonoides
• 21-hidroxi-adiantona • glucosa
• 30-nor-metil-fernèn-2-ona • hopan-3-beta-ol (=capillirol B)
(=capillirona) • iso-quercitrina
• àcid 4-hidroxi-benzoic • kaempferol
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic 1.9 % • kaempferol-3-O-rutinòsid
• àcid cafeic • kaempferol-3-soforotriòsid 58 ppm
• àcid caftàric • kaempferol-3,7-diglucòsid
• àcid clorogènic 2.8 % • kaempferol-3-sulfat
• àcid cumàric 1% • loperamida
• àcid gàl·lic • luteïna
• àcid hidroxi-cinnàmic • mucílag
• àcid p-cumàric • mutatoxantina
• àcid quínic • neoxantina
• àcid rosmarínic • neringina
• àcid shikímic • olean-12-èn-3-ona
• àcid tànnic • olean-18-èn-3-ona
• oli essencial • rutina
• pro-delfinidina • saponina
• procianidina • Sílice
• pteron-14-èn-7-alfa,19-alfa,28-triol • taní
• quercetina • violoxantina
• rhodoxantina
MÉS INFORMACIÓ
«Medicinal properties of Adiantum capillus-veneris Linn. In traditional medecine and

modern phytotherpay: a review article». SAHAR DEHDARI, HOMA HAJIMEHDIPOOR. Iran
Journal of Public Health 47(2): 188-197 (2018).
CASTANYER D’ÍNDIES
Aesculus hippocastanum L.
[1753, Sp. Pl. : 448] 2n = 40

Castanyers d'Índies molt vells, al Sud de Bèlgica. Foto: JEAN-POL GRANDMONT.
Aesculus hippocastanum Aesculus carnea

NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliche rosskastanie/Rosskastanie/Balkan-rosskastanie / Gemeine

rosskastanie / Kastanie / Weisse rosskastanie
Anglès: Horse chestnut/ Buckeye / Common horse chestnut / Conker / Conker
tree / Spanish chestnut / White chestnut
Àrab: ‫ قسطل الهند‬/ ‫ قسطل الفرس‬/ ‫أبو فروة الحصان‬/‫كستناء الحصان‬
Aragonès: castañera, castañera borde, castaño, castaño borde, castaño caballuno.
Armeni: Ձիակասկ սովորական
Bable: alisu, castañar India
Basc/Euskera: Indi-gaztain, Indigaztaina, Indigaztainondo arrunt, indigaztainondo
arrunta, indigaztainondo errunta, itsasgaztaina.
Castellà: castaña, castaña borde, castaña bravía, castaña de Indias, castaña de la
India, castaña india, castaña loca, castaña montesina, castañera borde,
castaño amargo, castaño borde, castaño bravío, castaño caballar, castaño
caballuno, castaño de Indias, castaño de caballo, castaño de sombra,
castaño falso, castaño loco, erizo.
Català: Castanyer d'Índia comú/Castanyer d'Índia blanc/ castanyer bord,
castanyer d'Índies, castanyer de cavall, castanyer de mal de queixal,
castanyes bordes, castanyes de castanyer bord, marronyer, castanya agre.
Danès: Almindelig hestekastanje/Almindelig hestekastanie / Hestekastanje /
Hestekastanie
Eslovac: Pagaštan konský
Eslovè: Navadni divji kostanj/Divji kostanj / Divji kostanj navadni
Estonià: Harilik hobukastan
Finlandès: Hevoskastanja/Balkanin hevoskastanja / Yleinen hevoskastanja
Francès: Marronnier commun/Marronnier/Châtaignier de cheval / Châtaignier de
mer / Châtaignier des chevaux / Faux châtaignier / Marronier / Marronier
commun / Marronnier blanc / Marronnier d’Inde / châtaigner des chevaux
Gaèlic: Crann cnó capaill
Gal·lès. Castanwydden y meirch
Gallec: castanheiro da India, castanheiro-da-India, castiñeiro das bruxas,
castiñeiro de Indias.
Grec: Αγριοκαστανιά/Ιπποκαστανέα / Ιπποκαστανιά
Hebreu: ‫ערמונית הסוסים‬
Holandès: Witte paardenkastanje/Gewone paardenkastanje / Paardekastanje /
Paardenkastanje / Wilde kastanje / Witte / Witte paardekastanje
Hongarès: Közönséges vadgesztenye/Bokrétafa / Vadgesztenye
Islandès: Hestakastanía/Hrossakastanía
Italià: Ippocastano/ Castagno d'India / Ippocastano comune
Japonès: セイヨウトチノキ/マロニエ
Noruec: Hestekastanje
Persa/Farsi: ‫شاه‌بلوط هندی‬
Polonès: Kasztanowiec zwyczajny/Kasztanowiec / Kasztanowiec biały / Kasztanowiec
pospolity
Portuguès: Castanheiro-da-índia/Falso-castanheiro, castanheiro das Indias,
Rus: Конский каштан обыкновенный
Serbi: Дивљи кестен/ Кестен дивлји/ Divlji kesten/ Kesten divlji
Suec: Vanlig hästkastanj / Hästkastanj
Turc. Beyaz çiçekli at kestanesi/At kestanesi
Txec: Jírovec maďal
Ucraïnès: Гіркокашта́н звича́йний/Гіркокаштан звичайний / Кінський каштан
звичайний / Кі́нський кашта́н звича́йний
Xinès: 欧洲七叶树/七葉樹/ ou zhou qi ye shu/qi ye shu
ETIMOLOGIA: Aesculus" era el nom que rebia en llatí un arbre caducifoli de la família
dels Roures. "Hippo" significa "cavall" i "castanum" "castanya".
Actualment s’enquibeix a la família de les Sapindàcies i a la tribu o subfamília de les

Hippocastaneae. Pot arribar a fer 36 m d’alçària, 7.3 m de volt de canó; i pot superar els
400 anys d’edat. Al Ripollès és ben conegut el passeig de Maristany a Camprodon, amb
uns 200 castanyers d’Índies disposats en 4 rengles.
L’escorça és grisa per fora i roja ataronjada per dins. Les branques joves tenen pèls roigs,
com els nervis principals dels folíols. Els borrons són ovoides amb escates resinoses
també de color roig ataronjat. Les fulles, caduques, neixen oposades, tenen un pecíol
llarg (5-18 cm) i estan dividies en 5-9 folíols oboblongs (9-33 cm), dentats, disposats en
forma digitada. Les flors, molt nombroses, formen panícules piramidals (12-32 cm) amb
peduncles de 4-8 cm que miren cap amunt. La corol·la té 4-5 pètals blancs (8-15 mm)
més o menys tenyits de vermell, ondulats, pilosos als marges, plegats a la base per
envoltar els filament estaminals. La ungla fa 3.5-6 mm i més més curta que el calze. El
calze és campanulat. Disc nectarífer hipogin. Els 7 estams fan 9-17 mm, són desiguals,
més llargs que els pètals i estan arquejats. Tenen les anteres de color roig i els filaments
estan coberts de tricomes unicel·lulars gruixuts. Ovari amb 3 lòculs, amb glàndules
estipitades. Estil més llarg que els pètals, glabre llevat de a la base. El fruit té un
embolcall espinós (amb punxes d’uns 10 mm, una mica corbades) que s’obre en 3 valves
i que protegix 1- 3 castanyes d’uns 2-4 cm amb la pela de color marró fosc amb una
marca blanc crema a la base. No són comestibles, són molt amargues.
MALURES: Armillaria mellea, Cameraria ohridella, Erysiohe flexuosa, Ganoderma,

Guignardia aesculi, Hymenoscyphus aesculi, Phytophotora ramorum, Pseudomonas
syringae aesculi, xancre (bactèries),
Sembla oriünd de Grècia i Sud de Bulgària, on se’l considera espècie autòctona

vulnerable. Es va conrear a Europa ja a finals del segle XVI. CHARLES DE L’ÉCLUSE en va
plantar un el 1576 a Viena, provinent de Constantinoble. Està en jardins públics i
privats d'Amèrica del Nord, Europa central. Pels majoristes ens arriba dels països
d'Europa de l'Est. A la península es troba plantat sobre tot a León, Zamora, Salamanca,
Segovia, Logroño i Girona. Al món sobre tot a Europa i Amèrica del Nord. També al SW
d’Austràlia i a Nova Zelanda.
Aesculus hippocastanum al món, segons GBIF
ESOTERISME
Es porten com amulet contra hemorroides, mal de queixal o erisipela (soles, o amb
joies de plata o or) i al·lèrgies. Portar una castanya d'Índies a la butxaca prevé atacs
d'hemiplegia i xacres del reuma. Portades les castanyes a la butxaca prevenen:
reumatisme, mal d'esquena, mal de cap, refredats, al·lèrgies, càlculs renals, i vertigen
(millor dur-ne 3). S'embolica amb un bitllet de banc i es porta la castanya menuda
així dins d'una bosseta penjada del coll per atreure diners. També es pot dur una
branqueta embolicada en un bitllet per atraure riquesa i l’amor de la parella. És
l’arbre símbol de la ciutat de Kíev.
[Fulles]
–amargues
–astringents
–hemostàtiques
–narcòtiques
–protectores de l'endoteli dels vasos sanguinis
–tòniques
[Escorça] [Castanyes]
–antiinflamatòria –analgèsiques
–antimalàrica –antidiabètiques
–astringent –antihemorroidals
–estimulant de la secreció nasal –antiinflamatòries
(esnifada) (vegi's: TOXICITAT) –cosmètiques [saponines]
–febrífuga –fluïdificants sanguínies venoses
–hemostàtica –pectorals (veterinària)
–vasoconstrictores
–vulneràries
USOS MEDICINALS DEL CASTANYER D’ÍNDIES
[Fulles]
–arterioloesclerosis –èczemes –prevenció de
–arterioesclerosi –edemes cerebrals trombosi i embòlies
–artritis –flebitis –refredat
–ateroesclerosi –gota –reuma
–ciàtica –hemorràgies –tos
[Flors]
–alcoholisme
[Escorça]
–diarrees –lupus eritematós –poca resistència
–febre –macadures vascular [aesculina]
–flebitis –malària –protecció solar de la pell
–hemorràgies –nafres a la pell –reuma
–hemorroides
[Castanyes]
–acne rosàcia –estasis venosa per repòs –metrorràgies
-artritis reumatoide al llit –neuràlgies recurrents
[aescina+dexametasona] –exsudats –obesitat
–bronquiolitis –fetge congestionat –penellons
–bronquitis –ferides –prostatisme amb
–cames pesades –fibromes mamaris dificultats en la micció
–càncer –flebitis –Raynaud
–cel·lulitis –fragilitat capil·lar –rectitis
–cremades solars –hemoptisi –reuma (preventives)
–Dengue –hemorràgies: nas, –talls
–diabetis matriu, pulmons, –tuberculosi
–edema macular (retina) estómac, budells, orina –úlceres varicoses
(p.p aescina + (preventives) –varicocele
triamcinolona-acetònid) –hemorroides [aescina] –varius
–edemes [aescina] –herpes HSV-1 –virus de l’estomatitis
–edemes post–traumàtics –insolació vesicular
–edemes quirúrgics –leucèmia –virus sincitials
–endoangitis –mal d'esquena respiratoris (?)
–epistaxis –menopausa i pre-
–equimosis menopausa
[Pròpolis]
• Bacillus cereus • Staphylococcus saprophyticus
• Bacillus thuringensis • Staphylococcus schleiferi
• Staphylococcus aureus
HOMEOPATIA (5CH)
• amigdalitis amb ardor • conjuntivitis amb llagrimeig

• aversió a la calor • depressió nerviosa
• aversió a treballar • dolor a la nuca
• cames inflades pel matí • dolor al recte
• congelacions • dolor al sacre/ pelvis/malucs
• dolors punxents que corren d’un lloc • pèrdua de memòria
a l’altre • picors
• formigueig • rinitis
• hemorroides • tristesa
• irritabilitat • tromboflebitis
• mala circulació • varius
• penellons
FLORS DE BACH: angoixa intensa, encallament mental (idees repetitives).

RC: Red CHESNUT: Aesculus carnea flores: preocupació exagerada per les persones
properes, manca de confiança en la vida.
BC: Bud CHESNUT: Aesculus hippocastanum gemmae.
WC: White CHESNUT: Aesculus hippocastanum flores
 astorament WC  insomni WC
 auto-diàleg esgotador WC  intranquil·litat WC
 estancament BC  karma encallat BC
 falta de calma WC  ofuscació repetitiva WC
 falta de claredat mental WC  pensaments repetitius WC
 falta de confiança en la vida RC  preocupacions exagerades RC
 falta de pau interior RC  repetició d’errors BC
 ignorància sobre la vida BC  temors anticipats RC
VETERINÀRIA
Les castanyes brasejades als cavalls els milloren la salut quan tussen o pateixen còlics.
Millor és triturar-les després de torrades i barrejades amb el farratge. Externament, se'ls
banyen les ferides amb l'aigua d'aquestes castanyes. Als conills els agraden les castanyes
cuites, pelades, triturades i afegides al pinso. Probablement les castanyes d’Índia ajudin
les ovelles a desempallegar-se del paràsit Teladorsagia circumcincta, ja que in vitro és
eficaç al 2 per mil. L’escorça té una mica d’efecte contra el brom (=moquillo / distemper)
dels gossos. La DL50 amb extracte de llavors/castanyes per a les gallines o les hàmsters
és de 10.5mg/g de massa corporal. Però 2 dosi de 6.5 donades en 2 dies consecutius
aconsegueixen el mateix efecte. Apareix depressió, incoordinació muscular, paràlisi,
coma i la mort.
ALTRES USOS
L’escorça s’empra per adobar pells d’animals. Un bosseta amb la polpa de les castanyes
en pols ajuda a que la roba quedi més blanca, si es posa en aigua molt calenta. Perquè
no hi hagin arnes als armaris, penjar un collaret fet amb castanyes d’Índies entre la roba
de llana. La clofolla de les castanyes es pot emprar per separa rel Crom diluït a l’aigua.
Per exemple, si n0hi ha 300 ppm, n’absorbeix 142 mg/g.
POSSIBLE TOXICITAT
En escalfar les parts de l'arbre brasejant–les, es perd la capacitat hemolítica d'alguna de

les seves saponines, i s'evapora àcid metil-oxi-butíric i l’acètic, amb la qual cosa la planta
ja és més innòcua. Si no, dóna mareig, amb sensació de calor en el cervell; o pot donar
desmais, nàusees, gastroenteritis, diarrees, torpor mental, hipotensió, insuficiència renal
aguda, midriasis, incoordinació de moviments, i insuficiència hepàtica. La via
endovenosa facilita que la aescina o els extractes de la planta actuïn com a
vasoprotectors i antiedematosos, cosa que per via oral seria més difícil. L’aescina és molt
hemolítica (i.v.) i una mica necrosant (UE a la pell). En els casos mortals, per via oral,
aparegué excitació nerviosa, mal de cap, paràlisi facial, anorèxia i, finalment, paràlisi
respiratòria. Encara que a dosis medicinals no és probable que apareguin aquests
efectes, és preferible abstenir-se’n si estàs embarassada. El pol·len pot provocar al·lèrgia
a algunes persones, en especial als nens. L’aescina pot frenar o activar l’activitat dels
citocroms CYP1A2, CYP2C9, CYP3A4 i, per tant, cal molt precaució a l’hora de prendre
la castanya d’Índies alhora amb medicaments que actuïn sobre aquests. No és
recomanable prendre-ho junt a anticoagulants o anti-agregants plaquetaris, ni amb
ampicil·lina o cefalotina. S’han descrit alguns rars casos de trastorns hepàtics i de
pericarditis efusiva deguts presumptament al consum d’extractes de castanya d’Índies.
Esnifar la pols de la castanya deshidratada pot arribar a produir vòmits, ofec, cremor a
les fosses nasals i a la gola i fins i tot xoc anafilàctic amb síncope. El tractament de la
intoxicació pot fer-se amb intubació i respiració assistida, diazepam (si hi h convulsions),
bicarbonat sòdic (si a pareix acidosis metabòlica), rentat gàstric i carbó actiu i laxants
salins.
─ alcoholatur – 10 a 30 gotes/dia–.
─ decocció –1 a 3 g escorça, 0.5 a 1 g de fulla, 3 g arrel/dia–. Bullir durant 10 minuts en
200 mL i beure calent.
─ extracte contra hemorroides a base d'extractes hidroalcohòlics fluids de: castanyer
d'Índies 12 g + Hamamelis 10 g + Viburnum prunifolium 5 g + Hydrastis canadensis 5 g +
alcohol de beguda a 50º 200 g + xarop aromatitzat 130 g.
─ extracte sec nebulitzat –100 a 300 mg/dia–
─ extracte tou – 50–200 mg/dia–.
─ extractes sense aescina (hemolítica): supositoris, cremes.
─ infusió
─ llet de castanyes d’Índies: bullir unes 20 castanyes amb poca aigua, en acabat pelar-
les i triturar-les. Aplicar aquesta «llet» als penellons. Pot guardar-se una setmana a la
nevera (afegint-hi un clau d’olor).
─ pomada per a les úlceres varicoses a les cames (Idrastin): Humulus lupulus + Hedera
helix + Aesculus hippocastanum + Vitis vinifera + Ruscus aculeatus + Centella asiatica +
al·lantoïna + àcid hialurònic.
─ pomada macerar durant 5 dies 3 g de fulles ja assecades en 30 g d’alcohol de 60º. En
acabat filtrar i afegir-hi per cada 20 mL 60 g de lanolina. Triturar per homogeneïtzar.
Aplicar a les hemorroides.
─ tintura – 0.5 a 2 g al dia– (=10-40 gotes). Macerar durant 8 dies 5 g de fulles
assecades en 50 g d’alcohol de 60º, i en acabat filtrar.
─ vi 50 g d’escorça en 1 L de vi blanc, bullir-ho 10 minuts, i en acabat filtrar i guardar-
ho en ampolla a les fosques. Beure’n 2 gotets al dia contra la malària.
─ vi de fulles (70 g en 1 L de vi blanc). Després de 24 hores macerant-ho es filtra, s’hi
afegeix mal i se’n beu un gotet al dia contra les varius.
─ xampús per protegir el cabell castigat i debilitat.
PRINCIPIS ACTIUS D’AESCULUS HIPPOCASTANUM
[Planta]
• 3-metil-butan-1-al • àcid tànnic
• 3’,4’,7’-trimetil-èter • àcid úric
• 3,5dihidroxi-3’,4’,7-trimetoxi-flavona • adenina
• 24-metilèn-cicloartenol • adenosina
• àcid acètic • aescina
• àcid metil–oxibutíric • aesculetina
• àcid oleic • aesculina
• aesculòsid •guanina
• agents tànnics •iso-kaempfèrid
• alfa-pinè •iso-rhamnetina
• al·lantoïna •juglanina
• aminoàcids •kaempferol
• arginina •leucoantocianidina
• astragalina •llimonè
• benzaldehid •midó
• benzil-formiat •mio-insoitol
• beta-amirina •miricetina
• beta-pinè •miricetina-3,4,7-trimetil-èter
• butil-acetat •parkeol
• butirospermol •pinitol
• camfè •plasto-quinona-8
• cariofil·lè •proantocianidina A2
• carotè •proantocianidina B2
• catequina •procianidina E
• cumarina •procianidines A,B,C,D,G
• decan-1-ol •quebrachitol
• eleuteròsid B1 •quercetina
• epi-catequina •quercetina-3,3-dimetil-èter
• epicatquina •quercitrina
• ergosterol •rhmanazina
• escopolina •rhmano-citrina
• esterols: alfa-espinasterol, beta- •rutina
sitosterol •sacarosa
• fitosterols •saponina
• flavo-glucòsids •saponines triterpèniques
• flavonoidess • saponines (aescina–hemolítica–, pro-
• fraxetina aescigenina, escigenina, pro-sapogenina–
• fraxina no hemolítica–, afrodaescina, argiraescina,
• fraxinel·lona criptoaescina – no hemolítica excepte en
• galactosa dissolució aquosa–, cripto-aescigenina,
• gamma-butirolactona • tanins
• geraniol • taraxerol
[Flors]
• 1,8-cineol • benzaldehid
• 2-metil-butèn-1-al • beta-cariofil·lè
• 2,3-dimetil-hept-5-èn-1-al • beta-pinè
• 3-metil-butan-1-al • butil-acetat
• 3-O-alfa-arabinofuranòsid • camfè
• 3-O-alfa-arabinofuranòsid • colin
• 3-O-alfa-rhamnopiranòsid • decan-1-ol
• 3-O-alfa-rhamnopiranosil (1-->6)-O- • dodec-2-èn-1-ol
beta-glucopiranòsid • escopoletina
• 3-O-alfa-rhamnopiranosil (1-→6)-O- • esculetina
beta-glucopiranòsid • flavo-glucòsids
• 3-O-beta-glucopiranòsid • fraxetina
• 5-hidroxi-metil-furfural • fraxina
• adenina • gamma-butirolactona
• adenosina • geraniol
• aescina • guanina
• aesculetina • iso-quercitrina
• aesculina • kaempferol-3-arabinòsid
• astragalina • kaempferol-3-O-glucòsid
• kaempferol-3-rhamnofuranòsid • rhmano-citrina
• kaempferol-3-rhmanoglucòsid • rutina
• llimonè • saponina
• nonal-1-al • tanins
• oli camforat • tanins derivats de catecols
• pectina • tridec-2-èn-1-ol
• quercitrina
[Fulles]
• 2-carboxi-arabinitol • glucòsids flavonòsids: quercetina-3-
• àcid al·lantoic arabinòsid; quercetina-3–
• àcids grassos: esteàric, làuric, rhamnòsid; 3–glucòsids de
linoleic, linolènic, mirístic, palmític, quercitrina, rutina i iso-quercitrina;
palmitoleic 3–arabinòsid/3-rhamnofuranòsid de
• aescina kaempferol.
• aesculina • histidina
• agents tànnics • leuco-antocians
• alfa-carotè • pectina
• alfa-pinè • Plom 290 ppm
• al·lantoïna • polifenols.
• aminoàcids • poliprenols cis–trans.
• aminoàcids. • procianidines B1-B5, C1, A1-A2,
• APS-sulfotranferasa D2, E, G
• beta-sitosterol • quebrachitol
• Cadmi 0.2 ppm • quercetina-3-arabinòsid
• campesterol • quercetina-3-rhamnòsid
• castaprenol-10,11,12,13 • quercetina-3-rhamnòsid-glucòsid
• catequina • quercetina-3’-glucòsid
• cianidina • quercitrina
• Coure 130 ppm • saponina
• epi-catequina • serina
• esterols: beta-sitosterol, • sitosterol
estigmasterol, campesterol • tanins derivats de catecol
• fitol • urea
• flavazid (= suma de flavonoides) • vitamina C
• flavonoides • vitamina K1
• glucòsids cumarínics: aesculina, • Zinc 300 ppm
escopolina, fraxina.
[Escorça]
 àcid cítric  cumarina
 aescina  eleuteròsid B1
 aesculetina  epi-catequina
 aesculina  escopoletina
 agents tànnics  escopolina
 alcans (sèries homòlogues des de  esterols
C15 a C30  estigmasterol
 alfa-espinasterol  flavonoides
 al·lantoïna  fraxetina
 beta-amirina  fraxina
 beta-sitosterol  glucòsids cumarínics: aesculina
 campesterol (3%), fraxina, escopolina (i els seus
 catequina aglicones: aesculetina, escopoletina,
 colesterol fraxetina)
 glucòsids flavonòlics: quercitrina (i  quercitrina
la seva aglicona quercetina)  saponines compostes (25%): aescina
 iso-quercetina (proto-aescigenina i barringtogenol-
 leucocianidina C diacilats amb un C(3) d’àcid
 leucodelfinina glucurònic residual, amb 2' o 4' cap
 pectina a la glucosa, xilosa o galactosa
 proantocianidina A2  tanins derivats de catecol
 quercetina
[Castanyes]
• 1-kestosa • alfa-aescina
• 2-kestosa • alfa-espinasterol
• 3[2-beta-D-glucopiranòsid)-beta- • alfa-tocoferol
D-glucopiranòsid)-beta-D- • al·lantoïna
glucuronopiranòsid]21-beta- • amargants
angeloïl-22-alfa-acetil-protoa • argirina– als cotilèdons–
• 3[2’(beta-D-glucopiranòsid)- (saponina anestèsica i protectora
4’(beta-D-glucopiranòsid)-beta- de la p27(kip), una ciclina
D-glucuronopiranòsid]21-beta- antitumoral)
tigloïl-22-alfa-acetil-protoa • astragalina
• 5-alfa-tirucal·la-8,23-dièn-3- • barringtonenol-C
beta-ol • barringtogenol-C-21-angelat
• 6,7-dihidroxi-cumarina • barringtogenol-D
• 16-desoxi-barringtogenol • beta-aescina
• 24-metilèn-cicloartenol • beta-amirina
• àcid acètic • beta-sitosterol
• àcid aesculotànic • butirospermol
• àcid alfa-metil-beta-hidroxi- • campest-7-èn-3-beta-ol
butíric • campesterol
• àcid angèlic • cinam-taní B1,B2
• àcid ascòrbic (= vitamina C) • colesterol
• àcid cítric • colina
• àcid esteàric • cripto-aescigenina
• àcid glucurònic • cripto-aescina
• àcid linoleic • cumarina
• àcid linolènic • deacetil-aescina Ia, Ib, IIa, IIb
• àcid oleic • defensines
• àcid palmític • epi-catequina-(4-beta-6)-epi-
• àcid tíglic catequina-(4-beta-6)-epi-
• àcid úric catequina
• adenina • epi-catequina-(4-beta-8,2-beta-
• adenosina 7)-catequina-(4-beta-8)-epi-
• aescina catequina
• aescina Ia, Ib, IIa, IIb, IIIa, IV,V, • epi-catequina-(4-beta-8,2-beta-
VI 7)-epi-catequina-(4-alfa-8)-ent-
• aesculetina epi-catequina
• aesculetol (cumarina que en • epi-catequina-(4-beta-8)-epi-
contacte amb l'aire passa catequina-(4-beta-8,2-beta-8)-
d’incolor a groc intens) – en la epi-catequina
pell– • ergosterol
• aesculina • escopolina
• aesculinasa [enzim] • espinasterol
• aesculitanins-A,B,C,D,E,F,G • estaquiosa
• aesculòsid • esteroides
• agents tànnics • estigmast-4-èn-3-ona
• estigmast-5,7-dièn-3-beta-ol • miricetina-3’,4’,7-trimetil-èter
• estigmast-7-èn-3-beta-ol • oli no volàtil (5–7%) –67%
• fècules (50–60%) linoleic–
• fitosterols • parkeol
• flavina • pectina
• flavonoides • plastoquinona-8
• flavonol-oligosacàrids • proantocianidines oligomèriques
• fraxina • procianidina-A2
• friedelina • proto-aescigenina
• galactosa • provitamina D
• gamma-tocoferol • quercetina
• glucosa • quercetol
• glucòsids triterpènics • quercetòsid
• guanina • quercitrina
• hippoaesculina • quinona
• hippocastanina • rhamnetol
• hippocastanòsid • rutina
• inositol • rutòsid
• iso-aescina Ia, Ib, IIa, IIb, VIa, • saponines (25%): àcid
VIIIa aesculinínic i àcid aesculínic (no
• iso-quercetina hidrosoluble)
• kaempferol • taní derivat de catecol
• lectina de 132 KDa • taraxerol
• lisina • triacontà
• luteolol • triptòfan
• metionina • xanto-rhamnòsid
• midó • xilosa
• mio-inositol
[Borrons]
• àcids 3-hidroxi-C14-C22 20% • kaempferol-4’,7-dimetil-èter
• àcids alifàtics C12-C30 29.5% • miricetina-3’,4’.7-trimetil-èter
• catequina 2% • quercetina-3,3’-dimetil-èter
• flavonoides 13% • quercetina-3’,4’,7-trimetil-èter
• iso-kaempfèrid • rhamnazina
• iso-rhamnetina • rhamno-citrina
• kaempferol • triterpenoides esteroides 43.5%
[Pròpolis]
• 1,3-di-p-cumaroïl-glicerol 0.5% • àcid cafeic 0.5%
• 14-hidroxi-beta-cariofil·lè 1% • àcid ferúlic 4%
• 14-hidroxi-beta-cariofil·lè-ferulat • àcid p-cumàric 5.5%
0.5% • àcids alifàtics C12-C30 4%
• 14-hidroxi-beta-cariofil·lè-p- • alkans /alkens 4%
cumarat 1% • apigenina 0.5%
• 2-acetil-1,3-di-p-cumaroïl- • benzil-cinamat 1%
glicerol 3% • beta-betulenal/birkenal 0.5%
• 2-acetil-1,3-diferoloïl-glicerol • coniferil-cinamat 0.5%
0.5% • homo-eriodictiol 2.5%
• 6-hidroxi-beta-cariofil·lè 2.5% • pectoli-naringenina 2.5%
• 6-hidroxi-beta-cariofil·lè-p- • sakuranetina 9.5%
cumarat 3%
aescina
EFECTES FISIOLÒGICS DE L‘AESCULUS HIPPOCASTANUM
L’extracte de les fulles fixa les dents ja que suprimeix l’activitat de la gelatinasa i la
col·lagenasa a les genives (lligaments periodontals que les lliguen al l’os mandibular).
L’extracte amb etanol de l’escorça actua contra les cèl·lules de càncer de mama MCF-7.
L’extracte amb etanol de les llavors/castanyes inhibeix la pujada de glucosa i l’activitat
de la lipasa pancreàtica, redueix els nivells de leptina, insulina, T3,T4 i LDL-C.
La beta-aescina és una saponina triterpènica (o glucòsid triterpènic) antisèptica,
antioxidant, analgèsica, antiaging, venotònica, antiedematosa, surfactant. La beta-
aescina és hepatoprotectora, i evita la pujada del nivell de transaminases (ALT, AST,
ALP). La beta-aescina inhibeix la proliferació de les cèl·lules HT29 de càncer de còlon
aturant el cicle a G1/S. La beta-aescina actua contra el càncer de pulmó humà A549
activant-hi l’expressió proteica del p21; i inhibint-hi el pAkt. La beta-aescina a les
cèl·lules de càncer de fetge HepG2 bloqueja l’activació de la STAT3, la c-SRC, JAK2,
ciclina D1, Blc-2, Bcl-XL, la survivina i el VEGF. La beta-aescina actua contra les línies
cel·lulars d’osteosarcoma humà MG-63, OS732, U-2OS, HOS, SAOS-2 inhibint-hi la
proliferació d’OS i bloquejant la via PI3K/Akt. L’aescina ─entengui’s beta-aescina─ és
antiinflamatòria. Redueix els nivells de TNF-alfa, IL-1beta, PGE2, COX-2, iNOS, IL-18 als
macròfags i a les cèl·lules sinovials. L’aescina també inhibeix la migració de cèl·lules
inflamatòries i la necrosis hepàtica, tot i reduint les nivells també de MDA; P-selectina.,
VCAM-1, MPO. L’aescina millora la motilitat intestinal després d’una intervenció
quirúrgica. L’aescina és protectora gàstrica actuant com antiinflamatòria a la mucosa de
l’estómac i activant-hi la circulació sanguínia. L’aescina és neuroprotectora protegint les
neurones de l’estrès oxidatiu tot i inhibint la disfunció mitocondrial i l’apoptosis, reduint
l’expressió proteica de de TNF-alfa, IL-6, IL-10, GPAP, IBA-1. L’aescina actua contra les
cèl·lules del glioma C6 activant-hi l’apoptosis mediada per la caspasa-3, activant-hi el
Bax. L’aescina actua contra les cèl·lules de càncer de ronyó 786-O i Caki-1, aturant el
cicle a G2/M, activant les caspases 3 i 9 i la fractura de la PARP i activant l’expressió
proteica del Bax. I inhibint la del Bc-2XL i la survivina. L’aescina actua contra les
cèl·lules de càncer de mama QBC939, Sk-ChA-1, MZ-ChA-1) inhibint-hi l’expressió de P-
gp i ho fa inhibint la via de senyals de la GSK2beta/beta-catenina. L’aescina a les
cèl·lules de càncer de mama MDA- MB-231 i a kles MCF-7 hi inhibeix l’EMT frenant
l’expressió de la LOX-L2. L’aescina a les cèl·lules HepG2 actua procurant l’apoptosis per
una via no dependent de les caspases sinó de la translocació de l’AIF/citocrom-C de la
mitocòndria al nucli, bloquejant el cicle a G1%S. L’aescina actua contra el càncer de
pàncreas Panc-1, COLO-357, MIA-Paca induint-hi l’apoptosis i frenant la via del NF-
kappaB. L’aescina actua contra el càncer de tiroides reduint les nivells sèrics de TSH,
TgAb, Tg, calcitonina i allargant el PFS i l’OS. L’aescina actua contra l’osteosarcoma
humà MNNG/HOS (CRL-1547TM, ATCC), Saos-2 (HTB-85TM, ATCC), MG-63 (CRL-
1427TM, ATCC), U-2OS (HTB-96TM, ATCC), HUVEC (CRL-1730TM, ATCC) induint-hi
l’apoptosis i l’autofàgia a través de la via de les ROS/p38/MAPK. L’aescina torna més
eficaç a la nistatina contra Candida glabrata.
El tractament amb aesculetina (10 mg/Kg/dia i.p.) durant 5 dies reverteix als ratolins
l’efecte de la reserpina (0.5 mg/Kg/dia s.c.). La reserpina redueix els nivells de
serotonina, GSH i apuja els de MAO-A, IL-1beta, TNF-alfa, TBARS, glutamat.
L’aesculina pot inhibir l’activació del factor de transcripció NF-kappaB i incrementar
l’expressió del NrF2 i la HO-1, protegint així el fetge del LPS/D-Gal.
• BACTERIS: l’extracte de les llavors o la beta-aescina actuen contra Bacillus

thuringensis (closca + ZnO) Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Pseudomonas
aeruginosa, Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Streptococcus
nutans.
• CÀNCER DE CÒLON: la beta-aescina inhibeix la proliferació de les cèl·lules HT29 i

ho fa induint el p21WAF1/CIP1 i reduint els nivells de Cdk2, ciclina A i ciclina E,
aturant el cicle a G1 i inhibint la fosforilació als ribosomes. La beta-aescina
inhibeix la formació de criptes aberrants al còlon i indueix el p21(WAF1/CIP1), un
inhibidor de kinases depenent de ciclina, a les cèl·lules canceroses HT-29 (del
tipus salvatge o amb el p53 mutat), tot i aturant-hi el cicle a G1/S. A la vegada
redueix la fosforilació de la proteïna del retinoblastoma.
• CÀNCER DE FETGE. L’aescina pot reverir la resistència a la quimioteràpia a

cèl·lules de colangiocarcinoma i ho fa inhibint la via GSK3beta/beta-catenina. Al
carcinoma hepatocel·lular la beta-aescina actua protegint el fetge inhibint
l’activació de la STAT3 induïble per IL-6 a la vegada que indueix l’expressió de la
fosfatasa-1 homologable a tirosina-fosfatasa Src, relacionada amb la frenada de la
STAT3. La beta-aescina inhibeix la proliferació i potencia l’efecte apoptòtic del
paclitaxel i de la doxorubicina al carcinoma hepatocel·lular. L’aescina causa la
mort cel·lular per una via que no depèn de les caspases i que implica la
translocació d’AIF/CYP-C de la mitocòndria al nucli aturant el cicle a G1/S.
• CÀNCER DE MAMA: l’extracte de l’escorça disminueix la viabilitat de les cèl·lules

MCF-7 fins a un 70%. Per altra banda, l’aescina suprimeix la metàstasis de les
cèl·lules de càncer de mama triple-negatives tot i evitant la transició epiteli-
mesènquima. L’aescina Ia redueix a les cèl·lules triple-negatives l’expressió
genètica de LOXL2 i estimula al de E-cadherina a la vegada que prevé el procés
EMT a les cèl·lules MDA-MB-231 i a les MCF-7 estimulades amb TNF-alfa/TGF-
beta. L’aescina Ia frena el nivell de LOXL2 quan les cèl·lules han patit hipòxia
• CÀNCER DE PÀNCREAS: l’aescina minva la supervivència de les cèl·lules de

càncer de pàncreas Panc-1, redueix la via de senyals NF-kappaB, indueix
apoptosis i augmenta la sensibilitat a la quimioteràpia. L’aescina modifica la
ciclina D i altres proteïnes de la via de senyals del NF-kappaB. Concentracions
elevades d’aescina indueixen l’apoptosis i minven les proteïnes relacionades amb
la via del NF-kappaB i redueixen l’expressió de la ciclina D.
• CÀNCER DE PULMÓ: la beta-aescina és capaç d’inhibir l’adenoma pulmonar i

l’adenocarcinoma induïts per la 4-(metil-nitrosamino)-1-(3-piridil)-1-butanona del
tabac. A les cèl·lules de càncer de pulmó, la beta aescina inhibeix el p.Akt i la
ALDH1A1 i indueix l’expressió del p21. A les cèl·lules A549 la beta-aescina sòdica
a 20-40 ppm inhibeix la producció de No induïda per citokines i hi redueix
l’expressió de la iNOS. Hi suprimeix la fosforilació i la translocació nuclear del
STAT1(Tyr701) i del STAT3 (Tyr705) induïda per les citokines. Però, l’aescina
sòdica no els afecta pas l’activació del c-Jun o del NF-kappaB. Sí que inhibeix
l’activació de la tirosina-kinasa JAK2. I estimula la fosforilació de la fosfatasa
SHP2. I redueix l’activació del p38/MAPK. La beta-aescina sòdica inhibeix en
aquestes cèl·lules A549 llur proliferació. En canvi, no sembla que hi hagi un efecte
citotòxic.
• CÀNCER DE RONYÓ: l’aescina causa apoptosis a les cèl·lules 786O i Caki-1

aturant-hi el cicle cel·lular a G2/M tot i que incrementa la fase subG1, la unió
amb anexina-V, activa la caspasa, la fragmentació de la PARP la fragmentació de
la PARP, i activant l’expressió proteica del Bax i la formació de ROS, a la vegada
que reduint l’expressió proteica del Bcl-2.
• CÀNCER DE TIROIDES: a 0.6 mg/Kg/dia per via endovenosa l’aescina en

pacients amb càncer de tiroides avançat redueix la TSH, la TgAb, la Tg i la
calcitonina i augmenta la OS (overall survival) i la PFS (progresion-free survival).
• CICATRIUS: l’extracte de castanya d’Índies indueix als fibroblasts l’activació de la

força per a cicatritzar ferides. Hi intervenen la polimerització de l’actina i la
formació de fibres d’estrès, l’activació de la proteïna Rho i la seva kinasa. Tot
plegat ajuda a no envellir a la pell.
• DIABETIS: La neuropatia autonòmica cardíaca, derivada de la diabetis, pot quedar

atenuada per l’aescina. L‘aescina a 10 mg/Kg normalitza la variabilitat del ritme
cardíac i els paràmetres d’estrès oxidatiu, i redueix el nivell de MDA i incrementa
el de GSH, SOD i CAT.
• ENDOTELIS: la beta-aescina a 10-40 ppm inhibeix la proliferació de les cèl·lules

endotelials HUVEC i ECV304 i a 40 ppm hi indueix apoptosis La beta-aescina
sòdica incrementa l’expressió de TSP-1 i abaixa la de PKC-alfa; i la de p38/MAPK i
ERK fosforilades. L’aescina frena la permeabilitat i suprimeix la sobre-expressió de
l’aquaporina-1 induïda per HMGB1 (high mobility group protein-1). La beta-aescina
actua com anti-angiogènica; i inhibeix la proliferació induïda pel factor de
creixement de fibroblasts (bFGF), la migració i la formació de tubs al
corioal·lantoides de gallines. En resposta al bFGF se suprimeix l’activació de l’Akt.
A més, queden inhibits els gens EFNB2 i FGF-1 a les cèl·lules endotelials.
L’aescina estimula la relaxació venosa que depèn de l’endoteli a càrrec de l’acetil-
colina quan aquesta relaxació ha estat reduïda per exposició a pirogal·lol, que
produeix ions superòxid. Aquest efecte s’atribueix a la major producció de NO per
part de la NOS endotelial. Aquest enzim depèn del Ca++. És activat per la major
permeabilitat endotelial al Ca++, cosa que fa l’aescina. L’aescina també té un
efecte vasoconstrictor sobre les venes i sobre l’aorta. Aquest efecte és degut
almenys en part a la mediació dels receptors de serotonina 5-HT(2A).
• ESTÓMAC: l’aescina és capaç d’evitar la formació d’una úlcera a l’estómac que la

indometacina o l’etanol provocaria. L’aescina frena la infiltració de neutròfils. Les
aescines Ia-IIb frenen la buidat gàstric.
• FETGE: les llavors reverteixen el dany al fetge provocat per tetraclorur de Carboni
i això es palesa per una reducció de les transaminases (ALT, AST, ALP) i per la
reducció de l’estrès oxidatiu i nitrosatiu. L’aescina també inhibeix l’efecte dels LPS
sobre el fetge ja que evita la necrosis, la migració de cèl·lules inflamatòries i abaixa
l’expressió de TNF-alfa, IL-1beta,, NO, 11beta-HSD2 i apuja la de GR. L’extracte
(Venoplant©) protegeix el fetge de la concanavalina-A. Pot reduir la pujada de Alt,
AST, IFN-gamma, TNF-alfa, MDA, citocrom C, caspasa-3, Bax/Blc-2, p-JNL; i pot
augmentar els nivells de TP, Alb, A/G, SOD, GSH. L’aescina protegeix el fetge del
paracetamol i ho fa reduint la inflamació i inhibint la via de senyals de l’ERK.
• GLIOMA: l’aescina inhibeix el glioma A459 on hi indueix l’apoptosis mitjançant la

caspasa 3 i l’expressió proteica del Bax aturant el cicle cel·lular a G0/G1.
• INFLAMACIÓ: l’aescina redueix els nivells de TNF-alfa, IL-1beta, PGE2 i la

permeabilitat vascular. També redueix la inflamació provocada per àcid acètic o
per carragahenina. L’aescina redueix la producció de COX-2, iNOS, IL-1beta, IL-
18, TNF-alfa a les cèl·lules sinovials i redueix la producció de NO i PGE2 las
macròfags (i a la mucosa intestinal), reduint el dolor i la inflamació de
l’osteoartritis. Les aescines Ia, Ib, IIa, IIb redueixen la permeabilitat vascular i
l’edema produït per carragahenina.
• MELANOMA: la beta-aescina inhibeix la migració i la motilitat de les cèl·lules

B16F10 i SK-MEL5. La beta-aescina hi incrementa el TIMP-1 i el TIPM-2 a la
vegada que frena l’expressió del p-ERK i suprimeix la del NF-kappaB inhibint la de
IkappaB. O sigui que la beta-aescina inhibeix l’activitat de metàstasis i
angiogènica al melanoma.
• MICROSOMES: una única dosis d’aescina endovenosa pot inhibir l’activitat

enzimàtica dels CYPC9 i CYP3A4 mentre que activa la del CYP1A2, sense alterar la
del CYP2E1.
• NEURONES: l’aescina retarda el Parkinson, atenua les marcadors dopaminèrgics

induïts per MPTP/p, redueix l’estrès oxidatiu, protegeix les mitocòndries de
diversos tòxics com el MPTP/p (= 1-metil -4 -fenil-1,2,3,6- tetrahidro-piridina/
probenecid). L’aescina redueix la resposta immune Th al corpus striatum reduint-
hi l’expressió del TNF-alfa, IL-6, IL-10, GRAP, IBA-1. Un pre-tractament amb 4
mg/Kg d’aescina atenua la disfunció mitocondrial provocada pel MPTP/p i redueix
l’estrès oxidatiu i l’apoptosis al corpus striatum. Això pot ser un bon indicador de
cara a prevenir el Parkinson.
• OBESITAT: l’aescina abaixa els nivells de leptina, FT, i incrementa el de HDL-

colesterol.
• OSTEOSARCOMA: l’aescina inhibeix la proliferació de l’osteosarcoma i hi indueix

l’apoptosis i l’autofàgia. L’apoptosis es palesa per un augment de les proteïnes
relacionades amb les caspases i per la formació de cossos apoptòtics;. I l’autofàgia
es palesa per un increment de l’expressió de LC3, ARTG5, ATG12 i beclina i per la
formació d’autofagosomes. L’aescina activa les MAPKs/p38 i les formació de ROS.
La beta aescina bloqueja la via PI3K/Akt a les cèl·lules MG-63. La beta-aescina
indueix l’activació de les caspases 3, 8 i 9 a les cèl·lules MG-63, OS732, U-2OS,
HOS, SAOS-2 i actua amb sinergia amb tractaments de quimioteràpia.
• PELL: L’aescina a la pell hi inhibeix al hialuronidasa, la col·lagenasa, l’elastasa i la

beta-glucuronidasa. La sola inhibició de la hialuronidasa no té gaire efecte
venotònic. La barreja d’extractes de castanya d’Índies i camamilla millora
l’estabilitat capil·lar.
• PERIODONTITIS: l’extracte de les fulles inhibeix la MMP, la col·lagenasa, la

gelatinasa i la hialuronidasa a la geniva evitant que les dents es belluguin més del
normal.
• RETINA: dosi baixes de aescina o de triamcinolona-acetònid no afecten la

permeabilitat a la barrera entre la sang i la retina. Però administrades juntes, a
dosi baixes, redueixen la permeabilitat que la isquèmia potencia. Les dosi petites
d’una o l’altra no afecten l’expressió de l’ocludina a la retina isquèmica, però
administrades juntes sí que incrementen l’expressió de l’ocludina a la capa
cel·lular del gangli de la retina isquèmica. Administrades juntes, doncs, poden
ajudar a reduir l’edema macular.
• RONYONS: L’aescina frena la formació de fibronectina a l’àrea glomerular, redueix

l’expressió immune i redueix els nivells de MDA, TGF-alfa, creatinina i proteïnúria,
millorant el funcionament del ronyó, sense, però, alterar la glucèmia.
• VENES: l’aescina millora l’entrada de ions als canals, augmenta la tensió venosa,
la producció de PGF2 a les venes, frena la producció de 5-HT i d’histamina i hi
redueix el catabolisme dels mucopolisacàrids al teixit venós.
• VIRUS: la beta-aescina i l’extracte de les castanyes actuen contra el virus del

Dengue i el virus de l’estomatitis vesicular, i redueixen el NF-kappaB i l’activació
de l’AP-1 als macròfags estimulats pel virus de l’herpes HSV-1 i lligands TLR. La
proantocianidina A2 de l’escorça del castanyer d’´Índies té activitat antivírica
contra el virus del dis-temper caní, frena la síntesis d’ARN víric i redueix
l’alliberament de partícules víriques.
ESPÈCIES SIMILARS
–Aesculus argutus. Emètic i piscicida.

–Aesculus californica. Tòxic.
–Aesculus carnea [Red Chestnut]. Flors d'un color vermell salmó clar. Fruits més
llisos. Té reputació de ser molt més eficaç que l'espècie típica a la qual és molt
propera.
–Aesculus chinensis. [T'ien Shih Li]. Piscicida, usat també contra el reuma, les
paràlisis parcials, i el reuma.
–Aesculus glabra és menys tòxic per ales gallines o els hàmsters que A.
hippocastanum, ja que de l’extracte de la llavor en suporten dosi de 80 mg/g, tot i que
si es repeteixen aquestes dosi 5 dies algun dels animals pot morir.
–Aesculus indica. S'usa contra còlics (en veterinària), leucorrea, reuma, i com
galactogog. Les llavors contenen 13.5% d’aescina.
–Aesculus pavia. S'usa com a piscicida.
–Aesculus turbinata. S'usa com oftàlmic, antidiarreic i hemostàtic. L’extracte de
l’escorça de les branques inhibeix l’acumulació de lípids als adipòcits 3T3-L1, abaixa
el nivell de PPAR i C/EBPalfa; per tant actua contra la obesitat.
MÉS INFORMACIÓ
«Phyochemical, ethnomedicinal and pharmacological applications of escina from

Aesculus hippocastanum L. towards future medicine». SAHAR IDRIS, ANURADHA MISHRA,
MOHD KHUSHTAR. Journal of Basic and Clinical Physiology and Pharmacology 31 (5):
2019-2115 (2020).
«Flavonol oligosaccharides from the seeds of Aesculus hippocastanum». GABRIELE HÜBNER,

VICTOR WRAY, ADOLF NAHRSTEDT. Planta medica 65(7): 636-642 (1999).
ATZAVARA
Agave americana L. [1753, Sp. Pl. : 323]
2n = 60, 120, 180, 240
Agave americana a la vall de Sant Just Desvern. (Al davant: Dr. IGNASI ARAGÓ MITJANS)
Foto: MARIE PORTAS

NOMS POPULARS
Alemany: Agave/Amerikanische agave / Hundertjährige agave / Hundertjährige aloe

Anglès: Century plant/ American agave / American century plant/ Maguey / Metl /
Spiked aloe
Àrab: ‫أغاف أمريكي‬
Aragonès: pino-pita
Basc/Euskera: agabe mexicar, zurda
Castellà: Agave / Alzabara / Cabuya de san Domingo / Henequén / Maguey / Pita /
Pitera/ acíbara, agave, alcibara, alcibarón, alcibera, alcimara, alcimarón,
alsabara, alzabara, alzavara, arzabara, arzabarón, atzahara, atzavara,
azabara, azabarón, cabuyá, cardón, cimbara, donarda, javila, maguey,
magüey, metl, pita, pitaca, pitaco, pitera, pitón, rafia, rapia, sábila, zabila,
zabilla, zábila, azul champagra del Perú, caraguatá del Paraguay, cardal del
Paraguay, cocuí de Venezuela, champa de Loja, chuchau del Perú,
henequén de Santo Domingo, mezcal de las Californias, nequén de Santo
Domingo, maguey amarillo, galime, tepehuán.
Català: Atzavara/Agave / Donarda / Figuerassa / Maguei / Pita / Pitera /
Piterassa / Pitrera / Punyalera/ atzavara de tanques, figuerasses de marge,
figuerasses grosses, fil-i-agulla, maguei, pita americana, pitalassa
Ceilanès: ஆனைக் கற் றாழை / யானைக் கற் றாழை
Danès: Almindelig agave
Eslovac: Ameriška agava
Estonià: Ameerika agaav
Finlandès: Jättiagaave
Francès: Agave américain
Gal·lès: Agave
Gallec: herba-dos-pelados, pita, piteira
Grec: Αγαβη / Αγαύη η αμερικανική / Αθάνατον / Αθανατοσ / Αθάνατος / Αλάς
Hebreu: ‫אגבה אמריקנית‬
Holandès: Honderdjarige aloë
Hongarès. Amerikai agávé
Italià: Agave americana/ Pitta / Zabbara / Zammara
Japonès: あおのりゅうぜつらん
Nepalí: Ketaki / Sunkeoda / Tari
Nepalí: केतुके
Noruec: Amerika-agave
Pers/Farsi: ‌‫آگاو برگ‌خنجری‬
Polonès: Agawa amerykańska
Portuguès: Agave/Aloé-dos-cem-anos / Cacto-dos-cem-anos / Pita / Piteira / Piteira-
brava / Piteira-de-boi
Rus: Агава американская
Suec: Agave/ Hundraårig aloe
Turc: Agav
Txec: Agáve americká
Ucrainès: Агава американська
Xinès. 黃边龙舌兰/ 金边龙舌兰 / 龙舌兰
És una planta crassa molt robusta, amb fulles blavoses que poden arribar als 2.5 m de
llarg per 30 cm d'ample. Floreix a la fi de la seva vida (15-20 anys) produint un pal de
fins a 7.5 m d'alt amb la inflorescència a la meitat terminal en raïm (amb branques molt
divaricades). Es reprodueix bé per rebrots del rizoma, que apareixen abundantment poc
abans de la floració. Un cop es marceix la inflorescència gegant, la planta principal es
mor, però sobreviuen els fillets que rebroten del rizoma. No tolera sòls entollats i li
agrada estar a plena llum. Tolera bé la sequera. La seva fotosíntesi segueix el model
CAM, de màxim rendiment, especialment, a temperatures càlides. A Mèxic (zona de
2000), la pol·linització va a càrrec de la ratapinyada Leptonycteris nivalis i de colibrís.
Per a alguns, com ara CRISTÒROF COLOM, l’atzavara es confon amb els Aloe asiàtics i
africans. Els Agave americans tenen la corol·la regular, els estams llargs i l’ovari ínfer,
tot el contrari dels Aloe asiàtics. Per això Linné (1748, 1753, 1754) va canviar el nom
popular d’Aloe per el d’Agave al descriure aquestes plantes americanes. Però tot i havent
passat més de dos segles encara avui en dia hi ha persones que els confonen i els posen
al mateix sac. El nom d’Agave ell mateix explicà que podria significar «meravella», o
«brillant», o nimfa filla de Nereu i Dòrida, o danaide (filla de Danau), o una de les
amazones. En general les plantes del gènere són perennes i monocàrpiques. És a dir,
floreixen al final de la vida un sol cop. Tenen una tija molt curta poc visible, i molt de
rizoma que fa molts rebrots. Les fulles formen una roseta, tenen forma lanceolada, entre
linear i oval, i els marges són llisos, amb espines, de les quals en destaca l’apical. La
fulla és forta, suculenta, fibrosa. La inflorescència és en panícula a la meitat superior
d’un peduncle escapiforme amb bràctees triangulars. Les flors són actinomorfes,
geminades o en grups formant umbel·les, erectes, tubulars o campaniformes, més o
menys curtament pedicel·lades. Poden formar bulbils vivípars. El periant té tèpals
soldats en tub carnós. Els estams són més llargs que els tèpals, amb filaments linears
inserits prop de la base dels tèpals o al tub del periant, i anteres dorsifixes. L’ovari és
ínfer. L’estil solitari, amb 3 rames estigmàtiques. El fruit és en càpsula loculicida. Les
llavors són negres planes.
D’entre el petit grup d’espècies naturalitzades a la península, Agave americana destaca

per tenir espines corbades (retrorses), fosques, al marge de les fulles i la terminal de 3-5
cm, no tenir tija aparent a la base de les fulles, i inflorescència que ocupa la meitat de
l’escap. Al mon, però, hi ha moltes més espècies (més de 200).
Les fulles fan 80-200 × 15-30 cm i són una mica plegades i recorbades a l’àpex i una
mica més estretes a la base que al cos principal. En general són blavoses i mats però
poden ser variegades de blanc grogós i ver i brillants. Les espines marginals fan 5-15
mm i estan separades entre elles 2-6 cm. L’espina terminal és acanalada a la meitat
basal. L’escap fa 5-8 m per 6-11 cm i està lignificat. Té nombroses esquames triangulars
de color marró fosc de 3-6 cm, adpreses. La panícula ocupa una mica més de la meitat
superior i pot tenir 15-35 rames força horitzontals o divaricades. Les rames neixen a la
base de les bràctees i són cap amunt cada cop menors. Els tèpals fan 22-35 mm. Són
linear-lanceolats, cucul·lats, grocs (a vegades amb taques vermelles). Els interns són 2-3
mm més curts, amb quilla. El tub fa 8-20 mm. Filaments estaminals de 4-9 cm inserits a
mitja altura del periant. Anteres de 2-6 cm grogues. Ovari de 3-4.5 cm estretit a la base.
Càpsula de 4-5 cm amb peduncle surt. Llavors de 7-8 5-6 mm, negres, brillants, en
forma de mitja lluna.
JOACHIM WATTENDORFF descrigué (1976) els rafidis d’Agave americana. Els cristalls tenen
secció hexagonal i acaba en punta als dos extrems. Està dins una beina gruixuda de 100
nm que en secció mostra lamel·les de 6-9 nm. Aquesta beina no conté polisacàrids.
Originària de Mèxic, Califòrnia i SW d’Amèrica. Molt cultivada a Mèxic i naturalitzada

(invasora) a la conca mediterrània. Molt abundant a Alacant. Es fa en marges secs, vores
de camins i de cases, roquissars i pedregars, en terrenys ben il·luminats no massa lluny
del mar, a la muntanya baixa. Naturalitzada a Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Cultivada
als jardins, però prohibida la seva introducció a partir de 2013 (Real Decreto 630 de 2 de
Agosto de 2013). https://www.boe.es/buscar/pdf/2013/BOE-A-2013-8565-consolidado.pdf
Agave americana al món, segons GBIF
HISTÒRIA
A l’Amèrica precolombina (a principis del segle III) s’extreia el pulque a partir de

l’aiguamel. Els asteques en consumien en rituals cerimonials religiosos. La tradició
assegura que va ser el noble PAPANTZIN qui descobrí el procés.
• antibiòtica (comparable a la • galactagoga (pulque)

gentamicina) de Gram-positius i • hemolítica
Gram-negatius • hipotensora
• antiedematosa • inhibidora de l’ACE
• antiinflamatòria • insecticida (mosques, mosquits)
• antireumàtica • larvicida (mosquits)
• antisèptica • laxant
• cicatritzant • moluscicida (caragols)
• contraceptiva • prebiòtic (saba)
• depurativa estomacal (100 mg • purgant FUL
polpa) • rubefacient (crua UE)
• depurativa hepàtica (100 m g polpa) • sudorífica RE
• diürètica REL • tònica uterina
• emmenagoga • vulnerària
• febrífuga
USOS MEDICINALS
• addició a la cocaïna (rizoma) • càncer

• amenorrea • carn-esqueixats (xarop)
• angina de pit UE FUL (fregida) • catarro (fums de l’escap)
• apendicitis ( + Aloe vera + Artemisia • còlics
absinthium) • colitis ulcerosa
• artrosis • condilomes
• ascites • congestió pulmonar UE
• artrosis • conjuntivitis (+ mel)
• berrugues UE • contusions
• caiguda del cabell/calvície RIZ • cremades
• diabetis/resistència a la insulina • mal de cap RIZ UI
• diarrea crònica infecciosa • mal de coll
• disenteria • mal de queixal
• escorbut • malària
• escròfules • nafres canceroses UE
• faringitis • paràsits
• ferides (saba) • pielonefritis (xarop)
• gasos digestius • Pseudomonas aeruginosa
• gastritis (+ Artemisia absinthium) • pulmonia FUL UE (fregida)
• gastroenteritis • ràbia /hidrofòbia (xarop)
• gonorrea (xarop) • restrenyiment
• hepatitis (+ Artemisia absinthium) • reuma
• hipertensió • Salmonella typhi
• hèrnies/dislocacions RIZ UE • sífilis (rizoma / suc FUL)
• icterícia • síndrome X
• indigestions • Staphylococcus aureus
• infart de miocardi • tènia
• infeccions bacterianes • tuberculosis
• Leishmania donovani • tumors (xarop p.p. tigogenina)
• leucèmia HL-60 (xarop, p.p. • úlceres (xarop)
hecogenina-tetraglucòsid) • vòmits
• luxacions UE
USOS COMESTIBLES
La sàvia que traspua (aiguamel), si s'hi fa un forat a la base de la tija, és dolça. Es beu
tal qual o es deixa fermentar per obtenir una beguda alcohòlica (pulque). Aquesta, per
destil·lació dona encara una segona beguda, el mescal, essent-ne una molt famosa
varietat el tequila (extreta de l’Agave tequilana). El cabdell de la planta és dolç també, i es
menja rostit, xuclant entre les fibres la matèria dolça, a la manera dels espàrrecs. Les
llavors produeixen una farina comestible sola, o barrejada amb la de cereals. El xarop de
pita (=sirope de ágave) és un edulcorant amb un 90% de fructosa, prebiòtic i
anticancerigen (leucèmia) que es pot comprar als supermercats i dietètiques. La tija cuita
(quiote) es pot anar mastegant per empassar-se el suc. Del pulque també se’n fa vinagre.
I de la polpa, mastegada i escopida, se’n fa xixa, que per fermentació es torna alcohòlica.
ALTRES USOS
La fibra (principalment d’Agave sisalana) s'empra per fer cordills i guants de crin. Els
precursors de la cortisona delta-9,11-dihidro-hecogenina i hecogenina s'extreuen de la
planta per a la fabricació mundial dels antiinflamatoris corticoides, i, a la Xina, per
obtenir anticonceptius molt barats (anordín, dinordín) i efectius prenent-ne només 2
cops al mes. També pot ser font de matèria per a paper, sabons (millors amb els rizomes
o l'arrel poc bullits), agulles, insecticides. Contra els insectes paràsits de les patateres es
macera en aigua la polpa per ruixar-les amb aquest líquid. Xafada la polpa i posada dins
l’aigua fa que els peixos s’aturin panxa amunt. L’oli essencial de les fulles serveix per
afegir al guix o al paper de folrar parets per repel·lir els tèrmits. I la planta s'empra per a
cercar finques i també com bigues per sostrada (tija llarga ). De la tija se n'extreu un
suavitzant per a l'afaitat. La polpa s’emprava com una pastilla de sabó per rentar la roba
negra. La passat feta amb el rizoma xafat s’empra com a xampú. La tija llarga s’empra
un cop seca per a fer un instrument musical típic australià, el didgeridú.
guant de pita
aborígens australians tocant el didgeridú
POSSIBLE TOXICITAT
Les vores i punta de la fulla disposen de punxes respectables que poden ferir-nos i deixar
la ferida inflamada. En ús intern, la carn blanca irrita l'estómac si es prenen més de 100
mg. No és convenient prendre més d'un pessic quan hi ha malalties hepàtiques o
estomacals. Un abús pot provocar diarrea i gastritis. No és recomanable per a
embarassades, en ús intern, ni a aquestes petites dosi. Un abús de tequila a més de
cirrosis hepàtica pot desencadenar diabetis i fer pujar l’homocisteïna. Aplicada aquesta
part sobre la pell, si no està ben daurada (fregida en oli), sol produir una mena
d'urticària o dermatitis de contacte, segurament degut a l’àcid oxàlic.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’AGAVE AMERICANA
• 5,7-dihidroxi-3-(4-metoxi-benzil)-croman-4-ona
• 7-hidroxi-3-(4-metoxi-benzil)-croman
• 7-hidroxi-3-(4-metoxi-benzil)-croman-4-ona
• (22S,23S,24R,25S)-24-[(beta-D-glucopiranosil)-oxi]-5-alfa-espirostan-3-beta,6-
alfa,23-triol 6-O-beta-D-glucopiranòsid
• (22S,23S,24R,25S)-5-alfa-espirostan-3-beta,23,24-triol 24-O-beta-D-
glucopiranòsid
• (22S,23S,25R,26S)-23,26-epoxi-5-alfa-furostan-3-beta,22,26-triol 26-O-beta-D-
glucopiranòsid
• (22S,25S)-5-alfa-colestan-3-beta,16-beta,22,26-tetrol
• (25R)-3-beta-6-alfa-dihidroxi-5-alfa-espirostan-12-ona-3,6-di-O-beta-D-
glucopiranòsid
• (25R)-5 alfa-espirostan-3-beta,6-alfa,23-alfa-triol 6-O-beta-D-glucopiranòsid
• (25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,6-alfa,23-alfa-triol (= hongguanggenina)
• (25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,alfa,23-alfa-triol-3,6-di-O-beta-D-glucopiranòsid (=
cantalasaponina-1)
• àcid 2-hidroxi-butadienoic-1-metil-èster
• àcid glucurònic (saba)
• àcid oxàlic
• àcid piscídic
• apigenina
• cantalasaponina-1
• delta-9,11-dihidro-hecogenina
• esmilagenina
• fructanes
• hecogenina
• hecogenina-tetraglucòsid (saba)
• hidrats de Carboni, proteïnes, grasses, fibra
• kaempferol-3-O-glucòsid
• kaempferol-3-rutonòsid
• L-arabinosa (saba)
• proteasa
• rocogenina
• saponines: agavasaponines; agavosa; agavòsids; (25R)-3-beta,6-alfa-dihidroxi-5-
alfa-espirostan-12-ona; 3,6-di-O-beta-D-glucopiranòsid
• sucres: galactosa, glucosa, rhamnosa, xilosa, fructo-oligosacàrids, fructanes
• tigogenina
SABA SENSE FERMENTAR: iso-flavonoides estrogènics; alcaloides; cumarines; beta-

carotè; vitamines B1, B2, C, D, K.
SABA FERMENTADA (amb Pyricularia oryzae) saponines esteroideas:

• 25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,6-alfa,23-alfa-triol-6-O-beta-D-glucopiranòsid (=
agamenòsid C)
• (25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,6-alfa,23-alfa-triol-3,6-di-O-beta-D-glucopiranòsid
(= cantalasaponina-1)
• (25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,6-alfa,23-alfa-triol (= hongguanggenina)
TEQUILA: del 6% del mescal al 55% d’etanol als destil·lats més forts); furans; pirans;
aldehids; metil-2-furoat; 2,3-dihidroxi-3,5-dihidro-6-metil-4(H)-piran-4-ona; 5-(hidroxi-
metil)-furfural.
PREPARATS
• Aiguardent (tequila, mescal): amb suc de tota la planta, deixat fermentar, i

després destil·lat. El mescal és la base de la tequila.
• Alcoholatur de trossets de fulla tendra, com loció contra el mal de genolls.
• Arrels i rizomes: decocció durant 10 minuts, depuratiu de la sang, anèmia
• Fulles pelades tallades a 10 x 15 cm, fregides en oli d'oliva fins que quedin
daurades. S'apliquen bastant calentes a el pit on estigui més congestionat, segons
es trobi per la percussió amb els dits de dues mans; o bé a la zona del cor, sempre
millor davant i darrere del pit. És un remei antic de Barcelona que va arribar a
recuperar la salut de moribunds desnonats.
• Infusió d'un trosset de fulla: contra debilitat o intoxicació d'estómac o d'intestins
• Infusió d'una mica de fulla amb una mica de donzell: gastritis, icterícia, hepatitis
• Lavatives amb suc de fulles + Utricularia + farina de blat-de-moro acabat de
moldre
• Pols de fulles: un pessic (en llet o brou) contra hepatitis
• Pulque: cervesa feta del suc de la tija.
• Suc de fulles: resolutiu en ferides i contusions, i en ús intern contra sífilis i
tuberculosi;
• Suc de les fulles barrejat amb oli d'oliva: en friccions contra dolors reumàtics
USOS D’ALGUNES ESPÈCIES SIMILARS
• A. brachystachys (xampú) • A. cocui (tumors)

• A. brevispina (diarrea) • A. compluviata (licors)
• A. fourcroydes (càncer, sabons) • A. schottii (sabons)
• A. gracilispina (licors) • A. sisalana (cicatritzant, depurativa,
• A. intermixta (diürètica, laxant) detergent, disenteria, lepra,
• A. kirchneriana (licors) sudorífica, sífilis)
• A. latissima (licors) • A. sobolifera (tumors)
• A. lechuguilla (mossegades de serps, • A. subtilis (licors)
anticoagulant, sabons, tòxica) • A. sullivani (licors)
• A. mapisaga (licors) • A. tequilana (licors)
• A. melliflua (licors) • A. virginica (còlics, espasmes,
• A. pes-mulae (licors) estomacal)
• A. pseudotequilana (licors) • A. weberi (licors)
• A. quiotifera (licors)
MÉS INFORMACIÓ
«Agave (Agave americana): an evidence-based systematic r-eview by the Natural Standard

Research Collaboration». DANA A HACKMAN, NICOLE GIESE, JOHN S MARKOWITS, ADAM
MCLEAN, STEVEN G OTTARIANO, CHRIS TONELLI, WENDY WEISSNER, SHANNON WELCH,
CATHERINE ULBRICHT. Journal of Herbal Pharmacotherapy. (Feb. 2006).
«A third type raphide crystal in the plant kingdom: six-sided raphides with laminated
sheaths in Agave americana L.» JOACHIM WATTERNDORFF. Planta (Berl.) 130,303-311
(1976).
«Duke’s Handbook of medicinal plants of Latin America». JAMES A DUKE, MARY JO

BOGENSCHUTZ-GODWIN, ANDREA R OTTESEN. CRC Press (2009).
AGRIMÒNIA EUPATÒRIA
Agrimonia eupatoria L.
[Sp. Pl. 1: 448. 1753] 2n= 28,56,70,84
Dibuix de J. L. CASTILLO per a Flora Iberica

Agrimonia eupatoria Agrimonia procera
Agrimonia pilosa. Foto: MARIA MARENINA
Agrimonia procera. Foto: THORSTEN STEGMANN

Agrimonia eupatoria ssp. grandis
Flors d’Agrimonia eupatoria de 9 mm de diàmetre
(poncelles de 3 mm). Foto: IVAR LEIDUS
Làmina: THOMÉ, OTTO WILHLEM

NOMS POPULARS
Alemany: Gemeiner odermennig/Ackerblume / Ackermeng / Ackermennig /

Ackermännchen / Beerkraut / Bruchwurz / Bubenläuse / Echte
odermenning / Gewöhnlicher / Gewöhnlicher odermennig /
Hagemonde / Hawermünnkrut / Kleiner odermennig / Kletterkraut /
Lebenskraut / Leberklette / Odermandli / Odermennig /
Schlangenkraut
Alt-aragonès: alimonia, arquimonia, esmermasangre, oraga, yerba tripera.
Amazig: ⵜ o ⵓⴳⴰ ⵏ’ⵍⵎⴻⴷⴰ/ Touga n’lmeda
Anglès: Common agrimony/Agrimony / Church steeples / Cocklebur /
European groovebur / European grooveburr / European grovebur /
Medicinal agrimony / Philanthropos / Sticklewort / Stickwort
Àrab: ‫ غافث غوالني‬/ ‫ غافث شائع‬/ ‫الغافث‬/‫غافث‬/ Ghafith, Ghafith Gowlani,
Agramon, Fatron, Hasheesha Shulghafiz, Shajrat-el-baraghis,
Shaukat-elmuntined
Aragonès: agrimonia, alimonia, arquimonia, esmermasangre,
mermasangre, oraga, yerba tripera.
Castellà: agrimonia, agrimonia común, agrimoña, algafete, algafil, alimonia,
amores, amores pequeños, amoricos, arquimonia, cabsitiella, cafal,
cafet, cafil, caillos bordes, mermasangre, eupatoria, eupatorio de
Dioscórides, eupatorio de los griegos, gafeti, gafetí, hierba bacera,
hierba de San Guillermo, hierba de la gallina, hierba del podador,
oraga, serverola, yerba-bacera/ Amores pequeños / Amoricos /
Hierba de las heridas / Hierba del podador / Mermasangre / Té del
norte
Català: agramònica, agrimoni, agrimònia, agrimònia comuna, cerverola,
estrany, flor de Sant Antoni, garmònica, gramònica, gremònia,
grimònia, herba cuquera, herba de Sant Antoni, herba de Sant
Guillem , herba de Sant Ramon, herba de garrotillo, herba de la
sang, herba de les set sangries, herba de mal estrany, herba del
mal estrany, herba dels cucs, herba grimònia, herba ramona,
herba tossera, herberola, serereta, servereta, serverina,
serverola, set sagnies, set sangries, setge blanc, setsagnies,
setsangries, tapaculs/Herba de la sang/Agrimònia / Herba cuquera /
Herba de la pulmonia / Herba de les sangs / Herba de l'hepatitis /
Herba de mal estrany / Herba de sant Antoni / Herba de sant Guillem
/ Herba de sant Ramon / Herba del "garrotillo" / Herba del mal
estrany / Herba dels cucs / Herba servera / Herba tossera /Herberola
/ Serverola
Danès: Agermåne / Almindelig agermåne
Eslovac: Repík lekársky
Eslovè: Navadni repik/Repik navadni
Estonià: Harilik maarjalepp
Euskera: lachaskia, lafatiñaxehe, lafatiñaxehea, lapatina, lapatiña,
latxaski, latxaskia, latxatua, orrorcheta, orrortxeta, usu-belar,
usu-belarra.
Finlandès: Maarianverijuuri
Francès: aigremoine eupatoire, agrimoine, eupatoire des anciens, eupatoire des
grecs, francormier, herbe de saint Guillaume, herbe de sainte
Madeleine, soubeirette, thé des bois, thé du nord, toute-bonne,
véteresque.
Gaèlic: Marbhdhraighean
Gallec: agrimonia, agrimonio, agrimónia, amores pequenos, amores
pequeños, amoricos, eupatória-dos-gregos.
Gal·lès: Blaen y conyn ar y mêl / Caliwlyn-y-mêl / Cwlyn y mêl / Cychwlyn /
Llysiau'r dryw / Llysiau'r fuddai / Trydon / Tryw / Y drydon / Y
felysig
Grec: Αγριμόνια/Αγριμόνιο το ευπατόριο / Φωνόχορτο
Hebreu: ‫ אבגר צהוב‬/ ‫אבגר‬/‫תועד על‬
Hindi: Ghaafis Guajarati: Tiryamau
Holandès: Gewone agrimonie/Agrimonie / Agrimonie gewone
Hongarès: Közönséges párlófű/Apróbojtorján / Párlófű / Patikapárlófű
Indonesi: Chi hao, Long gia, Long nha thao
Italià: Eupatoria/Agrimonia comune
Mallorquí: cerverola, herba de San Antoni, herba de garrotillo, serverola.
Noruec: Monkelus / Åkermanni / Åkermåne
Persa/Farsi: ‫غافت‬/ Ghafat
Polonès: Rzepik pospolity/Rzepik
Portuguès: agrimonia, agrimónia, amores pequeños, amoricos, erva-
agrimónia, erva-eupatoria, erva-eupatória, erva-hepática,
estrellada, eupatorio, eupatória-dos-gregos, eupatório-dos-
gregos, lagramonha.
Portuguès: Agrimônia
Romanès: Turice, Turilamure
Rus: Репейничек/Репейничек аптечный
Sànscrit: Tiryatika, Loadev, Balbhadra
Serbi: Петровац/Турица/ Petrovac/Turica
Suec: Vanlig småborre / Åkermönja / Småborre
Turc: Koyunotu
Txec: Řepík lékařský
Ucraïnès: Парило звичайне
Urdú: Ghaafis
Valencià: agrimònia, cerverola, herba de la Ramona, herba de Sant
Guillem, herba del malestrany, lachasquia, malestrany, mònica,
orrorcheta, serverina, serverola.
Xinès: Hsien-He-Ts’ao, Lung-ya Ts’ao, Mao-chiao Ying, Mao chiang- chun,
Kua-huang Ts’ao, T’o-li Ts’ao/欧洲龙芽草
L’Agrimonia eupatoria subsp. eupatoria és una herba vivaç que per a molts
pertany a la família de les Rosàcies. Té les flors dialipètales, inferovàriques i
polistèmones, i el fruit urceolat. Per això per a alguns pertany a la família de les
Agrimoniaceae S. F. Gray. No sol passar de 60 cm d’alçada. El lluc és fort, ja que la
planta hiverna i reviu a la primavera. La rel és una mica olorosa. La tija és poc
ramificada, predominant la rames ben dretes i llargues. És una mica rogenca, com
els fruits (a vegades). Les fulles pinnatisectes tenen 5-9 segments estretament ovals
però molt dentats, barrejats amb altres segments molt menors. Es concentren a la
part baixa. La cara inferior dels segments no té glàndules oloroses, però és una
mica grisenca i pilosa. Les estípules, inciso-dentades i abraçadores, són violàcies.
El calze, soldat a l’ovari ínfer, és obcònic i fortament 10-solcat radialment. A la part
distal o superior té una corona de ganxets no punxents, divaricats o ascendents
més curts que la resta del cos fructífer (amb un sol carpel a la maduresa). Flors
grogues amb 5 pètals grocs petits, 2 estils i 10-15 estams. Aquenis 1-2 per úrnula.
Floreix de juny a setembre.
Mides:
• aculis externs de la úrnula 1-2 mm;
• aculis interns de la úrnula de 2-5.5 mm;
• bractèoles dels pedicles fructífers 1.5-3 mm, amb àpex rogenc, enteres
primer i després finament trilobulades;
• corona d’aculis de la úrnula 2-4 mm;
• cos de la úrnula 3.5-5 mm;
• dents (8-20) dels folíols 2-10 mm;
• estípules 1-3.5 ×0.5-2.5 cm;
• folíols de les fulles basals 1.5-6 × 1-3 cm;
• fulles basals 6-26 × 4-10 cm;
• inflorescència de 10-60 cm;
• lòbul central de les bràctees trilobulades de 2,5-4 × 0.8-1 mm;
• pedicels fructífers 1.5-14 mm;
• pètals de 4-6 × 2-3 mm;
• sèpals de 1.5 × 2-3 mm;
• tija florífera 15-150 cm;
• tricomes eglandulars curts 0.3-1 mm fins aplicats i encrespats;
• tricomes eglandulars llargs de 2-3.5 mm amb tubercle basal rogenc;
• úrnula 5.5-11 × 5-9 mm;
La subsp. eupatoria té:

• corona d’aculis 2-4 mm;
• corona d’aculis de la úrnula de 2-4 mm;
• cos de la úrnula 3.5-5 mm.
• cos de la úrnula de 3.5-4 mm;
• estípules 1-3.5 ×0.5-2.5 cm;
• folíols (7-15) grans de 1.5-6 ×1-3 cm amb 8-20 dents de 2-10 mm;
• fulles basals i del mig 6-25 ×4-10 cm;
• úrnula 5.5-9 ×5-8 mm;
La subsp. grandis té:

• corona d’aculis 4-5.5 mm;
• corona d’aculis de 4-5.5 mm;
• cos de la úrnula 5-5.5 mm;
• cos de la úrnula 5-5.5 mm;
• disc de la úrnula 0.4-0.6 mm
• disc de la úrnula 0.4-0.6 mm;
• estípules de 2-3.5 ×1-2 cm;
• folíols grans (9-15) de 3-7 ×1-3.5 cm amb 14-20 dents;
• fulles 8-25 ×5-11 cm;
• úrnula 9-11 ×-8 mm;
És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres
vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i
sobre sol argilós bàsic i pobre en matèria orgànica. El mateix bestiar
involuntàriament se n’encarrega de disseminar-la, ja que els fruits s’adhereixen
fàcilment a les potes.
Poden acompanyar-la:
• Achillea millefolium • Geranium • Prunella hastifolia
• Bromus erectus sanguineum • Salvia pratensis
• Briza madia • Knautia arvensis • Thymus serpyllum
• Calamintha sylvatica • Koeleria cristata ssp. pulegioides
• Chrysanthemum • Lathyrus pratensis • Trifolium montanum
leucanthemum • Lotus corniculatus • Trofolium medium
• Euphrasia stricta • Origanum vulgare • Taraxacum officinale
• Galium verum • Plantago media • Vicia cracca
Sota Puigcerdà, als bassals ombrívols entre verns de vora el Segre, s’hi pot veure
una espècie similar (Agrimonia procera Wallr.= odorata Mill.) però molt més robusta
(arriba als 2 m d’alçada). També té les fulles dividides en segments el·líptics cuneals
dentats (però menys grisos per sota) i les flores en espiga, grogues, i els fruits en
forma de campana (amb radis molt menys marcats) que mira amunt i amb una
corona de ganxets a la part distal (però tan llargs o més que la resta del fruit
acampanat). La tija florífera només té tricomes eglandulars llargs i força patents,
d’un sol tipus. A Catalunya també es troba al Pirineus i a la Serralada Transversal.
Al món es troba a Europa i a Àfrica del Sud. A la península es troba a la Sierra de
Gúdar, a la del Guadarrama i a les més meridionals de Cantàbria.
Als Ports de Tortosa, per exemple, hi ha una subespècie, l’ Agrimonia euptaoria ssp.
grandis (Andrz. ex Asch. & Graebn.) Bornm., amb la corona dels fruits quasi tan
llarga com el cos, amb setes més o menys reflexes, i sense roseta basal de fulles,
amb folíols més estrets. És rara a Catalunya. A més de als Ports de Tortosa, es
troba al Ripollès (sota el Baell, a Campdevànol, vora Molló) i a la Garrotxa (a la
Fageda d’En Jordà) i al massís de Montserrat. A la resta de la península es troba a
muntanyes del llevant (vora Alcoi) i a algunes muntanyes penibètiques andaluses
(https://www.florandalucia.es/index.php/agrimonia-eupatoria-subsp-grandis), i
també al centre i Est de Portugal. Al Al món es fa al centre i Sud d’Europa, Àsia
Menor, Iran, Nord d’Àfrica i Macaronèsia (Canàries, Madeira i Açores).
Les tres agrimònies (procera, eupatoria, grandis) podrien ser emprades igualment,
però només Agrimonia eupatoria ssp. eupatoria ho és a la pràctica, per ser la més
present, per molt. Agrimonia procera (=odorata) té més agrimoniïna i més
apigenina-7-0-glucòsid, però són diferències poc significatives.
A la Xina hi ha una espècie molt similar o idèntica a A. eupatoria ssp. grandis:

Agrimonia pilosa Ledeb.
Agrimonia eupatoria es fa per Europa, Àsia del Nord i occidental, per l’Àfrica
septentrional i per Amèrica del Nord. Els majoristes europeus normalment la
compren a Hongria, Bulgària o Croàcia.
Agrimonia eupatoria al món, segons GBIF
HISTÒRIA
S’emprava ja en temps romans (PLINI EL VELL, DIOSCÒRIDES) com a protectora

hepàtica i abans, a l’Antic Egipte, com a oftàlmica contra cataractes. El nom
científic deriva d’EUPATOR (de noble pare, com MITRÍDATES EUPATOR, que emprava ja
l’herba al segle I a.C. a Turquia com a vulnerària per guarir les ferides de guerra), —
o qui sap si d’“hepar” (fetge)—, i del nom popular francès “agrimoine”, que a la
vegada podria derivar del grec “agros monos” (al camp obert només) o bé d’“argema”
(remei per als ulls). Si bé el mateix francès “aigre moine” (frare cridaner) valdria; o,
simplement, podria derivar d’“acrimonie” (de gust o tacte aspre). Per a DIOSCÒRIDES
(segle I) l’ungüent preparat amb les fulles i llard vell cura les nafres que no acaben
de cicatritzar. Els fruits o les fulles beguts amb vi retornen la vida als afectats per
disenteria, malalties del fetge o per picades de serps.
Les diferents versions del seu nom ja ens donen idea que la planta ha de fer-se
servir pels ulls, pel fetge, i per l’afonia, i que es troba en terrenys oberts, i que és de
tacte aspre.
CULPEPER assegurava que és una planta regida per Júpiter, sota el signe de Càncer.
Per tant, creia que guaria, per simpatia, els mals per debilitat de les forces de
Júpiter i Càncer; i, per antipatia, els deguts als excessos de les forces de Saturn,
Mart, i Mercuri. Dit d’una manera més planera, la recomanava contra la gota, ja
sigui en ús extern o intern. Deia que obre i neteja el fetge, i, per tant, és molt
recomanable contra la icterícia i contra les afeccions hepàtiques, ja siguin per fred o
per calor. Que va bé per guarir ferides internes o magolaments. La decocció de la rel
amb vi deia que era bona contra les mossegades de serp. També per netejar el
ronyó quan l’orina és tèrbola. I, contra el mal de pit, la tos, i les febres quartanes o
terçanes. Els fruits i les fulles aturen, segons ell, les hemorràgies; i, externament,
amb llard de porc no recent, ajuden a guarir úlceres canceroses i a que surtin
punxes o estelles clavades, o a que tornin a la bona posició les articulacions
desplaçades. El suc de les fulles ajuda a guarir l’oïda amb pus. El destil·lat de la
planta és bo en general contra totes les afeccions que la planta pot guarir, però no
és tant potent com les preparacions normals.
ESOTERISME
Un saquet de la planta dins la coixinera allunya els malsons als nens que tenen por
a la nit. També un saquet amb agrimònia ens protegeix davant un judici o alguna
prova important. Cremar una mica d’agrimònia seca pot fer esfumar les males
energies d’un indret on ha ocorregut algun fet terrible. També es poden escampar
flors de l’agrimònia pel terra del pis i al cap d’unes poques hores caldrà escobrar
cap enfora tot i demanant protecció espiritual. Per protegir-nos de males persones
caldrà dur un bocí de tija florida d’agrimònia pelada i que no li doni mai la llum. I
per a reconciliar-nos amb un amic ens posarem de cara al Sud i llençarem capo
endavant un grapat de fulles d’agrimònia tot i pronunciant «vah» set cops, sempre
seguida del nom de l’amic amb qui ens havíem enemistat. Les neteges espirituals
amb un ram d’agrimònia són mol eficaces en especial quan hi ha temor d’estar
embruixat. Regalar un ram d’agrimònia a un malalt pot ser un bon auguri per a la
seva recuperació.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’AGRIMÒNIA
 analgèsica
 antibacteriana (sinèrgica amb ampicil·lina contra E. coli) contra
Staphylococcus aureus, Streptococcus alfa-hemolitics
 anticirròtica
 antidiabètica
 antiemètica
 antihelmíntica
 antiinflamatòria (minva nivells il-6)
 antioxidant contra espècies reactives: peròxid d'hidrogen, peroxi-nitrit, àcid
hipoclorós; i radicals lliures: superòxid, peròxid, hidròxid
 antitrombòtica
 antivírica (herpes virus-1 HV1/ virus del grip: A H1Ni, H3N2; H9N2 –aviar–;
B; HBV, HCV; SARS-CoV-2
 astringent
 coagulant
 colagoga
 colesterolèmica (apuja el colesterol HDL o colesterol bo)
 colitis mucosa
 depurativa
 descongestionant
 digestiva
 diürètica (àcid úric) suau (sense eliminar Potassi)
 emmenagoga
 febrífuga
 hemostàtica
 hepàtica/hepatoprotectora
 hipoglucemiant —pels principis actius següents:
o àcid 3,3'-di-O-metil el·làgic
o àcid 3,3'-di-O-metil el·làgic-4-O-beta-D-glucopiranòsid
o àcid 19-alfa, 24-dihidroxi-ursòlic
o àcid oleanoic
o àcid tormèntic
o àcid ursòlic
o àcid-9-alfa-hidroxi-ursòlic
o apigenina
o apigenina-7-O-3-D-glucopiranòsid
o catequina
o kaempferol
o kaempferol-3-O-alfa-L-rhamnòsid
o kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranòsid
o kaempferol-7-O-alfa-L-rhamnòsid
o luteolina
o luteolina-7-O-beta-D-glucopiranòsid
o quercetina
o rutina
 hipotensora
 immunoestimulant (Th-1↑, lisozims ↑, fagocitosis ↑, peroxidasa ↑)
 inhibidora de l’alfa-glucosidasa
 inhibidora de la colinesterasa
 litolítica
 neuroprotectora (almenys a l’hipocamp)
 oftàlmica
 protectora hepàtica contra l’etanol
 sedant
 tònica amargant
 tònica cardíaca
 vermífuga
 vulnerària
USOS MEDICINALS DE L’AGRIMÒNIA
 abscessos (masses de pus)

 ane
 afonia (bullir fins a reducció a 1/3 i afegir mel rosada)
 aftes bucals
 albuminúria
 alcoholisme
 Alzheimer (A. pilosa) (pels glucòsids de l’apigenina, luteolina i quercetina)
 amigdalitis (angines)
 anèmia
 anorèxia
 apendicitis
 artritis
 asma
 atac de feridura (ictus)
 Bacillus subtilis
 berrugues
 bronquitis
 càlculs biliars
 càlculs renals
 Campylobacter jejuni
 càncer
o l’agrimoniïna fa produir més IL.1 beta) (les nanopartícules mixtes d’A.
pilosa amb nitrat de plata de 30 nm inhibeixen a 40 mg/L el càncer de
pulmó A549
o l’agrimoniïna fa augmentar l’activitat de les NK, almenys al peritoneu
o la planta allarga esperança de vida de l’adenocarcinoma pancreàtic amb
metàstasi, si es dona amb aglicon-sapogenines de ginseng i arginina
o A. pilosa és activa contra càncer colorectal, amb Patrinia scabiosaefolia,
Solanum nigrum i 5-fluoro-uracil
o L’aplicació d’extracte d’Agrimonia pilosa (50-400 µg/mL) en línies
cel·lulars Hep G2 de càncer de fetge per 24 hores fa minvar l’expressió de
Bcl-2, Bcl-XL), i indueix la proteïna Mcl-1 i activa la via apoptòtica de la
caspasa-3 i 9. La inhibició de les vies anti-apoptòtiques i l’estimulació de
les pro-apopòtiques també es pot observar a les cèl·lules U2-OS
d’osteosarcoma humà).
 càncer: boca, cara,còlon, estómac, fetge, mama, matriu (HeLa,
rabdomiosarcoma), osteosarcoma U2-OS, pulmó (adenocarcinoma A549)
 cansament
 caquèxia (excessiva pèrdua de pes)
 cataractes
 catarro
 cistitis
 colecistitis
 colèstasis
 còlics nefrítics
 colitis
 condilomes
 congelacions
 conjuntivitis
 cops
 cops de calor
 cor dilatat
 Covid-19 (+ OE orenga + Zn + lactobacils)
 cremades
 cucs intestinals (arrels, per l’agrimofol)
 dermatitis atòpica
 diabetis I, II (per inhibició de l’alfa glucosidasa i de la proteïna-tirosina-
fosfatasa 1B) (estimula la secreció d’insulina, i minva la glicèmia i la set, però
no la pèrdua de pes)
 diarrea
 diftèria o «garrotillo»
 disenteria
 dolors de la regla (dismenorrea) (+ Artemisia vulgaris + Melissa + pinyetes de
xiprer)
 durícies
 èczema seborreic
 edemes
 embòlia pulmonar
 emfisema pulmonar
 encefalitis (*disminueix iNOS, TNF, IL-q beta, IL-6, lipopolisacàrids inflamatoris
a la micròglia)
 enteritis
 enuresis nocturna
 Escherichia coli
 esclerosi de fetge i melsa
 escrofulosi infantil
 esteatosis hepàtica
 estomatitis
 estrenyiment (rel)
 faringitis
 febre
 ferides
 filariosis limfàtica (5,7-dihidroxi-2-propil-cromona)
 flegmons
 furóncols UI
 gastritis/gastroenteritis
 gingivitis
 glossitis areata exfoliativa
 gonorrea
 gota
 grans petits
 grip (A. pilosa)
 Helicobacter pylori
 hematúria
 hemorràgies a l’embaràs
 hemorràgies pulmonars
 hemorràgies uterines (metrorràgies)
 hemorroides
 hepatitis B (extracte fet a 60 º C de planta en plena floració a mitjans de juliol)
 hepatitis C (per la hiperina, luteolina, astragalina, afzelina, nicotiflorina, tiliròsid,
apigenina, procianidina-B2, dihidro-quercetina, cumarina, rutina, quercetina,
apigenina-7-O-glucurònid, baikalina) (inhibeix l’expressió de les proteïnes 1b-
NS5A del HCV-core)
 herpes simple
 hiperacidesa estomacal
 hipertensió
 icterícia
 incontinència urinària
 indigestions
 infecció vies urinàries
 laringitis/afonia
 lesions muscular/tendinoses per sobre-extensió
 leucèmia promielocítica (A. pilosa)
 lumbago
 mal de cap UI
 mal de coll
 mal d’esquena UE (ungüent)
 mal d’estómac
 mal de ventre (UI/UE)
 mala circulació
 malària
 Malassezia furfur
 melsa inflamada
 migranyes UE
 Mycobacterium tuberculosis
 mussols (abscessos a les parpelles)
 nafres
 nàusees
 nefritis
 neuràlgies
 obesitat (modulant la via de senyals SIRT1-PPARgamma)
 orina tèrbola
 osteoporosis a costelles i vèrtebres per metàstasi de càncer de pulmó (amb
ginseng purificat amb aglicon-sapogenines, arginina i Patrinia scabiosaefolia)
 penellons
 picades/mossegades de serp
 picors
 pielonefritis
 pigues
 poagre
 porfíria cutània
 Pseudomonas aeruginosa
 psoriasis
 pulmonia
 punxes clavades (amb llard)
 rascades
 refredat de nas i coll
 retard de la regla
 reuma
 rinitis
 ronyó poc actiu
 síndrome de Menière (vertigen)
 síndrome metabòlica
 Staphylococcus aureus
 taques a la còrnia ocular
 taques vermelles a la pell
 tènia
 torcedures
 tos/ tos-ferina
 Trichomonas vaginals
 trombosi (a raó de 4g/L l’extracte* allarga el temps de formació de coàgul
sanguini i activa el temps parcial de la tromboplastina, escurça el temps de la
protrombina, minva la coagulació pels factors VIII, IX i XI, i els nivells
d’agregació plaquetària i de l’expressió del receptor del fibrinogen. Nogensmenys,
el factor VII, i la viscositat sanguínia, s’incrementen)
 tuberculosis pulmonar/tuberculosis cutània
 tumors (mesenteri, escrot, sinus, estómac)
 úlceres canceroses (amb llard) o infecatdes
 úlceres varicoses de diabètics (sola o amb Boswelia carteri, pol·len de Thypha, i
Nelumbo nucifera)
 varius
 Vibrio cholera
 virus: Columbia SK, influenzavirus A H1N1/ H3M2/H9N2; influenzavirus B;
SARS-CoV-2; HBV; HCV (A. pilosa)
 vòmits
FLOR DE BACH
La recomanen per als qui oculten emociones tortuoses, problemes greus i angoixa
inconscient. Tot això darrere una màscara social d’alegria, simpatia, amabilitat i
despreocupació. Que eviten discussions i cerquen harmonia. Que tenen tendència a
les addiccions (tabac, drogues dures, alcohol, joc, feina, esports de risc, endrapar,
compres). I això com a mecanisme d’escapada del llur turment intern. Que cerquen
ser acceptats. Que quan es posen malalts en fan broma. Els caldria expressar els
autèntics sentiments per arribar a poder trobar la pau interior i la comunicació
profunda amb els altres.
 addiccions  insomni
 al·lèrgies  jovialitat falsa
 angoixa  manca de sinceritat
 ansietat oculta  negació del dolor
 bulímia  pau falsa
 dermatitis  ràbia reprimida
 evasió  sensibilitat excessiva a les
 falsa felicitat influències externes
 honestedat (emocional) escassa  tiroïditis
 intolerància a la solitud  úlcera gastroduodenal
ALTRES USOS
El pigment groc de la inflorescència s’ha emprat com estabilitzant de les cerveses.

També pot ser un ingredient de les ratafies i altres licors. Els fruits de la bardana i
l’agrimònia varen inspirar el disseny del doble velcro, útil com a tanca reversible, no
només per a peces de vestir, sinó també per a tendes de campanya o per a fixar
estris diversos. Les fulles seques es fumaven en substitució del tabac, soles o
barrejades amb les de Salvia pratensis.
PREPARATS I DOSIFICACIÓ DE L’AGRIMÒNIA
 Banys: bullir 3 minuts 3 grapats / L.

 Compreses: decocció concentrada.
 Duració del tractament: des d’un sol cop fins a un mes seguit dos cops al
dia.
 Extracte líquid extret amb etanol 1:5 (V/V): 1-3 mL, 3 cops al dia.
 Flors de BACH: 3 gotes 3 cops al dia, sota la llengua.
 Infusió: 2-5 g / ½ L d‘aigua (2 tasses al dia), reposant 15 minuts abans de
colar. Millora el sabor afegint-hi un rajolí de llet.
 Tintura (1:5 etanol 45%): 20-60 gotes / 3 cops al dia.
 Vi: 200 g de planta seca bullir-la 5 minuts en vi, i deixar reposar 1 hora
(úlceres infectades).
PRINCIPIS ACTIUS DE L’AGRIMÒNIA

(* presents almenys a A. pilosa)
• (-)-aromadendrina-3-O-beta-D-glucopiranòsid*
• 5,7-dihidroxi-2-propil-cromona 7-O-beta-D-glucopiranòsid*
• àcid 1-beta-2-alfa-3-beta-19-alfa-tetrahidroxi-urs-12-en-28-oic
àcid 1-beta-2-beta-3-beta-19-alfa-tetrahidroxi-urs-12-en-28-oic
• àcid 3-O-p-cumaroïl-quínic
• àcid 4-O-cafeoïl-quínic
• àcid 5-cafeoïl-quínic
• àcid cafeic
• àcid clorogènic
• àcid el·làgic
• àcid esteàric
• àcid euscàfic
• àcid euscàfic-28-beta-D-glucopiranosil-èster
• àcid ferúlic
• àcid gentísic
• àcid homo-protocatechuic
• àcid nicotínic
• àcid palmític
• àcid p-cumàric
• àcid p-hidroxi-benzoic
• àcid protocatechuic
• àcid rosmarínic
• àcid salicílic
• àcid silícic
• àcid tormèntic
• àcid tormèntic-28-beta-D-glucopiranosil-èster
• àcid ursòlic (0.6%)
• àcid vainíllic
• àcids fenòlics (2.25%):
◦ acacetina-7-O-glucòsid
◦ àcid clorogènic
◦ àcid 3-O-p-cumaroïl-quínic
◦ àcid 4-O-cafeoïl-quínic
◦ àcid cafeic
◦ àcid ferúlic
◦ àcid gentísic
◦ àcid hidroxi-benzoic
◦ àcid homo-protocatechuic
◦ àcid p-cumàric
◦ àcid p-hidroxi-benzoic
◦ àcid protocatechuic
◦ àcid vainíllic
◦ apigenina-7-O-glucòsid
◦ luteolina-7-O-(6”-acetil-glucòsid)
◦ luteolina-7-O-glucòsid
◦ luteolina-7-O-soforòsid
• afzelina
• agrimonòlid 6-O-glucòsid*
• agrimofol
• agrimol A-D
• agripinol A, B, C, D * [anticancerosos]
• agrimonòlid
• agrimoniïna (més a A. procera)
• agrimofol
• alcohol cerílic
• alfa-amirina
• amargs glucosídics
• amirina
• apigenina
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid (més a A. procera)
• apigenina-glucòsid
• astragalina
• beta-sitosterol
• catequina
• catequina-tanins
• cinaròsid (tija)
• cosmosiïna (tija)
• cumarines
• desmetil-agrimoniòlid 6-O-breta-D-glucopiranòsid*
• diòxid de Silici 7.4%
• el·lagitanins
• flavan-3-ols
o catequina
o procianidines B1, B2, B3, B6, B7, C1, C2
o epicatequina-epicatequina-catequina
 flavones
o afzelina
o apigenina
o apigenina 6-C-glucòsid
o apigenina-7-O-beta-d-glucurònid-6″-metil-èster
o astragalina
o cinarina (= 7-O-glucòsid de la luteolina)
o hiperòsid
o hiperina (A. pilosa)
o iso-quercitrin
o iso-vitexina
o kaempfèrid
o kaempferol
o kaempferol 3-O-alfa-L-rhamnopiranòsid*
o kaempferol 3-O-beta-D-glucopiranòsid*
o kaempferol 3-O-(6''-O-p-cumaroïl)-glucòsid
o kaempferol 3-O-glucosid
o kaempferol-3-rhamnosid
o kaempferol*
o kaempferol-3-O-alfa-l-rhamnosid*
o kaempferol3-O-(6”-O-p-cumaroil)-glucosid
o kaempferol-O-acetil-hexosil-rhamnòsid
o luteolina
o luteolina-7-O-glucòsid
o metil 2-hidroxil-tricosanoat*
o quercetina
o quercetina-3-O-alfa-L-rhamnopiranòsid*
o quercetina-3-O-beta-D-glucopiranòsid*
o quercetina-3-O-beta-D-glucòsid*
o quercetina-3-O-galactòsid
o quercetina-3-O-glucòsid
o quercetina-7-O-beta-D-glucòsid*
o quercetina-O-gal·loïl-hexòsid
o quercitrina
o quercitrina-3-O-rhamnòsid
o quercitrina-malonil-hexòsid
o quercitrina-rhamnoglucòsid
o rutina
o takanecromona C*
o taxifolina*
o taxifolina-3-glucòsid*
o tiliròsid
o vitexina
 flavonoides (0.3-1.9%)
◦ flavanona (hesperidina)
◦ flavones (apigenina, luteolina)
◦ flavonols (miricetina, kaempferol, quercetina, quercitrina, rutina)
◦ iso-flavans
• gal·lo-tanins (REL TIJ)
• grasses (35% LLA)
• hiperòsid
• iso-cumarines (agrimonòlid / agrimonòlid-6-O-beta-D-glucòsid) *
• iso-quercitrina
• iso-quercitròsid
• iso-vitexina
• kaempfèrid
• kaempfèrid-3-O-alfa-rhamnòsid
• kaempferol
• kaempferol-3-rhmanòsid
• kaempferol-3-O-glucòsid
• kaempferol-3-O-rhamnòsid
• kaempferol-3-O-rutinòsid
• leuco-antocianines
• luteolina
• luteolina-7-glucòsid
• minerals 7.4%
• N1-N5-N10-tri-trans-4-cumaroïl-espermidina
• nicotinamida 100-300 ppm
• OLI ESSENCIAL (emprat des de l’antiguitat) (2 per mil).
• polifenols (tanins 2%, àcids fenòlics 2.2%, flavonoides 1.2-1.4%,
triterpenoides 0.6%)
• polisacàrids (20%)
• Potassi 12800 ppm
• procianidina-B3
• quercetina
• quercetina-3-O-galactòsid
• quercetina-3-O-glucòsid
• quercetina-3-O-rhamnòsid
• quercetina-glucòsid
• quercitrina (FUL FLO)
• procianidines d’acil-floroglucinol [A. pilosa]
• rutina (FUL FLO)
• Sodi 37 ppm
• tanins (el·lagitanins / agrimoniïna) 3-10
(gal·lotanins/ proantocianidines)
• triterpens (FUL) (1,5 %): àcid ursòlic (0.6%),
àcid euscàfic, i 28-beta-D-glucopiranosil-èster
de l’àcid euscàfic; àcid tormèntic
• vitamina B1 2 ppm
• vitamina K
Oligoelements
• Cadmi 0.05 ppm —UCRAÏNA / ESLOVÀQUIA

0.280 PPM
• Coure 8 ppm – 8 ppm
• Manganès 45 ppm UCRAÏNA / ESLOVÀQUIA 25-37 ppm
• Plom 0,15 ppm — 2.5 ppm
• Potassi 13.000 ppm
• Seleni 0.15 ppm (si el sòl en conté molt, el concentra fins 0.330 ppm
ROMANIA)
• Sodi 37 ppm
Vitamines
• nicotinamida (complex) 100-300 ppm en fulla

• tiamina (vitamina B1) 2.4 ppm en fulla
• vitamina K
Flavones destacades
(en negreta, les més neuroprotectores)
1. kaempferol 3-O-beta-D-(2''-O-acetil-6''-(E)-p-coumaroïl)-glucopiranòsid (2''-

acetil-tiliròsid [fórmula desenvolupada a baix com a B]
2. kaempferol 3-O-beta-D-(2”-O-acetil) glucopiranòsid
3. tilirosid: té acció antiinflamatòria per la via de la inhibició de les iNOS, de la
COX-2, de la MAPK/JNK i de la MAPK/p38.
4. astragalina
5. apigenina 7-O-beta-D-glucurònid
6. rutina
7. iso-quercitrina
8. quercitrina
9. luteolina 7-O-beta-D-glucurònid
10.luteolina 7-O-beta-D-glucopiranòsid
Ac= acetil/ Coum = cumaroïl/ Glc= àcid glucurònic
PRINCIPIS ACTIUS A LES ARRELS*
 (2S,3S)-(-)-taxifolina-3-O-beta-D-glucopiranòsid
 (R)-(-)-agrimol B
 àcid el·làgic
 àcid el·làgic-4-O-beta-D-xilopiranòsid
 àcid palmític
 àcid tormèntic
 agrimofol
 agrimonòlid
 agrimonòlid-6-Q-beta-D-glucopiranòsid
 beta-sitosterol
 daucosterol
 èsters trans-p-hidroxi-cinàmic d’alcohols n-C29-32n-C34
 èsters trans-p-hidroxi-cinàmics de n-C22, n-C24-32, n-C34
 n-nonacosà
 pseudo-aspidina
 rosamultina
 tanins
COMPOSTOS VOLÀTILS A LA PLANTA (OE REL, FUL)

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3826377/
(* els que manquen a les fulles)
(en negreta, els més abundants)
 1-(2-furil)1-hexanona  alfa-longipinè 1.5%  epi-cedrol 1%

5%  alfa-pinè 8%  epi-globulol
 2,4-dimetil-  alfa-selinè 0.5%  eucaliptol 3%
benzaldehid 0.5%  alfa-terpineol 4%  eugenol-metil-èter
 2-ciclopropiliden-  alfa-trans-ocimè 0.5%
1,7,7-trimetil-biciclo  anetol  farnesil-acetat 1.5%
[2,2,1]heptà 0.5%  aromadendrè 0.5%  furan 2,5-dibutil*
 2-metil-4-hidroxi-  beta-bisabolè  geranil-acetona 1%
acetofenona  beta-cedrè*  geraniol-acetat 0.5%
 3,4-dimetil-  beta-pinè 1%  hexanal*
benzaldehid* 0.5%  beta-selinè 1%  iso-pulegol
 3-octanol  borneol*  iso-pulegol-acetat
 4-terpineol 1.5%  bornil acetat 3.5%  L-càmfora 2%
 6,10,14 trimetil-2-  camfè 3%  linalool 5.5%
pentadecanona  cariofil·lè 1%  longifolè
 14-trimetil-2-  cariofil·lè òxid* 0.5%  miristicina 0.5%
pentadecanona 1% 
 carvacrol* 0.5% muurulol* 0.5%
 àcid decanoic 
 cedril-acetat 0.5% neril-acetat 0.5%
 àcid hexadecanoic (A. 
 cedrol 14% neo-iso-pulegol
pilosa)
 cimè  oli de bergamota 1.5%
 àcid nonanoic*
 copaè  òxid de cariofil·lè
 acoradiè
 cubenol 0.5%  patxulol 2%
 alfa-bisabolè 0.5%
 cuparè 0.5%  P-ment-1-en-4-ol*
 alfa-cadinol 1.5%
 curcumè 0.5%  pulegona
 alfa-camfolenal 0.5%
 delta-guaiè 0.5%  tau-cadinè 0.5%
 alfa-cedrè 2.5%
 delta-cadinè 1.5%  timol 0.5%
 alfa-eudesmol*
 D-llimonè 1%  torreiol 0.5%
 alfa-guaiè*
 E-cadinè 1%  trans-nerolidol
 alfa-himaxalè*
AUTENTIFICACIÓ
La planta seca almenys ha de contenir un 2% de tanins, expressats com a

pirogal·lol. En cromatografia de capa fina s’empren la rutina i l’iso-quercitròsid com
a solucions de referència. S’aplica UV de 365 nm espraiant una solució de l’èster
amino-etil de l’àcid difenil-bòric en metanol. Alguns recomanen emprar com a
mostra estàndard la luteolina-7-O-glucòsid (o cinaròsid).
MÉS INFORMACIÓ
http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1271/bbb.100200?needAccess=true
«The therapeutic effects of Agrimonia eupatoria L.» ZOLTÁN PALUCH, LILLA BIRICZOVÁ,
GERGELY PALLAG, EMANUEL CARVALHEIRO MARQUES, NATÁLIA VARGOVÁ, EVA
KMONÍCKOVÁ. Physiology Research 69 (4): S555-S571 (2020).
«Agrimonia eupatoria L.: an integrative perspective on ethnomedicinal use, phenolic

composition and pharmacological activity». JÉSSICA MALHEIROS, DANIELA M SIMOES,
ARTUR FIGUEIRINHA, MARIA DULCE COTRIM, DIOGO A FONSECA. Journal of
Ethnopharmacology 296 (5 October 2022)
«The pharmacological and therapeutic importance of Agrimonia eupatoria – A

review». ALI ESMAIL AL-SNAFI. Asian Journal of Pharmaceutical Science and
Technology 5 (2): 112-117 (2015)
https://www.tela-botanica.org/bdtfx-nn-1141-synthese
BÚGULA BLAVA
Ajuga reptans L.
[1753, Sp. Pl. : 561] 2n = 32
Ajuga reptans L. Imatge de THOMÉ, OTTO WLHELM

Ajuga reptans L.
NOMS POPULARS
• Alemany: Kriechender günsel/ Kriech-günsel / Krischender günsel

• Anglès: Blue bugle / Bugleherb / Bugleweed / Carpet bugle / Carpet
bugleweed / Carpetweed / Common bugle / Creeping bugleweed /
Saint Lawrenc plant/ Carpenter’s herb/ Middle comfrey / Middel
confound/ Sicklewort/
• Àrab: ‫عجوقة زاحفة‬
• Basc/Euskera: girtangorri, girtangorria (4), kirtagorri.
• Castellà: búgula, consuelda media, esquiva, buguera, corocha, silbote, hierba
de las balsas
• Català: búgula
• Danès: Krybende læbeløs
• Eslovè: Plazeči skrečnik / Skrečnik plazeči
• Estonià: Roomav akakapsas
• Finlandès: Rönsyinen akankaali / Suikertava akankaali
• Francès: Bugle rampant
• Gaèlic: Glasair choille
• Gal·lès: Glesyn y coed/ Bual / Corn glas / Glesyn y mynydd / Golchenid /
Golchenid cyffredin / Llys mair
• Gallec: bugula, búgula, consolda media, consolda mitjana, corocha, herba
corocha, herba de San Lourenzo, herba férrea, verónica, vorónica.
• Holandès: Kruipend zenegroen/Zenegroen
• Hongarès: Indás infű
• Islandès: Dvergavör
• Italià: bugola, bugula, consolida, iva comune
• Japonès: せいようじゅうにひとえ
• Norueg: Krypjonsokkoll
1. Occità: Erbo de carboun
• Persa/Farsi: ‫لبدیسی خزنده‬
• Polonès: Dabrowka rozlogowa
• Portuguès: Ajuga-rasteira / Bugula / Bugula-reptante / Cansolda-média /
Consolda-média / Consolda-mediana / Erva-carocha / Erva-corocha
/ Erva-de-são-Lorenço / Erva-de-são-Lourenço / Erva-férrea /
Língua-de-boi / Viuvinha
• Rus: Живучка ползучая
• Suec: Revsuga
• Turc: Dağ mayasıl otu
• Txec: Zběhovec plazivý
• Ucraïnès: Горлянка повзуча
• Xinès: 匍筋骨草 / 匍匐筋骨草
Dins les labiades, el gènere Ajuga es distingeix per tenir la corol·la un sol llavi trilobat.
Ajuga reptans es distingeix entre les 40 espècies que hi ha al món per tenir les fulles
enteres, crenades, d’entre 11 i 30 mm d’amplada, el·líptiques, essent les tiges peludes a
dues cares oposades, i tenint la planta estolons abundants, i essent els filaments
estaminals pilosos. Pot arribar a fer 40 cm d’alçària i colònies denses de molts metres
quadrats, gràcies als seus estolons. Les tiges tetràgones alternen la pilositat de dues
cares oposades d’un entrenús a l’altre. Els entrenusos són més llargs que les fulles.
Fulles caulinars de 25-50 × 11-30 mm, peciolades. Fulles dels estolons també
peciolades. Inflorescència laxa, amb verticil·lastres amb 6(10) flors en general. Bràctees
ovals, més petites cap el cim. Les del cim més curtes que les flors, i d’un verd blavós fosc.
Calze de 7-8 mm, actinomorf, amb dents triangulars lanceolades una mica més llargues,
o com el tub. Corol·la normalment de color blau violeta (rarament blanca o rosada) de
15-18 mm, glabra o pubescent per fora, amb el tub fins el doble que el calze, i el llavi
inferior amb el lòbul central escotat. Estams exerts, amb filaments pilosos (rarament
glabres) i anteres de color vermell fosc. Núcules de prop de 2 mm, reticulades, amb petits
clots ben marcats.
MALURES: Erysiphe biocellata, Ramularia ajugae, virus (CMV, TSV, CMV)
A la península hispànica pràcticament només es troba a la franja de més al Nord. A

Catalunya es fa a la Serralada Transversal, a bona part de les comarques gironines, i a
la zona pirinenca, en especial a l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. En general es fa al sotabosc
humit de fagedes i rouredes ombrívoles, però també als marges de bosc o de prats
assolellats. Al món es troba a Europa, unes miques al Nord d’Algèria i de Tunísia, a Àsia
occidental i (introduïda) a Amèrica del Nord. També, introduïda al SE d’Austràlia (i Nova
Zelanda), Japó i Amèrica del Sud. Hi ha força cultivars de jardí. Alguns la planten perquè
és molt visitada pels insectes, en especial per les abelles i les papallones.
Ajuga reptans al món, segons GGBIF

HISTÒRIA
Abunda a la zona de Tavèrnoles, al voltant dels poblaments prehistòrics. És de suposar

que l’empraven allí els pobladors prehistòrics.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «bugle» és planta de Venus que val la pena
emprar tant per fora com per dins (en xarop). Beure el vi cuit amb les flors i fulles de la
planta fa que es dissolguin el coàguls que s’hagin format a conseqüència d’una caiguda,
i fa bé als qui tinguin el fetge gros i úlceres internes. Contra les fístules, o fins i tot la
gangrena, cal masegar les fulles i aplicar-hi el suc. Contra les aftes a la boca i úlceres a
les genives o als genitals aplicar-hi el suc amb alum i mel. Presa i aplicada per fora va bé
per ajudar a curar els ossos esquerdats o articulacions dislocades. Per a qualsevol ferida
al cos va molt bé la pomada elaborada amb llard i búgula blava, escabiosa i sanícula. Un
parell de cullerades del xarop aturen les al·lucinacions de l’alcoholisme, malaltia
relacionada, per cert, no amb Venus sinó amb Saturn, enemic de Venus.
LITERATURA
―«Qui a la bougle et la sanicle, au chirurgien fait la nique!»―. [Qui tingui la búgula i la

sanícula, al cirurgià fotrà]
• analgèsica • digestiva
• antiagregant plaquetària • diürètica
• anticancerosa • febrífuga
• antidiarreica • hemostàtica
• antihemorràgica • inhibidora de la 5-alfa-reductasa
• antiinflamatòria • inhibidora de la LOX
• antisèptica • inhibidora de la tirosinasa
• antitumoral • narcòtica
• antiulcerosa • preventiva de la caiguda del cabell
• aperitiva • protectora d’endotelis
• astringent • protectora de teixit conjuntiu
• carminativa • queladora de metalls (Fe, Cu, Ni)
• cicatritzant • sedant
• colagoga • tònica cardíaca
• cordial • vasoconstrictora
• cosmètica • vermífuga
• desobstructiva • vulnerària
USOS MEDICINALS DE L’AJUGA REPTANS
• acne juvenil • colitis (p.p. teupoliòsid)

• aftes (homeopatia) • contusions
• alcoholisme • cor debilitat
• al·lèrgies • dolors
• amigdalitis (homeopatia) • èczema
• artritis • edemes
• bronquitis • estomatitis (mucosa bucal)
• càncer de matriu HeLa • faringitis
• càncer de pulmó A549 • febre
• Candida albicans • ferides
• fístules • melanoma A375
• gangrena • nafres als genitals
• gasos digestius • ossos trencats
• gingivitis • penellons
• gota • pirosis (coragre)
• hemorràgies • Pseudomonas aeruginosa
• hemorroides • ressaca
• hepatitis • reuma
• hepatomegàlia • Staphylococcus aureus
• hipertensió • taques fosques a la pell
• icterícia • taquicàrdia
• indigestions • tos
• infeccions • tuberculosis
• insomni • úlcera d’estómac
• mal de coll • úlceres
• mal de panxa
PREPARATS
• Amanida amb les fulles tendres

• Extracte sec encpasulat, amb prolina i hidroxi-etil-cel·lulosa
• Loció de CULPEPER: Ajuga reptans (suc) + alum + mel: contra ferides, aftes i úlceres a
la boca.
• Pastilles: extracte sec 500 mg + estearat magnèsic + cera blanca + cel·lulosa
microcristal·lina + carboxi-metil-amida + gelatina + hidroxi-propil-cel·lulosa +
laurilsulfat sòdic + òxid de Ferro groc + diòxid de Titiani
• Pomada de CULPEPER : llard de porc + Ajuga reptans + Sanicula europaea + Scabiosa
columbaria. S’escalfa la barreja fins que les herbes quedin ben deshidratades. Contra
tota mena de ferides i contusions.
• Vi (on s’ha cuit la planta): contra hematomes, hepatomegàlia, úlceres internes
PRINCIPIS ACTIUS DE L’AJUGA REPTANS
• 2-dehidro-ajugalactona • 22-dehidro-clerosterol REL

• 3-alfa-hidroxi-ajugamarina • 24-dehidro-preciasterona
• 3-beta-hidroxi-ajugavanesina • 24-nor-ciasterona
• 3-dehidro-ajugalactona • 28-epi-sengosterona
• 5,29-dihidroxi-capitasterona • 29-nor-ciasterona REL
• 6-alfa,19-diacetoxi-4-alpha,18-epoxi-1- • 29-nor-sengosterona
beta-hidroxi-3-beta-(2-metil-butanoïl- • àcid acètic
oxi)-neo-clerod-13-èn-15,16-òlid • àcid aspàrtic
[=ajugatansina A1) • àcid behènic (6% del total d’àcids
• 6-alfa,19-diacetoxi-4-alfa,18-epoxi-3- grassos)
beta-hidroxi-12S-(2-metil-butanoïl-oxi)- • àcid cafeic
neo-clerod-13-èn-15,16-òlid • àcid clorogènic
[=ajugatansina B1] • àcid eicosanoic
• 8-O-acetil-harpàgid • àcid esteàric
• (11S,13R,16S)-6-alfa,19-diacetoxi-4- • àcid ferúlic
alfa,18:11,16:15,16-triepoxi-3-beta-(2- • àcid fòrmic
metil-butanoïl-oxi)-1-beta-[(E)-2-metil-2- • àcid fumàric
butenoïl-oxi]-neo-clerodan-2-beta-ol • àcid gamma-amino-butíric GABA
[=ajugatansina D1] • àcid hidroxi-butíric
• 14,15-dehidro-ajugaerptasina • àcid làctic
• 15-etoxi-14-hidro-ajugaptina • àcil linoleic
• 20-hidroxi-ecdisona REL • àcid linolènic
• àcid màlic • cianidina-3-soforòsid-5-glucòsid
• àcid malónic • ciasterona REL
• àcid palmític • cicasina
• àcid p-cumàric • clerosterol
• àcid pirúvic • colesterol REL
• àcid poliporènic C • delfinidina
• àcid succínic • delfinidina-3-(p-cumaroïl-feruloïl)-
• àcid tànic soforòsid-5-malonil-glucòsid
• àcid tetracosanoic • delfinidina-3-(diferuloïl)-soforòsid-5-
• àcids grassos (insaturats 0.47 %/ malonil-glucòsid
saturats 0.34%) • delfinidina-3-(di-p-cumaorîl)-soforòsid-5-
• ajugalactona glucòsid
• ajugaptina • delfinidina-3-(diferuloïl)-soforòsid-5-
• ajugareptansona glucòsid
• ajugarina I, II, III, IV, V • estaquiosa
• ajugarina B • glucòsids iridoides
• ajugasterona • glutamina
• ajugasterona C • harpàgid
• ajugatansines [diterpens de neo-clerodà] • ico-ciasterona REL
• ajugol • iso-quercitrina
• ajugòsid • lisina
• ajureptòsid • luteolina
• alanina • luteolina-7-O-glucòsid
• antocianines • mannitol
• apigenina • oli essencial
• apigenol • polipodina-B
• asparagina • quercitrina
• asperulina • rafinosa
• aucubina • reptanslactona A
• beta-ecdisona • reptanslactona B
• beta-ecdisterona • reptiòsid
• beta-sitosterol • saponines
• breviflorasterona • sendreisterona
• cianidina-3-(di-p-cumaroïl)-soforòsid-5- • tanins
glucòsid • teupoliòsid
• cianidina-3-(feruloïl-p-cumaroïl)- • tirosina
soforòsid-5-malonil-glucòsid • treonina
• cianidina-3-O-(2-O-(6-O-(E)-p-cumaril- • valina
beta-D-glucopiranosil)-(6-O-(E)-p- • verbascosa
cumaril)-beta-D-glucopiranosil)-5-O-(6-
O-malonil-beta-D-glucopiranòsid
1)- 24-dehidro-
preciasterona
2)- reptanslactona A
3)-reptanslactona B
4)- breviflorasterona
5)-sendreisterona
[https://pubs.acs.org/doi/
10.1021/np800708g]
iso-teupoliòsid.
R1= galactosa // R2= H // R3= àcid cafeic

14,15-dehidro-ajugareptansina //R4= H // R5= H
teupoliòsid
7= Ajuga reptans / 8= Ajuga genevensis/ 9= A. genevensis tija al terç basal / 10= A.
reptans / 11= A. genevensis / 12= tricoma glandular d'A. genevensis /
(barra de 100 micres).
«Compatarive histo-anatomy and chemical composition of two Ajuga species from the
Romanian flora». ANCA HEMCINSCHI, RAMONA GALES, ÚSRULA STANESCU, C. TOMA. Analele
ştiinţifice ale Universităţii “Al. I. Cuza” Iaşi Tomul LV, fasc. 2, s.II a. Biologie vegetală, 2009.
http://www.bio.uaic.ro/publicatii/anale_vegetala/issue/2009F2/05-2009F2.pdf
13-17= estructura floral a Ajuga sp. / 13= secció de sèpal/ 14= secció de pètal / 15= secció de la
paret de l'ovari / 16= secció longitudinal de l'ovari/ 17= secció d'antera. (barra = 100 micres)
http://www.bio.uaic.ro/publicatii/anale_vegetala/issue/2009F2/05-2009F2.p
Seccions dels òrgans subterranis d'Ajuga sp. 1,3= Ajuga reptans / 2, 4 = A. genevensis / 5= rel
adventícia d'Ajuga reptans / 6= rel adventícia d'A. genevensis / (barra = 100 micres)
http://www.bio.uaic.ro/publicatii/anale_vegetala/issue/2009F2/05-2009F2.pdf
OLI ESSENCIAL (0.5%) D’AJUGA REPTANS
A les flors (FLO) l’oli essencial (OE) conté terpenoides 8%, i no-terpenoides 89%. A les
fulles, terpenoides 9% i no-terpenoides 87%. A la planta (PLA) els hidrocarburs alifàtics
representen el 74%, els alcohols el 43%, els àcids grassos el 16.5%, els terpenoides el
m16.5%, els alcans el 13%, , els hidrocarburs aromàtics el 55, i els aldehids l’1%.
• (E,E)-alfa-farnesè 4.5% FLO 2.5 FUL

• (E)-beta-damascona 1% FUL
• (2E)-decenal
• (2E)-nonèn-1-al
• (2E)-octèn-1-ol 0.5%
• (3Z)-hexenol
• (2E,4E)-decadienal
• (2E,4Z)-decadienal
• 1-octèn-3-ol 2.5% FLO 55.5% FUL 41 % PLA
• 1,2,3,4-tetrahidro-2,5,8-trimetil-naftalè 1% FUL
• 2-metil-benzofurà 2% FUL 4.5% PLA
• 2,6,10-trimetil-tridecà 1% FLO
• 2,6,11-trimetil-dodecà 4% FUL
• 3-decanona
• 3-octanol 1% FUL 0.5% PLA
• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona 16.5% FLO 5% FUL
• àcid n-hexadecanoic 38% FLO 10% FUL 12% PLA
• àcid (Z,Z)-9,12-octadecanoic 1.5 % FLO
• àcid linoleic 1.5% PLA
• àcid n-octadecanoic
• àcid pentadecanoic
• àcid tetradecanoic
• alfa-cadinol
• alfa-fenchona 0.5% FLO
• alfa-terpineol
• benzè-acetaldehid
• epi-alfa-cadinol
• etil èster de l’àcid hexadecanoic 1% FLO
• geraniol
• h-hexadecà 0.5% FUL
• hexahidro-farnesil-acetona 1.5-2% PLA
• linalool 14% PLA
• manool 3% FLO
• metil-èster de l’àcid (Z,Z,Z)-9,12,15-octadecatrienoic 7% FLO
• metil-èster de l’àcid 11,14,17-eicosatrienoic 1.5% FLO
• metil-linoleat 3.5% PLA
• n-docosà 2.5 % FLO
• n-dodecà 1% FUL
• n-eicosà 2% FLO
• n-heneicosà 0.5% PLA
• n-heptacosà 5.5% PLA
• n-heptadecà 1% FUL
• n-hexacosà
• n-hexanol
• n-nonacosà 3% PLA
• n-nonanal 1% PLA
• n-nondecà 1% FLO 1% FUL
• n-octacosà
• n-octadecà 0.5% FLO 1% FUL
• n-octanol 1% PLA
• n-pentacosà 2% PLA
• n-pentadecà
• n-tetracosà
• n-tetradecà 13% FLO 2% FUL
• n-triacontà
• n-tricosà 1.5% PLA
• n-untriacontà
• p-vinil-guaiacol
• terpinolè 5.5 FUL
• trans-fitol 2.5% PLA
MÉS INFORMACIÓ
http://www.revistafarmacia.ro/201703/art-05-Toiu_Vlase_Gheldiu_351-355.pdf
https://link.springer.com/article/10.1007/s10600-018-2352-9
https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/11263504.2018.1515121?
needAccess=true
https://patents.google.com/patent/US9623063B2/en
https://www.scirp.org/html/40288.html
CLAUDIO FREZZA et al. «Essential oil composition and total metabolite content of a
chemotype of Ajuga reptans L. (Lamiaceae) collected in central Italy. Plant Biosystems
(2018) https://doi.org/10.1080/11263504.2018.1515121
MALVA-ROSA
Alcea rosea L.
[1753, Sp. Pl. : 687] 2n = 42
Alcea rosea. Làmina: FRANZ EUGEN KÖHLER

Casa a Escarrilla (Pirineu d’Osca), amb algunes malva-roses
NOMS POPULARS
Alemany: Stockrose/Gewöhnliche stockrose/Bauerneibisch / Baummalve /

Baumrose / Chinesische stockrose / Garten-stockrose / Gartenmalve /
Herbstrose / Pappelrose / Roseneibisch / Schwarze malve / Stockmalve /
Winterrose
Anglès: Common hollyhock/Common garden hollyhock / Derives / Double
hollyhock / Garden hollyhock / Garden mallow / Hollyhock / Shu-kui /
Tree mallow
Àrab: ‫ ورد الزواني‬/ ‫ شحم المرج‬/ ‫خطمية وردية‬/‫خطمي وردي‬
Armeni: Տուղտավարդ վարդագույն
Bangladí: পাতি হলিহক
Castellà: Malva real/Alcea / Cañamera real / Malva de la reina / Malva de las
Indias / Malva de los jardines / Malva del príncipe / Malva doncella /
Malva Isabela / Malva loca / Malva reial / Malva rosa / Malva rósea /
Malvaloca / Malvarrosa / Malvón
Català: Malva reial/Malva de jardí / Malva doble / Vauma reial
Danès: Have-stokrose/Almindelig stokrose / Stokrose
Eslovac: Topoľovka ružová/Ibiš ružový
Eslovè: Rožlin / Sleznik rožlin
Estonià: Harilik tokkroos/Aed-tokkroos
Finlandès: Tarhasalkoruusu/Salkoruusu
Francès: Rose tremiere/Passe rose / Rose papale / Rose trémière commune
Gal·lès: Hocysen fendigaid
Grec: Αλθαία η ροδανθής / Αλθέα / Δενδρομολόχα
Hebreu: ‫חוטמית זיפנית‬
Holandès: Stokroos
Hongarès: Festőmályva/mályvarózsa / Fekete mályvarózsa / Kerti mályvarózsa /
Kertimályva / Mályvarózsa
Islandès: Stokkrós
Italià: Malvarosa/Malvone / Malvone roseo / Rosone
Japonès: タチアオイ/たちあおい
Kurd: Hîro
Noruec: Praktstokkrose/Hagestokkrose / Vinterstokkrose
Persa/Farsi: ‫ختمی معمولی‬
Polonès: Malwa różowa/Malwa / Malwa ogrodowa / Prawoślaz różowy / Prawoślaz
wysoki / Topolówka wyniosła / Zygmark
Portuguès: Malva da índia / Malva rosa / Malva-da-índia
Rus: Шток-ро́за ро́зовая/Алтей обыкновенный / Алтей розовый / Шток-роза
обыкнове́нная
Suec: Stockros
Turc: Gül hatmi/Gü’hatmi / Gü'hatmi
Txec: Topolovka růžová/Proskurník růžový
Ucraïnès: Рожа садова/Рожа рожева / Шток-рожа
Xinès: 蜀葵/ shu kui
La família de les Malvàcies es distingeix per tenir els filaments dels estams soldats en un
sol grup fent una columna, per tenir calze, calicle i corol·la amb pètals no formant un tub
sinó separats, ovari súper, flors actinomorfes, carpels soldats, periant sense esperó, flors
actinomorfes, 5 pètals, estams molt nombrosos, estigma obtús, fruit orbicular aplanat,
deprimit al centre, format per nombrosos carpels monospermes disposats en cercle. I
dins les Malvàcies el gènere Alcea es distingeix per tenir el fruit en esquizocarp amb
mericarpis biloculars, glabrescents, solcats a les seves cares i una mica alats al dors,
amb una sola llavor), i per tenir calicle amb les peces (6-12) soldades a la base, estretes,
el calze amb peces oval-triangulars, calicle amb peces igualant el tub del calze, i pètals
de 3-6 cm triplicant almenys la longitud del calze; tub estaminal amb 5 angles, glabre;
flors terminals fasciculades, però les axil·lars solitàries. [En canvi, el gènere Althaea té
els pètals menors de 3 cm, el tub estaminal cilíndric, pilós a la base, els mericarpis
uniloculars, plans, sense ala al dors].
Alcea rosea al món, segons GBIF
Probablement sigui oriünda dels Balcans o de Síria. Cultivada a Europa, Amèrica i Àsia,
com a medicinal o com a ornamental.
• antiespasmòdica • hepatoprotectors (del paracetamol)
• antiinflamatòria • immunoestimulant
• antioxidant • incrementa l’activitat dels
• astringent anticossos (albúmina) anti-ou
• cosmètica • mucolítica
• diürètica • sedant
• emol·lient • vulnerària
• expectorant
USOS MEDICINALS
• afonia • càncer de fetge (p.p. kaempferol-3-

• aftes bucals O-[6″-(E-cumaroïl)]-beta-D-
• amenorrea glucopiranòsid)
• anorèxia • Candida albicans
• arrugues a la pell • catarro
• asma • colitis
• Bacillus anthracis • cremades
• Bacillus cereus • dermatitis
• bronquitis • diarrea
• càlculs renals (REL) • èczema
• Enterobacter cloacae
• Enterococcus faecalis
• Escherichia coli • picades de bestioles
• espasmes • Pseudomonas aeruginosa
• estomatitis • refredat
• faringitis • restrenyiment
• febre • Salmonella typhi
• ferides • Salmonella typhimurinum
• gastritis • Staphylococcus aureus
• Klebsiella pneumoniae • Staphylococcus epidermidis
• Listeria monocytogenes • Streptococcus pyogenes
• mal de coll • talls
• nerviosisme • tumors cancerosos
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid tànnic
• agents tànnics
• amargants
• aminoàcids
• antocianina
• apigenina
• Cadmi 0.7-0.8 ppm
• Calci
• Coure 30 ppm TIJ; REL 24 ppm
• Crom 196 ppm TIJ; REL 200 ppm
• dihidro-kaempferol
• dihidro-kaempferol-4'-O-beta-D-glucopiranòsid
• Estany 23 ppm TIJ; REL 18.5 ppm
• Ferro 106 ppm TIJ; REL 79 ppm
• kaempferol-3-O-[6″-(E-cumaroïl)]-beta-D-glucopiranòsid
• kaempferol-3-O-alfa-L-rhamnopiranosil-(1'″→6″)-beta-D-glucopiranòsid
• kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranòsid
• mucílag
• oli essencial
• oli vegetal
• Plom 30 ppm TIJ; REL 26 ppm
• polisacàrids: REL (rhamnosa 18% + arabinosa 3% + galactosa 1%); TIJ (rhamnosa
4.5% + arabinosa 1% + galactosa 4%)
• Potassi
• tint
• Zinc 93 ppm TIJ, REL 37.5 ppm
PIGMENTS A LES FLORS QUASI NEGRES
• cianidina-3-O-glucòsid • malvidina-3-O-glucòside
• cianidina-3-O-rutinòsid • malvidina-3-O-malonil-glucòside
• delfinidina-3-O-glucòsid • malvidina-3-O-rhamnosil-glucòsid
• delfinidina-3-O-rutinòsid • miricetina-3-O-glucòside
• kaempferol-3-O-glucòsid • petunidina-3-O-glucòsid
• kaempferol-3-O-rutinòside • petunidina-3-O-rhamnosil-glucòsid
• luteolina-4′-O-glucòsid
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical composition of dry extracts from Alcea rosea». AZIZOV, U,

MIRAKILOVA, D. UMAROVA, N. SALIKHOV, S. RAKHIMOV, D. MEZHLUMYAN, L. Chemistry of
Natural Compounds. Vol. 43 Issue 5, p508-511. 4p. 3 Charts. (Sept. 2007
PEU DE LLEÓ
Alchemilla vulgaris L.
[1753, Sp. Pl. : 123] 2n = c. 100, 105-109
Làmina: THOMÉ, OTTO WILHLEM

Dibuix: EUGENI SIERRA RÀFOLS
Alchemilla hybrida cf. lapeyrousii. Foto: JULIEN

BARATAUD
Alchemilla vulgaris
Alchemilla hybrida ssp. lapeyrousii
Alchemilla mollis
Alchemilla fissa
Alchemilla vulgaris ssp. coriacea

Alchemilla del grup fissa pyrenacia
NOMS POPULARS
Alemany: Spitzlappige frauenmantel/Gemeiner frauenmantel

Dächlichrut / Echter sinau / Frauenhilf / Frauenhäubel / Frauenmantel /
Frauenmäntli / Frauenrock / Gewöhnlicher frauenmantel / Hasenmänteli /
Haubn / Herbstmantel / Herrgottsmäntelchen / Kroanfüss /
Liebfrauenmantel / Löwenfusskraut / Marienkraut / Milchkraut /
Muttergottesmantel / Mäntli / Neunlappenkraut / Ohmkraut / Perlkraut /
Regendachl / Regentropfen / Röckli / Sinau / Sinnau / Sintau /
Spitzlappen-frauenmantel / Taubecherl / Taufänger / Taukraut /
Taumantel / Tauschüsserl / Trauermantel / Weiberkittel / Wiesen-
frauenmantel
Anglès: Common lady's mantle/Bear's foot / Common ladies mantle / Dewcup /
Ladys mantle / Lady's mantle / Lady's-mantle ss / Leontopodium / Lion's
foot / Nine hooks / Our lady's mantle / Stellaria
Àrab: ‫لوف السباع‬/‫رجل األسد‬
Aragonès: alquimila, hierba estrellada, ierba estrellada, pata de onso, pie de león
Basc/Euskera: tuisar, tuisarra, zazoi-osto
Castellà: Pie de leon/Alquemila
Català: Peu de lleó/Herba botera / Pota de lleó
Danès: Almindelig løvefod/Fruekjole / Jacobs blomster / Jacobs drøm / Jomfruurt
/ Løvefod / Maria-kåbe / Synav / Vor frues kåbe
Eslovac: Alchemilka obyčajná
Eslovè: Navadna plahtica/Ostrokrpa plahtica / Plahtica oskokrpa
Fnlandès: Poimulehti
Francès: Alchémille commune/Pied de leonis
Gal·lès: Mantell fair/Mantell fair gyffredin / Mantell y côr / Palf neu droed y llew /
Simwr y côr
Gallec: alquimilla, pata de lobo, patilobo, pé de león
Holandès: Spitslobbige vrouwenmantel/Gewone / Vrouwenmantel
Hongarès: Közönséges palástfű / Palástfű / Réti palástfű
Islandès: Maríustakkur
Italià: Alchemilla/Erba stella
Japonès: レディースマントル
Noruec: Marikåpe/Vanlig marikåpe/Fedlestakk / Jomfru maria kåpe / Jomfru
Marias brudepynt / Jomfru marjablomst / Kåpa / Kåpegras / Løvefot /
Marikjortel / Marimynte / Maristakk / Muristakk / Rukkestakk /
Sjuskjæring / Stjernemarikåpe / Vassbjølle / Vasstakk / Våthatte
Polonès: Przywrotnik pospolity/Przywrotnik
Portuguès: Alquemila
Rus: Манжетка обыкновенная
Serbi: Вирак/Госпин плашт/Virak/Gospin plašt
Suec: Daggkåpa/Daggkåpe / Daggskål
Turc: Arslanpençesi / Aslanpencesi / Kıragıotu / Pelerinotu
Txec: Kontryhel obecný/Kontryhel ostrolaločný
Ucraïnès: Приворотень звичайний
Dins la família de les Rosàcies, el gènere Alchemilla es distingeix per no tenir ni punxes
ni espines, ser plantes herbàcies, només una mica llenyoses al lluc, calze amb 8 lòbuls
persistents, els exteriors formant un calicle, pètals nuls; estams 4, llavors 1-2 dins el tub
del calze; i fulles palmades. Ara bé, alguns consideren que el gènere pertany a una
família més restringida, la de les Alchemillaceae J.G. Agard, que es distingeix per no tenir
corol·la les flors i ser inferovàriques, i ser plantes herbàcies.
El grup d’espècies d’Alchemilla vulgaris es distingeix per tenir les flors en cimes
corimbiformes, cada flor tenir 4 estams i ser plantes vivaces; per tenir les fulles poc
dividides, suborbiculars, palmatilobades amb 7-11 lòbuls poc marcats i estípules una
mica incises; tenir alguns pèls a la inflorescència, i les dents del marge foliar poc
marcades però presents tot al voltant; i les flors poc crescudes després de la floració.
Dins aquest grup amb fulles pinnatífides de fulles de color homogeni al dors i al revers,
o el grup d’Alchemilla vulgaris, que es caracteritza per tenir les fulles glabres almenys
per sobre, de més de 9 lòbuls (poc marcats i sempre dentats), essent els lòbuls del calze
més curts que el tub podríem incloure-hi tres espècies principals:
―Alchemilla hybrida (L.)L.: fulles més o menys piloses a ambdues cares, com la
inflorescència, que té aspecte molt dens.
―Alchemilla vulgaris L.: planta força glabra, inflorescència laxa, lòbuls del calze més
curts que el tub, fulles amb més de 7 lòbuls coriacis, molt poc profunds, i dentats tot al
voltant.
―Alchemilla fissa Günthert et Schumm.: planta força glabra, inflorescència laxa, fulles
primes amb 5-9 lòbuls dentats a la zona apical només, i lòbuls del calze tan llargs com el
tub. És planta rara que inclou 2 subespècies;: fissa; pyrenaica.
Dins el grup d’espècies d’Alchemilla hybrida, hi ha un reguitzell d’espècies menors o

subespècies. D’entre les més comunes:
- flabellata Buser: 5-7 lòbuls poc profunds, truncats, amb 4-10 dents obtuses a la zona
apical; planta de 10 cm amb fulles de 1-4 cm, estípules marrons. De 1100 a 2600 m snm
en pastures seques.
- colorata Buser: 7 lòbuls semicirculars amb 7-11 dents agudes fins la base, pedicels
glabrescents excepte els externs, pilosos; planta de 10 cm, grisenca amb flors tenyides de
roig. De 1500 a 2400 m snm en parats sobre terreny calcari.
Dins el grup d’espècie d’Alchemilla vulgaris L. hi ha un munt d’espècies menors,

essent les més comunes:
- xanthochlora Rothm.: zona baixa de la tija amb pilositat patent (perpendicular a la tija
vertical), dors de les fulles glabre i revers pilós; lòbuls de la fulla semicirculars amb dents
amples agudes; planta d’un verd groguenc, de 20 cm. Prats humits entre 800 i 2300 m
snm.
- coriacea Buser: tija i pecíols glabres, fulla fins 17 cm d’amplada, lòbuls enters a la base
amb 12-16 dents irregulars una mica obtuses, flors verdoses de 4 mm; planta fins 50 cm
ESOTERISME
L’aire que brilla com l’argent o l’or sota les gotes d’aigua que queden sobre la fulla
després d’una pluja va fer pensar als alquimistes que era un senyal que els orientava de
cara a obtenir la pedra filosofal que convertia qualsevol material en Or. També
asseguraven que un bany amb la planta restituïa la virginitat
 analgèsica  febrífuga
 anticancerosa  galactagoga
 anticolesterolèmica  hemostàtica
 antiespasmòdica  hipoglucemiant
 antihemorràgica  hipotensora
 antiinflamatòria  immunoestimulant
 antioxidant  inhibidora de la
 antisèptica col·lagenasa
 antitumoral  nootròpica
 astringent  preventiva de febre
 carminativa al·lèrgica a l’herba de dall
 cicatritzant  preventiva de fibromes
 cordial  protectora dels glòbuls
 cosmètica rojos (membrana)
 depurativa  refrigerant
 descongestionant del fetge  sedant (nerviosa)
 detersiva  tònica (cardíaca)
 diürètica  vasorelaxant
 emmenagoga  vulnerària
 estomacal
USOS MEDICINALS
Per a ús extern tota la planta d’Alchemilla vulgaris es prepara, amb la planta i oli, un
ungüent vulnerari i resolutiu contra:
 abscessos  conjuntivitis
 acne  edemes
 artritis dental (periodontitis)  epistaxis (sang pel nas)
 estomatitis  pell seca
 ferides  picor a la vulva
 gangrenes  traqueïtis per intubació
 gingivitis  úlceres a les cames
 hemorroides  úlceres supurants
 hipertensió  varius
 masegades
La rel s’empra en decocció en ús intern contra (o com a):
 acne  mal de coll

 cosmètica  mal de ventre
 dents que belluguen  mareig
 diabetis  menorràgia
 diarrees  obesitat
 edemes  pedres als ronyons
 estomatitis (glopejar)  puerperi
 faringitis (glopejar)  reuma
 gingivitis (glopejar)  ronyó gandul
 gonorrea  úlceres internes
 mal de cap  virus (ortopoxvirus): ectromèlia,
vaccini
Tota la planta d’Alchemilla (fulles i flors) s’empra en ús intern contra:
 acne  ferides (ús extern)

 al·lèrgies respiratòries  fibromes uterins
 anèmia  gasos
 anorèxia  gastritis
 ansietat  grip
 arterioesclerosi  hemorràgies (nas, pulmons,
 ateroesclerosi budells)
 asma  hipertensió
 cames dèbils  insomni
 cansament nerviós  mal de cap
 cataractes (ús extern)  mal de coll
 catarro  mareig
 colesterol alt  memòria escassa
 congestió hepàtica  menopausa
 conjuntivitis (fulles, ús  menorràgia
extern)  metrorràgia
 cor cansat  obesitat
 debilitat muscular infantil  part difícil
 dermatitis (ús extern)  pell seca
 diabetis  picors
 diarrees  refredat
 dismenorrea  reuma
 dolors  ronyons dèbils
 èczema  salpingitis
 enteritis  talls
 espasmes estomacals  uretritis
 faringitis  varius
 febre  vertigen
PRINCIPIS ACTIUS D’ALCHEMILLA VULGARIS (& A. MOLLIS)
• àcid clorogènic • quercetina-3-O-beta-glucurònid

• àcid gàl·lic • quercetina-glucòsids
• castalagina • quercetina-glucrurònid-metilada (A.
• catequina (A. mollis) mollis)
• el·lagitanins • sanguiïna H-10
• gal·loïl-bis-hexahidroxi-difenoïl- • trímer de procianidina (A. mollis)
hexosa • vescalagina
• kaempferol-glucrupònid (A. mollis)
NOTA: Alchemilla mollis (Buser) Rothmal. es fa a Europa central i del Nord, al Caucas, i a
Amèrica del Nord. Es cultiva a jardins a l’ombra, i sobre sòls frescals i ben irrigats, però
no entollats. Creix fins a 80 cm. Els 9 lòbuls de la fulla, amb sinus que no sobrepassen
el 1/3 del radi, són triangulars arrodonits, amb unes 18 dents força iguals i no massa
profundes. Tota la planta és glabra.
ALLENC
Alliaria petiolata (M. Bieb.)
Cavara & Grande
[1913, Boll. Orto Bot. Nap., 3: 418] 2n = 36, 40, 42
[= Alliaira officinalis M. Bieb]
Alliaria petiolata. Imatge de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN

NOMS POPULARS
Alemany: Knoblauchsrauke/Knoblauchhederich/Gemeines lauchkraut /

Gewöhnliche knoblauchsrauke / Knoblauchskraut / Lauchhederich /
Lauchkraut / Lauchrauke
Anglès: Garlic mustard/ Flixweed / Garlic root / Hedge garlic / Jack-by-the-
hedge / Jack-in-the-bush / Penny hedge / Poor man's mustard / Sauce
alone
Àrab: ‫ثومية معنقة‬
Basc/Euskera: apo-baratxuri, babatxuri, bara-kaizbedarr, baracaiz bedarra, barakatz,
baratxuri, baratzuri belarra, xorgin-baratxuri.
Castellà: Hierba del ajo/Ajera / Aliara / Aliaria / Hierba de ajo/ Hoja de gañán/ Ajo
de sapo/ Ajo de bruja
Català: Allenc / Allera / Herba d'all/ Matablat/ All de bruixa
Danès: Almindelig løgkarse/Lægekarse / Løgkarse
Eslovac: Cesnačka lekárska
Eslovè: Česnovka / Navadna česnovka
Finlandès: Litulaukka/Palkolaukka
Francès: Alliaire / Herbe à ail / Herbe à l'ail
Gaèlic: Bóchoinneal
Gal·lès: Garlleg y berth/ Garlleg-ferwr / Garllegog / Garllegog arfor / Troed yr
asen
Gallec: erva-alheira, erva-dos-alhos
Grec: Αλλιάρια η φαρμακευτική
Hebreu: ‫אליאריה שומית‬
Holandès: Look-zonder-look
Hongarès: Kányazsombor/Hagymaszagú kányazsombor
Islandès: Laukkarsi
Italià: Alliaria/Alliaria comune
Japonès: にんにくがらし
Noruec: Løkurt/Laukurt
Persa/Farsi: ‫گندنایی‬
Polonès: Czosnaczek pospolity
Portuguès: Erva-alheira/Aliária / Erva-alheia / Erva-dos-alhos
Rus: Чесночник лекарственный/Башенница черешковая / Чесночница /
Чесночница лекарственная / Чесночница черешковая
Suec: Vitlöksört / Löktrav
Turc: Sarımsakotu
Txec: Česnáček lékařský
Ucraïnès: Кінський часник черешковий/ Кінський часник лікарський
Xinès. 葱芥
Dins la família de les Crucíferes, Alliaria es distingeix per no tenir espines ni fruits
articulats, però sí estrets ( 1-3 × 20-70 mm), fulles molt poc dividides, cordiformes,no
amplexicaules; fruits subtetràgons que s’obren per 2 valves (amb 3 nervis cadascuna),
flors blanques de menys d’1 cm. És una planta bianual, una mica pilosa a la base, de
fins a 1 m d’alçària, amb olor d’all al refregar-la. La tija sol ser ben dreta i ramificada
només al cim. Les fulles, cordiformes, fan 8-100 × 7-100 mm. Les superiors són més
estretes que les inferiors. Solen tenir algun pèl sota els nervis, com els pecíols. Pecíols
molt llargs a les fulles inferiors. Pedicels florals de 4 mm allargant-se a 10 a la
fructificació, erecto-patents. Sèpals de 2-3.5 × 0.5-1.5 mm, oblongs. Pètals de 2.5-6 × 1-
2 mm, oblongo-lanceolats. Síliqües de 12-70 1-2.5 mm, erecto-patents o erectes. Llavors
de 2-4.5 × 0.7-2 mm, estriades longitudinalment, marronoses o negroses.
MALURES: Erysiphe cruciferarum
Es fa en marges humits i ombrívols de boscos i camins sobre sòls humits nitrificats, i

fins l’estatge subalpí. Poden acompanyar-la Galeopsis tetrahit, Geranium robertianum,
Lapsana communis, Moheringia trinervia
És d’Europa, Nord d’Àfrica i Àsia occidental i Himàlaia. Introduïda a Amèrica del Nord i a
Nova Zelanda. A Catalunya la poden trobar als Pirineus i Pre-Pirineus, Serralada
Transversal i muntanyes litorals (Montnegre, Montserrat, Serra de Prades, Ports de
Beseit).
Alliaria petiolata al món, segons GBIF
• antiasmàtic • esternutatori
• antihelmíntic • estimulant
• antiinflamatori • expectorant
• antisèptic • laxant
• calorífic • mucolític
• comestible (FUL crues, bullides) • sudorífic
• detersiu • vermífug
• digestiu • vulnerari
• diürètic
USOS MEDICINALS
• asma • dolors
• Bacillus pyocyaneus • èczema (FUL suc)
• bronquitis (oli de REL UE) • epilèpsia (esnifar llavors en pols)
• càncer (suc) UI • escorbut
• cucs intestinals • ferides (suc)
• dermatitis (suc) • gangrena
• desmais (esnifar llavors en pols) • gota (suc)
• diarrea • mal d’esquena (LLA + llinosa UE)
• masegades • piorrea (suc)
• matriu caiguda (prolapse uterí) (suc) • reuma (suc)
UI • talls
• neuràlgies (suc) • tifus (suc)
• obstruccions • tos
• paràsits intestinals • úlceres (suc)
• picors per picades d’insectes • vaginitis
ALTRES USOS
Se’n pot extreure un tint groc.
PRINCIPIS ACTIUS D’ALLIARIA PETIOLATA
• 1-ciano-2,3-epi-tiopropà • benzil-iso-tiocianat
• 2-butil-glucosinolat • but-3-enil-iso-tiocianat
• 6’’’-O-sinapoïl-iso-vitexina-6’’-O- • cardenòlids
beta-D-glucopiranòsid • carotè
• àcid alfa-linolènic • diallil-sulfur
• àcid araquídic • esqualè
• àcid ascòrbic • feruloïl-colina
• àcid beta-linolènic • feruloïl-iso-colina
• àcid eicosadienoic • glicerol
• àcid eicosenoic • gluco-tropaeolina
• àcid erúcic • glucòsids cardíacs
• àcid esteàric • grassa
• àcid linoleic • iso-tiocianats
• àcid linolènic • iso-vitexina-6-O’’-beta-D-glucòsid
• àcid oleic • mirosina
• àcid palmític • oli de mostassa
• àcid sinàpic • oli essencial
• àcid sinàpic-O-beta-D- • oxidasa de l’àcid glicòlic
glucopiranòsid • pectina
• àcid tetracosadienoic • prop-2-enil-iso-tiocianat
• alliarinòsid [=(2Z)-4-(beta-D- • proteïna
glucopiranosil-oxi)-2-butèn-nitril] • saponarina
• allil-glucosinolat • sinapina
• allil-iso-tiocianat • sinapina-O-beta-D-glucopiranòsid
• allil-sulfur • sinigrina
CEBA
Allium cepa L.
[1753, Sp. Pl. : 300] 2n = 16
Allium cepa. Foto: HÉLÈNE HOUIZOT
Allium cepa. Foto: ALTILIGÉRIEN
La planta de la ceba és vivaç, de fons a 50 cm d’alçària, glabra, amb bulbs ovoides que es
desenvolupen en tofes. La tija i les fulles són buides per dins. La tija només té fulles a la
base, persistents, cilíndriques. Sota la inflorescència globosa hi ha una espata amb 2
valves breument acuminades. Les flors són o bé blanques o rosades i poden estar
barrejades amb bulbils. Els pedicels a penes són més llargs que la flor. El periant amb 5
divisions estrellades, oblongues-lanceolades, amb la quilla negrosa. Estams igualant el
periant. Els 3 interiors amb una dent curta a la base a cada costat.
Les espècies del gènere tenen l’estil ginobàsic, és a dir, eixint no de l’àpex sinó de la base
de l’ovari, per un costat. I la família de les Alliaceae J.G. Agardh tenen les flors
dialipètales, diplostèmones, regulars, i el fruit en càpsula triangular i la inflorescència
ovoide compacta o en umbel·la
Hi ha moltes varietats de ceba: blanca, vermella, picant, dolça, etc. Les cebes
anomenades «chalote» són les que tenen molts bulbs embolcallats per un tel comú. Les
cebes anomenades egípcies són les que fan flors vivípares que donen lloc a nombrosos
fillets a la mateixa flor. La ceba de gra es cull entre juliol i agost. És fàcil de conservar
força mesos. La ceba tendra es cull al cap de dos mesos d’haver-la plantat. Per exemple,
es planta a finals d’agost i es cull a primers de novembre. La ceba seca es cull al cap de
quatre mesos d’haver-la plantat. Per exemple, es planta al gener i es cull pel maig. Entre
les varietats cultivades a Catalunya destaquen:
• ‘Agra de Molins de Rei’: petita, aplanada, poc picant, de color grogós o marró molt
clar.
• ‘Bavosa’: mitjana, dolça, molt sucosa, per menjar tendre.
• ‘Blanca de Fuentes de Ebro’. Dolça, molt bona per a caramel·litzar (cus-cus).
Gran, totalment blanca, molt tova.
• ‘Calçots’: originaris de Valls, són cebes que es ramifiquen molt a la base i més que
bulbs esfèrics fan tiges blanques cilíndriques. Es couen amb foc de cremar tanys
de vinya de l’any anterior i s’amaneixen amb salsa romesco.
• ‘Ceba de Braguer de Vaca’. És de la zona de Berga. És molt allargada, poc picant i
poc rosada.
• ‘Ceba de Coll de Nargó’: gran (500 g), allargada, de color morat intens.
• ‘Ceba de Figueres’. És rosada lilosa, mitjana (200 g), gens picant, dolça. Potser
s’hauria de dir Ceba de Vila-Sacra, ja que és el nom originari. És la més
consumida i la més coneguda.
• ‘Ceba de Llíria’. Dolça, poc picant, molt bona per a menjar crua. Una mica oval, de
color aram groguenc.
• ‘Ceba Gran i Dolça’. És de Caldes de Malavella, mitjana, amb tel marró.
• ‘Ceba de Gra’. Per fora de color d’aram. Molt bona conservació, fàcil de transportar
o exportar des de la tardor a principi de la primavera.
• ‘Ceba de Mig Gra’. Dura, picant. Es conserva força bé. Després de collida millora
el color.
• ‘Morada d’en Campeny’. És una ceba petita, aplanada, molt poc picant, de color
marró, interiorment vermellosa i blanca. Ideal per a amanides o pizza.
• ‘Sang de Bou’. És de color violeta morat, petita, una mica aplanada. És típica del
Maresme i de la Plana de Vic. Es conserva poc temps. Primerenca.
• ‘Spring’. Blanca daurada. Sabor suau. No es conserva massa bé.
• ‘Valenciana’. Globosa, gran, de color d’aram per fora, ben blanca per dins, dolça.
Les mides es calibren segons normativa europea: 1 (més de 115 mm), 2 (100-115 mm), 3
(85-100 mm), 4 (70-90 mm), 5 (55-75 mm), 6 (30-45 mm).
La Ceba forma part de la dieta mediterrània des de fa milers d’anys. I no diguem ja de la

dieta catalana. Recordem que «ser molt de la ceba» significa ser molt catalanista o
independentista. A la dieta hispànica la ceba forma part del típic sofregit (all, ceba,
tomàquet), o del gaspatxo; i acompanya a moltes verdures. A la dieta francesa la ceba
acompanya a la remolatxa i a la pastanaga, als hors-d’oeuvre. I forma part de la garbure
típica dels Pirineus Atlàntics (alfàbrega, all, ànec, ceba, cigrons, farigola, julivert,
mongetes, nap, pastanaga, patates, pebre, pebre vermell, pernil). La salsa provençal es fa
amb all, ceba, oli d’oliva i herbes aromàtiques (alfàbrega, julivert, llor, romaní). A la dieta
musulmana entra a formar part de la harira, que es pren les nits del ramadà (caldo de
verdures, carn de xai, o pollastre o vedella, ceba, cigrons, farina, fideus, julivert,
mantega, ou dur, pebre blanc, pebre negre, safrà, tomàquet). També és un dels
condiments més abundants del cus-cus. En aquesta ocasió se sol sofregir abans amb
molt de sucre. A la dieta caucàsica o de l’Orient Mitjà la ceba forma part dels kebabs
(api, carn picada de xai o altres, ceba, fines herbes –anet, cebollí, cerfull, estragó,
julivert–, pebre negre, pebre vermell, sal, salsa de tomàquet). A la dieta eslava o russa el
borsch és molt típic. Hi ha almenys una variant que es serveix calenta i una altra de
freda. El borsch calent pot tenir api, carn (pollastre, porc o vedella), ceba, col, llard,
mongetes, pastanagues, patates, remolatxa, tomàquets. El borsch fred pot tenir ceba,
crema àcida (en un platet a part), llimona, patata, remolatxa, i sucre. A Rússia també és
tradicional menjar el caviar amb ceba. La dieta xinesa, i la sud-americana, també
inclouen la ceba en nombrosos plats. A Huancabamba (Perú) la gent centenària són
majoria, i mengen principalment un tipus de ceba local i un nap de color violeta. La dieta
macrobiòtica japonesa accepta la ceba. El seu tekka conté, a més de ceba, bardana,
Lotus, miso, oli de sèsam, i pastanaga. La dieta frugívora tan promocionada per NICOLÀS
CAPO, per exemple, accepta de molt bon grat la ceba, junt a l’all i la llimona. Les dietes
alcalinitzants també accepten de bon grat la ceba. Als nens petits se’ls sol donar ceba
barrejada amb patates o pastanagues, en forma de puré, a partir dels 5 mesos.
Algunes persones toleren malament la ceba. Els dona mareig, mal de cap i mal de ventre.
Més crua que bullida. No cal oblidar que algunes cebes són molt picants i fan plorar els
ulls quan es tallen.
És molt conegut el remei per a la tos que consisteix a posar mitja ceba en un platet amb
una mica d’aigua a la vora la capçalera del llit durant la nit. Un altre remei amb ceba, en
aquest cas, contra l’asma, és a base de pomes (3) i ceba (1) ben tallades a bocins i
bullides amb poc aigua durant mitja hora. S’hi pot afegir també segonet de civada. Un
remei contra la retenció de líquids concomitant amb un atac de reuma és el següent: en
1/2 L d’aigua molt pura es deixa a la nevera tota la nit una rameta de julivert, un gra
d’all, mitja ceba, una fulla de menta, una culleradeta de llavors de fonoll, i mitja llimona.
Es beu el líquid essent demà.
De la pàgina sobre etnobotànica del Ripollès http://etnobotanicaripolles.galeon.com

recordem alguns remeis fets amb ceba:
Per fer madurar un gra o un furóncol, cal escalivar una Ceba. Després, posar les
pellofes i un fel de porc en una ampolla, i fer-ne un emplastre.
Remei pel cap carregat i xiulets a l’orella. Es posen 2-3 gotes de suc de Ceba tebi a
dintre l’orella; i, amb suc de Llimona, es frega la part de darrera de l’orella.
La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) es donava a les vaques quan no podien

treure la “colga”, juntament amb pólvora i (a vegades), Comí (Carum carvi), Ceba i
Mill del Sol (Lithospermum officinale).
Per netejar per dins les truges després del part, se’ls donava la barreja de
Carabassa, Ceba, Malves i rel de Floravia.
Morella Roquera (Parietaria officinalis), per les truges que després de parir tenen
anorèxia. Se’ls barreja amb el menjar, tallada, o amb Ceba, Carbassa i farina.
Dita popular: Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all; i envia el
metge al carall.
De l’obra de CELS GOMIS I MESTRE «dites i tradicions populars referents a les
plantes» recordem un aforisme: «Ceba de cap d’any, fa de bon averany». Es
refereix a la superstició que relaciona el que cadascun dels 12 bocins en que s’ha
dividit una ceba la nit de Cap d’Any humitejarà o no la sal que se li ha posat al
damunt segons si el mes que se li ha adjudicat serà plujós o no. [A Castellfollit de
la Roca encara es fa].
USOS MEDICINALS DE LA CEBA
• abscessos • fetge inflamat

• acúfens • fongs
• albuminúria • furóncols
• alopècia areata • gasos intestinals
• amenorrea • gota
• anèmia • grans
• annexitis • grip
• anorèxia • hemorroides
• arrítmies • hipertensió
• arterioesclerosis • hipotensió
• ateroesclerosis • impotència sexual (amb vitamina
• ascites B12)
• asma • indigestions
• astènia • infeccions genitals (amb farigola)
• berrugues • infeccions urinàries (amb farigola)
• bronquitis • inflamació intestinal
• bufeta del fel inflamada • insomni
• cabell debilitat • leishmaniosis (amb all)
• càlculs biliars • mal de cap
• càncer UI UE (estómac, mama, • mal d’estómac
pròstata, pulmó) • mal d’orella
• caquèxia • mal de coll
• càries • mal de pit
• carn-esqueixats (triturada amb sucre • mal de ventre (infants)
blanc i tapant-ho amb plàstic fi) • meningitis
• catarro • metritis
• cirrosis • migranyes
• clorurs a l’orina • mossegades de serps
• congelacions • neurosis
• cops • obesitat
• cor cansat • ossos trencats
• cremades • pàncrees inflamat
• cucs intestinals • paràlisis
• diabetis • paràsits intestinals
• diarrees • penellons
• diftèria • pericarditis
• disenteria • picadures d’abelles
• edemes • picadures de mosquits
• emfisema pulmonar • picadures de vespes
• escorbut • pleuresia
• espasmes • pròstata inflamada
• estómac gandul • pulmonia
• estrenyiment • raquitisme
• febre • refredat
• ferides
• resistència als antibiòtics (ajuda a • traqueïtis
fer-los més eficients) • tripanosomiasis (amb all)
• restrenyiment • trombosis
• retenció de líquids • tuberculosis
• reuma • tumors limfàtics
• rinitis • urèmia
• ronquera • vaginitis
• sordesa
• tos
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CEBA
https://phytochem.nal.usda.gov/phytochem/plants/show/87?
qlookup=ONION&offset=0&max=20&et=
DUES RECEPTES DE CUINA
Sopa de ceba amb ous

1.5 L d’aigua es posa a bullir una hora, amb un rajolí d’oli i un polsim de sal, i dues
cebes grosses tallades a bocins; i en acabat s’hi afegeix 100 g de pa torrat a bocins.
Finalment s’hi afegeixen 2 ous deixatats, i es va remenant fins que quedi força homogeni.
Sopa de ceba gratinada

Es posa a bullir una hora 1.5 L d’aigua, amb oli i sal, ceba a bocins, pa i sal. Al final es
cola per un colador de forats grans i el líquid que en cau es va remenant fins que queda
una sopa espessa. En acabat es posa al forn en una recipient adient i s’hi afegeix per
sobre formatge ratllat (50 g) i mantega (30 g). Es va gratinant fins que queda ben daurat.
PORRO
Allium porrum L.
[1753, Sp. Pl. : 295] 2n =32, 48
Foto: LILIANE ROUBAUDI

NOMS POPULARS
Alemany: Ackerlauch/Porree/Lauch/Acker-knoblauch / Aschlauch / Breitlauch /

Fleischlauch / Gemeiner lauch / Küchenlauch / Sommer-knoblauch /
Spanischer lauch / Welschzwiebel / Wilder lauch / Winterlauch
Anglès: Wild leek/Broadleaf wild leek / Colonna / Elephant garlic / Garden leek /
Great round-headed leek / Kurrat / Leek / Leeks
Àrab: ‫ ثوم كراثي‬/ ‫ الكراث‬/ ‫ الكرات‬/ ‫آراث‬/‫كراث‬
Armeni: Պրաս
Castellà: Ajo puerro/Puerro/Ajo porro / Ajoporro silvestre / Cebolla larga / Cebolla
silvestre / Poro / Porro / Porro silvestre / Puerro silvestre
Català: Porro/All de serp / All porrer / All porro / Porradell/ All porrí/ All porrit/
Ceballot/ Porros/ Pòrrec
Ceilan: இராகூச்சிட்டம்
Danès: Porre/Porreløg/Vild perleløg/Perleløg
Eslovac: Cesnak pórový / Pór pestovaný
Eslovè: Por/Luk poletni / Poletni luk
Estonià: Porrulauk / Suvi-porrulauk
Finlandès: Kesäpurjo/Purjo/Purjosipuli
Francès: Poireau/Poireau d'été/Ail d’orient / Ail faux-poireau / Carambole / Poireau
d’été / Poireau des vignes / Poireau du levant / Poireau perpétuel / Poireau
sauvage / Porreau
Gaèlic: Cainneann
Gal·lès: Cenhinen/Cenhinen wyllt/Cenhinen gyffredin / Cennin / Garlleg mawr
pengrwn
Grec: Άγριο πράσο/Πράσο/Άγριο πράσσο / Αγριοκρέμμυδο / Αγριόπρασο /
Αγριοσκουράθθα / Άλιον το αμπελόπρασο / Άλλιο το αμπελόπρασο / Άλλιο το
αμπελόπρασσο / Κουράθθα / Κρόμυο το αμπελόπρασσο / Πράσσο /
Σκουράθθα
Groenlandès: uanitsuaqqat
Hebreu: ‫ לוף‬/‫שום גבוה‬/‫כרישה‬
Holandès: Prei
Hongarès: Póréhagyma
Islandès: Blaðlaukur/Púrra
Italià: Porro/Porraccio
Japonès: リーキ
Kurd: Pirasa/Carnan pirase / Porrîse
Noruec: Purre/Villpurre/Purrelauk / Staudevårlauk
Persa/Farsi: ‌ ‫کوهیتره‌فرنگ‬
/ ‫تره‬
Polonès: Por/Czosnek dziki / Czosnek por / Por dziki
Portuguès: Alho-porro/Alho-porro-bravo/Alho-bravo / Alho-de-verão / Alho-francês /
Alho-inglês / Alho-macho / Alho-ordinário / Alho-poró / Chalotes / Poró /
Porreta / Porro / Porro-bravo / Porro-hortense / Porro-pratense / Porros-
bravos
Rus: Лук виногра́дный/Лук-поре́й/Жемчу́жный лук / Лук виноградный / Лук
курра́т / Лук порей / Лук сала́тный / Лук-порей
Serbi: Празилук/Праз / Праса/ Praziluk/Prasa / Praz
Suec: Purjolök/Vild purjolök
Turc: Pırasa/Yabani pırasa
Txec: Pór zahradní/Pór / Pór zahradní stockholmský
Ucraïnès: Цибуля пора/Пір / Пор / Порей / Цибуля порей
Xinès: 象大蒜/韭葱
El porro és una planta biennal, de 20 a 150 cm d’alçària; però es cultiva amb un cicle
anual. És glabra i fa olor a all, picant. Té un bulb allargat, simple, poc desenvolupat o
absent. Fulles allargades, verticals o penjant, d’un verd gris o verd blavós i amb pecíols
doblegats embolicant-se a la base, formant una falsa tija més o menys allargada de 15 –
40 cm. El sistema radicular fasciculat, amb moltes arrels fines de fins a uns 50 cm de
profunditat. La tija s'escurça per formar un disc aplanat, del qual surten les fulles i les
arrels. La tija de la flor, que s'emet el segon any, en el període d'abril a maig, és plena i
acaba amb una inflorescència esfèrica de 6-8 cm de diàmetre. Està protegida per una
espata univalva herbàcia, acabada en punta 4-5 cops més llarga que el cos. Hi ha fins a
300-400 flors pedunculades, formant una umbel·la globulosa, amb tèpals blancs, rosats
o liles. Periant connivent en campana, amb quilles verdoses. Estams exserts: els 3
interiors amb 3 puntes, i el del mig 1 cop més curt que el seu filament. Anteres
vermelloses. Estil inclús. Les llavors són anguloses, negres i arrugades, d’uns 2 mm.
Dins el gènere Allium, aquesta espècie es distingeix per tenir les fulles planes, almenys al
terç inferior, estams interiors amb filaments acabats en 3 puntes, de les quals només la
del mig du l’antera; flors molt nombroses, estams exserts, flors blanquinoses (una mica
rosades) amb quilla una mica verdosa, anteres rogenques, espata herbàcia acabada en
una punta 4-5 cops més llarga que el cos; umbel·la simple de 4- 6 cm; fulles molt llises;
bulb simple, allargat.
Dins la família de les Liliàcies el gènere Allium es distingeix per tenir la soca inflada en
bulb tunicat i les flors disposades en umbel·la sostinguda abans de la floració per una
espata membranosa amb una (o 2) valves; i per l’olor d’all de tota la planta.
La família de les Liliàcies es distingeix per les flors bisexuades, regulars, amb el periant
dividit en 6 divisions petaloides lliures o soldades (amb 6 dents); amb 6 estams oposats a
les divisions del periant, i inserits a la base d’elles o sobre el receptacle; anteres amb 2
compartiments que s’obren cap endins; 1 estil simple amb 3 estigmes separats o units;
ovari lliure; fruit en càpsula que s’obre en 3 valves cadascuna amb un envà al mig; amb
3 compartiments cadascun amb 1-2 llavors (o més) agafades a l’angle intern. Fulle
simples, enteres; plantes herbàcies vivaces amb soca bulbosa, fasciculada-tuberculosa o
fibrosa. Resumint més, les Liliàcies tenen flors regulars, dialipètales, superovàriques,
diplostèmones, de simetria trímera, corol·la no sepaloide, fruit en càpsula. I afinant més,
la família Alliaceae J.G. Agardh té les flors sense un nervi de color molt marcat al mig, la
càpsula és triangular i les flors estan formant una umbel·la globosa.
Allium porrum al món, segons GBIF

És planta que vol terreny molt ric en nutrients, molta aigua i molta llum. Probablement
originari de l‘Orient Mitjà. Cultivat sobre tot a Europa fins el Nord de la Gran Bretanya.
HISTÒRIA
Cultivada a l’antic Egipte 4000 a.C. Molt consumit pels romans. Segons NICHOLAS
CULPEPER (segle XVII) els «porri» són calents i secs en quart grau. Són nocius per als ulls,
esclafen el cos, provoquen malsons, destorben l’estómac i empitjoren les úlceres de la
bufeta. Però el suc posat dins l’oïda lleva els acúfens. Amb vinagre i posat dins el nas
atura la hemorràgia. També vinagre on s’hagi cuit ho fa.
USOS CULINARIS
És molt famosa la sopa vichyssoise. És una crema que es prepara, per exemple, amb 60
g de mantega, 5p00 g de porros (part blanca de la base), 500 g de patata, 1 L de caldo,
sal, pebre, i 200 mL de nata líquida. Es couen els porros llescats en la mantega i en
acabat s’hi afegeix el caldo i les patates i es deixa bullir mitja hora. Després es tritura tot
amb la batedora i un cop refredat s’hi afegeix la nata. Es cola i s’hi afegeix el pebre. I es
deixa a la nevera abans de servir.
VIRTUTS MEDICINALS
• afrodisíac • expectorant
• alcalinitzant • febrífug
• antiespasmòdic • hepàtic
• antihelmíntic • laxant
• colerètic • pancreàtic
• cosmètic • resolutiu
• diürètic • sudorífic
• emol·lient • tònic
• estomacal • vasodilatador
USOS MEDICINALS
• abscessos (UE + llet) • furóncols (UE + llet)

• afonia • gastritis
• anèmia hivernal • gota
• arterioesclerosis • hipertensió
• artritis • indigestions
• ascitis • infeccions
• asma • lumbago
• ateroesclerosis • nafres
• càlculs urinaris • nefritis
• càncer • obesitat penellons UE (+ llet)
• cistitis • picadures d’insectes
• colesterol alt • reuma
• dispèpsia • ronquera
• durícies/galindons • sordesa
• escròfules • tos
• fatiga primaveral • tuberculosis
• febre • vaginitis
PRINCIPIS ACTIUS
Valor nutricional per cada 100 g

Energia 61 Kcal = 255 KJ
Carbohidrats 14.15 g
•Fibra alimentària 1.8 g
Grasses 0.3 g
Proteïnes 1.5 g
Aigua 83 g
retinol (vit. A) 83 μg (9%)
tiamina (vit. B1) 0.06 mg (5%)
riboflavina (vit. B2) 0.03 mg (2%)
niacina (vit. B3) 0.4 mg (3%)
àcid pantotènic (vit. B5) 0.233 mg (5%)
vitamina B6 64 mg (4923%)
vitamina C 12 mg (20%)
vitamina E 0.92 mg (6%)
vitamina K 47 μg (45%)
Calci 59 mg (6%)
Ferro 2.1 mg (17%)
Magnesi 28 mg (8%)
Manganès 0.481 mg (24%)
Fòsfor 35 mg (5%)
Potassi 180 mg (4%)
• 1-O-cafeoïl-beta-D-glucosa • alanina
• 3,4-dimetil-2,5-dioxo-2,5-dihidro- • alcohol-deshidrogenasa
tiofè • alfa-tocoferol
• 4-hidroxi-prolina • allicina
• àcid adenílic • alliïna
• àcid ascòrbic-oxidasa • allil-monosulfur
• àcid aspàrtic • allil-sulfur
• àcid cafeic • allitiamina
• àcid clorogènic • arginasa
• àcid dehidro-ascòrbic • arginina
• àcid esteàric • beta-carotè
• àcid ferúlic • beta-sitosterol
• àcid folínic • Calci
• àcid glutàmic • carbohidrats
• àcid iso-clorogènic • catalasa
• àcid lignocèric • cel·lulosa
• àcid linoleic • ciclo-alliïna
• àcid linolènic • diallil-sulfur
• àcid oxàlic • dimetil-sulfur
• àcid p-cumàric • diòxid de Silici
• àcid palmític • escopoletina
• àcid sinapínic • estaquiosa
• aesculetina • esterasa
• fenantrè • mucílag
• fenil-alanina • niacina
• fenol-oxidasa • pectina
• Ferro • peroxidasa
• fibra • polifenol
• Fòsfor • Potassi
• fructosa • prolina
• galactosa • propan-1-tiol
• gluco-fructà • proteïna
• glucosa • rafinosa
• glutamat-deshidrogenasa • S-metil-metionina
• glutamina • sacarosa
• grassa • saponina
• hemi-cel·lulosa • serina
• histidina • Sodi
• iso-leucina • Sofre
• iso-quercetina • succínic-deshidrogenasa
• kaempferol-3-beta-D-glucòsid • tirosina
• kaempferol-heteròsid • treonina
• lactat-deshidrogenasa • triptòfan
• leucina • umbel·liferona
• lignina • valina
• lisina • vitamina B1
• maltosa • vitamina B2
• mannitol • vitamina C
• metil-alliïna • vitamina C
• metionina • Zinc
• mio-inositol
ALL
Allium sativum L.
[1753, Sp. Pl. : 296] 2n = 16
És una planta que no es troba silvestre, només es fa als horts. Es diferencia netament de
les cebes, perquè la planta de l’all té les fulles planes (i no cilíndriques i buides com la
planta de la ceba). Les fulles arriben a la meitat de l’altura de la tija (40 cm). A les flors,
els 3 estams interiors tenen els filaments acabats en 3 puntes, iguals, curts, de les quals
la del mig és la que du l’antera. Les flors són poc nombroses, en umbel·la, amb alguns o
molts bulbils. L’espata o bràctea que embolcalla per sota la umbel·la, és univalva, i
acabada en punta molt llarga, que ultrapassa la umbel·la. Les flors són d’un blanc brut o
rogenc. El bulb té un nombre més o menys gran de dents, de color blanc o rogenc, per
les capes blanques fines o túniques que els envolten.
CULTIU
Els bulbs solen plantar-se pel novembre; o més tard, si es volen per obtenir només alls
tendres. Resisteixen força del gelades. Els agraden terrenys poc compactes, amb matèria
orgànica força nitrogenada, sense que el fems sigui recent. No volen massa aigua, però
l’agraeixen si hi ha sequera. Es poden plantar en rengles intermedis entre els de cebes, al
mig de cada solc. Els solcs es poden tapar amb protectors, o plàstics negres, per evitar el
creixement de males herbes. La collita sol fer-se per Sant Joan (24 de juny) o abans. Un
mes abans de la collita recomanen no regar les plantes o regar-les ben poc. Un cop la
planta aèria està ben seca, es poden desenterrar els alls nous. Per assecar ben bé els alls
els pagesos tradicionals en fan trenes amb tota la planta. Les trenes de cabeces d’all es
mantenen en un racó airejat per tal que no agafin humitat i no es facin malbé. A
Catalunya hi ha dues varietats amb DO: alls de Banyoles (morats), i alls de Belltall
(blancs). A Belltall (i Passanant), poblet encantador a la ruta del Cister, al límit
septentrional de la Conca de Barberà, s’hi celebra una festa a principis del mes d’agost,
dedicada a la promoció de la seva varietat d’all.
https://www.infoagro.com/hortalizas/ajo.htm
HISTÒRIA
D’all consta que se’n menjava almenys ja fa 4000 anys a Egipte, a Sumèria i a la Xina,
els bressols de la civilització agrícola. Els treballadors que construïen les piràmides en
menjaven. HIPÒCRATES, DIOSCÒRIDES i GALÈ l’aconsellaven, a fi i efecte de prevenir atacs
cardíacs, infeccions pulmonars o urinàries, i per prevenir el paludisme. Durant la
primera Guerra Mundial els soldats en menjaven i el tenien com a preventiu d’infeccions
a les ferides de guerra.
ESOTERISME
Per curar el xarampió dels infants se’ls tirava l’alè amb la boca plena d’alls crus. També
el mateix es feia per fer respirar els nadons o els infants accidentats.
La Revetlla de Sant Joan es couen alls a la foguera que previndran de tenir mal de coll
durant l’any.
Per no tenir tampes cal lligar-se al braç o a la cama un fil d’empalomar fregat prèviament
amb alls.
Per curar l’erisipela cal penjar-se del coll una bosseta amb 3 alls crus i 3 grans de sal.
Per no tenir cus els infants cal posar-los un collaret amb 134 grans d’all.
LITERATURA
«Quan no té un all té una ceba» [Dit d’algú malaltís]

«Trempat com un all». [Amb bona salut i alegre]
«Per Sant Blai se sembra l’all. Per Sant Miquel l’all mira el cel». [3 de febrer, 29 de
setembre]
RECEPTES DE CUINA
L’all forma part de la dieta mediterrània típica i d’un munt de preparats culinaris:
• Ajo cabañil: és una vinagreta amb all, típica de Múrcia. Es barregen bé 2 cabeces
d’all, 3 cullerades de vinagre, 2 cullerades d’aigua, i 1 cullerada de sal. S’hi pot
afegir comí (castellà) en pols i llorer en pols. S’empra per donar gust a les patates
fregides o a molts guisats (7 minuts abans del final).
• Ajo arriero: es tallen les dents d’all a làmines i es sofregeixen amb oli d’oliva amb
pebre vermell. S’afegeixen per donar gust a llegums, carns, patates, etc.
• Ajo caliente: puré típic de Jerez, a base d’all, tomàquets i pebrots. S’aixafen 4
dents d’all i una mica de sal en un morter de fusta. Després s’hi afegeixen
tomàquets (1/2 Kg dels de penjar, sense pell) i pebrots verds (3, talats a bocins).
Es tallen llesques ben fines de pa (1/4 de Kg) i es van afegint al morter. I després
oli d’oliva (200 mL). Per sobre s’hi vessa aigua bullint fins que la massa tingui una
consistència de puré. Remenar-ho tot bé amb una ma de morter (de fusta). Es
tapa i es deixa reposar 5 minuts. Llest per a menjar, s’adorna amb quatre
ravenets pelats, servit en bols petits, calent encara.
• Ajoblanco: és un puré de mola de pa i ametlles amb all. Es xopa molla de pa (200
g) en una tassa amb aigua freda. A part s’escalden 200 g d’ametlles blanques
durant 2 minuts i se’ls lleva la pell. En acabat es tritura la molla mullada i les
ametlles, afegint-hi sal, 3 dents d’all, i vinagre. Al final s’hi va afegint oli perquè
quedi més cremós, remenant a poc a poc. Es conserva fred. Es pot guarnir amb
daus de pernil, meló o grans pelats de raïm. Això, segons la recepta del famós
cuiner KARLOS ARGUIÑANO:
https://www.hogarmania.com/cocina/recetas/sopas-cremas/201109/blanco-11318.html
• All-i-oli: és una salsa espessa a base d’alls picolats i oli, amb una mica de sal. És
típica de la costa mediterrània occidental. Al principi les dents d’all pelades es
poden mullar amb unes gotes de suc de llimona, deixant-ho reposar uns minuts.
Cal anar afegint l’oli molt a poc a poc mentre es ve remenant amb molta
paciència. Per al qui els alls li resultin indigestos no és una salsa gens
aconsellable. És de les més fortes. Una variant és amb rovell d’ou. I una altra és
amb llet: sal, una dent d’all, 3 part d’oli, i 1 part de llet (una mica tèbia).
• Atascaburras: pla típic de la Manxa (Albacete, Cuenca) a base de patates i bacallà.
1 Kg de patates es bullen 30 minuts (amb aigua i sal). A part s’escalda el bacallà
(400 g) prèviament dessalat i deixatat. Al barrejar-ho s’hi afegeixen 2 dents d’all
picolats i oli d’oliva. Un cop tot ben barrejat es decora amb meitats d’ou dus (cuits
10 minuts), anous i rames de julivert. Recepta de K ARLOS ARGUIÑANO:
https://www.hogarmania.com/cocina/recetas/ensaladas-verduras/201601/atascaburras-
31471.html
• Cus-cus: preparat a base de sèmola dura de blat, originari dels berbers (almenys
des del segle III a. C), que l’anomenen «seksu». És tradicional des del Marroc fons
el Líban, però és força conegut a Sicília i a França. O, en general, allà on han
emigrat els magrebins. La sèmola ja ve precuinada normalment. I només cal
posar-la en aigua bullint i reposar, o bullir-la pocs minuts, amb molta aigua. El
farciment almenys és amb sofregit de ceba, sucre i all, i altres verdures:
tomàquet, cigrons, pastanaga, carbassó. Tradicionalment s’hi afegeix també
alguna boleta de carn trinxada (ovella, pollastre).S’hi afegeixen cap al final
espècies (celiandre, comins, curri, harissa o pebre vermell picant), panses,
ametlles. I un cop ja està tot presentat al capdamunt s’hi pot posar unes fulles de
menta i unes llesquetes de cogombre, que li donen un to refrescant.
• Falafel: menja típica dels països àrabs. És a base de pasta de cigrons. Primer es
deixen remullar tota la nit. Després s’afegeix, a la pasta de cigrons triturada, all,
julivert i celiandre triturats també. Es deixa reposar la barreja amb llevat durant
una hora. I en a acabat es fregeixen les boles preparades en oli molt calent durant
5 minuts. Es pot acompanyar amb pa de pita o amb salsa de iogurt i celiandre.
• Gaspatxo: beguda refrescant, ja que es beu freda, amb variants poc diferenciades.
Sol dur aigua, sal, oli, vinagre, tomàquet, cogombre, pebrot, all, ceba i bocins de
pa. Tot es tritura bé i es conserva ben fred.
• Mititei: típic de Romania. Són rotlles de carn d’ovella picada amb all, pebre negre,
pebre de Jamaica, farigola, celiandre, i brou d’os de vedella. S’hi afegeix un polsim
de bicarbonat sòdic. I es serveix amb salsa de mostassa i una cervesa per
acompanyar-ho.
• Mittoton: pasta d’olives negres i all.
• Salmorejo: és un puré més espès que el gaspatxo. Es trituren tomàquets amb
molla de pa, all, sal i oli. Al final s’hi poden afegir daus d’ou dur petitets i també
de pernil.
• Sofregit: a foc lent i amb oli d’oliva (en general), es fregeixen bocins de ceba, all,
tomàquet, ─a vegades cebollí i fulles de celiandre─amb una mica de sal, fins que
estigui tot ben daurat.
• Sopa d’all: rosegons de pa sec, llorer, pebre vermell, oli, all ―pot ser una mica
sofregit o cru― (bullit tot en aigua a foc molt baixet 10 minuts). Al final s’hi
afegeix un ou (clara i rovell) i es remena bé.
• Torrades: s’hi refrega una dent d’all quan encara estan calentes i s’amaneix amb
oli d’oliva.
• Truita d’alls tendres: el sabor tan deliciós d’aquesta truita, ben fàcil de preparar,
paga el sacrifici d’una petita part de la collita d’alls adults. Enlloc de preparar la
truita simple, es pot fer de patates i tòfona també, a més dels alls tendres.
L’all tendre té més propietats que l’all fregit o bullit. Per als qui el tolerin malament, se
n’han fet perles de l’oli d’all. L’oli de les perles d’all conté: 60% de disulfur d’allil, 20% de
trisulfur d’allil, 10% de tetrasulfur d’allil, i 6 % de disulfur d’alli-propil.
És tradicional la cura per prevenir moltes malalties a base d’una dent d’all crua amb oli
d’oliva, pres en dejú. L’all multiplica de biodisponibilitat de la vitamina B1 (aneurina). Els
alls massa forts, o en quantitat excessiva, poden provocar mareig, mal de cap, alguna
reacció al·lèrgica, i fins i tot alteracions al fetge. Un factor de risc afegit poden ser les
traces d’herbicides emprats durant el cultiu dels alls.
USOS MEDICINALS
• abscessos freds (bosses de pus) • diarrea

• àcid úric • diftèria
• acne • disenteria
• adenitis (ganglis inflats) • dolor de la regla
• al·lèrgies • dolors musculars UE
• alopecia areata • durícies
• amebes • èczema
• amebiasi • edemes
• anèmia • emfisema pulmonar
• angina de pit, preventiu (dilatant les • envelliment per radicals lliures
coronàries, donant-les-hi més • esclerosis
elasticitat) • escorbut
• anorèxia • espasmes
• ansietat • estrès oxidatiu
• arterioesclerosis • faringitis
• arteritis • febre
• artritis • ferides infectades
• asma • fibrosis (activa de lisis de la fibrina)
• atacs de feridura (preventiu) • fongs
• ateroesclerosi • gangrena
• berrugues (amb vinagre) • gangrena pulmonar
• bronquitis • gasos
• cabell trencadís (condicionador) • goll de Hashimoto (calen petites dosi
• caiguda del cabell per tractar-lo)
• càlculs biliars (colagog, colerètic) • goll exoftàlmic (calen grans dosi per
• càlculs urinaris tractar-lo)
• cames inflades • gonorrea
• càncer • gota
• càncer d’estómac • grip
• càncer de còlon • hematúria (sang a l’orina)
• càncer esofàgic • hemiplegia (preventiu)
• cansament • hemoptisis
• cansament cardíacs • hemorroides
• caquèxia • hepatitis
• caspa • herpes
• catarro • hiperglucèmia
• cistitis • hipertensió (inhibint l’alliberament de
• còlera catecolamines)
• colesterol LDL alt • immunodeficiències
• còlics (mal de ventre) • indigestions (afavoreix la producció
• colitis de mucosa gàstrica)
• contagi malalties (preventiu) • infeccions (l’al·licina és antibiòtica)
• cucs intestinals i altres paràsits • infeccions víriques
• debilitat pulmonars • inflamació dels ronyons
• dermatitis • inflamacions (inhibeix la formació de
• diabetis (augmenta la insulina i prostaglandines a partir de l’àcid
regula la glucèmia) araquidònic). intoxicació per bolets
• insomni • ràbia
• intoxicació del fetge • refredats
• intoxicació per metalls • resistència als antibiòtics
• intoxicació per nicotina • retenció de líquids ―gràcies als
• llúpies fructosans―
• magolament • reuma
• mal d’estómac • ronquera
• mal d’orella (amb ceba, oli i ruda) • Salmonella
• mal de cap • sang espessa (trombosi)
• mal de coll • sarna
• mal de queixal (amb teia cremant uns • serps (les repel·leix)
grans d’encens) • set
• mala circulació (és vasodilatador) • Shigella
• malària • sífilis
• males digestions • síndrome premenstrual
• males influències (bruixeria) • sinusitis
• melsa inflamada • sordesa
• menopausa • talls
• migranya • tendinitis UE
• mosquits (els repel·leix) • tènia
• mucositats espesses • tifus
• nàusees • tinya
• nematodes • tos (cru, fluïdifica les secrecions
• neuràlgies UE bronquials)
• obesitat • tracoma
• oligúria (poca orina) • tristor
• paludisme • trombosis (inhibeix el tromboxà A2).
• penellons • tuberculosis
• picades de bitxos (abelles, aranyes, • tumors abdominals
escorpins, mosquits, serps) • úlceres
• pigues • úlceres a les cames
• plètora • úlceres que supuren
• pols massa fort • ulls de poll
• preventiu contra corcs (fusta) • uretritis
• pulmonia • vaginitis (catarro vaginal)
• quists • varius
PREPARACIONS
• Alls negres. La caramel·lització durant setmanes fa que perdin la fortor o picantor.

Es realitza mantenint-los a 70º C durant uns 16 dies. Vegis’
https://www.youtube.com/watch?v=L0Lwqp7Rkhw
Es conserven a la nevera. El mètode és originari de Corea i Tailàndia. Al món
occidental s’ha introduït el 2008 a la cuina d’avantguarda. Se li atribueixen
propietats com ara reforçar els ossos, combatre l’acne i allargar la vida. De manera
similar al que passa amb les prunes ―les prunes seques són una de les menges
més antioxidants―, l’all negre és més antioxidant que l’all tendre.
• Bafs: en especial per a tuberculosos.
• Flor de BACH: (preparat amb les flors de la planta de l’all): ansietat i por
paralitzants.
• Homeopatia: arterioesclerosis, bronquitis, hipertensió, trastorns intestinals.
• Lavatives (contra el tifus): millor afegint-hi farigola (Thymus vulgaris) i te de roca
(Jasonia glutinosa), o Veronica tenuifolia.
• Oli: per a UI o UE.
• Pols: es ven liofilitzat en pols perquè sigui ràpid d’afegir com a condiment.
• Tintura alcohòlica: 2-25-2 gotes (15 dies pujant, 15 dies baixant la dosis)
• Vi contra el fel sobreeixit: 1 cabeça d’alls + 3 arrels de julivert + 5 arrels de malví
+ 3 arrels de brotònica + brins de safrà. Es bull en un porró de vi blanc del bo fins
a reducció a la meitat. Cal prendre’n 3 cops al dia durant 9 dies. Aquests dies
caldrà no beure aigua.
• Xarop: 1/2 Kg de sucre, 1/2 Kg d’alls, 1/2 L d’aigua.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ALL
https://phytochem.nal.usda.gov/phytochem/plants/show/88?et=
CIBULET
Allium schoenoprasum L.
[1753, Sp. Pl. : 301] 2n=16
Allium schoenoprasum L.
Imatge: CARL AXEL MAGNUS LINDMAN
NOMS POPULARS
Alemany: Schnitt-lauch
Anglès: Chives/Chive / Cives / Wild chive / Wild chives
Àrab: ‫قرط‬
Aragonès: ajo de puerto, cebollino de puerto
Basc/Euskera: tipula landarea, tipulin, tipulina
Castellà: Cebollino/Ajo morisco / Ajo pardo / Cebolla china / Cebolla de
verdeo / Cebollana / Cebolleta / Cebollín / Cebollino francés/Ajos de cura/
Ajo de badén/
Català: Cibulet/Cebollí / Porradell
Danès: Pur-løg/Almindelig pur-løg / Almundelig pur løg
Eslovac: Cesnak pažitkový / Pažitka
Eslovè: Drobnjak/Luk - drobnjak
Estonià: Murulauk
Finlandès: Ruohosipuli/Ruoholaukka
Francès: Ciboulette/Civette
Gaèlic: Síobhas
Gal·lès: Cenhinen syfi / Cibellyn / Cibellys / Cibyddlys / Cibyllyn / Corwynwyn /
Seifys
Gallec: Ceboliño, Cebolo
Grec: Άλλιον το σχοινόπρασον/Σχοινόπρασο
Hebreu: ‫עירית‬/‫שום העירית‬
Holandès: Bieslook
Hongarès: Metélő hagyma/Snidling
Islandès: Graslaukur
Italià: Erba cipollina/Aglio ungherese/ Porro sottile
Japonès. チャイブ
Nepalès: jumbu
Noruec: Gressløk/Grasløk / Graslauk
Persa/Farsi: ‫پیاز کوهی‬
Polonès: Szczypiorek/Czosnek syberyjski / Czosnek szczypiorek / Szczypior
Portuguès. Cebolinha/Cebolinha-francesa / Cebolinho
Rus: Лук скорода/Резанец / Шнитт-лук
Suec: Trädgårdsgräslök / Gräslök
Turc: Yaprak soğanı/Frenk soğanı
Txec: Pažitka pobřežní/Česnek pažitka / Pažitka pobřežní horská
Ucraïnès: Цибу́ля-трибу́лька/Цибуля скорода
Xinès: 蝦夷蔥/北葱 / 细香葱
Dins el gènere, Allium schoenoprasum es distingeix per tenir les fulles cilíndriques, de 3-5
mm de gruix, no pas planes, naixent al terç inferior, tija buida per dins, flors obertes,
estams no exserts. Pedicel més curt que la flor, flors roses, sense bulbils entremig, base
dels filaments estaminals sense dents laterals. És planta de 20-50 cm d’alçària, glabra,
amb bulbs oblongs amb la túnica sense concavitats . Forma colònies denses, però no té
rizoma. Les fulles són persistents, acuminades, buides per dins, una mica glauques.
Espata amb 2-3 valves curtament acuminades, no soldades a la base. Umbel·la de flors
densa, globulosa. Divisions del periant lanceolades, acuminades amb quilla porpra.
Divisions externes de 7.5-13.5 mm. Estams arribant almenys a la meitat d’alçària del
periant, amb filaments tots simples, en forma de punxó.
Se n’han descrit subespècies: duriminum, latiorifolium, orosiae. Però dins les colònies
d’aquestes subespècies hi ha exemplars iguals als de la planta típica.
FONGS SIMBIONTS: Rhizophagus irregularis

FONGS ENDOFÍTICS: Penicicllium pinophilum
MALURES: Botrytis byssoidea, Neotoxoptera formosana (vehicle potencial per a
Conidiobolus coronatus).

El seu medi natural són els marges herbosos o pedregosos al costat de rierols d’alta
muntanya, però es cultiva arreu. No tolera la salinitat. Es troba a l’hemisferi Nord a
zones no massa càlides ni massa fredes. A la península hispànica es troba als Pirineus i
Serralada Cantàbrica fins Galícia, Sistema Central, Penibètica i extrem NW del Sistema
Ibèric. A Catalunya es troba de manera natural des del Ripollès a la Val d’Aran de 1000 a
2500 m snm.
Allium schoenoprasum al món, segons GBIF

• antibacterià • estomacal
• anticancerós • laxant
• antídot • mucolític
• antifúngic • neuroprotector
• antihelmíntic • preservatiu d’aliments contra:
• antihipertensiu ◦ Bacillus cereus
• antiinflamatori ◦ Clostridium botulinum
• antioxidant ◦ Clostridium jejuni
• antiproliferatiu ◦ Escherichia coli
• antisèptic ◦ Listeria monocytogenes
• aperitiu ◦ Salmonella enterica
• carminatiu ◦ Staphylococcus aureus
• desintoxicant ◦ Vibrio cholera
• digestiu • repel·lent de mosques
• diürètic • tònic
• estimulant • vermífug
•
USOS MEDICINALS
• anèmia • gota
• anorèxia • grip
• càncer d’estómac • hemorràgies
• càncer de pàncreas (p.p. Penicillium • hipertensió
pinophilum) • indigestions
• cucs intestinals • isquèmia cerebral
• fatiga primaveral • mossegades d’escurçó
• fongs • picades d’abelles
• gasos intestinals • tos
• gastritis
USOS CULINARIS
Les fulles tendres es tallen a bocinets i es posen per sobre les sopes, salses (amb iogurt i
ou), als creps, etc. A la Xina l’afegien els fetus de nenes recent avortades cuinats al forn.
Normalment el cibulet no es cou pas, perquè perdria tota l’aroma i sabor. Les «fines
herbes» combinen cibulet amb cerfull, estragó i julivert. A vegades s’hi afegeixen créixens,
tarongina i mirris. Es posen a amanides, ous deixatats, peix o pollastre. També sobre
torrades de pa de sègol, amb mantega. O amb formatge tendre. El cibulet conserva bé
l’aroma si es congela, millor que no pas si es liofilitza.
POSSIBLE TOXICITAT
Molts autors creuen que grans quantitats de cibulet fan mal als ronyons. Això es
revertiria en part prenent mel, anís, goma tragacant, Cordyceps i herbes diürètiques. A
part hi ha el rics de contaminació amb el bacteri patogen Conidiobolus coronatus de dins
els pugons.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CIBULET
• (20S,25S)-espirost-5-èn-3-beta,11- rhamnopiranosil-(1→2)-beta-D-
alfa,21-triol-3-O-alfa-L- glucopiranòsid
• (20S,25S)-espirost-5-èn-3-beta,12- • dimetil-disulfur
beta,21-triol-3-O-alfa-L- • dipropil-disulfur
rhamnopiranosil-(1→2)-beta-D- • dotriacontal
glucopiranòsid • fenil-alanina
• (25R)-5-alfa-espirostan-3-beta,11- • Ferro
alfa-diol-3-O-beta-D-glucopiranosil- • fibra
(1→3)-[beta-D-glucopiranosil- • Fòsfor
(1→4)]-beta-D-galactopiranòsid • galactosa
• 1-O-feruloïl-beta-D-glucòsid • gamma-glutamil-S-allil-cisteïna
• 1-O-p-cumaroïl-beta-D-glucòsid • gamma-L-glutamil-S-propil-L-
• 3,5-dietil-1,2,4-tritiolà cisteïna
• àcid alfa-loinolènic • glicina
• àcid cafeic • glucosa
• àcid cafeic • histidina
• àcid cítric • iso-leucina
• àcid esteàric • iso-rhamnetina-3-beta-D-glucòsid
• àcid ferúlic • iso-rhamnetina-glucòsid
• àcid folínic • kaempferol-3-beta-D-glucòsid
• àcid fumàric • kaempferol-glucòsid
• àcid linoleic • laxogenín-3-O-alfa-L-
• àcid màlic rhamnopiranosil-(1→2)-[beta-D-
• àcid mirístic glucopiranosil-(1→4)]-beta-D-
• àcid oleic glucopiranòsid
• àcid oxàlic • leucina
• àcid p-cumàric • lisina
• àcid palmític • Magnesi
• àcid pantotènic • Manganès
• àcid quínic • metil-pentil-disulfur
• àcid succínic • metil-propil-disulfur
• àcid tíglic • metionina
• agents tànnics • niacina
• alanina • octacosanol
• allicina • oli essencial
• allil-disulfur • pentà-tiol,
• allil-mercaptà • pentil-hidro-disulfur
• allitiamina • Potassi
• antocianines-flavonols FLO • prolina
cianidana-3-O-beta-glucòsidAII) (kaempferol • propionaldehid
3-O-(2-O-beta-glucosilFIII-beta-glucòsidFII)- • proteïna
7-O-beta-àcid glucosidurònic FIV) malonatAIII • quercetina
(AII-6→AIII-1, FIV-2→AIII-3) • quercetina-3-beta-D-glucòsid
• salicilat
cianidina-3-O-(3-O-acetil-beta-glucòsidAII) • saponina
(kaempferol-3-O-(2-O-beta-glucosilFIII-beta- • serina
glucòsidFII)-7-O-beta-àcid glucosidurònic • Sodi
FIV
) malonatAIII(AII-6→AIII-1, FIV-2→AIII-3) • tiglialdehid
• tirosina
• arginina • treonina
• Arsènic • triacontanal
• beta-carotè • triptòfan
• Calci • valina
• campesterol • vitamina A
• cianina • vitamina B1
• cirsiantemina • vitamina B2
• cis/trans-3,5-dietil-1,2,4-tri-tiolà • vitamina B6
• Coure • vitamina C
MÉS INFORMACIÓ
«Allium schoenoprasum L.: a review of phytochemistry, pharmacology and future

directions.» VARINDER SINGH, GARGI CHAUHAN, PAWAN KRISHAN, RICHA SHRI. Natural
Products Research. Vol. 32, issue 18 (2018).
ALOE VERA
Aloe vera L. [1753]) Burm f. [Flora Indica 1768:III,IV:83]
(Família Liliàcies/Xanthorrhoeàcies; subfamília Aloàcies/Asphodeloidees)
SINONÍMIA
•Aloe barbadensis Mill.,1768. •Aloe perfoliata var. barbadensis (Mill.) Aiton,
•Aloe barbadensis var. chinensis Haw., 1819 1789
•Aloe chinensis Steud. ex Baker, 1877 •Aloe perfoliata var. vera L., 1753.
•Aloe elongata Murray, 1789 •Aloe rubescens DC., 1799
•Aloe flava Pers., 1805 •Aloe variegata Forssk,.1775nom. illeg.
•Aloe indica Royle, 1839 •Aloe vera var.chinensis (Steud. ex Baker) Baker,
•Aloe lanzae Tod., 1890. 1880
•Aloe littoralis J.König ex Baker, 1880 •Aloe vera var. lanzae Baker, 1880
•Aloe maculata Forssk.,1775 nom. Illeg. •Aloe vera var. littoralis J.König ex Baker, 1880
•Aloe officinalis Forsk. •Aloe vulgaris Lam., 1783
ETIMOLOGIA DEL NOM

CIENTÍFIC
LINNÉ va poder fixar-se en Aloos,

el pare dels dos gegants que van
encadenar el déu Mart, déu de la
guerra, durant uns quinze
mesos. Les dents laterals de les
fulles podrien recordar a
aquelles cadenes, que després el
déu Mercuri es va encarregar de
trencar. A banda, «àloe", en llatí,
vol dir: "d'amargor". A més,
alguns creuen que podria derivar
de «sal» en grec (=alós), ja que, a
més de trobar-se vora el mar, el
sabor recordaria el de l’amargor
de l’aigua de mar. O bé de l’àrab
«al·loèh» que significa «brillant i
amarg», o de l’hebreu «ahal».
(amb el mateix significat).
NOMS POPULARS
Alemany: Echte Aloe /Bitterschopf / Curaçao-aloe / Echter aloe / Wundkaktus /

Wüstenlilie
Anglès: Sinkle Bible/ Unguentuine Cactus/ Barbados aloe / Bitter aloe / Bitter
aloes / Burn plant / Common aloe / Medical aloe / Medicinal aloe / True
aloe / Yellow aloe
Àrab: Çabira, Sabbara, Saber, Sabr, Saqual
Basc/Euskera: Belarrmintza
Castellà: sábila, sávila, zábila, zabira, áloe de Barbados, áloe de Curaçao, áloe
soccotrino, babosa, pita zadiba, acíbar (gomo-resina), áloe, alovera, alóe vera,
azabila, babosa, gamonita, pita perfoliada, pita zabila, pitazabila, pitazábila,
sabila, yerba babosa, zabida, zabila, zabin, zabira, zadiba, zadiva, zambana,
zavida.
Català: bàlsam de canó, bàlsam de jardí, atzavara vera, sèver (resina secada)
Francès: Laloi Sempervive
Gallec / Portugués: Aloès, Erva-Babosa, Azebre
Grec: Αλόη η γνησίαΑλόη η γνήσια / Ασβάιν / Φαρμακευτική αλόη
Hebreu: ‫ אלוי אמתי‬/ ‫אלוורה‬
Hindi: Guarpatha, Ghikanavar
Hongarès: Barbadosi aloé / Nyugat-indiai aloé / Orvosi aloé / Valódi aloé
Japonès: Itza, Irazu, RoKai
Koreà: Nohwe
Malai: Jadam
Rus: Obiknovienni Sabir, Stoletnik/Алоэ настоящее/ Алоэ барбадосское / Алоэ
индийское / Алоэ обыкновенное
Sànscrit: Ghrita-kumari, Kumara
Turc: Tıbbi sarısabır/ Sarısabır
Ucraïnià: Алое вера/ Алое весняне / Алое справжнє
Xinès: Lu Hui 庫拉索蘆薈/ 库拉索芦荟 / 芦荟 / 蘆薈
Planta suculenta perenne, estolonífera, amb arrel fibrosa forta. Roseta compacta de fulles
basals (fins a 20), sèssils, cintades, lanceolades, una mica blavoses o de color verd gris, que
poden virar a vermellós, sobretot a les vores i en petites taques. Es dirigeixen cap amunt.
Tenen de 20-50 cm de llarg per 4-6 d'ample a la base, i secció còncava a la part superior i
convexa a sota. A sota de l'epidermis, i molt enganxat a ella, hi ha el parènquima polpós
que ocupa la major part de l'espai carnós. A la base de les fulles hi ha vasos conductors
plens de làtex del color de la mel (groc fosc) i d'olor gairebé nauseabunda, acre. L'epidermis
té taques blanquinoses que poden tornar-se vermelloses, de contorn borrós, molt poc
nombroses i disposades irregularment tant a la cara adaxial com al revers. Les fulles tenen
marges una mica rosats i armats amb petites (2 mm) dents espinoses, espaiades d'1 a 2
cm, no molt estretes, de color rosa ataronjat molt pàl·lid. Les fulles poden arribar a pesar
fins a 0.75 Kg cadascuna. La inflorescència, inclòs el peduncle, té uns 40-60-150 cm d'alt,
en raïm de 30-50 x 5-6 cm, simple, i és densa a la antesi i en la fructificació. Les flors, unes
288 (+/- 77) de color groc a porpra (rares vegades blanques) es disposen en espigues, de 0.4
m amb flors que miren al final cap avall, al cim d'una tija florífera lateral, simple o amb una
o dues ramificacions, en total, de 0.6 a 0.9 m, o fins a 1.5 m. Les bràctees florals -ja
presents escampades i escasses en la tija floral per sota de la inflorescència- tenen 8-11 x
5-6 mm i són triangulars, acuminades, membranàcies i amb lleugeres crestes marrons
paral·leles. Les flors, curtament pedicel·lades, són sub-erectes a la pre-antesis, patents en
l’antesi i, després, pengen al madurar i en la fructificació. Els pedicels tenen 4-5 mm, són
una mica acrescents i arriben fins a 7 mm a la fructificació. El periant, de 25-30 mm, és
tubulós, lleument estret a la base, i de color groc en general; els tèpals externs estan
soldats a la meitat inferior de la seva longitud. Els estams, exerts, mesuren 30-35 mm.
L’antesis dura unes 48 hores i la dehiscència de les anteres coincideix amb l’obertura del
periant. La receptivitat de l’estigma és major el segon dia de l’antesis. La producció de
nèctar arriba a 0.34 mL per flor. El quocient pol·len/òvul és de 4.115. Les flors són sovint
visitades per insectes: Apis mellifera, Trigona, Poliste, Eumenes, Vespa, Leucippus falax,
Amazilia tobaci. Deu haver-hi protàndria i auto-incompatibilitat ja que normalment fa molt
poques llavors. La proliferació irregular de cèl·lules mare del pol·len (39%) suggereix que
l’estrès del medi ambient (temperatures de 32 a 40 º C), la insolació molt forta i la baixa
humitat poden induir inestabilitat cromosòmica i canvis fisiològics que alteren el normal
desenvolupament pre-meiòtic, i que pèrdues o addicions de fragments cromosòmics poden
tenir lloc junt amb deficiències o duplicacions de gens. La corol·la és tubular, gairebé
cilíndrica, d’uns 3 cm, i a l’obertura té 6 lòbuls. Les poncelles fan només 2-6 mm. Els
estams, 6, estan adherits al receptacle. L'ovari, en canvi, és lliure. Hi ha molt nèctar,
generalment, a la base. El fruit és una càpsula de 20-25 x 6-8 mm, amb llavors de 0.5 cm,
sense comptar les ales. El fruit és una càpsula triangular i conté nombroses llavors.
Algunes varietats no produeixen llavors. Fisiològicament és una planta que fa la funció
clorofíl·lica en la modalitat C4. Això vol dir que de dia tanquen els estomes i els obren de
nit. De nit carboxilen i, gràcies a la fosfo-enol-piruvat-carboxilasa i a la màlico-
deshidrogenasa, transformen el midó en àcid màlic, que s’acumula als vacúols. De dia
descarboxilen el malat i fixen el CO2 i van sintetitzant midó i glucans. El CO 2 es fixa gràcies
a rubulosa-bifosfat-carboxilasa.
ESTRUCTURA MICROSCÒPICA: Un tall transversal de la fulla ens deixaria veure una

epidermis típica, amb parets superiors molt cutinitzades; un còrtex amb cloroplasts i feixos
vasculars amb làtex groc, una massa transparent mucilaginosa (mesòfil) o polpa rodejant
els feixos vasculars en forma de parènquima lacunar esponjós. Dins les cèl·lules del
parènquima verd a més de clorofil·la hi ha midó i algun cristall d’oxalat càlcic. El
parènquima incolor ocupa un 40% almenys de la secció foliar. Els feixos de vasos cribrosos
es troben als marges i estan inclosos dins un endoderma i amb, dins, cèl·lules d’origen del
pericicle junt al xilema i al floema. Resumint, en secció es veu un anell fi verd exterior, un
anell fi més interior perifèric groc, i una gran massa central transparent incolora
Aloe vera al món, segons GBIF
Prové de l'Àfrica del NE, concretament de l'illa de Socotra, situada a l'Oceà Índic, entre
Somàlia i el Iemen (país al qual pertany en l'actualitat). Es considera sub-espontània al
Nord d'Àfrica (incloses les illes Canàries), així com a les costes meridionals d'Europa. Però
el seu cultiu és intensiu en les Antilles (illes d'Aruba i Bonaire), Curaçao, i en altres zones
tropicals similars: Haití, Hawaii, etc. A l'Àfrica el cultiu és extensiu a Kènia, Tanzània,
Etiòpia, Nigèria. També es conrea en alguns països andins, Veneçuela, Mèxic, Texas,
Florida, Arizona, i al Nord d'Àfrica, des de les illes Madeira fins el Sudan. Es conrea així
mateix en jardins resguardats de la fred i en hivernacles, gairebé sempre no gaire lluny de
la mar, en gran part dels països de les zones temperades. No obstant això, en les mateixes
Barbados ja no s'explota el seu cultiu. A Àsia es troba des de l'Índia fins a Malàisia. Es fa
millor en terrenys sorrencs una mica nitrificats o pedregosos, en climes no massa freds o
protegit del fred i de l’excés d’humitat. Potser els llocs on es cultiva a més gran escala sigui
l’estat de Texas (Vall del Río Grande), a La Florida i a Califòrnia. A Israel es pot cultivar amb
èxit to i haver de suportar temperatures properes als 4 º C durant dos mesos. Per altra
banda a Xile resisteix sequeres importants amb temperatures de 45 ºC, gràcies als seus
gens Hsp`70 i Hsp100 i ubiquitina.
ESPÈCIES SIMILARS
Al gènere Aloe hi ha unes 360 espècies, o gairebé 600 segons alguns botànics. Viuen en
zones tropicals. I es crien, o fins i tot s’hibriden, en molts jardins. Les més corrents són,
apart l’Aloe vera, A. arborescens i A. umbellata=saponaria, almenys a Catalunya. La
majoria són oriünds de la zona de l’Est de l’Àfrica, des del Cap de Bona Esperança, a la
punta Sud, fins la mateixa Aràbia. A Sud-àfrica s’hi poden trobar 119 espècies, de les quals
71 són endèmiques del país.
Al món, entre les medicinals destaquen algunes espècies:
-A. albiflora. Conté àcid hidroxi-cinàmic (derivat); 1,2-etan-diol, fenil
-A. arborescens [Sayyan, en Kone; Inkalane, en zulu; Hiha-iraru («no cal metge», en
japonès]: Es conrea en molts jardins espanyols, arriba fins a 3.5 m d'alçada. Té fulles
bastant estretes i llargues. La tija pot ramificar-se molt. Té moltes virtuts: contra tumors,
leucèmia, limfomes, fibrosarcomes, malalties de la pell, al·lèrgies, inflamacions, dèficit
immunitari, diabetis, cremades per radioteràpia, etc. Conté aloenina, àloe-mannana
(inhibeix sarcomes), i arborana B, beta-sitosterol; 3-hidroximetil-furà; (Z)-3-esanol; (Z)-
esanal, aloctina A (inhibeix el fibrosarcoma). Els dímers elgènics A i B inhibeixen l'activat
citosòlica de la deshidrogenasa alcohòlica i la aldehid-deshidrogenasa; i redueixen, doncs,
la intoxicació etílica. Conté proteïnes amb activitat anti-proliferativa.
-A. aristata. Conté 3etil-fenol; p-etilèn-guaiacol; vainillina.
A. aspera. Conté m-pirol; àcid oleic (derivats); campesterol (derivats); estigmasterol
(derivats).
-A. capensis [Shubiri, en suahili]: Té fulles més blavoses i espines més patents en els
marges laterals. S'utilitza com a font de colorant fosc. El seu sèver és marró fosc, però amb
reflexos verds. Prové de el Cap, Lesotho, Natal (Sud-àfrica). Pincipis actius: 13-27% derivats
hidroxi-antracènics: aloïna A, aloïna B, aloïnòsid A, aloïnòsid B, 5-hidroxi-aloïna A
[exclusiu d’aquesta espècie], àloe-emodina, crisofanol feroxidina, feroxina A, feroxina B,
aloeresina A, aloeresina B, aloeresina C, iso-aloeresina A, aloeresina D [exclusiu de Kènia],
aloenina B [de Kènia]. Sol emprar-se per elaborar l’anomenat «amarg suec». Dosis diària
màxima 100 mg (=0.1 g).
-A. chinensis. Es pot considerar espècie apart o simplement una varietat asiàtica. Té
taques allargades blanquinoses i de contorn borrós a les fulles.
A. ferox [Bergaalwyin, en Afrikaans; Umhlaba, en zulú]. Originari d'Orange, Lesotho i
Natal. S'usa com el capensis. Amb la inflorescència pot sobrepassar els 5 m d’alçada. Conté
arabinogalactans i rhamnogalacto-uronans. És la font principal de sèver o suc concentrat
fosc per a usos medicinals.
A. jucunda. Conté àcid fenil-acètic; benzè-4-etil-1,2-dimetoxi; 4-vinil-veratrol; 2-allil-1,4-
dimetoxi-3-metil-benzè; fenol,3,5-bis(1,1-dimetil-etil); estragol ; bumetrizol.
-A. linguiformis (= Glotiphyllum linguiformis): extensament present, per exemple, als
jardins del castell rus de Calella de Palafrugell (Cap Roig). Hom diu que el marí rus, potser
bolxevic camuflat de tsarista, el va conrear perquè creia fermament que la planta era activa
contra el càncer en humans.
-A. macra. De les Illes Maurici i Reunió.
-A. perryi: pot substituir a l'A. vera, però es considera menys poderós. Prové de l'illa de
Socotra.
-A. plicatilis: de el Cap de Bona Esperança.
-A. purpurea. De les Illes Maurici i Reunió.
-A. sp.: similar a l’Aloe vera, del Rajasthan. Flors amb 8 dels 11 caràcters de l’Aloe vera
diferents. Inflorescència molt més ramificada., fulles amb menys (30%) per planta, menys
gruixudes però més llargues i amples, amb contingut igual en polisacàrids, però molt
inferior (4, respecte a 400 ppm) en aloïna. És una varietat molt adient per a prepara
begudes i sucs.
-A. succotrina Lam. (= A. vera Miller, = A. purpurascens Haw.). Originari de Kapland, a
Sud-àfrica.
-A. tormentori. De les Illes Maurici i Reunió.
-A. tenuior: l'arrel s'utilitza al país d'origen (Sud-àfrica) contra els cestodes (cucs intestinals
de secció plana)
-A. umbellata (= A. saponaria; = A. latifolia). [Icena, en zulú; Sereledi, en tswana].
S'utilitza al país d'origen (Lesotho) per ferides, cremades (per insolació) i furóncols; i,
internament, contra la tènia. Es fan banys col·lectius en aigua contenint la seva infusió
quan hi ha epidèmies de refredat, per estroncar-les. Els que han viatjat a Sud-àfrica
afirmen que o els botànics europeus estan equivocats, o la planta ha evolucionat al Sud
d'Europa cap a formes molt diferents de les nadiues. Té les fulles no molt llargues, una
mica vermelloses i molt tacades molt allargades ataronjat-rosades, estretes, paral·leles. Les
flors s'utilitzen en ungüent oliós per curar cremades. Conté antranols.
Tot i que pot suposar-se que tots els àloes són medicinals, TORKELSON, per exemple, afegeix
a la llista anterior, els següents: A. boylei, A. bracteata, A. burgersfortensis, A.
candelabrum, A. castanea, A. cooperi, A. davydana, A. dhufarensis, A. ecklonis, A.
fosteri, A. humilis, A. krausii, A. macrantha, A. marlothii, A. minima, A. succotrina,
A. tomentosa, A. volkensii. Els àloes més usats medicinalment són A. vera i A. ferox.
Aloe ferox pràcticament només s’empra per extraure’n el sèver (=acíbar).
HISTÒRIA
A la Xina, uns dibuixos de la planta de l’àloe emprada per un metge que està tenint cura de
les ferides d’un soldat, s’atribueixen al temps de la cort de FU-HSI, del segle XXVII a.C. Molt
després, la farmacopea de la dinastia Song (750 d.C.) recollia algunes propietats de l’Àloe
vera, contra les convulsions infantils, la febre, els abscessos i la sinusitis). Almenys en una
tauleta d’argila amb escriptura sumèria del segle XXI a.C. s’hi menciona aquesta planta. Hi
ha dibuixos d'àloes en algunes tombes de faraons. En aquella època de l'antic Egipte es
fabricaven elixirs de llarga vida contenint suc de l’Àloe (vegeu papir d'Ebers, del segle XVI
a.C.) i la mateixa NEFERTITI (segle XIV a.C. ) l’emprava per abellir la pell. Però segurament ja
s’emprava allí durant el quart mil·lenni a. C. Per altra banda, a l’actual Líban, a les ruïnes
del temple del sol a la ciutat de Baâlbek (o Heliòpolis per als grecs) s’hi troba una figura del
déu Baal-Zebut (déu de les mosques després reconvertit en bel-zebú) sostenint una planta
d’àloe, segurament esculpida cap a l’any 2000 a.C. en temps del domini de la religió
cananea. Molt probablement, la reina de Saba, al segle X a. C. usava olis balsàmics amb
suc d’àloes del seu país per tenir cura de la seva pell i cabells, tan admirats precisament
per SALOMÓ. Textos perses del segle V a.C. mencionen les virtuts medicinals de l’Aloe vera.
Al segle IV a. C., ALEXANDRE EL GRAN, aconsellat per ARISTÒTIL, va conquistar l'illa de Socotra
per proveir-se més fàcilment de les fulles de l'àloe. Les empraven per curar les ferides dels
soldats. Al segle I a. C., la famosa reina CLEÒPATRA tenia cura el seu cutis, tan admirat per
MARC ANTONI, untant-lo amb àloes. Potser era Aloe vera o potser era una altra planta. El
mateix cos de JESUCRIST va ser embolicat en un rotlle de mirra i àloes d’uns 30 Kg per
NICODEM (Joan: 19: 39); i, sembla que no li va anar malament. Però ja abans la Bíblia
menciona l’àloe, per exemple a Números 24:6 («Com valls amb torrents s’han estès, com
jardins al costat del riu, com àloes que Jehovà plantà, com cedres a vora les aigües»). O al
Salms 45:9 («Tota la teva roba és perfum de mirra, àloe i canyella». O a Proverbis 7:16,17
(«Sobre el meu llit he estès una bonica vànova de lli egipci, l’he perfumada amb aroma de
mirra, àloe i canyella»). O al Cant dels Càntics 4:12-14 (« Tu, germaneta, promesa meva, ets
jardí clos, closa font, pou segellat, jardí on broten els magraners de fruits exquisits; jardí on
hi ha flors d’olivereta, nards i safrà, canya aromàtica i canyella, tota mena d’arbres
d’encens i mirra i àloe»). Però en tots els casos la Bíblia no es referix a Aloe vera sinó a una
altra planta, potser un arbre de l’Índia, de la família de les timeleàcies, de resina molt
aromàtica: Aquilaria agallocha ‫« – אֲהָ לִ ים‬ahalim». O potser alguna espècie de Commiphora.
Al segle I de la nostra era, DIOSCÒRIDES escrivia en el seu famós tractat De Materia Medica,
sobre moltes virtuts de l'Àloe, ja fos en ús intern (insomni, desordres estomacals, dolors
localitzats, restrenyiment, mal de cap) com en ús extern (pèrdua de cabell, ferides sagnants,
mal de ronyons, malalties de la boca i genives, taques i cremades de sol, úlceres genitals,
abscessos, picors, hemorroides, torçades, amigdalitis, i per mantenir net el prepuci i els
ulls). PLINI EL VELL; CELS, GALÈ DE PÈRGAM (metge de l’emperador MARC AURELI), contra
trastorns gastro-intestinals i per guarir ferides. Al segle XII a Alemanya sant ALBERT EL
MAGNE emprava àloes contra paràsits intestinals. Al segle XIII, MARCO POLO va constatar
l'ús i admiració dels xinesos pel Aloe chinensis. Al segle XV, en època dels Reis Catòlics,
eren molt cultivats a Andalusia, ja que els àrabs l'apreciaven molt. Un dels noms àrabs de
la planta (sàber) significa paciència, que és el que cal, per exemple, per tornar a ressuscitar.
A la Meca i a l’entrada de les cases de molts musulmans s’hi poden veure àloes. El mateix
CRISTÒFOR COLOM en duia als vaixells durant els viatges per descobrir les Amèriques. Al
segle XVII JOHN GOODYEAR, en la seva versió de De Materia Medica, afirmava que l’àloe és
molt amargant i d’olor forta, amb la virtut de unir, fer adormir, assecar, engruixir, fer anar
de ventre i netejar l’estómac, d’aturar els esputs de sang i alliberar els ictus i guarir les
úlceres genitals. El 1820 la farmacopea dels Estats Units ja reconeixia l’Àloe de les illes
Barbados com un remei purgant i protector de la pell. Al segle XX MAHATMA GANDHI bevia
suc de l’Àloe tot sovint. I el gel de la planta s’emprà al Japó per guarir les cremades
provocades per l’explosió de les bombes atòmiques que posaren fi a la Segona Guerra
Mundial. El mercat internacional mou (2018) uns 125-1300 milions de $ en Aloe vera cru i
uns 110-1100 milions de $ en productes amb Aloe vera. El 65% del mercat està dominat
pels USA; l’Índia domina un 10% i la Xina un altre 10%.
LITERATURA
―«Más amargo que el acíbar». En sentit literal o en sentit figurat.

JULIO FLÓREZ.―»Cierto es que hay ámbar y color y almíbar en muchas de esas flores, mas te
advierto que éstas esconden repugnante acíbar, olor de cirio, y palidez de muerto.
ANTONIO MARTÍNEZ Sábila Milagrosa, Y las Arrugas

Dulce y Espesa, Quitas de Enmedio.
«Queridísimo Alóe Vera
Verde y Tiesa,
Tu Cálida Compañía Gracias Plantita!
Hierba Misteriosa.
Me Maravilla Eres un Amor!
Y Me Regenera. Mágico Remedio Y ser tu Cuidador
Que la Piel Curas Me Honra y Excita».
CULTIU DE L’ALOE VERA

Normalment, es compren plantes reproduïdes vegetativament, ja que les varietats estàndard

són estèrils. S'han fet així perquè sempre produeixin substàncies semblants. És fàcil fer
créixer un Àloe petitó. Es posa en una caixa gran o torreta d'uns 40 cm de profunditat i
amb un fons de sorra barrejada amb una mica de torba. A sobre d'aquest fons d'uns 10 cm,
s'omple l'espai amb barreja de sorra + torba + terra bona rica en humus. Al centre es
col·loca la planta i es rega abundantment tot. No convé que li toqui el sol directament
durant molta estona. Ara bé, plantes crescudes a ple sol produeixen més i majors arrels
axil·lars, i això fa que tinguin el doble de massa que aquelles crescudes a mitja ombra o
només el 10% de les crescudes a l’ombra intensa. L’ombra parcial incrementa el nombre i la
longitud de les fulles produïdes per la tija primària, però la massa (en sec) queda reduïda al
66% de la que s’aconseguiria a ple sol. La massa de les arrels queda reduïda també. A
mitja ombra al 28% i a plena ombra al 13%, respecte a la que s’aconsegueix a ple sol. Amb
tot, al cap de sis mesos les diferències entre les concentracions d'aloïna i carbohidrats
solubles és mínima. La glucosa és el carbohidrat soluble més abundant. Si es prefereix
col·locar la planta al terreny directament, abans caldrà fer un forat d'uns 60 cm d'ample per
60 cm de fondo, en el qual es posarà la barreja de sorra + torba, barrejada amb la terra del
voltant; i, si aquesta no fos bona, terra extra. Potser és millor regar la planta abundantment
però no gaire sovint. Que no hi hagi altres plantes a prop. Aviat, hi haurà plançons laterals.
Caldrà esperar que tinguin almenys 15 cm d'alt per arrencar amb cura i fer-los viure
independentment. Evidentment, a l’hora d’eixarcolar la terra cal tenir molt de compte en no
fer malbé les arrels de l’Aloe vera. Quan la vulguem trasplantar val més deixar-la a l’aire
uns 9 dies perquè cicatritzi la ferida que li haurem provocat al fer l’esqueix. La propagació
pot ser per llavors, però només són fèrtils les llavors produïdes per fecundació creuada, no
les produïdes per una planta aïllada. Per altra banda, cal tenir en compte que si hi ha altres
espècies del gènere a la vora poden produir híbrids fàcilment. Hi ha plantes que no
produeixen llavors. I la germinació no sol pujar del 25% a les llavors normalment en
condicions normals. En càmera climàtica pot arribar al 65 %. Un cop germinades les
llavors, caldrà esperar 4 anys a tenir plantes aprofitables comercialment. I les plantes no
solen viure més enllà de 12 anys. La reproducció vegetativa és la més emprada per
viveristes. Es poden aprofitar rebrots (3-4 per any). Així podrem «ja» aprofitar les plantes al
cap de 18 mesos. Aprofitar bocins d'arrels no és tan eficient, ja que triguen 2 anys a ser
aprofitables i hi ha perill que agafin malalties a través dels talls. En aquesta espècie sembla
que la propagació in vitro sigui realment rentable. A més, hi ha l’avantatge de la conservació
genètica del clon escollit. Es pot esterilitzar els segments amb estreptomicina i bavistina i
després amb clorur mercúric o hipoclorit sòdic. Per evitar que els segments segreguin
massa suc groc, es pot afegir vitamina C al medi on hi haurà una font adient de Carbó (1
g/L PVP= polivinil-pirrolidona), i àcid cítric (0.5 g/L). Les arrels adventícies tractades amb
àcid salicílic i àcid indol-butíric, durant 35 dies contenen molt més àloe-emodina (x10) i
crisofanol (x8) que les no tractades. Normalment s'afegeixen auxines i cito-quines per
iniciar els desenvolupament del call. Després, progressivament caldrà anar passant a un
medi cada cop menys xop. Un medi MS (MURASHIGE & SKOOG)** amb 2 mg/L de BAP (=6-
benzil-amino-purina) i 0,5 mg/L d’àcid naftalèn-acètic pot donar lloc a 75 nous tanys d’uns
4 cm.
El medi (MURASHIGE & SKOOG) porta:

• Ammonium nitrate (37.5%), • Manganese sulphate monohydrate
• Boric Acid (<=0.14%), (<=0.4%),
• Calcium chloride (<=7.5%), • Myo-Inositol (<=2.5%),
• Cobalt dichloride hexahydrate (<=0.0006%), • Nicotinic acid (<=0.01%),
• Copper sulphate pentahydrate (<=0.0006%) • Potassium dihydrogen-orthophosphate
• Disodium molybdate dihydrate (<=0.006%), (<=4%),
• Edetate disodium dihydrate (<=1%), • Potassium iodide (<=0.2%),
• Ferrous sulphate heptahydrate (<=0.65%), • Potassium nitrate (43.2%)
• Glycine (<=0.05%), • Pyridoxine hydrochloride (<=0.01%),
• Magnesium sulphate (<=4.1%), • Thiamine hydrochloride (<=0.002%).
• Zinc sulphate heptahydrate (<=0.2%),
Les arrels solen formar-se al cap d’un mes; solen haver-n’hi 5, d’uns 3.5 cm. Després,
progressivament les plantes hauran d’anar rebent llum solar directa, almenys un 30% de
les hores diürnes. Il·luminant les plantes amb UV això fa que continguin més aloïna, però
menys clorofil·les (A, B). Perquè continguin més (x 2.5) aloïna, es pot afegir triptòfan (20
mg/L) al medi o encara millor (x 40) afegint B5, que és un medi de cultiu amb els següents
ingredients en mg/L:
• MACROELEMENTS
◦ Ammonium sulphate 134.000
◦ Calcium chloride 113.230
◦ Magnesium sulphate 122.090
◦ Potassium nitrate 2500.000
◦ Sodium phosphate monobasic 130.420
• MICROELEMENTS
◦ Boric acid 3.000
◦ Cobalt chloride hexahydrate 0.025
◦ Copper sulphate pentahydrate 0.025
◦ EDTA disodium salt dihydrate 37.300
◦ Ferrous sulphate heptahydrate 27.800
◦ Manganese sulphate monohydrate 10.000
◦ Molybdic acid (sodium salt) 0.213 0.750 2.000 100.000 1.000 1.000 10.000 20000.000
Potassium Iodide
◦ Zinc sulphate heptahydrate
• VITAMINES
◦ myo-Inositol
◦ Nicotinic acid (free acid)
◦ Pyridoxine HCl
◦ Thiamine hydrochloride
• CARBOHIDRAT Sucrose Total (grams/litre) 23.2
Les plantes del planter solen plantar-se al terreny definitiu a distàncies de 60 x 60 cm (o 45

x 90), en clots de 15 cm. Cal prémer bé el sòl al voltant de la nova planta. Si el sòl no té un
bon drenatge, la planta pot ser atacada pel fongs Alternaria alternata, Alternaria brassicae,
Fusarium oxysporum, Nigrospora oryzae, Trichoderma viride, Verticillium sp. Aquest darrer
es pot combatre amb un altre fong antagònic: Trichodermna asperellum o T. viride o T.
harzianum. El fong endofític de l’Aloe vera, Talaromyces wortmannii té activitat antibiòtica,
gràcies als seus principis actius: wortmannina-diol; wortmannina; wortmannina B;
wortmina; àcid emòdic; skyrina; oxiskyrina; rugulosina A, rugulosina B. Especialment l’àcid
emòdic i l’oxyskirina són actius contra: Acinetobacter baumannii, Enterobacter sp.,
Enterococcus cloacae, Escherichia coli, Klebsiella penumoniae, Pseudomonas aeruginosa. La
skyrina i la rugulosina A són actius especialment contra Gram-positius, amb una MIC de 4-
16 micrograms/mL. La biemodina també té efecte però menys fort contra Gram-positius, en
especial contra el MRSA.
Apart, a les arrels pot haver-hi bacteris:
• Achromobacter aloeverae (Gram-negatiu, aeròbic, en forma de bastó)
• Actinobacteria
• Azospirillum
• Azotobacter
• Bacillus aeropilus (antipatogènic)
• Bacillus anthracis (antioxidant)
• Bacillus tequilensis (antipatogènic)
• Bacterioidetes
• Chryseobacterium indologenes (antipatogènic)
• Enterobacter ludwigii (antioxidant)
• Firmicutes
• Lactobacillus brevis (antipatogènic)
• Macrococcus caseolyticus (antioxidant)
• Micrococcus aloeverae (proteoïnolític)
• Proteobacteria
• Pseudomonas hibiscicola (antioxidant)
• Pseudomonas entomophila (antipatogènic)
Per prevenir el creixement de males herbes la planta suporta bé el plàstic negre (polietilè de
0,1 mm) cobrint el sòl. Tot i ser planta de secà, necessita de tant en tant o pluja o reg. Seria
ideal en general mantenir la saó al 15%. Però en deserts com els d’Atacama caldria una saó
del 75% de la capacitat de camp. En altres zones recomanen mantenir la capacitat de camp
al 40% i la insolació al 50%. A Mèxic, per exemple, reguen durant 3 hores un cop per
setmana amb uns 20 L/m2/hora. El terreny no se sol adobar, però a l’Índia hi posen una
fina capa de fems de vaca barrejada amb terra. A Mèxic hi afegeixen compost. Uns 150
Kg/Ha de N inorgànic també fa que s'incrementi la collita. Poden ser 500 Kg/Ha d’urea, 2
cops l’any. A més de l’adob nitrogenat, als 4 mesos de la plantació, i també al mateix temps,
un esprai de 1500 ppm de BA (N-6-benzil-adenina) fa que es formin més fulles. I una
aplicació d’aminoàcids foliar fa que tinguin més concentració de principis actius i més
potencial antioxidant. Un factor afegit per millorar el rendiment pot ser la inoculació de la
rizosfera amb endogonals, ficomicets endomicorrízics (Glomus intraradices, Glomus mossae).
Almenys això fa que les plantes continguin més aloïna i beta-polisacàrids. La planta també
es pot cultivar en testos (24 L torba/compost + sorra perlita). És més car però facilita en
tenir-ne millor cura i millor productivitat. És possible també fer cultiu hidropònic, però
potser no compensi les despeses. Cal posar a l’aigua 9.7 mil·liequivalents L ￹deNO3 i 5.8/L
de K. I potser quantitats molt menors de NH4. La planta tolera una mica de salinitat al
sòl, ja que por créixer a les platges marítimes. Amb aigua de reg amb fins a 9 dS/m
s’incrementa la concentració de glucosa, xilosa i mannosa al mesòfil. El clorur sòdic es va
acumulant a la planta. Per si de cas més val introduir la salinitat a poc a poc al sòl (de 30
a 120 mM) de NaCl. Les plantes segueixen tenint el 98% d’aigua. Els sucres solubles ajuden
la planta a combatre l’estrès degut a la salinitat o a la sequera. La concentració d’aloïna és
màxima amb 15 dS/m, però amb més salinitat decreix. Les proteïnes augmenten al
parènquima i disminueixen al clorènquima amb salinitats creixents fins a 120 mM de NaCl.
A les dues zones, amb fins a 120 mM de NaCl, s’incrementen les concentracions de prolina i
PEPc (fosfo-enol-piruvat-carboxilasa). [També les persones ajusten la seva pressió a la
sequera i la calor apujant la pressió arterial, per mantenir-se operatives]. El gen que regula
l’enzim NADP-àcid màlic és induït per una salinitat alta o per deshidratació o per àcid
abscíssic exogen, però no per fred. Això passa ja al cap d’unes hores. L’enzim catalitza la
descarboxilació oxidativa reversible de L-malat per produir CO2, piruvat i NADPH.
Afegint silicats a la dissolució nutritiva s’abaixen les concentracions a la planta de Na i Cl
però puja la de K, i això fa que les plantes creixin més. Així s’activa la H+-ATPasa a la
membrana plasmàtica i al tonoplast, i s’incrementa la H+pirofosfatasa al tonoplast, malgrat
l’estrès per salinitat a les arrels. Normalment es cullen les fulles sanes inferiors de plantes
de més de 2 anys, després de 15 dies sense regar-les, preferentment a la tardor (octubre), o
també pel mes de maig. La collita màxima pot arribar a 80Tm/Ha. Es pot aconseguir per
manipulació transgènica que plantes d’Aloe vera produeixin IFN-alfa-2, de molta utilitat
contra els virus. I en cèl·lules humanes A549 infectades amb el virus lític de l'encèfal-
miocarditis fan que la concentració de l’IFN-alfa-2 recombinant pugi a 2180UI/mg. O sigui
que la planta és capaç d’expressar la proteïna humana com a resposta a una infecció vírica.
Malauradament les arrels de l’Aloe vera poden ser atacades pel nematode Scutellonema
brachyurum. Un nematicida natural és l’extracte de Neem (Azadiracta inicia) que es ven com
a adob amb aminoàcids.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ALOE VERA
-abortiu (sèver) -emmenagog

-condicionant i marcador del cabell -ecbòlic (augmenta contraccions uterines)
--afrodisíac -emol·lient
analgèsic -enfosquidor del cabell
-anestèsic local -epitelitzant
-angiogènic (en ovaris sans) -espermaticida (1% acetat de Zinc + 10%
-antiangiogènic (en tumors) suc d’àloe liofilitzat)
-antiinflamatori -estimulant del creixement tissular
-antibiòtic -estomacal
-anticoagulant -fertilitzant (tassa d'embarassos i pes de
-anticonvulsiu nadons)
-antigripal -filtre solar (amb retinil-palmitat i
-antihelmíntic micosporina de Porphyra vietnamensis)
-antineoplàsic -fixador de dentadures postisses (gel)
-antioxidant (vitamina E, carotenoides, -fungicida
vitamina C, flavonoides, tanins) -hemopoètic
-antipirètic -hemostàtic
-antisèptic (motlles dentals 7 min., etc.) -hepàtic
-antitumoral -hidratant
-antiverí (antídot de l’estricnina i altres -hipoglucemiant
narcòtics) -hipotensor
-antivíric -humectant
-aperitiu -immunoestimulant
-aromatitzant (llavors 0.2 %, rel 0.01%) -inhibidor de la ureasa
(begudes i rebosteria -insecticida
-astringent -larvicida (nanopartícules de Plata /gel
-bactericida d’Aloe vera)
-bèquic (antitussigen -laxant
-catàrtic -limfàtic (estimula circulació limfa)
-cicatritzant -lubricant quirúrgic preventiu d’adhesions
-colagog peritoneals
-colerètic -lubricant sexual (amb mel)
-conservant (grans de magrana, rel de -madurant sexual similar a l’hormona
Nelumbo) fol·lículo-estimulant (FSH)
-contraceptiu -millora absorció intestinal
-cordial -millora aprenentatge
-cosmètic -mucolític
-dentifrici -nutritiu
-depuratiu -oftàlmic
-desintoxicant d’arsenit sòdic -osteogènic
-desintoxicant del bisfenol A (als testicles -oxitòcic
-desintoxicant de Fluor -peristaltisme (estimula)
-desintoxicant de formaldehid a l’aire -prebiòtic (fructans, acemannana) al 5 %
-desintoxicant de petroli i derivats -preventiu de càlculs renals
-desintoxicant del tetraclorur de Carboni -preventiu de congelacions (amb trementina)
-desodorant (caçadors) -preventiu d’hiper-calcificacions per
-detergent de teixits sobredosis de vitamina D
-dràstic (laxant fort) -preventiu de petites rascades a la pell
-digestiu -protector de raig X (fetge, ronyó, testicles)
-diürètic (creatinina, Sodi) -protector renal (front al diclofenac i a la
gentamicina) -transportador del radioisòtop pertecneat
-protector solar que facilita el bronzejat sòdic
-proteolític en ferides amb teixit mort -transportador transdèrmic (vitamina D,
-purgant diclofenac, didanosina, hidrocortisona-21-
-re-epitelitzant acetat, nimesulida, piroxicam)
-refrescant -vasodilatador de capil·lars sanguinis
-regenerador de les mucoses -vermífug
-resolutiu -vomitiu (sèver)
-sedant cerebral -vulnerari
-tònic capil·lar (cabell)
USOS DE L’ ALOE VERA
-abscessos (pus) -caspa (dermatitis seborreica)

-acne comú -cataractes
-acro-cordomes (berrugues digitiformes) -cefalees rebels a tractaments
-aftes convencionals
-agulletes (cruiximent) -cesària
-al·lèrgies alimentàries -Chikungunya (preventiu, amb Bacillus
-al·lèrgies a plantes vesicants sphaericus)
-alopècia (caiguda de cabell) areata -ciàtica (extracte alcohòlic)
-Alzheimer -cicatrius o ferides quirúrgiques (llambric
-amenorrea neonats, circumcisió) (amb oli de rosa
mosqueta i Centella asiatica)
-amigdalitis
-cirrosi hepàtica periportal (polisacàrids
-anèmia
d’alt PM)
-anorèxia (50 mg)
-colesterol alt, en especial LDL-colesterol
-apoplexia
-còlics
-arrugues
-colitis ulcerosa
-arterioesclerosis (prevé calcificació a les
-còlon irritable (amb Camamilla)
artèries principals)
-colze de tenista
-artritis
-condilomes
-artritis reumatoide
-congelacions
-asma (suc amb clara d’ou)
-congestió cerebral
-astènia
-conjuntivitis
-ateroesclerosis
-convulsions
-berrugues planes o apendiculars
-cor dilatat
-blefaritis
-còrnia lesionada per àlcalis (ulls)
-boca seca a la UCI (àloe amb menta)
-cremades de primer o segon grau (millor
-bronquitis
encara amb membrana amniòtica) (o amb
-butllofes a la pell extracte de Nerium oleander i tel d’ou)(+
-cabell sec o que cau mel)(àloe-emodina + resveratrol)
-càlculs renals -cremades pel sol
-càncer en general: anus, boca, bufeta de -cremades per radioactivitat (amb baba de
l’orina, estómac (adenocarcinoma: aloctina caragol, chitosan i gelatina)
+ imatinib), fetge, glioma, laringe, nas, -dendrites (venetes)
mama (estrogen-dependent), melanoma,
-depressió
neuroblastoma, neuro-ectodèrmic, pell,
prepuci, pròstata (amb Milfulles), pulmó, -dermatitis atòpica
sarcoma L-1, ulls (neoplàsia esquamosa), -dermatitis per bolquers (amb Calèndula
úter, etc. -dermatitis per gas mostassa (+betaïna + oli
-candidiasis (àloe-emodina+ llum)(triphala + d’oliva)
àloe per netejar dentadura postissa) -dermatitis seborreica
-càries -dermatosis
-desmamament a l’aire de l’habitació (planta viva)
-des-pigmentació a la pell -FSH deficitària
-diabetis mellitus, i tipus 2 -furóncols
-disenteria -gastritis
-dismenorrea -gastroenteritis
-dispèpsia -gingivitis
-distensió abdominal -glaucoma UI
-distròfia muscular -gota
-diverticles -grassa abdominal
-dolors -grip
-dolors articulars -halitosi
-dolor rectal al defecar (per estrenyiment) -hemorràgies: externes/internes (AVPI12)
-èczemes -hemorroides
-electrocució (lesions posteriors) -hepatitis
-endometriosis -hepatomegàlia (fetge gros)
-enteritis -herpes
-envelliment de la pell -herpes labial (pupes) HSV-1 (millor amb
-enverinament de la sang Plata col·loidal
-epicondilitis -herpes genital
-epilèpsia (400 mg/Kg) -hidropesia
-episiotomia (amb Calèndula -hiperacidesa gàstrica
-erisipela -hipertensió
-erupcions infantils (xarampió, varicel·la) -hipertiroïdisme
-escaldadures -hipoglucèmia (pel letrozole)
-esclerosis múltiple (pal·liació -hipovitaminosis (C, B12) (millorant la
-esgarrinxades biodisponibilitat i assimilació de les
-espatlla espatllada vitamines)
-esquerdes als mugrons -hiperlipidèmia per tractament amb
letrozole de l’ovari poliquístic
-esquerdes a les mans
-hipotiroïdisme
-esquinços musculars (carn-esqueixats)
-histèria
-esquerdes a la pell
-icterícia
-esquerdes post-part
-ictus (preventiu)
-esterilitat amb cicles menstruals irregulars
-infeccions al voltant del punt d’injeccions
-estomatitis (amb mirra)
-injeccions (complicacions per penetrar a
-estomatitis/mucositis per quimioteràpia a
una artèria)
nens amb leucèmia limfoblàstica aguda
-insolació
-estrenyiment flàccid
-insomni
-extraccions dentàries
-intoxicació per bisfenol A
-estries postpart (amb oli d’ametlles dolces)
-intoxicació per diclofenac sòdic
-fartusseres
-intoxicació per pesticides (cartap, lindane
-febre (locions amb alcohol al clatell, front,
malathion)
peus i esquena)
-irritació post-depilació o post-afeitat
-febre intermitent
-irritacions de la pell
-ferides infectades UI/UE (+ Plantago
major)(+ mel de manuka) -isquèmies (pulmons, ronyons, etc.)
-fibrosis oral de la submucosa (amb -kraurosis (vulva)
cúrcuma i espirulina) -larves d’Anopheles stephensi
-fissures rectals/anals (nanopartícules Ag/gel)
-fístules -leishmaniosis
-flebitis -leucèmia
-fongs a la pell -leucopènia per ciclofosfamida
-formaldehid (dels mobles de fusta artificial) -laringitis (afonia)
-liquen pla (boca, vulva) -peus adolorits
-llagrimeig ocular -picadures d'insectes
-lumbago -picadures d’ortigues
-lupus eritematós -picadures de meduses
-magolament -picadures de peixos-aranya
-mal de cap -picors
-mal als pits -pielonefritis
-mal de coll -pigues
-mal al fetge (càpsula de Glisson) -pirosis (hiperacidesa)
-mal d’ossos -pits petits
-mal de panxa -placa dental
-mal de queixal -pleuresia
-malalties venèries (de transmissió sexual) -pleuritis
-malària (=paludisme)/ Plasmodium -proctitis (recte inflamat) per radioteràpia
falciparum -prostatitis
-melasma (taques fosques a la cara -psoriasis (crema al 0.5 % UE) (pròpolis
d’embarassades) 50% + Aloe vera 3%)
-memòria decadent -pulmonia (=pneumònia) (sèver UE)
-meningitis -pulmonitis per fum de tabac
-metàstasis -queloides (prevé)
-miàlgia -queratitis
-micosis -rascades
-migranyes -rectitis
-morats -reflux esofàgic
-morfinisme (10 mg/Kg àloe gel) -refredats
-mosquits (mata les larves d’Aedes aegypti) -resistència a la insulina
-mossegades de serps -ressaques alcohòliques [l’aloïna 300
-mucositats als bronquis mg/Kg p.o.) redueix un 40% la concentració
-nafres de decúbit etílica en sang, si s’administra 12 abans]
-nefropatia diabètica -reuma
-nervis seccionats parcialment -rinitis al·lèrgica
-nòduls reumàtics articulars -sarna (amb benjuí)
-obesitat (inhibeix la lipasa pancreàtica i -seborrea
anivella l’adiponectina) -sensibilitat dental
-olor de vell a la pell (per la ureasa) -septicèmia (coadjuvant)
-ossos malmesos per operacions de cirurgia -sequedat nasal (amb àcid hialurònicc)
(esponja d’acemannana) -sida
-osteïtis alveolar (dents) -síndrome de mans i peus UE (per
-osteoma cutis (post-operació) quimioteràpia amb capecitabina)
-otitis -síndrome metabòlica
-ovari poliquístic -sinovitis
-papil·loma -sinusitis
-paràlisis -sobre-excitació pel cafè o la cocaïna (millor
-parestèsia (esclerosis múltiple) amb teanina)
-pell envellida pel sol (àloe-esterol UI) -supuració ocular
-pell seca -talls
-penellons -taques a la pell
-pèrdua de tacte, o de sensibilitat a la fred i -telangiectàsia
a la calor -tendinitis (dolors de creixement)
-periodontitis achorrea (+ metformina) -tendons lesionats
(+alendronat) -tinya
-peu d’atleta -tiroïditis autoimmune
-torçades de peu -úlceres produïdes per radioactivitat (+
-tos de bronquitis (amb mel i cúrcuma) vitamina E)
-toxoplasmosis (amb Eucaliptus) -úlceres de turmell/cama (+ Plantago major)
-transaminases altes -ungles (vici de mossegar-se-les): sèver u.e.
-trastorns als genitals femenins (dissuasiu per l’extrema amargor)
-trastorns cardíacs -urticària
-trastorns renals -varicel·la
-triglicèrids elevats -varius
-tuberculosis -vertigen
-tumors -vessaments sinovials
-úlceres de diabètics -vista cansada
-úlceres per immobilitat al llit (preventiu -vulvitis
cada 6 hores) -vulvo-vaginitis
-úlceres gastro-duodenals (suc amb aigua -xarampió
de mar/ no prendre pell verda de fulles)(+
àcid el·làgic de les maduixes)
TOXICITAT I POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE L’ ALOE VERA
Com sempre, potser cal preguntar-se si els efectes més tòxics han estat deguts a
falsificacions, additius, contaminants, o bé als preparats de la planta autèntica, o a la
mateixa planta natural. Normalment els bioquímics no distingeixen massa bé les espècies
botàniques. Als preparats s’hi poden afegir additius en secret per la mateixa empresa, o en
operacions de sabotatge per empreses competidores. Els laboratoris de control de qualitat,
tot i tenir un arsenal de tests a fer, poden falsificar també els controls quan els interessa o
són pressionats per fer-ho, per decisions de màrqueting. Una altra incògnita és si els
pacients amb malalties greus prèvies han mort a causa de l’ Aloe vera o és que ja els tocava
morir. O si el càncer provocat pels laxants a base de prendre’ls molts anys ha estat previ a
l'Aloe vera o a causa del sèver. En tot cas, ni nens petits, ni embarassades, ni persones
molt delicades n’haurien de prendre d’Aloe vera. Tampoc les al·lèrgiques a all, ceba o
tulipes. S’ha descrit un cas d’al·lèrgia/ urticària en resposta al contacte amb la planta de
l’Aloe vera. I els adults «normals» tampoc haurien de prendre’n més de 15 dies seguits. En
tot cas, fer tandes pujant i abaixant les dosi, alternant amb períodes iguals de repòs. Ara, el
suc preparat, filtrat, sense antracenòsids, això ja es pot prendre sense tantes precaucions.
Precaució és el que cal a l’hora de collir les fulles, ja que les punxes del marges ens poden
ferir. Malgrat tenir la benedicció d’un monjo franciscà, la fórmula que comprèn la pell verda
de l’àloe fa mal d’estómac al prendre-la. Cal evitar prendre aquesta part de la planta,
encara que sigui triturada.
Experiments amb rates han demostrat que la dosis de 500mg/Kg/dia durant 3 mesos que
l’extracte d’Aloe vera (amb antracenòsids) minva l’expectativa de vida, el nombre de glòbuls
rojos i el d’espermatozous, així com l’activitat del sistema nerviós central. També l’extracte
de la fulla sense haver-li llevat els antracenòsids causa hiperplàsia al sistema limfàtic, al
còlon, al budell prim i a l’estómac, i a més a més provoca també càncer al còlon.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24042237. Per altra banda, ratolins alimentats amb extracte
sense antracenòsids redueixen els pòlips intestinals deguts a una alimentació molt
greixosa, i també redueixen els nivells d’adiponectina de pes molecular elevat.
Hepatòcits exposats a dantrona o a àloe-emodina sintetitzen 2-3 vegades més ADN del
normal. La dantrona estimula també la transformació maligna en els fibroblasts (en ratolins
C3H/M2) pre-tractats amb 3-metil-colantrè. Això fa suposar que els 1,8-hidroxi-antracens
poden promoure el càncer. La 1-8-dihidro-antraquinona (=crisazina) o l’aloïna produeixen
càncer en cèl·lules del còlon de rates, i càncer de fetge en ratolins, després de dos anys. O
almenys hiperplàsia després de 3 mesos. Rates o ratolins alimentades durant dos anys
mostren signes poc clars de carcinogènesi: un augment mínim en la incidència del càncer
de la glàndula de Zymbal (en rates) o de neoplasmes de túbul renal (en ratolins). S’ha
descrit un cas d’hepatitis per intoxicació amb Aloe vera concomitant amb un tractament
amb interferó en un pacient amb esclerosis múltiple.
En pacients amb prolongat abús de laxants amb antracenòsids, amb pseudomelanosis coli,
s'han detectat carcinomes de còlon. L’aloïna activa la via Wnt/beta-catenina i inhibeix la
del Notch, en presència de Wnt3a. En canvi, l’aloesina activa la via de la Wnt/beta-catenina
i inhibeix la del Notch, hi hagi o no Wnt3a. Ambdues vies estan molt relacionades amb
l’aparició del càncer colo-rectal. L’aloesina estimula la proliferació de les cèl·lules SK-Hep-1
d’hepatoma humà, estimulant l’activitat de la E/CDK2 kinasa tot induint les proteïnes de la
ciclina E, CDK2 i CDC25A. La síntesis d’ADN induïda per aloesina requereix de la presència
de proteïnes noves, i això es demostra perquè la cicloheximida bloqueja aquesta síntesis
d’ADN. En presència de Wnt3a l’extracte d’Aloe vera a 33 micrograms/mL comença a
promoure la proliferació cel·lular a cèl·lules RKO, després de 48 hores incubant-se.
L’àloe-emodina, el crisofanol i la 1-8-dihidro-antraquinona, mostren un efecte mutagen a
ADN bacterià. La àloe-emodina (present només com a màxim en un 0.5% en el sèver) té un
efecte mutagen, demostrable in vitro, també sobre teixits de mamífers. Però, en aquests
tests, l’ àloe-emodina-antrona no resulta ser mutàgena. El sèver és un purgant dràstic molt
perillós per ús intern. Pot produir deshidratació, pseudomelanosi, hipokalèmia... per això
cal calibrar el contingut d’aloïna o antracenòsids en els preparats per ús intern.
El suc d’àloe pot provocar mal de ventre, gasos, flats, pel seu efecte laxant sobrevingut als
efectes i dolors deguts a l’estrenyiment. L’orina es pot tornar de color carabassa, si s’ha
pres molt de làctics (orina àcida), o de color vermell porpra, si hi ha pH alcalí. Un ús abusiu
i prolongat por provocar nefritis, vòmits, diarrea, pèrdua de Potassi (hipokalèmia), hiper-
aldosteronisme per pèrdua de Sodi, i reducció del peristaltisme i fins paràlisi intestinal.
També debilitat muscular, aprimament, esteatorrea, trastorns mentals, trastorns cardíacs.
Cal parar compte si s’està prenent digoxina pel cor perquè aleshores la hipokalèmia pot ser
fatal si a més es prenen diürètics, i corticoides. L’àloe pot exacerbar la diarrea provocada
per un abús d’antibiòtics. I l’efecte antiagregant de medicaments com sevoflurane. I els
neurofilaments de les cèl·lules de la mucosa intestinal es poden aprimar per efecte dels
antracenòsids. Caldria no combinar l’aspirina amb l’àloe o amb antidiarreics, perquè tenen
efecte antagònic. Efectes addictius tenen lloc entre la hidrocortisona i l’àloe o entre els
antidiabètics i l’àloe. Si s’està prenent sevoflurane i Aloe vera, podria sr que apareguessin
grans hemorràgies durant una operació quirúrgica.
Les vitamines i minerals que s’absorbeixen menys si s’està prenent a la vegada l’àloe. El
indinavir (antisida) és absorbit més lentament per les cèl·lules en presència d’Aloe vera
(polisacàrids). A la pell més val que no li toqui el sol o els raigs UV si s’hi ha aplicat de fa
poc suc d’àloe. Un abús d'antracenòsids provoca l’acumulació de lipofuscina als macròfags
residents al còlon i pseudomelanosi. La coloració marró pot aparèixer des del recte fins a la
unió ileocecal. De tota manera, després d’un any d’haver deixat el tractament, desapareix la
coloració marró. En tot cas, hom desaconsella prendre àloe durant l’embaràs o la lactància
o en casos d'agreujament de les hemorroides.
Per usos externs el gel d’àloe no hauria de contenir més de 50 ppm d’antracenòsids si es vol
estar molt segur de que no provoqui irritació.
En rates mascles, la ingesta de gel d’Aloe vera (300 mg/Kg/dia) fa que els testicles es
redueixin, la testosterona baixi, i el comptatge d’espermatozous baixi.
En ús intern a vegades ha produït insuficiència renal i hepàtica, i vòmits (especialment en
gossos). S’ha donat algun cas d’hepatitis tòxica per prendre preparats amb Aloe vera. Les
analítiques reflectien bilirubina molt elevada (9-14 mg/dL), pujada de les transaminases
(ALT 1400-1500, AST 700-1500, fosfatasa alcalina a 210-260, i anticossos antinuclears
lleugerament positius. I a la biòpsia es podia veure infiltrats peristalsis amb cèl·lules
plasmàtiques i eosinòfils i franges estretes de necrosis amb colèstasi. Un cop discontinuat
el tractament els símptomes remetien ràpidament però les ALT eren anormals al cap de 5
mesos i no es normalitzaven fins al cap d’un any.
https://synapse.koreamed.org/DOIx.php?id=10.4166/kjg.2014.64.1.54
En un altre cas el fetge va quedar molt tocat, durant fins i tot més d’un any després de
deixar de prendre «eufòria», un preparat que segons l’etiqueta contenia Aloe vera, Gogi, Noni
i Te verd.
En un cas, al discontinuar el tractament amb gel d’àloe + whisky + mel + gingebre +
cúrcuma un home gran va deixar de tossir, i ho feia per candidiasi al esòfag. L’extracte
aquós d’Aloe vera a 50 mg/Kg ja té efecte mutagènic i citotòxic sobre la sang perifèrica. S’ha
descrit un cas d’obstrucció intestinal provocada per una bola (betzoar) d’Aloe vera. (La
solució va ser l’enzim cel·lulasa). Cal parar compte quan s’estigui amb tractament amb
ciclosporina, insulina o amb diürètics ja que podrien exacerbar el llur efecte al prendre a
més a més Aloe vera. L’aloesina estimula la proliferació de cèl·lules de l’hepatoma humà
SK-Hep.
Un altre cas únic és el de l’aparició de la púrpura de Henoch-Schonlein (vasculitis de vasos
menors), en un pakistanès al que li aparegué, a més de dolors forts als turmells, 24 hores
després i fins 10 dies després de prendre 4-5 fulles d’Aloe vera cada dia. Va tenir mal de
ventre, i nefritis.
-
Contraindicacions (ús intern):

-apendicitis -hemorràgies
-asistòlia -hemorroides sagnants
-cistitis -hipokalèmia (pèrdua de Potassi
-colitis -infants (de menys d’ 11 anys)
-congestions viscerals -lactància
-Crohn -metrorràgies
-dolors abdominals indefinits -nefritis
-embaràs -oclusió intestinal (hèrnia)
-gastroenteritis aguda -prostatisme ?
LEGALITAT
El 2021 segurament les autoritats europees (European Food Safety Authorithy) prohibiran
tot preparat dietètic (càpsules, suc) o alimentari (refrescos, iogurts, etc.) que contingui Aloe
vera. La International Agency for Research on Cancer classifica l’ Aloe vera dins el grup 2B
(com el Ginkgo biloba) de possibles carcinògens. Quedaran fora de la prohibició els
preparats farmacèutics i els cosmètics (paper de vàter, xampús, gel de bany, sabó de mans,
lubricant de condons, lubricant de guants, guants amb recobriment interior sec de gel
d’Aloe vera, condicionadors de cabell, tovalloletes, after-shaves, cremes solars, llapis de
llavis, maquillatge, etc.), matalassos i fibres tèxtils. L’ International Aloe Science Council
dictamina que els preparats comercialitzats per ser segurs han de contenir com a màxim 10
ppm d’aloïna A o B, si són per prendre, i menys de 50 ppm si són per ús extern. Al Japó
està prohibit afegir suc o polpa d’Aloe vera als aliments, per la Pharmaceutical Affair Law in
Japan.
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’ALOE VERA
L'efecte antibacterià s'ha demostrat amb Citrobacter freundii, Corynebacterium xerose,

Enterobacter aerogenes, Enterococcus faecalis*, Escherichia coli, Helicobacter pylori,
Klebsiella pneumoniae, Morganella morganii, Mycobacterium tuberculosis, Proteus mirabilis,
Pseudomonas aeruginosa, Salmonella enterica, Salmonella paratyphi, Salmonella
typhimurinum, Serratia marcescens, Shigella dysenteriae, Shigella flexneri, Staphylocccus
aureus (MRSA), Streptococcus pyogenes, Streptococcus viridans. En concret, l’acemannana
inhibeix Gram-negatius com Escherichia coli, Enterobacter cloacae, Klebsiella pneumoniae,
Pseudomonas aeruginosa; i inhibeix també Gram-positius com Staphylococcus aureus,
Streptococcus pyogenes, Streptococcus faecalis. La barbaloïa és eficient contra
Mycobacterium tuberculosis. L’àloe-emodina actua amb ajuda de la llum contra
Acinetobacter baumanni. La 3-hidroxi-1-(1,7-dihidroxi-3,6-dimetoxi-naftalèn-2-il)propan-1-
ona actua contra el MRSA amb MIC d’uns 59 mg/L. Contra Enterococcus faecalis seria
encara millor Aloe vera amb oli essencial de Clau i amb òxid de Zinc. Gràcies a la presència
de l’actinomicet Streptomyces parvulus a les arrels de l’Aloe vera, aquestes tenen un efecte
antibiòtic contra: Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris, Pseudomonas aeruginosa,
Staphyloccocus aureus, Staphylococcus epidermidis; i un efecte fungicida contra Aspergillus
niger i Candida albicans. El gel d’Aloe vera al 100% té efecte bactericida contra patògens de
la geniva: Actinobacillus actinomycetemcomitans, Staphylococcus aureus, Streptococcus
mutans, Clostridium bacilli. Nanopartícules de Plata en gel d’Aloe vera preparat a 200 ºC
durant 12 hores tenen efecte contra Streptococcus epidermidis i Pseudomonas aeruginosa
sense atacar les cèl·lules sanguínies perifèriques normals. El suc fermentat amb
Lactobacillus plantarum a més d’actuar com a antioxidant carronyaire contra radicals
lliures, i d’inhibir la producció de citokines pro-inflamatòries, té acció antibiòtica contra:
Escherichia coli, Listeria monocytogenes, Propionobacterium acnes, Salmonella enteritis,
Salmonella tiphymurinum, Shigella dysenteriae, Shigella flexneri, Staphylococcus aureus.
Extractes d’Aloe vera, i millor encara el seu oli essencial, es poden emprar per esterilitzar
els canals d’arrels, en concret, per desempallegar de Enterococcus faecalis. Alguns
preparats antibiòtics afegeixen nanopartícules d’òxid de Zinc a l’Aloe vera, per millorar-ne
l’eficàcia. L’addició de 90% gel d’Aloe al 10% d’hipoclorit sòdic al desinfectar peces de
ciment dental de gutaperxa, no altera la seva resistència, i en canvi, facilita la seva
esterilitat. Una opció per llevar el biofilm dental és irrigació ultrasònica amb sucs d’Aloe
vera, Morinda citrifolia, i pròpolis, si bé seria més eficaç fer-ho amb 1% d’hipoclorit sòdic.
L’àcid p-cumàric, l’àcid ascòrbic, el pirocatecol i l’àcid cinàmic estan entre els principis
actius de l'Aloe vera amb més poder bactericida.
L’efecte antifúngic almenys és palès en truges envers Trichophyton mentagrophytes. I en

humans l’extracte alcohòlic contra Candida albians, Candida krusei, Candida parapsilosis.
Contra les càndides sembla molt activa una proteïna de 14 kDa aïllada de les fulles. També
contra Aspergillus flavus, Asrpergillus niger, Cladosporium herbarum, Fusarium moniliforme,
Penicillium funiculosum, Streptomyces griseus. Un compost fet amb òxid de Zinc,
nanopartícules de Plata (sintetitzades amb ajuda d’Aloe vera i Andrographis paniculata) té
activitat contra Candida krusei.
L’efecte antiinflamatori té lloc mitjançant la modulació de la producció de citoquines

proinflamatòries per part dels macròfags, la qual cosa fa que es produeixin menys
leucotriens i menys prostaglandines. Els polisacàrids acetilats en són els principals
responsables. Si, químicament al laboratori es des-acetilen, deixen de ser efectius. Així,
l'acemannana es pot incorporar a les vacunes per millorar-ne l’efecte positiu i disminuir-ne
els negatius. Fan que millori la capacitat de produir anticossos (pel sistema Th2), i
protegeixen dels danys de la llum ultra-violeta (disminuint la producció de IL-10); o de la
tempesta de citokines deguda a coronavirus. Les cromones, els esterols i les glicoproteïnes
també tenen efecte antiinflamatori. Redueixen la síntesis de prostaglandines i la infiltració
leucocitària. També redueixen la histamina i les leucotriens. A més, el lactat de Magnesi
inhibeix la histidina-carboxilasa; i els derivats salicílics inhibeixen la producció de
prostaglandines que es formarien gràcies a la COX-2 a partir de l’àcid araquidònic. El gel
d’Aloe vera augmenta l’efecte antiinflamatori de la hidro-cortisona, però no fa disminuir el
pes del timus. Els polisacàrids i glicoproteïnes de l’ àloe inhibeixen la síntesis de
prostanoides i bradiquinina, que hom considera mediadors clau de la inflamació i
estimuladors de les neurones sensorials sensibles al dolor. A l’estómac l’àloe incrementa la
producció de moc i de pepsina i redueix la d’àcid clorhídric. Al ronyó, la glucomannana
evita la deterioració típica de la diabetis. L’aloïna 100-200 micrograms/mL) suprimeix la
inflamació induïda per polisacàrids (100 nano-grams/mL) i ho fa mitjançant la inhibició de
la producció de ROS i inhibint l’activació del JAK1-STAT1/3, almenys a les cèl·lules
RAW264.7. L’aloïna fa minvar l’expressió de iNOS induïts pels LPS, i ho fa inhibint
l’alliberament de IL-1beta, IL-6, TNF-alfa i NO, proporcionalment a les dosi. De forma
mecànica l’aloïna suprimeix l’activació de la JAK1-STAT1/3 i la translocació nuclear del
STAT1/3 induïdes pels LPS. L’aloïna també inhibeix la producció de ROS induïda pels LPS.
Els polisacàrids de no molt alt pes molecular de l’Aloe vera reverteixen els processos
al·lèrgics desencadenats per l’ovoalbúmina. Reverteixen el descens de temperatura, la
diarrea, les citokines del Th2 (IL-4, IL-5, IL-13), la histamina, la proteasa dels mastòcits i la
IgE. Bloquegen la de-granulació dels mastòcits i la infiltració d’eosinòfils al budell. I
suprimeixen la presència de cèl·lules Th2 a la melsa i als nòduls limfàtics mesentèrics. Per
altra banda incrementen la producció de IL-10 i el nombre de Tr1. En resum, disminueixen
la resposta Th2. En artritis reumatoide l’Aloe vera atura el cicle cel·lular de les cèl·lules
MH7A en G2/M. A les genives l’acemannana indueix l’expressió de IL-6,IL-8 i el p50/ADN
lligant als fibroblasts, almenys parcialment, per la via de senyals TLR5/NF-kappaB
dependent. El gel d’Aloe vera inhibeix a les genives la MMP-2 i la MMP-9, evitant així o
disminuint la periodontitis. En monòcits i limfòcits l’Aloe vera inhibeix la producció de
MMP-9, proporcionalment a la seva concentració en la sang perifèrica. L’acemannana es
lliga selectivament als llocs de reconeixement de l’ecto- flagel·lina TLR5. El gel d’Aloe vera
redueix la producció de citokines pro-inflamatòries i l’expressió de NLRP3 (NACHT, LRR,
PYD d-c-3) als macròfags humans. Els polisacàrids de l’Aloe vera inhibeixen la inflamació
cerebral per traumatisme/isquèmia. L’ Aloe vera inhibeix directament la COX-2 i evita que
es formi PGE2 (pro-inflamatòria). Molècules (potser les flavanones) de baix pes molecular
que contenen els extractes frescos de gel tenen acció antiinflamatòria in vitro, ja que els
leucòcits polimorfonuclears, estimulats per PMA, disminueixen. La infiltració leucocitària
polimorfonuclear queda inhibida fins i tot en diabètics. Però la seva capacitat fagocitària no
s'altera. Proves in vivo amb conillets d'Índies van demostrar l'efecte antiinflamatori
d'extractes de gel d'àloe sobre edemes provocats per gelatina o fins i tot oli de cròton. El
lactat magnèsic i l’alprogèn són antial·lèrgics. L’àcid salicílic, la bradiquinasa i la C-glicosil-
cromona són antiinflamatoris. El veracil-glucà C és antiinflamatori, però també estimulant
de la proliferació cel·lular. Podria ser que els oligoelements presents al gel de l’Aloe vera
(Mn, Fe, Cu, Zn) fossin almenys en part els responsables de la inhibició de la lipo-
oxigenasa. El gel d’Aloe vera redueix la inflamació provocada in vitro per caolí, carragahen,
albúmina, dextrà, gelatina, mostassa i oli de Cròton. La màxima activitat antiinflamatòria
es pales envers el caolí, i la mínima envers el dextrà. L’activitat antiinflamatòria a la cavitat
bucal depèn de la presència d’antraquinones.
L’activitat antiulcerogènica queda palesada front a l’aspirina, per exemple. Però l’àloe-
emodina inhibeix l’Helicobacter pylori, amb la qual cosa evita l’úlcera estomacal, ajudada
segurament pels polisacàrids. La aloctina A (lectina) té activitat mitogènica sobre limfòcits,
activa la via del complement i la unió amb alfa-2-macroglobulina; i té activitat
hemaglutinant, antitumoral i anti-ulcerosa. L’acció cicatritzant crea una barrera protectora
que evita ulceracions posteriors; estimula els fibroblasts i la formació de nou teixit
conjuntiu i la regeneració dels epitelis. En la colitis ulcerosa la barbaloïna actua evitant
danys. I així es pot anar recuperant massa corporal. Incrementa l’expressió de l’ ARN, de la
IL-4, i de la IL-10; en canvi, fa disminuir la del gamma-IFN, IL-6, IL-1beta, TNF-alfa. A més,
incrementa la E-cadherina, la ocludina, i la banda d’atresia inhibida per la colitis ulcerosa.
I activa la via de senyals MAPK. I inhibeix la via de senyals MLCK activada per la colitis
ulcerosa. L’extracte d’Aloe vera processat protegeix la mucosa intestinal de l’efecte
ulcerogènic de la indometacina, engruixint la capa mucosa per la via ERK, i atenuant la
translocació bacteriana. L’àloe combinat amb nanopartícules de Plata (Ag) afavoreix la
curació d’úlceres bucals. L’Aloe vera atenua l’úlcera provocada per la indometacina a
l'estómac. Hi redueix el NTF-alfa, CINC1, MDA, IL-18, la inflamació i la infiltració de
neutròfils. L’Aloe vera (gel) redueix l’adherència als leucòcits i els nivells de TNF-alfa, i eleva
els de IL-10 en la curació de l’úlcera estomacal produïda per àcid acètic.
L'activitat antivírica s'ha demostrat en els tipus I i II de l'herpes simple. En hepatitis B, en

seropositius amb reacció a l'antigen de superfície, s'ha disminuït en un 85% les
transaminases glutàmic-pirúviques (GPT). L'acemannana (800 mg/dia) administrada a
pacients amb sida per HIV-1 fa que augmenti el nombre de monòcits i de macròfags
circulants i que millori el llur estat general. L'acemannana amb aciclovir i AZT bloqueja la
reproducció del virus de la sida i la del virus de l ‘herpes. L’acemannana sola inhibeix el
virus de la immunodeficiència felina i el HIV-1, els coronavirus i el virus del xarampió.
Aplicant gel de la planta a les lesions per herpes simple, aquestes remeten i tendeixen a no
reproduir-se. L’ Aloe vera incrementa la producció i l’activitat de les cèl·lules T citotòxiques,
i inhibeix la glicosilació de les glicoproteïnes víriques. Els derivats antraquinònics
inhibeixen el virus de la pseudoràbia, de la varicel·la i del grip. L’extracte fet amb etanol de
l’Aloe vera inhibeix l’influenza-virus tipus A. En concret inhibeix la síntesis de proteïnes
víriques M1 (viral matrix protein), M2 i HA (hemaglutinina). La inhibició de l’autofàgia
explicaria la seva activitat contra els virus H1H1 i H3N2. Tant l’àloe-emodina com
l’emodina, l crisofanol, tenen activitat antivírica contra l’influenza-virus A. Contra el virus
de l’encefalomiocarditis l’ Aloe vera sembla actuar o tenir IFN-alfa-2. El PMMoV (pepper
mild mottle virus) és inhibit per l’aloïna-A i la iso-aloeresina. Contra virus HIV
nanopartícules sòlides de zidovudina/àcid esteàric + del d’Aloe vera no tenen efectes
tòxics en glioma-6 on arriben perfectament, així que podrien ser una bona teràpia contra la
infecció vírica per HIV al cervell. Contra el papil·loma-virus una aplicació d’ Aloe vera +
curcumina + Phyllanthys emblica + Sapindus mukorossi té força efectivitat. Un derivat de
l’àloe-saponarina II (tetra-O-acetil-beta-d-glucopiranosil... C3 de l’antraquinona) actua a
100 microM contra diverses soques de virus del grip AH1N1. El bacteriòfag MS2, no
patogènic per a humans, infecta i replica dins Bacillus cereus o Staphylococcus aureus però
fa un 70% menys de plaques quan al medi s’hi posa suc d’Aloe vera. Això fa que les proves
amb antivírics s’agilitzin i enlloc de en una setmana, estiguin acabades en un dia. En
general l’Aloe vera estimula la resposta immunitària contra els virus. La barreja d’Aloe vera,
vitamines B, gamma-IFN i pròpolis és eficaç intravaginalment contra el papil·loma-virus, al
100% però no fins al cap de sis mesos d’aplicar-la.
En càncer de mama MCF-10AT i MCF-7 l'àloe-emodina indueix l’apoptosi i inhibeix la

proliferació cel·lular; fa minvar l’expressió proteínica del Bcl-2 i del Bcl-xl, mentre que
incrementa la pro-apoptòtica Bax. L’àloe-emodina inhibeix el receptor-alfa dels estrògens.
Això no obstant, els nivells d’ARNm/Bcl-2 no queden afectats, la qual cosa pot significar
que l’àloe-emodina modula la translació del Bcl-2 a través de l’miARNs. El miR-15a i el
miR-16-1 van a menys gràcies a l’àloe-emodina. La inhibició del miR-15a/16-1 pot suprimir
la inhibició de les cèl·lules MCF-10AT i MCF-7 i això pot revertir la baixada del nivell de
proteïna Bcl-2 induïda per l’àloe-emodina. L’àloe-emodina bloqueja la síntesi d'ADN a les
cèl·lules tumorals, almenys quan es testa amb Aloe arborescens en ratolins amb leucèmia.
L’àloe-emodina actua com a antiproliferativa, anti-carcinogènica, inhibint la proliferació
cel·lular, la migració (metàstasis) i la invasió; atura el cicle cel·lular, i indueix l'apoptosi
(alterant la membrana mitocondrial) i modula la via de senyals immunitàries, a les cèl·lules
canceroses. L’àloe-emodina atura el cicle cel·lular i promou l’apoptosi a les cèl·lules
canceroses, hi atura el cicle cel·lular i hi promociona l’expressió de l’ HIF1-alfa (hypoxia-
inducible factor 1 alpha) de la GSTP (glutathione S-transferase P), de la N-acetil-transferasa i
dels enzims desintoxicants (glutatió I, II); però inhibeix l'angiogènesi, la invasió, la migració,
la formació d'adduïts de CICDNA (chemical-induced carcinogen-DNA), Her2/neu, CKII
kinasa, p34cdc2 kinasa, en cèl·lules canceroses humanes.
L’àloe-emdoina incrementa la citotoxicitat del tamoxifè suprimint la via Ras/ERK i
PI3K/mTOR en càncer de mama. També actua sinergísticament amb el cisplatí, la
doxorubicina (=adriamicina), el docetaxel o el 5-fluorouracil. De entre les diverses línies
cel·lulars de càncer de mama, la més sensible a l’àloe-emodina és la MCF-7. Hi redueix
l’expressió de l’ EGFR, ER, c-Myc, mTOR, i bloqueja l’activació de PI3K i mTOR. La
combinació de tamoxifè i àloe-emodina incrementa molt la formació de ROS a les cèl·lules
canceroses, facilitant així la mort cel·lular, evitant la capacitat de proliferació, bloquejant la
via Ras/ERK i la PI3K/mTOR, però sense aturar en una fase concreta el cicle cel·lular. Una
mena de compost amb nanofibres compostes d’Aloe vera + poli-àcid làctic-caprolcatona +
beta-ciclodextrina + Omg promet com a teràpia contra càncer de mama MCF-7. El beta-
sitosterol, l’àloe -emodina i la 7-hidroxi-2,5-dimetil-cromona són inhibidors dels receptors
d’estrògens relacionats amb la metàstasis del càncer de mama, com el MCF-7. En concret,
l’extracte de fulles d’Aloe vera a 23 micrograms/mL inhibix amb una IC50 aquests
receptors. En canvi, en cèl·lules normals, la IC50 seria de 332 micrograms/mL. Les lectines
s'ha demostrat que tenen també un efecte antitumoral. La lectina de l’Aloe vera estimula el
creixement de les cèl·lules normals però inhibeix el de les canceroses. L'acemannana
redueix fins i tot els tumors per sarcoma (aconseguint una supervivència del 40%). I
almenys prevé l’aparició de melanomes per exposició a la llum solar. I actua (2 mg/Kg cada
setmana i.m.) contra la leucèmia felina vírica. L’acemannana estimula el creixement i
l’activitat dels limfòcits, dels macròfags i de les NK, i incrementa la producció de gamma-
interferó i de citokines; potencia la fagocitosi i incrementa el nombre de monòcits i de
macròfags circulants i indueix la formació de PGE2. Inhibeixen la proliferació cel·lular típica
de la metàstasis els veracil-glucans A i B (fraccions polisacàrids). Mentre que molts
atribueixen una activitat cancerígena als antracenòsids , en particular sobre la pell
exposada a més a UV, altres estan convençuts que l’aloïna i els altres antracenòsids són un
bon remei contra leucèmia, càncer d’estómac, de còlon, de matriu i contra tumors
neurodèrmics, a la vegada que neutralitzen els efectes cancerígens del nitro-pirè. L’àloe-
emodina promou l’apoptosi a les cèl·lules de càncer de còlon per mitjà de l’estrès oxidatiu al
reticle endoplasmàtic. Incrementa la resposta de les proteïnes desempaquetades com ara la
proteïna 78, incrementa la proteïna-quinasa p-PERK, la fosforilació del factor 2-alfa
d’iniciació eucariòtica (p-elF2alfa) i la proteïna homòloga (CHOP) al factor de transcripció
CEBP. També incrementa el Ca++ citosòlic a la qual cosa segueix una estimulació dels
nivells de calpaïna-1 i calpaïna-2 i de la caspasa-12. Tant la caspasa-12 com el CHOP són
factors molt importants per a l’apoptosi. El gel d’Aloe vera amb 400mg/Kg/dia evita en un
80% l’aparició d’adenoma de còlon quan experimentalment es vol provocar amb
azoximetà/dextrà-sulfat sòdic. Ho fa reduint l’activació del NF-kappaB, i conseqüentment, i
inhibint l’activació de la iNOS i la COX-2. Ho fa activant la PARP i inhibint la fosforilació de
la STAT-3 (relacionada amb inflamació i càncer). Inhibeix també ESRK 1/2, kinasa-4,
ciclina D1. I incrementa l’expressió de CRHTF-2 (caudal-related-homeobox-transcription-
factor-2) (supressor de tumors colo-rectals). L’aloïna del mesòfil es metabolitza al budell
gràcies a la flora intestinal passant a àloe-emodina, que ja és purgant. L’àloe-emodina
inhibeix la migració del càncer de còlon reduint la MMP-2/9 i inhibint el ras, reduint-lo al
minvar el lligam a l’ADN del NF-kappaB. El gel d’Aloe, segurament gràcies als seus esterols,
vera inhibeix la formació de criptes aberrants a la mucosa colo-rectal i per tant protegeix de
l’aparició de pòlips cancerígens en aquesta regió del recte i el còlon, i això es palesa per una
reducció de l’indicador Ki-67. La barbaloïna i en menor grau, l’octapèptid, l’aloesina tenen
activitat antitumoral in vivo en ascites d’Ehrlich. La barbaloïna estabilitzada amb
galactosamina, polidopamina en forma de poliàcid actua amb eficàcia contra el càncer
d’estómac. L’àloe-emodina suprimeix l'expressió de c-myc en càncer d’estómac MGC-803,
SGC-7901. També hi té un efecte anti-migració i atura el cicle cel·lular en G2/M i inhibeix
l’expressió de la PKC. En càncer d’estómac AGS i NCI-N87 l’àloe-emodina propicia
l’apoptosi de les cèl·lules canceroses, especialment a la línia AGS. S’activa la caspasa-3, el
citocrom-C de les mitocòndries i s’arronsen els nuclis. També queda suprimida l‘activitat de
la kinasa-II de la caseïna , i es redueix la fosforilació del Bid.
Contra leucèmies, l’activat major és la de l’àloe-emodina, seguida de l’àloe-resina, la
barbaloïna i l’octapèptid. El dietil-hexil-ftalat té un efecte antileucèmic en humans, i és
també antimutagènic. El suc de la fulla de l’Aloe vera, amb làtex groc també, modula la
resposta immunitària de ratolins que duen cèl·lules de limfoma murí L5178Y. Els ratolins
prèviament immunosuprimits tractats amb el suc arriben a restaurar els paràmetres
immunològics en el sistema cel·lular i en la fagocitosi. Però la immunitat humoral (Th2) no
es restaura. En els ratolins no immunosuprimits el suc augmenta la immunitat específic ai
la no específica. El dietil-hexil-ftalat indueix l’apoptosi en línies cel·lulars de leucèmia
humana K562, HL60, U937 a 10 micrograms/mL. L’àloe-emodina també actua conta
aquesta línia cel·lular K562 de leucèmia humana, fins i tot quan manifesta resistència
múltiple a tractaments o quan sobre-expressa la p-glicoproteïna. (aleshores amb una IC50
de 10 microM. L’àloe-emodina atura el cicle a la fase S i a la G2-M ja durant les primeres
48 hores. Després provoca la mort massiva de les cèl·lules canceroses.
El fenetil-èster de l’àcid cafeic és un potent quimioprotector útil en alguns tumors. I el gel
d’àloe inhibeix la metàstasis ja que inhibeix la producció de tromboxà. Un efecte interessant
de l gel d’àloe és que inhibeix l'angiogènesi estimulada per la quinina i derivats. Un efecte
curiós és el de l’estrès constant ja que fa que disminueixi l’acció anticancerígena de l’àloe
vera. Almenys en càncer provocat en ratolins per dimetil-benzantracè. L’aloesina és eficaç
contra el càncer d’ovaris. Amb metàstasis. Atura el cicle cel·lular a la fase S i indueix
l’apoptosi, la migració i la capacitat d’ invasió a les cèl·lules SKOV3. Inhibeix la fosforilació
de les vies de senyals MAPK. L’àloe-emodina inhibeix la proliferació cel·lular i indueix
apoptosis en carcinoma humà de pulmó de cèl·lula esquamosa, almenys administrada en
forma de nanopartícules amb àcid làctic/glicòlic. Suprimeix la proliferació cel·lular, indueix
l’aturada del cicle, indueix l'apoptosi (via caspasa-3, PARP, caspasa-8, caspasa-9). També
activa la formació en aquestes cèl·lules canceroses de ROS i, en conseqüència activa la
MAPK i inactiva la PI3K/AKT. L’àloe-emodina indueix l’apoptosi a través de la via que depèn
del p53, almenys en cèl·lules T24 de càncer de bufeta humà; i indueix l’aturada del cicle
cel·lular en G2/M el leucèmia pro-mielocítica HL-60 humana. En carcinoma de cèl·lula
esquamosa de pulmó CH27, i en carcinoma també de pulmó de cèl·lula-no-petita H460,
l’àloe-emodina fa incrementar el citocrom C citosòlic, activa la caspasa-3 i altera la PKC. En
queratinòcits humans l’àloe-emodina dificulta la proliferació i hi indueix l’apoptosi, a
concentracions més baixes que les que la indústria cosmètica posa per límit. En glioma
maligne U87 l’àloe-emodina indueix l’aturada del cicle cel·lular i estimula l’apoptosi per via
de la disrupció del potencial de membrana mitocondrial. El desenvolupament de les
cèl·lules del glioma U373- queda frenat per l’àloe-emodina a 40 microM, que els procura
apoptosi, aturada del cicle en fase S i davallada de la PKC. Un efecte similar té sobre les
cèl·lules de la glia transformades.
En limfòcits humans T de Jurkat l’aloïna els fa disminuir de mida, hi incrementa la
granulació i bloqueja la fase G2/M del cicle cel·lular i fa malbé la membrana mitocondrial.
El càncer de pròstata PC-3 queda inhibit per Aloe vera amb una IC50 de 0.2 mg/mL,
causant la mort del 94% de les cèl·lules PC-3 i del 57% de les C28/I2, al cap de 48 hores,
multiplicant-se per 3.5 l’expressió del CD82. La línia cel·lular de neuroblastoma (IMR-32)
queda inhibida per un extracte de proteïnes de l’Aloe vera. Suprimeix els nivells de
transcripció de CCND2 (ARNm) i disminueix en un 13% el nombre de cèl·lules Ki-67(+) IMR-
32 al cap de 5 dies. La línia cel·lular de neuroblastoma B103 és inhibida per la C-2’-
decumaroïl-aloresina G, i això es palesa per la inhibició de la beta-secretasa BACE1 amb
una IC50 a 20 x 10-6 M. La combinació sinèrgica d’extracte cru d’Aloe vera amb el cisplatí
dona bons resultats contra el càncer de mama MCF-7 o el càncer de coll de matriu HeLa.
Fa que es perdi viabilitat cel·lular als tumors, gràcies a l'apoptosi, i que quedin frenades la
ciclina D1, CYP1A1, CYP1A2; però que creixin l’expressió del Bax, del p21. Nanofibres de
policaprolactona amb Curcuma longa i Aloe vera es poden implantar vora tumors de mama
MCF-7 o de pulmó A459 amb una eficàcia 15% superior a les fibres amb cisplatí, i amb
menys efectes col·laterals. El gel fresc d’Aloe vera accentua l’efecte del Ca++ sobre l’obertura
dels porus mitocondrials a 350 micrograms/mL, la qual cosa facilita l’efecte dels
anticancerígens. La combinació de melatonina 20 mg/dia i 1 mL de tintura d’Aloe vera (1:9)
sembla ser beneficiosa contra alguns tipus de càncer per als quals no hi ha tractament
ortodox. El gel d’Aloe vera protegeix de l’efecte cancerigen del dimetil-benzo-antracè amb oli
de Cròton i evita la formació de papil·loma. Això segurament degut al efectes antioxidants
d’alguns dels seus principis actius: vitamina A, vitamina C, vitamina E, GPX, SOD, Se, Zn, i
sobre tot, pels polisacàrids. Aloe vera barrejat amb mel protegeix del carcinoma de Walker-
256 (als ulls). A l’implantar en rates la barreja en UI fa que el tumor disminueixi de mida, i
que baixi la Ki67-LI i pugi el,quocient Bax/Bcl-2. El gel d’Aloe vera és un bon lubricant per
aplicar la teràpia fotodinàmica contra alguns tipus de càncer accessibles: bufeta, pell. El
veracil-glucà B és un potent antiinflamatori i antriproliferatiu. Els polisacàrids de PM entre
400 KDa i 5 KDa són els que tenen més acció antitumoral. L’àloe-emodina inhibeix el
creixement de les cèl·lules del carcinoma de Merkel, amb anticossos contra la citoqueratina-
20, neuroespecífica enolasa, cromogranina A, proteïna de neurofilament, sinaptofisina i
calcitonina. També inhibeixen aquest tipus de carcinoma neuroendocrí el DSO i el butirat
sòdic. L’efecte antioxidant de la polpa fresca de l’ Aloe vera té que veure amb l’efecte
protector contra el càncer. La combinació d’Aloe vera (gel·latina) amb vitamina E i esqualè
inhibeix un 33% el desenvolupament de tumors a la pell provocats per dimetil-benzantracè
i 12-O-tetradecanoïl-forbol-13-acetat.
Al fetge i a altres òrgans (ronyó, pulmó, estómac) dosis petites (en ratolins 30-60
microL/dia durant 2 setmanes) fan que s’abaixi el MDA i la LDH i que pugi la síntesis de
proteïnes al fetge. Als altres òrgans pugen la GST, DTD, SOD, CAT, i això ajuda a
metabolitzar i desintoxicar carcinògens ( a través dels enzims).
L’efecte cardioprotector almenys es manifesta revertint els danys provocats per
isoprenalina: estrès oxidatiu, peroxidació lipídica, elevació de la creatina-quinasa MB;
disminució de SOD, catalasa, glutatió, infiltració de cèl·lules mononuclears, fibrosis al
ventricle esquerra. La barbaloïna prevé força la isquèmia al cor a 20 mg/Kg/dia. Millora la
funció hemodinàmica i limita la mida de la zona infartada, inhibeix l'estrès oxidatiu i la
resposta inflamatòria. L’àloe-emodina actua com antiagregant quan l’hemoglobina s’agrega
per efecte de la calor. Un polisacàrid de l’Aloe vera enriquit amb Seleni atenua a 100-400
mg/Kg el dany al miocardi per isquèmia (provocada). Disminueix amb el tractament
preventiu la zona infartada, augmenten la SOD, la GSH i la CAT, i minva el MDA, la CK i la
LDH; però puja l’activitat de l’ ATPasa Na+/K+ i l’ATPasa Ca++/Mg++ miocàrdiques.
Disminueix el nombre de cèl·lules TUNEL-positives (terminal-deoxynucleotidyl-transferase-
mediated nick end labeling). En resum, aquest polisacàrid protegeix el miocardi de l’estrès
oxidatiu i de l’apoptosi lligades a la isquèmia. La barreja d’Aloe vera, extracte de papaia i
extracte de Pinus pinaster (escorça)/picnogenol redueix la inflamació a l'endoteli de les
coronàries, redueix la presència de ROS induït pel TNF-alfa, i la vegada fa que es redueixi la
NADPH oxidasa-4 i s’incrementi la SOD-1. També inhibeix l’adhesió dels monòcits a
l’endoteli i que minvi l’expressió VCAM-1 i la ICAM-1 i la NF-kappaB. També, per la via del
TNF-alfa redueix la fosforilació del IkNalfa i el p38 i de les MEK1/1/MAP quinases. En
definitiva, evita o corregeix l'ateroesclerosi a les artèries coronàries. Per restaurar teixits no
funcionals del cor s’ha fabricat un teixit artificial a base de poli-caprolactona, vitamina B12,
Aloe vera i fibroïna (de seda), per tal d’ajudar a diferenciar cèl·lules mare mesenquimàtiques
en línies cel·lulars cardíaques. Es cultiven juntes les cèl·lules mare mesenquimàtiques i
cardiomiòcits en el teixit aquest Nanopartícules d’or (Au) de 16 nm ajuden a que el teixit
que es va formant arribi a ser funcional com l’original del cor sa. La llet fermentada amb
Lactobacillus casei i Aloe vera té un efecte inhibidor de prop del 50% gran sobre l’ACE.
Administrar gel d’Aloe vera a raó de 100-200 mg/Kg durant 10 dies protegeix dels efectes
cardiotòxics de la doxorubicina (=adriamicina), i evita les pujades de LDH, CPK, SOD, CAT,
MDA i les baixades de GSH. Aloe vera (gel) protegeix amb 2.5% a l’aigua de la beguda, de la
sobredosis de vitamina D (2 mg/Kg). Aquesta sobredosis provoca augment de neutròfils,
anorèxia, pèrdua de pes, dificultats de moviment i de respiració, diarrea, epistaxis,
alteracions de la temperatura corporal i de les neurones., i sobre tot, calcificacions a la
superfície epicàrdica, calcificacions en agulla als ronyons, elevació de la concentració de
Ca++ al plasma, Fòsfor, urea, mentre que baixen els nivells d’albúmina o proteïnes. Les
calcificacions poden estar a més a l’aorta, la laringe i la tràquea, els pulmons, melsa, plexe
coroide, artèries cerebrals. Un polímer fluïdificant a base d’Aloe vera (dextrà-40 al 2.5% i 50
micrograms/mL del polímer amb Àloe vera injectat en vena (3.5 mL/h)redueix del tot la
mortalitat per isquèmia cardíaca provocada per lligadura d’aorta temporal (1 hora). Després
d’una gran hemorràgia, o shock hemorràgic, el cor necessita reposició de sang al circuit i
això es pot fer amb força èxit amb un polímer fluïdificant (drag-reducing-polymer) a base
d’Aloe vera. El cor, al percebre la falta de pressió als receptors natriurètics de les aurícules
respon vasoconstrenyint les arterioles i incrementant el ritme de contracció. També ajuda
l’adenosina, les prostaglandines i el NO abaixant la resistència vascular per compensar la
hipòxia. L'efecte antioxidant de l’àloe, carronyaire dels anions generats per la xantina-
oxidasa, o el seu efecte inhibidor de la COX-2, la PGE2 i la IL-8, també ajuden. El beta-
sitosterol (500 micrograms/Kg) reactiva l'angiogènesi en cervells (de jerbu) danyats per
isquèmia, en especial al còrtex còrtxt i na les regions septals. L'angiogènesi és concomitant
amb l’augment dels factors com el de Von Willebrand, VEGF i VEGF receptor Flk-1 i la
BVML (blood vessel matrix laminin). L’administració intraperitoneal del beta-sitosterol
durant 19 dies augmenta molt la recuperació motora.
En cosmètica es fa servir el gel, desproveït de substàncies possiblement perilloses. Així que

el perill és mínim, ja que els heteropolisacàrids són anodins. Només cal esperar alguna
reacció al·lèrgica a algun conservant o a alguna proteïna present en el mateix gel. L’efecte
contra la psoriasi dels polisacàrids de l’ Aloe vera s’explica per un inhibició de la proliferació
de queratinòcits promoguda pel TNF-alfa i per la via de senyals del NF-kappa-B. La
combinació d’Aloe vera, Curcuma longa, Tinospora cordifolia, Celastrus paniculatus
(medecina ayurvèdica) fa remetin: IL-1beta, IL-6, IL-17, IL-22, IL-23, TNGalfa, IFNgamma,
TGFbeta, TLR-2, STAT-3, 15-LOX-2, CCHXR1, StAR, VDR. Els esterols de l’Aloe vera fan
que a la pell de la cara de les senyores es dupliqui la producció de col·lagen i es multipliqui
per 1.5 la d’àcid hialurònic. També la pell dels braços s’hidrata millor amb el tractament
cosmètic amb esterols d’Aloe vera. I les arrugues de la cara disminueixen. Una mascareta
de bellesa «peel-off» es pot aplicar a la cara contenint 25% d’alcohol (13% de polivinil, 10%
de cereal), 10% de gel d’àloe vera i argila verda. En dermatitis atòpica la barreja de gel
d’Aloe i extracte de Scutellaria baikalensis suprimeix els nivells de IL-5 sense alterar els de
IgE. Però l’Aloe vera sol abaixa IL-5 i IL-10 mentre que puja el nivell de IgE. Per doblar
l’activitat regeneradora de la pell de l’Aloe vera es pot presentar en forma de liposomes de
200 nm com a màxim, obtinguts amb ajuda de lecitina de soja. La barbaloïna afecta les
propietats de membranes de dimiristoïl-fosfatidil-glicerol. Amb una pressió iònica alta el gel
es torna més rígid, però en una pressió salina baixa estén la transició a temperatures més
altes (que 23 º C). Les cremes d’Aloe vera són un bon remei per prevenir granellades
després d’una depilació. L’acemannana promou que els queratinòcits segreguin TGF-alfa,
TGF-beta-1, IL-1beta, IL-6, IL-8, TNF; però inhibeix la producció de NO. L’aloesina inhibeix
la tirosina-hidroxilasa i la dihidroxi-fenil-alanina (DOPA) oxidasa als melanòcits humans
normals. Així, l’aloesina prevé la supressió immunitària per UV-B i a la vegada actua
positivament sobre el pigment de la pell. Un polisacàrid de PM 80.000 modificat amb
cel·lulasa estimula la recuperació del teixit danyat per UV-B.
L’efecte hematopoètic té lloc en individus normals i en immunodeprimits per exposició a

radiacions ionitzants. Un dels responsables d’aquest efecte contra l’anèmia és el CARN750,
una mannana acetilada amb enllaços beta1-4. A més, ajuda a reparar ferides, és actiu
contra el càncer i activa els macròfags. L’efecte hematopoètic es comprova en medul·la
irradiada amb injeccions subcutànies de 1 mg/animal. Estimula el nombre de glòbuls
blancs (neutròfils, limfòcits i monòcits) de cèl·lules esplèniques i de plaquetes. També
estimula els progenitors hematopoètics IL-3/ CFU-C i HPP-CFC a la melsa (però no a la
medul·la òssia).
L’efecte hepatoprotector de l’Aloe vera almenys es palesa arran de la medicació

antituberculosa (rifampicina). L’àloe suprimeix la producció de TNFalfa i redueix el
percentatge de cèl·lules Th17. També protegeix el fetge de pesticides i de bisfenol A. Evita la
pujada de transaminases ALT, AST, ALP, ACP, bilirubina, albúmina. Els fitosterols (lofenol,
cicloartenol) minven la síntesis d’àcids grassos la fetge, i la llur destrucció (per beta-
oxidació), la qual cosa fa que hi hagi menys greix a l’abdomen i baixi la hiperlipidèmia.
També baixa la PPAR-alfa i en la obesitat abaixen les citokines pro-inflamatòries, PPAR-
gamma/receptor-X-hepàtic-alfa, la 11-beta-hidroxisterol-deshidrogenasa-1; i incrementen
les citokines anti-inflamatòries al teixit adipós blanc i al fetge. El gel d’Aloe vera prevé
l'esteatosi hepàtic induïda per l’etanol, suprimint l’expressió de l’ARNm dels gens lipogènics
hepàtics. Els polisacàrids de l’Aloe vera protegeixen el fetge de la intoxicació amb etanol,
abaixant els nivells d’amino-transferases, lípids i triglicèrids, i en milloren l’aspecte
histopatològic, i ho fan inhibint el metabolisme de CYP3A4 i CYP2D5 (citocroms).
Augmenten l’expressió dels gens lipolítics (AMPK-alfa2, PPAR-alfa), però sense afectar la
dels gens lipogènics. Disminueixen l'estrès oxidatiu provocat per l’etanol, cosa que es
manifesta per una davallada del MDA i una pujada del GSH i de SOD. Abaixen els LPS i el
TNF-alfa, el TLR-4 i el MyD88, però fan pujar el Ikappa-B-alfa. Combinant Aloe vera amb
Lactobacillus rhamnosus s’abaixen els nivells de colesterol. Un pre-tractament amb Aloe
vera disminueix els paràmetres (gamma-glutamil-transferasa), formació de micronuclis)
hepàtics exacerbats o bé per productes del petroli (dièsel, oli hidràulic, benzina) o bé per
arsenit sòdic. L’àloe-emodina provoca apoptosis en cèl·lules estrellades hepàtiques de rata
transformades pel virus dels simis SV40. L’apoptosi es palesa per una fragmentació de
l’ADN, per les caspases actives (especialment la caspasa-3 i la caspasa-9), per la reducció
de la viabilitat cel·lular, i l'escissió de la PARPR (poly-ADP-ribose-polymerase), per la
despolarització de la membrana mitocondrial, per un increment del citocrom al citosol ( i
una davallada dins les mitocòndries), i un increment del Bax i del quocient Bax/Bcl-2. El
Bcl-2 no s’altera. El gel d’Aloe vera amb vitamina C protegeix el fetge contra càncer,
almenys el provocat per dietil-nitrosamina i 2-acetil-amino-fluorè La combinació suprimeix
l’increment de GGT (gamma-glutamil-transpeptidase) i GSTP (glutathione S-tansferase). Al
fetge suprimeix l’increment de UDPGT, GGT i GSTP. En pacients amb hepatitis i HbsAg la
GPT (glutàmic-piruvat-transaminasa) baixa un 87% amb injecció de polisacàrids d’Aloe
vera.
L’activitat hipoglucemiant del gel d’Aloe vera (o Aloe arborescens) s’ha palesat tant en
ratolins diabètics com en ratolins normals. En humans el gel d’ Aloe vera augmenta l’efecte
de la glibenclamida. També disminueixen els nivells de triglicèrids i colesterol en pacients
diabètics amb arterioesclerosis. Potser l’efecte més important sigui la disminució dels
nivells de glucosa després dels menjars. El nivell de glucosa sèrica baixa després de la
cinquena dosi diària en ratolins (500 g/kg). El més important és que estimula la síntesis i
alliberament de la insulina. La 6'-O-(E)-cinamoïl-7-metoxi-aloïna-A (=chysalodin) inhibeix
l’alfa-glucosidasa. També ho fa el dímer d’antraquinona. La 3,6-dioxo-3,3a,6,6-a-tetra-
hidro-pirrolo[3, 4-c] pirrol-1, 4-dicarboxamida pot regenerar la massa d’illots de Langerhans
al pàncrees. El polisacàrids de l’ Aloe vera protegeixen els illots de Langerhans de diabètics
contra la mort cel·lular provocada per palmitat. La funció antiapoptòtica de l’àloe en aquest
cas és deguda a senyals emeses pel reticle endoplasmàtic. L’àloe interfereix l’activació del
PEEK induïda pels àcids grassos lliures (en dosis altes) i de les vies IRE1 i de la generació
de ROS. Els polisacàrids amb PM major de 50 kD mostren més activitat antiapoptòtica
envers les cèl·lules beta pancreàtiques. En dejú, els polisacàrids de l’àloe fan disminuir els
nivells de glucosa en sang. Ajuden, doncs, a la diabetis tipus 2 modulant l'estrès al reticle
endoplasmàtic de les cèl·lules beta pancreàtiques. El nivell de glucosa en sang en dejú
baixa 46mg/dL i el de HbA1c baixa un 1% amb Aloe vera. Si el nivell de glucosa en dejú és
de 200, amb Aloe vera baixa a 90. L’ Aloe vera o alguns dels seus components, en especial
l'àloe-emodina-8-O-glucòsid, modulen l’expressió de ARNm del transportador-4 de la
glucosa. En general l’Aloe vera redueix els nivells de glucosa en dejú, la tolerància a la
glucosa, les respostes inflamatòries al teixit adipós i al fetge (resistents a la insulina). El gel
d’Aloe vera redueix molt la resistència trans-epidèrmica en mono-capes de cèl·lules CaCo-2
obrint-hi les unions fortes (tight-junctions) entre cèl·lules adjacents., facilitant així el
transport de la insulina. L’aloesina i l’aloesinol baixen els nivells de insulina plasmàtica en
nuu 37 i 46 % respectivament, després de 3 mesos de tractament en ratolins. Una barreja
de 2% de cromona i 98% de polisacàrids d’Aloe vera redueix de 33% el nivell de triglicèrids
en dejú i d’un 46% el de glucosa plasmàtica, després de 10 setmanes de tractament oral.
Ratolins diabètics, amb 200 mg/Kg de la barreja administrada per boca durant 10
setmanes, fa que el nivell de glucosa en dejú baixi un 30% i el d’insulina un 32%. Els
polisacàrids d’alt pes molecular del gel de l’ Aloe vera prevenen la cirrosi periportal al fetge.
Abaixen les transaminases ALT, AST, ALP, i els nivells de MDA, HA, TGF-beta, MMP-2. I fan
que als sinusoides i als lòbuls apareguin unes poques cèl·lules alfa-SMA positives.
L’extracte etanòlic d'Aloe vera (fulla) a 300 mg/Kg /dia durant 21 dies restaura les
alteracions lisosòmiques, normalitzant les fosfatases i les hidrolases i prevenint la
deterioració d’aquestes membranes al fetge i als ronyons provocada per la diabetis natural o
per estreptozotocina. El lofenol (i fitosterols similars) fa que els diabètics no s’aprimin (per
pèrdua de glucosa en orina). La hemoglobina (glicosada) A1c es redueix d’un 18% i la
glucèmia en dejú es redueix d’un 60%. A la llarga, si es prenen durant un mes, són una
bona teràpia contra la diabetis mellitus 2.
L'acció immunoestimulant del gel és deguda als heteropolisacàrids, ja que en

concentracions de 2.6 x 10 7 a 2.6 x 10 9 activen la resposta al·loantigen dels limfòcits. El
gel d’Aloe vera donat per boca a ratolins fa que s’estimuli la immunitat Th1(cel·lular) i Th2
(humoral) i augmenti la mobilitat de les cèl·lules esplèniques i la llur resposta a la PHA
(fitoaglutinina) i la producció d’anticossos anti-SRBC (sheep red blood cells). En general l’
Aloe vera fa que augmenti al nombre i l’activitat fagocítica al sistema reticuloendotelial. Hi
ha un consum (de fins al 40%) del factor de complement dels C3 en sèrum humà provocat
mitjançant una dosi d’heteropolisacàrids de gel d'àloe vera de 250 mg/mL. L'acemannana
incrementa l’activitat dels macròfags i dels monòcits, estimula les cèl·lules assassines NK.
Fa que els macròfags segreguin més IL-1, IL-6 i TNF-alfa i IFN-gamma. L’acemannana fa
que els macròfags peritoneals murins al cap d’una hora hagin matat el 98% de cèl·lules de
Candida albicans posades en contacte amb ella. En canvi, sense l’acemannana, els
macròfags només maten com a molt el 5%. Els polisacàrids (glucomannans acetilats)
injectats subcutàniament en ratolins fan que augmenti el nombre de glòbuls blancs
(monòcits, limfòcits, neutròfils). En pacients amb asma l’Aloe vera (gel) fa que s’incrementi
la fagocitosi. Per altra banda, són immuno-moduladores les dihidro-cumarines, un derivat
de cromona i alguns derivats de l’aloesina (cinamil-; p-cumaroïl; feruloïl; cafeoïl-).
L’acemannana i la glucomannana incrementen la resposta dels limfòcits a l'antigen, activen
els macròfags, que produeixen més NO i IL-1, IL-2, IL-6, i IFN, TNF; i potencien la
fagocitosi, augmenten el nombre de monòcits i de macròfags circulants; i incrementen el
complement C3 als teixits danys. Les aloctines milloren l’activitat mitogènica als limfòcits
humans, activen el complement i es captenen com immunomoduladores. L'aloctina és
capaç de reduir un fibrosarcoma en ratolins (induït per metil-colantrè. La mateixa àloe-
emodina és activa contra la leucèmia P-388 (en ratolins), i també inhibeix en humans
cèl·lules tumorals (MCC o carcinoma de Merckel), i ho fa en sinergia amb baixes
concentracions de doxorubicina, cisplatí, 5-fluoro-uracil. L’extracte d’àloe reverteix la
leucopènia provocada per Co-60, el sarcoma 180 o l’ascites d’Ehlrich. També reverteix les
lesions primeres pre-neoplàsiques al fetge. La barbaloïna reverteix la inflamació pulmonar
aguda provocada per lipo-polisacàrids (LPS). Disminueix la fosforilació del IkBalfa i NF-kB
p65, la qual cosa condueix a una reducció de l’expressió de les citoquines pro-inflamatòries
IL-1beta, IL-6, TNF-alfa. La barbaloïna també redueix els nivells intracel·lulars de ROS i de
PI3K i AKT. La immunitat de la pell s’accentua amb un preparat a base de tel d’ou, Nerium
oleander, Aloea vera. S’incrementa l’expressió CD69 als limfòcits, monòcits i CD3-CD56+
NK i l’expressió CD25 a les NK. El nombre de limfòcits CD69+CD25+ augmenta en cultius
tractats amb el preparat o amb els tres ingredients per separat. El preparat provoca que es
produeixin moltes cito quines i quimiocines (DC, MIP1alfa, MIP3alfa, Gro-alfa, Gro-beta,
ENA78, fractal quina). El tel d’ou accentua les propietats dels dos altres ingredients, i li
dona més poder contra bacteris, virus, arrugues i ferides. Uns extractes suecs d’Aloe vera
redueixen l’activació, proliferació i secreció de citokines per part de les cèl·lules T, in vitro.
AVH200 redueix l’expressió CD25 als CD3+ i suprimeix la proliferació proporcionalment a
les dosi; i redueix l’expressió CD28 als CD3+, i redueix la secreció de IL-2, IFNgamma, IL-
17A a les cèl·lules sanguínies perifèriques mononucleades (monòcits, limfòcits). Però
aquesta reducció a les cèl·lules T no és pas deguda a apoptosi ni a mort cel·lular. En rates
sembla estimular més el sistema TH2 (humoral) que el Th1 (cel·lular). L’acemannana
indueix la maduració fenotípica i funcional de les cèl·lules dendrítiques immadures. Això
queda corroborat per l’expressió de molècules del MHC-II i de co-estimuladores com B7-1,
B7-2, CD40, CD54. La maduració funcional queda corroborada per la MLR (mixed
lymphocyte reaction) al·logènica i per la producció de IL-12. L’aloèrid (4000-7000 KDa) i els
seus derivats glicosídics amb glucosa, galactosa, mannosa o arabinosa incrementen
l’expressió de la luciferasa dirigida pel NF-kappaB en monòcits humans THP-1 un 50%
L’aloèrid incrementa també l’expressió dels ARNm que codifiquen IL-1beta o el TNF-alfa a
nivells similars als aconseguits amb LPS. Per altra banda, l’acemannana a 200
micrograms/mL pràcticament no té efectes sobre l’activació del NF-kappaB en macròfags.
Encara que l’aloèrid sigui el 0.o015 % del suc de l’àloe, la seva activitat estimuladora dels
macròfags correspon a la principal del suc. L'acemannana inhibeix el complement, i
inhibeix l’opsonització del zimosà en HPS (human pool serum) i desplega activitat adjuvant
sobre la producció d’anticossos específics i la inducció de hipersensibilitat retardada (en
ratolins). L’acemannana és immunoestimulant, incrementa la resposta dels limfòcits al
al·loantigen. Això ho ha de fer estimulant la producció als monòcits de IL1 sota la tutela de
l’al·loantigen. Això explica almenys en part la capacitat de l'acemannan d’abolir les
infeccions víriques en animals i en humans.
L'efecte laxant es deu sobretot als antracenòsids. S'han testat fins a 23 compostos
d'aquesta índole presents a l’àloe i semblen tenir un efecte acusat sobre el canal del Clor a
la membrana, més que sobre la Na+/K+ ATP-asa. De totes maneres, hi ha un bloqueig de la
reabsorció d'electròlits a la mucosa del còlon, la qual cosa comporta un augment de la
pressió i del peristaltisme intestinal. El sèver fa efecte unes 8 hores més tard de la ingestió
p.o., quan la barbaloïna ha tingut temps de reduir-se a l'intestí, mitjançant eubacteris
anaeròbics, a àloe-emodina-antrona. El fet és que l’efecte laxant es manifesta amb un
increment de la freqüència de les contraccions de la musculatura llisa intestinal
longitudinal a la vegada que hi ha una relaxació de la circular. Estimula les terminacions
nervioses dins les cèl·lules de la mucosa i inhibeix l’ATP-asa Na+/K+ a l’epiteli intestinal.
També es manifesta per l’increment i acumulació de líquid dins el còlon i dels nivells
d’AMPc allí. A més, la flora intestinal queda normalitzada, ja que augmenta la concentració
de butirat i s’acidifica el pH. A més, l’àloe-emodina estimula la producció de PAF (factor
activador de les plaquetes) i inhibeix la d’òxid nítric (NO). Comparant l’efecte laxant de
l’aloïna amb la dels llegums de Cassia angustifolia, resulta que aquesta darrers tenen un
efecte 6 vegades més intens.
L’efecte neuroprotector està poc estudiat. Un pre-tractament amb Aloe vera prevé
parcialment danys neuronals per isquèmia a la medul·la espinal. La isquèmia del nervi
ciàtic es redueix amb un pretractament amb Aloe vera (o metil-prednisolona). Disminueix el
MDA i s’incrementa l’activitat de la SOD i el nivell de NRF1 L’emodina, la rheïna i l'aloïna
protegeixen les neurones del beta-amiloide i la tau-agregació, actuant com antiagregants i
estimulant el mecanisme de supervivència de la fosfatidil-insitol-3-quinasa/proteïna-
quinasa B. L’antraquinona-2-àcid sulfònic (de síntesis) podria ser també un bon preventiu
de l’Alzheimer. Els danys provocats per l’estreptozotocina a l’hipocamp i al còrtex cerebral
són en part evitats per una barreja d’Aloe vera i Withania somnifera. Així disminueixen les
dificultats de moviment i la pèrdua de memòria provocades per l'estrès oxidatiu. L’estrès
oxidatiu faria que s’activés molt la peroxidació lipídica (amb formació de MDA) i la formació
de carbonil-proteïnes. És de suposar que als diabètics aquesta danys també es produeixen i
també són evitats per aquesta barreja de dues plantes (Aloe, Whitania). Els danys provocats
a l’hipocamp per l’àcid kaínic són evitats si s'administra a la vegada amb Aloe, Whitania i
Convolvulus pluricaulis.
L’efecte osteogènic de l’aloïna es manifesta suprimint l’activació del lligant RankL del
receptor del NF-kappaB i per tant inhibint l’expressió de la miR-21 La miR-21 (una fracció
de l’ARN) està molt expressada als precursors osteoclàstics. La repressió de la MiR-21 fa
que vagi a més la PDCD4 (osteoclast supressor programmed cell death protein) i que vagi a
menys la cathepsina K, un marcador osteoclàstic. La reducció de l’activitat dels osteoclasts
i l’increment de la dels osteoblasts es manifesta, gràcies a l’Aloe vera, per un increment de
l’expressió de TLR2, OPG i col·lagen-1 i pel major nombre d’osteoblasts,. Així com per una
davallada de l’expressió de TNFalfa i del nombre d’osteoclasts. L’acemannana incrementa
la proliferació cel·lular, la fosfatasa alcalina, el col·lagen tipus I, el BMP2 i BMP-4, el factor
de creixement endotelial i l’expressió de la sialoproteïna de la dentina, i tot això sense
provocar necrosis ni inflamació polpar. És a dir, l’acemannan activa la regeneració de la
dentina a les dents. L’acemannana facilita el desenvolupament de cèl·lules mare de la polpa
dentària. Una mena de ciment per restaurar lesions òssies es pot fabricar amb gel d’ Aloe
vera, nano-bastons d’hidroxi-apatita i poliuretà segmentat. El poliuretà segmentat es pot
formar a partir de poli-psilo-caprolactona, poli-etilèn-carbonat i poli-dimetil-siloxà. A més
el aquest ciment té acció antibiòtica. I és molt compatible amb els teixits del voltant
(cartilaginós, ossi). I sembla no provocar signes de toxicitat ni a cor ni al fetge ni als
ronyons. Pegats amb acemannana redueixen molt l'osteïtis, més que no pas el gel amb
clindamicina.
L’efecte inhibidor del paratiroides ha estat poc estudiat. El gel d’àloe redueix els nivells de
calcitonina i de l’hormona para-tiroides, sense afectar el fetge, ans al contrari, protegint-lo.
Els nivells sèrics de T3 i T4 són inhibits per l’Aloe vera.
L’efecte prebiòtic es manifesta estimulant el creixement de Bifidobacterium infantis i

Eubacterium limosum. Al primer hi intensifica la producció d’àcid acètic i al segon ala d’àcid
butíric.
Com a regeneradora, l’ àloe-emodina, in vitro, estimula la síntesi d'ADN en hepatòcit de

ratolí, i també la transformació fibroblàstica de C3H/M2. A concentracions de 90 mg/mL
s'estimula el creixement normal de cèl·lules de teixits pulmonars fetals humans, però no el
de cèl·lules de teixits de tumors cervicals (d'úter). Segurament té a veure en aquesta acció,
regeneradora de les cèl·lules benignes, la presència de lectines. També els derivats de
l'esqualè actuen en aquest sentit tant preventivament com terapèuticament. Extractes de
gel s'han testat també per demostrar el seu efecte protector de les necrosis cel·lulars en
congelació de teixits. Viuen un 28% més que els teixits control (d'orella de ratolí). També cal
tenir en compte el seu efecte cicatritzant en ferides quirúrgiques provocades, amb una
reducció respecte a la ferida no tractada del 60% del diàmetre en l'àrea danyada, després
d'un temps. L’acemannana incrementa el creixement cel·lular. I el beta-sitosterol és un
potent angiogènic. Part de l'extracte fet amb diclorometà separat amb hexà i metanol diluït
en aigua incrementa la proliferació de l'endoteli de l’artèria pulmonar de vedella. Aquesta
fracció propicia a més que aquestes cèl·lules invadeixen el col·lagen tipus 1 i es formi una
mena de tub capil·lar. A més estimula l’expressió de l’ ARNm de l’activador del plasminogen
del tipus de la urokinasa (u-PA), la MMP-2 i la MT-MMP (membrane type matrix
metalloproteinase), mentre que l’expressió de l’ ARNm del PAI-1 (plasminogen activator
inhibitor-1) no canvia.
La combinació de col·lagen amb Aloe vera estimula la cicatrització de nafres. Incrementa
l’expressió de la integrina alfa-1-beta-1 i de PECAM-1 (platelet endothelial cell adhesion
molecule) en cultius de cèl·lules mare derivades de teixit adipós humà. Es pot fabricar una
mena d’escuma per apòsits sobre nafres a base d’Aloe vera i òxid de polietilè. O també
apòsits fets amb polietilèn-glicol-metil-èter-metacrilat combinat amb gel d’àloe liofilitzat i
extracte de Moringa oleifera. O amb col·lagen-I i Aloe vera. O un material híbrid entre Aloe
vera, gelatina i poli-èpsilon-caprolactona. En els quatre casos, els apòsits són força
eficients. L’Aloe vera al 1-2% ajuda a cicatritzar talls en rates (esquilades), redueix la
infiltració de leucòcits, l’angiogènesi i l’expressió de CD8+, i incrementa el gruix dèrmic i
l’expressió de CD4+. En canvi no altera el nombre de fibroblasts. La pell que ha sofert
cremades es cura millor tractada amb Aloe vera + Nerium oleander, que no pas per si sola.
L’extracte mixt disminueix MDA, GSH, MPO, TNF-alfa, ADN, IL-1beta. Un teixit artificial
amb Magnesi-ferrita/poli-caprolactona/ Aloe vera pot ajudar a regenerar teixits naturals,
gràcies a les seves fibres magnètiques. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/
PMC5578303/
Una altra estratègia biomèdica és aplicar a les cremades una membrana creada a base
d’Aloe vera i un polímer d’àcid làctic i trimetil-carbonat. O bé fibres de
poli-àcid-làctic/glicòlic amb EGF recombinant humà i extracte d’Aloe vera. L’aloesina
modula les vies de senyals MAPK/Rho i Smad, tan in vitro com in vivo. Activa les proteïnes
Smad i MAPK i incrementa la migració cel·lular via la fosforilació de Cdc42 i Rac1. I regula
l’alliberament de citokines i factors de creixement (IL-1beta, IL-6, TGF-beta1. TNF-alfa) per
part dels macròfags (RAW264.7) i estimula l'angiogènesi a les cèl·lules endotelials HUVECs.
Les ferides tractades amb aloesina acceleren el tancament, mitjançant l’aportació de
col·lagen i al formació de teixit de granulació. En ferides, l’ Aloe vera estimula l’expressió de
bFGF i de TGFbeta als fibroblasts (in vitro). Quan hi ha cruiximent muscular podria ser
interessant la proteasa del Micrococcus endofític d’Aloe vera (M. aloeverae). Extracte d’Aloe
vera encapsulat amb goma tragacant a més de regenerar el teixit a les úlceres externes, té
efecte contra Escherichia coli, Streptococcus aureus i Candida albicans. Accelera la migració
dels fibroblasts i fa que la ferida es curi ràpid. Un material regenerador de teixits pot ser
l’híbrid entre gel d’Aloe vera, chitosan, baba de cargol i gelatina. Lesions de còrnia es poden
tapar amb petits implants d’un material elaborat amb fibroïna (de seda) i gel d’Aloe vera, en
condicions estèrils. Els polisacàrids de l’Aloe vera promouen la proliferació de fibroblasts i
la producció d’àcid hialurònic i hidroxiprolina als fibroblasts, i això té un paper primordial
en la remodelació de la matriu extracel·lular durant la curació de les ferides. Els
polisacàrids de l’Aloe vera indueixen en ferides la MMP-3 (després d’una fase primer
d’inhibició d’uns 10 dies) i també l’expressió del gen de l’inhibidor-2 de la metal·lopeptidasa,
així com la síntesis de col·lagen, NAGLA i NAGA. La proliferació de les cèl·lules del lligament
periodontal és estimulada per l’acemannana, per la crescuda del factor 5 de
creixement/diferenciació, del col·lagen tipus-I i de l’activitat de la fosfatasa alcalina. Un
«apòsit» de poli-caprolactona, Aloe vera, i gelatina de Wharton (del cordó umbilical) ajuda
molt a curar ferides als diabètics. Hi ha més migració de fibroblasts, formació de col·lagen
I, i III, elastina, fibronectina, DOS i MM-1, i cicatrització i reepitelització, més citoqueratina,
involucrina, filagrina i augment de l’expressió de ICAM-1, TIMP-1, VEGF-alfa. El carbopol
974p(1%) i Aloe vera promou la curació de ferides, especialment les dels diabètics als peus.
Pel que fa a les lesions de tendons, l’ Aloe vera (gel) fa que es resolguin més aviat, i més
encara amb ajuda d’ultrasons, estimulant la producció de MMP-2, d’hidroxiprolina,
glicosaminoglicans, proteïnes de fora del col·lagen; i disminuint la de dermatan-sulfat Una
crema amb Aloe vera ajuda als donants de pell a regenerar més aviat la part que s’ha
quedat sense pell. El retard provocat per la sulfadiazina de Plata a la curació d’algunes
ferides (seques o salines) és reverit per la barreja de gel d’Aloe vera amb nistatina afegida a
la sulfadiazina al 1 %. El beta-sitosterol es capté com a angiogènic en experiments amb
membrana corio-al·lantoidea de l’embrió de pollet i en teixit de la vena umbilical humana.
L’activitat antioxidant de mols principis actius de l’Aloe vera pot explicar l’activitat per
guarir ferides. Derivats de l’aloesina com ara la la iso-rabaicromona, la feruloïl-aloesina i la
p-cumaroïl-aloesina, tenen molt poder carronyaire de radicals súper-òxid i inhibeixen la
COX-2 i la sintasa del TxA2. L’ Aloe vera prevé la isquèmia revertint els efectes de la
tromboxà-sintasa TxA2 i en sinergia amb el NO podent ésser també un carronyaire de
radicals lliure d’O. L’acció vulnerària o cicatritzant és encara major combinant Aloe vera
amb nitroglicerina i L-N-arginina-metil-èster.
L'acemannana té efecte immunoregulador, anticancerós, antioxidant, cicatritzant,

osteogènic, neuroprotector, antivíric i prebiòtic. L’àloe-emodina a pesar de tenir un efecte
hepatotòxic i nefrotòxic, dosificada amb mesura té molts efectes beneficiosos contra:
Alzheimer, càncer, cirrosis hepàtica, diabetis-2, glaucoma, hepatitis B, infeccions
bacterianes, infeccions víriques, malària, paràsits, psoriasis. L’aloïna inhibeix l'alfa-
glucosidasa, però aquesta inhibició queda reduïda en presència de beta-caseïna, tot i que
l’activitat antioxidant queda reforçada aleshores. També té efecte antiinflamatori,
neuroprotector, osteogènic, desintoxicant de l’etanol o del nitropirè, i, segons alguns
científics, anticancerigen contra diversos càncers (còlon, estómac, matriu, tumors
neurodèrmics, leucèmies). Gràcies a la flora intestinal l’aloïna, que no és laxant, es
transforma en àloe-emodina, que és purgant.
La barbaloïna inhibeix l’alliberament d’histamina, rebaixa la inflamació, purga, és

antivírica, anticancerosa , antioxidant, i cosmètica Les fulles joves en contenen més que no
pas les velles.
Accions dels principals principis actius de l’ Aloe vera

acemannana àloe- aloïna emodina antracenòsids lectines hetero-
emodina polisacàrids
Protecció digestiva +
Diabetis (millora + +
general)
Cardioprotectors +
Antiinflamatoris + + +
de la pell
Prebiòtics / + +
antimicrobians
Protectors ossos + + +
Anticancerosos + + + + +? + +
Laxants + +
Regeneració teixits + + +
(fetge, pulmó, pell)
Antiulcerogènic + + +
Accions dels principals principis actius de l’ Aloe vera
PREPARATS AMB ALOE VERA
Usos interns:
- Aloïna: 40 mg, 2-3 cops al dia, en càpsules o comprimits
- Càpsules d’extracte (de polpa) liofilitzat o extret amb CO2 supercrític.
- Crema preventiva de cremades per radioactivitat (amb fosfolípids)
- Extracte fluid 5-30 gotes al dia dissoltes en alguna beguda
- Extracte aquós fet amb ultrasons és particularment eficaç contra influenza-virus.
- Gel deshidratat a 80º C ric en fibres + carbó actiu: triplica la IL-10 (anti-inflamatòria) em
macròfags molestats amb LPS.. En canvi, sense carbó actiu, la disminueix un 40%, mentre
que activa la IL-1beta (pro-inflamatòria) un 30%. Això a 0.25 g/L. A 1 g/L actua com a
citotòxic contra cèl·lules CaCo-2 amb IC50.
- Gel preparat per extrusió fins a 500 MP i deshidratat sense escalfar: multiplica per 2.4 la
disminució de la IL-10 i manté la concentració de la IL-1 beta en macròfags molestats per
LPS. Això a 0.25 g/L.
- Hidromel: planta triturada 1.5 Kg (sense haver estat regada durant la setmana anterior a
la recol·lecció de les fulles) & mel 2.5 Kg & vi negre de 18 º 3.5 Kg. Es tritura i es deixa
macerar a les fosques i ben tancat durant 5 dies. S’administra amb molta cura, primer una
culleradeta de moca dues hores abans dels menjars, tres cops al dia. Pot augmentar-se la
dosis gradualment fins a una cullerada sopera cada cop, a arribar al segon mes i fi del
tractament.
- Microencapsulats amb gel d‘Aloe vera i pectina. Perquè medicaments o olis essencials
arribin millor a la sang després de l’estómac.
- Nanocàpsules amb Aloe vera, fetes de poliamida (DETA, acetona-etil-acetat, DMSO,
gelatina, Tween, clorur de sebacoïl monomèric, oli d’oliva) d’uns 100 nm. .
- Polpa o gel preparat en xarop estabilitzat (a molt alta pressió i amb sorbat potàssic com a
conservant): una culleradeta al dia o més.
- Sèver: 100 mg barrejats amb algun carminatiu (anís, p.ex.) i antiespasmòdic (belladona,
p.ex.), en comprimits o càpsules (millor). 20 mg es prenen sense perill d’irritacions
gastrointestinals.
- Suc liofilitzat (1Kg correspon a 200 Kg de suc líquid).
- Tovalloletes impregnades amb gel d’Aloe vera + àcid hialurònic: per eixugar el voltant dels
ulls i netejar-los de fongs i bacteris.
- Xarop preparat amb sucre posat en mig del tall sagital de la fulla i deixant regalimar el
líquid. A culleradetes durant el dia i la nit.
Usos externs:
- Bafs amb trossos de polpa per prevenir atacs d’asma
- Conservant provisional de dents arrencades
- Col·liri (gel d’Aloe vera amb sulfat de neomicina)
- Composite (substitut) per regenerar alvèol dental: «aloe vera-derived gel-blended poly(3-
hydroxybutyrate-co-3-hydroxyvalerate) (PHBV) nanofibrous scaffold»
- Crema anti-acne: Aloe vera + Garcinia mangostana + Camellia sinensis
- Fulla aplicada partida sagitalment per la meitat.
- Fulla punxada i escalfada al forn aplicada sobre nòduls reumàtics o cessaments sinovials,
esquinços, etc. Cal que quedi adherida durant una setmana (fixada mitjançant bandatge).
- Fulla triturada, per a bafs.
- Mascaretes cosmètiques amb cold-cream, Aloe vera i òxid de ferro magnètic.
- Polpa fresca o estabilitzada (hemorroides, etc.), aplicada molt freda per donar-li més
consistència. Es pot conservar al congelador mentre no s’usa.
- Rentats oculars i compreses a la pell (en dermatosis rebels): 1/2 culleradeta de sèver en
mig litre & una culleradeta d’àcid bòric. Es guarda a la nevera.
- Sèver (25 g) dissolt en clara d’ou muntada, aplicant-ho al tòrax (pleuritis, pneumònia,
bronquitis).
- Tintura de polpa (tònic capil·lar).
- Vacuna preventiva de norovirus, amb antígens similars als del virus de Norwak, per via
nasal, amb pols de polisacàrids d’Aloe vera.
BARREGES
• Amarg suec / elixir de llarga vida : 10 g. de àloe 5 g. de Mirra 0.2 g. de Safrà 10 g. de

fulles de Senet 10 g. de Càmfora natural 10 g. de rels de Ruibarbre 10 g. de rels de
Zedoària 10 g. de Mannà 10 g. de Teríaca veneciana 5 g. de rels de Carlina angèlica
10 g. de rels d’Angèlica arcangèlica. Aquestes herbes es fiquen en una ampolla gran
de coll ample, es cobreixen de 1.5 litres d’aiguardent (38-40°) i es macera tot durant
15 dies al sol o vora la llar de foc. S’agita cada dia; el mateix es fa abans de colar-ho i
abans de cada ús. Les Herbes Sueques es guarden en ampolletes ben tapades en un
racó fresc. Així es conserven molts anys. Com més vel es fa, més eficaç és aquest
elixir. Més informació a «La salud de la botica del Señor: MARIA TREBEN.* * *
• Apòsits per curar nafres (ferides/cremades/úlceres): A) escuma a base d’Aloe vera,
chitosan i òxid de polietilè. B) chitosan fúngic, Aloe vera, hidròxid de tetraciclina. C)
polietilèn-glicol-metil-èter-metacrilat combinat amb gel d’àloe liofilitzat i extracte de
Moringa oleifera. D) col·lagen-I i Aloe vera. E) Aloe vera, gelatina i poli-èpsilon-
caprolactona. F) col·lagen + chitosan-glucan + fibres buides d’Aloe vera. G) Aloe vera
+ chitosan + alginat. H) vitamina E, midó, alcohol polivinílic, fibres de seda. I)
fibroïna + gel Aloe vera. J) Aloe vera + Ag + curcumina + àcid metacrílic + alcohol
polivinílic + òxid de polietilè + carboxi-metil-cel·lulosa. K) alginat sòdic + polivinil-
acohol + vitamina E + Aloe vera
• Beguda refrescant: A) Aloe vera + gingebre + llima + Phyllanhus eemblica. B) Litxi +
Aloe vera. C) Aloe vera + suc de magrana. https://www.aloeyolofrance.com
• Burns & Wounds: remei dels amish contra cremades a base d’Aloe vera, Arctium
majus, Artemisia absinthium, rel de malví, rel de consolda (Symphytum), escorça de
roure, Lobelia inflata, mel, lanolina, oli d’oliva, oli de germen de blat, glicerina
vegetal, cera d’abella i mirra.
• Càpsules de FRANK: sèver + jalapa + ruibarbre + xarop de donzell (Artemisia
abstinthium)
• Càpsules de MORRISSON: sèver + jalapa + extracte alcohòlic de coloquíntida + guta-
gamba
• Col·lutori par als fumadors: Aloe vera + Curcuma longa + Calendula officinalis +
Chamomilla recutita.
• Compost antidiabètic consta de: Aloe vera + Nigella sativa + Boswellia carterii;
Commiphora myrrha, Ferula assa-foetida.
• Cosmètica: també sol barrejar-se amb molts altres ingredients en locions corporals o
pomades. Sembla ser que no dona bon resultat barrejar suc d’àloe amb lanolina. Sí,
en canvi amb cold cream o altres grasses més suaus.
• Crema per que es vegin les venes al braç: 20% oli essencial de Pebre Negra + 80% gel
d’Aloe vera.
• Dentifricis: Aloe vera, pròpolis, mirra, calèndula.
• Dermud (pasta amb fang del Mar Mort + OZn, Aloe vera + provitamina B5, + vitamina
E + aigua del Mar Mort): contra psoriasis i cremades pel sol (insolacions).
• Desinfectant de mans: barreja d’alcohols (isopropílic, propanol, etanol) al 85% +
glicerina + gel d’Aloe vera + clorur de benzalconi.
• Endodòncia infantil amb pasta de pols d’òxid de Zinc i Aloe vera.
• Gel antiseborreic: Aloe vera + piroctona olamina + lactoferrina+ glicero-fosfo-inositol.
• Gel humectant de la boca per als internats a les UCIs: gel d'Aloe vera + Mentha
piperita (veramina).
• Gel contra aftes infantils: bicarbonat sòdic + alginat + Aloe vera + pròpolis +
Camamilla + mel.
• Gel vaginal: Aloe vera + àcid hialurònic + beta-glucans i alfa-glucans de Coriolus
versicolor + Centella asiatica + Azadirachta indica.
• Hiper: Aloe vera + papaia + picnogenol: contra inflamació i aterosclerosis a les
coronàries.
• Kumaryasava: Terminalia chebula 1.200 + aigua 12.280 + Aloe vera suc 12.280 +
guda(gur)-jaggery 4.800 + shahad – mel – 3000 + Woodfordia fruticosa 0.768 +
Myristica fragrans (nou) 0.048 + Syzygium aromatiucm 0.048 + sheetal mirch 0.048 +
Nardostachys jatamansi 0.048 + Piper chaba 0.048 + Plumbago zeylanica 0.048 +
Myristica fragrans (aril) 0.048 + Pistacia chinensis 0.048 + Terminalia bellerica 0.048
+ Inula racemosa 0.048 + loha bhasma 0.025 + tamra bhasma 0.024. És un preparat
ayurvèdic digestiu contra inflamació del fetge i la bufeta del fel, desintoxicant
(almenys del tetraclorur de Carboni), antiepilèptic, antihiperlipidèmic,
antiinflamatori, antioxidant, antireumàtic, cardioprotector, carminatiu, colagog,
colerètic, emmenagog, hematínic, laxant suau, diürètic suau. Pot incrementar el
Pitta, però es considera sobretot apte per apaivagar el Kapha. Es recomana contra
anorèxia, mal de panxa, hemorroides no sagnants, epilèpsia, estrenyiment crònic,
anèmia, fetge gras, males digestions, icterícia, angiocolitis, cirrosis, esplenomegàlia,
mal d’esquena, amenorrea, artritis reumàtica, irregularitat menstrual, ovari
poliquístic. Recomanen prendre’n de 5 a 10 mL als nens (2 cops al di); de 10 a 20 mL
als adults (2 cops al dia), i com a màxima dosis diària 60 mL. Sempre amb aigua
(almenys una quantitat igual a la del preparat).
• Mascareta antiacne: gel d'àloe vera 50% + 0.05% de tretinoïna.
• Mascareta de bellesa: argila verda, àloe vera, alcohol polivinílic, i de cereal
• Muktashukti bhasma; Aloe vera + nacre + vinagre. És antiinflamatori, evita diarrees
al·lèrgiques, inhibeix les prostaglandines inflamatòries, la histamina i el 5-HT, i
estabilitza les membranes dels lisosomes. Poder equivalent a 1/3 del de l’aspirina.
• Pastilles laxants d’ús farmacèutic. http://www.ub.edu/pharmakoteka/node/24697
El Sanatorium actual conté sèver d’Aloe ferox + Camamilla + Anís verd + Cassia
angustifolia (fulles ) + antiaglomerant (SiO2). És a dir, té la mateixa fórmula que el
1949, però sense Sofre.
• Pegats d’Aloe vera + fentanil: contra dolors molts forts.
• Píndoles benedictines de FULLER: sèver + assa-fètida + gàlban + mirra + sulfat ferrós
+ macís en pols + safrà + oli pirogenat de succí (Pinus succinifera), xarop d’artemisa.
• Píndoles contra Helicobacter: bicarbonat sòdic, àcid cítric, amoxicilina, Aloe vera
(gel), hidroxi-propil-metil-cel·lulosa.
• Pomada antiinflamatòria d’Aloe vera + aceclofenac.
• Pomada vulnerària per a nafres diabètiques. Aloe vera + Commiphora molmol +
Adiantum capillus-veneris + Lawsonia inermis + vaselina. Preparant la barreja
assecada al forn a 60º C, trossejada i afegint-hi la vaselina.
• Reconstruir parts d’ossos es pot fer amb un material mixt de poliuretà,
hidroxiapataita i Aloe vera.
• Xiclets per humitejar la boca: maltitol, xilitol, OE menta piperita, Aloe vera gel.
* * * MARIA TREBEN recomana l’amarg suec contra un munt d’afeccions; a vegades

combinant-ho amb Ortiga, Calèndula, Milfulles o amb Càlam Aromàtic (per càncer
intestinal).
• acúfens • còlics nefrítics • esquerdes a les mans
• anèmia • conjuntivitis • estrenyiment
• angiomes • contusions a la cara • ferides al cap
• anorèxia • contusions a les • fístules
• artrosis cames • flebitis
• asma • contusions als ulls • gangrena
• berrugues • cops • gastritis
• borratxera/ressaca • cremades • glossitis
• butllofes • crostes • gota
• caigudes • cucs intestinals • grip
• calfreds • desmais • hemorroides
• càncer intestinal • despreniment de (internes, externes)
• carnots a les nafres retina • hidropesia
• cataractes • dismenorrea • icterícia
• catarro • durícies • indigestions
• quequesa • epilèpsia • insomni
• cicatrius • erisipela • leucorrea
• còlics • erupcions • mal d’estómac
• còlics biliars • esgotament • mal de coll
• mal de queixal • penellons • torçades de peu
• males digestions • pesta bubònica • tos de coll
• mastitis post-part • picades d’insectes • trastorns del
• memòria debilitada • pre-part llenguatge
• meningitis • quists sebacis • trombosis
• metrorràgia • rampes • tuberculosis
• migranyes • reuma deformatori • tumors pudents
• nevus • sinusitis • varicel·la
• otitis • sordes • vista dèbil
• pancreatitis • taques a la pell
• Parkinson • tifus
ESOTERISME
Es crema sèver en rituals de màgia negra.
ELECTRÒNICA
Uns 24 parells de fulles de la planta poden subministrar energia suficient per alimentar un
sensor electrònic d’humitat i temperatura.
Cèl·lules solars de baix cost es poden fabricar amb vidre/FTO/ TiO2/

ZrO2/perovskita/Aloe vera-carbó en nanopartícules, amb un circuit fotovoltaic obert de
0.96 V, amb una eficiència del 12%. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30130386.
Segons la concentració de gel d’Aloe vera a la barreja amb nanopartícules CeO2:Ho(+++) (1-
9 M%) canvia l’estructura (campana, olla, petxina, flor). La fotoluminiscència al excitar-la
amb llum de 400 nm mostra pics verds (543, 548) i vermells (645,732) Es manifesten tres
pics de brillantor TL a 118, 167 i 204 ºC a l’irradiar-ho amb raigs gamma La resposta lineal
al rang entre 0.1 i 2 kGy palesa que el Fòsfor és molt útil com a dosificador de raigs
gamma, i això fa que pugui tenir aplicacions WLED amb llum vermella-taronja.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25767989.
Processos similars tenen lloc amb nanopartícules de Y 2O3:Eu(+++)(1-11M%) emprant gel
d’Aloe vera com a fuel. Això donaria LEDs amb fòsfor vermell amb fotocatàlisis heterogènia.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25668696
El capteniment com a memristor a les fulles d'Aloe vera està lligat als canals iònics de
portals de voltatge. La porta K+ té propietat de ristor amb memòria, és a dir, a passiu i no
linear element elèctric de dos terminals establint una connexió entre el flux magnètic i la
càrrega elèctrica. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25763487
La resistència entre elèctrodes de Ag/AgCl a les fulles d’Aloe vera és major durant el dia que
durant la nit. La descàrrega del capacitador a la nit és més ràpida que durant el dia.
Inserint els elèctrodes a 2 cm de distància es palesa una forta anisotropia. En la direcció
transversal els circuits elèctrics es mantenen passius i lineals. En sentit longitudinal la
resposta es manté lineal només a voltatges molt petits per sota d’1 V. A potencials majors
els circuits es tronen no-lineals apuntant a l’obertura de canals de ions de portals de
voltatge. Canviant la polaritat dels elèctrodes al llarg dels feixos conductors això condueix a
una forta rectificació i a una diferent cinètica de la descàrrega del capacitador.
Una sola aplicació de calor excessiu indueix l’estrès fisiològic a la planta d’Aloe vera la qual
cosa es palesa per un ràpid potencial de 67m/s del senyal elèctric que es pot transmetre a
molta distància.
INDÚSTRIA
Es pot fabricar un film transparent per cobrir articles d’alimentació càrnia, per exemple, a
base d’Aloe vera, àcid cítric, alcohol polivinílic i carboximetilcel·lulosa. Protegeix de l’aigua,
dels bacteris i de l’efecte oxidant de la llum. Un film similar però amb més efecte
bacteriostàtic és el que es pot fabricar amb acetat de cel·lulosa i oli essencial de Romaní
(Rosmarinus officinalis) i Àloe vera. També un bany amb una dissolució de
carboximetilcel·lulosa, aigua i gel d’àloe ver fa que, per exemple, les cireres/guindes, les
pomes, les prunes, els tomàquets, o les gambes, o els bistecs de cabrit es conservin en
millor estat. Les bates de protecció hospitalària es poden fabricar amb teixits als quals
s’han incorporat micropartícules d’Aloe vera, i així tenen un cert poder bactericida
protector. El mateix passa amb la part exterior dels matalassos. Així els teixits es tornen
més hidrofòbics i inhibeixen el creixement d’Escherichia coli i Staphyloccocus aureus,
almenys. S’hi pot afegir 2% d’extracte glicòlic d’Aloe vera al ciment Portland per fer-lo més
ràpidament soluble i que no faci grumolls. Vacuna nasal amb quasi-partícules de norovirus
poden aplicar-se amb gel d’Aloe vera com a vehicle. Es pot fabricar un súper-capacitador
amb carbó activat (1890 m 2/g) derivat de l’Aloe vera. S’aconsegueix una capacitància de
410-306 F/g amb un sistema de 3-2 elèctrodes L’aparell sòlid fabricat mostra una
capacitància específica de 244 F/g amb una densitat d’energia de 8.6 Wh/Kg. En un
electròlit líquid l'aparell mostra una capacitància específica de 126 F/g i un ample de
finestra de potencial de fins a 3 V, la qual cosa resulta en una densitat d’energia de 40
Wh/Kg. A uns 700 º C es mostra més actiu que a 800 0 a 600 º C. Després de carregar-se
durant 20 segons l’aparell súper-capacitador fabricat en un líquid iònic de 3V pot donar
llum vermella a un led durant 30 minuts. Amb Aloe vera es pot sintetitzar espinel·les
(spinel), un mineral magnètic emprat en joieria. El líquid per rentar les lentilles òptiques es
pot elaborar amb fórmules tradicionals afegint-hi gel d’Aloe vera, per millorar-ne la qualitat
i tolerància. Es poden fabricar esponges d'aplicació en biomedecina a base de gel d’Aloe
vera i goma gel·lan a través de liofilització. El suc d’Aloe vera (filtrat per carbó actiu per
llevar-li els antracenòsids residuals) es pot afegir a alguns sucs de fruits (litxi, papaia,
magrana, taronja) indicant-ho a l’etiqueta del refresc, com un reclam donada la fama de la
planta. Gràcies a extractes d’Aloe vera es poden fabricar compostos nanotèrmics d’alta
prestació a base de nanovaretes d’OCu i Alumini d’utilitat en propel·lents, explosius i en
pirotècnia.
AGRICULTURA
El tractament fungicida sobre les nectarines amb gel diluït d’Aloe vera combat Botrytis
cinerea, Botrytis gladiolorum, Fusarium oxysporum, Heterosporium pruneti, Penicillium
digitatum, Penicillium gladioli, Rhizopus stolonifer. I alenteix la maduració per producció
d’etilè. Un bany de pomes, prunes, grans de raïm, taronges amb gel diluït d’Aloe vera ajuda
també a que es conservin millor aquestes fruites. Fins i tot poma en llesques es conserven
millor (a la nevera).
CUINATS
1. Amanida amb Aloe vera: enciam + pinya americana en almívar + (pernil d’ànec) +
nous pelades + melmelada de pinya amb Aloe vera + ametlles ratllades + llavors de
sèsam torrades + flors d’Aloe vera (escaldades) + vinagre + oli d’oliva + sal.
2. Gelat amb Aloe vera confitat. Ingredients: 2 rovell + 200mL llet + 50 g llet en pols + 1
pell de taronja + 40 g sucre + 25 g fructosa + 200 mL nata amb un 35% de matèria
grassa, per muntar + 100 g Aloe vera (confitat). S’arrenca el bull de la llet amb la
pell de la taronja. Un cop refredada, l’aboquem (sense la pell ja) sobre els dos rovells
d’ou, i els deixatem. Hi afegim el sucre i la llet en pols i ho anem remenant amb el
foc ben baix fins que es torni espès. Ho posem en un bany d’aigua freda i ho anem
batent. Un cop fred s’hi afegeix la fructosa (perquè no es formin cristalls de gel). Ho
deixem a la nevera unes hores. Muntem la nata i l’anem incorporant a poc a poc. Ho
posem al congelador i ho retirem de tant en tant per barrejar-ho bé perquè no es
formin cristalls. I afegim al final els bocins d’Aloe vera confitat, preparat bullint els
daus de gelatina de la fulla moltes vegades durant 12 hores dins un xarop molt
concentrat.
3. Hamburgueses de carn de vedella amb 3% de gel d’Aloe vera.
4. Nuggets amb un 20% de gel d’àloe, amb carn de cabrit, per millorar el sabor i textura
de la carn.
5. Pa fet amb mel i àloe vera. 250 g d’aigua + 5 cullerades de mel amb gel d'àloe + 500 g
farina de força + 1 sobre de llevat sec + pipes pelades per guarnir per fora. Primer es
posen els components líquids, i després s’hi afegeix la farina, la sal i el llevat. Es
remena, es deixa reposar 30 minuts. Es va amassant durant 15 minuts. I es posa al
forn a 200 ºC, ja amb la forma de barra de pa i adornat amb les pipes, i pintat amb
una mica d’aigua, durant 35 minuts (sense haver-lo escalfat abans).
6. Melmelada d’àloe vera. 250 g àloe pelat i net + 150 g sucre + 1/2 poma pelada + 1/2
llimona escorreguda. Es talla a bocins tot i es deixa reposar 2 hores. Després es posa
a bullir i es va remenant durant 20 minuts. S’envasa en pots de vidre que resisteixin
el foc i es posen al bany-Maria per esterilitzar-ho. Un cop refredada l’aigua ja es
poden treure per guardar-los.
7. Pastís d’àloe vera. 3 ous + 1 iogurt (100 g) + 1/2 got de mel + 1 got oli oliva + pela
d’una llimona + 60 mL d’àloe vera suc + 3 gots de farina + 1 sobre de llevat + 1 got i
mig de sucre. Es baten els ous bé i s’hi afegeix el sucre, la mel, l’oli, l'àloe i la
llimona (pela). Un cop ben barrejat, s’hi afegeix la farina i el llevat, i es remena fins
que no quedin grumolls. Es prepara la safata per anar al forn (s'unta el cul amb oli i
hi posa paper de forn). Es posa la massa dins la safata al forn a 180ºC durant 35
minuts.
VETERINÀRIA
• Brycon amazonicus (peix): l’Aloe vera en bany momentani protegeix les escates
durant la posta d’ous i protegeix o estimula el seu sistema immunitari contra
infeccions.
• Cabrits de l’Oest africà no haurien de prendre Aloe vera si estan destinats a la
procreació ja que la planta els redueix la mobilitat dels espermatozous, el nombre i la
qualitat.
• Carassius auratus (peix): suplementant la pitança amb 20 mg/g d’Aloe vera palesa
que Aloe vera al 2% no té efectes estrogènics en peixos joves, almenys després d’un
mes prenent-ne. En canvi sí que baixaven els nivells de colesterol plasmàtic.
• Cavalls. A) Per prevenir hemorràgies pulmonars per excés d’exercici: Aloe vera +
Pulmonaria officinalis + Medicago sativa. B) Contra la tendinitis UE. C) Per guarir
talls (embenat 2-3 dies). D) En UI per fer suar. E) per problemes digestius: una fulla
bullida 5 minuts i afegir oli de llinosa i endinyar-ho amb una xeringa a la gola. F)
purgant: Aloe vera + oli de ricí. G) abscessos a la peüngla, o a la pell (gel sol o amb
OE de Tea Tree. H) cremades pel sol o erupció per al·lèrgia a alguna herba. I)
Estrongilosis: oli essencial de Pinus pinaster + oli de ricí + gel d’àloe vera.
• Coloms: para-mixovirus I (amb rel de regalèssia).
• Congelació de les potes de lloros (deixats a la intempèrie sota zero unes hores): Aloe
vera UE + (pentoxifil·lina + antibiòtics + antiinflamatoris no esteroides + antifúngics
UI).
• Crancs (Procambarus). Aloe vera a l’1-10% té efecte despolaritzant sobre la
neurotransmissió muscular a les potes del davant i disminueix l’amplitud del
potencial excitador i augmenta la latència, i això es pot traduir en un efecte analgèsic
i antiinflamatori.
• Drosophila melanogaster (mosca de la fruita) es desenvolupa més lentament quan
s’incorpora Aloe vera a la seva dieta.
• Eugues: A) per ajudar a expulsar la placenta durant el part (tros de 7 cm cada dia
durant 3 dies; després purga amb oli de ricí; o bé gel d’Aloe vera + oli de llinosa UI 2
dies). B) Tendinitis UE, amb argila i Nopalea (fulla de Figa de Moro, partida) durant 3
dies. Després, quan aparegui la crosta, aplicar només Aloe vera.
• Ferides en animals (gel àloe).
• Gastritis en cavalls (però no tan efectiu com l'omeprazole o el llorer)
• Glàndules anals inflamades dels animals de companyia.
• Gossos: l’àloe els pot provocar nàusees, i insuficiència renal i hepàtica. Externament,
la combinació d’àloe vera, curcumina, vitamina C i taurina els ajuda a cicatritzar
ferides.
• Guatlles japoneses: suplementar la pitança amb clau d’olor en pols i Aloe vera fa que
es desenvolupin millor
• Moltó: el semen es pot conservar 1:4 en gel d’àloe (congelat).
• Peüngles esquarterades als cavalls: oli essencial d’espígol (Lavandula) + tintura d’
Aloe vera + oli de petroli + unes gotes d’àcid nítric.
• Penaeus monodon (gamba-tigre) millora la seva immunitat amb suplement a base
d’Allium cepa + Aloe vera + Andrographis paniculata + Annona squamosa +
Azadirachta indica + Citrus aurantifolia + Coriandrum sativum + Ocimum sanctum +
Psidium guajava.
• Piaractus mesopotamicus (peix «pacu»): millora la immunitat amb Aloe vera.
• Pollastres/gallines: una mica de polpa d’Aloe vera amb el cuc Alma millsoni els
prepara contra virus. Aloe vera els prepara contra coccidiosis (Eimeria maxima)
estimulant-los la immunitat. L’acemannana ajuda (500 micrograms i.m.). Fa els
monòcits produeixin més NO, poc MHC-II, més NO pre-part dels esplenòcits, que són
més proliferatius com a resposta a ala PHA de les cèl·lules T-mitogenes. Després de
LPS i.v. la capacitat de produir NO es multiplica. L’acemannana incrementa de
manera duradora la capacitat dels macròfags de produir NO.
• Pollets: A) suplementant l’aliment amb Aloe vera i Azadirachta indica milloren el llur
desenvolupament i flora intestinal. B) suplementant la pitança amb extractes
hidroalcohòlics d’Aloe vera, papaia i Mimosa pudica, tenen bona salut i es
desenvolupen bé (al Camerun).
• Porcs: gel UI per guarir ferides internes (úlcera d’estómac). Gel complet/groc UE per
ferides externes.
• Rates: un apòsit de polpa de àloe fa que les ferides es curin més aviat per neo-síntesi
de col·lagen, corroborada per alts nivells de lisil-oxidasa.
• Ratolins: els protegeix de la Shigella.
• Semen: el dels senglars de collaret es pot crio-preservar amb èxit amb un 20% de gel
d’Aloe vera
• Tilapia (Oreochromis niloticus, peix africà). Suplementació (0.5-4%) amb Aloe vera els
protegeix l'hepatopàncrees, la sang i que millori la resistència al Streptococcus iniae.
• Truita de riu (Oncorhynchus mykiss): l’àloe millora la immunitat.
CONTINGUT EN PRINCIPIS ACTIUS (ALOE VERA)
Les plantes més exposades al sol fabriquen més làtex groc i menys polpa gelatinosa (tot i
que la suma de tots dos productes sigui menor) que les plantes criades en condicions
normals. El contingut qualitatiu varia també segons altres condicions de cultiu de la
planta. Uns quants principis actius sembla que siguin presents només, en forma original o
derivats, dins el gènere, a l’espècie Aloe vera: 4-etil-benzaldehid; àcid hidroxi-butíric; àcid
2-hidroxi-octanoic; beta-copaè; àcid adípic; àcid pimèlic; àcid subèric; àcid protocatechuic;
fitol.
La planta o les fulles contenen, a més d'aigua (99.5 %):
• 1,8-dihidroxi-antraquinona • àcid glutàmic 4.3 % en fulles,

(=crisazina) • àcid heptadecanois
• 2-metil-2-fenil-6-cromanol • àcid hexaurònic,
• 2’-O-cumaroïl-(S)-aloesinol • àcid hidrocinàmic,
• 2’-O-(P-metoxi(E)-cinamoïl)-(S)- • àcid iso-cítric
aloesinol • àcid làctic
• 3-geranil-oxi-emodina • àcid làuric
• 3-hidroxi-1-(1,7-dihidroxi-3,6- • àcid linoleic
dimetoxi-naftalèn-2-il)propan-1-ona • àcid màlic
• 3,4-dihidro-6,8-dihidroxi-3-(2’-acetil- • àcid mirístic
3’-hidroxi-5’-metoxi)-metil-1H(2)-
• àcid octadec-7-enoic
benzopiran-1-ona
• àcid oleic
• 3,4-dihidro-6,8-dihidroxil-[(3s)-2'-acetil-3'-
hidroxil-5'-metoxi-benzil]-iso-cumarina • àcid p-cumáric
• 3,6-dioxo-3,3a,6,6-a-tetra-hidro- • àcid p-metoxi-hidrocinàmic
pirrolo[3,4-c]pirrol-1,4dicarboxamida • àcid palmític
• 4-metil-6,8-dihidroxi-7H-benz(d,e)- • àcid palmitoleic
antracèn-7-ona • àcid pèctic
• 6’-O-cumaroïl-aloesina • àcid pentadecanoic
• 6'-O-(E)-cinamoïl-7-metoxi-aloïna A • àcid pteroglutàmic
• 7-hidroxi-aloïna • àcid salicílic
• 7-hidroxi-cromona • àcid succínic
• 7-oximetil-aloresina • àcid tartàric 159 mg/100 g
• 8-metil-tocol • àcid urònic
• 9-hidroxi-antraquinones: dantrona; • àcids grassos
àloe-emodina; emodina • alanina 15.770 ppm en fulles
• 9-dihidroxil-2'-O-(Z)-cinnamoïl-7- • albúmina 1-5 ppm en fulles
metoxi-aloesina • alcohol coniferílic
• 10-hidroxi-aloïna A • aldheíd-M-protocatechuic
• 10-hidroxi-aloïna B • aldopentoses
• acemanana • aleosona
• àcid acètic • aliïnasa
• àcid aloètic • al·lo-aloeresina D
• àcid aloetínic • aloctina-A (lectina)
• àcid araquidònic • aloctina-B (lectina)
• àcid ascòrbic (=vitamina C) 6.260 • àloe-emodina-antranol
ppm en fulles • àloe-emodina(=1,8-dihidroxi-3-hidroxi-
• àcid aspàrtic 3 % en fulles metil-9,10-antracèn-diona)
• àcid cinàmic • àloe-esterol
• àcid cítric 96 mg/100g • àloe-resina
• àcid crisàmic, • aloenina
• àcid crisofànic • aloèrid (polisacàrid amb glucosa,
• àcid D-galacturònic galactosa, mannosa, arabinosa)
• àcid esteàric • aloesina
• àcid folínic • aloesol
• àcid fòrmic • aloesona
• àcid fosfatídic • aloetina
• àcid galacturònic • aloeverosa
• àcid gamma-linoleic • aloeveròsid A [= 1-(((4-(1-O-beta-D-
• àcid gamma-linolènic glucopiranosil -(1-→4)-beta-D-
• àcid glucurònic xilopiranòsid)-hidroxi-metil)-1-
hidroxi-8-O-alfa-L-rhamnopiranòsid) • beta-barbaloïna
naftalèn-2-il)-etanona] • beta-sitosterol
• aloïnes A, B 27-30%, (glucòsids • Bor
d’antrona C) (=barbaloïnes) • C-glucosil-cromona
• aloïnosa • C-2’-decumaroïl-aloeresina G
• aloïnòsid-A • Calci 190-4.600 ppm en fulles
• -alprogen • campesterol
• Alumini 22 ppm en fulles • carotè 3ppm en fulles
• amargs • casantranol-I
• amilasa 20 ppm en fulles • casantranol-II
• aminoàcids: alanina, arginina, àcid • catalasa,
aspàrtic, àcid glutàmic, glicina, • cel·lulosa
histidina, hidroxi-prolina, iso-
• cisteïna
leucina, leucina, lisina, metionina,
fenil-alanina, prolina, tronina, • Clor 10-110 ppm en fulles,
tirosina, valina. • Cobalt
• antracè • colina
• antranols [A. saponaria]: àloe- • coniïna
esaponol I; àloe-esaponol II; àloe- • Coure
esaponol III; àloe-esaponol IV; àloe- • creatinina 1-15 ppm en fulles,
esaponol I-6-O-beta-D-glucòsid; àloe- • crisazina
esaponol III-6-O-beta-D-glucòsid; • crisofanol
àloe-esaponol III-8-O-beta-D- • crisofanol-glucòsid
glucòsid; àloe-esaponol III-4-O-beta- • Crom,
D-glucòsid; àloe-esaponol IV-4-O-
• cromones: aloesina; neo-aloesina A;
beta-D-glucòsid
8-C-glucosil-7-O-metil-(S)-aloesol; 7-
• antraquinones: àloe-emodina; O-metil-aloesinol; àloe-resina D; iso-
crisofanol; nataloe-emodina [Japó]; aloe-resina D; àloe-resina E; 7-O-
aloe-saponarina I; apoesaponatina II, metil-aloesina; 7-O-metil-àloe-resina-
D.metil-èster de l’àcid laccaid; deoxi- A; iso-rabaicromona; 8C-glucosil-
eritrolaccina; helmintosporina; nor-eugenina; 8C-glucosil-7-O-metil-
isoxantorina; 11-O-rhamonil-èloe- oediol; 8C-glucosil-7-O-metil-(S)-
emodina; 1,5-dihidroxi-3-hidroxi- aloesol; 8C-glucosil(S)-aloesol;8C-
metil-antraquinona; plicatilòsid glucosil-(2’-O-cinamoïl)-7-O-metil-
• antrol aloediol A.
• antrones: aloïna; àloe-emodina; • cumarina,
antranol; emodina-èster amb àcid • curcumina
cinàmic; 5-hidroxi-aloïna; 7-hidroxi-
• D-arabinosa
aloïna A; 7-hidroxi-aloïna B; 10-
hidroxi-aloïna A; 10-hidroxi-aloïna- • D-carotè
B; 10-C-rhamnosil-àloe-emodina; • D-galactà,
homonataloïna; microdontina A; • D-galactosa
microdontina B; 8-O-metil-7-hidroxi- • D-glucitol
aloïna A; 8-O-metil-7-hidroxi-aloïna • D-glucosa
B; 5-hidroxi-aloïna-A-6’-O-acetat • dantrona
• apoise • deacetil-litoraloïna
• arabinà • dibutil-ftalat
• arabinosa • di-(2-etil-hexil)ftalat,
• arginina 7.8 % en fulles • dihidrocumarines 1, 2
• asparagina • dímer d’antraquinona
• auxina • dioctil-ftalat
• barbaloïna A 4.2 %, (=aloïna A) • elgònica-dímer A
• benzil-acetona, • emodina
• beta-(2-6)-kestotriosa (polímer)
• enzims: aliasa, amilasa, • galacto-gluco-arabinomanans
bradiquinasa, carboxi-peptidasa, • galactosa
catalasa, cel·lulasa, ciclo-oxigenasa, • gibberel·lina
fosfatasa alcalina, lipasa, oxidasa, • glicerol
peroxidasa, SOD (súper-òxid-
• glicina 0.5 % en fulles
dismutasa), PEP-c (fosfo-enol-
piruvat-carboxilasa) tirosinasa • glico-proteïnes (lectines)
• esfingo-mielina • globulina 2 ppm en fulles
• esqualè • gluco-galacto-manans
• Estany 11 ppm • gluco-galacturonans
• èster etílic de l’àcid esteàric • glucomanans: neutres, comjugats
amb àcid glucurònic, acetilats
• èster etílic de l’àcid linoleic
• glucomannans acetilats: 1,4-beta-D-
• èster etílic de l’àcid oleic
glucosil; D-rhamnosil (residus
• èster etílic de l’àcid palmític acetilats)
• èster metílic de l’àcid oleic • glucosa 280-1.030 ppm en fulles
• èster metílic de l’àcid palmític • glucosamina
• esterols: 6-940 ppm en fulles: lofenol; • glucòsid d’antraquinona
24-metil-lofenol; 24-etil-lofenol;
• glucòsids d’apigenina [flors]
cicloartanol; 24-metilèn-cicloartanol,
beta-sitosterol; campesterol; • glucòsid de crisofanol
colesterol; estigmasterol; beta- • glutamina 2 % en fulles
sitosterol • grasses 0.8 % en fulles
• fenil-alanina 0.7 % en fulles • hecogenina
• fenols: aloïna; àloe-emodina; • helmintosporina
aloenina; aloesina; àloe-resina • heptadecà
• feralòlid • heptadec-1-èn
• feruloïl-aloesina • hidrats de Carboni 90% en fulles:
• Ferro 30-300 ppm en fulles mannà, mannà acetilat,
• fibra 17.7 % en fulles glucomannana acetilada, gluco-
• flavonoides: iso-vitexina; apigenina; galactomannana, galactà, galacto-
dihidro-rhamnetina; naringenina, 7- galacturà, arabino-galactà, galacto-
hidroxi-6,3’,4’-trimetoxi-5-O-alfa-L- gluco-arabino-mannana, pectina,
rhamnopiranosil (1-6)- xilà, cel·lulosa
glucopiranòsid; 5,4’-dihidroxi- • hidrocarburs alifàtics de cadena
6,7,3’,5’-tetrametoxi-flavona-5-O- llarga
alfa-L-rhamno-piranosil-(1-6)-O- • hidroxi-antracè (derivats)
beta-D-galacto-piranòsid • hidroximetil-antraquinona,
• flavonols: kaempferol, quercetina, • hidroxi-prolina
miricetina • histidina 0.2 % en fulles
• folacina 0.2 ppm en fulles • homonataloïna
• fosfatases • Iode
• fosfatidil-colina • iso-aloesina (= 2-acetonil-6-C-beta-D-
• fosfatidil-etanolamina glucopiranosil-7-hidroxi-5-metil-
• fosfatidil-inositol cromona).
• fosfatidil-serina • iso-barbaloïna, (=aloïna B)
• Fòsfor 6-940 ppm en fulles • iso-leucina 0.8 % en fulles
• fructans (més a la base de les fulles i • iso-rabaicromona
més polimeritzats amb sequera) • iso-xantorina
(sense sequera més inulina, • L-asparagina 4.5 % en planta
neoinulina, neoleà) (amb sequera • lactat-deshidrogenasa (LDH),
més neofructans, més ramificats) • lactat magnèsic
• fructosa • làtex (groc)
• galactà • lectines I, II
• galacto-galacturonans
• leucina 0.7 % en fulles • Plom
• lignina • polifenols
• lipasa 16 ppm en fulles • polisacàrids. APSº1
• lípids (2.7 -4.2%) • poliurònid: poliosa de glucosa i
• lisina 0.77 % en fulles mannosa amb àcid hexourònic
• lisofosfatidil-inositol • Potasi 100-850 ppm en fulles
• litoraloïna • prolina 0.34 % en fulles
• litoralòsid • proteases
• lupeol • proteïna inhibidora de la proteasa
• madagascina (=3,iso-pentenil-oxi- (PM 11.804.913 Da) (=AVPI-12):
emodina) antifibrinolítica
• Magnesi 930 ppm • proteínes 6.3-7.3% en fulles
• Manganès 6 ppm • proteïnasa
• mannans (BI, BII) • purina 1-56 ppm en fulles
• mannosa • quinona
• mannosa-6-fosfat • resina
• metilo-p-cumarat • resitanols
• monosacàrids: glucosa, galactosa, • rhamnosa
rhamnosa, xilosa, arabinosa, • rheïna
mannosa, àcids urònics • riboflavina (= vitamina B2)
• mucílag • salicilat de colina
• muco-monosacàrids • sapogenina
• muco-polisacàrids • saponines
• N-4’-cloro-butil-butiramida • Seleni
• N,N-dimetil-coniïna; • serina 2.3% en fulles
• N-netil-2-(4-metoxi-fenil)-etilamina • Sílice 22 ppm en fulles
• N-metil-tiramina • sitosterol
• n-docosà • Sodi 40-510 ppm en fulles
• n-eicosà • Sofre
• n-heneicosà • tanins
• n-hexadecà • tiamina (=vitamina B1) 1 ppm,
• n-nonadecà • tirosina 0.5 % en fulles,
• n-octadecà • Titani
• nataloïna • treïtol
• niacina • treonina 0.15 % en fulles,
• octadec-1-è • trihidroxi-metil-antraquinona
• octapèptid • trioleïna
• oli essencial • triptòfan
• oligoelemnets/minerals: Al, B, Ba, • triterpens: lupeol
Ca, Cr, Cu, Fe, Ge, K, Mg, Mn, Na, P, • TXB2 (tromboxà)
Sr, Se, Si • urea 10 ppm en fulles
• oligosacàrids • valina 0.13 % en fulles
• oxalat càlcic • veracil-glucà A= 6-O-(1-L-maloyl)-
• oxidases alpha-,beta-D-Glcp
• p-cumaroïl-aloesina • veracil-glucà B= alpha-D-Glcp-(1--
• PGE2 (prostaglandina) >4)-6-O-(1-L-maloyl)-alpha,-beta,-D-
• p-metoxi-benzil-acetona, Glcp
• pentosanes • veracil-glucà C =alpha-D-Glcp-(1--
• pirocatecol >4)-tetra-[6-O-(1-L-maloyl)-alpha-D-
• pirones: aloenina B; aloenina X; Glcp-(1-->4)]-6-O-(1-L-maloyl)-
aloenina-2’’-p-cunaroïl-èster; 10-O- alpha,-beta-D-Glcp
beta-D-glucopiranosil-aloenina • verectina (glicoproteïna)
• vitamines A, B1, B2, B3, B6, B12, • xilosa
àcid pantotènic, C, E, nicotinamida, • Zinc 11-770 ppm en fulles
àcid fòlic, colina
el gel d’Aloe vera elaborat conté:
-7-hidroxi-aloïna i 8-O-metil-7-hidroxialoïna (exclusives d’ Aloe vera)

-àloe-emodina fins a 0.5 %
-aloe-resina A: 2'p-cumaroïl-aloesina
-aloe-resina C: 7-0- -D-glucòsid d’ aloeresina A;
-aloe-resina D: p-cumaroïl aloesina
-aloe-resinas B: resinotanols + àc. cinàmic o p-hidroxicinàmic; =2-0-cinamoïl-aloersina B:
exclusiu de l’ Aloe vera)
-aloesina (8-c-glucosil-cromona aloeresina B)
-aloesona (aglicó d’ aloeresina B) traces
-aloesona (sense sucres)
-aloetina
-aloïnes A, B( aloïna B = barbaloïna: 10-C-D-glucosil-diastereo-isòmer d’ àloe-emodína-
antrona) 35-38%
-crisofalol ( o àcido crisofànico) traces
-emodina
-hidroxialoïnes A i B (i llurs èsters 6-p-cumaroïl i feruloïl) 3%
***alcaloides piperidínics
***derivats 1-8-dihidroxilats de l’antraquinona (més de 28%), d’efectes laxants/ irritants:
***flavanones i flavanonola (en forma lliure o glucosídica)
Nota: Els aloïnòsids i la 5-hidroxi-aloïna son típics de l’ A. capensis.
Les flors contenen:
• àcid 5-feruloïl-quínic, • àcid p-cumàric • polisacàrids amb

• àcid 5-P-cis-cumaroïl- • àloe-emodina galactosa, glucosa,
quínic • aloeresina B mannosa, però, sobre
• àcid 5-P-cumaroïl- • apigenina tot, amb àcid
quínic • epicatequina glucurònic;
• àcid cafeic • iso-orientina • quercetina
• àcid cafeoïl-shikímic • iso-vitaxina • quercitrina
• àcid clorogènic • kaempferol • saponarina
• àcid ferúlic • luteolina
• àcid gentísic • lutonarina
L’oli essencial conté: carvacrol, timol, linalool
La pell verda de la fulla conté: catequina, àcid sinàpic, quercitrina.
Les arrels contenen àloe-saponarina-I, àloe-saponarina II, àloe-emodina, crisofnaol
La polpa, o gel, en estat natural conté:

-95% de aigua
-àcid salicílic
-citosterol
-colesterol
-esteroides
-hetero-polisacàrids glucomanànics (unions 1-6): amb glucosa, mannosa i petites
quantitats d’ arabinosa, galactosa, xilosa i àcids urònics (unions 1-4)
-proteïnes i aminoàcids
L’extracte de fulles conté, a més: fosfolípids, lípids polars a apolars, oligoelements i

aminoàcids, glicoproteïnes (lectines), esterols, vitamines com la B12; esqualè
(antiancerígen); saponines; enzims, i altres proteïnes; gibberel·lina.
1. 9-dihydroxyl-2'-O-(Z)- 3. aloin A 7. isoaloeresin D

cinnamoyl-7-methoxy- 4. aloin B 8. aloeresin E
aloesin 5. elgonica dimer A 9. 7-O-methylaloeresin A
2. aloe-emodin 6. feralolide
dihidrocumarines
antioxidants
Principis actius aïllats al fong
endofític de l’Aloe vera
Talaromyces wortmannii
1: biemodina
2: wortmannina B
3: amino-aduct 3a
4: wortmannina-diol
5: wortmannina
6: wortmina
7: àcid emòdic
8: skyrina
9: oxiskyrina
10: rugulosina A
11: rugulosina B
AUTENTIFICACIÓ
En placa cromatogràfica cal tenir una solució de referència de 50 mg de barbaloïna en 10

mL de metanol, i preparar la solució a testar agafant 0.5 g de material en pols bullint-lo i
remenant-lo en 20 mL de metanol per uns minuts, decantant en acabat el sobrenedant, i
conservant-ho 24 hores a 4º C. Es dipositen 5 microL de cada solució com a bandes de 2
cm. L’eluent serà aigua + metanol + metil-acetat i el recorregut serà de 10 cm. Amb llum
UV de 365 nm, després d’espraiar amb una solució al 10% de KOH metanòlic s’examinarà.
Si es tracta d’Aloe vera ha d’aparèixer una zona groga fluorescent a la mateixa Rf de 0.4-0.5
que la aloïna; i a la zona baixa del cromatrograma una zona de color blau clar fluorescent
corresponent a l’aloesina. Si fos A. capensis, apareixeria a la zona baixa dues bandes
grogues fluorescents corresponents als aloïnòsids A i B; i una zona blava fluorescent
corresponent a l’aloesina. La quantificació de glucomannana es pot fer per un mètode
colorimètric avaluat en ppm, en només 5 minuts.
El sèver és una matèria d’aspecte cristal·lí, brillant, de fractura concoide cerosa, de color
marró fosc amb reflexos verds grisosos. I de sabor molt i molt amargant. És soluble en
etanol, parcialment soluble en aigua bullint, i pràcticament insoluble en èter o en
cloroform. Si afegim KOH a la solució aquosa, es torna vermella.
MÉS INFORMACIÓ
YOUNG IN PARK & SEUNG KI LEE: New perpectives on Aloe. 2006.
RAFFAELE CAPASSO & MASSIMILIANO LAUREATO & GIULIANO GRANDOLINI & FRANCESCO CAPASSO.
Aloe. Springer-Verlag Ed. 2013.
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5871271/
• https://aloepluslanzarote.com/museo-aloe-vera
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK92765/
MARIALLUÏSA
Aloysia citriodora Palau
[Parte práctica de Botánica, vol.1, p.768:1784] 2n=36
= Verbena triphylla L'Hér., Stirpes Novae aut Minus Cognitae 2 : 21, t. 11, 1786 [1785].
= Aloysia citriodora Ortega ex Pers., Syn.. Pl., 2, 1807.
= Zapania citrodora Lam., Encycl. Méth., Botanique 8 : 845, 1808.
= Lippia triphylla (L'Hér.) Kuntze, Rev. Gen. Pl. 3 (2) : 253, 1898.
= Aloysia triphylla (L'Hér.) Britton, Sci. Surv. Porto Rico & the Virgin Islands 6 : 140, 1925.
ETIMOLOGIA
Aloysia podria derivar d’Aloos, gegant que va retenir al déu de la guerra (Mart) presoner,
durant un any i tres mesos, segons la mitologia grega clàssica. Lippia ve de LIPPI (AUGUST)
metge i botànic francès (1678-1704) assassinat a Abissínia als 26 anys. El nom genèric
d’Aloysia el proposà ANTONI PALAU I VERDERA (1734-1793), el 1784, per a aquesta verbenàcia
tropical americana. «Lluís», etimològicament, significa “guerrer noble i il·lustre”. Però la
planta més aviat treu les ganes de donar guerra. O, almenys, d’una manera innoble. Una
segona versió fa derivar el nom popular (i científic) de la planta de MARIA LLUÏSA DE BORBÓN-
PARMA (1751-1819), consort promíscua del rei CARLES IV, i mare del rei FERRAN VII.
NOMS POPULARS
• ALEMANY: Zitronenstrauch/ Echtes verbenenkraut / Punschkraut /

Südamerikanisches eisenkraut / Zitronen-verbene /
Zitronenduftstrauch / Zitronenkraut / Zitronenverbene
• ANGLÈS: Lemon verbena/ Aloise / Herb Louisa / Lemon beebrush / Lemon
plant / Lemon-scented verbena / Limonetto / Louisa herb / Verbena
• CASTELLÀ: Cidrón./ Cedron/ Aloysia triphylla / Cedrón del Perú / Cedrón del
Paraguay / Montecedrón/ Hierba cidrera / Hierba de la princesa /
Hierba Luisa / Hierba-Luís / Luisa / Verbena de Indias / Verbena
olorosa/ Verbena
• CATALÀ: Maria-Lluïsa, herba de la Princesa, Herba Lluïsa, Reina Lluïsa, Nucs
florits
• FRANCÈS: Verveine odorante/ Citronelle verveine/ Lippia / Verveine citronnée/
Verveine citronnelle/ Verveine odorante/ Verveine du Pérou/
Verveine à trois feuilles/ Verveine des Indes
• GREC: Αλουίζα/ Λίππια η κιτριοφόρος/ Λουιζα
• HEBREU: ‫ לואיזה‬/‫לואיזה לימונית‬
• HONGARÈS: Citromverbéna/Háromlevelű citromverbéna/ Puncskóró
• ITALIÀ: Verbena odorosa
• POLONÈS: Lippia trójlistna/ Cukrownica trójlistna/ Lippia trójlistkowa /
Miłowonka trójlistna/ Werbena cytrynowa
• PORTUGUÈS: Lúcia-lima/ Bela-luísa/Limonete /Cidró pessegueiro
• RUS: Алоизия трёхлистная/b Алойзия трехлистная / Вербена / Вербена
лимонная / Лимонная вербена
LITERATURA
—«La marialluïsa el païdor allisa»
—«A ne’l qui té mal de ventre, herballuïsa li dau; cap pelat de n'Arnau, l'han fet jutge de
pau, per fer sa mare contenta».
—"A côté d'un brin de verveine, dont le parfum vivait à peine". [ALFRED DE MUSSET]
Dins la família de les Verbenàcies, el gènere Aloysia Ortega ex Jussieu es caracteritza per
ser un arbust no herbaci ni radicant, amb fulles simples, fruit esquizocàrpic dividit en 2,
estams 4, inflorescències piramidals, calze gamosèpal amb 4 dents i corol·la amb 4
lòbuls. El gènere comprèn unes 30 espècies típicament americanes, present de forma
natural des de Texas a l’Argentina. Totes tenen les fulles en grups de tres i les flors
menudes en raïms. Aloysia citriodora es un arbust perenne de fulla caduca, molt
aromàtic, amb aroma com de llima. Pot arribar a fer 5 m d’alçària.
Tiges adultes gairebé cilíndriques, d’escorça blanquinosa, però les joves són de secció
quadrangular, verdoses (i amb alguns pèls de fins a 200 micres) antrorsos. La tija amb
creixement secundari incipient té, a sota l’epidermis uniseriada, franges de col·lènquima
angular i vasos vasculars oberts col·lateralment. En secció transversal les tiges joves
mostren un marge quasi circular amb 6 costelles. Dins l’epidermis d’una capa apareixen
estomes formats per cèl·lules rectangulars, en rotllana. Els tricomes hi són escassos o
absents. Sota les protuberàncies o costelles el col·lènquima angular té 3-4 capes de
cèl·lules. El súber apareix normalment a la vora el floema. Els feixos vasculars estan
oberts col·lateralment i formen una mena de eustel·la reforçada per fibres
d’esclerènquima. Els esqueixos que se’n fan arrelen amb bastanta facilitat.
Les fulles són primes i fràgils, aspres al tacte, estretament lanceolades, de fins a 4-11 x
1-2.5 cm, es disposen generalment en grups de tres. Són curtament (2-9 mm) peciolades,
de marge llis o molt lleugerament serrat, una mica ondulat, arquejades cap avall, i de
color verd més clar que la majoria de fulles, de base atenuada i àpex agut. A ambdues
cares hi ha tricomes antrorsos rígids de 100 a 200 micres de longitud, de base
bulbiforme, abundants, i també glàndules esferoidals. A la cara adaxial els tricomes
eglandulars són cònics, unicel·lulars, de parets gruixudes, verrucoses. Cadascun arrenca
d’un rosetó de 8 cèl·lules poligonals amb un cistòlit de carbonat càlcic. També hi ha
tricomes unicel·lulars de parets gruixudes, verrucoses en forma d’ullal. Els tricomes
eglandulars de la cara abaxial són simples, unicel·lulars, engruixits, cistolítics. Per altra
banda, els tricomes glandulars poden ser amb un peu curt, simple o compost, amb tija
de 1-2 cèl·lules i caparró unicel·lular amb cèl·lules més amples que llargues, amb parets
exteriors convexes, primes, llises, amb a penes contingut, transparents, a ambdues
cares, si bé són més abundants a la inferior o abaxial. O bé poden ser amb peu simple,
caparró petit, estret, unicel·lular, amb contingut dens, normalment persistents, amb
parets exteriors només una mica convexes, primes, llises, amb vesícula cuticular a
l’àpex, persistent o no. Solen agrupar-se a les depressions de la cara abaxial. Els nervis
secundaris es disposen força perpendiculars al principal, bifurcant-se abans del marge.
Tots són molt visibles, i per sota tenen color de palla pàl·lida. A la cara de sobre, o
adaxial, l’epidermis està formada per cèl·lules amb 4-5 costats de parets rectes
anticlinals. A la cara abaxial hi ha estomes anomocítics en columna, a més dels tricomes
glandulars i els eglandulars. I les parets de les cèl·lules epidèrmiques són una mica
ondulades, estant la cutícula una mica estriada al voltant dels estomes. El mesòfil té
diferenciació dorsi-ventral, amb 2-3 capes de parènquima en palissada i amb
parènquima espongiforme (a la vora l’epidermis abaxial) amb estructura laxa, deixant
grans espais entre les cèl·lules.
Les flors són menudes, blanques i una mica tenyides de rosa o blau. Es disposen en una
una mena de panícules laxes de fins a uns 10-25 cm de longitud, amb raïms d’espigues
solitaris a l’aixella de les fulles superiors, amb pseudobràctees de 10 x 1 mm
(disminuint de mida cap a l’àpex) i bràctees de 1.5-2 mm amplament ovals-acuminades
(o ròmbiques), verdes o tenyides de porpra, curtament pubescents (tricomes de 100-200
micres amb glàndules esferoidals). Les fulles es recol·lecten millor amb la ma estirant-les
cap avall que no pas cap amunt. Flors sèssils o subsèssils. Calze de 2-3.5 mm, tubular,
subtetragonal, zigomorf, amb la gola una mica inclinada, formant dos llavis laterals.
Calze amb 4 dents triangulars menors que la quarta part del conjunt, també verds o
tenyits de porpra, densament i curtament pubescents, amb tricomes de 100-200 micres,
i amb glàndules sèssils. Corol·la de 3.5-5.5 mm, hipocrateriforme, simpètala, amb lòbuls
imbricats. Tub de 2.5-3.5 mm, cilíndric, eixamplat a dalt, amb tricomes de 200 micres a
l’interior, però glabre per l'exterior; pubescent al marge superior. Limbe de 2.5-3.5 mm
de diàmetre, amb 4 lòbuls, els 2 inferiors majors, amb glàndules esferoidals a la base.
Estams didínams, inserits a la part superior del tub de la corol·la. Els dos superiors 0.6
mm més amunt que els dos inferiors. Filaments estaminals de 0.2-0.4 mm. Anteres
grogues incloses o una mica exsertes. Ovari densament pilós.
Fruit oboval amb mericarpis de 1.3-1.8 x 0.5-0.6 mm, pla-convexos, pilosos a l’àpex, de
color marró clar, formant dues núcules. Només fructifica a Amèrica del Sud..
CROMATOGRAFIA: Fase estacionària ― Emprar una placa de cromatografia en capa

recoberta amb gel de sílice amb indicador de fluorescència, de 0,25 mm. Fase mòbil ―
Toluè i acetat d'etil (96: 4). Solució estàndard ― Transferir 0,1 mL de citral al matràs
aforat de 10 mL i completar a volum amb etanol. Solució mostra ― Transferir 0,1 mL de
la porció d'oli essencial obtinguda en valoració a un matràs aforat de 10 mL i completar
el volum amb etanol. Revelador ― Anisaldehid sulfúric (SR). Procediment ― Aplicar per
separat 5 mL de la solució estàndard i 5 mL de la solució mostra. Deixar assecar les
aplicacions i desenvolupar els cromatogrames fins que el front del solvent hagi recorregut
aproximadament tres quartes parts de la longitud de la placa. Retirar la placa de la
càmera i deixar assecar a temperatura ambient. Examinar la placa sota la llum
ultraviolada a 254 nm. La banda majoritària al cromatograma obtingut a partir de la
solució mostra ha de ser similar a la obtinguda amb la solució estàndard, corresponent
al citral. Espraiar la placa amb revelador i escalfar entre 5 i 10 minuts a una
temperatura entre 100º i 105º C. Examinar la placa sota la llum natural. La banda
majoritària de color violeta grisenc al cromatograma obtingut amb la solució mostra ha
de ser similar en valor de Rf i color a l'obtinguda amb la solució estàndard.
Aloysisa citriodora. A-K fulla. A: branca vegetativa. B-F: vista superficial de la làmina. B: estructura foliar.
C: venació terminal i arèoles. D: epidermis adaxial amb tricomes. E: epidermis abaxial. F: tricomes simples.
G-M: secció transversal. G-H: tricomes glandulars. I: esquema de la làmina foliar. K: estomes en columna.
L-M: secció transversal de la tija. L: esquema de la tija. M: detall de la tija. N-R: elements cel·lulars
esgarriats. N: fibra. O: vas. P: traqueides. Q: cèl·lules del parènquima. R: parènquima xilemàtic. S: cèl·lules
del col·lènquima. — [De Susana GATTUSO, Catalina M. van BAREN, Alejandra GIL, Arnaldo BANDONI;
Graciela FERRARO, Martha GATTUSO: «Morpho-histological and quantitative parameters in the
characterization of lemon verbena (Aloysia citriodora Palau) from Argentina.» ]
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Sembla ser originària del Sud de Bolívia (Chuquisaca, Cochabamba, Potosí, Tarija), el
NW de l’Argentina (Salta, Jujuy, La Rioja, Catamarca), i zones properes de la part central
d’Amèrica del Sud (Uruguai, Paraguai, Brasil, Xile, Perú). A les valls andines arriba fins
els 3200 m snm. A L’Argentina es cultiva a les províncies de Córdoba, San Luís, Salta,
Misiones. També es cultiva a Xile, Colòmbia, Uruguai, Brasil. Des del segle XVIII es
cultiva als jardins temperats de bona part del món, com ara a la Xina, l’Índia, el Sudest
asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda. També a Blanes, d’on era fill en PALAU I VERDERA. Vol
força humitat al terra i agraeix l’adob. El rendiment milloraria amb àcid salicílic i
jasmonat de metil. Es cultiva a diversos països europeus França, Itàlia, Espanya,
Portugal, Eslovènia) i africans (Marroc, Egipte) a escala més o menys industrial. Resisteix
les gelades fins a 5º C sota zero, però es fa ufana només amb temperatures elevades, per
sobre els 20 º C i amb força insolació.
PREPARATS
—Aigua del Carme. Destil·lat de 1 L etanol de 55 º (alimentari) + 21 g Melissa officinalis +

5.5 g Matricaria chamomilla + 3.5 g Lippia triphylla + 2.5 Tilia cordata + 2.5 g Coriandrum
sativum + 5 g Citrus aurantium (escorça) + 3.5 Cinnamomum zelanycum + 2 g Angelica
archangelica (rel) + 2 g Miristica fragrans (nou moscada) + 10 g Hyssopus officinalis.
—Bany general amb la infusió: relaxant i tonificant
—Bosses (pot-pourris) aromàtiques per a dins els armaris
—Compreses contra la pleuresia/pulmonia: pols de sèver (Aloe ferox) 5 g + pell o muda
de serp 8 g + menta 3 g + donzell (Artemisia absinthium) 3 g + orenga 3 g + nepta (Nepeta
cataria) 3 g + tarongina (Melissa officinalis) 3 g + sàlvia 3 g + ruda 3 g + malves 3 g +
Maria-Lluïsa 4 g + aiguanaf (destil·lat de flor de taronger) 1 petricó (235 mL). En una
cassola s’hi posen les herbes, la pell de serp i l’aiguanaf. Es deixa bullir 5 minuts, es
retira del foc i s’aboca sobre una gassa gran. S’aplica sobra la pell del tòrax a les zones
més adolorides o que ressonin menys una clara d’ou ben batuda i el sèver s’hi escampa
per sobre. Es posa la gasa que embolica les herbes calentes, que no cremin, i es cobreix
amb un parrac, tovallola o drap de franel·la. Cada 3 hores cal aplicar un nou cataplasma
fins que passi el dolor. Després, per acabar de curar, es pot aplicar un cataplasma de
farina de llinosa i fenigrec amb pols de fonoll i camamilla, bullit tot amb llet fins que es
torni espès. Aplicar també embolicat amb una gassa i ben calent però que no cremi.
Retirar quan es noti fred.
—Cosmètica: gel de bany, xampú, dentifricis, locions capil·lars
—Cuina: sorbets, marinades, salses, crema catalana, confitura de préssec, peix,
pollastre, amanides, pastissos, còctels, olis (OE)
—Extracte amb CO2 supercrític: obtingut a 70 º C i 200 bar perquè sigui bactericida.
—Inca-cola: beguda popular a Perú, aromatitzada amb Maria-Lluïsa.
—Infusió digestiva: Maria-Lluïsa (Aloysia citriodora) + Mentha piperita + Tilia sp. + Poliol
(Micromeria fruticosa) + Camamilla (Matricaria chamomilla)
—Liniment antireumàtic: Marialluïsa + alcohol + Cannabis sativa (fulles) + Farigola.
—Mistela: alcohol + sucre + canyella + clau d’espècie + marialluïsa + colorant. Licor típic
de la puna argentina.
—Oli essencial. Per aromatitzar l’aigua de rentar (roba, superfícies), per posar sobre
l’avant-braç, per prendre (2-3 gotes en un gotet de llet), per elaborar perfums/colònies.
—Perfums: amb menys de l’1% d’absolut
—Ratafia:1 L d’alcohol (etanol de 90º) + pela d3 3 nous verdes + 1/2 nou moscada + 10
cm canyella en rama + 5 claus d’espècia + 5 brots de marialluïsa + 3 brots de poliol + 3
brots de menta + 1 pela de llimona. Es macera 30 dies. S’hi afegeix almívar (600 g de
sucre + 600 g d’aigua).
—Tintura (1:10): és el preparat més adient en casos d’infeccions o febre.
—Tisana antidiabètica: tavelles de mongetes vermelles + Maria-Lluïsa + ortiga.
—Tisana contra l’insomni: Maria-Lluïsa + Valeriana
—Xocolata desfeta amb Maria-Lluïsa + ruda + hisop: contra la depressió nerviosa i nervis
alterats.
VETERINÀRIA
Cabres: barreja digestiva contra les fartusseres: Maria-Lluïsa + Farigola + Malva.

Gossos: els calma i fa que no bordin tant.
POSSIBLE TOXICITAT DE LA MARIALLUÏSA
La planta, en grans quantitats, resulta asfixiant i soporífera. Per exemple, no es pot

entrar tan tranquil·lament en una habitació tancada on s’estiguin assecant unes quantes
tones de la planta fresca. Ens asfixiaríem, si respiréssim aquell aire. L’oli essencial té els
mateixos efectes, respirat excessivament. La infusió en dosi moderades no fa cap mal,
però no convé abusar-ne si la dona està embarassada o dona el pit. L’oli essencial a més
dels efectes narcòtics, podria irritar la pell per fora (sobre tot si està molt exposada a la
llum solar), i per això està prohibit posar-ho a colònies i perfums. Només s’hi pot posar
l’absolut. L’OE també pot irritar els ronyons per dins. De tota manera, la FDA la
considera una planta segura o GRAS.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA MARIALLUÏSA
• acaricida • bactericida (tintura): Escherichia

• analgèsica coli, Helicobater pylori, Micrococcus,
• ansiolítica Mycobacterium tuberculosis,
• antagonista dels receptors beta Salmonella, Staphylococcus aureus
• antiangiogènica • carminativa
• antiasmàtica • carronyaire de radicals lliures
• anticolinèrgica • cordial
• anticonvulsiva • cosmètica
• antídot de verí d’animals • digestiva
• antiespasmòdica • diürètica
• antigenotòxica • emmenagoga
• antihistamínica • estomacal
• antimutagènica • expectorant
• antiinflamatòria (cerebel, estómac, • febrífuga
matriu, melsa, ovaris, pàncreas, • hipnòtica
testicles, tiroides) • hipoglucemiant
• antimutagènica • inhibidora de la COX-2
• antioxidant • pectoral
• antiparasitària • preventiva de
• antisèptica (tintura) cansament/cruiximent per esforç
• antivírica molt prolongat
• antivomitiva (o almenys atura les • protectora del cisplatí
ganes de vomitar, tot i que pot fer • repel·lent de mosquits
venir el vòmit un primer cop) • sedant
• aperitiva
USOS MEDICINALS DE LA MARIALLUÏSA
• àcars (Tetranychus) • angina de pit

• acne • angoixa
• aerofàgia • annexitis (ovaris inflamats)
• agitació nerviosa • ansietat
• Alzheimer • arterioesclerosis
• amebiasis (quists) • artritis (+ omega-3)
• amenorrea (falta de regla) • asma
• bernats pudents (Nezara sp.) OE tuberculosis, Proteus mirabilis,
• bronquitis Salmonella, Staphylococcus aureus,
• càlculs biliars Staphylococcus epidermidis
• calfreds • inflamacions
• càncer: mama MCH-7, còlon Caco2, • insomni
fetge HepG2 • leucèmia THP-1
• cansament cardíac • mal de cap
• cansament per activitat esportiva • mal de coll
• càries • mal d’estómac
• catarro • mal de panxa
• cerebel inflamat • mal de queixal
• colecistitis • malària (=paludisme)
• colesterol • mareig
• còlics • mastocitoma P815
• convulsions • matriu congestionada
• cor-agre • melanoma A375
• cor cansat • melsa inflamada
• coronaritis • miàlgies
• Crohn (malaltia de) • migranya
• cucs intestinals • miopia
• depressió nerviosa • mossegades d’animalons
• dermatitis • mucositats
• desmais • nàusees
• diabetis • nerviosisme
• diarrea • neuràlgies
• dismenorrea • neuropaties
• dispèpsia • obesitat (+ karkadé)
• discinèsia biliar • ofec
• ensurts • palpitacions
• enterocolitis • pancreatitis
• epilèpsia • picades de serps verinoses
• escarabats (Rhizopertha) OE (compreses; OE)
• esclerosis en plaques • pirosis (cremor d’estómac)
• estrès nerviós • polls al cabell
• excitació nerviosa • psoriasis
• febre • puces (Aphis)
• filariosis (OE + OE sajolida) • ràbia
• flatulència • rampes
• fongs OE: Aspergillus niger, Candida • refredat nerviós
albicans (tintura), Colletotrichum, • ressaca alcohòlica
Fusarium, Sclerotinina • reuma
• gasos intestinals • taquicàrdia
• halitosis • testicles inflamats
• hemorroides • tinnitus
• herpes zòster (oli essencial) • tos
• hiperlipèmia • tripanosomiasis OE
• hipertensió • tristesa
• hipòxia (250 mg/Kg) • tuberculosis
• histèria • tumors de tiroides
• Hodgkin (malaltia de) • úlceres
• infeccions [tintura, extracte aquós, • ulls inflats
OE): Enterobacter aerogenes, • varius
Enterococcus faecalis, Escherichia • vertigen
coli, Helicobater pylori, Klebsiella • virus de la febre groga (OE 25 ppm)
ozaenae, Listeria monocytogenes, • vista cansada
Micrococcus, Mycobacterium • vòmits
PRINCIPIS ACTIUS DE LA MARIALLUÏSA
• 1-octèn-3-ol • biciclo-germacrè
• 1,8-cineol • borneol
• 2-hexenal • camfè
• 2,5-dimetil-2-vinil-4-hexenal • cariofil·la 1-(12),7-dièn-9-alfa-ol
• 2,6-beta-carifil·là-òxid • cariofil·la-1-(12),8(15)dièn-9-alfa-ol
• 2,6-dimetil-5-heptenal • cariofil·la-1-(12)-dièn-9-beta-ol
• 3-octanol • cariofil·lè
• 3-octanona • cariofil·lè-epoxicetona [kobusona]
• 4-beta-hidroxi-germacrà-1(10),5-diè • cariofil·lè-epòxid
• 4-terpineol • cariofil·lè-òxid
• 6-hidroxi-luteïna • carvacrol
• 6-metil-5-heptèn-2-ona • carvona
• àcid 3-metil-butanoic • carvotanacetona
• àcid acètic • cedrol
• àcid cafeic • cimol
• àcid carnòsic • cintronel·lal
• àcid geniposìdic [heteròsid iridoide] • cirsiol*
• àcid gerànic • cirsimaritrina
• àcid hidroxicinàmic (derivats) • cis-3-hexenil-acetat
• àcid rosmaínic • cis-beta-ocimè
• àcid ursòlic • cis-citral
• àcid clorogènics 7% • cis-citral
• acteòsid • cis-hex-3-enil-acetat
• africanona • cis-hex-3-enol
• alcaloides • cis-iso-citral
• alfa-cadinol • cis-llimomè-òxid
• alfa-cedrè • cis-rosa-òxid
• alfa-copaè • cis-sabinè-hidrat
• alfa-curcumè • cis-thujona
• alfa-farnesè • citral (= geranial + neral) 20-40% de
• alfa-humulè l’OE
• alfa-muurolè • citronel·lal
• alfa-muurolol • citronel·lil-acetat
• alfa-pinè • citronel·lol
• alfa-terpinè • copaè
• alfa-terpineol • cosmosina
• alfa-thujè • crisoeriol
• alfa thujona • cubebè
• alfa-zingiberè • cubenol A
• al·lo-aromadendrè • D-alfa-terpineol
• apigenina* • D-germacrè
• ar-curcumè • D-llimonè
• ar-turmerol • decanal
• aromadendrè • delta-cadinè
• beta-bisabolè • delta-elemè
• beta-bourbonè • delta-terpineol
• beta-cariofil·lè • diosmetina-7-O-glucòsid*
• beta-citronel·lè • diosmetina*
• beta-curcumè • dipentè
• beta-gurjunè • (E)-beta-farnesè
• beta-ionona • (E)-beta-ocimè
• beta-maaliè • (E)-cariofil·lè
• beta-pinè • (E)-nerolidol
• beta-thujona • epi-cadinol
• epì-muurolol • n-nonadecà
• etil-eugenol • n-octacosà
• espatulenol • n-octadecà
• eucaliptol • n-pentacosà
• eucarvona • n-tetracosà
• eugenol • n-triacontà
• eupatorina* • n-tricosà
• farnesol • neo-iso-thujiol
• fel·landrè • neral
• fenil-etil-propanonat • neril-acetat
• fitoesteroides • nerol
• flavonoides* • nerol-òxid
• fotocitral A • nerolidol
• furfural • nonanal
• furocumarines • oct-1-èn-3-ol
• gamma-cadinè • oct-1-èn-3-ona
• gamma-terpinè • octan-3-ol
• gamma-terpineol • oli essencial (0.2-1 %): al Marroc
• geranial amb molt beta-espatulenol, trans-
• geranil-acetat cariofil·lè-òxid, ar-curcumè; a Xile
• geranil-propononat amb geranial 23%, neral 18%,
• geraniol cariofil·lè-òxid 6%, 1,8-cineol 6% ,
• germacrè A citronel·lol 5% ; a França amb citral
• germacrè D 38%, geraniol 6 %, nerol 5%,
• hispidulina* llimon`3e 4%, espatulenol 2.5 %; a
• humulè Turquia amb citral 18%, llimonè
• humulè-peòxid II 14%
• iridoides • p-cimè
• iso-espatulenol • p-cimol
• iso-cariofil·lè • pectoli-naringenina
• iso-cariofil·lè-epòxid • perillè
• iso-pulegol • pinocarvona
• iso-safrol • piperitona
• iso-vitexina • pirrol
• kaempferol • quercetina*
• L-carvona • rosafurà
• L-llimonè • rutina*
• linalool • sabinè
• llimonè • sabinè-hidrat
• luteïna • salvigenina*
• luteolina* • tanins
• luteolina-7-O-glucòsid* • tau-cadinè
• luteolina-7-O-diglucurònid* • tau-cadinol
• melatonina • tau-muurolol
• metil-citronel·lat • terpinèn-4-ol
• metil-eugenol • terpinèn-4-ol
• metil-heptenona • terpinolè
• mircè • thujopsè
• mircenona • timol
• mucílag • trans-calamenè
• n-docosà • trans-carveol
• n-eicosà • trans-citral
• n-heneicosà • trans-hex-2-enal
• n-heptadecà • trans-llimonè-epòxid
• n-hexacosà • trans-beta-ocimè
• n-nonacosà • trans-hex-2-enal
Verbascòsid (=acetòsid)
• trans-hex-2-enol • verbenona
• trans-p-ment-2,8-dienol • vitexina
• trans-sabinè-hidrat • (Z)-nerolidol
• trans-verbenol • zingiberè
• verbascòsid [= acetòsid]
El citral té efecte anticancerigen contra les línies cel·lulars HepG2, Caco2, MCF-7. A més
té molt efecte antibiòtic, fins i tot envers els Gram-negatius.
El verbascòsid té efecte citotòxic contra les cèl·lules dels tumors amb metàstasis. Hi
suprimeix les MMP i la PKC. La via més eficaç és la intraperitoneal. El verbascòsid és un
glucòsid fenil-propanoide que es troba a raó de 0.5-3.5% a les fulles de la Maria-Lluïsa.
És antiinflamatori, antioxidant, antibacterià, antitumoral, antifúngic, foto-protector i
quelador. I sembla ser que no és pas mutagènic. Millora el perfil lipídic i glucèmic
(incrementa la SIRT1). L’extracte de la planta que conté 20 mg/mL de verbascòsid fa que
s'incrementi la SOD als limfòcits de nedadores. També la GPX i la GSH als glòbuls rojos i
disminueix a la meitat les lesions als glòbuls blancs. També redueix els nivells de 17-
beta-estradiol i de testosterona i incrementa el nivell d’hormones sexuals unides a la
globulina. El verbascòsid regula la síntesis d'estradiol a l’hipotàlem.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA MARIALLUÏSA
https://www.mdpi.com/1420-3049/23/1/123/htm
https://www.redalyc.org/pdf/856/85670402.pdf
https://www.tela-botanica.org/wp-content/uploads/2017/11/verveine.pdf
MALVÍ
Althaea officinalis L.
[1753, Sp. Pl. : 686] 2n = 42
ETIMOLOGIA: deriva del grec ἄλθειν (guarir). LINNÉ va posar l’epítet officinalis (medicinal).
Làmina de FRANZ EUGEN KÖHLER

NOMS POPULARS
• Alemany: Eibisch
• Anglès: marshmallow, hollyhock
• Àrab: ‫ ختمية طبية‬/ ‫ خبيزة‬/ ‫خبيز‬
• Armeni: Տղուտ դեղատու
• Basc: ciguiboila, gloria, gloriatze, gloriatze malbabizku, mailmaskoa, malba
zuri, malba zuria, malba-bizkua, malba-zuría, malbabisko, malbabizku,
malbaiscuba, malva-zuri, malvabizku, malvaxuni, zigiboilla.
• Català: malví, malvina, malva blanca, fregadora
• Castellà: malvavisco, altea, bismalva, malvarisco, hierba cañamera
• Danès: Almindelig / Althæa / Stokrose / Læge-stokrose
• Eslovac: Navadni slez
• Eslovè: Ibiš lekársky
• Estonià: Harilik altee
• Finlandès: Rohtosalkoruusu
• Francès: guimauve
• Gaèlic: Leamhach
• Gal·lès: Hocysen y morfa/ Dail yr hocys / Hocys y morfa / Hocysen y gors / Malw
yr hel / Meddalai y morfa
• Gallec: malvavisco
• Grec: Αλθαία / Αλθαία ή φαρμακευτική
• Hebreu: ‫ נטופית רפואית‬/ ‫חוטמית‬
• Holandès: Heemst
• Hongarès: Orvosi ziliz, Fehérmályva
• Islandès: Læknastokkrós
• Italià: malvacioni
• Japonès: ウスベニタチアオイ
• Norueg: Altearot / Lækjestokkrose
• Persa/Farsi: ‫ختمي‬ / ‫پنیرک پف‌نبات‬
• Polonès: Prawoślaz lekarski/ Malwa biała / Slaz lekarski
• Portuguès: malva-branca, malvavisco
• Rus: Алтей
• Serbi: Бели слез/ Питоми слез / Слез бели / Слезовина // Beli slez/ Pitomi
slez / Slez beli / Slezovina
• Suec: Läkemalva
• Turc: Hatmi / İbiskökü / Şifalikök / Tıbbi hatmi / Tibbikök
• Txec: Proskurník lékařský
• Ucraïnès: Алте́я лі́карська
• Xinès: 药蜀葵药葵 Yao kui
És una malvàcia vivaç o perenne, en gran part recoberta d’un toment gris clar, de fulles
triangulars-ovals, flors de color rosa o lila clar. La rel és gruixuda, carnosa, ferma,
blanca, amb coberta grogosa. Es pot induir que faci més radícules piloses amb
Agrobacterium rhizogenes, i a més es poden emprar aquestes radícules per obtenir
transgènicament fàrmacs com la cianovirina contra la sida. Calicle compost per 6-9
bractèoles unies per la base.
Dins el gènere hi ha tres espècies més a la península (cannabina, hirsuta, longiflora). A.
officinalis es distingeix de les altres per ser planta perenne, amb tiges més altes de 80
cm (fins a 150-200 cm), por ramificades, amb toment estrellat dens (excepte a la base);
estípules caduques, estretament lanceolades; fulles lleugerament 3-5 lobades o enteres
de 1.5-10 × 1.5-7 cm, crenades-serrades, les inferiors amb pecíol llarg i a vegades
orbiculars o reniformes. Flors solitàries o en fascicles pedunculats, curtament (1-2 mm)
pedicel·lades, amb peduncles comuns tomentosos igual o més llargs que els pedicels.
Peces del calicle de 8-12 mm, linear-lanceolades. Sèpals de 8-12 mm, triangulars, ovals
acuminades, pubescents. Estams units formant un tub amb les anteres de color porpra
reniformes, amb una sola teca. Mericarpis de 15-25 × 3.5-4 mm sense costelles laterals,
pubescents, connivents però no acrescents a la fructificació de color groc verdós. Pètals
de 10-18 × 6-15 mm, amplament ovals, d’ungla ciliada. Llavors reniformes.
MALURES: Colletotrichum orbiculare. C. malvarum.
DETALLS
MICROSCÒPICS DE
LA PLANTA DEL
MALVÍ. [Atlas of
microscopy: BETTY P.
JACKSON & DERECK
W. SNOWSON]
1 – grup de fibres
2- suro en vista
superficial
3- grànuls de midó
4- fibra amb clotets
5- parènquima en
secció transversal
mostrant druses
d’oxalat càlcic en
algunes cèl·lules
6- vasos
escalariformes
engruixits amb
parènquima xilemàtic
adjacent
7-fibres i parènquima
xilemàtic en secció
longitudinal
8 – parènquima en
secció longitudinal
mostrant clotets i
druses d’oxalat càlcic
9-secció de teixit
suberós
10- fragment de vas
cribrós engruixit
11- cèl·lules amb
mucílag amb grànuls
de midó adherits.
Els grans de midó són molt abundants. Són simples o compostos (fins amb 4 o més
components). El gra individual sol ser esfèric o polièdric, amb un hílum diferenciat petit
radial.
Hi ha fibres abundants, en grups, rodejades per una beina prismàtica d’oxalat càlcic.
Cada fibra és llarga i estreta, amb un nombre variable de parets engruixides parcialment
lignificades. Els porus o clotets són força abundants.
Els vasos molt grans marginats força grans, solitaris o rarament en petits grups, tenen
les parets lignificades i tenen clotets disposats densament. Associades sol haver-hi
cèl·lules parenquimatoses del xilema lignificat amb alguns radis medul·lars.
Les esclereides són ocasionals, solitàries o en grups de 2-3 (amb parènquima no
lignificat). Són tan llargues com amples o una mica més llargues i rectangulars, amb
parets moderadament engruixides i amb estriacions fines; i amb nombrosos clotets.
Els fragments de suro vistos en superfície tenen estructura poligonal, i parets fines de
color castany molt clar. En secció, es veuen uns quants rengles de cèl·lules suberificades
associades sovint al parènquima de la fel·loderma. El súber té una lleugera reacció
positiva als colorants de la lignina.
El parènquima xilemàtic té les parets fines no lignificades, però compta amb alguns
grups de cèl·lules de parets gruixudes, i algunes cèl·lules lignificades associades als
vasos. Són allargades i amb nombrosos clotets. Els raigs medul·lars no estan lignificats
en general, però tenen les parets gruixudes i estan lignificades quan toquen als vasos
adjacents, fibres o parènquima xilemàtic lignificat. També es poden veure fragments de
parènquima floemàtic amb parets molt fines i amb cèl·lules allargades i més o menys
uniformes.
Els prismes d‘oxalat càlcic es troben dispersos i a les beines al voltant de les fibres. Són
de mida variable, però sovint força grans.
Althaea officinalis al món, segons «Plants of the World».
Es fa a les vores dels canals d’alimentació dels molins d’aigua, ribes de llacs, canyars i
terrellers plans humits. Solen acompanyar el malví altres espècies higròfiles com ara:
Alisma plantago-aquatica Mentha aquatica

Aster squamatus Oentanthe lachenalii
Calystegia sepium Phalaris arundinacea
Carex riparia Phragmites australis
Cirsium monspessulanum Pulicaria dysenterica
Epilobium hirsutum Rumex conglomeratus
Erianthus ravennae Samolus valerandi
Galium palustre Scirpus lacustris
Holoschoenus romanus Sonchus maritimus ssp. aquatilis
Iris pseudacorus Tamarix sp.
Lycopus europaeus Thypha angustifolia
Lythrum salicaria
A Catalunya no abunda enlloc, però ha estat menys citada de l’extrem NW. Per alguna
raó escasseja al quadrant SW de la península hispànica. Al món es troba a Europa,
excepte a la zona més nòrdica, a l’Àsia occidental des d’Iraq fins al Kashmir i fins la
Sibèria central. També una mica al Nord d‘Àfrica (Bugia), i adventícia al NE de Nord-
amèrica i a la zona de Vladivostok. La major part arriba a Catalunya per als majoristes
des de Polònia.
HISTÒRIA
Ja els neandertals fa 60.00 anys, segons consta a les restes de la cova de Shanidar (Iraq),
empraven el malví, junt a altres plantes com ara camamilla, centaura, efedra, milfulles,
valeriana.
HIPÒCRATES (segles V-IV a.C.) donava a beure la decocció de les arrels als ferits de guerra
que estaven a punt de tenir un desmai degut a la pèrdua de sang. També aplicava
aquesta aigua a les ferides, barrejada amb mel i resina de marihuana.
TEOFRAST D’ÈRESOS (segles IV-III a.C.) recomanava la rel bullida en vi contra els catarros.
PLINI EL VELL (segle I) deia que una cullerada al dia allibera de qualsevol malaltia, en
especial de l’epilèpsia.
DIOSCÒRIDES (segle I) deia que el decuit de les arrels i les fulles allibera de qualsevol verí
al fer-lo vomitar.
CARLEMANY (segle IX) ordenà cultivar el malví als horts dels monestirs europeus.
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el malví és planta de Venus. Les arrels bullides en
vi ―o bullides en caldo i arrels de fonoll i de julivert― van bé contra la febre. Les fulles
bullides en aigua, o en vi, s’apliquen calentes al ventre per corregir les febres i mal de
ventre. Desobstrueixen d’humors biliars el ventre. Aplicades als pits, augmenten la llet. I
les fulles triturades amb farina d’ordi, afegint-hi oli de roses, van bé contra tumoracions
endurides o inflamacions puntuals als genitals o a altres parts. També contra
l’enduriment del fetge o de la melsa. El suc bullit en oli va bé contra la caspa i irritacions
del cap, cremades, ergotisme o altres dermatitis. Les flors bullides en oli, i afegint-hi
alum i mel, netegen la boca d’aftes i alleugen el mal de coll fent-ne gargarismes. La
decocció de les fulles fa que rellisquin les pedres als ronyons o a la bufeta i conductes
biliars. Les arrels encara van millor per a això. Això també va bé contra la tos, ronquera,
dispnea, asma. Es poden bullir en vi o en aigua amb mel. Les arrels i els fruits bullits en
vi amoroseixen els budells i hi curen les úlceres. Contra tendinitis o carn-esqueixats o
fractures òssies, millor bullir les arrels en vi blanc per aplicar-hi compreses. El mateix
serveix contra llúpies darrere les orelles o a les mames. Les arrels bullides en llet van bé
contra la tos-ferina. Els fruits del malví barrejats amb vinagre i escalfat això al sol
netegen la pell de butllofes i taques. Contra hemorràgies intestinals, la rel bullida en llet.
Amb aquest remei va curar-se en dos dies el seu fill del que en aquell temps
s’anomenava bloody-flux.
LITERATURA
―“Que todas las flores se sequen, menos la del malvavisco, porque tenía un amor firme
que se llamaba Francisco»―.
―»Malva, malví, farigola i romaní; herbetes de Montserrat!»― Proclama dels venedors

ambulants que venien amb el ruc carregat d’herbes per vendre als mercats de Barcelona.
• afrodisíac • emol·lient
• anticonvulsiu • expectorant
• antídot de verins • hipogluceminat (↓25-35%)
• antiinflamatori • immunoestimulant Th2↑,
• antilitiàsic fagocitosis↑,
• antioxidant • inhibidor de l’excitació dels cilis de
• aperitiu les mucoses
• bèquic • inhibidor de la hialuronidasa-1
• carminatiu • laxant molt suau
• contra-irritant • mucolític
• cordial • sedant
• cosmètic • sudorífic
• depuratiu • vulnerari
• diürètic
USOS MEDICINALS DEL MALVÍ
• abscessos • esclerosis
• aftes • esofagitis (diverticles)
• Alzheimer • esquerdes a la pell
• amigdalitis • estomatitis (inflamació de la cavitat
• angiocolitis bucal)
• apendicitis • estrenyiment (lavativa)
• articulacions desencaixades • faringitis
• artritis reumatoide • ferides
• asma • flegmons
• bronquièctasis • fractures òssies
• bronquitis • furóncols
• càlculs renals, biliars, salivadors • galindons
• càncer • gastritis
• carn-esqueixats • gastroenteritis
• catarro • gingivitis
• cistitis FUL FLO • glossitis
• colitis ulcerosa • grans
• còlon irritable • grip (bafs)
• congelacions • hemorràgies
• congestió • hemorroides
• cops • hipoacidesa gàstrica (p.p. betaïna)
• COVID-19 (pal·liatiu) • icterícia
• cremades FLO • ileïtis
• Crohn • impotència sexual
• depressió • indigestió
• dermatitis atòpica, etc. • infeccions urinàries
• diabetis • infertilitat
• diarrea • inflamacions
• disenteria • laringitis
• diverticulitis • lipidèmia
• dolors • mal de coll
• dolors musculars • mal de queixal
• èczema (+ donzell) • mal de ventre
• emfisema pulmonar • mans aspres (REL + ordi + goma
• enteritis aràbiga)
• escarificacions • mastitis FUL
• metritis amb Papanicolau alterat • refredat
• miàlgies • reuma
• mossegades • rinitis
• mugrons inflamats /esquerdats • sinusitis (bafs)
• nafres • Streptococcus mutans
• nefritis FLO • talls
• otitis • taques fosques a la pell
• Parkinson • torçades
• pell seca • tos
• penellons • tos-ferina
• periodontitis • tos irritativa
• peritonitis • tos seca
• picades d’insectes (abelles, • traqueïtis
mosquits, puces, paparres, etc.) • trombosis
• picades de serps • tumors
• pielonefritis • úlcera duodenal
• pleuritis • úlcera d’estómac
• poliúria • úlceres externes
• Proteus vulgaris • úlceres varicoses
• Pseudomonas aeruginosa • uretritis
• pulmonia • verola
• punxes clavades • vòmits
• quists
VETERINÀRIA
Carpes: a 2.5 g /60 dies l’extract de rel de malví les protegeix d’Aeromonas hydrophila.
Cavalls: bullides les rels amb ordi i goma aràbiga donen un líquid espès que aplicat a les
peüngles les fa créixer més ràpid.
Gats: dermatitis a les orelles (xopar-les amb aigua de rel de malví i de donzell (Artemisia
absinthium). L’aigua de la rel de malví posada a l’aigua de beure, contra amigdalitis.
Gossos: contra l’amigdalitis: rel de malví + guaiac.
Vaques: remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de paret (Sedum
dasyphyllum) + boixets (Calendula) + arrel de floravia (Centaurea calcitrapa) + arrel de
carbassina (Bryonia) + arrel de malví + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3
grans d’all. [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn]. Contra la tuberculosis: aigua de
fer-hi bullir rel de malví.
PREPARATS AMB MALVÍ
USOS INTERNS
• Contra els refredats va molt bé prendre aigua feta amb rel de malví, eucaliptus
(fulles i fruits), liquen blanc (Chondrus crispus), sàlvia (S. lavandulifolia) i pinyes
de pi. Diuen que les de Pinus pinaster (allargades) són les que van millor [JOSEFA
PLANAS, de Vidrà]
• Tisana contra el catarro: orella d’os (Ramonda myconii) + rel de malví + flor de
saüc (Sambucus nigra)+ romaguera (Rubus ulmifolius) + rel de regalèssia
(Glycyrrhiza glabra)+ rel de panical (Eryngium campestre) + Tussilago farfara +
flor de figa de moro (Opuntia) + liquen (Chondrus crispus).
• Tisana bronquial amb camamilla romana (Anthemis nobilis) + malví + ordi
• Tisana anticatarral contra bronquitis i pulmonia, tuberculosis: rel de malví + te de

roca + poma + blat de moro + arròs + figues seques + fulla de nesprer.
• Tisana contra la tos asmàtica: rel de malví + camamilla + malva + hisop + falzia de
pou + regalèssia + gínjols.
• Infusió de fulles i flors amb ortiga (Urtica dioica) i falzia de pou (Adiantum capillus-
veneris): contra el cor agre o acidesa d’estómac o pirosis o reflux esofàgic. També
la mateixa barreja contra trastorns de la menopausa.
• Rel xuclada o mastegada contra el mal de les dents que estan sortint als nens
petits.
• Tisana contra el mal de ventre intestinal: rel de malví + menta + fonoll + anís verd
en gra.
• Xarop a base de rel de malví + hisop + flors de saüc + figues seques + bocins de
poma.
DOSIFICACIÓ: adults FUL 5 g/dia; REL 6 g/dia
USOS CULINARIS
• Fulles tendres bullides i arrebossades per menjar-les (des dels tempos dels
romans).
• Fulles tendres llescades posades a les amanides.
• Extracte concentrat de la rel bullida en aigua fins que agafa consistència de clara
d’ou a la qual substitueix.
• Ratafia.
• Vi quinat.
• Brous (per espessir-los encara més).
• Rels bullides i després fregides amb mantega i dents d’all capolades.
• Poncelles adobades com a tàperes.
Rels llescades bullides en almívar.

•
• Halva (‫)حلوى‬: és un pastisset semblant al torró fet amb clara d’ou batuda a punt
de neu + aigua de roses + extracte de rel de malví + tahina + mel + mantega +
dàtils + sèmola de blat + ametlles.
Marshmallows. Tot i que potser inicialment
s’elaboraven a partir de la rel de malví,
actualment són una mena de caramels tous
citats a la literatura i al cinema, molt populars
als Estats Units, que no contenen pas malví,
sinó només sucre + gelatina + suc de llimona +
clara d’ou batuda + xarop de maduixa +
colorant + farina fina de blat de moro + altres
additius i conservants. Es poden fer aquests
xuixes de manera casolana també.
https://www.youtube.com/watch?v=lXbu8kXIxjA
Caramels durs amb extracte de la rel de malví o amb altres herbes a més a més.
USOS EXTERNS
• Bafs descongestionants dels bronquis amb camamilla romana (Anthemis nobilis) i

malví.
• Cataplasma de fulles amb oli i llard aplicades a les hemorroides o als queixals que
fan mal.
• Cataplasma per aplicar a sobre el ossos fracturats: rel de malví + rel de julivert +
Verbena officinalis.
• Cataplasma vulnerari: dins una fulla de roma (Rumex sp.) s’hi posa la pomada feta
a base de rel de malví + fulles de Veronica beccabunga + fulles de Scrophularia
auriculata + llard + oli + sabó + resina + cera verge
• Cataplasmes de l’aigua de bullir la rel amb farina de llinosa i de fenigrec: contra

qualsevol inflamació dolorosa.
• Col·lutori bucal: rel de malví + plantatge + cascall. Contra mal de queixal o

gingivitis o glossitis.
• Fulla aplicada pel revers contra talls sagnants per cicatritzar-los i aturar
l’hemorràgia.
• Fums contra els galindons cremant sobre les brases rel de malví + Anagallis
arvensis + Hypericum perforatum.
• Liniment vulnerari: Umbilicus rupestris + oli + all + julivert + Sedum dasyphyllum +

Ruta chalepensis + Lilium pyrenaicum + Bryonia dioica + rels de malví.
• Pomada contra els furóncols: camamilla romana (Anthemis nobilis) + malví + flor
de saüc (Sambucus nigra) + oli + cera verge.
• Pomada contra la ciàtica: fulles de malví + llard + oli d’oliva
DOSIFICACIÓ: 5-10 g en pomades o 5% de FUL / 3 × dia; gargarismes: 2 g /tassa

macerar 2 hores i usar.
POSSIBLE TOXICITAT
A algunes poques persones els ha donat símptomes d'al·lèrgia. Cal tenir en compte
també que, pres, pot abaixar el sucre (glucèmia). També que, al tenir molt fibra, pot
inhibir l’absorció de vitamines, minerals i medicaments. Per tant, és recomanable
prendre’l 2 hores separat de medicines. Per a les embarassades sembla poc prudent
prendre’l, a no ser que sigui en dosi molt petites.
USOS NO MEDICINALS
A més de ser planta ornamental en alguns jardins, les tiges s’han emprat per a fabricar
paper. De les llavors se n’ha extret oli per a les pintures dels artistes. De la rel molt
bullida se’n pot fer una mena de goma d’enganxar. Amb les fulles seues triturades se
n’han fet cigarrets.
PRINCIPIS ACTIUS DEL MALVÍ
• 2-beta-althaea-calamenè • àcid salicílic

• 5,6-dihidroxi-cumanina-5-dodecanoat-6- • àcid sinàpic FUL FLO
beta-D-glucopiranòsid • àcid sinapínic
• 8-hidroxi-luteolina-8-beta-gentiobiòsid • àcid siríngic
• 8-hidroxi-3’-sulfo-8-O-beta-D-gluc+òsid • àcid tànic
de disometina FUL • àcid urònic
• 8-O-gentiobiòsid d’hipolaetina FLO • àcid vainíllic
• àcid 4-amino-butíric • àcids hidroxi-cinàmics
• àcid 4-hidroxi-benzoic FUL FLO • aesculetina REL
• àcid 4-hidroxi-fenil-acètic • aesculina REL
• àcid ascòrbic LLA • agents tànics
• àcid asparagínic REL • alanina REL
• àcid aspàrtic • alfa-arabino-furanosil
• àcid butíric • althaea-glucà FUL
• àcid cafeic REL FLO FUL • althaea-mucilag FUL REL
• àcid clorogènic • althaea-mucopolisacàrid REL
• àcid erúcic • athaeïna REL
• àcid esteàric LLA • Alumini REL
• àcid ferúlic • arabino-furnans
• àcid galacturònic • arabino-galactans
• àcid gamma-amino-butíric (GABA) • arabinosa
• àcid glucurònic • asaparagina REL
• àcid hidroxi-cinàmic • astragakina
• àcid làuric • beta-carotè REL
• àcid linoleic LLA • beta-sitosterol
• àcid linolènic LLA • betaïna REL
• àcid malvàlic • borat sòdic
• àcid oleic LLA • Calci REL
• àcid p-cumàric • carbohidrats
• àcid p-hidroxi-acètic • cichorina REL TIJ
• àcid p-hidroxi-benzoic • Cobalt REL
• àcid p-hidroxi-fenil-acètic • colina
• àcid palmític LLA • Crom REL
• àcid protocatechuic FLO FUL • cumarina REL TIJ
• dodecasacàrid • Magnesi REL
• efedrina • Manganès REL
• escil·litol FUL • manosa
• escil·lo-inositol • metil-pentosa
• escopoletina • midó 37% REL
• escopolina • mucílag 11% REL
• espiraeòsid FLO FUL • n-hexacos-2-enil-1,5-òlid
• Estany REL • naringenina-4’-O-glucòsid FLO
• esterols REL • niacina REL
• Ferro REL • nonasacàrid
• fibra TIJ REL • oli essencial
• fitoesterols REL • oxalat càlcic
• fosfat càlcic • parafina (cera)
• Fòsfor REL (fins a 2500 ppm) • pectina 11% REL
• galactosa • pentosanes
• galacturo-rhamnans • polisacàrids REL
• glucans • populnina FLO
• glucosà • Potassi REL (fins a 1.2%)
• glucosamina • proteïna LLA
• goma natural • quercetina FUL REL
• grassa LLA • quercetina-3-glucòsid
• hemi-cel·lulosa • rhmano-galacturonans
• herniarina • rhamnosa
• hexasàcrid • riboflavina REL
• hexosa • sacarosa
• hipolaetina-4’-metil-èter-8-O-glucòsid-3’- • saponines REL
sulfaty FUL • Seleni REL
• hipolaetina-4’-O-metil-èter-8-O-beta-D- • Sílice REL
glucòsid FLO • Sodi REL
• hipolaetina-8-glucòsid • sorbitol
• iso-escopoletina TIJ • tanins
• iso-escutelarieïna-4’-metil-èter-8- • tiamina REL
glucòsid-2’’-SO3K • tiliròsid FUL FLO
• iso-quercetina • trimetil-glicina (=betaïna)
• iso-quercitrina • umbel·liferona REL TIJ
• kaempferol FUL • valina REL
• lanolina • vitamina B1
• lanosterol • vitamina B2
• lecitina REL • xilosa
• leucona • Zinc
EFECTES FISIOLÒGICS DEL MALVÍ
L’endotelina-1 incrementa a l'epidermis, després de rebre UVB, i això indueix la

pigmentació dels melanòcits normals per la via mitògena o per la melanògena. La
endotelina-1 actua sobre els melanòcits normals per la via del receptor de l’endotelina B
a la superfície cel·lular. Però també a nivell intracel·lular mobilitza el Calci, i això va
seguit de l’activació del Raf-1 col·locat al principi o per sobre de la via MAPK. L’extracte
de rel de malví atura aquesta mobilització del Calci i anul·la l’acció de l’endotelina-1
sobre els melanòcits, si bé no afecta la unió entre el receptor i l’endotelina ni tampoc la
producció d’IP3 (inositol-1,4,5-trifosfat). En queratòcits normals la producció
d’endotelina-1 queda reduïda per la influència de l’extracte. En resum, l’extracte és un
bon agent blanquejador de la pell.
Amaranthus retroflexus L.
[1753, Sp. Pl. 2: 991] 2n = 34
NOMS POPULARS
Alemany: Zurückgebogener Amarant, Rauhhaariger Amarant

Anglès: Red-root Pigweed
Armeni: Հավակատար հասկավոր
Català: Marxant Gros
Finlandès: Viherrevonhäntä
Gal·lès: Blodyn amor
Holandès: Papegaaienkruid
Hongarès: Szőrös disznóparéj
Japonès: アオゲイトウ
Mexicà: Quelite quintonil
Polonès: Szarłat szorstki
Portuguès: Carurú-gigante, Moncos-de-Peru
Serbi: Штир
Txec: Laskavec ohnutý
Ucraïnès: Щириця загнута
Xinès: 反枝苋
Planta anual de 20-80 cm (màxim de 3 m), pubescent, amb tija erecta, robusta, poc
ramificada. Fulles de color verd pàl·lid, romboide-ovades de fins a 15 × 5 cm, però
normalment de 2-10 × 1-5 cm. Flors verdoses imperceptiblement atenuades, agrupades
en espigues gruixudes, axil·lars i en panícula terminal no frondosa compacta, essent
l'espiga terminal una mica més llarga. Bràctees espinoses, de 4-6 mm, amb una vena
dorsal pàl·lida, el doble de llarga que el periant, que té 5 tèpals lineals-espatulats, de 2-3
mm. 5 estams. Fruit en càpsula ovoide, d’uns 2 mm, sobrepassant el periant, obert al
través. Llavors d’1.2 mm de diàmetre.
La família de les Amarantàcies es distingeix per tenir flors sense corol·la, superovàriques,
amb el periant format per sèpals separats, tiges sense nusos marcats, fulles sense
estípules, flors amb pocs estams, càpsula obrint-se en secció transversal, flors amb 3
bràctees i sèpals escariosos llisos. Dins el gènere, tot i poder ser una planta robusta, cal
tenir en compte que és anual, cosa que és concomitant amb el fet que resulta fàcil
arrencar-la. Pertany al grup d’espècies amb flors amb 5 estams, fulles sense espines i
espiga terminal més llarga que les laterals. Té els fruits en pixidi o càpsula que s’obre per
dalt, inflorescència terminal robusta verdosa, flors pentàmeres, planta no de jardí sinó
espontània, la majoria dels tèpals linear-espatulats i majors que el fruit, tija pilosa a la
zona superior.
Detall de la flor d’Amaranthus

retroflexus, segons Flora Iberica
Amaranthus retroflexus al món, segons GBIF
Espècie ruderal invasora a bona part del món,originària de l’Amèrica tropical.
POSSIBLE TOXICITAT
El bestiar que en menja pot morir per fallada renal. El pol·len pot provocar al·lèrgia a
algunes persones. Com a verdura no convé als infants per sota dels 4 anys, ja que els
podria desencadenar cianosis per metahemoglobinèmia. Podria acumular l’isòtop
radioactiu Cesi-137 i d’altres elements tòxics del sòl.
USOS
• diarrees
• dismenorrea
• farina de les llavors o les mateixes llavors torrades o triturades
• fulles cuites com a verdura, o cues en amanides
• grip
• hemorràgies internes
• mal de queixal
• melenes (hemorràgies intestinals)
• menorràgia
• sabó
• ‘Thoran’ (plat típic de l’Índia): fulles de la planta + coco ratllat + pebrot + all +
cúrcuma
• tint
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid oxàlic
• Calci
• compostos amb amonis quaternaris
• Ferro
• Fòsfor
• iso-leucina-betaïna
• proteïna
• valina-betaïna
• vitamina A
• vitamina C
alguns compostos amb amonis quaternaris de l' Amaranthus retroflexus
CORNER
Amelanchier ovalis Medik.
[1793, Gesch. Bot. : 79] 2n=34, (51,68)
Foto: MATHIEU MENAND
Amelanchier ovalis. Foto: PERE MASDÉU.

llavors d'Amelanchier ovalis
NOMS POPULARS
Alemany: Alpenmispel, Felsenmispel, gemeine Felsenbirre

Anglès: Savory medlar, snowy mespilus
Aragonès: chiñonera, corniera, criñolera, curnia, curniera, curronera, curruñé, curña,
curñera, escobizo, grillonera, griñolera, sanera, sena, senera, serniera,
yerba del riñón, bellomera, bruñuelera, carrasquilla, cormiera, cornera,
corniera, corruñé, criñolera, criñonera, curnia, curniera, curronera,
curroné, curruñé, curña, curñera, escallonera, escobizos, grijolera,
grillonera, griñales, griñolera, griñolés (FRU), griñuelos (FRU), lulos (FRU),
gruñolera, guillomo, guiñolera, ierba del riñón, lulos, sanera, sena, senera,
serniera, villomo.
Basc/Euskera: arangurbe, arangurbe arrunt, arangurbea, ararantxe (FRU), ollarán
Castellà: Cornijuelo, durillo agrio, mellomo, guillomo, abellomo, bellomera,
bullomera, carrasquilla, cormiera, cornera, cornijillo, cornillo, criñolera,
criñonera, curña, curñera, curnia, curniera, durillo blanco, escallonera,
escobizos, gayubilla (FRU), gayumilla (FRU), griñales, grijolera, grillonera,
griñolera, griñuelo, guilloma, guillomera, guillomero, guiñolera, gullomo,
malanguera, mellema, mellomino, mellomo, palo duro, palosanto, árbol de
las gayubas, sena, senera, serniera, villomo, zurillo
Català: Corner, corneguer, cornalier, cornera, cornier, corniera, corniol, cornioler,
corronyer, cúrnia, curniera, curna, merellenguera, mallenquera, ballumera,
billomera, cirereta de pastor (FRU), corna (FRU), curna (FRU), gallumera,
galluva (FRU), guillomera, llamenquera, pometa de corner (FRU), verguera,
arbre de roca.
Francès: Berlette, néflire des rochers
Grec: Αμελάγχια
Holandès: Krenteboomje, Rotsmispel
Italià: Pero cervino
Occità: amelanchier, amelanca (FRU) [de «pometa»]
Arbust caducifoli de fins a 5 m d’alçària, tot i que normalment no puja més de 2 m,

sense espines, amb borrons de color marró negrós, glabres i brillants en general.
Branques primes, flexibles, resistents. Les més joves tomentoses al principi, amb borrons
també tomentosos a l’hivern. Fulles esparses més o menys agrupades, el·líptiques, de
1.3-4.6 × 1-3 cm, finament dentades, blanques i tomentoses pel revers al principi però
glabres i coriàcies a l’envellir. Longitud del pecíol menys de la meitat de la de la làmina.
Flors molt blanques, en petits raïms corimbiformes de 20-10 flors. Pedicel de la flor de la
flor més inferior, de 6-25 mm, molt més llarg que el receptacle, primer flocós, després
glabre. Receptacle de 2-4 mm, tomentós, campanulat. Calze amb sèpals de 1.3-3.5 mm,
flocós a la floració, amb 5 dents acuminades, persistents en el fruit. Pètals 5, oblongs, en
tascó, erectes, més o menys divaricats, de 9-19 × 3.4-6.2 mm, flocosos a la base i a la
cara externa. Estams (més de 10, fins a 20) amb filaments de 0.8-1.1 mm, glabres, grocs
i anteres de 0.7-0.8 × 0.5-0.6 mm. Estils 5, soldats a la base. Ovari ínfer. Carpels 5.
Estils 5, d’1 mm. Fruit (drupa) globulós, de 5-11 mm, d’un blau negrós, pruïnós, amb
endocarpi molt prim, i polpa dolça, comestible. Una llavor per cadascun dels 5 lòculs.
Llavors de 4.5-6 × 2.8 mm, de color roig.
Dins la família de les Rosàcies el gènere Amelanchier es distingeix per ser planta llenyosa
sense espines, amb fulles el·líptiques finament dentades, i per tenir el fruit carnós, d’un
blau negrós quan és madur, amb endocarpi prim i cartilaginós; i pel el calze soldat a
l’ovari, amb lòbuls petits, persistent en el fruit, flors agrupades en raïms simples, amb
pètals estrets. Dins les Rosàcies, Amelanchier és dins la subfamília de les Mespiliàcies o
Pyroideae i la tribu de les Maleae, que comprèn les pomeres, les pereres, els codonyers i
les serveres, per exemple. I el gènere és proper a Aronia, gènere conegut pel sucs dels
sues fruits. Les Mespiliàcies són plantes angiospermes, dialipètales, inferovàriques,
polistèmones amb els fruits en pomes o peres.
S’ha descrit la subsp. ovalis, de distribució geogràfica mediterrània, i la subsp.
embergerii, més centreeuropea. Aquesta ssp. embergerii es troba al Nord dels Pirineus,
Sicília, Crimea, Caucas i centre d’Alemanya.
Viu sobre roques o terrenys pedregosos a la muntanya mitjana, sobre tot al terreny del
boix i dels roures. Pot baixar fins els 300 m snm i pujar fins els 2500. Preferentment
sobre terreny calcari. Poden acompanyar-lo, per exemple:
Acer opalus Cytisus sessilifolius Rhamnus saxatilis
Buxus sempervirens Hedera helix Viburnum lantana
Coronilla emerus Hieracium murorum Viola willkommii
Crataegus monogyna Prunus mahaleb
A Catalunya manca al litoral i prelitoral silícic al Nord de Barcelona, al litoral tarragoní i

a les planes de Lleida. A la península hispànica es troba al quadrant NE, a la Serralada
Cantàbrica i a les muntanyes del SE. Es troba al Sud d’Europa, a l’Àsia occidental i al
Nord de l’Àfrica.
Amelanchier ovalis al món, segons GBIF

HISTÒRIA
Era planta coneguda i descrita per TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a.C.). Admirava la dolçor
dels fuits i la duresa i resistència als corcs de la seva fusta.
ESOTERISME
Per a protegir la casa durant tot l’any es clavava una creu feta amb dues rames beneïdes
el Diumenge de Rams a la porta principal de la casa.
Una llegenda creu que on hi ha molts corronyers en flor pot haver-hi una olla amb
monedes d’or enterrada (dins una cova).
LITERATURA
─ «Any de curnes, les arques buides».

─ «Año de millominas, poco trigo»
─ »Flor de corner menjaré i a qui piqui mataré» deia l’abella a Déu, qui li respongué: «Flor
de corner no menjaràs, i a qui piquis, tu moriràs».
• antibacterià (Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa,

Streptococcus aureus) (extracte alcohòlic de les tiges)
• antiinflamatori (ESC + bicarbonat sòdic)
• antireumàtic SAB
• astringent (ESC + bicarbonat sòdic)
• colerètic (ESC + bicarbonat sòdic)
• depuratiu FLO
• diürètic (ESC + bicarbonat sòdic), SAB
• febrífug FUL
• hipotensor (ESC + bicarbonat sòdic), FUL
• laxant FLO FUL
• millora rendiment esportiu FRU
• reconstituent FRU
• repel·lent d’abelles i vespes (TIJ + cendra +aigua: bullint-ho i aspergint-ho per
sobre les panses abans d’amanir-les amb oli)
USOS MEDICINALS
• afonia • faringitis
• al·lèrgies TIJ • febre
• anèmia FRU • hipertensió
• anorèxia FLO • mal de cap FRU
• artritis • mal de coll
• bronquitis FUL • mal d’estómac FUL TIJ
• cames cansades (banys, liniment) • mal de ventre FUL TIJ
• catarro FLO • mala circulació
• ciàtica (liniment) • plètora
• cistitis • refredat FLO
• còlera FUL TIJ (decocció) • reuma UE (tintura ESC, UI (licor
• contusions (liniment) FRU)
• diabetis • varius
• ensurts FLO • vista debilitada FRU
• estomatitis • xarampió
ALTRES USOS
Els troncs s’empren per a fabricar petits estris, i també per a fustigar el bestiar. Amb les
rames més fines se’n feien escombres.
PREPARATS
• Licor d’Alp: aiguardent + flors de corner + herbes digestives + anous.

• Liniment antireumàtic: licor d’anís + fruits i tiges de corner.
VETERINÀRIA
A les cabres les flors els fa orinar menys o gens.

La decocció de les rames amb cendra és un repel·lent de vespes i abelles.
POSSIBLE TOXICITAT
És planta que rebaixa la sang, és a dir, que podria provocar anèmia i abaixar massa la
pressió arterial. També podria provocar pèrdues de visió momentànies.
PRINCIPIS ACTIUS D’AMELANCHIER OVALIS
• àcid aràquic FUL • àcid palmític FUL

• àcid azelaic FUL • àcid palmitoleic FUL
• àcid behènic FUL • àcid quínic FRU
• àcid benzoic FUL • àcid salicílic FUL
• àcid cafeic FRU • àcid siríngic FUL
• àcid càpric FUL • àcid succínic FUL
• àcid cianhídric LLA • àcid tricosanoic FUL
• àcid cítric FUL • àcid vainíllic FUL
• àcid clorogènic FRU • agents tànnics FRU
• àcid esteàric FUL • alfa-tocoferol LLA
• àcid fenil-acètic FUL • ameliaròsid (ESC)
• àcid ferúlic FUL • beta-sitosterol LLA
• àcid fumàric FUL • Calci
• àcid heneicosanoic FUL • campesterol LLA
• àcid iso-clorogènic FUL • catequines FRU, FUL
• àcid levulínic FUL • Coure FRU
• àcid lignocèric FUL • delta-avenasterol LLA
• àcid linoleic FUL • Ferro FRU
• àcid màlic FUL • hiperòsid FRU
• àcid malònic FUL • leuco-antocianidines FRU
• àcid mandèlic FUL • oli essencial FUL
• àcid margàric FUL • peonidina FRU
• àcid mirístic FUL • quercetina FRU
• àcid oleic FUL • vitamines FRU
• àcid oxàlic FUL • vitexina FRU
• àcid p-cumàric FUL • vitexina-4’-rhamnòsid FRU
• àcid p-hidroxi-benzoic FUL
OLI ESSENCIAL (FUL)
• 2,6,10-trimetil-dodecà 17 ppm • linalool 21 ppm

• beta-ionona-5,6-epòxid 7.5 ppm • nerol 31 ppm
• cariofil·lè-òxid 12 ppm • nonacosà 254 ppm
• cis-linalool-òxid 6 ppm • nonanal 15.5 ppm
• decanal 49.5 ppm • p-ment-1-èn-8-ol 32.5 ppm
• dodecà 53 ppm • pentacosà 34 ppm
• dodecanal 185 ppm • tetracosà 42.5 ppm
• epoxi-linalool 5.5 ppm • tetradecanal 480 ppm
• espatulenol 8 ppm • trans-linalool-òxid 4 ppm
• esqualè 1065 ppm • tricosà 100 ppm
• esqualè 1067 ppm • tridecanal 61 ppm
• geranil-acetona 11 ppm • undec-2-enal 70.5 ppm
• heptacosà 172.5 ppm • undecà 2 ppm
• hexacosà 66.5 ppm • undecanal 46.5 ppm
MÉS INFORMACIÓ
«Carboxilic acids and essential oil from leaves of Amelanchier ovalis». E V KRIVORUCHKO, V
A SAMOILOVA, O V DEMESHKO. Chemistry of Natural Compounds 57: 578-579 (26 May
2021)
«Amelanchier ovalis Medik». JESÚS PEMÁN GARCÍA, JESÚS COCULLUELA GIMÉNEZ, ALFONSO
LÓPEZ VIVIÉ.
https://www.researchgate.net/profile/Jesus-Garcia-46/publication/270215350_Amela
nchier_ovalis_Medik/links/54a29a760cf267bdb9041b71/Amelanchier-ovalis-Medik.pdf
BORRÓ
Anagallis arvensis L.
[1753, Sp. Pl. : 148] 2n = 40
[= Lysimacha arvensis (L.) U. Manns & Anderb.]
Anagallis arvenis. Làmina: CARL AXEL MAGNUS LINDMAN Anagallis arvenis. Làmina: JAN KOPS
Anagallis foemina. Foto: JACQUES MARÉCHAL
Anagallis arvensis ssp. phoenicea Foto: GILLES

SALAMA
Anagallis arvensis ssp. caerulea
Anagallis arvensis ssp. phoenicea & ssp. caerulea
Anagallis foemina
NOMS POPULARS D’ANAGALLIS ARVENSIS
Alemany: Acker gauchheil/Ackerlauch / Gauchheil / Nebelpflanze / Rote gauchheil /

Rote miere / Roter gauchheil / Sperlingskraut / Vogelkraut /
Weinbergsstern / Weinbergstern / Wetterkraut / Wutkraut
Anglès: Scarlet pimpernel / Bird's-eye / Common pimpernel / Cure all /
Pimpernel / Poor man’s weatherglass / Poor man's weatherglass /
Poorman's barometer / Red chickweed / Red pimpernel / Scarlet
pimperel / Shepherd's clock / Shepherd's weather glass/ Blue pimpernel/
Care-all/ Common pimpernel/ Poor man's weatherglass
Àrab: ‫ عين‬/ ‫ عوينة الحية‬/ ‫ حشيشة العلق‬/ ‫ أناغاليس حقلي‬/ ‫ أناجلس‬/‫أناغالس حقلي‬
‫ عين القط‬/ ‫ الفطوس‬/ 'ayen el jamel/ 'ain el-gamal; omm lebben; qonfooda;
saboon gheit/ lizireg; meridjana
Aragonès: yerba de las güebras, yerba dibiesera, yerba pajera, hierba de las güebras,
hierba diviesera, hierba pajera, ierba de las güebras, ierba dibisiera, ierba
pajera, murajes.
Bable: murajes, muruxa
Basc/Euskera:amorrubedar, amorrubedarr, igaberachá, igaberatxa, izugesle,
izugueslia, izukesle, izukeslea, kangrenabelarra, mandabelar, pasmo-belar
loregorri, pasmo-belarra, pasmobelarra, sapelarra beltza.
Castellà: Pimpinela escarlata/Anagálide / Albajaca silvestre / Anagallo /
Andagallo / Hierba coral / Muraje / Murajes / Pimpinella/ albajaca
silvestre, anagálide, anagallis, anagallo, anagálide hembra, anagálide
macho, andagallo, arbejanilla, azulete, azulinas, escarlata tenida por
macho, hierba coral, hierba corral, hierba de las güebras, hierba diviesera,
hierba gitana, hierba jabonera, hierba pajera, hierba para hacer pomada,
hierba para las infecciones, hierba para pomada, jaboncito de golondrina,
jabonera, jabón de gitana, jabón de rana, mata del Señor, merujín,
merujón, morrón de flor roja, morrón, moruxón, mujares, murage hembra,
murage macho, murage pequeño portugués, murages, murages azules,
murages de flor colorada, murages de flor escarlata, muraje, trama, yerba
coral, zapaticos del Señor
Català: Morró/Anagall / Borrissol / Herba de caderneres / Herba sabonera /
Moragues / Pic de gallina / Picapoll / Tinya / Vermell/ anagall, anagall
blau, anagall vermell, anagalls, anagàlida, borrisol, borrissol, borró,
gallinassa, herba de bruixa, herba de caderneres, herba sabonera,
moragues, morrons, morrons de flor blava, morrons vermells, morró, morró
blau, morró vermell, murrons, murrons blaus, murrons roigs, pic de
gallina, picapoll, tinya, herba saginera, mataconills, moragues, morrons
blaus, moruges blaus, sabonera
Croat: krika poljska
Danès: Arve / Grine til middag / Rød arve
Eslovac: Drchnička roľná
Eslovè: Kurja češnjica navadna / Navadna kurja češnjica/ Njivna kurja cesnjica
Estonià: Põld-varsapõlv
Finlandès: Peltopunka/Peltopuna-alpi / Puna-alpi
Francès: Mouron rouge/Mouron des champs/Buglosse des champs / Mouron/
Morgeline/ Morgeline d'eté
Gal·lès: Gwlyddyn mair/Brathlys / Brathlys gwryw / Gwlydd mair / Gwlyddyn mair
gwryw / Llys y cryman / Llysiau’r cryman / Llysiau'r cryman
Gallec: herba da rabia, herba do fornigo, herba do garrotillo, herba-do-garrotillo,
jaboeira, morriâo, muraxes.
Gaèlic: Falcaire fiáin
Grec: Αναγαλλίδα / Περδικούλι
Hebreu: ‫מרגנית השדה‬
Hindi: biliputi, Krishnaneel
Holandès: Rood guichelheil/Guichelheil / Rode ganzemuur
Hongarès: Pimpernel/Mezei tikszem / Tikszem
Islandès: Nónblóm
Italià: Centonchio/Bellichina/Anagallide / Centonchio dei campi / Mordigallina/
Centurelle
Japonès: アカバナルリハコベ/るりはこべ/ akabana aruri hakobe
Libanès: adhan el far el nabti; lubbayn; zaghila
Macedoni: vidovcica crvena
Noruec: Legenonsblom / Rødarve / Nonsblom
Persa/Farsi: ‫آناغالیس قرمز‬
Polonès: Kurzyślad polny/Kurzy-slad polny
Portuguès: Erva-do-garrotilho / Morrão-vermelho / Morrião / Morrião-dos-campos /
Morrião-vermelho/ Bacuru-de-cores / Escarlate / Pimpinela escarlate/
anagal, anagalida, herba-do-garrotilho, herba-do-garrotillo, marugem,
morriao, morrian, morriaô, morriâo morriâo azul, morriâo grande, morriâo
pequeno, morriâo vermelho, morriâo-dos-campos, morrião, mourriçam,
muragem bastarda, murriaô azul, murriaô vermelho, murriâo, murugem.
Rus: Очный цвет полевой/Курослеп полевой
Serbi. vidovcia
Sudafricà blouseblommetjie
Suec: Rødarv / Rödarv / Rödmire
Turc: Çuha çiçeğigiller/Sülükotu / Tarla farekulağı
Txec: Drchnička rolní
Ucraïnès: Курячі ока польові/Курячі очки польові
Xinès: 琉璃繁缕/ hwo-jin-gu.
NOTA: segons P. FOURNIER Analgallis arvensis L. té una subespècie [micrantha (G. G) Ry.]
de llocs humits del Var i Còrsega, i les dues subcosmopolites següents. La ssp.
phoenicea Scop. fa les flors de color vermell cinabri (rarament roses o violàcies o
bicolors), al marge dels pètals hi té cilis glandulosos fins, i el peduncle floral ultrapassa
de molt les fulles, que són poc agudes. En canvi, la ssp. coerulea Schreber fa les flors
blaves, els pètals són a penes ciliats i el peduncle floral iguala les fulles que són més
agudes. Segons «Flora Iberica» (A. PUJADAS), al gènere, deixant a part les espècies que fan
arrels als nusos de la tija i es fan en ambients molt humits (crassifolia, tenella) i la
perenne (monelli), hi ha dues espècies comunes: Anagallis arvensis, que fa les fulles oval-
oblongues, la corol·la de 8-12 mm, de colors variables entre blau i vermell, i amb els
tricomes marginals amb 3 cèl·lules (essent l’apical globosa); i Anagallis foemina, de fulles
lanceolades, corol·la de 5-8 mm, sempre blava, sense tricomes marginals o amb pocs
tricomes de 4 cèl·lules (essent la terminal oblonga). Anagallis foemina genèticament
s’apropa a A. monelli. A.× doerfleri Ronninger in Dörfl. seria l’hibrid entre A. foemina × A.
arvensis.
Segons la base de dades de l’INRA, part de la nomenclatura referent a Anagallis

arvensis seria la següent:
• subsp. caerulea Hartman [1846, Sv. Norsk. Exc. Fl. : 32], non var. caerulea (L.)
Gouan [1764, Fl. Monsp. : 29] = A. foemina 3
• subsp. carnea (Schrank) Gusuleac & Morariu [ ] = subsp. arvensis
• subsp. foemina (Miller) Schinz & Thell. [1907, Bull. Herb. Boissier, 7 : 497] º A.
foemina
• subsp. latifolia (L.) Arcangeli [1894, Comp. Fl. Ital. : 456] + Co, + Ga 6
• subsp. phoenicea Vollmann [1904, Ber. Bayer. Bot. Ges., 9 : 44] [nom. invalid.] =
subsp. arvensis 3
• Anagallis caerulea L. [1759, Amoen. Acad., 4 : 479] = A. arvensis subsp. arvensis
• Anagallis caerulea Schreber [1771, Spicil. Fl. Lips. : 5], non L. [1759] = A. foemina
• Anagallis carnea Schrank [1789, Baier. Fl. 1: 461] = A. arvensis subsp. arvensis
Anagallis foemina Miller [1768, Gard. Dict., ed. 8, n° 2] 2n = 40 Co, Ga 4, 6
ANAGALLIS ARVENSIS: és planta anual de tiges de fins a 30 cm, esteses, de secció

quadrada, amb fulles de 5-30 × 3-15 mm, oposades; a vegades les superiors en verticils
de 3-4. Fulles ovals-oblongues, rarament lanceolades, amb punts o glàndules visibles al
revers, de color marró fosc. Flors amb pedicel de 8-40 mm, més llarg que la fulla, i corbat
en la fructificació. Calze de 2-6.5 mm de diàmetre, amb 4-5 dents amb quilla, amb
voraviu escariós ample. Calze més curt que la corol·la, amb tub de 0.5-1 mm. Corol·la de
4-15 mm de diàmetre, rotàcia, amb 5 lòbuls de 1.5-7 mm, obovals, amb marge crenulat
(rarament denticulat) i amb pèls marginals glàndules amb 3 cèl·lules (la terminal
globosa). Tub de la corol·la curt de 0.2 mm,. Corol·la blava amb el centre vermell, o
corol·la taronja o vermella amb anell central porpra. Estams amb el filament de 1-3 mm
amb pèls abundants de color porpra o groc o blanquinós. Anteres de 0.3-0.9 mm,
el·lipsoidals. Estils de 1-2.5 mm. Fruit en pixidi de 3.5-6 mm de diàmetre amb 20-35
llavoretes de 0.9-1.4 × 0.6-1 mm.
Dins la família de les Primulàcies el gènere Anagallis es distingeix per ser plantes anuals
en general i tenir el fruit en pixidi unilocular. Les plantes de la família de les Primulàcies
tenen les flors gamopètales superovàriques, isostèmones, regulars o rotàcies, no són
bulboses, el fruit en càpsula i les fulles caulinars alternes. Passar l’Anagallis a
Lysimachia s’ha fet últimament seguint recerques genètiques.
Anagallis arvensis al món, segons GBIF
Es troba als horts, cultius, guarets, esplanades seques vora camins o conreus, sobre sòls
poc compactes. És gairebé cosmopolita; manca als tròpics i a les zones glacials. A la
península hispànica arriba als 1800 m snm.
HISTÒRIA
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «common pimpernel» és una herba solar que
ajuda a extreure estelles i punxes i posada dins el nas purga el cap. Solda els llavis de
les ferides que asseca i neteja. El destil·lat aquós o hidrolat neteja la pell i ajuda a llevar-
hi les arrugues i taques. Bullida la planta en vi es pren i va bé contra febres si s’abriga el
pacient bé i sua unes hores al llit. Per fora i per dins va bé contra picades de bestioles
verinoses o gossos rabiosos. Obra les obstruccions al fetge i reforça els ronyons i ajuda a
alliberar-lo de càlculs (pedres o arenilla). Ajuda contra úlceres internes. Contra nafres de
mal aspecte tant va bé la decocció de la planta com el destil·lat. Contra les cataractes,
unes gotes del suc de la planta van bé. Contra el mal de queixal ficar unes gotes del suc
a l’orella contrària. També va bé contra les hemorroides.
• analgèsic • espasmolític
• anticancerós • estimulant
• anticonvulsiu • expectorant
• antiespasmòdic • frena l’espermatogènesis
• antifúngic • fungicida
• antihemorroidal • hipotensor
• antioxidant • hirudicida
• antireumàtic • inhibidor de la butiril-colinesterasa
• antivíric • inhibidor de la LOX
• bèquic • inhibidor de la tirosinasa
• bronco-relaxant • inhibidor de la ureasa
• cicatritzant • insecticida
• colagoga • laxant
• colerètic • mucolític
• cosmètic • nematicida
• depuratiu • sudorífic
• diürètic
USOS MEDICINALS
• abscessos • epilèpsia
• al·lèrgies (coriza espasmòdica, febre • espasmes
del fenc) • estais bronquials
• angiocolitis • febre
• asma • ferides
• berrugues • gota
• càlculs biliars • grip
• càlculs uretrals • hemorroides
• càlculs urinaris • herpes simple
• càncer: SW-480 (còlon), MDA-MB- • herpes zòster
231 (mama), CaSki (matriu), MCF-7 • hidropesia
(mama), DU-145 (pròstata), HL-60 • hipertensió
(leucèmia promielocítica) • icterícia
• Candida albicans • infeccions urinàries
• caquèxia • infeccions víriques
• cataractes • lepra
• cirrosis • mal de queixal
• convulsions • micosis cutànies
• debilitat nerviosa • mossegades de gossos
• depressió nerviosa • neurosis
• dermatitis • picades d’escorpins
• diarrea (dosi molt baixes) • picades de serps
• dolors • picors
• èczema • pielonefritis
• poagre • tinnitus
• pulmonia • tos
• punxes o estelles clavades • tos seca
• ràbia (hidrofòbia) • tos-ferina
• refredat • tristesa
• restrenyiment • tuberculosis
• reuma • úlceres amb fongs
• sangoneres • uretritis
• sinusitis
PREPARATS I DOSI
• 0.5-1 g d’extracte fluid o 20 gotes abans de cada àpat

• tintura mare o bé alcoholatur 10-15 gotes 3-4 cops al dia (amb aigua)
• vi (1 L amb 150 g de planta)
• pomada amb vaselina (52 g), lanolina (5 g) i extracte fluid de la planta (3 g)
• rel cuita en vi: contra ronquera
• polls de la rel contra pulmonia UI o enterocolitis
• planta macerada en vinagre, en compreses, contra nafres amb fongs
HOMEOPATIA: Contra malalties del fetge i de la pell (picors, berrugues).
TOXICITAT
És una planta poc emprada, excepte a Navarra i País Basc. Té fama de tòxica i va estar a
la llista del SCO/190/2004 de 28 de gener https://www.boe.es/eli/es/o/2004/01/28/sco190
Sembla ser que les llavors són molt tòxiques per als ocells i la planta per als conills,
cavalls, gossos, gallines i petits mamífers. La planta tendra pot desencadenar al·lèrgia a
la pell per contacte a algunes persones. Per altra banda, sembla ser que la planta tendra
es pot menjar en amanida o cuita com a verdura. Pot provocar excés d’orina, diarrea i
tremolors, nàusees, mal de cap i dolors a tot el cos. Les llavors provoquen anèmia pel llur
efecte hemolític.
EFECTES FISIOLÒGICS D’ANAGALLIS ARVENSIS
L’alcoholatur produeix contraccions a bixes concentracions i relaxació a majors sobre el

jejú (de conill). Un pre-tractament amb atropina anul·la l’efecte de contracció
L’alcoholatur desencadena relaxació al jejú estimulat per altes concentracions de Potassi.
També relaxa a la tràquea les contraccions desencadenades per Potassi o carbacol. I té
efecte relaxant sobre l’aorta estimulada per fenil-efrina o Potassi L’administració
endovenosa abaixa la pressió arterial, el ritma i la intensitat de la contracció cardíaca.
Aquest extracte alcohòlic en fresc de la planta crua també anul·la l’efecte diarreic de l’oli
de ricí i redueix el peristaltisme amb una intensitat similar a la loperamida (=fortasec).
L’extracte de la planta disminueix l’espermatogènesis i ho fa exacerbant la caspasa-3 i
frenant la beta-catenina a les cèl·lules dels testicles.
ALTRES USOS
La planta és sabonera i s’empra per rentar roba o cabell i de passada repel·lir insectes,
paparres, i sangoneres. S’ha fer servir per intoxicar peixos o mol·luscs (Biomphalaria
alexandrina, Biomphalaria glabrata, Oncomelania quadrasi)―aturant indirectament el
cicle de Schistosoma mansoni―.
PRINCIPIS ACTIUS D’ANAGALLIS ARVENSIS
• 3-O-{beta-D-glucopiranosil (1→4)-[beta-D-xilopiranosil (1→2)]-beta-D-

glucopiranosil (1→4)-[beta-D-glucopiranosil (1→2)]-alfa-L-arabinopiranosil}-
13beta, 28-epoxi- 22 acetil- 28 metoxi-16alfa, 24-oleananediol
• 3-O-{beta-D-glucopiranosil (1→4)-beta-D-glucopiranosil (1→4)-[beta-D-
xilopiranosil (1→2)]-beta-D-glucopiranosil (1→4)-[beta-D-glucopiranosil (1→2)]-
alfa-L-arabinopiranosil}-13beta, 28-epoxi- 16alfa, 30-oleananediol
• àcid ferúlic
• àcid gàl·lic
• àcid tànnics
• àcids grassos: 5,8,12-trihidroxi-9-octadecenoic; 9,19-epoxi-18-hidroxiestearat; 12-
oco-5E,8E,10Z, dodecatrienoic; colneleic; 6E,9E octadecadienoic
• agents tànnics
• alcaloides: emmotina A; prosopinina; uplandicina
• amargants
• anagallosaponina I [= anagallogenina A 3-O-{beta-D-glucopiranosil (1→4)-beta-D-
glucopiranosil (1→4)-[beta-D-xilopiranosil (1→2)]-beta-D-glucopiranosil (1→4)-
[beta-D-glucopiranosil (1→2)]-alfa-L-arabinopiranosil}-13beta, 28-epoxi- 16alfa,
30-oleananediol]
• anagallosaponina II [= anagallogeïna A 22-acetat 3-O-(beta-D-xilopiranosil (1-->2)-
O-beta-D- glucopiranosil (1-->4)-[beta-D-glucopiranosil (1-->2)]-alfa-L-
arabinopiranòsid)]
• anagallosaponina III [= camelliagenina A 16-acetat 3-O-beta-D-xilopiranosil (1--
>2)-beta-D-glucopiranosil (1-->4)-alfa-L-arabnopiranòsid]
• anagallodaponina IV [= 3-O-(beta-D-xilopiranosil (1-->2)-O-beta-D-glucopiranosil
(1-->4)[beta-D-glucopiranosil (1-->2)]-alfa-L-arabinopiranòsid)]
• anagallosaponina V [= 3-O-(beta-D-glucopiranosil (1-->4)-[beta-D-xilopiranosil (1--
>2)]-beta-D-glucopiranosil (1-->4)-alfa-L-arabinopiranòsid)]
• anagallosaponina VI [= priverogenina B 3-O-beta-D-xilopiranosil (1-->2)-beta-D-
glucopiranosil (1-->4)-alfa-L-arabinopiranòsid]
• anagallosaponina VII [= 3-O-(beta-D-glucopiranosil (1-->4)-[beta-D-xilopiranosil
(1-->2)]beta-D-glucopiranosil (1-→4)-alfa-L-arabinopiranòsid)]
• anagallosaponina VIII [= 23-hidroxipriverogenina B 22-acetat 3-O-(beta-D-
xilopiranosil (1-->2)-O-beta-D-glucopiranosil (1-->4)[beta-D-glucopiranosil (1-->2)]-
alfa-L-arabinopiranòsid)]
• anagallosaponina IX [= 3-O-(beta-D-glucopiranosil (1-->4)-[beta-D-xilopiranosil
(1-->2)]beta-D-glucopiranosil (1-->4)[beta-D-glucopiranosil (1-->2)]- alfa-L-
arabinopiranòsid)]
• anagallòsids A, B, C
• arvenina I [= 2-O-beta-D-glucopiranosil-cucurbitacina B]
• arvenina II [= 2-O-beta-D-glucopiranosil 23,24-dihidro-cucurbitacina B]
• arvenina III [= 2-O-beta-D-glucopiranosil-cucurbitacina D]
• arvenina IV [= 2-O-beta-D-glucopiranosil-cucrubitacina R]
• balanitesina
• catequina
• ciclamina
• fenols: gingerol; àcid corchorifatic D; weregongerol REL; 4-(2-hidroxi-.propoxi)-3,5-
dimetil-fenol REL
• flavonoides REL: àcid drioptèric; lanceoletina; 5,7,3’-trihidroxi-6,4’,5’-trimetoxi-
flavona; 2,6,3’,4’-tetrahidroxi-2-benzil-cumaranona; naringenina
• glucòsids iridoides: àcid geniposìdic; secogaliòsid; escandòsid-metil-èster
• heteròsids triterpènics
• lanceoletina
• metil-gal·lat
• oli essencial
• quercetina
• saponina
• saponòsids
• tanins
ANET
Anethum graveolens L.
[1753, Sp. Pl. : 263] 2n=22
(=Anethum sowa Roxb. ex Fleming)
Anethum graveolens L. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Albanès: Kopër
Alemany: Dill/Echter dill / Gurkenkraut / Indischer dill
Anglès: Dill/Aneto / Dill herb or weed / Dill seed / Dill weed / Garden dill / Indian
dill
Àrab: ‫ شبث‬/ ‫ الشبث‬/ ‫ الشبت‬/ ‫ السنوت‬/‫شبت‬
Aragonès: Aneto
Armeni: Սամիթ
Basc/Euskera: aneta, anheta, eza-millua, eza-milua, ezamihilu, ezamihilua, ezamillo,
ezamillua
Búlgar: Kopur
Castellà: Eneldo/Anega / Aneldo / Aneto / Ezamillo / Abezón doméstico/ Anega/
Aneldo/ Anella/ Anetaverón/ Hinojo hediondo/ Neeneldo
Català: Anet/Fonoll pudent/ Anega/ Fenoll bord/ Fenoiassa/ Onet
Coreà: 이논드 / inondu
Danès: Dild
Eslovac: Kôpor voňavý
Eslovè: Navadni koper/Koper / Koper navadni
Estonià: Aedtill
Finlandès: Tilli/Ryytitilli
Francès: Aneth odorant/Aneth / Faux anis / Fenouil batard
Gaèlic: Lus mín
Gal·lès: Llysiau`r gwewyr
Georgià: კამა, ოკროპი, ცერეცო / K’ama, Kama, Ok’rop’i, Okropi; Tseretso FRU
Grec: Άνηθος/Άνηθο το βαρύοσμο / Άνιθος
Groenlandès: Dildi
Hebreu: ‫ שמיר זרעי‬/‫שבת ריחני‬/
Hindi: सोवा, सोया / Sowa, Sova, Soa, Soya
Holandès: Dille
Hongarès: Kapor/Indiai kapor / Kerti kapor
Islandès: Dill/Sólselja
Italià: Aneto/Aneto puzzolente
Japonès: イノンド/ディル / inondo
Lituà: Krapai, Paprastasis krapai
Noreug: Dill
Persa/farsi: ‫شوید‬/ Shebet, Sheveed, Shiwit
Polonès: Koper/Koper ogrodowy
Portuguès: Endro/ Aneto/ Endrão
Romanès: mărar
Rus: Укроп/Индийский укроп / Укроп огородный
Serbi: Мирођија/ Миродјија/ Mirođija/Mirodjija
Suec: Dill/Indisk dill
Turc: Dere otu/Duakotu / Duvakotu / Tereotu
Txec: Kopr vonný
Ucraïnès: Кріп/ Горо́дній чи паху́чий кріп / Кріп пахучий
Xinès: 蒔蘿/ 莳萝 / 莳萝苗/ shih lo
Yiddish: Krop [‫]קראָ ּפ‬
Dins la gran família de les Umbel·líferes, el gènere Anethum es distingeix per ser planta
anual amb les fulles molt dividides (tri-pinnatisectes), els fruits llisos, sense punxes,
comprimits pel dors, aplanats, amb un voraviu pla, essent una planta glabra, fina, de
flors grogues en umbel·les amb 15-30 radis, amb pètals homogenis. L’anet és una planta
herbàcia, amb rel axonomorfa i tiges de fins a 45 cm normalment. Excepcionalment
arriben a 1 m. Les tiges són fines, de 3- 5 mm de gruix, glauques, molt folioses,
fistuloses o buides per dins, amb abundant medul·la blanca a l’interior, amb estries
fines. La planta es ramifica al capdamunt amb 2-4 rames que acaben en umbel·les. Les
fulles són molt fines, tri-pinnatisectes, de fins a 17 × 4-6 cm, havent-n’hi 1-3 per nus. En
conjunt les divisions filiformes formen una fulla de contorn deltoide o ròmbic. Els trams
terminals poden fer 15- 20 mm de longitud. A la base tenen una beina de fins a 30 × 5
mm amb voraviu escariós. Pecíol nul a les fulles superiors i més curt que el limbe a les
altres, sempre estriat. Umbel·les amb 10-20 radis d’uns 5 cm, poc desiguals. Umbèl·lules
amb 7-17 radis mol fins de 5-8 mm. No hi ha ni involucre ni involucel. Calze de limbe
nul. Pètals sub-orbiculars truncats amb l’àpex recorbat cap endins, d’uns 0.5 × 1 mm.
Estils de 0.5 mm a la fructificació, divergents o reflexos, més curts que l’estilopodi.
Estilopodi sub-cònic, de marge crenulat. Fruits oval-el·líptics de 4-6 × 2.5 mm,
comprimits pel dors, amb un voraviu pla ample i amb els mericarpis de dors de color de
palla podrida, més o menys brillants, amb 5 costelles, de les quals les 3 centrals més
marcades i les 2 laterals dilatades en forma d’ala de 0.5-0.8 groguenca. Llavor amb la
cara de la comissura plana.
MALURA: Erysiphe heraclei, Itersonilia perplexans.
gra de pol·len d'Anethum graveolens (regleta de 5 micres)

Es conreava força antigament, i es pot trobar excepcionalment assilvestrada en marges

de camins de la península, fins a 1300 m snm. Originària del Caucas, Pèrsia, Aràbia i
Nord d’Àfrica. Es cultiva a bona part del món. Es ven fins i tot als supermercats com a
espècia culinària.
Anethum graveolens al món, segons GBIF
Anethum graveolens al món, segons Plants of the World
HISTÒRIA I ESOTERSIME
Anet/Anat era la deessa de la fertilitat i de la guerra, germana i esposa de Baal, i reina

dels cels per als fenicis d’Ugarit, ara fa uns 4000 anys. Al seu temple les noies
adolescents tenien que passar pel ritual de la prostitució per fer-se dones. Els sacerdots
eren promiscus i mantenien relacions sexuals cada dia, i per això empraven també
l’anet, per estar en forma. Un relat mitològic egipci de l’època dels hicsos explica que
quan Set passejava per la riba del Nil va veure banyant-se despullada al riu a la deessa
Anet i se sentí tant impetuosament atret per ella que la violà adoptant la forma d’un
marrà. Però ella refusà el semen i l’expulsà amb tanta violència que ferí al cap l’animal.
Ra va encomanar aleshores a Isis de curar Set. Anet tampoc hagués pogut quedar
embarassada, ja que només el foc diví podia fer-ho per a ser aleshores mare i verge
alhora. Al papir d’EBERS (segle XV a.C.) es menciona l’anet com a planta per a llevar els
dolors en general. Els grecs antics es cobrien els ulls amb anet per a induir el descans. A
l’evangeli de sant MATEU (23:23) es menciona l’anet com un impost en espècies junt a la
menta i el comí, que pagaven els jueus religiosament i escrupolosa, en temps de
Jesucrist.
DIOSCÒRIDES (segle) escrigué una recepta per fer

oli perfumat amb anet. En 3.5 Kg d’oli es posen
a macerar 4.5 Kg de flor d’anet durant 24 hores.
Després, s’exprimeixen amb la ma i es guarda.
Aquest oli estova la matriu i zones annexes i va
bé contra els calfreds, el cansament i els dolors a
les articulacions.
CARLEMANY (segle IX) va incloure l’anet a la llista

Capitullare de villis.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «dill» és

planta de Mercuri quer reforça el cervell. Bevent-
ne la infusió desinflama l’estómac i el ventre. En
banys de seient lleva els dolor de la matriu a les
dones. Bullit en vi i olorant un parrac xopat amb
aquest vi atura els singlots. Els fruits són millor
per expulsar els gasos digestius que les fulles.
L’oli de fregir les llavors cura les nafres
especialment les del cul. El vi bullit ambles fulles
(o les llavors trinxades) fa venir la regla. ANDRÉS
DE LAGUNA (segle XVII) afirmava que l’oli d’anet
treu els dolors i dona més agilitat de moviments.
També que els fums de la planta dirigits als
genitals hi tenen un bon efecte sobre les
malalties venèries.
Al Escandinàvia s’emprava en rituals xamànics.

Als països de l’Est d’Europa era ofrena als sants
a fi de retrobar algun objecte perdut i també es posava al peu de bressol per protegir la
criatura, o posat de cap per avall a la porta de la casa, com amulet general. Diuen que a
l’hort o la la casa on hi ha anet no s’hi apropen els follets. Cremant anet s’allunyen les
mal-tempestats. Les kirguís es perfumaven amb la planta abans de rebre els marits
recent retornats d’alguna batalla.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ANET
• afrodisíac (menjat, en banys) • aromàtic

• analgèsic • balsàmic
• anticancerigen • cardioprotector
• anticonceptiu ♀ (a la llarga) • carminatiu
• antiemètic • cicatritzant (↑Bcl-2, ↑p53, ↑ caspasa-3,
• antiespasmòdic ↑VEGF, ↑ FGF-2)
• antiinflamatori • condiment
• antimiàlgic (oli) • depuratiu
• antisèptic (bacteris, micobacteris, virus) • detergent
• antitussigen • digestiu
• aperitiu • diürètic
• ecbòlic • inhibeix la síntesis d’aflatoxina B1
• estimulant de la 5-HO-triptamina • laxant
• estimulant tiroides (330 mg/dia/Kg) • millora el perfil lipídic
• estomacal • neuromodulador
• galactagog • oftàlmic
• hepatoprotector • preservatiu d’aliments
• hipnòtic • psicodèlic OE
• hipoglucemiant • redueix la placa dental
• hipolipidèmic • rejovenidor del cor (aorta)
• inhibeix l’acetil-colinesterasa • vulnerari
• inhibeix la butiril-colinesterasa
USOS MEDICINALS DE L’ANET
• abscessos • grip
• aerofàgia FRU • halitosis
• Alzheimer • Helicobacter pylori
• amigdalitis (FUL tendres) • hemorroides
• anorèxia • hipertròfia cardíaca
• aorta rígida • icterícia
• Aspergillus flavus OE • indigestions
• ateroesclerosis • infeccions a la pell OE
• Campylobacter • isquèmia cerebral
• càncer de fetge OE • llet escassa
• Candida albicans OE • mal d’estómac
• candidiasis vulvovaginal • mal de queixal
OE2%/supositori • mal de ventre
• colesterol HDL baix • meteorisme
• colesterol total i LDL alt • morats (cops) als ulls
• còlics infantils • MRSA (Staphylococcus aureus) OE UE
• còlics intestinals OE UE • nafres
• conjuntivitis • nervis a l’estómac
• cor debilitat (FUL tendres) • obesitat
• cor envellit • osteoporosis
• cremades • part lent
• depressió nerviosa • pèrdua de memòria
• diabetis • refredat
• diarrea • rigidesa muscular (oli)
• dismenorrea • Serratia marcescens (p.p. àcid 3-o-metil-
• dispèpsies el·làgic)
• dolors del part • sífilis (FUL tendres)
• edemes • síndrome metabòlica
• epilèpsia • singlot
• esclerosis • tos
• escorbut • triglicèrids alts
• espasmes OE • tuberculosis (FUL tendres)
• ferides • tumors abdominals
• gasos digestius FRU • úlceres a la pell
• Giardia en nens (3 mL extracte aquós × 5 • vòmits FRU
dies)
USOS CULINARIS DE L’ANET
Té un sabor una mica amargant, i que

recorda al comí de prat i al fonoll. Les Les fulles tendres es posen a:
fulles són més dolces que els fruits. Es • amanides
poden fregir uns instant amb oli o • arrossos
mantega per potenciar-ne l’aroma. • carns
• formatges tous
• S’empren els fruits per adobar: • iogurt
• api al forn • llenties
• arrossos • marisc
• cogombres (bitxos), • mongeta tendra
• col fermentada • peix
• pans integrals i galetes salades • salses
• peix (bacallà, salmó, sardines) • sopes
• patates • truites
• salses (vinagreta, maionesa) • verdures (patates, col, pastanaga)
• vinagre de poma amb all, llorer, pebre • fesols.
negra, pebre de Jamaica.
• Convenen als malalts de COVID-19.
• Les «fines herbes» consten de:
• anet • A Geòrgia s’empra molt la barreja
• cebollí d’espècies anomenada khmeli-suneli:
• cerfull sajolida + anet + fenigrec blau +
• estragó alfàbrega + pebre negra + julivert +
menta + coriandre + safrà bor (càrtam).
USOS DE L’OLI ESSENCIAL (OE)
És mucolític, anticoagulant i en excés, psicodèlic. S’empra contra angina de pit,

bronquitis aguda, càncer de fetge, candidiasis vulvovaginal i altres fongs, catarro, còlics,
dispèpsia, espasmes, icterícia, infeccions a la pell per MRSA.
VETERINÀRIA
En cavalls contra anorèxia, bronquitis, còlics, febre, indigestions, laminitis, toxèmia,

debilitat.
ALTRES USOS
L’OE (oli essencial) es podria emprar coma fumigant contra termites. El dill-apiol
multiplica per 10 el poder insecticida del Chrysanthemum cinerariifolium. L’OE és
larvicida contra Aedes aegypti, Aedes albopictus, Anopheles stephensi, Culex pipiens,
Haemonchus contortus. També és repel·lent d’escarabats de cuina i acaricida. També és
fungicida contra Fusarium, Sclerotinia sclerotiorum.
POSSIBLE TOXICITAT DE L’ANET
Almenys l’oli essencial provoca fotosensibilitat o dermatitis sense que intervingui la

insolació en algunes persones. No recomanen prendre anet durant l’embaràs. En
hiperplàsia tiroïdina, l’anet pot agreujar el pronòstic. La dermatitis de contacte amb
contacte repetit amb la planta és possible.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ANET
• (-)-carvona 2(h),8(h)benzo-(1,2b,5,4b-dipiran-2-
• (-)-dihidrocarvona 6-diona
• (-)-llimonè • 8-hidroxi-geraniol-beta-d-
• (+)-alfa-fel·landrè glucopiranòsid
• (+)-carvona • 9-hidroxi-piperitona-beta-d-
• (1R,2R,4R,8R)-p-mentan-2,8,9-triol glucopiranòsid
2-O-beta-D-glucopiranòsid • àcid 3-o-metil-el·làgic
• (1S,2S,4R)-p-mentan-1,2,8-triol • àcid alfa-linolènic
• (1S,2S,4R)-p-mentan-1,2,8-triol 2- • àcid ascòrbic (=vitamina C)
O-beta-D-glucopiranòsid • àcid cafeic
• (1S,2R,4R,8S)-p-mentan-2,8,9-triol • àcid clorogènic
2-O-beta-D-glucopiranòsid • àcid delta-5,6-octadecenoic
• (1S,2S,4R)-p-ment-8-èn-1,2-diol 2- • àcid esteàric
O-beta-D-glucopiranòsid • àcid fenòlic
• (1S,2S,4R)p-mentan-8-èn-1,2-diol- • àcid ferúlic
2-O-beta-apiofuranosil-(1→ 6)-beta- • àcid làuric
D-glucopiranòsid • àcid linoleic
• (1S,4S,8S)-8,9-dihidroxi-tetrahido- • àcid mirístic
carvona • àcid octadeca-5,6-dienoic
• (1S,4S,8S)-8,9-dihidroxi-tetrahido- • àcid oleic
carvona-9-O-beta-D-glucopiranòsid • àcid p-cumàric
• (3R)-2-hidroxi-metil-butan-1,2,3,4- • àcid palmític
tetrol • àcid palmitoleic
• (4S,8S)-8,9-dihidroxi-8,9-dihidro- • àcid petroselínic
carvona • àcid rosmarinic
• (4S,8S)-8,9-dihidroxi-8,9-dihidro- • àcids grassos
carvona-9-O-beta-D-glucopiranòsid • aesculetina
• 1-deoxi-D-glucitol • agents tànnics
• 1-deoxi-D-ribitol • alcaloides
• 1-deoxi-D-xilitol • alfa-cadinè
• 1-dihidro-carveol • alfa-carvona
• 1-metil-4-iso-propenil-benzè • alfa-cubebè
• 1’-(4-hidroxi-2-metoxi-fenil)-propan- • alfa-fel·landrè
2’-3-diol-4-O-beta-D-glucopiranòsid • alfa-llimonè
• 2-C-metil-D-eritritol • alfa-p-dimetil-estirè
• 2-deoxi-D-ribono-1,4-lactona • alfa-pinè
• 2-dihidro-carveol • alfa-terpinè
• 2-nonanol • alfa-terpineol
• 3(-metoxi-carbonil)-propil-beta-d- • alfa-tocoferol
glucopiranòsid • Alumini
• 3,3-alfa-cis-neo-cnidílid • anetol
• 3,4-dimetoxi-quercetina • antraquinona
• 3,6-dimetil-3-alfa-4,5,7-alfa- • apigenina
tetrahidro-cumarà • apigenina-7-O-beta-D-glucurònid
• 3,6-dimetil-cumarà • apiol
• 4-anisaldehid • arginasa
• 4-hidroxi-benzil alcohol 4-O-eta-D- • arginina
glucopiranòsids • Arsènic
• 4-hidroxi-benzil beta-D- • benzil beta-D-glucopiranòsids
glucopiranòsids • benzil-èter
• 5-[4''-hidroxi-3''-metil-2''-buteniloxi]- • bergaptè
6,7-furocumarina • beta-elemè
• 6,7-dihidro-8,8-dimetil- • beta-eudesmol
• beta-fel·landrè • estragol
• beta-pinè • etil beta-D-glucopiranòsid
• beta-sitosterol • eucaliptol
• beta-sitosterol-glucòsid • eugenol
• beta-terpineol • falcarindiol
• Bor • fel·landrè
• bromina • fenchone
• butil-ftàlid • fenil-alanina
• Cadmi • Ferro
• calamenè • fibres
• Calci • fitofluè
• camfè • fitoquelatina-A
• càmfora • fitosterol
• campesterol • flavina
• carbohidrats • flavonoides
• carè • Fluor
• cariofil·lè • Fòsfor
• carotè • furfural
• carotenoides • gamma-pinè
• carvacrol • gamma-sitosterol
• carveol • gamma-terpinè
• carvona • geraniol
• carvotanacetona • germacrè D
• cera parafina • glicerol
• cinaròsid • glicerol 2-O-alfa-L-fucopiranòsid
• cis-3-hexèn-1-ol • grassa
• cis-carveol • hexadecà
• cis-dihidro-carvona • hiperòsid
• cis-ligustílid • histidina
• cis-ocimè • icarísid F2
• Cobalt • icosà
• Coure • imperatorina
• Crom • iso-eugenol
• cumarina • iso-leucina
• cumarina (derivats) • iso-piperitenona
• d-alfa-fel·landrè • iso-quercetina
• d-carvona • iso-rhamentina-3-xilosa
• D-fructosa • iso-rhamnetina
• D-glucosa • iso-rhamnetina-3-galactòsid
• d-llimonè • iso-rhamnetina-3-O-beta-glucurònid
• D-treitol • iso-rhmanetina-3-glucòsid
• daucosterol • iso-rhoïfolina
• decanal • isorhamentina 3- arabinosa
• delta-cadinè • kaempferol
• dihidro-carveol • kaempferol-3-O-Beta-D-glucurònid
• dihidro-carvona FRU
• dill-apiol • leucina
• dill-èter • linalil-acetat
• dipentè • linalool
• elemicina • lipoproteïna de transport Ag-LTP
• ergosterol (9.5 KDa)
• eritritol • lisina
• eritritol • llimonè
• escopoletina • llimonina
• èster metílic de l’àcid • luteolina-glucòsid
• estigmasterol • Magnesi
• Manganès • salicilat
• Mercuri • Seleni
• metil-benzoat • senkiunòlid
• metionina • shashenòsid I
• metoxsalèn • Sílice
• miquelianina • siringina
• mircè • siringina
• miristicina • Sodi
• Molibdè • Sofre
• n-butil-ftàlid • taní
• n-undecà • terpinèn-4-ol
• neo-cnidílid • terpinolè
• neo-fitadiè • tetradecà
• niacina • thujè
• Níquel • timidina
• nonadecà • timidina
• nonanal • timol
• octan-1-al • toluè
• octanol • trans-2-hexèn-1-ol
• oxi-oeucedanina • trans-anetol
• oxi-peucedanina-hidrat • trans-beta-ocimè
• p-ment-2-èn-1,6-diol-beta-D- • trans-carveol
glucopiranòsid • trans-dihidro-carvona
• Plom • treonina
• polifenols • umbel·liferona
• Potassi • umbel·liprenina
• proteïna • Urani
• quercetina • ureasa
• quercetina 3-O-beta-D-glucurònid • uridina
• quercetina-3-arabinosa • uridina
• quercetina-3-galactòsid • valina
• quercetina-3-glucòsid • Vanadi
• quercetina-3-rhamno-glucòsid • vicenina
• quercetina-3-sulfat • vitamina A
• quercetina-3-xilosa • vitamina B1
• quercitrina • vitamina B2
• resina • vitamina C
• Rubidi • vitamina K
• rutina • vitamina P
• sabinè • xantofil·les
• sabinol • Z-ligustílid
• safrol • Zinc
oli essencial de part aèria (3%)
◦ alcohol de perilla ◦ càmfora

◦ alfa-fel·landrè 19-47% ◦ carvacrol
◦ alfa-pinè 2% ◦ carvona 14-30%
◦ alfa-terpinè ◦ cis-arsona
◦ alfa-thujè ◦ cis-carveol
◦ anetè ◦ cis-dihidro-carveol 0.5%
◦ apiol ◦ cis-dihidro-carvona 17%
◦ beta-mircè ◦ d-carvona 50% FRU
◦ beta-terpineol ◦ d-dihidro-carveol
◦ dill-apiol 25% ◦ ostol
◦ gamma-terpinè ◦ p-cimè 18.5%
◦ iso-dihidro15—carveol ◦ p-cimèn-8-ol
◦ l-dihidro-carveol ◦ p-menta-1,3,8-triè
◦ llimonè 5-28% ◦ pentadecà
◦ miristicina ◦ persicarina
◦ n-docosà 1 ◦ piperina
◦ n-eicosà 0.5% ◦ piperitol
◦ n-heneicosà 0.5% ◦ sabinè 11%
◦ n-nonadecà 1%% ◦ terpinè-4-ol
◦ n-tetracosà 1.5% ◦ timol
◦ n-tricosà 1% ◦ trans-carveol
◦ neo-fitadiè 1.5% ◦ trans-dihidro-carvona
oli essencial de les arrels de l’anet:

• apiol 75-82%
• beta-butirolactona 5%
• iso-butik-acetona 3.5%
• m-diamino-benzè 8.5-10-5%
Angelica sylvestris L.
[1753, Sp. Pl. : 251] 2n = 22,26
Angelica sylvestris. Imatge: THOMÉ, OTTO WILHELM

Làmina: JAN KOPS
NOMS POPULARS
Alemany: Wald- engelwurz/Wilde-brustwurz/Arznei-engelwurz / Echte angelika /

Wald-brustwurz / Wilde angelika / Wilde engelwurz
Anglès: Wild angelica/Angelica / Garden angelica / Woodland angelica
Àrab: ‫حشيشة المالك الحرجية‬
Aragonès: sebuda, yerbatana de puerto, aro
Basc/Euskera: mendiko aingeru-belar, mendiko aingeru-belarra, mendiko-aingeru-
belarra.
Castellà: Angélica silvestre, aguatocho, angélica, angélica palustre, aro, caña,
cañafrecha, cañafreja, cañas, sabuda, sebuda, silbotes
Català: angèlica borda, canaveres, caneres, caramuda, caramuga, cebuda, coscoll,
cramuda, cornases, herba angèlica, pampasa, sebuda, tornassa, alexandris
silvestres
Danès: Almindelig angelik/Skov-angelik/Angelik
Eslovac: Angelika lesná
Eslovè: Gozdni koren navadni / Navadni gozdni koren
Feroès: Bakkasløkja
Finlandès: Karhunputki/Väinönputket
Francès: Angélique des bois/Angélique sauvage
Gaèlic: Gallfheabhrán
Gal·lès: Llysiau`r angel/Llys yr angel / Llys yr angel y goedwig / Llysiau’r angel /
Llysiau'r angel / Llysiau'r ysgyfaint
Gallec: anxélica, herba da raña, herba da sarna, herba dos lazarosos, mexacán, pé
de bou.
Holandès: Gewone engelwortel/Wilde engelwortel
Hongarès: Erdei angyalgyökér
Islandès: Geithvönn / Geitla / Ætihvönn
Italià: Angelica selvatica
Japonès: ワイルドアンジェリカ
Noruec: Sløkje/Kvann / Sløke
Polonès: Dzięgiel leśny
Portuguès: Angélica-silvestre/Angélica-dos-montes / Erva-piolheira / Erva-sarneira /
Erva-sarneira.
Portuguès: Angélica / Angélica-silvestre/ angélica-dos-montes/ erva-do-Espírito-
Santo/ erva-piolheira/ erva-sarneira.
Rus: Дудник лесной
Serbi: Дивља анђелика/ Андјелика/ Divlja anđelika/ Andjelika
Suec: Kvanne / Strätta
Turc: Yabani melekotu
Txec: Děhel lesní/ Andělika lékařská
Ucraïnès: Дягель лісовий/Дудник лісовий / Дягель звичайний
Xinès: 林当归
Dins la família de les Umbel·líferes, el gènere Angelica es distingeix per no tenir espines,
no tenir pèls estrellats, tenir les fulles 2-3-pinnatisectes, amb segments ovats-lanceolats
dentats tot al voltant, fruits llisos, amb 2 ales de fins a 3.5 mm d’amplada, sense restes
fibroses a la base de la tija. I dins el gènere, Angelica sylvestris es distingeix per tenir el
pecíol canaliculat, segments foliars amplament oblongs, els inferiors peciolulats, en
general bilobulats; pètals de color blanc tenyit de porpra. Angelica sylvestris és biennal,
monocàrpica, que quan floreix ja es mor. Pot arribar a fer 2 m d’alçària i la tija fins a 2.5
cm de diàmetre és buida per dins, a vegades tenyida de porpra per fora. La rel és
gruixuda i carnosa. La planta és glabra en general però té pèls simples cap a la
inflorescència. Les fulles són mats, una mica peludes pel revers. Les basals són 2-3
pinnatisectes amb la làmina de 60 × 70 cm i segments de darrer ordre de 2-13 × 1-9 cm,
oblongs-el·líptics, amples, amb el marge irregularment serrat, amb les dents amb un
mucró hialí. Els segments inferiors són peciolulats, i en general bilobulats. Pecíol
canaliculat, amb el canal gran a la banda de dalt, i amb base ampla, molt dilatada en
beina de 3-6 cm. Pecíol de les fulles basals de fins a 40 cm. Fulles superiors amb
segments de darrer ordre molt variable, en general ovats, amb menys dents però majors.
Sovint glabres pel revers. Umbel·les de fins a 50 radis, glabres o pilosos. Bràctees (0-2)
lineals, a vegades de longitud que supera la dels radis. Bractèoles filiformes, patents, a
l’involucel. Pètals blancs, tenyits de porpra. Fruits de 3-7 × 2-4 mm, de contorn el·líptics,
amb la base atenuada o truncada, de color castany clar, mat. Mericarpis amb les
costelles dorsals molt prominents i les comissurals prolongades en ales de 1-3 mm
d’amplada amb marges recte so ondulats. Vites visibles al dors i a la comissura. Tota la
planta fa una mica de pudor.
MALURES: Cercosporidium depressum
NOTA: cal no confondre-la amb Angelica archangelica, d’usos medicinals més estesos i
fàcil de trobar als herbolaris, però absent com a silvestre al nostre país. És comuna a
Escandinàvia i es cultiva força a Bèlgica. Té una aroma molt agradable, al contrari de la
nostra A. sylvestris.
Es troba vora petits cursos d’aigua, en herbassars i prats humits a la muntanya mitjana.
Distribuïda per la meitat Nord de la península hispànica (una mica més al Sud a
Portugal(. En especial pels Pirineus i Serralada Cantàbrica i Sistema Central. Al món es
fa a Europa, centre-Nord d’Àsia i NE d’Amèrica.
Angelica sylvestris al món, segons GBIF
ESOTERISME
La planta colgada del sostre allunya els mals esperits de la casa. La rel, penjada del coll,
dona sort al joc i bona salut als nens petits. El fum de cremar les tiges a les brases
provoca un estat visionari.
PROPIETATS MEDICINALS (REL, LLA)
• anafrodisíaca • diürètica
• anticancerígena • emmenagoga
• antiespasmòdica • estomacal
• antiinflamatòria • expectorant
• antiparasitària • mucolítica
• antitumoral • parasiticida
• carminativa • protectora hepàtica i renal
• cordial • pulmonar
• depurativa • sudorífica
• digestiva LLA • tònica
USOS MEDICINALS (REL, LLA)
• abscessos • indigestions
• amenorrea • Listeria monocytogenes
• anèmia • mal de cap TIJ
• asma • mal de coll
• Bacillus subtilis • mal de ventre
• càncer de llengua • mala circulació
• catarro • polls al cabell (LLA en pols)
• còlics • refredat
• debilitat nerviosa • reuma
• dismenorrea • sinusitis
• dispèpsia • Streptococcus aureus
• èczemes REL (+ oli) • Streptococcus epidermidis
• Enterococcus faecium • tos
• epilèpsia • verola
• fatiga mental (homeopatia)
USOS CULINARIS
Els brots tendres es poden menjar crus en amanides, o cuits com a verdura.
VETERINÀRIA
La planta se la mengen els porcs i les vaques, sola o barrejada amb altres millors. El
caldo de la planta ajuda ales vaques durant el part no patir (després) infeccions. A les
ovelles els emborratxa.
POSSIBLE TOXICITAT
Degut a les furano-cumarines, pot desencadenar al·lèrgia a la pell quan aquesta rep
molta llum del sol. La rel cuita, també. Els fruits/llavors poden donar aroma a
pastissos. Si se n’abusa en ús intern pot provocar depressió.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ANGELICA SYLVESTRIS
• àcid 6,7-dihidroxi-esteàric • àcid tetrahidroxi-esteàric

• àcid angèlic • agents tànnic
• àcid linoleic • alfa-saccarostenona FRU
• àcid oleic • amargants
• àcid palmític • atamantina
• àcid petroselínic • campesterol
• colesterol ◦ daucè 3%
• cumarines ◦ epi-alfa-bisabolol 5.5%
• ergosta-5,24-dièn-3-alfa-ol FRU ◦ etanol
• esterols 0.12% FRU; 0.06% REL ◦ fel·landrè
• estigmast-7-èn-3-ol ◦ furfurol
• estigmasterol 18% FRU, 33% REL ◦ gamma-muurolè 2.5%
• furano-cumarines ◦ llimonè 2-5.5%
• iso-oxi-peucedanina ◦ metanol
• metoxi-psoralè ◦ mircè 1-4.5%
• midó ◦ naftalè 4.5%
◦ p-cresol 4.5%
• oli essencial (1% a FUL): ◦ (Z)-beta-farnesè 5.5%
◦ alda-chamigrè 3.5-9%
◦ alfa-pinè 9-36% • pectina
◦ amorfa-4,11-diè 3% • resina
◦ beta-fel·landrè 3-10% • sitosterol 45% FRU; 54% REL
◦ beta-sesquifel·landrè 2.5-8.5% • umbel·liprenina FRU
◦ bornil-acetat 4-7% • xantotoxol
◦ camfè 1-4.5%
Angelica sylvestris Angelica archangelica

CERFULL
Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm.
[1814, Gen. Umb. : 40] 2n=18

NOMS POPULARS
Alemany: Echter kerbel/Garten-kerbel/Kerbel

Anglès: Chervil/Common chervil / Cow parsley / French parsley / Garden chervil
Àrab: ‫سرفيل بستاني‬
Castellà: Perifollo/Cerefolio / Perifolio/ Cerefolio/ Perifollos/ Salsa de pastor/ Velesa.
Català: cerfull, cerepoll/, cerfoll ver, cerfull, cerfull ver, gra xalandri, salsa de
pastor, sarfull.
Danès: Kørvel / Have-kørvel
Eslovac: Trebuľka voňavá
Eslovè: Prava krebuljica/Krebuljica prava
Estonià: Aed-harakputk
Euskera: apo-perrexila, apoperrexil, martorri, perraitz, perraitza, perraizta.
Finlandès: Maustekirveli/Kirveli / Ryytikirveli
Francès: Cerfeuil commun/Cerfeuil cultivé/Cerfeuil / Cerfeuil des jardins
Gaèlic: Costóg
Gal·lès: Gorthyfail y gerddi
Gallec: ceandro, coendro, coentro, xendro.
Grec: Μυρώνι/Ανθρίσκος / Ανθρίσκος το χαιρέφυλλον
Hebreu: ‫תמכה‬
Holandès: Echte kervel/Ribzaad soort / Tuinkervel
Hongarès: Zamatos turbolya/Illatos turbolya
Islandès: Kerfill
Italià: Cerfoglio/Cerfoglio comune
Japonès: チャービル
Norueg: Kjørvel / Hagekjørvel
Persa/Farsi: ‫جعفری فرنگی‬
Polonès: Trybula ogrodowa
Portuguès: cerefóli,cerefolho, ceandro, cerefolho, cerefolho-das-hortas, cerefólio,
cerefôlho, cerfolio, cerofolho, cerofolio, coendro, coentro, crefolio, xendro
Rus: Кервель ажурный/Кервель обыкновенный / Купырь бутенелистный
Serbi: Крбуљица/ Krbuljica
Suec: Trädgårdskörvel / Dansk körvel
Turc: Frenk maydanozu
Txec: Kerblík třebule
Ucraïnès Бугила городня/Бугила кервель / Кервель
Xinès: 车窝草
Dins la gran família de les Umbel·líferes, el gènere

Anthriscus es distingeix per no tenir n a les fulles ni als
involucres punxes, tampoc als fruits té agullons, el fruit
està comprimit perpendicularment a la comissura, té
una prolongació en forma de bec que és més curt que els
mericarpis. I dins el gènere, Anthiscus cerefolium es
distingeix per ser planta menuda, anual amb el ben ben
desenvolupat (2-4 mm), essent els fruits molt estrets, de
8-10 mm. És planta d’olor similar a la de l’anís. Com a
molt pot arribar a 60 cm d’alçària, essent les tiges
dretes, rectes, fistuloses, híspides sota els nusos. Les fulles basals fan 7-15 × 3-10 cm i
tenen el contorn triangular, essent 3-pinnatisectes, amb les divisions de darrer ordre
ovals triangulars, dentades o pinnatisectes, amb tricomes dispersos, patents sobre els
nervis del revers, i beina ciliada. Les umbel·les, oposades a les fulles, tenen els
peduncles de 0-30 cm amb 2-4 radis no del tot iguals, de 10.35 mm, terminals (i a
vegades laterals). Umbèl·lules de 4-6 flors bisexuals amb 3-10 radis de 2-7 mm, no del
tot iguals, engruixits a la fructificació, glabres, sense anell apical de pèls. Bractèoles 2-3
de 1.5-4 mm, lineals, acuminats, ciliats. Calze minúscul. Pètals de cosa d’1 mm, blancs,
oblongs ovals.
Fruits de 8-10 × 1-15 mm, més o menys lineals, amb bec aparent de 2-4 mm, glabres o
amb alguns pèls antrorsos rígids. Estils curts, drets, connivents a l’àpex.
Anthriscus cerefolium. Foto: tela-botanica.fer
VARIETATS: a més de la típica, s’ha descrit i reconegut la var. trichocarpa.
MALURES: virus: CRLVaRNA (luteovirus), AYV, INSV; Erysiphe heraclei; Sclerotinia

sclerotiorum.
Sobre tot es planta cultivada, però ocasionalment es pot trobar en marges de camins
herbosos a muntanya mitjana. S’ha trobat subespontani a Montserrat, a la Serra de
Prades i a la zona baixa d’Andorra. Es fa des de Pèrsia al Caucas a bona part d’Europa
llevat de la més septentrional. Introduïda a Amèrica del Nord a Austràlia (i Nova
Zelanda).
Anthriscus cerefolium al món, segons GBIF
HISTÒRIA
És espècie oriünda del Caucas però els romans ja l’empraven com a medicinal i sobre tot
a la cuina. PLINI EL VELL (segle I) la coneixia com a «cerefolium». CARLEMANY (segle IX) la
inclogué al Capitulare de vilis. Els grecs l’anomenaven χαιρεφύλλον que traduÑit vindria
a dir «fulles delicioses». NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recull la recomanació de TRAGUS
del cerfull per dissoldre coàguls de sang que s’hagin format espontàniament o a resultes
d’algun cop. CULPEPER afegeix que la planta reconforta l’estómac i que el suc provoca
l’orina i ajuda a expulsar els càlculs dels ronyons, i també fa venir la regla; i que ajuda a
apaivagar els dolors als costat de la pleuresia.
• afrodisíac • expectorant
• analgèsic • febrífug
• antiinflamatori • galactagog
• antioxidant • inhibeix Ki67
• aperitiu • inhibeix la tubulina
• carminatiu • mucolític
• cosmètic • oftàlmic
• depuratiu • sedant
• estomacal • tònic
USOS MEDICINALS DEL CERFULL
• abscessos • Candida albicans

• artritis amb edema • Candida krusei
• càlculs biliars • Candida tropicalis
• càlculs renals • còlics
• càncer • conjuntivitis
• contusions als ulls • insomni
• diabetis • llet escassa
• èczema • mal d’estómac
• edemes • mal de cap
• escròfules • memòria que falla
• febre • pleuresia
• ferides • poagre
• glioblastoma A172 • refredat
• gota • Staphylococcus aureus MRSA
• hemorroides • trombosis
• impureses a la pell • tumors
• indigestions
USOS CULINARIS DEL CERFULL
Als països freds la cultiven dins de casa o en petits hivernacles de cara a emprar-la a la
cuina en amanides, sopes, peix, salses, vinagre. Les fines herbes és una barreja de
cerfull amb estragó, julivert, i cebollí. I el bouquet garnie és un ram compost de cerfull,
llorer, levístic, sajolida, julivert, i estragó. I les herbes de Provença són una barreja de
cerfull, estragó, sajolida, marduix, romaní, farigola, fonoll, i espígol. Però, a la fi, el cerfull
combina bé amb totes les herbes que s’empren com a condiment a la cuina. Una
amanida del segle XVII dels temps del rei anglès CARLES II constava d’enciam, verdolaga,
cerfull, flors de borraina i flors de calèndula.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CERFULL
• 1-allil-2,4-dimetoxi-benzè • deoxi-picro-podofil·lina
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic-isòmer • deoxi-podofil·lotoxina
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic-isòmer • dihidroxi-benzoïl-hexòsid
(=àcid clorogènic) • estragol
• àcid 5-O-feruloïl-quínic • Ferro
• àcid 5-O-feruloïl-quínic-isòmer • fibra
• àcid 5-O-p-cumaroïl-quínic • Fòsfor
• àcid cafeic • grassa
• àcid ferúlic • iso-rhamnetina-3-O-(3’’-p-cumaroïl)-
• àcid linoleic rhamnòsid
• àcid malonil-1,4-O-dicafeoïl-quínic • kaempferol 3-O-(2’’,6’’-di-p-
• àcid malonil-1,5-O-dicafeoïl-quínic cumaroïl)-rhamnòsid
• àcid malonil-4,5-O-dicafeoïl-quínic • kaempferol-3-O-(4’’-p-cumeroïl)-
• àcid o-hidroxi-benzoic rhamnòsid
• àcid p-cumàric • kaempferol-3-O-(6’’-acetil)-hexòsid
• àcid palmític • kaempferol-3-O-rhamnòsid
• àcid petroselínic • kempferol-3-O-(6’’-p-cumaorïl)-
• àcid pfàfic hexòsid
• aesculina • kempferol-3-O-[2’’-4’’’-metoxi-
• amargants cinamoïl)-6’’-p-cumaroïl]-hexòsid
• apigenina • luteolina
• apigenina-7-O-(6’’-acetil)-hexòsid • luteolina-7-O-glucòsid (=cinaròsid)
• apigenina-7-O-glucòsid (= • Magnesi
apigetrina) • Manganès
• apiïna • oli essencial (0.3% en planta fresca;
• cafeoïl-hexòsid-isòmer 0.9% en fruits):
• Calci ◦ 1-allil-2,4-dimetoxi-benzè 15%;
• carbohidrats ◦ beta-pinè
• Coure ◦ metil-chavicol 83% (=estragol);
◦ undecà (=hendecà) 2%; • quercetina-3-O-(6’’-rhamnosil)-
• peucedanina glucòsid (= rutina)
• podofil·lotoxina • vitamina A
• Potassi • vitamina B6
• proteïna • Zinc
• quercetina-3-O-(2’’,6’’-di-p-
cumaroïl)-hexòsid
MÉS INFORMACIÓ
«Extract of herba Anthrisci cerefolii: chemical profiling and insights into its anti-
glioblastoma and antimicrobial mechanism of actions». DEJAN STOJKOVIC, DANIJELA
DRAKILIC, MARIJA SCHWITLICH, NEMANJA RAJCEVIC, MILENA STEVANOVIC, MARINA D SAOKOVIC,
UROS GASIC. Pharmaceuticals (basel). 2012, Jan; 14/):55.
Anthyllis vulneraria L.
[1753, Sp. Pl. : 719] 2n = 12

Anthyllis vulnearia ssp. boscii (= pyrenaica)
Anthyllis vulneraria ssp. font-querii

NOMS POPULARS
Alemany: Echter wundklee/Apothekerklee / Bartklee / Bärenklee / Bärenpratzen /

Frauenkapperl / Frauenkäppeln / Gelber klee / Gemeiner wundklee /
Gewöhnlicher wundklee / Gichtbleaml / Goldknopf / Goldkopf / Hasenklee
/ Katzenbratzerl / Katzenklee / Kretzenkraut / Muttergottes-schühlein /
Russischer klee / Schafszähn / Schreiklee / Schöpfli / Sommerklee /
Tannenklee / Traubenkröpferl / Watteblume / Wollklee / Wollklee) /
Wundklee / Wundkraut
Anglès: Common kidney-vetch/ Common kineyvetch / Kidney vetch / Ladie's
fingers / Lady's fingers / Lady's-finger / Woundwort
Àrab: ‫ نفل الرمال األصفر‬/ ‫ حشيشة الدب الجرحية‬/ ‫حشيشة الجرح‬/‫حشيشة الدب‬
Basc/Euskera: aingeru-osto, zauri-belar, zauri-belarra , zaurí-belarra.
Castellà: Guisante silvestre / Trébol de las arenas / Vulneraria/ Garbancillo/
Albaida/ Algaida/Pipirimaña/Chupamieles/ Flor de bolina/ Hierba de la
chillada/ Pie de gallo/ Piriflort blanca/ Uña de gato/
Català: Vulnerària, llepamels
Danès: Gul rundbælg/Almindelig rundbælg / Rundbælg
Eslovac: Bôľhoj lekársky
Eslovè: Pravi ranjak/Ranjak / Ranjak pravi
Estonià: Harilik koldrohi
Finlandès: Masmalo/Euroopanmasmalo
Francès: Trèfle jaune / Trèfle jaune des sables / Vulnéraire / Wondklaver
Gaèlic/Irlandès: Méara muire
Gal·lès: Plucen felen/Gwe felen / Meillionen felen / Meillionen felen fechan/
Plucen/ Plucen fechan
Gallec: pata-de-cabrea, pouta-de-osu, vulneraira
Holandès: Wondklaver
Hongarès: Nyúlszapuka/Chocks-hegyi nyúlhere / Réti nyúlhere / Réti nyúlszapuka
Islandès: Gullkollur
Italià: Antillide vulneraria/ Vulneraria / Vulneraria comune
Japonès: キドニーベッチ
Noruec: Rundskolm/Rundbelg/Reveklo
Polonès: Przelot pospolity/Przelot uprawny / Wełnica
Portuguès: Vulneraria
Portuguès: Trevo-da-areia
Rus: Я́звенник ранозаживля́ющий/Язвенник обыкнове́нный / Язвенник
ранозаживляющий
Serbi: Детелина камењарка/Детелина дивлја / Рањеница/Detelina
kamenjarka/Detelina divlja / Ranjenica
Suec: Harväppling / Liten getväppling / Getväppling
Turc: Çoban gülü/Çobanyoncası
Txec: Úročník bolhoj
Ucraïnès: Заяча конюшина багатолиста
La família de les Lleguminoses es distingeix per tenir les flors dialipètales,

superovàriques, diplostèmones, flors irregulars amb estendard, ales i quilla, i fruit en
llegum. I dins la família, el gènere Anthyllis es distingeix pels estams monoadelfs (en un
sol grup), calze amb 5 dents, folíols de marge enter, i una sola llavor a cada llegum.
Anthyllis vulneraria és una herba anual,biennal o perenne, algun cop fruticulosa,
sense punxes, poc rígida. Tiges dretes, ascendents o decumbents, general,ment simple o
poc ramificades, a vegades quasi sense fulles, amb indument variable, entre serici i
hirsut vil·lós. Fulles basilars amb 1-15 folíols, essent el terminal major i amb el pecíol
més o menys embeinador i sense estípules. Glomèruls de 15-55 mm de diàmetre,
globós, amb 12-25 flors, bracteats, geminats, terminals (a vegades amb algun glomèrul
axil·lar); bràctea de 3-9 mm palmatipartida. Flors de 8-20 mm, pedicel·lades o subsèssils.
Calze de 5-17 × 2.5-6 mm, més o menys tubular al botó floral; gibós, ovoide o inflat
durant la floració, quasi bilabiat, amb indument variable, amb la boca del tub molt
obliqua; de color homogeni o porpra a la punta; dents connivents, molt més curtes que el
tub, desiguals, les 2 superiors triangulars, les 3 inferiors més o menys subulades.
Corol·la amb l’estendard i ales rosades, porpra o grogues (rarament blanquinoses) i quilla
porpra. Estam de l’estendard lliure només a la base. Ovari amb 2-3 rudiments seminals.
Estil arquejat. Fruit de 3.5-7 × 2-4 mm, en forma de mig escut, gibós a la base, amb
peduncle de 1-4 mm, lateralment apiculat. Llavors de 3-4 × 2 mm, reniformes, llises.
TÀXONS SUBESPECÍFICS I SINONÍMIA
• proles alpestris (Kit.) Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 289] º subsp. alpestris
• Unterrasse baldensis Sagorski [1908, Allgem. Bot. Z. Syst.., 14 : 58] (b.) º subsp.
baldensis
• proles borealis Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 285] (b.) º subsp. borealis
• proles communis Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 286] = subsp. carpatica ?
• Proles hispida sensu Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 290] = subsp. praepropera
• proles maritima sensu Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 288] = subsp. vulneraria var. sericea
• proles vulnerarioides (All.) Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 290] º subsp. vulnerarioides
• proles weldeniana sensu Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 290] = ?
• subsp. alpestris (Kit.) Ascherson & Graebner [1908, Syn. Mitteleur. Fl., 6 (2) : 626] 2n
= 12 Ga 3, 4, 5, 6
• subsp. arundana (Boiss.&Reut.) H. Lindb. [1932, Acta Soc. Sci. Fenn, Ser B, Opera
Biol. 1(2): 77]
• subsp. australis (Rouy) Br.-Bl. [1933, Catal. Fl. Mass. Aigoual : 185] = subsp.
praepropera
• subsp. baldensis (Sagorski) Pignatti ex Kerguélen [1994, Bull. Assoc. D'Informatique
Appl. Bot. [Marseille], 1 : 180] + Ga
• subsp. balearica (Coss. Ex Marès & Vigin.)O. Bolòs&Vigo [1974, Bull. Inst. Catalana
Hist. Nat.38: 71]
• subsp. borealis (Rouy) Jalas [1950, Ann. Bot. Soc. Zool.-Bot. Fenn. Vanamo, 24 (1) :
40] + Ga (29) 4, 5, 6
• subsp. boscii Kerguélen [1987, Lejeunia, Nouv. Sér., 120 : 45] Ga 6
• subsp. carpatica (Pantocsek) Nyman [1889, Consp. Fl. Eur., Suppl. 2 (1) : 167] Ga 6
• var. pseudovulneraria (Sagorski) Cullen [1976, Notes Roy. Bot. Gard. Edinb., 35 (1) :
14] º subsp. pseudovulneraria
• subsp. corbierei (Salmon & Travis) Cullen [1967, Watsonia, 6 : 295] = var. sericea 4
• subsp. dertosensis (Rothm.) F.Q.
• subsp. dillenii sensu 2 [1906, Fl. Fr., 3 : 719, forme notable], 3 [1936, Quatre Fl. Fr. :
561] = subsp. praepopera 2, 3
• subsp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs
• subsp. forondae (Sennen) Cullen [1968, Watsonia, 6 : 389] Ga 4, 5, 6
• subsp. gandogeri (Sagorski)W.Becker ex Maire [1931, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N.
22: 287]
• subsp. hispida sensu 3 [1936, Quatre Fl. Fr. : 561], sensu H. Couderc in 5 [1984, Fl.
Fr., 5 : 1722] = subsp. praepropera 3, 5
• subsp. iberica (W. Becker) Jalas ex Cullen [1976, Notes Roy. Bot. Gard. Edinb., 35 :
32] = var. sericea 4
• subsp. kerneri (Sagorski) Domin [ ] = subsp. vulneraria
• subsp. linnaeana (Sagorski) Jalas [1950, Ann. Bot. Fenn., 24 : 29] = subsp.
vulneraria
• subsp. maritima sensu 3 [1936, Quatre Fl. Fr. : 561], sensu = subsp. vulneraria var.
sericea 3
• subsp. maura (Beck)Maire [1929, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 20: 20]
• subsp. microcephala (Willk.) Benedí [1998, Anales Jard. Bot. Madrid 56:291]
• subsp. multifolia (W. Becker) O. Bolòs & Vigo [1974, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat.,
38 : 71] = subsp. vulnerarioides ?
• subsp. polyphylla (DC.) Nyman [1878, Consp. Fl. Eur. : 167] - Ga 4
• subsp. polyphylla sensu 4, p.p., sensu 6 [1993, Ind. Syn. Fl. Fr. : 17] = subsp.
carpatica 4, 6
• subsp. praepropera (A. Kerner) Bornm. [1925, Bot. Jahrb., 59 : 483] Co, Ga 4, 6
• subsp. pseudoarundana H. Lindb. [1932, Acta Soc. Sci. Fenn., Ser. B, Opera Biol.
1(2): 77]
• subsp. pseudovulneraria (Sagorski) P. Fourn. [1928, Fl. Compl. Plaine Franç. : 77] ;
ead. comb. J. Duvigneaud in De Langhe & al.[1983, Nouv. Fl. Belg., éd. 3 : 922] + Ga
• subsp. pyrenaica (G. Beck) Cullen [1968, Feddes Repert., 79 : 52], non var. pyrenaica
Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 289] (s.r.) º subsp. boscii 4
• subsp. reuteri Cullen [1968, Watsonia 6: 389]
• subsp. rubra Nyman [1878, Consp. Fl. Eur. : 164], non var. rubra L. [ ] = subsp.
praepropera
• subsp. rubriflora Arcangeli [1882, Comp. Fl. Ital. : 178], non var. rubriflora DC. [1825]
= subsp. praepropera
• subsp. sampoiana (Rothm.)Vasc. [1962, Ervas Forrag.: 117]
• subsp. spruneri (Boiss.) Bornm. [1925, Bot. Jahrb. Syst., 59 : 483] = subsp.
praepropera
• subsp. valesiaca (G. Beck) Guyot [1921, Bull. Soc. Bot. Genève., Sér. 2, 13 : 202] +
Ga (05) 6
• subsp. vulgaris (Koch) Corb. [1894, Nouv. Fl. Normandie : 148] = subsp. carpatica
• subsp. vulneraria - Co, Ga 3, 4, 5, 5
• subsp. vulnerarioides (All.) Arcangeli [1894, Comp. Fl. Ital., ed. 2 : 502] Ga, + Co 3,
4, 5, 5
• "Unterrasse" pseudovulneraria Sagorski [1908, Allgem. Bot. Z.. Syst., 14 (2) : 129] (b.)
º subsp. pseudovulneraria
• var. alpestris Kit. in Schultes [1814, Österr. Fl., ed. 2, 2 : 317] (b.) º subsp. alpestris
• var. corbierei Salmon & Travis [1917, J. Bot. (London), 55 : 320] = var. sericea
• var. langei Jalas [1950, Ann. Soc. Bot. "Vanamo", 27 (1) : 31] = subsp. vulneraria var.
sericea 4
• var. maritima sensu H. Couderc in 5 [1984, Fl. Fr., 5 : 1722], non (Schweigger ex
Hagen) Koch in Mert. & Koch {1839, Deutschl. Fl., 5 : 124] = subsp. vulneraria var.
sericea 5
• var. polyphylla DC. [1825, Prodr., 2 : 170] (b.) º subsp. polyphylla
• var. polyphylla sensu 5 [1984, Fl. Fr., 5 : 1722] = subsp. carpatica 5
• var. pseudovulneraria (Sagorski) Cullen [1976, Notes Roy. Bot. Gard. Edinb., 35 : 29] º
subsp. pseudovulneraria
• var. pyrenaica Rouy [1897, Fl. Fr., 4 : 289] (s.r.) º subsp. boscii
• var. rubida Lamotte [1876, Prodr. Fl. Plateau Central : 187] Ga 6
• var. rubriflora DC. [1825, Prodr., 2 : 170] [nom. Illeg. º var. coccinea L., 1755, Fl.
Suec., ed. 2 : 250] = subsp. praepropera 5
• var. sericea Bréb. [1835, Fl. Normandie, éd. 1 : 81] Ga 6
• var. subrubens Desportes [1838, Fl. Sarthe Mayenne : 49] = subsp. ?
• var. villosa Cariot & St-Lager [1889, Étude Fl., éd. 8, 2 : 169] subsp. vulnenarioides
• var. vulneraria - Co, Ga 5, 6
CLAU PER A LES SUBESPÈCIES [CARLES BENEDÍ]
1. Tiges hirsutes piloses en tota la llur longitud, amb indument format per tricomes
patents...............................................................................................................2
― Tiges amb pubescència adpresa almenys a la part distal, a vegades hirsutes
piloses a la base.................................................................................................3
2. Tiges decumbents o ascendents, més o menys difuses, amb poques fulles al mig;
glomèruls de 20-30 mm de diàmetre, solitaris; flors de 12-15 mm; calze de 7-11
× 2.5-4.5 mm; estendard d’un groc pàl·lid o rosa-porpra; fruit amb peduncle de 1-
2 mm.................................................................................. ssp. vulnerarioides
― Tiges erectes o ascendents; glomèruls de 30-35 mm de diàmetre, sovint amb 1-4
glomèruls menors sota el terminal; flors de 16-18 mm; calze de 11-13 4-5 mm;
estendard rosat o porpra, rarament blanquinós o groguenc; fruit amb peduncle de
3 mm.............................................................................................. ssp. reuteri
3. Tiges amb pubescència adpresa o sericis en tata la llur longitud, rarament
glabrescents a la base..........................................................................................4
― Tiges hirsutes-piloses almenys a la base..............................................................9
4. Planta fruticulosa, amb tiges llenyoses a la base; fulles de la base amb 11-15
folíols subiguals; glomèruls de 44-55 mm de diàmetre; estendard rosa; calze de
color homogeni; fruit de 6.5-7 mm de longitud............................. ssp. balearica
― Planta amb les tiges del tot herbàcies; fulles de la base amb 1-7 folíols i el terminal
major; glomèruls de 15-36 mm de diàmetre; estendard porpra, rosa, groc o
blanquinós; calze de color homogeni o heterocromàtic; fruit de 3.5.5 mm de
longitud...............................................................................................................5
5. Fulles basilars apinyades, amb 5-7 folíols, el terminal almenys el doble de llarg
que els laterals; glomèruls de 15-20 mm de diàmetre; flors de 9-12 mm; calze de
5-8 2.5-3.5 mm.....................................................................ssp. microcephala
― Fulles de la base apinyades o no, amb 1-7 folíols, el terminal el doble o més que
els laterals; glomèruls de 20-35 mm de diàmetre; flors de 12-18 mm; calze de 9-14
× 3-5.5 mm..........................................................................................................6
6. Folíol terminal (a vegades únic) amb el limbe orbicular o àmpliament ovat, amb
indument en general sedós, serici vil·lós, per ambdues cares......... ssp. arundana
― Folíol terminal amb el limbe entre el·líptic i oblong; folíols glabres o glabrescents
pel dors................................................................................................................7
7. Planta cespitosa; tiges de 6-12 cm, ascendents o decumbents, flexuoses, amb
poques fulles, simples; fulles en roseta, crassiúscules; folíols amb tricomes
gruixuts, arquejats i adpresos a l’anvers i al marge; raquis i pecíol hirsuts-
vil·losos.......................................................................... ssp. pseudoarundana
― Planta cespitosa o no; tiges de 10-30(40) cm, simple so ramoses, dretes,
ascendents o decumbents; fulles no en roseta; folíols amb tricomes fins, rectes
adpresos al revers i al marge, excepcionalment glabres; raquis i pecíol amb
indument adprès..................................................................................................8
8. Planta no cespitosa, rizomatosa; tiges ascendents o decumbents, ramoses al terç
inferior; fulles basilars amb (1)5-7 folíols; glomèruls de 20-25 mm de diàmetre,
sovint amb 1-2(3) glomèruls menors per sota el terminal; flors de 12-15 mm amb
estendard rosa o porpra; calze de 9-12 3-4.5 mm........................... ssp. iberica
― Planta cespitosa; tiges dretes o ascendents, ramoses des de la base; fulles basilars
sovint amb un sol folíol; glomèruls de 30-35 mm de diàmetre, solitaris; flors de 15-
18 mm, amb estendard groc, rosa, o porpra; calze de 12-14 × 4.5-5.5
mm............................................................................................... ssp. alpestris
9. Fulles basilars amb el folíol terminal (a vegades únic) amb el limbe d’orbicular a
amplament oval, a vegades cordiforme a la base; folíols vil·losos sericis (amb
tricomes fins, llargs, rectes, més o menys aplicats) per ambdues
cares........................................................................................... ssp. arundana
― Fulles basilars amb el folíol terminal amb el limbe únic o no el·líptic, lanceolat,
oblong o oval; folíols glabres o glabrescents pel dors i vil·losos, no sericis o sericis
només pel revers i aleshores amb tricomes gruixuts curts arquejats i
aplicats..............................................................................................................10
10. Tiges de 3-15 cm, gràcils, més o menys flexuoses i difoses, decumbents o
ascendents, amb poques fulles; fulles en roseta apinyades a la base; glomèruls de
20-30 mm de diàmetre.......................................................................................14
― Tiges de (5)15-50 cm, erectes o ascendents; fulles poc o gens en roseta; glomèruls
de 25-35 mm......................................................................................................11
11. Calze de color homogeni, excepcionalment porpra a la punta del llavi superior;
amb indument subpatent; corol·la amb estendard groc............ ssp. sampoiana
― Calze heterocromàtic, porpra a la meitat o terç superior, excepcionalment
homogeni (a les formes albines), amb indument patent o subadprès; corol·la amb
estendard entre rosa i porpra (excepcionalment blanc o groguenc).....................12
12. Fulles basilars amb 5-7(9) folíols, amb marge pestanyós; el terminal no més del
doble que els laterals; bràctea soldada fins la meitat o 2/3 de la seva longitud;
corol·la que sobrepassa en 4-6 mm al calze; calze amb indument patent,
mat.................................................................................................. ssp. reuteri
― Fulles basilars amb 1-5(7) folíols, de marge no pestanyós, el terminal més del
doble que els laterals, a vegades amb un sol folíol o quasi així; bràctea soldada fins
1/3 o la meitat de la seva longitud; corol·la que sobrepassa en 2-4 mm el calze;
calze amb indument adprès o quasi, sedós, brillant............................................13
13. Fulles inferiors amb un sol folíol o quasi, amb el limbe del folíol terminal de 5-
9(12) cm de longitud; flors de 18-20 mm; calze de 15-17 mm, heterocromàtic
(homogeni a les formes albines), porpra a la meitat o 2/3
superiors .......................................................................................... ssp. maura
― Fulles inferiors amb un sol folíol o amb 5-7(9) folíols, amb el imbe del folíol
terminal de 2.5-5(7) cm de longitud; flors de 13-15 mm; calze de 10-14 mm,
heterocromàtic (homogeni a les formes albines), porpra al terç
superior.......................................................................................ssp. gandogeri
14 Fulles amb els folíols crassiúsculs, amb indument al revers amb tricomes
estendard rosa o porpra que sobrepassa 4-6 mm el
calze............................................................................ ssp.pseudoarundana
― Fulles amb els folíols no crassiúsculs, amb indument vil·ós al revers; bràctea del
glomèrul que iguala o quasi el calze; corol·la amb l’estendard groc pàl·lid o rosa-
porpra, que sobrepassa 2.5-4 mm el calze.............................ssp. vulnerarioides
CLAU PER A LES SUBESPÈCIES [O. BOLÒS & J. VIGO]
A. Tija amb pèls aplicats molt curts; planta robusta, perenne o biennal; calze de 10-
13 × 4-5 mm; flors rosa o porpra .......................................................................B
A’ Tija hirsuta amb pèls ascendents o patents en especial a la base; planta anual
biennal o perenne; calze de 2-4(5) mm d’amplada; flors rosa, porpra o
grogues...............................................................................................................C
B. Fules de la base amb folíols molt desiguals, sovint amb un de sol terminal; les
caulinars escasses, amb 2-3(4) parells de folíols laterals; planta cespitosa de 20-50
cm biennal o perenne......................................................................ssp. boscii
B’ Fulles amb els folíols poc desiguals, les caulinars grans, sovint amb 5-7 parells de
folíols laterals; planta perenne dreta de 10-30 cm..........................ssp. balearica
C Calze de 7-10 mm; planta perenne, decumbent, menuda, amb els folíols poc
desiguals entre ells, d’alta muntanya.................................................................D
C’ Calze de 10-13(14) mm......................................................................................E
D Dors de les fulles hirsut; estendard d’un groc clar; ales i carena veremelloses; 1-
2(3) fulles caulinars amb 3-5 parells de folíols laterals; les basals a vegades amb
un sol folíol; tiges de 7-15 cm................................................ssp. vulnerarioides
D’ Dors de les fulles glabrescent; flors roses; 3-4 fulles caulinars amb 5-8 parells de
folíols laterals; tiges de 10-15 cm...................................................ssp. multifolia
E Flors grogues amb la carena més o menys vermellosa; fulles agrupades a la base;
planta biennal o perenne; calze amb tricomes patents poc
sedosos..........................................................................................ssp. forondae
E’ Flors vermelles o roses; calze amb pilositat sedosa...............................................F
F Folíol terminal poc major que els laterals; planta perenne, cespitosa, de 5-10 cm;
fulles hirsutes al dors; les caulinars amb 3-6 parells de folíols laterals; calze de 13-
15 mm........................................................................................ssp. dertosensis
F’ Folíol terminal molt major que els laterals, en especial a les fulles inferiors;planta
anual, biennal o perenne de 5-40 cm; fulles més o menys glabrescents al dors; les
caulinars escasses, amb 2-3(5) parells de folíols laterals; calze de 10-12(14)
mm...............................................................................................ssp. font-querii
SUBESPÈCIES DELS PIRINEUS I PRE-PIRINEUS
La subespècie alpestris és típica dels Pirineus Centrals (i Occidentals) calcaris. Es

caracteritza per tenir les tiges de més de 10 cm només pubescents (no llanoses). Les
fulles basals no formen roseta i tenen el folíol terminal (a vegades únic) estretament
el·líptic el doble de gran que els laterals.
La subespècie forondae s’estén força més avall dels Pirineus. Té les flors grogues,però la
carena vermellosa. La major part de les fulles són basals. El calze (10-14 mm) té pèls
patents no sedosos. Tija hirsuta amb pèls patents o ascendents, més abundants a la
base.
La subespècie multifolia és típica gairebé exclusiva dels Pirineus Orientals. Fa menys

d’un pam. Té les flors roses, fulles glabrescents, les caulinars amb 5-8 parells de folíols
laterals poc desiguals. Calze entre 7 i 10 mm. Tija hirsuta, amb pèls patents o
ascendents, més densos a la part baixa.
La subespècie pyrenaica (=boscii) és típica dels prats amb Sesleria coerulea, sobre sòl
calcari dels Pirineus Centrals. La tija té pèls aplicats curts i el calze té 5 mm d’amplada.
Les fulles de la base tenen els folíols molt desiguals. Mata de més d’un pam d’altura.
Flors rosades o vermelloses.
La subespècie sampaioana és típica dels Pirineus Centrals i Orientals. Es caracteritza

per les tiges erectes dretes de més de 15 cm, pubescents en general, però hirsutes a la
base almenys. Folíol terminal de les fulles basals el·líptic. Estendard de la flor groc.
La subespècie vulnerarioides és típica dels Pirineus Centrals i Orientals calcaris, dels

prats amb Festuca scoparia. Es caracteritza per les tiges pubescents però hirsutes a la
base. Folíol terminal de les fulles basals (amb 5 folíols), apinyades formant roseta. Tiges
de menys de 15 cm. Bràctea del glomèrul igualant el calze. Corol·la groc blanquinós o
rosada sobrepassant el calze menys de 4 mm.
• antiinflamatòria • diürètica
• antioxidant • estomacal
• astringent • vulnerària
• depurativa
USOS MEDICINALS
• abscessos • infeccions
• astènia primaveral • mal de coll
• càncer • mala circulació
• contusions • nafres
• erupcions cutànies • penellons
• estomatitis • restrenyiment
• faringitis • talls
• ferides • tos
• gastritis • úlceres cronificades
• hemorràgies • vòmits
PRINCIPIS ACTIUS D’ANTHYLLIS VULNERARIA
• àcid 3-hidroxi-3-metil-glutàric • iso-rhamnetina

• àcid acètic • kaempferol
• àcid benzoic • meglutol
• àcid ferúlic • mucílag
• àcid medicagínic • quercetina
• àcid tànnic • rhamnocitrina
• àcids grassos • saikogenina D
• agents tànnics • soyasapogenol B (= 3-beta,22-
• catequina beta,24-trihidroxi-olean-12-èn)
• fisetina • saponines
• fissiestigmòsid • xantofil·les
• flavonoides • Zinc
CONILLETS
Antirrhinum majus L.
[1753, Sp. Pl. : 617] 2n=16(32)

Antirrhinum majus silvestre Antirrhinum majus, cultivar groc
llavors d'Antirrhinum majus. Foto:

PHILMARIN Antirrhinum litigiosumm (=barrelieri),
de les terres de l'Ebre
NOMS POPULARS
Alemany: Grosses löwenmaul/Garten-löwenmaul/Garten-löwenmäulchen / Grosses

löwenmäulchen
Anglès: Common snapdragon/Dog flower / Garden snapdragon / Snap drakon /
Snapdragon
Àrab: ‫ أنف العجل‬/‫فم السمكة الشائع‬
Aragonès: abrebocas, conejetes, conejito, dragón, mooros de ternero, perritos
Bable: calzones de cuquiellu, pitos
Basc/Euskera: dragoi-mutur, dragoi-muturra, kukupraka, kukuprraka.
Castellà: Boca de dragón/Boca de sapo / Conejitos / Dragon / Dragoncillo / Hierba
becerra / Morros de lobo / Perritos/abrebocas, antirrino, becerra, boca de
dragón, boca de león, bocas de dragón, bocas de león, boquilla de dragón,
boquillas de dragón, cabeza de ternera, calzones de cuquiellu, claveles,
conejetes, conejillos, conejitos, conejitos muertos, dragoncillo, dragoncillos,
dragones, dragón, flor de la mortaja, flor de sapo, flor del desengaño, flor del
sapo, gallitos, garganta de lobo, gatos, hierba becerra, jara, morro de lobo,
morros de lobo, morros de ternero, muerte de español, muerte de italiano,
muerte de portugués, muerte galana, pan y queso, perritos, pirigallo, pitos,
sanjuanes, sapos, tarasca de jardines, tarasca de jardín, yerba becerra,
yerba vecerra, zapaticos de la Virgen, zapaticos del Niño Jesús.
Català: Conillets/Boca de lleó / Botons de gat / Gatolins / Gossos / Mamaconillets
/ Vedells/ badells, badocs, boca d'ase, boca de conill, boca de dragó, boca
de lleó, boques de dragó, boques d'ase, boques de conill, botons de gat,
brams d'ase, brams dáse, cans, cara de vedella, queixal de llop, cluques,
conillers, conillet, conillets, cucut, collons de gat, conillets, dits, gatets,
gatolins, gatolí, gola de llop, gorges de llop, gorja de llop, gossets, gossos,
gossos grocs, llops, mama-conillet, mamaconill, mamaconillet,
mamaconills, morro de vedell, pets de llops, sabatetes de la Mare de Déu,
sabatetes, vedells, boca de dragó, boca de lleó, conilló, brams dáse, gatets,
gossets.
Danès: Have-løvemund/Løvemund / Stor løvemund
Eslovac: Papuľka väčšia
Eslovè: Odolin veliki / Veliki odolin / Zajčki
Estonià: Harilik lõvilõug/Suur lõvilõug
Finlandès: Isoleijonankita/Iso jalopeuran kita / Leijonankita
Francès: Grand muflier/Gueule de lion / Gueule de loup / Gueule-de-lion / Gueule-
de-loup / Muflier / Muflier à grandes fleurs / Muflier des jardins
Gaèlic: Srubh lao
Gal·lès: Trwyn y llo/Safn y llew / Trwyn y llo mwyaf
Gallec: bezerrinha, bocas de lobo, bocas de lôbo, erva bezerra, herba becerra, herba
da becerra, herba do can.
Grec: Σκυλάκι/Ανθιρριον το μέγα / Σκυλάκια κήπου
Hebreu: ‫ארי גדול‬-‫לוע‬
Holandès: Grote leeuwenbek/Grote leeuwebek
Hongarès: Kerti oroszlánszáj
Italià: Bocca di leone comune/ Bocca di leone
Japonès: キンギョソウ/ きんぎょそう
Noruec: Prydløvemunn
Persa/Farsi: ‫گل میمونی‬
Polonès: Wyżlin większy/Lwia paszcza
Portuguès: Boca-de-leão/Bocas-de-lobo
Portuguès: Boca-de-leão/ becerrinha, bezerrinha, bocas de lôbo, bocas-de-coelho,
bocas-de-lobo, bocas-de-lôbo, bôcas de lôbo, cabeza de becerro, cabeça-de-
bezerro, coelhinhos, erva bezerra, erva-bezarra, erva-bezerra, focinho-de-
coelho, herba do can, herba-do-can, herva bezerra, herva vedillera, herva-
verdillera, murriaô, olho de gato, olho-de-gato, papôes, papões.
Rus: Львиный зев большой
Suec: Lejongap
Turc: Aslanağzı
Txec: Hledík větší
Ucraïnès: Ротики садові
Xinès: 金鱼草
La família de les Escrofulariàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales,

superovàriques, anisostèmones, i tenir el fuit en càpsula. Dins la família de les
Escrofulariàcies, el gènere Antirrhinum es distingeix per tenir el calze amb 5 lòbuls quasi
iguals, la base de la corol·la gibosa, i les flors agrupades en raïms terminals. I dins el
gènere, Antirrhinum majus es distingeix per tenir les fulles atenuades a la base, no més
de 5 cops més llargues que amples, els pedicels més curts que els sèpals, les tiges no
volubles, corol·la de tons vermells, tiges en part glabres, bràctees diferents de les fulles.
Antirrhinum majus és una planta herbàcia perenne o vivaç, glandular-pubescent a la

inflorescència, amb tricomes glandulars de 0.2-0-4 mm, pluricel·lulars, translúcids,
groguencs, rectes, patents. Tiges de 35-65 cm o més, dretes, gruixudes, simples o poc
ramificades, no volubles. Fulles de 18-65 × 6-20 mm; les inferiors oposades, les
superiors alternes; de lanecolades-el·líptiques a estretament oblongues, subagudes,
atenuades a la base, primes, flexuoses, planes, de color verd fosc pel dors i porpres pel
revers, glabres o una mica pubescents-glandulars. Pecíol de 1-2 mm. Inflorescència
densa, amb 10-20 flors oloroses, alternes, amb bràctees de 5-7 × 4-6 mm, diferents de
les fulles; ovades, obtuses (o agudes), alternes. Pedicel de 2-5 mm, dret, recte, però més
curt que la bràctea. Calze amb sèpals de 6-10 × 3-5.5 mm, ovals, obtusos, densament
pubescents-glandulosos, amb tricomes de fins a 0.3 mm. Corol·la de 33-45 mm, porpra,
amb tub porpra o blanquinós a l base, amb venes porpres; glandular-pubescent. Llavi
superior erecto-patent amb el si de 8-10 mm i els lòbuls de 11-13 mm d’amplada,
amplament ovals, plans-divergents, sense venes porpra, amb una taca porpra a la base.
Llavi inferior erecto-patent, sense venes porpra, blanc a la base. Paladar de color groc.
Gepa basal de 1.5-3 mm que sobresurt dels sèpals. Estigma capitat. Ovari súper amb
placentació axial, de forma ovoide-globosa o suborbicular, amb nombrosos òvuls amb un
sol tegument amb la nucel·la reduïda i amb poques cèl·lules. Estil amb un sol estigma
capitat, bilobulat. Disc nectarífer present. Estams 4, didínams, divergents, amb filaments
adnats a la base de la corol·la, poc exserts o inclosos. Anteres amb 2 teques mol
divaricades, amb dehiscència longitudinal a través de 2 fissures. Grans de pol·len
tricolporats. Càpsula de 12-15 × 10-12 mm, amplament oblongo-ovoide, obtusa, de paret
llenyosa, glandular-pubescent, amb tricomes de fins a 0.6 mm. La càpsula s’obre per 3
forats o porus superiors. Llavors de 0.8-1.1 mm, oblongo-ovoidees, reticulades, negres,
amb crestes longitudinals regularment anastomosades, denticulades.
NOTA: molts dels noms populars fan referència a que prement pels costats la flor s’obre
com si fos una boca.
MALURES: àfids, antracnosis, Botrytis, Frankliniella occidentalis, Phytium.
Se n’han descrit moltes subespècies i varietats, així com híbrids.
Es fa en terrenys assolellats pedregosos, marges de camins i feixes de la terra baixa a

l’estatge subalpí. Cultivada en jardineria on s’han seleccionat alguns cultivars. Originària
del Sud d’Europa, s’ha introduït a Amèrica, Àsia i Austràlia. A la península escasseja al
terç més occidental i silícic. Poden acompanyar-lo Asplenium trichomanes, Centranthus
ruber, Parietaria officinalis.
Antirrhinum majus al món, segons GBIF
• antiinflamatoris • emol·lients
• amargants • estimulants
• astringents • hepàtics
• detergents • resolutius
• diürètics • vulneraris
USOS MEDICINALS
• acne UE • ferides UE
• càncer de còlon • hemorroides UE
• càncer de pulmó • mal de queixal
• colitis • pirosis (coragre)
• eritemes UE • tumors anals (TIJ)
• escorbut • úlceres a la boca
ALTRES USOS
De les flors se’n pot extreure un tint que no necessita mordent, però amb alum es torna
verd daurat. Força cultivat en jardineria on s’aconsegueixen cultivars de flors de diversos
colors: groc/bronze, blanc/rosa, bronze, rosa daurat, groc/vermell, blanc/magenta,
magenta, vermell.
PRINCIPIS ACTIUS (FLO)
• 4–metil–2,6–naftiridina • antocianines
• àcid gàl·lic • apigenina
• amargs • beta-carotè
• antirrídid FUL (+ amb l’edat) • Calci 679 ppm
• antirrinina • carotenoides
• antirrinòsid (glucòsid iridoide) TIJ, • cianidina-rhamnosil-glucòsid
FUL, REL, FLO (─ amb l’edat) • colina
• mucílag
• Coure 0.3 ppm • Níquel 0.03 ppm
• Crom 0.02 ppm • oli
• Estronci 7 ppm • pectina
• Ferro 5 ppm • pelargonidina-rhamnosil-glucòsid
• fibra • polifenols
• Fòsfor 376 ppm • Potassi 2230 ppm
• iso-rhamnetina • proteïna
• kaempferol-3-O-glucòsid • quercetina-3-O-glucòsid
• kaempferol-3-O-rutinòsid • resina
• luteïna • rinantina
• Magnesi 335 ppm • Sodi 57 ppm
• Manganès 5.5 ppm • Sofre 225 ppm
• metil-benzoat • zeaxantina
• monoterpens • Zinc 4 ppm
API
Apium graveolens L.
[1753, Sp. Pl. : 264] 2n = 22

Làmina: JAN KOPS
rel d'api (céleri) (var. rapaceum)

llavors d'api. Foto: HOWCHENG
NOMS POPULARS
Alemany: Echter sellerie/Knollen-sellerie/Sellerie/Bleich-sellerie / Echte sellerie /

Grosser sellerie / Stiel-sellerie / Wurzel-sellerie
Anglès: Celeriac/Celery/Celery seed / Cellery / Chinese celery / Cultivated celery /
Knob celery / Turnip-rooted celery / Wild celery
Àrab: ‫ كرفس شديد الرائح‬/ ‫كرافس‬/‫لكرفس اللفتي‬/‫كرفس‬ ‫ة‬/ karafs
Bangladesh: পাথুনি শাক
Basc/euskera: api, apio zuri, apio zuria, arbi-apio, arbi-apioa, perrechillecea, perregil
ocea, perretxilleze, perrexil heze, perrexil hezea, perrexil-hezea,
perrexilhezea.
Castellà: Apio, apio acuático, apio bastardo, apio blanco, apio borde, apio bravo,
apio bravío, apio común, apio acuático, apio de agua, apio de arroyo, apio
de arroyos, apio de huerta, apio de laguna, apio de las lagunas, apio de los
huertos, apio de monte, apio dulce, apio laguna, apio nabo, apio palustre,
apio silvestre, celerio, célery, habit, perejil de agua
Català: Api. [Nota: un API també és un agent de la propietat immobiliària].
Danès: Bladselleri/Knoldselleri/Blegselleri / Krydderpersille / Parcel / Selleri /
Strandselleri / Vild selleri
Eslovac: Zeler/Zeler voňavý / Zeler voňavý buľvový / Zeler voňavý stopkový
Eslovè: Navadna zelena/Belilna zelena / Belušna zelena / Gomoljna zelena /
Sorta / Zelena navadna
Estonià: Aedseller/Seller
Finlandès: Mukulaselleri/Selleri/Juuriselleri / Ruokaselleri / Selleria
Francès: Céleri/Céleri-rave, céleri-navet (var. rapaceum)/Ache odorante/Ache des
marais (var. graveolens) / Céleri à côtes (var. dulce) / Persil des marais (var.
graveolens)/ Céleri à couper, célerie chinois (var. secallinum)
Gaèlic: Soilire/Soiliriac/Smaileog
Gal·lès: Seleri/Halogan / Mers / Perllys y morfa / Smalaes
Gallec: aipo, aipo bravo, aipo doce, aipo hortense, aipo silvestre, aipo-bravo, aipo-
doce, aipo-dos-pantanos, aipo-hortense, aipo-silvestre, ampio, apio, arupio,
aypo, herba da fistola, herba da fístola.
Grec: Σέλινο/Άπιο το βαρύοσμο / Σέλινον το βαρύοσμον/ Udasaliyon
Groenlandès: Bladselleri
Hebreu: ‫ סלרי שורש‬/ ‫ סלרי עלים‬/ ‫ סלרי זרעים‬/ ‫כרפס ריחני‬/‫סלרי‬
Hindi: Ajmud
Holandès: Knolselderij/Selderij
Hongarès: Zeller/Erősszagú zeller / Éti zeller
Islandès: Seljurót/Sellerí
Italià: Sedano/Sedano rapa/Sedano comune
Japonès: セロリ/セロリアック
Noruec: Hageselleri / Stilkselleri / Selleri
Persa/Farsi: ‫کرفس‬/ Karafs
Polonès: Selery zwyczajne/Seler / Seler uprawny / Seler zwyczajny / Selery
korzeniowe
Portuguès: Salsão/Aipo / Aipo-bravo / Aipo-cultivado / Aipo-doce / Aipo-dos-
charcos / Aipo-dos-pântanos / Aipo-hortense / Aipo-inculto / Aipo-silvestre
/ Rabaça / Salsa-do-monte
Rus: Сельдерей/Сельдерей корневой / Сельдерей пахучий / Сельдерей
пахучий разн.корневой / Сельдерей пахучий разн.черешковый /
Сельдерей черешковый
Serbi: Целер/ Celer
Suec: Rotselleri/Selleri
Turc: Kereviz/Kerviz / Sap kereviz
Txec: Miřík celer/Celer / Celer bulvový
Ucraïnès: Селе́ра/ Селера пахуча
Urdu: Ajmod
Xinès: 芹菜/旱芹 / 根芹菜 / 球根塘蒿/ Qin cai
Seccions del colènquima perifèric del pecíol d'Apium graveolens. A, B, C: segment

superior; D,E,F: segment del mig; G,H,I;: segment inferior. e: epidermis; c:
colènquima; p: parènquima. Regletes de 100 micres (A,D,G); de 50 micres (B, E,
H), de 10 micres (C, F, I). [De DA CHEN et. al. 2017]
L’api és una planta bianual, de 30-80 cm, molt aromàtica, de color verd fosc, glabra, amb
tiges una mica carnoses i fibroses, buides per dins, acanalades, ramificades. Els pecíols
tenen nervis que al tallar-los apareixen com a fils i estan formats per fibres vasculars
envoltades de col·lènquima angular. Les cèl·lules del colènquima de la regió superior del
pecíol són molt allargades, la secció transversal menor i les partes més gruixudes que les
cèl·lules del col·lènquima de les zones inferiors del pecíol. L’api té les fulles pinnades o
bipinnades amb folíols ròmbics o en tascó, dentats, incisos-lobulats, de 3-6 × 2-4 cm.
Les més superiors menors i més estretes, amb 3 segments. Les flors són de color blanc
crema, de 2-3 mm de diàmetre i es troben formant umbel·les denses amb 6-12 radis
desiguals. No hi ha involucel. Flors petites de simetria radial, bisexuades, pentàmeres. El
calze és tan reduït que no té limbe. Pètals suborbiculars en cor, plans, no dentats però
amb una petita llengüeta apical cargolada cap endins. Estams 5. Carpels 2, ovari ínfer,
que produeix o acumula nèctar. Estilopodi deprimit. Els fruits són entre ovoides i
globosos, de 1.5-2 mm, gairebé didínams, comprimits lateralment, glabres. Mericarpis
amb 5 costelles filiformes, iguals, blanquinoses amb 6-9 vittae. Val·lècula amb una
banda. L’epicarpi està format per exocarpi, mesoacarpi i endocarpi. L’exocarpi està
format per cèl·lules parenquimatoses disposades en una sola capa, de parets fines i
forma rectangular. El mesocarpi consisteix en una zona de cèl·lules poligonals a ovals
també parenquimatoses. L’endocarpi conté cèl·lules parenquimatoses molt grans. La
testa està formada per una sola capa de cèl·lules allargades. L’endosperma conté grans
d’aleurona i cristalls d’oxalat càlcic.
Dins la família de les Umbel·líferes, el gènere Apium es distingeix per no tenir punxes,
tenir les fulles compostes, el fruit llis, sense agullons, comprimit perpendicularment a la
comissura, ni netament didínam ni amb bec llarg; ser planta no del tot aquàtica, amb
flors blanques, calze sense limbe i pètals enters. Dins el gènere, Apium graveolens es
distingeix per tenir les tiges solcades, sòlides i les umbèl·lules sense bractèoles.
Parènquima de la tija de l'api vista al microscopi òptic. Foto: FRITZMANN 2002)

Hi ha varietats o cultivars d’api amb pecíols molt gruixuts (var. dulce), amb pecíols molt
prims (secalinum) i varietats amb arrel globosa (rapaceum) de fins a 20 cm de diàmetre.
La varietat antiga o silvestre (var. graveolens) pot arribar a fer 1 m d’alçària. La var. del
país basc (butronensis) té les divisions de la fulla últimes linears de 1-3 mm d’amplada.
• var. butronensis D. Gómez & G. Monts. In Aseg et al.

• var. dulce (Miller) Poiret in Lam. [1804, Encycl. Méth., Bot., 5 : 194] ; ead. comb.
Pers. [1805, Syn. Pl., 1 : 324] C (Céleri à côtes) 3
• var. graveolens
• var. lusitanicum (Miller) DC. [1830, Prodr., 4 : 101]
• var. rapaceum (Miller) Poiret in Lam. [1804, Encycl. Méth., Bot., 5 : 194] ; ead.
comb. DC. [1830, Prodr., 4 : 101] C (Céleri rave) 3
• var. secalinum Alef. [1866]
De fet a Europa hi ha unes 120 varietats d’api de fulla, i unes 60 de varietats de rel
reconegudes.
Apium graveolens al món, segons GBIF
És planta que silvestre (var. graveolens) es fa en terrenys salobres sovint inundats, rics
en nutrients, fangosos. Probablement es trobava silvestre a l’antic Egipte i a Sumèria.
Actualment coneguda a bona part del món temperat coma cultivada (var. dulce, var.
rapa). A Catalunya ho és molt als deltes (Ebre, Llobregat) i a l’Empordà.
HISTÒRIA I ESOTERISME
Els antics egipcis coneixien la planta com a comestibles i per fer garlandes funeràries
(tomba de TUTANKAMON). L’api era conegut dels grec antics (segle VI a-C.) que l’empraven
tant per cuinar com en cerimònies i festivals. L’api és mencionat tant a la Ilíada com a
l’Odissea. Els grecs posaven rames d’api sobre les tombes o sobre les urnes funeràries
per donar bona sort als morts a l’Hades. Les corones dels guanyadors dels jocs esportius
de Corint i de Nemea eren d’api (i roses). Una llegenda explicava que la dida del príncep
Ofeltes va deixar una estona el nen sobre unes mates d’api mentre duia els set prínceps
de Tebas a una font però al retornar on l’havia deixat se’l va trobar mort per què una
serp l’havia picat. Una altra assegura que l’api va néixer de la sang de Kadmilos, pare de
les Ceberes, divinitats ctòniques adorades a la Samotràcia, Lemnos i Tebas. Els romans
preferien el sílfion però també cuinaven molt amb l’api. DIOSCÒRIDES (segle I) creia que
l’api té les mateixes virtuts que el coriandre. Un cataplasma de farina d’ordi o pa amb api
alleuja la inflamació ocular. Amb llet quallada alleuja l’ardor estomacal i la mastitis. L’api
és molt diürètic tan cru com cuit. El caldo d’api (fulles, tiges o rels) contraresta els
verins, però molt concentrat és vomitiu. La llavor encara és més diürètica i ajuda als qui
han estat mossegats per serps o als qui han begut litargiri (òxid de Plom). L’api va bé
contra al flat. Amb altres plantes va bé contra tos, mossegades i dolors. CARLEMANY
preconitzava el seu cultiu als horts dels monestirs per les seves virtuts medicinals.
Actualment l’api s’empra per millorar els poders psíquics, ja sigui mastegant les llavors,
posant-les a la coixinera, o respirant el fum de cremar-les. Es relaciona la planta amb
Mercuri i per això es fan banys de peus amb el caldo de les llavors per poder caminar
més ràpid. Com amulet protector dels nens al País Basc se’ls posava una bosseta
penjada del coll amb api, ruda, carbó, una moneda i un bocí de cordó umbilical. Un
amulet per protegir la casa d’inundacions i d’incendis port ser una bossa penjada rere la
porta d’entrada amb una rameta d’api i un petit pergamí on s’hi hagi escrit les lletres
LLU. La bossa ha de ser verda i s’ha d’haver activat amb fum d’encens i resant-li en veu
alta el salm inspirador de revolucions, el número 76. Una alternativa més simple seria
penjar de la porta embolicat amb una cinta groga una rama d’api que caldrà anar
canviant cada cop que s’assequi. El fum de cremar les llavors té una mica d’efecte
psicodèlic i afrodisíac.
CULTIU DE L’API
https://infoagro.com/hortalizas/apio.htm
• abortiu • desintoxicant
• afrodisíac femení • desobstructiu
• analgèsic LLA • digestiu
• anti-aflatoxines OE • diürètic
• antiagregant plaquetari • drenador hepàtic i pulmonar
• antibacterià OE • ecbòlic
• antibiofilm • emmenagog
• antiescorbútic • estimulant de les suprarenals
• antiespasmòdic • estimulant del tiroides
• antifúngic OE: • estomacal
◦ Aspergillus flavus • febrífug
◦ Aspergillus fumigatus • galactagog FUL
◦ Aspergillus niger • hipocolesterolemiant
◦ Candida albicans • hipoglucemiant
◦ Candida guilliermondii • incrementa espermatogènesis
◦ Candida krusei • inhibeix la butiril-colinesterasa
◦ Candida parapsilosis • inhibeix el citocrom CYP2A6
◦ Candida tropicalis • inhibeix la COX-1 i la COX-2
◦ Cryptococcus neoformans, • inhibeix la topoisomerasa I i la II
◦ Epidermophyton floccosum
• inhibeix la xantina-oxidasa
◦ Microsporum canis
• larvicida de mosquits OE, mosques
◦ Microsporum gypseum
verdes OE
◦ Penicillium expansum
• laxant suau
◦ Trichophyton mentagrophytes
◦ Trichophyton mentagrophytes var.
• millora l’esperma
interdigitale • millora la memòria
◦ Trichophyton rubrum • mucolític
◦ Trichophyton verrucosum • nematicida
• antigalactagog LLA • neuroprotector dopaminèrgic
• antihelmíntic • protector estomacal LLA
• antihemorràgic • protector hepàtic
• antiinflamatori • protector renal (del cisplatí)
• antioxidant • protector testicular front al dietil-
• antisèptic urinari ftalat, al propilenglicol, o al valproat
• antitumoral de mama sòdic
• antiulcerós LLA • refrescant
• aperitiu • regenera l’esmalt dental
• calmant • remineralitzant
• cardiotònic • repel·lent de mosquits OE
• carminatiu • resolutiu
• ciàtica UE • sedant
• cicatritzant • vulnerari
• depuratiu • vasodilatador aòrtic
• vasorelaxant
USOS MEDICINALS DE L’API
• aerofàgia • faringitis
• afonia • fatiga primaveral
• Alzheimer • febres intermitents (suc)
• amenorrea • ferides infectades
• amigdalitis UE • fibrosis cardíaca
• anèmia LLA • flats OE
• angina de pit • gota
• anorèxia • halitosis
• ansietat LLA • Helicobacter pylori LLA
• artritis/artritis reumatoide • hepatitis
• astènia LLA • hidropesia
• atac de reuma (FUL + julivert + • hiperacidesa estomacal (TIJ crua +
llimona + all – maceració en aigua sal)
en fred) • hiperlipidèmia
• ateroesclerosis • hipertensió
• Bacillus subtilis OE LLA • icterícia
• bronquitis asmàtica (bullit~llet) LLA • ictus cerebral
• càlculs a la bufeta de l’orina • impotència
• càlculs biliars • indigestions
• càlculs renals • infecció d’orina
• càlculs vesicals • insomni LLA
• calorades • intoxicació pel plastificant di-2-
• calvície dietil-hexil-ftalat
• càncer UE • intoxicació per paracetamol
• càncer d’estómac OE LLA (=acetaminofèn)
• càncer de fetge LLA • laringitis
• càncer de pròstata LNCaP • leucèmia limfoblàstica CEM-C7H2
• càncer de pulmó REL
• carn-esqueixats • lipomes
• caspa (p.p. senkyunòlid-A) • llúpies UE
• catarro (bullit en llet) • mala circulació
• cirrosis hepàtica LLA • malària
• cistitis • mastitis (pomada a base d’api i
• colesterol total i LDL alts UI menta calenta)
• còlics REL • metrorràgia
• colitis (TIJ crua + sal) (LLA) • nefritis (homeopatia)
• conjuntivitis • nerviosisme
• contusions FUL UE • neuropatia perifèrica de Charcot-
• convalescència Marie-Tooth
• dermatitis atòpica • obesitat per excés de kapha
• desmineralització • obstrucció de la uretra
• diabetis LLA • paludisme
• digestions lentes • Parkinson
• disenteria • penellons UE
• dismenorrea • picades de serps
• dispèpsia • plètora
• durícies • poagre
• edema • poliúria
• edema cerebral • prostatitis
• epilèpsia • Pseudomonas aeruginosa OE LLA
• Escherichia coli OE • psoriasis LLA
• escorbut • pulmonia
• escròfules • retenció d’orina
• estrès nerviós • reuma
• rigidesa articular • tristesa (REL api + Veronica
• ronquera officinalis)
• Salmonella typhi • tuberculosis
• sarna • tumors de mama UE
• Schistosoma mansoni • úlcera d’estómac
• síndrome metabòlica • úlceres UE
• síndrome premenstrual • urticària
• Staphylococcus aureus MRSA • vòmits LLA
• triglicèrids alts
OLI ESSENCIAL: antibacterià, anticonvulsiu, antiespasmòdic, antihipertensiu, calmant,
PREPARATS AMB API
• Macerat en aigua destil·lada d’una rameta d’api, mitja llimona, una remeta de
julivert i mitja ceba. Es deixa en remull 12 hores i després es beu l’aigua. Va bé
contra els atacs aguts de reuma.
• Xarop de sucre 1 Kg + alcohol de boca 500 g + suc de llimona colat 100 g + llavors
d’api 20 g . Primer es deixen en maceració dins l’alcohol les llavors durant 8 dies i
en acabat s’hi afegeixen els altres ingredients. És bo en convalescències.
VETERINÀRIA
• abortiu en general
• anorèxia als conills convalescents
• digestiu per als cadells ( api + julivert + créixens + dent de lleó + carn crua)
• hematúria als cavalls
• reuma a les ovelles ( api + bardana + consolda + freixe + julivert)
• reuma /osteartritis als cavalls (api + bardana + consolda + créixens + salze +
julivert + cucuts de muntanya + romaní)
NOTA. Els monos-aranya (Ateles geoffroyi) es freguen les aixelles i el pit amb api
per repel·lir mosquits i per estar més atractius.
USOS CULINARIS DE L’API
• Amanides amb alvocat, pastanaga, tomàquet, pebrot, ceba, julivert, menta, oli,
vinagre, pebre, sal, llimona, poma, nous, enciam, raïm, rovell d’ou, maonesa,
crema de llet.
• Api fermentat (a l’estil de la xucrut)
• Bloody Mary: api (rameta), suc de tomàquet, vodka, brou de carn concentrat, suc
de llimona, glaçó, salsa Perrins, salsa Tabasco, sal d’api, pebre negre en pols.
• Caldo amb all, ceba, nap, pastanaga, xirivia
• Carn-d’olla
• Carn de porc (llom) farcida amb api (polpa blanca), mantega, pernil a daus, ceba,
poma, prunes seques sense pinyol, sucre moreno, pa ratllat, julivert, sal, pebre, oli
d’oliva, caramel líquid, endívies tallades pel mig, pastanaga, caldo de carn, llorer,
farigola, romaní.
• Chowder de bacallà i fruites marines: 2 lloms de bacallà, cloïsses, gambotes,
patata, caldo de peix, porro, api, mantega, farigola, vi blanc, nata líquida.
• Còctels
• Khirinó prasosélino: plat típic de Grècia a base de porro, api i carn de porc, oli
d’oliva i vi blanc sec.
• Llavors: per aromatitzar verdures (col-i-flor), peix, licors
• Mirepoix: api + ceba + pastanaga
• Panch-Phoron: llavors de: niella + fenigrec + mostassa negra + fonoll + api + comí
castellà
• Pans (amb llavors d’api)
• Pastilles de caldo (api +tomàquet + ceba + porro + pastanaga + cúrcuma + grassa
vegetal/animal + sal + proteïna de soja + llevat de cervesa + midó de blat de moro
+ sucre + aromes + romaní
• Rel globosa en sopes, purés, gratinats; crua i ratllada; en salsa rémoulade
(maonesa amb mostassa)
• Sal (LLA, REL) amb menys Sodi
• Salses: bolonyesa, pesto, rémoulade, tàrtara, vinagreta
• Salsitxes
• Sopes
• Suc d’api i tomàquet i pastanaga
• Suc d’api, cogombre, espinac, menta + Stevia
• Verdures
https://www.directoalpaladar.com/ingredientes-y-alimentos/siete-recetas-llenas-sabor-
para-disfrutar-apio-mejor-momento-su-temporada
POSSIBLE TOXICITAT
Algunes persones reaccionen malament al contacte amb l’api o al menjar-ne. I més si són
molt fotosensibles. Aquesta al·lèrgia pot arribar a ser fatal. Normalment les primeres
reaccions són lleus: gastroenteritis, urticària. Els seus al·lèrgens principals són PR-
10(Api g 1), LTP 1 (Api g 2), profil·lina (Api g 4), i flavoproteïna (Api g 5). Clar que
l’al·lèrgia també podria estar desencadenada pel fong paràsit Scerotinia sclerotiorum. Si el
contacte es va repetint aleshores solen agreujar-se. La rel d’api del tipus céleri pot
contenir quantitats properes a les tòxiques d’Arsènic, Cadmi, Níquel i Urani, si el terreny
on ha crescut la planta els conté en excés. Com que és un diürètic fort, cal vigilar que no
minvi massa el Potassi a la sang, ja que això provocaria deficiències al cor. I, ja que és
emmenagog, és millor no prendre’n durant l’embaràs. Menjar sempre api pot acabar
minvant la fertilitat, degut al contingut en apigenina. Alguns recomanen no prendre api
si t’ha picat un escorpí. En to cas, no menjar-ne més de 7 g/Kg de massa corporal al dia,
que és la DL50 per a les rates.
L’apigenina de l’api inhibeix la contracció de l’anell aòrtic desencadenat per calcions i

ions de Potassi. El 3-butil-ftàlid de l’api té activitat cardiotònica. Inhibeix l’alliberament
de glutamat als sinaptosomes tant si és dependent de calcions com si no. I també fa
minvar la concentració de NO i l’activitat de la NOS en condicions d’isquèmia al cervell
(de rates). El suc d’api protegeix el cor dels efectes oxidants de la doxorubicina.
L’extracte d’api disminueix la zona infartada en cas d’ictus cerebral i hi manté la densitat
neuronal (al còrtex i a l’hipocamp). L’extracte etanòlic d’api provoca apoptosi a les
cèl·lules LNCaP de càncer de pròstata a 1000-3000 ppm. A més, té efecte antiangiogènic
que es palesa per la frenada del VEGF. L’extracte d’api si s’ajunta amb àcid cítric i beta-
glucosidasa té més efecte antiinflamatori que no pas sol. I això es palesa per una major
reducció de IL-6, IL-8, IL-31, TNF-alfa als mastòcits estimulats amb IL-33. La inhibició té
lloc mitjançant la frenada de les vies ERK, JNK, IkappaB-alfa i l’activació del NF-kappa-
B. L’iso-cnidílid inhibeix força la COX-2. L’api té efecte hipoglucemiant però no fa apujar
el nivell d’insulina. El DL-3-n-butil-ftàlid de les llavors d’api redueix els nivells de Ki-67 i
PD-L1 als tumors de pulmó, a la vegada que inhibeix l’apoptosis a les cèl·lules T. El DL-
N-butil-ftàlid reprimeix l’expressió de PD-L1 tot adreçant-se al KAT7 i atenuant l’eix PD-
1/PD-L1 amb el resultat de frenar la progressió del càncer de pulmó. El DL-3-n-butil-
ftàlid reverteix el declivi cognitiu provocat per la diabetis i ho fa tot estimulant la via de
senyals PI3K/Akt i suprimint l’estrès oxidatiu mitjançant l’estimulació de la via de
senyals Nrf23/HO-1 i fent que augmenti l’expressió el factor neurotròfic del cervell tot
activant al via PI3K/Akt/CREB a l’hipocamp. També restaura els nivells normals de
PSD95, de sinaptofisina i sinapsina-1, i la densitat dendrítica a l’hipocamp. El LD-3-n-
butil-ftàlid reverteix el declivi cognitiu i ho fa per la via BDNF/TrkB/PI3K/Akt. La
escopolina de l’api inhibeix el virus SARS-CoV-2. El DL-3-n-butil-ftàlid alleuja l’estrès
oxidatiu i protegeix les mitocòndries del mesencèfal, evita la pèrdua de dopamina a les
neurones en casos de pre-Parkinson i redueix les seqüeles de l’ictus cerebral. L’extracte
àcid hidrolitzat d’api prevé la infiltració de mastòcits a la pell afectada per dermatitis
atòpica, i hi inhibeix l’expressió de IL-3 i al sèrum redueix els nivells de IgE, IL-4, IL-5,
TNF-alfa, IFN-gamma, IL-31. El DL-3-n-butil-ftàlid protegeix la musculatura llisa dels
vasos sanguinis de la proliferació desencadenada pel PDGF-BB (platelet derived growth
factor-BB) i ho fa tot i induint l’autofàgia a través de la supressió de la via de senyals de
la beta-catenina. El L-3-n-butil-ftàlid pot revertir els efectes de la mutació K141N HSPB8
típica de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth sobre les mitocòndries de les neurones; i ho
pot fer modulant les vies d’apoptosis mitocondrial Bax/Bcl-2 i Nrf2. El L-3-n-butil-ftàlid
té efecte neuroprotector tant en isquèmia cerebral, en demència vascular i en Alzheimer.
Si durant 3 mesos s’alimenten ratolins amb 15mg/Kg els millora la intel·ligència
espacial, però no pot revertir l’aposició de plaques d’amiloide beta. En canvi, redueix la
hiperfosforilació tau als locus Ser199, Thr205, Ser396, Ser404 als ratolins AbetaPP/PS1;
i frena la kinasa ciclina-dependent i la kinasa 3beta de la sintasa del glucogen,
involucrades en aquesta hiperfosforilació. En cèl·lules del nueroblastoma humà SK-N-SH
sobre-expresant A-beta-PP695 també hi frena la tau-hiperfosforilació. La iso-fraxidina és
una cumarina de l’api que millor el perfil lipídic, l'homeòstasis hepàtica i la inflamació
als macròfags. Incrementa la fosforilació de l’AMPK-alfa i l’ACC i redueix l’expressió
hepàtica de Fas i HMGC i als macròfags hi frena la producció de TNF-alfa i IL-6 i abaixa
l’expressió al fetge de TLR4 i la transcripció de NF-kkappaB. L’apigenina de l’api inhibeix
la fibrosis miocàrdica induïda per iso-proterenol i ho fa regulant la via d’estrès oxidatiu
miR-12-5p/155-5p. L’apigenina frena l’Smad2/3 induït per TGF-beta1 i estimula
l’Smad7; redueix la via del NF-kappaB/TGF-beta1 i ho fa incrementant el potencial
antioxidant per reduir així la formació de fibrosis. L’extracte de llavors d’api bloqueja el
dany per peròxid als macròfags i ho fa per la via Notch1/NF-kappaBp65. Així pot evitar
la formació d’ateromes tot i abaixant les citokines inflamatòries (TNF-alfa, IL-6.)
PRINCIPIS ACTIUS DE L’API
El colènquima de l’api conté més xiloglucans del normal a altres umbel·líferes, a més
d’heteroxilans i heteromannans. A les parets cel·lulars del colènquima s’hi troba
rhamnosa, fucosa, arabinosa, xilosa, manosa, galactosa, glucosa, àcid galacturònic i
àcid glucurònic. La cel·lulosa i la pectina són polisacàrids dominants a les parets
cel·lulars del col·lènquima, seguits dels XG, HX i HM. Els polisacàrids pèctics estan
dominats pel domini HG, amb proporcions més baixes de RG-I amb cadenes laterals
majoritàriament de (1 → 5)-alfa-L-arabinans enlloc de (1 → 4)-beta-D-galactans, encara
que es troba més galactosa en les composicions de monosacàrids de les parets cel·lulars.
Els xiloglucans de les parets del col·lènquima són fuco-galacto-xilo-glucans, que es
troben en la majoria d'espècies d'eudicotiledònies. Petites proporcions d'HX i HM es
produeixen a les parets cel·lulars del col·lènquima d'api, i es creu que les seves
estructures són similars a les d'altres HX i HM que es troben a les parets primàries
d'eudicotiledònies. SPE/MAS combinat amb composicions de monosacàrids indiquen que
longituds i quantitats d'arabinans altament mòbils varien entre les parets del
col·lènquima de diferents segments dels pecíols.
• -(-)-2,3-dihidro-2(1-hidroxi-1- • 8-metoxi-psoralè
hidroxi-metil-etil)-7H-furo [1]- • 8-O-metil-falcarindiol
benzopiran-7-ona • 11,21-dioxo-2-beta,3-beta,15-alfa-
• (3R,4R)-4-O-beta-D-glucopiranosil- trihidroxi-urs-12-èn-2-O-beta-D-
senkyunòlid glucopiranòsid
• (6R,7R)-3-oxo-megastigma-4,8-dièn- • 11,21-dioxo-3-beta,15-alfa-24-
7-O-beta-D-glucòsid trihidroxi-olean-12-èn-24-O-beta-D-
• (E)-8(9)-p-mentèn-1,2-diol LLA glucopiranòsid
• (E)-alfa-bergamotè LLA • 11,21-dioxo-3-beta,15-alfa,24-
• (E)-beta-ocimè LLA trihidroxi-urs-12-èn-24-O-beta-D-
• (Z)-beta-ocimè LLA glucopiranòsid
• 1-dodecanol FUL • acetaldehid
• 1-hexanol • acetofenona
• 1-p-mentèn-9-al LLA • àcid 3-metil-butanoic
• 1,3-di[(cis)-9-octadecenoïl]-2- • àcid 5 p-trans-cumaroïl-quínic
[(cis,cis)-9,12-octadecadienoïl]- • àcid 7,8-octadecanoic LLA
glicerol LLA • àcid 9-octadecèn-12-inoic-metil
• 1,4-dimetnil-7-(1-metil-etenil)- éster FUL
octahidro-azulè LLA • àcid acètic
• 1(7),8(10)-p-mentadièn-2-ol LLA • àcid alfa-linolènic
• 1,9-heptadecasièn-4,6-diïm-3,8,11- • àcid angèlic
triol • àcid ascòrbic 130-2700 ppm
• 2-(3-metoxi-4-hidroxi-fenol)-propan- • àcid aspàrtic
1,3-diol • àcid benzoic-4-O-beta-D-glucòsid
• 3-butil-ftàlid • àcid benzòlic
• 3-butil-hexahidro-ftàlid • àcid cafeic
• 3-H-iso-benzofuràn-1-ona • àcid cafeoïl-quínic
• 3-iso-butilidèn-ftàlid • àcid càpric
• 3-iso-valeridèn-3-alfa,4-dihidro- • àcid cítric
ftàlid • àcid clorogènic
• 3-iso-valeridèn-ftàlid • àcid decanoic
• 3-n-butil-4,5-dihidro-ftàlid • àcid dehidro-ascòrbic
• 3-n-butil-hexahidro-ftàlid LLA • àcid delta-6,7-octadecanoic LLA
• 3,3-alfa-cis-neo-cnidílid • àcid eugènic
• 3,7,11-trimetil-1,2,6,10- • àcid esteàric
dodecatrienol LLA • àcid ferúlic REL
• 4-dihidro-ftàlid LLA • àcid fumàric
• 5-alfa-androst-16-èn-3-ona • àcid galacturònic
• 5-metoxi-8-O-beta-D-glucosil- • àcid gentísic
psoralè LLA • àcid glicòlic REL
• 5-metoxi-psoralè LLA • àcid glutàmic
• 5,6,7-trimetil-psoralè • àcid iso-butíric
• 5,8-dimetoxi-psoralè • àcid iso-cítric REL
• 6,10,14-trimetil-16-èn-3-ona • àcid iso-clorogènic
• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona • àcid iso-valèric
LLA • àcid iso-valèric-etil-èster
• 7-[3-(3,4-dihidroxi-4-hidroxi-metil- • àcid làuric LLA
tetrahidro-furan-2-xiloxi)-4,5- • àcid linoleic
dihidroxi-6-hidroxi-metil-tetrahidro- • àcid linolènic LLA
piran-2-xiloïl] LLA • àcid lunulàric
• 8-hidroxi-5-metoxi-psoraalè • àcid màlic
• 8-hidroxi-falcarinona REL • àcid malònic REL
• àcid mirístic • anilina
• àcid miristoleic • apigenina
• àcid N-valèric • apigenina-7-apiosil-glucòsid
• àcid oleic • apigenina-7-O-[2''-O-(5'''-O-feruloïl)-
• àcid oxàlic beta-D-apiofuranosil]-beta-D-
• àcid p-cumàric REL glucopiranòsid
• àcid p-cumaroïl-quínic • apigenina-7-O-[beta-D-
• àcid p-hidroxi-cinàmic apiofuranosil(1→2)-(6''-O-malonil)]-
• àcid p-metoxi-cinàmic beta-D-glucopiranòsid
• àcid palmític • apigravina LLA
• àcid palmitoleic • apiïna
• àcid pantotènic • apiol LLA
• àcid petroselínic • apiumana (TIJ): àcid
• àcid pirúvic galacturònic~1-rhamnosa~1-
• àcid protocatechuic arabinosa~d-galactosa
• àcid quínic • apiumetina LLA
• àcid resínic • apiumetrina LLA
• àcid sedanoic • apiumòsid LLA
• àcid shikímic REL • arabinosa
• àcid sinàpic • arginina
• àcid succínic • Arsènic REL 0.01-0.09 ppm
• àcid tartàric • asparagina REL
• àcid tíglic • benzil-amina
• àcid trans-cinàmic • benzoïl-benzoat
• àcid trans-ferúlic • bergaptè LLA
• àcid urònic REL • beta-carotè
• àcid valèric FLO • beta-elemè
• àcids grassos monoinsaturats • beta-eudesmol
• àcids grassos poli-insaturats • beta-fel·landrè
• adenina • beta-humulè
• adenosina • beta-pinè
• alanina • beta-selinè
• aldehid iso-valeriànic • beta-sitosterol
• aldehid propiònic • biacetil LLA
• aldehid sedanònoc • Bor REL 4-100 ppm; LLA 43-61
• alfa-cedrè LLA ppm
• alfa-eudesmol LLA • Brom REL 1 ppm
• alfa-fel·landrè • butil-fenil-cetona
• alfa-humulè • butilidèn-ftàlid
• alfa-ionona • c-prenil-cmarines
• alfa-p-dimetil-estirè LLA • Cadmi REL 0.001- 0.350 ppm
• alfa-pinè • Calci REL 340-3600 ppm; LLA
• alfa-santalol 1680-8000 ppm; PLA 300-11900
• alfa-selinè ppm
• alfa-terpenil-acetat • camfè LLA
• alfa-terpinè • campesterol
• alfa-terpineol • carbohidrats
• alfa-terpinil-propionat • carè
• alfa-tocoferol • cariofil·lè
• Alumini REL 9 ppm • carotè
• amoníac • carveol
• androstenona [= 5-alfa, androst-16- • carvil-acetat
èn-3-ona] • carvona
• angelicina • celereoïna LLA
• anhídrid sedanoic • celereòsid LLA
• anhídrid sedanònic • celerina LLA
• cel·lobiosa • escopolina
• cetoalcohol LLA • espinosterol
• cinamaldehid • estigmasterol
• cis-1(7),8-dièn-2-ol • eudesmol
• cis-3-hexèn-1-il-piruvat • eugenol
• cis-3-hexèn-1-ol • falcarindiol REL
• cis-3-hexenil-acetat • falcarinol REL
• cis-3-hexenol-piruvat • falcarinona REL
• cis-carveol • fel·lopterina
• cis-carvil-acetat • fenchol LLA
• cis-dihidro-carvona LLA • fenil-alanina
• cis-ligustílid REL • Ferro LLA 345-570 ppm
• cis-llimonè-òxid LLA • fibra
• cis-ocimè • fitosterols
• cis-p-menta-1(7),8-dièn-2-il-acetat • flavonoides
• cis-p-menta-2,8-dièn-1-ol LLA • foliacina
• cistina • formaldehid
• citronel·lal • fosfatidil-colina
• citronel·lil-acetat • Fòsfor REL 470-7900 ppm; LLA
• citronel·lol-acetat 980-6800 ppm
• cnidílid REL • fructosa
• cnidilina • ftàlids
• Cobalt LLA 2 ppm; REL 0.005 ppm • furanocumarines
• colina REL • galactosa
• colina-ascorbat • gamma-decalactona
• columbianetina • gamma-selinè LLA
• Coure 7-14 ppm • gamma-terpinè LLA
• crisoeriol-7-apiosil-glucòsid LLA • gamma-terpineol
• crisoeriol-7-O-[2''-O-(5'''-O-feruloïl)- • geranil-acetat
beta-D-apiofuranosil]-beta-D- • geranil-butirat
glucopiranòsid • geraniol-acetat
• crisoeriol-7-O-beta-D- • geraniol-butirat
apiofuranosil(1→2)-beta-D- • glicina
glucopiranòsid • glucosa
• Crom REL 0.045 ppm • glucosidasa
• cumarina • glucòsids de cumarina
• D-allitol • glutamina REL
• D-llimonè • graveobiòsid B LLA
• D-selinè LLA • graveobiòsid-A LLA
• decil-acetat • guaiacol
• delta-selinè • heptan-1-al
• di-N-propil-amina • heptan-1-ol
• diacetil • heptanal
• difenil-amina • heptanol
• dihidro-carveol • herniarina
• dihidro-carvil-acetat • hex-cis-3-èn-1-ol-piruvat
• dihidro-carvona • hexan-1-al
• dimetil-amina • hexan-1-ol
• dipentèn-òxid LLA • hiperòisd
• dodecan-1-al • hipoxantina
• E-butilèn-ftàlid • histidina
• E-ligustílid • humuladienona LLA
• elemol LLA • humulè-òxid
• epoxi-cariofil·lè • imperatorina
• escoparona • indosterol
• escopoletina • inosina
• inositol • n-6-iso-pent-2-enil-adenosina LLA
• iso-amil-alcohol • n-butil-ftàlid
• iso-butilidèn • n-hexil-ciclohexadiè LLA
• iso-butilidèn-3-alfa-4-dihidro-ftàlid • n-metil-anilina
• iso-fraxidina • n-metil-beta-fenetil-amina
• iso-imperatorina • n-pentil-amina
• iso-leucina • n-pentil-benzè
• iso-pimpinel·lina LLA • n-pentil-ciclo-hexadiè
• iso-pulegona • n-propil-amina
• iso-quercitrina LLA • neo-cnidílid
• kaempferol • neo-cnidòlid
• leucina • neral
• ligustílid • neril-acetat
• linalil-acetat • nerol-acetat
• linalool • niacina
• linalool-acetat • nicotina
• linasa • Níquel REL 0.04-0.9 ppm
• lisina • nodakenètic
• llimonè • nodakenina
• lunularina • ocimè LLA
• luteolina • octan-1-al
• luteolina-7-apiosil-glucòsid • oleroesina: eicosadiè; benzièn-
• luteolina-7-O-[beta-D- metanol; metil-èster
apiofuranosil(1→2)-(6''-O-malonil)]- • oli essencial
beta-D-glucopiranòsid • oplopandiol
• luteolina-7-O-beta-D- • ostenol LLA
apiofuranosil(1→2)-beta-D- • ostol
glucopiranòsid • p-cimè
• luteolina-7-O-beta-D-glucopiranòsid • p-cimol
• luteolina-7-O-beta-glucòsid • p-hidroxi-fenil-etanol-ferulat
• luteolina-glucòsid • p-menta-2,8-dièn-1-ol
• Magnesi REL 140-1600 ppm; FUL • p-menta-cis-2,8-dièn-1-ol
100-1650 ppm; LLA 150-4900 ppm • p-menta-trans-2,8-dièn-1-ol
• malonil-awobanina • panaxiol REL
• Manganès REL 1-23 ppm; LLA 1-76 • pectina
ppm • pentil-benzè LLA
• manitol • pentosana REL
• manosa-6-fosfat-reductasa • perillil-aldehid LLA
• marmesina LLA • peroxidasa
• mentona • pinocarveol LLA
• Mercuri REL 0.025 ppm • pinocarvil-acetat
• metil-amina • piperidina
• metil-butil-benzè LLA • piperitona
• metil-fenil-cetona LLA • piridoxina
• metil-ftàlids LLA • pirrolidina
• metionina • Plom REL 0.1-2 ppm
• metoxsalè LLA • poliacetilens REL
• midó 5.5% a la REL • Potassi REL 3900-56000 ppm; LLA
• mircè 1200-15000 ppm
• miristicina • prolina
• mirtenal LLA • propionaldehid
• mirtenol • proteïna
• mirtenol LLA • psoralè
• Molibdè REL 0.1 ppm • quercetina
• mucílag • quercetina-3-O-beta-glucòsid
• n-6-benzil-adenina • Rubidi REL 0.25-9 ppm
• rutaretina LLA • trans-1,2-epoxi-llimonè LLA
• rutina • trans-2-hexenal
• S-metil-metionina • trans-anetol
• sabinè • trans-beta-ocimè
• sacarosa • trans-carveol
• salicilats • trans-carvil-acetat
• santalol LLA • trans-dihidro-carvona
• sedanenòlid [= 3-n-butil-4,5- • trans-llimonè-òxid
dihidro-ftàlid] • trans-ocimè
• sedanòlid [= 3-n-butil-ftàlid] • trans-p-menta-1(7),8-dièn-2-ol
• sedanolina • trans-p-menta-2,8-dièn-1-ol
• Seleni REL 0.002 ppm; LLA 0.2 ppm • treonina
• senkyunòlid J LLA • trimetil-psorarlè
• senkyunòlid N LLA • triptofan
• senkyunòlid REL • umbel·liferona
• serina • undecan-1-al
• seselina LLA • Urani REL 0.09 ppm
• sesguoia-flavona • valina
• Silici REL 2 ppm; LLA 4.5 ppm • valleïna LLA
• Sodi LLA 445-2120 ppm; • verbenol LLA
• Sofre REL 100-1000 ppm • vitamina A
• sucres • vitamina A - palmitat
• tanins • vitamina B1
• tau-selinà • vitamina B2
• tau-teprinè • vitamina B6
• terpens • vitamina C
• terpinè • vitamina K1
• terpinèn-4-ol LLA • vitamina U
• terpineol-acetat • xantotoxina
• terpineol-propionat • xilosa
• terpinolè • Z-butilidèn-ftàlid
• tetradecèn-1-ol-acetat FUL • Z-ligustílid
• tetrahidro-ftàlid LLA • zeatina
• timol • zeatina-ribòsid
• tirosina REL • Zinc LLA 0.2-89 ppm; REL 2.8-70
• toluidina ppm; FUL 1-44 ppm
OLI ESSENCIAL D’API
◦ 1-dodecanol (16.5%) FUL ◦ 4-cloro-4,4-dimetil-3-(1-imidazolil)-

◦ 1,4-metano-1H-indèn-octahidro-4- valerofenona (20%) FUL
metil-8-metilèn-7-(1-metil-etil)-,[1S-(1- ◦ 5,6-dihidro-3-butil-ftàlid
alfa,3alfa,alfa,4alfa,7alfa,7alfa.alfa)]-(3%) ◦ 9H-pirrolo[3',4':3,4]-pirrolo[2,1-alfa]
FUL -ftalazina-9,11(10H)-diona-10-etil-8-fenil
◦ 3-(hidroxi-metil)-1-fenil-1- (2%) FUL
heptadecín-3-ol (3%) FUL ◦ àcid 9-octadecèn-12-inoic-metil-
◦ 3-butil-ftàlid èster (5%) FUL
◦ 3-iso-butilidèn-3-(alfa)-4-dihidro- ◦ àcid sedanoic
ftàlid ◦ àcid sedanòlic
◦ 3-iso-valiridèn-3alfa.4-dihidro-ftàlid ◦ alfa-fel·landrè
◦ 3-metil-4-etil-hexà REL ◦ alfa-ionona
◦ 3-n-butil-ftàlid LLA ◦ alfa-pinè
◦ 3,4-dihidro-2H-1,5-(3″-tau-butil)- ◦ alfa-terpinè
benzo-dioxepina (2.5%) FUL ◦ alfa-terpineol
◦ alfa-thujè
◦ al·lo-ocimè - I ◦ hexan-1-ol
◦ al·lo-ocimè – II ◦ humulè
◦ anhídrid sedanoic ◦ iso-butilidèn-3-A,4-dihidro-ftàlid
◦ anhídrid sedanònic ◦ iso-cnidílid FUL 40%
◦ apiol ◦ ligustílid
◦ bergaptè ◦ linalil-acetat
◦ beta-cariofil·lè ◦ linalool
◦ beta-elemè ◦ llimonè 70-75%
◦ beta-fel·landrè ◦ mentona
◦ beta-mircè ◦ mircè
◦ beta-pinè ◦ n-butil-ftàlid
◦ beta-selinè 10% ◦ n-pentil-ciclo-hexadiè
◦ butilidèn-ftàlid ◦ nerolidol
◦ butilidèn-naftàlid ◦ p-cimè
◦ camfè ◦ p-cimol
◦ car-3-è ◦ p-ment-8(9)-èn-1,2-diol
◦ cariofil·lè ◦ p-menta-2,8-dièn-1-diol
◦ cariofil·lè-òxid ◦ p-menta-cis-1(7)-8-dièn-2-ol
◦ carvona ◦ p-menta-cis-2,8-dièn-diol
◦ cinamaldehid ◦ p-menta-trans-1(7)-8-dièn-diol
◦ cis-3-hexenol ◦ p-menta-trans-2,8-dièn-diol
◦ cis-beta-ocimè ◦ pentil-benzè
◦ cis-carveol ◦ sabinè
◦ cis-dihidro-iso-carvona ◦ santalol
◦ cis-ocimè 8-14% ◦ sedanenòlid
◦ cumè ◦ sedanòlid
◦ dihidro-carveol ◦ senkyunòlid A
◦ dihidro-carvona ◦ terìnè
◦ dihidro-iso-carveol ◦ terpinèn-4-ol
◦ dihidro-neo-carveol ◦ terpineol
◦ dihidro-neo-iso-carveol ◦ terpinolè
◦ epoxi-cariofil·lè ◦ timol
◦ etil-4,4-D2-N-hexil-èter (4%) FUL ◦ trans-2-hexenol
◦ eudesmol ◦ trans-3-hexenol
◦ eugenol ◦ trans-beta-ocimè
◦ fitil-acetat ◦ trans-carveol
◦ gamma-terpinè ◦ trans-dihidro-carvona
◦ gamma-terpineol ◦ trans-farnesè
◦ geranil-acetat ◦ trans-ocimè
◦ guaiacol ◦ Z-10-tetradecèn-1-ol-acetat (2.5%)
◦ hex-cis-3-èn-1-ol FUL
◦ hex-trans-3-èn-1-ol
OLI DE PREMSADA DE LLAVORS
• àcid esteàric • fitoesterols (beta-sitostrol;

• àcid linoleic estigmasterol)
• àcid oleic • santolol
• àcid palmític • sedanòlid
• àcid petroselínic • selinè
• anhídrid sedanònic • terpineol
• D-llimonè
VALOR NUTRITIU DE L’API /100 g
67 KJ (16 Kcal)
Energia
Carbohidrats 2.97 g
0.0
midó
0g
sucres 1.34 g
fibra dietètica 1.6 g
Grassa 0.17 g
saturada 0.042 g
monoinsaturada 0.032 g
poliinsaturada 0.079 g
Proteïna 0.69 g
Vitamines
àcid pantotènic (B5) 5% 0.246 mg
colina 1% 6.1 mg
folat (B9) 9% 36 μg
niacina (B3) 2% 0.320 mg
riboflavina (B2) 5% 0.057 mg
tiamina (B1) 2% 0.021 mg
vitamina A equivalent 3% 22 μg
vitamina B12 0% 0.00 μg
vitamina B6 6% 0.074 mg
vitamina C 4% 3.1 mg
vitamina D 0% 0 IU
vitamina E 2% 0.27 mg
vitamina K 28% 29.3 μg
Minerals
Calci 4% 40 mg
Coure 2% 0.035 mg
Ferro 2% 0.20 mg
Magnesi 3% 11 mg
Fòsfor 3% 24 mg
Potassi 6% 260 mg
Sodi 5% 80 mg
Zinc 1% 0.13 mg
Aigua 95.43 g
DL-3-n-butil-ftàlid
MÉS INFORMACIÓ
«Polysaccharide compositions of collenchyma cell walls from celery (Apium graveolens L.)
petioles». DA CHEN, PHILIP J HARRIS, IAN M SIMMS, ZORAN ZUJOVIC, LAURENCE D MELTON.
BMC Planta Biology 17: 104 (2027)
CORNIOL
Aquilegia vulgaris L.
[Sp. Pl. I: 533, 1753] 2n=14,28
Làmina: JAN KOPS

Aquilegia vulgaris
Aquilegia pyrenaica de sota el Mont Valier

Foto: ROGER CULOS
Estil i dos estams. Foto: ALEXANDER KLEPNEV
Làmina: CARL AXEL MAGNUS LINDMAN

Foto: H ZELL
NOMS POPULARS
Alemany: Akelei
Anglès: columbine
Àrab: ‫أنقولية شائعة‬
Basc/Euskera: kuku-belar, kuku-belarra, kukuprraka, laufraka.
Castellà: aguileña, aquileña, aquilegia, aquilera, aquileya, campanillas, capa de rey,
clérigos, clérigos boca abajo, escuernacabras, farolillos, farolillos de San
Antonio, flor de los celos, flor virginal, frailes boca abajo, guante de dama,
guantes de la Virgen, guileña, guileñas, hierba de pitos, manto real,
pajarilla, pajarillas, pajarillas bobas, pajaritos, palomilla, palominera,
pelícanos, pelecano, peliancos, pelicanos, soldados
Català: Corniol, badola, bonet blau, guants de la Mare de Déu, vídues, ocellets.
Danès: Akeleje
Eslovè: Navadna orlica / Orlica navadna
Estonià: Harilik kurekell
Finlandès: Lehtoakileija
Francès: Ancolie, gants-de-Nôtre-Dame
Gaèlic: Colaimbín
Galès: Troed y golomen/ Colwmbein / Madwysg cyffredin
Gallec: acoleja, aquileja, aquilégia, bonetes, enxertina, enxertiña, erva-pombinha,
escornacabra, escornacabras, fardillos, fardiños, fidalguiños, herba de pito,
herba de pitos, herba do pito, herba dos pitos, herba pombiña, hierba de
pito, luvas-de-nossa-senhora, paxariño, paxariños, pombinha, roquete,
soldados, viúvas.
Holandès: Akelei
Islandès: Skógarvatnsberi
Italià: Aquilegia
Japonès: せいようおだまき
Norueg: Akeleia
Polonès: Orlik pospolity
Portuguès: Aquilégia
Rus: одосбо́р обыкнове́нный/ Аквиле́гия обыкнове́нная / Водосбор обыкновенный
Suec: Akleja
Turc: Hasekiküpesi
Txec: Orlíček obecný
Ucraïnès: Орлики звичайні
Xinès: 欧洲耧斗菜
És una Nigel·làcia, pels sues fruits de 3 fol·licles. El gènere és fàcil de distingir, pels 5
pètals amb esperó És una herba vivaç que pot arribar a fer 1.5 m d’alçada, de tiges
primes, peludetes, fulles 1-2-trilobulades, molt planes. Les basals llargament peciolades
amb segments glaucs per sota, bífids o trífids, amb lòbuls arrodonits i crenulats a l’àpex;
les caulinars curtament peciolades, ternades, amb segments enters. Peduncle floral de 3-
6 cm amb unes poques (1-16) flors, normalment de color violeta. Flors actinomorfes
pèndules amb periant amb cercle exterior format per 5 peces petaloides (sèpals),
caduques, amb ungla i limbe, i un cercle interior de 5 peces nectaríferes (pètals), que es
disposen alternant amb les peces exteriors, amb un esperó nectarífer cadascuna. Sèpals
plurinervats, acuminats a la punta i més o menys pubescents. Esperó ganxut (rarament
només arquejat) i també més o menys pubescent. Estams exerts, interns reduïts a
estaminodis esquamiformes de 5-8 mm, lanceolats, membranosos, obtusos, amb el
marge ondulat; més amples que els filaments estaminals, filiformes, grocs. Anteres
grogues. Carpels 5, sèssils, lliures,. Fruit en fol·licle polisperms amb l’estil persistent.
Llavors biseriades, negres, llises, brillants, amb tegument crustaci. Els tricomes
glandulars semblen poder defensar la planta de l’atac d’insectes i del bestiar.
Dins l'espècie es poden definir subespècies o varietats. De fulles densament glandulars

pubescents per ambdues cares, i fol·licles víscids: ssp. nevadensis (de les serres
bètiques). Sense aquesta caràcters poden ser amb sèpals de més de 20 × 8 mm: ssp.
vulgaris. O poden ser amb sèpals de menys de 20 × 8 mm. Entres aquestes últimes hi
ha tres subespècies a la península hispànica. La ssp. paui (dels Ports de Tortosa) es
distingeix per tenir el pètals (mig blaus mig blancs) més llargs que amples, i l'esperó no
més llarg que el limbe del pètal. Sense aquest caràcter queden la ssp. dichroa (de
Galícia), de pètals del tot blancs. I ssp. hispanica (del centre de la península), de pètals
del tot blaus.
ESPÈCIES SIMILARS
En jardineria es cultiven moltes espècies del gènere. A. longicornes (d'Àsia oriental); A.

formosa, chrysantha, caerulea (d’Amèrica).
Al país, d'esperons en ganxo tenim A. vulgaris amb estams exerts i estaminodis obtusos;
i A. viscosa ssp. hirsutissima (dels Pirineus) amb estams no exerts i estaminodis aguts,
fol·licles de 12 mm, planta pubescent, glandulosa, viscosa. I dins aquesta espècie també
hi ha, amb fulles poc pubescents 1-ternades i fol·licles de 18 mm, la ssp. montsicciana
(des de Campdevànol fins el Montsec). I amb esperons rectes, i estaminodis aguts: A.
pyrenaica. D’aquesta espècie hi ha quatre varietats o subespècies. La var. pyrenaica és
dels Pirineus (des del Cadí) fins part més oriental de la Serralada Cantàbrica. La var.
discolor és de la part occidental de la Serralada Cantàbrica). La var. guarensis és del
Prepirineu d’Osca. La var. cazorlensis és de les Serres de Cazorla i Segura.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA D’ AQUILEGIA VULGARIS
Es troba als marges frescals de boscos i bardisses, en terrenys amb força saó, ben
drenats, porosos, amb força humus, des de vora el mar fins a l’estatge subalpí. A la
península hispànica abunda més al quadrant NE. A Catalunya es pot dir que és absent
de la part plana central lleidatana i de l'Empordà. Tot i ser una espècie típicament
europea es fa també a l’Oest d’Àsia, al NE d'Amèrica del Nord i al SW d’Amèrica del Sud,
a més de al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda.
HISTÒRIA
NICHOLAS CULPEPER, curiosament, explicava al segle XVII que els herbolaris espanyols
feien servir la rel de la planta contra càlculs renals dels més difícils de fer sortir. Calia
menjar-ne un bocí cada dia en dejú. Les fulles les emprava ell en locions contra la
faringitis. Transcriu la recepta de TRAGUS: 4 g de llavors d’Aquilegia i una mica de safrà
amb vi. Això desobstrueix el fetge i cura la icterícia. Per provocar el part, també funciona
prendre les llavors en vi, un o dos cops. L’aquilègia és planta de Venus.
ESOTERISME
Alguns contrabandistes pirinencs en duien a sobre com amulet per infondre'ls valor. Les
llavors posades en una bossa penjada del coll, diuen que atrauen l’amor de la persona
que volem que s’enamori de nosaltres. També es pot fer pols amb les llavors i fregar la
pell del cos amb això per tenir una experiència amorosa més forta. La flor és el símbol de
la bogeria de l’amor. Regalar-les invita a la reconciliació després d’una discussió.
LITERATURA
«...e tu icona d'Amore
Aquilegia ... cullata da
e tu eri bella effervescenti
d'una vaghezza rutilante ... opaline
come apoteosi di Venere ... spume di mare».
Pernula (**) Afrodite
in conchiglia
di fiamme d'avorio dorata ... [MAURO MONTACCHIESI]:
PROPIETATS MEDICINALS DE L’AQUILEGIA VULGARIS
• afrodisíac (llavors) • diürètic

• antioxidant • emmenagog
• aperitiu • hepatoprotector (Fulles)
• astringent • immunoestimulant
• càncer (estómac, mama) • narcòtic
• cosmètic • resolutiu
• depuratiu • sudorífic
• diaforètica • tòxic (?)
Flor de BACH: dona claredat.
USOS MEDICINALS
• aftes (rel) • dermatitis (arrel UE)

• alopècia • diarrees
• anorèxia • diftèria
• ansietat • dismenorrea
• Aspergillus niger • èczema
• cabell debilitat • escorbut
• càlculs renals • estomatitis (rel)
• càncer d'estómac • faringitis
• càncer de mama • fístules
• gingivitis (arrel) • pell greixosa
• gota • pòlips
• granellades • polls (llavors picades UE)
• histèria (homeopatia) • pulmonia
• icterícia • retenció de líquids
• insomni (homeopatia) • reuma
• intoxicació per Cadmi • sida
• intoxicació per fumonisina • somnolència
• intoxicació per paracetamol • Staphylococcus aureus
• intoxicació per Plom • Staphylococcus epidermidis
• intoxicació per tetraclorur de • traqueïtis
Carboni • úlceres (REL)
• nafres a la boca (fulles) • verola
• nerviosisme (homeopatia) • xarampió
• parotiditis
PREPARATS
Herba Pollosa (Aquilegia vulgaris) + serp blanca (Malpolon monspessulanus): contra el

xarampió. Ho feien bullir i s’ho bevien. [JAUME CARBONELL, de Ripoll. 2000].
SIMON PAULLI (segle XVII) afirmava haver salvat d’una mort segura nens afectats de verola
o xarampió amb la barreja de 2-4 g de llavors en pols + destil·lat de Fumària + destil·lat
de Plantago coronopus. Una barreja alternativa seria la de llavors d’aquilègia + llavors de
mostassa + llavors de créixens + llavors de meló + destil·lats de Fumària + Cnicus
benedictus + Scorzonera hispanica + Aquilegia (flors) + Foeniculum vulgare.
PADMA-28: https://padma.ch/en/products/padma-28/
PRINCIPIS ACTIUS (LLAVORS)
• àcid trans-5, cis-9, cis-12- • aquilegiòsid L

octadecatrienoic • aquilegnina
• àcid caprílic • delfinidín-3,5-diglucòsid
• àcid decanoic • delta-8-esfingolípid-desaturasa
• àcid esteàric • fructosa (NÈCTAR)
• àcid hexanoic • iso-citosòsid (= 4’-metoxi-5,7-
• àcid làuric dihidroxi-flavona-6-C-glucòsid)
• àcid linoleic (FULLES)
• àcid mirístic • iso-vitexina-4’-O-beta-D-
• àcid oleic glucopiranòsid (FULLES)
• àcid palmític • iso-vitexina-4’-O-delta-D-
• àcid palmitoleic glucopiranòsid-2’’-O-beta-D-
• àcid prúsic-glucòsid glucoprianosil (FLORS)
• aquilegiòsid C • lipasa
• aquilegiòsid D • magnoflorina (REL)
• aquilegiòsid E • mucílag
• aquilegiòsid F • nitril-glucòsid
• aquilegiòsid G • proteïna
• aquilegiòsid J • sacarosa (MÈCTAR)
• aquilegiòsid K
TOXICITAT
És una planta que té fama de tòxica entre els herbolaris de Barcelona, per exemple. Però
a l’UK posen les flors a les amanides o en fan te. Sembla ser que l’aquilegina desprès
cianur al descomposar-se a l’intestí gràcies a la beta-glucosidasa. O sigui, que la toxicitat
vindria a ser similar a la de les ametlles amargues. Però la planta cuita perd toxicitat al
descomposar-se l'aquilegina. De tota manera, si algú se’n fes un tip, cosa que no ha
quedat documentada la base de dades PFAF, els símptomes de la intoxicació serien:
formigueig a la pell, agitació, descoordinació, convulsions, i finalment paràlisi cardíaca,
per manca d’oxigen a les cèl·lules del miocardi.
Els aquilegiòsids són derivats (glucòsids) del cicloartà. Els aquilegiòsids C,D,E,F tenen
una acció immunosupressora. Inhibeixen la proliferació de limfòcits en ratolins
al·logènics.
BARDANA
Arctium lappa L.
[1753, Sp. Pl. : 816] 2n=36
(família de les Compostes; subfamília Cinarocèfales; tribu Cynerae)
(= Lappa major DC. = Lappa officinalis Lamk.)
Arctium lappa L, segons JAN KOPS (Flora Batava 4)

Arctium lappa
Arctium lappa
ETIMOLOGIA: del grec “arktos” («ós») i del llatí “lappago” (nom clàssic de la planta) o del
mateix grec “lapeit” (collir) o “lapas” (massa enganxosa).
NOMS POPULARS
• Alemany:
◦ Dollenkraut, ◦ Haarwachswürze ◦ Klette,
◦ Filzklette ◦ Kinzel ◦ Klibe
◦ Grosse klette ◦ Kirmsen ◦ Klibusch
Bolstern ◦ Kladde ◦ Klitzebusch
◦ Grosse Klette, ◦ Kleber, ◦ Klusen
◦ Haarballe ◦ Klebern ◦ Wolfskraut
◦ Klette
• Anglès:
◦ Arctium ◦ Cocklebue ◦ Greater ◦ Lesser
lappa ◦ Cuckold ◦ Greater burdock
◦ Beggar's ◦ Edible burdock ◦ Loppy-
button burdock ◦ Gypsy Major,
◦ Beggar's ◦ Fox's- rhubarb ◦ Niu bang-
buttons clote ◦ Happy zi
◦ Burdock ◦ Gobo major ◦ Niu-bang
◦ Burdock ◦ Goboshi ◦ Hardock ◦ Personata
Blood, ◦ Grass ◦ Hardock, ◦ Personata
◦ Burdock, burdock ◦ Harebur ◦ Thorny
◦ Burs ◦ Grass ◦ Hareburr, burr
◦ Clod- Burdock, ◦ Hurrbur ◦ Turtkey
Burr, ◦ Great ◦ Hurrburr, Burrseed,
◦ Clotbur burdock ◦ Lappa
◦ Clotburr, ◦ Great ◦ Lappa
◦ Cocklebur Burdock, burdock
• Àrab: ‫ عمي خذني معك‬/ ‫ أرقطيون‬/ ‫قرطب أكبر‬
• Armeni: Կռատուկ մեծ
• Basc/Euskera:
◦ achuscarris, ◦ lapa, ◦ lapaza,
◦ amanu, ◦ lapabelarr, ◦ maitebedarr,
◦ barbo [fulla], ◦ lapabelarra, ◦ maitebelarr,
◦ belaun-belarr, ◦ lapachiquia, ◦ ohoin,
◦ iraxkorr, ◦ lapagarratz, ◦ ooin,
◦ khalotx, ◦ lapaitz, ◦ orkatx,
◦ kharlotx, ◦ lapati, ◦ orkatz-belarr,
◦ lampaza, ◦ lapatin, ◦ orkhatz-osto,
◦ lampazo, ◦ lapátxe, ◦ pegotes,
◦ lapa-belar, ◦ lapatz, ◦ urrebuusi,
◦ lapa-chikia, ◦ urrheburusi
• Castellà:
◦ agarrocha, ◦ anteón, ◦ bardo,
◦ agarrucha, ◦ apegaderas, ◦ brandana,
◦ aguipegotes, ◦ arcio, ◦ cachorrera,
◦ amor de ◦ arrancamoños, ◦ cachurrera,
hortelano, ◦ bardana mayor, ◦ cachurro,
◦ amores ruines, ◦ bardana menor, ◦ cachurros,
◦ amores, ◦ bardana, ◦ cadillo,
◦ cadillos ◦ gordolobo, ◦ orejas de burro,
monteses, ◦ hierba de los ◦ pegadillo,
◦ cadillos, tiñosos, ◦ pegadillos,
◦ caillos, ◦ hoja de burro, ◦ pegajosos,
◦ carbano, ◦ hoja de lampazo, ◦ pegote,
◦ cardinches, ◦ hoja de sapo, ◦ pegotes,
◦ cardincho (fruto), ◦ lamparasa, ◦ personata,
◦ carrapeto, ◦ lamparaza, ◦ personatia,
◦ carrapicho, ◦ lampatio, ◦ peyicón,
◦ carrapito, ◦ lampaza, ◦ peyizos,
◦ carrapizo, ◦ lampazo mayor, ◦ rascamoños
◦ cerdón (fruto), ◦ lampazo, ◦ respigón,
◦ cerdonera, ◦ lampazos, ◦ sampazus,
◦ cerón (fruto), ◦ lapa de bueyes, ◦ sanalotodo,
◦ ceronera, ◦ lapa de San ◦ sarapico,
◦ chapaqueros, Bernardo, ◦ tallos de burro,
◦ dardana, ◦ lapa mayor, ◦ yampazo,
◦ escardamulas, ◦ lapa, ◦ yapazo,
◦ gangas, ◦ lapaiza, ◦ yerba de los
◦ garbanzos de ◦ laparasa, tiñosos,
cura, ◦ lapazo, ◦ yerba peyicona,
◦ garrapito, ◦ llapazo, ◦ zarapón,
◦ garrapitos, ◦ mona, ◦ zarapote,
◦ garrapote, ◦ moritos, ◦ zarrapote,
◦ gordolobo loco, ◦ namorao, ◦ zarrapotes,
◦ gordolobo seco, ◦ nigueruela, ◦ zarrapotillo
• Català:
◦ bardana, ◦ gafets vermells, ◦ llapassa,
◦ bardanera, ◦ gafets, ◦ llapiso,
◦ catxurros, ◦ gordollobo, ◦ lleparasa,
◦ cospinera, ◦ gossos, ◦ lleperada
◦ curruspín, ◦ gossos, ◦ pampasa,
◦ cuspinera, ◦ llapara, ◦ remolins,
◦ enganxacabells, ◦ llaparada, ◦ repalaca,
◦ enganxadones, ◦ llaparassa, ◦ repalada,
◦ enganxavelles, ◦ llapasa, ◦ repalasa,
◦ gafarot, ◦ llapaser, ◦ repalassa,
• Coreà: ueong (우엉)

• Danès: Burre / Læge burre / Glat burre
• Finlandès: Iso takiainen
• Francès: Bardane, Herbe aux Teigneux, Herbe aux Pouilleux, Teigne, Glouteron,
Choux d’Ânes, Grande bardane/ Bardane commune/ Artichaut / Bardane /
Bardane majeure / Bardane officinale / Graquias / Rhubarbe sauvage / Toques
• Gallec:
◦ amores, ◦ chapizo, ◦ herba dos
◦ apegón, ◦ erba-dos- amores,
◦ arzoa, tinhosos, ◦ herba dos
◦ arzola, ◦ erva-dos- namorados,
◦ bardán, pegamassos, ◦ herba dos
◦ bardana-maior, ◦ furafol, tiñosos,
◦ bardana, ◦ herba das ◦ labaza,
◦ botois, namorados, ◦ lampaza,
◦ carrapito, ◦ herba do costado,
◦ lampazo dos ◦ pegadizos, ◦ pegote,
pegadizos, ◦ pegamás, ◦ pegotes,
◦ lampazo, ◦ pegamasso- ◦ peollos
◦ llabasa, maior,
◦ namorados, ◦ pegamasso,
• Grec: Άρκτιο / Άρκτιο η λάππα

• Hebreu: ‫ לפה‬/ ‫בורדנה לפה‬
• Holandès: Grote klit/ Dokke / Grote klis
• Hongarès: Közönséges bojtorján/ Bojtorján / Keserű lapu / Keserűlapu
bojtorján / Nagy bojtorján
• Islandès: Króklappa/ Krókakollur) / Krókalappa
• Italià: Lappola
• Japonès: Gobo(牛蒡 o ゴボウ) ゴボウ/ ごぼう / ゴボウシ
• Noruec: Klengjegras / Klåteblom / Lungegras / Storborre
• Occità: Estachon, Jaspisson
• Polonès. Łopian większy/ Dziady / Głowacz / Kostropień / Lopian / Lopian
wiekszy / Łopuch / Topień
• Portuguès:
◦ amores, ◦ erva-dos- ◦ lappâo,
◦ arcio, tinhosos, ◦ llampassos,
◦ bardana maior, ◦ gardunha, ◦ orelha de gigante,
◦ bardana ◦ herba do costado, ◦ pegamaça,
ordinaria, ◦ herba dos ◦ pegamaçeira
◦ bardana-maior, namorados, maior,
◦ bardana, ◦ herva dos ◦ pegamaço maior,
◦ erba-dos- pegamaços, ◦ pegamás.
tinhosos, ◦ labaça aguda, ◦ pegamassa,
◦ erva-dos- ◦ lampaso, ◦ pegamasso-
pegamassos, ◦ lapa, maior,
◦ lapas, ◦ pegamasso,
• Rus: Lapuschnik
• Suec: Kardborre / Rodkardborre / Rotkardborre / Stor / Stor kardborre
• Turc: Dulavratotu
• Ucraïnès: Лопу́х вели́кий/ Лопух справжній
• Xinès: 牛蒡/ 牛蒡子 / 荜澄茄 Ta Li Tzu, Niu P’Ang Tzu, Niu Bang Ye (Niu Bang
Gen, Niu Bang Zi); Shu Nien 牛蒡 / fruits: niubangzi 牛蒡子; pinyin: niúpángzi; 牛
蒡 niúbàng
Arctium lappa és una planta bisanual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb
tiges rectes i fortes, lleugerament acanalades a la superfície, de color variada (blanc-
vermell-verd) i recoberta de pèls curts blancs. Fulles basals grans, de 50 per 80 cm,
ovals, cordades, amb els pecíols (els de les fulles basals) de longitud semblant a la del
limbe de les fulles, però no estan buits, però sí que per dalt tenen un canal longitudinal.
Revers de les fulles blanquinós pubescent. Fulles superiors molt menors i més estretes,
alternes, de sabor molt amarg. Blanquinoses i dretes i enrotllades per les vores quan
encara estan per desenvolupar-se. Capítols (unes 110 per planta) de 3-4 cm de diàmetre,
una mica menys alts, gairebé al mateix nivell uns dels altres, en corimbes sobre llargs
peduncles drets, una mica més curts que ells. Bràctees dels involucres glabres, gairebé
sempre del tot verds. (A la var. purpurascens són de el tot purpurines), més llargues que
les flors més altes. Flors lila-rosa, gairebé mai blanques. Aquenis de 6-7 mm amb
costelletes laterals trivials i grànuls irregulars en l'àpex. De mitjana hom calcula que
cada planta en pot produir uns 8200. Tiges i pecíols de les fulles radicals farcits de
medul·la esponjosa. Arrel fibrosa, de fins a 1 m per 2 cm de diàmetre, gris per fora i
blanca per dins. Al trencar-se deixa veure una filagarsa de fibres al voltant del tall. La rel
té sabor una mica picant, dolç, i té textura cruixent. És curiós el nom d’una varietat
descrita com a var. Herkules.
Arctium lappa al món, segons GBIF
Arctium minus al món, segons GBIF
Dins la gran família de les Compostes és fàcil adjudicar aquest gènere a la subfamília de
les Cinarocèfales, perquè les tiges no desprenen llet al trencar-se, i perquè no té flors
ligulades, essent totes tubuliflores i amb l’estil engruixit per sota les seves rames. I dins
la subfamília, la tribu de les Cynarae es distingeix per tenir l’estil dues rames molt curtes
i les flors totes iguals. I dins la tribu, el gènere Arctium es distingeix per tenir un
involucre comú a l’agrupament de flors o capítol, i per estar format el vil·là per pèls
lliures. Ja dins el gènere, Arctium lappa es distingeix per la inflorescència corimbiforme,
formada per inflorescències parcials també corimbiformes, per les bràctees involucrals
totalment verdoses, i pel pecíol de les fulles basals ple.
El terres remogudes, marges d’horts i carreteres de muntanya humida, a vegades

calcaris, centreeuropeus. També es fa a la Xina i als Estats Units. Pels majoristes, ens
arriba en general dels països balcànics, Hongria, Bulgària, i de Polònia. A Catalunya es
pot trobar de 500 a 1500 m snm, a les faldes des Pirineus, almenys al Ripollès i a la
Garrotxa, (i també al Montseny). A Espanya es fa també a la província de Madrid i a la
zona de Mequinensa.
***
Arctium minus (Hill) Bernh.
[1800, Syst. Verz. Pfl. Erfurt : 154] 2n = 36
Arctium minus, segons OTTO WILHEM (Flora von Deutschland, Ósterreich und der Schweitz)
Arctium minus
Arctium minus
Arctium minus
Arctium minus, segons JAN KOPS (Flora Batava)
NOMS POPULARS
Alemany: Kleine Klette,
Anglès: Small Burdock].
Castellà: Lampazo Menor,
Occità: Laparassa, Tiro-pèu
Abunda a la conca mediterrània, en terrenys remoguts una mica humits. Es troba

arreu a Catalunya, si bé escasseja al pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre. A Espanya es
fa arreu però és rara al quadrant SW. Difereix d’Arctium lappa per la inflorescència en
forma de panícula, formada per les inflorescències parcials ordinàriament racemoses,
més o menys allargada, i per les bràctees involucrals més o menys vermelloses a l’àpex,
essent les bràctees internes del capítol vermelloses al llur àpex, i sense que cobreixen les
flors, i sobresortint els àpexs 0.5 cm de vegades; i pel pecíol de les fulles basals més o
menys fistulós, buidat en canal per dalt. De mitjana cada planta pot produir uns 13400
aquenis en uns 300 capítols o infructescències. L’eruga de la petita papallona
Metzneria lapella pot acabar fins amb el 70% dels aquenis de la planta. Es
distingeix també per les fulles, que són bastant més llargues que amples, i pels fruits, de
només 2 cm d'ample com a màxim. (La var. pubens té bràctees una mica recobertes com
d'una teranyina, oberts per dalt, de 2 a 3 cm). Amb les mateixes virtuts que l'espècie
típica, especialment com a depurativa, sudorífica, antitumoral i anticancerígena,
diürètica, pectoral, alterativa, estomacal, i a més com emmenagoga. Conté menys inulina
en la seva arrel (19%).
ALTRES ESPÈCIES SIMILARS
-Arctium balearicum. Corol·la amb glàndules a l’exterior de la gorja. Bràctees internes

de 13 mm. Aquenis de 6 mm. Herbassars humits del mediterrani occidental. Mallorca.
-Arctium edulis. Del Japó. Usada pels macrobiòtics. De rel molt gran però també molt
fràgil.
-Arctium nemorosum. Planta de fins a 2.5 m. Capítols de 3 a 4 cm de diàmetre, en
raïms més o menys allargats, amb peduncles curts que neixen de rames llargues, amb
bràctees glabres de més de 0.5 mm a la base, de color verd vermellós, amb àpex groc.
Pecíol de les fulles radicals, buit en canal per dalt. De terrenys humits de muntanya,
talussos de boscos clars. Centreeuropea. La seva onopordo-picrina és activa contra
Plasmodium falciparum (a 6 microM), Trypanosoma brucei rhodesiense (a 0.4 microM)
-Arctium tomentosum. Bràctees de l'involucre de dues menes, les exteriors ganxudes,
les interiors obtuses rectes, totes recobertes per una espècie de teranyina. Capítols de 2-
3 cm de diàmetre, molt junts a les extremitats de les rames. Flors a vegades blanques.
Fulles radicals amb pecíol farcit de medul·la esponjosa. Terrenys al·luvials, talussos. Est
de França.
CULTIU DE LA BARDANA
Les plantes adultes no suporten el trasplantament, les molt joves de tan sols una o dues
fulles a vegades sí. Les llavors es tracten amb fred (estratificació) abans de posar-les a
germinar en llit calent. El terreny definitiu cal que sigui humit i mig o poc assolellat.
Sembrar-la a finals d’agost és la millor època. Una densitat de 2 plantes per metre
quadrat és acceptable. És millor posar un plàstic negre per evitar competència al sòl amb
males herbes, i fertilitzar en 4 tongades repartides durant l’any. Afegir sals de Coure al
sòl faria que les plantes creixien menys, continguessin menys esterols, però més fenil-
propanoides i més PUFAs. En concret, l’àcid linoleic es podria triplicar.
La varietat japonesa és emprada pels macrobiòtics i en general a la cuina japonesa.
Les plantes podrien infestar-se amb el fong ascomicet Diaporthe/Phomopsis helianthi,
que els provoca necrosis en algunes zones de les fulles i tiges. Prolifera en especial a
temperatures per sobre 22 º C i amb humitat per sobre del 90%. Si plou molt quan
comencen a treure les flors, això facilita la infestació. Com que els fungicides no acaben
de suprimir el fong, el millor és apartar (cremar, enterrar) les plantes afectades, per tal
de salvar les sanes.
Els nervis i el limbe de les fulles poden ser atacats pel virus de l’Alstroemeria X (AlsVX),
un virus d’ARN del gènere Potexviurs i de la família Alphaflexiviridae. Els nervis queden
grocs i la fulla en mosaic. Això almenys passa a Arctium tomentosum als països
escandinaus, però segurament acabarà passant també a A. lappa als països més
meridionals europeus. La planta pot ser atacada també pel virus específic BdMoV, del
grup dels Benyvirus.
Les fulles de la planta poden ser atacades també pel bacteri Erwinia amylovora.
A la rizosfera s’hi poden trobar Cyanobacteria, Actinobacteria, Proteobacteria,
Firmicutes, Bacteroidetes, essent els més presents actinobacteris i ascomicets.
L’eruga de la petita papallona Metzneria lapella (de la família de les Gelechiidae) pot
acabar fins amb el 15% de les llavors. Les larves del dípter Tephritis bardanae poden
atacar el 12 % dels capítols florals, i les de la Cerajocera tussilaginis fins el 65%.
Extractes de la Bardana protegeixen de l’escarabat de a patata, almenys de la seva
voracitat.
HISTÒRIA
En algunes ocasions les fulles eren emprades al teatre grec antic com a màscares pels
personatges per tapar-se la cara. Un foradets deixaven veure els ulls i la boca.
DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava la rel de la bardana en ús extern com emol·lient per
curar úlceres. CARLEMANY al Capitulare de villis vel curtis imperii, ordenà cultivar-la als
monestirs dels seus dominis, amb el nom de “parduna”.
Per NICHOLAS CULPEPER el “burdock” és planta regida per Venus. I creia que això queda
demostrat perquè aplicant la fulla al cap de la dona això fa que la matriu pugi; i,
aplicada a la planta dels peus, fa que la matriu baixi; i, aplicada al llambric, fa que la
matriu es mantingui ben col·locada. La fulla és seca i freda i bona per guarir nafres. La
rel (4 g) presa amb pinyons atura les flegmes amb sang dels pulmons. La fulla
matxucada amb clara d’ou i aplicada a les cremades les cura. El vi de la rel és antídot del
verí de les serps. La rel tendra matxucada amb sal i aplicada les mossegades de gossos
les cura. El vi dels fruits begut durant dues setmanes cura la ciàtica i ajuda a treure les
pedres dels ronyons. El suc de les fulles amb mel cura la cistitis i fa orinar més del
normal. Bullint vinagre, nitrat potàssic, llard i la decocció de les fulles cura les nafres
canceroses.
Recentment l’invent del velcro ha estat inspirat en les ganxos dels infructescències de la
bardana.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA BARDANA
• afrodisíaca • anti-mutagènica
• alexitèrica • antiinflamatòria
• alterativa • antioxidant
• anti-al·lèrgica • antireumàtica
• anti-biofilm (fulla) • antitumoral
• anticancerígena • antitumoral
• antidepressora • antivírica (influenzavirus A)
• antidiabètica • aperitiva
• antídot de Mercuri • astringent
• anti-estrès • bactericida (contra: Gram +,
• antiflogística estafilococs, estreptococs,
• antigotosa pneumococs, Bacillus subtilis,
• anti-lipofuscina Propionibacterum)
• carminativa • hepato-protectora (etanol,
• colagoga tetraclorur de Carboni, Cadmi)
• comestible • hipoglucemiant
• comestible (tiges, rel, en almívar, • immunostimulant
etc.) • inhibidora de l’aldosa-reductasa
• depurativa • inhibidora de la xantina-oxidasa
• desintoxicant (de l’amarant, de • insecticida
l’oli mineral) • laxant suau
• diaforètica /sudorífica • prebiòtica (↑Lactobacillus,
• diürètica (d'àcid úric) ↑Bifidobacteria, ↑Rhodotorula)
• emmenagoga • preventiva de refredats
• emol·lient • protectora estomacal
• espanta-rates (capítols) • refrescant
• estíptica • remineralitzant
• estomacal • tònica capil·lar
• estrogènica • vulnerària.
• fungicida
USOS DE LA BARDANA
[Rel fresca o estabilitzada] • adenitis

• abscessos • amigdalitis (fruits)
• àcid úric • anèmia
• acne • anorèxia
• ansietat • impetigen
• àntrax • indigestions
• arteriosclerosi • infertilitat masculina per diabetis
• artritis de genoll • inflors
• artritis reumàtica • laringitis (fruits)
• aterosclerosi • lepra
• asma • leucèmia K562
• bilirubina alta • macadures
• bronquitis • mal de cap
• cabells que cauen aviat • mal de coll/ gola
• càlculs urinaris • mal de panxa
• calvície • matriu mal col·locada
• catarro • melanoma UACC-62
• ciàtica • mieloma múltiple
• cistitis • menopausa
• còlics nefrítics • mossegades de gossos
• cor amb endocarditis infecciosa i • mussols
coronàries emboçades • nafres (canceroses)
• cremades • nefropatia diabètica (amb
• dermatitis (atòpica, etc.) Astragalus membranaceus)
• diabetis 2 • obesitat (fruits, arrel)
• dolor d'articulacions • picades d’insectes
• èczema escamós • picades de serps
• edemes • picors
• endodòncies (amb Aloe vera) • pigues
• erupcions cutànies • pirosi (cor agre)
• escarlatina • poagre
• escròfules • psoriasi
• faringitis (fruits) • pulmonia
• fibrosis cardíaca • restrenyiment
• fibrosis oral submucosa per • reuma
mastegar nou d’areca • ronquera
• furóncols • seborrea al cap
• galindons (amb clau) • sífilis
• galteres • tinya
• gastritis • tos
• gonorrea • tuberculosi en tumors / glàndules
• gota • tuberculosis
• grip • tumor de melsa
• hemorroides • tumors
• hemorroides • úlceres
• herpes simple • ulls de poll (amb clau)
• hibridoma MH60 • ulls inflamats
• hidropesies • urèmia
• hiperglucèmia • urticària
• hipoglucèmia • varicel·la
• icterícia • virus: influenzavirus A, PCV2,
• ictiosi HSVa, HSV-2, ADV-3, ADV-11.
[Capítols] -càncer d’estómac (KATO III)

-espanta les rates (tap a les entrades -càncer de fetge (HepG2)
de llurs habitacles) -càncer de mama MCF-7 (ER/PR-),
-càlculs a la vesícula biliar i/o urinaris MDA231 (ER/PR+) (amb curcumina i
-càncer de còlon (HT-29) EGCG)
-càncer d’ovaris OVCAR-3, SKOV3 -cremades (amb clara d’ou)
-càncer de pàncrees PANC-1 i refractari -diürètiques
a gemcitabina -dolors articulars
-càncer de pròstata PC-3 -febre nens (fulles escalfades i untades
-càncer de pulmó A459, NCI-H460 amb llard aplicades al cap)
-càncer de ronyó 786-O -ferides (cara abaxial sense pèls)
-cansament físic/falta d’agilitat -furóncols (+ llard)
(preventiu) -hemorroides (bafs)
-ciàtica (UI, en vi) -higiene anal
-esclerosis múltiple -llagrimals emboçats (UE)
-herpes HSV-1 -mossegades de gossos
-jocs infantils (llufes) -nafres canceroses (vi de fulles +
-mal de panxa (capítols fregits en llard vinagre + llard + nitrat potàssic)
UE) -nafres velles
-pell envellida/ arrugada -màscares (personatges de la comèdia
-prostatitis (amb curcumina i te) grega)
-Schistosoma mansoni -mossegades de gossos rabiosos (+sal)
-SIDA -pell envellida amb arrugues i taques
-virus influenza A [arctiïna, (↓elastasa, ↓tirosinasa)
arctigenina] -picades d’escurçons
-picades d’escorpins
-picades de plantes verinoses
-Plasmodium falciparum
[Fulless tendres fresques] UE -pulmonia
-acaloraments -retina envellida/degeneració macular
-acne -reuma (fulles macerades en vinagre,
-al·lèrgies a la pell UE)
-arterioesclerosis -Salmonella typhimurinum
-artritis -Trypanosoma brucei rhodesiense
-cistitis UI
-úlcera d’estómac
TOXICIAT/ FALSIFICACIONS
La planta tendra és molt amargant i per això pot provocar nàusees. La rel seca i
emmagatzemada durant mesos perd propietats gairebé del tot. Per precaució, els menors,
embarassades i mares que donin el pit, potser més val que no prenguin Bardana,
especialment si hi ha al·lèrgia a altres compostes. De tota manera la dosis diària
d’arctigenina no hauria de sobrepassar els 12 mg/Kg, almenys en tractaments de més
d’un me. Dosi superiors (triples) provoquen necrosi al septe cardíac i infiltració
limfocitària en aquesta part del cor i als ronyons, pròstata, pàncrees i fetge, amb sengles
necrosis concomitants; i també provoquen atròfia als testicles, edema pulmonar. En tot
cas, la Bardana pot interferir amb medicació, per exemple, anti-implant, ja que inhibeix
el citocrom CYP3A4. L’arctigenina incrementa l’apoptosis en especial a les cèl·lules
tubulars, el Bcl-2, Bax, TUNEL, caspasa-3 fragmentada i caspasa-9 fragmentada. Així
que el pre-tractament amb arctigenina agreuja les lesions renals per isquèmia.
Alguna vegada es va confondre amb la rel de Belladona, i això provocà mel 1981 unes
quantes morts entre els consumidors que creien prendre Bardana i estaven prenent
Belladona. Molts cops es substitueix per rel de Cynara scolymus. Cap de las dues plantes
tenen a les arrels la des-filatura tan típica de la Bardana autèntica que es palesa als
talls. Hi ha sempre com una llanositat, no molt abundant però ben palesa.
A la Xina s’ha donat el cas de falsificar els fruits triturats (pols) de Bardana per Arctium
tomentosum, Onopordum acanthium, Silybum marianum, Saussurea costus, Amorpha
fruticosa.
PREPARATS AMB BARDANA
• Decocció de fruits o de rel: 2 g (3 cops al dia)

• Extracte tou. 200 mg (12- /dia)
• Extracte hidro-alcohòlic fluid.
• Fulla escalfada al forn aplicada a la pell.
• Homeopatia.
• Infusió.
• Oli.
• Pols. 350 mg /3 cops al dia.
• Pomada amb llard.
• Rel tendra.
• Tintura: 8-12 mL /3 cops al dia.
• Vinagre. Fulles macerades en vinagre, contra el reuma
CUINAR AMB BARDANA

La duresa de la rel harmonitza bé amb carn de porc a la sopa de miso («tonjiru») i
«takikomi gohan» (un estil japonès del «pilaf»). Un plat japonès popular és el «kinpira
gobò», en juliana o ratllat les arrels de bardana i de pastanaga, i estofant-ho amb salsa
de soja, sucre, «mirin» i/o sake, i oli de sèsam. Una altra és la bardana «makizushi»
(sushi enrotllat ple d'arrel de bardana en escabetx). La rel de bardana és sovint acolorida
artificialment de taronja per assemblar-se a una pastanaga. El «gobò» també es pot
trobar com un aperitiu fregit similar, en sabor i textura, a les patates fregides, i s'utilitza
en ocasions com un ingredient en el tipus de plats tempura. Les tiges i les pecíols de la
planta es couen i tenen un sabor semblant al de les carxofes.
BARREGES
• Antimutagènica (almenys envers la mitomicina): tintura composta de Bardana +

Dent de Lleó + Agrassó (Berberis vulgaris)
• Cosmètics
• «ESSIAC tea»: fórmula de RENÉ M. CAISSE presa dels indis canadencs Ojibwa
(Chippewa): Arctium lappa (rel) + Rumex acetosa (planta) + Ulmus fulva (escorça)
+ Rheum palmatum (rel)
• Antireumàtic (d’Echo): Bardana + Farigola + Roselles (Papaver rhoeas) + Xicoira
(Cichorium intybus)
• EPOC/pulmó de fumador: Bardana + Plantatge + Cua de Cavall + Mikania
glomerata [del Brasil]
• Hipertensió: Bardana + Ortiga + Tarongina (Melissa)
• Tònic muscular (d’Urdués): Bardana + rel de Genciana groga + Fonoll + Tarongina.
• Vi de fulles + vinagre + mantega + nitrat potàssic: nafres velles canceroses
• Xampús
VETERINÀRIA
Gossos: sarna, alopècia, depurativa, mossegades d’altres gossos (fulles matxucades)

Mastitis: bardana (+ milfulles + salze + Galium aparine + Teucrium scorodonia).
Paràsits interns i externs.
Peixos (Carassius auratus): l’extracte de fruits de Bardana els ajuda a deslliurar-se del
paràsit branquial Dactylogyrus intermedius. En concret l’arctigenina a 0.60 mg/L ja té
una EC50 En comparació, el mebendazol requereix el doble de concentració.
Porcs: l’arctigenina els augmenta les defenses contra el virus PCV2., amb una potència
similar a la de la ribovirina.
Reuma en cavalls: bardana + api + consolda + créixens+ salze + julivert + romaní +
Primula veris
Reuma en ovelles: bardana + api + consolda + julivert + freixe
Vaques: tos
Bardana crua
Valor nutricional per cada 100 g de rel
Energia 72 Kcal 302 KJ
• Sucres 2.9
Grasses 0.15 g
Proteïnes 1.53 g
Tiamina (vit. B1) 0.01 mg (1%)
Riboflavina (vit. B2) 0.03 mg (2%)
Niacina (vit. B3) 0.3 mg (2%)
Àcid pantotènic (vit. B5) 0.321 mg (6%)
Vitamina B6 0.24 mg (18%)
Vitamina C 3 mg (5%)
Vitamina E 0.38 mg (3%)
Vitamina K 1.6 μg (2%)
Calci 41 mg (4%)
Ferro 0.8 mg (6%)
Magnesi 38 mg (10%)
Fòsfor 51 mg (7%)
Potassi 308 mg (7%)
Sodi 5 mg (0%)
Zinc 0.33 mg (3%)
PRINCIPIS ACTIUS DE LA BARDANA

Nota: enlloc d’infructescències es posa “fruits”
• (4E,6E,12E)-4,6,12-tetradecadièn- • (4E,6E)-4,6-tetradecadièn-
8,10,12-triín-1,3-diïl-diacetat, 8,10,12-triín-1,3-diïl-diacetat,
• (4E,6Z,12E)-4,6,12-tetradecadièn- • àcid 1,5-dicafeoïl-3-succinoïl-4-
8,10,12-triín-1,3-diïl-diacetat dimaloïl-quínic
• (4E,6Z)-4,6-tetradecadièn- • àcid 1,5-dicafeoïl-3-succinoïl-quínic
8,10,12-triín- • àcid 1,5-dicafeoïl-3,4-disuccinoïl-
• 1-hepatdecè quínic
• 1-tridecèn-3,5,7,9,11-pentadiè (en • àcid 1,5-dicafeoïl-4-fumaroïl-quínic
arrel) • àcid 1,5-dicafeoïl-4-maloïl-quínic
• 1,3,diïl-diacetat, • àcid 1,5-dicafeoïl-4-succinoïl-quínic
• 1,11-tridecadièn-3,5,7,9-tetraïna, • àcid 2-metil-butíric (en arrel)
• 1,11-tridecadièn, • àcid 2-metil-propiònic (en arrel)
• 1,3,1,1,-tridecatriè, • àcid 3-metil-butanoic
• 2-heptanona • àcid 3-succinoïl-4,5-dicafeoïl-quínic
• 2-metoxi-3-metil-pirazina (en • àcid 3,4-dicafeoïl-5-succinoïl-quínic
arrel) • àcid 3,4-dicafeoïl-quínic (fruits
• 3-alfa-acetoxi-hop-22(29)-è • àcid 4,5-dicafeoïl-quínic (fruits)
• 3-alfa-hidroxi-lanostà-5,15-diè • àcid acètic,
• 3-O-demetil-arctigenina (fruits • àcid alfa-guanidín-N-butíric,
fermentats) • àcid àrctic,
• 3,3’-di-O-demetil-4’-dehidroxi- • àcid arctigènic
arctigenina (gfruits fermentats) • àcid ascòrbic (=vitamina C) 30-5.250
• 3,3’,4’-tri-O-demetil-arctigenina ppm en arrel,
(fruits fermentats) • àcid aspàrtic 1.770-8.850 ppm en
• 3,5,7,9-tetraí, arrel,
• 5,7,9-trií, • àcid benzoic
• 5’-(1-propinil)-2,2’-bi-tienil-5-il, • àcid butíric,
• 7,8-didehidro-arctigenina • àcid cafeic 2.500 ppm en arrel, (fulla)
• (7R, 8S)-dihidro-dehidro- • àcid clorogènic, en arrel, (fulla)(fruits)
diconiferil alcohol-7'-oxo-4-O-beta-D- • àcid còstic (en arrel)
glucopiranòsid [fruits] • àcid dicafeoïl-dimaloïl-quínic
• (7S, 8R)-4,7,9,9'-tetrahidroxi-3,3'- • àcid esteàric,
dimetoxi-8-O-4'-neolignan-9'-O-beta-d- • àcid fòrmic
apiofuranosil-(1 → 6)-O-beta-D- • àcid fosfòric
glucopiranòsid [fruits] • àcid gamma-amino-butíric (en arrel)
• (7'S, 8'R, 8S)-4,4',9'-trihidroxi- • àcid gamma-guanidín-N-butíric 25
3,3'-dimetoxi-7',9-epoxi-lignan-7-oxo-4- ppm en arrel,
O-beta-D-glucopyranòsid [fruits] • àcid glutàmic 0.1-0.8 % en arrel,
• (8R)-4,9,9'-trihidroxi-3,3'- • àcid iso-clorogènic, en fulles,
dimetoxi-7-oxo-8-O-4'-neolignan-4-O- • àcid iso-valeriànic,
beta-D-glucopiranòsid [fruits] • àcid lapàuric,
• àcid làuric (en arrel)
• acetaldehid • àcid linoleic 10-12 % en fruits,
• acetat d’arctinona, • àcid linolènic 0.6-0.7 % en fruits,
• àcid 1-fumaroïl-3,5-dicafeoïl-4- • àcid mirístic,
succinoïl-quínic • àcid oleic 3-3.6 % en fruits,
• àcid 1-succinoïl-3,4-dicafeoïl-quínic • àcid p-cumàric (fulles)
• àcid 1,3-dicafeoïl-5-fumaroïl-quínic • àcid palmític 1-1.2 % en fruits,
• àcid 1,3-O-dicafeoïl-quínic • àcid propiònic,
• àcid 1,3,5-tricafeoöil-4-succinoïl-quínic • acid quínic 4,5-O-dicafeoïl-1-O-[4-
• àcid 1,4-dicafeoïl-3-maloïl-quínic metil-èster de l’àcid màlic] (en arrels)
• àcid 1,5-di-O-cafeoïl-4-O-maloïl-quínic • àcid silícic
• àcid 1,5-dicafeoïl-3-fumaroïl-4- • àcid tànic
succinoïl-quínic • àcid tíglic,
• àcid 1,5-dicafeoïl-3-maloïl-quínic • àcid ursòlic
• àcid 1,5-dicafeoïl-3-O-(4-metilèster de • alanina 250-1.250 ppm en arrel
l’àcid quínic) • alcohol iso-butílic
• alfa-amirina (fulla)
• alfa-amirina-acetat • dihidro-aplotaxè (en arrel)
• alfa-guaiè • dehidro-vomifoliol (fulles)
• Alumini 231 ppm en arrel, • eremofil·lè, en fulles,
• amargants (lappatina, guaianòlids, • Estany 21 ppm en arrel,
dehidro-costolactona, 11,13-dihidro- • esterols, 200 ppm en arrel,
dehidro-costolactona), • estigmasterol, en arrel,
• aplotaxè (en arrel) • etilamina
• arcti-dilactona • fenil-acetaldehid (en arrel)
• arcti-fenol-glicòsid A (fruits) • fenil-alanina 330-1.650 ppm en
• arctigenina (fruits, arrel, fulles) arrel,
• arctigenina-4-b-D-glucopiranòsid, • Ferro 8-1.470 ppm en arrel,
• arctigenina (en fruit) =(3R-trans)-4- • fibra 2-9% en arrel; 2-10 % en
[(3,4-dimetoxi-fenil)metil]-3-[(4-hidroxi- arrel;
3-metoxi-fenil)metil]-4,5-dihidro-furan- • fistosterols, en arrel,
2(3H)-ona} • fitol (fulla)
• artignan D • fitosterina,
• arctignan E • fitosterol (en arrel)
• arctiïna (lignà)(fruits, arrel, fulles) • flavonoides: luteolina (fulles);
• arctinal, quercetina (fulles); quercetol (en
• arctinol, arrels); rutina (fulles), rutòsid (en
• arctinona, arrels)
• arctiol, en fulles, • formaldehid
• arctiopicrina (en fulles i arrels) • fosfats,
• arcti-sesqui-neolignà B (fruits) • Fòsfor 510-4.370 ppm en arrel,
• arginina 1050-5.250 ppm en arrel, • frcutan-1-exo-hidrolasa
• aspartil-endopeptidasa (flors) • fructana 4600Da →1)-Fru-(2→,
• atropina (en arrel) Fru-(2→ & Glc-(1→
• benedictinòlid, • fructofuranan d’inulina
• benzaldehid (en arrel) • fructosa
• beta-amirina (fulla) • fukinanòlid, en fulles,
• beta-amirina-acetat • fukinona, en hojas,
• beta-carotè (en arrel) • germacranòlid (en fruits)
• beta-eudesmol, • glicderol
• beta-elemè (en arrel) • glicina 310-1.550 ppm en arrel,
• beta-sitosterol • glucosa (en arrel)
• Calci 410-8.510 ppm en arrel, • grasses 15-18% en fruits; 0.1-
• cariofil·lè (en arrel) 0.8% en fulles; 0.1-0.8 % en arrel;
• cedrol • guaianòlid (amargant)
• cinarina (fulla) • heptan-1-al (en arrel)
• ciperè (en arrel) • heptadec-1-è (en arrel)
• cisteïna 60-300 ppm en arrel, • heteròsids sulfurats acetilenats
• cistina (en arrel) (àcid arètic, arctinona, arctinol,
• clovè (en arrel)I arctinal),
• cnicinòlid, en fulles, • hex-2-èn-1-al (en arrel)
• Cobalt 120 ppm en arrel, • hidrats de Carboni 21-85 % en
• Coure 29 ppm en arrel, arrel,
• crocina (fulla) • hidrocarburs oleosos,
• Crom 20 ppm en arrel, • histidina 310-1.550 ppm en arrel,
• daucosterol (fruits) • inulina 19-(27-45%)-50 % en
• decan-1-al (en arrel) arrel,
• dehidro-costus-lactona (en arrel) • iso-lappaola (fruits)
• dehidro-fuquinona, • iso-leucina 300-1.500 ppm en
• dehidro-melitensina (fulles) arrel
• dehidro-melitensina-8-(4’-hidroxi- • L-asparagina
metacrilat) (fulles) • lactona dehidrocòstica,
• diarctigenina • lactones sesquiterpèniques
• lapafè-A, • onopodro-picrina (lactona
• lapafè-B, sesquiterpènica) (fulles)
• lapanestina, en llavors, • pectina (pecíols, fulles)
• lappaol-A-tru-H, • pectinesterasa, en fulles,
• lappaol-B • pentadèn-1-è (en arrel)
• lappaol-C (fruits) • pèptid catiònic
• lappaol-E (fruits) LRCDYGRFFASKSLYDPLKKRR
• lappaol F (fruits) • peroxidasa, en fulles,
• lappaola (fruits) • petasitalona, en fulles,
• lappaurina, en llavors • pinoresinol (llavors)
• lariciresinol (llavors) • poliacetilens 10-20 ppm en arrel,
• laucosterol (trideca-1,11-dièn-3,5,7,9-tetraí)
• leucina 320-1.600 ppm en arrel, • polifenol-oxidasa, en fulles, PM
• lignans (fruits): arctigenina, 31.000
arctiïna, matai-resinol, (fruits) • polifenols (3.65 %): àcid cafeic,
iso-lappalol A, lappaol B, lappalol àcid clorogènic, àcid iso-clorogènic
C, lappalol F • poligalacturonasa, en fulles,
• lignina, • Potassi 3.080-16.800 ppm en
• lisina 670-3.350 ppm en arrel, arrel,
• loliòlid • prolina 520-2.600 ppm en arrel,
• lupeol • proteïnes 3-14 % en fulles; 1.5-12
• lupeol-acetat % en arrel,
• luteolina (fulla) • pseudo-taraxasterol
• Magnesi 3.930-5370 ppm en arrel, • pseudo-taraxasterol-acetat
• Manganès 55-60 ppm en arrel, • psi-taraxasterol (en fulles)
• matai-resinol (fruits) • resina (en arrel)
• melitensina (fulles) • riboflavina (=vitamina B2) 0.5-3.4
• Mercuri 1 ppm en arrel, ppm en arrel,
• metil-arctat-B, • seco-iso-lariciresinol (llavors)
• metionina 90-450 ppm en arrel, • Seleni, en arrel,
• midó • serina, en arrel,
• mucílag 5-12 %, • sesquilignans,
• neoarctina A (llavors) • Sílice 225 ppm en arrel,
• niacina (àcid nicotínic) 3-15 ppm • sitosterol, en arrel,
en arrel, • Sodi 50-1.520 ppm en arrel,
• N-tridecà • Sofre
• nitrats (nitrat potàssic) • sulfats,
• act-2-èn-1-al (en arrel) • tanins (derivats de l’àcid cafeic)
• oleamida (en arrels) • taraxasterol-acetat (en fulles)
oli essencial 285 ppm en fulles; 600- • taraxasterol, en fulles,
7.500 ppm en arrel; (0.06 a 0.18%) amb: • tiamina (=vitamina B1) 1-11 ppm
fenil-acetaldehíd, benzaldehíd, 2-alkil en arrel,
(C3-C4-C5)-3-metoxi-pirazines, 2- • tirosina 180-900 ppm en arrel,
metoxi-3-metil-pirazines... • traquelogenina (fruits)
◦ àcid cinàmic • treonina 260-1.300 ppm en arrel,
◦ àcid còstic • trideca-1,11-diè-3,5,7,9-tetraí (en
◦ aplotaxè arrel)
◦ butanal • triden-1-èn-3,5,7,9,11-pentaí (en
◦ clovè arrel)
◦ decanal • triptòfan 60-300 ppm en arrel,
◦ docosà • valina 330-1.650 ppm en arrel,
◦ eicosà • vitamina B1, B2, C
◦ llimonè • xiloglucà (en arrel)
• Zinc 22-39 ppm en arrel.
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA BARDANA
BACTERIS, FONGS, VIRUS. L’activitat antibacteriana està demostrada front a

Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Helicobacter pylori, Klebsiella pneumoaniae,
Propionibacterium, Proteus mirabilis, Pseudomona aeruginosa, Serratia marcescens,
Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Streptoccus mutans.
L’activitat antifúngica front a Aspergillus niger, Aspergillus parasiticus, Candida albicans,
Candida glabrata, Candida tropicalis, Penicillium hirsutum.
Contra els virus de la influenza-A actuen l’arctigenina i l’arctiïna. L’arctigenina també
actua contra el virus HIV-1. I l’àcid cafeic i l’acid clorogènic actuen contra HSVa, HSV-2 i
ADV-3, ADV-11.
CÀNCER. L’arctigenina i els lappaols A i C inhibeixen l’agregació plaquetària i l’extracte

dels fruits (amb aquests principis actius) té acció antitumoral. Almenys l’extracte etanòlic
té activitat anti-proliferativa, pro-apoptòtica, gràcies almenys a l’arctigenina, didehidro-
arctigenina i al matai-resinol. L’arctigenina inhibeix la proliferació cel·lular en carcinoma
hepato-cel·lular humà. I inhibeix la síntesis de HSP70. L’arctiïna inhibeix el creixement
de tumors al còlon (HT-29), fetge (Hep G2), mama (MCF-7), pàncrees, estómac (KATO III),
pulmó (A549, NCI-H460), pròstata (PC-3), ovaris (OVCAR-3, SKOV3), ronyó (786-O) i dels
melanomes (UACC-62) i leucèmies (K562). Inhibeix la ciclina D1. El lappalol F també té
un efecte (major) sobre diverses línies canceroses humanes, i això sense afectar les
cèl·lules sanes. La rel de Bardana a 10 micrograms/mL té el mateix efecte contra càncer
de mama que 5microM de doxorubicina, però sense la sèrie d’efectes col·laterals nocius
de la doxorubicina. A més, l’arctigenina dels fruits de la Bardana inhibeix la migració, la
invasió i la metàstasis en càncer de mama agressius com el MDA-MB-231. Aquest lignà
també redueix l’activitat de la MMP₂ i MMP-9 i les proteïnes de l’heparanasa, a més
d’inhibir l’angiogènesis. L’arctigenina combinada amb la doxorubicina té molt bon efecte
contra el càncer mamari humà MDA-MB-231. La combinació d’ambdues augmenta les
lesions a l’ADN i disminueix la fosforilació del STAT3 i l’expressió del RAD51 i de la
survivina. La combinació provoca mort cel·lular a les cèl·lules canceroses i ho fa
mitjançant la translocació nuclear de l’AIF (apoptosis inducing factor). I per la reducció
del Bcl-2 i Bcl-XL (cel·lular i mitocondrial), així com per l’increment del Bax mitocondrial.
Però no hi participen les caspases 3 i 7. La combinació activa la via de senyals del p38 i
suprimeix la fosforilació i l’expressió de l’Akt i de la kinasa c-Jun N-terminal.
L’arctigenina, a pesar de ser estrogènica, frena el càncer de mama, a més de
l’osteoporosis. L’arctigenina frena la migració induïda pel TPA (12-O-tetradecanoïl-forbol-
13-acetat) per part de les cèl·lules MDA-MB-231 ER- o les MCF-7 ER-. Rebaixa la MMP-9
i regula l’activador plasminogen de la urokinasa (uPA) I inhibeix l’activació del Akt, NF-
kappa-B i MAPK (ERK1/2 i& JNK1/2). L’arctigenina atura el cicle cel·lular a G0/G1
frenant l’expressió proteica de NPAT, I això ho fa per al via de la supressió de la ciclina
E/CDK2 o de la ciclina H/CDK7. L’apoptosis és induïda a través de la modulació de la
via relacionada amb l’Akt-1. Això en adenocarcinoma de pulmó.
En càncer colo-rectal CT-26, els fruits de la Bardana poden i inhibir la progressió, la
metàstasis, el creixement cel·lular, la transició eptiteli-mesènquima, la migració i la
capacitat invasora de les cèl·lules canceroses. Aturen el cicle cel·lular per via intrínseca i
extrínseca. Incrementen l’expressió de l’E-cadherina i abaixen la de la N-cadherina.
Inhibeixen la MMP-9 per activació d’AMPK. En càncer de còlon CaCo2, els lignans de la
Bardana combaten la resistència a la quimioteràpia (doxorubicina). L’arctiïna inhibeix la
fosforilació del STAT3 al residu 705 de tirosina i potencia l’apoptosis induïda pel
bortezomib i l’angiogènesi a les cèl·lules del mieloma múltiple humà. L’arctiïna també
suprimeix la fosforilació del Src i l’activació de JAKs ½ (Janus activated kinases). Per
altra banda estimula l’ARNm i el nivell proteic de la tirosina fosfatasa èpsilon. Però
l’arctiïna no pot reverir l’activació de la STAT3e induïda per IL-6 en cèl·lules U266
desproveïdes de sèrum, o en medi de cultiu complet a les cèl·lules RPMI8226 o MM.1S.
L’arctiïna suprimeix la proliferació, atura el cicle en G2/M i indueix apoptosi a les U266.
Però la paralització de la proteïna-tirosina-fosfatasa prevé la fragmentació del PARP i
l’activació de la caspasa-3 (induïda per l’arctiïna). L’arctiïna és citotòxica envers les
cèl·lules de mieloma múltiple però no envers les cèl·lules sanguínies perifèriques mono-
nucleades. L’arctiïna frena diversos oncogens regulats per la STAT3, però la inducció de
l’apoptosi és anul·lada al transfectar pMXs-STAT3 fibroblasts embrionaris. A més
potencia l’efecte antitumoral del bortezomib a les U266. L’arctigenina propicia l’activitat
citotòxica del cisplatí en càncer de còlon SW480, SW620, activant l’autofàgia, la caspasa-
3, la caspasa-9, i promovent l’expressió del p65 i LC3-II, però inhibeix l’expressió de LC3-
I. L’arctigenina i el lappaol C tenen molt efecte contra el càncer de pàncrees PAC-1 (IC50
2 i 4 microM, respectivament). Hom suposa que el grup 3-OH-4-MeO-fenil en psoició 2
de l’anell gamma-butirolactona és el més actiu contra el PANC-1, a més d’uns substitut
en posició 3 menys polar o el mateix anell de butiro-lactona. Al carcinoma hepato-
cel·lular (Hep G2, SMMC 7721) l’arctigenina atenua la metàstasis i ho fa inhibint la
transició d’epiteli a mesènquima, mitjançant la supressió de la via de senyals Wnt/beta-
catenina dependent de GSK3-beta. El gens diana de la beta-catenina inclouen c-Myc,
ciclina D1, MMP-9, ZO-1. El lappaol F atura el cicle cel·lular en G1/G2, indueix el p21 i
el p27 il ciclina B1 i la CDK1. Activa l’apoptosis en nombroses línies cel·lulars
canceroses, sense gairebé afectar cèl·lules sanes. L’arctigenina indueix l’apoptosis a les
cèl·lules de limfoma d’efusió primària (PEL) en condicions de privació de glucosa. Aquest
limfoma i el sarcoma de Kaposi són provocats per herpes-virus KSHV. El PEL és un
limfoma no-Hodgkin de cèl·lules B, i sol afectar persones immunodeficients, afectats per
la sida o amb tractament immunosupressor després d’un implant. L’arctigenina inhibeix
la proliferació de les cèl·lules del PEL amb privació de glucosa. Fa abaixar els nivells
d’ATP, trenca la membrana mitocondrial i desencadena l’apoptosis per la caspasa-9,
sempre en condicions de poca glucosa. L’arctigenina suprimeix la via p38MAPK i la ERK,
inhibint la fosforilació. Però l’arctigenina no afecta la replicació del virus KSHV a les
cèl·lules PEL. L’arctigenina inhibeix el STAT3 i potencialment cura el càncer de mama
triple-negatiu, que és un dels més agressius. Fa minvar la proliferació, indueix
l’apoptosis Inhibeix el lligam del STAT3 a l’ADN genòmic per disrupció del pont d’H que
lliga l’ADN amb el STAT3. A més actua amb sinergia amb taxoterè. La 7,8-didehidro-
arctigenina, junt amb l’arctigenina i el matai-resinol es troben a l’extracte fet amb etanol
dels fruits de la Bardana i actuen contra l’hibridoma MH60 amb una IC50 de només 1
microM. L’activitat anti-proliferativa envers les cèl·lules B de l’hibridoma es palesa per
l’apoptosis. Eggertella sp. produeix a partir d’arctigenina 3’-desmetil-4’-dehidroxi-
arctigenina, que té un efecte inhibidor sobre les línies cel·lulars HCT116 (de càncer de
còlon) i MDA-MB-231 (de càncer de mama). El bacteri Blautia sp. converteix l’arctiïna en
3’-desmetil-arctigenina. Es troba a l’intestí humà. I el seu producte almenys és un potent
antioxidant. L’arctigenina actua contra el càncer d’ovaris OVCAR3, SKOV3. L’arctigenina
inhibeix la proliferació cel·lular d’aquestes línies. Les cèl·lules tenen fins a 6 vegades més
apoptosis respecte les no afectades per l’arctigenina. L’arctigenina inhibeix la fosforilació
del STAT3 i l’expressió de al survivina i de iNOS. L’arctigenina inhibeix l proliferació i
indueix l’apoptosis dependent de la caspasa-3 suprimint la via de senyals
iNOS/NO/STAT3/survivina. La L-asparagina de la rel de Bardana inhibeix el creixement
tumoral, la metàstasis i ho faria amb sinergia amb ciclo-fosfà, reduint inclús els efectes
col·laterals nocius d’aquest. L’arctigenina (1 microM) combinada amb curcumina 7
microM) i EGCG (40 microM) del te verd, és eficaç contra càncer de mama (MCF-7) i
contra càncer de pròstata (LNCaP). Així s’aconsegueix més apoptosis i una aturada del
cicle en G0/G1 més potent i un increment major de la ràtio Nax/Bcl2, i una frenada
més gran de les vies d’activació del NF-kappa-B, PI3K/Akt i STAT3. L’arctiïna dels fruits
de la Bardana (100 mg/Kg) protegeix bastant de la carcinogènesis mamària provocada
per 2-amino-1-metil-6-fenil-imidazo[4,5-f]-quinoxalina (PhIP), o del càncer de fetge
provocat per 2-amino-3,8-dimetil-imidazo[4,5-f]-quinoxalina (MelQx) o per dietil-
nitrosamina. També fa disminuir el nombre de criptes aberrants al còlon. La beta-
glucosidasa ajuda a transformar l’arctiïna en arctigenina. Aquest i altres productes de
fermentació dels fruits de la Bardana rebaixen la viabilitat cel·lular de les cèl·lules
canceroses HCC827GR (de pulmó resistent al gefitinib) i DLD1 (de còlon) un 40 i un
35% respectivament. Aquest productes també rebaixen la capacitat d’ancoratge de les
cèl·lules canceroses i hi activen l’apoptosis.
CÒLON. L’arctigenina del fruits de la Bardana frena la colitis provocada per sulfat sòdic
de dextrà. In vitro, l’arctigenina inhibeix molt la diferenciació de les cèl·lules Th17 a partir
de les T verges, i inhibeix una mica la diferenciació de les Th1, la qual cosa va
acompanyada de la reducció de la fosforilació del STAT3 i STAT4, respectivament.
L’arctigenina suprimeix la via mTORC1 a les cèl·lules T, la qual cosa queda palesa per la
frenada de la fosforilació dels gens p70SK i RPS6. També és capaç d’inhibir l’activitat del
mTORC1 gràcies al raptor dissociatiu a partir del mTOR. L’arctigenina millora el còlon
afectat per colitis i ho fa a través de la frenada de al diferenciació de les Th1 i Th17 per la
via del mTORC1. La pols de Bardana fermentada per Aspergillus awamori incrementa la
IgA i les mucines al còlon i hi redueix l’àcid litocòlic (un factor de risc pel càncer) i actua
com a prebiòtic incrementant la presència de Bifidobacterium, lactats, acetats,
propionats i butirats. I disminuint la presència d’àcid deoxi-còlic (un altre factor de risc
pel càncer de còlon) i la massa de teixit adipós peri-renl. A la llarga redueix l’obesitat. La
incubació anaeròbica de l’arctiïna amb matèria fecal humana dona lloc a una sèrie de
compostos, i entre ells el (2R,3R)-2-(3’-hidroxi-benzil)-3-(3’’,4’’-dihidroxi-benzil)-butiro-
lactona té una acció antiproliferativa marcada contra les cèl·lules de càncer de mama
MCF-7 humà i a 10 microM té acció inhibitòria sobre la proliferació mediada per
estradiol.
DIABETIS. L’activitat hipoglucemiant de l’arrel pot ser deguda a la inulina, el beta-

sitosterol, l’arctigenina i l’artiïna, així com a l’àcid clorogènic així com a l’àcid cafeic
L’extracte ric en derivats cafeoïl-quínics també té capacitat hipoglucemiant en diabètics.
Però no en normo-glucèmics. L’extracte de fruits també fa augmentar la insulina i
disminueix la glucèmia en diabètics. En canvi, l’extracte de fulles pot agreujar la
diabetis. Sembla adient la rel en diabetis del tipus 2, ja que disminueix la pressió
arterial, el colesterol (total i LDL) i els triglicèrids. Els polisacàrids de la Bardana regulen
el metabolisme lipídic a través de la via PKC/NF-kappa-B en diabètics. Rebaixa els
nivells de PKC-alfa, PKC-beta, P-selectina, NF-kappaB i la fosforilació del p65 del NF-
kappa-B. L’arctigeneina redueix la nefropatia diabètica, redueix la glucosa en sang,
l’excreció d’albúmina en orina i la ràtio (a l’orina) albúmina/creatinina, i també redueix
la caspasa-12 als ronyons i bloqueja l’apoptosis a les cèl·lules HK2. Els derivats de l’àcid
dicafeoïl-quínic de l’extracte de l’arrel de la Bardana tenen un efecte anti-hiperglucèmic.
L’ àcid 1,5-di-O-cafeoïl-4-O-maloïl-quínic incrementa als limfòcits L6 la presa de glucosa
i rebaixa la producció de glucosa a partir del glucagó als hepatòcits, i l’activitat allí de la
glucosa-6-fosfatasa. No incrementa la secreció d’insulina al pàncrees (cèl·lules beta de
INS-1). In vivo, incrementa la tolerància a la glucosa tant després d’una introducció
intra-peritoneal com oral subcrònica. L’arctigenina fa que els músculs prenguin més
glucosa i inhibeix la gluco-neogènesis al fetge i la lipogènesis, reduint la respiració
mitocondrial allí tot induint l’AMPK. I millora el metabolisme de la glucosa i les grasses
en obesos.
FETGE. La rel de Bardana protegeix el fetge del tetraclorur de Carboni, del paracetamol
i de l’etanol. També del Cadmi i del Plom. Almenys els lignans dels fruits són
responsables d’aquest efecte hepato-protector. La via de desintoxicació principal ha de
ser la de modular la kinasa B/Akt/gluco-sintasa-kinasa (GSK-3beta). La Bardana millora
els paràmetres hepàtics IL_1beta, caspasa-3, NO, LPO, fragmentació de l’ADN, proteïna C
reactiva, TNF-alfa, fosforilació d’Akt i GSK-3beta. Activant la via Akt/GSK-3beta
antioxidant la Bardana aconsegueix reverit les desviacions patològiques degudes a la
intoxicació per acetat de Plom. Activa la fosforilació del gen antioxidant Akt i fa minvar la
GSK-3beta. El Plom fa pujar les transaminases , la LDH i fa abaixar les proteïnes,
distorsiona la histologia del parènquima hepàtic, provoca esteatosi, i provoca necrosi
massiva. Al reduir l'esteatosi no alcohòlica, incrementar la SOD i la CAT al fetge, la
Bardana el protegeix de la pre-neoplàsia i hi redueix la proliferació de Ki-67.
L’arctigenina inhibeix l’elevació de ICAM, IL-1beta, IL-6, IL-6sR, IL-7, IL-8, i activa la
PisK/AKT i la AMPK i la fosforilació d’Akt i AMPK per millorar la supervivència cel·lular al
fetge, el metabolisme lipídic, disminuir l’estrès oxidatiu i la inflamació, prevenint
l’esteatosis hepàtica no-alcohòlica. L’arctigenina redueix molt la congestió hepàtica o
hepatitis provocada per la concanavalina A. Disminueix els nivells de transaminases
ALT i AST i redueix la infiltració de CD4 T, NKT i macròfags. I suprimeix la proliferació
limfocitària T que desencadena la IL-10 segregada per macròfags i CD4 T. L’arctigenina
inhibeix la formació de tumors (HepG2, Hep3B).
ICTUS/ CIRCULACIÓ. Quan passa una hemorràgia subaracnoidal s’incrementa la PKB

o Akt a les artèries cerebrals de la zona. L’arctigenina és un antioxidant contra les eNOS
(sintasa de l’òxid nítric endotelial) i l’Akt. L’arctigenina alleuja la inflamació endotelial
(PI3K, PPI3K, Akt, P-Akt). L’arctigenina prevé el vaso-espasme incrementant l’eNOS a la
zona dural per la via de senyals PI3K/Akt i atenua les endotelines. L’extracte de la rel
inhibeix l’aterosclerosi almenys la inicial. Suprimeix l’adhesió promoguda pel TNF-alfa
als monòcits a l’endoteli vascular, i ho fa suprimint la via NF-kappa-B També suprimeix
l’expressió de IL-1beta, IL-6, TNF-alfa i MCP-1 a l’aorta. El fructan i l’aspartat i l’arginina
(més) suprimeixen aquesta adhesió. La rel de la Bardana protegeix la circulació dels
efectes de la dieta hiper-greixosa, tant per la via de reduir la lipidèmia, com sobre tot, per
l’acció antioxidant. L’arctigenina és un lignà fenil-propanoide del grup de les dibenzil-
butiro-lactones i combat la isquèmia de l’ictus o atac de feridura. Inhibeix l’inflamasoma
NLRP3. Disminueix l’àrea infartada i l’edema cerebral, inhibeix la IL-1beta, la IL-18 i
activa el SIRT1 (silent information regulator-1) al cervell. Els fructo-sacàrids de la rel de
Bardana tenen efecte antitrombòtic en artèries. Inhibeixen l'agregació plaquetària,
inhibeixen l’estrès oxidatiu i bloquegen la via de senyals ERK/NF-kappaB. L’arctiïna
protegeix contra la hipertròfia cardíaca i ho fa per la via MAPKs i AKT i suprimeix la
fibrosis cardíaca per acumulació de col·lagen. Inhibeix l’activació de MAPKs i Akt. I
atenua la hipertròfia dels miòcits provocada per fenil-efrina. L’àcid 1,5-dicafeoïl-3-O-(4-
metil-èster de l’àcid quínic) té efecte neuroprotector en cas d’isquèmia cerebral. Redueix
la zona infartada per oclusió arterial passatgera, abaixa el MDA i els nivells de GSHPx i
NOS. Fa pujar els nivells de Bcl-2, Nfkappa-B1(p50) i abaixa els de PARP, caspasa-3, NF-
kappaB1(p105), ERK1/2, p38, Akt, i Bax. L’arctigenina a 50 mg/Kg redueix la pressió
sanguínia i ho fa modulant l’expressió de la NO-sintasa i de la NADPH-oxidasa en
hipertensos. L’arctigenina redueix la pressió sistòlica i millora la funció endotelial,
redueix els nivells de tromboxà B2 en plasma i d’anió superòxid a l’aorta toràcica.
Incrementa la producció de NO i estimula la fosforilació de l’Akt i eNOS (Ser 1177), i
inhibeix l’expressió de la NADPH-oxidasa a l’aorta toràcica. L’arctigenina prevé el
desenvolupament de l’aterosclerosis. Accelera l’eflux d’apolipoproteïna A-I i HDL-
colesterol. Estimula l’expressió d’ABCA1 (ATP binding cassette transporter A1), d’ABCG1 i
d’apoE, tant a nivell d’ARNm com proteic. També eleva l’expressió del PPAR-gamma i
LXR-alfa al fetge. En resum, l’arctigenina promou l’eflux de colesterol als macròfags THP-
1 carregats amb ox-LDL i ho fa a través de l’estimulació d’ABCA1, ABCG1 i apoE, la qual
cosa depèn de l’expressió augmentada del PPAR-gamma i LXR-alfa (liver X-receptor
alpha).
INFLAMACIÓ. L'efecte carronyaire de radicals lliures de la fructana i altres principis

actius de la bardana són responsables a més de la inhibició de la beta-oxidació lipídica,
de la inhibició de processos oxidatius al fetge i d’inflamació arreu del cos. A l’inhibir
l’expressió de les iNOS i la producció de NO, del NF-kappaB, de la IL-1bte, IL-6,
disminueix la inflamació. L’extracte butanòlic inhibeix també la via de senyals MAPK (en
esplenòcits) i inhibeix la degranulació las mastòcits activats per antígens. Als macròfags
RAW264.7 el lappaol F o la diarctigenina de les llavors inhibeixen la producció de NO
(estimulada per LPS). La diarctigenina inhibeix l’expressió de PGE2, IL-6 i el NF-kappaB.
L’arctiïna inhibeix també la resposta inflamatòria, disminueix la proliferació limfocitària
T i B (estimulada per la concanavalina), i l’expressió de IL-2, i de IFN-gamma (en
limfòcits T humans). L’onopordo-picrina redueix la colitis (induïda per TNBS). L’extracte
dels fruits també redueix la colitis (provocada aper sulfat de dextrà). La inulina, l’àcid
clorogènic i l’arctigenina semblen els principis actius més potents responsables de la
inhibició de la colitis. En pacients amb artritis la rel de Bardana a la llarga fa disminuir
els nivells de proteïna C reactiva, IL-6, MDA, i augmentar la SOD. L’extracte amb CO2
supercrític rebaixa l’expressió del Complement. L'extracte etanòlic de Bardana protegeix
els testicles de l’estrès oxidatiu, per exemple, degut a Cadmi o a diabetis. La Bardana
inhibeix la secreció de IL-1beta pels macròfags derivats del moll de l’os activat per
l’inflamasoma NLRP3. La Bardana suprimeix l’activitat de l’ATPasa al NLRP3 purificat i
redueix les ROS mitocondrials generades durant l’activació del NLRP3. També redueix
l’increment de la IL-1bet induït per LPS en peritonitis. Els fruits fermentats de la
Bardana inhibeixen l’al·lèrgia. Inhibeixen una mica l’alliberament de beta-
hexosaminidasa (si no estan gaire fermentats) però la suprimeixen del tot si ho estan
molt. Aleshores suprimeixen també la producció de TNF-alfa i PGE2, de manera
proporcional a les dosi. (IC50 entre 30 i 45 micrograms/mL). També inhibeixen la
fosforilació de Lyn, Fyn i Syk, involucrats a la via de senyals Fc-èpsilon-RI, la de la
fosfoinositil-fosfolipasa C i PKC delta, associades al procés de degranulació i a ERK1/2,
KNK, p38 i Akt. També finalment suprimeixen la fosforilació de la fosfolipasa A2 al
citosol, però no l’expressió de la COX-2. El que hi ha molt més als fruits fermentats (x6)
és l’arctigenina, en canvi hi ha menys (50%) glucòsid d’arctigenina, i arctiïna que als
fruits sense fermentar. L’arctigenina actua, doncs com anti-al·lèrgica. L’oleamida atenua
la secreció d’histamina i la producció de TNF-alfa i IL-4 a les cèl·lules tractades amb PMA
L’oleamida suprimeix la via mediada per Fc-èpsilon-RI-tirosina-kinasa Lyn, JNK/SPAK i
p38-MAPKs. En resum, inhibeix l’al·lèrgia. L’arctigenina inhibeix la proliferació de
limfòcits T (humans) activada per anti-CD3/CD28 Ab. I això no és pas degut a un efecte
citotòxic. El que passa és que suprimeix la producció de IL-2, IFN-gamma i l’expressió
genètica mediada per NF-AT. L’arctigenina suprimeix la producció de NO desencadenada
per LPS, i també disminueix la IL-6, TNF-alfa, però sembla que no afecta a l’expressió de
la COX-1 o la COX-2. La diarctigenina de la rel de Bardana frena l'expressió dels gens de
transcripció i inflamatoris induïts per zymosan mitjançant la supressió de la capacitat de
l’ADN d’adherir-se al NF-kappa-B als macròfags. L‘arctigenina promou l’acumulació de
myeloid-derived suppressor cells (MDSC) i axiò fa que la inflamació es vagi rebaixant.
Estimula el miR-127 que té per diana el grup 3’UTR de l’ARNm del factor regulador de
l’IFN (IRF-8). L’arctigenina també estimula la immunosupressió de les MDSC sobre la
polarització dels macròfags i ho fa elevant l’expressió de l’arginasa-1 i la iNOS.
L’arctigenina a menys de 1 mM no danya els limfòcits però frena l’expressió de CD69,
CD25, TNF-alfa, IFN-gamma, IL-2, IL-4, Il-6, IL-10 las limfòcits excitats amb forbol-12-
miristat-13-acetat (PMA)/lonimicina. Al mateix temps l’arctigenina pot inhibir la
proliferació dels limfòcits excitats aturant-los a a fase G0/G1. En resum, l’arctigenina té
un efecte antiinflamatori a través de la modulació de l’activació i proliferació cel·lular i
l’expressió de moltes cito-quines pro-inflamatòries.
NEURONES. En cèl·lules de neuroblastoma PC12 o SH-SY5Y la rel Bardana (extracte

d’acetat d’etil) protegeix del glutamat, de l’aigua oxigenada, de l’etanol i de la isquèmia.
L’arctigenina millora la memòria en ratolins amb Alzheimer, perquè inhibeix la formació
de pèptid beta-amiloide. També contraresta l’efecte de l’escopolamina. Inhibeix l’acetil-
colinesterasa. Pre-tractament amb extracte fet amb etil-acetat de les arrels de Bardana
incrementa la viabilitat de cèl·lules PC12 quan després són atacades per glutamat.
L’extracte actua com un gran antioxidant, augmentant la SOD, GSH-Px, el potencial de
membrana mitocondrial, , i reduint la formació de ROS, i la producció de LDH. L’extracte
augmenta la ràtio Bcl2/Bax, inhibeix l’augment de caspasa-3 i l’alliberament al citosol de
citocrom C, la fosforilació del p38, JNK (c-Jun terminal kinase) i ERK ½ (extracellular
signal-regulated kinase). L’arctigenina de les llavors de la Bardana millora la memòria
quan aquestes és deficitària. Inhibeix l’acetil-colinesterasa i reverteix l‘efecte de
l’escopolamina. L’arctigenina protegeix les neurones dels diabètics i en cas
d’encefalomielitis autoimmune o esclerosis múltiple. L’arctigenina redueix la inflamació i
de la desmielinització I inhibeix les cèl·lules Th1 i Th17 las òrgans perifèrics. Amés,
queden suprimits l’IFN-gama de les Th1, el factor de transcripció ROR-gamma-t En
ratolins les cèl·lules Th17 queden molt inhibides, però els Th1 no s’alteren. L’arctigenina
refrena la diferenciació de les Th17. L’arctigenina activa l’ AMPK i inhibeix el p38
fosforilat, i fa pujar la PPAR-gamma i suprimeix al final el ROR-gamma-t. Per tant, pot
ser un bon tractament contra l’esclerosis múltiple. L’àcid 1,5-dicafeoïl-3-O-(4-metilèster
de l’àcid quínic) té efecte neuroprotector. Incrementa la viabilitat de les cèl·lules SH-
SY5Y, quan són tractades amb 1 nM de N-metil-D-aspartat (NMDA). Inhibeix l’apoptosis
i prevé l’influx de Ca++, puja la ràtio Bcl-2/Bax, atenua l’alliberament de citocrom C,
caspasa-3, caspasa-9, atenua la fosforilació de l’ERK1/2, p38, JNK1/2. Desactiva el
CREB, Akt, GSK-3beta, i activa els receptors amb GluN2B i frena els que tenen GluN2A.
L’arctigenina suavitza l’efecte neurotòxic del Toxoplasma gondi. I evita la depressió
concomitant a la infestació. Això in vitro es palesa amb cèl·lules BV2 i teixit cerebral de
ratolins BALB/c. L’arctigenina atenua l’activació de la micròglia i la neuro-inflamació, i
ho fa per la via del receptor com Toll/NF-kappa-B i del TNF-alfa, i a això segueix la
promoció de l’increment de dopamina i 5-hidroxi-triptamina. I tot això condueix a
l’eliminació de la depressió i a la menor presència del paràsit al cervell. L’acid quínic 4,5-
O-dicafeoïl-1-O-[4-metil-èster de l’àcid màlic] de les arrels de la Bardana protegeix les
neurones del N-metil-D-aspartat (NMDA), pel qual mostra afinitat, i ho fa tot i atenuant
el vessament de LDH el cèl·lules SH-SY5Y exposades al NMDA. El derivat de l’àcid quínic
evita el dany morfològic i l’apoptosis a les neurones i inhibeix l’influx de Ca++, la
generació de ROS intra-cel·lular i la pèrdua de potencial de membrana a la mitocòndria.
També atenua la ràtio Bax/Bcl-2 i l'alliberament de citocrom C i l’expressió de les
caspases 3 i 9.. També frena els receptors de NMDA amb GluN2B i activa els que
contenen GluN2A; i promou la disrupció de nNOS i PSD95 així com activa el CaMK II-
alfa. En definitiva, el
OBESITAT. L’extracte fet amb n-hexà de la rel de la Bardana fa disminuir l’expressió de

la FASN (fatty acid synthase) i inhibeix l’activitat de l’acetil-CoA carboxilasa mitjançant
l’estimulació de l’AMPK a través de la via LKB1. Probablement els principals
responsables d’aquestes accions siguin l’àcid linolènic. El metil-alfa-linoleat i el metil-
oleat.
OSSOS. L’arctigenina dels fruits de la Bardana inhibeix la destrucció òssia al voltant

d’implants de Titani. Inhibeix l’òsteo-clastogènesis induïda per RANKL sense ser
citotòxica i suprimeix l’expressió dels gens marcadors osteoclàstics i la resorció d’hidroxi-
apatita. L’arctigenina suprimeix també el receptor activador del NF-kappa-B, i això és
concomitant amb la inhibició de la translocació nuclear del p65. L’arctigenina inhibeix
l’osteoclastogènesis i ho fa almenys perquè inhibeix l’acció del factor nuclear de les
cèl·lules T activades citoplasmàtic-1 NFATc1 (un factor de transcripció crucial per a
l’òsteo-clastogènsesis). El NFATc1 és activat per la via depenent de la calcineurina i per
al via cel·lular osteoblàstica. L’arctigenina és qui més inhibeix la formació cel·lular
osteoclàstica induïda pel RANKL (receptor activator of NF-kappa-B ligand). En cultius de
macròfags de moll de l’os (de ratolins), per l’activació de la via de la calcineurina.
L’arctigenina suprimeix l’expressió de NFATc1 induïda pel RANKL. L’arctigenina a les
cèl·lules com les òsteo-clàstiques converteix el NFATc1 en una molècula menor que es
transloca al nucli, fins i tot en absència de RANKL. L’arctigenina suprimeix l’activitat
com a reportera de la NFAT-luciferasa (induïda per la ionomicina o pel forbol-12-miristat-
13-acetat) en aquells macròfags. L’arctigenina inhibeix el reclutament de NFACc1 a la
regió promotora del gen diana. L’arctigenina suprimeix la formació de cèl·lules com les
osteoclàstiques. L’arctigenina suprimeix a les cèl·lules com les osteoclàstiques l’activitat
de formar cavitats nen seccions de dentina.
PELL. L’arctiïna estimula la síntesis de col·lagen als fibroblasts i disminueix

l'alliberament de IL-6, TNF-alfa (en monòcits). Els fruits estimulen la síntesis de pro-
col·lagen i estimulen l’expressió de la hialurono-sintasa-2 i augmenten els nivells de
hialuronà. Això implica que redueix les arrugues de la cara. L’extracte de Bardana
modula la via de senyals Wnt/beta-catenina i la síntesis de condroitín-sulfat. També
protegeix la pell dels UVB. L’extracte de fuits millora la pell seca. L’arctiïna activa la
síntesis de pro-col·lagen tipus I i protegeix dels efectes dels UVB en fibroblasts humans
sans. L’arctiïna estimula l’activitat de l’ARNm del col·lagen 1 alfa 1. L’arctiïna frena
l’expressió del ARNmicro-378b (miR-378b) i això és concomitant amb l’expressió de
l’ARNm de la sirtulina-6, que és qui regula l’ARNm del COL1A1. L’arctiïna protegeix el
descens de l’expressió de l’ARNm mediat per l’UVB del COL1A1, i ho fa mitjançant la via
de senyals miT-378/SIRT6.
PULMONS. L’arctiïna contraresta la inflamació provocada per LPS als pulmons, inhibint
la producció de IL-1beta, IL-6, TNF-alfa als alvèols; i redueix l’activitat de la MPO i la
fosforilació de PI3K/Akt i l’activació del NF-kappaB.
RETINA. La degeneració macular pot ser previnguda pels polifenols de la fulla de

bardana. Inhibeixen l’estrès oxidatiu induït per l’A2E (N-retynildiene-N-
retyniletanolamine). L’arctiïna fa minvar la retenció de molta glucosa per part de les
cèl·lules endotelials humanes dels capil·lars de la retina, i els atura el cicle cel·lular a
GO/G1. També aboleix la formació de tub induïda per aquestes cèl·lules i ho fa per la via
de la frenada de l’expressió del VEGF. Aquest efecte anti-proliferatiu de l’arctiïna és
ajudat per la pertorbació de la via de senyals ROCK1/PTEN/PI3K/Akt. L’arctiïna activa
el ROCK1 i el PTEN i inactiva el PI3K i l’Akt, resultant d’això la frenada de l’expressió del
VEGF, la qual cosa fa que s’inhibeixi la proliferació endotelial típica dels diabètics. El
retinoblastoma és un tumor intraocular que priva de la visió. L’arctigenina frena la
progressió del retinoblastoma Y79, reduint la viabilitat, promovent l’apoptosi i reduint
l’expressió de BCL-2. També frena la migració i l’expressió de JAG1, Notch, NICD, HES5,
HES1.
RONYONS. L’arctiïna millora l’estat dels afectats per glomerulonefritis membranosa.

Almenys la provocada al laboratori per albúmina catiònica de sèrum boví. Incrementa
l’eliminació de creatinina i fa que hi hagi menys proteïnes, creatinina i urea sèriques.
També evita la hiper-cel·lularitat, la infiltració la leucòcits polimorfo-nuclears, la necrosis
fibrinoide, la proliferació focal i segmental i la infiltració intersticial. I redueix els nivells
de MDA, IL-6, TNF-alfa, i l’activitat de l’ADN del NF-kappaB p65, incrementa l’activitat de
la SOD. L’arctigenina disminueix l’expressió de TLR4/MyD88 i NF-kappa-B i la infiltració
de macròfags CD68+ i neutròfils CD11bGr1+ als ronyons. I l’arctigenina alleuja l’estrès
oxidatiu incrementant la SOD i la GSHPx i reduint el MDA i iNOS. Però l’arctigenina
incrementa l’apoptosis en especial a les cèl·lules tubulars, el Bcl-2, Bax, TUNEL,
caspasa-3 fragmentada i caspasa-9 fragmentada. Així que el pre-tractament amb
arctigenina agreuja les lesions renals per isquèmia, malgrat actuar com antioxidant. Però
altres estudi asseguren que l’arctigenina suprimeix la fibrosis intersticial renal per
nefropatia obstructiva. L’arctigenina redueix la dilatació tubular, l’atròfia epitelial,
l’aposició de col·lagen i l’expansió del compartiment tubular-intersticial. I redueix
moltíssim la infiltració de macròfags CD68+. I també redueix els nivells de l’ARNm de
MCP-1, TNF-alfa, IL-1beta, IFN-gamma i NF-kappa-B. I atenua l’estrès oxidatiu induït
per UUO, j que incrementa la SOD i redueix els nivells de peroxidació lipídica. . També
inhibeix la transició epiteli-mesènquima als túbuls renals i ho fa reduint el TGF-beta-1 i
el seu receptor tipus I, tot suprimint la fosforilació del Smad2/3 i la translocació nuclear,
i activant l’expressió de la Smad7. La protecció renal de l’arctigenina es pot comparar
amb la del losartan.
ÚLCERES. L’extracte de la rel ric en derivats de l’àcid cafeoïl-quínic protegeix molt de

l’úlcera gàstrica provocada per àcid acètic. Fa augmentar el pH estomacal, la proliferació
cel·lular i la capacitat antioxidant. I inhibeix l’influx de Calci i les vies colinèrgiques de la
fibra llisa. L’àcid 1,3-O-dicafeoïl-quínic és només un 30% menys potent que l’omeprazol
protegint l’estómac. La fracció de l’extracte de la fulla de Bardana rica en onopordo-
picrina té acció anti-ulcerogènica. A 50 mg/Kg p.o. inhibeix el dany a la mucosa per
etanol (75%), indometacina/bethanecol (70%). I incrementa la somatostatina × 4 i fa
redueix la gastrina × 5, sense alterar el moc gàstric. Sembla que els grups SH tenen el
paper major en aquesta protecció.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA BARDANA
https://botplusweb.portalfarma.com/Documentos/2015/2/5/81970.pdf
https://link.springer.com/article/10.1007/s10787-010-0062-4
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31338098/?from_term=arctium&from_pos=1
BOIXEROLA
Arctostahylos uva-ursi
(L.)Sprengel
[1825, Syst. Veg., ed. 16, 2: 287] 2n= 26, 52
Arctostaphylos uva-ursi. Imatge de FRANTZ EUGEN KÖHLER. Difereix de la forma típica catalana
per les fulles menors, més agudes; i les flors amb franja rosa apical major.
Boixerola, a la baga del Montsec de Rúbies
NOMS POPULARS
Alemany: Echte bärentraube/ Immergrüne bärentraube/ Bärentraube /

Bärentraubenblatt / Echter bärentraube / Gemeine bärentraube /
Gewöhnliche bärentraube / Mehlbeere / Moosbeere / Rotfrüchtige
bärentraube / Sandbeere / Steinbeere
Anglès: Kinnikinnick / Bear-grape / Bearberry / Bear's grape / Common
bearberry / Hog cranberry / Mealberry / Mountain box / Mountain
cranberry / Mountain-box / Pinemat manzanita / Red bearberry /
Rockberry /
Àrab: ‫ عيسران‬/ ‫عنب الدب‬
Aragonès: bijolera, buchareda, bucharela, buchareta, bucharguala, buchargüelo,
bucharral, bucharuala, bucharuelo, buchereta, buixereta, buixerola,
buixilina, buixina, buixirina, buxalina, buxerola, buxeta, grisirola,
grisirolera, hembra de boj, manzanetas de Manuel, manzanetas de pastor,
modrollo rastrero, muserola, porronetes, bijolera, boixerola, buchargüela,
bucharualo, buxalina, buxarala, buxareda, buxarolera, buxetas , gayuba,
gayubera, grisirola, grisirolera, hembra de boj, manzanetas (FRU), modrollo
rastrero, muserola, porronetes (FLO).
Armeni: Մարուղենի
Bable: arnieras, gabuxa, gabuxal, gabuxas, ariniega, ariñeta, mazanal arniera,
uves monteses.
Basc/Euskera: azari-matsa, azarimatza, azeri-mahats, azeri-mahatsa, gorrintxa, otso-
mats, zarabata.
Castellà: abubilla, abugués, agabuja, agaiuva, agauja, agauva, agayuba, agayuva,
agaúva, aguarilla, aguarroya, aguavilla, alcantarilla, algalloa, algayua,
arangoso, arenilla, arenoso, argallua, argargoya, argayoba, arrastrera,
azunges, barruxes, bicharuelo, bizcoba, boj pequeño, buchareta, buixilina,
bujarola, bujarolla, buserola, buxetas, cayoba, engarrolla, fabayoba,
fabayoga, galloba, gallua, galluga, galluva, galluvera, gallúa, gaollo, gaoya,
gapa, garrolla, gaulla, gayua, gayuba, gayuba española, gayubas, gayubera,
gayubilla, gayuga, gayumina, gayuvera, gayuvilla, gaúlla, gaúva, gorrincha,
gorrincho, grisirola, grisirolera, harinoso, hembra de boj, manzanera,
manzaneta, manzanicas de pastor, manzanilla colorada, manzanilla de
pastor, manzanilla del pastor, manzanillo, mearrera, medronheiro ursino,
modrollo rastrero, muxes, perilla de pastor, revellones, uruga, uva de oso,
uva dúrso, uva ursina, uvaduce, uvaduz, uvo de oso, zumaque blanco
español.
Català: aubarces, auberces, barriuxes, barruixes, barruxes, boiserola, boixeiola,
boixereta, boixerida, boixerina, boixeringa, boixerol, boixerola, boixerola de
fulla gruixuda, bosquerola, buixereta, buixarola, buixarolla, farinell,
faringola, faringoler, faringoles, farinjoler, farinola, farinoler, farnerola,
farnola, gallofera, gallova, gallufa, gallufera, garallufa, muixeroler, muixes,
muixes, raïm d'ossa, raïm d´óssa, gaiubasa.
Danès: Melbærris/ Bjørnebær / Hede-melbær / Melbær / Stedsegrøn melbær /
Stedsegrøn melbærris / Hede-melbærris
Eslovè: Gornik vednozeleni / Vednozeleni gornik / Zimzeleni
Estonià: Harilik leesikas
Farsi/Persa: ‫تنباکوی کینیکینیک‬
Finlandès: Sianpuolukka
Francès: Raisin d'ours/ Busserole/ Arbousier trainant / Bousserole / Busserole
officinal / Buxerole / Petit buis / Raisin-d'ours commun / Rasin d'ours
Gaèlic: Lus na stalóg
Gal·lès: Llusen-yr-arth goc
Gallec: agallua.
Hebreu: ‫ ענבי הדב‬/ ‫ענבי דב‬
Holandès: Berendruif/ Beredruif/ Beredruifsoort
Hongarès: Medveszőlő/ Medveáfonya / Orvosi medveszőlő
Islandès. Sortulyng
Italià: Uva ursina
Japonès: クマコケモモ
Noruec: Melbær/ Mildebær / Mjøltryt / Mjølbær
Occità: boisserilha, boisseròla
Polonès: Mącznica lekarska/ Chrościna / Mącznica garbarska / Niedźwiedzie grono
Portuguès: búxulo, madronheiro, medronheiro ursino, medronheiro-rojante,
medronheiro-ursino, rojante, uva de urso, uva ursina, uva-de-urso, uva-
ursi, uva-ursina.
Rus: Толокнянка обыкновенная/ Медвежьи ушки / Медвежьи ушки\
толокнянка / Толокнянка аптечная / Толокнянка лежачая
Serbi: Медвеђе грожђе/ Медведје гроздје / Медвеђе уво / Ува
Suec: Mjölbär / Mjölon
Txec: Medvědice lékařská/ Medvědice otajská
Ucrainès: Мучниця звичайна
Xinès: 熊莓 / 熊果 / xiong mei
La boixerola és una mata perenne, coriàcia, ajaguda o reptant.

Tiges rogenques, amb pela a tires. Arriben a fer més de 2 m i s’estenen formant una
catifa densa de rames prostrades, amb entrenuosos llargs (30 cm), radicants quan convé.
Però algunes tiges, les floríferes, s’aixequen una mica i tenen els entrenusos més curts.
Branques joves pubescents.
Fulles persistents, alternes, espatulades. Les fulles molt joves són pubescents. Fulles
amb venes reticulades, oboblongues-cuneades, obtuses, molt enteres i molt coriàcies, de
color verd fosc brillant, amb pecíol curt. Les fulles, segons la zona del país, tenen formes
més o menys estretes, agudes o amples, obtuses, gruixudes o primes, i fan de 12 a 35
mm x 6-17 mm. Poden ser obtuses, emarginades o molt somerament agudes. Estan
atenuades a la base sempre, i el pecíol fa de 1 a 5 mm. Normalment com més al Nord
menors són les fulles. Per exemple, a la Serra de Prades fan 12 × 35 mm i a Suècia 3 ×
14 mm. El nervi central està molt marcat, però els secundaris, reticulats, ho estan molt
poc, tot i que a contrallum són ben visibles des de sota.
Flors similars a les de l’arboç, però menors. Flors en grups de 5-12 en raïm dens, i
sortint després de les fulles, amb bràctees lanceolades, gruixudes, caduques. Les flors
miren cap avall. El calze fa uns 2 mm, amb les peces ovalades, blanquinoses, més o
menys persistents, i amb cilis molt curts. La corol·la fa 6-5 mm i és blanca o una mica
tenyida de rosa a la zona apical. L’ovari, en canvi, és glabre. L’estil, inclòs. Anteres amb
2 apèndixs tan llargs com el filament. Els filaments dels estams són pilosos.
Fruits (drupes) com pometes vermelles petites com a pèsols, comestibles de sabor
farinàcia una mica aspra, de 5 a 14 mm. Llavors (5-6) de 4-5 × 2 mm, amb dues cares
planes i una convexa.
Dins la família de les Ericàcies, el gènere es distingeix per les fulles no aciculars,
oboblongues, verdes per ambdues cares, i per les flors en forma d’olleta, els fruits llisos
petits (menors de 2 cm), i l’ovari súper; i per formar mates molt ajagudes, o que pengen
dels marges i talussos.
DETALLS MICROSCÒPICS
A les fulles, l’epidermis superior està formada per cèl·lules grans, entre poligonals i
rectangulars, amb parets rectes, engruixides i com formant denes. No hi ha pas estomes
allí. El parènquima en palissada a sota l’epidermis està força compacte i és força gran.
Les cèl·lules de l’epidermis inferior són similars a les de l’epidermis superior, però
menors que aquelles. Els estomes hi són nombrosos, gairebé circulars, anomocítics,
trencant la cutícula circumdant. Al
parènquima cortical, algunes
cèl·lules contenen prismes d’oxalat
càlcic. La mida dels cristalls és
variable. Associades a les cèl·lules
parenquimàtiques que contenen
oxalat càlcic, sovint hi ha fibres amb
parets gruixudes amb alguns porus.
També hi ha alguns grups de
traqueides i vasos lignificats. En
secció, la làmina de la fulla mostra la
cutícula gruixuda corbada, a més de
l’epidermis i el parènquima en
palissada, sota del qual apareix el
parènquima espongiforme. Aquest
està format per cèl·lules amb
nombrosos grànuls de color marró
ataronjat Al còrtex del nervi central
també apareixen aquests grànuls.
Els tricomes no glandulars,
unicel·lulars, cònics, de parets una
mica gruixudes, inflats a la base, es
poden veure a les epidermis. A les
cicatrius de l’epidermis inferior s’hi
poden veure grups d’aquests pèls.
1-epidermis superior (i part de palissada) (vista zenital).
2-Epidermis inferior (amb estomes, parets amb denes i obertures a la cutícula).
3-Làmina en secció (amb cutícula, epidermis superior i palissada).
4-Tricomes no glandulars.
5-Cristalls d’oxalat càlcic.
6-Fibres associades a parènquima amb oxalat càlcic.
7-Nervi central (amb epidermis inferior, col·lènquima i còrtex amb pigments).
8-Epidermis inferior amb cicatriu.
9- Vena amb cutícula, epidermis i parènquima inferior (vista longitudinal).
10-Epidermis sobre una vena, amb parènquima pigmentat (vista superficial).
«ATLAS OF MICROSCOPY OF MEDICINAL PLANTS, CULINARY HERBS AND SPICES»: BETTY P.

JACKSON & DEREK W. SNOWDON»
A l’estatge muntà entapissa el sotabosc de pinedes esclarissades de pi roig, i a l’estatge

subalpí o alpí s’enfila pels esquies més assolellats. Sol encatifar el sotabosc de rouredes
de roure de fulla petita (Quercus faginea), d’alzinars de muntanya (Quercus rotundifolia), i
de pinedes de pi roig (Pinus sylvestris); i arriba també a la zona del pi negre (Pinus
uncinata). En aquest darrer cas acompanya al bàlec (Cystisus purgans) i al Senecio
adonidifolius (Collada de Tosses, per exemple). Algunes espècies que l’acompanyen a les
pinedes de pi roig són: Amelanchier ovalis, Buxus semprevirnes, Calluna vulgaris, Cistus
laurifolius, Genista hispanica, Juniperus communis.
A Catalunya es troba des del Montsec al Ripollès (i fins Les Salines) fins la Val d’Aran; i a
les muntanyes catalanídiques o sistema prelitoral (Montseny, Montserrat, Prades, Ports
de Tortosa). A la península hispànica es fa més al quadrant NE i a les muntanyes de tot
el llevant. Al món arriba des de bona part d’Europa al Caucas i a la Sibèria, i també a
l’Amèrica del Nord, sempre defugint les zones càlides.
Arctostaphylos uva-ursi al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Sembla ser que al segle II GALÈ coneixia ja la planta, d’haver-la vist per les muntanyes
gregues. El segle XIII s’emprava a Anglaterra i a Montpeller (ARNAU DE VILANOVA). CHARLES
DE L’ÉCLUSE la cita al segle XVI de les muntanyes meridionals (Coll de la Venta del Baúl,
al NE de Guadix). JOSEP QUER el segle XVIII exaltava la virtut de la boixerola contra els
còlics nefrítics. I A. DE HAEN a Viena
també. Al llevant i migjorn hispà és
una espècie protegida, després de, i
degut a, les collites abusives que la
varen delmar.
ESPÈCIES SIMILARS
Al món hi ha unes 80 espècies

d’Arctostaphylos, però als Pirineus
només es fa la típica (Arctostaphylos
uva-ursi = procumberns = officinalis)
i l’ A. alpina. Dins el grup de
l’espècie uva-ursi, JOSIAS BRAUN-
BLANQUET va descriure A.
crassifolius [Anales Estac. Exp. Aula
Dei 5:35(1957)], tetraploide, que
després en LLUÍS VILLAR va
Arctostaphylos alpinus.
considerar com a una subespècie: Imatge de «Proyecto Forestal Ibérico».
Arctostaphylos uva-ursi ssp.
crassifolius (Br.-Bl.) L. Villar [1980, Publ. Centr. Pir. Biol. Exp., Jaca, 11 : 209] 2n= 52.
També CARLES PAU va descriure del Javalambre la var. angustifolia Pau [Not. Bot. Fl.
Españ. 6:78 (1985)].
Arctostaphylos alpinus (L.) Sprengel [1825, Syst. Veg., ed. 16, 2: 287] 2n = 26 està als
Pirineus, però molt més localitzada: valls d’ Aspe, Basibé, Bielsa, Benasc, Bujaruelo,
Castanesa, Gavarnie, Lescun. Té les fulles més primes i finament dentades i peludetes (a
la perifèria), caduques, herbàcies; i els fruits vermells ennegreixen a la maturitat. Es fa
amb Dryas i Empetrum, als roquissars calcaris de l’estatge alpí. És una espècie també de
l’hemisferi Nord (de Groenlàndia i Amèrica del Nord i fins a Sibèria). S’empra com a
depurativa, analgèsica/narcòtica, diürètica, i antireumàtica.
LITERATURA
«Temps era temps, la pau es compartia Qui harmonitza el Bou-Mort de nit i dia
amb un convent de monjos benaurats i divinitza la llum amb tal esclat?
que hi van deixar els salms embardissats Damunt del tuc pels segles esmotxat
entre els brodats d'alguna lletania. un ermitatge s'enfila de Maria».
Mes ara, per a qui lluu la roja boixerola,
per a qui bat accelerat el bosc, [JOAN BENET I PETIT: La Marededéu d’Esplà]
qui manté el ritme de l'alba fins al fosc,
quin front de neu la lluna n'aureola?
ESOTERISME
La planta hom creu que protegeix contra els fantasmes.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA BOIXEROLA
 antídot de Rhus sp.  astringent

 antiinflamatòria  depurativa
 antioxidant  diürètica
 antisèptica  ecbòlica
 fumable  sinèrgica de la dexametasona (només
 hipnòtica efectes antial·lèrgic i antiinflamatori)
 inhibidora de la lipasa apancreàtica  tònica
 inhibidora de la tirosinasa
 laxant (pels actinomicets ?) La mel de boixerola — se’n recull al
 narcòtica Montsec i al Boumort (Pre-Pirineu) — és
 sinèrgica amb antibiòtics beta- també antibiòtica i diürètica.
lactàmics contra MRSA
VETERINÀRIA
La planta és aliment per a animals salvatges (guineus, ossos, galls fers, perdius, fagines).
El mateix bestiar se la menja per millorar ela funció renal. Externament, s’aplica contra
la mastitis de vaques i cabres, o per curar ferides; i per accelerar la sortida de les aigües
durant el part. És una planta mel·lífera. (Montsec, Boumort, Sierra de Ayllón).
ALTRES USOS
Les fulles s’han emprat per a adobar pells. Les tiges es poden emprar per fer una tinta de
color marró. Les arrels, més fosca. Els fruits són comestibles sense gaire valor, perquè si
se n’abusa resulten indigestes. La planta triturada la fumaven els indis de l’Amèrica del
Nord.
La pols de la planta té la virtut d’atraure i concentrar les olors, i es podria emprar com a
depurador/ambientador de les olors d’una habitació.
USOS MEDICINALS DE LA BOIXEROLA
 al·lèrgies  lumbàlgia (UE)

 amebiasis  mal de cap
 aprimament (per diabetis)  mal de coll
 bronquitis  mal d’estómac
 càlculs biliars (petits)  mal d’orella (oli de fruits)
 càlculs urinaris  mal de queixal
 catarro (+ mel)  mastitis
 Chromobacterium violaceum  obesitat
 cistitis  part massa lent
 colecistitis  pigues o taques fosques a la
 colesterol alt pell
 còlics nefrítics  pol·lució seminal nocturna
 conjuntivitis (UE)  prostatitis
 cremades (UE)  reuma
 debilitat cardíaca (flors)  set de diabètics
 diarrees (decocció ben  Staphylococcus aureus
calenta) (resistents = MRSA)
 disenteria  taques fosques a la pell
 enuresis o incontinència (melanina)
 Escherichia coli  tos
 estomatitis  Trichomonas
 estrenyiment (decocció freda)  tuberculosi
 fongs  úlcera d’estómac
 gingivitis  úlceres
 gonorrea  uretritis
 hematúria  vaginitis
 hipertensió
PREPARATS
Per assecar la planta els recol·lectors solen fer unes piràmides similars a carboneres,
però menors, per tal que l’escalfor de la mateixa planta, ajudada per una xemeneia
central de la pila, ajudi a extreure’n la poca humitat que reté.
Per a tenir un rendiment òptim com a antibiòtic de les vies urinàries i astringent
antihemorràgic, la boixerola cal preparar-la de la següent manera. Es redueixen a pols
les fulles seques. Aquesta pols es barreja amb brandi fins a fer una pasta, que es deixa
reposar un parell d’hores. En acabat, es fa bullir una cullerada d’aquesta pasta per 1 L
d’aigua (amb un polsim de bicarbonat sòdic) durant 10 minuts. Del líquid, que té força
mal gust, un cop refredat, se’n beu a pleret. Convindria, a part, no prendre productes
làctics durant el tractament, per tal de no neutralitzar l’efecte antibiòtic de la planta
sobre els vies urinàries. Com a preventiva de malalties recomanen prendre la tisana
simple de la planta un cop cada 15 dies.
Preparada com a flor de BACH, hom recomana espècies molt similars per a millorar
l’acceptació del propi cos, millorar la sensibilitat a les sensacions; i per a abandonar els
sentiments d’impuresa.
TOXICITAT DE LA BOIXEROLA
Les embarassades o les dones que donin el pit millor que no en prenguin de decocció de
boixerola. El preparat en pols pot arribar a provocar nàusees i diarrea.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA BOIXEROLA
• 3-O-beta-D-galactopiranòsid- • àcid vainíllic

3’,4’,5,7-tetrahidroxi-flavona • agents tànnics
• 4-hidroxi-anisol • alfa-amirina
• àcid 4-hidroxi-benzoic • alfa-amirina-acetat
• àcid ascòrbic (=vitamina C) FRU • alfa-terpineol OE
• àcid betulínic REL • al·lantoïna
• àcid cafeic • Alumini
• àcid cítric FRU • arbutina
• àcid el·làgic • arbutina-èster d’àcid gàl·lic
• àcid ferúlic • asperulòsid
• àcid fòrmic • avicularina
• àcid gàl·lic • beta-amirina
• àcid gentísic • beta-carotè
• àcid hexadecanoic OE • beta-sitosterol
• àcid homo-protocatechuic • Calci
• àcid màlic • carbohidrats
• àcid o-protocatechuic • catecol
• àcid oleanòlic • catecol-tanins
• àcid oxàlic • catequina
• àcid p-cumàric • cianidina
• àcid p-hidroxi-benzoic • Cobalt
• àcid protocatechuic • Crom
• àcid quínic • delfinidina FRU FLO
• àcid salicílic • el·lagitanins
• àcid sinàpic • epi-catequina
• ácid siríngic • (E)-geranil-acetona OE
• àcid tànic • eritrodiol
• àcid ursòlic • Estany
• fenil-glucòsid • penta-O-gal·loïl-beta-D-glucosa
• Ferro • piceòsid
• fibra • polifenol
• flavina • Potassi
• flavo-glucòsid • proteïnes
• flavonoides • quercetina-diglucòsid
• Fluor • quercetina-3-O-(6-O-gal·loïl-
• foeniculina galactòsid)
• Fòsfor • quercetina-3-O-arabinofuranòsid
• gal·lo-tanins • quercetina-3-O-arabinopiranòsid
• glucòsid amargant • quercetina-3-O-beta-d(6-O-gal·loïl-
• grassa galactòsid)
• hexa-O-gal·loïl-beta-D-glucosa • quercitrina
• hidroquinona • quinona
• hidroquinona-glucòsids • resina
• hipericina • resorcinol
• hiperina • Seleni
• hiperòsid • Silici
• iridoide • taraxasterol
• iso-quercitrina • terpenoids OE
• linalool OE • tetragal·loïl-glucosa
• lupeol • trigal·loïl-glucosa
• Magnesi • triterpens
• Manganès • unedòsid REL
• metil-arbutina REL FUL • ursiniòlid
• midó • uvaol
• miricetina • uvaretina
• miricetina-3-O-galactòsid • uvaricina
• Molibdè • vitamina B1
• monotropeïna • vitamina B2
• niacina • zeaxantina
• p-metoxi-fenol REL • Zinc
OLI ESSENCIAL
• (2E)-3-(2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn- • (E)-geranil-acetona 4.1%

1-il)-2-propenal 0.4% • (Z)-2-pentèn-1-ol 0.2%
• (E,E)-2,4-decadienal 1.7% • (Z)-3-hexenil-benzoat 0.3%
• (E,E)-2,4-heptadienal 0.7% • (Z)-beta-ocimenol 0.1%
• (E,E)-5,9-farnesil-acetona 0.7% • 1-octadecè 0.1%
• (E,E)-pseudo-ionona 0.4% • 1-octanol 0.7%
• (E,Z)-2,4-heptadienal 0.3% • 1-octèn-3-ol 0.1%
• (E,Z)-2,6-nonadienal 0.4% • 1-p-mentèn-9-2 0.4%
• (E,Z)-pseudo-ionona 0.3% • 1-p-mentèn-9-al 1 0.6%
• (E)-2-decenal 0.7% • 1,1,6-trimetil-1,2-dihidro-naftalè
• (E)-2-heptenal 0.1% 0.6%
• (E)-2-hexenal 0.7% • 2-.fenil-1-etanol 0.6%
• (E)-2-nonenal 0.3% • 2-acetil-furà 0.2%
• (E)-2-octèn-3-ol 0.1% • 2-etil-hexan-1-ol 0.1%
• (E)-2-undecenal 0.2% • 2-metil-fenol 0.1%
• (E)-alfa-ionona 0.1% • 2-tridecanona 0.1%
• (E)-beta-damascenona 0.3% • 2,3,5-trimetil-naftalè 0.2%
• (E)-beta-ionona 1.3% • 2,4,6-triemtil-benzaldehid 0.1%
• (E)-fitol 3.3% • 2,6-di-iso-propil-naftalè 0.2%
• 2,6-dimetil-ciclohexanol 0.2% • etil-hexadecanoat 0.2%
• 3-etenil-piridin 0.4% • fenantrè 0.1%
• 3-etil-piridina 0.1% • fenil-acetaldehid 1%
• 3-metil-2-butèn-1-ol [=prenol] 0.1 % • furfural 0.8%
• 3-metil-piridina • gamma-eudesmol 0.6%
• 6-metil-3,5-heptadièn-2-ona 1.8% • gamma-muurolè 0.6%
• 6-metil-5-heptèn-2-ona 0.1% • geranial 1.3%
• 9H-fluorè 0.6% • geraniol 3%
• àcid (E,E)-9,12-octadienoic 0.8% • heneicosà 0.1%
• àcid (Z)-9-hexadecanoic [=àcid • heptadecà 0.2%
palmitoleic] 0.2% • hexadecà 0.7%
• àcid decanoic 0.8% • hexahidro-farnesil-acetona 2.3%
• àcid dodecanoic 1.8% • hexahidro-farnesol 0.1%
• àcid hexadecanoic 4.5% • hexahidro-pseudo-ionona 0.1%
• àcid linoleic 0.3% • hexanal 0.1%
• àcid linolènic 1.2% • humulè-epòxid I 0.1%
• àcid nonanoic 0.7% • iso-fitol 0.2%
• àcid tetradecanoic 1.2% • iso-propil-3-metil-butanoat 0.1%
• àcid undecanoic 0.2% • iso.mentol 1.9%
• acorenona 0.2% • lilac-aldehid B 0.2%
• alfa-cadinol 0.2% • linalool 7.3%
• alfa-humulè 1.2% • M,N-dimetil-formamida 0.4%
• alfa-lonol 0.3% • manoïl-òxid 0.1%
• alfa-muurolè 0.2% • mentol 0.3%
• alfa-muurolol 0.2% • mentona 0.2%
• alfa-selinè 0.8% • metil-salicilat 0.1%
• alfa-terpineol 7.8% • miristicina 0.6%
• alfa-terpineol-acetat 0.7% • mirtenol 0.1%
• alfa-thujona 0.7% • nerol 0.8%
• amorfa-4,9-die`n-2-ol 0.1% • nonadecà 0.1%
• benzaldehid 0.2% • octadecà 0.1%
• benzil-alcohol 0.2% • p-cimèn-8-ol 0.6%
• beta-bisabolè 0.3% • pentadecanal 0.1%
• beta-cariofil·lè 0.9% • perilla-cetona 0.1%
• beta-cedrè 0.2% • piperitona 0.2%
• beta-ciclocitral 0.2% • pulegona 0.3%
• beta-thujona 0.1% • riesling acetat 1.4%
• beznil-benzoat 0.2% • safranal 0.2%
• borneol 1.4% • tans-anetol 0.6%
• càmfora 0.8% • tau-cadinol 0.3%
• carvacrol 0.9% • terpinèn-4-ol 1 %
• carvona 0.2% • timol 2%
• cedrol 0.2% • trans-linalool-òxid 0.9%
• cis-linalool-òxid 1.3% • tricosà 0.2%
• decanal 0.1% • undecnal 0.1%
• dehidro-sabinacetona 0.1% • vebrenona 0.3%
• delta-cadinè 0.9% • viridifloral 0.1%
• dihidro-actinidiòlid 0.1% • vitispirà 0.9%
• eicosà 0.1%
Terpenoids 46.8% + hemiterpenoids 0.2% + monoterpenoids 35.6% + sesquiterpenoids

7.4% + diterpenoids 3.6% + fenil-propanoids 1.2% + derivats d’àcids grassos 10.7% +
alkans 1.5% + alkens 0.4% + aldehids 0.1% + volàtils de fulla verda 8.6% + àcids grassos
i/o llurs èsters 11.8% + derivats de carotenoides 14.1% .
L’arbutina s’hidrolitza fàcilment al fetge i passa a conjugats d’hidroquinona.

ARNICA MONTANA L.
[Species Plantarum 2: 884 (1753)].
Foto: PERE MASDÉU
NOMS POPULARS
Alemany: Arnica / Berg-wohlverleih / Bergdotterblume / Bergwegebreit /

Bergwohlverleih / Bergwurz / Bergwurzelblumen / Blutblumen /
Bluttrieb / Christwurz / Donnerblume / Echte arnika / Engelblume /
Engelblumen / Engelkraut / Fallkraut / Fallkrautblumen / Färberblume /
Gamsblumen / Gemswurz / Johannisblume / Kraftrose / Kraftwurz /
Kraftwurzel / Leopardenwürger / Mitterwurz / Mönchskappe / St.
Lucienkraut / Stichkraut / Stichwurzel / Verfangkraut / Wohlverlei /
Wohlverleih / Wohlverleihblüten / Wolferley / Wolffelei / Wolfsbann /
Wolfsblume / Wolfsdistel / Wundkraut .
Alt-aragonès: árnica
Anglès: Arnica / Cure all / European arnica / Fallherb / Golden-fleece /
Lambskin / Mountain arnica / Mountain daisy / Mountain tobacco /
Sneezewort / Tumblers / Wolf's bane.
Aragonès: árnica (2), tabaco de montaña.
Bable: árnica, arnicón, estornudadera.
Castellà: árnica, estornudadera, flor de tabaco, hierba de las caídas, hierba santa,
tabaco borde, tabaco de montaña, tabaco del diablo, talpa, talpica, dorónico
de Alemania, estabaco, estornudadera, rabo de gato, tabaco, tabaco borde,
tabaco de la montaña, tabaco de montaña, talpica.
Català: alop, àrnica, herba capital, esternudera, flor de tabac, herba de les
caigudes, tabac de muntanya, tabac de pastor, talpa, talpica.
Danès: Arnica / Arnika / Arnikablomst / Bjerg-guldblomme / Bjergvolverlej /
Gammelmand / Volverlejblomst
Eslovè: Arnika horská
Euskera: arnika, usin-belar, árnika.
Francès: Plantain des Alpes, Herbes aux chutes, Tabac des montangnes/ Arnica /
Arnica des montagnes.
Gallec: arnica, herba cheirenta, herba da papeira, herba de buitre, tabaco da

montaña, tabaco de montaña, talpica, zebadilla, árnica.
Noruec: Solblom/ Gullblom / Hestesoleie / Jonsokblom / Slåtteblom / Slåttermann
/ Snusblad / Tobakksblom.
Portuguès: arnica, arnica vulgar, arnique, betónica-dos-saboianos, cravo-dos-Alpes,
dórico-da-Alemanha, erva dos golpes, panaceia-das-quedas, quina-dos-
pobres, tabaco-dos-Vosgos, tabaco-dos-saboianos, tabaco-dos-vosgos,
tanchagem-dos-Alpes.
Rus: Арника
Suec: Slåttergubbe/Arnika / Hästfibbla / Hästfibla .
L’ Arnica montana és de les poques compostes que tenen fulles oposades. Les seves
flors són d’un groc daurat fosc molt intens. Els capítols tenen les flors tubulars al centre
tot fent una mitja esfera, i les de lígules a la perifèria, en direccions poc ordenades. En
total arriben fins a 6-8 cm de diàmetre. El receptacle no té palletes. Les bràctees de la
base del capítol estan disposades en dues sèries iguals i són estretament lanceolades,
verdes a la base, i marrons a l’àpex (acuminat). Les llavors (aquenis) són estretes i altes,
de 6-9 mm, amb el vil·là en una sola sèrie, amb les costelles molt poc marcades, i amb
pèls curts també transparents, amb tonalitats beix tot recobrint els laterals.
La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a

la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura. A la base de la
planta les fulles ovals sèssils, amb alguna dent molt poc marcada, fan una roseta
atapeïda arran de terra. La planta pot arribar a 40 cm. La tija de la inflorescència (poc
ramificada) té una fina capa de pèls glandulosos foscos i aromàtics. Pot considerar-se la
planta medicinal més notable, coneguda o eficaç, de les que creixen a l’estatge subalpí. A
les rels, a més de Streptomyces diversos, es poden trobar ficomicets endomicorrízics
vesícula-arbusculars com ara: Glomus macrocarpum, Glomus mosseae, Acaulospora
lacunosa, Scutellospora dipurpurescens. Les rels tenen pèls, uns foscos, i als altres més
clars, olorosos. A més, hi ha rizomes curts que donen lloc a rosetes de fulles axil·lars
basals. Tota la planta és lleugerament aromàtica i de sabor amargant, més ales flora,
menys a les fulles i encara menys a les rels.
Aquesta descripció és útil per a separar l’autèntica Arnica montana d’espècies que en el
mercat, ja sigui d’herbolaris, ja sigui de preparats farmacèutics, la poden substituir. La
ssp. montana es fa des d’Escandinàvia als Pirineus, passant pels Alps, els Vosges, la
Selva Negra, els Apenins, els Carpats, etc. Se la port trobar també al Canadà i a Nova
Zelanda. S’ha descrit també una altra subespècie (ssp. atlantica), de capítols menors (4
cm) i fulles basals el·líptiques més allargades. Aquesta subespècie es fa des de Navarra a
Galícia.
En general, l’Arnica montana es fa a pastures a uns 1600-2200 m snm sobre terreny

àcid (sòl bru eutròfic criptopodzòlic humífer) amb altres plantes de l’aliança Crio-
Bormion. O a clarianes entre landes de bruguerola, amb plantes de l’aliança Agrostion
tenuis. A molts països hom pot arribar a conrear-la. Al Ripollès havia arribat a ser
abundant al Pla d’Anyella o a la Serra Cavallera, però les recol·leccions abusives l’han
arribat a exhaurir gairebé del tot.
Del mateix gènere hi ha algunes espècies de Nord-Amèrica: A. chamissonis, A. cordifolia,

A. diversifolia, A.fulgens.
Entres les falses àrniques que hom recol·lecta, la mexicana Heterotheca inuloides és la
més usual als herbolaris amb pocs escrúpols. Els capítols tenen pèls vermellosos, les
fulletes sota els capítols no són oposades, i les llavors són curtetes (3-4 mm). Ha de ser
més tòxica que l’Arnica montana, i segurament aquí paguen justos per pecadors. A
algunes persones els dona mareig.
Algunes falses àrniques recol·lectades amb més o menys bona voluntat, per a usos
externs, són:
 Arnica chamissonis (Nord-Amèrica)  Inula montana

 Crepis paludosa  Inula viscosa
 Crepis pygmaea  Ligularia japonica (Japó)
 Doronicum austriacum  Pallenis spinosa
 Doronicum grandiflorum  Senecio doronicum
 Doronicum pardalianches  Senecio pseudoarnica (Xina, Japó)
 Inula helenioides  Senecio pyrenaicus
CULTIU DE L’ARNICA MONTANA
Es pot reproduir per esqueixos a la primavera. La germinació de les llavors pot trigar
entre 1 mes i 2 anys. Se sembren al final de l’estiu amb una coberta prima de sorra fina
amb humus, i separant els cops uns 30 cm. També poden germinar dins la casa en
torretes (testos) a uns 13º C. Es trasplanten a l’exterior després de les darreres gelades
quan tenen més de sis mesos. Perquè les plantes produeixin més flors es poden podar
abans de la primera florida. Així es ramifiquen i produeixen una segona florida més
abundant que la primera.
Un sistema pot ser conservar a temperatura ambient dins de casa les llavors collides pel
juliol i seleccionar a l’abril les més fosques i robustes i dures. Sembrar-les en rengles
sobre sòl extret dels voltants de les mateixes mates mare. Després, es picona una mica el
sòl perquè quedi ben ferm i parell i amb bon contacte amb les llavors. 70 dies després
les plantes tenen rosetes de 3-4 fulles i es trasplanten en rengles separades 20 × 20 cm
(12 plantes per metre quadrat). Les males herbes es treuen almenys 3 cops durant la
temporada. Les plantes poden reproduir-se per clonació, per rosetes del planter, o
directament per sembra. Les clonades, els 2 primers anys produeixen més
ramificacions/flors. Però al 5 i 6 anys ja molt menys que les de rosetes o de llavor.
Les llavors es poden esterilitzar immergint-les en etanol de 96º durant 30 segons i

després durant 15 minuts en solució al 2% de NaOCl amb algunes gotes d’emulsionant.
Després es renten en aigua desionitzada 3 cops i ja es poden posar a germinar a la
càmera climàtica subministrant al substrat salts majors, oligoelements, vitamines, 3% de
sacarosa i 0.8 d’agar, tamponant el substrat a pH 5,8. De les plantes que en surten se’n
poden extreure/seccionar els propàguls d’1-2 mm, quan tenen 8-10 fulletes.
Les flors poden ser atacades per la mosca Tephritis arnicae. També la planta pot ser
atacada per diversos fitoplasmes. Les flors de plantes de cotes altes o del centre d’Europa
contenen més èster d’helenalina, mentre que les de cotes baixes o dels Pirineus i
Muntanyes Cantàbriques contenen més èsters de dihidro-helenalina. Les rels contenen
primer oligofructòsids tan reductors com no, però al final de la temporada ja només les
del tipus no reductor. Genèticament les poblacions de cotes altes poden ser més
delicades que les de cotes mitjanes o més baixes. Les poblacions amb més helenalina
contenen més 2-metil-butirat, mentre les que contenen més 11 a,13-dihidro-helenalina
solen tenir més iso-butirat com a èster. Les poblacions de Finlàndia i Alemanya tenen
més derivats fenòlics (astragalina, iso-quercitrina, iso-rhamnetina-3-glucòsid) que les de
Bulgària o Polònia. Entre aquests, l’astragalina arriba a estar-hi en un 0.3 % (en pes
sec). Al Nord d’Itàlia tenen més lactones sesquiterpèniques les poblacions de Malga
Fregasoga (1700 m snm). Més flavonoides, les de Rifugio Camini (1600 m snm). I més
àcids fenòlics, les de Malga Sass (1800 m snm). El contingut en 6-O-iso-valeril-
helenalina varia segons les condicions climàtiques.
A major altura, més radiació UV-B i menys temperatura mitjana. Els raigs ultraviolats no
semblen alterar la composició en principis actius a l’ Arnica montana. La fred sí. Una
baixada de 5º C fa incrementar la quercetina respecte al kaempferol. Amb l’altura sobre
el nivell del mar augmenta la proporció de derivats de l’àcid cafeic (a Àustria). També a
Àustria amb l’altura sobre el nivell del mar augmenta la proporció d’àcid 1-metoxi-
oxaloïl-3,5-dicafeoïl-quínic.
Pel que fa al cultiu als Pirineus, destaca l’empresa de la Vall de Boí: Taüll Organics/
ANNA SIRVENT. https://www.taullorganics.com
NOTA: la recol·lecció de les flors d’Arnica montana està regulada per normativa europea i
nacional. En principi, per a recol·leccions anòmales cal un permís especial de les
autoritats de Medi Ambient, a més de l’aquiescència del propietari del terreny.
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6530/1331744.pdf
http://www.cites.es/es-ES/legislacion/Documents/R%20338%201997%20consolidado
%20con%20Anexos.pdf
https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ ARNICA MONTANA L.
• analgèsica • antibiòtica (2 g/L) contra flora

• ansiolítica bucal: Actinomyces odontolyticus,
• antiagregant plaquetària Capnocytophaga gingivalis,
Eikenella corrodens, Fusobacterium
nucleatum, Peptostreptococcus • cicatritzant
micros, Porphyromonas gingivalis, • colagoga (rels)
Prevotella sp., Veilonella parvula. • colerètica (rels)
• antiateroscleròtica • cordial
• antisèptica • cosmètica
• antifúngica • febrífuga
• antihistamínica • fungicida (rels)
• antiinflamatòria • hepatoprotectora (fulles, en especial)
• antioxidant (també en dosi • immunomoduladora/
homeopàtiques) immunoestimulant
• antireumàtica • inotròpica
• antitussígena • insecticida (rels)
• bacteriostàtica (rels) • útero-tònica
• bronco-dilatadora • vulnerària
USOS MEDICINALS
En general, s’empra la tintura de les rels o de les flors d’Arnica montana, ja sigui en ús
intern o en ús extern. També s’han fumat les flors, i, sobre tot, les fulles, en substitució
del tabac (Tabac de Pastor). O, fetes pols, s’han esnifat com a rapés per fer esternudar. A
En ÚS EXTERN (compreses, olis, pomades) les rels o les flors d’ARNICA MONTANA L.
s’empren contra:
 amaurosis  mossegades
 artritis (a les mans)  nafres lentes supuratives
 cabell debilitat  neuràlgies
 carn-esqueixats  pell amb derrames interns
 cops  pell irritada
 distensió de lligaments  periodontitis (genives)
 èczemes  picades d’insectes
 edemes  reuma
 estomatitis (boca)  talls
 faringitis  torçades
 ferides (oli)  tumors cancerosos
 fongs  ulls irritats
 leishmaniosi cutània  varius
 morats
En ÚS INTERN, la tintura de les flors d’ARNICA MONTANA (fins a 200 gotes al dia)
s’empra contra:
 abscessos  ateroesclerosi
 afonia  atonia (sexual)
 amaurosis  bronquitis
 amigdalitis  cabell debilitat
 anèmia  caigudes
 angina de pit (20 gotes /dia)  càncer intestinal
 apoplexia  càncer de mama
 arterioesclerosi  caquèxia (aprimament extrem)
 artritis  caspa
 asma  catarro
 atac de feridura (hemiplegia)  congestió cerebral
 congestió pulmonar  infeccions (immunoestimulant)
 commoció cerebral  inflamacions
 convulsions  intoxicacions (fetge, pell, sang)
 cops al cap  mal de cap
 cor cansat (el reforça, regula, i  mala circulació
alenteix)  malària
 debilitat cardíaca (l’àrnica reforça,  mareig
regularitza i rellenteix el cor)  miàlgies
 debilitat nerviosa  mossegades
 desmais  nafres
 diarrees  nàusees
 disenteria  neuràlgies
 dislocacions  neuropatia diabètica
 dispèpsia  neuropatia tòxica
 dolors  paràlisis
 edemes  pulmonia
 epilèpsia  refredat
 espasmes arterials  retenció d’orina (per paràlisi)
 faringitis  reuma
 febres (quotidianes, tercianes,  rigidesa articular matinal
quartanes) (4 g /dia)  ronquera
 enuresi nocturna  síncopes
 estomatitis (inflamació mucosa  taques fosques a la pell
bucal)  tifus
 fibromiàlgia  tos / tos ferina (rels, fulles: bullir
 flebitis 10 minuts)
 gingivitis  traumatismes
 gota  tremolors (+ Valeriana)
 grip  trombosis
 hemorràgia post-part  tuberculosi
 hemorràgies  tumors cancerosos
 hipertensió  úlceres supuratives
 hipotensió sanguínia  varius
 icterícia  vessaments cerebrals
 impotència sexual
 indigestions
PREPARATS
CATAPLASMA: Contra el mal d’ossos, i després dels cops: Arnica montana + llimona +
filet de vedella + esperit de vi (etanol). Es posa a macerar tot plegat unes 2 setmanes. Al
filet cal llevar-li els nervis. [ANTONI ANDREU BRUALLE, de Campdevànol, ex-boxejador].
COL·LIRI: Essència (destil·lada) de flor d’Arnica montana, aplicada 1 gota als ulls: cura
la inflamació dels ulls. [RAMON COROMINAS, de Campdevànol. 2006].
COMPRESES: Arnica montana + Ruta graveolens + Salix caprea + Hypericum perforatum

+ Symphytum tuberosum. Contra traumatismes o cops recents.
EXTRACTE AMB CO2 SUPERCRÍTIC: té l’avantatge d’arrossegar més sesquiterpens

(fins a 9.5% en pes/pes). Es pot estabilitzar amb cetomacrogol, polisorbat 60 o amb
polawax.
GEL ANTICEL·LULÍTIC: (A) Arnica montana + Hedera helix + Aesculus hipocastanus +

Ruscus aculeatus + Kola acuminata + organogel de lecitina plurònica. (B) Capsicum +
nicotinats + Arnica montana + Hedera helix + Bellis perennis + Rosmarinus officinalis +
Panax ginseng + Salvia sclarea + Ruscus aculeatus + Hypericum perforatum + Filipendula
ulmaria + Fucus + Orthosiphon stamineus + polisiloxà volàtil.
HOMEOPATIA PER A ÚS EXTERN: (A) Contra espasmes musculars: Arnica montana +

Rhus toxicodendron + Aesculus hipocastanum + Atropa belladona. (B) Contra
inflamacions: Arnica montana + Ruta graveolens + Aconitum napellus + Bellis perennis +
Hamamelis virginiana + Hypericum perforatum + Calendula officinalis + Ledum palustre +
Bryonia dioica. (C) Pegat contra el formigueig a les mans: Arnica 3 X.
HOMEOPATIA PER A ÚS INTERN: (A) Contra els fogots de la menopausa: Actaea

racemosa (4CH) +Arnica montana(4CH) + Glonoinum (4CH) + Lachesis mutus (5CH) +
Sanguinaria canadensis (4CH). (B) Contra mastitis aguda, sense fibrosi: Arnica 30 CH +
Calcarea fluorica 30CH + Bryonia 30 CH + Conium 30 CH + Silicea 30 CH + Phytolacca
200 CH + Belladona 30 CH + Ipecauanha 30CH
LICOR: (A) flors d’Arnica montana L. 2 5 g + clau d’espècie 5 g + canyella en rama 5 g +

llavors d’anís o matafaluga 50 g + alcohol de boca de 90 º 1/2 Litre. Es deixa macerar 8
dies, i en acabat es filtre per una tela de lli i es conserva ben tapat. És bo prendre’n una
cullerada en 1/2 got d’aigua, ben ensucrada, 2-3 cops al dia. (B) Contra el mal de coll o
la bronquitis: Àrnica (Arnica montana) macerada en licor d’Anís. Se’n pren una
culleradeta com si fos un xarop. [JOSEP SOLÉ i la NATÀLIA PICOLA, de Sant Joan de les
Abadesses. 2007]. (C) Pels refredats: llavors d’Arnica montana deixades a macerar en
aiguardent. Se’n pren alguna culleradeta d’aquest aiguardent durant el dia. L’agafen
d’Ogassa [RAMON COROMINAS, de Campdevànol. 2006]. (D) Estimulant: Arnica montana
(flors 10 g + Arnica montana rels 10 g + Canyella en bocins 10 g + Matafaluga o gra
d’Anís 10 g + alcohol de boca 150 g + aigua pura 50 g. Es deixa macerar 15 dies i es
filtra. Se’n prenen fins a 200 gotes al dia, repartides en moltes tandes, en aigua
ensucrada.
LINIMENT SIMPLE: (A) Tintura d’Arnica montana L. 20 g + glicerina 50 g + aigua pura

60 g . (B) Tractament d’una lesió al menisc. Primer, s’hi posa alcohol d’Arnica montana.
Després, oli d’Arnica montana, aplicat amb paper d’estrassa, i amb un bon massatge a la
nit [RAMON COROMINAS, de Campdevànol. 2006].
LINIMENT PER A FER CRÉIXER EL CABELL: Arnica montana 2% + aigua amoniacal +

Aloe vera + Symphytum officinale + Pilocarpus jaborandi + Frasera speciosa +
Chamomilla recutita (flors) + Plata col·loidal + extracte d’Equisetum + Simmondsia
chinensis + col·lagen + napca + elastina + saponines + Rosmarinus officinalis (fulles).
LINIMENT PER ALS COPS: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajolida
(Satureja montana) + Hipèric (Hypericum peforatum) + grana de Ginebre (Juniperus
communis). [ANTONI PICOLA I PUJOL, d’Ogassa. 2007].
PEGATS: hidroxi-propil metil cel·lulosa + metil cel·lulosa + oli de jojoba (Simmondsia

chinensis) + extracte tou d’Arncia montana + curcumina. Contra dolors de l’artrosi.
POMADA: 1 unça de flors + 1 unça d’oli d’oliva + 1 unça de llard de porc. S’escalfa al
bany-maria durant hores. En acabat es filtra per estopeta. S’hi pot afegir càmfora,
mentol, oli essencial d’Eucaliptus, oli de menta, salicilat de metil, opioides, cortisona,
etc. És molt eficaç per a llevar el dolor de les picades d’insectes. També es pot preparar
amb les rels.
TINTURA: es prepara deixant en maceració un mes una part de planta seca per 20
d’alcohol de boca rebaixat amb aigua al 60% (etanol sense additius). Després es cola i es
guarda en un flascó de vidre fosc amb comptagotes. El millor és prendre’n poca quantitat
(20 gotes) però sovint (fins a 200 gotes al dia). Cura depurativa primaveral. Esperit de vi
macerat amb flors d’Arnica montana. Se’n prenen només unes gotes [ONOFRE VALLS, de
Pardines. 2006].
VINAGRE: L’Arnica montana amb vinagre serveix per a tractar grans, pessigades,
al·lèrgies, èczemes [RAMON COROMINAS, de Campdevànol. 2006].
HOMEOPATIA
En homeopatia l’ Arnica montana (en general: 5 CH) s’empra principalment contra:

arterioesclerosis, hemorràgies, debilitat cardíaca, traumatismes i venes varicoses. I, més
detalladament, contra:
 aerofàgia amb olor a sulfurs  fissures als llavis

 alcoholisme  furóncols freqüents
 annexitis  gota
 ansietat  grassa al cor
 anus caigut  hemorràgia als oïdes
 apoplexia (amb cara vermella)  hemorràgia nasal
 aversió a la llet  hemorràgies
 cansament  hemorràgies internes
 cirurgia oculofacial, rinoplàstia,  hemorroides
pedal (D4), del lligament creuat,  hèrnia de hiatus 6CH
etc. (UE 50 M)  hidrocele
 còlic nefrític  ictus
 commoció cerebral  incomoditat al llit (massa dur)
 conversa tallada per l’oblit  incontinència fecal
 cops als testicles  incontinència urinària
 cops als ulls  insensibilitat a la llum (miosis)
 deliris  iritis
 depressió (incapacitat de treballar)  irritabilitat (amb mal de cap)
 desig de vinagre  lumbàlgies (Arnica montana,
 despreniment de retina Bryonia alba, Causticum, Kalmia
 diplopia latifolia, Rhus toxicodendron,
 disenteria Calcarea fluorica)
 disgust per pèrdues materials  mal a la melsa
 dispnea  mal a la nuca
 dolor a les articulacions  mal a la pelvis
 dolor a les costelles  mal a les costelles
 dolors després del part  mal al fetge
 dolors musculars  mal a l’oïda (cops)
 enuresis nocturna  mal al pit
 eritemes  mal al tòrax
 esgotament cardíac  mal als mugrons
 espasmes a la bufeta de l’orina  mal als ulls per sobre esforç visual
 estupor  mal d’estómac
 fals optimisme front a malaltia  mal de cap (cap calent i cos fred)
greu pròpia (als polsos)
 falta de memòria immediata  mal de gola (nus)
 febre alta  mal de panxa per puntades de peu
 febre per traumatisme del fetus
 fimosis dolorosa  mal després d’extracció dentària
 mans fredes  regla avançada
 mareig al moure el cap  reuma
 mastectomia (UE 1000 K)  roncar
 mastitis per cops  ronquera (per intubació)
 matriu caiguda  salpingitis
 metrorràgia després del coit  sensibilitat al fum
 micció dolorosa  sensibilitat excessiva als sorolls i
 murmurar durant el son al dolor
 oligúria  septicèmia
 orina espessa i fosca i roja  sinusitis
 pallisses  somniar amb cossos mutilats o
 paludisme morts
 panxa inflada i dura  sordesa per cops
 paràlisis facial (dreta)  suors nocturnes
 paràlisis oculars  tètanus
 parotiditis  torçades
 perill d’avortament per caiguda  tos amb sang
 peus adolorits per caminar  tos forta
 picades d’abelles o vespes  traumatismes
 pleuresia  trismes
 plors (nens) abans de tossir  tristesa
 pneumotòrax  trombosis
 por a morir  úlceres (amb formigueig)
 por a ser interrogat  úlceres als llavis (comissures)
 por a ser tocat  varius
 por a tenir companyia  vertigen (al cloure els ulls)
 por als edificis públics  vessaments a la retina
 pròstata hipertrofiada  vessaments cerebrals
 punxades (punxes, estelles,  vista enfosquida
espines)  vòmits de l’embaràs
 reflux esofàgic 6CH  xoc
NOTA: el preparat homeopàtic Traumeel (pomada o pastilles) és molt emprat per a

reduir inflamacions ―abaixa IL-6― i dolors. Conté: Aconitum, Arnica, Belladona, Bellis
perennis, Calendula, Chamomilla, Echinacea angustifolia, Echinacea purpurea,
Hamamelis agua, Hepar sulfuris, Hypericum, Mercurius solubilis, Millefolium, Symphytum.
VETERINÀRIA
En diversos preparats (amb etanol o isopropanol) de les flors, en forma d’untures,

tintures, xarops, etc., s’empra per a vaques, ovelles, cavalls, porcs, o cabres, contra:
• artritis • orquitis
• contusions • reuma
• èczemes • tendinitis
• ferides • tendinitis
• inflamació de mucoses. • tumors tous de colze als cavalls
• mastitis
• xoc
• nafres
En loció en aiguardent (camforat), s’empra contra la sarna.
Homeopatia a la 5CH: xoc, accidents, dolors musculars, sobre-esforços en gossos de
caça.
TOXICITAT
La infusió en aigua bullint, presa per la boca, dona molt mal d’estómac; probablement
degut a l’helenalina. Per corregir aquest mal caldria posar gel a la zona de l’estómac de
seguida. Caldria reservar la infusió només per a compreses aplicades externament. S’ha
dit que aquesta infusió resultaria abortiva, a més d’irritar l’estómac. JUAN ZIN & CARLOS
WEISS («La Salud por medio de las plantas medicinales». Ed. Salesiana, 1980) l’equiparen
a l’estricnina i a la ipecacuana, per ser enervant i vomitiva. Diuen que un excés provoca
cremor a la gola, vòmits, mal de cap, mal d’estómac, taquicàrdia, taquipnea, calfreds,
debilitat, convulsions i augment de les secrecions. Posen a l’opi o als tanins com a
antídots. S’ha escrit mantes vegades que només s’aconsella prendre’n sota la direcció
d’un metge; però no pas que calgui la determinació d’un botànic per assegurar que no
sigui una altra espècie. S’han descrit algunes reaccions al·lèrgiques a la pell a l’aplicar
les locions amb Arnica, i altres efectes com boca seca, mal de cap, mareig, dolor a la
llengua, picors, cistitis, bronquitis, rinitis, vertigen, mal de panxa, palpitacions. Però qui
sap si es tractava de preparats amb Arnica montana o amb Heterotheca inuloides.
L’etiqueta no fa la cosa. Els preparats fets en fred, com la tintura, són ben suportats,
almenys en dosis adients (fins a 200 gotes al dia). La LD50 de l’extracte d’ Arnica
montana L és d’uns 5 g/Kg en rates i de 123 mg/Kg en ratolins, p.o. (per boca). Però, i.p.
(intra-peritoneal) seria de 30 mg/Kg en ratolins. Hi ha un cert efecte mutagènic, per la
qual cosa hom no recomana prendre la planta més d’un mes seguit. Els casos d’augment
de la inflamació i del dolor deguts a l’Àrnica són escadussers i es podrien posar en dubte.
En tot cas són passatgers i tenen la funció de recordar on hi ha el mal. Amb les flors pot
passar, amb les rels és encara menys probable.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ ARNICA MONTANA L.
• 2 beta-etoxi-2,3-dihidro-helenalina • 6-O-iso-butiril-helenalina
èsters [es formen a l’extreure amb • 6-O-(2-metil-butiril)-helenalina
etanol] • 6-O-iso-butiril-tetrahidro-helenalina
• 2 beta-etoxi-6-O-acetil-2,3-dihidro- • 6-O-iso-valeril-hlenalina
helenalina • 6-O-metacriloïl-helenalina
• 2,3-dihidro-aromaticina • 6-O-tigliol-helenalina
• 2,5-dimetoxi-P-cimè (rels) • 7-[6’’-O-(2-metil-butiril)] glucòsid
• 2,6-di-iso-propil-anisol (rels) d’eupafolina
• 3.beta-glucòsid de betuletol • 7-[6’’-O-(2-metil-butiril)] glucòsid de
• 3-beta-glucòsid de quercetagenina luteolina
6,3’,4’-tri-metil-èter • 7-epi-silfiperfol-5-è
• 3-beta-glucurònids de 6-etoxi- • 10-acetoxi-8,9-epoxi-timol isbutirat
kaempferol • 10-isbutirril-oxi-8,9-didehidro-timol
• 3-beta-glucurònid d’iso-rhamnetina (rels)
• 3-beta-glucurònid de kaempferol • 11 alfa,13-dihidro-2-O-tigloïl-
• 3-beta,16beta-dihidroxi-21alfa- florilenalina
hidroperoxi-20(30)-taraxastè • 11 alfa,13-dihidro-2-O-tigloïl-
[inhibidor de la melanina] florilenalina-2-O-isovaleril
• 3,5,7-tri-hidroxi-6,3',4'-tri-metoxi- • 11 alfa,13-dihidro-helenalina
flavona • acetilens
• 3,7-dibeta-glucòsid de patuletina • àcid 1-metoxi-oxaloïl-3,4,5-
• 3,7-dibeta-glucòsid de quercetina tricafeoïl-quínic
• 6-acetoxi-2,2-dimethil-croman-4- • àcid 1-metoxi-oxaloïl-4,5-dicafeoïl-
ona quínic
• 6-metoxi-kaempferol-3-O-beta-D- • àcid 1,3-dicafeoïl-4-metoxi-oxaloïl-
glucopiranòsid quínic
• àcid 1,3,4-tricafeoïl-5-metoxi- • alfa-fel·landrè
oxaloïl-quínic • alfa-iso-comè
• àcid 1,5-dicafeoïl-3-fumaroïl-quínic • amargs
• àcid 1,5-dicafeoïl-3-metoxi-oxaloïl- • angelicina
quínic • antoxantina
• àcid 1,5-dicafeoïl-4-fumaroïl- quínic • apigenina (també a llavors)
• àcid 2-pirrolidèn-acètic • arnicina
• àcid 3-cafeoïl-4-feruloïl-5-metoxi- • arnidiol (triterpè)
oxaloïl-quínic • arnisterol
• àcid 3-feruloïl-4-metoxi-oxaloïl-5- • astragalina
cafeoïl-quínic • bergaptè
• àcid 3-metil-butanoic • beta-cis-farnesè
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic • beta-fel·landrè
• àcid 3,5-dicafeoïl-1,4-dimetoxi- • beta-lactucerol
oxaloïl-quínic • beta-sitosterol
• àcid 3,5-dicafeoïl-4-metoxi-oxaloïl- • bornil-acetat
quínic • cadinè
• àcid angèlic • càmfora
• àcid cafeic (també a llavors) • carotenoides
• àcid cinàmic • catequina
• àcid clorogènic (també a llavors) • cautxú
• àcid dicafeoïl-quínic (i derivats: àcid • cera
1,5-O-cafeoïl-quínic; àcid 1,4,5-tri- • chamissonoïde
O-cafeoïl-quínic) • colina
• àcid dioxi-esteàric • crisoeriol
• àcid esteàric • cumarines: umbel·liferona,
• àcid fòrmic escopoletina
• àcid fumàric • di-iso-propil benzè
• àcid gàl·lic • dihidro-helanalina-acetat
• àcid isobutíric • dihidro-helanalina-metacrilat
• àcid làctic • dimetil-ionina
• àcid làuric • diterpens
• àcid màlic • escopoletina
• àcid palmític • espinacetina
• àcid querectina-3O-glucurònic • espinacetin-3-O-beta-glucopiranòsid
• àcid salicílic • èsters fenòlics (rels)
• àcid succínic • esterol
• àcid tànnic • eupafolina
• àcid valèric • faradiol
• àcids fenil-acrílics • fitosterol
• àcids fenol-carboxílics (rels) • flavina
• àcids fenòlics (1-2%): clorogènic, • flavo-glicòsids
cafeic, cinarina • flavones: apigenina; luteolina;
• àcids hexurònics hispidulina; eupafolina
• albúmina • flavonoides (0.4-0.6%): glucòsids,
• alcaloides pirrolizidínics: glucurònids, aglicones.
◦ 11alfa,13-dihidro-helenalina • flavonols:
◦ 2-metil-butiril-helenalina ◦ 6-metoxi-kaempferol
◦ acetil- helenalina ◦ 6-metoxi-kaempferol-3-O-
◦ alfa-metacril-helenalina glucòsid
◦ iso-butiril-helenalina ◦ hispidulina
◦ iso-tussilagina ◦ kaempferol
◦ iso-valeril- helenalina ◦ kaempferol-3-O-glucòsid
◦ tigloïl-helenalina ◦ patuletina
◦ tussilagina ◦ patuletina-3-O-glucòsid
◦ quercetina
◦ quercetina-3-O-àcid glucurònic • oli essencial de rizomes 2.7-6.9 % /
◦ quercetina-3-O-glucòsid rels 1.7-3.7 %:
• fructosa ◦ 10-iso-butiril-oxi-8,9-di-dehidro-
• furano-cumarines timol-iso-butirat
• germacrè ◦ 10-iso-butiril-oxi-8,9-di-dehidro-
• glicòsids timol-mentol-èter
• helenalina (lactona sesquiterpènica) ◦ 2,5-dimetoxi-p-cimè
(0.07% a fulles) i derivats: ◦ 2,6-di-iso-propil-anisol
◦ 11alfa,13-dihidro-helenalina ◦ 5-P-menta-2,4(8)-diè
◦ 2-metil-butiril-helenalina ◦ 7-epi-silfiperfol-5-èn
◦ 6-O-meta-cicloïl-11alfa,13- ◦ bornil-acetat
dihidro-helenalina ◦ camfè
◦ 6-O-meta-criloïl-helenalina ◦ carvacrol
◦ 6-O-tigloïl-11alfa,13-dihidro- ◦ cis-farnesè
helenalina ◦ dimetil-ionona
◦ 6-O-tigloïl-helenaina ◦ fel·landrè
◦ helanalina iso-butirat ◦ germacrè
◦ helenalina-metracrilat ◦ iso-bornil-2-metil-butanoat
◦ helenina ◦ iso-bornil-iso-butanoat
◦ iso-butiril-helenalina ◦ iso-bornil-iso-valerat
◦ metacriloïl-helenalina ◦ iso-comè
◦ tigloïl-helenalina ◦ llimonè
◦ metil-èter
• hidroxi-cumarines ◦ modef-2-èn
• hispidulina ◦ p-di-iso-propil-benzè
• hispidulina-7-O-beta-glucòsids ◦ p-metoxi-heptano-fenona
• humulè ◦ pincotèn-acetat
• inulina ◦ sesqui-fel·landrè
• iso-bornil-2-metil butanoat ◦ silfiperfol-5-èn
• iso-bornil-iso-butanoat ◦ silfiperfol-6-èn
• iso-bornil-isovalerat ◦ terpineol
• iso-quercetina ◦ timol
• iso-rhamnetina-3-O-beta-glucòsid ◦ trans-bergamotè
• kaempferol (també a llavors) ◦ trans-cariofil·lè
• kaempferol-3-O-beta-glucòsid ◦ zierona
• lactones sequiterpèniques (0.5 % a
poncelles; 0.9 % a flors seques, • oligosacàrids
absents a les rels)(0.04% dihidro- • patuletina
helenalina tigliat): derivats de • patuletin-3-O-beta-D-glucopiranòsid
l’helenalina, de metacril, iso-butiril, • pectolin-ariginina
tigliol, metacriloïl, iso-valeril... [2,3- • pinè
dihidro-aromaticina, chamissonoide, • P-menta-2,4-diè
mexicanina-1] • P-metoxi-heptanofenona (rels)
• leuteolina • pincotèn-acetat
• lignans • poliacetilens (rels)
• luteïna • polisacàrids: derivat proteïnic acídic
• luteolina (també a llavors) d’arabino-3,6-galactan (PM
• luteolina-3’-O-beta-glucòsid 100.000); i derivat de fuco-galacto-
• mexicanina-1 xiloglucà neutre (PM 22.500)
• mircè • procianidines
• modeph-2-èn • quercetina (també a llavors)
• mucílag • quercetina-3-O(6’’-O-acetil)-beta-
• oli essencial de flors 0.3-0.35 % o glucòsid
fulles 0.2-0.5%: àcids grassos, • quinona
derivats del timol, monoterpens, • resina
sesquiterpens • sacarosa
• sesquiterpens • xantofil·les
• silfiperfol-6-èn • zeaxantina
• Silici • zierona (terpenoide)
• sitosterol
• tanins
• taraxasterol
• terpens: fel·landrè; llimonè; camfè;
2,5-dimetil-P-cimè; carvacrol; beta- NOTA: a les arrels, degut a la presència de
sesqui-fel·landrè diversos Streptomyces, hi ha antibiòtics:
• terpineol cicloheximida glutarimida, actifenol,
• timol (rels) diketopiperazines (ciclo-prolil-valil, ciclo-
• timol-metil-èter (rels) prolil-isoleucil, ciclo-prolil-leucil, ciclo-
• trans-alfa-bergamotè prolil-fenilalanil). Aquests antibiòtics, si bé
• trans-cariofil·lè no són pas massa actius o eficients contra
• tridecèn-(1)-pentaïna (3,5,7,9,11) Staphylococcus aureus i Candida albicans,
• trimetil-amina per exemple, sí que són actius contra
• trimetil-glicina Candida parapsilosis i Fusarium
• triterpens verticillioides; i a més beneficien a la
• umbel·liferona planta.
• xantofil·la-epòxid
Les lactones sesquiterpèniques de l’Arnica montana disminueixen la inflamació mediada

pel NF-kappaB, i a més a més passen a través de la pell amb facilitat. L’activació del NF-
kappaB a les cèl·lules T o B o a les cèl·lules epitelials queda inhibida per la helanalina.
L’helenalina bloqueja l’expressió del gen conductor del kappaB. L’helenalina inhibeix la
descarrega d’ IkappaB. Els derivats de l’ 11-alfa-13-dihidro-helenalina inhibeixen més el
NF-kappaB quan contenen fraccions acil-insaturades, com ara metacrilat o tiglinat, més
que no pas quan es tracta de la fracció acetat.
L’ Arnica montana augmenta la permeabilitat capil·lar i disminueix l’edema degut a la

inflamació. Actua com a antihistamínica. Alguns poden suposar que l’ Arnica montana
podria desencadenar una reacció d’hipersensibilització cutània per contacte. Però en
principi el que fa és suprimir l’activació del NF-kappaB a les cèl·lules dendrítiques i la
producció de IL-12. A dosi molt petites, però, l’Arnica montana L. actua com a
immunoestimulant. Testant la tintura aplicada a la pell de ratolins normals, no s’ha
pogut demostrar cap reacció d’hipersensibilització. En canvi, aquesta tintura sí que evita
la sensibilització, per exemple, del trinitro-cloro-benzè. La reacció d’hipersensibilitat sí
que pot tenir lloc en ratolins sense CD4 MHC II.
La tintura d’ Arnica montana L. és antiinflamatòria. Inhibeix la producció de LTB4 per la

LOX-5 amb IC50 de 10 micrograms/mL. Inhibeix la síntesis de PGE2 per la COX-1 amb
IC50 de 50 micrograms/mL i per la COX-2 amb IC50 de 60 micrograms/mL.
A fracció polisacàrida de PM 100.000 activa els macròfags i els incita a segregar TNF.
També té efecte anti-complement. La fracció de PM 22500 incrementa la fagocitosi.
Els glicòsids de l’aglicona del flavonol ajuden a l'absorció del Calci als ossos, mitjançant
un sistema de lliurament i quelació.
Les lactones sesquiterpèniques com ara la 6-O-acetil-11,13-dihidro-helanalina

incrementen la freqüència (35%) i el volum (40%) respiratoris en animals (rates/conills)
quan s’injecten per vena (0.25 mg/Kg).
La helenalina té un efecte inotròpic positiu bifàsic al miocardi de conillets d’Índies (10- 5 –
10-3 M). Això no obstant, a concentracions majors a 10 -3 M pot desencadenar un efecte
inotròpic negatiu irreversible que conduiria a un bloqueig de la contracció del miocardi.
La helenalina té efecte anticancerós i antiinflamatori perquè inhibeix el NF-kappaB i

l’activitat de la telomerasa ui debilita la síntesis d’ADN. També indueix l’apoptosi en
cèl·lules T CD4+, desencadenant la via apoptòtica mitocondrial. La inducció de l’apoptosi
va acompanyada per una ràpida estabilització del p53, la localització nuclear del p53 i de
l’ AIF i l’increment de producció de ROS, que fa minvar el potencial de membrana
mitocondrial. Les cèl·lules T CD4+que sobreviuen a l’exposició de l’helenalina queden
amb menys capacitat de proliferació, ja que el cicle tendeix a aturar-se a G2/M. Això és
concomitant amb l’acumulació de proteïnes reguladores del cicle p21(WAF/CIP1),
p2(KIP1), ciclinaD2. Però la ciclina A i la B disminueixen. Queden debilitades la
producció de IL-2 i l’expressió dels receptors associats a l’activació CD25, CD27, CD28,
CD120b. La helenalina suprimeix la translocació nuclear de NFATc2 a les CD4+. La
família de factors de transcripció NFATc2 fa de mediadora de l’activació dels gens de la
transcripció que codifiquen CD25, IL-2 i IFN-gamma.
La helenalina-2-metil-butirat o l’extracte total de la planta ajuden a combatre

l'engruiximent, enfosquiment i arrugament de la pell deguts a l’edat o a principi de
melanoma. Ho fan disparant l’expressió i els factors de transcripció del gen HSP70.
L’efecte inhibidor de l’agregació plaquetària és degut principalment als àcids hexurònics i

las glico-conjugats fenòlics. També les lactones sesquiterpèniques com la helenalina o la
11alfa, 13dihidro-helenalina reaccionen amb els grups tiol intracel·lulars desactivant-los,
i en definitiva, inhibint la formació de tromboxà, inhibint la secreció de 5-OH-triptamina
i inhibint l’agregació plaquetària que desencadena el col·lagen.
Pel que fa a l’efecte vulnerari o cicatritzant de ferides, s’ha pogut testar l’efecte de l’
Arnica montana (2c) sobre els macròfags THP-1. Els gens estimulats eren els EGF, PEM
(HSPG2, FBN2, FN1). Es palesava un augment de la producció de fibronectina. Per altra
banda els gens inhibits eren els relacionats amb el transport d’electrons a les
mitocòndries. A concentracions menors (3c, 9c, 15c) la regulació era menor. La dilució
2c accelera l’efecte migratori dels macròfags. En aquests macròfags humans
s’incrementa molt també el CXCL1, i en menor grau el CXCL2, IL8, BMP2. Això és
concomitant amb un major reclutament de neutròfils i angiogènesi. Per altra banda la
MMP-1 és refrenada. La barreja d’Arnica montana 4×, Calendula officinalis 4× ,
Hypericum perforatum 4×, Symphytum officinale 6× en solvent hidroalcohòlic augmenta la
migració de fibroblasts NIH 3T3 quan s’ha sacsejat/dinamitzat la solució. El preparat
original amb etanol diluït a 1:100 promou in vitro el tancament de ferides un 60% més
ràpid del normal, mentre que el preparat hidroalcohòlic dinamitzat només l’accelera un
20%.
L’extracte fet amb metanol de les flors de l’Arnica montana L. alleugen el dolor de
l’artritis. Les rates tractades tenen nivells menors de NO, TNFalfa, IL-1beta, IL-6, IL-12 i
anticossos contra col·lagen II. A més tenen mero dany peroxidatiu i nivells recuperats
d’antioxidants.
Pel que fa al càncer de mama, el complexe d’helenalina amb beta-ciclodextrina millora la

disponibilitat de la helenalina i fa que la línia cel·lular T47D tingui un creixement molt
menor, en temps i segons la dosi. A més, l’expressió del gen de la telomerasa queda molt
reduïda a l’incrementar la concentració del complex.
Arnica a la 30CH protegeix contra la permeabilitat a les mitocòndries del fetge induïda
per citrats de Ca++ o Fe++. Evita la peroxidació lipídica i la fragmentació de proteïnes
activades pel ROS. La tintura d’Arnica corregeix les lesions al fetge provocades per Cl4C,
i pot fer que la recuperació dels nivells d’arginasa, ATPasa, glucosa-6fosfatasa, 5’-
nucleotidasa i glutatió sigui més ràpida.
El preparat homeopàtic Arnica 30C és capaç de reparar en dany a l’ ADN en Escherichia

coli sotmesa a raigs ultraviolats UV. Facilita l’acció dels gens reparadors i calma l'estrès
oxidatiu, reduint la formació de ROS i modulant els enzims de l'estrès oxidatiu.
El tractament amb Arnica 6CH en rates inoculades amb carragahenà a les potes és eficaç
només en els individus que normalment triguen més a manifestar l’edema. En ells
l’edema no arriba a ser gaire intens, hi ha menys de-granulació als mastòcits i major
diàmetre dels vasos limfàtics.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE ARNICA MONTANA L.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/jphp.12724
Artemisia abrotanum L.
[1753, Sp. Pl. : 845] 2n = 18, 36
Artemisia abrotanum. Foto: JEAN-CLAUDE ECHARDOUR Foto: MICHEL NIALON
NOMS POPULARS
Alemany: Eberraute/Eberreis/Abrandkraut / Abraute / Amberbaum /

Erdbeerraute / Staubwurz / Zitronenkraut
Anglès: Southern wood/Herb royal / Lad's love / Lads's love / Old-man
wormwood / Oldman / Sagebrush / Southern wormwood/ Boy’s love/
Lover’s plant/ Appeleringie/ Gardenrobe/ Our Lord’s wood/ Mais’s riun/
Garden sagebrush/ Sitherwood/Stabwort
Àrab: ‫ مسك الجن‬/ ‫ قيصوم‬/ ‫ريحان األرض‬
Castellà: abrótano, abrótano campestre, abrótano macho, alsuila, bálsamo verde,
boja, brótano, escoba mujeriega, éter, hierba del éter, hierba lombriguera,
lombricera, mamecas, matocas, mesariegas, tomillo de cabezuela, tomillo
perruno, yerba lombriguera, yerba lombriguera macho.
Català: Abròtan/Broida
Danès: Ambra
Eslovac: Palina abrotská
Eslovè: Abrašica/Abraščica / Pelin abrašica
Estonià: Sidrunpuju
Finlandès: Aaprottimaruna
Francès: Aurone/Abrotone / Armoise aurone / Aurone mâle / Citronelle / Citronelle
aurone / Citronnelle garde-robe/ Arquebuse
Gal·lès: Hen ŵr
Grec: Αβρότονο
Holandès: Citroenkruid
Hongarès: Abrutüröm / Istenfa / Ürömcserje
Islandès: Ambrajurt
Italià: Abrotano/Abrotono
Japonès. オキナヨモギ/サザンウッド
Kurd: Pelîna berazan/Almasta berazan
Noruec: Abrodd
Persa/Farsi: ‫ برنجاسف کوه‬/ ‫برنجاسف جنوبی‬
Polonès. Bylica boże drzewko/Boze drzewko
Portuguès: Abrótano
Rus: Полы́нь лече́бная/Полынь высокая / Полынь лечебная / Полынь
лимонная
Serbi: Божје дрвце/ Božje drvce
Suec: Åbrodd
Txec: Pelyněk brotan
Ucraïnès: Полин лікарський/Полин лимонний
Xinès: 碱蒿
Dins el gènere, A. abrotanum es distingeix per ser mata de més de 30 cm, amb fulles de
més d’ 1 cm amb alguns segments de menys d’ l mm d’amplada i més de 4 m de
longitud, filiformes; les de la inflorescència poc dividides o simples; receptacle glabre,
capítols esfèrics de més de 3 mm amb flors femenines a la perifèria i bisexuades al
centre, inflorescència molt foliosa i molt ramificada. Artemisia abrotanum és una mata
herbàcia de 0.4-1.4 m, llenyosa a la base, vivaç, sense làtex, amb olor metàl·lic
desagradable, pesant, similar al de la barreja de colònia de bergamota, càmfora i
gasolina. Tiges marrons (excepte les més tendre, que són de color gris blavós), glabres,
ramificades. Les fulles, d’uns 3-5 cm, són molt dividides en segments filiformes, fins a 3-
pinnatisectes, peludes pel revers, mats, d’un verd molt fosc grisós. Les fulles del costat
dels capítols són simples, alternes, sense estípules no aurícules basals. A totes les fulles
s’hi poden veure glàndules punctiformes aromàtiques. Lacínies de 0.4-2 mm d’amplada.
Inflorescència de capítols sub-esfèrics, subsèssils, de 2-2.5 × 2-3.5 mm, en panícula
ramificada de fins a 20 × 30 cm, amb moltes fulles intercalades. Flors totes tubuloses
són grogues i agrupades en panícules compactes que pengen, amb bràctees involucrals
oblongues disposades en uns quants rengles. Receptacle sense palletes. Floretes
exteriors femenines, amb una corona amb 3 dents, sense estams. Floretes centrals, fins
a 20, bisexuades. Calze reduït a una corona d’esquames menuda. Corol·la groga, de 0.5-
1 mm, amb 5 pètals soldats en tub. Estams 5 amb filaments lliures però anteres
soldades formant una anella al voltant de l’estil. Carpels 2, ovari bicarpel·lar ínfer,
unilocular. Ovari amb un sol òvul anàtrop. Estil únic acabant en un estigma molt bífid.
Aquenis de color marró clar, glabres, sense vil·là, el·líptics, comprimits de 0.5-1 mm. Es
pot multiplicar per esqueix o per divisió de les arrels. Rebrota amb ganes després de la
poda de primavera.
Cultivada als jardins. Originària probablement de Turquia (Àsia Menor) o del Caucas.
Prefereix sòls amb saó però ben drenats i adobats. A la península hispànica és més
freqüent a la zona dels Ports (Terol, Castelló).
Artemisia abrotanum al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Segons DIOSCÒRIDES (segle I) les llavors xafades i posades en aigua calenta per beure
ajuden als qui tenen rampes als tendons, ciàtica o problemes per orinar i fan venir la
regla. En aquell temps era ja una planta cultivada als jardins i horts de grecs i romans.
CARLEMANY (segle IX) la va incloure com «abrotanum» al seu «Capitulare de villis vel curtis
imperiii». NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) es queixava que el «southern wood» tenia poc
reconeixement a la seva època. A més de fer orinar, fer venir la regla i reduir els
espasmes als tendons, les llavors xafades i posades en aigua calenta actuen d’antídot.
La planta o els seus fums, allunyen serps i altres bestioles verinoses. L‘oli de la planta
untat a l’esquena alleuja la febre. Contra la inflamació als ulls va bé bullida amb trossos
de pa i codonyat aplicant-ho en compreses sobre els ulls tapats. Bullida amb farina
d’ordi redueix impureses a la cara (barbs, grans, taques). Les llavors o la planta seca
lleven els cucs als nens. La planta xafada i aplicada on hi hagi una punxa o estella
clavada fa que surti. La cendra de la planta cura nafres, però als genitals resulta
dolorosa. La cendra barrejada amb oli vell va bé per tornar fer créixer el cabell o la barba.
L’oli també treu els polls del cabell. I va bé contra les úlceres sifilítiques. L’hidrolat de la
planta ajuda a alliberar-se dels càlculs renals, de la inflamació de la melsa o de la
matriu.
ESOTERISME
Els jutges duien petits rams d'abròtan i ruda per protegir-se dels presos o de les seves
malalties contagioses. I alguns feligresos també en duien per mantenir-se desperts
durant els oficis extra-llargs.
LITERATURA
─ «Old Man, or Lads-Love, - in the name there's nothing

To one that knows not Lads-Love, or Old Man,
The hoar green feathery herb, almost a tree,
Growing with rosemary and lavender» ─. [EDWARD THOMAS (†1917): «Old Man or L’ad’s
Love»]
• afrodisíac • cosmètic
• anticancerigen • desobstrueix
• anticonceptiu • detergent
• antiespasmòdic • diürètic
• antifúngic • emmenagog
• antihelmíntic • espasmolític
• antiinflamatori • estimulant
• antioxidant • estomacal
• antisèptic • expectorant
• antitumoral • febrífug
• astringent • hepàtic
• carminatiu • relaxant muscular
• cicatritzant • repel·lent d’insectes i àcars (aplicat
• colagog a la pell)
• colerètic • sudorífic
• condicionador del cabell • tònic digestiu
• cordial
USOS MEDICINALS
• al·lèrgies • esplenomegàlia
• alopècia (+ romaní + oli) • estomatitis
• amebiasis (Naegleria) • febre
• amenorrea • ferides petites
• anorèxia • fetge inflamat
• ascites • gastritis
• asma • grans
• Aspergillus flavus • hipoacidesa estomacal
• Aspergillus niger • icterícia
• Aspergillus ochraceus • indigestions
• atonia/discinèsia biliar • Klebsiella pneumoniae
• Bacillus stearothermophilus • leucèmia de Jurkat
• barbs • limfadenitis
• bronquitis • Listeria monocytogenes
• cabell debilitat • llúpies
• càlculs renals • mal d’esquena (lumbàlgia)
• càncer de còlon HT-29 • mal d’estómac
• càncer de mama MCF-7 • mal de ventre
• càncer de matriu HeLa • malària
• Candida albicans • melsa inflamada
• Candida tropicalis • malsons
• cansament • menopausa
• caspa • Micrococcus flavus
• ciàtica • Micrococcus luteus
• Citrobacter freundii • mossegades de serps
• congelacions • ofec
• conjuntivitis al·lèrgica • panadissos
• cucs intestinals: àscaris, oxiürs • pàncreas debilitat
• diarrea • paràsits interns
• dismenorrea • penellons
• disúria • picors a la pell
• enteritis • Penicillium funiculosum
• epilèpsia • Penicillium ochrochloron
• Escherichia coli • Pseudomonas aeruginosa
• Pseudomonas cepacia • ronyons debilitats
• Propionibacterium acnes • Salmonella typhi
• Proteus vulgaris • sífilis
• rabdomiosarcoma OE • Staphylococcus aureus, MRSA
• rampes • Staphylococcus epidermidis
• refredats • Staphylococcus haemolyticus
• regla irregular • tènia
• retenció d’orina • tos
• rinitis al·lèrgica • Trichosporon beigelii
HOMEOPATIA
• acne rosàcia • hemorroides
• ansietat • limfadenitis
• artritis • metàstasis
• colitis • penellons
• depressió • peritonitis
• epistaxis
ALTRES USOS
Posada als armaris evita les arnes. En general és repel·lent de pugons, arnes, formigues i
altres insectes. Cremant la planta dins la casa lleva la mala olor dels fregits. De les tiges
se’n pot extreure un tint groc per tenyir la llana. Alguns cuiners l’empren a la cuina per
donar sabor a pastissos, caramels, puddings, amanides, carns greixoses, carn de porc o
vedella rostida, farcits de pollastre, carns a la graella, vinagres, salses, anguiles. Servei
per a fer el licor «arquebuse», típic del Delfinat i el Sundgau; i a vegades es posa a les
ratafies catalanes.
POSSIBLE TOXICITAT
És una mica neurotòxic i pot produir mal de cap i mareig. Durant els primers mesos de
l’embaràs pot fer avortar.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ ARTEMISIA ABROTANUM
• abrotina • artemisinina
• àcid cafeic • artemisitina
• àcid caftàric • calicantòsid
• àcid clorogènic • casticina
• àcid ferúlic • centaueidina
• àcid gentísic • cis-jasmona
• àcid iso-clorogènic • colina
• àcid p-cumàric • cumarines: escopoletol, iso-
• àcid protocatechuic fraxidina, ubel·liferona
• àcid rosmarínic • esculetina
• àcid sinàpic • flavonoides
• àcid siríngic • escopoletina
• àcid tànnic • escopolina
• àcid vainíllic • esterols: 24-beta-etil-colesta-
• àcid úric 6(7),20(21)-dièn-3-beta-ol
• adenina • guanina
• adenosina • herniarina
• alcaloides: abrotina • hiperòsid
• amargants • iso-fraxidina
• apigenina • kaempferol
• lactones sesquiterpèniques • quercitrina
• luteolina • resina
• miricetina • rutina
• oli essencial • rutòsid
• patuletina • santonina
• quebrachitol • tanins
• quercetina • thujona
• quercetol • umbel·liferona
OLI ESSENCIAL D’ARTEMISIA ABROTANUM
◦ 1-octèn-3-ol 0-0.5% ◦ beta-cariofil·lè 0.5-3%

◦ 1-terpineol 0-1.5% ◦ beta-copaè
◦ 1,4-cineol 4-13% ◦ beta-cubebè
◦ 1,4-dimetil-4-propil-2-ona-1-(2)- ◦ beta-elemè 0-2.5%
ciclohexè 0.5% ◦ beta-elemè
◦ 1,8-cineol 0-24% ◦ beta-eudesmol 0-13%
◦ 2-fenil-acetaldehid 0-2% ◦ beta-fel·landrè 0.5%
◦ 2-hidroxi-1,8-cineol 2-38% ◦ beta-mircè
◦ 2,2,3-trimetil-3-ciclopentèn-1- ◦ beta-ocimè
acetaldehid ◦ beta-pinè 0-1%
◦ 2(10)-pinèn-2-ona 0-3.5% ◦ beta-selinè
◦ 3-carè 3% ◦ biciclo-germacrè 0.5-1.5%
◦ 3-thujanol ◦ bisabolè 0-0.5%
◦ 3(19_carè-2-ol 0-1% ◦ borneol 0.5-9%
◦ 4-metil-pent-2-enòlid 0-15.5% ◦ bornil-acetat 0-2%
◦ 4-terpineol 0-6% ◦ cadinol 0-1%
◦ 4-thujanol ◦ camfè 0-7%
◦ 7-epi-silfiperfol-5-è 0.5-2% ◦ càmfora 1-44%
◦ absintol ◦ cariofil·lè 0.5%
◦ agarospirol 0-2.5% ◦ cariofil·lè-òxid 0.5-2%
◦ alfa-bisabolol 0-4.5% ◦ cedrè 1.5%
◦ alfa-cadinol 0.5-1.5% ◦ cembrè
◦ alfa-copaè 0-3% ◦ cis-arbusculona 0-2%
◦ alfa-cubebè 0.5% ◦ cis-beta-terpineol 0-1.5%
◦ alfa-eudesmol 0-5% ◦ cis-carvil-acetat 0-2%
◦ alfa-dehidro-ar-himachalè 2.5% ◦ cis-carvona
◦ alfa-(E)-ionona 0-2% ◦ cis-crisantenil-acetat
◦ alfa-epi-7-epi-5-eudesmol ◦ cis-crisantenol 0.5%
◦ alfa-fel·landrè ◦ cis-davanona 0-5%
◦ alfa-humulè 0-0.5% ◦ cis-jasmona
◦ alfa-pinè 0-2% ◦ cis-piperitol
◦ alfa-terpinè 0-2.5% ◦ cis-sabinè-hidrat 0.5%
◦ alfa-terpineol 0-8% ◦ citronel·lol 0.5%
◦ alfa-terpinil-acetat ◦ crisantenona 2-2.5%
◦ alfa-terpinolè ◦ cuminil-acetat 0-2%
◦ alfa-thujè 0.5-2% ◦ D-borneol
◦ alfa-thujenal ◦ D-càmfora
◦ alfa-thujona 0-2% ◦ davana-èter 0-1%
◦ aromadendrè 2.5-7.5% ◦ davanon-èter 0-1%
◦ artedouglasia C 0-1.5% ◦ davanona 1.5-2%
◦ artedouglasia-òxid A 0-2% ◦ davanona B 0-0.5%
◦ artedouglasia-òxid B 0-1% ◦ delta-amorfè 0-18%
◦ artedouglasia-òxid D 0-1% ◦ delta-cadinè
◦ beta-burbonè 0-0.5% ◦ delta-elemè 1.5%
◦ delta-terpineol-acetat ◦ metil-p-anisat 0-2%
◦ (E)-2-hexenal 0-0.5% ◦ mircè 1-2%
◦ (E)-beta-farnesè ◦ mirtenal 0.5-2%
◦ (E)-beta-ocimè 0-2% ◦ mirtenol 0-1%
◦ (E)-mirtenol 0-1% ◦ monoterpens bicíclics
◦ (E)-nerolidol ◦ neril-iso-butanoat 0.5-2%
◦ (E)-beta-damascenona ◦ neril-propionat 0-2%
◦ elemicina ◦ nerolidol
◦ epi-longipinanol 0-1% ◦ nor-davanona 0-5.5%
◦ esaptulenol ◦ p-cimè 0-2%
◦ eudesma-5-èn-11-ol ◦ p-cimenè 0-2%
◦ eugenol 0-2% ◦ p-ment-1-èn-8-ol 0-2%
◦ farnesil-butanoat 0.5% ◦ p-ment-1,5-dièn-7-ol 0-0.5%
◦ fenil-propanoides ◦ p-ment-2-èn-1-ol
◦ fitol isòmer 0-1% ◦ pinocarvona 0-1%
◦ gamma-dehidro-ar-himachalè ◦ piperitona 0.5-38%
0.5% ◦ sabinacetona
◦ gamma-eudesmol-acetat 1-2% ◦ sabinè 0-4.5%
◦ gamma-terpinè 0-2% ◦ silfiperfol-4,7(14)-diè
◦ geranil-iso-butanoat 0-2% ◦ silfiperfol-5-è 0.5-1%
◦ germacrè D 0-3.5% ◦ silfiperfol-5-èn-3-ona A 19-69%
◦ germacrè D-4-ol 0-0.5% ◦ silfiperfol-6-alfa-ol 1.5%
◦ guaiol 0-2.5% ◦ silfiperfolèn -isòmer 0.5%
◦ heptanal 0-2% ◦ tau-muurolol 0.5-1.5%
◦ hexanal 0-2% ◦ terpinil-acetat 0.5-2%
◦ humulè-epòxid 2% ◦ terpinolè 0-2%
◦ iso-bornil-formiat ◦ thujona
◦ iso-bornil-propionat 0-2% ◦ trans-alfa-bisabolè 0-1%
◦ iso-butanona-èster de l’àcid ◦ trans-arbusculona 0-0.5%
anísic 0-2% ◦ trans-beta-ocimè
◦ iso-espatulenol 0.5% ◦ trans-carveol
◦ iso-germacrè D 5-15.5% ◦ trans-carvil-acetat 0-2%
◦ iso-pergol 0-1% ◦ trans-crisantenil-acetat 0-1%
◦ L-bprneol ◦ trans-davanona
◦ L-càmfora ◦ trans-ocimè
◦ L,D-piperitona ◦ trans-ocimenol
◦ lavandula-lactona 0-2.5% ◦ trans-pinocamfona
◦ lavandulil-butanoat 1-4.5% ◦ trans-piperitol 0-1%
◦ lavandulil-caproat 0-1% ◦ trans-sabinè-hidrat 0-1%
◦ lavandulil-iso-valriat 0.5% ◦ trans-sabinil-acetat 0-0.5%
◦ lavandulol ◦ trans-sabinol 2-5%
◦ linalool ◦ triciclè
◦ llimonè 0-2% ◦ verbenil-acetat 0-0.5%
◦ lupeol 0-7% ◦ verbenol 0-3%
◦ ment-1,5-dièn-7-ol 0-0.5% ◦ (Z)-3-hexenol 0-2%
◦ metil-chavicol 0-2% ◦ (Z)-beta-ocimè 0-2%
◦ metil-cis-jasmonat 2-2.5% ◦ (Z)-jasmona
◦ metil-eugenol 0-2%
a: artemisetina; b: quercetina;
c: iso-fraxidina; d: àcid clorogènic; e: umbel·liferona; f: escopoletina.
MÉS INFORMACIÓ
«Artemisia abrotanum L. (southern wormwood)- History, current knowledge on the

chemistry, biological activity, tradictional use and possible new pharmaceutical and
cosmetological apllications». HALINA EKIERT, EWA KNUT, JOANNA SWIATKOWSKA, PAWEL KLIN,
AGNIESZKA RZEPIELA, MICHAL TOMCZYK, AGNIESZKA SZOPA. Molecules (2021) 26(9): 2503.
DONZELL
Artemisia absinthium L.
[1753, Sp. Pl. 2: 848] 2n = 18
THOMÉ, OTTO WILHELM: Flora von Deutschland, Österreich und der

Schweiz
NOMS POPULARS
Alemany: Wermut /Absinth / Aetsch / Alsem / Bermet / Bitterals / Bitterer beifuss /

Echter wermut / Eisenkraut / Else / Elsenkraut / Gottvergesse /
Hilligbitter / Magenkraut / Mottenstock / Wermat / Wermutkraut /
Wiegenkraut / Wolfszausert / Wolfzausert / Würmlekraut / Würmut /
Wärmede / Wörmken / Ätsch / Ölde.
Altaragonès:ajenzo, artemisa, asenjo, asensios, chansana, isenso, ixenzo, jento, jenzo.
Anglès: Absinth / Absinth sagewort / Absinth wormwood / Absinthe / Absinthe
wormwood / Artemisia / Common sagewort / Common wormwood /
European wormwood / Grand wormwood / Green ginger / Madderwort /
Old woman / Vermouth / Warmot / Wermuth / Wormwood
Àrab: ‫ شيح رومي‬/ ‫ دمسيسة‬/ ‫ الدمية‬/ ‫ أفسنتين‬/ ‫شويالء‬/‫شويالء‬
Aragonès: agenzo, ajenjos, ajenzo, artemisa, asenjo, asensio, asensios, chansama,

chansana, doncell, donzel, gento, genzo, isenso, ixenzo, jento, jenzo.
Bable: asenju, axenso, axenxo.
Basc/Euskera: ahamenda-belharr, arhamenta, asensi-bedarr, asensioa, asentsio,
asentsio-belar, asentzio, asentzio belarra, azantsio, azantzko, azentzio,
azentzu, azinju, azinjuba, azintzu, azuntzu, xixari-belarr.
Castellà: absenta, absintio, agencios, ajencio, ajenjio, ajenjo, ajenjo común, ajenjo
macho, ajenjo mayor, ajenjos, ajenzos, ajonjio, alosma, alosna, anjenjo,
artemisa, artemisa amarga, artemisia, asenjo, asenjos, asensio, asensios,
asenso, asentes, asienjo, assensio, ausenta, axenjos amargos, axenso,
axenxio, axenxos, cazapote, doncel, donsel, encienso, ensensio, gazapote,
hierba santa, huelemanos, incienso, inciensos, insensio, insienso, ortemisa,
sensio, susones.
Català: absenta, absinci, absinti, alsamilla, altamira, artemaga, artemega, assensi,
axinse, chansana, doncell, donsell, donsell mascle, donsell primer romá,
donzell, donzell mascle, dunsell, encens, isenso, sansamara, doncell,
donsell, asensí, assensí, chansana, doncell, donsell, donzell, isenso, ixenzo,
julivert bord,punsell.
Danès: Malurt/ Have-malurt
Francès: Absinthe/ Absin / Absinthe-suisse / Aloïne / Aluyne / Armoise / Armoise
absinthe / Armoise amère / Grande absinthe / Herbe d'absinthe / Herbe-
aux-vers / Herbe-sainte / Menu-alvine
Gallec : absintio, absinto, artemisa, artemisia, asenjo, asenjos, asente, asentes,
asento, asentos, asenxo, asenxos, asiento, assintro, axenxo, axenxos,
axeuxos, herba da Nosa Señora, herba de Nosa Señora, herba de asento,
herba lombrigueira, losna, losna-maior, rainha-das-ervas, sintro.
Grec: Αρτεμισία το αψίνθιο/ Αψιθια / Αψιθιά

Hebreu. ‫ לענה‬/‫לענת האבסינת‬
Italià: Assenzio maggiore/ Assenzio vero / Assenzio
Japonès: ニガヨモギ / にがよもぎ
Norueg: Ekte malurt/ Malek / Malok / Malukt / Maløkt / Mølurt / Malu
Occità: Encèns
Persa/Farsi: ‫ درمنه‬/ ‫افسنتین‬
Polonès: Bylica piołun/ Absynt / Bielica / Piolun / Piołun / Psia ruta / Wermut
Portuguès : absinthio, absinthio vulgar, absinto, absinzio, acintro, alosna, asenjo,
asente, asento, assintro, axenxo, citronela-maior, grande-absinto, losna,
losna de Dioscorides, losna maior, losna ordinaria, losna verdadeira, losna-
maior, rainha-das-ervas, sintro.
Rus: Полынь горькая
Suec: Gråbonde / Vermut / Äkta malört / Malört
Turc: Pelin otu/ Acı pelin / Ak pelinotu / Mideotu
Xinès: 中亚苦蒿/ 洋艾
Dins la família de les Compostes o Asteraceae, el Donzell pertany a la subfamília de les

Corimbíferes o Asteroideae, sense làtex, sense punxes, amb almenys moltes flors no
ligulades (tubuloses), i amb estil no inflat ni articulat sota les rames. I dins les
Corimbíferes, el donzell pertany a la tribu de les Anthemideae, que es caracteritza per
tenir les rames de l’estil apendiculades i piloses, fulles alternes, sense glàndules
transparents inserides al limbe, aquenis sense papus de setes nombroses.
Dins la tribu, el gènere Artemisia es caracteritza per l’involucre globulós o quasi, amb
folíols imbricats, pel receptacle sense esquames ni bràctees, per ser totes les flors
tubuloses i pels aquenis sense costelles longitudinals, acabats en un disc més estret que
llur àpex, i per les fulles molt i profundament dividides, i els capítols de menys de 5 mm i
inflorescència no corimbosa.
Dins el gènere, l’espècie es distingeix per ser planta tota la planta molt aromàtica (aroma
metàl·lica), argentada i peluda, i de sabor molt amarg. Pot arribar a fer 1 m d’alçària,
amb tija molt ramificada i més d’una tija, que no arriben a lignificar-se. La rel també és
molt amarga, dura i fibrosa, i dins té una medul·la blanquinosa. Les fulles, de més d’1
cm, blanquinoses, sedoses per sota, grises-verdoses per la cara da sobre, amb pecíol no
auriculat, de contorn oval, les caulinars bipinnatisectes amb segments de més 1.5 mm
d’amplada, oblong-linears o oblong-lanceolats poc aguts. Les fulles basals són majors
(fins a 20 cm) que les caulinars (fins a 10 cm). Les basals són més dividides i amb pecíols
més llargs que les caulinars. Les cèl·lules epidèrmiques poden arribar a fer 370 micres.
Els capítols, també amargs, més que les fulles i menys que les arrels, són globulosos fan
fins a 3 x 4 mm i estan breument i irregular pedicel·lats, inclinats cap avall, formant part
d’una gran panícula de rames erectes amb involucre blanquinós de folíols exteriors
lineals a penes escariosos i els interiors ovals, molt obtusos i molt escariosos; receptacle
cobert de pèls blancs llargs; aquenis llisos, de 0.5 mm, cilíndrics, lleugerament corbats,
glabres, brillants, amb nervadures fosques.
Tot i no ser típica dels Pirineus és allí on és més fàcil trobar-la, als marges de camins i
carreteres. Es troba des de la terra baixa fins el pis subalpí, en cardassars, marges
pedregosos de lleres de rius i torrents, llocs incultes. A la península hispànica es fa una
mica arreu excepte al quadrant SW. A Catalunya escasseja a la zona central i a la zona
costera gironina.
CULTIU
Creix fàcilment en sòls pobres arenosos poc compactes, assolellats i secs, però també
creix molt bé en sòls fèrtils rics en Nitrogen, sempre que siguin poc compactes. Es pot
propagar per esqueixos basals des de març a octubre, o per llavors en planter. Un cop al
jardí caldrà adobar la planta un cop l’any una miqueta. Inocular les arrels amb
Agrobacterium rhizogenes fa que la planta produeixi més oli essencial.
ESPÈCIES AFINS
La que més se li assembla és Artemisia arborescens, molt emprada al Magreb per afegir
al te amb menta i coneguda allí com «Shiva», especialment a l’hivern. Té virtuts similars,
com a antiespasmòdica, aperitiva, desintoxicant, diürètica, emmenagoga, estomacal,
febrífuga, parasiticida, tònica, vulnerària. Es distingeix pels segments foliars més estrets
i llargs, la base de la tija llenyosa, i els capítols majors (4 x 6 mm) no girats cap avall i
sobre llargs peduncles, i aquenis glandulosos. Natural de roques vora el mar, cultivada
arreu no lluny del mar a la conca mediterrània. Però també es troba cultivada a
Califòrnia, i al Sud d’Austràlia i a Nova Zelanda.
Artemisia pontica a vegades s’afegeix al donzell típic per donar més color a l’absenta.
Es fa a més de la zona d’on li ve el nom (conca SE del Mar Negre), a la Sibèria, Europa
central i països de l’Est. També s’empra contra e dolor de la regla. Te una aroma més
desagradable que el donzell, tot i que no és tan amargant. Conté borneol, càmfora,
cineol, i thujona. Les fulles són més estetes i gruixudes, de 3 x 2 cm, bipinnades.
Capítols de 3-5 x 2-3 mm que no miren massa avall.
HISTÒRIA
Al Paleolític superior la planta ja s’emprava com a medicinal a la zona de l’actual

Geòrgia. La devien emprar contra reuma, febre, mal d’estómac i galindons.
I sembla ser que els antics egipcis (segle XVII a.C.) coneixien també i empraven el
donzell.
Per a GALÈ (segle II) el donzell era ja aleshores una planta molt tònica. PLINI ja preparava
un vi aperitiu (absinthites) amb donzell.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la planta és regida per Mars, i és càlida i seca.
Convé contra les malalties venèries, és colerètica, diürètica i afrodisíaca, desintoxicant de
bolets i mossegades d’animalons (rates, ratolins, vespes, escorpins, ), i eficaç contra mal
de coll. La barreja de flors d’una cullerada de cada de donzell, romaní i arç negre (Prunus
spinosa) es bull en vi i al final s’hi afegeix safrà (la meitat). Aquest remei mantindrà un
home sa tota la vida, segons el botànic alemany del mateix segle CAMERARIUS.
CARL VON LINNÉ (segle XVIII), que era metge, emprà la planta contra afeccions calculoses
rebels. El 1735 reconegué que la planta actua contra la malària, si bé és menys potent
que la quinina. El licor d’absenta el començà a fabricar, que se sàpiga, a Couvet, a la Val
de Travers (Suïsa) un home que es feia dir Docteur ORDINAIRE, junt amb HENRIETTE
HENRIOD però de seguida, empès per persecucions legals, passà a fabricar-lo a Pontarlier
(França), on el 1900 hi havia 25 destil·leries, essent la principal la d’HENRY-LOUIS PERNOD
(fundada el 1805). En conjunt el 1905 s’hi produïa 10 milions de litres d’absenta l’any i
hi treballaven 3000 obrers. Durant la Guerra d’Algèria entre 1844 i 1847 l’absenta la
bevien els soldats francesos per prevenir la malària i l’helmintiasi, a la vegada que els
donava coratge. A principis de segle XX l’absenta es coneixia com «la fada verda» (fée
verte). El 1915 es va prohibir a França, si bé a altres països del voltant ja s’havia prohibit
uns anys abans. Sobre tot per evitar abusos entre els soldats durant la Gran Guerra. El
1923 es prohibí a Alemanya. Després s’anava fabricant il·legalment a Txèquia i a
Espanya. Pernod, Pastís o Ricard produïen substituts de l’absenta. Però el 2000 s’ha
tornat a legalitzar sempre que estigui per sota de 35 mg/L de thujones, posant el dia la
directiva europea 88/388/EEC. De tota manera les mostres antigues donen com a molt
una concentració de 10 mg/L. El que podia haver passat és que s’hi hagués afegit, pels
mateixos fabricants o per sabotejadors, alcohol desnaturalitzat, clorur d’Antimoni o ves a
saber què en alguns lots que produís al·lucinacions i epilèpsia. VAN GOGH n’abusava, a
més de menjar pintura (que molt sa no deu ser). Altres absentistes foren ALAN POE,
BAUDELAIRE, DEGAS, HEMINGWAY, OSCAR WILD, PICASSO, VERLAINE, VÍCTOR HUGO...
https://es.wikipedia.org/wiki/Absenta
L’absenta primera de Pontarlier es preparava fent una maceració durant 12 hores en 95
L d’alcohol de 85º, de 2.5 Kg de donzell + 5 Kg d’anís en gra + 5 Kg de fonoll en gra. En
acabat s’hi afegia 45 L d’aigua. I es procedia a la destil·lació. Al producte, incolor, que
ocupava uns 95 L, s’hi afegia 1 Kg de d’Artemisia pontica, 1 Kg d’hisop i 1Kg de Melissa
officinalis. En acabat s’hi afegia aigua fins a fer els 100 L. I així s’obtenia una absenta de
74º. El ritual clàssic per beure l’absenta requeria d’un cullerot foradat sobre el qual s’hi
posava un terrós de sucre, que es flamejava abans de submergir-lo dins la copeta del
licor. O bé es submergia sense cremar després d’haver-lo regat amb aigua perquè es
comencés a dissoldre. Normalment al costat de la copa hi havia un vas amb aigua per
poder fer la barreja en un tercer recipient, un got gran.
El 2015 YOUYOU TU va rebre el Premi Nobel de Medecina pel seu treball sobre Artemisia
annua i Artemisia absinthium, i llurs propietats antipalúdiques, ja descrites al segle IV
per HE HONG.
ESOTERISME
Cremat com a encens dóna força psíquica. Les flors secades i torrades s’empren per
elaborar un perfum «infernal». Penjat del retrovisor del vehicle, protegeix d’accidents.
Cremat amb sàndal (als cementiris) facilita la comunicació amb els morts. Un ungüent
fet amb donzell aplicat a la pell allunya els barrufets a la nit. Beure algun licor fet amb la
planta augmenta la creativitat. Posar la planta a la coixinera fa tenir somnis
premonitoris o esclaridors. L’Apocalipsi 8:11 exposa que «va tocar el tercer àngel, i un
astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les
fonts d’aigua. El nom de l’astre és Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir
en una absenta tan amarga que molta gent va morir». De tota manera a Israel no sembla
que hi hagi hagut Artemisia absinthium. Altres espècies similars sí: arborescens, herba-
alba, jordanica, judaica, monosperma, scoparia, sieberi. Una llegenda grega explica que la
planta és amarga com amarga era la ment de Artemisia II, reina de la Cària, regió del SW
de l’actual Turquia, al no tenir notícies del seu marit i germà ni dels que havia enviat a
cercar-lo durant anys, al segle IV a-V. Li va construir a Halicarnàs (actual Bodrum) un
monument dedicat a ell, Mausolo, que va ser una de les set meravelles mundials. Una
versió alternativa és que Mausolo se’l va fer edificar en vida mentre era rei (377-353
a.C.) ell mateix. Es veu que al final ell ve tronar. Ara, en el seu honor es construeixen
mausoleus i fins hi ha un gènere de plantes afins anomenat Mausolea (de l’Iran).
LITERATURA
WILLIAM SAHKESPEARE menciona a «Romeu i Julieta» la virtut del donzell per desmamellar
infants, en aquest cas, la protagonista quan era petita, ja que la dida diu que es va posar
la planta al pit (acte 1, escena 3).
LEON TOLSTOI menciona el donzell a «Guerra i Pau· (capítol 3 de l’epíleg). El personatge de
Nicolai Rostoff es perfuma amb menta i donzell.
ÒSCAR WILD deia a propòsit de l’absenta:
-«"After the first glass, you see things as you wish they were.
After the second, you see things as they are not.
Finally, you see things as they really are,
and that is the most horrible thing in the world."
PROPIETATS MEDICINALS DEL DONZELL
 abortiu  augmenta resistència vascular

 acaricida: Rhipicephalus microplus,  carminatiu
Rhipicephalus sanguineus, Hyaloma  colagog
anatolicum  colerètic
 afrodisíac  depuratiu
 amarg  digestiu
 antiamèbic: Naegleria fowleri  diürètic
 antibacterià: Acinetobacter  ecbòlic (accelera el part)
baumanii, Enterobacter,  emmenagog
Enterococcus faecium, Micrococcus  estomacal
flavus, Micrococcus luteus,  febrífug (fulles i greix de porc/ UE)
Psedomonas aeruginosa,  hepàtic
Staphylococcus aureus,  hepato-protector (del CCl4, del
Staphylococcus epidermidis paracetamol)
 antidiabètic  hipoglucemiant
 antiemètic  hipnòtic
 antiespasmòdic  larvicida: Anopheles stephensi
 antifúngic: Aspergillus fumigatus, (vector de malària), Aedes aegypti
Aspergillus niger Candida albicans, (vector del dengue), Culex
Cryptococcus neoformans, quinquefasciatus (vector de filariosi),
Microsporum canis, Microsporum Drosophila melanogaster
gypseum, Phytophtora sp.pl.,  nematicida: Haemomchus contortus,
Plasmopara viticola, Trichophyton Meloydogyne javanica
rubrum  neuroprotector (a petites dosi 100-
 antihelmíntic 200 mg/Kg.p-o)
 antihemolític  perfumador i conservant de la roba
 antiinflamatori  regenerador neuronal
 antioxidant (de la peroxidació  repel·lent d’àcars i insectes (fums)
lipídica)  sedant nerviós
 antiparasitari  sinusitis
 antisèptic  tònic
 antitussigen  vermífug
 aperitiu  vulnerari
MEDECINA TRADICIONAL XINESA
Es planta amargant i calenta., que té per funció endurir, tonificar el cor Yang i comprimir
el cor Yin. És simpaticomimètica i tònica cardíaca. (crono-tropa positiva (accelera),
inotropa positiva (reforça les contraccions), dromotropa positiva ( accelera la propagació),
batmotropa negativa (disminueix l’excitabilitat, i tonotropa positiva (augmenta el tonus).
Però aquest efecte es manifesta per al donzell sobre tot en els vasos vora el cor més que
en el cor mateix. Els amargants calents lleven la humitat de la melsa, i estimula la
immunitat a la melsa. Té un lleuger efecte hiperglucemiant i afavoreix el Yang al ronyó.
També asseca les secrecions (saliva, suor, llàgrimes, mocs).
USOS/ APLICACIONS MEDICINALS
 afeccions hepàtiques  espasmes

 albuminúria  espasmes estomacals
 amenorrea  febre
 amenorrea  febres intermitents
 anèmia  ferides obertes
 anorèxia (llet bullida amb fulles)  fetge gandul
 arenilla  fongs; Aspergillus fumigatus,
 arnes Aspergillus niger, Candida albicans,
 arterioesclerosis Candida parapsilosis, Cryptococcus
 artritis (cataplasma) neoformans, Microsporum canis,
 àscaris Microsporum gypseum; Phytophtora
 asma sp.pl.[amb Ag]; Plasmopara viticola,
 atonia digestiva Trichophyton rubrum
 càlculs a la bufeta o als ronyons  gasos
 calvície areata  gasos digestius
 càncer de còlon DLD-1, CCC221  gastritis
 càncer de coll de matriu ECC-1  gastritis
 càncer de fetge BEL-7404  gota
 càncer de mama MCF7, MDA-MB-  grip
231  halitosis
 càncer de pròstata PC-3  hepatitis (cataplasma fulles +
 càncer de pulmó A-549 Fenigrec + Camamilla + Plantatge)
 Candida albicans  herpes
 cansament  hiperacidesa estomacal
 caquèxia  hipertensió
 carn-esqueixats UE  histèria
 catarro  icterícia
 ciàtica  ictus/atacs de feridura
 colecistitis  indigestions
 colesterol  Leishmania amazonensis
 còlics  Leishmania major
 congestió hepàtica (cataplasma  leucèmia limfocítica crònica
/arrel)  leucèmia mielògena K562
 conjuntivitis (infusió)  leucorrea
 coriocarcinoma JEG3, JAR [thujona]  malària (tintura)
 Crohn  mal d’estómac (tintura)
 cucs intestinals: àscaris,  mal de panxa
Enterobium, nematodes, oxiürs,  mala circulació
tènia, trematodes, Hymenopelis  mareig al viatjar (tintura)
nana, Schistosoma mansoni  melanoma A375
 depressió nerviosa  melsa inflamada
 desmamellar nens (amb mel)  malsons
 diabetis (seqüeles)  meningitis amebiana
 diarrea  metritis
 disenteria  migranya
 dismenorrea  mosques (el fum les espanta)
 dismenorrea  nàusees
 dispnea  nerviosisme
 dolors del part  nervis a l’estómac
 èczema  neuràlgies
 edemes  neurastènia
 enteritis  obstrucció intestinal
 enuresis nocturna  otitis
 escròfula  oxiürs
 paludisme (tintura)  Staphylococcus epidermidis
 paràsits  sinusitis
 periodontitis  tendinitis
 picades de serps/escurçons  tènia (tintura)
 picadures d’insectes  torçades UE
 picors  tos (per amoníac, etc.)
 Plasmodium berghei  Trichinella spiralis
 Plasmodium falciparum  Trichomonas vaginalis
 puces  Tripanosoma brucei
 refredat  Tripanosoma congolense
 restrenyiment  tuberculosis
 retinopatia diabètica (preventiu)  úlceres àtones UE
 retenció d’orina  verola
 reuma  vessaments interns (arrels:
 ronyó gandul cataplasma)
 saturnisme (intoxicació per Plom)  vòmits
 Schistosoma mansoni  xinxes
 Staphylococcus aureus (quirúrgic)
TOXICITAT DEL DONZELL
S’empra la planta polvoritzada dins de càpsules, degut al sabor extremadament amarg.

També se’n fa un destil·lat, en teoria parcialment prohibit (per sobre de 35 mg/Kg de
thujones). Era la famosa absenta que bevien els pintors bohemis de l’època del pintor i
escriptor romàntic SANTIAGO RUSIÑOL. En concret el català es feia posar el petit got
destinat al licor amb aigua i el gran got destinat a l’aigua, ple amb el licor. Un abús dóna
lloc a convulsions epilèptiques. Ho bevien els artistes bohemis romàntics a finals del XIX.
Però un abús pot desencadenar bogeria o atacs epilèptics, en part per la composició
natural i en part pel clorur d’Antimoni que hi afegien a vegades per donar-li un toc de
terbolesa. I a vegades també sulfat de coure per donar-li color blau. Però sobre tot pel
metanol (més econòmic) que s’afegia a l’etanol (més car). Si es macera la planta en
alcohol rebaixat (30º) i després es destil·la el líquid ja sense la planta, la concentració de
thujones és com a molt mínima (0.2 mg/L). En canvi la maceració en etanol de grau alt
durant 6 mesos pot donar lloc a un líquid amb 60 mg/L de thujones.
La thujona de l’absenta en sobredosis provoca espasmes tònic-clònics per modulació dels

receptors GABA. Les plantes dels Pirineus en principi sembla que no contenen alfa- o
beta-thujona. Si algú voluntàriament o de manera inconscient prengués l’oli essencial a
cullerades, del cert que estaria molt a prop de morir si és que no ho fes. En canvi l’OE en
contacte amb la pell no sol desencadenar irritació. El donzell pot accentuar la tendència
a provocar hemorràgies de la warfarina. En nens petits, de mesos, pot provocar diarrea i
acidosis metabòlica. El pol·len provoca rinitis al·lèrgica, especialment en nens.
PREPARATS I BARREGES AMB DONZELL
• Absenta: es macera un grapat de plantes en alcohol i aigua, principalment les tres

de la Santíssima Trinitat (Donzell, Anís Fonoll) i algunes altres en petites
quantitats:
◦ Angelica archangelica ◦ Hysosspus officinalis
◦ Coriandrum sativum ◦ Melissa officinalis
◦ Dictamnus albus ◦ Myristica frangrans
◦ Glyzyrrhiza glabra ◦ Veronica officinalis
• Amaro: licor de plantes alpines italià a base de
◦ Angelica archangelica ◦ Juniperus nana
◦ Artemisia absinthium ◦ Laurus nobilis
◦ Cinchona succirubra ◦ Melissa officinalis
◦ Cinnamomum zeylanicum ◦ Mentha x piperita
◦ Crocus sativus ◦ Pimpinella anisum
◦ Curcuma longa ◦ Ruta graveolens
◦ Elettaria cardamomum ◦ Salvia officinalis
◦ Erythraea centaurium ◦ Sambucus nigra
◦ Foeniculum vulgare ◦ Thymus vulgaris
◦ Gentiana alpina ◦ Zingiber officinalis
• Boletes amb mel de la planta en pols: digestiu, tònic, adaptogen.

• Càpsules; amb 500 mg de pols fina i sedassada de la planta seca
• Cataplasma infantil contra cus intestinals : Pell de taronja + donzell + menta de
les faves. Es bull en aigua la barreja i es cola. La part sòlida és la que s’aprofita.
S’aixafa i es matxuca en un morter de fusta. Es barreja bé amb molles de pa i
s’aplica a la zona del llambric del nen.
• Cigarrets. És una planta agradable de fumar (contra els cucs que arriben a la
tràquea), però això a les persones nervioses els pot provocar insomni.
• Hidrolat, ric en (Z)-2,6-dimetil-octa-5,7-dièn-2,3-diol, insecticida, nematicida.
• Licors. Malgrat la mala fama del licor d’absenta, estudis recents han fet readmetre
la salubritat de licors digestius que contenen petites quantitats de destil·lat de
donzell, com ara les «aromes de Montserrat». http://blogs.iec.cat/scq/wp-
content/uploads/sites/23/2012/06/Estud_historia_i_determinacio_per_GC-
MS_dels_compostos_terpenics_de_les_Aromes_de_Montserrat_SQC.pdf
◦ Angelica archamgelica ◦ Lavandula latifolia
◦ Artemisisa absinthium ◦ Mentha x piperita
◦ Calamintha menthifolia ◦ Myristica fragrans
◦ Cinnamomum zeylanicum ◦ Pimpinella anisum
◦ Coriandrum sativum ◦ Rosmarinus officinalis
◦ Foeniculum vulgare ◦ Sizygium aromaticum
◦ Hyssopus officinalis ◦ Thymus vulgaris
◦ Juniperus communis
• Pastilles absorbents contra gasos a l’estómac i coragre: 6 g cendre de donzell + 6 g

cendre de cua de cavall + 3 gotes d’oli essencial d’anís verd. Quantitat per a 20
pastilles (càpsules).
• Pomada antiespasmòdica: Donzell 60 g + Ruda 60 g + Menta 60 g + llard de porc
500 g. S’aixafa tot i es fregeix a foc molt suau fins que perdi l’aigua. Es filtre a
través d’un drap. Es deixa refredar. Deixant el pòsit, la part de dalt es torna a
fondre i a filtrar. I es va agitant mentre es refreda.
• Tavarica: destil·lat alcohòlic croat a base de
◦ Artemisia absinthium ◦ Mentha x piperita
◦ Ceratonia siliqua ◦ Mentha x spicata
◦ Cirtus sp. ◦ Myrtus communis
◦ Ficus carica ◦ Rosa centifolia
◦ Foeniculum vulgare ◦ Rosmarinus officinalis
◦ juglans regia ◦ Ruta graveolens
◦ Juniperus oxycedrus ◦ Salvia officinalis
◦ Laurus nobilis
• Tintura: 10 gotes en un terrós de sucre/2 cops al dia
• Vi: A) 0.5 L + 10 g de fulles de donzell (flors i fulles) en maceració 4 dies, i en
acabat es filtra. Aperitiu tònic. B) Vi 1 L + all 30 g + donzell 30 g (escalfant-ho fins
que bulli).: contra cucs intestinals. C) Prokupac: vi negre + donzell + canyell a+
regalèssia + Anís (Pimpinella anisum): antioxidant i bactericida.
VETERINÀRIA
Àcars del bestiar i animals domèstics (Rhipicephalus microplus, Rhipicephalus sanguineus,

Hyaloma anatolicum): el donzell és acaricida eficaç ja amb extracte etanòlic al 5%.
Cavalls: l’extracte a 0.4 mg/Kg actua una mica contra ciatostomins (nematodes
estrongiloides)
Conills: anorèxia de convalescència.
Gallines: contra Eimeria tenella.
Gats: ferides a l’orella: Donzell + arrel de Malví. Puces i polls: collarets de donzell. Toxocara
cati: s’inhibeix la càrrega d’ous a la femta però no el desenvolupament embrionari.
Gossos: puces i polls: collarets de Donzell. Gosses amb poc zel: UI Donzell (càpsules). Cucs
intestinals: càpsules de Donzell. Càncer de fetge, o de mama: càpsules de Donzell.
Ovelles: contra Haemonchus contortus
Porcs. Si les truges prenen una mica de donzell els mesos de la gestació, els godalls no
queden tan afectats per la calor abans del part i tenen els testicles no tan petits i la
distància ano-genital no tan reduïda.
Vaques: Indigestió per haver begut aigua massa freda: Donzell (2 polsims) + sal (1/2
grapat), 6 cabeces d’alls + orina (humana).
PRINCIPIS ACTIUS DEL DONZELL
• (-)-metil-jasmonat • àcid siríngic

• (-)-(3S,5Z)-2,6-dimetil-2,3-epoxi- • àcid succínic
octa-5,7-diè • àcid vainíllic
• (-)-(3S,5Z)-2,6-dimetil-octa-5,7-dièn- • alfa-thujona
2,3-diol • amargs: absintina, artabsina (més
• 3’-hidroxi-anabsintina pel setembre)
• 5-hidroxi-3,6,7,3,4-penta-metoxi- • amorfa-4,11-dièn-sintasa
flavona • anabsina
• 5,6,3’,5’-tetrametoxi-7,4-hidroxi- • anabsintina
flavona • arabinogalactà II [Gal:Ara ràtio
• 24-Z-etil-colesta-7,22-dièn-3beta-ol 2.3:1; galactosa majoritàriament (1
[febrífug] → 3)- & (1 → 6)]
• absintina A...E [groga, soluble en • artabsina (0.16%)
aigua, insoluble el etanol] • arte-mèter
• absintina (0.28%) • artemetina
• achil·licina • artemisina
• àcid 4’,5’-O-dicafeoïl-quínic • azulè
• àcid 4-hidroxi-fenil-acètic • beta-carotè
• àcid ascòrbic • beta-pinè
• àcid cinàmic • beta-thujona [terra baixa]
• àcid clorogènic • bisabolè
• àcid fòrmic • borneol
• àcid màlic • bornil-acetat
• àcid p-cumàric • cadinè
• àcid palmític • camazulè
• àcid pipecòlic • camfè
• àcid protocatechuic • càmfora
• àcid quínic • cariofil·lè
• àcid salicílic • carotè
• àcid shikímic • caruifolina D
• àcid silícic • cis-crisantenil-acetat
• cis-crisantenol ◦ beta-thujona
• cis-epoxi-ocimè [a alta muntanya] ◦ borneol (16%)
• dihidro-epi-deoxi-arteanuïna B ◦ camazulè [pre-floració]
• fel·landrè ◦ cariofil·lè-òxid (4%)
• fenol ◦ chrysantenol
• flavina ◦ chrisantenil-acetat
• flavonoides ◦ geranil-acetat
• hidroxi-penelòlid ◦ iso-bornil-acetat (4%)
• inulobiòsid ◦ linalool
• iso-anabsintina ◦ metil-hinokiat (11%)
• iso-quercetina ◦ mircè (5-10%)
• iso-rhamnetina-3-glucòsid ◦ p-cimè
• lactones sesquiterpèniques ◦ sabinè (24%)
• metil (1S,2R)-3-oxo-2-(2’’-cis- ◦ thujenol
pentenil)-ciclopentà-1-acetat ◦ trans-sabinè-hidrat (11%)
• metil-3-(5-(prop-l-in-l-il)-tiofèn-2-il)- ◦ trans-sabinol
propanoat [a l’ OE de l’arrel] ◦ trans-sabinil-acetat (8-13-50%)
• mucílag ◦ trans-thujona (10%)
• niacina
• nitrat potàssic • patuletina-3-O-glucòsid
• octa-3,5-dièn-2,7-diona-4,5- • pectina
dihidroxid • pinè
• Potassi
• oli essencial 0.2-0.5% (més entre • pro-azulens
juny i juliol) • quebrachitol
◦ (E)-β-farnesè (31 %), • resina
◦ (Z)-en-in-diciclo-èter (11 %), • rhoifolina
◦ (Z)-epoxi-ocimè • rutina
◦ (Z)-β-ocimè (28 %). • sabinè
◦ 1,8-cineol • sabinil-acetat
◦ 9-(15,15-dihidro-15-metilèn)- • santinina
geranil-alfa-terpinè • sesamina
◦ 9-geranil-(15,15-dihidro-15- • sesamol
metilèn)-geranil-p-cimè • seselina
◦ 9-geranil-alfa-terpinè • tanins
◦ 9-geranil-p-cimè • thujol
◦ alfa-fel·landrè 10% [pre-floració, • thujona [soluble en etanol, insoluble
floració] en aigua]
◦ alfa-pinè • trans-dehidro-matricària-èster
◦ alfa-thujona • umbel·liprenina
◦ beta-gurjunè (4%) • vitamina A
◦ beta-pinè [floració] (5-10%) • vitamina C
POL·LEN: prolina, asparagina, glutamina; GABA, alanina.
EFECTES FISIOLÒGICS DEL DONZELL
CÀNCER DE MAMA. Extractes crus del donzell són citotòxics envers tant la línia MDA-
MB-231 (no depenent d’estrògens) com de la línia MCF-7 (dependent d’estrògens). Un
tractament amb 25 micrograms/mL d’extracte de donzell activa la caspasa-7 i activa el
Bad ales cèl·lules MCF-7. Un tractament amb 20 micrograms/mL d’extracte de donzell
indueix l’activació de la proteïna del Bcl-2 a les cèl·lules MDA-MB-231. En ambdues
línies s’inactiven les vies MEK1/2 i ERK1/2. Els extractes millor que siguin de fulles
amb inflorescències. La umbel·liprenina provoca apoptosis tant per via intrínseca com
per via extrínseca, i atura el cicle a Go/G1, atenua la migració i la capacitat d’invasió, tot
modulant les vies de senyals Wnt, NF-kappa-B, TGFbeta, Fox3. I això no només en
càncer de mama.
CIRCULACIÓ. L’artemetina és un protector vascular que evita l’estrès oxidatiu a les

coronàries. Modula la producció de NO. Incrementa la producció de NO depenent de les
eNOS tot involucrant-hi els receptors muscarínics beta-adrenèrgics, ER i les kinases
ERK1/2 i p38MAPK. I millora la viabilitat cel·lular a l’endoteli aòrtic contrarestant la
baixada de GSH i la promoció de l’apoptosis per part de les ROS.
FETGE. El donzell protegeix el fetge de l’estrès oxidatiu provocat pel Plom, el

paracetamol o el tetraclorur de Carboni o dels LPS endotòxics. Evita que pugin les
transaminases, redueix la peroxidació lipídica i evita la formació de MDA; manté els
nivells de SOD i PGx, i suprimeix la pujada del TNF-alfa i IL-1, i evita la necrosis hepato-
cel·lular i redueix la infiltració de cèl·lules pro-inflamatòries. I tot això gràcies a les
lactones sesquiterpèniques, als flavonoides, als àcids fenòlics i als tanins.
INFLAMACIÓ. En cèl·lules BC-2 excitades per lipopolisacàrids, l’absintina C o la iso-

anabsintina inhibeixen la producció de NO amb IC50 de 1.5 i 2 microM, respectivament.
Les lactones sesquiterpèniques del donzell suprimeixen la producció de NO, de PGE2 i
l’expressió de la COX-2 als macròfags 774A.1 estimulats per LPS. L’efecte sobre l’estat
d’ànim i del còlon en pacients amb la malaltia de Crohn es deu almenys en gran part a la
inhibició sobre la producció de TNF-alfa. La 5,6,3’,5’-tetrametoxi-7,4-hidroxi-flavona té
efecte antiinflamatori. Inhibeix l’expressió i/o la producció de COX-2/PGE2 i iNOS/NO el
macròfags RAW264.7 estimulats amb LPS. També suprimeix els nivells de TNF-alfa en
ratolins tractats amb col·lagen; i inhibeix l’activació del NF-kappa-B i del seu promotor
als mateixos macròfags. Inhibeix l’acumulació intracel·lular de ROS quan aquest són
estimulats per H2O2. L’efecte antioxidant, es tradueix en un efecte antiinflamatori.
LARVICIDA. L’oli essencial (OE) és tòxic envers les larves de Anopheles stephensi,
Anopheles subpictus, Aedes aegypti, Aedes albopictus, Culex quinquefasciatus, Culex
tritaeniorhynchus, amb LC50 de 41, 52, 46, 57, 50, i 62 micrograms/mL,
respectivament. (E)-beta-farnesè, (Z)-en-in-diciclo-èter, i (Z)-beta-ocimè són molt efectius
contra Anopheles stephensi (LC50 = 8, 16 i 25 micrograms/mL, respectivament) seguit
d’Anopheles subpictus (LC50 = 10, 21, i 31 micrograms/mL), Aedes aegypti (LC50 = 8, 17
i 28 micrograms/mL), Aedes albopictus (LC50 = 11, 23, i 33 micrograms/mL), Culex
quinquefasciatus (LC50 = 9, 19, i 31 micrograms/mL), i Culex tritaeniorhynchus (LC50 =
12 ,26, i 37 micrograms/mL). I és molt important remarcar que l’OE o els seus
components principals son segurs envers Chironomous circumdatus, Anisops bouvieri i
Gambusia affinis, ja que les LC50 anirien des de 207 a 4385 micrograms/mL.
NEURONES. La caruifolina-D suprimeix a les neurones la producció de ROS

intracel·lular, i això fa que s’inhibeixin les vies de senyals PKC i JNK. La caruifolina-D
protegeix les neurones de la inflamació desencadenada per la micròglia.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE ARTEMISIA ABSINTHIUM
DIRK W. LACHENMEIER STEPHAN G. WALCH, STEPHAN A. PADOSCH & LARS U. KRÖNER (2006):
Absinthe—A Review, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 46:5, 365-377
SANT SEPULCRE
Artemisia campestris L.
[1753, Sp. Pl. : 846] 2n=18,36,54
ssp. glutinosa. Foto: BERTRANT BUI
Artemisia campestris ssp. campestris. Imatge: JAN KOPS
NOMS POPULARS
Alemany: Feld-beifuss/Feld-wermut
Anglès: Field wormwood/Beach wormwood / Boreal wormwood / Breckland
wormwood / Canadian wormwood / Common sagewort / Field mugwort /
Field sagewort / Field southernwood / Northern wormwood / Pacific
sagewort / Pacific wormwood / Southernwood / Tall wormwood
Àrab: ‫ تقفد‬/ ‫شيح حقلي‬.
Castellà: Escobilla parda, abrótano del campo, abrótano macho silvestre, abrótano
menudo, ajea común, ajea pegajosa, ajenjo macho, atascoba, aurora de los
campos, boja, boja blanca, boja negra, boja pansera, brótano macho,
escoba lebrel, escobas bojariegas, escobas de bodegas, escobas de entina,
escobilla, escobilla parda, hierba pansera, ontina negra, pansera, platera,
sancarraña, somasiega, terrero, tomillo de zancaraña, tomillo negro, tomillo
zancaraña, yerba pansera, zanca de araña, zancahareña, zancaraña.
Català: Sant Sepulcre, botja, llemanosa, altamisa borda, botja pansera, botja
bobera, botja rossa, donzell salvatge, herba escaldadora, herba flatera,
herba pansera, herba platera, llemenosa, romer bord, romer d'Aragó
Danès: Mark-bynke
Eslovac: Palina poľná
Eslovè: Divji pelin/ Pelin poljski
Estonià: Põldpuju
Finlandès. Ketomaruna
Francès: Armoise des champs/Armoise champêtre / Armoise du Canada / Aurône
Gal·lès: Y feidiog ddi-sawr/ Brytwn / Henwr / Llysiau'r cyrff / Sidwrmot / Siwdr /
Yswthornat
Holandès: Wilde averuit/Averuit
Hongarès: Mezei üröm
Italià: Assenzio di campo
Noreuc: Markmalurt
Persa/Farsi: ‫علف جگن ساحلی‬
Polonès: Bylica polna
Portuguès: abrótano, abrótano-macho, abrótano macho-do-reino, abrótano-dos-jardins,
artemisia dos campos, artemisia paniculada, erva-lombrigueira, erva-real,
herva-lombrigueira
Rus: Полы́нь полева́я/ Полынь полевая / Полы́нь равни́нная
Suec: Fältmalört
Txec: Pelyněk ladní
Xinès: 荒野蒿/ 田野蒿
Dins el gènere, Artemisia campestris es distingeix per ser planta perenne, alta de més de
15 cm (normalment més de 40), amb fulles amb divisions capil·lars (d’1 mm d’amplada o
menys), i ser llenyoses almenys a la base. També per tenir els capítols menuts de menys
de 2.5 mm de diàmetre, les fulles de més de 6 mm, capítols més llargs o alts que amples,
ser planta sense olor amb tiges roges, tota ella glabre o glabrescent (blanquinosa,
brillant, olorosa i enganxosa a la part del cim, amb capítols oblongs a la ssp. glutinosa),
capítols verds, lluents, estigmes de les flors centrals amples en dics. La ssp. maritima té
les fulles carnoses i curtes, essent les més joves pubescents.
• subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser) Batt. in Batt. & Trabut [1889, Fl. Algér.,
Dicot. : 469] 2n = 18
• subsp. maritima (DC.) Arcangeli [1882, Comp. Fl. Ital. : 366] 2n = 54
La planta fa arrels que poden rebrotar per formar una colònia densa. De cada arrel
rizomatosa en surten arrels molt fines. Les tiges (1-5 per soca) surten drets però molt
ramificades. La base és llenyosa. Les rames ascendents estan una mica arquejades.
El pecíol s’eixampla una mica a la base i té 2 fulles petites com orelletes. Les fulles
inferiors són 3 pinnatisectes i fan 4-8 cm. Les fulles superiors són progressivament
menys dividides, des de 1.5 × 4 a 0.5 × 2 cm. Els segments de la làmina de les fulles
caulinars de la zona baixa fan 0.5- 1 × 5-8 mm. Tots els segments són linears i tenen la
punta aguda. Les fulles de la inflorescència són com bràctees de 1-6 mm. Cada capítol,
ovoide a la ssp. campestris, fa 1.5-3 × 2-3 mm i pot contenir 20-50 flors femenines
externes i 12-30 flors masculines internes. El peduncle pot fer 1-2 mm. Cada flor té 5
estams amb el filament lliure però anteres soldades formant una anella. Hi ha 2 carpels
per flor, l’ovari és bicarpel·lar, ínfer, unilocular. L’ovari du un sol òvul anàtrop. L’estil és
únic i acaba en un estil molt bífid. Hi ha 5 pètals a la corol·la en forma de cinta, soldats
en tub a la base. La corol·la és groga o blanquinosa tenyida de roig, i pot ser glabra o
pubèrula. Els sèpals del calze estan reduïts a una corona d’esquames molt reduïda. Les
flors són zigomorfes, tetracícliques (calze, corol·la, androceu, gineceu) i pentàmeres. Els
aquenis no tenen vil·là, són glabres, innervats, oblongo-lanceolats i comprimits pels
costats i fan 0.8-1 mm. La inflorescència té poques fulles, és terminal amb alguns raïms
laterals, amb rames de segon i tercer ordre. Els capítols neixen a l’aixella de bràctees,
són pedunculats, piriformes i pènduls. La planta pot arribar a fer 70 cm d’alçària. No té
làtex.
Se n’han descrit moltes més subespècies i varietats, a més de campestris, glutinosa,

maritima:
• alpina • caudata • pacifica

• araratica • cinerea • robustior
• borealis • glutinosa • sericea
• bottnica • inodora • sericophylla
• canadensis • lednicensis • sosnovskyi
• canescens • marschalliana • variablis
El gènere Artemisia, segons DE CANDOLLE, agrupa els subgèneres abrotanum, absinthium

dracunculus i seriphidium. Artemisia campestris pertany al subgènere dracunuclus ja que
té flors femenines fèrtils a la perifèria del capítol i flors masculines (amb ovaris estèrils
avortats) al centre. Al mateix subgènere, a amés d’ A. campestris, A. dracunculus,
pertanyen A. critmifolia i A. scoparia, per exemple. El nom de Sant Sepulcre li ha de venir
de la virtut de fer córrer les pedres tan gran com la que tancava el sepulcre de Jesucrist.
L’espècie comuna allí, però, és Artemisia sieberi, que se li assembla molt.
CLAU PER A LES SUBESPÈCIES PRINCIPALS
1a. Inflorescència en panícula densa (grup de capítols), amb capítols ovals; bràctees involucrals entre fulles,
reduïdes o quasi iguals als capítols…….……….A. campestris L.
1b. Inflorescència en panícula densa (grup de capítols), amb capítols ovals, bràctees involucrals més
llargues que els capítols…………........................................................................................................................2a
2a. Bràctees externes (2 or 3) més petites que les interiors (subiguals)…….subsp. variabilis
2b. Bràctees involucrals entre fulles, més petites o quasi iguals, receptacle corbat i glabre , bràctees
involucrals glabres ……….3a
3a. Branques i bràctees de la panícula viscoses, amb capítols estrets ovals …………………subsp. glutinosa
3b. Branques de a panícula i bràctees no viscoses, fulles amb lòbuls, capítols
gruixuts………………………………………..4a
4a. Capítols grans i fulles pinnatífides ……subsp. cinerea
4b. Capítols petits, fulles corbades, amb lòbuls ………5a
5a. Lòbuls de les fulles petits, carnosos però no carinats a sota…..subsp. maritima
5b. Lòbuls de les fulles no carnosos, però carinats per sota,………………….6a
6a. Involucre de 1.5-2.5 mm; panícula típica ample…………..subsp. campestris
6b. Involucre de bràctees de forma variable, i d’aspecte viscós……………7a
7a. Involucre de bràctees de forma variable; però no viscós……………….………..subsp. eu-campestris
7b. Involucre de 3-6 mm; panícula atapeïda; moltes branques de la panícula amb 3 or més
capítols ..................................................................................................... .......……………8a
8a. Involucre normalment de 5-6 mm …………………………subsp. borealis
8b. Involucre normalment de 3-4.5 mm ……………………………9a
9a. Bràctees involucrals externes quasi del tot herbàcies .............................................…....subsp. bottnica
9b. Bràctees involucrals externes amplament escarioses ……subsp. alpina
CLAU PER A LES SUBESPÈCIES AMERICANES
1a. Perennes; amb 2 a 5 tiges; fulles basals agrupades formant una mena de roseta; involucre de bràctees
organitzades en espirals concèntriques ……...........................................................….subsp. pacifica
1b. Bianuals; amb 1 a 3 tiges; fulles basals agrupades formant una mena de roseta, però no persistent…2a
2a. Involucre de forma globular (3-4 × 3.5-5 mm) ……….……..............................…subsp. canadensis
2b. Involucre de bràctees organitzades en espirals concèntriques (2-3 × 2-3 mm) ...subsp. caudata
Artemisia campestris al món, segons GBIF
─ La ssp. campestris es fa als Pirineus Orientals fins la Costa Brava i a les Muntanyes
Catalanídiques. A la península, a Sierra Morena i Sistema Central.
─ La ssp. glutinosa es fa la muntanya baixa lleidatana. A la península a tota la meitat NE
des de Lleó a Granada.
─ La ssp. maritima (=lloydi) es fa a les platges del Cantàbric, Galícia, Portugal, SW
d’Andalusia i també a algunes de València i Alacant.
El Sant Sepulcre es fa a herbassars secs, terrenys pedregosos, vores de camins, guarets,

sobre sòls calcari preferentment i poc adobats, des de la zona baixa a la muntanya
mitjana (1600 m snm). Poden acompanyar-la:
Achillea odorata Diplachne serotina Phleum pheloides
Avenula iberica Fritillaria pyrenaica Potentilla cinerea
Bortiochloa ischaemum Hyparrhenia hirta Serratula nudicaulis
Brachypodium retusum Koeleria cristata Stipa capillata
Bromus erectus Koeleria vallesiana
Dianthus pyrenaicus Medicago sufruticosa
• abortiu • expectorant
• analgèsic • hepatoprotector
• antiespasmòdic • hipoglucemiant
• antihelmíntic • inhibidor de la tirosinasa
• antiinflamatori • inhibidor de la xantina-oxidasa
• antilitiàsic • larvicida (Culex pipiens)
• antiplaquetari • litotríptic
• antisèptic urinari • neuroprotector
• aperitiu • preservador d’aliments OE
• colerètic • protector estomacal
• cordial • protector renal
• desobstrueix • tònic
• digestiu • vasorelaxant
• diürètic • vermífug
• emmenagog • vulnerari
• estomacal
USOS MEDICINALS
• amenorrea • infecció d’orina

• febre • intoxicació per chlorpyrifos
• cabell debilitat (+ romaní + ortiga + • leishmaniosis
alfals) • mal d’estómac
• càlculs biliars, renals, salivals • mal de queixal
• càncer de còlon HT-29 OE • mal de ventre
• colesterol alt • mossegades de serps
• còlics nefrítics o biliars • nefropartia diabètica
• cucs intestinals OE • obesitat
• dents que belluguen, perquè caiguin • obsessions compulsives
• diabetis • picades d’escorpí
• Epidermophyton floccosum OE (ssp. • pirosis (cor-agre)
maritima) • Proteus vulgaris
• Escherichia coli • regla irregular
• ferides • Staphylococcus aureus
• fetge inflamat • tos
• gota • virus HIV-1 (p.p. ssp. glutinosa)
• hipertensió
ALTRES USOS
Pot donar aroma al vi, posada dins la bota. Rentant el raïm i les figues abans de posar-
los a assecar amb l’aigua de la planta, això fa que no es podreixin. Les boletes d’escuma
blanca que forma el dípter Rhopalomyia es poden deformar amb les mans perquè agafin
forma de blet i serveixin d’esca per fer foc. Tota la mata servia per a fer escombres fines.
La planta es podria fumar com si fos tabac.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ARTEMISIA CAMPESTRIS
• 1,8-cineol • damsina (ssp. glutinosa)

• 2,4’,5,7-tetrahidroxi,5’,6-dimetoxi- • dimetoxi-centaureidina
flavona • eriodictiol
• 6-hidroxi-luteolina • esculetina
• 6,2’,4’-trimetoxi-flavona (ssp. • eupatilina
glutinosa) • flavonoides
• 7-metil-aromadendrina (ssp. • gamma-terpinè
glutinosa) • hesperidina
• acerosina (ssp. glutinosa) • hiperòsid
• àcid 4-metoxi-cinàmic • hispidulina (ssp. glutinosa)
• àcid cafeic (ssp. matirima) • homo-eriodictiol
• àcid clorogènic • iso-rhamnetina
• àcid dicafeoïl-quínic (ssp. maritima) • kaempferol
• àcid ferúlic • kaempferol-rhamnòsid
• àcid p-cumàric • luetolina
• àcid quínic (ssp. maritima) • mentol
• àcids fenòlics • mirecetina
• alfa-copaè • naringenina (ssp. glutinosa)
• alfa-pinè • oli essencial
• alfa-terpinè • p-cimè
• apigenina • pectina
• beta-farnesè • pinocembrina
• beta-mircè • pinostrobina (ssp. glutinosa)
• beta-pinè • polifenols
• canrenona (ssp. glutinosa) • quercetina
• cardamonina (ssp. glutinosa) • rhamnetina
• cariofil·lè-òxid • rutina
• cirsiliol • sakuranetina
• cis-nerolidol • terpens
• crisina • xantomcirol
OLI ESSENCIAL
• (Z)-beta-ocimè 6 % (ssp. maritima) • 2-ciclohexèn-1-ona

• 1H-ciclopropà1% • 2-decanona 2%
• 1-metiol-etil • 2-dodecanona
• 1,2-dimetilèn-cicloheptè • 2-naftalèn-mentol 2.5%
• 1,3-ciclo-heptadiè • 2-undecanona 14.5%
• 1,3-ciclo-hexadiè 0.5% • 2-tridecanona
• 1,3,6-octatriè 1% • 2,3-nonadiè
• 1,3,7-octatriè 1% • 2,6-octadiè 1%
• 1,4-ciclohexadiè 3% • 3-ciclohexè 2%
• 1,6-ciclo-decadiè 0.5% • àcid acètic 0.5%
• 1,6-octadiè • àcid butanoic
• alfa-fel·landrè • ciclogexanona
• alfa-pinè 6% • ciclohexanol
• benzè 3.5% • ciclopropà 0.5%
• benzè-metanol • cis-3-hexenil
• beta-mircè 3-16% • espatulenol 10%
• beta-pinè 4-36.5% (54% ssp. • etanol
maritima) • etil-2-metilè 0.5%
• beta-terpineol • etil-2-piperonil
• biciclo-[2,2,2]-heptan-2-ona • gasmma-humulè 6.5-10%
• biciclo-(3,2,1)-oct-2-è 0.5% • gamma-terpinè 4.5% (ssp. maritima)
• cadín-4-èn-7-ol 9.5% (ssp. maritima) • germacrè D 20-30%
• camfè • linalool
• cariofil·lè • llimonè 10.5%
• cariofil·lè-òxid • naftalè
• carvona • salvial-4(14)-èn-1-ona
• ciclo-hex-1-è • thujona
• ciclohexà 0.5%
Els principis actius típics de la ssp. glutinosa inhibeixen la replicació del virus de la sida
HIV-1, bloquegen l’entrada i inhibeixen la transcripció i ho fan interferint amb els factors
de transcripció NF-kappa-B i Sp1. Per tant, la planta pot ser una bona teràpia per ajudar
i complementar a la antiretroviral convencional.
MÉS INFORMACIÓ
«Artemisia campestris L.: review on taxonomical aspects, cytogeography, biological

activities and bioctive compounds». IKRAM DIB, FATIMA EZZAHARA EL ALAOUI-FARIS.
Biomedical Pharmacotherapy (2019) 109:1884-1906.
«Chemical analyses and anthelmintic effects of Artemisia campestris essential oil».

AMELABIDI, ESSIA SEBAI, MOKHTAR DHIBI, DHOUHA ALIMI, MOURAD REKIK, FATMA B’CHIR,
R.M. MAIZELS, HAFIDH AKKARI.
«Chemical composition variability of the herb essential oil in the ontogenesis of Artemisia
campestris subsp. campestris». ANNA LIS, MARTYNA KOWAL, JOANNA KONCZAK. Natural
Product Communications (2015) 10: 1763-1766.
ESTRAGÓ
Artemisia dracunculus L.
[1753, Sp. Pl. : 849] 2n=18-27-36-54-72-90
NOMS POPULARS
Alemany: Deutscher estragon/ Estragon/ Bertram / Biertram / Drabenkraut /

Drachantkraut / Dragon / Dragonellikraut / Dragun / Dragunwermut /
Drakonkraut / Eierkraut / Escadron / Französischer estragon /
Kaisersalat / Russischer estragon / Schlangenkraut / Trabenkraut /
Trachant
Anglès: Tarragon/ Dragon sagewort / Dragon wormwood / Estragon / False
tarragon / French tarragon / Green sagewort / Russian tarragon / Silky
wormwood / Wild tarragon / Wormwood
Àrab: ‫ الحوذان‬/‫ طرخون‬/‫طرخوم‬
Armeni: Թարխուն
Castellà: Estragon/ Estragón / Dragoncillo / Tarragón
Català: Estragó, estragó francès
Danès: Estragon/ Fransk estragon/ Esdragon / Fransk esdragon / Russisk
esdragon
Eslovac: Palina dračia
Eslovè: Pehtran/ Pelin pehtran
Estonià: Estragon/ Estragonpuju
Finlandès: Rakuuna
Francès: Estragon
Gaèlic: Dragan
Gal·lès: Taragon
Georgià: T’arkhuna, Tarxuna / ტარხუნა
Grec: Αρτεμισία η δρακόντειος
Hebreu: ‫לענה דרקונית‬
Holandès: Dragon/ Drakewortel/ Slange-kruid/ Drakebloed
Hongarès: Tárkonyüröm/ Tárkony
Islandès: Fáfnisgras
Italià: Dragoncello/ Assenzio dragoncello/ Artemisia dracunculus / Estragone
Japonès: タラゴン/ ロシアンタラゴン
Kurd: Tarxûn
Noruec: Estragon/ Russisk estragon/ Fransk estragon
Persa/Farsi: ‫ترخون‬
Polonès: Bylica draganek/ Bylica estragon / Draganek / Estragon
Portuguès: Estragão
Portuguès: Estragão
Romanès: Tarhon
Rus: Эстрагон/ Или полынь эстрагонная / Полынь эстрагоновидная /
Полынь-эстрагон
Serbi: Естрагон/ Tarkanj
Suec: Dragon
Turc: Tarhun/ Terhun
Txec: Pelyněk estragon/ Pelyněk kozalec
Ucraïnès: Тархун/ Естрагін / Естрагон / Острогін / Полин естрагон
Xinès: 龍蒿/ 狭叶青蒿 / 龙蒿 Long hao/ Ai hao
És una planta perenne amb rizoma serpentejant, de fins a 1.5 cm de gruix, amb tiges
subterrànies i tiges aèries folioses i tiges floríferes que poden superar el metre d’alçària
(0.5-1.5 m). Tiges dures a la base, glabres, ramificades. Fulles alternes, subsèssils,
lanceolades, enteres (llevat de les basals que son 2-3-5-dentades), de molt més d’1 mm
d’amplada (20-100 ×2-14 mm), o amb el marge una mica serrat, agudes, acabades per
una aresta menuda, brillants d’un verd no massa fosc. Inflorescència paniculiforme
terminal o lateral amb capítols de 2-4 mm, que miren cap avall, contenint més de 40
floretes de color groc o groc-verdós. Peduncles dels capítols de 0.5 mm de longitud.
Involucre de 2-4 mm de longitud, amb les bràctees externes oblongues o lanceolades i les
internes arrodonides ovals, totes amb voraviu membranós. Floretes externes normalment
7(15), amb pistils, fèrtils amb corol·la tubular groguenca, blanquinosa o una mica
rosada, d’1 mm de longitud. Estil amb 2 bràctees divaricades una mica retorçades.
Floretes centrals 11-14(20), bisexuals però de fet masculines, amb la corol·la cònica (amb
5 dents), de fins a 2 mm de longitud. Anteres lineals. Pistil rudimentari amb les rames de
l’estil més o menys connates. Fruit en cípsela oblonga, de 0.6-1 mm, finament estriat,
glabra, de color castany. Tota la planta és molt aromàtica. Les fulles tenen tricomes
glandulars biseriats amb caparrons amb parells de cèl·lules. Sota la cutícula hi ha espais
on s’emmagatzema l’essència oliosa aromàtica.
MALURES: Cantheris lateralis, Puccinina dracunculina, Sclerotinia minor.
Cultivada, defuig les zones alpines. Prefereix terrenys llimosos o arenosos ben drenats de
pH neutre o una mica bàsic, i tolera l’ombra però prefereix la mitja ombra. Pot aguantar
sequeres, ja que el rizoma és potent. No tolera les calorades, per sobre dels 30 º C. A
Sibèria i al Nord de la Xina pot arribar a fer-se invasora.
Probablement és originari de l’Àsia central. Introduït a Europa i a l’Oest d’Amèrica del
Nord i a altres parts d’Àsia. França consumeix unes 100 tones l’any d’estragó, els USA
unes 50, Alemanya unes 80, Holanda unes 25, Bèlgica unes 15, el Regne Unit unes 10, i
Suïssa o Japó unes 2 tones.
Artemisia dracunculus al món, segons GBIF
ESPÈCIES SIMILARS:
Artemisia drancunculoides. És de Rússia, una mica amargant i menys romàtica. L’OE

essencial conté: elemicina, sabinè, trans-ocimène, gamma-terpinè, metil-eugenol, mircè,
cis-ocimè, citronel·lil-acetat, terpinèn-4-ol, estragol.
Tagetes lucida és anomenat «estragón mejicano». Té una aroma molt similar a l’estragó
francès.
VARIETATS: el cultivar «Epicure» és molt aromàtic. La var. humilis aixeca només 30 cm

del terra. La var. pilosa és molt peluda de jove. La var. pratorum aixeca 2 m i les fulles
són 2-3 lobades. La var. redowski té les tiges grogues. La var. turkestanica té les fulles i
els capítols molt amples.
ESOTERISME
Hom el considera com amulet infal·lible per atraure l’amor i la passió amorosa.
• analgèsic • antiespasmòdic
• anticoagulant • antihelmíntic
• anticonvulsiu • antihipòxic
• antiinflamatori • immunomodulador
• antinociceptiu • inhibidor de l’aldosa reductasa
• antioxidant • inhibidor del citocorom P450 (p.p.
• antireumàtic àcid 2E,4E-undeca-2,4-dièn-8,10-
• antisèptic diïnoic-piperidina/ p.p. àcid 2E,4E-
• antitumoral undeca-2,4-dipen-8,10-diïnoic-iso-
• aromàtic butil-amida)
• carminatiu • inhibidor de les MAO-A MAO-B (p.p.
• colerètic herniarina; eskimmina)
• depuratiu • inhibidor de la síntesis de melanina
• digestiu • insecticida (contra Alphitobius,
• diürètic Anopheles stephensi, Sitophilus,
• diürètic Rhyzopertha) (p.p. pellitorina; neo-
• ecbòlic pellitorines A, B)
• emmenagog • laxant
• espasmolític • nematicida
• estomacal • redueix l’acumulació de gluco-
• eupèptic esfingolípids a la musculatura
• febrífug esquelètica
• hepatoprotector • repel·lent de mosquits
• hipnòtic (cremat/fums)
• hipolipidèmic • sedant
• tònic uterí
USOS MEDICINALS
• aerofàgia • esclerosis múltiple

• al·lèrgies • escorbut
• amenorrea • espasmofília
• anorèxia • fatiga primaveral
• ansietat • febre
• artritis reumatoide • ferides superficials
• Bacillus subtilis • Fusarium seminectum
• Botrytis • gasos intestinals
• càncer d’esòfag de cèl·lula • gota
esquamosa • Helicobacter pylori
• Candida albicans • indigestió
• ciàtica • insomni
• colitis • leishmaniosis (Leishmania major)
• Colletrotichum acutatum, C. • Listeria monocytogenes
fragariae, C. gloeosporoides (p.p. • mal d’estómac
capil·larina) • mal de queixal REL
• convalescències • mossegades de gossos REL
• cucs intestinals • mossegades de serps REL
• debilitat física de nens o ancians • nàusees
(banys amb REL) • neuràlgies reumàtiques
• debilitat psicològica • neuritis
• depressió nerviosa • neuropatia perifèrica diabètica
• dermatitis • obesitat
• diabetis • paràsits intestinals
• dismenorrea • part lent
• encefalomielitis autoimmune • Phytium ultimum
• edemes • Proteus vulgaris
• epilèpsia OE • Pseudomonas aeruginosa
• Escherichia coli • reuma
• Salmonella enterica OE • Staphylococcus epidermidis
• Salmonella typhimurinum OE • taquicàrdia
• Sclerotinia sclerotiorum • tos
• Shigella • urticària
• singlot (mastegar-lo) • virus
USOS CULINARIS
Tendre l’estragó és més aromàtic de sec, però, ben conservat, sec també dona molta
aroma als cuinats. Forma part de les barreges «herbes provençals, fines herbes i
«bouquet garni». També es posa a les amanides, a la salsa bearnesa, salses de mostassa,
maionesa, al vinagre, al vodka. Entra a les receptes de cuina de:
➢ aigua gasosa amb estragó ➢ oli ➢ sopa bullabessa

(Geòrgia) ➢ patates ➢ T-bone steak amb
➢ bisqué de marisc ➢ piccata verda mantega
➢ bolets amb salsa ➢ pollastre ➢ tabulé
➢ canapés de formatge ➢ sal baixa en Sodi ➢ tàperes
reblochon ➢ salmó ➢ truita
➢ Chakapuli ➢ sopa d’estragó
➢ Bouquet garni: julivert + farigola + llorer + alfàbrega + api + cerfull + ro,maní + sajolida
+ estragó + orenga + cilandre
➢ Chakapuli: rostit georgià de xai amb vi blanc i estragó
➢ Fines herbes: cibulet + julivert + cerfull + estragó
➢ Herbes de Provença: farigola + marduix + orenga + romaní + alfàbrega + fonoll + cerfull
+ estragó + llorer + sajolida + espígol
➢ Nyoquis amb xampinyons i estragó: 350 g de xampinyons + 1 dent d’all + oli d’oliva
verge + sal + 350 g de nata + 1 nyora mòlta + 1 rama d’estragó + pebre negre mòlta +
500 g de nyoquis + formatge parmesà recent ratllat. Cal netejar i partir en quarts o en
octaus els xampinyons. Cal pelar i picolar la dent d’all. Es posen els xampinyons i les
miques de sal a la paella amb una mica d’oli per fregir-ho. A mig coure-ho s’hi afegeix
l’all. Quan estigui tot ben cuit, afegir el pebre, la nata, la nyora mòlta, l’estragó i més
sal. Quan la nata es vegi que bull afegir-hi els nyoquis per coure’ls a foc lent tapats,
durant 7 minuts. De tant en tant destapa-rho i remenar-ho. Un cop tot ben cuit,
afegir-hi el formatge ratllat per sobre abans de servir-h a taula.
➢ Potica: nous moltes + estragó + quark + avellanes + llavors de carbassa + llavors de
cascall. Tot cuit en forma de pastís concèntric. típic d’Eslovènia per Pasqua.
➢ Sal baixa en Sodi: sal + a+pi + porro + créixens + cibulet + julivert + estragó + levístic +
all + alfàbrega + marduix + romaní + farigola + algues Kelp.
➢ Salsa bearnesa: rovell d’ou + escal·lònia + estragó + vinagre + mantega + pebre negre +
➢ cerfull. Cal netejar i pelar l’escal·lònia i picolar les herbes (estragó, cerfull). Afegir
després a les tres coses el vi i el vinagre (6 cullerades de cada), i deixar reposar. Es
munten 3 rovells i s’hi va afegint el líquid anterior. Al tornar-se espès afegir-hi la
mantega fosa (100 g) però no massa calenta. Cal anar-ho batent perquè sigui tot
homogeni. Combina amb verdures, carns i peix.
➢ Salsa holandesa: suc de llimona + vi blanc + rovell d’ou +
mantega
➢ Sopa d’estragó [MAURICE MESSEGUÉ]: Es posa a bullir un
manat d’estragó fresc en aigua amb sal i una lliura 400 g de
pèsols secs. Un cop cuits es passa to per un molinet i s’hi
afegeix una mica de mantega i/o de crema de llet fresca.
➢ Tarjun: beguda gasosa típica russa, amb estragó com
aromatitzant.
POSSIBLE TOXICITAT
Degut al seu efecte emmenagog les embarassades més val que

no en prenguin. I menys encara que emprin l’oli essencial. Com
tantes plantes aromàtiques a algunes persones els pot provocar
dermatitis de contacte o al·lèrgia pel pol·len. L’estragol és
cancerigen però a dosis molt més elevades del que es puguin
prendre amb infusions d’estragó. De tota manera un ús quotidià
molt seguit (més d’un mes) podria alterar el fetge. La dosis letal
mitjana (50%) s’estima en poc més d’un gram d’OE/Kg de massa
corporal. La mateixa però d’extracte etanòlic no té efecte nocius.
En tot cas, als USA es permet un 0.3% de pes de fulles en
productes alimentaris en general i fins a un 0.04% d’OE en
productes fornejats (galetes, pa, etc.) i tant ales fulles com a l’oli
essencial se’ls considera allí GRAS (generally recognized as safe).
Contra Anopheles stephensi l’OE al 0.4% mata el 90% de les
larves.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ESTRAGÓ
OLI ESSENCIAL (3%):

• 1R-alfa-pinè 3.5% • camfè
• 1S-alfa-pinè 37% • capil·larina
• 1-metoxi-4-(2-propenil)-benzè 8.5% • cis-ocimè 15%
• 3,7-dimetil-1,3,7-octatriè 38.5% • (E)-beta-ocimè 5%
• 7-metoxi-cumarina 13% • eugenol
• 5-fenil-1,3-pentadiïl 11% • eugenol-metil-èter
• aesculetina-dimetil-èter • fel·landrè
• alfa-pinè 1-5% • gamma-terpineol 17%
• alfa-teprinolè 0.5% • geraniol
• alfa-trans-ocimè 20.5% • llimonè 6-12.5%
• al·lo-ocimè 5% • metil-chavicol 16-80% (=estragol)
• anetol 10% • metil-eugenol 2-3.5%
• beta-ocimè 10% • p-metoxi-cinamaldehid
• beta-pinè 1-3.5% • trans-anetol 21%
• biciclo-germacrè 0.5% • trans-beta-ocimè 22%
• bornil-acetat 0.5% • (Z)-beta-ocimè 3%
DOSIS: segons al Dr. JEAN VALNET: 2-3 gotes d’essència en solució alcohòlica o en aigua i
mel 3-4 cops al dia.
PLANTA (Artemisia dracunculus)
• 1-(but-2-inil)-iso-cumarina • àcid cafeic

• 1,2-dimetoxi-4-allil-benzè • àcid cinàmic-acetat
• 1,8-cineol • àcid cinàmic-etil-èster
• 2-carboxi-arabinitol • àcid clorogènic
• 2-heptanona • àcid di-O-cafeoïl-quínic
• 2’,4’-dihidroxi-4-metoxi-dihidro- • àcid ferúlic
chalcona • àcid gàl·lic
• 2,4,6-trimetoxi-cinnamil-alcohol • àcid gamma-amino-butíric (GABA)
• 3-(but-cis-1-inil)-iso-cumarina REL • àcid gentísic
• 3-(but-trans-1-inil)-5-hidroxi-iso- • àcid glutàmic
cumarina REL • àcid linolènic
• 3-(but-trans-1-inil)-8-hidroxi-iso- • àcid oleic
cumarina REL • àcid p-cumàric
• 3-(but-trans-1-inil)-iso-cumarina • àcid-p-hidroxi-benzoic
REL • àcid p-hidroxi-cumàric
• 3-but-cis-1-enil-iso-cumarina REL • àcid p-metoxi-cinàmic
• 3-but-trans-1-enil-iso-cumarina • àcid protocatechuic
REL • àcid rosmarínic
• 3-but-trans-1-enil-8-hidroxi-iso- • àcid salicílic
cumarina REL • àcid sinàpic
• 3-but-trans-1-enil-5-hidroxi-iso- • àcid sinapínic
cumarina REL • àcid siríngic
• 3,4-dehidro-herniarina • àcid vainíllic
• 3,4’,5-trihidroxi-3’,7-dimetoxi- • aesculetidina-dimetil-èter
flavanona • aesculetina
• 3,4’,5-trihidroxi-7-metoxi-flavanona • agents tànnics
• 3’,5’-dihidroxi-4’,7-dimetoxi- • alanina
flavanona • alcohol anísic
• 4-allil-1,2-dimetoxi-benzè • alfa-alanina
• 4-anís-aldehid • alfa-cedrè
• 4-metoxi-cinamaldehid • alfa-fel·landrè
• 5-acetil-6-hidroxi-2-(1-hidroxi-1- • alfa-pinè
metil-etil)-benzofurà • alfa-prostaglandina F2
• 5-fenil-1,3-pentadií • al·lo-ocimè
• 6-demetoxi-capil·larisina • alkamides: pellitorina, neo-
• 6,7-dimetoxi-cuamrina pellitorina A, neo-pellitorina B
• 7-(alfa-D-galactopiranòsid)-p- • anetol
hidroxi-benzoat-iso-rhamnetina • anisaldehid
• 7-metoxi-cumarina • anisol
• 7-O-metil-aromadendrina • annagenina
• 9-hidroxi-geraniol • apigenina
• àcid 2-hidroxi-4-metoxi-trans- • arginina
cinnàmic • artemidina
• àcid 2E,4E-undeca-2,4-dièn-8,10- • artemidinal
diïnoic-piperidina • artemidinol
• àcid 2E,4E-undeca-2,4-dièn-8,10- • artemísia-cetona
diïnoic-iso-butil-amida • artemitina
• àcid 4-hidroxi-benzoic • asparagina
• àcid 4,5-di-O-cafeoïl-quínic • benzil-diacetilè
• àcid 5-O-dicafeoïl-quínic • benzodiazepines: delorazepam,
• àcid anísic temazepam 100-200 ppm
• àcid ascòrbic • beta-carotè
• àcid aspàrtic • beta-fel·landrè
• àcid butíric • beta-mircè
• beta-ocimè • dihidro-cumarina
• beta-pinè • dehidro-falcarinidiol REL
• beta-sitosterol • dehidro-falcarinol REL
• bio-quercetina • dehidro-falcarinona REL
• Calci • diacetilè
• camfè • difenil-glioxal
• càmfora • dihidro-cumarina
• campesterol • dracumerina
• capil·larina • elemicina
• capil·lè • eriodictiol
• capil·lina • escoparina
• car-4-è • escoparona
• carbohidrats • escopoletina
• car-3-è • eskimmina
• car-4-è • espatulenol
• carvona • esqualè
• chavicol-metil-èster • estigmasterol
• ciclo-hexenona • estragol
• cirsilineol • estragonòsid
• cirsimaritrina • eucaliptol
• cis-alfa-ocimè • eugenol
• cis-al·lo-ocimè • eugenol-4-O-beta-D-glucòsid
• cis-beta-ocimè • fel·landrè
• cis-linalool-òxid • fenil-alanina
• cis-ocimè • fenil-propanoides:
• citral ➢ àcid (E)-2-hidroxi-4-metoxi-cinnàmic
• costunòlid ➢ àcid 4,5-di-O-cafeoïl-quínic
• Coure ➢ àcid 5-O-cafeoïl-quínic
• crisoeriol ➢ àcid cafeic
• cromones/cumarines: ➢ àcid chicòric
➢ (+)-(R)-(E)-30-hidroxi-artemidina ➢ àcid clorogènic
➢ (+)-(S,R)-epoxi-artemidina ➢ àcid hidroxi-benzoic
➢ (R)-20-metoxi-dihidro-artemidina
➢ 4-hidroxi-cumarina • fenol
➢ 6-demetoxi-capil·larisina • fenolasa
➢ 7,8-metilèn-dioxi-6-metoxi- • Ferro
cumarina • fibra
➢ 8-hidroxi-artemidina • fitosterol
➢ 8-hidroxi-capil·larina • flavonoides:
➢ aesculina  2’ 2’,4’-dihidroxi-4-metoxi-dihidro-
➢ artemidina chalcona davidigenina
➢ artemidinal  3,5,4 -trihidroxi-7,3’ -dimetoxi-
➢ artemidinol flavanona
➢ artemidiol  3,5,4’-trihidroxi-7-metoxi-flavanona
➢ capil·larina  5,6,7,8, 40-pentahidroxi-meto-
➢ capil·larina-iso-valerat flavona
➢ dafnetina-7-metil-èter  5,7-dihidroxi-flavona
➢ dafnetina-metilèn-èter  7-O-beta-D-glucopiranòsid
➢ dracumerina  7-O-beta-D-glucopiranòsid 5,7-
➢ escoparona dihidroxi-flavavona
➢ escopoletina  annangenina
➢ gamma,gamma-dimetil-allil-èter  estragonísid
d’aesculetina  kaempferol
➢ herniarina  luteolina
 naringenina
• cumarina  pinocembrina
• davidigenina  quercetina
 rutina • p-menta-1,8-diè
 sakuranetina • p-metoxi-cinamil-alcohol
• p-metoxi-cinamaldehid
• floroglucinol • patuletina-3-O-gluc`soid
• Fòsfor • patuletina-3-O-rhamnoglucòsid
• fructosa • pectoli-naringenina
• geraniol • pellitorina
• glicina • peroxidasa
• glucosa • pinocembrina
• glutamina • poli-acetilè
• grassa • polifenol-oxidasa
• hepta-4,6-diïna-1,3-diol • Potassi
• herniarina (=7-metoxi-2H-cromèn-2- • prestragol (=3-(4’-metoxi-fenil)-prop-
ona) 1,2-diol)
• hesperetina • prolina
• hex-cis-3-èn-1-ol-beta-D-glucòsid • proteïna
• hiperòsid • quercetina
• hispidulina • quercetina-3-gluco-galactòsid
• inulobiòsid • quercetina-3’-metil-èter
• Iode • quercetina-3-(beta-D-galacto-
• iso-eugenol furanosil-6-beta-L-
• iso-fraxidina rhamnopiranòsid)
• iso-rhamnetina • quercetina-3-(D-gluco-furanosil-6-
• iso-thujona beta-L-rhmanopiranòsid)
• iso-vitexina • quercetina-3-O-beta-D-glucòsid
• kaempferol-3-O-rhamnoglucòsid • resina
• L-pinitol • rhamnetina
• leucina • rhamnosa
• linalool • ribosa
• lisina • rutina
• llimonè • sabinè
• luteolina • sacarosa
• luteolina-7-O-beta-D-glucòsid • sakuranetina
• Magnesi • salicilat
• maltosa • serina
• Manganès • Sodi
• mentil-amil-cetona • tanins
• mentol • tau-terpinè
• mentona • terpè
• metil-chavicol • thujona
• metil-èster de l’àcid (E)-2-dihidroxi- • tirosina
4-metoxi-4-metoxicinnàmic • trans-alfa-ocimè
• metil-eugenol • trans-al·lo-ocimè
• metil-iso-eugenol • trans-anetol
• mircè • trans-beta-ocimè
• N-hentriacontà • trans-iso-elemicina
• naringenina • trans-linalool-òxid
• neo-pellitorina A, B • trans-metil-èter-iso-eugenol
• nerol • trans-metil-iso-eugenol
• nerolidol • trans-ocimè
• niacina • umbel·liferona
• o-cresol • valdinol F
• ocimè • valina
• oli essencial • vitamina A
• p-cimè • vitamina B1
• p-cresol • vitamina B2
• vitamina C • Zinc
• xilosa
Valor nutricional per cada 100 d’estragó: Energia 297 Kcal 1240 KJ
Carbohidrats 50.22 g Vitamina B6 2.410 mg (185%)

Fibra alimentària 7.4 g Vitamina C 50 mg (83%)
Grasses 7.24 g Calci 1139 mg (114%)
Proteïnes 22.77 g Ferro 32.30 mg (258%)
Aigua 7.74 g Magnesi 347 mg (94%)
Retinol (vit. A) 210 μg (23%) Fòsfor 313 mg (45%)
Tiamina (vit. B1) 0.251 mg (19%) Potassi 3020 mg (64%)
Riboflavina (vit. B2) 1.339 mg (89%) Sodi 62 mg (4%)
Niacina (vit. B3) 8.950 mg (60%) Zinc 3.90 mg (39%)
alguns principis actius de l'estragó
MÉS INFORMACIÓ
«Artemisia dracunculus L. (Tarragon): a critical review of its traditional use, chemical

composition, pharmacology, and safety.» DMITRY OBOLSKIY, IVO PISCHEL, BJORERN FEISTEL,
NIKOLAY GLOTOV, MICHAEL HEINRICH. Journal of Agricultural and Food Chemistry.12-10-
20111 p.17-45.
ALTIMIRA
Artemisia vulgaris L.
[Species Plantarum II: 848 (1753)] 2n=16

Foto: JEAN-CLAUDE ECHARDURE
ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC

Potser LINNÉ va pensar en la deessa Artemisa a l’hora de batejar aquesta espècie. Artemisa,
sempre verge, era germana bessona d’Apol·lo. Tenia per missió, protegir les noies verges, les
embarassades i els parts, la natura i el camp. Se li han donat els atributs d’altres deesses
com ara Cària, Cibeles, Diana, Febe, Hècate, Ilitia, Isis, Proserpina. «Artemes» en grec antic
significa «segur», «sa». Artemisia II, per altra banda, era, al segle IV a. C, reina, esposa i
germana de Mausolo, a la Cària (Pèrsia). Es veu que hi entenia molt en remeis a base de
plantes. En honor seu i del seu marit (i germà) es van erigir mausoleu d’Halicarnàs,
considerat una de les set meravelles mundials. Era una mena de construcció gairebé cúbica,
amb costats d’uns 40 metres, i amb una franja superior amb 9 columnes per costat. En tot
cas, els noms populars de la planta que deriven més o menys directament d’«Artemisa» són
segurament anteriors a l’època de LINNÉ.
NOMS POPULARS
Alemany: gemeine Beifuss, Beifusskraut, wilder Wermut, Besenkraut, Buckell, Echter

beifuss, Gewürz-beifuss, Gewöhnlicher beifuss, Gwürzbeifuss, Gänsekraut,
Jungfernkraut, Mugwurz, Mutterkraut, Sonnwendgürtel, Weiberkraut.
Altaragonès: altamisa, altemisa, yerba sanjuanera.
Anglès: wegwood, mugwort, sailor’s tobacco, gypsi’s tobacco, felon herb, chinese
moxa, common mugwort, common wormwood, fleabane, motherwort,
mugwort wormwood, Saint John's herb, Saint John's plant, Saint John's
herb, wegwood, wormwood
Àrab: ‫ شويالء‬/ ‫ حبق الراعي‬/ ‫ برنجاسف‬/ ‫أرتماسيا‬
Aragonès: altamisa, altemisa, artemisa, hierba sanjuanera, ierba sanjuanera.
Basc/euskera: erle belar, velar-min, ario, artemisia, artemisia-mina, belar-miña,
belarmin, belarr-min, erle belarr, erlebelarr, harjo, txitxare-belar.
Castellà: absintio, altamisa, anastasia, artamisa, artamisia, artemega, artemisa,
artemisa común, artemisa vulgar, artemisia, ceñidor, cenizos, escobilla
parda, flor de santos, hierba del caminante, hierba de San Juan, madra,
madre yerba, madrona, manzanillón, santolina, sisim, tomaraja, tomarajas.
Català: altamira, altimira, artemeia, artemaga, artemega, artemeia, artemèsia,
artemisa, donzell fals, salvatge, herba de la pulmonia, herba de somer.
Danès: Grå bynke, Bynke, Uægte malurt, Vild malurt
Eslovè: Palina obyčajná, pelin navadni
Estonià: Harilik puju
Farsi: ‫برنجاسف‬
Finlandès: Pujo, Maruna, Pujomaruna, Tavallinen maruna, Yleinen maruna
Francès: armoise commune, brède chinois, herbe de Saint Jean, couronne de Saint-
Jean-Baptiste, herbe de feu, herbe-aux-cent-goûts.
Gaèlic: Mongach meisce
Gal·lès: Y feidiog lwyd, Beidiog llwyd, Bydiog lwyd, Canwraidd lwyd, Llwydlys,
Llysiau ieuan, Llysiau ifan, Llysiau llwyd
Gallec: artemisia verdadeira, urtemige, flor-de-Sao-Joao, erva-de-fogo, raina-das-
ervas, artemexón dos homes, artemexón, artemisa, artemisa maior,
artemisa menor, artemise, artemisia, artemixa, artemixa maior, artemixa
menor, artemixe, artemixe real, artemusa, axenxo, herba da Nosa Señora,
herba de Nosa Señora, herba de Nossa Señora, herba de Santa Maria, herba
de Santa María, herba madroa, madroa
Hebreu: ‫לענה מצויה‬
Hongarès: fekete üröm
Islandès: Malurt
Italià: artemisia comune, amarella, amarena, assenzio selvatico, canapaccio
Japonès: オウシュウヨモギ
Nepalès: तितेपाती
Noruec: Burot, Bu, Bue, Bugras, Buje, Busløk, Gråbonde, Gråbu, Kattegras,
Kattemissu
Occità: armisa, artemiso
Polonès: Bylica
Portuguès: artemíge, artemisia verdadeira, aurora-dos-campos, losnacampos,
absinthio, artemisia-comum, erva-de-Sâo-Joâo, erva-de-fogo, estacía, flor-
de-Sâo-Joâo, flor-de-sâo-joâo, losna, rainha-das-ervas, urtemige.
Rus: chernobilnik, Полынь обыкновенная
Suec: Vanlig gråbo
Tagal: herbaka
Turc: Ayakotu, Ayvadana, Pelinotu
Txec: Pelyněk černobýl
Ucraïnès: Полин звичайний
Xinès: 艾草北艾
Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—,
i a la subfamília de les Corimbíferes; i a la tribu de les Anthemidae —que consta d’uns
100 gèneres o el 13% de les espècies de Compostes—. Per tant, no te pas totes les flors
ligulades, i les branques de l’estil són apendiculades i piloses, però les fulles no són
oposades ni glanduloses. Dins la tribu, es distingeix aquest gènere per tenir el receptacle
nu i pla, tenir totes les flors tubuloses, i els aquenis sense costelles longitudinals. Ja
dins el gènere, que compta amb més de 500 espècies, Artemisia vulgaris L. es distingeix
per no ser planta anual, o sigui, per tenir moltes tiges ramificades en forma de piràmide,
amb rames força patents i molt més primes que la tija principal, i per tenir rels llenyoses
abundants; per fer més de 30 cm d’altura; per tenir fulles de més d’1 cm de longitud,
amb segments de més d’1 mm d’amplada; i, finalment, per ser les fulles discolors (verdes
negroses per dalt, grises blanquinoses per baix), i amb segments acabats en punta fina
fins a 5 vegades més llargs que amples, irregularment dentats i força dividits; i per tenir
les bràctees involucrals externes piloses.
Artemisia vulgaris L. és una herba vivaç, amb molts rebrots; d’aproximadament 1 m

d’alçada, amb rels llenyoses, i fulles de 5-10 × 3- 7 cm, 1-2-pinnatipartides, amb pèls
densos blancs per la cara de sota, i de color verd grisós fosc per la de sobre, que no és
pas tomentosa. Els brotets de l’extrem de les rames li donen un to blanquinós a la planta
a l’estar encara ensenyant la part de sota de les fulles des de dalt. Les fulles són molt
lleugerament coriàcies, aromàtiques (amb aroma pesant), auriculades a la base. Les
fulles inferiors, bipinnades, tenen un pecíol curt i segments, dels 3-5- lòbuls principals,
de 5-8 mm; les superiors són sèssils, 5-pinnatífides, lanceolades, amb marge poc dentat.
Les dues menes de fulles tenen els nervis principals ben marcats. En secció transversal
mostren estructura dorsiventral típica. Epidermis superior amb petites valls anticlinals,
sinuoses. Parènquima en palissada d’una sola capa. Pocs estomes, a la cara superior,
anomocícits (sense cèl·lules annexes), i pèls llargs d’1 mm en forma de T, amb branques
molt llargues, prims. Epidermis inferior amb valletes com la superior, però amb molt més
pèls. Uns són llargs en forma de T, de branques molt llargues. Tenen un peu de 2-3
cèl·lules que suporta una cèl·lula terminal asimètrica que s’allarga en angles rectes. La
cara adaxial està vestida amb pèls llanosos. La epidermis inferior és similar a l’inferior.
A més, té pèls glandulars peltats, amb caps multicel·lulars.
La tija sol estar tenyida de roig, és una mica estriada i pubescent, amb una medul·la
blanca a l’interior. Flors radialment simètriques, amb pètals grocs o de color vermell fosc.
Les del centre del capítol són bisexuades; les de la perifèria, només femenines. Les flors,
de 3 × 2 mm, són tubuloses, pentàmeres, actinomorfes; sense calze.
Anteres introrses soldades en tub als 5 estams. Parets (de les anteres)
en forma de rosari.
El gra de pol·len és de mida mitjana (17 micres), esferoidal, com de 3

mitges llunes unides, amb superfície finament granulosa. L‘exina
consta de subestructures de 1-15 nm de diàmetre que són part de
flocs d’uns 100 nm de diàmetre que van des de les espínules fins el
tèctum, columel·les, capa base i endexina. També emergeixen des del
tèctum entre les espínules. Al voltant dels flocs hi ha subunitats
evolvents enrotllades, que es veuen des de la superfície axial com a
rínxols en forma de C. Tota l’exina està formada per flocs
d’esporopol·lenina. Gra de pol·len d’Artemisia
A la inflorescència, les bràctees tenen cèl·lules amb paret cel·lular vulgaris L. Foto: CSIC
amb lignina. La epidermis i els pèls (tricomes) són similars als de les
fulles. La epidermis de la corol·la amb lignina i pèls (=tricomes) biseriats glandulars, amb
caps multicel·lulars.
Tricoma glandular Tricoma abaxial en T
peltat de la cara
abaxial de fulla
d'Artemisia vulgaris
Imatges de
WICHTL
Ovari ínfer, bicarpel·lar amb un sol lòcul. Estigma papil·lós. Primordi seminal anàtrop, de
placentació basal. Fruit en aqueni ovoide, d’1 mm, comprimit, sense papus. Les flors
estan agrupades en capítols nombrosos estrets (4 × 3 mm), recoberts per un involucre
amb moltes bràctees, ovoides, subsèssils, erectes. Estan disposats en panícules
racemoses, i presenten bràctees similars a les fulles, una mica més simples. Les externes
són lanceolades, agudes piloses, escarioses; les internes són oblongues i obtuses. Al
principi de la floració els capítols estan dirigits cap avall, i això afavoreix la dispersió del
pol·len. Al final de la floració, però, els capítols estan dirigits cap amunt, i això afavoreix
la disseminació de les llavors. Als capítols, entre un 25 i un 50% de les petites flors són
femenines.
Es troba a les zones de muntanya mitjana o temperades, ni massa càlides ni massa

gèlides, d’Europa, bona part d’Àsia, Nord-Amèrica i una mica al Nord d’Àfrica. Al
Canadà, per exemple, hom creu que varen ser els jesuïtes que la varen introduir el 1535
a la regió oriental de Sant Joan.
Es fa sobre sòls remenats o nitrogenats,—com més N i P, més massa té la planta; però

amb força P i poc N, té més endomicorrizes —. Es fa en marges de camins o talussos de
carreteres i de vies de tren (Ripoll!), o a guarets o a les vores dels boscos. A Catalunya es
fa més sovint entre 700 i 1500 m snm, però pot baixar molt avall i pujar fins 1900. És
típica dels Pirineus i Prepirineus i de la zona de la Serra Transversal.
Es pot sembrar amb força èxit sempre que el sòl sigui poc compacte i ben adobat. La
temperatura òptima perquè germinin les llavors és de 29º C, però podrien germinar a
partir de 16º C. Es pot multiplicar per esqueixos també fàcilment. En aquest cas, però, la
temperatura òptima és de 23 º C. La fertilització de les flors es fa només pel vent
(anemofília). És possible també fer arrelar brotets de les puntes de les rames. Es fa en
càmera climàtica emprant el medi de cultiu de MURASHIGE & SKOOG, afegint-hi 6-benzil
adenina (4 microM) i àcid indol-acètic (8 microM) en flascons de 500 mL, així com N-
fenil-N′-(1,2,3-tidiazol-il)-urea (4 microM), 1 mg/L de 6-benzil-aminopurina, àcid 2,4-
dicloro-fenoxiacètic (2 ppm), àcid alfa-naftalèn-acètic (1 ppm), cisteïna (0.5 ppm), tirosina
(0.5 ppm), glutamina (1 ppm), AgNO3 (1 ppm), i 3.0 mg/L d’àcid gibberèl·lic.
NOTA (1): Per a més informació sobre el cultiu in vitro, consultar «Asian Journal of
Biotechnology» 2 (1):37-45, 2010. «Effect of amino acids and growth regulators on indirect
organogenesis in Artemisia vulgaris L.». S. PRADEEP KUMAR & B.D. RANJITHA KUMARI
(Tamil Nadu, India).
NOTA (2): Sovint, a les zones baixes, s’ha confós amb Artemisia verlotiorum Lamotte
[1877,C.-Rend. Assoc. Fr. Avancement Sci., 5 (Clermont-Ferrand) : 513]. 2n = 48/ (54).
És una invasora asiàtica la presència de la qual a França va ser detectada al segle XIX
pels germans VERLOT, botànics de Grenoble. BONNIER la va donar en principi com a
subespècie d’Artemisia vulgaris L. Aquesta espècie, d’aroma més intensa i agradable, com
de colònia, es fa a marges de rierols o zones una mica humides. Té les fulles menys
dividides, de color verd més clar, i poc blanquinoses o peludes per sota. Les fulles
superiors tenen els segments linear-lanceolats, molt més estretes (6-12 vegades més
llargs que amples) i gairebé sense dents, i poc dividits. A més, les bràctees involucrals no
són piloses, sinó glabrescents. Forma estolons, el que fa que es presenti en colònies molt
extenses i denses, especialment a la terra baixa (fins 500 m snm), però es pot trobar fins
1500 m snm gairebé a tot Catalunya. Es pot hibridar amb Artemisia vulgaris.
NOTA (3): Entre les espècies del gènere més conegudes hi ha Artemisia abrotanum
[«Abrótano Macho»], Artemisia absinthium («Ajenjo», Donzell), Artemisia arborescens
(«Shiva»), Artemisia campestris (Sant Sepulcre), Artemisia dracunculus (Estragó),
Artemisia umbelliformis (Genepí).
HISTÒRIA
• Als jaciments neolítics i de l’Edat del Ferro a l’actual França es troben llavors com
a indicis de l’ús prehistòric de l’Artemisia vulgaris. L’empraven o bé per encendre
el foc o bé per aromatitzar la cervesa.
• HIPÒCRATES (segle IV a. C:) la recomanava molt per evacuar les restes de la matriu
a l’acabar el part.
• DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava contra els cucs intestinals i per fer venir la
regla. PLINI EL VELL la considerava abortiva.
• Els soldats romans se la posaven dins les sandàlies per evitar nafres als peus, per
tenir més força física, menys mal d’esquena, i per disminuir el cansament per
llargues caminades, per mantenir el seny, i per evitar cremades per la insolació i
la toxicitat de picades de bestioles.
• A la Xina s’empra des de fa segles en forma de puro per a fer moxes. I les fulles
entatxonades al nas per aturar l’hemorràgia o epistaxis.
• La planta s’ha emprat des de fa segles almenys a Alemanya (també al Ripollès) per
a repel·lir mosques i insectes.
• A l’Edat Mitjana s’emprava com a planta protectora contra els mals esperits o els
animals que poguessin atacar els viatjants. També deien que posant-la dins la
coixinera ajudava a tenir somnis profètics nítids. I les bruixes la col·locaven al
costat de l’esfera de cristall quan pretenien escatir el futur. Dur una corona, un
collaret o un cinturó d'Artemisa protegia dels encanteris de les bruixes, allunyava
de la pobresa i la mala sort. Les flaires de la planta inhibien els dimonis i els
esperits guardians de tresors.
• Al segle XIII, Sant ALBERT MAGNE recollia els usos medicinals de l’Artemisia
vulgaris. En aquell segle, al País de Gal·les, hom lligava unes branques de la
planta a la cuixa esquerra de la dona que no acabava de parir, i es retirava un cop
provocat el part.
• PIETRO ANDREA MATTHIOLI (segle XVI) recollia un ús esotèric protector tradicional al
Piemont, especialment la vigília de Sant Joan fent-ne garlandes que es duien
posades per a prevenir mals mentre dansaven al voltant de la foguera. En acabat,
llençaven la garlanda al foc creient que amb això evitarien tota mala sort. El
mateix feien el mateix segle XVI a algunes zones d’Alemanya, on a més crien que
això els protegiria de futures afeccions als ulls. També la vigília de Sant Joan, a
Prússia, posaven rames d’Artemisia vulgaris sobre les tanques per on havien de
passar les vaques quan anaven a pasturar, per protegir-les de malalties durant
l’any.
• NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la tenia per planta regida per Venus. I amb
efectivitat envers afeccions venèries o les regides per Taurus o Libra. A més dels
usos comuns com a emmenagoga —promotora de la menstruació— i ecbòlica —
acceleradora del part—, la considerava diürètica adient contra l’obstrucció de les
vies urinàries. Recomanava posar una mena d'òbol a la vagina fet amb suc de la
planta i mirra, o bé la rel directament, contra la inflamació de la matriu. La
pomada feta amb la planta i llard l’aplicava a ganglis inflats del coll. Contra l’abús
d'opiacis recomanava o bé el suc o la infusió de la planta. I contra la ciàtica
recomanava prendre vi amb 12 g de la pols de la planta triturada. Contra rampes i
tendinitis recomanava aplicar compreses o banys calents de la planta amb
Agrimònia i Camamilla.
• El mateix segle XVII, DIEGO DE TORRES recomanava un emplastre de la planta al
ventre per sota del llambric, per a fer venir el part.
• Recentment s’empra l’extracte aquós de les fulles seques per a convertir l’òxid de
grafè en grafè, per a fer làmines més fines i resistents de grafè.
LITERATURA
A la Provença deien: —«Si la gent sabés com és de bona l’artemisa, en guardaria agafada
a la camisa»—, o bé, —«Si les dones sabessin com és de bona l’artemisa, sempre en
durien agafada a la camisa»—.
El nom popular d’Herba de Sant Joan, segons la tradició, ha de venir de que el mateix
sant Joan Baptista duia la planta a sobre per cobrir-se del sol del desert, a la vegada
que, potser només duent-la a sobre, això l’ajudava a tenir visions profètiques. Però, al
desert d’Israel aquesta espècie no hi és. La que s’hi assembla més és Artemisia
arborescens, també present a Catalunya, cultivada o subespontània, i molt consumida
en infusió, junt al te, pels moros, que la coneixen com a Shiva. Les altres espècies
d’Israel tenen la fulla molt menuda: A. herba-alba, A. jordanica, A. judaica, A.
monosperma, A. scoparia, A. sieberi. Als evangelis canònics, la deessa Artemisa figura
com a figura adorada pels efesis i infamada per Sant Pau. Però, als apòcrifs, hi ha una
descripció de la visita que Sant Joan va efectuar al temple i que va provocar un
terratrèmol que va implicar la destrucció de l’estàtua i la mort d’uns quants acòlits de la
deessa. El sincretisme té aquestes coses, com ara agermanar una planta a un sant que
era enemic acèrrim de la deessa a la que, abans, s’havia agermanat la planta.
Curiosament, el dia que naixia ALEXANDRE MAGNE, s’estava cremant el temple principal
dedicat a Artemisa. Qui sap si que hom cremi la planta en forma de moxa podria tenir
alguna cosa que veure amb això.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ARTEMISIA VULGARIS L.
• abortiva leucòcits a l’endoteli, i evita

• acaricida (a 1.8 ppm) permeabilitat a l’endoteli)
• afrodisíaca • antimicrobiana
• amargant • antiparasitària [cucs, Thrips tabaci]
• analgèsica • antisèptica
• antibacteriana: Staphyloccocus • antitumoral
aureus, Streptococcus mutans • aperitiva (rel)
• anticolinèrgica • astringent (fins i tot front a l’oli de
• anticonceptiva ricí)
• antídot de l’opi • bactericida [especialment l’oli
• antiemètica essencial o la planta tendra]
• antiepilèptica (Aeromonas, Bacillus sp. pl.,
• antiespasmòdica Enterococcus asachrolyticus,
• antifúngica Kluyvera cryocrescens, Leminorella
• antihelmíntica ghirmontii, Micrococcus agilis,
• antihemorràgica Pasteurella multocida, Pseudomonas
• antiinflamatòria [p.p. vulgarina] sp., Streptococcus acne,
• anti-hisquèmica (accelera Streptococcus caseolyticus,
recuperació, evita adhesió de Streptococcus pyogenes)
• broncodilatadora
• Ca++ antagonista • IMAO [p.p. aesculetina, aesculetina-
• cardiodepressora (fum de moxa) 6-metil-èter, apigenina,
• carminativa escopoletina, eupafolina,
• cauteritzant jaceosidina, luteolina, quercetina]
• colagoga • immunomoduladora
• colerètica • inhibidor catòdic (accelera oxidació
• contraceptiva del ferro)
• depressora del SNC • insecticida
• depurativa • larvicida (mosquits: Aedes aegypti)
• desincrustant de la resina [més amb nanopartícules d’ Ag]
• desintoxicant • laxant
• desobstructiva • litotrítica (desfà les pedres)
• digestiva • mucolítica
• diürètica • nematicida (Meloidogyne megadora)
• ecbòlica (accelera la fi del part) • quelant de metalls
• emmenagoga (fa venir la regla) [p.p. • radiomoduladora [destorba
thujona] etiquetatge radioactiu de glòbuls
• estomacal rojos amb Tecneci 99]
• estrogènica [p.p. apigenina, • reguladora del cicle menstrual
eriodictiol] • relaxant de la musculatura llisa
• expectorant (íleum, tràquea)
• eupèptica • repel·lent de mosques (cremada) i
• febrífuga coleòpters (oli essencial p.p.
• fungicida (Aspergillus niger, terpinèn-4-ol)
Candida albicans) • sedant nerviosa
• hemostàtica • sudorífica
• hepatoprotectora 1. • tònica digestiva
• hipolipemiant: abaixa LDLP- • tràqueo-relaxant
colesterol, TNF-alfa, MDA, NO, OH- • vermífuga
Me-glutaril-CoA • vulnerària
1.
Abaixa els nivells, alterats pel paracetamol, d’ALP, AST, ALT, ROS, MDA, TNF-alfa, CYPsE1
i puja els de vitamina C, SOD, GSH, CAT, UGTs, SULTs, Nrf2. És a dir, ajuda a metabolitzar
el paracetamol a les mitocòndries perquè al glucosidar-se o sulfatar-se es torni innocu.
També protegeix el fetge contra l’acció del tetraclorur de Carboni, de la D-galactosamina o de
lipopolisacàrids.
USOS MEDICINALS
• acne • càlculs urinaris

• amenorrea (especialment si hi ha • càncer de còlon HCT-15 2.
anèmia i limfopènia) • càncers (amb nanopartícules de
• anèmia plata): He La, MCF-7 (mama), HL-60
3.
• angiocolitis (leucèmia)
• annexitis (inflamació d’ovaris) • cansament a les cames
• anorèxia • caquèxia
• ansietat • càries
• arrugues a la cara (per insolació: • caspa
inhibeix la MMP-1) • ciàtica
• arteritis obliterans • cistitis
• asma • colecistitis
• astènia • colesterol massa alt
• ateromes • còlics
• budell hiperactiu • congestió pulmonar
• convulsions • mal de cap
• corea de Sydenham • mal de coll (gàrgares)
• cucs intestinals: àscaris, • mal de ventre
Enterobium, oxiürs, tènia, • mala circulació
Trichinella spiralis (nematode) • malària (=paludisme) [efecte lleu]
• cucs paràsits de plantes: • menopausa
Meloidogyne megadora • menorràgia
• depressió primaveral • metroxènia
• dermatitis • nafres
• diarrees • nàusees
• digestions pesades • nerviosisme
• discinèsia hepato-biliar • neuràlgies per trastorns menstruals
• dismenorrea (dolor de la regla) • neurastènia
• dispèpsia hiposecretora • neurosis
• dolors musculars • nòduls de greix
• dolors del part • obesitat
• edemes • obstrucció vies urinàries
• epilèpsia • paracetamol (intoxicació del fetge
• espasmes arterials per)
• espasmes musculars o rampes • penellons
• esterilitat femenina • peus adolorits
• estrenyiment • picades d’animalons
• febre • picors (per urticació, etc.) (UE suc)
• ferides • psoriasi
• fetus agitat • puerperi (post-part)
• flatulències • pulmonia
• flebitis / tromboflebitis a les cames • rampes
UE • refredat (amb Agrimonia i Tilia)
• fongs: Candida albicans • regles irregulars
• gastritis • reuma
• gota • salpingitis
• halitosi • sinusitis
• hemorràgies (estómac, matriu, nas, • somnambulisme
ronyons...) • tendinitis
• hemorroides • torticolis
• hipertensió moderada (moxa a • tos
Ronyó-1 al peu) • transaminases (AST, ALT: nivells
• hipoacidesa gàstrica massa alts)
• hipotensió moderada • Trichinella spiralis
• histèria • trombocitopènia
• icterícia • tumors
• infeccions: Staphylococcus aureus • úlceres
• insomni • vaginitis
• irritabilitat nerviosa • vertigen
• isquèmia • voltadits
• leucorrea • vòmits (crònics, nerviosos)
• lipotímies
• llúpies
2.
L’extracte de la planta fet amb metanol amb una IC 50 a 50 micrograms/mL té efectes
citotòxics, inhibeix la formació de colònies i la migració, i indueix l’autofàgia (per la via
ROS/MMP) a les cèl·lules HCT-15 de càncer de còlon humà.
3.
L’oli essencial indueix l’apoptosi de les cèl·lules HL-60, mitjançant les caspases 3,8,9,
després de la pèrdua de ΔΨm (potencial de la membrana mitocondrial) depenent de
Bcl-2/Bax/Bid i de l’alliberament de citocrom C al citoplasma. En canvi, a les cèl·lules sanes
l’efecte apoptòtic és mínim.
USOS ALIMENTARIS
• La planta molt triturada s’empra per donar sabor a carns (porc) amb molt de greix
i al peix o al pollastre o al gall d’Indi.
• Dona color verd als pastissets d’arròs, al Japó i a Corea.
• S’ha emprat en l’elaboració de la cervesa, durant d’Edat Mitjana, junt a Achillea
millefolium, Calluna vulgaris, Carum carvi, Glechoma hederacea, Hyosciamus niger,
Juniperuis vulgaris, Marrubium vulgare, Myrica gale, Myrtus communis, Zingiber
officinalis.
• Els ramells amb floretes s’empren com a condiment, quan no hi ha estragó a ma. I
les fulles tendres dins els canapès.
USOS VETERINARIS
És planta adient perquè la mengin els conills i als cérvols els agrada molt. Pot servir per
banyar les gossos (i els gats?) i eliminar així les puces. Als cavalls, xopar-los la pell amb
la infusió, això els eliminaria les larves de mosques.
PREPARATS AMB ARTEMISIA VULGARIS L.
1. Aiguardent
2. Caldo de fermentació: contra paràsits i fongs de les plantes de l’hort
3. Càpsules
4. Cataplasma antiepilèptic, de JOSEP FERRAN COMAS: farina de llinosa + farina de
fenigrec + Artemisia vulgaris triturada + All (grans triturats). S’aplica a la nuca.
5. Cataplasma contra els dolors del post-part o puerperi. Suc de la planta + rovell
d’ou dur + matafaluga + llard de porc.
6. Cataplasma ecbòlic per accelerar el part. Artemisia vulgaris + ferina d’ordi, aplicat
fins que comença a sortir el nadó.
7. Coixins per posar dins la coixinera i dormir amb somnis clarividents
8. Compreses en bossetes: al baix ventre, contra dolors de la regla (sola o afegint´hi
Maria-Lluïsa).
9. Decocció (5 minuts) afegint-hi Calaguala (Polypodium calahuala), contra dolors de
la regla (9 dies seguits abans que comenci la regla).
10.Decocció en cervesa i/o llet
11.Extracte fluid (1:1): 0.5-2 mL/8 h [molt més eficaç contra l’amenorrea i la
dismenorrea que la infusió simple, segons HENRI LECLERC.
12.Extracte sec (5:1): 50 mg /12h
13.Infusió: sola o amb Calaguala (contra arteritis, ateromes, amenorrea), o amb
Bossa de Pastor (contra menorràgia i dismenorrea)
14.Infusions contra l’amenorrea [JEAN VALNET]: I) Artemisia abrotanum + Artemisia
vulgaris + Mentha pulegium. II) Artemisia absintium (tiges) + Artemisia vulgaris
(tiges) + Calendula officinalis (flors) + Chamomilla recutita (tiges) + Marrubium
vulgare (tiges) + Melissa officinalis (tiges) + Ruta graveolens (tiges).
15.Infusió preventiva de l’epilèpsia: Artemisia vulgaris + Melissa + Valeriana.
16.Medul·la esponjosa de les tiges: es crema la punta per a cauteritzar la pell si cal, o
com a moxa.
17.Oli essencial: 2-3 gotes aplicades al baix ventre o a l'avantbraç. Per prendre: 1
gota en llet.
18.Pols de BRIESER: 1 part de rel en pols + 2 parts de sucre-glace.
19.Pols de fulles, traient-ne els nervis (moxa per a moxibustió/acupuntura). Sol
aplicar-se la moxibustió després de l’acupuntura, i en nens o en persones grans
afectats per la humitat i el fred. Es pot aplicar a qualsevol punt dolorós, però
normalment s’aplica als punts d’acupuntura. La pell es pot untar prèviament
amb gingebre o all. Es pot aplicar al llambric (VC8) sobre una capa de sal, en
casos de gasos, estrenyiment, diarrees. Aplicada al costat exterior del dit petit del
peu, normalitza l’evolució del fetus. És eficaç també, aplicada als punts Zhongwan
(12 VC), Tianshu (E25), Zuzanli (E36), per prevenir lesions gàstriques provocades
per la indometacina. És convenient practicar la moxibustió en ambients oberts,
per evitar l’acumulació de fum a l’habitació. La punta encesa de la moxa (puro)
s’aproxima 1 cm a la pell. En acabat es posa el puro dins un pot hermètic i així es
consumeix l’oxigen i s’apaga sola. També es poden fer petits cons que s’humitegen
a la base perquè no cremin la pell quan s’encenen per dalt el cim.
20.Pols de rel: 2-4 g en un líquid calent, contra afeccions nervioses [JEAN VALNET]
21.Rams (als armaris) contra arnes
22.Rams penjats a la sala per atraure les mosques i que no molestin, cremats per a
foragitar-les.
23.Tintura (1:10): 10-25 gotes/8 h
24.Tints (groc, marró, verd)
25.Vi: 60 g planta + 1 L vi blanc. E deixa macerar 9 dies, es cola, es guarda i se’n
pren alguna copeta quan calgui.
26.Xarop
TOXICITAT I INTERACCIONS
Ni els nens de menys de 3 anys, ni les embarassades o les mares que donin el pit o les
dides convé que en prenguin. Tampoc els epilèptics.
És una planta que pot provocar al·lèrgies a força persones, ja sigui per contacte, ja sigui
pel pol·len que penetra dins les vies respiratòries, sol, o en companyia de bacteris
(Pantoea, Pseudomonas). I, més, quan l’aire que hom respiri està contaminat pels
productes de combustió dels vehicles. La pol·lució indueix canvis en l’estructura química
de les molècules del pol·len. En ambients sense contaminació, els nivells
d’esporopol·lenina són alts (850/cm). En canvi, els de polisacàrids són baixos (1032/cm).
En ambients molt carregats de contaminació pel tràfic de vehicles, els nivells de lípids al
pol·len són baixos (1709-2071). En ambients sense contaminació, els nivells de proteïnes
al pol·len són alts (1600/cm per al folre beta i 1650/cm per a l’hèlice alfa). Als ambients
amb contaminació es detecten canvis a l’estructura de les proteïnes, la qual cosa pot
incrementar les reaccions al·lèrgiques de les persones. El principal al·lergen del pol·len
d’Artemisia annua L. sembla ser Art v 1. Té una part N-terminal formada per una mena
de defensina globular i una fracció rica en prolina C-terminal. Conté cadenes de
glicoproteïnes amb furanosa, molt properes als epítops de la zona d’aquella mena de
defensina. La proteïna transportadora de lípids Art v 3 és termoestable, però poc
resistent a la pepsina. Activa la IgE en persones sensibles, que solen reaccionar també al
Taraxacum, les avellanes, mango, pinyons i préssecs; api, pastanaga i altres umbel·líferes
(i compostes com ara la Camamilla). En resum, dels 42 antígens presents al pol·len de
l’Artemisia vulgaris L., dels quals 24 migrarien cap a l’ànode i 18 cap al càtode a pH de
8.6, 10 es poden considerar al·lèrgens. UN és el principal, el Art v 1, mentre que 5 serien
intermedis (entre ells el Art v 3, i Art v 2); i 4 serien menors. Uns 17 micrograms de
pol·len liofilitzat equivalen a 1 HEP (histamine equivalent by prick test).
No convé prendre-la amb almotriptan (medicament contra la migranya), ni junt a alguns
tractaments contra la sida o amb hipnòtics, ja que n’augmentaria molt l’efecte.
Si s’ha respirat molt de fum de la moxa, és millor no conduir immediatament després.

L’oli essencial —i la planta si se’n pren molta quantitat— pot provocar cirrosi hepàtica
tòxica, paràlisi renal i convulsions. I, per fora, l’oli essencial o la planta, també poden
causar dermatitis al·lèrgica de contacte.
L’oli essencial, o molta quantitat de planta, pot resultar contraceptiu o fins i tot abortiu,
a més de provocar convulsions i paralització renal. Per tant, és millor aplicar per fora a
sobre la pell 2-3 gotes de l’oli essencial que no pas consumir-lo per la boca. I de la
planta, com en tantes altres ocasions, hom diu que se n’ha de fer com a molt una
novena.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ARTEMISIA VULGARIS L.
• 1,8-cineol • Calci (820-6450 ppm)

• 5-3’-dihidroxi-3,7,4’-trimetoxi- • carotenoides
flavona • cis-dehidro-matricària-èster (8-13
• 7,8-metilèn-dioxi-9-metoxi- ppm a la rel)[flors]
cumarina • Clor (7900-11000 ppm)
• absintina (triterpè) • colina
• acetat de linalil • Coure (18-20 ppm)
• àcid 1,5-di-O-cafeoïl-quínic • Crom (11-22 ppm)
• àcid 3-beta-hidroxi-uro-12-en-
27,28-diònic
• àcid 3,5-di-O-dicafeoïl-quínic • cumarines:
• àcid antèmic ◦ 6-metoxi-7,8-metilèn-dioxi-
• àcid ascòrbic (720-5670 ppm cumarina
• àcid cafeic ◦ 9-metoxi-7,8-metilèn-dioxi-
• àcid clorogènic [determina la pujada cumarina
de metil-jasmonat i la resistència a ◦ aesculetina
herbívors i a l’estrès de la pol·lució] ◦ aesculina
• àcid fòrmic ◦ escopoletina
• àcid isobutíric ◦ umbel·liferona
• àcid màlic
• àcid succínic • esqualè
• àcid-3-metil-butanoic • èsters d’àcids grassos amb el grup
• adenina fitil
• adenina • èster-sesquiterpènic-alcohòlic
• alcohols sesquiterpènics • estigmasterol
• alfa-amirina • Estronci (28-50 ppm)
• alfa-amirina acetat • fenols (10% a l’extracte de fulles)
• alfa-cadinol • fernenol
• alfa-pinè • Ferro (1200-3900 ppm a la planta)
• alfa-thujona • fibra (3.4-6.3 % a les fulles) [850 ×
• amargs 14 micres; 250-300 × 10-20
• aromadendrín nanòmetres]
• Arsènic
• artemèter • fitosterols:
• artemisia-acetona ◦ estigmasterol
• artemisín ◦ sitosterol
• Bari (27-50 ppm)
• beta-cadinol
• beta-carotè (20-170 ppm en fulles • flavonoides:
• beta-sitosterol ◦ apigenina [més a cotes altes]
• borneol ◦ artemetín [=quercetagetin-
• Brom (12-38 ppm) 3,6,7,3’,4’-pentametil-èter]
• cadinenol
◦ crisoeriol • Molibdè
◦ crisosplenetín [=quercetagetín • muurolol
3,6,7,3’-tetrametil-èter] • neril-acetat
◦ diosmetina • nerol
◦ eriodictiol • niacina (30-235 ppm a les fulles)
◦ eupafolina • Níquel
◦ homo-eriodictiol
◦ iso-fraxidina • oli essencial (fins 0.3% part aèria,
◦ iso-quertecina fins 0.1% rels)[sesquiterpens
◦ iso-rhamnetòsid oxigenats 44%; sesquiterpens no
◦ iso-rhamnetina oxigenats 33%; monoterpens
◦ iso-rhamnetina-3-O-glucòsid oxigenats 17%] [composició variable
◦ jaceosidina segons mostres i origen]
◦ kaempferol-3-O-glucòsid ◦ 1-octèn
◦ kaempferol-3-O-rhamnòsid ◦ 1-octèn-3-il-acetat
◦ kaempferol-3-O-rutinòsid ◦ 1-octèn-3-ol
◦ kaempferol-7-O-glucòsid ◦ 1,8-cineol 6%
◦ luteolina ◦ 3-nonanona
◦ luteolina-7-O-glucòsid ◦ 4-terpineol
◦ morina ◦ aldehid cumínic
◦ quercetina-3,7,3’-trimetil-èter ◦ alfa-amirín-acetat
[més en ambients amb pol·lució ◦ alfa-cadinol
industrial] ◦ alfa-copaè
◦ quercetina-3-O-galactòsid ◦ alfa-fel·landrè
◦ quercetina-3-O-glucòsid ◦ alfa-humulè 14%
◦ quercetina-3-O-rhamnoglucòsid ◦ alfa-pinè
◦ quercetòsid ◦ alfa-terpinè
◦ quercetrina ◦ alfa-thujona 0-11%
◦ rutina [especialment en plantes joves]
◦ rutòsid
◦ alfa-zingiberè
◦ santonina
◦ ar-curcumè
◦ tricina
◦ artemisia – cetona
◦ vitexina
◦ beta-cadinol
◦ beta-cariofil·lè 5-37%
• Fòsfor (1900 ppm als brots)
◦ beta-cubebè
• gamma-nonalactona
◦ beta-espatulenol
• glicoproteïnes
◦ beta-eudesmol
• glucòsids flavonòsids: quercetina3-
◦ beta-mircè
O-glucòsid (=rutina)
◦ beta-pinè
• grasses (0.8-6.3 % a les fulles)
◦ beta-thujona 19% [especialment
• heptadeca-1,7,9-trièn-11,13,15-
en plantes joves]
triïna [11 ppm a les flors]
◦ borneol 4%
• hidrats de Carboni (4.5-11 %)
◦ bornil-acetat
• inositol
◦ cadinenol
• inulina (10% a la rel)
◦ camfè 6%
• Iode
◦ càmfora 12-16%
• lactones sesquiterpèniques:
◦ cariofil·lè-òxid
◦ psilostaquina
◦ carvacrol
◦ tauremisina
◦ cis-crisantenil-acetat
◦ vulgarina
◦ cis-davanona
◦ vulgaròlid A
◦ crisantenil-acetat
◦ vulgaròlid B
◦ crisantenona 4%
• linalool
◦ davanona
• Magnesi (2700 ppm en brots)
◦ davanona B
• Manganès
◦ dehidro-matricarina
• mircè
◦ delta-3-carè lligats a unitat alfa-D- glucosa
◦ delta-terpinè inicial]
◦ espatulenol • Potassi (22.000 ppm en brots)
◦ estragol • proteïnes (5.2-14 % en fulles)
◦ eucaliptol • psilostaquina (=psilostachyne)
◦ fel·landrè • psilostaquina C
◦ fenol • quebrachitol
◦ gamma-cadinol • quercetina-3’-glucòsid
◦ gamma-selinè • quercetina-3-rhamnoglucòsid
◦ gamma-terpinè • resina
◦ germacrè D 8-16% • riboflavina o vitamina B2 (2-13 ppm
◦ iso-borneol (9-20%) en fulles)
◦ iso-bornil-acetat • Rubidi (19 ppm)
◦ iso-bornil-isobutirat • saponines
◦ iso-thujona • sitosterol
◦ linalool • Sofre (2300-2800 ppm)
◦ llimonè (D-llimonè) • tanins
◦ mentol • tauremisina
◦ mircè • taurina
◦ mirtenol • tetracosanol
◦ muurolol • tetradeca-4,6-dièn-8,10,12-triín-1-ol
◦ neril-acetat (1 ppm a la rel)
◦ nerol • tetradeca-4,6-dièn-8,10,12-triïna-1-
◦ nonanona-3-alfa-thujona ol [rels]
◦ nonanona-3-beta-thujona • tetradeca-5-èn-8,10,12-triín-3-oina
◦ ocimè (17 ppm a la rel)
◦ p-cimè • tetradeca-6 èn-8,10,12-triín-1-ol (a
◦ piperitona-òxid la rel)
◦ presilfiperfolan-9alfa-ol • tetradeca-6-èn-8,10,12-triïna-3-ona
◦ quebrachitol [flors]
◦ sabinè 11% • tiamina o vitamina B1 (1-12 ppm a
◦ sabinil-acetat les fulles)
◦ santolinatrièn • Titani (130-290 ppm)
◦ terpinè-4-ol • trans-dehidro-matricària-èster
◦ terpinolè • trideca-1,3,5-trièn-7,9,11-triïna
◦ trans-2-hexenal [rels]
◦ trans-rosa-òxid • triterpens pentacíclics
◦ verbenona • vulgarina (lactona sesquiterpènica)
◦ (Z)-beta-farnesè • vulgarole [(1S)- (―)-2-endo-acetoxi-
3-exo-hidroxi-bornà]
• Plom • yomogin
• poliacetilens • Zinc (50-90 ppm)
• polisacàrids: fructans del tipus
inulina [unitats fructosil β-(2 ← 1)
La planta vella conté menys proteïna, menys Fòsfor, més Calci, menys Potassi, més Sodi,
més cel·lulosa i menys cendres que les joves. Abans de florir, les plantes contenen menys
lignina, menys cel·lulosa i més minerals (cendres) que després de florir.
Estadi de Proteïna P% Ca % Mg % K% Na % lignina % cel·lulosa % cendres
creixement %
Artemisia
vulgaris L.
pre-floració 31 0.55 1.57 0.33 4.57 0.11 7.9 13.4 16.3
maduresa 32 0.53 1.41 0.31 4.93 0.10 9.7 19.1 13.2
post- 12 0.28 2.25 0.27 2.1 0.7 8.2 22.2 11.7
maduresa
Font: GERALD E. SCHUMAN & GENE S. HOWARD: Artemisia vulgaris, an ornamental plant for disturbed land
reclamation (1978 journals.uair.arizona.edu) (US Dep. Agriculture)
moxa xinesa d'altimira

SARRIASSA
Arum italicum Miller
[1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 2] 2n=84
Làmina: JAN KOPS

Arum italicum. Foto: PERE MASDÉU.
Arum italicum. Flors femenines a la zona

baixa. Flors masculines a la zona del
mig. Foto: CARLOS AEDO PÉREZ/
Anthos.
Arum palaestinum a l’Alta Galilea.
Foto: LIOR ALMAGOR
Arum italicum a Collserola
NOMS POPULARS
Alemany: Italienische aronstab/Italienischer aronstab

Anglès: Cuckoo pint / Italian lords and ladies / Large cuckoo pint / Lords and
ladies
Àrab: ‫لوف إيطالي‬
Castellà: Aro/Alcatraz / Aro común / Aro italiano / Babiacán / Candiles / Hierba de
Aarón / Hierba del juicio del año / Jarillo / Jaro / Jumillo / Llave del año /
Mando / Pie de becerro / Rejalgar / Yaro
Català: Sarriassa/Candela / Cugot / Escandolosa / Gresolera / Orella d’ase /
Orella d'ase / Peu de bou / Peu de vedell / Pota de bou / Pota de vedell /
Punta de rella / Rapa / Xarriasses / Xàrries / Xèrria
Danès: Italiensk arum/Italiensk ingefær
Eslovac: Kačnik laški / Laški kačnik
Estonià: Itaalia aarum
Francès: Arum d'Italie/Gouet d'Italie
Gaèlic: Cluas chaoin riabhach
Gal·lès: Pidyn-y-gog eidalaidd
Grec: Δρακοντιά
Holandès: Italiaanse aronskelk
Italià: Gigaro chiaro/Erba biscia
Japonès: アルム・イタリクム
Persa/Farsi: ‫آروم‬
Polonès: Obrazki włoskie / Obrazki wschodnie
Portuguès: Jarro-de-itália/Candeias / Jarreiro / Jarro / Pé-de-bezerro
Rus: Аронник итальянский/Ароник итальянский
Suec: Italiensk munkhätta
Turc: Benekli yılanyastığı
Txec: Árón italský
Les plantes del gènere Arum són de les poques Monocotiledònies que tenen fulles amb
nervis no paral·lels. La planta té un tubercle gruixut, tou, blanc per dins, fosc per fora,
oblong. Les fulles neixen abans de l’hivern i tenen el pecíol doble llarg que la làmina, que
és triangular-hastada, amb les orelletes divergents, amb venes més o menys marcades de
color blanc grogós. La fulla és tova també. L’espata és un embut gran, d’un groc verdós
o grogós. L’espàdix fa només un terç de l’alçaria de l’espata i té forma de porra estreta;
és de color groc clar i igual d’alta que el seu peduncle. La part de la flor masculina fa
una anella 3-4 vegades més curta que la part femenina i està proveït per sobre i per sota
de filaments setacis verrucosos a la llur base.
La família de les Aràcies es distingeix per les flors sense corol·la, superovàriques, formant
una mena de porra estreta o espàdix dins una espata en forma d’embut.
Dins la família de les Aràcies, el gènere Arum es distingeix (d’Arisarum) perquè les flors
masculines les té molt juntes i no separades, i les anteres les té assentades, sense
filament. Les baies fan 2-12 1.5-11 mm, són ovoides, de color vermell brillant al
madurar, i cadascuna té 1-4 llavors.
I, dins el gènere, Arum italicum es distingeix per les fulles toves, amb el peduncle floral
més curt que els pecíols de les fulles, anteres grogues i tubercle rizomatós, essent
l’espata de 35 × 10.5 cm i la porra grogosa. NOTA: Arum maculatum té la porra porpra i
l’espata menor (23 × 5 cm).
MALURES: Phyllosiphon ari.
POL·LINITZADORS: Psycoda sp.pl.
Es fa en marges ombrívols. Mai sembla que sigui abundant, però es pot trobar gairebé a
tota la península hispànica, fins la cota 1700. Al món és espècie típicament europea,
introduïda, amés a l’Amèrica del Nord, Sud-Amèrica, Sud-Àfrica i SE d’Austràlia i Nova
Zelanda.
Arum italicum al món, segons GBIF

HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) aplicava la rel (rizoma/tubercle) a les zones adolorides per la gota,
fent-ne una pasta barrejada amb tifa de vaca. Malgrat ser coneguda com a «herba
d’Aaron» o «trompeta d’Aaron», a Palestina el que hi ha força és una altra espècie d’espata
morada per dins (Arum palaestinum Boiss.)
ESOTERISME
Si les flors femenines estan ben desenvolupades això serà senyal de bona collita de
patates. Si les masculines també ho estan, senyal de bona collita de blat de moro. I si les
flors estèrils per sota i per sobre les masculines ho estan, senyal de bona collita de faves.
O això creien a Astúries (Piloña).
• afrodisíaca (?) • expectorant

• anticancerígena • purgant
• antídot verí de serps • sudorífica
• antiespasmòdica • tòxica
• antiinflamatòria FRU UE • vesicant
• callicida • vomitiva
• carminativa • vulnerària
USOS MEDICINALS
• abscessos FUL + llard) • mal de cap UE FUL

• acne • mal de coll
• asma • mal de queixal
• berrugues REL • nafres FUL REL
• bronquitis • neurosis compulsiva
• càncer • paràlisis amb tremolors
• catarro • penellons, FUL
• contusions • picades de serps
• cremades FUL (pelada), FRU • pigues
• dispèpsia • pòlips nasals
• dolors reumàtics • punxes clavades
• durícies REL • refredat de gola
• èczema • reuma
• ferides • ronquera
• galindons REL • tènia
• gasos digestius • tinya
• hemiplegia • tos
• hemorroides (REL seca + mel) • úlceres
• inflamacions inflades • vegetacions
PREPARATS
La toxicitat del tubercle es pot suprimir si es va bullint diverses vegades i se li va

canviant l’aigua. A l’illa de la Gomera se’l menjaven així amb llet o amb farina de
falguera. El millor en ús intern és prendre-la en microdosis. Sobre les cremades s’aplica la
part de baix de la fulla sobre les cremades superficials i, la de sobre, sobre les profundes [MERCÈ
PALOU, MATILDE CANAL TORRENTÓ].
VETERINÀRIA
Les fulles bullides canviant-hi l’aigua també són comestibles (per a les gallines). Els
porcs i els porcs senglars es deleixen per menjar-ne els rizomes.
ALTRES USOS
Del tubercle se n’extreia midó per planxar/emmidonar la roba. El tubercle es posava a

remullar en aigua 3 setmanes, canviant-li l’aigua cada dia i al final es deixava assecar el
residu. El proves de laboratori la planta ha demostrat tenir una bona capacitat com
algicida.
TOXICITAT
La planta tendra (part aèria) és vesicant, en especial afecta a la boca. L’angioedema es

pot tractar amb adrenalina i hidrocortisona.
PRINCIPIS ACTIUS
• 5,6-epoxi-esteroides
• 8-O-4’-neolignans
• (24R)-24-etil-5-alfa-hidroperoxi-colest-6-èn-3-beta-ol
• (24R)-24-etil-6-alfa-hidroperoxi-colest-4-èn-3-ona
• (24R)-24-etil-6-beta-hidroperoxi-colest-4-èn-3-ona
• (24R)-24-etil-colest-6-èn-3-beta,5-alfa-diol
• àcid 13-fenil-tridecanoic LLA
• beta-sitosterol
• carotenoides FRU
• eritro-guaiacil-glicerol-beta-coniferil-èter-4-beta-D-glucopiranòsid
• escatol FLO
• estigmasterols oxigenats
• gamma-carotè FRU
• glucosa REL
• glucosa-6-fosfat REL
• hidro-peroxi-esterols
• iso-butil-amina FLO
• licopè FRU
• midó REL
• neurosporè FRU
• p-cresol FLO
• sacarosa REL
• treo-guaiacil-glicerol-beta-coniferil-èter-4-beta-D-glucopiranòsid
• zita-carotè FRU
COMPONENTS VOLÀTILS O OLOR DE LA FLOR

[subratllats, el que poden ser-hi en més d’un 10% de l’aroma]
[De «MARC GIBERNAU, C FAVRE, T TALOU, C RAYNAUD. Aroideana 27:142-147 (2004)].
• 1-decè
• 2-heptanona
• 2-heptanol
• 2-nonanona
• 2,6-dimetil-1,7-octadiè
• 2,6-dimetil-2,6-octadiè
• 2,6-dimetil-7-octèn-2-ol
• 3,7-dimetil-1-octè
• 3,7-dimetil-1,6-octadiè (= beta-citronel·lè)
• 3,7-dimetil-2-octè
• al·lo-aromadendrè
• cadinè (?)
• cubebè (?)
• (E)-cariofil·lè (?)
• humulè (?)
• metil-butirat
• mircè
• n-nonanal
• n-octanal
• nerol
• p-cresol
hidro-peroxi-esterols a Arum italicum

CANYA
Arundo donax L.
[1753, Sp. Pl. : 81] 2n = 110, 112
Arundo donax L. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

rel de la canya. Foto: MARIE PORTAS
Arundo donax. Dibuix: abbé H. COSTE
NOMS POPULARS
Alemany: Pfahlrohr/ Riesen-pfahlrohr/ Breitblättriges pfahlrohr / Pfeilschilf /

Riesenschilf / Spanischer rohr
Anglès: Giant cane/Arundo / Cane / Carrizo / Colorado river reed / Giant reed /
Giant river reed / Great reed / Reed / Spanish cane / Spaanse-riet / Wild
cane
Àrab: ‫ غاب عمالق‬/‫*غاب عمالق‬
Basc/Euskera: garritz, cana
Castellà: caña común, caña de Castilla, cañabrava, cañavera, bardiza, cana,
carda, caña, caña común, caña gigante, caña grande de huertas, caña
licera, caña macho, caña silvestre, caña vera, caña vulgar, cañavera, cañas,
cañavana, cañaveira, cañavera, cañifecha, cañizo, caña naveira, guisopo
(FLO), lata, licera.
Català: Canya de Sant Joan/ Canya
Danès: Pælerør/ Kæmperør
Eslovè: Navadni trstikovec/ Kanela navadna / Navadna kanela / Navadna trstenika
Estonià: Harilik hiidroog
Finlandès: Jättiruoko
Francès: Canne de provence/Cannevelle / Grand roseau / Quenouille / Roseau à
quenouilles / Roseau canne / Roseau de fréjus / Roseau des jardins
Gal·lès Gawrgorsen/ Cawrgorsen / Gorsen fawr
Grec: Καλάμι / Καλαμια / Καλαμιά / Κοινό καλάμι
Hebreu: ‫עבקנה שכיח‬
Holandès. Pijlriet
Hongarès: Olasznád/Óriás olasznád
Italià: Canna comune/Canna domestica
Japonès: ダンチク/ だんちく
Nepalès: नर्क ट
Noruec: Kjemperør/Arundo
Persa/Farsi: ‫قمیش‬
Polonès: Lasecznica trzcinowata/Trzcina laskowa
Portuguès: Cana-do-reino/Cana / Cana-comum / Cana-de-roca / Cana-vieira /
Canamilha / Canas / Caninha / Cano-do-reino
Portuguès: Cana comum / Cana-do-reino / Caniço / Taquara-do-reino / Taquaraçu
Rus: Ару́ндо тростнико́вый/ Арундо донака / Тростни́к гига́нтский
Samoà: ‘ofe / ‘ofe teu fale / Fiso pālagi
Suec: Italienskt rör
Tonguès: Kaho / Kaho f333 / Kaho pāpālangi / Lalahi
Turc: Kargı/ Akdenizsazı
Txec: Trsť rákosovitá
Xinès: 蘆荻 / 芦竹
Dins la gran família de les Gramínies, el gènere Arundo es distingeix per tenir totes les
flors fèrtils, i ser planta llenyosa que pot arribar a superar els 5 m d’alçària. A Arundo
donax, les espiguetes, d’uns 12 mm, estan comprimides pel costat i tenen 3-4 flors una
mica espaiades i envoltades de pèls blancs. Panícula tirsoide oblonga de 40-60 cm. Les
glumes són gairebé iguals, acuminades, glabres, de la longitud de les flors. La glumel·la
inferior, trífida, està coberta en la seva meitat inferior pels pèls blancs, sedosos, igualant
la longitud de les glumes. La canya fa com un dit gros de gruix i és robusta i forta, si bé
no tant com la del bambú. Les fulles tenen un parell d’orelletes a la base del limbe,
allargades. Limbe de 2-5 cm d’ample. Lígula curtament ciliada. És planta vivaç que es
reprodueix per arrel tuberosa, dura, blanquinosa, reptant, i que forma colònies de fins a
més d’1 Km.
RIZOSFERA: Sphingomonas trueperi NNA-14, Sphingomonas trueperi NNA-19,

Sphingomonas trueperi NNA-17, Sphingomonas trueperi NNA-20, Psychrobacillus
psychrodurans NP-3, Enterobacter oryzae NXU-38
Arundo donax al món, segons GBIF
És planta que ajuda a fixar els talussos i les ribes dels rius, cultivada vora els horts.
Necessita un mínim de saó, però prefereix no estar inundada. És de terra baixa i
muntanya mitjana fins a 1000 m snm. Poden acompanyar-la:
Allium triquetrum Ipomoea learii Rumex crispus
Artemisia annua Nerium oleander Rumex oblongifolius
Aster squamatus Oryzopsis miliacea Tamarix canariensis
Brachypodium phoenicoides Petasites pyrenaicus Tamarix africana
Calystegia sepium Punica granatum Vinca major
Holoschoenus romanus Rubus ulmifolius
HISTÒRIA
Sembla que va venir de la Xina i del Sud-Est asiàtic, en temps remots. Allí ha de granar,
però aquí tots els peus són masculins i no arriben a fer llavor. DIOSCÒRIDES (segle I)
escrivia que un cataplasma fet amb les fulles trinxades d’aquesta canya, que aleshores
s’anomenada dónax o canya de Xipre, va bé contra l’erisipela i altres inflamacions. Un
cataplasma fet amb la rel fa sortir les punxes clavades, i barrejant-hi vinagre desinflama
les luxacions i també el mal als ronyons. Per a GALÈ (segle II) és planta calenta i seca en
segon grau. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recomanava aplicar la rel on s’hagin clavat
estelles o on hi hagi una torçada o carn-esqueixat. I les cendres de la rel amb vinagre
lleven la caspa i fortifiquen el cabell.
• algicida • galactòfuga
• antihelmíntica • hemostàtica UE
• depurativa • hipotensora
• diürètica • sudorífica
• estimulant • vulnerària
USOS MEDICINALS
• bronquitis • hipertensió FLO

• cabell debilitat (cendra Rel + vinagre • icterícia
UE) • infeccions d’orina
• càncer REL • leucèmia REL (p.p. lectina)
• candidiasis • nematodes (Haemonchos contortus)
• capsa (cendra REL + vinagre) • Prymnesium parvum (alga)
• carn-esqueixats REL • punxes clavades REL
• catarro (xarop) • refredat (xarop amb sucre dins la
• còlic nefrític canya)
• contusions • reuma REL
• diarrea • sífilis REL
• dislocacions REL • tos
• dolor a la ronyonada REL • traumatismes REL
• erisipela FUL • tripanosomiasis
• estelles clavades REL • úlcera d’estómac
• ferides (disc intern del nus) UE
VETERINÀRIA
Borm (Burkholderia mallei) als èquids, ovelles, cabres, gossos, gats i persones. Pot ser
tractament complementari a la sulfodiazina.
ALTRES USOS
Llengüetes de nombrosos instruments musicals de vent són fetes amb la canya. Amb les
fulles més tendres es fa una mena de xiulet per divertir-se els nens. Les canyes s’han
emprat per fixar articulacions malmeses i per a fabricar estris i petites armes. És una
espècie invasora i a la vegada fornidora de gran quantitat de biomassa (50 Tm/Ha/any).
D’aquesta biomassa també se’n pot fabricar (bio-)etanol, amb l’ajuda d’Escherichia coli.
L’ús principal a pagès és, un cop pelades, fer-les servir com a tutors per a les plantes de
l’hort (mongeteres, tomaqueres). Un pronòstic d’hivern amb gelades és veure pel
setembre moltes canyes ben florides. Un canyar sempre és força dens i pot albergar nius
d’ocells (i insectes i paparres) que hi cerquin on refugiar-se.
POSSIBLE TOXICITAT
El borrissol de les flors hom creu que produeix sordesa si s’endinya a l’oïda. Una estella
de canya clavada sol produir infeccions i la seva ferida és difícil de curar si no s’extreu a
temps. Es pot llevar amb ajuda d’una agulla de llana (esterilitzada al foc) o aplicant suc
de falguera. Les fulles molt tendres, menjades, poden procurar una mena de depressió
nerviosa. Als pela-canyes se’ls pot irritar la pell, ja sigui per les partícules de pols
acumulada a les beines de les fulles, ja sigui per la presència d’algun fong com
Nigrospora oryzae, Roussoella arundinacea o Talaromyces borbonicus. Per això és bo anar
vestit i ben tapat de cames i braços, i amb les mans cobertes amb guants, quan s’hagin
de manipular canyes.
PREPARATS
• Decocció de 30 g/L durant 15 minuts. Beure’n 3 tasses al dia com a diürètica.

• Vinagre de les cendres de la rel. Ric en Silici ajuda a fer créixer el cabell i a
desinflamar els carn-esqueixats.
• Xarop omplint el buit intern d’un entrenús amb sucre candi. El líquid que en
resulta es va bevent contra la tos o el refredat.
La bufotenina paralitza la musculatura com ho faria el curare. Els alcaloides de les flors
de la canya, en general, tenen un efecte paralitzant de la musculatura esquelètica a
través dels receptors muscarínics i contra l’acetil-colina. També ajuden a alliberar
histamina i estimulen la matriu.
PRINCIPIS ACTIUS D’ARUNDO DONAX
• 2-O-(4-O-metil-alfa-D- • bases indòliques curaritzants FLO

glucopiranòsid-àcid urònic)-D-xilosa • beta-amirina-acetat FUL
• 2,2,4,4-tetrametil-N.N’-bis(2,6- • beta-sitosterol
dimetil-fenil)-ciclobutà-1,3-diïmina • bufotenidia REL
• 3,3’-bis (indolil-metil)-dimetil- • bufotenina FUL
amoni-hidròxid FLO • Calci
• 5-metoxi-N-metil-triptamina • campesterol FUL
• àcid glucurònic • cel·lulosa
• alcaloides • dehidro-bufotenina REL
• alfa-amirina-acetat FUL • donaxaridina
• arunda-alcohol REL • donaxerina REL
• arundalina REL • donaxina REL
• eleagnina FLO (= 1,2,3,4-tetra- • lupeol FUL
hidro-harmà) • N-(4’-bromo-fenil)-2,2-difenil-
• estigmasterol acetanílid
• fibra • N-acetil-triptamina REL
• Fòsfor • N,N-dimetil-tripatmina FUL
• friedelina FUL • N,N-dimetil-triptamina-meto-
• galactosa hidròxid FLO
• glucosa • pentosanes
• gramina REL • Potassi
• gramina-metiòdid • proteïna
• gramina-meto-hidròxid FLO • resina
• gramina-N-benzil-clorur • Sílice
• gramina-N-òxid • trans-N-(p-cumaroïl)-serotonina
• grassa REL
• hemicel·luloses • trans-N-feruloïl-serotonina REL
• L-arabino-D-glucurono-D-xilà • triacontà
• L-arabinosa • triacontanol
• lectina (32 KDa) REL • tricina
• lignina (amb enllaços beta-O-4’-aril- • tuberosina B REL
èter) • xilosa
bases indòliques a les flors de l'Arundo donax

MÉS INFORMACIÓ
«Occurence of curarimimetic indoles in the flowers of Arundo donax». S GHOSAL,M R K

CHAUDHURI, S K DUTTA, S K BHATTACHARYA. Planta Medica (1972); 21 (1): 22-28.
ESPARREGUERA
Asparagus acutifolius L.
[1753, Sp. Pl. : 314] 2n = 20 (40)
Asparagus acutifolius. Foto: LILIANE ROUBAUDI

NOMS POPULARS
Alemany: Spitzblättriger spargel/Lianen-spargel / Stechender spargel / Wilde spargel

Anglès: Wild asparagus/Sharp-leaved asparagus
Aragonès: esparraguera, esparraguera borde, esparraguera de monte, espárrago
silvestre, esparraguera basta, esparraguera silvestre, espárrago de monte,
espárrago silvestre, espárragos silvestres, espárragos trigueros.
Basc/Euskera: basa-esparragoa, basaesparrago.
Castellà: Esparrago triguero/Esparragera / Espárrago amargo / Esparrago
amarguero / Esparraguera / Esparraguera silvestre / Esparraguera
triguera/brusca, corruda, espárrago de tierra, esparraguera borde,
esparraguera de espárragos trigueros, esparraguera de tierra, esparraguera
fina, esparraguera silvestre, esparraguera triguera, esparraguera triquera,
espárrago, espárrago amarguero, espárrago castellano, espárrago de gato,
espárrago de monte, espárrago de peñas, espárrago de pincho, espárrago
derecho, espárrago de trigo, espárrago negrillo, espárragos del campo,
espárragos de pincho, espárragos finos, espárrago silvestre, espárragos
trigueros, espárrago triguero, espárrago triguero espinoso
Català: Espareguera de ca / Espareguera fonollera / Espareguera rucà /
Esparreguera borda / Esparreguera de garriga / Esparreguera punxosa/
espareguera boscana, espargolera , espargolera de bosc, esparreguer,
esparreguera, esparreguera de bosc, esparreguera garriguera, esparreguera
punxosa, espàrguls, espàrrec, espàrrecs, espàrrecs de bosc, espareguera
rucà, esparraguera de gat menor,
Danès: Skarpbladet asparges
Eslovac: Beluš ostrolistni / Ostrolistni beluš
Estonià: Trigueroaspar
Francès: Asperge sauvage/Asperge à feuilles aiguës / Asperge à feuilles piquantes /
Asperge à feuilles pointues / Asperge piquante
Gal·lès: Llysiau'r dyfrglwyf / Merllys
Grec: Άγριο σπαράγγι / Ασπάραγγος ο οξύφυλλος / Βάτος / Κουτσαγρελιά /
Σπαράγγι / Σπαράγγι καλωπιστικό / Σπαράγγι το άγριο
Hebreu: ‫אספרג חד‬
Italià: Asparago selvatico/Asparago pungente
Kurd: Çavmarka strîlok
Polonès: Szparag ostrolistny
Portuguès: Corruda-menor / Esparago-silvestre-menor / Espargo-bravo-menor/
corruda, corruda-menor, espargo-bravo, espargo-dos-antigos, espargo
menor de monte, espargo silvestre menor, espargo-bravo-menor, espargo-
menor-do-monte, espargo-silvestre-menor, espargos.
Turc: Kuşkonmaz / Yabani kuşkonmaz
La família de les Asparagaceae A.L,. de Juss. es distingeix per tenir flors dialipètales,
superovàriques, diplostèmones (nombre d’estams el doble que el de pistils), flors
regulars, corol·la no sepaloide, fruit en baia, etil amb l’estigma trilobulat.
Asparagus acutifolius es distingeix de les altres espècies del gènere per tenir els cladodis
o falses fulles filiformes, punxents, de menys de 2 mm de diàmetre, agrupats en grups de
més de 10, de com a molt 8 mm de longitud cada un, i les tiges dures, llenyoses, i baies
de color negrós una mica blavós al madurar.
Asparagus acutifolius és una planta molt ramificada, de fins a 1,5 m, amb punxes
amagades a la tija, que és corbada, ascendent (falses) fulles aciculars dures, i turions
molt drets i prims, de sabor picant. Les tiges són cilíndriques, primes, resistents,
estriades,, de color castany grisós molt clar. Els cladodis o falses fulles fan dins a 3 mm,
en forma d’agulles, mucronades, picants, i són persistents, fasciculats, en grups de 5-12
a l’aixella d’una petita bràctea prolongada en esperó curt i punxent. Les flors són de color
castany clar verdós. Fan una mica d’olor. Són dioiques, solitàries o geminades, amb
peduncles curs que estan articulats a la zona del mig, i s’engruixeixen (a la meitat distal)
a la fructificació. Anteres oblongues, mucronades,, 1-2 vegades més curtes que el
filament. Baia de 4.5-7 mm, verda primer, després negrosa, és petita que un pèsol, amb
1-2 llavors de 3-4 mm, sub-esfèriques. Sol ser planta dioica. El rizoma, blanquinós, té 2-
5 mm de gruix. L’autèntica fulla és una esquama de 5-10 mm, triangular, aguda,
acuminada, amb una banda central de color castany i voravius hialins, i es prolonga en
un esperó de 3-5 mm, persistent, espinós entre patent i retrors. Les flors o són
bisexuades o unisexuades i s’agrupen en fascicles de 1-4, amb pedicels de 3-7 mm amb
bràctees de fins a 1 mm rodejant del tot la base. Tèpals de 3-4.5 mm de color groc crema
amb marges translúcids. Anteres de 0.9-1.1 mm, grogues, dorsifixes.
Asparagus acutifolius al món, segons GBIF

És espècie típica de la conca mediterrània. Es pot trobar a sotabosc aclarit d’alzinars,
pinedes de pi blanc o pi pinyer, marges de camins, clarianes a garrigues i màquies.
HISTÒRIA
APICIUS (segle I) a «De re coquinaria» escrivia sobre com cuinar i menjar els espàrrecs
silvestres. Els antics egipcis ja coneixien els espàrrecs. A Catalunya és força comuna,
però manca a les muntanyes dels Pirineus i a les zones humides de la Serralada
Transversal.
ESOTERISME
Per curar-se de les febres de la malària cal pixar cada dia en dejú pel matí al peu d’una
esparreguera.
USOS CULINARIS
Un bon manat d’espàrrecs es pot convertir en una esplèndida truita. Es trenquen a

bocins amb els dits, es saltegen amb oli calent, s’hi afegeix all triturat i al final s’hi
aboquen els ous batuts. Millor que quedi una mica crua que no pas cremada.
Es poden coure també a la basa. O posar en sopes, estofats, paelles, o un cop cuits al
vapor, menjar-los amb salsa maonesa, mantega calenta o simplement oli d‘oliva.
• afrodisíaca (turió o espàrrec) • inhibeix la lipasa pancreàtica

• anticancerígens • prevé ictus
• antioxidant • sedant cardíaca (REL)
• aperitiva (TUR) • tònica
• citotòxica
• diürètica de clorurs (REL)
USOS MEDICINALS (sense especificar = REL)
• càlculs urinaris • Geotrichum capitatum FUL

• càncer de bufeta T24 • icterícia
• càncer de còlon HCT-116 (REL) • infecció d’orina
• càncer de fetge HepG2 (REL) • Klebsiella pneumoniae
• càncer de matriu • Listeria monocytogenes FUL
• càncer de pulmó A549 (REL) • mal de coll (TUR)
• candidiasis (Candida albicans, C. • mal de ronyons
glabrata, C. parapsilosis, C. • neuroblastoma
tropicalis) • oligúries pel cor dèbil
• Citrobacter koseri • Proteus mirabilis FUL
• edema cardíac (REL) • Pseudomonas aeruginosa
• Enterobacter cloacae • Salmonella typhimurinum
• Enterococcum faecalis • Staphylococcus aureus FUL
• Enterococcus faecium • Staphylococcus epidermidis
PREPARATS I DOSI
• Decocció de rels (50g/L). Bullir 15 minuts. Dosis: 3 gots al dia, millor en dejú.
• Espàrecs (turions) crus o cuits (en truita)
• Extracte aquós: 1-4 g/dia
• Suc d’espàrrecs: fins a 100 g/dia
• Xarop de les 5 arrels: esparreguera, galzeran, fonoll, api, julivert. Se’n pot prendre
fins a 100 g/dia.
ALTRES USOS
Es cull l’esparreguera boscana per fer de fons verd de rams de flors o corones a les
floristeries.
POSSIBLES EFECTES ADVERSOS
Menjar molts espàrrecs pot provocar insomni i inflamar les vies urinàries. Menjar-los
tendres, crus, pica a la gola uns instants.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ESPARREGUERA
• àcid cafeic • furostanols REL

• àcid ferúlic • glucòsid de espirostanol REL
• àcid gàl·lic • iso-quercitrina
• àcid p-cumàric • kaempferol
• àcid p-hidroxi-benzoic • luteïna
• àcid protocatechuic • narcissina
• àcid siríngic • naringenina
• àcid tau-ferúlic • neoxantina
• àcid vainíllic • nicotiflorina
• beta-carotè • p-hidroxi-benzaldehid
• carotenoides: beta-carotè; luteïna; • quercetina
neoxantina; violoxantina • quercetina-3-O-rutinòsid
• espirostanol-glucòsid REL • rutina
• fenols • saponines esteroides REL
• fibra • saponines furostanòliques REL
• flavonols • vainillina
• flavonona • violoxantina
• folats • vitamina C
MÉS INFORMACIÓ
«Phytochemical chatacterization and bioactivity of Asparagus acutifolius: A focus on

antioxidant, cytotoxic, lipase inhibitory and antimicrobial activities». AMEL HAMDI, SARA
JARAMILLO-CARMONA, ROCÍO RODRÍGEUZ-ARCOS, ANA JIMÉNEZ-ARAÚJO, MOKHTAR LACHAAL,
NAJOUA KARRAY-BOURAOUI, RAFAEL GUILLÉN-BEJARANO. Molecules 26 (11): 3328 (2021)
ESPARREGUERA DE CULTIU
Asparagus officinalis L.
[1753, Sp. Pl. : 313] 2n=20,40
Asparagus officinalis. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Gemüse-spargel/Aspars / Gemeiner spargel / Korallenkraut /

Schwammwurz / Spargel / Spargen / Sparsen / Sparsich
Anglès: Garden asparagus/Asparagus/Asparagus-fern / Garden asparagus
Àrab: ‫ كشك ألماظ‬/ ‫ شوك‬/ ‫ سكوم‬/‫هليون‬
Armeni: Ծնեբեկ դեղատու
Bengalí: শতমূলী
Castellà: Espárrago// Esparraguera / Esparraguera común
Català: Espàrrec/Espàrec / Esparreguera
Danès: Almindelig asparges/Vild asparges / Asparges
Eslovac: Asparágus lekársky
Eslovè: Beluš/Beluš navadni / Navadni beluš / Špargelj / Vrtni beluš
Estonià: Harilik aspar
Finlandès: Parsa/Ruokaparsa
Francès: Asperge/Asperge officinale
Gaèlic: Lus súch
Gal·lès: Gwillion / Llys y dyfrglwyf / Merllys / Merllys cyffredin
Grec: Σπαράγγι/Ασπάραγγος ο φαρμακευτικός / Σκιά
Groenlandès: Aspargesi
Hebreu: ‫אספרגוס‬
Hindi: Kurilo, Jhijhirkani
Holandès: Asperge/Tuinasperge
Hongarès: Közönséges spárga/Étkezési spárga / Nyúlárnyék / Spárga
Islandès: Spergill/Aspas
Italià: Asparago/Asparago comune
Japonès: アスパラガス
Kurd: Kilig an çavmarka bêwanê/Kilig / Merejo
Nepalès: कुरिलो
Noruec: Asparges
Persa/Farsi: ‫مارچوبه‬/ asparag
Polonès: Szparag lekarski
Portuguès: Espargo/Espargo-hortense
Rus: Спа́ржа лека́рственная/Спа́ржа апте́чная / Спаржа лекарственная /
Спаржа лекарственная аптечная / Спа́ржа обыкнове́нная
Serbi: Шпаргла/ Спарога вртна/ Špargla/ Sparoga vrtna
Suec: Sparris
Turc: Kuşkonmaz/Aciot / Tıbbi kuşkonmaz / Tilkisen
Txec: Chřest lékařský/Chřet obecný
Ucraïnès: Холодо́к ліка́рський/Спаржа / Холодо́к звича́йний / Холодок лікарський
Xinès: 芦笋/小百部 / 石刁柏
La família de les esparregueres (Asparagaceae A.L. de Juss.) es distingeix per tenir flors
dialipètales, superovàriques, diplostèmones (en nombre dels estams doble el dels pistils),
essent les flors regulars, de simetria trímera (3 pètals + 3 sèpals + 6 estams), i la corol·la
no sepaloide, el fruit en baia i l’estil amb estigma trilobat. La subfamília o tribu de les
Asparagoideae es distingeix de les altres (Agavoideae, Aphyllanthoideae, Brodiaoideae,
Lomandroideae, Nolinoideae, Scilloideae) per tenir rizoma, falses fulles aplanades
(fil·locladis) verdes, linears, i les fulles en sentit estricte en forma d’escates no verdes; i
fruit en baia. I, dins el gènere, Asparagus officinalis es distingeix per tenir els fil·lodis
filiformes de menys de 2 mm d’amplada, tous, que no punxen, no tenir cap part llenyosa,
les tiges llises, anteres poc mucronades, tija de fins a 2 m d’alçària, erectes, amb
entrenusos de fins a 50 cm, cladodis de 10-28 mm, sovint corbats, i pedicels de 7-15
mm; i baies vermelles al madurar. Els rizomes no són massa llargs, d’uns 50 cm. Les
flors homosexuals o més rarament bisexuals, en grups petits de 1-3 esgarriats per tota la
planta, amb pedicels articulats a la zona central i amb una o cap bràctea. En principi la
planta és dioica, o sigui que hi ha peus masculins i peus femenins. Tèpals de color groc
verdós a vegades tenyits de violeta; els de les flors masculines de 4-6 mm i els de les
femenines de 3-4 mm. Anteres de 2-2.5 mm amb un mucró de menys de 0.1 mm,
grogues, basifixes. Baia de 5-8 mm, ben vermella al madurar, mat. Llavors (2-5) de 3-4
mm, sub-esfèriques, negroses. La planta es reprodueix bé trasplantant un feix de rels, de
color castany clar, mats, que es poden guardar abans unes setmanes fora de la terra. Els
brots, turions, o espàrrecs es conserven blancs si s’ensolquen fins a cobrir-los del tot
amb la terra del costat. Altrament agafen el color verd típic de la clorofil·la. Per menjar-
los es cullen abans que es ramifiquin. Les plantes joves fan els espàrrecs més gruixuts.
Hi ha un munt de cultivars o varietats.
MALURES: Agriotes lineatus, Botrytis cinerea, Brachycorynella asparagi, Cercospora

asparagi, Copitarsia decolora, Crioceris asparagi, Fusarium culmorum, Helicoverpa
armigera, Hypopta caestrum, Melolontha melolontha, Phorbia paltura, Phytophtora
megasperma, Platyparea poeciloptera, Puccinia asparagi, Rhizoctonia violacea, Scugiterella
inmaculata, Stemphilium vesicarium; alfa-virus, beta-virus.
RIZOSFERA: Actinobacteria, Firmicutes, Glomus fasciculatus, Phialocephala fortini,

Proteobacteria
Segurament originària del Caucas, actualment cultivada a bona part del món. El país
que produeix més espàrrecs és la Xina (gairebé 8 milions de tones l’any 2018). A la
península escasseja al SW. A Espanya (amb una producció de gairebé 70 mil tones) els
més famosos són els de Tudela. Agraeixen una bona insolació i un terreny poc compacte.
Asparagus officinalis al món, segons GBIF
CULTIU: https://infoagro.com/hortalizas/esparrago_verde.htm
LITERATURA
─ ACHILLE CAMPANILE (segle XX) en clau d’humor va escriure un tractat sobre «els
espàrrecs i la immortalitat de l’ànima».
─ «Ves a fregir espàrrecs» equival a «ves a fer punyetes» i ha de tenir alguna connotació
sexual. O sigui, que vindria a dir que si no vols seguir la norma, o el fil de la discussió,
per anar a parar allà on es vol anar a parar, marxis, que «fotis el camp».
─ «Més ràpid que coure els espàrrecs» era una expressió de l’emperador CÈSAR AUGUST.
HISTÒRIA
Els antics egipcis (3000 a.C.) segurament coneixien els espàrrecs. TEOFRAST, PLINI, CATÓ,
APICI, GALÈ... coneixien el cultiu i com preparar els espàrrecs per menjar-los. APICI (segle
I) al capítol/llibre tercer de la «De Re Coquinaria» detallà unes quantes receptes de cuina
amb espàrrecs. I els emperadors es delien per cultivar-los vora palau. Al segle XVII es
cultivaven abastament a Alemanya, Anglaterra o a França. A Espanya segurament es
cultivava des dels temps de la invasió àrab. El tractat hindú Ananga Ranga (segle XVI)
atribueix virtut afrodisíaca als espàrrecs pel seu contingut en Fòsfor. Tampoc és massa
difícil atribuir aquesta virtut a la teoria de la signatura, donada la similitud de forma i de
creixement entre l’espàrrec i el penis. PIETRO-ANDREA MATTHIOLI (segle XVII) escrivia que
els espàrrecs convenen per als ronyons. Beure l’aigua de coure la rel, això activa la
diüresis, la producció de bilis i va bé contra malalties renals i la ciàtica. El vi de coure-les
alleuja el mal de queixal. I les puntes dels espàrrecs xafades amb vi blanc treuen el dolor
als ronyons. Arreu del món, esgarriades, hi ha celebracions més o menys etíliques
relacionades amb els espàrrecs, com ara concursos de peladors d’espàrrecs, concursos
exposant els espàrrecs més grossos, balls, cants, curses, etc.
• afrodisíaca FRU/ LLA/ TUR • cordial

• antiespasmòdica • depurativa
• astringent • protectora dèrmica dels UVB (TIJ)
• protectora hepàtica • sedant
• protectora renal • sudorífica
USOS MEDICINALS
• acne • èczemes
• al·lèrgies cutànies • edemes
• anorèxia • gota
• asma • hepatitis
• astènia • hidropesia
• bronquitis crònica • hipertensió
• càlculs renals • icterícia
• càncer de fetge • infart de melsa
• càncer de còlon • lumbàlgia
• càncer d’endometri (p.p. • mal de queixal REL + vi
asparanina-A) • memòria deficient
• càncer d’estómac, d’esòfag, de • obesitat REL + Sambucus nigra FRU
matriu, de nasofaringe, d’ovaris, de FLO
pulmó (p.p. sarsa-saponina O) • palpitacions
• ciàtica REL • pell envellida pel sol
• cirrosis hepàtica • pielonefritis
• cistitis • restrenyiment
• colesterol alt • retenció d’orina
• debilitat cardíaca • reuma exacerbat pel temps plujós
• debilitat a les cames • taquicàrdia
• depressió • tos
• dermatitis atòpica • tumors a la bufeta de l’orina
• desmineralització • vòmits
• diabetis
PREPARATS
• Barreja contra càncer d’estómac: Asparagus officinalis + Coix lachryma-jobis +

Grifola frondosa + Houttuynia cordata + Lentinula edodes + Taraxacum offficinale.
Fa apujar l’expressió genètica de GSK-3beta, E-cadherina, Bax, caspasa-3,
caspasa-9; i fa abaixar la de B-catenina, N-cadherina, MMP-2, MMP-9, Snail,
ciclina D1 i Ki-67.
• Xarop de les 5 arrels: esparreguera + api + fonoll + julivert + galzeran.
• Xarop d’espàrecs: 550 g de suc d’espàrrecs + 1 Kg de sucre.
USOS CULINARIS
Almenys es cuinen els espàrrecs des del segle III (APICI). La varietat verda i morada, que
ha vista poca llum, és poc dolç i amb menys fibra. També hi ha una varietat blanca, que
no ha vist gens de llum, i una verda, que ha vist molt llum, més dolça i amb gust més
marcat, i que no cal despullar de les bràctees o pelar. Alguns submergeixen els espàrrecs
abans de coure’ls amb aigua gelada a fi i efecte que es desprengui la pell dura que
afegeixen a l’aigua de la cocció (amb 4 g de sal/L), per retirar-la al final. També es poden
coure al vapor, almenys la zona apical, deixant submergida la resta. Al final es poden
tornar a submergir en aigua gelada, per trempar-los. El més corrent és bullir-los fins que
s’estovin i un cop fred servir-los amb salsa maionesa. Altres opcions per al guarniment
són salsa vinagreta, o saltejats amb mantega, oli i formatge parmesà. Amb tot,
normalment es compren ja bullits, en conserva. Com aperitiu solen servir-se amb ous
durs, bocins de pernil i patates bullides. La truita d’espàrecs sol preparar-se amb els
espàrrecs l’esparreguera silvestre (Asparagus acutifolius), que són molt més prims. La
crema d’espàrrecs; o el pollastre o la vedella o les gambes amb espàrrecs; o els espàrrecs
saltejats amb xampinyons per acompanyar l’arròs; o saltejats amb all, salsa de peix i
amanits amb salsa de soja; tot això són altres opcions per a péixer els gurmets. Els
espàrrecs fins i tot seguint les normes d’etiqueta europeus estàndard es poden menjar
agafant-los amb els dits de les mans.
L’asparanina-A és una saponina esteroide amb activitat contra el càncer. A les cèl·lules
Ishikawa de càncer d’endometri atura el cicle cel·lular a la fase G0/G1 i hi indueix
apoptosis per la via mitocondrial, i desregula la ràtio Bak/Bcl-XL perquè es produeixin
ROS , s’alliberi citocrom C i s’abaixi el potencial de membrana mitocondrial, s’activin les
caspases i s’inhibeixi la via de senyals PI3K/Akt/mTOR. També inhibeix la capacitat de
migració i invasió i ho fa per la via Ras/Erk/MAPK. Al càncer hepatocel·lular HepG2,
l’asparanina atura el cicle cel·lular a G2/M i hi desencadena apoptosis, frena els nivells
de ciclinaA, Cdk1, Cdk4 i eleva els de p21(WAF1/Cip1) i p-Cdk1(Thr14/Tyr15).
Fragmenta la PARP i activa les caspases 3 i 8 i 9; incrementa la ràtio Bax/Bcl-2, però no
afecta al p53. La sarsasapogenina O és citotòxica envers les línies cel·lulars canceroses
A2780 (càncer d’ovaris), HO-8910 (càncer d’ovaris), Eca-109 (càncer d’esòfag), MGC-803
(càncer d’estómac), CNE (carcinoma de nasofaringe), LTEP-a2 (càncer de pulmó), KB
(adenocarcinoma de coll de matriu) humanes i envers la L1210 tumoral de ratolí. Els
espàrrecs activen els receptors de mort TRAIL DR4/DR5 i les caspases 3 i 8 i activen
l’apoptosis en cèl·lules SW620 de càncer de còlon.
La rel d’esparreguera estimula la secreció a la via hormonal hipotàlem- pituïtària -
gònades, i fa que a les (rates femelles) s’incrementin els nivells de GnRH,H, FSH, LH,
estrogen i progestina, així com també el nombre de fol·licles i corpus luteum.
Les proteïnes de les llavors d’esparreguera d’alguna manera redueixen l’activitat dels
ribosomes.
Alguns principis actius de l’esparreguera inhibeixen les cèl·lules estrellades hepàtiques t-

HSC/CI-6, reduint la cirrosis. Abaixen els nivells de TNF-alfa, TGF-beta-1, activina C, i
ho fan segurament inactivant la via de senyals TGF-beta-1/Smad i les kinases terminals
del c-Jun i la fosforilació de l’ERK.
Els polisacàrids dels espàrrecs modulen la resposta als LPS dels macròfags (RAW 264.7) i
els fan produir més IL-6, TNF-alfa i IL_10 i millorar l’expressió d’ARNm.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ASPARAGUS OFFICINALIS
L’orina després d’haver menjat espàrrecs fa una olor especial deguda a: bis-metil-tio-
metà, dimetil-sulfona, dimetil-sulfòxid, dimetil-sulfur, metanetiol, metil-sulfonil-metà
• 1-kestosa REL D-glucopiranosil]-(25R)-22-hidroxi-

• 1,2-ditiolan-4-àcid carboxílic-6-D- furost-5-èn-3-beta,26-diol
alfa-D-alfa/beta-glucopiranosa • 3-O-[alfa-L-rhamnopiranosil-(1-->2)-
• 3-O-[alfa-L-rhamnopiranosil-(1 → (alfa-L-rhamnopiranosil- (1-->4))-
2)-{alfa-L-rhamnopiranosil-(1 → 4)}- beta-D-glucopiranosil]-26-O-[beta-
beta-D-glucopiranosil]-26-O-[beta- D-glucopiranosil]-(25R) -22 alfa-
hidroxi-furost-5-èn-3 beta,26-diol • àcid gamma-amino-butíric (GABA)
(=protodioscina) • àcid iso-ferúlic REL
• 3-O-[alfa-L-rhamnopiranosil-(1-->2)- • àcid màlic REL
(alfa-L-rhamnopiranosil- (1-->4))- • àcid metilèn-dioxi-cinàmic REL
beta-D-glucopiranosil]-26-O-[beta- • alanina
D-glucopiranosil]-(25R) -22 alfa- • alfa-amino-dimetil-gamma-
metoxi-furost-5-èn-3 beta,26-diol butirotetina
(=metil-protodioscina) • alfa-carotè
• 3-O-[alfa-L-rhamnopiranosil-(1→2)- • Alumini
alfa-L-rhamnopiranosil-(1 → 4)- • antocianines
beta-D-glucopiranosil]-(25R/S)- • apigenina REL
espirost-5-èn-3-beta-ol • arginina
• 3-O-[alfa-L-rhamnopyranosyl-(1 → • Arsènic
2)-{α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 4)}-β- • asparagina
D-glucopyranosyl]-26-O-[β-D- • asparagòsids
glucopyranosyl]-(25S)-22-hydroxi- • asparanina-A
furost-5-ene-3β,26-diol • asparasaponines
• 4-vinil-fenol • baicaleïna REL
• 4-vinil-guaiacol • Bari
• 22-espirostan-3-beta-ol • beta-sitosterol
• (25R)/(25S)-furost-5-èn-3- • diosgenina
beta,22,26-triol-3-O-[alfa-L- • fructans: fructo-oligosacàrids;
rhamnopiranosil-(1 → 4)-beta-D- fructo-polisacàrids REL
glucopiranòsid]-26-O-beta-D- • immunòsid
glucopiranòsid • inulina REL
• (25S)-5-beta-espirostan-3-beta-ol-3- • iso-rhamnetina
O-alfa-L-rhamnopiranosil-(1,2)-[alfa- • kaempferol REL
L-rhamnopiranosil-(1,4)]-beta-D- • neokestosa REL
glucopiranòsid • oligosacàrids:
• (25S)-5-beta-espirostan-3-beta-ol-3- ◦ 1F-beta-D-fructofuranosil-4G-
O-beta-D-glucopiranosil-(1,2)-[beta- beta-D-galactopiranosil-sacarosa
D-xilopiranosil-(1,4)]-beta-D- ◦ O-beta-D-fructofuranosil-(2-->1)-
glucopiranòsid beta-D-fructofuranosil-O-[beta-
• (25S)-5-beta-espirostan-3-beta-ol-3- D-galactopiranosil-(1-->4)]-alfa-
O-beta-D-glucopiranosil-(1,2)-beta- D-glucopiranòsid
D-glucopiranòsid ◦ [O-beta-D-fructofuranosil-(2--
• (25S)26-O-beta-D-glucopiranosil-5- >1)]2-beta-D-fructofuranosil-O-
beta-furost-20 (22)-èn-3-beta,26- [beta-D-galactopiranosil-(1-->4)]-
diol-3-O-beta-D-glucopiranosil-(1,2)- alfa-D-glucopiranòsid
beta-D-glucopiranòsid ◦ 1F(1-beta-D-fructofuranosil)2-
• (25S)-espirostan-5-èn-3-beta,21- 4G-beta-D-galactopiranosil-
diol-3-O-alfa-L-rhamnopiranosil- sacarosa
(1,2)-[alfa-L-rhamnopiranosil-(1,4)]- ◦ polisacàrids (amb un 40% de 4-
beta-D-glucopiranòsid(=yamogenina) alfa-D-GalpA)
• àcid alfa-linolènic • quercetina REL
• àcid asparagúsic (= 1,2-ditiolan-4- • rutina
carboxílic) • sarsasapogenina M
• àcid aspàrtic • sarsasapogenina N
• àcid cafeic REL • sarsasapogenina O
• àcid cítric REL • sitosterol-beta-D-glucòsid
• àcid ferúlic REL • vitamina C
• àcid fumàric REL
Valor nutricional per cada 100 g d’espàrrecs (pes tendre): energia 20 Kcal = 85 KJ/
carbohidrats 3.88 g/ sucres 1.88 g/ sacarosa 0.23 g/ glucosa 0.65 g/ fructosa 1 g/
grasses 0.12 g/ proteïnes 2.2 g/ aigua 93 g/ fibra 2.1 g
àcid aspàrtic 508 mg luteïna/zeaxantina 710 μg

àcid glutàmic 233 mg Magnesi 14 mg
àcid pantotènic 0.27 mg Manganès 0.16 mg
àcids grassos sat. 40 mg metionina 31 mg
ídem poliinsat. 50 mg niacina 0.98 mg
alanina 115 mg Níquel 55 μg
alfa-carotè 9 μg Potassi 202 mg
arginina 91 mg prolina 71 mg
beta-carotè 450 μg riboflavina (vit. B2) 0.14 mg
betaïna 0.6 mg Seleni 2.3 μg
Calci 2.14 mg serina 106 mg
cistina 31 mg Sodi 2 mg
colina 16 mg tiamina (vit. B1) 0.14 mg
Coure 0.19 mg tirosina 52 mg
Crom 6 μg treonina 84 mg
fenil-alanina 75 mg triptòfan 27 mg
Ferro 2.14 mg valina 115 mg
folat 52 μg vitamina A 38 μg
Fòsfor 52 mg vitamina B6 0.09 mg
glicina 93 mg vitamina C 5.6 mg
histidina 49 mg vitamina E 1.1 mg
iso-leucina 75 mg vitamina K 41.6 μg
leucina 128 mg Zinc 0.5 mg
lisina 104 mg
HERBA PRIMA
Asperula cynanchica L.
[1753, Sp. Pl. : 104] 2n = 20, 40
Asperula cynanchica. Imatge: H. COSTE
foto: JEAN-MARIE PAGNIER

Fotos: LLUÍS ÀLVAREZ MARTÍ
NOMS POPULARS
Alemany Hügel-meier/Hügel-waldmeister/Bräunewurzel / Hügel-meister

Anglès: Squinancy wort/Quinsy-wort / Sqinancywort / Squincywort
Àrab: ‫أسبرولة ساجورية‬
Aragonès: orinadera, pinillo, pinochetas, yerba del mal de tripas, yerba tripera, hierba
de la esquinancia, hierba del mal de tripas, hierba tripera, ierba del mal de
tripas, ierba tripera, orinadera, pinillo, pinochetas, yerba tosquera.
Basc/Euskera: eskinancia, eskinantzia, eskinanzia.
Castellà: asperilla de flor roja, bregandia, hierba de la esquinancia, hierba del
cabrón, hierba torqueira, asperilla, asperilla de flor roja, aspérula, barrita
de oro, bregandia, cinánquica, hierba de la inflamación, hierba de la piedra,
hierba de la próstata, hierba del cólico, hierba del pinillo, hierba tosquera,
hierba tripera, mataperros, orinadera, palico de oro, palillo de oro, palito de
oro, pinillo, pinochetas, prima bregandia, rociadera puntiaguda,
rompepiedras, rubilla de cruz, rubilla lisa encarnada, serpentina, varilla de
oro, yerba de la esquinancia, yerba del cabrón, yerba del cólico, yerba
tosquera.
Català: herba prima, canyeta d'or, espartet, herba de la Mare de Déu, herba de la
grava, herba de lésquinància, herba de setge, herba del muset, herba del
nuset, herba dels set nusos, herba pixadora, herba turbera, julça,
serpentina, herba de l'esquinància, canyeta dór, espartet, herba de la Mare
de Déu, herba de setge, junça vera, serpentina
Danès: Bakkemysike
Eslovac: Marinka psia
Eslovè: Hribska perla / Perla hribska
Estonià: Roosakas varjulill
Finlandès: Etelänmaratti
Francès: Aspérule à l'esquinancie/Herbe à l'esquinancie
Gaèlic: Lus na haincise
Gal·lès: Mandon fach
Holandès: Kalkbedstro/ Angina-bedstro
Italià: Stellina comune
Polonès: Marzanka pagórkowa
Rus: Ясме́нник розова́тый/Ясменник розоватый / Ясменник ро́зовый
Suec: Rosenmåra
Txec: Mařinka psí
Ucraïnès: Маренка рожева
L’herba prima pertany a la família de les Rubiàcies. El gènere Asperula es distingeix per
la inflorescència laxa, lòbuls de la corol·la curts i fulles en grups de 4 o lòbuls més grans
que el tub i aleshores flors i fruits no recoberts per bràctees plegades, fruit esferoidal,
totes les flors bisexuades, rames superiors amb bràctees i bractèoles.
Dins el gènere, Asperula cynanchica es distingeix per ser planta perenne amb les
bràctees foliars no ciliades, corol·la de més de 2 mm, zona inferior de les tiges amb 4
fulles (de 0.3-1.2 mm d’amplada) per nus, ovari papil·lós, inflorescència en dicasi, corol·la
de 2.4-4.5 mm hipocrateriforme, de color entre rosa, lila i blanc, amb tub de 2.3-2.9 mm
obcònic.
Se n’han descrit a la península dos subespècies diferents de la típica:
―occidentalis: plantes amb nombrosos estolons que fan arrels i tiges estèrils nombroses i
lòbuls de la corol·la que superen una mica el tub. Es fa a sorrals i dunes de la costa,
sovint amb flora anòmales.
―pyrenaica: fulles no inferiors de 1-2.1 mm d’amplada, oblanceolades, peduncles dels
dicasis menors que les fulles axil·lars en general, i tota la planta té una mena de pruïna,
tiges estèrils escasses, lòbuls de la corol·la (a vegades només 3) menors que el tub. En
terrenys secs rocosos calcaris, de 1000 a 2300 m snm, dels Pirineus.
―paui: planta robusta de les fissures de roques calcàries a les Balears, de 13-48 cm més
o menys ascendent o erecta, fràgil; fulles basals de 1.5-8 1.1-3.5 mm de formes diverses
entre linears i oblongues, les de la zona mitjana o superior de 7-36 × 0.7-3.1 mm,
curtament aristades linears-oblongues, flors tetràmeres., corol·la de 3-8 mm amb tub de
2-5 mm amb lòbuls de 1-3 mm amb la cara interna papil·losa. Encara dins al subespècie
es distingeix la var. dianensis per la corol·la hipo-crateriforme amb estil de fins a 5.8 mm
enlloc dels 1-6 de la varietat típica; i estigmes que arriben al nivell del cim de les anteres;
és de les roques vora Dènia (Alacant).
―aristata: tiges de 0.7-1 mm de gruix, fulles de 8-15 × 0.5-1 mm, tub de la corol·la de
2.5-4 mm i corol·la de 4-8 mm; de terra baixa i muntanyes de clima mediterrani fins
1800 m snm.
I dins la subespècie típica (cynanchica), caracteritzada per les fulles no inferiors de 0.5-
0.9 mm d’amplada, lanceolades amb peduncles del dicasis molt majors que les fulles
axil·lars, i per no tenir pruïna, encara s’han descrit varietats:
—tenuiflora (=cynanchica): es troba a Andorra, fa de 10 a 65 cm però és poc densa, mat,
amb nusos no inferiors majors que les fulles (5-15 × 0.5-0.9 mm). Però a Montserrat les
plantes fan 14-19 cm, i les fulles són flàccides de 13-34 × 0.9-1.9 mm.
—girbauii: de les crestes calcàries navarres, molt densament cespitosa amb tiges de fins
15 cm prostrades, brillants amb entrenusos menors que les fulles de 3.2-8 × 0.3-0.6
mm.
—brachysiphon: general al llevant i Nord de la península fa mates de 35 cm de diàmetre
amb tiges poc separades
—psammophila: als sorrals del NE peninsulars són plantes una mica crasses, laxes, molt
ramificades de fins gairebé 1 metre en cimes dicasials (o bípares), agrupades com en
corimbes o en espigues, sense estolons i sense tiges estèrils i tub de la corol·la més del
doble major que els lòbuls.
Asperula cynanchica al món, segons GBIF

Es fa en terrenys pedregosos calcaris del Nord de la península, centre i llevant. Entre el
Ripollès i Andorra es fa amb:
Argyrolobium zanoni, Helianthemum italicum, Ononis natrix,
Avenula bromoides, Hippocrepis glauca, Santolina benthamiana,
Brachypodium Koeleria vallesiana, Satureja montana,
phoenicoides, Leuzea conifera, Seseli montanum,
Coronilla minima, Linum narbonense
Globularia vulgaris, Linum sudffruticosum,
És espècie típicament europea que arriba al Caucas, al Rif i fins la Gran Bretanya i zones
meridionals escandinaves.
ESOTERISME
La planta posada dins els pantalons, o faldilla, ja fa orinar.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS
• amigdalitis purulenta • estomacal

• antiespasmòdica • faringitis
• antiinflamatòria • gasos digestius (timpanisme al bestiar)
• càlculs biliars • hemorràgies (petites) e talls
• càlculs renals • hepatoprotectora
• càlculs saliva • hipertensió
• catarro • infeccions d’orina
• calorades • laxant
• depurativa • mal de coll
• diarrea • mal de ventre
• digestiva • prostatitis
• dismenorrea • protectora dels ronyons
• diürètica • retenció d’orina
• edemes • timpanisme (gasos)
• emmenagoga • vaginitis
• enteritis • vaso-tònica
PREPARATS
Contra refredat: herba prima + Viscum album + Melissa officinalis + bedoll (borrons).
Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sense gana, es fa bullir l’herba de cop
(Hypericum perforatum) amb la planta de la centaura (Centaurium umbellatum), herba
prima (Asperula cynanchica) i 3 pomes (amb la pela). Es bull tot i, quan està quasi sense
aigua, s’hi posa ¼ L de xarop de sidra, i s’hi afegeix sucre roig (3 cullerades). Es pren a
cullerades [CECÍLIA CLOTA].
PRINCIPIS ACTIUS
• quercetina-3-O-beta-D-galactopiranòsid [=hiperòsid]
• quercetina-glucòsids
• rutòsid
Astrantia major L.
[1753, Sp. Pl. : 235] 2n=14,28
Astrantia major. Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM

Astrantia major al Ripollès. Foto: PERE MASDÉU.
NOMS POPULARS
Alemany: Grosse sterndolde/Grosse strenze / Stranze

Anglès: Great masterwort/Astrantia / Greater masterwort / Hattie's pincushion /
Masterwort
Basc/Euskera: araga-belaga
Castellà: Sanícula hembra/Astrancia
Català: astrància gran
Danès: Stjerneskærm/Almindelig stjerneskærm / Stor stjerneskærm
Eslovac. Jarmanka väčšia
Eslovè: Veliki zali kobulček / Zali kobulček / Zali kobulček veliki
Estonià. Suur tähtputk
Finlandès: Isotähtiputki/Iso astrantia
Francès: Grande astrance/Grande radiaire
Gal·lès: Astrantia
Holandès: Groot sterrenscherm/Ajuinbloem / Astrantia / Zeeuws knoopje
Hongarès: Nagy völgycsillag/Völgycsillag
Islandès: Sveipstjarna
Italià: Astranzia maggiore
Japonès: アストランティア・マイオール
Noruec: Stor stjerneskjerm / Stjerneskjerm
Polonès: Jarzmianka większa
Rus: Астранция крупная/Астранция большая / Звездовка большая
Suec: Stjärnflocka/Linnés döttrar / Linnés fröknar / Stjärnfloka
Txec: Jarmanka větší
Ucraïnès: Астранція велика/Люби-мене
És una umbel·lífera ben peculiar. Dins la família, el gènere Astrantia es distingeix per no
tenir espines ni pèls estrellats, tenir les fulles de contorn orbicular, palmatisectes, i flors
blanquinoses, pedicel·lades, en umbel·la simple, amb bràctees blanquinoses grans que
ultrapassen la umbel·la, i fruit cobert d’esquames. Astrantia major és una herba amb
fulles basals de 3-5 segments palmatífids, i dents del calze aguts, aristats, amb
bractèoles coriàcies de 10-30 mm amb nervis anastomosats patents. Sol fer més de 40
cm d’alçària, fins a 1 m. La tija és solcada, ramificada només a la inflorescència. El pecíol
de les fulles basals fa 5-15 cm i el limbe amb segments centrals palmatisectes de 6-9 ×
2-3.5, i els lateral palmatífids menors. Fulles caulinars escasses, menors, amb 3-5
segments i beina ambla amb voraviu escariós. Fulles de la base de la inflorescència de
1-6 × 0.3-1 cm. Totes els fulles tenen els segments dentats amb dents agudes
mucronades. Umbel·les laterals solitàries. Umbel·les centrals en grups de 3-4 amb
peduncles desiguals de 4-10 cm. Bractèoles en nombre de 8-10 de 9-30 × 2-7 mm,
coriàcies, enteres o amb 3 dents apicals, i amb 3 nervis verdosos i nombrosos nervis
secundaris anastomosats, verdoses o una mica porpra a la punta. Cada umbel·la té 30-
50 flors, essent les centrals bisexuades i les exteriors masculines, amb pedicels
homogenis de 7-10 mm de longitud similar a la de les bractèoles o una mica menor.
Calze amb dents de prop de 2 mm, lanceolades, agudes, aristades. Pètals una mica més
curts, de color crema blanquinós. Estams una mica exerts. Fruit oblongo-cilíndric de 5-8
× 2-3 mm, amb esquames en forma de vesícula, obtuses, solapades. La subespècie
pyrenaica Wörz [in Bot. Jahrb. Syst. 123:315(2001)] té les umbel·les grans i les
bractèoles de 16-20 mm amb 2-4 dents apicals. Hi ha també altres subespècies i uns
quants cultivars de jardineria.
A la península hispànica es fa sobre tot als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica. També

es pot trobar a les muntanyes al Sud de la Rioja i al Sud de Terol o del Nord de Madrid.
Es fa a comunitats de megafòrbies, prats de dall humits, clarianes de bosc, sobre
substrat calcari. Als prats de dall poden acompanyar-la: Agrostis capillaris,
Anthoxanthum odoratum, Avenula pubescens, Laserpitium latifolium, Phleum pratense,
Trifolium pratense, Trisetaria flavescens.
És espècie típicament europea, introduïda a l’Amèrica del Nord i a Nova Zelanda.
Astrantia major al món, segons GBIF
• diürètica purgant REL

• estomacal
USOS MEDICINALS
• dispèpsia • fongs
• esclerosis • indigestions
PRINCIPIS ACTIUS A L’ASTRANTIA MAJOR
• àcid oleanòlic
• beta-sitosterol-O-D-glucòsid
• diaril-terahidro-furofuran-lignans
• epi-eudesmina
• epi-magnolina A
• epi-magnolina B
• epi-yangambina
• eudesmina
• iso-orientina
• lignans:
◦ epi-eudesmín
◦ epi-magnolín A
◦ epi-magnolín B
◦ epi-yangambín
◦ eudesmín
◦ magnolín
◦ yangambín
• magnolina
• oli essencial
• rosmarinina
• saponines bisdesmòsides:
◦ hederasponina C
◦ 3-O-alfa-L-rhamnopiranosil-(1→2)-alfa-L-arabinopiranosil-3-beta-23-dihidroxi-
olean-12-èn-28-àcid-28-O-alfa-L-rhamnopiranosil-(1→2)-beta-D-(6-beta-D-
glucopiranosil)-glucopiranòsid
• umbel·liferosa (= O-alfa-D-galactopiranosil-(1-2) O-alkfa-D-glucopiranosil-(1-2)-
beta-D-fructofuranòsid
• yangambina
OLI ESSENCIAL DELS FRUITS D’ASTRANTIA MAJOR
alcans 1.5-26% / monoterpens traces / altres 0.5-49% / sesquiterpens 19-91%:

farnesans acíclics 0-4% / bisabolans 0-79% / cadinans traces/ cariofil·lens 7-8%/
germacrans traces-11% / altres sesquiterpens traces-0.5%
• 7-epi-sesquithujè • epi-beta-santalè
• 14-hidroxi-alfa-muurolè • gamma-muurolè
• àcid docosanoic • germacra-4(15),5,10(14)-trièn-1-
• àcid esteàric alfa-ol
• àcid linoleic 5% • germacrè D 0-10.5%
• àcid oleic 38.5% • heneicosà
• àcid palmític 4% • heneicosan-1-ol
• alfa-bisabolol 5% • hentriacontà 0.5-5.5%
• alfa-copaè • heptacosà 0.5-1.5%
• alfa-fel·landrè • hexacosà
• alfa-thujè • hexacosanal 0.5%
• amorfa-4,9-dièn-14-al • hexadecanal 0.5%
• ar-curcumè 0-1% • humulè 1%
• beta-bisabolè 10% • metil-hexadecanoat
• beta-burbonè • neofitadiè (isòmer II)
• beta-longipinè • nonacosà 0.5-15.5%
• beta-santalè • octacosà 0.5%
• beta-sesquifel·landrè 8% • pentacós-1-èn 0.5%
• biciclo-germacrè 0.5% • octacosanal
• cariofil·lè-òxid 0.5% • sesquicineol
• cis-muurola-4-(14),5-diè • sesquisabinè 0-1%
• cis-sesquisabinè-hidrat • sesquithujè
• delta-cadinè • tetracosà
• docosanal • trans-sesquisabinè-hidrat
• dotriacontà • triacontà 0.5%
• (E)-alfa-bergamotè 0-3 % • tricosà 0.5%
• (E)-alfa-bisabolè • tridecà
• (E)-beta-farnsesè 0-2% • trotriacontà 1%
• (E)-cariofil·lè 6-6.5% • xantorhizol
• (E)-gamma-atlantona • (Z)-alfa-bergamotè
• (E)-gamma-bisabolè 1% • (Z)-alfa-santalol-acetat 0.5%
• (E)-nerolidol • (Z)-alfa-trans-bergamotol
• (E,E)-afla-farnesè • (Z)-beta-curcumèn-12-ol 0.5%
• (Z)-beta-damascenona • (Z,E)-alfa-farnesè 0-1.5%
• (Z)-beta-farnesè • (Z,Z)-farnesol
• (Z)-gamma-bisabolè • zingibererè 48%
• (Z)-jasmona • zingiberenol
• (Z)-lanceol
MÉS INFROMACIÓ
«Chemotypification of Astrantia major L. (Apiaceae): essential-oil and lignan profiles of

fruits». NIKO S RADULOVIC, MARKO Z MLADENOVIC, NEVENKA D DORDEVIC. Chemistry and
Buiodiversity-9 (2012): 1320-1337.
Cultivars de jardineria d’Astrantia major

BELLADONA
Atropa belladonna L.
[Species Plantarum 1: 181 (1753)]
(Fam. Solanàcies)
NOMS POPULARS
[la majoria d’idiomes accepten “belladona”
com a principal nom popular.]
• Anglès: bane wort, deadly nightshade, dwale.

• Aragonès: pech.
• Català: belladona, tabac bord.
• Croata: bunika.
• Euskera: beladar, belaiki.
• Francès: cerise du diable, cerise d’Espagne, herbe à la mort.
• Portuguès: beladama, erva-moura-furiosa.
• Rus: Красавка обыкновенная
Planta herbàcia, vivaç, desprovista d’espines, que arriba a fer més d’un metre. És de
color verd molt fosc, ramificada, sovint trifurcada, erecta, però sovint més ampla que
alta; molt finament pubescent; amb olor pesant. Tiges superiors pubescents glanduloses
a la meitat superior. Fulles superiors geminades, força desiguals, sempre peciolades,
oval-acuminades, enteres o molt lleugerament sinuades. Resta de fulles sempre enteres,
simples, alternes, peciolades (3-95 mm), decurrents. Limbe oval-acuminat, de fins a 24 x
13 cm. Nervis patents a la cara inferior. Nervi principal alat per baix. Inflorescències en
petites cimes helicoidals, o molt sovint uniflores, amb flor terminal o axil·lar. Bràctees de
fins 9 x 6 cm, al costat de les fulles, i similars a elles, peciolades. Flors actinomorfes,
hermafrodites, bracteades, amb corol·la de color porpra marronós (excepte a la base, de
color groc verdós), axil·lars, solitàries o geminades, pedunculades (peduncles víscids de
8-24 mm), dirigides més o menys cap avall. Amb calze d’1-2.5 cm, dividit fins 2/3 en 5
lòbuls oval-acuminats, no sagitats, soldats al tub, desiguals. Calze pubescent, poc
acrescent (fins a 3 cm al fruit). Primer acampanat, després més obert. Corol·la de 2-4 cm,
puberulenta, tubulosa-acampanada, sense plecs, amb 5 lòbuls més curts que el tub. Tub
2.5-5 vegades més llarg que els lòbuls. Amb 5 estams desiguals (2 més llargs que els
altres 3), inclosos, inserits al terç inferior de la corol·la, doblegats; amb anteres no
connivents, dorsifixes, i que s’obren longitudinalment. Filaments lliures, més llags que
les anteres, densament pubescents a la base. Estil de 20 -25 mm, inclús o exert. Estigma
capitat (1.3-2.4 mm). Baia negra brillant al madurar, de 10-20 mm, amb 2
compartiments, globulosa, més curta que el calze. Peduncle fructífer de fins a 38 mm,
víscid. Llavors reniformes o subesfèriques, alveolades, rugoses, d’1.5-2 mm. Lluc
rizomatós blanquinós, carnós, amb nombrosos borrons, molt sensible a fongs,
nemàtodes i larves. Rel principal axonomorfa, aprimant-se progressivament, cònica.
Atropa belladonna al món, segons GBIF

Viu en racons poc assolellats, sobre sòls llimosos, a les vorades de bosc centoreuropeu,
sobre sòls argilosos bàsics (Atropion), a la franja entre les avetoses, o pinedes de pi negre,
i les fagedes. També, esgarriada, es pot trobar vora antics horts medicinals de convents o
monestirs a zones inferiors entre roures o alzines. A la península hispànica es fa
principlament al quadrant NE. A Catalunya, es més fàcil de trobar al prepirineu i a la
serralada prelitoral, entre 400 i 2000 m sobre el nivell del mar, si bé és poc abundant
arreu. Es pot tobar, a més de a l’Eurpoa central, occidental i meridional, a l’Àsia central i
occidental, a l’Àfrica septenrional; i, naturalitzada, a Amèrica.
IDENTIFICACIÓ DE LABORATORI
La rel de la Belladona, o d’espècies similars, es pot

identificar per proves químiques per a detectar la
presència d’alcaloids amb anell tropànic. A una petita
porció d’extracte de la rel s’hi afegeix àcid nítric
fumant. Es deixa evaporar. Es refreda, i s’afegeixen 2
gotes d’hidròxid potàssic en dissolució alcohòlica al
5%. Apareixerà un color porpra.
Mirada al microcopi, s’han de veure a la secció

transversal de la rel de Belladona els cristalls
d’oxalats formant pilotetes sorrenques, situades vora
els feixos vasculars. Els estomes están closos per
dues cèl·lules de mida desigual. Les cèl·lules
epidèrmiques són ondulades, amb estries a la
cutícula. Hi ha pèls glandulars i eglandulars
multicel·lulars molt esparsos.
GURAV S., GURAV N. (2014) Herbal Drug Microscopy. In:

GURAV S., GURAV N. (eds) Indian Herbal Drug
Microscopy. Springer, New York, NY
← Atropa belladonna L.
(superfície de les fulles).
http://www.pharmacognosy.org.ua/index.files/Page19415.htm
Segons DANYLO HADYTSKYI
- universitat de Lviv – Ucraïna.
http://www.pharmacognosy.org.ua/index.files/Page19415.htm
A- epidermis superior.
b- epidermis inferior.
B-. epidermis sobre els nervis.
1)- tricoma amb peu unicel·lular i cos mulitcel·lular.
2)- tricoma glandular amb peu 2-4 cel·lular i cap unicel·lular.
3)- tricoma eglandular.
4)- cèl·lules amb masses d’oxalat càlcic formant pilotetes.
NOTA: Una espècie similar, de flors grogues, de 2-3 cm, amb tub fins 2 vegades més llarg
que els lòbuls; més amant dels espais ben assolellats, Atropa baetica, es fa al SE de la
península hispància, principalment a Cuenca i Granada. És molt i molt rara a
Catalunya: Besalú, Ports de Beceit, Sagaró.
CULTIU DE BELLADONA
La Belladona es pot reproduir tant sembrant les llavors, com per esqueixos (4-5 per
planta) del rizoma. Les llavors germinen millor si es passen per aigua calenta fins a
quedar ben netes i separades de la polpa del fruit. Es guarden a l’ombra. Millor fer la
sembra en planter (50% de germinació) que a la intempèrie directament (20% de
germinació). Per tal d’accelerar la germinació es poden remullar les llavors 24 hores en
aigua oxigenada. Després es deixen eixugar 24 hores més, i ja es poden sembrar. Ajuda a
que germinin més també l’àcid giberèlic (en pols). Cada planta pot arribar a produir 100
fruits, que pesarien uns 0.7 g cadascú. Cada fruit pot contenir unes 170 llavors, que
pesen cadascuna aproximadament 1.3 mg. Millor sembrar a finals de l’estiu que a la
primavera. El planter es pot fer en caixons amb una capa de dos pams de terra bona ben
afemada (amb el fems ben fermentat). Per sobre caldria posar-hi una capa d’humus de
mig pam de gruix. Quan tot estigui preparat i reposat (una setmana), s’hi pot sembrar les
llavors, enterrant-les amb una fina capa del mateix humus. Es pot tapar amb paper de
diari i anar regant-ho cada dia, no massa, durant 10 dies. Després, quan calgui. Després
de 25 dies de la sembra, podem esperar veure la primera naixadera, i aleshores caldrà
llevar els papers de diari. Més endavant, si fa molt de fred a la nit, podrem tapar els
caixons amb boixos, i, si plou massa, afegir caldo bordelès al 0.5% a l’aigua d’un rec
puntual. Al començament de la primavera, les plantes solen ja tenir una mida adient per
a ser trasplantades. Cal que no els doni massa el sol. Les plantacions de Belladona
poden durar 4 o 5 anys a tot estirar. Les fulles a vegades són atacades per timovirus. El
planter pot ser atacat pels ascomicets Alternaria solanii, Sphaeroderma belladonnae, o
Thielavia basicola. Entre els insectes que ataquen la planta destaquen: Psylliodes sp.,
Agriotes lineatus, Agriotes sp. pl.
Per a més detalls del cultiu de la Belladona, vègi’s allò que escrigueé MANUEL MADUEÑO
BOX (1950):
https://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/hojas/hd_1950_02.pdf
Es poden obtenir, per manipulació genètica, plantes transgèniques productores de molt

majors quantitats d’escopolamina. La hiosciamina-6-beta-hidroxilasa catalitza les
reaccions oxidatives de la via biosintètica que du de la hiosciamina a la escopolamina. Es
pot introduir el gen d’aquesta hidroxilasa del Jusquiam (Hyoscyamus niger), sota el
control del virus promotor del mosaic de la coliflor (35S), a plantes de Belladona, amb
l’ajuda del sistema de l’ Agrobacterium. A més de plantes transgèniques resistents a
herbicides o productores d’escopolamina, s’han obtingut plantes híbrides de Belladonna
(Atropa belladonna) amb Tabac (Nicoticana tabacum) o amb Trompetes del Judici Final
(Datura innoxia). Però, la proporció del material genètic (només dels cloroplasts) aportat
per la Belladona no passava del 4%.
HISTÒRIA
La Belladona ja era emprada als temps de l’Antic Egipte, com a narcòtica, contra els
dolors, per exemple, del càncer. A l’Antiga Grècia s’emprava durant els festivals
dionisíacs. I a l’Antiga Roma, s’emprava per a fer més aterradora la mirada dels soldats.
O per a fer més atractives les mirades de les dones. A més, elles es rentaven la pell amb
les fulles per a fer-se més atractives encara, o es posaven el tint dels fruits a les galtes
com a maquillatge. Per altra banda, les respectives dones de CLAUDI i AUGUST maldaven
per enverinar amb la rel de la Belladona llurs enemics. Àtropos era una parca, o deeesa
de la mort, en la mitologia romana. Era l’encarregada de tallar amb unes tisores el fil de
la vida de cadascú. Les altres dues parques eren Cloto, que filava del fil de la vida, i
Làquesis, que el mesurava i l’enrotllava. Els antics celtes empraven la Belldona en el
culte a Bellona, deesa de la guerra. En definitiva, el nom científic ve a significar “Dona
guapa però implacable”, el que ve a ser el que en castellà en diuen “mujer fatal”.
PROPIETATS DE LA BELLADONA (ATROPA BELLADONA)
• al·lucinògena
• analgèsica
• anticolinèrgica
• antídot de la morfina, del gas nerviós, dels carbamats i dels organofosforats
• antiespasmòdica de fibres musculars llises (bronquis, tub digestiu, uretra, úter)
• antihistamínica
• antiinflamatòria
• antimuscarínica (provoca midriasis)
• cosmètica
• diürètica
• inhibidora de la producció de llet (UE)
• laxant
• midriàtica (dilata molt les ninetes dels ulls)
• moderadora de secrecions: bilis, saliva, suor (però no les intestinals)
• narcòtica
• parasimpaticolítica
• sedant
• tòxica
HOMEOPATIA
MALALTIES QUE ALLEUJA [CH = concentraceó homeopàtica hahnemanniana]
• abscessos (5 CH) cervesa, a la sopa calenta, a les

• acúfens (7 CH) verdures
• agudització dels sentits (9 CH) • avortament (5 CH)
• alè fètid (5 CH) • boca tancada massa forta (7 CH)
• al·lucinacions (9 CH): animals negres • bufeta de l’orina paralitzada (7 CH)
i fastigosos, insectes, llops, serps, • calfreds (7 CH)
rates, etc., focs, diables, soldats, • calor al cap (7 CH)
cementiris, orgies sexuals, pau • calor al cos (7 CH)
espiritual • cara cianòtica (5 CH)
• amigdalitis (5 CH) • carbuncle (5 CH)
• angines (5 CH) • ceguera nocturna (7 CH)
• angiocolitis (inflamació conductes • ciàtica (UE pomada) (cataplasma de
biliars)(5 CH) fulles)
• annexitis (5 CH) • ciàtica d’aparició i desaparciió
• anorèxia sexual (7 CH) sobtada (5 CH)
• ansietat (9 CH) • cistitis (que empitjora amb
• apendicitis (5 CH) sacsejades) (5 CH)
• ardor d’estómac (5 CH) • cleptomania (9 CH)
• asma humida (7 CH) • còlic renal (5 CH)
• atacs de nervis (banys) • còlics (biliars, hepàtics, nefrítics) (5
• atacs de somnolència (7 CH) CH)
• aversions (9 CH): a l’aigua, a la llet • còlics hepàtics (5 CH)
calenta, al cafè, a la carn, a la • colitis ulcerosa (5 CH)
• coll amb intolerància a la pressió • esquinçar els llençols o els vestits (9
(camisa, corbata, etc.) (7 CH) CH)
• còlon irritable (5 CH) • estrabisme (5 CH)
• congestió cerebral (7 CH) • estrenyiment (5 CH)
• congestió general (més a la nit) (7 CH) • faringitis (9 CH)
• conjuntivitis (5 CH) • febre (5 CH)
• contusions (cataplasma de fulles) • febre aguda amb suors (5 CH)
• convulsions (5 CH) • febre amb midriasi i taquicàrdia (5
• convulsions a les cames (5 CH) CH)
• cordons espermàtics adolorits • femta verdosa o blanquinosa (5 CH)
(empitjora a l’orinar) (5 CH) • fibril·lació auricular amb opressió
• corea de Sydenham (5 CH) dolorsa i angoixa (7 CH)
• cremades (5 CH) • flebitis (5 CH)
• crits (9 CH) • fogots (5 CH)
• cuixa adolorida (que millora al • fotofòbia (7 CH)
caminar) (5 CH) • fred a les cames (degut a diarrea) (5
• deliri violent, amb al·lucinacions (9 CH)
CH) • galactorrea (5 CH)
• dents que cruxeixen (7 CH) • galtes inflades amb èczema a la zona
• dermatitis per radioteràpia (5 CH) prop el nas (5 CH)
• desig de beure cervesa, llimonada, pa • ganes d’amagar-se, per por a les
(9 CH) al·lucinacions (9 CH)
• desitjar estar sol i amb llum (9 CH) • ganes d’atacar (9 CH)
• diarrees rebels (fulles amb opi) • ganes d’escapar corrent (9 CH)
• disenteria (5 CH) • ganes d’estirar els cabells (9 CH)
• disfàgia (7 CH) • ganes de donar cops a objectes
• diverticulitis (5 CH) imaginaris (9 CH)
• dolor a l’empassar-se alguna cosa (7 • ganes de donar-se cops al cap (9 CH)
CH) • ganes de mossegar els demés (9 CH)
• dolor a la ronyonada (5 CH) • ganes de suïcidar-se (9 CH)
• dolor de la regla (5 CH) • ganes delirants de despullar-se (9
• dolor entre les escápules (5 CH) CH)
• dolor lacerant a l’esquena al tossir (5 • ganglis del coll inflats (5 CH)
CH) • gangrena (5 CH)
• dolor rectal amb tenesme(5 CH) • gastritis (5 CH)
• dolors (5 CH) • gastritis (5 CH)
• dolors punxents forts (5 CH) • genitals suant molt a la nit (7 CH)
• dolors que apareixen i desapareixen • genives inflades sangrants (5 CH)
de sobte (7 CH) • gesticualció ridícula o violenta (7 CH)
• eclàmpisa (5 CH) • glaucoma (5 CH)
• empitjorament al destapar-se el cap • gola agarrotada (5 CH)
(7 CH) • goll exoftàlmic (5 CH)
• ennuagar-se a l’anar a dormir (7 CH) • gota (5 CH)
• ensurts al desvetllar-se o a l’adormir- • grunys com de gos, alternats amb
se (9 CH) cants (9 CH)
• enuresi nocturna (7 CH) • hemorràgies (5 CH)
• epigastri amb pulsacions (7 CH) • hemorràgies cerebrals (5 CH)
• epilèpsia (5 CH) • hemorroides (5 CH) (ungüent populi/
• epistaxis (5 CH) supositoris amb extracte tou)
• erisipela facial (5 CH) • hemorroides sangrants (amb mal
• escarlatina (5 CH) d’esquena)(5 CH)
• escopir a la cara dels demés (9 CH) • hepatitis (5 CH)
• espasmes a l’esòfag (7 CH) • hèrnia estrangulada (5 CH)
• espasmes facials (7 CH) • hèrnies (5 CH)
• espasmes nerviosos (7 CH) • hiperacidesa estomacal (5 CH)
• espermatorrea (5 CH)
• hipersensibilitat als sorolls, als • miccions freqüents a la nit (7 CH)
dolors, a la llum (9 CH) • migranya extrema (que empitjora al
• hipertensió arterial (7 CH) migdia i al capvespre, o per fred, o al
• ictus cerbral (5 CH) tossir, o amb excés de llum) (7 CH)
• imaginar estar somniant quan s’està • migranyes (7 CH)
despert (9 CH) • mirada salvatge i brillant (9 CH)
• imaginar-se haver apunyalat algú (9 • mucositats espesses (5 CH)
CH) • mussols (ulls) (5 CH)
• incontinència d’orina (nocturna) o • nas vermell i fred (5 CH)
fecal (5 CH) • nàusees al començar a menjar a l’aire
• incontinència fecal (5 CH) lliure (7 CH)
• inflamació que comença bruscament • neuràlgia facial, especialment a la
(5 CH) part dreta (7 CH)
• insolació (7 CH) • neuràlgies (7 CH)
• insomni (9 CH) • neurosis (9 CH)
• insultar repetidament (9 CH) • nimfomania (9 CH)
• intolerància a contemplar masses • obstinació religiosa (9 CH)
d’aigua (9 CH) • olfacte molt sensible als fums (7 CH)
• intolerància a ser tocat (9 CH) • orina fosca tèrbola (5 CH)
• irritar-se al desvetllar-se (9 CH) • otitits (9 CH)
• laringitis (afonia) (7 CH) • palpitacions al cap que empitjoren a
• líquid preseminal al meat urinari (7 l’ajupir-se o al pujar graons (7 CH)
CH) • palpitacions que es noten a les
• llavis amb escuma (7 CH) caròtides i als polos (7 CH)
• llavis amb punts vermells a les • paperes (5 CH)
comissures (7 CH) • paràlisis (banys)
• llavis inflats (5 CH) • paràlisis als braços (com si hi corrés
• llengua inflada i vermella (5 CH) un ratolí) (5 CH)
• locuacitat ansiosa, amb rialles • paranoia respecte als enemics, o
espasmòdiques (9 CH) policia (9 CH)
• mal a les dents al mastegar (5 CH) • Pàrkinson (5 CH)
• mal al fetge al respirar fondo (5 CH) • parla incoherent ràpida (7 CH)
• mal als ulls (7 CH) • parla inintel·liglible (7 CH)
• mal d’altura (7 CH) • parla molt obscena (9 CH)
• mal d’estómac que empitjora al • parlar passant ràpidament d’un tema
caminar o per sacsejades (5 CH) a molts altres (9 CH)
• mal d’orella que s’extén cap el coll (5 • parpelles que es tanquen soles (5 CH)
CH) • part amb hemorràgies i retenció de la
• mal de cap (7 CH) placenta (5 CH)
• mal de coll amb vermellor (5 CH) • penediment neuròtic (9 CH)
• mal de coll pel fred (5 CH) • penellons (5 CH)
• mal de panxa (5 CH) • penis amb nòduls blancs al gland (5
• mal de ventre que empitjora amb la CH)
pressió (5 CH) • peritonitis (5 CH)
• malalties del cor (5 CH/ 7 CH) • pielonefritis (5 CH)
• manca de reconeixement dels • ploramiques (9 CH)
familiars (9 CH) • pòlips uterins (5 CH)
• mandíbules en tensió excessiva (7 • pol·lucions estant el penis flàcid (7
CH) CH)
• mans calentes i pesades (5 CH) • por al veure fantasmes en la foscor (9
• mans fredes (i cap calent) (7 CH) CH)
• mareig al viatjar (9 CH) • por constant (9 CH) a desvetllar-se,
• mastitis (5 CH) als gossos, a la foscor, a la multitud,
• memòria molt escassa (7 CH) a fantasmes, a sorolls, a l’aigua, a ser
• meningitis (5 CH) enverinat, a morir...
• metritis (5 CH) • priapisme (5 CH)
• prolapse rectal (5 CH) • singlot (9 CH)
• prolapse uterí (5 CH) • somniar amb lladres i assassins (9
• prostatitis (pitjor amb sacsejades) (5 CH)
CH) • somnolència (9 CH)
• psicofonies (9 CH) • somriure sardònic (9 CH)
• quequesa (7 CH) • sordesa (5 CH)
• ràbia furiosa amb augment de la • suor grogosa (7 CH)
força (7 CH) • suors nocturns (7 CH)
• ràbia o hidrofòbia (5 CH) • taciturnitat altrenant amb loquacitat
• rampes a l’esquena (7 CH) i claredat mental (9 CH)
• rampes a mans i peus (7 CH) • taquicàrdia paroxística (7 CH)
• rebequeries (9 CH) • testicles endurits i adolorits (5 CH)
• rectitis (5 CH) • tifus (5 CH)
• refredat (5 CH) • timidesa (7 CH)
• regla dolorosa (5 CH): amb calfreds, • tos amb gust a sang (5 CH)
angoixa, molta set, amb rampes a • tos violenta, seca, persistent (5 CH)
braços i espatlles, amb suors • traqueïtis (7 CH)
nocturnes • tremolors (7 CH)
• regla molt abundant (5 CH) • tremolors per por (9 CH)
• ressentiment constant (9 CH) • tuberculosis (5 CH) (bafs)
• retenció d’orina a la bufeta (7 CH) • úlcera estomacal (7 CH)
• reumatisme (5 CH) • úlceres amb dolors lacerants (5 CH)
• rigidesa a l’aixecar-se (7 CH) • ulls oberts al dormir (7 CH)
• rigidesa tetànica (5 CH) • ulls vermells (7 CH)
• rinitis (9 CH) • uretritis (5 CH)
• ronquera per cridar (7 CH) • vagina seca (5 CH)
• rubefacció a la cara (7 CH) • vertigen a l’aixecar-se o canviar de
• saliva espessa (5 CH) posició, o durant episodis de mal de
• saltar del llit (9 CH) cap (7 CH)
• sensibilitat als corrents d’aire (7 CH) • vesícules doloroses a la pell (5 CH)
• sensibilitat als petits cops o • vessament a la retina (5 CH)
sacsejades al cap (7 CH) • visió de colors formant un halo (7 CH)
• sentit del gust absent (7 CH) • visió de monstres al tancar els ulls en
• sequera nasal (5 CH) la foscor (9 CH)
• sialorrea (5 CH) • volar per l’aire (visió) (9 CH)
• singlot (7 CH) • vòmits embarassades (7 CH)
ALTRES USOS
De les baies verdes se n’extreu un colorant verd emprat pels pintors de miniatures. I, de
les madures, un colorant de color de propra, també emprat pels pintors.
Les gotes per a dilatar les ninetes durant força minuts i que empren els oculistes són
fetes a base de l’atropina de la Belladona. Les posen per a poder inspeccionar millor el
fons de l’ull. Hom creu que si el temps de recuperació de la mida normal de la nineta és
molt superior al normal, això és un senyal de propensió en el futur a patir Alzheimer.
La Belladona s’ha emprat fins temps recents per a propiciar estats psicodèlics, junt amb
la marihuana i la mandràgora. Les bruixes aspiraven la barreja per a fer prediccions.
Però les al·lucinacions solen prendre un caire terrorífic la majoria de les vegades.
Alguns, però, parlen d’experiències extra-corporals. I altres, d’estats de lucidesa màxima,
o de gran excitació sexual. Els ungüents de Belladona (amb acònit, cicuta, opi) hom
suposa que és el que empraven les bruixes per a “volar”.
PRINCIPIS ACTIUS
Com més adobat estigui el terra amb nitrògen nítric, més alccloides tindrà la planta de la
Belldona. De tota manera, les plantes silvestres solen tenir-ne més que les cultivades. Els
principis actius, a vegades, es concentren en major proporció en algunes parts de la
planta, però en més o menys quantitat són a de per tot. Hom estima que a les fulles hi
ha entre 0.3 i 0.5 % d’alcaloides, i a la rel entre 0.4 i 0.7%.
• 3-alfa-acetoxi-tropà • escopoletol
• 3-alfa-tigloiloxi-tropà • esculetina
• àcid crisatròpic • fitosterols (rel)
• àcid leucatròpic • hiosciamina (rel)
• àcid succínic (fulla) • hiosciamina-N-òxid
• apoatropina • hioscina
• asparagina (rel) • homatropina (rel)
• atropina (rel)* • midó (rel)
• atroscina • nicotina (fulla)
• belladonnina (rel, fulla) • noratropina
• bellaradina (rel) • norhiosciamina
• colina (rel) • piridina (rel)
• cuscohigrina (rel) • tanins (rel)
• escopolamina (rel) • tropina (rel)
• escopoletina (rel) • umbel·liferona (rel)
LLAVORS: glicòsids esteroidals del grup de l’espirostan.
* L’atropina és el principal principi actiu de la

Belladona. Ve a ser una purina mixta entre la pirrolidina
i la piperidina, o, més precisament, una purina amb un
anell tropànic. No té el pont epoxi que té la hioscina, per
exemple. L’atropina pot contrarrestar el paroxisme
provocat per un excés d’acetil-colina. Aquest excés pot
tenir lloc degut a la inhibició de l’acetil-colinesterasa. I
aquesta inhibició pot ser provocada per pesticides
organo-fosforats, per exemple, o fins i tot per un abús
d’antiinflamatoris no esteroides. L’atropina, presa sense
mesura, provoca sequera a la boca, mal de cap i un estat
psicodèlic que condueix progressivament a
al·lucinacions més i més freqüents. En canvi, amb molta
mesura o a dosis homeopàtiques, és un antiespasmòdic
excel·lent.
L’atropina és:
• analgèsica • antiespasmòdica
• antianòxica • antiherpètica
• antiarrítmica • antineurítica
• antiasmàtica • antiperistàltica
• antibradicàrdica • antipolio
• anticolinèrgica • antisialagoga
• antídot (aranyes, gas nerviós, lobèlia, • antisudorífica
muscarina, organofosforats, • antituberculosa
tetrodotoxina) • antiulcerosa
• antiemètica • antiuveítica
• antiemfisèmica • antivertiginosa
• antivírica • paralitzant
• broncodilatadora • parasimpàtico-lítica
• hiperpirètica • pesticida
• insecticida • simpàtico-mimètica
• midriàtica • taquicàrdica
• miorelaxant • tumorigènica
• neurotòxica • vasodilatadora
TOXICITAT
D’allò més lamentable és que alguna vegada s’hagi comercialitzat una planta per una
altra. Cap els anys 1970s es va arribar a vendre rel de Belladona (Atropa belladona) amb
l’etiqueta de rel de Bardana (Arctium majus), per uns Laboratoris del Nord d’Espanya.
Allò va donar lloc a mitja dotzena de víctimes mortals. El mateix Dr. PIUS FONT QUER va
morir el 1964 per una suposada dosi d’atropina. Les intoxicacions amb Belladona són
rares a Europa, però d’entre totes les intoxicacions amb plantes silvestres, són les més
comunes. A Suïssa, per exemple, entre els anys 1966 i 1994, hi hagueren 42
intoxicacions accidentals amb Belladona, de les quals 2 conduiren a estats de coma.
Les baies madures i dolces de la Belladona poden causar la mort, si se’n mengen més de
3, segons diuen. Al principi de la intoxicació, a més de sequera a la boca i dificultat
d’empassar sòlids o disfàgia, es nota mareig, visió borrosa, taquicàrdia, respiració
accelerada, vermellor i escalfor a la cara, ninetes dilatades, falta d’acomodació de la visió
entre objectes propers i llunyanys (ciclopègia); i febre. Més endavant poden aparèixer les
al·lucinacions, descoordinació motora, parla inintel·ligible, tremolors, deliris, congestió
cerebral i pulmonar; i convulsions. A aquesta mena de borratxera a Croàcia en diuen
“bunanje”. No cal dir que si a això si suma la borratxera alcohòlica, el resultat pot ser
nefast. Abusant més només de la Belladona, finalment apareix somnolència, coma i
mort, per paralització del cor, al quedar bloquejat el nervi pneumogàstric. L’antídot de
l’atropina pot ser la fisostigmina (IV 0.5-4 mg) o la neostigmina, la pilocarpina, l’opi, el
sulfat de quinina, il IK iodurat, el te, el cafè, els tanins (decocció d’escorça d’Alzina o
Roure), o bé la mateixa rel d’Angèlica. De tota manera, el tractament més fàcil, si s’hi és
a temps, per a inactivar el verí, un cop dins el tub digestiu, és el carbó actiu. Per a
contrarrestar l’excitació nerviosa, valdria el diazepam, present, per exemple, a les fulles
del blat; o bé el mateix opi, administrat en dosis esgraonades separades. També ajudaria
banyar-se amb aigua freda. La dosis letal d’atropina s’estima entre 0.2 i 1000 gm/Kg.
Cal tenir, doncs, molt present, l’extrema variabilitat de les personas en llur sensibilitat.
No es recomana que en prenguin (si no és en homeopatia) les embarassades, les mares

que donguin el pit, els malalts mentals, les persones amb síndrome de Down, o les
persones amb el cor delicat, hipertensió, arteriosclerosi, glaucoma, retenció de líquids,
retenció d’orina, prostatitis, colitis ulcerosa, megacòlon, hèrnia de hiatus, estenosis
intestinal, pirosis, paràlisi intestinal, miastèmnia gravis, o taquicàrdia. És perillós
prendre Belladona quan, a més, s’està prenent medicació com ara:
• actifed • endep • serentil
• anafranil • lanoxicaps • sinequan
• asendin • lanoxin • sparine
• benadryl • mellaril • stelazine
• bromfen • neo-synephrine • sudafed
• cardioquin • norpramin • surmontil
• chlor-trimeton • pamelor • symmetrel
• compazine • prolixin • thorazine
• dexatrim • quinaglute • tofranil
• dimetapp • quinidex • trilafon
• elavil • quinora • vivactil
VETERINÀRIA: En canvi, les vaques, els cavalls, les ovelles i els conills poden menjar les
fulles de la Belladona, i sembla que no els intoxiqui pas. En veterinària hom recomana
l’atropina o la Belladona (com a medicament en microdosis o en homeopatia) en casos
com ara: síncope post-anestèsia (com a preventiu), panteix als cavalls, còlics intestinals,
mastitis aguda, sinovitis tendinosa (UE), hipotèrmia, otitis, amigdalitis, abscessos, còlics
digestius (cavalls). I per a apaivagar el caràcter agressiu dels gossos que solen mossegar
(5CH), malaltia de Carré (als gossos) (5CH), mastitis eritematosa (7CH) (en gosses),
pielonefritis aguda (en gossos) (5CH), mareig al viatjar (9CH), o conjuntivitis dolorosa
(5CH). Una pomada amb borrons de Populus nigra (Pollancre), llard, Belladona,
Hyosciamus niger (Jusquiam), Morella (Solanum nigrum), fulles de Papaver somniferum
(Cascall), i alcohol etílic diluït, s’aplica a grans infectats, mamelles dilatades en gosses
amb embaràs psicològic, o a les zones amb picors o èczemes.
L’ús massa prolongat de Belladona en algunes ocasions ha donat lloc a ceguera. Per altra
banda, s’han esmentat casos de curació del Parkinson després de prendre’n durant un
mes, tot i estant sofrint al·lucinacions durant aquest mes.
NOTA IMPORTANT: Cal tenir present que hi ha un munt de regulacions legals contra
l’ús o el cultiu de la Belladona.
BARREGES I PREPARATS
• Atropina (sulfat): 2-5 grànuls de 0,1 mg al dia. (Màxim ½ mil·lígram al dia).
• Bàlsam tranquil. A més de procurar relaxació nerviosa als que estan excitats, és
eficaç contra dolors reumàtics. Ingredients: *Belladona [Atropa belladona] (200 g
fulles tendres) + Tabac [Nicotiana tabacum] (200 g fulles tendres) + Jusquiam
[Hyosciamus niger] (200 g fulles tendres) + Roselles [Papaver rhoeas] (200 g flors) +
Morella [Solanum nigrum] (200 g planta tendra)+ Estramoni [Datura stramonium]
(200 g) + Donzell [Artemisia absinthium] (50 g summitats seques) + Marduix
[Origanum majorana] (50 g summitats seques) + Hisop [Hysopus officinalis] (50 g
summitats seques) + Hipèric [Hypericum perforatum] (50 g summitats seques) +
Farigola [Thymus vulgaris] (50 g summitats seques) +Menta [Mentha sp.] (50 g
summitats seques) + Ruda [Ruta graveolens](50 g fulles seques) + Romaní
[Rosmarinus officinalis] (50 g fulles seques) + Tanarida [Tanacetum balsamita] (50
g fulles seques) + Sàlvia [Salvia officinalis] (50 g fulles seques) + Saüquer
[Sambucus nigra] (50 g flors seques) + Espìgol [Lavandula latifolia] (50 g flors
seques) + oli d’oliva 500 g. Preparació: es posen a bullir les plantes tendres en un
topí d’aram fins que no quedi aigua (separada de l’oli). Es deixa 2 hores reposant.
En acabat, quan l’oli ja ha agafat color verd, es decanta sobre les plantes seques.
Es posa al bany-Maria durant 12 hores més.
• Banys: decocció de fulles de *Belladona: 20 g / L. Rentat vaginal.
• Barreja al·lucinògena per a bafs: *Belladona + Estramoni + Jusquiam +

Mandràgora + Marihuana.
• Bellafolina. Gotes contra el mal de panxa en nadons i nens petits. Medicament ja

no disponible.
• Belladonaprax. Preparació homeopàtica contra el mal de coll i mal d’orella, a base

de: Apis mellifica D4, Belladona D4, Calcium iodatum D4, Hepar sulphur D12,
Kalium bichromicum D6, Mercurius corrosivus D8, Phytolacca decandra D6 (a parts
iguals).
• Broncoselectan. Xarop de farmàcia, ja no disponible, contra la tos de la
tuberculosi, o enfisema pulmonar, o tos ferina, a base de: Pinus pinaster, feniletil-
barbuturat sòdic, efedrina, fosfat de codeïna, tintura d’acònit, tintura de
*Belladona.
• Buscapina. Medicament de farmàcia a base d’alcaloides de la Belladona una mica

alterats químicament. Principalmnet, amb escopolamina-bromo-butilat. S’empra
com a excel·lent antiespasmòdic.
• Càpsules de fulles de *Belladona en pols: 150 mg al dia.
• Cigarretes antiasmàtiques. 1 g de fulla de *Belladona, barrejada amb Tussilago.
• Complex homeopàtic contra amigdalitis vírica infantil: *Atropa belladonna D4,

Calcarea phosphoricum D4, Hepar sulphuris D4, Kalium bichromat D4, Kalium
muriaticum D4, Mercurius protoiodid D10, Mercurius biniodid D10.
• Emplastes Sor Virginia (Unitex- Mataró): tenien 5 variants: porós fortificant (per a
carnesqueixats)/ porós vermell (per als pulmons)/ porós antihistèric (per a
l’insomni)/ pels ronyons (i vies biliars i matriu)/ vermell per a nens (per als
pulmons). Fets amb cautxú, *Belladona i Guindilla (Capsicum). Es duien uns dies,
fins que desapareixien els dolors.
• Ènema: infusió 100-300 mg (rel)/ 200 cc d’aigua // decocció 1.5 g/L (rel)
• Extracte hidroalcohòlic: 20 mg al dia.
• Fulla tendra de *Belladona: cataplasma sobre zones adolorides.
• Homeopatia. Grànuls amb tintura mare de *Belladona a la 5CH per a malalties

molt sistèmiques, o a la 9 CH per a les de caire més nerviós, o més puntuals. A la
7CH per a les intermèdies o suposadament psicosomàtiques. Alguns preparats
homeopàtics van precedits d’una llarga fermentació aquosa de les fulles, de fins a
6 mesos. S’hi troben aleshores Lactobacillus plantarum, Lactobacillus brevis.
• Homeovox. Preparat homeopàtic contra el mal de coll, a base de: Aconitum

napellus, Arum triphyllum, *Atropa belladonna, Bryonia dioica, Calendula, Ferrum
phosphoricum, Hepar sulfur, Kalium bichromicum, Mercurius solubilis, Populus
candicans, Spongia tosta.
• Oli: es prepara amb 1 Kg de fulles tendres i 2Kg d’oli d’oliva. S’empra en ús extern
(UE).
• Pasta anestèsica local: es preparava barrejant *Belladona amb Cicuta (Conium

maculatum), Jusquiam (Hysocuiamus niger), Enciam Bord (Lactuca virosa) i opi
(Papaver somniferum).
• Pomada de *Belladona. Amb 100 mg d’extracte tou per 1 g de pomada. Contra les
picors fortes.
• Preparat homeopàtic tradicional del Pirineu d’Osca : 3 fulles de *Belladona 9 dies

en 1 L d’aigua. Una cullerada del macerat es posa en un altre L d’aigua. Es
repeteix l’operació fins a una novena ampolla. Del líquid final, obtingut al cap de
81 dies, se’n pren tres gotets al dia per a calmar trastorns psicosomàtics, sobre tot
en nens.
• Pulvis stomachicus cum *Belladonna. Preparat antroposòfic amb Matricaria
recutita, *Atropa belladonna, Bismut, i antimonita. Eficaç contra l’asma de nens
petits, especialment quan, a més, tenen pirosi.
• Sedatif. Barreja homeopàtica sedant a base de: Abrus precatorius, Aconitum

napellus, *Atropa belladonna, Calendula officinalis, Chelidonium majus, Viburnum
opulus.
• Stodal infantil. Preparat homeopàtic contra la tos, a base de: Corallium rubrum
3CH, Ferrum phosphoricum 3CH, Arnica montana 3CH, *Belladona 3CH, Cina 3CH,
Coccus cacti 3CH, Cuprum 3CH, Drosera 3CH, Ipeca 3CH, Solidago virga aurea
1CH.
• Supositoris: 5 g de mantega de cau + 15 mg ext. Belladona.
• Tintura: (1:10). 5-20 gotes al dia. En nens: 1 gota per cada any d’edat, al dia
(màxim 10 gotes).
• Traumeel. Preparat homeopàtic contra els dolors, a base de: Aconitum, Arnica,
*Belladona, Bellis perennis, Calendula, Chamomilla, Echinacea angustifolia,
Echinacea purpurea, Hamamelis aqua, Hepar sulfuris, Hypericum, Mercurius
solubilis Hahnemanni, Millefolium, Symphytum.
• Ungüent de les bruixes: Acònit + *Belladona + Cascall + Cicuta + greix.

• Ungüent populi. *Belladona + Cascall [Papaver somniferum] (fulles) + Jusquiam
[Hyosciamus niger] + Morella [Solanum nigrum]+ borrons de Pollancre [Populus
nigra] + llard + alcohol.
• Viburcol. Barreja homeopàtica sedant, a base de: *Belladona, Calcium carbonicum

Hahnemanni, Chamomilla, Dulcamara, Pulsatilla.
• Xarop contra la tos nerviosa. Extracte tou de Guaiac, benjuí (tintura), benzoat
sòdic, sacarina sòdica, extracte d’Anís Estrellat, fosfat de codeïna, extr. de
*Belladona. [Fórmula magistral del Dr. ROIG I RAVENTÓS, que era reaci a receptar-
la amb Belladona, reservant-se aleshores només per als casos de tos més rebel.
Se’n podia prendre una cullerada cada 4 hores; però estava tan bo que, alguna
nit, jo me’n bevia tota l’ampolleta que havien deixat sobre la tauleta de nit.
L’endemà el pediatre quedava tot astorat per la meva imprudència, però a mi no
m’havia passat res de dolent].
• Xarop simple de *Belladona : 5-20 g al dia. En nens, 1 g per any d’edat, al dia. Es
preparava afegint tintura de Belladona al xarop simple de sucre i aigua.
PREPARATS DE FARMÀCIA ANTICS QUE CONTENEN BELLADONA

(Col·lecció de la farmàcia SERRA-MANDRI)
ACINORMAL CON BELLADONA ALGIOL AURALCIN
ALCALINOS KIOR ALOFEDINA BELLABROMIN
ALCALINOS SAP ALPI BELLADENAL
ALEPSAL ANTIGRIPPINE MIDY BELLERGAL
ALEPSAL GÉNÉVRIER ANTISPASMINA COLICA BELLERGAL

BENZOFEDRIN FORMULA 60-19 OESTROLBÉN LLOBET
BICARBONATO F 79 GASTRO BISMUTO OVARINA BELLADONA
BICRESAL GASTRO GARSAL OVARINA BELLADONADA LÓPEZ-BREA
BORODONAL CASTELLS GASTRO KUELIN PARCHE POROSO FIELTRO ROJO SOR

VIRGINIA
BOROLUMYL GASTROZYR
PARCHE POROSO SOR VIRGINIA
BRODEINA GOTAS ARION
PASSIFLORA
BROLUVAL GOWERSAL
PASTA PECTORAL DEL DR. ANDREU
BRONCO SERINA GRAGEAS LAXOFENAS
PASTA PECTORAL INFALIBLE
BRONCO SERINA ANTIESPASMÓDICA GRAKO ESTOMAGO
PASTILLAS ALPI
BRONCOSELECTAN GRANIAGAR N
PASTILLAS TERESIANAS
BRONCOVITAL HEMICRANEAL
PERLAS PURGANTES DEL DR
BROQUIPECTIL HEPIDON CALBETO
C BISMUT JARABE BENZO-CINÁMICO PÍLDORAS ALOFENAS
MADARIAGA
CALBRONQUIOL PÍLDORAS LAXANTES HIPER
JARABE PECTORAL ASMAR
CARBO-FANOX PILDORAS PECTORALES
JUGO DE PLANTAS BOSTON
CATININA COMPUESTO PILDORAS SILY
CEDILAN KAOBROL B POLVOS ESTOMACALES CERCAVINS
CIGARRILLOS ESCO ANTIASMÁTICOS KIPSOL POMADA ONLY
CODOFÁN KUSMA PRUNAGAR
CODOFORME BOTTU LAXANTE CIANIRA PULMOTIOCOL
COLITVERSAN LAXANTE MIGUELEZ RAIDONA
DIARRE-PABAL ADULTOS LAXANTE PUNIC RED 75 BRONCO PULMONAR
DIGESTONICO LAXANTE SALUD REGI LAX
DIGESTOVITAL LAXOFENAS SAGRALAXAN
DIGESTOVITAL PUERTO LENTÍCULAS LAXANTES VEGETALES SEDO BROMOSA.
RAPESTA
DISTOVAGAL SITOBELINA
LUBELLVAL
DISTOVAGAL SODISEL
LUMINBELL
ELDOGEL GUANIDINA SORILNER
MANOLIN
ENTEROSPASMYL TANAGEL SELLOS
METRORRIGEN
ESTOMACAL BENESSAT THIOCOLINA DEL DR. CALBETÓ
MUCINAL
ESTOMACAL BOLGA TONI LAX
NEOLAXÁN
ESTOMACAL BOLGA TONIGASTRIL
NEOLAXÁN
ESTOMACAL SIKEN TORAXINE
NERGOL
ESTOMAGOSA VACUOSA ANTIESPASMÓDICA
NEUTROSIL BELLADONADO
EXONEROL VAGOTONIL
NOVO CHICLELAX
EXONEROL VISCERINAL
NUVIM
FINVIRUS VULCASE BRISSON
CIVADA
Avena sativa L.
[1753, Sp. Pl. 1: 79] 2n = 42

gra de civada. Foto: ALEXANDER KLEPNEV
palla de civada
Avena sativa. Foto: LILIANE PESSOTTO.
NOMS POPULARS
Alemany: Saat-hafer/Fahnen-hafer/Echter hafer / Hafer / Rispen-hafer / Türkische

hafer
Anglès: Oat/Common oat / Cultivated oat / Cultivated oats / Hungarian oat / Oats
/ Wild oat / Wild oats/ Groats (SEG)
Àrab: ‫ هرطمان‬/ ‫ شوفان مزروع‬/ ‫ زيوان‬/ ‫زمير‬/‫شوفان‬
Armeni: Վարսակ ցանովին
Bable: alcacer, avena, avena blancu, avenón.
Bangladeshí: জই
Basc/Euskera: olho, olo, olo arrunt, oloa, olua.
Castellà: Avena/ avena blanca/ avena negra/ avena común/avena cultivada/
Català: Civada/Avena/ Xivada/ Civa
Ceilanès: சீமைக் காடைக்கண்ணி
Danès: Sværd-havre/Havre / Almindelig havre
Eslovac: Ovos siaty
Eslovè: Oves/Navadni oves / Oves navadni
Estonià: Kaer/Harilik kaer / Türgi kaer
Feroès: Mathavri
Finlandès: Kaura/Peltokaura
Francès: Avoine cultivée/Avoine d'orient/Avoine / Avoine d’Hongrie
Gaèlic: Coirce
Gal·lès: Ceirch/Ytgeirch
Gallec: Avena/ Aveia
Grec: Βρώμη/Αβένα η σπειρόμενη / Σιφουνάρι/Ταή / Βρώμη ήμερη /Βρόχος
Groenlandès: issingigassassat
Hebreu: ‫שועל תרבותית‬-‫ שיבולת‬/ ‫שבולת שועל‬/‫שועל‬-‫שיבולת‬
Holandès: Haver
Hongarès: Abrakzab/Zab
Islandès: Hafrar/Akurhafrar
Italià: Avena comune/ Biada
Japonès: エンバク/えんばく
Kurd: Gîhagulî/Xirpûk
Nepalès: जौ
Noruec: Havre
Persa/Farsi: ‫ جودوسر‬/‫یوالف‬
Polonès: Owies zwyczajny/Owies / Owies jednostronny / Owies wschodni
Portuguès: Aveia-comum/ Avea branca/ Avea Mocha/ Aveia/ Cevada-aveia
Rus: Овёс посевной/Овес восточный / Овес посевной
Serbi: Овас/Зоб/ Ovas/Zob
Suec: Plymhavre / Havre
Turc: Beyaz yulaf/Kültür yulafi / Sifali yulaf / Yulaf / Yulafı
Txec: Oves setý/Oves východní
Ucraïnès: Ове́с посівни́й/Ове́с звича́йний / Овес посівний
Xinès: 燕麦
Avena sativa és una gramínia de la tribu de les Avenae Kunth. Els gèneres d’aquesta
tribu es distingeixen per no ser plantes llenyoses sinó totalment herbàcies, no tenir
excavacions al raquis, tenir les espiguetes homomorfes, solitàries, amb la flor inferior
fèrtil i a vegades la superior estèril, i tenir l’aresta dorsal geniculada. El gènere Avena es
distingeix, dins la tribu, per ser de plantes piloses, anuals, amb espiguetes multiflores de
2-4 cm. Ja dins el gènere, Avena sativa es distingeix per ser espècia cultivada, amb les
glumel·les glabres o gairebé, i el raquis de l’espigueta que no es desarticula a la
maduresa.
Avena sativa és planta anual de fins a 1.5 m d’alçària, amb arrel fibrosa reticulada
abundant; fulles planes, glabres o pubescents, amb lígula curta, truncada. Tija buida per
dins i no gaire forta. Panícula divaricada en tots els sentits, piramidal, molt laxa, dreta,
verda. Espiguetes que pengen, de 20 mm, molt obertes, amb 2-3 flors, les 2 inferiors
fèrtils bisexuades, la superior mascle o estèril; totes no articulades amb el raquis, essent
la superior pedicel·lada i mútica i la inferior subsèssil i sovint aristada. Eix de l’espigueta
glabre. Glumes subiguals (17-30 mm) ultrapassant les flors, i amb 7-11 nervis.
Glumel·les (lemmes) subiguals, amb 7-9 nervis la superior, la inferior (pàlea) de 12-25
mm, coriàcia, glabra, dèbilment trinervada a la base, bidentada al cim o bé mútica o bé
amb aresta dorsal retorçada i geniculada i un cop més llarga que les glumes. Cada flor
fèrtil té 3 estams amb filament lliure, antera sagitada (amb 2 teques). Les anteres són
basifixes amb dehiscència per una fissura lateral longitudinal. El gra de pol·len és mono-
colporat. El gineceu està format per 3 (2) carpels connats formats per un ovari súper.
L’ovari és pubescent al cim, té un sol lòcul amb un sol òvul subapical (o quasi basal).
L’òvul és amfítrop o semi-amfítrop i tenuinucel·lat o crassinucel·lat. L’estil és curt, amb 2
estigmes papil·losos i distints. El fruit és una cariòpside o gra indehiscent de forma
oblonga. El pericarpi està format per una paret subtil que volta la llavor única. I hi està
adherit. L’endocarpi no està endurit i l’hílum és llarg i linear. L’embrió té epiblast i un sol
cotiledó molt modificat, amb escut sense fissura i en posició lateral. Els marges
embrionaris de al fulla no se sobreposen. A vegades l’endosperma queda en forma
líquida. Pertany al grup de civades hexaploides (fatua, sativa, sterilis). Normalment en 1
Kg de gra de civada hi ha unes 30.000 llavors. Les negroses tenen fama de ser m´s
tonificants i més diürètiques i depuratives.
Cariòpside de civada (Avena sativa). Imatge gran de l'esquerra: secció longitudinal de cariòpside
amb closca. A baix a la dreta: secció transversal del floc al nivell de C. A, ampliació de porció del
segó; B de l’endosperma amb midó; C de la interfície germen-endosperma.
Imatges de grans de civada vistes al
microscopi electrònic d’escanejar (amb
impregnació d'Or). Regletes de 1 mm i
10 micres.
a aleurona; s subaleurona; e endosperma central; p pericarpi. A-D secció

del gra de civada en glicol-metacrilat, amb tinció de IK/I i verd light. A
secció del mig mostrant gradients inversos de proteïna i midó a
l’endosperma (proteïna en verd, midó en porpra) – regleta de 100 micres-.
B grànuls de midó (↓) a l’endosperma central. C com a B però d’Avena
eriantha amb grànuls minúsculs dins els de midó grans. D el mateix però a
Avena lusitanica mostrant grànuls individuals molt grans amb pocs grànuls
per aglomerat – regleta per a B, C, D de 15 micres. E regió de subaleurona
tenyida amb calcoflúor mostrant beta-glucans a les parets cel·lulars –
regleta de 20 micres-. F tinció amb àcid per-iòdic/Shiff mostrant parets
amb aleurona, pericarpi i testa tenyits, com la làmina mitja a les parets
cel·lulars de l’endosperma (↑) i els grànuls de midó a l’endosperma (*) -
regleta de 15 micres-. G secció de l’endosperma tenyit amb calcoflúor
mostrant beta-glucans a les parets cel·lulars. No queda tenyida la làmina
mitja – regleta de 2 micres-. I autofluorescència palesant els fenols a la
làmina mitja de la paret cel·lular de l’endosperma (↓).
Avena sativa. a aleurona; s subaleurona; p pericarpi; * grànul de midó; + proteïna. A
segó tenyit amb calcoflúor. B tenyit amb glicol-metacrilat, Schifft i calco-fluor - regleta
de 15 micres-. C, D auto-fluorescència - regleta de 15 micres- ↑ tricomes. E tinció amb
roig Congo per mostrar beta-glucans (↓) i parets cel·lulars amb subaleurona - regleta de
10 micres. F tinció amb acriflavina HCl mostrant fitina a la capa d'aleurona - regleta de
15 micres-. G tinció amb acriflavina HCl mostrant cossos de proteïna a la regió de
subaleurona. - regleta de 15 micres-. H tinció amb fucsina per mostrar proteïnes -
regleta de 15 micres. I tinció amb p-amino-cinnamaldehid mostrant reserves d'amines
aromàtiques (vermell) a les cèl·lules d'aleurona - regleta de 15 micres-.
sc escudet o sctuellum; se epiteli escutel·lar; e endosperma amb midó; x eix embrionari, * capa buidada.
Seccions (en general) del gra de civada en glico-metacrilat. A tinció amb IK/I i verd light mostrant part de
l'escudet amb el seu epiteli i endosperma amb midó, amb diferent tinció de les capes - regleta de 15
micres-. B tinció amb p-amino-cinnamaldehid mostrant cristalls vermells brillants de fitina al germen (la
major part a l'escudet - regleta de 15 micres-, amb absència de fitina a l'epiteli escutel·lar i a l'endosperma
amb midó. C tinció amb roig Congo mostrant petites masses de beta-glucà a les parets cel·lulars del
germen - regleta de 10 micres-. D criosecció tenyida amb blau Nil mostrant cossos lipídics grocs
fluorescents, amb més intensitat al germen i a la capa d'aleurona (↓) - regleta de 200 micres-. E auto-
fluorescència dels fenols a les parets cel·lulars del germen (a dalt), capa buidada, i endosperma amb midó
(a sota) - regleta de 15 micres-. F tinció amb calco-fluor mostrant beta-glucans i parets cel·lulars
comprimides a la capa buidada adjacent al germen - regleta de 15 micres.
cossos d'oli (↓) a les cèl·lules amb aleurona (A, C) i a les cèl·lules del parènquima
escutel·lar de l'embrió (B, D) del gra de civada tenyit amb blau Nil en criosecció
(A, B) o en metacrilat (C, D) - regletes de 200 micres (A, B) o 10 micres (C, D).
Grans de midó de civada al ME

Avena sativa al món, segons GBIF
És planta de cultiu d’origen eurasiàtica, que suporta climes freds i plujosos.
ESPÈCIES SIMILARS: abyssinica; barbata; byzantina; fatua; nuda; nudibrevis; sterilis;

strigosa, wiestii
HISTÒRIA
Hom suposa que a l’Edat de Bronze es cultivava ja l’Europa central, tot i que abans era
present a Sumer i Egipte, però potser sense ser valorada.
DIOCÒRIDES (segle I) escrivia que amb la farina de la llavor se’n poden fer cataplasmes. I
que les farinetes amb civada restrenyen el ventre, i el suc de la llavor convé als qui tenen
tos.
PLINI assegurava que els pobles germàniques de l’època (segle I) pràcticament subsistien
només a base de civada cuita i eren pru valents i forts.
PARACELS (segle XVI) recomanava despullar-se i fregar el cos contra les plantes de la
civada d’un camp de civada xop; i després posar-se a prendre el sol sota d’un arbre, tot
això per tal de curar-se de la sarna. Una alternativa és fregar-se el cos amb un grapat de
plantes de civada mullades amb aigua d’alguna font.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que el remei fet amb «oats» fregits amb sal de
llorer i aplicats als costats lleva els dolors i punxades i l’aire del cos o del ventre. També
la civada amb oli de llorer lleva les picors i la lepra, cura les fístules anals i dissolt els
abscessos. La farina de civada bullida amb vinagre i aplicada a la pell hi treu les pigues i
barbs ja siguin de la cara o a altres parts del cos.
La civada encara es fa servir en rituals esotèrics o de bruixeria per tal d’obtenir
prosperitat material.
CULTIU: https://www.infoagro.com/herbaceos/cereales/avena.htm
USOS ALIMENTARIS DE LA CIVADA
El 2019 la producció mundial de civada (gra) s’estimava en 23 milions de tones. Rússia i

Canadà en produïren 4.4 i 4.2 milions de tones, respectivament. Polònia, Finlàndia,
Austràlia, i Regna Unit: 1.2, 1.2, 1.1 i 1.1 milions, respectivament. Brasil, 0.9 milions de
tones. Part de la producció es destina a alimentació del bestiar, sobre to per als cavalls,
ja sigui en gra sencer o esclafat. Una altra part per alimentació humana es consumeix en
forma de flocs, de farina o de begudes que imiten la llet o fins i tot se’n fa cervesa. La
producció mundial representa l’1% de la de tots els cereals, essent el 45% per al blat de
moro i el 38% per al blat, el 9% per a l’ordi, el 4% per al sorgo, el 2% per al mill, i l’1%
per al sègol i un altre 1% per als altres cereals minoritaris.
L’aigua de civada és una beguda refrescant que es prepara amb flocs de civada precuits,
llet, canyella, clau i sucre. I també s’hi pot posar pebre de Jamaica, vainilla, nou
moscada, gingebre i pela de llima. És una mena d’orxata típica del Carib.
Una menja típica alemanya per esmorzar és la barreja de flocs de civada amb llet, sucre i
ous que algun anomenen porridge. S’hi poden afegir canyella en pols, vainilla en pols,
mel, panses i altres fruites seques i fins i tot trossos de fruita fresca (gerds, maduixes,
nabius).
La farina de civada es fa servir per fer pastissos, galetes, farinetes, pa, pasta eixuta,
creps, tortes, etc. https://www.youtube.com/watch?v=MIdu8mEOed4
Hi ha un preparat per esportistes que és la farina precuita, que només cal dissoldre amb
aigua o llet per menjar-la. També hi ha proteïna de civada en pols que es ven sola o
combinada amb altres proteïnes per a vegans. També es venen flocs de civada precuits
per menjar sols o combinats al müesly, porridge, granola. La farina precuita, sense
gluten, purificada o de races sense coberta de segó, la poden menjar els celíacs, amb
precaució. De tota manera la civada en general els celíacs no la toleren gaire; i, malgrat,
que moltes obres posin que és fàcil de digerir a algunes persones els resulta indigesta. La
beguda o llet de civada normalment es ven amb uns quants additius. Potser l’àcid
ortofosfòric fa que, com passa a les begudes estimulants amb cola, s’acabi tenint
dependència per l’efecte estimulant, però a la vegada no sigui gaire respectuosa amb la
bona salut renal.
La granola pot fer-se barrejant civada (flocs), fruits secs (anous, ametlles, avellanes,
anacards, festucs), panses, llavors (sèsam, llinosa, carabassa, gira-sol), sucre o
edulcorant (pasta de dàtils, sacarosa, mel, xarop de pita, sucre de Buda), grassa (oli
verge de coco o de llinosa). https://www.pequerecetas.com/receta/granola-casera/
La farina de civada o els flocs precuits s’afegeixen a alguns gelats, pans, llets, mantega,
xocolates, olis (de peix, d’oliva), pernil, llard, peix congelat, salses congelades, etc. I es
pot preparar un succedani del cafè torrant la civada també.
Recepta de penets de civada: https://www.youtube.com/watch?v=F1rymMR7YMc
Pastí de civada amb cafè: flocs de civada 3 cullerades + llavors de xia 1 culleradeta +
beguda vegetal de civada sense sucre 1 tassa + cafè exprès una tasseta + sal (un polsim)
+ 1 pela de llimona + essència de vainilla 1 culleradeta + canyella 1/2 culleradeta en
pols + 1/2 canyella en rama + cacau en pols desengreixat 1/2 culleradeta + plàtan molt
madur 1 + iogurt vegetal 3 cullerades. Primer es posen la canyella en rama, la pela de
llimona, la civada, la xia, la llet de civada, la sal i ho bullim 3 minuts a foc fort, i anem
remenant-ho. Desprès a foc suau seguin 7 minuts més. Ho retirem del foc i traiem la
pela de llimona i al rama de canyella. Hi afegim l’essència de vainilla. Preparem el cafè i
l’aboquen sobre la llet de civada i ho barregem bé. Ho aboquem en un bol folrat amb
film transparent. Un cop refredat ho posem a la nevera, un dia. . Abans de servir-ho a
taula hi posem rodanxes de plàtan per sobre, una fina capa de iogurt i la canyella en
pols, el cacau en pols (o unes escates de xocolata).
De la civada també se n’aprofita el segonet, que es ven en dietètiques i herbolaris, com a

laxant, anticancerigen, depuratiu, cosmètic i per abaixar el colesterol.
La planta és un bon farratge per al bestiar. Als muls els encanta. La palla seca és un bon
jaç també. La palla de civada es fa servir a Rússia per fer banys contra el reuma.
Com que la civada és rica a Fòsfor (500 mg/100 g), és un cereal recomanat en l'embaràs
i contra l'artritis (al costat de l'ortiga). Com a diürètica, es recomana per depurar la sang
(de tòxics químics), al costat de la cua de cavall. Es considera a la civada tònica,
emol·lient, calmant, antiespasmòdica, estimulant, antitumoral (abdomen). Convé als que
pateixen hipotiroïdisme. També els diabètics, els esportistes d'esports d'hivern, els nens
displicents, els adults amb sexualitat inhibida (impotència, esterilitat). A causa del seu
contingut a Fòsfor, està indicada per als que es queixen de pèrdua de memòria.
Les civades silvestres es fan servir en cataplasmes contra tumors a les paròtides.
La civada convé als del grup sanguini B o AB. Està permesa en macrobiòtica i als celíacs
(sempre que estigui purificada, sense gluten).
VIRTUTS MEDICINALS DE LA CIVADA
• alimentària • preventiva d’ictus

• anti-aterogènica • sedant
• anticolesterolèmica • tònica nerviosa
• antidiabètica • vulnerària
• antiespasmòdica
• antioxidant
• antireumàtica DOSI
• antitumoral
• cosmètica • Banys generals: 30-60 g
• depurativa farina/banyera (200 L)
• diürètica
• emol·lient • Extracte hidroalcohòlic: 30-150
• estimulant gotes/dia
• estomacal
• galactagoga • Homeopatia 5CH 5-10 glòbuls/dia
• IMAO-B (extracte hidroalcohòlic)
• immunoestimulant • Tintura: 120 gotes/dia
• incrementa l’AMPc intracel·lular
• inhibidora de la fosfodiesterasa-4
• inhibidora de la tirosinasa
• laxant
• mucolítica
• neurotònica
• prebiòtica
• preventiva d’angina de pit
• preventiva d’avortaments
• preventiva de càncer de còlon,
mama, pulmó (secundari)
USOS MEDICINALS DE LA CIVADA
• abscessos • pell resseca i esquerdada

• addició als opiacis (FLO verda) • penellons
• afonia • picades de puça
• alopècia • picor pels bolquers
• amenaces d’avortament • pigues
• anorèxia • poagre
• ansietat • regla irregular (palla)
• asma • restrenyiment
• bronquitis • retenció de líquids UI UE
• càlculs urinaris • reuma (PALLA)
• càncer • síndrome metabòlica
• caquèxia • tabaquisme (FLO verda)
• ciàtica • tensió arterial descompensada
• colesterol total & LDL alt • tos
• còlics • tos-ferina
• convalescència • urticària UE
• cops de calor • varicel·la UE
• cor descompensat
• cremades
• depressió nerviosa ALTRES USOS DE LA CIVADA
• dermatitis
• diabetis tipus 2 • Aliment pel bestiar (3/4 parts de la
• diarrea producció mundial), ja sigui el gra,
• dismenorrea (palla) ja la palla, en especial per als
• èczemes cavalls, la població dels quals ha
• enteritis estat molt delmada per la primera
• enuresis guerra mundial i per la mecanització
• esclerosis muscular de les labors agrícoles. També se’ls
• esgotament nerviós dona a les gallines, galls dindi,
• espasmes porcs, vedells,
• faringitis • Biomassa.
• fatiga mental • Cartró de parets.
• gastritis • Coberta del terra per horts.
• gota • Cobertes de cases.
• grip • Filtres de destil·leries.
• herpes zòster • Furfural (a partir del segonet) per
• hiperlipidèmia fabricar niló, lubricants, butadiè,
• hipertensió adhesius de resina fenòlics, cobertes
• hipotensió arterial de cautxú.
• hipotiroïdisme • Matalassos.
• infeccions urinàries (palla) • Paper.
• insomni UE • Polpa de cel·lulosa.
• laringitis • Pols (midó) antial·lèrgica per recobrir
• llet escassa per dins guants de làtex i/o
• malalties de l’estómac, melsa, fetge, condons
pulmons • Repel·lent d’escarbats del
• memòria que falla (FLO verda) cogombres.
• menopausa • Xampús i gels de bany.
• ment poc alerta (FLO verda) Curiosament el gel de bany amb
• neuràlgia civada és suau i respecta molt la
• obesitat pell que posa bé, però pot llevar-hi
• osteoporosis (palla) taques que altres sabons normals
• Parkinson no poden (a la vegada que espatllen
• pell encetada (segonet) la pell o la superfície que sigui).
El beta-glucà 1-6 (per exemple, del segonet de Civada) és poc soluble. Els beta-glucans
són immunoestimulants en sentit ampli. També ajuden a baixar els nivells de colesterol.
Als grans o llavors es troben els beta-glucans 1-4, que abaixen el colesterol, però tenen
pocs efectes sobre la immunitat. Consumir més de 3 grams de beta-glucans de civada al
dia redueix els nivells de colesterol total i de colesterol-LDL a raó de l’1.3-1.8% per cada
gram. La reducció major té lloc en persones amb alts nivells de colesterol previs a la
prova, mentre que els menors tenen lloc en persones amb nivells normals de colesterol.
La fibra de civada no afecte, en canvi, el nivell de colesterol-HDL o de triglicèrids. El
consum de beta-glucans de la civada atenua la pujada de glucosa després dels àpats i
abaixa el nivell d’insulina. Com més solubles estiguin disponibles els beta-glucans ja
sigui per la cocció o per la formació de gelatina aquosa, més eficàcia tenen, almenys en
persones amb diabetis del tipus 2.
La rhamnosil-iso-wertisina protegeix la planta de les micosi. I la O-metil-apigenina-C-

deoxi-he`xosid-O-hexòsid la protegeix dels nematodes com Heterodera, Pratylenchus.
L’avenantramida-2c incrementa la producció de NO i inhibeix la proliferació de les

cèl·lules de la musculatura llisa dels vasos sanguinis. Les avenanatramides en general
són antiinflamatòries, antioxidants i en especial poden fer remetre malalties de la pell
com la dermatitis atòpica, dermatitis de contacte, picors, cremades per insolació,
erupcions per medicació i altres dermatitis. Les avenantramides atenuen la producció de
citokines inflamatòries i de molècules adhesives, reduint l’adhesió dels monòcits a les
cèl·lules endotelials. També inhibeixen la proliferació d’algunes línies cel·lulars de càncer
de còlon sense afectar a les cèl·lules sanes de la mucosa. I augmenten la capacitat
antioxidant de les cèl·lules sanes i tenen efecte antihistamínic.
Els flavonoides de la civada poden protegir la pell dels raigs ultraviolats A.
A la pell l’efecte antiinflamatori de la civada es palesa per una inhibició de la fosfolipasa

A2 i per una inhibició del NF-kappaB i de la producció de IL-8. L’efecte contra la picor es
palesa per una inhibició de la inflamació neurogènica, i una baixada de la producció de
neuropèptids per part de les fibres C. L’efecte antioxidant es palesa per la inhibició de la
LOX i de la beta-oxidació dels àcids grassos, per la quelació de ions metàl·lics i per
neutralitzar els radicals lliures a través de la donació d’àtoms d’Hidrogen per part dels
fenols (carronyaires de radicals lliures). I l’efecte antifúngic es constata per la presència
del gen Pc-2 que li confereix resistència a Puccinia coronate entre altres fongs.
L’avenacina inhibeix, per exemple:

• Candida albicans
• Ceratostomella ulmi
• Mycobacterium tuberculosis
• Neurospora crassa
• Ophiobolus graminis
• Saccharomyces pastorianus
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CIVADA
• 1-[(9 Z), (12 Z)-octadecadienoïl]-2- • 7-O-metoxi-vitexina-O-rhamno-

[(15R)-{9Z), (12Z)- octadecadienoïl- glucòisd GER
oxi}-(9Z), (12Z)-octadecadienoïl]-3- • 26-desgluco-avenacòsids
(alfa-D-galactopiranosil-1,6-beta-D- • 29-iso-fucosterol
galactopiranosil)-glicerol • àcid 1,3,4-pentan-tricarboxílix-
• 1-nonanol trimetil-èster SEG
• 1-O-cafeoïl-2-O-feruloïl-3-O-(26’-O- • àcid 3’-hidroxi-avenalúmic
cafeoïl)-n-hexacosanoïl-D-glicerol • àcid 4-hidroxi-benzoic
• 1-O-cafeoïl-2-O-feruloïl-3-O-(28’-O- • àcid 26-O-cafeoïl-26-hidroxi-n-
cafeoïl)-n-octacosanoïl-D-glicerol hexacosanoic
• 1-O-cafeoïl-26-O-feruloïl-n- • àcid 26-O-feruloïl-26-hidroxi-n-
hexacosan-1,26-diol hexacosanoic
• 1-O-cafeoïl-28-feruloïl-n-ovtacosan- • àcid 26-O-cafeoïl-28-hidroxi-n-
1,28-diol octacosanoic
• 1-O-cafeoïl-n-hexacosan-1-ol • àcid acètic
• 1-O-feruloïl-n-hexacosan-1,26-diol • àcid aconític
• 1-O-cafeoïl-n-octacosan-1-ol • àcid alfa-ceto-glutàric SEG FUL
• 1-O-feruloïl-n-hexacosan-1-ol • àcid aspàrtic
• 1-octanol • àcid avenalúmic
• 1-octèn-3-ol • àcid avènic-A REL
• 1,2-di-O-cafeoïl-3-O-(26’-O-feruloïl)- • àcid beta-hidroxi-beta-metil-glutàric
n-hexacosanoïl-D-glicerol FUL SEG
• 1,2-di-O-cafeoïl-3-O-(28’-O-feruloïl)- • àcid beta-truxínic
n-octacosanoïl-D-glicerol • àcid cafeic (i derivats)
• 1,3-amino-propil-pirrolini GER • àcid cinnàmic
• 1,26-di-O-feruloïl-n-hexacosan- • àcid cítric FUL SEG
1,26-diol • àcid delta-amino-levulínic
• 1,26-di-O-cafeoïl-n-hexacosam-1,6- • àcid diadenosín-tetrafosfòric GER
diol • àcid dihídric-haemtínic SEG
• 1,28-di-O-feruloïl-n-octacosan-1,28- • àcid ferúlic (i derivats)
diol • àcid fític
• 1,28-di-O-cafeoïl-n-octacosan-1,28- • àcid fòlic
diol • àcid folínic
• 2-carboxi-arabinitol FUL • àcid glutàmic
• 2-metil-hept-2-èn-6-ona • àcid glutàric SEG
• 2-metoxi-4-vinil-fenol • àcid indol-acètic-glucoproteîna TIJ
• 2,2,6-trimetil-ciclohexà LLA
• 3,4-dimetoxi-acetofenona FUL SEG • àcid iso-propil-tartàric SEG
• 4-hidroxi-benzaldehid • àcid linolènic
• 4-vinil-guaiacol • àcid màlic FUL SEG
• 4,5-dihidroxi-7-metoxi-8-C-glucosil- • àcid malònic FUL SEG
O-rhamnòsid FUL • àcid metoxi-màlic SEG FUL
• 5-dehidro-avenasterol LLA FUL • àcid o-cumàric
• 5-hidroxi-3’,5’-dimetoxi-glucòisd • àcid oxàlic
FUL • àcid p-cumàric
• 5-hidroxi-N-hentriacontpàn-14,16- • àcid p-hidroxi-benzoic (i derivats)
diona • àcid p-hidroxi-fenil-acètic
• 6-hidroxi-N-hentriacontan-14,16- • àcid pantotènic
diona • àcid pentan-1,3,4-tricarboxílix SEG
• 7-dehidro-avenasterol LLA FUL • àcid protocatechuic (i derivats)
• 7-hidroxi-N-hentriacontan-14,16- • àcid salicílic
diona • àcid salicílic-metil-èster
• 7-metoxi-vitexina-O-rhamnòsid FUL • àcid silícic FUL
• àcid sinàpic (i derivats)
• àcid sinapínic • bifurcosa
• àcid siríngic (i derivats) • biotina
• àcid tartàric SEG FUL • Bor 2-7 ppm
• àcid urònic • brassicasterol
• àcid vainíllic (i derivats) • butenil-iso-tio-cianat
• àcids urònics • Calci 400-4800 ppm
• acil-fosfatidil-glicerol • campestanol
• aegilopsina • campesterol
• agents tànnics • carbohidrats
• alanina • cariofil·lè
• albúmina • carotenoides:
• alfa-tocoferol ◦ alfa-carotè
• alfa-tocotrienol ◦ beta-carotè
• Alumini ◦ luteïna
• amilosa ◦ zeaxantina
• amilopectina • cel·lulosa
• antocianidines: • cistina
◦ cianidina • Clor 500-3400 ppm
◦ delfinidina • Cobalt 0.3 ppm
◦ malvidina • colamina
◦ pelargonidina • colest-7-èn-3-beta-ol FUL LLA
◦ paeonidina • colestanol FUL LLA
• apigenina • colesterol
• apigenina-6-C-glucòisd FUL • colina REL TIJ LLA
• apigenina-6-C-glucosil-arabinòsid • Coure 2-25 ppm
FUL • Crom 1-4 ppm
• apigenina-6,8-di-C-glucòsid FUL • daucosterol
• apigenina-8-C-arabinosil-hexòsid • dec-trans-2-èn-1-alç
FUL • dec-trans-2-trans-4-dièn-1-al
• apigenina-8-C-glucosil-O-rhmanòisd • delta-5-avenasterol
FUL • delta-7-avenasterol
• arginina • delta-7-estigmasterol
• avenacina A1 REL • diamino-propà GER
• avenacina B2 • dimetoxi-butil-benzè
• avenacines REL • ergotioneïna
• avenacòsid A • escopoletina
• avenacòsid B • escopolina
• avenalina (tipus de globulina) • espermidina FUL
• avenalumina I, II, III FUL • espermina FUL
• avenarina • Estany 1-6 ppm
• avenatramida-G TIJ • èster de l’àcid cafeic
• avenatramides A, B, C: 2-53 ppm [la • èster de l’àcid ferúlic
major part derivades d’àcid hidroxi- • esterols (11-50 mg/100g):
antranílic amb àcids p-cumàric, ◦ campestenol
ferúlic; cafeic] ◦ campesterol 8-10
• aveneïna GER ◦ colestenol
• avenina (tipus de prolamina) REL ◦ colesterol
LLA ◦ delta-5-avenasterol 7-32
• benzaldehid ◦ delta-7-avenasterol 2-10
• beta-carotè ◦ delta-7-avenasterol
• beta-ciclocitral ◦ delta-7-colestenol
• beta-glucans 4.4% (3.88 solubles) ◦ delta-7-estigmastenol
• beta-ionona ◦ delta-7-estigmasterol
• beta-sitosterol ◦ esteroglucòsids acetilats FUL
• beta-sitosterol-glucòsid ◦ esteroglucòsids FUL
• betaïna REL TIJ ◦ estigmasterol 3-4
◦ lofenol ◦ iso-swertisina-2-O-alfa-L-
◦ saponines esteroidees FUL rhamnòsid
◦ sitosterol 51-67 ◦ iso-swertisina-2-rhamnòsid
◦ iso-vitexina-2-O-arabinòsid
• estigma-7-èn-3-beta-ol FUL LLA ◦ luteolina-6-C-glucòsid
• estigma-7,24(28)-dièn-3-beta-ol ◦ luteolina-6-C-glucosil-arabinòsid
• estigmastadienol ◦ putrescina
• estigmastanol ◦ tricina
• estigmasterol ◦ tricina-4-O-beta-D-glucòsid
• fenil-alanina ◦ tricina-7-O-beta-D-glucòsid
• feofòrbid GER ◦ vitexina-2-rhamnòsid
• Ferro 20-300 ppm • flavonols:
• fibra insoluble ◦ fisetina
• fibra soluble ◦ galangina
• fil·loquinona ◦ kaempferol
• fitat ◦ miricetina
• fitosterols ◦ quercetina
• flavanols: • folacina
◦ catequina • formaldehid
◦ epi-catequina • Fòsfor 500-10200 ppm
◦ epi-catequina-gal·lat • fructosa
◦ epi-gal·lo-catequina • fur-2-aldehid
◦ epi-gal·lo-catequina-gal·lat • furfural
• flavanones: • galacto-arabino-xilà
◦ eriodictiol • gamma-muurolè
◦ hesperitina • geraniol-acetona
◦ naringenina • glicina
• flavo-lignans: • gluco-vainillina
• tricina-4-O-(treo-alfa-guaiacil- • glucosa
gliceril)èter [=salcolina A] • gluten
• tricina-4-O-(eritro-alfa- • graminina REL
guaiacil-gliceril)-èter • grassa o lípids 10%: esterols 0.1-
[=salcolina B] 4%; triacil-glicerols 32-85%; diacil-
• flavones: glicerols 1.8-3%; àcids grassos
◦ apigenina lliures 2-11%; glucolípids 5-17%;
◦ crisina fosfolípids 3-6 %; fosfolípids (la 1/2
◦ luteolina és lecitina) 6-26%
• flavonoides: • guanina
◦ 4,5-dihidroxi-7-metoxi-8-C- • heptan-1-al
glucosil-O-rhamnòsid • heptanal
◦ 7-metoxi-vitexina-O-rhamnòsid • hex-cis-3-èn-1-ol
◦ apigenina-6-C-glucòsid • hex-trans-3-enil-acetat
◦ apigenina-6-C-glucosil- • hexan-1-al
arabinòsid • hexanal
◦ apigenina-6,8-di-C-glucòsid • hexil-acetat
◦ apigenina-8-C-arabinosil-hexòsid • hipoxantina
◦ apigenina-8-C-rhamnosil - • histidina
glucòsid • hordeïna
◦ avenalumina-I • Iode 1.5 ppm
◦ iso-coparina • iso-escoparina FLO
◦ iso-orientina • iso-flavonoides:
◦ iso-orientina-2-O-arabinòsid ◦ daidzeïna
◦ iso-orientina-2-O-beta-D- ◦ formononetina
diglucòsid ◦ genisteïna
◦ iso-orientina-7-O-beta-D- ◦ gliciteïna
glucòsid • iso-leucina
• iso-orientina • nuatigenina
• iso-orientina-2’-O-alfa-L-arabinòsid • nuciferina
FUL • O’-rhamnosil-8-C-D-glucopiranosil-
• iso-orientina-2’’-O-arabinòsid FUL genkwanina GER
• iso-orientina-2’’-O-beta-D-diglucòsid • oct-1-èn-3-ol
FUL • oct-trans-2-èn-1-ol
• iso-orientina-2’’-O-rhamnòsid • octan-1-al
• iso-orientina-7-O-beta-D-glucòsid • octan-1-ol
TIJ • octanal
• iso-swerisina-2’’-O-rhamnòsid • oli essencial
• iso-vitexina • oli vegetal
• iso-vitexina-2’’-O-alfa-L-arabinòsid • orgotionenina
TIJ FUL • òxid de Silici
• iso-vitexina-2’’-O-rhamnòsid FUL • pectina
• iso-vitexina-O-arabinòsid GER • pentosanes SEG
• iso-wertisina-2’-O-alfa-L-rhamnòsid • Potassi 2200-8900 ppm
FUL TIJ • prolina TIJ REL
• iso-wertisina-2’-rhmanòsid FUL • propanal
• iso-wertisina-O’-rhamnòsid FUL • propionaldehid
• kestosa • proteïna
• leucina • putrescina FUL
• lignans (2 ppm): • quercetina
◦ larici-resinol • sacarosa
◦ matai-resinol • salicilats
◦ pino-resinol • saponines triterpèniques: avenacina
◦ seco-iso-larici-resinol (REL); avenacòsids A, B (FUL)
◦ siringa-resinol * • secalosa
• lignina • Seleni 0.3-1.3 ppm PLANTA
• liquenina • serina
• lisina • serina
• llimonè • Silici 36000 ppm
• lofenol • Sodi 90-1600 ppm
• luteolina-6-C-glucòsid FUL • Sofre 1500-3100 ppm
• luteolina-6-C-glucosil-arabinòsid • tirosina
FUL • tirosina 2000-14000 ppm
• luteolina-6-C-glucosil-O-arabinòisd • trans-beta-ocimà
• Magnesi 300-4000 ppm • trans-hept-2-enal
• maltosa • trans-non-2-èn-1-al
• Manganès 20-200 ppm (50 ppm de • treonina
mitjana a la civada seca) • tricina FUL
• melatonina • tricina-4’-7-di-O-beta-D-glucòsid
• metil-salicilat FLO
• metionina • tricina-4’-O-alfa-L-arabinòsid FUL
• midó FLO
• mioinositol-oxidasa TIJ • tricina-4’-O-beta-D-glucòsid FUL
• mircè • tricina-7-O-alfa-L-rhamnosil-
• Molibdè 0.7 ppm hexòsid TIJ
• mucílag • tricina-4’-O-alfa-L-arabinòsid TIJ
• N-acil-fosfatidil-etanol-amina FLO
• neo-bifurcosa • tricina-4’-O-beta-D-glucòsid TIJ
• neo-kestosa FLO
• niacina • tricina-7-O-beta-D-glucòsid FUL
• nicotinamina GER • tricina-7-O-beta-D-glucòsid FUL TIJ
• nonan-1-al • trigonel·lina
• nonan-1-ol • trimetil-glicina REL
• nonan-trans-2-trans-4-dienal • triptòfan
• vainillina insolubles 3.2% (cel·lulosa 0.6%,
• valina altres 2.6%) - MONOSACÀRIDS
• vicenina-2 FLO TIJ (DELS ANTERIORS): dels solubles:
• vitamina A FUL glucosa 87%, xilosa 4%, arabinosa
• vitamina B1 4%, galactosa +, mannosa 2%, àcids
• vitamina B2 urònics 2%; dels insolubles: glucosa
• vitamina B6 35%, xilosa 33%, arabinosa 23%,
• vitamina B8 galactosa 2%, mannosa 2%, àcids
• vitamina C urònics 4%.
• vitamina E:
◦ alfa-tocoferol15 ppm
◦ alfa-tocotrienol 56 ppm
◦ beta-tocoferol
◦ beta-tocotrienol
◦ gamma-tocoferol
• vitamina K1
• vitexina
• vitexina-2’-rhamnòsid FUL
• vitexina-2’’-O-alfa-L-rhamnòsid TIJ
• vitexina-O-glucòsid GER
• xantofil·la-epòxid
• Zinc 35-150 ppm
AMINOÀCIDS ESSENCIALS: grams

per 100 g de civada
• fenil-alanina 0.9
• histidina 0.4
• iso-leucina 0.7
• leucina 1.2
• lisina 0.7
• metionina 0.3
• treonina 0.6
• triptòfan 0.2
• valina 0.9
• AMINOÀCIDS NO ESSENCIALS:
grams per 100 g de civada
• àcid aspàrtic 1.4
• àcid glutàmic 3.7
• alanina 0.9
• arginina 1.2
• cisteïna 0.4
• glicina 0.8
• prolina 0.9
• serina 0.7
• tirosina 0.6
• POLISACÀRIDS (APART EL MIDÓ):
totals 7.7%; hidrosolubles 4.5%,
Estructura del beta-glucà de la civada amb enllaços beta 1→4; i beta 1→3.
Gra de civada: valor nutritiu per 100 g
Energia 1,628KJ (389 Kcal)
Carbohidrats 66.3 g
• fibra dietètica 11.6 g
Grassa 6.9 g
• saturada 1.21 g
• mono-insaturada 2.18 g
• poliinsaturada 2.54 g
Proteïna (80% globulina) 16.9 g
Vitamines
• tiamina (B1) 66% - 0.763 mg
• riboflavina (B2) 12% - 0.139 mg
• niacina (B3) 6% - 0.961 mg
• àcid pantotènic (B5) 27% - 1.349 mg
• vitamina B6 9% - 0.119 mg
• folat (B9) 14% - 56 μg
56 ppm alfa-tocotrienol/ 15 ppm alfa-
• vitamina E
tocoferol
Minerals
• Calci 5% - 54 mg
• Ferro 38% - 5 mg
• Magnesi 50% - 177 mg
• Manganès 233% - 4.9 mg
• Fòsfors 75%- 523 mg
• Potassi 9% - 429 mg
• Sodi 0% - 2 mg
• Zinc 42% - 4 mg
•
• beta-glucans 4g
Aglicones flavonoides del gra de civada
fenols i vies de síntesis a la civada i cereals en general
vies de síntesis de lignans a la civada
AROMA DE CIVADA CUITA
• 2-etil-3,5-dimetil-pirazina • 2,6-diemtil-pirazina
• 2-etil-5-metil-pirzina • 2,6-dimetil-piridina
• 2-metil-4-etil-tiazol • 3-etil-piridina
• 2-metil-pirazina • 3-metil-piridina
• 2-metil-piridina • 4-metil-piridina
• 2-propil-piridina • H-piridina
• 2,3-dimtil-pirazina • H-tiazol
• 2,4-dimetil-5-etil-tiazol • tetrametil-priazina
• 2,5-dimetil-pirazina
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA CIVADA
«Avena sativa (oat), a potential nutraceutical and therapeutic agent; an overview».

RAJINDER SINGH, SUBRATA DE, ASMA BELKHEIR. Critical Reviews in Food Science and
Nutrition 53 (2) (2013).
«Oats nutrition and technology». YIFANG CHU...NANCY AMES, JENNA A BELL, NICOLAS
BERDENAVE, ROBERT C BROWN, CHAD M COOK, SHAOWEI CUI, JENNIFER MITCHELL FETCH,
ROBERT FITZZSIMMONS. JUTIH FRÉGEAU-REID, ADAM FRIEDMAN, APÑEKSHA A GULVADY, BRUCE
HAMAKER, STEPHANIE JEW, MADHUVANTI KALE, PRABHAKAR KASTURI, CHOR SAN KHOO, RENÉE
KORCZAK, PENNY KRIS-ETHERTON. ALLISON KUTNER, RUI HAI LIU, JOY MAKDISI, KEVIN C MAKI,
MOHSEN MEYDANI, TIA M RAINS, CAMILLE RHYMER, JOANNE SLAVIN. JOANNE STORSLEY, SUSAN
M TOSH, MITCHELL L WISE, WEIKAI YAN. Ed. Wiley Blacwell (2014).
«Oats. Chemistry and technology». Ed. Francis H Webster & Peter J Wood... K M BEHALL,
VERNON D BURROWS, F W COLLINS, ALEXANDER A COWAN, R G FULCHER, NOËL GIRARDET,
JUDITH HALLFRISCH, RAIJA-LIISA HEINIÖ, GEORGE E INGLETT, HEIDI F KAEPPLER, ANU
KAUKOVIRTA-NORJA, PEKKA LEHTINEN, ATHOLE H MARSHALL, REBECCA MATHEWS, S S MILLER,
STEPHEN J MOLNAR, DAVID M PETERSON, KAISA POUTANEN, HOWARD W RINES, MARJATTA
SALMENKALLIO-MATTILA, SEDAT SAYAR, DAVID G STEVENSON, R STRYCHAR, NICHOLAS A TINKER,
JOHN VALENTINE, F H WEBSTER, PAMELA W WEHITE., PETER J WOOD. AACC International
(1986-2011).
https://www.manantial-salud.com/blog/79_la-avena-un-gran-reconstituyente.html
MALRUBÍ NEGRE
Ballota nigra L.
[1753, Sp. Pl. : 582] 2n=22
Làmina: JAN KOPS

BALLOTA NIGRA ssp. meridionalis
Ballota nigra ssp. nigra

NOMS POPULARS
Alemany: Schwarznessel Holandès Stinkende ballotenol

Anglès: Black horehound Hongarès: Fekete peszterce
Àrab: ‫ الفراسيون األسود‬/ ‫دانة سوداء‬ Italià: marrubio selvatico, cimiciotta
Castellà: marrubio negro comune
Català: malrubí negre, malrubí fètid Noruec: Hunderot
Eslovè: Črna lahkotnica
Estonià: Must karunõges
:
Persa/Farsi ‫التا نیگرا‬ ‫ب‬
Polonès: Mierznica czarna
Finlandès: Porro
Portuguès Balota, erva-das-lampoarinas,
Francès: Ballote fètide
erva-dos-pavios, marroio-negro
Gaèlic: Grafán dubh
Rus: Белокудренник чёрный
Gal·lès: Marddanhadlen ddu
Turc: Yalancı ısırgan
Grec: Φυτιλάκι
Txec: Měrnice černá
Hebreu: ‫גלונית מבאישה‬
Ucraïnès: М'яточник чорний
Dins les labiades el gènere Ballota es distingeix per tenir les flors la corol·la bilabiada, els
estams exerts aproximats i paral·lels sota el llavi superior de la corol·la, amb l’àpex dels
filaments estaminals no apiculat, i àpex de l’aqueni arrodonit i fulles florals com les
altres. Les plantes del gènere són herbàcies o sufruticoses perennes, amb fulles ovades
una mica dentades i hirsutes, amb la inflorescència en verticil·lastres densos, amb
bràctees similars a les fulles i bractèoles sub-linears; calze amb 10 nervis, tubular ample
hirsuts. Corol·la amb el llavi superior força dret una mica còncau, escotat i l’inferior amb
3 lòbuls, el central major i escotat, tots perpendiculars al tub. Estams 4, exerts, els
inferiors més llargs, amb anteres de teques separades obrint-se longitudinalment.
Estigma bífid de rames iguals. Núcules ovoides o trígones llises o alveolades.
Ballota nigra L. és una planta herbàcia de 40 a 80 cm d'alçària, amb rames dretes, tota
ella de color verd fosc grisós i amb olor fètida desagradable; amb fulles ovals peciolades
de làmina arrugada, aguda, crenada, poc rígida; flors sèssils en glomèruls unilaterals,
pedunculats a l’aixella de les fulles superiors; bractèoles toves, verdes, hirsutes; calze
pubescent, campanulat, amb 10 nervis sobresortints i 5 dents curtes truncades
arrodonides però bruscament mucronades, sense ser la punta espinosa; corol·la
vermellosa rosada, pubescent al llavi superior, crenada; i amb el llavi inferior amb lòbuls
obtusos. Tiges amb cantells engruixits pilosos amb pèls simples retrorsos i glàndules
esferoidals de 100 micres de diàmetre, grogues. Fulles de 1.5-11.5 × 1.1-6.4 cm, amb
pecíol de 0.3-0.5 cm. Verticil·lastres de 2.5-3 cm amb 4-48 flors. Bractèoles de 5-8 mm,
linears nombroses, ciliades, persistents, arquejades. Calze de 8.5-11 mm, regular, amb
tub cilíndric amb 10 nervis hirsuts i amb algunes glàndules esferoidals grogues i amb
tricomes glandulars; amb 5 dents de 1.5-3 mm triangulars o arrodonits amb un mucró
espinós de 0.5-1 mm de color de palla. Corol·la de 13.5-15 mm, de color crema amb
taques rosades, amb llavo superior de 4.5-5 mm de color crema, dret i una mica còncau,
fimbriat, a vegades bífid, molt hirsut per sobre amb tricomes simples i tricomes
estrellats; i llavi inferior de fins a 6 mm,amb lòbul mitjà emarginat o bilobulat i els
laterals menors. Núcules de 2-2.5 × 1-1.4 mm, ovoides, entre aplanades i trígones, llises,
brillants de color castany fosc.
Es fa a tota la península hispànica, però escasseja a Andalusia (llevat a a Granada). A

Catalunya, dispersa arreu llevat de a l’estatge alpí i subalpí. Sempre en terres remogudes
amb saó i més o menys ombrívoles.
• subsp. meridionalis (Béguinot) Béguino [=B. alba L.] [B. foetida Lam.]. És la
corrent a Catalunya.
• subsp. uncinata (Béguinot) Patzak – fulles molt peludes, dents del calze poc
diferenciats acabant en un mucró uncinat i calze amb petits tricomes glandulars i
més al marge. De ses Illes Balears i meitat SE de la península hispànica i zona
central de Portugal.
• subsp. nigra [= ruderalis Swartz in Palmstr.][=vulgaris Hoffmanns. & Link ].
Dents del calze molt desenvolupades. Es troba a Portugal i Extremadura.
Ballota nigra (sensu lato) al món, segons GBIF
PROPIETATS MEDICINALS DE BALLOTA NIGRA
• amargant (molt) • febrífuga

• analgèsica • hipoglucemiant
• antiespasmòdica • insulinogènica
• antihistamínica • rebaixa el Yang
• antihistèrica • reequilibrant nerviosa
• antioxidant • relaxant
• antireumàtica • resolutiva
• depurativa • sedant forta
• detersiva • simpaticolítica
• emmenagoga • tònica uterina
• estomacal • vermífuga
USOS MEDICINALS DE BALLOTA NIGRA
• Alternaria solani OE • cucs intestinals

• ansietat • diabetis
• ateroesclerosis • dismenorrea
• Botrytis cinerea OE • disfàgia
• Candida albicans • Enteroccous faecaliss
• colesterol elevat • Escherichia coli
• condilomes • espasmes arterials
• conjuntivitis • espasmes digestius
• convulsions • espasmes esofàgics
• febre hepàtica • nerviosisme
• febre nerviosa • neurastènia
• fòbies • Proteus mirabilis
• Fusarium OE • reumatisme
• gota • Salmonella typhi
• incontinència d’orina • Staphylococcus aureus
• insomni (+ marduix + flor de taronger) • tinnitus
• Klebsiella pneumoniae • tos ferina
• Leishmania • tos nerviosa
• mossegades de bestioles verinoses • vòmits nerviosos
• nafres ales cames
PREPARATS
• Alcoholatur (1 planta tendra/5 alcohol de 60º amb taxa alimentària): 20 gotes

para cada any d'edat del nen contra la tos ferina. Per adults 1-2 culleradetes de
cafè al dia.
• Decocció: per a rentar úlceres.
• Infusió
• Tintura: 10.15 gotes 2-3 cops al diabetis
PRINCIPIS ACTIUS DE BALLOTA NIGRA
• 1-octèn-3-ol • luteolina-7-glucosil-lactat
• 7-alfa-acetoxi-marrubiïna • luteolina-7-lactat
• 13-hidroxi-ballonigrinòlid • marrubiïna
• àcid cafeic • oli essencial part aèria:
• àcid cafeoïl-màlic ➢ (E)-cariofil·lè 5%
• àcid clorogènic ➢ (E)-beta-farnesè
• àcid (E)-cafeoïl-L-màlic ➢ (E)-beta-ionona 3.5%
• alfa-pinè ➢ (E)-fitol 57%
• alissonòsid ➢ (2E)-hex-2-enal 0.5%
• angoròsid A ➢ (2E,4E)-hepta-2,4-dienal
• apigenina ➢ (2Z)-pent-2-èn-1-ol
• arenariòsid ➢ (3Z)-hex-3-èn-1-ol 0.5%
• ballinigrina ➢ (3Z)-hex-3-enil-benzoat 0.5%
• ballotenol ➢ (3Z)-hex-3-enil-hexanoat 1%
• ballotetròsid [=3,4-dihodroxi-fenil)-2- ➢ (3Z)-hex-3-èn-1-il-(3Z)-hex-3-enoat
etil[alfa-L-arabinopiranosil-(1-->2)-alfa- ➢ 7-epi-alfa-selinè
L-rhamnopiranosil-(1-->3)]-beta-D- ➢ alfa-humulè 1.5%
apiofuranosil-(1-->6)-4-O- cafeoïl-beta-D- ➢ alfa-selinè 2%
glucopiranòsid] ➢ alfa-trans-bergamotè
• ballotinona [=7-oxo-marrubiïna] ➢ benzaldehid
• beta-pinè ➢ benzil-acohol
• cariofil·lè ➢ beta-bourbonè 0.5%
• colina ➢ beta-cariofil·lè 20%
• copaè ➢ beta-elemè 0.5%
• delta-cadinè ➢ beta-selinè 2%
• estachiosa ➢ cariofil·lè-òxid 3.5-15%
• forsitiòsid B ➢ delta-cadinè 1.5%
• germacrè D ➢ eugenol 1%
• humulè ➢ fenil-acetaldehid 1%
• lavandulifoliòsid ➢ furfural
• linalool ➢ gamma-gurjunè 0.5%
➢ germacrè D 10-18% ➢ p-vinil-guaiacol 9%
➢ hexahidro-farnesil-acetona 1% ➢ pinocarvona 4%
➢ linalool 1% ➢ trans-pinocarveol 5%
➢ oct-1-èn-3-ol 2% • orobancòsid
➢ octan-3-ol • pectina
➢ p-vinil-guaiacol • pre-leosibirina
➢ tetradecà • rafinosa
• oli essencial arrel • sacarosa
➢ 2-etil-3-fenil-propanal 4% • verbascosa
➢ borneol 7.5% • verbascòsid
➢ mirtenol 7% • vicenina I
➢ p-cimèn-8-ol 4%
ESPÈCIE SIMILAR
Ballota hirsuta Bentham [=Ballota mollissima

Bentham]. Planta llenyosa ala base, una mica
enfiladissa, làmina de la fulla de 1.5-4 cm; verticil·lastres
densos; corol·la rosada de 14-16 mm, calze amb 10 dents
poc regulars; fulles cordades sub-orbiculars. Comuna als
llocs secs i assolellats nitròfils a ses Illes Balears (Eivissa)
i a la meitat SE de la península hispànica. També a l’illa
de Còrsega. Molt rara a les muntanyes de Barcelona
(Montjuïc, Parc Güell). S’empra com analgèsica i
febrífuga; i contra refredat, mal d’estómac i dolor de la
regla.
Ballota hirsuta. Foto: ANS

GORTER
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical composition of Ballota macedonica Vandas and Ballota nigra L. ssp. foetida
(Vis.) Hayek essential oils- the chemotaxonomic approach». ALEKSANDRA S. DORDEVIC,
OLGA P. JOVANOVIC, BOJAN K, ZLATKOVIC, GORDANA S. STOJANOVIC . Chem. Biodiversity
2016 (13) 782-788.
HERBA DE SANTA BÀRBARA
Barbarea sp. pl. R. Br. in Aiton fil.
[1812, Hort. Kew., ed. 2,4 : 109] (Brassicaceae) 2n=16
Barbarea intermedia Boreau [1840, Fl. Centre Fr.,2: 48]

Barbarea verna (Miller) Ascherson [1866, Fl. Brandenb.,1: 36]
Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton fil. [1812, Hort. Kew., ed. 2,4: 109]
A Catalunya hi ha 3 espècies força similars. Es poden distingir si estan ben
desenvolupades. Barbarea vulgaris té les fulles caulinars superiors ovades una mica
lobulades. Barbarea intermedia té totes les fulles profundament dividides tenint les
inferiors 3-5 parells de segments laterals. Barbarea verna les té amb 6-10 parells.
Barbarea intermedia Barbarea verna Barbarea vulgaris
Barbarea verna. Foto: MATHIEU

MENAND
Barbarea vulgaris. Foto: LILIANE

Barbarea intermedia. Foto: ROUBAUDI
SOPHIE MIRSKI
Barbarea verna
Barbarea intermedia
NOMS POPULARS
Alemany: Barbarakraut
Anglès: Yellowrocket
Aragonès: yerba de Santa Bárbara.
Castellà: barbarea, hierba de Santa Bárbara, hierba de los carpinteros, yerba de
Santa Bárbara, yerba de los carpinteros
Català: barbàrea, herba bàrbar, herba bàrbara, herba barbera, herba de Santa
Bàrbara , herba de les ferides, herba de, herba bérbera.
Danès: Vinterkarse
Finlandès: Kanankaalit
Gallec: herba carpinteira, herba de Santa Bárbara.
Holandès: Barbarakruid
Noruec: Vinterkarslekta
Portuguès: erva carpinteira, erva-de-Santa Bárbara, erva-carpinteira, erva-dos-
carpinteiros
Suec: Gyllensläktet
Txec: Barborka
Xinès: 山芥属
Dins la família de les Crucíferes, el gènere Barbarea es distingeix per tenir el fruit
allargat, estret, almenys el triple de llarg que gruixut, amb la síliqua que s’obre en 2
valves, estigma discoide, síliqua cilíndrica, poc comprimides, llavors disposades en un sol
rengle dins de cada valva, la síliqua de secció tetragonal amb els nervi central de cada
valva molt marcat, planta no tuberculada – papil·losa, glabra, i fulles incises, lirades o
pinnatífides; i llavors sense ales.
BARBAREA INTERMEDIA: planta bisanual de gust amargant. Tija de fins a 30 cm,

erecte, triquetre. Fulles inferiors pinnatisectes, amb els lòbuls laterals oblongs-ovals.
Fulles superiors pinnatífides, amb els lòbuls laterals oblong-linears i el terminal major.
Flors petites (5 mm), amb els pètals que ultrapassen poc el calze. Raïm fructífer estret,
pedicels gruixuts, erectes. Síliqües curtes (2-3 cm), gruixudes, properes entre elles i més
o menys arrapades a l’eix, i de bec curt. La var. pyrenaica Jord. té els raïms laxos, les
síliqües separades de l’eix, i les tiges primes i divaricades.
BARBAREA VERNA: planta bisanual, de gust picant agradable, erecta, de fins a 60 cm,
de tija angulosa. Fulles basals divaricades, amb el lòbul terminal oval-oblong. Fulles
superiors pinnatífides, amb els lòbuls laterals linears, enters. Flors grans (7 mm). Sèpals
una mica més llargs que el pedicel. Raïm fructífer molt laxe, amb pedicels curts, molt
gruixuts, quasi tant com les síliqües. Síliqües de 4-6 cm de longitud, espaiades, erectes-
divaricades, amb el bec curt.
BARBAREA VULGARIS: planta bisanual o vivaç, de gust dolent. Tija de fins a 80 cm,
canaliculada. Fulles inferiors lirades, amb el lòbul terminal oval o arrodonit, i amb 2.4
parells de lòbuls laterals oblongs. Fulles superiors ovals, dentades o incises. Flors força
grans (6 mm). Pedicels igualant els sèpals, i molt més curt que les síliqües. Síliqües
erectes o una mica divaricades, de bec llarg. La var. arcuata Reich. té les síliqües joves
arquejades. La var. rivularis Martr. té els lòbuls laterals de les fulles inferiors menuts, les
flors menudes, i les síliqües arrapades a l’eix.
Es fan a marges de camins humits, vora les masies, a la muntanya mitjana.
• Barbarea internedia es fa sobre tot a la meitat Nord de la península hispànica i a

Catalunya també a la franja més septentrional. Al món es fa a Europa, Himàlaia,
muntanyes del corn africà i SE d’Austràlia.
• Barbarea verna és més abundant a la demarcació de Girona. En canvi és més rara
a la península, on es troba principalment a les serralades centrals i Sistema
Ibèric, més de a Serra Nevada. Al món es fa a més a Amèrica del Nord, prop
d’ambdues costes i es pot trobar per Amèrica del Sud i l’extrem Sud d’Àfrica, molt
escadussera.
• Barbarea vulgaris és fa a la Serralada Transversal catalana i al Pre-Pirineu lleidatà
i en general a la meitat septentrional de la península hispànica. Al món es troba a
Europa, Àsia temperada i Amèrica del Nord.
ESOTERISME
A les masies se li té devoció ja que hom creu que protegeix dels llamps. D’aquí li ve el
nom de Santa Bàrbara, protectora també dels llamps, tot i que un llamp va matar qui la
va acusar per condemnar-la a mort.
Hom pot considerar les tres espècies pràcticament equivalents a l’hora de calibrar-ne les
virtuts medicinals, si bé pel sabor, Barbarea verna seria la millor.
• anticancerígenes • detersives
• antiinflamatòries • diürètiques
• aperitives • hepàtiques
• depuratives • vulneràries
USOS MEDICINALS
• anorèxia • fatiga primaveral

• cabell debilitat • febre
• càlculs a les vies urinàries • fetge congestionat
• càncer • gota
• edemes • nafres
• escorbut • talls
PRINCIPIS ACTIUS
(Barbarea verna)
• 2-fenil-etil-glucosinolat (= gluco-nasturtiïna)(=fenetil-iso-tio-cianat)
• àcid erúcic
• fibra (àcid urònic + glucosa + arabinosa + galactosa)
(Barbarea vulgaris)
• glucobarbarina
MARGARIDOIA
Bellis perennisL.
[1753, Sp. Pl. 2: 886] 2n = 18
Làmina: JACOB STURM, 1796 BELLIS PERENNIS

Bellis perennis. Cultivar "Robella". Foto: JEBULON
Bellis perennis. Foto: ENRICO BLASUTTO
Bellis perennis. Cultivar 'Flore pleno'

Bellis perennis. Foto: FRANK VINCENTZ
Bellis perennis. Làmina de it.wikipedia.org

Bellis perennis de jardí. Foto: ANDRÉ KARWATH
Bellis perennis
Bellis sylvestris
NOMS POPULARS
Alemany: Gänseblümchen/ Massliebchen/ Angerbleamerl / Augenblümchen /

Ausdauerndes gänseblümchen / Gemeines massliebchen /
Himmelsblume / Maiblume / Marienblümchen / Massliebchen /
Mehrjähriges gänseblümchen / Mondscheinblume / Mümmeli /
Regenblume / Tausendschön / Tausendschönchen
Anglès: lawn daisy
Àrab: ‫بليس معمر‬
Armeni: Մարգարտածաղիկ բազմամյա
Castellà: bellorita, maya, chiribita, dormilona, pascueta, margarita menor, vellorita.
María, agamarza, amagarza, bella margarita, bellis menor, chiriva, chirivas,
chirivita, chirivitas, flor de Alejandría, galana, gamarza, gamazón, gramaza,
gramazón, hierba del buenaliento, magarza, margarida, margarita,
margarita común, margarita de prados, margarita menor, margarita
silvestre, margaritas, margaritas de prado, margaritina, marzas, maya,
maya borracha, maya colorada, mayas, mogigato, pascueta, primavera de
prados, rosa, rosa blanca, vellorito, velorita, vichaya, viroleta, yerba de las
perlas, yerba-margarita.
Català: margaridoia
Croata: Красуљак/ Бела рада / Белка / Красулјак / Тратинцица
Eslovac: Sedmokráska obyčajná
Eslovè: Marjetica navadna / Navadna marjetica
Estonià: Harilik kirikakar
Finlandès: Kaunokainen/ Monivuotinen kaunokainen / Nurmikaunokainen
Francès: petite marguerite, paquerette vivace
Gaèlic: Nóinín
Galès: Llygad y dydd/ Briallu'r dydd / Swynfri / Yswynfri
Gallec: belorita, ben me quer, biloreta, bilorita, bonina, manzanilla, margarida,
margarita, parramina, ponmerendas, primachorro, velorita, vilorita.
Grec: Μαργαρίτα/ Αρκοσιηρατούιν / Βελλίς η πολυετής / Λευκανθές το πολυετές
Hebreu: ‫שנתית‬-‫חיננית רב‬
Holandès: Madeliefje
Islandès: Fagurfifill
Italià: pratolina, margheritina dei prati
Japonès: ヒナギク/ デージー
Norueg: Tusenfryd
Persa/Farsi: ‫مینای چمنی‬
Polonès: Stokrotka pospolita/ Margarytka / Stokrotka łąkowa / Stokrotka trwała
Portuguès: Margarida/ Bela-margarida / Bonina / Mãe-de-família / Margarida-
comum / Margarida-inglesa / Margarida-menor / Margarida-rasteira /
Margarida-vulgar / Margaridas / Margaridinha / Margarita / Rapazinho /
Rapazinhos / Sempre-viva
Rus: Маргаритка многолетняя
Suec: Tusenköna
Turc: Koyungözü/ Çayırpapatyası / Koyungözüotu
Txec: Sedmikráska chudobka
Ucraïnès: Стокротки багаторічні/ Маргаритка багаторічна
Vasc/Euskera: basabitxilore, bichilora, bitxilorea, butxa, mitxolote, mitxoloti, ostaika,
ostaisea, ostaiska, petxilote, pitxoleta.
Xinès: 雛菊/ 雏菊
És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa
del terra, i una tija florífera poc rígida, amb un capítol, de 2 cm o m´s, de flors, les la
perifèria ligulades (5.5-8.5 × 0.3-0-8 mm), blanques per dalt i rosades per sota, en un sol
rengle. Les flors centrals, tubuloses són groguenques, de 1.5-2 mm. L'involucre té les
peces lanceolades pubescents, en dos rengles, i arriben a la meitat de la longitud de les
lígules perifèriques El receptacle és nu, cònic. Aquenis (1-1.5 × 0.5-1 mm) obovals,
comprimits, sense costelles ni plomall, només amb un voraviu sobresortint obtús. El
limbe oboblong està estretit sobtadament en pecíol. La tija pot arribar a 15 cm, és
pubescent, simple, nua, sense fulletes ni bràctees. Les fulles (10-60 × 4-20 mm) al final
són glabres, somerament crenades, uninervades.
Dins la gran família de les compostes, el gènere pertany a la subfamília de les
corimbíferes, amb flors tubuloses al centre i ligulades a la perifèria dels capítols, i sense
làtex a les tiges o fulles. Ja dins la subfamília, el gènere pertany a la tribu de les Asterae.
ja que les rames de l’estil de les flors hermafrodites són curtes i deltoides. I dins la tribu,
el gènere es distingeix per tenir les lígules no filiformes, les flors no totalment grogues i
l’aqueni sense vil·là o plomall.
MALURES: La planta es pot infestar amb el fong ascomicet blanquinós Golovinomyces

cichoracearum. O pels basidiomicets Puccinia distincta i Puccinia lagenophora. També pep
Potyvirus PPV (plum pox virus).
CULTIVARS: ‘Robella’, ‘Habanero Red’, ‘Flore pleno’.
VARIETATS SILVESTRES: aspromontanum, fagetorum, hortensis, hybrida, margaitaefolia,

meridionalis, peloritana, strobilum.
ESPÈCIE SIMILAR: Bellis sylvestris té les bràctees de l'involucre acabades en punta

aguda i no rodona, les fulles progressivament estretides i amb 3 nervis (i no amb un de
sol), de fins a 20 cm (i no només fins a 6 cm) i no abruptament, i floreix a la tardor (i no
ala primavera). A més es fa a terra baixa i muntanya mitjana però no arriba a l’estatge
subalpí, i es fa en terrenys secs.
Bellis perennis és planta de muntanya mitjana, de marges de camps i prats força humits.
Resisteix bé la sega, per la qual cosa s’ha sembrat a la gespa de parcs.
BELLIS PERENNIS al món, segons GBIF
LITERATURA I ESOTERISME
«Margarida» deriva del grec i significa «perla». Una bona traducció del passatge del Nou
Testament (Mateu 7:6) hauria de posar «no doneu als gossos les coses santes, ni tireu les
margarides als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-
vos»». La llegenda assegura que la margaridoies varen crear-se a partir de les llàgrimes
de Maria Magdalena al no trobar Jesús a la tomba. També diuen que el tint rosat de
l’àpex de la corona de les flors es deu al petó que la Mare de Déu els hi va fer quan un
rabadà les hi va regalar com ofrena al Nen Jesús. O que es varen tenyir de vermell al
tocar la sang que queia d’una petita ferida de Jesús que es fa fer amb una espina. La
Mare de Déu li n’havia collit per consolar-lo. Diuen que les margarides mai es troben als
horts, i la raó és que el déu dels horts i la vegetació, Vertumnus, un dia va voler violar a
la nimfa abans de casar-s’hi. Ella era una de les Bèlides, filles de Danao, una dríada dels
arbres. Però ella va aconseguir fugir i anar a parar a indrets menys freqüentats,
allunyant-se dels violadors. Per això la flor s’ha associat a l’amor pur i infantil. I si algun
nen pren la planta cada dia, mai deixarà de ser nen. I si una nena du una bosseta amb
la planta penjada del coll, això la protegirà de ser violada. Una altra llegenda mitològica
explica que la reina Alceste es va convertir, al morir per amor al seu marit, Admeto, en
aquesta flor quan va ser rescatada per Hèrcules dels inferns. I encara una tercera versió
apòcrifa explica que Maria Magdalena, que plorava molt la mort de Jesús, anava
sembrant els marges d’aquesta flor ja que les llàgrimes al caure a terra es transformaven
en margarides. A Irlanda creuen que les ànimes del nens des del cel van escampant
aquestes flors pels prats perquè ens recordem d’ells. La margaridoia simbolitza, en el
llenguatge de les flors, la dependència afectiva.
COMESTIBLES
Les fulles es poden menjar crues barrejades a l’amanida. Tenen un primer gust com
d’avellana i de pebre i un segon sabor una mica acre. Es poden deixar fermentar com si
fos xucrut, per barrejar-les amb crema de llet i fer una salsa per acompanyar l’arròs o el
peix. També es poden cuinar fent-ne una sopa típica de Sicília i de la Toscana. Les flors
es poden posar dins entrepans, cocs, sopes, estofats, o adobar-les en vinagre per menjar-
les com si fossin tàperes. Quan són ja molt obertes són més amargants. També flors i
fulles es poden macerar en vi per donar-li un toc medicinal.
• abortiva • estomacal
• analgèsica • expectorant
• antiequimòtica • ferides
• antiespasmòdica • hemostàtica
• antihemorràgica • hepàtica
• antiinflamatòria • laxant
• antitumoral (p.p. saponòsids) • mucolítica
• antitussiva • oftàlmica
• astringent • pectoral
• cicatritzant • resolutiva
• comestible • sedant
• cordial • sudorífica
• depurativa • tònica
• digestiva • vulnerària (el suc ja emprat pels
• diürètica soldats romans)
• emol·lient
USOS MEDICINALS
• abscessos • bloqueig de l’element fusta (MTX)

• acne • bronquitis asmàtica
• acne rosaci • bufeta del fel inflamada
• afonia • butllofes
• Alzheimer • càlculs biliars
• amenorrea • Candida albicans
• anorèxia • càncer tub digestiu HSC-2, HSC-4,
• aprimament MKN-45
• arterioesclerosis • cansament mental
• artritis • catarro
• asma • còlics
• astènia • conjuntivitis
• contusions (flors de ple l’estiu) • insomni
• cremades • mal de cap
• Cryptococcus sp. • mal de coll
• dermatitis • mareig
• diabetis tipus 2 • masegades (homeopatia
• diarrea • mastitis
• dismenorrea • nafres
• dolors • nòduls calcificats
• èczema REL • ossos trencats / esquerdats
• edemes • osteoporosis
• enterocolitis • poagre
• escorbut REL • post-part (homeopatia CH6)
• espasmes • psoriasis
• estrenyiment • purgacions (gonorrea)
• estrès • raquitisme
• febre • refredats
• ferides (sense deixar cicatriu !) • reuma
• furóncols • ronyons debilitats
• gastritis • torçades (homeopatia)
• gota • tos
• Graphium ulmi • traumatismes
• hematèmesis (vòmit de sang) • tumors
• hematúria (sang a l’orina) • tumors de mama
• hemorràgies • úlceres lentes de curar
• hepatitis • varius
• hipertensió • vasos sanguinis fràgils
• indigestió
PRINCIPIS ACTIUS DE BELLIS PERENNIS
• àcid asterogènic • glucòsids mono-desmosídics i bi-

• àcid cafeic (i derivats) desmosídics de l’àcid poligalàcic
• àcid clorogènic • glucuronosil-transferasa
• àcid deca-4,6-diín-1,10-dioic • inulina
• àcid deca-4,6-diïnoic • iso-rhamnetina-3-O-beta-D-
• àcid fumàric galactopiranòsid
• àcid tànnic • iso-rhamnetina 3-O-bet6a-D-(6’’-
• amargants acetil)-galactopiranòsid
• antocianòsids • kaempferol-3-O-beta-D-
• antoxantina glucopiranòsid
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid • metil deca-4,6-diïnoat
• apigenina-7-O-beta-D-glucurònid • mucílag
• apigenina-7-O-glucopiranòsid • oli essencial: poliacetilens
• apigenina-glucòsids • perennisaponina A-O
• apigetrina • perennisòsids I, II
• asterbatanòsid D • quercitrina
• bayogenina • resina
• bel·lidiòsid A • saponina
• bel·lisaponina BS5-BS9 • saponòsids:
• bernardiòsid B2 • àcid 3 O-alfa-L-rhmanopiranosil-
• beta-sitosterol 2-beta,3-beta,16-alfa,23-
• deca-4,6-diín, tetrahidroxi-olean-12-èn-oic-28-
• dimetil octa-3,5-diín-1,8-dioat O-beta-D-xilopiranosil (1–4)-
• flavonoides alfa-L-rhamnopiranosil (1--2)-
beta-D-fucopiranòsid
• àcid 3-O-beta-D-glucopiranòsids rhamnopiranosil(1----2)-[beta-D-
de 2 beta,3 beta,16 alfa- glucopiranosil(1----6) ]- beta-D-
trihidroxi-olean-12-èn-28-oic-28- glucopiranòsid
alpha-L- rhamnopiranosil(1---- • àcid 3-O-alfa-L-rhamnopiranosil-
2)-[beta-D-glucopiranosil(1----6)]- 2 beta,3 beta,23-trihidroxi-olean-
beta-D- glucopiranòsid 12-ène-28-oic-28-O-beta-D-
• àcid 2 beta,3 beta,23-trihidroxi- glucopiranosil(1----2)-[beta-D-
olean-12-èn-28-oic-28-O-beta-D- glucopiranosil(1----6)]- beta-D-
xilopiranosil (1----2)-[beta-D- glucopiranòsid
glucopiranosil (1----6)]- beta-D- • perennisòsids I-XIX
glucopiranòsid
• àcid 2 beta,3 beta,23-trihidroxi- • tanins
olean-12-èn-28-oic-28-O-alfa-L- • tint
bayogenina. Fórmula SMILE segons FOREADE
EFECTES FISIOLÒGICS DE BELLIS PERENNIS
Alguns components de l’oli essencial (àcid deca-4,6-diïnoic; àcid deca-4,6-diín-1,10-dioic)

tenen activitat antimicrobiana contra Gram-positius i Gram-negatius.
Les saponines triterpèniquess acetilades (perennisòsids I-VII) de les flors, així com les
saponines (perennisòsids I i II) fan abaixar els nivells de triglicèrids sèrics.
Els extractes de la planta, que contenen àcid clorogènic, glucòsids de l’apigenina i

quercitrina, indueixen la translocació del GLU4 in vitro. In vivo també, en embrions de
pollastre, redueixen els nivells de glucosa en sang.
Uns quants principis actius de la planta promouen la síntesis de col·lagen. Entre ells: els
perennisòsids I, II, VII, IX, XI, XVIII; l'asterbatanòsid D; el bernardisiòsid B2; i les
bel·lisaponines BS5 i BS9. La promouen a 3-30 microM, sense cap efecte citotòxic.
REMOLATXA SUCRERA
Beta vulgaris L. convar.
‘Altissima’
HISTÒRIA I CULTIU
El segle IV a.C. es coneixia a Pèrsia. El segle XV es coneixia a Europa. NAPOLEÓ va

impulsar el seu cultiu a França per substituir el sucre de canya que els països aliats de
la Gran Bretanya produïen. Actualment (2018) els països que més en produeixen són
Rússia (42 milions de tones), França (39.5), Estats Units (24), Alemanya (27), Turquia
(19), Polònia (14.5), Ucraïna (14), la Xina (14), i Egipte (11). La producció mundial
s’estima en uns 275 milions de tones anuals. Es dedica majoritàriament a l’obtenció de
sucre blanc. Es netegen les arrels, es tallen a tires, es posen en aigua calenta, i s’hi
afegeix hidròxid càlcic perquè cristal·litzin les impureses i perquè la glucosa i la fructosa
passin a àcids carboxílics estables. Després, s’hi passa un corrent de bombolles de CO 2
perquè precipiti el carbonat càlcic. Després es corregeix el pH i, per evaporació, es va
concentrant fins a obtenir un xarop amb un 60% de sacarosa. Al final es deixa
cristal·litzar.
La remolatxa també s’empra per a elaborar vodka, rom o altres licors. El xarop es fa
servir a la cuina alemanya. De la remolatxa també se’n pot extreure uridina, medicament
antidepressiu, i la betaïna (contra la dispèpsia). I es pot fer servir per fer biocombustible
(bio-butanol).
BLEDA
Beta vulgaris L.. [1753, Sp. Pl. : 222]

NOMS POPULARS
Alemany: Mangold/Rübe/Beta-rübe / Gemeine rübe / Randen / Rote beete / Rote

bete / Roten rüben / Runkelrübe / Wilde runkelrübe / Zucker rüben
Anglès: Beet/(Chard/Beetroot / Beets / Common beet / Foliage beet / Root beet /
Sea beet / Seakale beet / Spinach beet / Sugar beet / Swiss chard
Àrab: ‫السلق الشائع‬/‫شمندر‬/‫سلق‬
Castellà: Acelga/
Català: Bleda-rave/Beta-rave / Bleda / Bleda borda / Bleda boscana / Bleda
marítima / Bleda obscura / Bleda vermella / Bledera /
Danès: Almindelig bede/Bladbede/Foder-bede/Bede / Rødbede
Eslovac: Repa obyčajná
Eslovè: Navadna pesa/Krmna pesa / Pesa navadna / Sorta
Estonià: Randpeet
Finlandès: Juurikas
Francès: Betterave/Bette vulgaire/Bette commune / Betterave commune / Blette
Gal·lès: Betysen
Grec: Παντζάρι/Σέσκουλο/Βέτη η κοινή η σισλα / Ζαχαρότευτλα / Λάπαθο /
Λάχανο
Hebreu: ‫סלק מצוי‬/‫סלק עלים‬/‫סלק‬
Holandès: Biet/Snijbiet/Biet s.l.
Hongarès: Mangold/Cékla / Cukorrépa / Fehérrépa / Közönséges répa / Salátarépa /
Termesztett répa
Islandès: Beðja
Italià: Barbabietola/Bietola/Barba / Bietola comune
Japonès: ビート/フダンソウ
Kurd: Silk/Silq
Nepalès: चुकन्दर/ Chukandar
Noruec: Bladbete/Bete / Sølvbete
Persa/Farsi: ‫چغندر‬
Polonès: Burak liściowy/Burak zwyczajny/Boćwina / Burak
Portuguès: Acelga/Beterraba / Beterraba branca / Beterraba-açucareira / Beterraba-
forrageira / Beterraba-sacarina / Celga
Rus: Мангольд/Свёкла обыкновенная/Свёкла листовая / Свекла
обыкновенная / Свекла обыкновенная разн.листовая
Serbi: Блитва/Цвекла/ Blitva/Cvekla
Suec: Beta/Mangold
Turc: Pancar/Pazı/Pancarı
Txec: Mangold/Červená / Cukrovka / Krmná řepa / Řepa botvina / Řepa burák /
Řepa obecná
Ucraïnès: Буряк столовий/Буряк звичайний
Xinès: 甜菜/莙薘菜/厚皮菜
La bleda és planta anual (o bisanual) que pot créixer fins a 1 m o una mica més d’alçària.
És tota ella glabra. La rel és dura i cilíndrica. La tija quan s’espiga és robusta, molt
angulosa, dreta, amb branques dretes, afilades. Les fulles basals són molt majors que les
caulinars, ovals, de base cordada, de punta obtusa, amb pecíols blancs com la tija i els
nervis més marcats. Les fulles són toves, i més quan es tallen i s’exposen al sol. Les
fulles caulinars són menudes, romboidals o lanceolades. La flor té 2 estigmes ovals. El
periant té els lòbuls aplicats sobre el fruit, força petit, de menys de 3 mm. Té a més de la
varietat típica unes quantes esmentades més amunt.
Dins la família de les Salsolàcies, el gènere Beta es distingeix per tenir les fulles grans,
de més de 5 mm d’amplada, una mica carnoses, toves, força planes, peciolades, les flors
bisexuades totes similars, periant fructífer amb el tub al final endurit i soldat amb la
base del fruit. Estams inserits sobre un disc carnós que uneix el periant amb l’ovari.
Dins les Monoclamídies, la família de les Quenopodiàcies es distingeix per ser (algunes)
plantes herbàcies, no aquàtiques, amb ovari súper, flors sense calicle, no agrupades en
capítols, fulles (sense estípules i sense beines) alternes, periant herbaci una mica
carnós, al final endurit, estams 2 (5), estils o estigmes 2 (5).
GRUP DE BETA VULGARIS
• subsp. cicla (L.) Schübler & Martens [1834, Fl. Würtemb. : 206] (bleda)
• subsp. esculenta Coutinho [1913, Fl. Portug. : 185] = subsp. vulgaris
• subsp. macrocarpa (Guss.) Thell. [1912, Mém. Soc. Hist. Nat. Cherbourg, , 38 :
190] = B. macrocarpa
• subsp. maritima (L.) Arcangeli [1882, Comp. Fl. Ital. : 593] 2n = 18
• subsp. perennis (L.) Aellen in Hegi [1960, Illustr. Fl. Mitteleur., ed. 2, 3 (1-2): 554]
= subsp. maritima
• subsp. vulgaris 2n = 18 (varietats cultivades)

◦ convar. Altissima (remolatxa de sucre)
◦ convar. Conditiva (remolatxa roja de cuina)
◦ convar. Crassa (remolatxa de farratge)
◦ var. cicla L. [1753, Sp. Pl. : 222) = subsp. cicla
◦ var. marcosii O. Bolòs & Vigo [1974, Butll. Inst. Catalana Hist. Nat.,
38 : 88] = subsp. maritima
◦ var. perennis L. [1753, Sp. Pl. : 222] = subsp. maritima
Beta vulgaris es cultiva a bona part del món en climes temperats. Es troba també com a
subespontània i sovint amb menys malalties i amb fulles més gruixudes, si bé menors,
que les plantes cultivades.
Les espècies properes en general només es troben en terrenys ruderals salins.
Beta patellaris, amb fulles grans triangulars a la inflorescència, es troba a Mallorca i

València.
Beta macrocarpa, amb inflorescència amb fulles menors, i fruit de 8 mm, es fa a

Alacant.
Beta vulgaris ssp. maritima, amb inflorescència amb fulles inconspícues, rel prima
però dura, i fascicles de 1-2 flors, es fa a Catalunya, València, Illes Balears i terres
lleidatanes àrides.
Beta vulgaris al món, segons GBIF
VIRTUTS MEDICINALS DE LA BLEDA
• antireumàtica • preventiva d’osteoporosis
• colagoga • refrescant
• depurativa hepàtica i renal • sudorífica
• diürètica •
• emol·lient
USOS MEDICINALS
• abscessos SUC UE • infeccions urinàries

• anèmia • indigestions
• artritis • leucèmia
• asma • lumbago
• bilis espessa • mal de cap
• càlculs de pulmó urinaris • mal de queixal
• càncer • mala circulació capil·lar
• colitis • masegades
• cremades SUC UE • obesitat
• dismenorrea • otitis (SUC bullit) UE
• èczemes • refredat
• esplenomegàlia • restrenyiment
• fibromes uterins • reuma
• furóncols SUC UE • tuberculosis
• hemorroides SUC UE UI • tumors (SUC bullit) UE
• hepatitis • úlcera al turmell
• hipoglucèmia • úlceres a les cames
USOS CULINARIS
És típic bullir-les amb patates i ceba i menjar-ho per sopar com un bon plat de verdura.
També es poden sofregir amb all picadet, ben retallades en bocins. Les penques o pecíols
blancs es poden arrebossar i fregir. Es pot fer una crema si es tritura tot ben fi. O amb
les fulles molt tendres es pot fer una amanida, per exemple, acompanyant-les de bocins
de taronja, poma i ametlles. També poden acompanyar uns ous deixatats amb tomàquet,
ceba, formatge de cabra, sal i pebre, menta de les faves, avellanes, ametlles, sèsam,
comí, celiandre. O es pot fer una truita de bledes amb carbassa. O omplir una pasta de
fulla amb bledes, espinacs i mozzarella per fer una mena de cóc. També es poden
barrejar amb carn picada a l’hora de fer mandonguilles.
POSSIBLE TOXICITAT
Si les fulles tenen el fong paràsit Chrysosporium aleshores poden ser cancerígenes. No
convenen als diabètics perquè fan pujar la glucèmia. Per evitar que produeixin càlculs
urinaris més val bullir-les i llençar la primera aigua i seguir bullint-les amb una segona
ja deslliurada dels oxalats.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid azetidina-2-carboxílic • iso-leucina

• àcid betalànic • leucina
• àcid vulpínic • Magnesi
• arginina • malonil-awobanina
• beta-carotè • Manganès
• beta-cianina • precatorina
• betaïna • sacarosa
• colina • sacarosa
• coniferina • saponines
• Ferro • Silici
• fitosterol • sufruticòsid A
• Fluor • tirosina
• Fòsfor • vainillina
• galactinol • vitamina A
• glutamina • vulgaxantina I
• glutatió • xantina
• inosina • Zinc
BLEDES
Carbohidrats 4.13 g
• Sucres 1.1 g
• Fibra alimentària 2.1 g
Grasses 0.08 g
Proteïnes 1.88 g
Aigua 92.65 g
• beta-carotè 3652 μg (34%)
vitamina B6 0.085 mg (7%)
vitamina C 18 mg (30%)
vitamina K 327.3 μg (312%)
Calci 58 mg (6%)
Ferro 2.26 mg (18%)
Magnesi 86 mg (23%)
Fòsfor 33 mg (5%)
Potassi 549 mg (12%)
Sodi 179 mg (12%)
Zinc 0.33 mg (3%)
MÉS INFORMACIÓ
https://www.recetasgratis.net/Acelgas-busqCate-1.html
REMOLATXA VERMELLA
Beta vulgaris L. . [1753, Sp. Pl. : 222]
convar. ‘Conditiva’
NOMS POPULARS
Alemany: rote Beete

Anglès: red beet
Castellà: remolacha roja, betabel, betarraga, beterraga, beterrada
Francès: betterave rouge
Rus: Красная свекла
Ucraïnès: Червоний буряк
VIRTUTS MEDICINALS
• anticancerígena • immunoestimulant
• antioxidant • potencia la resistència física
• colagoga • protectora de l’ADN
• depurativa • refrescant
• diürètica d’àcid úric i de sals • rejovenidora
• estomacal • remineralitzant
• hepàtica • vasodilatadora
USOS MEDICINALS
• anèmia per hemorràgies • cansament

• arterioesclerosis • colesterol alt
• càncer de pulmó • depressió nerviosa
• febre • obesitat
• ferides • osteoporosis
• grip • restrenyiment
• hemorroides • retenció de líquids
• hipertensió • ronquera
• indigestions • sida (ènemes)
• mala circulació • tuberculosis
• malària • vista debilitada
USOS CULINARIS
• Borx; crema de verdures a base de rel de remolatxa roja poc cuita, Heracleum
sphondyllium, col, pastanaga, ceba, patata, tomàquet, anet, rel de julivert o de
xirivia; i opcionalment carn i o peix i o ossos. Els ossos caldria bullir-los sis hores,
i la carn dues hores. Però en acabat es retiren. Se n’aprofita el brou. La carn
(vedella, pollastre, xai) es torna a afegir 15 minuts abans a la cocció final. Enlloc
de carn s’hi pot posar bolets com ara ceps. Com a verdures també s’hi pot posar
fesols, pomes petites àcides, naps, api, carbassó, pebrots, nap-i-col. La verdura es
talla a bocins petits i es sofregeix en mantega o llard. El tomàquet s’hi afegeix al
final. Els fesols es bullen a part. La remolatxa es mulla amb suc de llimona o
vinagre després de mig cuites al forn. Les patates si la col es bullen dins el caldo
durant uns 15 minuts abans d’afegir-hi les altres verdures. Es pot servir
acompanyat de pa torrat i de crema àcida, a part.
• E162
• Rel cuita presentada en bocins als «hors d’oeuvre»
• Rel liofilitzada en pols
• Suc
Borx ucraïnià. Foto: RUBASHKYN

PRINCIPIS ACTIUS
• Estany 0.8-2.8 ppm

• 3-hidroxi-tiramna • Estronci 16-70 ppm
• acetamida • fenil-alanina
• adenina • Ferro 5-165 ppm
• àcid adípic • fibra
• àcid alfa-linolènic • fitat
• àcid beta-indol-acètic • fitosterols
• àcid cítric • flavonoides
• àcid D-alfa-oxi-glutàric • folats
• àcid dioxi-malònic • formaldehid
• àcid esteàric • Fòsfor 260-45580 ppm
• àcid glioxílic • GABA
• àcid glutàmic • galactosa
• àcid glutàric • glicina
• àcid hidro-cafeic • gluco-cerebròsid
• àcid homo-gentísic • glucosa
• àcid L-azetidina-2-carboxílic • guanina
• àcid linoleic • guanosina
• àcid malònic • hetero-xantina
• àcid melilòtic • hexosans
• àcid oleanòlic-3-O-beta-D- • hipoxantina
glucopiranòsid • histidina
• àcid oleic • invertasa
• àcid oxàlic • iso-betabiba
• àcid oxicitrònic • iso-leucina
• àcid p-hidroxi-benzoic • L-arabinosa
• àcid palmític • leucina
• àcid pantotènic 1.5-12 ppm • lisina
• àcid salicílic • Liti 0.4-0.6 ppm
• àcid tartàric • Magnesi 130-4200 ppm
• àcids grassos poliinsaturats • Manganès 3-90 ppm
• àcids grassos saturats • Mercuri 0.015 ppm
• alanina • Molibdè 20 ppm
• alfa-espinasteril-glucòsid • niacina 2-32 ppm
• alfa-tocoferol • Níquel 2.5 ppm
• al·lantoïna • octacosan-1-ol
• Alumini 1-420 ppm • ornitina
• arginina • pentosanes
• Arsènic 0.01-0.08 ppm • Plom 0.01-3.5 ppm
• Bari 17-70 ppm • Potassi 3000-50000 ppm
• beta-carotè • pre-betanina
• beta-sitosterol • prolina
• betaïna • proto-porfirina
• betanidina • rafanol
betanina • rafinosa
• Bor 1-80 ppm • Rubidi 1-32 ppm
• Brom 2-16 ppm • sacarosa
• Cadmi 0.01-0.3 ppm • salicilats
• Calci 120-4200 ppm • saponines
• cistina • Seleni 0.002 ppm
• Cobalt 0.001-0.4 ppm • serina
• coniferina • Silici 1-83 ppm
• Coure 0.6-17 ppm • Sodi 590-6700 ppm
• eskatol • Sofre 130-2000 ppm
• Titani 0.5-10 ppm • vitamina B1 0.1-2.4 ppm
• treonina • vitamina B2 0.2-4 ppm
• triptòfan • vitamina B6 0.5-3.5 ppm
• vainillina • vitamina C 50-860 ppm
• valina • Zinc 3-70 ppm
Valor nutricional per cada 100 g de remolatxa vermella

Carbohidrats 9.56 g
• Sucres 6.76 g
Grasses 0.17 g
Proteïnes 1.61 g
Aigua 87.58 g
vitamina C 4.9 mg (8%)
Calci 16 mg (2%)
Ferro 0.80 mg (6%)
Magnesi 23 mg (6%)
Fòsfor 40 mg (6%)
Potassi 325 mg (7%)
Sodi 78 mg (5%)
Zinc 0.35 mg (4%)
POSSIBLE TOXICITAT
No convé gaire als diabètics ni als afectats per nefritis, cistitis o que tinguin càlculs a les
vies urinàries.
REMOLATXA FARRATGERA
Beta vulgaris L. [1753, Sp. Pl. : 222]
convar. ‘Crassa’
CULTIU
https://youtu.be/DLJQTQBd_Cs
ÚS AGRARI
És una planta bianual que s’adapta a terrenys rústics fins i tot amb salinitat. Se sembra
a uns 50 cm de distància. El rendiment pot arribar a 22 tones de matèria seca/Ha. Les
vaques la pasturen directament, per franges. Mengen tan les fulles (riques en proteïnes)
com la rel (rica en hidrats de carboni i sucres). Així poden augmentar de pes uns 900 g
cada dia, ja siguin vaques de carn o de llet. Es conrea molt a Nova Zelanda i a
l’Argentina.
BETONICA OFFICINALIS L.
[1753, Sp. Pl. : 573]
[=Stachys officinalis (L.) Trévisan [1842, Prosp. Fl.
Euganea: 26] subsp. officinalis] 2n = 16
NOMS POPULARS
• Alemany: Heil- ziest/ Betonie / Betonienziest / Betonika / Echte betonie /

Echter ziest / Flohblume / Gebräuchliche betonie / Gemeine betonie
/ Gemeiner ziest / Gewöhnliche betonie / Heil-batunge /
Pfaffenblume / Rote betonie / Zahnkraut / Zehrkraut / Ziest / Zist
• Anglès: Purple betony/ Betony / Bidney / Bishop's wort / Bishopswort /
Common hedge-nettle / Hedge nettle / Red betony / Spiked betony /
Wild hop / Wood / Wood betony / Woundwort
• Àrab: ‫سنبله‌ای آفیسینالیس‬
• Aragonès: betrónica, betónica.
• Bable: ortiga buena.
• Basc/Euskera: betuna, othondo, othondoko, otonbedarr, otonbelarr, otondo,
otondo-belar, otondo-belarra, sasibedarr, sobe, sugeri, sugeria,
sugueria.
• Castellà: albutrónica, beltrónica, betonica, betrónica, betónica, betónicao,
bretoña, bretónica, salima fina, salvia, savia, selima fina, vetónica.
• Català: betònica, bretónica, bretónica de la grossa, brotònica, brutònica,
sàlvia, sàuvia, vetònica.
• Danès: Læge-betonie/ Betonie/ Lægegaltetand
• Eslovè: Betonika lekárska
• Finès: Rohtopähkämö
• Francès: Epiaire officinale/ Betoine officinale / Betonie / Épiaire officinal /
Épiare à feuilles minces
• Gaèlic: Lus beatha
• Gal·lès: Cribau san ffraid/ Cribau st.ffraid / Danhogen / Dwyfog / Llys
dwyfog / Meddyges lwyd
• Gallec: bertonia, betónica, bretonia, bretoña, bretónica, britonia, cestro, cha-
da-europa, erva-sacra, salva, salva-da-catalunha, sarxa, vertonia,
xarxa.
• Holandès: Betonie/ Bosandoorn
• Hongarès: Bakfű/ Orvosi bakfű / Orvosi tisztesfű
• Islandès: Hulduljós
• Italià: betonica comune
• Japonès: かっこうちょろぎ
• Noruec: Legebetonie/ Legesvinerot / Betonie
• Polonès: Bukwica zwyczajna /Bukwica lekarska / Czyściec lekarski
• Portuguès: Betônica/ betonicão, bretonia, bretoña, bretónica, burtónica,
butónica, cestro, cha-da-europa, erva-sacra, salva, salva-da-
Catalunha, sarxa, xarxa.
• Rus: Буквица лекарственная
• Suec: Humlesyska / Läkebetonika / Humlesuga
• Ucraïnès: Буквиця лікарська
• Xec: Bukvice lékařská
• Xinès: 药水苏
Planta vivaç, herbàcia, de fulles ovals, oposades, crenades, dentades. Les superiors
sèssils, les inferiors peciolades. Herba normalment de 20 cm d’alçada (8-80), amb
rizoma, i tiges simples dretes, amb pocs pèls sedosos llargs. Tiges de secció
quadrangular, amb nusos engruixits, que neixen lateralment de la roseta de fulles
basals. Fulles ovals (4-28 × 1.3-4.5 cm) de base cordiforme, crenades amb dents
arrodonides, amb nervi central molt marcat, essent les basals majors, amb dents més
triangulars i antrorses, i amb pecíol molt llarg, i les mitjanes o superiors menors i sèssils
o gairebé. Totes amb la cara adaxial d’un verd molt fosc i brillant, i reticulada. El pecíol
pot anar des de 1.5 cm a 17.5, segons la fulla sigui apical o basal. Inflorescències
espiciformes amb verticils força densos o una mica separats, amb bràctees basals
foliàcies estretes d3e 0.9-4.3 × 0.2-1.6 cm. Bractèoles de 3.8-13 × 0.8-4.2 mm., amb
punta espinosa, amb alguns pèls ramificats a la cara abaxial. Calze de 5-12 mm, regular,
tubular, amb punts glandulars, i amb flocs de pèls a les comissures (que són
arrodonides), i amb 5 dents de 1.5-4 mm, estretes, a vegades espinoses. Corol·la de 9-17
mm, bilabiada, amb pèls glandulosos esferoidals, i amb llavi superior còncau i l’inferior
trilobulat, de color rosat. Tub una mica corbat. Estams exerts. Núcula de 2.5-3.5 x 1-1.5
mm, el·lipsoidal, una mica aplanades, de color marró.
Tricomes peltats i capitats a Betonica officinalis (fulles i inflorescències).

[CLAUDIA GIULIANI et al. ― més informació: 2]
El gènere Betonica es diferencia del gènere Stachys per les cel·les de les anteres, que són
paral·leles en Betonica i oposades per l’àpex a Stachys. Però, amb tot, la tendència recent
és a enquibir ambdós en un sol gènere: Stachys. Aleshores, dins aquest gènere l’espècie
es distingiria per tenir les bractèoles de la inflorescència (espiciforme) tan llargues com el
tub del calze, i la corol·la rosada (rarament blanca), amb el llavi superior enter i el tub
exsert.
MALURES: la planta pot ser atacada per Phoma strasseri.
HÀBITAT i DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
És molt comuna a les clarianes amb prats grassos de pinedes de Pinus sylvestris i menys
comuna a les de Pinus uncinata i a prats ja una mica alpins (fins a 2100 m snm) sobre
sòls poc calcaris. Absent de les planures de Lleida i Tarragona, i l’Empordà, però present
amb més o menys quantitat a la resta de terreny muntanyós de Catalunya. Es fa a
Europa. Al Sud de la península hispànica es fa més grossa (var. algeriense). A les serres
de Cazorla i Nevada les plantes tenen indument glandulós groc a la inflorescència i pèls
ramificats a sota les bractèoles.
Betonica officinalis al món, segons GBIF

HISTÒRIA
Els romans l’empraven sobre tot contra malalties del fetge, però també com a panacea.
ANTONI MUSA, metge de l’emperador CÈSAR AUGUST, (segle I a.C.) assegurava que la planta
prevé malalties epidèmiques, malalties contagioses del fetge, i que protegeix dels efectes
nocius de la bruixeria. Que ajuda quan l’estómac està dèbil, i no pot digerir la carn, i
origina eructes agres, i això ja sigui la planta tendra, la rel, les flors, en caldo, beguda o
acompanyant la carn, o feta en conserva, xarop, aigua, pols, electuari. Que ajuda contra
la icterícia, epilèpsia, paràlisi, convulsions, tendinitis, gota, hidropesia, mal de cap,
deliris. Que la pols amb mel va bé contra la tos, refredats, asma, flegmes fines dels
pulmons (tuberculosis). Amb hidromel i poliol és bona contra febres periòdiques i també
la pèrdua de visió per problemes circulatoris. El vi cuit amb la planta elimina les cucs
intestinals, desbloqueja el fetge i la melsa, calma els dolors punxents als costats i a
l’esquena, el mal de ventre i els còlics. Barrejat amb mel aquest vi purga el ventre, ajuda
a fer venir la regla a les dones i agilitza el part. Ajuda a alliberar la bufeta i els ronyons
de càlculs (pedres). El vi cuit amb la planta en gargarismes calma el mal de queixal.
Actua contra el verí se serps, gossos rabiosos, en ús extern i intern. Pels que es troben
cansats del viatge, presa amb vinagre i mel els refresca. Atura les hemorràgies del nas,
boca, pulmons, estómac. I actua com a resolutiva en hèrnies i masegades. El suc de la
planta aplicat a les úlceres externes o internes, fins i tot les verdes, les tanca de seguida.
També ajunta ossos, tendons, o venes quan s’han fraccionat. També fa alliberar la carn
d’estelles o punxes que s’hi hagin clavat. Actua com a resolutiva en úlceres inveterades i
en fístules i abscessos, i més encara si s’hi afegeix una mica de sal i greix de porc. Els
bafs dirigits amb un embut a l’orella alleugen el dolor a l’oïda. També el suc de la planta
posat dins l’orella cura la inflamació. La rel és desagradable a l’estómac i de mal gust,
mentre que les fulles i les flors conforten i són de bon gust.
Segons PLINI EL VELL (segle I) el nom li ve dels «vetons», poble centreeuropeu que vivia
entre els rius Duero i Tajo.
DIOSCÒRIDES (segle I) la descrivia com a herba dreta, de tiges de secció quadrada, d’un
colze d’alçada, i am fulles tendres semblants a les del roure, amb contorn crenat, més
llargues a la base de la planta, i amb olor agradable. Les arrels begudes amb hidromel
expulsen les flegmes. Una dracma (4 g) de fulles begudes en aigua o hidromel va bé
contra espasmes, carn-esqueixats, afeccions de la matriu, sufocacions relacionades amb
la matriu. El vi preparat amb la planta (3 dracmes) va bé contra les picades d’animals
verinosos, i també en lloc de begut, es pot aplicar per fora en emplastre la planta tendra.
Una dracma beguda amb vi va bé contra l’enverinament. És purgant i diürètica. Cura la
epilèpsia i la bogeria, beguda en aigua. I beguda en vinagre, o mel, cura el fetge i la
melsa. Ajuda a fer la digestió si es beu, dissolta amb mel cuita. Contra afeccions de
l’estómac cal mastegar-la i en acabat beure una mica de vi rebaixat. Contra la ciàtica,
cistitis o afeccions renals, beguda en aigua. Contra l'hematèmesi, 2 g amb vi, llet i aigua.
Contra la hidropesia, amb febre, 8 g amb hidromel. Contra la icterícia i per provocar la
regla, 4 g amb vi. Com a purgant, 16 g amb hidromel. Contra la caquèxia, amb mel. Si
les fulles no són recent collides, cal conservar-les un cop seques en vasos de terrissa.
Per a ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVI) la planta és calenta i seca en primer grau, amargant,
litotríptica, i reconforta el cervell atacat pel fred.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), la planta és regida per Júpiter i pel signe d’Àries.
A Astúries s’engalanaven les fonts la Nit de Sant Joan amb aquestes flors.
LITERATURA
A Itàlia diuen « ven el teu abric i compra betònica». A Espanya també diuen d’algú molt
virtuós: «Té tantes virtuts com la betònica».
PROPIETATS MEDICINALS (BETONICA OFFICINALIS)
 abortiva  emmenagoga
 analgèsica  estomacal
 antiespasmòdica  esternutatòria
 antihelmíntica  expectorant
 antihemorràgica  fumable (substituta del tabac)
 antiinflamatòria  fungicida: OE contra Candida
 antisèptica albicans, Aspergillus niger.
 antisudorífica  laxant
 aperitiva (maceració)  mucolítica
 astringent  purgant
 bronquial  relaxant
 carminativa  sedant
 colerètica  tònica
 condiment  vomitiva (concentrada)
 depurativa  vulnerària
 diürètica
USOS/APLICACIONS
 abscessos  fístules
 amenorrea  galindons (un cop
 ansietat erosionats)
 asma  gangrena
 borratxera (preventiu)  gasos
 bronquitis  gingivitis
 càlculs biliars, renals  gota
 cansament per viatjar  grip
 caquèxia en nens  hematèmesis
 carn-esqueixats  hemoptisis
 cataractes  hemorràgies (estómac,
 ciàtica matriu, nas, pulmons)
 cistitis  hepatitis
 còlics  hèrnies
 congestió hepàtica  hidropesia
 conjuntivitis  hipertensió
 convulsions  histèria
 cucs intestinals  icterícia
 debilitat nerviosa  indigestions
 deliris  mal d’orella
 depressió  mal de cap
 diarrea  mal de coll
 dislocacions  mal de queixal
 dispèpsia  mala circulació
 edemes sanguínia
 epilèpsia  malsons
 escorbut  mareig
 espasmes  masegades
 esplenomegàlia  memòria debilitada
 estomatitis  metrorràgia
 febre  migranyes
 ferides que no acaben de cicatritzar  miodesòpsies
 mossegades de gossos  reuma
 mossegades de serps  sinusitis
 nafres  sufocacions
 nàusees  suors
 neuràlgies  talls
 neurastènia  taquicàrdia
 otitis  tendinitis
 paràlisi  tos
 part lent  tripanosomiasis
 periodontitis  tuberculosis
 picors  úlceres persistents
 pirosis (coragre)  úlceres varicoses
 poagre  urticària (irritació per
 psicosis contacte amb ortigues)
 pulmonia  varius
 punxes clavades  vertigen
VETERINÀRIA
Problemes cardíacs dels animals de companyia
PRINCIPIS ACTIUS DE LA PLANTA (BETONICA OFFICINALIS)
• acetil-harpagòsid • fenil-alanina
• acetòsid • Ferro
• acetòsid-isòmer • forsythòsid B
• àcid 4-cafeoïl-quínic • glicina
• àcid ascòrbic • glicòsids diterpènics REL
• àcid aspàrtic • glicòsids fenil-etanoides
• àcid cafeic • histidina
• àcid clorogènic • iso-leucina
• àcid glutàmic • leucina
• àcid iso-clorogènic • leucosceptòsid B
• àcid neo-clorogènic • lisina
• àcid p-cumàric • Magnesi
• àcid rosmarínic • Manganès
• àcid tànnic • metionina
• alanina • niacina
• alcaloides (betonicina, estachydrina, • oli essencial
trigonel·lina, turicina) • Potassi
• amargs • proteïnes
• apigenina • reptòsid
• aquil·leïna • saponines
• arginina • Seleni
• beta-carotè • Sílice
• betaïna • Sodi
• betonicòlid (diterpè) REL • tanins
• betonicòsids A-F REL • tanins
• Calci • tirosina
• campneòsids II • treonina
• cisteïna • valina
• Cobalt • vitamina B1
• colina • vitamina b2
• Crom • Zinc
• escutel·larina-7-O-beta-D-glucòsid
OLI ESSENCIAL
Al de la fulla hi ha almenys 54 components; al de la flor 56 i al de la rel 17. Els

monoterpens hidrocarburs es reparteixen un 12% a les fulles, 26% a les flors i a les
arrels. Els monoterpens oxigenats es reparteixen un 6 % a les fulles, 2% a les flors i 7% a
les arrels. Els sesquiterpens hidrocarburs es reparteixen un 67% a les fulles,, 60% a les
flors, 64% a les arrels. Els sesquiterpens oxigenats es reparteixen un 14% a les fulles,
12% a les flors i 2.5 % a les arrels. Al de la rel hi domina el nonà. El de les fulles hi ha
alfa-pinè; 1-octèn-3-ol; beta-burbonè; (E)-cariofil·lè; germacrè D. Al de les inflorescències
hi ha alfa-pinè; (E)-cariofil·lè; trans-beta-farnesè. Hi ha més alfa-pinè i (E)-cariofil·lè a
les inflorescències que a les fulles. Els principals components de la fracció volàtil de les
fulles són: (E)-cariofil·lè (20.1%), (E)-nerolidol (14.3%), cariofil·lè-òxid (6.1%), gamma-
cadinè (5.7%). A la fracció volàtil de les flors hi dominen: cariofil·lè-òxid (16.5%), (E)-
nerolidol (15.4%), humulè epòxid II (9.2%), alfa-pinè (7.0%).
• (E)-cariofil·lè 2% FLORS, REL • cis-Z-alfa-bisabolè-epòxid

• (S)-cis-verbenol • delta-amorfè REL
• 1-octèn-3-ol REL • delta-cadinè REL
• 1,5,5,8-tetrametil-12-oxa-biciclo • delta-cubebè
(9,10)-dodeca-3,7-diè REL • delta-elemè
• 1,6-dimetil-4-(1-metil-etil))-naftalè • epi-alfa-muurolol
• 7-epi-alfa-selinè • espatulenol
• àcid palmític • eudemsan-4(15)7-diè-1beta-ol
• alfa-amorfè REL • eudesma-4(14),11-diè REL
• alfa-cadinaol • farnesil acetona C
• alfa-cadinè • gamma-selinè REL
• alfa-camfolenal • gamma-terpinè
• alfa-copaè REL • germacrè D 20%
• alfa-farnesè • germacrè D-4-ol
• alfa-humulè 7%, REL • hentriacontà
• alfa-pinè 1.74% FLORS • iso-cariofil·lè
• alfa-ylangè • linalool
• al·lo-aromadendrè • linalool propanoat
• beta-bisabolè • llimonè
• beta-burbonè • mirtenol REL
• beta-calacorè • muurola 4(14).5-seïne-cis
• beta-cariofil·lè 14% • nonà REL
• beta-copaè REL • nonacosà
• beta-cubebè • sabinè
• beta-elemè REL • salvial-4(14)-èn-1-oina
• beta-mirce • thujè
• bisabolè-òxid-alfa • thujopsè REL
• cadina-1,4-diè • trans-alfa-bergamotè
• calacorè • trans-beta-farnesè
• cariofil·lè 9-epi-E REL • valencè REL
• cariofil·lè òxid • verbenona
• cis-alfa-copaè-8-ol • vulgarol B
MÉS INFORMACIÓ
«Variability of Essential Oils of Betonica officinalis (Lamiaceae) from Different Wild

Populations in Kosovo». AVNI HAJDARIAB, BEHXHET MUSTAFA, CHLODWIG FRANZB, JOHANNES
NOVAK. Nat Prod Commun. 2011 Sep;6(9):1343-6.
«Secretory structures and essential oil composition in Stachys officinalis (L.) Trevisan
subsp. officinalis (Lamiaceae) from Italy». CLAUDIA GIULIANI, ROBERTO MARIA PELLEGRINO,
ROBERTA SELVAGGI, CORRADO TANI, BRUNO TIRILLINI, LAURA MALECI BINI. Natural Product
Research. Volume 31, 2017 - Issue 9
BEDOLL
Betula pendula Roth
[1788, Tent. Fl. Germ.,1: 405] 2n = 28
Betula pendula a la Vall de Sorteny
Betula pendula. Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM

Betula pendula
Betula pendula
Betula pubescnes. Foto: JEAN-LUC GORREMANS

Làmina: BEN RAWLENCE
NOMS POPULARS
Betula pendula Roth= verrucosa Ehrh. 2N=28 (= Betula alba auct.)
Alemany: Hänge birke

Anglès: Silver birch
Àrab: ‫قضبان فضي‬
Armeni: Կեչի ելունդավոր
Basc/Euskera: Epurqui, Turqui, Urkhi, Urqui.
Castellà: Abedul común
Català: Abedoll, Abedull, Bedoll, Bedot, Bedut, Beç.
Castellà: Abedul, Aliso Blanco, Bedul, Bienzo, Bieso, Biezo.
Gallec: Abeduzo, Bedolo, Bido, Bidoeiro, Bidouro, Bidro, Bidueiro,
Bidúo, Bídalo, Vido, Vidoeiro.
Portuguès: Abeduzo, Bedolo, Bido, Bidoeiro, Bidouro, Bidro, Bidueiro, Bidúo,
Bídalo, Vido, Vidoeiro.
Català: Bedoll
Danès: Almindelig birk / Birk / Hvidbirk / Hængebirk / Rugrenet birk /
Vorte-birk
Eslovac: Breza previsnutá
Eslovè: Navadna breza
Estonià: Arukask
Finlandès: Rauduskoivu
Francès: Bech, Biol, Bouleau, Boulard, Brel.
Francès: Bouleau verruqueux, Bouleau blanc
Gaèlic: Beith gael / Beith gheal
Gal·lès: Fedwen arian
Groenlandès: Avaalaqiakulooq
Holandès: Ruwe berk
Hongarès: Közönséges nyír
Islandès: Vörtubirki
Italià: Betulla bianca
Japonès: シラカンバ
Kurd: Darberka qûmê
Noruec: Hengjebjørk
Persa/Farsi: ‫توس نقره‌ای‬
Polonès: Brzoza brodawkowataa
Portuguès: Vidoeiro-branco
Rus: Берёза повислая
Serbi: Бела бреза/ Bela breza
Suec: Hängbjörk / Masurbjörk / Slöjdbjörk / Tårbjörk / Vårtbjörk
Turc: Adi huş
Txec: Bříza bělokorá
Ucraïnès: Береза повисла
Xinès: 垂枝桦
Betula alba L. L. [1753, Sp. Pl. : 982] = pubescens Ehrh. . [1791, Beitr. Naturk., 6 :
98] 2n=56
Alemany: Moor-birke
Alt-aragonès: Abedul, Abetoch, Albar, Albarén, Albá, Barrazera, Bedoll,
Bedull.
Anglès: Downy birch
Aragonès: Abedul, Abetoch, Abetocha, Albar, Albarrazera, Albarén, Albá,
Barrazera, Bedul, Bedut.
Gallec: Abedoeira, Abedoeiro, Abedoira, Abedugo, Abedulo, Abeduzo,
Abelo, Abidueira, Abidueiro, Abidul, Albelo, Bedoeira, Bedoeiro,
Bedolo, Bedugo, Bedul, Bedulo, Betuxo, Bideiro, Bido, Bidouro,
Bidro, Bidueira, Bidueiro , Biduero, Biduido, Bidul, Biduleiro,
Bidulo, Biduo , Bodelo, Brido, Budio, Budueira, Bídalo, Vidoeira,
Vidueiro, Vídalo.
Portuguès: Bedueiro, Bido, Bidoeiro, Bédulo, Bétula, Vido, Vidoeiro.
Armeni: Կեչի թավոտ
Basc/Euskera: Burkia, Urki , Urki Dilindari, Urki Dilindaria, Urki-
Dilindaría, Urkia, Urkía, Urrki.
Català: Abedoll, Abedul, Abedull, Beç, Bedoll, Bedoll Comú, Bedot,
Bedul, Bedut, Beç, Berosa, Besurta.
Castellà: Abedul, Abedul Blanco , Abedul Común, Abedul Péndulo,
Abedul Verrucoso, Albar , Aliso Blanco , Beduch, Bedul,
Bidueiro, Bierzo, Bieso, Biezo, Bédul, Chopa Blanca, Chopo
Silvestre.
Danès: Dun-birk
Eslovac: Breza biela
Eslovè: Puhasta breza
Estonià: Sookask
Finlandès: Hieskoivu
Francès: Bouleau pubescent
Gaèlic: Beith chlúmhach
Gal·lès: Bedwen lwyd
Groenlandès:Avaalaqiakulooq / Orpik
Holandès: Zachte berk
Hongarès: Molyhos nyír
Islandès: Ilmbjörk
Italià: Betulla pelosa, Betulla pubescente
Japonès: ヨーロッパダケカンバ
Kurd: Darberka avevekê
Noruec: Dunbjørk,Vanlig bjørk
Persa/Farsi: ‫توس کرکی‬
Polonès: Brzoza omszona
Portuguès; Bétula vido / Bétula vidoeiro
Rus: Берёза пуши́стая
Serbi: Маљава бреза/ Maljava breza
Suec: Fjällbjörk / Kärrbjörk / Lundbjörk / Glasbjörk
Turc: Tüylü huş
Txec: Bříza pýřitá
Ucraïnès: Береза пухнаста
Xinès: 毛桦
L’espècie predominant a Catalunya de bedoll és Betula pendula. El bedoll és

un arbre de fulla caduca. És de la mateixa família botànica (betulàcies) que
l’avellaner o el vern. Pot quedar-se petit o arribar als 30 m d’alçada (a
l’estranger), segons les condicions del terreny on visqui, i les podes que
pateixi. Són típiques, d’una banda, l’escorça blanca amb marques horitzontals
fosques però suaus, que deixa descamacions molt fines però grans. I, de
l’altra, la silueta dels branquillons flexibles i una mica corbats avall a les
puntes. Les fulles són verdoses, triangulars/romboidals, irregularment
serrades, de 4 a 6 cm. A vegades sembla que neixin oposades, però de fet es
disposen de forma alterna. Són coriàcies i deixen veure molt bé la nervació
pinnada. Fa inflorescències masculines i altres femenines. Els aments
masculins poden ser solitaris, en parelles o en trios. Apareixen ja abans de
brotar les fulles. Tenen escames trilobades que protegeixen, cadascuna, tres
flors. El periant està reduït a una escama còncava. Hi ha 4 estams diadelfs,
amb filaments soldats per parelles fins el mig. Anteres amb un sol
compartiment. Per altra banda, els aments femenins són solitaris i no són
llenyosos com al vern (Alnus), sinó que són tendres i al madurar es
desintegren. Les escames d’aquests aments femenins són trilobades, primes, i
protegeixen tres flors cadascuna. El fruit és una sàmara lenticular, comprimit,
amb en parell d’ales membranoses, la magnitud de les quals canvia d’una
espècie a l’altra.
Creix de forma natural en zones fredes però assolellades, sobre terreny
descalcificat o silícic. Sol fer-se a pendents molt inclinats de l’estatge muntà
superior (avets) o ja del subalpí (pi negre). Però també li agraden els replans
vora els rius d’alta muntanya.
NOTA: cal no confondre’l amb el trèmol (Populus tremula), que té les fulles
arrodonides, sense dents agudes, i l’escorça de color gris verdós.
ESPÈCIES DE BEDOLLS
Dins el gènere Betula se n’han distingit 5 subgèneres, als quals pertanyen les
espècies següents, a tall d’exemple, amb cromosomes en nombre divers:
 Betulenta: amb molt de salicilat de metil a l’escorça, i aments femenins

erectes. B. lenta (2n=28), B. allegheniensis (6n=84), B. austrosinensis
(10 n=140), B. megrelica (12n =168).
 Betulaster: amb poc salicilat de metil, i aments femenins pènduls. B.
alnoides, B. maximowiczii.
 Neurobetula: sense salicilat de metil, i amb aments femenins erectes.
B. calcicola (2n=28), B. nigra (2n=28), B. albosinensis (4n=56), B.
ermanii (4n=56), B. utilis (4n=56), B. dahurica (6n=84), B. raddeana
(6n=84), B. chinensis (8n=112).
 Betula: sense salicilat de metil, i amb aments femenins pènduls. B.
cordifolia (2n=28), B. pendula (2n=28), B. neoalaskana (2n=28), B.
mandschurica (2n=28), B. occidentalis (2n=28), B. platyphylla (2n=28),
B. celtiberica (4n=56), B. pubsecens (4n=56), B. kenaica (5n=70), B.
payrifera (6n=84).
 Chamaebetula: arbusts amb fulles arrodonides, i amb aments
femenins pènduls. B. nana (2n=28), B. minor (4n=56), B. pumila
(4n=56),
El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al
sud més rar es fa. FONT I QUER en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la
regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa i Àsia, hi ha gairebé un
centenar d’espècies similars. Les més emprades com a medicinals són unes
set espècies. Les espècies principals o més abundants són una vintena. Una
dotzena són tan rares que es consideren en perill d’extinció. A Rússia es
coneix com a “berosa”, i, almenys al Pallars Sobirà, encara hi ha toponímia
que reflecteix aquest nom. Als Pirineus d’Osca i fins a Andorra també es
coneix com a “besurta”.
Als Pirineus, Betula alba (= pubescens), força poc abundant, s’enfila una
mica més amunt que Betula pendula o també prefereix terrenys més humits,
vora els rius. A Gombrèn hi ha les dues espècies, si bé són molt escadusseres;
no formen masses. Per veure’n masses caldria anar, per exemple, a la
capçalera del Ter, on s’hi poden veure ambdues espècies. És fàcil de distingir
la primera espècie (pubescens) per la suau pilositat de les branques més fines,
que gairebé no es corben avall a les puntes, i l’absència de les petites
berrugues resinoses als branquillons més fins, ja que la segona (pendula) té
les fulles glabres, però els branquillons plens de berrugues resinoses. Això, si
és que no som davant l’híbrid, que sol fer-se entre els parentals i que s’ha
anomenat Betula x aschersoniana Hayek. També hi ha una varietat comuna
a Espanya, la var. celtiberica, caracteritzada per tenir només algunes
berrugues resiníferes als branquillons. Se’n han descrit a Espanya dues
varietats més: alba, glabrata. La primera fa les fulles més amples vora la
base, i la segona vora la meitat distal. A França han descrit tres varietats:
glabrata, glutinosa, pubescens. I a la resta del món hi ha onzena més de
varietats: alpestris, appresa, boralis, columnaris, czerepanovii, fragrans,
golitsinii, hibernifolia, litwinowii, pumila, rubra.
Per altra banda, de Betula pendula, en una franja que va des de Madrid i
Àvila fins a Granada, se’n pot trobar una subespècie que hom anomena
fontqueri (Rothm.) G. Moreno & Peinado. Es distingeix perquè té els fruits
amb les ales petites, que no sobresurten gairebé del parell d’estils. Al món,
però, hi ha una quinzena més de varietats de B. pendula: bircalensis,
carelica, crispa, dalecarlica, kamtschatica, laciniata, lapponica,
mandshurica, meridionalis, microlepis, obscura, palmeri,
parvibracteata, szechuanica, youngii. Les varietats meridinionalis i
parvibracteata es fan a Espanya.
Fa uns 5300 anys (3300 a. C.), un home, el cadàver del qual es conserva
momificat per congelació a Innsbruck, i que hom anomena Ötzi, duia dues
bossetes fetes de pela de bedoll, d’uns 15 x 20 cm. Dins una hi duia un parell
de bolets medicinals (Piptoporus betulinus, Fomes fomentarius). El primer
podria haver-lo fet servir coma remei contra els cucs intestinals i infeccions. El
segon, com a esca per fer foc, i contra hemorràgies. Dins l’altra hi duia fulles
d’Acer platanoides, que segurament embolcallaven les brases que havia de fer
servir per iniciar un foc més ràpidament que no pas amb la pedra foguera, que
també duia. A més, la peça de coure que feia de tallant de la destral, i les
puntes de les fletxes útils, estaven enganxades a l’entalla de fusta de teix amb
cola de bedoll. http://www.iceman.it/equipaggiamento/
En la mitologia clàssica, el bedoll s’associa a Venus. Dins la cultura celta, el
Bedoll té una importància cabdal. De fet, el nom científic de l’arbre ja deriva
d’un mot celta: “betua”. I la mateixa lletra B del gaèlic es pronuncia com el mot
per a l’arbre: “beth”. La mitologia irlandesa associa el bedoll a la protecció
contra el rapte de la dona de Lugh, el deu del braç llarg. Però també s’associa
a la deessa Ceridwen, la que tenia el perol de l’endevinació i la saviesa. El mes
del bedoll o “beth” seria el primer de l’any, com la lletra B és la primera de
l’alfabet celta. El beth és el mes comprès entre la vigília de Nadal i el 20 de
gener. Avinentment, el color blanc i l’inici de l’any queden també relacionats
amb el bedoll. En el saber popular celta, el bedoll s’associa també a guanys,
creixement i fertilitat. Una petita creença del folklore del poble de
Pembrokeshire (Regne Unit) és que una noia que lliuri una peça de l’arbre al
jove del que està enamorada li està simbòlicament dient que ja pot començar.
Durant la festa del Beltane (revetlla del primer de maig) es llencen rames de
bedoll al foc per avivar-lo. A més, donada la capacitat de l’arbre de colonitzar
els terrenys que han patit un incendi, se l’associa a la capacitat de
resurrecció. Un cop forma una bona massa forestal, el bedoll protegeix força la
resta del bosc del foc.
A Rússia, Suècia i Finlàndia el consideren simbòlicament l’arbre nacional. A
Rússia hi ha una tradició relacionada amb el bedoll ben curiosa. El dijous
abans de la Pasqua Granada fan una mena d’aplec per anar a tallar un bedoll
jove. Hi van tot cantant i adornats amb garlandes de flors. Un cop tallat el
bedoll, el vesteixen de dona i li posen cintes de colors. Després, mengen i
ballen a la vora l’arbre. Al final de la festa l’agafen i se l’enduen cap a una casa
del poble. Allí el dipositen en una caixa, perquè el pugui visitar qui vulgui fins
el diumenge. El diumenge el treuen de la caixa i el porten al riu per llençar-lo
a l’aigua, junt amb les garlandes que portaven. Un ritual similar, també amb
la intenció de demanar que plogui, el fan al sud d’Àustria, a Caríntia. El dia de
Sant Jordi, vesteixen un noi amb tot de rames verdes de bedolls. El noi i la
comitiva festiva van en processó pel poble al voltant d’un bedoll que han tallat
el dia abans, i han adornat amb garlandes. Al final, llencen el noi al riu.
Entre molts rituals amb el bedoll, a Rússia, a la zona de Nerechta, en fan un
altre de ben curiós també. Trien un bedoll ben alt i gros i l’engalanen el dijous
abans de la Pasqua Granada. Amb algunes rames fan una mena d’anell i, a
través de l’anell, parelles de noies es van besant. Una, al final, marxa fent
tentines i cau a terra com adormida. Una altra va a socórrer-la i també la
besa. I així donen lloc a la marxa allunyant-se del bedoll gros, tot engalanades
amb garlandes de rames de bedolls. Quan s’escau, les van llençant a l’aigua; i,
segons sigui el moviment de la garlanda, interpreten llur futur personal.
A Suècia, la nit abans del primer de maig, els joves fan una mena de processó
encapçalada per un violinista. Ells van cantant al darrere oracions per
demanar bon temps, bona collita, i benestar espiritual. Duen cadascun un
bon grapat de rames de bedoll amb fulles. I porten un cistell on els veïns els
poden posar ous i altres regals. Com a bescanvi, ells posen una rameta de
bedoll entaforada en una escletxa de la casa.
Al Canadà, els shuvap de la Colúmbia Britànica tenen un costum relacionat
amb la viduïtat. El que ha enviudat es va banyant tota la nit i després de
fregar-se el cos amb una i altra rama de bedoll les va plantant al voltant de la
cabana. Ningú s’hi pot acostar aleshores.
A Turíngia (Àustria),el quart diumenge de quaresma, alguns nens fan un ninot
amb rames de bedoll. El passegen pel poble i, al final, el llencen en un estany.
Exclamen, tot cantant, que llencen la vella mort darrere la vella casa del
pastor; i que el poder de Kroden ha quedat destruït; que ells han fet arribar ja
l’estiu.
Els noms eslaus, com ara berosa, deriven del nom del mes de març. L’arbre,
malgrat el fred, és dels primers a florir en aquelles terres nòrdiques.
En el llenguatge popular català hi ha dues expressions segurament
relacionades amb el bedoll i les tradicions celtes. Una es pronuncia “batua a
l’olla” —i s’escriu en ortografia ortodoxa “vet-ho a l’olla”—. Qui sap si ve de
l’olla de la deessa Ceridwen. És una expressió similar a la francesa “voilà”,
però potser una mica més forta. I l’altra és “beç!”, que correctament s’escriu
“ves!”, tot i que aleshores caldria pronunciar-ho amb É tancada i no amb
accent greu com en el primer cas (amb una È molt oberta). Els anglesos tenen
una frase feta per dir que algú està despullat del tot: “as bare as the birch at
Yule even”.
PARTS EMPRADES DEL BEDOLL
La pela (blanca) del tronc, o escorça més somera, és útil com a esca
(esmicolada). També serveix per a fer-hi inscripcions. O per a fabricar gots
(besulls) o recipients (carteres).
L’escorça més gruixuda s’ha emprat per a fer-ne bosses petites, gots, canoes,
canonades, peces de sostres, o per a gravar-hi lletres i fer-ne un rètol. La
segona escorça es pot triturar i afegir com a espessant a sopes, pa, o galetes.
De la segona escorça, o de tota la fusta, se’n pot fer paper o cordills. Per un
procés industrial, de la fusta de bedoll de n’extrau, a partir de la xilosa, el
sucre xilitol, que és tolerat pels diabètics i no provoca càries a les dents. Té un
poder edulcorant similar a la sacarosa.
Amb la fusta se’n fan esclops, xancles, carbó, paper o peces d’ebenisteria
(mobles i petits estris). La fusta de bedoll es deixa treballar bé. Les sabatotes
o esclops de bedoll es calcen amb ajuda d’herba dallada seca i amb mitjons de
llana gruixuts, i serveixen per a no embrutar-se mentre es camina per sobre el
fems o els residus de l’estable. De la fusta de bedoll també se’n fan mànecs
d’aixades i peces d’ebenisteria. Té una densitat de 0.5 a 0.75. També s’empra
per a fer quadernes de botes, cistelles, caixes i objectes de luxe (només nusos
de la fusta).
El carbonet de bedoll, com el de tell, es fa servir per a fer dibuix artístic. El

carbó era bo per a les fargues.
La saba que s’extreu al començar la primavera, els mesos de març o abril,

abans que les fulles es desenvolupin. Si s’esperés més, la saba resultaria
amargant. La saba que es beu és només una mica dolça, i de sabor molt suau.
Té molta fama a Rússia i a la resta de països eslaus com a depurativa. Se’n
ven per Internet o a les botigues d’articles russos vora les Rambles de
Barcelona. En una dia assolellat, després d’una petita gelada, se’n poden
llevar fins a 4 L de cada bedoll gran. Perquè el suc regalimi millor pel forat del
tronc, s’hi posa un tros de llana o de cotó fluix. També es pot posar
directament l’ampolla perquè reculli la saba que regalimi de l’extrem d’una
branca tallada i s’hi aguanti amb la branca dins el coll. Després de recollir la
saba en l’empolla, caldria tapar el forat d’extracció perquè l’arbre sobrevisqui.
D’un gran bedoll se’n poden treure fins a 200 litres de saba cada any. Les
espècies de bedoll més adients són Betula papyrifera i Betula neoalaskana. Es
pot bullir la saba i anar-la concentrant fins que agafi consistència de xarop o
melassa. Aquesta melassa s’empra per a elaborar siropwaffles, caramels,
salses, apòsits, gelats, cerveses, vins, i begudes gasoses. Calen uns 100 Litres
de saba per a obtenir 1 L de melassa. Amb la saba i mel se’n pot fer, per
fermentació, una mena de cervesa. Per cada 4 L de saba s’hi afegeix 1 L de
mel. Es remena bé i es fa bullir 1 hora (amb alguns claus d’olor i una pela de
llimona). Després, es deixa refredar i s’hi afegeix 3-4 cullerades de mare o
llevat de cervesa (“ale”). Cal anar tastant el líquid en els dies següents i, quan
tingui bon gust, embotellar-lo. Si la saba es bull fins a consistència molt i molt
espessa, al final se n’obté una mena de pega.
La matèria resinosa de les branquetes fa créixer el cabell.
La brea de la fusta s’empra com a repel·lent d’insectes, o per a combatre fongs

a la pell. S’empra també per a preparar el cuir fi, al que li dona una olor
especial. Aquesta olor de cuir de Rússia s’afegeix a alguns perfums per fer-los
més intensos i pesants.
D’olis essencials n’hi ha de dues menes. El que s’extreu de l’escorça externa

es coneix com a “cuir de Rússia”. Té una aroma pesant, agressiva. S’empra
molt en perfums que volen tenir un caire molt masculí. El que s’extreu de la
segona escorça és més fi, i s’empra com a medicinal (reuma, èczemes,
psoriasis).
Les rames tendres del bedoll s’empren per a flagel·lar-se dins la sauna
finlandesa, i activar així la circulació. O, simplement, per a fer escombres.
L’expressió amenaçadora catalana de “donar un bolet” deriva del francès
“boulette” (branqueta de bedoll). Per a banys sempre és millor emprar la
planta tendra, fins i tot l’escorça. Es posa en aigua freda amb una cullerada
bicarbonat sòdic i, quan comença a bullir l’aigua, es retira el recipient del foc i
es llença l’aigua a la banyera (sense sabó). Per prendre, a l’aigua s’hi pot afegir
també una punteta de bicarbonat per tal de alliberar més principis actius.
Amb els branquillons tendres, sense fulles, se’n fan cistells.
Les fulles i les flors s’empren com a medicinals. I se’n pot extreure un colorant
groc. Les fulles espanten les mosques i els tàvecs, en especial quan són
seques.
Somniar en un grup de bedolls significa vida pura i natural. Somniar en un

sol bedoll significa sort i felicitat personal. Enfilar-se a un bedoll significa sort
inesperada.
Preparat com a flor de BACH, el bedoll es recomana quan hi ha poca vitalitat,

però amb caràcter impulsiu.
VIRTUTS MEDICINALS DEL BEDOLL
Les espècies del grup Betulenta són les adients per a combatre els dolors
artrítics i el refredat. Així, l’oli essencial de Betula lenta (de Nord-Amèrcia)
conté fins un 98% de salicilat de metil. Aquest oli essencial es recomana
contra càlculs renals, cistitis, dolors de l’artritis, edemes limfàtics, rampes,
úlceres infectades/cel·lulitis, i anímicament contra la poca comunicació
emocional. Es pot substituir pel de Gaultheria, molt més fàcil de trobar.
El bedoll s’empra com a o contra:
 abscessos (oli essencial,  albuminúria

cataplasma fulles)  alfa-glucosidasa massa activa
 àcid úric excessiu  antibiòtic (oli essencial)
 adenitis (ganglis inflats)  antidiabètic
 aftes (escorça)  antihelmíntic
 al·lèrgies (excepte les  antiinflamatori
desencadenades pel mateix  antioxidant
arbre)  antireumàtic
 antisèptic (oli essencial)  flagel·lació a la sauna
 antivíric  fongs (oli essencial)
 aperitiu (saba)  furóncols (escorça)
 artritis reumàtica (banys)  ganglis limfàtics isquèmics
 artrosi (borrons)
 ascites  gastroprotector
 astringent  gingivitis (decocció concentrada
 ateroesclerosis de fulles)
 balsàmic (borrons)  glutatió escàs
 bronquitis (borrons)  gonorrea
 cabell dèbil  hepatoprotector
 càlculs biliars /urinaris (saba)  hidropesia
 calvície  hipertensió
 càncer  icterícia
 càncer de pàncrees  immunomodulador
 càncer de pell  inhibidor de la tirosinasa
 caspa  insomni
 catarro (fulles)  laxant suau
 cel·lulitis (cicatrius infectades)  llambric en vies de cicatrització
 ciàtica (cataplasma fulles ans nadons (saba)
calentes)  llet excessiva a les mares
 cicatritzant (escorça) (cataplasma de fulles escalfades)
 cistitis  mal de cap
 colagog  mal de panxa (fulles) (en gossos)
 colerètic  mala circulació (cf. flagel·lació)
 colesterol excessiu  obesitat
 còlics nefrítics  oligúria
 congestió hepàtica (fulles)  paràsits intestinals
 cremades (fulles)  pericarditis (fulles)
 crostes dels lactants al cap  picors
(saba)  pigues (saba)
 cucs intestinals  plètora (escorça)
 depuratiu (saba) (escorça)  poagre
 dermatitis (banys)(brea)  prostatitis
 diabetis  psoriasis (oli essencial)
 diarrea (escorça)  refrescant (saba)
 dismenorrea (dolor de la regla)  reuma (amb àcid úric) (escorça,
 diürètic (àcid úric, clorurs, urea) borrons, matalàs de fulles, sola
 èczema (oli essencial) de sabates amb pela de
 edema (per mal funcionament l’escorça)
cor i ronyons)  sarna
 Escherichia coli  sudorífic (sauna)
 escròfules (brots tendres  taques fosques a la pell
macerats en oli d’oliva UE)  tuberculosi
 fatiga primaveral  ulcera estomacal
 favus (pupes sota el cabell)  úlceres (fulles, escorça)
 febres intermitents (escorça)  uretritis
 febrífug (segona escorça)  vermífug
 ferides infectades (cataplasma  vertigen (per urèmia)
fulles)  visió borrosa (mosques virtuals)
 fetge delicat  voltadits (cataplasma fulles)
 vulnerària
DOSIFICACIÓ
Infusió d’una culleradeta d’escorça o de fulles trinxades per una tassa. Deixar
reposar 10 minuts abans de colar. Afegir un polsim de bicarbonat sòdic quan
l’aigua estigui a 40º C. Una o dues tasses al dia. Prendre entre menjars.
La infusió de 1 ½ hores de les fulles en 1,5 vegades en volum d’aigua bullint al
moment de posar-les es fa servir per mullar el cabell per donar-li més força.
Decocció de borrons en la proporció de 50 g per Litre. Afegir també bicarbonat

sòdic. Bullir 5 minuts, després de posar ja els borrons amb l’aigua freda.
Prendre entre menjars.
Decocció de l’escorça en la proporció d’una culleradeta de cafè per tassa.
Bullir 2 minuts, havent posat l’escorça ja en l’aigua freda. Prendre abans dels
menjars. O bé aplicar amarant-ne un cotó fluix.
La decocció de les fulles es pot fer concentrada, afegint 50 g de fulles a ½ L
d’aigua i fent-ho bullir fins que el líquid quedi reduït a la meitat. Això serveix
per a rentar úlceres. Però lo normal és fer-les bullir només 5 minuts, per
prendre’n l’aigua.
Suc de fulles: 1 cullerada sopera abans dels menjars. En comercialitza la casa

Schoenenberger-Salus.
PREPARATS
SANTA HILDEGARDA VON BÎNGEN recomana empra el bedoll en banys locals o

compreses quan la pell s’irrita i forma pústules.
MARIA TREBEN recomana contra la debilitat del cabell rentar-lo amb aigua de
bedoll (fulles i borrons), celidònia (tija), noguera (fulles), i ortiga. Primer caldria
deixar les herbes en maceració en aigua freda tota la nit. L’endemà arrencar el
bull i, quan l’aigua estigui prou refredada, rentar-se el cabell dues vegades.
Primer afegint-hi xampú (de Marsella). Després esbandir el cabell. I després
tornar-lo a rentar amb l’aigua de les herbes sola, i sense esbandir al final. A
part, per ajudar a eliminar les pedres de les vies urinàries recomana la
barreja a parts iguals d’agrimònia, bedoll, bossa de pastor, graülls (Ononis
spinosa, arrel).
PAUL KOURENNOF (cf. “Plantes et guérison: les secrets de la médecine russe

traditionelle”, Éd. La Table Ronde, Paris, 1971) recomana contra els dolors del
reuma el següent ungüent. Dues lliures (800 g) de mantega fresca sense sal es
barregen amb una lliura (400 g) de borrons tendres de bedoll dins un pot de
porcellana o de terrissa. Després es col·loca la barreja en un forn calent
durant 24 hores. La massa resultant es passa per un sedàs fi, i al final s’hi
afegeixen uns 6 grams de càmfora. UN cop ben barrejat tot es guarda apartat
de l’escalfor per quan calgui aplicar-lo. El mateix PAUL KOURENNOF recomana
contra en càncer en general i en particular contra el càncer d’estómac el
següent remei. Es bull 10 minuts una part de cendres de bedoll en 5 part
d’aigua, en un tupí esmaltat o de porcellana, mai metàl·lic. Un cop reposada
l’aigua, es cola i es guarda a la nevera. Se’n pren uns 50 g 3 cops al dia,
barrejada amb suc de fruita o amb llet. La dieta caldrà que exclogui la carn i
que inclogui sobre tot mató i quallades. A l’aigua de beure s’hi pot posar àcid
cítric (una culleradeta). I encara un altre remei del mateix PAUL KOURENNOF,
contra la tuberculosis és aquest. Coure 1200 g de mel de til·ler o de taronger
amb un got de gel d’Aloe vera durant 10 minuts. Per altra banda, bullir 25 g
de borrons de bedoll i 12 g de flors de til·ler en dos gots d’aigua durant 2-3
minuts. Deixar-ho refredar tot. Després barrejar-ho i afegir 100 g d’oli d’oliva.
Guardar-ho a la nevera i anar-ho barrejant de tant en tant. Cal prendre’n una
culleradeta de cafè 3 cops al dia.
AL·LÈRGIA
Algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques quan es flagel·len amb branques

de bedoll a la sauna. Altres reaccionen malament al respirar el pol·len del
bedoll. Als nens funciona força bé una mena de vacuna sublingual amb pol·len
molt diluït de bedoll. Les persones al·lèrgiques al pol·len també són propenses
a presentar reaccions al·lèrgiques al beure la saba o al prendre tisana de les
fulles.
PRINCIPIS ACTIUS AL BEDOLL
PLANTA
 àcid ascòrbic (vitamina c)  inositol
 àcid betulínic  lignans
 àcid betulorentínic  luteolina
 àcid nicotínic  miricetina
 àcid tànnic  miricetina-3-digalactòsid
 amargants  quercetina
 betulina  quercitrina
 betulinol  resina
 carotè  salicilat de metil
 catequina  saponines
 diaril-heptanoides  sesquiterpens
 fenols  sinalbina
 flavonoides  triterpenoides:
 hiperòsid betulofernanediol A, B / àcid
betuloleanòlic-acetat
FULLES
 àcid betuloretínic
 àcid clorogènic
 amargs
 avicularina 0.5% (0.3% a B. pubescens)
 betulabina
 flavonòsids 3% (més en fulles joves que en fulles velles)
 galactosil-3-miricetol 0.3% (0.2 % a B. pubescens)
 glicòsids de flavonòsids
 glucuronil-3-quercetol 0.3%
 glucòsids de kaempferol
 glucòsids de quercetina
 hiperòsid (15 mg/g en extracte hidroalcohòlic; 0.8% en fulles tendres)
• bacteris • espasmes de la • tos
• càncer musculatura • trombosis
• dermatitis llisa • virus
• diabetis • excés de calci
• dolors • fragilitat capil·lar
• envelliment • inflamacions
de la pell • refredat
 metil-pentosanes
 miricetin-3-O-galactòsid
 oli essencial (fins a 0.04 %)
 proantocianidines polimèriques (39 mg/g)
 quercitrina 0.1%
 resina
 sakuranetina Bacteris, fongs, infeccions
 saponines neutres/àcides: triterpens hemolítics de dammaran
esterificats a C3 amb malonat i amb acetat a C12.
 tanins (fins a 9%)
ESCORÇA
 àcid betulínic:
o artritis o edemes o malària
o càncer o embarassos o melanoma
o Crohn problemàtics o pancreatitis
o cucs o HIV o Plasmodium
intestinals o inflamacions o psoriasis
o dolors o leucèmia o septicèmia
 betulina (fins a 12%). [Es solubilitza millor amb octakis-[6-deoxy-6-(2-

sulfanyl ethanesulfonate)]-γ-ciclodextrin]
(en extractes fins el 90%)
• bulímia, • adenocarcinoma • poliomielitis,
• càncer de pell de mama MCF7, • pugons,
epidermoide • hiperlipidèmia, • refredat,
• càncer d’ovari, • HIV, • tumors,
• adenocarcinoma de • inflamacions, • virus,
matriu HeLa, • melanomes,
 betulòsid
 elagitanins (a les zones ferides)
 fenilb-utanoides:
o 7-{3R-[(4-hidroxifenil)-butil] beta-glucopiranosid-O-6-yl} 4-O-beta-
glucopiranosil-vanillina
o 3-beta-glucopiranosil-oxi-1-(4-hidroxi-fenil)-butanona
 glucosa (fins a 5%)
 grasses
o àcid linoleic (més a la tardor)
o beta-sitosterol (més a la tardor)
o betulaprenol-7
o campesterol
o escualè
o isoprenoides (més a la regió interna)
o triglicerols
 guaiacol
o bacteris o hipertensió o tos
o dermatitis o inflamacions o tuberculosi
o dolors o insectes
o èczemes o taquicàrdia
 lupeol
o angiogènesis o FPTasa o oxalats
o càncer massa activa o refredat
o EBV o hipertensió o reuma
(mononucleosi) o inflamacions o uretritis
o edemes o malària
 oli essencial: alpha-copaè (10-12%), germacrè D (11-18%), delta-cadinè

(11% -15%), trans alfa-bergamotè (31%), alfa-santalè (19%).[La
composició varia molt segons el continent on es criï l’arbre]
 pentosanes (sobre tot a la primavera)
 tanins (fins a 15%)
 xilana
 xilòsid de procianidina: catechin-(4α→8)-7-O-β-xilopiranosil-catechin
BORRONS
 aglicones de flavonòsids
 5-oxi-7-4’-dimetoxi-flavona
 betulol (alcohol sesquiterpènic) – lliure o esterificat amb àcid fòrmic/
àcid acètic
 oli essencial (fins a 6%)
 tanins hidrolitzables
BRANQUETES
• àcid papirifèric: protegeix dels depredadors per provocar basques
SABA
 àcid tartàric
 glucosa (2%)
MELASSA/XAROP
 sucres (65%)
 fructosa (54%)
 glucosa (45%)
 sacarosa
 galactosa
POL·LEN
• esporopol·lenina: serveix per a microencapsular quimioteràpia com ara
l’imatinib mesylate
TE DE CANÀRIES
Bidens aurea (Ait.) Sherff
[1915, Bot. Gaz., Chicago, 59: 313]
2n = 17-18 -23-24-35-72
Bidens aurea L. al jardí botànic de Gombrèn (X-2019)
SINÒNIMS DEL NOM CIENTÍFIC
• Bidens arguta Kunth • Bidens warszewicziana var. simplicifolia

• Bidens arguta var. luxurians (Willd.) DC. Regel
• Bidens aurea var. wrightii (A.Gray) Sherff • Coreopsis ambigua Nutt.
• Bidens decolorata Kunth • Coreopsis arguta Pursh
• Bidens ferulifolia (Jacq.) DC. • Coreopsis aurea Aiton
• Bidens heterophylla Ortega • Coreopsis aurea Dryand. ex Aiton
• Bidens heterophylla var. wrightii A.Gray • Coreopsis aurea var. incisa Torr. & A.Gray
• Bidens longifolia DC. • Coreopsis aurea var. leptophylla (Nutt.) Torr.
• Bidens luxurians Willd. & A.Gray
• Bidens schaffneri var. wrightii (A.Gray) • Coreopsis aurea var. subintegra Torr. &
Melchert A.Gray
• Bidens serrulata Desf. • Coreopsis coronata Walter
• Bidens tetragona (Cerv.) DC. • Coreopsis ferulifolia Jacq.
• Bidens warszewicziana Regel • Coreopsis incurva Moench
• Bidens warszewicziana var. bipinnata Regel • Coreopsis lucida Cav.
• Bidens warszewicziana var. pinnata Regel • Coreopsis luxurians (Willd.) P. Pell.
• Coreopsis nitida Cav. • Coreopsis trichosperma var. aurea (Dryand.
• Coreopsis nitida Hort. ex Aiton) Nutt.
• Coreopsis tetragona Cerv. • Diodonta aurea (Aiton) Nutt.
• Coreopsis tetragona Cerv. ex La Llave & Lex. • Diodonta aurea (Dryand. ex Aiton) Nutt.
• Coreopsis trichosperma var. aurea (Aiton) • Diodonta leptophylla Nutt.
Nutt. • Diodonta mitis Nutt.
• Kerneria ferulifolia (Jacq.) Cass.
NOMS POPULARS
Anglès: Arizona beggar-ticks, Beggarticks, Bur-Marigold.
Castellà: Acahjualillo, aceitilla amarilla, achochote, capitaneja, cempasuchilito,
girasol de la milpa, jarachina, lampotillo, perilla, té, té de perla, té de milpa,
té americano, té bravo, té bravío, té castellano, té de campo, té de cuneta, té
de fraile, té de huerta, té de huerto, té de jara, té de milpa amarillo, té de la
reina, té fino, té moro, té moruno, té normal, té negro, té sembrado, te
silvestre
Català: Te de Canàries.
Francès: Bident doré.
Gallec: bidentes, té, té americano, té chino.
Mexicà: Xiuh-elo-quílitl; Kutsumu tempahiti.
Portuguès: chá da horta.
Valencià: cànem de síquia.
J..P DE TOURNEFORT (1656-1708) li va posar aquest nom de «Bidens» degut a les 2 setes
apicals que «mosseguen» la roba per quedar-s’hi adherides. Anteriorment, P. A. MATTHIOLI
(15001-1578) havia descrit aquestes plantes dins el gènere Eupatorium.
Dins la família de les Compostes o Asteràcies, pertany a la subfamília de les Asteròidies,

per no tenir làtex i per tenir algunes flors no ligulades. Dins aquesta subfamília, pertany
a la tribu de les Coreòpisdae, que es caracteritza per tenir l’estil no engruixit i glabre sota
la bifurcació, però amb les rames apendiculades i piloses. Bidens aurea té les fulles
oposades no espinoses, bràctees involucrals nombroses, no espinoses però que no
recobreixen del tot el capítol, i amb el receptacle amb esquames; i aquenis amb arestes o
setes espinoses curtes (fàcilment adherits a la roba) (2 terminals).
És una herba vivaç, erecta, robusta (0.5-1.8 m), que forma colònies denses gràcies als
seus rizomes (de secció quadrangular) de desenvolupament força horitzontal i amb molta
vitalitat o capacitat de reviure un cop trossejats. Els rizomes són forts i flexibles i ajuden
la planta a resistir riuades, fixant-se molt bé al sòl. La planta és glabrescent. Tiges de
secció quadrangular, d’uns 8 mm de diàmetre, simples o poc ramificades, entre verdoses
i de color de cafè vermellós (a l’envellir per la base, que pot arribar a lignificar-se). Són
poc resistents o es trenquen amb facilitat. Les fulles fan (4)10-15(22) cm per 0.40-3.3 cm
d’ample. Neixen oposades, excepte les superiors a les rames amb flors. Tenen un color
verd mat fosc grisós o una mica blanquinós, sobre tot per baix i a les puntes, i poden
estar una mica arquejades cap avall. No estan dividides, excepte algunes basals 2-3 (5)
vegades pinnati-dividides i que solen ja estar seques al florir la planta. Són peciolades,
amb pecíols de fins a 4 cm, una mica alats, i, a vegades, ciliats; i amb limbe finament
dentat. Limbe acuminat a l’àpex, en tascó a la base. Els capítols (20-40 mm de diàmetre
per 7-10 mm d’alçada) són erectes i distribuïts en corimbes més o menys poblats, amb
peduncles de fins a 15 cm de longitud, i amb bràctees involucrals no foliàcies, i 5-8
lígules (estèrils) oblongues-obovades en part grogues daurades (zona proximal) i en part
blanques (zona distal), de 10-30 mm, dentades a l’àpex o sub-íntegres, però en algunes
flors reduïdes al mínim. Floretes centrals (40-60) grogues, de 4-6 mm, glabres,
pentàmeres, amb anteres de color cafè. Involucre amplament campanulat o gairebé
hemisfèric, peludet a la base, amb dues sèries de bràctees. Bràctees exteriors (5-17)
verdes almenys al marge, linears, de 3-6 mm de longitud, ciliades al marge. Bràctees
involucrals interiors entre 8 i 15, lanceolades, ovades, de 4-6 mm de longitud, de color
cafè per dins, grogues al marge, amb pèls a la punta. Receptacle pla, amb pàlees de fins
a 8 mm de longitud (tan o més llargues que els aquenis), lanceolades, acuminades, amb
marg escariós. Els aquenis fe 4-6 mm × 0.9-1.2 mm els exteriors, i 5-7 mm × 1-1.2 mm
els més interiors. També se’ls coneix com a cípseles. Són estrets, linears, una mica
aplanats, a vegades amb 3-4 angles, de color cafè molt fosc o negrós amb 2-3 arestes o
setes groguenques dirigides cap amunt (en ganxo cap avall a la punta) de 1.2-2.5 mm,
barbadetes. Els marges són glabres. Les cares laterals són una mica convexes i poden
ser glabres o una mica tuberculades. Plàntules amb cotiledons espatulats-oblanceolats
de 7-20 mm × 2-3 m. Fulles ovades-trilobades de 3-7 × 2-6 mm, glabres; pecíols 3-6 mm.
Floreix d’agost a novembre.
És originària d’Amèrica central,
entre Arizona i Guatemala, però es
troba subespontània o cultivada a
Europa, a Xile i a l’Argentina (on
pot arribar a ser invasiva a les
vinyes) i també a Austràlia i Nova
Zelanda —veure a la dreta les
zones en color morat al mapa-
mundi de «Plants of the World»—.
Prefereix una bona insolació i sòls
humits, no massa ben drenats, i
rics en matèria orgànica ben
descomposta. Resisteix gelades febles (fins a ―25 º C) però no estar coberta de neu.
Tampoc aguanta les sequeres prolongades, si bé amb humitat suficient resisteix
temperatures de fins a 50 º C. Pot viure fins a 2000 m snm. És sensible a la colonització
per oïdi. Les flors atrauen un munt d’insectes pol·linitzadors. Les llavors recent agafades
de la planta germinen bé al sòl sense cobrir-les de terra. La planta nova triga un any a
produir flors. Sui volem que arreli un tros de rizoma hem de mantenir-lo sempre en
aigua abans de plantar-lo. Un cop enterrat caldrà regar-lo generosament durant 2
setmanes. A Catalunya es fa especialment a la franja de terra baixa propera al litoral fins
a 200 m snm, però al Jardí Botànic de Gombrèn, provinent del Jardí Botànic de
l’Ampolla (Baix Ebre), sembla haver-s’hi adaptat bé. És potencialment invasora en el
sentit que no conviu amb altres espècies (excepte Arum italicum). A la península
hispànica es fa especialment vora les zones litorals i també a la conca del Tajo.
• analgèsic • antisèptic
• anticatarral • antitumoral
• antiespasmòdic • antiulcerós
• antifúngic • astringent
• antiinflamatori • carminatiu
• antioxidant • cicatritzant
• depuratiu • protector hepàtic
• digestiu • protector neuronal
• diürètic • purgant (tiges)
• estomacal • rejovenidor
• galactagog • tranquil·litzant
• immunomodulador • vasodilatador
• laxant (fulles i flors) • vulnerari
• protector estomacal (millor que
l’omeprazol)*
* Explicable almenys per un mecanisme complexe que depèn de les prostaglandines i inclou
l’estimulació del contingut de glicoproteïna a la mucosa gàstrica i la reducció dels valors de la
permeabilitat microvascular de la mucosa. També fa que hi hagi menys leucòcits infiltrats i
que es recuperi la vascularització de la zona ulcerada. L’extracte fa que es formin més
radicals SH― no proteics, protectors de la mucosa front al etanol i a la sal comuna (NaCl).
Això segons les proves amb extracte de la planta fet amb èter sobre l’estómac de rates.
L’omeprazol no evita, com sí que ho fa la Bidens aurea, que la mucosa s’aprimi per efecte de
l’etanol o la sal.
USOS MEDICINALS
• bronquitis • insolacions
• diabetis • intoxicacions per verí
• dolors musculars • mal de cap
• febre • mal de panxa
• estrenyiment (tiges) • malària (=paludisme)
• gastritis • obesitat
• hipertensió • pulmonia
• indigestions • retenció d’orina
PREPARATS
Barreja anticatarral: vi + orenga + menta de les faves + menta de burro (Mentha

rotundifolia) + Poliol (Mentha pulegium) + figues seques. Es bull i es beu amb mel i amb
una mica de mantega.
Infusió: 2-3 cullerades de flors& fulles trossejades/ 1 L d’aigua bullint. Beure’n tant com
es vulgui. Millor preparar-la amb planta fresca o assecada recentment. Té color
vermellós.
Oli: un cop mullada la planta (recent assecada) amb alcohol de boca, posar-la a sol i
serena 40 dies macerant en oli, que la cobreixi en un pot ben tapat. Serveix per a curar
ferides o talls i per prendre.
Tintura: preparada amb alcohol de 60 º en la proporció 1:10. Té efecte antibiòtic .
BARREGES
Digestiva i anticatarral: Bidens aurea + Origanum vulgare.
Mal de cap: a parts iguals en pes: summitats Bidens aurea + summitats Verbena
officinalis + fulles de Mentha piperita + fulles de taronger amarg (Citrus aurantium).
Infusió (una culleradeta de la barreja per tassa d’aigua bullint).
PRINCIPIS ACTIUS
• 1-(2-acetoxi-2-metil-propionil-oxi)-isobutirat d’eugenol [rels]
• 2’-hidroxi-4,4’-dimetoxichalcona
• àcid 1,3-O-dicafeoïl-quínic
• àcid 3-O-feruoïl-quínic
• àcid 3,4,5-tricafeoïl-quínic
• àcid cafeic
• àcid cafeic descarboxilat
• àcid clorogènic ( i derivats)
• àcid quínic
• àcid-3-cafeoïl-quínic
• alkins [part aèria]
• aurones [tiges]
• chalcones
• chlacona-4-O-metil-buteïna
• flavanones
• flavonoides: luteolina
• glucòsids
• iso-okanina
• luteolina-7-O-beta-D-glucopiranosil-(1→6)-β-D-galactopiranòsid
• luteolina-7-O-glucòsid
• luteolina-7-O-rhamnòsid
• luteolina-7-O-rutinòsid
• maritimetina-7-O-glucòsid
• okanina-4-metil-èter-3’-O-glucòsid
• quercetina-3-O-galactòsid
• rutina
• sulfuretina
• taxifolina (=dihidroquercetina)
• tetradecadiè (derivats) [part aèria]
• tricetina
• trideca-1-trans-11-dièn-3-5-9-tetraín [rels]
• tridecadiè (derivats) [part aèria]
• triterpens
ALTRES ESPÈCIES DEL GÈNERE A ESPANYA
Bidens bipinnatus L.
Bidens cernnus L.
Bidens comosus (A. Gray) Wiegand
Bidens frondosus L.
Bidens pilosus L.
Bidens subalternans DC.
Bidens tripartitus L.
MÉS INFORMACIÓ
https://www.journals.uchicago.edu/doi/pdfplus/10.1086/331555
https://bibliotecadigital.ipb.pt/bitstream/10198/18300/1/pauta-relatorio.pdf?
fbclid=IwAR0OiY4nx0F-eyT5yTCKWZ3iUQmbqBEyfotldOMJ6pi1XiACaibONoH7cF8
RUDA CABRUNA
Bituminaria bituminosa (L.) C.H.
Stirton [1981a, Bothalia, 13: 318] 2n = 20
[= Psoralea bituminosa L. [1753, Sp. Pl. : 763] ]
Fruits de Bituminaria bituminosa. Foto: PHILMARIN

NOMS POPULARS
Alemany: Asphaltklee/Harzklee / Pechklee

Anglès: Arabian pea/Pitch trefoil
Aragonès: higueruela, tefla basta, hierba negra, higueruela, yerba negra
Basc/Euskera: okatz-bedarr, okotz-bedar.
Castellà:
acejinegra, hierba cabruna, ruda de las cabras,
agelotes, hierba de la rudón,
angeleta, almorrana, tedera silvestre,
angelete, hierba de las tefla basta,
angelota, almorranas, trébol agudo,
angelota, hierba de los granos, trébol bastardo,
angelote, hierba de los trébol bituminoso,
angelotes, quemados, trébol de olor de
cabruna, hierba gitana, betún,
cecinegra, hierba negra, trébol de Sodoma,
cecinegro, higueruela, trébol del mal olor,
cejinegra, hiperuelo, trébol hediondo,
cerrinegra, ierba negra, vinajeras,
contrarruda, la pedrenca, yerba cabrera,
gilotes, pestosa, yerba cabruna,
girasol hediondo, rua, yerba del podador.
hedionda, ruda basta, yerba gitana,
hierba betunera, ruda buena, yerba negra,
hierba cabrera, ruda cabruna, yerba pestosa,
Català:
cabruja, camabruixa, rebenta,
cabrulla camabruna, ruda cabrera,
cabrulles, gira-sol de marge, ruda cabrissa,
cabruna, gira-sol, ruda cabruna,
calabruixa, herba bruna trèvol de rebenta
calabrulla, herba cabrera,
calabruna, herba cabruna
calabrunyes, herba pudent,
calambruna, herba pudenta,
calambrunes, pedrenca,
Francès: Herbe au bitume / Psoralée à odeur de bitume / Psoralée bitumeuse /

Psoralier / Trèfle bitumeux / Trèfle bitumineux
Grec: Αγριοτριφύλλι / Βρωμούσα / Βρωμόχορτο / Σίγουρδο / Χαμοσκίδι /
Ψωραλέα η ασφάλτοσμος / Ψωραλέα το ασπάλθιο
Hebreu: ‫שרעול שעיר‬
Italià: Trifoglio bitiminoso / Trifoglio bituminoso / Trifoglio odoroso
Portuguès: Erva-da-baganha / Trevo-bituminoso/trebâo, trevo betuminoso, trevo-
bituminoso (4), trévo betuminoso
Suec: Sårväppling
Ucraïnès: Псоралея смоляна
Dins la gran família de les Lleguminoses, el gènere Bituminaria (=Psoralea) es distingeix,

a més a més de per l’olor a asfalt, per tenir els estams diadelfs, les llegums no boterudes
(com amb denes de rosari) sinó planes, fulles trifoliolades, amb folíols enters, filets
estaminals cilíndrics, no dilatats, amb anteres ovoides no apiculades. Hi ha unes 105
espècies de Psoralea al món. Potser la més medicinal i estudiada sigui Psoralea corylifolia
que s’empra per exemple contra psoriasis, lepra i vitiligen. És una herba perenne de fins
a 1.5 m d’alçària, amb fulles trífides llargament peciolades, amb estípules a la base, amb
folíols el·líptics o lanceolats de fins a 8 cm, el superior peciolulat: Inflorescències axil·lars
a l’extrem de peduncles que sobresurten molt de la planta, globosos, i amb 15-25 flors
rodejades de bràctees de prop d’1 cm, aristades. Calze de 1.2-1.8 cm, amb 5 dents llargs,
2+2+1, amb nombrosos pèls setacis sobre tot sobre es nervis; amb el tub de 5-7 mm,
més curt que les dents. Dents superiors del calze de 5-8 × 1-2 mm, estretament
triangulars, planes; les laterals de 5-9 × 1-1.5 mm, de la mida de les superiors; dent
inferior de 7-11 × 1.5-3 mm, lanceolada, una mica còncava, essent la dent més llarga.
Corol·la papilionàcia, amb un taca negrosa a la quilla, de la mida del calze, de color blau
fosc o quasi blanc. Estendard de 11-18 × 4-5.5 mm, el·líptic, emarginat a l’àpex; ungla de
4-6.5 mm; ales de 10-18 × 1.7-2 mm, agudes a l’àpex,, amb ungla de 4-6.5; quilla de 8.5-
14 × 1.3-2.5 mm, amb ungla de 4.5-7 mm. Tots els estams de la mateixa longitud i tub
estaminal molt desenvolupat; anteres de 0.2-0.4 mm. Ovari densament cerós. Fruit de
fins a uns 2 cm (13-19 mm), estretit vora el cim, amb pèls rígids, acabat en un bec
arquejat ample, aplanat doble llarg que la resta del llegum (cos de 4-4.5 × 2.5-3 mm),
amb una sola llavor. Cos del fruit densament cerós, setós, amb una corona d’espícules
de 0.5-1 × 0.5 mm, generalment porpres a la punta, i 2 espícules de 2-4 × 0.2-0.5 mm,
blanques, arquejades, corniformes, al cim del ventre, i nombroses glàndules assegudes,
negroses, per tota la superfície del cos del fruit madur. Bec del fruit de 9-16 × 1.5-2.5
mm, ensiforme, en forma d’espasa curta, aplanat o una mica corbat, escabrid. Llavors de
2.5-3 × 4-5 mm.
MALURES: Phoma herbarum, Phytoplasma, virus de la clorosis de la Passiflora, viurs en

mosaic de l’alfals
Se’n reconeixen almenys dues varietats apart la típica: albomarginata (de Lanzarote, i
naturalitzada a Austràlia), crassiuscula (del cim del Teide).
Viu en terres remenades argiloses, assolellades, seques, fins uns 1300 m snm (fins a
2000 a les Canàries). A la península falta a Galícia, Astúries i el Sud de Portugal. És
planta típica de la conca mediterrània que arriba a les Canàries, on és molt coneguda i
menys pudent que a la península.
Bituminaria bituminosa al món, segons GBIF

el gènere Psoralea al món
ESOTERISME
Amulet contra al mal d’ull: ruda cabruna dins una bossa vermella amb 3 grans grossos
de sal, tres grans de blat, una boleta de vidre i la figureta de la Marededéu.
HISTÒRIA
HERÒDOT D’HELICARNÀS (segle V a.C:) la coneixia coma «triphyllon». DIOCÒRIDES (segle I) la

coneixia com a «trifolium asphaltites». DIOSCÒRIDES (segle I) escrigué que l’aigua de bullir
les llavors i les fulles van bé per mitigar les punxades dels costats degudes a inflamació
del fetge o de la melsa; també contra retenció d’orina, epilèpsia, hidropesia incipient i
malalties de la matriu. És planta que va venir la regla (emmenagoga). De la rel se’n
prenen 3 dracmes (10.5 grams) i de fulles 4 (14 grams). L’aigua de bullir les fulles
beguda amb mel millora l’estat dels que han sigut mossegats per una serp verinosa. Una
compresa de l’aigua de bullir tota la planta alleuja també el dolor de la picada de serps.
L’aigua d’una compresa no es pot aprofitar per alleujar una mossegada diferent ja que ha
absorbit el verí i aleshores el verí tornaria a passar a la sang. Contra les febres
intermitents prendre l’aigua de 3-4 fulles.
• alimentària/comestible (bestiar:vaques, • antitumoral

ovelles, conills, cabres, cavalls, mules, • antivírica
ases PLA/FLO persones) —però la llet (i • depurativa
la carn) fa mala olor degut a la planta —. • diürètica
• antibacteriana • emmenagoga/abortiva
• anticancerosa • hepatoprotectora
• anticlastogènica • hipoglucemiant
• antidiabètica • resolutiva
• antídot de verí de serp REL • sedant
• antihemorràgica FUL • tònic
• antioxidant • vulnerària
USOS MEDICINALS DE LA BITUMINARIA
• àcid úric • hiperacidesa gàstrica (una rameta sobre

• amenorrea l’orella, amés, treu la gana mentre es du)
• càncer de còlon (p.p. eribraedina C, • hipertensió
bitucarpina A) • Klebsiella pneumoniae
• colesterol alt • mal de coll
• contusions FLO (+ oli + llard) UE • mal d’estómac
• cremades (planta fregida en oli) • mala circulació
• diabetis • nafres
• diarrea • otitis /(oli)
• dolor als ossos: ruda cabruna + farigola • panxa inflada per la regla UI
+ romaní UI • picades d’abelles i altres insectes
• durícies (decocció FUL UE)
• epilèpsia • picades de serps verinoses
• Enterobacter cloacae • pielonefritis 150 g REL/L d’aigua
• Escherichia coli ! (maceració),: cura de 3 setmanes.
• espasmes • Proteus mirabilis
• febres intermitents • Pseudomonas aeruginosa
• ferides • refredat
• furóncols REL UI UE • Serratia marcescens
• grans UE • Staphylococcus aureus
• hemorràgies • talls
• hemorroides FUL (directament o com • tos
amulet) • tumors
• voltadits (+ vinagre)
FLOR DE BACH: falta d'amor patern, buit interior, tristesa, enyorança, infern dels nens
orfes i abandonats.
VETERINÀRIA
Cabres: purgant i per expulsar més de pressa les aigües del part
Gallines: paràsits i/o pesta- tisana UI
Ovelles que no rumien: tisana
El bestiar n’ha de menjar poc ja que un excés els fa pixar sang, excepte si es tracta de les
plantes de les illes Canàries, que semblen menys tòxiques.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA BITUMINARIA BITUMINOSA
• (E,E)-farnesol • (Z)-2-pentenol
• (E)-2-hexenal • (Z)-3-hexenil-acetat
• (E)-2-hexenol • (Z)-3-hexenol
• (E)-anetol • (Z)-fitol
• (E)-beta-farnesè • (Z)-gamma-cadinè
• (E)-beta-ocimè • 2-metil-hexà
• (E)-fitol • 2-metil-pentà
• (E)-gamma-cadinè • 2,3-dihidro-benzofurà
• (E)-werneria-cromè • 3-mmetil-2-butèn-1-ol
• (E)-werneria-cromè • 3-(E)-hexèn-1-ol
• (Z,E)-nepeta-lactona • 3-(metil-tio)-propanal
• (Z,Z)-9,12-octadecadièn-1-ol • 4-allil-anisol
• (Z,Z)-nepeta-lactona • 4-metiol-pentanol
• 4-metoxi-acetofenona • espatulenol
• 8-prenil-daïzeina (iso-flavonoide) • esqualè
• àcid benzoic • èster etílic de l’àcid ferúlic
• àcid linoleic • èster etílic de l’àcid vainíllic
• àcid linolènic • etil-benzoat
• àcid octadecanoic • etil-butanoat
• àcid palmític • etil-hexanoat
• àcid tetradecanoic • etil-linoleat
• alfa-bisabolol • etil-linolenat
• alfa-cadinol • etil-palmitat
• alfa-cerdè • etil-salicilat
• alfa-copaè • eudesma-4(15),7-dièn-1-beta-ol
• alfa-cubebè • eugenol
• alfa-humulè • fenil-acetaldehid
• alfa-longipimèn • fenil-etil-aclohol
• alfa-muurolè • fenol
• alfa-muurolol • flavonoides
• alfa-pinè • furan-metanol
• alfa-terpinèol • furano-cumarines (derivades del psoralè)
• alfa-ylangè • furfural
• al·lo-aromadendrè • furfuril-metil-sulfur
• angelicina (=iso-psoralè) • gamma-muurolè
• apiol • gamma-terpinè
• benzaldehid • geraniol
• benzil-alcohol • germacrè D
• bergaptè • germacrè-D-4-ol
• beta-(E)-damascenona • guaïacol
• beta-(E)-ocimè • heptà
• beta-burbonè • heptadecà
• beta-cariofil·lè • heptanal
• beta-cedrè • hexà
• beta-copaè • hexadecanol
• beta-cubebè • hexanol
• beta-elemè • hexenal
• beta-farnesè • humulè-òxid
• beta-gurjunè • indol
• beta-ionona • iso-orientina (flavona)
• beta-mircè • iso-pentil-alcohol
• biciclo-germacrè • linalool
• bitucarpina A • llimonà
• camfè • llimonè
• cariofil·lè-òxid • maltol
• cariofil·lèn-5-ol • menta-sulfur
• chalcones • meroterpenoides
• chavicol • metil-benzoat
• ciclo-dodecà • metil-chavicol
• citronel·lil-acetat • metil-hexadecanoat
• cubebol • metil-linolenat
• cumarines • metil-octadecanoat
• daïznina (iso-flavona) • n-docosà
• delta-cadinè • n-eicosà
• docosanol • n-heneicosà
• dodecanol • n-hexadecà
• drupanina • nonà
• eribraedina-C[inhibeix la topoisomerasa- • nonanal
II] • oct-1-èn-3-ol
• octà • sabinè
• octadecanol • terpenoides
• oli essencial • terpinèn-4-ol
• p-vinil-guaïacol • terpinolè
• pentanol • timol
• plicatina B • triciclè
• psoralè • viridiflorol
• pterocarpans • xantotoxina
• quinines
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA BITUMINARIA BITUMINOSA
Els pterocarpans eribraedina C i buitucarpina A no es comporten com a clastogènics

envers les limfòcits. Ans al contrari, es comporten com anticlastogènics front a la
bleomicina C o a la mitomicina C, per exemple. I actuen inhibint les cèl·lules LoVo i
HT29 d’adenocarcinoma de còlon però per via no depèn de l’aturada del cicle cel·lular pel
que fa a la eribradeïna. La bitucarpina sí que atura el cicle en G0/G1. L’eribradeïna C
afecta molt la topoisomerasa II. La bitucarpina A és més lenta però això li dona avantatge
per atacar les primeres metàstasi.
MÉS INFORMACIÓ
«Genus Psoralea: a review of the traditional and modern uses, phytochemistry and
pharmacology». BHUPENDRA KOUL, POOJA TAAK, ARVIND KUMAR, ANIL KUMAR, INDRANEEL
SANYAL. Journal of Ethnopharmacology (2018).
https://doi.org/10.1016/j.jep.2018.11.036
BORRAINA
Borago officinalis L.
[1753, Sp. Pl. : 137] 2n = 16
Borago officinalis. Imatge: AMÉDÉE MASCLEF Imatge: THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Borretsch/Biretsch / Blauhimmelstern / Boraken / Boretsch / Borgel /

Borretsch oder gurkenkraut / Borungen / Echter boretsch / Einjähriger
boretsch / Einjähriger borretsch / Gegenfrassbleaml / Gurkenkraut /
Herzblumen / Herzfreud / Liebäuglein / Wohlgemuth / Wohlmutsblumen
Algerià: chikh levqoul
Anglès: Borage/Beebread / Beeplant / Boratsino / Burrage / Common borage /
Star-flower / Talewort
Àrab: ‫ لسان الثور‬/ ‫ حمحم مخزني‬/ . ‫ لحمحم‬/‫أبو العرق‬/ lisan-al-thawr
Armeni: Գաղտրիկ դեղատու
Bable: borraxa, borrah.a
Bangladeshi: jabani-hach
Basc/Euskera: asun-asa, berroya, borrai, borraia, borraja, borraña, borroin, burbuillo,
burruillo, larraborraya, morroina, murriona, murriun, murruiñ, murrun,
porraiña, porraña, porroin.
Castellà: aborraja, alcohelo, argabazo, borracha, borrachera, borrachuela, borraga,
borraina, borraja, borraja blanca, borraja común, borraja fina, borrajas,
buglosa vulgar, burraja, corrago, flores cordiales, forrajas, lengua
de buey, pulmunar, árnica
Català: Borratja/Borraina / Borraixa / Borranya/ Burraina/ Herba de la tos/ Pa i
peixet
Danès: Almindelig hjulkrone/Agurkeurt / Agurkurt / Biblomst / Blå hjulkrone /
Borago / Hjulkrone
Eslovac: Borák lekársky
Eslovè: Boraga/Boreč / Zdravilna boraga
Estonià: Harilik kurgirohi/Kurgirohi
Finlandès: Rohtopurasruoho/Kurkkuyrtti / Purasruoho
Francès: Bourrache officinal/Bourrache / Bourreche
Gaèlic: Borráiste gorm
Gal·lès: Tafod yr ych/Bronwerth / Glesyn / Glesyn cyffredin / Llanwenlys / Tafod y
fuwch
Gallec: borraxa, borraxa silvestre, borraxe, burraza, soaxe
Grec: Μπουράντζα/Βοραγο / Μποράγκο / Μπορατσίνο το φαρμακευτικό
Hebreu: ‫זיפן רפואי‬/‫זיפניים‬
Hindi: Botin
Holandès: Bernagi/Komkommerkruid
Hongarès: borágó/Kerti borágó / Kerti ökörnyelv
Islandès: Hjólkróna
Italià: Borragine comune / Borragine
Japonès: ルリジサボリジ
Noruec: Hjulkrone/Borago / Lysblomst / Agurkurt
Persa/Farsi: ‫گل گاوزب‬/ gozabân/ gavzâban
Polonès: Ogorecznik lekarski
Portuguès: Borrage/Borago / Borragem-comum/ Chupa-mel
Rus: Огуречная трава/ Бораго
Serbi: Борач/ Borač/Боражина / Волујско ухо/ Boražina / Volujsko uho
Suec: Borag / Stofferblomma / Gurkört
Turc: Hodan/Hiyarotu / Neseoru / Sıgırdili
Txec: Brutnák lékařský
Ucraïnès: Огірочник лікарський
Xinès: 琉璃苣
És una planta herbàcia anual que pot arribar a fer 90 cm d’alçària. Les fulles són ovals-
el·líptiques, peciolades, amb pilositat hialina híspida, que rasca, amb petites arrugues
molt nombroses. Les tiges, més o menys ramificades, també tenen setes híspides i més a
la inflorescència. La roseta basal està formada per fulles amb pecíol de fins a 15 cm i
làmina de fins a 15 × 10 cm. Les altres fulles són progressivament menors. Les de la
zona mitjana tenen el pecíol de fins a 6 cm, més o menys decurrent i làmina de fins a 8 ×
6 cm. Les de la base de la inflorescència son sèssils, molt decurrents, oblongues. La
inflorescència és laxa, paniculiforme, amb cimes de fins a 15 cm. Sota les flors hi ha
bràctees més curtes que el pedicel. Aquest fa 10-30 mm (40 a la fructificació) i és
recorbat. El calze sol fer 6-9 mm (fins a 13-17 la fructificació), amb lòbuls de 1-2.5 mm
d’amplada (fins 4-5 a la fructificació), amplament lanceolats, amb setes hialines
abundants. Corol·la el més sovint d’un blau violeta, rarament rosa o en algunes varietats
blanca (en especial les cultivades, que són més estilitzades), de 25-30 mm de diàmetre,
amb el tub d’1 m. Gola blanca (o tenyida una mica de blau) amb esquames de 1.5-2 × 2-
2.5 mm, amplament ovades, emarginades, glabres pel dors, pubèrules a la car a ventral.
Lòbuls de la corol·la triangulars amb una seta apical curta. Estams 5 amb filaments de
1.5-2 mm, amb un apèndix apical de 3 mm adossat al dors de l’antera. Anteres de 5.5-
6.5 mm, lanceolades, amb el connectiu prolongat en una seta de 0.4 mm, de color
porpra. Disc nectarífer suportant 2 carpels soldats en ovari bilocular que més endavant
es converteix en tetralocular. Primordi seminal de placentació axial i basal. Estil
filiforme; i estigma capitat. Núcules de 4-5 × 2.5-3 mm, obovoides, rugoses, de color
castany clar, amb una anella basal de 0.4-0.5 mm, amb eleosomes.
La família de les Boraginàcies, que compta amb uns 100 gèneres i unes 2000 espècies,
es distingeix per tenir flors gamopètales, superovàriques, isostèmones, actinomorfes, ben
regulars, no tenir bulb a la part subterrània, i tenir el fruit en tetraqueni, i tenir bràctees
(i fulles) a la inflorescència. Dins la família, Borago es distingeix per tenir esquames a la
gorja de la corol·la, que és tubulosa però amb e limbe molt més gran que el tub.
MALURES: Pseudomonas cichorii, Rhizoctonia solani, Sclerotinia sclerotioru¡, virus del

mosaic de l’alfals, virus BBWV (broad bean wilt virus).
Altres espècies del gèneres són: B. longifolia, B. morisiana, B. pygmaea, B. trabutii.
Borago officinalis al món, segons GBIF
Es fa en marges de camins i de camps sobre sòls preferentment argilosos i força secs i

més aviat pobres, però amb duresa elevada a l’aigua que els humiteja. Probablement
originària de l’Àsia Menor i Pròxim Orient, present actualment a la conca mediterrània,
SW d’Àsia i Macaronèsia. Introduïda a Amèrica, SE d’Austràlia i Nova Zelanda. A la
península escasseja a les zones més continentals del centre. A Catalunya abunda més a
la franja propera a la costa, però també fins al Segrià i La Noguera. Per l’interior és molt
més escassa. Poden acompanyar-la:
Amaranthus retroflexus Chenopodium album Hordeum murinum
Anagallis arvensis Galium aparine Silybum marianum
Brassica fruticulosa Erigeron canadense Sisymbrium officinale
Bromus squarrosus Fumaria capreolata Urtica urens
Calendula arvensis Geranium robertianum
Carduus tenuiflorus Hirschfeldia incana
HISTÒRIA
Per a DIOSCÒRIDES (segle I), la borratja és calenta i humida en primer grau i tonifica el cor
i eleva l’ànim. PLINI (segle I) la tenia com la planta que dona felicitat. Per a NICHOLAS
CULPEPER la «borage» és planta governada per Júpiter i sota el signe de l Lleó. Les fulles i
les arrels donen força al cor quan hi ha febre. També ajuden a deslliurar-se led verí de
bestioles. Les llavors ajuden les mares a tenir més llet Les fulles, les flors i les llavors fan
fora la tristesa, fluïdifiquen la sang i mitiguen la febre. El suc de la planta va bé contra
la icterícia i, per fora, actua contra la tinya i els herpes. Les flors soles o ensucrades van
bé per prevenir desmais i en convalescències llargues. L’hidrolat de la inflorescència
calma la irritació dels ulls. La cendra de cremar la planta seca, bullida amb mel o
hidromel, és bona per curar nafres a la boca o a la gola. Les arrels com a llaminadura
ajuden a treure la flegma dels pulmons i a reduir la tos.
LITERATURA
"Hi ha una herba en el camp que es diu la borratja; tota dona que la trepitja després se
sent prenyada".
«Allò va acabar en aigua de borratges».
ESOTERISME
El 25 de Març, es mengen fulles de borratja a Santa Liestra-San Quílez, a la comarca de

La Ribagorça, al Nord de Graus, i això a fi i efecte que les oliveres «quedin prenyades» i hi
hagi una bona collita.
• acaricida • emol·lient
• amebicida • espasmolítica
• anticancerígena • expectorant
• anticatarral • febrífuga
• antiespasmòdica • fluïdificant sanguínia
• antiinflamatòria • hipocolesterolemiant (OLI)
• antioxidant • immunoestimulant
• antireumàtica • inhibidora de l’alfa-lipasa
• antitrombòtica • inhibidora de la lipasa pancreàtica
• astringent • laxant
• broncodilatadora • mucolítica
• cordial • preventiva de càncer
• cosmètica OLI • protectora dels raigs UVB
• depurativa • protectora de radiacions ionitzants
• desintoxicant • rejovenidora
• diürètica (de clorurs) • restaura acidesa a la pell OLI
• emmenagoga • sedant
• sudorífica
USOS MEDICINALS DE LA BORRATJA
• abscessos • catarro
• acne OLI • cicatrius
• aftes • cistitis
• alcoholisme OLI • colesterol alt OLI
• Alzheimer • còlics
• angina de pit • colitis
• anorèxia • còlon irritable
• ansietat • conjuntivitis
• arterioesclerosis OLI • cor debilitat/ nerviós
• artritis reumatoide OLI • cremades
• asma • crostes
• bronquitis • diabetis OLI
• cabell debilitat UE OLI • dismenorrea
• càncer • dolors
• càncer de fetge HepG2/C3A, SK- • drogaddicció a la morfina
HEP-1, HA22T/VGH, Hep3B, • durícies
PLC/PRF/5 • èczema OLI
• càncer de mama (OLI + timoquinona • edemes
+ docetaxel) • embòlies OLI
• encefalomielitis OLI • obesitat OLI
• enterocolitis • osteoporosis OLI
• Entamoeba histolytica • ovaris poc actius OLI
• envelliment • pell seca OLI
• escarlatina • peritonitis
• esclerosis múltiple OLI • picadures d’insectes
• esclerosis muscular OLI • picors
• escorbut • pielonefritis
• espasmes • pleuresia
• estrès nerviós • prostatitis
• febre • psoriasis OLI
• fetge inflamat • pulmonia
• flebitis OLI • refredat
• furóncols • regla irregular OLI
• gota • ressaca alcohòlica
• herpes • restrenyiment
• hiperactivitat infantil • retenció d’orina
• hipertensió OLI • reuma
• icterícia • ronquera
• impureses de la pell • rosa (erupció)
• infeccions genitals • sang espessa
• infeccions urinàries • síndrome metabòlic
• insomni • síndrome pre-menstrual OLI
• leucèmia HL-60 • taques a la pell OLI
• mal de coll • tinya
• malalties sistèmiques cròniques • tristesa
• memòria dèbil • tumors
• menopausa OLI • úlcera estomacal per confinament
• nafres a la boca • úlceres persistents
• nerviosisme • xarampió
• neuropatia diabètica
OLI DE BORRATJA
Normalment es presenta per al consum humà en perles d'uns 250 mg, contenint, a més
de l'oli de primera pressió de les llavors, una mica de vitamina E, com a antioxidant. L'oli
conté aproximadament un 20-24% de GLA (àcid gamma-linolènic, derivat de l'àcid
linoleic, i poliinsaturat omega-6). La resta es compon de greixos saturats (15%), greixos
mono-insaturats (25%) i àcid linoleic (omega-6) (40%). El GLA passa a DGLA, un
precursor de les prostaglandines i leucotriens de la sèrie 3. L'oli de borratja és
antiinflamatori i antitrombòtic. Es recomana, a l'igual que l'oli d'onagre, per ajudar a
afeccions de la pell (acne, èczemes, esclerosi, psoriasi), de l'equilibri hormonal (síndrome
pre-menstrual, irregularitats de la regla, menopausa), cardiovasculars (embòlies,
hemiplegies, debilitat cardíaca), artrítiques, respiratòries o reumàtiques, així com en
hiperactivitat infantil i alcoholisme.
PREPARATS
─ Flors pectorals: borratja + malva + rosella (Papaver)+ tripó (Verbascum)

─ Oli (perles): ric en omega-6 (àcid gamma-linolènic 20%). Les llavors es recullen de
plantes arrancades abans que s’assequin, i així, posades sobre teles, alliberen a poc a
poc les llavors, que després es passen per la premsa per extreure’n l’oli.
─ Tisana anticatarral: flors de borratja 40 g + flors de saüc 40 g + alfàbrega 40 g +
romaní florit 30 g + hisop en flor 30 g + sajolida florida 30 g + centaura 10 g +
eucaliptus 10 g + hipèric florit 10 g + flor d’espígol 10 g. Infusió de 2 cullerades de la
barreja trinxada (seca) per 2 tasses.
COM FLOR DE BACH: contra la tristesa, desesperació, melancolia o depressió nerviosa.
USOS CULINARIS
A Navarra i a Aragó és molt típic menjar la part blanca de les tiges bullida, amanida amb
una mica d’oli i sal. També les tiges pelades es poden menjar crues en amanides o
cuinar-les amb bolets, o gambes, o cloïsses, o patates amb bledes i all. Les fulles es
poden menjar bullides (amb sal) com si fossin espinacs, i amanides amb oli. Almenys les
més tendres de la base de la planta a finals de l’hivern. També, sobre tot a les Terres de
l’Ebre, es mengen arrebossades amb pa ratllat, llevat químic i ou batut, amb una mica
de licor d’anís afegit al final, i mel o sucre. Les flors es posen al vi, o al vinagre, o es
mengen en amanides. També es poden posar al bullir l’arròs perquè quedi blau. A la
Ligúria es mengen amb raviolis, salsitxes, en truita, amb llenties o barrejades per fer el
preboggion, amb bledes, llicsons, dent de lleó, ortigues, xicoires, roselles i altres plantes
silvestres comestibles de temporada. Aquesta barreja es trinxa, es cou i serveix per a
farcir raviolis, truites, o per posar als brous, o per afegir a la patata bullida. A Alemanya
(Frankfurt) preparen una salsa verda amb les fulles de la borratja.
POSSIBLE TOXICITAT
Més que pels alcaloides pirrolizidínics la planta és perillosa pels pèls punxeguts que
poden acabar fent mal als budells. La concentració d’alcaloides pirrolizidínics a extractes
de borratja no hauria de superar 1 ppb (1 microgram/Kg). I a l’oli no hauria de superar
1/5 d’aquesta concentració. Almenys s’ha informat d’un cas de consum d’oli de llavors
de borratja durant una setmana associat a l’aparició d’un atac epilèptic. Les fulles
menjades om a verdures contenen nitrits que poden desencadenar metahemoglobinèmia
en nens menors de 4 anys. Cal tenir present que de no estar especialment lliure
d'alcaloides pirrolizidínics no saturats, 2 grams d'oli podrien en teoria ja danyar el fetge,
ja que contindrien 10 micrograms d'aquells. No es recomana prendre oli de Borratja a les
embarassades. Tampoc als epilèptics o als que prenguin antidepressius tricíclics. I no
convé a aquells que hagin de ser operats o que hagin estat operats en una setmana, pel
risc d'hemorràgies.
PRINCIPIS ACTIUS DE BORAGO OFFIICNALIS
• 1-acetil-19,21-epoxi-15,16-dimetoxi- • àcid dihidro-ferúlic

aspidospermidina-17-ol • àcid eicosanoic
• (6S,9R)-roseòsid • àcid erúcic
• 7-acetil-intermedina • àcid esteàric
• 7-acetil-licopsamina • àcid esteridònic
• acetil-intermedina • àcid gàl·lic
• acetil-licopsamina • àcid gamma-linolènic
• àcid 3,4-dimetoxi-cinàmic • àcid làctic
• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid linoleic
• àcid acètic • àcid linolènic
• àcid alfa-linolènic • àcid litospèrmic B
• àcid araquídic • àcid m-geranil-p-hidroxi-benzoic
• àcid cafeic • àcid màlic
• àcid cianhídric • àcid octadeca-6,9,12,15-tetraenoic
• àcid clorogènic • àcid octadecadecenoic
• àcid octadecadienoic • Fòsfor
• àcid octadecatrienoic • fructosa
• àcid oleic • galactosa
• àcid p-cumàric • gamma-himachalè
• àcid p-hidroxi-fenil-làctic • glicina
• àcid palmític • globulol
• àcid palmitoleic • glucosa
• àcid rosmarínic • guaïol
• àcid silícic • hexanol
• àcid sinàpic • hidroxi-prolina
• àcid siríngic • intermedina
• àcid tànnic • iso-coridina
• àcid trans-cinàmic • iso-quercetina
• àcids grassos en FUL adultes (32 • iso-vitexina
mg/g): àcid alfa-linolènic; àcid • linalool
estearidònic; àcid gamma-linolènic; • kaempferol
àcid plamñitic; àcid linoleic • kaempferol-3,7,4’-trimetil-èter
• actinidioionòsid • kaempferol-3-O-beta-D-
• agents tànnics galactopiranòsid
• alanina • leucina
• alfa-terpineol • licopsamina
• al·lantoïna • luteolina-7-O-glucòsid
• alcaloides pirrolicidínics: acetil- • luteolina-7,3’,4’-trimetil-èter
copsamina, amabilina, licopsamina, • Magnesi
senecionina, supinina, supinidina, • malat càlcic
tesinina • midó
• amabilina • mucílag
• antocianina • niacina
• arabinosa • nitrat potàssic
• beta-cariofil·lè • nonadecà
• beta-carotè • nonanol
• beta-sitosterol • nor-iso-coridina
• boldina • oficinaliòsid
• bornesitol • oleuropeïna
• Calci • oli 31-33% LLA; 0.05% FLO: àcid
• campesterol gamma-linolènic 35%; àcid oleic 15-
• carvacrol 20%; àcid palmític 10%; àcid
• catequina-7-O-glucòsid esteàric 4%; àcid eicosanoic 4.5%;
• cianidina àcid erúcic 2.5%;
• cinaustrina • oli essencial FUL: JOVES: nonadecà
• cis-3-hexaol 29.5%; tetracosà 11%; heptacosà
• Cobalt 4.5%; VELLES: cis-hexenol 29.5%;
• colina hexanol 14.5%.
• crotalonòsid C • oli essencial TIJ: E,E-decadienal 47-
• cumaroil-hidroxi-agmatina 55%
• decanal • p-cimèn-8-ol
• delfinidina • Potassi
• delta-avenasterol • quercetina
• durrina • resines
• espatulenol • roseòsid
• esqualè • rutina
• estigmasterol • saponina
• fenol • serina
• Ferro • siringaldehid
• fibra • Sodi
• flavonoides • supinidina
• supinina • tri-fluoro-metil
• supinina-viridiflorat • undecanal
• tanins • valina
• tesinina • verrucarol
• tesinina-4’-O-beta-D-glucòsid • vitamina B1
• timol • vitamina B2
• trans-2-hexenol • vitamina C
• trans-3-hexenal • vitamina E
• triacil-glicerols de boratja OLI • vitexina
• triciclè • Zinc
LÍPIDS (31-33%) A LES LLAVORS DE BORAGO OFFICINALIS
• àcid alfa-linolènic 0.5% Ω3 • àcid linoleic 34.5-35.5% Ω6

• àcid araquídic 0.2% Ω6 • àcid oleic 24-15% Ω9
• àcid eicosanoic 5-16% Ω3 • àcid palmític 10-11%
• àcid erúcic 2.5% Ω9 • àcid palmitoleic 0.1% Ω7
• àcid esteàric 5-6% Ω3 • àcids grassos insaturats 83.5-84.5%
• àcid gamma-linolènic 20-35% Ω6
DERIVATS FENÒLICS A LES LLAVORS DE BORAGO OFFICINALIS (mg/100g)
• àcid clorogènic 54 • àcid rosmarínic 165.5

• àcid gàl·lic 22 • àcid siríngic 24
• àcid p-cumàric 91 • àcid trans-cinàmic 49.5
OLI ESSENCIAL DE LES LLAVORS DE BORAGO OFFICINALIS
• alfa-terpineol 6.5-7.5% • nonadecà 0.5%

• beta-cariofil·lè 23.5-28.5% • nonanol 0.5%
• carvacrol 2.5-4% • p-cimèn-8-ol 18-21%
• cis-3-hexenol 6-7% • timol 1.5-2.5%
• decanal 9.5-11.5% • trans-2-hexenol 1.5%
• fenol 3.5% • trans-3-hexenal 2%
• hexanol 0.5% • triciclè 1.5%
• linalool 1% • undecanal 1.5-2.5%
MÉS INFORMACIÓ
«A review on the phytochemistry, ethnobotanical uses and pharmacology of Borago

species». MAHIN RAMEZANI, MOHAMMMAD S AMIRI, ELAHEH ZIBAEE, ZAHARA BOGHRATI, ZAHARA
AYATI, AMIRHHOSSEIN SAHEBKAR, SEYED E EMAMI. Current Pharmaceutical Design, 26(1)
(2020): 110-128.
«Biochemical characterization of borage (Borago officinalis L.) seeds». BAYA MHAMDI,

WISSEM AIDI WANNES, SOUMAYA BOURGOU, BRAHIM MARZOUL. Journal of Food Biochemistry
33 (2009): 332-341.
COL
Brassica oleracea L.
[1753, Sp. Pl. : 667] 2n = 18
1. convar. botrytis (col-i-flor)
2. convar. bullata (col de Milà)
3. convar. capitata alba (col de poma) / 3 bis: capitata rubra
4. convar. gemmifera (col de Brussel·les)
5. convar. gongylodes (col-i-nap)
6. convar. italica (bròquil)
7. convar. medullosa (col de medul·la)
8. convar. ramosa (col-cavallera)
9. convar. sabauda (col de paperina)
10. convar. sabellica (col frisada = kale)
11. convar. viridis (col de farratge o gallega)
1 2
4
3
5 6
B. oleracea ramosa. Foto: ABRAHAMI
10
9
11
3 bis
Brassica oleracea var. oleracea (col

silvestre) Fot: KULAC
6 bròquil romanès. Foto: JITZE COUPERUS
B. oleracea palmifolia Foto: GOLDLOCKI
B. oleracea acephala (ornamental)
B. oleracea costata. Foto: DINKUM

Gai Ian (B. oleracea alboglabra). Foto:
KOWLOONESE
B. oleracea longata
B. oleracea capitata acuta. Foto: RAINER ZENZ

NOMS POPULARS
Alemany: Gemüse-kohl/Oberkohlrabi/Atlantischer wildkohl / Kohl / Kohlrabi /

Oberrübe / Rübkohl / Stängelrübe / Weisskohl
Anglès:
Wild cabbage/Kohl rabi/Wild
cabbage/ Broccoli / Brussel
sprout / Brussels sprouts /
Cabbage / Cabbage turnip /
Cauliflower / Chou broccoli /
Curly-leafed cabbage /
Earliana / German turnip /
Green cabbage / Kale /
Ornamental kale / Red
cabbage / Round rape / Savoy
cabbage / Spring cabbage /
Turnip cabbage / Turnip
kale / White cabbage
Àrab: ‫ الملفو‬/ ‫ الكرن‬/ ‫ القرنبيط‬/ ‫ البركولي‬/ ‫أبو ركبة‬/‫كرنب ساقي‬/‫براسيكا زيتية‬/

Armeni: Կոլրաբի
Castellà: Col silvestre/Colirrábano/Berza / Col / Col-rábano / Coles de Bruselas /
Colinabo / Repollo
Català: Col / Col vera
Celta: Bressic
Danès: Glaskål/Have-kål/Knudekål/Almindelig kål / Blomkål / Fodermarvkål /
Grønkål / Hovedkål / Hvidkål / Kål / Rosenkål / Rødkål / Savoy kål
Eslovac: Kapusta obyčajná
Eslovè: Broskva / Cvetača / Kapus / Kolerabica / Ohrovt / Okrasno zelje / Sorta /
Zelje
Estonià: Kapsas/Nuikapsas/Koolrabi / Metskapsas
Feroès: Blómkál/Grønkál/Hvítkál/Knútakál/Reyðkál/Rósukál
Finlandès: Kyssäkaali/Kaali/Keräkaali / Kupukaali / Kaalirapi
Francès: Chou commun/Chou-rave/Chou/Chou de Bruxelles / Chou de Savoie /
Chou d'ornement / Chou frisé / Chou potager / Chou rouge / Chou
sauvage / Chou-fleur / Chou-navet / Choux pommés / Rouge et frisé) /
Vert
Francès antic/Picard: caboche
Gaèlic: Cabáiste fiáin/Cálráib
Gal·lès: Ysgewyll/Bresych / Bresych gwyllt / Cabaits / Cabatsen / Cabets gwyllt /
Cawl / Cawl gwyllt / Cawlen / Pengron wen / Ysgewyll brwsel
Grec: Βουρβούλα / Κουλούμπρα / Κραμβί / Λάχανο / Μάπα / Πράσικα η
κεφαλωτή
Groenlandès: Blomkåli
Hebreu: ‫ כרוב מספוא‬/‫כרוב הקלח‬/‫כרוב‬
Holandès: Kool/Koolrabi/Kool soort
Hongarès: Karalábé/Vadkáposzta/ Káposzta
Islandès: Garðakál/Hnúðkál
Italià: Cavolo/Cavolo rapa/Cavolo comune/ Cavolfiore / Cavolo cappuccio /
Cavolo ornamentale
Japonès: コールラビ/ヤセイカンラン/キャベツ
Nepalès: Phulgovi
Nepalès: ग्याँ ठकोपी
Noruec: Knutekål/Kål/Hodekål/Hvitkål
Persa/Farsi: ‫کلم قمری‬/‫کلم‬
Polonès: Kalarepa/Kapusta warzywna/Kapusta / Kapusta głowiasta / Kapusta
ogrodowa / Kapusta ozdobna
Portuguès: Couve/Berça
Portuguès: Brócolis / Couve / Couve-flor / Repolho
Rus: Капуста огородная/Кольраби
Serbi: Дивљи купус/Келераба/ Divlji kupus/Keleraba
Suec: Kål/Kålrabbi/Vitkål
Turc: Başlahana / Beyazlahana / Karnabahar / Lahana
Txec: Brukev zelná/Kedluben/Brukev kedluben / Brukev zelí hlávkové /
Kedlubna / Zelí
Ucraïnès: Капуста городня
Xinès: 甘藍/苤藍/撇蓝 / 擘蓝 / 甘蓝 / 结球甘蓝 / 野芥
En climes benignes com el de les illes Canàries les cols de Jersey (var. longata) poden
fer-se perennes i arribar a superar els 3 m d’alçària Les cols més grosses poden arribar
a pesar més de 60 Kg.
Dins la família de les Crucíferes, el gènere Brassica es distingeix perquè el fruit és una
síliqua cilíndrica no aplicada a l’eix i més de 3 cops més llarga que ampla, dehiscent, no
articulada, amb llavors en un sol rengle. I dins el gènere Brassica, B. oleracea es
distingeix per tenir les síliqües de més de 15 mm, amb pedicels més llargs que el calze,
totes les fulles glabres i glauques, una mica carnoses, i les superiors semi-amplexicaules,
les flors ben desenvolupades ultrapassades per les poncelles, pètals de més de 10 mm
d’un blanc groguenc, i la panícula racemiforme laxa de 50-100 cm. Cada flor té 4 pètals
perpendiculars per parelles, i 4 sèpals, 6 estams (dels quals 2 més curts i disposats en
creu respecte als més llargs), i 1 ovari súper amb 2 compartiments, 1 estigma i 1 estil.
Les llavors són marrons o negres, arrodonides. La fecundació la faciliten els insectes.
Les fulles basals formen un rosetó de 7-14 fulles, de 25-35 ×20-30 cm. Les fulles
superiors tenen pecíols més curts i dels del capdamunt es corben per formar el cabdell.
La rel és axonomorfa i ferma, de 20-30 cm, amb algunes rames molt fines que poden
arribar a 2 m de fondària. La radícula de la plàntula és fina, blanca, i els cotiledons
tenen forma de cor. Les primeres fulles són ovals. Hi ha moltes varietats de cultiu. I hi
ha una subespècie silvestre que podem trobar a la Costa Brava, per exemple. És la ssp.
robertiana (Gay) Bonnier & Layens, amb fulles basals amb el segment terminal sovint
pinnatífid, sèpals de menys d’11 mm (6-10), síliqua de 4.5-8 × 0.3 cm amb bec de 0.5-2
cm. http://www.galanthus.cat/Flora/cruciferae/Brassica/brobertiana.htm
De la Brasica oleracea var. oleracea silvestre de l’Europa occidental han d’haver derivat
les formes de la var. capitata. De la Brassica cretica poden haver derivat les varietats,
palmifolia, ramosa, sabellica. Del complex Brassica rupestris-incana del Sud d’Itàlia
poden haver derivat les varietats costata, medullosa. De Brassica cretica ssp nivea pot
haver derivat la var. alboglabra («Chinese Kale»).
La classificació recent (GLADIS & HAMMER 2001) de tot el grup seria aquesta:
Brassica oleracea L. [plantes silvestres]:

ssp. bourgaei (Webb in Christ) Gl. & Hm [de les Canàries]
ssp. cretica (Lam.) Gl. & Hm. [de Grècia]: var. aegaea (Heldr. % Hal) Gl & Hm / var.
laconica (Gust & Snog) Gl. & Hm. / var. nivea (Boiss. & Sprun.) Gl. & Hm
ssp. hilarionis (Post) Gl. & Hm. [de Xipre]
ssp. incana (Te.) Gl. & Hm. [dels Balcans]: var. botteri (Vis.) Gl. & Hm/ var. cazzae
(Ginzberger & Teyber) Gl. & Hm./ var. incana (Ten.) Gl. & Hm / var. mollis (Vis.) Gl. &
Hm.
ssp. macrocarpa (Guss.) Gl. & Hm. [de Sicília]
ssp. oleracea L.
ssp. robertiana (Gay) Gl. & Hm. [del Sud de França]
ssp. rupestris (raf.) Gl. & Hm. [de Sicília]: var. brevisiliqua (Raimondo & Mazzola) Gl. &
Hm. / var. hispida (Raimondo & Mazzola) Gl. & Hm.
ssp. villosa (Biv.) Gl. & Hm. [de Sicília]: var. bivoniana (Raimondo & Mazzola) Gl. &
Hm. / var. taurica (Tzvel.) Gl. & Hm. [de Crimea] / var. tinei (Lojac.) Gl. & Hm.
Brassica oleracea L. [plantes cultivades]
ssp. capitata (L.) DC.
convar. acephala (DC.) Alef: var. medullosa Thell. / var. palmifolia DC
convar. botrytis (L.) Alef.: var. alboglabra (Bail.) Sun / var. italica Plenck
convar. costata (DC.) Gladis in Hanelt: var. costata DC. / var. helmii Gl. & Hm.
convar. fruticosa (Metg.) Alef: var. ramosa DC.
convar. gemmifera (DC.) Gladis in Halelt: var. gemmifera DC. / var. polycephala
Thell.
HISTÒRIA
La col silvestre pot ser oriünda dels replans llimosos de les roques marítimes de les
costes del Mediterrani meridional i d’Europa occidental. Alguns afirmen que es cultiva
des del Neolític. Els grecs i romans clàssics la tenien als horts. TEOFRAST (segle IV a.C.)
citava ja tres tipus de col: silvestre, frisada (=kale), i llisa. I explicava que la col dona mal
gust al raïm de les vinyes si s’hi planta. CRISIPUS DE CNIDOS va escriure el mateix segle un
tractat sobre les cols. PLINI EL VELL (segle I) distingia bé 7 varietats de cols. El segle I ja es
coneixia la col-i-nap. El segle II a.C CATÓ creia que menjant abans d’un gran tec tanta col
com et vingui de gust i, en acabat, tres fulles amb vinagre, es fa una bona digestió i el vi
no puja al cap. CARLEMANY (segle IX) posà les cola a la llista de les plantes que calia
cultivar als seus monestirs. Els espigallets (inflorescència amb poncelles) eren les delícies
durant l’Edat Mitjana. El segle XVI a Sicília ja hi havia les col-i-flors i els bròquils. El
segle XVIII aparegueren les cols de Brussel·les. La producció mundial recent s’estima en
més de 70 milions de tones l’any, corresponent la meitat a la Xina. L’Índia la segueix al
rànquing amb uns 9 milions de tones l’any. A l’Índia i a la Xina la hi introduïren els
portuguesos el segle XV. Però altres espècies eren presents a l’Índia 3000 anys abans de
Crist, segons alguns textos sànscrits. Al Japó i a Austràlia no hi arribà fins el segle XIX.
A Amèrica hi arribà el segle XVI a través dels anglesos. El consum actual per habitant
s’estima en uns 20 Kg a Rússia i en uns 4 Kg a Bèlgica, Països Baixos o USA.
Al dur col fermentada als vaixells va facilitar fer viatges molt llargs sense haver de patir
l’escorbut. D’aquesta manera, per exemple, es va delmar la població de balenes gràcies
als baleners que les caçaven.
Que la col alleugi els dolors de l’artritis pot tenir efectes col·laterals perjudicials. Va ser el
cas d’una veïna infermera que li’n va donar a sa mare tres cops al dia. El resultat va ser
que la mare es trobava tan bé que va aprofitar cada dia d’anar al bingo i així es van
arruïnar. Però d’anècdotes positiva la història n’és plena, com és el cas d’un operari que
es va lesionar la panxa amb una planxa d’acer que li va caure a sobre i fins que no va fer
la cura de la col per fora no es va curar.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que la primera aigua de bullir la col laxa, però la
segona restreny. El suc, begut amb vi, contraresta de verí l’escurçó. El caldo dels
espigallets fa venir la regla a les dones; i, amb mel, restaura la veu. Als tuberculosos els
convé molt menjar cols. Als asmàtics, els convé menjar els nervis de les fulles bullits amb
llet d’ametlla afegint-hi després mel. El caldo de gallina i col alleuja els dolors de la
melsa, fetge i ronyons. Per clarificar la vista cal aplicar el suc que hagi bullit amb mel al
racó de l’ull i així llevar la cataracta. Per contrarestar la borratxera no hi ha com un gran
tec de cols. La fulla de col calenta alleuja el dolor de la gota. El caldo aplicat a crostes o
petits talls o llúpies els cura. Contra els dolors crònics es pot aplicar cendra dels tronxos
de la col amb llard vell.
LA COL A LA CUINA
• Amanida: la col lombarda a tires fines sol afegir-se a les amanides o als entrepans.
• Baiaton: col d’hivern (brots) + patata + cansalada + botifarra negra. Tot ben trinxat
i xafat. Es menja amb forquilla de fusta. Típic del Moianès.
• Bigos: col + sauerkraut + carn (porc, vedella, pollastre, cérvol, llebre, senglar,
botifarra) oli + llard + ceps (bolets) + farina + bocins de pa de sègol + patata + ceba
+ sal + pebres + ginebrons + fulles de llorer + comí de prat + clau + all + marduix +
mostassa + nou moscada + farigola + vi negre + suc de remolatxa fermentada +
mel + sucre + panses + prunes seques + suc de prunes cuites. Típic de Polònia.
• Borx (brou típic de Rússia): col + remolatxa vermella + naps + patata + carn + os
de porc + cansalada + vinagre + pebre + crema de llet. És una menja molt
freqüent.
• Col-i-flor amb beixamel. Es bull la col-í-flor amb una pela de llimona, perquè no
faci tant olor. I s’hi afegeix la beixamel per sobre, amb unes miques de nou
moscada en pols.
• Garbure: col + patates + ceba + fesols + cigrons + costelles de porc + llesques de
pa de sègol + aigua + pebre + pastanaga + naps + all + costella de porc + pernil +
confit d’ànec + formatge emmental ratllat + sal + orenga + pebrot + julivert,
farigola + pebre + alfàbrega. Minestra típica de la Gascunya.
• Mondongo (brou típic de Colòmbia): col + cansalada + pota de bestiar + patates +
pastanaga + fesols + llard + api + blat de moro + rovell d’ou + tàperes (en vinagre).
• Sauerkraut: col fermentada amb anet, grans de comí i ginebrons; i a vegades
bocins de pastanaga, ceba, all, remolatxa, i oli.
• Trinxat: col + patata + cansalada + all + oli d’oliva. Típic de la Cerdanya.
De la col-i-flor i el bròquil es menja normalment només la inflorescència compacta,

mentre que de les altres varietats de col es mengen les fulles; a part els espigallets
(inflorescència molt laxa), escaldats.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA COL
• anticancerígena • diürètica
• antihelmíntica • estomacal
• antiinflamatòria • immunoestimulant
• antioxidant • laxant suau
• antireumàtica • panacea
• antitumoral • prebiòtica
• depurativa
USOS MEDICINALS
• abscessos • digestions lentes

• acne • disenteria
• afonia • dismenorrea
• alcoholisme • dolors cardíacs
• al·lèrgies • dolors musculars
• amigdalitis • èczema
• anèmia • edemes
• angiocolitis • envelliment prematur
• àntrax • escorbut
• apendicitis • febre
• arteritis • ferides
• arterioesclerosis • flebitis
• artritis (genolls, espatlles, malucs) • furóncols
• ascites hepàtica • gangrena
• asma • glaucoma
• astènia • glioblastoma
• atonia intestinal • gota
• berrugues (suc UE) • grip
• blefaritis • hemorroides
• bronquitis • hepatitis
• bursitis • herpes
• càlculs urinaris • ganglis inflamats
• cames inflades • hemorroides
• càncer d’estómac (adenocarcinoma) • herpes
• càncer de fetge HepG2 • herpes zòster
• càncer de mama AGS, MCF-7 • hipertensió
• càncer de pàncreas • icterícia
• càncer de pròstata • impetigen
• càncer de pulmó PC-3, A549 • indigestions
• càncer de ronyó U-87 MG • infeccions bacterianes
• Candida albicans • insolació
• carn-esqueixats • insomni
• caspa • intoxicació per bolets
• cataractes • intoxicació per Urani
• catarro • leucèmia promielocítica HL60
• ciàtica UE • lumbago UE
• cirrosis hepàtica alcohòlica • mal de cap
• cistitis • mal de coll
• colesterol LDL i total alts • mal d’estómac
• còlics biliars • mal de ventre
• còlics nefrítics UE • malsons (+ sàlvia)
• colitis • mastitis
• congestió cerebral • medul·loblastoma A549
• conjuntivitis • metritis
• contusions • migranyes
• cop de calor • nafres per enllitament
• cor debilitat • neuràlgia facial UE
• cremades • neuràlgies
• cucs intestinals (suc) • obesitat
• depressió nerviosa • penellons
• dermatitis • peus inflats
• desmineralització • picadures d’insectes
• diabetis • pielonefritis UE
• diarrea • pleuresia UE
• poagre • tos
• prostatitis UE • tos-ferina
• pulmonia • tuberculosis
• raquitisme • tumors
• refredat • tumors limfàtics
• ressaca alcohòlica • tumors de mama
• reuma • úlcera d’estómac
• ronquera • úlcera duodenal
• salpingitis • úlceres varicoses
• sinusitis • vaginitis per candidiasis
• sordesa (suc + suc de llimona UE) • varius
• talls
TOXICITAT
Un consum seguit de cols pot engrandir el goll al tiroides, sobre tot si la quantitat de Iode
a la dieta és deficitària. Les intoxicacions més que per la planta venen o bé pels
pesticides afegits o bé per contaminació bacteriana per Escherichia coli, Clostridium
botulinum, Listeria monocytogenes, Shigella. Degut a la rafinosa la col provoca que es
formin gasos intestinals.
PREPARATS
La fulla de col es pot macerar en oli unes hores perquè s’enganxi a la pell, o es pot
escaldar un minut o es pot planxar perquè quedi més flonja per aplicar-la a ferides.
També es pot aplicar picolada. Es pot fixar amb un drap de franel·la, un film de cuina,
unes benes o una peça dec llana. Per desinflamar és millor aplicar-la calenta. Per
aplicar-la a úlceres grans és més prudent raspar els nervis sobresortints, xafar la fulla
amb ajuda d’una ampolla cilíndrica de vidra i deixar-la en remull en aigua boricada (àcid
bòric al 4%) durant un parell d’hores abans de col·locar-la sobra la ferida. Per rejovenir el
cos en general es pot fer un bany de sol general cobrint el cos nu amb fulles tendres de
col una o dues hores, canviant-les cada quan la suor sigui excessiva. Generalment la col
cura aplicant-la per fora, ja sigui en forma de suc o de fulla una mica planxada o
escaldada a la zona adolorida o erosionada o en zones properes o relacionades.
En ús intern es pot beure el suc, amb mel i llimona. Hi ha moltes maneres de coure-la
per menjar (al vapor, a l’olla a pressió, saltejada amb oli i all, amb altres verdures).
PRINCIPIS ACTIUS
carotenoides / glucosinolats / indol-3-carbinol / polifenols / rafinosa/

sulforafan / vitamina U (S-metil-metionina)
• 1-ciano-2--hidroxi-3-butè • 1-O-feruloïl-beta-D-glucosa
• 1-ciano-2,3-epi-io-propà • 1-O-p-cumaroïlbeta-D-glucosa
• 1-ciano-3-metil-sulfinil-propà • 1-O-sinapoïl-beta-D-glucosa
• 1-ciano-3-metil-tio-propà • 1,2-ditia-ciclopent-4-èn-3-tiona
• 1-ciano-3,4-epi-tio-butà • 2-acetil-furà
• 1-ciano-3,4-epi-tio-pentà • 2-acetil-piridina
• 1-ciano-4-metil-sulfinil-butà • 2-acetil-tiazol
• 1-ciano-4-metil-tio-butà • 2-butanona
• 1-metoxi-3-indoïl-metil • 2-etil-furà
• 1-metoxi-gluco-brassicina • 2-fenetil-etil-cianur
• 1-octanol • 2-fenetil-etil-glucosinolat
• 1-pentanol • 2-hidroxi-1-ciano-but-3-è
• 2-hidroxi-3-butenil-glucosinolat • àcid 5-p-cumaroïl-quínic
• 2-hidroxi-4-pentenil-iso-tio-cianat • àcid 5-feruloïl-quínic
• 2-metil-butan-1-ol • àcid alfa-linolènic
• 2-metil-butanal • àcid araquidònic
• 2-metil-tio-propil-glucosinolat • àcid aspàrtic
• 2-metoxi-4-vinil-fenol • àcid behènic
• 2-metoxi-fenol • àcid cafeic 1-77 ppm
• 2-pentil-furà • àcid cafeic-4-O-beta-glucòsid
• 2-propenil-glucosinolat • àcid cítric
• 2,3-dimetil-pirazina • àcid clorogènic
• 2,4,5-tri-tishexà • àcid dehidro-ascòrbic
• 2,4,5-trimetil-tiazol • àcid esteàric
• 2,5-dimetil-pirazina • àcid ferúlic
• 2,6-dimetil-pirazina • àcid ferúlic-B-beta-D-glucòisd
• 3-(metil-tio)-propil-iso-tio-cianat • àcid fòlic
• 3-butenil-glucosinolat • àcid fumàric
• 3-butenil-iso-tio-cianat • àcid indol-3-carbòxic
• 3-hidroxi-metil-indol • àcid jasmònic
• 3-indol-aceto-nitril • àcid làuric
• 3-indol-metil-glucosinolat • àcid linoleic
• 3-metil-sulfinil-propil-glucosinolat • àcid linolènic
• 3-metil-tio-propil-cianur • àcid màlic
• 3-O-(2-O-[beta-D-glucopiranosil]-6- • àcid mevalónic
O-(4-O-[beta-D-glucopiranosil]-5-O- • àcid mirístic
beta-D-glucopiranosil)...cianidina • àcid neo-clorogènic
• 3-O-(2-O-[beta-D-glucopiranosil]-6- • àcid oleic
O-(4-O-[beta-D-glucopirnoasil]- • àcid oxàlic
trans-p0-cumaril)... cianidina • àcid p-cumàric
• 3-O-(6-O-[trans-feruloïl)-2-O-beta- • àcid p-cumàric-O-beta-D-glucòisd
D-glucopiranosil]... cianidina • àcid palmític
• 3-O-(6-O-[trans-sinapil]-2-O-(beta- • àcid palmitoleic
D-glucopiranosil)-beta-D- • àcid pantotènic
glucopiranosil-5-O-(beta-D- • àcid protocatechuic
glucopiranosil)-cianidina • àcid quínic
• 3-O-)6-O-[trans-p-cumaroïl)-2-O- • àcid sinàpic 13-67 ppm
beta-D-glucopiranosil]... cianidina • àcid succínic
• 3-pentanona • àcids grassos monoinsaturats
• 4-(metil-tio)-butil-iso-tio-cianat • àcids grassos poliinsaturats
• 4-epi-butà • àcids grassos saturats
• 4-hidroxi-gluco-brassicina • aigua
• 4-hidroxi-indol-3-il-metil- • alanina
glucosinolat LLA FUL • alcohol cetílic
• 4-metil-sulfinil-butil-glucosinolat • alfa-terpinè
• 4-metil-sulfinil-butil-iso-tio-cianat • alfa-terpineol
• 4-metil-tio-butil-glucosinolat • alfa-thujè
• 4-metoxi-brassinina • alfa-tocoferol
• 4-metoxi-gluco-brassicina • alkil-nitrils
• 4-pentenil-cianur • allil-cianur
• 4-pentenil-iso-tio-cianat • allil-glucosinolat
• 5-hidroxi-gluco-brassicina • allil-iso-tiocianat
• 5-metoxi-gluco-brassicina • Alumini 1-4300 FUL ppm
• 5-vinil-oxazolidina-2-tiona • amargants FUL
• acetaldehid • amoníac
• ascetona • anilina
• àcid 4-cafeoïl-quínic • anteraxantina
• àcid 4-p-cumaroïl-quínic • antoxantina GER
• arginina • dioctil-ftalat
• Arsènic • disulfur de Carboni
• Bari 1-87 ppm • eritro-1-ciano-2-hidroxi-3,4-pi-tio-
• benzaldehid butà
• benzil-amina • espatulenol
• benzil-glucosinolat • espiro-brassinina
• benzil-iso-tio-cianat • Estronci 3-870 ppm
• benzo-fenona • etil-amina
• beta-carotè • etil-metil-amina
• beta-sitosterol • fenetil-amina
• Bor 1-145 ppm • fenetil-cianur
• brassinina • fenil-aceto-nitril
• butan-diona • fenil-alanina
• butenil-cianur • fenil-etil-iso-tio-cianat
• butil-cianur • fenol
• butil-glucosinolat • feofitina
• Cadmi 0-0.4 ppm • Ferro 4-150 ppm
• Calci 290-19500 ppm • fibra
• campesterol • fil·liquinona FLO 3 ppm
• carvona • fitoesterols
• cianidina-3-(di-p-cumaroïl)- • flavina
soforòsid-5-glucòsid GER • Flúor 0-2.5 ppm
• cianidina-3-(diferuloïl)-soforòsid-5- • folacina
glucòsid GER • fosfolípids
• cianidina-3-(disinapil)-soforòsid-5- • Fòsfor 210-6500 ppm
glucòsid GER • furfural
• cianidina-3-feruloïl-soforòsid-5- • gamma-terpinè
glucòsid GER • gluco-brassi-canapina LLA
• cianidina-3-malonil-soforòsid-5- • gluco-brassicina
glucòsid GER • gluco-erucina
• cianidina-3-sinapil-soforòsid-5- • gluco-iberina
glucòsid GER • gluco-iberverina
• cianidina-3-soforòsid-5-glucòsid • gluco-napina
GER • gluco-nasturtiïna
• cianidina-3,5-diglucòsid GER • gluco-rafanina
• cianidina-5-O-glucòsid-3-O- • heneicosà
soforòsid GER • hexacosan-1-ol
• cianina • hidroxi-dimetil-benzo-fenona
• ciclo-brassinina • histamina
• ciclo-hexà • histidina
• cis-hexèn-1-ol • indol
• cistina • indol-3-acetladehid
• Clor 120 ppm • indol-3-aceto-nitril
• clorogenina • indol-3-carbinol
• Cobalt 0-3 ppm • indol-3-carboxi-aldehid
• colina • indol-3,3’-dimetà
• Coure 0-87 ppm • iso-amil-alcohol
• crocetina • iso-leucina
• Crom 0-8 ppm • iso-mentaol
• diacetil • iso-valeraldehid
• dibutil-ftalat • isocà
• diindol-metà • kaempferol
• dimetil-amina • kaempferol-3-feruloïl-soforòsid
• dimetil-disulfur • kaempferol-3-O-soforòsid
• dimetil-sulfur • kaempferol-3-sinapoïl-soforòsid
• dimetil-trisulfur • kaempferol-3-soforòsid-7-glucòsid
• kaempferol-7-glucòsid • propil-glucosinolat
• leucina • proteïna
• linalool • quercetina
• linalool-òxid • quercetina-3-sinapoïl-soforòsid
• lisina • quercetina-3-soforòsid
• Liti 0-1.5 ppm • quercetina-3’-glucòsid
• luteïna • quercetina-3-soforòsid-7-glucòsid
• Magnesi 100-2230 ppm • rafinosa
• Manganès 1-45 ppm • rodànids
• metan-tiol • Rubidi 0.5-27.5 ppm
• metil-octanoat • rubro-brassín-clorur
• metil-pirazina • S-metil-cisteïna-sulfòxid
• mentol • S-metil-metionina
• Mercuri 0.01 ppm • S-metil-metionina-sulfòxid
• metil-amina • salicilats
• metil-sulfinil-alkil-iso-tio-cianats • Seleni 0-10.25 ppm
• metil-sulfonil-alkil-iso-tio-cianats • serina
• metionina • Silici 1-25 ppm
• metoxi-brassicina • sinapina
• Molibdè 0-8 ppm • sinigrina LLA
• mono-butil-ftalat • Sodi 140-4500 ppm
• mono-octil-ftalat • Sofre 385-8750 ppm
• N-(1)-metoxi-brassinina • sulforafà
• N-butil-iso-tio-cianat • sulforafanina
• N-hexanal • terpinèn-4-ol
• N-metil-anilina • terpinolè
• N-metil-beta-fenietil-amina • tetradecan-1-ol
• N-nonacosà • tirosina
• N-petnil-amina • Titani 0-200 ppm
• napoleiferina LLA FUL • toluè
• narcotina • trans-2-hexenal
• neo-glicerol • trans-2-pentenol
• neo-gluco-brassicina • treo-1-ciano-2-hidroxi-3,4-epi-tio-
• neo-mentol butà
• neo-xantina • treonina
• niacina • tri-acontan-1-ol
• Níquel 0-8 ppm • tri-tiona
• nonacosàn-15-ona • tricosà
• nonadecà • trimetil-pirazina
• octadecà • triptòfan
• oli essencial • ubiquinona
• oli vegetal LLA • valina
• oxalat • Vanadi 520-6950 ppm
• pectina • verbenona
• pent-1-èn-3-ol • violoxantina
• pentà • vitamina A
• pirazina • vitamina B1 10 ppm
• piridina • vitamina B2
• Plata 0-0.5 ppm • vitamina B6
• Potassi 1450-42500 ppm • vitamina C
• pro-goïtrina LLA FUL • vitamina E
• proliferina • vitamina U 2-25 ppm
• prolina • Yterbi 0.5-29 ppm
• propenil-cianur • Zinc 2-41 ppm
• propenil-iso-tio-cianat • Zirconi 1-200 ppm
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA COL
Indol-3-carbinol: És el principal principi actiu anticancerigen de les diferents varietats de

Cols. Pot reemplaçar el tamoxifèn, però sense comptar amb els seus efectes cancerígens
(sobre la matriu). Ambdós inhibeixen la tirosina-kinasa. Però l'ornitina-descarboxilasa és
inhibida una mica més pel tamoxifèn. Com a antioxidants tots dos tenen capacitats
semblants. Tots dos inhibeixen les mutacions de l'ADN de manera semblant. Però així
com el tamoxifèn no inhibeix l'associació de cancerígens a l'ADN, l'indol-3-carbinol sí. Els
càncers no estrogènics són molt més inhibits per l'indol-3-carbinol que no pas pel
tamoxifèn. L'indol-3-carbinol propicia que el 50% de l'estradiol passi a estriol (menys
agressiu). Els càncers causats per productes químics són inhibits per l'indol-3-carbinol,
però no pel tamoxifèn. El gen p21 (supressor de tumors) és activat per l'indol-3-carbinol,
però no pel tamoxifèn. El gen p53 muta amb el tamoxifè, però no s'altera amb l'indol-
3carbinol. El gen reparador de l'ADN conegut com a BRCA1 és estimulat per l'indol-3-
carbinol. Això estimula la supressió de tumors de mama i ovaris, especialment en dones
joves. L'indol-3-carbinol protegeix de les aflatoxines. Té una eficàcia general com a
anticancerigen entre 60-90% (neoplàsia, creixement in vitro, dany a l'ADN).
Rafinosa (= beta-D-fructofuranosil-alfa-D-galactopiranosil-(1→6)-alfa-D-glucopiranòsid):
no és digerible directament per al cos humà, però les bacteris del còlon la descomponen
donant lloc a flatulència. Hi ha pastilles d’alfa-galactosidasa que eviten aquesta
producció de gasos al digerir la rafinosa.
Sulforafan: millora la digestió i la funció cardíaca. Es troba en forma inactiva

(glucorafanina) a la planta que s’activa amb les lesions o talls mitjançant un enzim
(mirosinasa). El bròquil cru (mastegat) en té 10 cops més que no pas el cuit. Bullint-ho 2
minuts no en perd gaire. L’efecte anticancerós ve ajudat pels efectes antioxidant i
antiinflamatori i està centrat en l’activació del factor de transcripció Nrf2 i en la
modulació del NF-kappaB. Afecta en especial a les cèl·lules mare dels teixits cancerosos,
promou l’apoptosis, evita la metàstasis, la neo-angiogènesis, i frena la SHH (sonic
hedgehog) i la via Wnt/beta-catenina. Atura el cicle cel·lular a G2/M i a G1. És eficaç
contra càncer de boca, bufeta de l’orina, pàncreas, pròstata, mama, pulmó, còlon i recte.
Actua en sinergia amb paclitaxel, docetaxel o gemcitabina. S’ha recomanat també contra
l’autisme, la insolació, malalties neurodegeneratives (Parkinson, Alzheimer, esclerosis
múltiple).
Vitamina U: protegeix l’estómac i el fetge, abaixa el colesterol i n’evita l’oxidació, abaixa el

nivell d’homocisteïna, regula la formació de nou teixit adipós, ajuda a cicatritzar úlceres.
Valor nutricional per 100 g de COL

Energia 103 KJ (25 Kcal)
Carbohidrats 5.8 g
Sucres 3.2 g
Fibra dietètica 2.5 g
Grassa 0.1 g
Proteïna 1.28 g
Vitamines % dosis recomanada diària - quantitat
Tiamina (B1) 5% - 0.061 mg
Riboflavina (B2) 3% - 0.040 mg
Niacina (B3) 2% - 0.234 mg
Àcid pantotènic (B5) 4% - 0.212 mg
Vitamina B6 10% - 0.124 mg
Folat (B9) 11% - 43 μg
Vitamina C 44% - 36.6 mg
Vitamina K 72% - 76 μg
Minerals
Calci 4% - 40 mg
Ferro 4% - 0.47 mg
Magnesi 3% - 12 mg
Manganès 8% - 0.16 mg
Fòsfor 4% - 26 mg
Potassi 4% - 170 mg
Sodi 1% - 18 mg
Zinc 2% - 0.18 mg
Aigua 92 g
Flúor 1 µg
glucosinolats de la col
Sulforafan (=Sulforaphane»)
sulforafanina
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA COL
«Cabbage (Brassica oleracea L.). Overview of the health benefits and

therapeutical uses». IOANA MARIA ALEXANDRA STEFAN, ANDREEA DANIELA ONA. Hop
and Medicinals Plants XXVIII (1-2): 150-179 (2020).
«Cura natural por la col». RAYMOND DEXTREIT. Ed. Acuario. ISBN: 8485980387
(1981).
«Nomenclatural notes on the Brassica oleracea-group». TH. GLADIS & K. HAMMER.

Genetic Ressources and Crop Evolution 48:711 (2001).
CARBASSINA
Bryonia dioica Jacq.
[1774, Fl. Austr., 2: 59] 2n = 20
Bryonia dicoia - Làmina de JACOB STRUM

Imatge de JAN KOPS (Flora Batava)
tricomes de les fulles
(de 0.5 mm d’alçària)
rel de Bryonia diocia recent extreta (i una mica trencada)
NOMS POPULARS
Alemany: Rotfrüchtige zaunrübe, Zweihäusige zaunrübe, Faulrüber, Feuerwurzel,

Gichtrübe, Gichtwurz, Heckenrübe, Heilige rübe, Hundskürbis, Hundsrebe,
Hundsrübe, Rotbeerige zaunrübe, Rote zanrübe, Rote zaunrübe, Spanische
rübe, Stickwurz, Teufelsrübe, Tollrübe, Weisser enzian, Zaunranke,
Zaunrebe
Anglès: red bryony, white bryony, tetter-berries FRU
Àrab: ‫ لعبة مرة‬/ ‫ عنب الحية‬/ ‫ خيطة‬, ‫ بوطانية‬, fachira
Aragonès: enredadera, espárragos, trueca, tuca.
Basc/Euskera: alagorria, alegorría, asta matz, asta matza, asta motsa, asta-mahats,
asta-mats, asta-matsa, astamahats alebeltz, astamahats alegorri,
astamahats alegorria , astamatsa, indarrgoi, trababedarri de las matas.
Castellà: nueza, brionia, tucas, agrianpelos, aguilonia, alfesera, alfesir, alfesira,
amorca, anorza, beninas, berza, boudaña, brionia blanca, brionía, cabaceira
de raposa, ceñidero, comida de culebras, congoria, corriyuela,, enredadera,
enredadera silvestre, esparrago de nuez, esparragos bastos, esparrágo de
cruz, espárrago blanco, espárrago culebrero, espárrago de barranco,
espárrago de culebra, espárrago de culebrilla, espárrago de hoja ancha,
espárrago de huerta, espárrago de monte, espárrago de nuerza, espárrago
de nueza, espárrago de pobre, espárrago de zorra, espárrago del mulo,
espárrago lagartero, espárrago lagañoso, espárrago mocoso, espárrago
negro, espárrago triguero, espárrago trigueño, espárrago velloso, espárragos
bastos, espárragos de azúcar, espárragos de calabaza, espárragos de cruz,
espárragos de nogal, espárragos de norza, espárragos de norza, espárragos
de nuerza, espárragos de regadera, espárragos de turca, espárragos de uva,
colorás, espárragos finos, espárragos lagarteranos, espárragos lagañosos,
espárragos llorones , espárragos montesinos, espárragos peludos, herba
papeira, huevos de zorra, moras de perro, nabo da norza, nabo de la
gudaya, nabo de la junciana, nabo de la nuez, nabo de perro, nabo del
diablo, nabo gallego, nabo montés, nabo-deu, noiza, nuerza, nueza blanca,
nueza morisca, nueza negra, nueza áspera, nuégado, panes de truca
(tubérculo), parra de bastardo, parra de culebra, parra de sapo, parra
zarzalera, parral de sapo, parrilla, patata lanorza, patata lanueza, pelúos,
raíz de la hiel, raíz de sapo, reventabuey, revientabueyes, revientaelbuey,
saltasebes, serpentaria mayor, silonia, trababedarri de las matas, tragoncia,
trepadera, truca, turca, túcar, uva de lobo, uva de perro, uvas de culebra,
uvas de lagarto, uvas de perro, uvas de sapo, uvas del humor, veneno de
víbora, vid blanca, viña blanca, yerba raposera, zarzillos.
Català: carbassina, carabassina morisca, carabasser bord, carabasseta, carabassí,
cep blanc, colobrina, congòria, curriola, herba de vaca, herba metzinera,
nap coent, nap del diable, nap salvatge, truca, tuca, truquera.
Danès: Uaegte alrune, valske roer
Eslovè: Rdečejagodasti bluščec
Finlandès: Punakoiranköynnös
Francès: bryone dioïque
Gal·lès: Bloneg y ddaear, Grawn y perthi, Greol, Greuolen, Hiawl, Hwl, Llysiau'r
twrch, Llysiau'r tywyrch, Meipen fair, Meipen fendigaid, Meipwn fair, Pys y
coed, Y winwydden wen
Gallec: anorça, boudaña, brionia, briónia, cabaceira brava, cabaceira de raposa,
cabaza, cabeceira brava, cabeceira da raposa, caiño, corrijola, erva-cobra,
figueira de can, herba dos lamparons, herba dos lamparóns, herba papeira,
nabo caiño, nabo d'a nouza, nabo da norza, nabo da nouza, nabo de
boudaña, nabo de louza, nabo de norza, nabo de nouza, nabo deu, nabo-
deu, nabo-do-diabo, naboda, nagoda, naveda, nobo-deu, norza, norça-
branca, nouza, noza, noza blanca, noza negra, nueza con hoja de parra y
horroroso nabo, rabo de norza, saltasebes, seixebra.
Hebreu: ‫נָחָ ׁש ְמצּויָה‬-‫ְּדלַ עַ ת‬
Holandès: Heggenrank
Hongarès: Piros földitök, étlaki gönye, piros gönye
Italià: vite bianca, zucca selvatica
Noruec: Rød gallebær
Polonès: Przestęp dwupienny
Portuguès: Norça-branca, briónia-branca, erva-cobra, nabo-do-diablo, norça, vida-
branca, anorça, boudaña, brioa, brionia, brionia-branca, briónia, briónia-
branca, bryonia, cabaceira brava, cabaceira de raposa, erva-cobra, herba
dos lamparons, herba papeira, nabo caiño, nabo da norza, nabo da nouza,
nabo de boudaña, nabo-deu, naboda, nóscara, nóscora, parricos,
saltasebes, vide-branca.
Suec: Röd hundrova
Txec: Posed dvoudomý
Ucraïnès: Бріонія червона, Переступень дводомний
Liana dioica de tiges molt poc fortes, de 3 mm de gruix, i de fins a 3 m de longitud

cadascuna, amb fulles deltoides cordades gairebé sagitades, sinuades. Rel molt
voluminosa, fins a 75 cm de longitud i 7.5 cm de gruix, de fins més de 5 Kg, i que té
forma humanoide, amb cames i braços, i és de color crema per fora i blanca per dins.
Pertany a la família de les Cucurbitàcies. Aquesta família es caracteritza per les flors
inferovàriques, gamopètales, i pel fruit en una mena de baia de closca reforçada o
carabassa. El gènere es caracteritza per tenir circells (CIR) i ser planta trepadora, vivaç,
amb fulles alternes palmatilobades. I per les inflorescències axil·lars, de flors
pentàmeres, amb receptacle acollat, amb lòbuls de color verdós. I pels 5 estams, formant
3 grups, soldats en dos parells i quedant-ne un de lliure, amb anteres amb teques
sinuades. I per l’ovari tricarpel·lar, i els 3 estigmes bilobulats. El fruit és bacciforme,
indehiscent, amb 3-6 llavors ovoides planes.
Bryonia dioica es caracteritza per la rel humanoide tuberosa. Per la tija trepadora, de
secció quadrangular imperfecta, fibrosa. Fulles poc rígides, de fins a 12 × 12 cm,
peciolades, cordiformes-triangulars, hirsutes a ambdues cares o només a la abaxial.
Cara adaxial de color verd fosc, i cara abaxial més blavosa, ambdues aspres al tacte.
Lòbuls foliars triangulars subreptíciament dentats, més o menys aguts, essent el
terminal major. Circells de fins a 15 cm, simples, no ramificats. Inflorescència masculina
en raïms de fins a 17 flors amb peduncle glandulós. Lòbuls del receptacle de 3-4 mm,
lanceolats, acuminats; corol·la de 8-13 mm, amb lòbuls alternant amb els del receptacle,
triangulars i glandulosos per la cara interna; amb estams amb filament pubescent pilós,
i anteres amb el connectiu eixamplat cap a la punta. A les anteres hi ha tricomes amb
una cèl·lula basal d’un milió de micres cúbiques (en la prefloració), que tenen la cèl·lula
distal de menys de 10000 micres cúbiques. El nucli de la cèl·lula basal doble el seu ADN
cada 32 hores fins a assolir 256 C o 512 pg. El nucli de la cèl·lula distal no arriba a 4 C.
Inflorescència femenina en corimbes de fins a 7 flors amb peduncle glabre o glandulós.
Corol·la de 3.5-6-5 mm, amb estil de 3.5-4.5 mm. Fruit de fins a 10 mm de diàmetre, llis,
glabre, verd quan és jove, després groc i al final vermell, amb llavors de 4-6.5 × 5.5 mm,
plano-convexes o biconvexes, amb la testa coberta d’una pruïna i granets molt fins.
Bryonia dioica al món, segons GBIF
Viu en marges inclinats ombrívols de boscos prop antigues poblacions de pagès. Sol fer-
se en marges de boscs vora les masies antigues. És de la meitat occidental d’Europa. Tot
i no soler ser abundant es troba dispersa arreu a Catalunya fins els 1650 m snm.
ESPÈCIES SIMILARS
Bryonia alba. Flors de color verd blanquinós, i fruit negre al madurar. Es fa al centre i
Nord d’Europa, a més de al Caucas i zones del Nord del Caucas.
Bryonia aspera. Es fa al Caucas i a les muntanyes del Nord del Pakistan.
Bryonia laciniosa. És del Sud de l’Índia. Té els lòbuls de les fulles molt estrets.
Bryonia marmorata. És de l’illa de Còrsega. Fulles a penes lobulades.
Bryonia verrucosa. És planta vivaç de fulles grans pentagonals, flors d’1 cm de

diàmetre, de color groc, i fruits madurs de 2 cm de color taronja. Es fa a les Illes
Canàries, llevat de a Fuerteventura.
HISTÒRIA
És planta emprada des de bell antuvi i podem suposar que els ibers la conreaven.
TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a. C.) deia que la rel és càlida i amargant, i per això s’empra
contra pigues i per depilar. Amb els fruits es depilen les pells. DIOSCÒRIDES (segle I)
descriu la planta amb força precisió. Diu que els fruits s’empren per a pelar els cuirs. I
els brots de les tiges, cuits, es mengen com a diürètics i laxants. Contra les nafres
dolentes a les cames s’aplica la planta (fulles, tija o arrel) amb sal. La rel amb fenigrec i
besses és cosmètica i va bé contra acne, pigues, cicatrius, i taques. La rel, cuita amb oli
fins que s’estovi, també neteja la pell d’aquestes impureses, i fa que s’esvaeixin els
morats vora els ulls i les imperfeccions a les ungles. Contra les bosses de pus o
abscessos, cal aplicar un emplastr de la rel cuita amb vi. La rel capolada s’aplica per a
recol·locar els ossos del cos humà. En ús intern, 4 g es prenen contra l’epilèpsia, cada
dia, durant un any. La mateixa dosis és adient contra l’atac de feridura o el vertigen.
Contra el verí de les serps cal prendre’n 8 g, però cal tenir en compte que a aquesta dosis
és abortiva i trastoca la ment, gairebé paralitzant-la. La rel en decocció és diürètica.
Contra l’asma, i altres espasmes i carn-esqueixats, prendre-la amb mel. Contra
l’esplenomegàlia, prendre’n en beguda 2 g barrejada amb vinagre, cada dia durant un
mes. També serveix el cataplasma de la rel amb figues, aplicat a la zona de la melsa. El
suc primaveral de la rel, amb xarop, va bé contra la sarna o la lepra. També va bé aplicar
el fruit madur capolat sobre les zones afectades, desfet en oli. Per augmentar la
producció de llet barrejar el fruit amb grans de blat i anar xuclant-lo.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) confirma que la rel és un purgant fort que destorba
l’estómac i el fetge; i per tant cal no precipitar-se al prendre-la. Però, presa amb molta
mesura, és molt bona contra les malalties del cap com l’epilèpsia, el vertigen i mareig,
atacs de feridura, i convulsions, ja que lleva els mals humors del cervell. També és bona
per llevar el reuma de les articulacions i tendons; i contra les rampes i dolors als costats,
la hidropesia i la retenció d’orina. Neteja els ronyons de sorra i pedres. Obra les
obstruccions de la melsa i li lleva l’esclerosis. La rel bullida en vi, bevent-ne un cop a la
setmana l’anar al llit, neteja la matriu i ajuda a que surti el fetus mort. Uns 4 g de rel
amb vi blanc fa venir la regla. La barreja de mel amb rel triturada neteja els pulmons de
flegmes i redueix la tos als qui tenen asma; i també és bona per desfer coàguls interns.
Tant les fulles con els fruits o la rel netegen les nafres dolentes, gangrenes i herpes. La
rel, i encara millor el seu suc blanc, neteja la pell de barbs, pigues, taques, cicatrius
lletges, lepra, crostes, sarna o altres imperfeccions. L’hidrolat de la rel (destil·lat) fa el
mateix efecte però més suau. La rel aplicada allà on s’ha fracturat un os fa que es
recol·loqui i l’ajuda a soldar-lo. També fa que la pell s’alliberi de punxes o espines
clavades. La rel amb vi, i una mica de llard, neteja abscessos, i infeccions a les
articulacions i voltadits.
LITERATURA
«Si vols conservar la vaca sana dona-li rel de tuca i gençana». «Tuca i altavia fa tornar el
bou de mort a vida». «La tuca i la berbena treuen el bou de pena».
• abortiva (rel aplicada al coll de la • diürètica

matriu; o en banys de seient) • ecbòlica
• analgèsica (perifèrica i central) • emmenagoga
• anticancerígena • expectorant
• anticonvulsiva • galactagoga
• antihelmíntica • hepatoprotectora
• antiinflamatòria • hipotensora
• antioxidant FLO • immunomoduladora
• antiproliferativa • inhibidora de la tripsina
• antipsicòtica • irritant
• antireumàtica • mucolítica
• antitumoral • purgant (xarop)
• colagoga • rubefaent
• comestible (circells) • sudorífica
• depilatòria FRU • tòxica perillosa (rel, fulles, fruits)
• derivativa • vomitiva
USOS MEDICINALS DE LA REL DE BRYONIA DIOICA
• abscessos • crup
• accidents nuclears/radioactius • cucs intestinals
• acne • diabetis
• aftes bucals UE • disenteria
• amigdalitis UE (cataplasma, • dispèpsia
gargarisme) • dolors musculars
• arrugues a la pell • edemes
• artritis UE UI • embòlia pulmonar
• asma • epilèpsia
• atac de feridura (hemiplegia) • erisipela UE
• ateroesclerosis • Escherichia coli FUL
• barbs • esclerosis de la melsa
• bronquitis • escrofulosis infantil
• càlculs renals • espines clavades
• càncers (HN-5) • esplenomegàlia
• càncer de bufeta T-24 • febre FUL FRU
• càncer de còlon HT-29 • febres de Malta
• càncer de fetge Hep-G2 • flegmes als pulmons
• càncer de mama MDA-MB 231, • infertilitat
HBL-100 • gangrena
• càncer de matriu HeLa • genolls inflats i adolorits
• càncer d’ossos • gota
• carn-esqueixats UE • grip
• catarro UE • herpes
• ciàtica UE • hidropesia
• cicatrius • HIV-1
• cirrosis hepàtica • hipertensió (maceració freda de la
• còlera rel)
• colesterol alt • impetigen
• congestions • infeccions a les articulacions
• convulsions • Klebsiella pneumoniae FUL
• cops UE • lepra
• cremades • limfoma de Burkitt BL41
• limfoma histiocític U937 • pirosis (cor agre, reflux esofàgic)
• lumbago UE • pleuresia UE
• mal d’esquena UE • Proteus vulgaris FUL
• mal d’estómac • pulmonia UE
• mal de cap UE • punxades als costats (melsa, fetge)
• mal de queixal • punxes clavades
• mal de ventre UI UE • rampes
• malària • retenció d’orina
• mareig • reuma
• melanoma B16F10 • reuma al cor
• melsa inflamada UE • sarna
• miàlgies UE • taques a la pell
• morats • tendinitis
• nafres a les cames • tifus
• ossos trencats • tiroides inflamat UE, UI
• penellons FRU UE • tos
• pericarditis • tos ferina
• peritonitis • tuberculosis
• picades d’escorpí (REL cuita UE) • tumors al fetge
• picades de serps verinoses • úlceres intestinals
• pigues • vertigen
• voltadits
En homeopatia s'usa molt per a terrenys tuberculínics: asma, bronquitis, pulmonia,

tuberculosi, processos pulmonars crònics, pleuresia, catarro, grip. També contra ciàtica,
lumbago, gota, i psicosis (5CH). Provoca molt embotiment mental a dosis a la 5CH, però
ja no a la 9 CH. Contra el poc rendiment esportiu, millor a la 9CH també. Les sensacions
que provoca la Bryonia dioica i que l’homeopatia corregeix són: irritabilitat, capficar-se
per la feina i aversió al treball mental, delir-se per tornar a casa o per romandre-hi,
somnis sexuals, mal de cap al front al desvetllar-se, molta set però poques ganes de
beure, delir-se per menges amb espècies, basques, rots, diarrea i/o restrenyiment amb
gasos, i menys duresa als pits abans de la menstruació.
TOXICITAT
Els circells és poden menjar frescos (tuques), com a espàrrecs fins, però la resta de la
planta és tòxica. És planta tòxica (i abortiva), especialment els fruits (per una proteïna de
66 KD). Uns 4 fruits ja poden donar molts problemes, i uns 15 poden matar un nen. Les
fulles i l’arrel poden ser tòxiques però no pas tant com els fruits, i menys ho serien si
s’assequessin o es bullissin. Tendres provoquen diarrea, còlics, i hemorràgies. La rel mal
assecada es colonitza de fongs (Didymella, Leptosphaeria, Pseudoperonospora i altres)
que podrien ser tòxics. La DL 50 de l’extracte hidroalcohòlic de les fulles de Bryonia dioica
en rates és de 4.2 g/Kg. Però dosis repetides cada dia de 250 mg/Kg en ratolins no
provoquen efectes tòxics. Amb dosi de 2 g/Kg d’extracte orgànic de la rel, ja el primer
dia els ratolins mostren dificultat per respirar, poc moviment i anormal, salivera, i
alguna convulsió i al final mort.
PREPARATS I DOSI
Ungüent antiinflamatori i vulnerari: Umbilicus rupestris + all + julivert + Sedum rupestre

+ Ruta graveolens + Lilium pyrenaicum (ceba) + rels de malví (Althaea officinalis) + oli.
Ungüent contra ferides, infeccions a les potes, i voltadits: rel de carbassina + all + rel de
julivert + escorça de freixe + ruda: es bull tot plegat en greix de gallina. Serveix per les
persones i els animals.
Cataplasma de rels bullides de malví i carbassina: contra grans i furóncols.
Decocció de la rel + farigola + sabó antic: per rentats vaginals diaris per curar el càncer
de matriu.
Tintura dels fruits madurs: contra dolors reumàtics en UE. També s’hi afegia romaní i
llimona.
Rel: banys, cataplasma, decocció, oli (en fred o fregint-ho), vinagre, vi, sal. Si es vol
conservar un cop collida, caldria assecar-la al forn un cop tallada en rodanxes. Si es té a
l’abast i no es vol matar la planta, es pot anar tallant les arrels secundàries o rames de la
principal.
Cataplasma contra el tifus: arròs + rel de carbassina capolada + flor de taronger + greix
de porc UE (12 hores).
Enlleixiuada: rel de carbassina + romaní + oli d’oliva + cendra + Tanacetum parthenium.
• Decocció UI 10g/L: 1-2 tasses al dia.

• Pols 0.5-3 g per dia (purgant, vomitiu)
• Tintura: 2-5 g per diabetis.
• Suc: 4-12 g en algun líquid saludable (suc de fruita, etc.) 2 cops per setmana,
contra l’epilèpsia
• Vi: 75 g de rel + 1 L de vi blanc. 50-60 g per dia com a diürètic en hidropesia.
• Oximel: 20 g rel capolada + 250 g de mel + 350 g de vinagre. Bullir_Ho 1/2 hora.
Colar. Cada 2 hores prendre’n 2 culleradetes de cafè, contra les bronquitis
cròniques.
• Supositoris: extracte de rel de carbassina 150 mg + extracte de Colutea
arborescens 300 mg + mantega de cacau 5 g. Un supositori al dia com a laxant.
• Tintura contra els morats: 10 g tintura de rel de Bryonia + 20 g tintura d'Arnica
montana . Una culleradeta de cafè per 100 g de sèrum fisiològic, en compreses.
VETERINÀRIA
• UE per ferides del bestiar. L’aigua de bullir les tiges servia per rentar el braguer contra
la mastitis a les vaques. També la rel en ungüent contra la coixera. Contra la ronya:
aigua de coura la rel UE o bé oli de ginebre + rel de carbassina + llard de porc.
• UI a vegades s’ha donat al bestiar la rel cuita, contra indigestions o diarrea. Els porcs
senglars es deleixen per menjar-la. Als gossos els purguen les fulles. L’aigua de coure
la rel es dona a les vaques per ajudar-les a expulsar les aigües durant el part. Contra
el prolapse vaginal de les vaques: ungüent de rel fregida en oli en UE. També en UI
després del part de les vaques, amb rel de genciana. L’aigua de la rel combat la
hipotèrmia (per mal temps) amb tos i refredat a les vaques.
• Remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de paret ( Sedum) +
boixets (Calendula) + arrel de floravia (Centaurea calcitrapa) + arrel de carbassina
(Bryonia) + arrel de malví + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans
d’all. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.
• Arrel de carbassina (Bryonia dioica): es feia servir pels constipats i per les vives
(angines) dels cavalls. Se’ls posava a l’estable enmig del menjar. Ho diu la CARME
CORTINA, de Can Roca, de Pardines.
• Contra anorèxia (i per guarir nafres): rel de carbassina + vinagre + sal.
• Contra els cucs intestinals als porcs: rel de carbassina + sègol.
• Contra el borm («moquillo») en cabres o vaques: aigua de coure la rel.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA BRYONIA DIOICA

[Si no s’especifica, cal entendre que és a la rel]
• (22E, 24Z)-5-alfa-stigmasta-7, 22, 24(24 1)-trièn-3-beta-ol

• (22E,24Z)-estigmasta-7,22,24(241)-trienol 1%
• (24E) estigmasta-7,24(241)-dienol (=iso-avenasterol) 53.5%
• (24E)-14-alfa-metil-5-alfa-stigmasta-7, 24(241)-dièn-3-beta-ol
• (24E)-14-alfa-metil-estigmasta-7,24(241)-dienol 1%
• (24E)-24-etil-29-nor-5-alfa-lanosta-7, 24(241)-dièn-3-beta-ol
• (24E)-24-etil-29-nor-5-alfa-lanosta-7, 9(11), 24(241)-trièn-3-beta-ol
• (24E)-24-etil-29-nor-5-alfa-lanosta-9(11), 24(241)-dièn-3-beta-ol
• (24E)-24-etil-29-nor-lanosta-7,24(241)-dienol 24%
• (24E)-24-etil-29-nor-lanosta-7,9(11),24(241)-trienol 6%
• (24E)-24-etil-29-nor-lanosta-9(11),24(241)-dienol 0.5%
• (24E)-4-alfa-metil-stigmasta-7,24(241)-dienol (=iso-citrostadienol) 30%
• (24E)-5-alfa-estigmasta-7, 9(11), 24(241)-trièn-3-beta-ol
• (24E)-estigmasta-9,11,24(241)-trienol 3%
• (24R)-24-hidroxi-24-vinil-lanosterol FUL
• (24S)-24-hidroxi-24-vinil-lanosterol FUL
• (24S)-24-metil-tirucalla-5,25-dièn-3-beta-ol
• (24Z)-24-etil-29-nor-lanosta-9(11),24(241)-dienol 2.5%
• (24Z)-4-alfa-metil-stigmasta-7,24(241)-dienol (=citrostadienool) 2.5%
• (24Z)-estigmasta-7,24(241)-dienol (=avenasterol) 1%
• 1,2,3-trimetil-benzè
• 2-formil-9-[alfa-D-ribofuranosil]
• 3-beta-hidroxi-27-nor-ciclo-artan-24-ona FUL
• 3-metil-glucosa
• 4-alfa-metil-ergosta-7,24(241)-dienol (=gramisterol) 2%
• 4,4-dimetil-5-alfa-poriferasta-7, 25-dièn-3-beta-ol
• 4,4-dimetil-poriferasta-7,25-dienol (24S/beta) 0.5%
• 5-alfa-estigmasta-7, 9(11)-dièn-3-beta-ol
• 10-alfa-cucurbita-5,24-dienol 6%
• 24-metil-29-nor-cicloart-24(241)-enol (=ciclo-eucalenol) 8.5%
• 24-metil-29-nor-lanosta-8,24(241)-dienol (=obtusofoliol) 3.5%
• 24-metil-29-nor-lanosta-9(11),24(241)-dienol 15%
• 24-metil-cicloart-24(241)-enol 5.5%
• 24-metil-dammara-20,24(241)-dienol 3%
• 24-metil-lanosta-7,9(11),24(241)-tirenol 1%
• 24-metil-lanosta-8,24(241)-dienol 2%
• 24-metil-lanosta-9(11),24(241)-dienol 2%
• 24-metil-tirucalla-5,24(241)-dièn-3-beta-ol
• àcid 3-alfa-hidroxi-multiflora-7,9(11)-dièn-29-oic
• àcid briocumàric (=àcid 3-alfa-p-hidroxi-cinamil-oxi-multiflora-7,9(11)-dièn-29-alfa-oic)
• àcid brionòlic (=àcid 3-beta-hidroxi-muliflor-8-èn-29-alfa-oic)
• àcid fenòlic FLO
• àdid ftàlic-di-2-propil-pentil-èster
• àcids grassos (trihidroxi-octadecaenoics)
• agents tànics
• alcaloides FUL REL
• alliaròsid
• antraquinona FUL
• apigenina-6-C-glucòsid-7-O-(6’’-cafeoïl-glucòsid)
• beta-carotè CIR
• bridiofina (PM 66000) FRU
• brioamàrid
• briodina 1 (PM 30000) [proteïna d’una cadena, inactivadora dels ribosomes]
• briodina 2 (PM 27000)
• briodulcòsids
• briodulcosigenina
• brioniaòsids A, B
• brionicina
• brionina
• brionòsids A-G
• briòsid
• briosigenina
• cabenòsid D
• campest-7-enol (24R/alfa) 1.5%
• cicloart-24-enol 39%
• colest-5-enol (=colesterol)
• cucurbitacines
• curmarà
• D-friedo-olean-14-enol (=taraxerol) 1%
• D:C-friedo-olean-7-enol (=multiflorenol) 0.5%
• D:C-friedo-olean-8-enol (=iso-multiflorenol) 5.5%
• D:C-friedo-urs-8-enol (=iso-bauerenol) 1.5%
• dammara-20,24-dienol (=dammaradienol) 2%
• delta-estigmasterol
• dihidro-cucurbitacina B
• ergosta-7,24(241)-dienol (=episterol)
• ergosta-7,25-dienol (24S/beta) 0.5%
• èster cafeic de saponarina
• esterols FUL
• estigmasta-7-enol (24R/alfa) 20.5%
• estigmasta-9(11)-enol (24R/alfa) 0.5%
• estigmasta-7,22-dienol (24R/beta) 6%
• estigmasta-7,E-24(28)-dièn-3-beta-ol
• estigmasta-7,25-dienol (24R/alfa) 2%
• estigmasta-7,9,11-dienol (24R/alfa) 1%
• eufa-7,24-dienol (=butirospermol) 3.5%
• flavonoides FLO REL
• glucòsids amargs de triterpens FUL FRU
• heteròsids-C
• hipoxantina
• iso-multiflorenol
• iso-orientina
• iso-vitexina
• kaempferol FUL
• kaempferol-3,7-di-O-rhamnòsid FUL REL
• lanosta-9(11),24-dienol (=parkeol) 2%
• lectina REL
• lup-20(29=-enol (=lupeol) 3%
• luteïna CIR
• luteolina FUL
• lutonarina
• maaliol
• N4-(2-hidroxi-etil)-L-asparagina
• neoxantina CIR
• olean-12-enol (=beta-amirina) 3%
• oli essencial
• oxalat càlcic FRU
• polifenols REL FRU
• poriferasta-7-enol (24S/beta) 2.5%
• poriferasta-9(11)-dienol (24S/beta)
• poriferasta-7,22-dienol 1.5%
• poriferasta-7,22,25-trienol (24S/beta) 0.5%
• poriferasta-7,25-dienol (24S/beta) 0.5%
• quinones
• resines
• saponarina
• saponines
• tanins
• taraxast-20-enol (=psi-taraxasterol) 1%
• tetrahidro-cucurbitacina I
• tirucalla-5-èn-3-beta-ol
• tirucalla-5,24-dièn-3-beta-ol 1%
• tirucalla-7,24-dienol 2%
• triterpens del tipus del cucurbità (10-alfa-cucurbità-5,24-dièn-3-beta-ol ... etc.)
• urs12-enol (=alfa-amirina) 1%
• violaxantina CIR
• vitexina
MÉS INFORMACIÓ SOBRE BRYONIA DIOICA
«Eight novel sterols from roots of Bryonia dioica Jacq.» TOSHIHIRO AKIHISA, YUMIKO KIMURA,
WILHELMUS C.M. KOKEE, TAKASHI ITOH, TOSHITAKE TAMURA. Chem. Pharm. Bull. 44 (6)
1202-1207 (1996).
BUDDLEJA DAVIDII Franchet
[1887, Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, sér. 2, 10: 65] 2n = 76
ETIMOLOGIA: Buddleja: nom genèric atorgat en honor d’ADAM BUDDLE, botànic i rector a
Essex, Anglaterra, el segle XVIII. «Davidii»: en honor d’ARMAND DAVID, missioner
naturalista francès, nascut vora Baiona (Espelette), que la descobrí el 1869.
El gènere Buddleja compta amb unes 100 espècies al món repartides entre la Xina,
Àfrica oriental i meridional, i Amèrica. S’ha considerat primer que pertanyia a la família
de les Escrofulariàcies, la qual cosa queda corroborada per les similituds bioquímiques.
Després, se l’ha ficat dins la família de les Loganàcies, i finalment s’ha optat per crear
una família amb 10 gèneres, la de les Buddlejiàcies. Les plantes del gènere són
arbustives o petits arbres. L’escorça sol ser llisa, o estriada longitudinalment. Les fulles
són oposades (rarament alternes), enteres o lleugerament dentades, amb estípules entre
els pecíols poc desenvolupades. Les inflorescències són cimoses, compactes, llargament
pedunculades, grans. Les flors són bisexuades, actinomorfes, tetràmeres (rarament
pentàmeres). El calze és campanulat o tubular, persistent. La corol·la és campanulada,
hipocrateriforme o infundibuliforme, amb el tub recte o una mica corbat. De colors que
poden ser blanc, groc, rosat, lila, violeta. Estams 4(5), iguals, inclosos o poc exerts,
sense estaminodi, amb anteres medifixes, subsèssils. Ovari súper. Estil filiforme.
Estigma bífid. Fruit bilocular, septicida. Llavors nombroses, discoides o fusiformes,
alades, petites.
Buddleja davidii és un arbust que pot arribar a fer 5 m d’alçària. Normalment fa més
de 1.5 m. Les tiges joves són de secció quadrangular, de color verd clar o roig, amb
medul·la, pubescents, amb pèls estrellats, blancs, a vegades fent flocs. Fulles de 10-18 x
2.5-4 cm, decussades, lanceolades o oval-lanceolades, finament dentades, atenuades en
pecíol curt, glabrescents per dalt, tomentoses i blanquinoses per sota, poc rígides,
combades. Estípules entre els pecíols enteres o una mica crenades. Inflorescència de 10-
16 x 3-5 cm, paniculiforme, formada per verticil·lastres de cimes multiflores més o menys
contretes, a vegades amb 2-4 rames laterals. Bràctees linears piloses. Flors tetràmeres,
aromàtiques, amb olor de vainilla. Pedicels de 2-3 mm. Bractèoles linears, piloses, més
curtes que el calze. Calze de 2.5-3 × 1.2-1.5 mm, tubular, de color granat, amb pèls
estrellats. Dents del calze de 0.5-0.7 × 0.6 mm, triangulars, aguts. Corol·la de 4.5-5.5
mm de diàmetre, hipocrateriforme, de color lila o morat, amb la gola ataronjada. Tub de
la corol·la de 5-8 × 0.6-1 mm, recte, pilós (pèls simples escassos, i glàndules ambarines
geminades). Lòbuls de la corol·la de 1.5-2 mm., sub-orbiculars, irregularment crenulats,
patents. Estams 4, inclosos, soldats a la zona mitjana del tub. Anteres de 0.5 mm. Ovari
cilíndric. Càpsula de 7-9 × 1.7-2.2 mm, el·lipsoide o sub-claviforme, amb 2 valves bífides.
Llavors de 3-5-4.5 × 0.2-0.3 mm, fusiformes, reticulades, prolongades a la base, i amb
una ala membranosa a la punta. De color castany clar.
Buddleja davidii al món, segons GBIF

HISTÒRIA
La reina VICTÒRIA d’Anglaterra estiuejava a Vernet (Vernet-les-Bains) de Conflent, a finals

del segle XIX, per prendre-hi les aigües termals. El seu jardiner o el mateix ARMAND
DAVID la van ajudar a introduir als jardins de la residència aquesta planta duta de la
Xina. I d’allí es va anar estenent pels Pirineus, especialment pels marges de torrents i
rieres. A Anglaterra és considerada una planta típica dels jardins del país, tot i que no hi
porta gaire més d’un segle. Però se l’admira primer per l’abundància de flors de diversos
colors, segons la raça. En segon lloc, perquè atrau moltes papallones i per això se la
coneix com a Butterfly Bush. I en tercer lloc, perquè va colonitzar els cràters deixats per
les bombes nazis durant la segona guerra mundial.
• anticonvulsiva • fungicida
• antihepatotòxica • hipotensora
• antioxidant • inhibidora de COX
• antiinflamatòria • inhibidora de 5-LOX
• antioxidant • moluscicida
• antivírica • tint FLO
• foto-protectora • treu el «fred»
• antiprotozoica • treu el «vent»
USOS MEDICINALS
• acne • malària
• Alzheimer • miastènia greu
• amebiasis • motilitat gàstrica
• artritis ferides
• beri-beri • picor a la pell
• càncer de matriu HeLa • Plasmodium
• càncer de pell • reuma
• cremades • seqüeles d’hemiplegies
• èczemes • Staphylococcus aureus
• Epidermophton floccosum TIJ • tos
• fotofòbia • tos ferina
• fractures • trastorns neurològics
• glaucoma • Trichomonas vaginalis
• hemiplegia • Trichophyton interdigitale TIJ
• hemorràgies • Trichophyton rubrum TIJ
• lepra • úlceres
• mal de cap
PRINCIPIS ACTIUS
• 1-O-4-dimetoxi-fenil-etil-4-O-3,4- • 2-alfa-acetoxi-5-alfa-hidroxi-
dimetoxi-fenil-etil-beta-D- enantio-cariofil·la-8(15)-èn-ona
glucopiranòsid • 2-alfa-acetoxi-5-alfa-metoxi-enantio-
• 2-acetil-martinòsid cariofil·la-8(15)èn-3-ona
• 2-afla-acetoxi-4beta,5-alfa-hidroxi- • 2-beta-acetoxi-4-cariofil·lèn-8-beta-
enantio-cariofil·la-8(15)-èn-ona ol-3-ona
• 2-afla-acetoxi-4beta,5-beta-hidroxi- • 2,6(12),10-humulatrièn-7beta-ol-1-
enantio-cariofil·la-8(15)-èn-ona ona
• 3-acetil-martinòsid
• 3’,4-O-dimetil-cedrusina • dihidro-buddledina C
• 4"-O-acetil-martinòsid • dimetoxi-cinamoíl-catalpol
• 6-feruloïl-ajugol • echinacòsid REL
• (8R,8’R,9R)-cubebina • estigmasterol
• (8R,8’R,9S)-cubebiba • estigmasterol glucòsid
• (9R)-9-O-metil-cubebiba • eutigòsid A REL
• (9S)-9-O-metiol-cubebiba • fenil-etanoides (ajugol + lignans)
• acacetina REL REL
• acacetina-7-O-alfa-L- • flavonoides FUL 5.5 mg/mL; TIJ 3.8
rhamnopiranosil-(1-6)-beta-D- mg/mL:
glucopiranòsid ◦ 6-OH-luteolina
• acacetina-7-O-beta-D-glucòsid ◦ acacetina
• acateina-7-O-rutinòsid FUL ◦ apigenina-7-O-glucòsid
• acetil-martinòsid A REL ◦ buddlenoide A
• acetòsid FUL ◦ buddlenoide B
• acetòsid (isòmer) ◦ escutel·larina-7-O-glucòsid
• àcid ferúlic ◦ kaempferol
• àcid vainíllic (derivats de l’) REL ◦ linarina
• aldehid coniferílic TIJ ◦ luteolina
• alfa-D-glucopiranosil-beta-D- ◦ luteolina-7-O-glucòsid
fructofuranòsid FUL ◦ pectoli-naringenina
• angoròsid A REL ◦ quercetina
• angoròsid C REL ◦ rutina
• apigenina FUL FLO80 ppm ◦ salvigenina
• apigenina 7-O-neo-hesperidòsid
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid • forsyhtòsid A
• aucubina FUL • forsyhtòsid B REL
• balanofonina TIJ • gadaïna
• benzoïl-catalpol • glucòsid d’àcid vainíllic REL
• beta-sitosterol • glucòsids lignan-iridoides REL
• biridòsid (glucòsid iridoide) • hebeòsid REL
• buddamina • hesperetina
• buddledina A REL • hinokinina
• buddledina B REL • iso-acetòsid REL
• buddledina C REL • iso-americanina A
• buddledina D REL • iso-martinòsid REL
• buddledina E REL • iso-capneòsid II V
• buddlenol A, B, C, D, E, F • iso-martinòsid
• calceolariòsid A • jionòsid D REL
• capneòsid II REL • Leishmania infantum
• cariofil·lèn-4-beta-5-alfa-òxid • leucasteptòsid A, B
• cis-acetòsid REL • lignans TIJ
• cis-ainanòsid FUL • linarina REL FLO
• cis-biridòsid FUL • luteolina FUL FLO 59 ppm
• cis-buddledina A REL • luteolina-7-O-beta-D-glucòsid FLO
• cistancòsid F REL • martinòsid REL FUL
• colxicina • meridiol
• craniòsid A • metil-catalopl FUL
• crocetina FLO • mimengòsid
• crotenina-mono-gentibiosil-èster • naringenina
REL • neolignans 1,2,3TIJ
• daucosterol • p-metoxi-cinamoïl-catalpol
• deacetil-dihidro-buddledina A • plataïnòsid C
• dihidro-buddledina A • poliumòsid
• dihidro-buddledina A (derivat de) • puerarina
REL • quercetina
• rutina ◦ 2alfa-acetoxi-4beta,5beta-
• sacarosa REL hidroxi-enantio-cariofil·la-8(15)-
• sesquiterpens: èn-3-ona
◦ 2,6(12),10-humulatrièn-7beta-ol- ◦ 2beta-acetoxi-4-cariofil·lèn-
1-ona 8beta-ol-3-ona
◦ 2alfa-acetoxi-5alfa-metoxi- • suberosol B
enantio-cariofil·la-8(15)-eèn-3- • syringaresinol TIJ
ona • trans-ainanòsid FUL
◦ 2alfa-acetoxi-5alfa-hidroxi- • trans-biridòsid FUL
enantio-cariofil·la-8(15)-en-3-one • Trichomonas vaginalis
◦ 2alfa-acetoxi-4beta,5alfa- • verbascòsid REL
hidroxi-enantio-cariofil·la-8(15)- • verbascòsid (derivat del) V
én-3-ona
compostos volàtils
• (E,E)-alfa-farnesè • beta-ciclocitral
• (Z)-cinamaldehid • dihidro-oxo-iso-forona
• 4-oxo-iso-forona • hexil acetat
• 6-metil-5-heptèn-2-ona • oxo-iso-forona-òxid
• benzaldehid
oli essencial
• n-dodecà 55% • iso-acorona 4%

• 5-metil-undecà 14% • n-undecà 3%
La luteolina i la colxicina actuen promovent l’apoptosis a les cèl·lules Mgc-803 de càncer

d’estómac. La colxicina també actua contra les cèl·lules de càncer de mama Bcap-37. La
luteolina actua, a més a més, com immunomoduladora, pro-coagulant, antitussiva, i
antiasmàtica.
La linarina és analgèsica, antipirètica, antiinflamatòria i neuroprotectora (inhibeix

l’acetil-colinesterasa). Pot ser una bona teràpia contra glaucoma, miastenia gravis,
motilitat gàstrica, i Alzheimer. La linarina activa la via PI3K/Akt a les neurones amb
beta-amiloide. Hi incrementa la viabilitat o atura la mort cel·lular o l’apoptosis. Això es fa
palès per una reducció de la caspasa-3, i de la tinció amb JC-1 o amb annexina-V/PI.
La linarina indueix la fosforilació de l’Akt. I estimula també la fosforilació la la GSL-3-
beta (una diana de la via PI3K/Akt). La linarina també incrementa l’expressió de la
proteïna anti-apoptòtica Bcl-2.
L’extracte de la planta inhibeix la inflamació provocada pel Cutibacterium acnes. Redueix

COX-2, iNOAS, TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, IL-8 i les vies de NF-kappa-B i MAPK als
queratinòcits. L’extracte fet amb etanol i èter de petroli o acetat d’etil té activitat
citotòxica envers les cèl·lules HeLa (càncer matriu) i cèl·lules L.929 (fibroblasts proclius a
càncer).
La quercetina actua com antitrombòtica i analgèsica.
Els compostos volàtils atrauen papallones i un munt d’insectes.
El calceolariòsid és el component més antioxidant, pel que fa als radicals lliures de OH,
ONOO, O.
El martinòsid té efecte analgèsic noniceptiu per la via NO, arginina, i colinèrgica.
Lqa buddlejasaponina-1 i el mimengòsid tenen activitat antiprotozoària contra

Leishmania infantum i contra Trichomonas vaginalis.
ESPÈCIES SIMILARS
• Buddleja albiflora: bronquitis.

• Buddleja americana: ferides, fetge inflamat, reuma, diürètica, dolors, sedant,
infeccions tracte urinari.
• Buddleja asiatica: analgèsica, cosmètica, abortiva, ferides, malària, tumors.
• Buddleja brasiliensis: hemoptisis, bronquitis, tos, reuma, dolors, asma,
hemorràgies, artritis, hemorroides, grip, catarro, masegades.
• Buddleja cordata: ferides, fetge inflamat.
• Buddleja coriacea: diürètica.
• Buddleja diffusa: ferides, bronquitis, reuma, diürètica, dolors.
• Buddleja globosa: ferides, fetge inflamat, bronquitis, infeccions tracte urinari.
• Buddleja incana: ferides, reuma, dolors, infeccions tracte urinari.
• Buddleja madagascariensis: bronquitis.
• Buddleja officinalis: febre, espasmes, malalties oculars (fotofòbia, opacitat de la
còrnia, cataractes, conjuntivitis, glaucoma), ferides, fetge inflamat, tumors..
• Buddleja saligna: bronquitis
• Buddleja salviifloia: ferides, bronquitis, reuma.
• Buddelja sessiliflora: ferides, bronquitis, dolors, reuma, diürètica, sedant.
• Buddleja thyrsoides: bronquitis, tos.
MÉS INFORMACIÓ
«Biologically active compounds from Buddleja species». PETER J. HOUGHTON, ABRAHAM Y.

MENASH. Phytochemicals in human protection, nutrition and plant defense. Ed. Romero
Kluwer, Plenum Publishers (NY 1999).
«Antiproliferative and cell apoptosis-inducing activities of compounds from Buddleja

davidii in Mgc-803 cells». JIAN WU† , WENSHI YI† , LINHONG JIN, DEYU HU, BAOAN SONG.
Cell Division 2012, 7:20 https://link.springer.com/article/10.1186/1747-1028-7-20
«Active constituents form Buddleja species». SHAFIULLAH KHAN, HAMID ULLAH, LIQUN ZHANG
https://www.researchgate.net/profile/Hamid_Ullah7/publication/331769880_Bioactive_
constituents_form_Buddleja_species/links/5d0531b2299bf12e7be2d73d/Bioactive-
constituents-form-Buddleja-species.pdf
«Immunossupressive sesquieterpens from Buddleja davidii». WEN ZHANG, ZHI YAO, YAN
WEN ZHANG, XING XIANG ZHANG, YOSHIHISA TAKAISHI, HONG QUAN DUAN. Planta Med
2010;76:1882-1887. http://dx.doi.org/10.1055/s-0030-1249974
https://www.boe.es/eli/es/rd/2013/08/02/630/con
BOIX
Buxus sempervirens L.
[Species Plantarum, 2: 983. 1753]
(família de les Buxàcies)
Foto: PAUL FABRE

NOMS POPULARS
• Alemany: Buchsbaum • Grec: Πυξός

• Anglès: Boxwood • Italià: Bossolo
• Castellà: Boj • Portuguès: Buxo
• Català: Boix • Rus: Самшит вечнозелёный
• Euzkera: Ezpel • Turc: Adi şimşir
• Francès: Buis • Xinès: 锦熟黄杨
NOTA. L’anomenat “boix mascle” és el que té les fulles unes dirigides amunt i les altres avall, i el
“boix femella” és el que té les fulles totes en la mateixa direcció, i té poca floració. Això, almenys
segons els informants de la Vall del Tenes. El “boix mascle” diuen que és el més medicinal. Altres
plantes reben el nom parcial de boix, com ara “boix bord” (Rhamnus alaternus), “boix grèvol (Ilex
aquifolium), “boix marí” (Ruscus aculeatus), “boix de Núria” (Rhododendron ferugineum), “boixerol”
(Cneorum tricoccum), “boixerola” (Arctostaphylos uva-ursi). Boix és un cognom tìpic català. El
tenen actualment unes 7000 persones, principalment de les demarcacions de Barcelona, València
i Alacant.
El boix és un arbre perennifoli amb fullatge i brancatge

molt dens. Pot atènyer excepcionalment uns 15 metres
d’alçària i arribar a viure 600 anys, essent aleshores el
diàmetre del tronc d’uns 55 cm. Això no obstant,
normalment adopta forma arbustiva, i la capçada (molt
densa) no passa dels 3 metres d’alçada, i el diàmetre del
tronc principal no passa dels 6 cm de diàmetre. El boix de
davant l’església de Sant Julià, al poble del Montseny, ha
Buxus semprevirens: tricomes de les tiges

més fines (1 ratlleta equival a 10 micres)
estat declarat monumental per la Generalitat de Catalunya. Fa 7 m d’alçada o de
diàmetre de capçada. I el perímetre del tronc a la base és de 1.4 m, i a 1.3 m del terra,
d’1 m. Es troba a 518 m snm.
La fusta del boix és groguenca, llisa, molt homogènia; i l’escorça és fina, i entre grisa i
groguenca. Els branquillons tenen 4 angles, i són pubèruls (amb dues franges de pèls
simples de 0.5-1 mm molt arrodonits a l’àpex, transparents; vegi’s imatge al costat). La
base dels pecíols és força decurrent als entrenusos. Les fulles són lanceolades
el·líptiques, una mica agudes a la base i emarginades i apiculades a l’àpex, coriàcies (de
1.5-3 cm/ 0.4 × 1.5) i estan disposades l’una front a l’altra (oposades). Tenen un pecíol
molt curt (de menys de 2.5 mm). Unes són lluentes i les altres estan cobertes per una
mena de pruïna blavosa mat. El nervi principal està molt marcat per sota, i dona lloc a
dues meitats foliars ben còncaves (de color més gronguenc que la part adaxial). Tendrres
solen ser de color verd molt fosc, però en terrenys secs poden adoptar coloracions
grogues o vermelles. En assecar-se un cop collides, les de color verd fosc es tornen d’un
verd groguenc.
El boix és un arbre monoic. És adir, té les flors masculines separades de les femenines.
Les flors masculines tenen 4 estams (inserits entre els sèpals) amb anteres d’1-1.5 mm i
filaments de 2.5-3 mm. Les flors femenines tenen 3 estils rabassuts. Les càpsules són
ovoides i molt coriàcies, de 8-11 × 6-8 mm, amb 3 corns (d’una ¼ part de l’alçada de la
càpsula). Contenen 2 llavors grans (5-2.5 mm) a cadascun dels 3 compartiments o
valves. Les llavors són negres brillants, carunculades, trígones i llises. Normalment, les
flors són groguenques. Unes quantes flors masculines envolten una femenina central. El
periant, envoltats d’algunes bràctees, està format per 4 tèpals desiguals a les flors
masculines, o 6 tèpals menys desiguals a les flors femenines.
MALURES: Cydalyma perspectalis, Mycosphaerella patouillardi, Phyllosticta buxina,

Phytophtpora cinnamomi, Pseudometria rousseliana. La papallona Cydalina ha delmat la
gran majoria de boixos per sota els 1500 m snm.
La família de les buxàcies és propera a la de les euforbiàcies; i encara més a la de les

didimelàcies. Les buxàcies es carecteritzen pe tenir flors senzilles, unisexuals, les
masculines amb 4 estams i les femenines amb 3 carpels.
https://es.wikipedia.org/wiki/Buxaceae
El boix es troba a Europa entre Escandinàvia i el Càucas, i molt escadusserament al

Nord d’Àfrica (Argèlia). El boix viu, doncs, silvestre o cultivat, entre les latituds 35 i 65 º
N. És típic dels Càrpats, Balcans, Alps, Càucas (var. colchica, var. hyrcana) i Pirineus.
Viu bé en sòls ben drenats, preferentment calcaris, de pH entre 5.5 i 7.5, a l’ombra o al
solell (quan hi ha esquerdes per on aflori la saó). Aguanta gelades de fins a ―25 º C.
A Catalunya es fa des del Garraf (200 m snm) fins al Parc d’Aigües Tortes (1900 m snm).
A Espanya es fa, sobre tot, al quadrant NE. Abunda molt al sotabosc de fagedes,
rouredes i pinedes de pi roig. La floració primaveral dona lloc a l’aroma tan típica,
penetrant, pesant i metàl·lica dels boscos dels pre-Pirineus. Una bona fructifiació és
senyal de bona collita a pagès: ―”L’any que hi ha vaquetes [fruits de boix], hi ha garbetes
[feixos de cereal]”.
A les puntes de les rames produeix exsudats que són aliment per a les abelles i altres
insectes, i a les flors masculines pol·len abundant. La mel de boix és una mica amargant.
El boix acumula selectivament metalls com el Níquel (1.000 - 2.500 ppm).

Quan es talla la mata fins i tot de la base, el boix és capaç de rebrotar. Resisteix
sequeres importants. Arriba a ser planta invasora de pastures, ja que el bestiar
normalment el brosteja. Sol associar-se a bolets com el moixeró (Calocybe gambosa). Per
altra banda, pot ser atacat algunes malures. La pitjor plaga des del 2014 a Catalunya
(des del 2006 a Alemanya, procedent de l’Est asiàtic) de les que ataquen els boixos és la
de l’eruga de l’arna Cydalima perspectali.
http://www.9jardi.com/2018/06/loruga-boix-cydalima-perspectalis/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Eruga_del_boix
Les fulles poden ser colonitzades pels ascomicets Calonectria pseudonaviculata,
Cylindrocladium buxicola, Mycosphaerella patouillardi, Neofusicoccum buxi, Phyllosticta
buxina, Pseudometria rouselliana, Pseudonectria buxi. Les arrels poden ser atacades per
l’oomicet Phytophtora pelgrandis. També pot atacar-lo l’àcar Eurytetranychus buxi. O el
nemàtode (a les arrels) Pratylenchus vulnus.
La varietat B. balearica (amb fulles de 3-4 cm i corns de la ½ de l’alçada de la càpsula; i
anteres de 2 mm) es troba, a més de a ses illes Balears (Mallorca, Cabrera), a Sardenya,
a les serres bètiques (Segura, Cazorla), i al Marroc.
De varietats o cultivars de jardí n’hi ha moltes enregistrades. A tall d’exemple:

• ‘Angustifolia’ • ‘Latifolia Maculata’
• ‘Apalachian Pyramide’ • ‘Liukiuensis’
• ‘Arborescens’ • ‘Marginata’
• ‘Argentea-marginata’ • ‘Myrtifolia’
• ‘elegantissima’ • ‘Riparia (=Japonica = Microphylla)’
• ‘Agilded’ • ‘Rosmarinifolia’
• ‘Glaucescens’ • ‘Rotundifolia’
• ‘Grandifolia’ • ‘Saint Genevieve’
• ‘Green Gem’ • ‘Suffruticosa’
• ‘Green Mountain’ • ‘Vardar Valley’
• ‘Kitashimae’ • ‘Viridescens
• ‘Koreana’
Àrea de distribicó de Buxus sempervirens. Mapa: GIOVANNI CAUDULLO

ESOTERISME
En festivitats com Sant Joan o el Diumenge de Rams o d’altres, s’empren rames de boix
com a decoració ambiental o particular. Als indrets on moria algú d’accident, les dones
hi amuntegaven rames de boix, com ara es fa amb rams de flors que acaben assecant-se.
Els romans britànics dipositaven rames de boix dins alguns taüts. El boix seria un
símbol de la durabilitat perpètua de l’ànima. A la vegada, sembla que ha de protegir els
vius de la maldat del difunt. Somniar amb el boix significa que les esperances arribaran
a complir-se. Creuar, durant els somnis, un rengle de boixos, això significa que tindrem
un magnífic pervindre. Però, si el boix està vermell i sec, aleshores significa que ens
costarà avançar.
LITERATURA
CAMILO JOSÉ CELA, a “Madera de boj” escriu: ―”El boj da unas flores pequeñas que tiran a
verde, su madera es de color amarillo limón, dura y de elegante pulimento, los violines de
madera de boj suenan mejor que ninguno, da gusto oírlos y hasta las bravas gaviotas se
callan para deleitarse con su sonido”...―.
PROPIETATS MEDICINALS DEL BOIX
• amargant • depuratiu
• antibacterià • diürètic
• antihelmíntic • emètic
• antivíric • febrífug
• aperitiu (rel, mastegar-la) • fixador del color negre de la roba
• atractiu per a mosques (rentant-la)
• atractiu per a abelles: rames • fungicida (Candida)
banyades en cera d’abella, romaní • laxant
(Rosmarinus) i tarongina (Melissa). • narcòtic
• avortiu/ ecbòlic • oxitòcic (accelera el part)
• biliar • sedant
• colagog • sudorífic
• cordial • tòxic
USOS MEDICINALS DEL BOIX
• abscessos • cistitis (rel)

• Alzheimer • cop de calor
• amigdalitis • cucs intestinals
• angiocolitis (inflamació/infecció a • dermatitis seborreica (caspa)
conductes biliars) • diarrea (fruits)
• anorèxia (mastegar rel) • èczema (exsudat de punta de
• asma branques)
• ateroslcerosi (en diabètics) • epilèpsia (oli essencial)
• berrugues * • erupcions cutànies
• brians (sutge/brea de boix) • estrenyiment
• cabell debilitat • febre
• càncer (fetge, mama **) • febre hepàtica
• cansament (dur la punta d’una • febres intermitents
rama a la butxaca) • febres de Malta
• ferides • melsa inflamada (brot vermell a la
• fongs a la pell o mucoses boca)
• gota (homeopatia) (UI UE fulles, i • nàusees (mastegar una fulla)
rames) • nefritis (rel)
• grip • paludisme
• hemorroides • part
• hepatitis • penellons (banys amb aigua de rel
• herpes (brea de la fusta) de boix)
• hiperlipidèmia en diabètics • psoriasi
• icterícia • ràbia (hidrofòbia)
• impotència sexual masculina(rels • refredat
secundàries, amb Artemisia • reuma (homeopatia)
campestris i Satureja montana) • set (dur una punta de braqnueta a
• lepra (escorça) la boca)
• mal de cap • sífilis
• mal d’ossos per excés d’exercici • tinya (rel)
(descansar sobre rames tendres de • tifus
boix) • tos
• mal de panxa: aplicar fusta calenta • úlcera estomacal (rel)
de boix • úlceres lentes
• mal de queixal (oli essencial, fulles • verola [segons Santa HILDEGARDA VON
menors a la geniva, fusta) BÎNGEN]
• malària • virus (l’HIV, si no és molt actiu)
* Cal embolicar tantes fulles com berrugues tinguis en un paper, i dipositar el paquet en
una cruïlla de camins; i allí pronunciar aquesta frase: “ Berruga tinc, berruga em venc, i
m’escapo corrent”. Evidentment, cal cumplir el que es diu i marxar corrents de la cruïlla.
Un mètode alternatiu és colocar sota una pedra tres rames de boix collides en tres zones
diferents. Així, quan les rames es podreixin, les berrugues hauran desaparegut.
** Càncer de mama. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3174189/

«L'extracte acetònic del boix mostra activitat citotòxica envers cinc línies cel·lulars de
càncer de mama, amb IC50 que van des de 7,74 μg / mL fins a 12,5 μg / mL.
L'extracte de la planta és menys tòxic envers la línia MCF10A, amb un IC50 de 19,24
μg / mL. L'anàlisi de la classificació de cèl·lules activades per fluorescència (FACS)
demostra que l'extracte de la planta indueix la mort cel·lular i l’aturada del cicle
cel·lular en la fase G0 / G1 a les línies cel·lulars MCF7, T47D, MCF10CA1a i BT-20;
amb la regulació a la ciclina D1. Apareix autofàgia a les línies cel·lulars MCF7 i
MCF10CA1a. Els assajos d'immuno-fluorescència i Western-blot confirmen el
processament de la proteïna LC3, associada a microtúbuls a les cèl·lules canceroses
tractades. D'altra banda, hi ha augment de beclina-1, i davallada de survivina i p21. A
més, la detecció de caspasa-3 a les BT-20 i T47D confirma l'aparició d'apoptosi en
aquestes cèl·lules. L'extracte de boix, doncs, promou la mort i la apoptosi de la cèl·lula
autofàsica».
NOTA: El boix s’ha emprat com a substitut de la quina, del guaiac, i fins i tot de l’ivori
(en marqueteria).
USOS VETERINARIS
• Icterícia a les ovelles i vaques.

• Ferides de les serps (ús intern de l’arrel).
• Eix per a suport per a lloros (perquè no poden trencar la fusta amb el bec).
• Decocció de fulles en ús extern: tinya / sarna.
• Es punxa amb una tija fina de boix els bonys causats per haver lligat la cua de les
ovelles dèbils amb un fil de llana gruixuda, tot això per fer-les engreixar.
• Leishmania.
• Quan, pel setembre o per l’octubre, les vaques mengen el brots del boix vermell i tiren
muntanya vall, això és senyal de nevada imminent (l’endemà).
• Timpanisme (aerofàgia) a ovelles: beguda preparada bullint vi amb boix (Buxus), ortiga
(Urtica) i rel de carbassina (Bryonia).
• Tricofàgia en ovelles: per evitar-la, donar-los rames de boix per brostejar.
ALTRES USOS
• S’ha emprat enlloc del llobet (Humulus lupulus) per a elaborar cervesa.
• De les serradures bullides en aigua i cendra se n’obté un tint de color rogenc (per al
cabell).
• Amb les tiges se’n fan tanques reixades, i estris de cuina (culleres, forquilles,
ganivets), o fins i tot escultures, creus, capsetes, nanses, peces de torn, petites obres
d’art o ebenisteria, motlles de maquetes, figures dels escacs, la forma per a engrandir
les sabates, motllos de gravats, corrons per a massatge, pintes, boixets per a fer
puntes d’encaix, mans de morter, pipes, broquets de fumador, flautes, castanyoles,
becs de gaites o d’oboès, clavilles de guitarres o violins, taps, masses de martells,
canons per a guardar agulles, motllos per a fer formatges, mànecs, bastons, timons de
les arades, filoses i llançadores del telers, ribots, pals llargs per jugar al “canabolit”.
Aquest joc de les valls de Camprodon consistia a llençar amb ajuda de la cana (pal de
boix) una mena de bola (bolit) com si es tractés del beisbol modern. Amb la mateixa
cana es mesurava la distància atesa.
• La fusta és de gra molt fi, sense nusos, dura i resistent com quatre vegades més que
la del roure o alzina. Malgrat ser una dicotiledònia, conté lignans típics de les
gimnospermes (com ara el xiprer). Té una densitat d’ 1.09. Per treballar-la cal cullir la
fusta tendra, ja que si és ja molt seca, acaba s’esberlant-se. D’aquí la dita: “ ─Ets més
fals que un boix sec”. I abans de treballar-la és millor posar-la en remull fins que
l’aigua faci pudor. Després de treballar-la, cal posar-la a eixugar del tot abans de
deixar el material com a definitiu.
• Amb els fruits (anomenats “vaquetes” a Gomrbèn) se’n feien grans de rosaris o
bracelets.
• Els “boixos nois” són els joves seguidors i més entusiastes del club de futbol
Barcelona, però no tenen res a veure amb la planta, excepte si acceptem l’error
ortogràfic. Caldria escriure: “bojos nois”.
• Els pals de boix com a eina de pagès s’empra des dels Neanderthals (170.000 a.C) al
centre d’Itàlia. Ells fabricaven pals arrodonits per dalt i punxents per la punta de baix,
esmolada amb l’ajuda del foc. Eren eines multi-ús.
• A Gombrèn, plantant rames de boix (rems) es marcaven els rengles ja sembrats.
• En jardineria, les mates vives poden ser retallades fins que adoptin formes esculturals
(art topiària o buxetum tonsile) o simples mur vegetals. Cal, però, no esporgar-lo fins
que hagi passat el perill de gelades. També se’n fan bonsais. Amb les rames se’n fa la
base de les corones per a funerals.
• Les rames de boix serveixen per a cobrir el planter i protegir-lo de les gelades, de
l’excessiva insolació o l’atac de conills i altres bestioles.
• També s’empraven les rames de boix per a “cremar formiguers”. Aquesta operació
consistia en preparar un gran llit elevat uns 30 cm del terra, amb rames
entrecreuades de boix. A sobre de les rames, s’hi anava posant la terra de l’hort que es
volia desinfectar. Un cop cobert el llit de boixos amb un pam de terra, es calava foc a
la part de baix, fins que es consumia tota la llenya. La terra aquella donava molt
bones collites a l’hort. Però la fumera produïda durant l’operació podia molestar els
veïns, i hi havia mesos en que estava prohibit “cremar formiguers”, sota multa que
cobrava la parròquia per a obres de manteniment. Almenys així era al segle XIV.
tronc de boix. Foto: RAM-MAN
escultura en fusta de boix, de WYDYZ
PREPARATS
• Alcoholatur: fins a 4 g al dia.

• Decocció de la fusta (serradures) 20 g per a 1/2 L. Bullir 20 minuts. Se’n pren una
tasseta ben calenta cada 20 minuts, per fer suar. Dues tassetes seguides, cada 20
minuts, ja serien purgants. Prenent-ne només 1 tasseta al dia, actúa com a digestiu.
• Preparat com a Flor de BACH: contra la manca de caràcter.
• Tintura alcohòlica de fulles: 25 gotes abans de cada àpat.
• Ús extern: decocció d’una hora, afegint-hi unes gotes de brea en acabat: contra
Candida.
• Ús extern: decocció de fulles 20 g /L durant 20 minuts: loció per a fer créixer de
manera espectacular el cabell.
• Ús intern: decocció de 20 g de fulles trinxades per 1 L, fins a reducció a 1/3. Se’n
prenen glopets, i amb molt de sucre.
• Ús intern: infusió de 3 fulles per tassa d’aigua bullint, reposant 10 minuts. Se’n poden
prendre 2-3 tasses al dia.
TOXICITAT
Més de 3 fulles en tisana poden donar ja palpitacions. Una sobredosis de la pela de la tija pot
propiciar vertigen, tremolors, convulsions, vòmits i diarrees, o paràlis medul·lar; i diuen que
fins i tot la mort. La ciclobuxina a dosis de 0.1 mg/Kg de massa corporal pot produir la mort.
Per tant, a una persona de 70 Kg, la podria matar prendre 200 g de fulles. En ús intern el
boix està contraindicat en hipotensió, embaràs, lactància, en nens menors de 13 anys, o
quan hi hagi gastritis. Un abús pot produir irritació intestinal, problemes nerviosos i
respiratoris. Els fruits també són tòxics. Aplicat en ús extern, a algunes persones els pot
provocar dermatitis.
PRINCIPIS ACTIUS DEL BOIX
El contingut en fenols baixa pel mes de juny. I el de flavonoides baixa amb l’altura sobre el
nivell del mar. En canvi, el contingut en neolignans s’apuja amb l’altura sobre el nivell
del mar.
El tocoferol, els carotèns i la xantofil·la augmenten en temporades amb estrès per fred, o
per sequera i calorada, a la vegada que disminueix l’eficàcia de la fotosíntesis.
*** La rafinosa i la estaquiosa abunden més a l’hivern. La inulina, en canvi, durant un

curt periode a la primavera, és més abundant, just després d’un pic d’abundància de la
sacarosa.
• (-)-ciclo-buxofil·lina-K • buxalines
• (-)-ciclo-mikuranina • buxalongifolamidina
• (-)-E-buxenona • buxalongifolina
• (-)-Nb-demetil-ciclo-mikuranina • buxaltines
• (-)-Z-buxenona • buxamines
• (+)-16a, 31-diacetilbuxadina • buxaminols A-I,
• (+)-17-oxociclo-protobuxina • buxaminona
• (+)-buxabenzamidienina • buxanaldinina
• (+)-buxamidina • buxandonina
• (+)-buxamina F • buxandrines
• (+)-buxaquamarina • buxanines
• (+)-semperviraminol • buxanoldina
• 4',5-dihidroxi-3,3',6,7-tetrametoxi- • buxapapilinina
flavona • buxapapil·losina
• àcid linoleic (llavors) • buxapapinolamina
• àcid linolènic (llavors) • buxapentalactona
• àcid oleic (llavors) • buxaprogestina
• àcid tànnic • buxarina
• alcaloides (benzamídics, esteroides, • buxasamarina
triterpènics) • buxatenona
• artemetina (5-hidroxi-3,3',4',6,7- • buxatina
pentametoxi-flavona) • buxazidines
• bebuxina • buxazina
• berbeerina • buxbarbarina K
• buxabenzacina • buxbodines
• buxabenzacinina • buxdeltina
• buxabenzamidienina • buxè
• buxabenzamidina • buxenina
• buxacuamarina • buxenona
• buxadienina • buxepidina
• buxafuranamida • buxeridines
• buxahejramina • buxetina
• buxahejrina • buxhircamina
• buxaheptalactona • buxidienines
• buxahircanina • buxidines
• buxakarachiamina • buxifoliadines A-H
• buxakashmiramina • buxifolina
• buxalfina • buxifoliòsids
• buxalfol • buxina
• buxipines • N-benzoïl-ciclo-buxina
• buxiramines • N-benzoïl-ciclo-buxoliïna
• buxitienines • N-benzoïl-cicloxo-buxuina F
• buxizina • N-benzoïl-cicloxo-buxidina F
• buxmicrofil·lines A-K • N-benzoïl-ciclo-protobuxoliïna
• buxociclamina A-I • N-benzoïl-O-acetil-buxodienina E
• buxodienines • N-bezoïl-dihidro-ciclo-microfil·lina
• buxomegina • N-benzoïl-cicloxo-buxolina-F
• buxomelina
• N-benzoïl-O-acetil-cicloxo-buxolina-
• buxotrienina F
• buxozina C
• buxpapamina • N-benzoïl-buxidienina-F
• buxpiïnes • N-benzoïl-ciclo-protobuxolina-D
• buxpsiïna
• N-benzoïl-ciclo-protobuxolina-C
• buxrugulosamina
• buxtauines • N-acetil-ciclo-propotobuxina-D
• buxuletina • N-metil-buxè
• buxupapina • N20-acetilbuxamina E [(20S)-20-
• cera (acetilamino)-3beta-(dimetilamino)-
• ciclo-buxamina 9,10-seco-buxa-9(11) ,10(19)-diè]
• ciclo-buxina D (3%) • N20-acetilbuxamina G [(20S)-20-
• ciclo-buxoxina (acetilamino)-3beta-(metilamino)-
• ciclo-microbuxina 9,10-seco-buxa-9(11),1 0(19)-diè]
• ciclo-microsina • N20-formilbuxaminol E [(20S)-
• ciclo-protobuxina 16alfa-hidroxi-20-(formilamino)-
• ciclo-protobuxina D 3beta-(dimetilamino)-9,10 -seco-
• ciclo-virobuxeïna buxa-9(11),10(19)-diè]
• ciclo-virobuxina D • neolignans
• demetil-ciclo-mikuranina • nor-buxamina
• deoxi-ciclo-buxoxazina • O-tigloïl-ciclo-virobuxeïna [efectiva
contra Plasmodium]
• diacetil-buxadina
• O-16-siringilbuxaminol E [(20S)-
• dihidro-ciclo-buxina
16alfa-siringoïl-3beta-
• dimetil-ciclo-buxina
(dimetilamino)-20-(amino)-9, 10-
• dimetil-ciclo-virobuxina seco-buxa-9(11),10(19)-diè]
• fenols • oli essencial
• flavonoides • parabuxidina
• fructo-oligosacàrids tipus inulina • parabuxina [resina]
(kestotriosa, nistosa) o tipus
• parabuxonidina
rafinosa / estaquiosa ***
• proteïna (llavors)
• galactobuxina
• rafinosa
• grassa (llavors)
• semperviramidina
• inulina
• isocondodendrina • tannins
• lignanans (derivats de siringil- i • tocoferol
guaiacil-, amb ponts p-hidroxifenil-) • xantofil·la
• lignina (escorça)
• metil-ciclo-protobuxina
• N-acetil-ciclo-protobuxina
• N-benzoïl-buxodienina E
• N-benzoïl-ciclo-buxidina
REMENTEROLA/POLIOL
Calamintha menthifolia Host
[1831, Fl. Austr., 2: 129] 2n = 24, 48
(=Calamintha nepeta (L.) Savi [Fl. Pis. 2:63 (1978)])
(=Calamintha officinalis Moench [1794, Meth.. : 409])
(=Clinopodium menthifolium (Host) Stace [1989, Watsonia, 17: 44])
(=Satureja calamintha (L.) Scheele [1843, Flora (Regensb.), 26: 577])
imatge de JAN KOPS: Flora Batava

NOMS POPULARS
Alemany: Kleinblütige bergminze

Anglès: Calamint / Lleser calamint
Àrab: ‫فوذنج جبلي‬
Aragonès: oregano, organo, tolonjina de güerto, tremonsillo blanco
Basc/Euskera: egilits, gatubelar / SSP. SYLVATICA : egilicha, egililia, egilitsa.
Castellà: ancola, aneloa, anéota, añota, calamento, calamento campestre, calaminta,
calaminta de montaña, calaminta de monte, calaminta menor, creobula,
hedeota, hierba de los pastores, hierbabuena de padstor, hierba pastora,
madre de pollo, menta poleo, neota, nevada, nébeda, nébeda mayor, neuta,
nieta, poleo, poleosa, ñota, té, yerba nieta /SSP: SYLVATICA: albahaca
menor, amola, calamento, calaminta, hedeota, hierba pastora, menta,
menta poleo, poleo menta, te de vega.
Català: borrisol, calament, calamenta, nepta, poliol de bosc, rementerola,
rebenterola, rubins/ SSP: SYLVATICA: borriol, rementerola, rementerolla,
tarongina borda, toronjina borda, calamenta, netta, burriol, herba mentera,
mentera, mentereta, poleo vero, poliol de menta.
Croata: Divlji bosiljak / Дивљи босиљак
Danès: Hedebjergmynte/ Bjerg-mynte
Eslovè: Drobnolistni čober
Estonià: Harilik kivimünt
Finlandès: Kivikkokäenminttu
Francès: Calament faux népéta / Calament glanduleux
Gal·lès: Erbin bach
Gallec: calaminta, herba das aceitonas, nébeda, népeta
Holandès: Kleine bergsteentijm
Italià: Mentuccia, nepitella
Japonès: カラミンサ・ネペタ
Persa/Farsi: ‫زیبانعنای دارویی‬
Polonès: Kalaminta mniejsza / Kocimiętka
Portuguès: calaminta-das-montanhas, calamintha, erva-das-azeitonas, neveda, néfeta,
néveda-maior / SSP. SYLVATICA: calamenta, calaminta, erva das
azeitonas, erva-das-azeitonas, nebeda, nebeda ordinaria, neveda, neveda
maior, néveda, néveda dos gatos, nêfeta, nêveda.
Txec: Marulka šantovitá
Dins el grup del gènere Satureja (sensu lato), la rementerola es distingeix per tenir les
fulles somerament dentades, de més de 10 mm d’amplada, peciolades, en forma de
cullera; la tija no llenyosa; i les inflorescències laxes en cimes pedunculades, amb el
calze de menys de 9 mm, campanulat; la corol·la rosada-blavosa blanquinosa, de menys
de 20 mm; la tija ramificada; i tota la planta amb olor a menta més o menys agradable.
Pot arribar a fer 80 cm d’alçària i el mateix d’amplada. Les tiges són més o menys
peludes, segons la subespècie. La inflorescència en verticil·lastres de 2 flors, o en cimes
de 4-14 flors amb peduncle de més de 15 mm. Bràctees similars a les fulles. Bractèoles
d’1-3 mm, linear-lanceolades. Flors amb pedicel de 1-12 mm. Calze de 4-8 mm, amb el
tub amb 12-13 nervis peluts, i dents superiors dirigits enlaire, i els inferiors de 2-4 mm,
més llargs que el llavi superior. Totes les dents ciliades. Corol·la de 6-17 mm. Núcules
de 1.2 mm, més o menys globoses, de color castany fosc.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ
Es fa als marges de les vinyes o dels boscos propers a elles. Hi ha tres varietats. Una
(ssp. glandulosa = nepeta) és pudenta i de fulla petita (10 mm), arrugada i grisa. Es fa als
secarrals. L’altra (ssp. ascendens) és agradablement olorosa però una mica amargant, de
fulla verda i mitjana (25 mm). Es fa als marges de bosc o en guarets no massa secs. I la
tercera (ssp. sylvatica) és finament olorosa, de fulla gran (40 mm) i gens amargant. Es fa
als marges de torrents o de bosc humits.
L’espècie en sentit ampli es pot trobar des de Grècia a Anglaterra, i d’allí fins al Marroc,
silvestre o cultivada. A la península hispànica es fa arreu, fins els 800 m snm (ssp.
glandulosa) o els 1500 m snm (ssp. ascendens; ssp. sylvatica).
• abortiva (OE; pols UE) • emmenagoga

• analgèsica • estimulant
• antibiòtica de Gram-negatius (OE) • estomacal
• antídot preventiu de verins • expectorant
• antiinflamatòria resolutiva
• antireumàtica • mucolítica
• aromàtica • oxitòcica
• carminativa • pectoral
• colagoga • reequilibrant nerviosa
• dentifrici (cuita en vi) • repel·lent de serps (fums)
• digestiva • tònica
• diürètica • vulnerària
• ecbòlica
USOS MEDICINALS DE LA REMENTEROLA
• afonia • febre (OE)

• al·lèrgies • gasos intestinals
• amigdalitis • halitosis
• artritis UE • hipertensió
• asma • icterícia
• Aspergillus niger • infeccions genitals
• cabell debilitat • infeccions urinàries
• Candida albicans (OE) • inflamació intestinal
• carn-esqueixats • mal de cap
• ciàtica (moxa) • mal de coll
• còlera • mal de queixal
• còlics • mala circulació (a mans i peus)
• cops als ulls (compreses) • males digestions
• cucs intestinals • nàusees
• depressió nerviosa • obesitat
• desmais • otitis (suc)
• dismenorrea • refredats
• distensió abdominal • grip
• elefantiasis • ressaca
• epilèpsia • reuma UE
• Escherichia coli (OE) • tos
• estrès • urticària
LITERATURA, HISTÒRIA I ALTRES USOS
A Astúries diuen:—«Si supieran les muyeres lo bueno que ye la nielda, pastiaríanla en el

prau como les vaques la yerba» —.
PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES, al segle I ja coneixien les virtuts de la planta com a

depurativa del verí de serps i per foragitar-les (els fums), com a diürètica, contra el mal
de ventre, les convulsions, l’asma, la febre, els carn-esqueixats, i com antídot previ als
verins, contra cucs intestinals (amb sal i mel), contra la icterícia, cops als ulls, dents
brutes (glopejant el vi on s’hagi cuit). Contra l’elefantiasis, bevent en acabat sèrum de
llet. El boll de la planta aplicat a la matriu, com abortiu. El suc, contra l’otitis. Contra la
ciàtica, una moxa amb la planta als punts dolorosos.
Quan les peces d’una bota de vi no acaben d’encaixar, es renta per dins amb una infusió
de la planta, i d’aquí li ve el nom de «rebenterola», perquè fa botir la fusta i fa que
encaixin les peces i la bota torni a ser estanca.
PREPARATS
• Bafs
• Banys generals
• Condiment de cargols, carn, pollastres (amb orenga i serpoll), embotits, verdures,
castanyes, patates, olives, etc.
• Fregues amb la planta tendra a zones amb dolors artrítics.
• Fums (moxa).
• Ratafia, herberet, etc. (begudes alcohòliques).
• Remei contra l’esterilitat sexual femenina: Calamintha menthifolia + Mentha
pulegium + Lavandula pedunculata + Rosmarinus officinalis + Salvia lavandulifolia
+ Brassica nigra (fulles).
• Remei UE contra la metrorràgia: Calamintha menthifolia + Salvia verbenaca +
Cistus albidus + Paeonia officinalis (fulles) + Valeriana officinalis + Cannabis
sativa. Amb el boll es fan massatges als malucs.
• Tintura casolana feta macerant la planta tendra amb aiguardent: per guarir talls i
cremades; contra cucs intestinals.
• Tisana hepàtica: Calamintha menthifolia + Sideritis hirsuta + Matricaria chamomilla
+ suc de llimona.
• Truita amb la planta tendra; contra el mal de ventre.
POSSIBLE TOXICITAT DE LA REMENTEROLA
Amb 1 mL/Kg i.p. d’OE (oli essencial) no s’ocasiona pas la mort en rates. Dosis d’1 g/Kg
d’extracte fet amb hexà minven l’activitat motora i el to de la musculatura esquelètica, i
provoquen hipotèrmia i una lleugera diarrea. L’extracte fet amb diclorometà a dosis de
500 mg/Kg provoca efectes similars i ptosis palpebral, especialment mitja hora i 3 hores
després de la i.p. (injecció intraperitoneal). En ambdós casos es produeix hepatomegàlia.
L’extracte fet amb butanol a 700 mg/Kg provoca una depressió del SNC, minva el to
muscular, provoca hipotèrmia, incrementa la diüresis i dona set. En canvi, l’extracte
aquós només provoca una lleugera hipertèrmia a les orelles i una lleugera disminució del
to muscular.
PRINCIPIS ACTIUS
• (Z)-beta-ocimè • eugenol
• 1-octèn-3-ol • germacrè D
• 2-hexanol • hexenal
• 6-metil-3-heptanol • iso-mentona
• acetona • iso-piperitenona
• acid cafeic • linalool
• àcid rosmarínic • llimonè
• alfa-pinè • luteol
• alfa-terpineol • mentol
• apigenol • mentona
• beta-burbonè • metil-2-metil-butirat
• beta-pinè • oli essencial
• borneol • p-cimè
• bornil-acetat • p-cimè-8-ol
• cadalè • patxulè
• camfè • piperitenona-òxid
• càmfora • piperitona
• cariofil·lè • piperitona-òxid
• carvacrol • poncirina
• cis-geranil-acetona pseudo-llimonè
• cis-sabinè-hidrat • pulegona
• copaè • sabinè
• cuminaldehid • tau-terpinè
• delta-cadinè • terpinèn-4-ol
• espatulenol • terpinolè
• etil-2-metil-butirat • timol
• etil-3-metil-butirat • trans-sabinè-hidrat
• eucaliptol
OLI ESSENCIAL (1.5%)
• 1,8-cineol 12.5 % • mentofurà 1.5%

• alfa-pinè • mentol 10%
• beta-pinè 1% • mentona
• cariofil·lè 23% • mircè
• iso-mentol 17% • p-cimè
• iso-mentona 15% • pulegona 19.5%
BOIXACS
Calendula officinalis L.
[Species Plantarum, Vol. 2: 921, 1753].
[Família de les Compostes o Asteràcies; Subfamília de les Corimbíferes]
Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM Làmina: FRANZ EUGEN KÖHLER
NOMS POPULARS
• Alemany: Ackeringeblume, Ringblume, Butterblume, Dotterblume, Echte

ringelblume, Gartendotterblume, Garten-ringelblume, Goldblume,
Ingelblum, Rinderblume, Ringelrose, Ringula, Sonnenbraut,
Sonnenwende, Studentenblume, Totenblume, Warzenkraut,
Weckbröseln, Wucherblume.
• Altaragonès: Gauchas, Maravilla, Ramo Calabazero.
• Anglès: Bull's eyes, Common Marigold, Garden Marigold, Gold Bloom,
Hollygold, Marigold, Marybud, Poet's marigold, Poor man's saffron,
Pot, Pot Marigold, Ruddles, Scotch-marigold.
• Àrab: Alosha, Atunjaq, Kamisha Bahar, Oqhuwan
• Aragonès: Despidenovios, Gauchas, Gauche, Maravilla, Ramo Calabacero.
• Bable: Azucena, Canándula, Maravilla, Maravillas, Margarita, María.
• Castellà: Azucena, Caldo, Caléndula, Caléndula Oficinal, Calta, Caréndula,
Clavel de Huerto, Clavel Silvestre, Clavel, Clavelina, Clavellinas,
Cóngola, Corona de Rey, Coronas de Rey, Espantanovios, Esposa Del
Sol, Flamencuela, Flamenquilla, Flor De Difunto, Flor De Muerto,
Flor De Pastor, Flor de Todos los Meses, Hierba Centella, Hierba del
Podador, Maravilla, Maravilla de Jardín, Maravillas, Maravillas
Mejicanas, Maravillas Tudescas, Margarita, Margaritas, Marquesita,
Mercadela, Mercaderes Dorados, Mercaderes Melados, Mercaderes
Reales, Mercaderes Rizados, Mercaderes, Mexicanas, Pichacamas,
Reineta, Reinita, Rosa de Muerto, Rosa de Muertos, Tarántula,
Tudescas, Virreina.
• Català: Boixac, Boixac de Jardí, Boixacs, Calèndula, Clavellina de Mort,
Clavellines de Mort, Flor d'Albat, Flor dÁubat, Flor de Jaumet, Flor
de la Meravella, Flor de Meravella, Flor de Mort, Flor de Tot l’Ány,
Galdirons, Galdiró, Garronada, Gauget, Gaugé, Gauja, Gauges,
Gaujat, Gojat, Gojats, Grangets, Grauget, Graujets, Groguet,
Groguets, Jaumets, Llevamans, Mal d’Ulls.
• Euskera: Aingeru Lorea, Aingeru-lorea, Balsamo-belarra, Ebaqui-belarra, Ilen
Kultibatu, Ilena, Ilherrilili, Illen, Marabilla.
• Francès: Calendule, Fleur de Souci, Fleur de Tous les Mois, Souci, Souci
Officinal, Souci des Jardins, Tous les Mois.
• Gallec: Caléndula, Herba Centella, Lenzoa.
• Grec: Καλέντουλα η φαρμακευτική, Καλεντούλα, Καλέντουλα
• Hebreu: ‫חָ תוּל מְ צוּיוֹת‬-‫צִ ּפ ְָרנֵי‬
• Italià: Fior Rancio.
• Japonès: キンセンカ, きんせんか
• Llatí medieval (CARLEMANY): Solsequiam.
• Mallorquí: Gojats, Llevamans, Llevamà.
• Portuguès: Belas-noites, Boas-noites, Bonina, Boninas, Calendulas, Caléndula,
Caléndula-hortense, Calêndula, Cuidados, Malmequeres,
Malmequeres de Todos os Meses, Maravilha, Maravilha Bastarda,
Maravilhas, Maravilhas dos Jardins, Maravilhas-bastardas,
Maravilhas-dos-jardins, Marianas.
• Rus: Nogotki, Ноготки́ лека́рственные, Календула лекарственная,
Кале́ндула лекарственная, Кулен
• Sumeri: I-Mur-Pani.
• Turc: Tıbbi Nergis
• Ucraïnès: Нагідки лікарські, Календула / Календула лікарська
• Valencià: Boixac, Fló de Tot lÁñ, Gauche, Llevamà, Meravella, Pet de Frare,
Petet, Ungla de Gat.
• Xinès: Chin Chan Hua, To-Kinsen-Ka.
És una planta anual o bisanual, alta de fins a 40-50 cm, amb tiges anguloses
ramificades, finament hirtes. Es fa als jardins i als llurs voltants. Tota la planta és força
olorosa (olor àcid metàl·lic penetrant). Fulles alternes, sèssils ──excepte les inferiors
(atenuades)──, espatulades, oblanceolades, finament i molt espaiadament dentades,
hirtes, una mica carnoses, blanes, doblegades en quilla. Per ser Corimbífera té les flors
de dos tipus, en el capítol (inflorescència): ligulades (a la perifèria), i tubuloses (a la part
central). Per ser del gènere Calendula té les fulles alternes, l’estil no engruixit sota les
seves branques, i el receptacle sense escates ──però sí amb palletes──, i aquenis sense
vil·là, molt arquejats i arrugats-puntejats, que semblen petites erugues verdoses. Les
flors ligulades tenen de 20 a 30 mm de longitud per 5 a 7 mm de diàmetre, i són ben
blanes i acaben amb tres dentetes. L’espècie officinalis es caracteritza per ser planta
major, de fins a 50 cm, una mica lignificada a la base, quasi sempre erecta, amb fulles
similars a les de l’espècie arvensis però majors; flors (inflorescències) de color taronja
més o menys intens, de 4 a 7 cm de diàmetre.
Tricomes (200 micres de

long.) al marge de la fulla.
HÀBITAT I CULTIU
Espècie cultivada, derivada d’alguna de les espècies silvestres mediterrànies (C.

aegyptiaca, arvensis, C. incana, C. pachysperma, C. palaestina, C. stellata, C.
tripterocarpa). Probablement originària de l’Orient Mitjà, Egipte o l’Índia. Hom la cultiva a
jardins a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Els majoristes l’importen dels Balcans, Egipte,
Polònia o Hungria. Suporta, al Ripollès, temperatures de fins a 15 graus C sota zero
(segons LLUÍS RODRÍGUEZ SALA). Se’n coneixen moltes varietats de jardí. Algunes són les
següents (amb el color de les flors una mica diferent):
◦ 'Alfa' (taronja fosc)

◦ 'Calypso Orange' (amb major ràtio de monoèsters de triterpenoids)
◦ 'Chrisantha' (multicorol·la groga)
◦ 'Fiesta Gitana'
◦ 'Golden Emperor' (ocre)
◦ 'Indian Prince' (taronja vermellós fosc)
◦ 'Jane Harmony', 'Sun Glow' (groc brillant)
◦ 'Lemon' (groc pàl·lid)
◦ 'May Orange'
◦ ‘Montserratensis’ (extinta - potser híbrid amb C. arvensis)
◦ 'Orange Prince' (taronja)
◦ 'Pink surprise' (multicorol·la amb anell interior més fosc que l’exterior)
◦ ‘Pleniflora’
◦ ‘Parviflora’
◦ 'Variegata' (groc) (fulles amb taques blanques)
Als jardins donen olor i alegria als marges dels parterres i jardineres. Necessiten sòls ben
drenats, assolellats, llimosos, sense massa adobs. Toleren pH entre 4.5 i 8.2. Poden
durar molts anys, si els agrada el terreny, reproduint-se per llavors. Atrauen papallones,
hemípters com Orius sauteri, i sirífids ──que es mengen els pugons──. També atrauen
abelles. Combinen bé a l’hort amb els tomàquets i l’alfàbrega. Cal regar-les quan faci
calor. No suporten un excés d’humitat o d’ombra. Un bon substarcte seria la barreja de
sorra amb terra de jardí preparada. Es poden adobar a l’estiu, cada 2 setmanes, amb
una mica d’adob líquid per a plantes ornamentals. Millor tallar les flors pansides. Poden
atacar-la fongs com ara: Alternaria, Cercospora, Colletotrichum. Per evitar-ho podem
afegir cuprosan o zineb un cop a la setmana el primer mes. Contra l’oïdi hom recomana
tirar sofre en pols per sobre les plantes. Si aparegués Rhizoctonia o Sclerotinia, no hi ha
més remei que eliminar les plantes afectades i desinfectar el terra. Si aparegués Botrytis,
caldrà aturar els recs, o eliminar les plantes afectades. Contra Puccinia o altres fongs,
aplicar fungicides o bé oli essencial de Llimona. Les larves de la mosqueta Phytomiza
provoca pèrdua de la floració. Altres malures que poden afectar-la són la mosca blanca,
les erugues nocturnes, els bernats-pudents, nematodes (Meloydogone), paneroles
blanques, tisanòpters, etc. Es pot sembrar directament o en planter, pel mes de març. Si
es sembra pel juny, aleshores floreix a l’hivern. Perquè germinin les llavors millor que
estiguin ben cobertes per una capa de terra, i a temperatures entre 15 i 20 º C.
Germinen al cap de 20 dies. Les plantes poden acumular selectivament Cadmi i Plom del
sòl. A la rizosfera hi ha endomicorrizes vesiculoarbusculars i Paenibacillus polymyxa,
Bacillus amyloliquefaciens, i B. velezensis.
HISTÒRIA
Uns 2000 anys abans de Crist els sumeris empraven la Calendula officinalis, barrejada
amb Camamilla i Ruda, contra el mal d’estómac. De la planta en deien I-Mur-Pani (flor
de cap d’any). L’empraven de diverses maneres. Potser la més habitual era l’ungüent.
Contra el mal d’estómac empraven la Regalèssia i la Ruda amb Camamilla i Calèndula.
La Calèndula sola l’empraven contra:
1. cabell debilitat
2. gingivitis
3. icterícia i malalties hepàtiques
4. irritació als ulls
5. mal d’estómac
6. mal de queixal
7. malalties venèries o de la pell
8. otitis
9. picades d’escorpins o serps
10.possessió de fantasmes (probablement afecciones nervioses com ara epilèpsia)
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), és una planta regida pel Sol i pel signe del Lleó.
Creu que estimula el cor, ajuda a expulsar toxines, i actua contra el xarampió i la verola.
El suc, barrejat amb vinagre, alleuja immediatament la inflamació. Contra la febre
aplicava un emplastr al pit a base de flors de Calèndula, llard, trementina i colofònia.
La tradició naturista germànica, des de SEBASTIAN KNEIPP (segle XIX) fins a MARIA TREBEN
(segle XX), i passant per BOHN, HALENSER, STÄEGER, tenia a aquesta planta com a suprema
per a guarir, sobre tot, talls i càncer.
El metge naturista HONORIO GIMENO PÉREZ (segle XX) es ventava d’haver guarit moltes dones
de Blanes de càncer de mama, provocat per la contaminació de la fàbrica tèxtil, SAFA,
només amb Calendula arvensis.
Recentment (2002-2004) es va comercialitzar un extracte de Calendula a les farmàcies

(PF2, com a IN-PFS, del laboratori Dunia Motion). Però, al cap de poc de sortir al mercat,
es va retirar, i amb la fama de que havia estat una ensarronada més de les de falsos
remeis contra el càncer.
ESPÈCIES SIMILARS (properes)
Del gènere Calendula, al món hi ha poc més d’un

centenar d’espècies descrites, si bé només 25 poden Calendula arvensis
considerar-se importants o més esteses.
• Calendula alpina. Contra berrugues.
• Calendula arvensis [Castellà: Maravilla Silvestre,

Hierba del Podador, Hierba Vaquera, Arañas,
Madreoveja, Uña de Gato, Pedo de Fraile; Català:
Inflabou, Llevamà Bord, Llevamal, Panets]. Es
caracteritza per tenir les lígules menys del doble
de llargues que les bràctees de l’ involucre. Les
fulles són oblongo-lanceolades sèssils o
lleugerament abraçadores, ciliades. Les bràctees
de l’involucre tenen un voraviu escariós estret.
Flors grogues o ataronjades, de 1 a 3 cm de
diàmetre. Planta de 30 cm com o molt, bastant
ajaguda. Es fa silvestre en prats secs sobre sòls
remogutss i aclarts, com per exemple a les vinyes
abandonades. És l’espècie silvestre més comuna
a Europa. S’empra igualment, i fins i tot té més
fama que C. officinalis, en especial contra el
càncer o tumors, com a sudorífica, per a fer venir
la regla i com a tatuatge efímer per als peus. És
bona per als conills i gallines, i per rentar els
cavalls].
• Calendula incana ssp. algarbiensis [costa SW de la península hispànica]

• Calendula incana ssp. carbonelli
• Calendula incana ssp. greuterii
• Calendula incana (= suffruticosa) ssp. microphylla [costa de Pontevedra]
• Calendula maderensis [illes de Madeira]
• Calendula multiflora. Contra berrugues.
• Calendula stellata [costa S/SE i N. d’Àfrica]
• Calendula tripterocarpa [SE de la península hispànica i Formentera]
ESOTERISME
Posada la planta a l’aigua on ens banyem, ens fa més respectables i admirats. Posada a
la butxaca durant un examen o un judici, ens fa caure en gràcia. Posada sota el llit, ens
fa tenir somnis profètics, en especial respecte a qui ens hagi robat alguna cosa. Tocant
per sobre les flors, anant descalços, ens farà comprendre millor el llenguatge dels ocells.
Vegi’s també a preparats i barreges: flors de Califòrnia.
PROPIETATS DE LA CALÈNDULA
• acaricida (10% extracte amb etanol) • col·lagen-gènica

• analgèsica • colagoga
• angiogènica • colerètica
• anti-biofilm a les lentilles per als • colorant alimentària i tèxtil
ulls • comestible (també per als gossos)
• antibiòtica (Campylobacter jejuni, • cosmètica
Escherichia coli, Klebsiella • depurativa
pneumoniae, Micrococcus luteus, • desintoxicant
Pseudomonas aeruginosa, Sarcina • desobstructiva limfàtica
lutea, Staphylococcus aureus, • diaforètica (sudorífica)
Trichomonas) • diürètica
• anticancerígena • ecbòlica (accelera el part)
• antiemètica • emmenagoga (fa venir la regla)
• antiespasmòdica • epitelitzant
• antiflogística • espasmogènica (extracte aquós)
• antifúngica (Candida, Geotrichum • espasmolítica (extracte oliós)
candidum) • estimulant
• antigenotòxica (protectora ADN) (01- • estomacal
2 mg/Kg) • febrífuga
• antihelmíntica • fungicida
• antihemorràgica • hepàtica
• antihiperlipidèmica • hepatoprotectora (contra aflatoxines)
• antihistamínica • hidratant dèrmica
• antiinflamatòria tòpica • hipotensora
• antioxidant (fins i tot front al fum • indicadora de pluja o de foscor
del tabac) (quan les flors es tanquen)
• antiparasitària • neuroprotectora (en especial de
• antitumoral l’striatum)
• anti-verionsa (verí de coleòpters) • perfum (OE)
• antivírica • protector renal front al cisplatí
• aperitiva • repel·lent de paparres (Ixodes)
• astringent • sedant
• bactericida • sudorífica
• cardioprotectora • tònica
• carminativa • vasodilatadora
• cicatritzant (estimulant de la • vermífuga
formació de teixit granulat) • vulnerària
• citotòxica • xampú (fa el cabell més clar)
USOS MEDICINALS DE LA CALÈNDULA
• abscessos • aftes
• acne • al·lèrgies
• amebiasis • fongs (anus, boca, pell, penis, peus,
• amenorrea (manca de menstruació) vagina)
• anèmia • furóncols
• ansietat • galindons
• àntrax • galteres
• ateroesclerosis • ganglis del coll inflamats (en nens)
• berrugues • gangrena (planta tendra: peus /
• cabell debilitat mans)
• calor i cor debilitat per la calor • gasos
• càncer de bufeta de l’orina • gastritis
• càncer de fetge (HepG2)(fulles) • gastroenteritis
• càncer de mama • grans
• càncer de matriu • grassa excessiva a la sang
• càncer de pàncrees • GRAVES (malaltia de) (goll
• càncer de pell d’hipertiroïdisme autoimmune)
• càries (amb Equisetum) • grip
• carn-esqueixats (fins i tot al tendó • hematúria (sang a l’orina)
d’Aquil·les) • hemorràgies
• caspa • hemorroides
• cistitis • hepatitis A
• colangitis • hepatitis autoimmune
• colecistitis • herpes zòster (combina bé amb
• colesterol alt aciclovir)
• colitis ulcerosa • hipertensió
• congestió pèlvica • icterícia
• conjuntivitis • impetigen
• convulsions • indigestions
• cops • insolació (OE és protector UVA)
• cor dèbil • insomni (homeopatia)
• cremades • intoxicació per cisplatí (ronyons i
• cucs intestinals medul·la òssia)
• depressió • intoxicació per tetraclorur de
• dermatitis Carboni (fetge) (evita davallada de:
• diarrea SGPT, SGOT, ALP)
• dismenorrea • irritació per bolquers
• discinèsia biliar • Leishmaniosi cutània
• durícies • leucèmia
• ectima (dermatitis pustuloulcerosa) • leucorrea
• èczemes • limfedema
• edemes • liquen pla
• enteritis • llavis amb quilitis exfoliativa
• episiotomia (ajuda a cicatritzar • mal d’estómac
després el tall pel part) • mal de cap
• erisipela • mal de coll
• escrofulisme • mal de queixal (amb flor de Malva)
• espasmes gastrointestinals • mareig
• esquerdes (mugrons, llavis, pell) • masegades
• estomatitis vírica • melanoma (PMC1513589)
• estrenyiment • memòria perduda per diabetis
• exodòncies (preserva os alveolar) • menorràgia
• faringitis • metàstasis
• febre (especialment en nens) • mononucleosi
• ferides • mossegades
• fetge congestionat • mossegades de serps
• fístules intestinals
• flegmons
• mucositis per irradiació • talls
(radioteràpia) contra càncer de gola • taquicàrdia
o per 5-fluoro uracil • tifus
• mussols (abscessos als ulls) • torçades
• nàusees • triglicèrids alts
• nematodes (Heligmosomoides • tuberculosis
polygyrus) • úlcera d’estómac
• nevus pigmentari • úlceres a la pell (especialment les
• otitis (mal d’orella) cronificades)
• penellons • úlceres a les cames
• periodontitis • úlceres duodenals
• picades d’insectes etc. • úlceres al turmell
• picor anal • úlceres canceroses
• pigues • úlceres de decúbit
• placa dental • ulceres estomacals
• psoriasi (gastroduodenals)
• radiodermatitis • ulls irritats
• rampes (oli) • ulls lleganyosos
• rascades • vaginitis per fongs o per bacteris
• reuma (alcoholatur UE) • varicel·la
• ronyons debilitats • varius
• sarna • vista debilitada
• SIDA (extracte amb dissolvents • voltadits
orgànics) • vòmits
• sífilis
USOS VETERINARIS
• Com a alimentària es dona a les vaques perquè millorin la qualitat de la llet, o a

les gallines perquè ponguin ous amb el rovell més ataronjat. Contra la rinitis amb
tos de cabres, cavalls i vaques, es mulla el morro amb gotes d’extracte de
Calèndula.
• Com a anticancerígena es dona a les gosses amb càncer de mama, o simplement
amb mastitis.
• Com a antiinflamatòria alguns menescals l’empren homeopàticament contra
abscessos, cremades, metritis, úlceres.
• Com a cicatritzant s’empra als nadons aplicada al cordó umbilical tallat,
cremades, úlceres, fístules.
• Com a contraverí s’empra en homeopatia contra picades d’escorpins.
• Com a emmenagoga es dona a les femelles que tinguin problemes amb la
menstruació.
POSSIBLE TOXICITAT
A algunes persones els provoca una al·lèrgia circulatòria en forma de migranya. Una
quantitat normal podria fer venir massa regla. En cas de tenir la regla, cal prendre’n com
a màxim una punteta, per a prevenir una hemorràgia excessiva. S’ha descrit un cas de
xoc anafilàctic pel contacte amb la planta. Diuen que la dosis letal mitjana LD m és de 25
mL d’oli essencial (OE)/Kg (animal). L'oli essencial pot produir somnolència; o reaccions
al·lèrgiques (en algunes persones). A la llarga, prenent molt de Calèndula, pot quedar
afectat el fetge lleugerament, apujant-se una mica les transaminases ALP, ALT, AST i la
urea a la sang (BUN). Recomanen no prendre'n pas durant l'embaràs.
• Alcohol camforat + oli de maceració de Calèndula + oli de Ricí: contra tumors

cancerosos.
• Col·liri amb nanopartícules d’àcid esteàric i tauro-deoxicolat (com a surfactant)
amb extracte de Calendula.
• Col·lutori contra la gingivitis: 5% barreja d’extractes hidroalcohòlics de Calèndula,
Gingebre, Romaní.
• Digestiva contra el mal d’estómac: Calendula + Marduix (Origanum majorana) +
Til·la.
• Extracte activat amb rajos làser. Durant 15 minuts s’apliquen (650 nm) a les flors.
Uns 250 g de planta es tracten també igual de tant en tant mentre estan en
suspensió en 1 L d’aigua a 4º C durant 1 setmana, i es va remenant. Després se’n
separa l’extracte acolorit més espès i es conserva a -70º C. Al final es liofilitza i es
torna a solubilitzar (10mg/mL), i es filtra per filtre de millipore de 0.45 micres.
Sembla ser actiu in vivo /in vitro contra melanoma i altres càncers amb eficàcies
variables: B16 (76%), B9 (72%), MDA MB231 100%, ANDO2 (100%), AGS (100%),
DU 145 (72%), HELA (90%), IMIN PC1 (100%), A549 (100%), DLD1 (83%), JURKAT
(100%).
https://hera.ugr.es/tesisugr/16129921.pdf
• Extracte hidro-glicòlic (propilenglicol, butilenglicol): per a úlceres a les cames.

Actua com a antioxidant ja a 0.2 mg/L.
• Extracte tou: 300-500 mg/dia.
• Flors de Califòrnia (tipus Flors de BACH): per als qui tenen poca ma esquerra o
tacte en les relacions interpersonals, que els costa comunicar-se o dialogar,
perquè no saben ser sincers.
• Fongs al mediastí i al peritoneu al voltant del fetge: Calèndula, Camamilla de
Maó, Camamilla Dolça, Card Marià, Centaura, Cúrcuma, Fenigrec, Genciana.
• Homeopatia: 1) Barreja cicatritzant a base de Calendula, Arnica, Hypericum,
Symphytum. 2) Barreja analgèsica (traumeel).
• Llet: bullir fins a reducció a ⅓ el que càpiga de la planta tendra en un bol amb
llet. (Contra mal d’estómac, fins i tot si és per neoplàsia).
• Mescla pel fetge: Boldo + Calèndula+ Camamilla Dolça + Card Marià (llavors) +
Centaura + Combretum + Carxofera (fulla) + Dent de Lleó + Desmodium + Fenigrec
(llavors) + Genciana + Maduixera (fulles) + Menta Piperita + Regalèssia + Romaní +
Xanthium spinosum.
• Mescles de l’herbolari JOSEP FERRAN COMAS: 1) per regularitzar la menstruació:
Aloysia citriodora (Maria-Lluïsa) + Artemisia vulgaris + Calendula (prendre’n 9 dies
abans que vingui). 2) pel fetge: Calendula + Centaurium + Mentha piperita +
Peumus boldus + Urtica dioica + Xanthium spinosum (remullar tota una nit i
prendre en dejú). 3) per l’estómac afectat per neoplàsia: Calendula + Equisetum
telmateia + Plantago major + Silybum marianum (bullir 5 minuts, reposar, i anar
prenent durant el dia). 4) pels èczemes: Calendula flors + Equisetum telmateia +
Juglans regia fulles + segonet de Civada (1 cullerada per 1 L; es bull 5 minuts, es
deixa reposar, i se’n fan banys o compreses).
• Oli essencial (=OE). Preu aproximat de 4 g = 15 €. Ideal contra fongs, grans,
picades, i afeccions de la pell o musculars.
• Oli de maceració: un cop les flors ben assecades, es posen dins oli en maceració a
sol i serena 40 dies. Aquesta preparació afavoreix l’aparició de formes epoxidades
de la luteïna, lupeol i eugenol, d’activitat antineoplàsica mamària destacada. Una
segona manera de fer-ho és més ràpida. Es mullen les flors amb alcohol i, en
acabat, es posen dins oli al bany Maria una hora, i al final es cola i s’envasa.
• Poció sedant i emmenagoga del doctor J. VALNET: 10 g extracte de Calendula + 3 g
tintura de Morus nigra + 5 g alcoholat de Melissa + q.s.p. 200 mL xarop simple (2-
4 culleradetes al dia).
• Pols de Calèndula + llard + aiguarràs natural + colofònia: fortifica el cor i abaixa la
febre, aplicant-ho externament al pit. [N. CULPEPER].
• Pols vulnerària per a úlceres greus: Arnica montana + Calendula officinalis +
Mentha arvensis + Santalum album.
• Pomada del doctor H. LECLERC: 5 g de tintura de Calendula + 10 OZn + 10 g
lanolina + 10 g vaselina (contra impetigen, èczemes esquamosos o liquenoides).
• Pomada feta amb mantega o margarina.
• Possets: bullida amb llet i vi, mel i canyella.
• Suc de planta fresca.
• Tintura o alcoholatur 2-4 g /dia
• Tisana de les 5 flors: Borago + Calendula+ Lavandula + Sarothamnus + Viola
tricolor
• Vinagre de Calèndula (suc): antiinflamatori.
USOS COM A COMESTIBLE
Les fulles o les flores es mengen crues com a amanida, soles o barrejades amb altres
ingredients. Porten vitamines i minerals. Les lígules seques s’empren per a donar gust i
color a arrossos, sopes o pastissos. Els fruits contenen més d’un 30% de proteïnes i més
del 40% d’olis.
PRINCIPIS ACTIUS
• Àcids grassos: calèndic (llavors), dimorfecòlic (llavors).

• Alcohols triterpènics (alfa i beta amirina, taraxasterol, calenduladiol, arnidiol,
faradiol, triols pentacíclics)/ᴪ taraxasterol-3-O-miristat / arnidiol-3-O-miristat.
• Àcid salicílic.
• Àcids fenol-carboxílics: clorgènic, cafeic, cumàric, vainíllic .
• Aminoàcids.
• Colorants (ésters de colesterina amb àcid esteàric, làuric, mirístic, palmític,
pentadecílic; carotina), calendulina. Caroteneids: luteïna, zeaxantina,
flavoxantina, auroxantina, beta-carotè, licopè, luteoxantina, violoxantina,
criptoxantina, mutaxantina, rubixantina. Xantofil·la.
• Cumarines: umbel·liferona, aesculetina, aesculina, cichoriïna, scopoletina.
• Fenilpropanoids: àcid cafeic; àcids di-O-cafeoïl-quínics.
• Esterols lliures i glucosídics.
• Flavonoids: quercetina, isoquercetina, rutina, isorhamnetina, narcissina,
thypahenòsid.
• Glicòsids d’àcids fenòlics.
• Glicòsids flavonòlics: 2’-rhamnosil-rutinòsid, derivats de quercetina,
isorhamnetina 3- O-glucòsid, rutinòsid, neohesperidòsid, 2(G)-rhamnosilrutinòsid,
quercetina glucòsid, neohesperidòsid, 2(G)-rhamnosilrutinòsid.
• Glicòsids sesquiterpènics (aloaromadendrol, epicubelol, officinòsids C & D, ionona
glucòsids (=officinòsids A & B): antivírics.
• Glicòsids triterpènics: calendulaglicòsid A, calendulaglicòsid A 6'-O-metil-éster,
calendulaglicòsid B (rels), calendulaglicòsid B 6'-O n-butil-éster, calendulaglicòsid
D2, calendulaglicòsid F, calendulaglicòsid G, etc.
• Hidrocarburs.
• Mucílag.
• Matèria amargant amorfa: calendina.
• Monoèsters triterpènics: faradiol-3-O-palmitat, faradiol-3-O-miristat, faradiol-3-O-laurat,
arnidiol-3-O-palmitat, arnidiol-3-O-miristat, arnidiol-3-O-laurat, calenduladiol-3-O-palmitat,
calenduladiol-3-O-miristat.
• Oli no volátil.
• Oli volátil (0.02 % en les flors, 0.4% els receptacles): mentona, isomentona,
terpinè, muurolè, alfa-cadinol 21%, T-cadinol, alfa-cadinè, llimonè, cariofil·lè,
pedunculatina, 1,8-cineol, beta-ionona 5,6-epòxid, dihidroactinidiòlid,
geranilacetona, carvona 18%, cariofil·lè-cetona.
• Poliacetilenoids.
• Polisacàrids inmunoestimulants (rhamno-arabino-galactà, arabinogalactans).
• Resina.
• Quinones: alfa-tocoferol, fil·loquinona.
• Saponines hemolítiques derivades de l’àcid oleanòlic // (flors) : glucurònids de
l’àcid oleanòlic / calendasaponines A, B, C, D// (rels) : glucòsids de l’àcid
oleanòlic // (llavors): àcid 28 O-β-D-glucopiranosil-oleanòlic 3-O-β-D-
glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid oleoanòlic glucopiranosidurònic //(llavors): àcid
oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil (1→3)-β-D-àcid glucopiranosidurònic.
• Per a més informació, vegi's:
La combinació de Card Marià, Camamilla i Xicoira, amb Calendula, activa in vitro la

proliferació de limfòcits.
La medicina tradicional xinesa recomana la Calèndula per refrescar el fetge i fer circular
el Xuè.
El lupeol (present també al Dent de Lleó, al Fenigrec, el Desmodium o la Camamilla),
inhibeix la leucèmia i els melanomes humans. També és inhibidor de la tripsina i de la
quimo-tripsina (proteases); i protegeix la membrana dels lisosomes, per exemple, en
artritis reumatoide. [El lupeol-linoleat, encara més). Inhibeix també l’excreció d’oxalats a
la orina i el dany causat per ells a les nefrones (mesurable pels enzims LDH, ALP, GGT,
beta-glucuronidasa, N-acetil-glucosaminidasa).
Els alcohols triterpènics: ᴪ taraxasterol-3-O-miristat / arnidiol-3-O-miristat protegeixen

la mucosa intestinal i hi fan com de barrera contra els superoxidants.
La producció d’àcid hialurònic és promoguda per la saponina localitzada als fruits de la

Calèndula: àcid oleanòlic 3-O-β-D-glucopiranosil-(1→3)-β-D-àcid glucopiranòsid-urònic.
En canvi la producció de melanina és estimulada per una altra saponina dels fruits: àcid
28-O-β-D-glucopiranosil-oleanòlic-3-O-β-D-glucopiranosil-(1→3)-β-D-àcid oleoanòlic-
glucopiranòsid-urònic.
El faradiol sembla ser el component més important com antiinflamatori. Així que es pot
calibrar la qualitat de la planta pel contingut en faradiol.
Extractes de Calèndula han fet augmentar l’acció de l’aciclovir contra el virus de l’herpes.
Tot i que han resultat alteradors de la bona replicació cromosomàtica del fong paràsit
Aspergillus, en canvi, s’han captingut bé respecte la replicació de les cèl·lules mares
sanguínies en ratolins i d’altres teixits de mamífers, sense mutacions, sense alteracions
cromosòmiques. Els extractes no aquosos (sinó orgànics) de Calèndula actuen molt
contra el virus de la SIDA, ja als 30 minuts de les aplicacions a teixits infectats. També
actuen contra el virus de l’estomatitis vesicular i els rinovirus (en especial la fracció epi-
cubebol-glucòsid-1). Extractes orgànics (amb etanol o amb hexà) activen la transcripció
del NF-kappa-beta, i augmenten la IL-8 als queratòcits. L’extracte etanòlic inhibeix
l’acció de la col·lagenasa als fibroblasts.
L'efecte protector contra la isquèmia (angina de pit) i la pèrdua de potència del ventricle
esquerra i l'aorta té lloc amb la Calèndula mitjançant l'activació del Akt i del Bcl2 i la
inhibició del TNFα.
EFECTES FISIOLÒGICS DELS PRINCIPALS PRINCIPIS ACTIUS
ÀCID ASCÒRBIC GLAUCOMA

ÀCID ÚRIC GINGIVITIS
ALCALINITAT EN ORINA GRIP
ALUMINI GRIP (PREVENTIU)
ARTRITIS HEMORRÀGIES
ASMA HEPATOTOXICITAT
ASMA (PREVENTIU) HERPES
ATEROESCLEROSIS HIPERCOLESTEROLÈMIA
BACTERIS HIPERTENSIÓ
CADMI HISTAMINA
CÀNCER (PREVENTIU) INFERTILITAT
CATARROS INFLAMACIONS
CROHN INTERFERÓ BAIX
DEPRESSIÓ INTOXICACIONS
DOLORS LEPRA
ÈCZEMES LLAGA DECÚBIT
EDEMES MIGRANYA
ENCEFALITIS MUCOSITATS ESPESSES
ESCORBUT MUTACIONS
FERIDES NITROSAMINES
FÍSTULES (PREVENTIU) OBESITAT
ORQUITIS FONGS
OSTEARTRITIS GENOTOXINES
OSTEOPOROSIS GÒNADES MASSA ACTIVES
OXIDACIONS HEMÒLISIS
PARAQUAT HERPES
PARKINSON HIPERCOLESTEROLÈMIA
PAROTIDITIS IMMUNITAT BAIXA
PERIODONTITIS INFECCIONS
PLOM INFLAMACIONS
POLIOMIELITIS INSECTES (REPEL·LEIX)
PULMONIA INSOLACIÓ
RETENCIÓ D’ORINA INTERFERÓ BAIX
TUMOR DE PULMÓ LARVES
ÚLCERES LEUCOTRIÈ
XARAMPIÓ LIPO-OXIGENASA
METALLS (ELS QUELA)
ÀCID CAFEIC MUTACIONS
ADENOVIRUS NITROSAMINES
ADN POC ACTIU OBESITAT
AGREGACIONS PLAQUETÀRIES ORNITINA-DESCARBOXILASA
AL·LÈRGIES OXIDACIONS
CALCI EXCESSIU PEROXIDACIONS
CÀNCER POLIOMIELITIS
CÀNCER (PREVENTIU) RADICALS LLIURES (9 COPS MÉS EFICAÇ QUE LA
CÈL·LULES DANYADES QUERCETINA)
DESGAST DEL COL·LAGEN RETENCIÓ D’ORINA
DOLORS TIROIDES MASSA ACTIU
EDEMES TUMORS
ESPASMES ÚLCERES
ESTOMATITIS VESÍCULA BILIAR MANDROSA
FERIDES VIRUS
FETGE DANYAT (PREVÀ)
FONGS ÀCID GENTÍSIC
GÒNADES MASSA ACTIVES BACTERIS
GRIP BULÍMIA
HEMÒLISIS DOLORS
HERPES INFLAMACIONS
HIPERCOLESTEROLÈMIA PARÀSITS
HISTAMINA REUMA
IMMUNITAT BAIXA VIRUS
INFECCIONS
INFLAMACIONS (POC EFICAÇ) ÀCID LÀURIC (1-1.7 % EN PLANTA)
INSOLACIÓ BACTERIS
INTOXICACIÓ HEPÀTICA HIPOCOLESTEROLÈMIA
INSECTES (REPELEIX) VIRUS
LEUCOTRIÈ
LIASA ÀCID MÀLIC
LIPO-OXIGENASA ANÈMIA
METALLS (ELS QUELA) BACTERIS
NERVIOSISME ESTRENYIMENT
NITROSAMINES FALTA DE SALIVA
ORNITINA-DECARBOXILASA PARÀSITS
OXIDACIONS (1/3 DE L’EFICÀCIA DE LA QUERCETINA)
RETENCIÓ D’ORINA ÀCID OLEANÒLIC (FLORS)
TIAMINA AL·LÈRGIES
TIROIDES MASSA ACTIU AROMATASA
TUMORS ATEROESCLEROSIS
ÚLCERES BACTERIS
VACUNES CÀNCER (PREVENTIU)
VESÍCULA BILIAR MANDROSA CICLO-OXIGENASA
VIRUS COR DÈBIL
VIRUS DE LA SIDA EDEMA
EMBARÀS
EXCITACIÓ NERVIOSA
ÀCID CLOROGÈNIC (FLORS) FAGÒCITS MANDROSOS
AMARGS (ENDOLÇANT) FERTILITAT EXCESSIVA
BACTERIS GINGIVITIS
BULÍMIA HEPATOTOXICITAT
CÀNCER (PREVENTIU) FETGE DESPROTEGIT
CÀNCER DE CÒLON, ESTÓMAC, FETGE, PELL HIPERLIPIDÈMIA
DEPRESSIÓ INFLAMACIONS
DESGAST DE COL·LAGEN IMMUNITAT DISPARADA
DOLORS MALÀRIA
EBV (MONONUCLEOSI) MITOSIS
FERIDES OXIDACIONS
FETGE DANYAT (PREVÉ) PERIODONTITIS
FETGE INTOXICAT (PREVÉ) PLASMODIS
RETENCIÓ D’ORINA INFLAMACIONS
SARCOMA (RADICALS LLIURES (=7 × QUERCITINA
SÍNTESIS DE PROSTAGLANDINES TUMORS
TUMORS
ÚLCERES ALFA-AMIRINA (FLORS)
ÚTER MANDRÓS EDEMES
VIRUS INFLAMACIONS
VIRUS DE LA SIDA (A 1.7 MICROGRAMS PER TUMORS
MIL·LILITRE)
ALFA-TOCOFEROL
ÀCID P-CUMÀRIC (PLANTA) CÀNCER
BACTERIS CÀNCER (PREVENTIU)
CÀNCER (PREVENTIU) CONVULSIONS
ESPASMES MUTACIONS
FALTA DE SUOR OXIDACIONS
FERTILITAT EXCESSIVA PROMOTORS DE TUMORS
HEPATOTOXICITAT RADICALS LLIURES
FETGE MANDRÓS
FONGS BETA-SITOSTEROL ( FLORS)
INFLAMACIONS ADENOMES
LIPO-OXIGENASA BACTERIS
OXIDACIONS BULÍMIA
PARÀSITS CÀNCER (MAMA)
PEROXIDACIONS CÀNCER (PREVENTIU)
SÍNTESIS DE PROSTAGLANDINES CANDIDA
TUMOR CICLO-OXIGENASA
COSSOS CETÒNICS
ÀCID P-HIDROXI-BENZOIC (FLORS) CUCS
BACTERIS DEPRESSIÓ
CÀNCER (PREVENTIU) DIABETIS
FALTA DE PROSTAGLANDINES EDEMES
FONGS ESTRÒGENS BAIXOS
IMMUNITAT DISPARADA FERTILITAT ESPERMATOZOIDES
MUTACIONS FETGE INTOXICAT
OXIDACIONS GESTACIÓ
PARÀSITS GLUCOSIDIL-TRANSFERASA
HIPERCOLESTEROLÈMIA
ÀCID SALICÍLIC (PLANTA) HIPERLIPIDÈMIA
BACTERIS HIPERLIPOPROTEÏNÈMIA
BARBS HIPERTENSIÓ
CÀNCER (PREVENTIU) IMMUNITAT EXAGERADA
CASPA IMPOTÈNCIA
CICLO-OXIGENASA-2 INFLAMACIONS
DERMATOSIS LIMFOMA
DIABETIS LIPO-OXIGENASA
DOLORS MAO (MONO-AMINO-OXIDASES)
ÈCZEMES MUTACIONS
FEBRE NEOPLÀSIA
HIPOTÈRMIA (A 130 PPM) PROSTATISME
FONGS RADICALS LLIURES OXIDANTS
INFECCIONS RONYONS INFLAMATS
INFLAMACIONS TUMORS (PULMÓ, COLL DE MATRIU)
INSECTES (REPEL·LEIX) ÚLCERES
MICOSIS VIRUS
NEURÀLGIES VIRUS DE LA SIDA
OXIDACIONS XANTINA-OXIDASA
PARÀSITS
POAGRE
PSORIASIS CARIOFIL·LÈ (FLORS
QUERATOSIS ACNE
REUMA ASMA
SEBORREA BACTERIS
TÈNIA BULÍMIA
TIMPANITIS EDEMES
TUMORS ESPASMES
ESTREPTOCOCS
ÀCID SIRÍNGIC (FLORS) INFLAMACIONS
OXIDACIONS INSECTES (REPEL·LEIX)
TUMORS
ÀCID VAINÍLLIC (FLORS)
ÀSCARIS
BACTERIS ESTIGMASTEROL (FLORS)
CÀNCER CÀNCER (PREVENTIU)
CANSAMENT EXCITACIÓ NERVIOSA
CUCS FALTA D’ESTRÒGENS
ESTRENYIMENT FALTA D’OVULACIÓ
IMMUNITAT DISPARADA HEPATOTOXICITAT
HIPERCOLESTEROLÈMIA HIPERCOLESTEROLÈMIA
INFLAMACIONS OXIDACIONS
VIRUS PROSTATISME
RADICALS LLIURES
FARADIOL MONOÈSTER (FLORS) TUMORS
INFLAMACIONS (=INDOMETACINA)
QUERCETINA ( PLANTA)
GAMMA-TOCOFEROL ALZHEIMER
ANTIOXIDANT AGREGACIONS PLAQUETÀRIES
ALDOSA-REDUCTASA
ISO-RHAMNETINA-2-0-GLUCÒSID AL·LÈRGIES
ALZHEIMER ANAFILAXIS
FETGE DANYAT (PROTECTOR) ASMA
ATP-ASA
ISO-RHAMNETINA-3-RUTINÒSID BACTERIS
ANTIBACTERIÀ BULÍMIA
CALMODULINA
KAEMPFEROL CÀNCER (PREVENTIVA)
5-LIPO-OXIGENASA CÀNCER DE MAMA
AGREGACIONS PLAQUETÀRIES CAPILARS DANYATS
ALDOSA-REDUCTASA CATARACTES
AL·LÈRGIES CICLO-OXIGENASA-2
BACTERIS COLITIS
CÀNCER COSSOS CETÒNICS
CÀNCER (PREVENTIU) COURE EN EXCÉS
CICLO-OXIGENASA-2 DEIODINASA
DEIODINASA DE LA IODOTIRONINA DERMATITIS
ESPASMES DIABETIS
FALTA D’ESTROGENS DOLORS
FOSFODIESTERASA DE L’ AMPC ENCEFALITIS
GINGIVITIS ESPASMES
FETGE MANDRÓS ESTRÒGENS
HIPERTENSIÓ FARINGITIS
HISTAMINA FETGE DANYAT
INFLAMACIONS FIBROSARCOMA
LEUCÈMIA LIMFOCITÀRIA FOSFODIESTERASA
LIPO-OXIGENASA FOSFOLIPASA
MUTACIONS GASTRITIS
PERIODONTOSIS GRIP
RADICALS LLIURES OXIDANTS HEMORRÀGIES
RETENCIÓ D’ORINA HERPES
RETENCIÓ DE SODI HIDROFÒBIA
TUMORIGÈNICS HIPERTENSIÓ
ÚLCERES HISTAMINA
ÚTER MANDRÓS INFLAMACIONS
VIRUS INSULINA BAIXA
VIRUS DE LA SIDA INTOXICACIÓ HEPÀTICA
LARVES
LUPEOL (FLORS) LEUCÈMIA
CÀLCULS LEUCOTRIÈ
DIABETIS LIPO-OXIGENASA
EDEMES MALÀRIA
FPT-ASA MAO-A
GRIP MIOCARDITIS
HIPERTENSIÓ MUTACIONS
INFLAMACIONS NADH-OXIGENASA
MALÀRIA NITROSAMINES
NEUROSIS ORNITINA-DECARBOXILASA
OXALATS PERIODONTITIS
OXIDACIONS PEUS DÈBILS
PARÀSITS POLIOMIELITIS
PEROXIDACIONS PROTEÏNA-QUINASA C
REUMA PSORIASIS
TUMORS RADICALS LLIURES OXIDANTS
VIRUS SÍNDROME DE CROHN
SÍNTESIS DE PROSTAGLANDINES
LUTEÏNA (FLORS) TAQUICÀRDIA
CÀNCER DE MAMA TIAMINA
FALTA DE QUINONA-REDUCATASA TIROSINA-QUINASA
OXIDACIONS TROMBES
RADICALS LLIURES TUMOR DE BUFETA, DE MAMA, D’OVARI, DE CÒLON
VASOCONSTRICCIÓ
LICOPÈ (FLORS) VIRUS
CÀNCER DE COLL DE MATRIU XANTINA-OXIDASA
CÀNCER DE MAMA
CÀNCER DE PRÒSTATA RUTINA (FLORS)
CÀNCER DE BUFETA DE L’ORINA ATAC DE FERIDURA
ATEROMES TUMORS
BACTERIS VARIUS
BULÍMIA VIRUS
CÀNCER (PREVENTIU)
CATARACTES
CONTRACTURES MUSCULARS
CONVULSIONS TANINS (FULLES)
DERMATITIS BACTERIS
DIABETIS CÀNCER
EDEMES CÀNCER (PREVENTIU)
ERITEMES CICLO-OXIGENASA
FALTA DE CATABOLISME COSSOS CETÒNICS
FALTA D’ESTRÒGENS CUCS
FOSFODIESTERASA DE L’ AMPC DEPRESSIÓ
FRAGILITAT CAPIL·LAR GLUCOSIDIL-TRANSFERASA
GLAUCOMA HIPERTENSIÓ
HEMATÚRIA IMMUNITAT EXAGERADA
HEMORRÀGIES INTOXICACIÓ HEPÀTICA
HERPES LIPO-OXIGENASA
HIPERCOLESTEROLÈMIA MAO (MONO-AMINO-OXIDASES)
HIPERTENSIÓ NEOPLÀSIA
HISTAMINA RADICALS LLIURES OXIDANTS
INFLAMACIONS RONYONS INFLAMATS
INSOLACIÓ TUMORS
LARVES ÚLCERES
MALÀRIA VIRUS
MUTACIONS VIRUS DE LA SIDA
NEFRITIS XANTINA-OXIDASA
OXIDACIONS
PÚRPURA TARAXASTEROL (FLORS)
RADICALS LLIURES OXIDANTS EDEMES
TROMBOGÈNESIS INFLAMACIONS (1/2 INDOMETACINA)
BRUGUEROLA
Calluna vulgaris (L.) Hull
[1808, Brit. Fl., ed. 2,2: 114] 2n = 16

NOMS POPULARS
Alemany: Besen-heide/Besenkraut / Brandheide / Erika / Gemeines heidekraut /

Heidekraut / Hoaden / Immerschön / Kuhheide / Sandheide / Zetten
Anglès: Common heather/Broom heather / Common heath / Common ling /
Heather / Heather - ling / Ling / Scotch heather / Scots heather / Scottish
heather / True heather
Àrab: ‫حشيشة المكنسة‬
Aragonès: biércol, broc, bruco, brueco, brécol, brócal, yerba del riñón, brezo, brécol
Bable: argaña, berezu, berezu tal, brezo, carquexa, cotorru, gareña, gorbieza,
gorbiza, gorbizo, gurbienzo, queiriño, queiroga, rozu, urcias.
Basc/Eusquera: ainarra, ainarra arrunt, aiñarr, añara, elhar, elharr, elharri, giñarr,
ilaurri, ilharra, illar, illarr, iñar, iñarr, iñarra, kiñarr, txilarra, txillarr,
zuricachá, zurikatx.
Castellà: Brezo/Bermeja / Biércol / Brecina / Brecinilla / Brezo común / Bruza/
Carpaza / Mogariza / Querihuela / Quirola/ agustizo, argaña, aulaga,
azuleja, bercol, berecilla, bereza, berezo, berezo negro, bermeja, berozo,
bierco, biercol, biercol merino, biércol, biércol merino, brecinilla, brezo, brezo
de lastra, brezo mixto, bruga, bruza, brécol, bércol, campanita, cardeño,
carpaza, cayuna, chaguarza, chaguarzo, charliza, cherliz, chupe, escobas
mogarizas, ganzo, garbeña, gato, gorbiza, mogariza, mogueriza, murgariza,
olaga, orbezo, pan de queso, paraíso, perrito, pica la miel, queiriño,
querihuela, queruela, quirihuela, quiroga, quirola, quiruela, quiruelo,
quírola, reguarno, reguazno, sardino, tanarro, uces, urce, urcias, urcina, urz
Català: Bruguerola/ Bronsa / Brossa / Bruguera / Sap / Xipell/ brinzes, broc,
bronsa, bruga, brécol, brócal, carrasella, carrassella, cepell, xipell, dinada,
herba negra, salabruga, sap, xarpó
Danès: Lyng / Hedelyng
Eslovac: Vres obyčajný
Eslovè: Jesenska vresa / Vresa jesenska
Estonià: Harilik kanarbik/Kanarbik
Feroès: Vanligur heiðalyngur
Finlandès: Kanerva/Kangaskanerva / Kanverva
Francès: Bruyère callune/Brande / Bruyère / Bruyère commune / Bruyère d'été /
Callune / Fausse bruyère / Petite bruyère
Gaèlic: Fraoch/Fraoch mór
Gal·lès: Grug mêl/Grug / Grug cyffredin / Grug y mêl / Grug ysgub / Ling
Gallec: barba-do-monte, bañiza, brezo, carpanza , carpaza , carpaza-a-urce-
pequeña, carpaza-branca, carpaza-readiga, carpazo, carpazo-molar,
carrapata, carrasca, carrasca mansa, carrasca monteira, carrasca
riadega, carrasco, carrasquiña, carrizo, carroucha, chiotas, cola, gamo,
gaucella, gorveza, melga, mogariça, mongariça, queiriño, queiroa, queiroa
fina, queiroga, queirua, queiruga, queiruga-de-cruz, quintando, quiroa,
quiroga, quiruga-de-cruz, rapa, raña, torbo, torga-quebra-panelas,
tuérgano, urce-do- monte, urce rastreiro, urze, urze-do-monte, uz montés
Holandès: Struikhei/Struikheide
Hongarès: Csarab/Erika / Hanga
Islandès: Beitilyng/Beitillyng
Italià: Brugo/Brughiera/ Erica calluna
Japonès: カルーナ属/カルーナ・ウルガリス
Noruec: Bulyng / Bustelyng / Hestelyng / Lyng / Røsslyng
Persa/Farsi: ‫علف جاروب‬
Polonès: Wrzos/Wrzos pospolity / Wrzos zwyczajny
Portuguès: Urze/ Leiva / Mongariça / Queiró / Queiró-das-ilhas / Queiroga / Rapa /
Torga / Torga-ordinária / Urze-roxa/ barba-do-mato, barba-do-monte,
caluna, carrasca, carrasquinha, carroucha, chiroga, erica, estorga,
magoriça, magurice, mogariça, mongariça, quebra-panelas, queiro,
queiruga, queirúa, quiroa, quiroga, rapa, torga-quebra-panelas, urce, urce-
ordinaria, urze, urze-do-monte, uz montés.
Rus: Ве́реск обыкнове́нный
Serbi: Врес/ Vres
Suec: Höstljung / Ljung
Turc: Süpürgeotu/Funda
Txec: Vřes obecný
Ucraïnès: Верес звичайний
Xinès: 帚石楠
La bruguerola és una mata perenne densa que pot arribar a més d’1 m d’alçària, molt
ramificada però més alta que ampla, en general. Les rames joves són pubescents. Les
fulles són menudes (1-3 mm), sagitades, piloses (algun cop glabres), plegades,
decussades, imbricades (en 4 rengles). Les flors són nombroses, axil·lars, curtament
pedunculades, patents, amb 6-8 bractèoles a la base, aplicades, ciliades (les superiors
sepaloides). Els sèpals fan 3-4 mm, són lliures i una mica solapats, ovalats, incurvats,
rosats (algun cop blancs). Corol·la de 23 mm, amb 4 lòbuls oblongo-lanceolats, de color
rosa-porpra. Estams inclosos, amb anteres apendiculades, agudes. Ovari pilós. Estil dret,
erecte. Fruit de 1-2.5 mm. Llavors nombroses de 0.5-0.7 mm, el·lipsoides.
Dins les Ericàcies, el gènere Calluna es distingeix per tenir les fulles no alternes sinó
decussades (oposades en 4 rengles alterns) amb una mena d’esperó a la base, flors amb 8
estams ( i no 5), calze major que la corol·la, petaloide.
MALURES: Lochmaea suturalis

RIZOSFERA: Armatimonadia, Betaproteobacteria, Gammaproteobacteria, Sphingobacteriia;
Cadophora finlandica, Cryptosporiopsos rhizophila, Meliniomyces variabilis, Phialocephala
fortinii, Rhizoscyphus ericae; Lactarius sanguifluus.
Rel de bruguerola amb fongs endofítics tenyits amb "trypan

bue". IHC= "intraradical hyphae coils" (madeixa
intraradical d'hifes) - regleta de 50 micres-.
Calluna vulgaris al món, segons GBIF
Es fa en prats mig humits i al rase de roques silíciques, des de la muntanya baixa (a

l’ombra) l’estatge subalpí (al solell). A la península hispànica es pot trobar una mica
arreu, llevat de al SE. És molt abundant, per exemple, a la serra de Cebollera (al Sud de
Logroño). A Catalunya, a l’estatge subalpí es barreja amb neret (Rhododendron
ferrugineum), nabiu (Vaccinium myrtillus), bàlec (Cytisus oromediterraneus) i ginebró
(Juniperus nana). En zones molt humides subalpines a Catalunya o a terra baixa, a
latituds molt nòrdiques europees, l’acompanyen Erica tetralix, Nardus stricta, Gymnadenia
conopsea, Molinia coerulea. A la muntanya mitjana es troba a les clarianes entre
castanyers, faigs, roures, o pi roig, amb gódua (Sarothamnus scoparius) i falguera
(Pteridium aquilinum), Teucrium scorodonia, Agrostis tenuis; i, en algunes zones, boixerola
(Arctostaphylos uva-ursi). Aquest ambients sota el pi roig són molt proclius a produir
rovellons (Lactarius sanguifluus) o pinetells (Lactarius deliciosus). A la terra baixa es pot
trobar amb estepes (Cistus salviifolius, C. monspeliensis) i brucs (Erica arborea) a les
clarianes entre garrics (Quercus coccifera), sempre sobre sòl silícic. Al món es troba
principalment a Europa. A Amèrica del Nord i a Nova Zelanda pot ser invasiva.
ESOTERISME
Les mates de flors blanques (molt infreqüents) protegeixen dels intents de violació i també
dels pretendents pesats. En canvi, les de flors vermelloses encenen la passió. S’ha emprat
també per a conjurar els esperits dels morts i per a donar bona sort. Cremada amb
falguera comuna fa que plogui.
• analgèsica • diürètica (àcid úric, fosfats)

• antiinflamatòria (↓5-LOX) • hipertensora
• antioxidant • IMAO-A
• antisèptica urinària • millora el sentit d’orientació
• antitumoral • mucolítica
• antivírica • protectora de raigs UVB
• astringent • protectora renal
• colagoga • sedant
• colerètica • sudorífica
• cordial • vasoconstrictora de vasos sanguinis
• depurativa • vulnerària (planta, mel)
USOS MEDICINALS DE LA BRUGUEROLA
• àcid úric • insomni (homeopatia)

• acne • Klebsiella pneumoniae
• ansietat • leucèmia HL-60
• artritis UI UE, homeopatia UI • Listeria monocytogenes)
• asma • mal de cap
• càlculs a la bufeta • mala circulació
• càlculs renals • Morganella morgani
• càncer d’estómac • Neisseria gonorrohoeae )
• catarro • obesitat
• cistitis • paràsits intestinals
• conjuntivitis • penellons UE
• depressió nerviosa bipolar • prostatitis
• èczemes • Proteus vulgaris
• edemes • retenció d’orina
• Escherichia coli (infusió) • reuma (homeopatia)
• ferides • Staphylococcus aureus MRSA
• Gardnerella vaginalis (infusió; mel)
• gota • Staphylococcus epidermidis
• hepatitis C (extracte supercrític amb • tos
15% d’etanol a 50 MP) • tuberculosis
• hipotensió arterial (tensió baixa) • uretritis
• infeccions d’orina • vaginitis
PREPARATS
Els extractes polars (metanol, acetona) i aquosos són especialment antioxidants i

antibacterians, degut a una major proporció de derivats fenòlics. L’extracte amb n-hexà
és més antiinflamatori i citotòxic. L’extracte hidroalcohòlic és el millor com
antiinflamatori, antimicrobià, ansiolític, i anti-depressió.
FLOR DE BACH: El «heather» convé a les persones que només s’escolten a elles mateixes i
s’aferren com un clau a qui se les escolta, sense permetre que interrompi, i se senten
desgraciades soles, no tenen empatia envers qui les ha de suportar durant els llargs
monòlegs. També convé als qui tenen desfici per menjar.
Mel de bruguerola: és fosca, com la de bruc. Especial per tenir cura dels pulmons i
ronyons i com a sedant. En ús extern per curar ferides infectades.
Tisana antireumàtica: bruguerola + Cichorium intybus + Daucus carota + Papaver rhoeas +

Thymus vulgaris.
ALTRES USOS
Serveix, ben seca, per encendre el foc. Se’n pot fer també carbonet. Amb falgueres i fang,
s’aprofita per fer el sostre de cabanes. O, sense el fang, per fer al jaç. Serveix per a fer
escombres (graneres). I per fer el fus de la filosa de filar. Amb les arrels se’n poden fer
culleretes i flautes. Les flors seques es poden fumar, convenientment embolicades en
paper de fumar o en pipa. Les cosidores feien servir una rameta de bruguerola per
desembastar. Es pot emprar per donar gust a la cervesa quan s’elabora. De la planta se
n’extreu un tint groc. Hi ha unes 20 varietats (cultivars) de jardineria, la majoria de mida
reduïda, que es venen als centres de jardineria com a decoratives.
VETERINÀRIA
Les cabres i les ovelles se la mengen allà on la troben. A les cabres els ajuda a
desparasitar-se de nematodes. Els isards en mengen sovint. És planta amb molt de nèctar
que aprofiten les abelles, i més per ser de floració que s’allarga dins ben entrada la tardor
quan hi ha poques flors d’altres espècies.
POSSIBLE TOXICITAT
Quan hi ha un contacte molt gran i continuat amb la planta (pol·len) aquesta pot
desencadenar al·lèrgia que es manifesta en rinitis i pulmonitis. Es manifesta amb
esternuts continuats, inflamació dels ulls i dolor i dificultat al respirar. La mel de zones
properes a Txernòbil conté força Cesis radioactiu i per tant resulta intoxicant, com la
mateixa planta que pot haver acumulat aquest Cesi a partir del sòl.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CALLUNA VULGARIS
• 4-epi-friedelina • aldehid ursòlic

• 5,7-dihidroxi-cromona • alfa-amirenona
• 5,7-dihidroxi-cromona-7-beta-D- • alfa-amirina
glucòsid • alfa-tocoferol 58 ppm
• 24-metilèn-ciclo-artanol • apigenina
• àcid 3-oxo-olean-12-èn-28-oic • arbutina
• àcid 3-oxo-ursan-12-èn-28-oic • astragalina
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic • beta-amirina
• àcid araquídic 2.5% • beta-tocoferol 2.5 ppm
• àcid aspàrtic • betulina
• àcid betulínic • Calci
• àcid cafeic • campesterol
• àcid cítric • carbohidrats 83%
• àcid clorogènic • carotè
• àcid eicosatrienoic 11% • catequina
• àcid esteàric 5% • ciclo-artanol
• àcid ferúlic • colesterol
• àcid fumàric • delta-tocoferol 10.5 ppm
• àcid gàl·lic • epi-catequina
• àcid glutàmic • epi-catequina-gal·lat
• àcid linoleic 19% • epi-gal·lo-catequina
• àcid linolènic 21% • eritrodiol
• àcid oleanòlic • estigmasta-3,5-dièn-7-ona
• àcid oleic 3% • estigmastan-3,6-diona
• àcid oxàlic 0.2% • estigmasterol
• àcid p-cumàric • flavina
• àcid palmític 19.5% • flavonoides
• àcid quínic 2% • friedelina
• àcid silícic • friedelinol
• àcid tànnic • fructosa 3%
• àcid tricosanoic 5.5% • gal·lo-catequina
• àcid ursòlic • gamma-tocoferol 7.5 ppm
• agents tànnics • germanicol
• alcaloides • glucosa 5%
• aldehid oleanòlic • herbacetina
• hidroquinona ◦ 1-hexanol
• hiperòsid ◦ 1-octèn-3-ol
• iso-quercetina ◦ alfa-gurjunè
• iso-rhamnetina-3-O-glucòsid ◦ alfa-pinèn
• iso-rhamnetina-O-rhmanòsid ◦ alfa-terpineol
• kaempferol ◦ beta-mircè
• kaempferol-3-O-beta-D-galactòsid ◦ beta-pinè
• kaempferol-O-rhamnòsid ◦ copaè
• lípids: 40% àcids grassos saturats; ◦ decanal
7% àcids grassos mono-saturats; ◦ delta-cadinè
53% àcids grassos poli-insaturats ◦ gamma-elemè
• lupeol ◦ germacrè B
• luteolina ◦ germacrè D
• metil-arbutina ◦ hexil-acetat
• minerals (cendres) 4 % ◦ humulè
• miricetina-3-O-glucòsid ◦ linalool
• miricetina-3-O-rhamnòisd ◦ llimonè
• miricitrina ◦ nonanal
• mucílag
• oli essencial: • procianidines
◦ (E,E)-alfa-farnesè • proteïnes 4%
◦ (E)-4,8-dimetil-1,3,7-nonatriè • quercetina-3-O-glucòsid
◦ (E)-beta-cariofil·lè • quercetina-3-[triacetil-arabinosil-(1→
◦ (E)-beta-famesè 6)-galactòsid]
◦ (Z,E)-alfa-farnesè • quercitrina
◦ (Z)-2-hexenol • rutina
◦ (Z)-3-hexenil-2-metil-butirat • saponina
◦ (Z)-3-hexenil-acetat • sitostanol
◦ (Z)-3-hexenil-benzoat • sitosterol
◦ (Z)-3-hexenil-butirat • taní
◦ (Z)-3-hexenil-hexanoat • taraxasterol
◦ (Z)-3-hexenil-iso-butirat • taraxerona
◦ (Z)-3-hexenil-valeriat • uvaol
◦ (Z)-3-hexenol • vitamina C 0.01%
◦ (Z)-beta-ocimè
Les poblacions subalpines contenen més flavonol-3-O-glucòsids que les ubicades a cotes
més baixes.
MÉS INFORMACIÓ
«Calluna vulgaris (L.) Hull: chemical characteritzation, evaluation of its bioactive

properties and effect on the vaginal microbiota». FILIPA MANDIM, LILLIAN BARROS, RICARDO C
CALHELHA, RUI M V ABREU, JOSÉ PINELA, MARIA JOSÉ ALVES, SANDRINA HELENO, P F SANTOS,
ISABEL C F R FERREIRA. Food & Function (2019) (1) 1: 78-89.
«Ericoid plant species and Pinus sylvetsris shape fungal communities in theirs roots and
surrounding soil». OUTI-MAARIA SIETIÖ, TERO TUOMIVIRTA, MINA SANTALAHTI, HEIKKI KIHERI,
SARI TIMONEN, HUI SUN, HANNU FRITZE, JUSSI HEINOSALO. New Phytologist 218 (2): 733-751
(2018).
RAM DE SANT ISIDRE
Caltha palustris L.
[1753, Sp. Pl. : 558] 2n = 16, 28, 32, 35, 44, 48, 52,
53, 54, 56, 60, 62, 64, 70
CALTHA PALUSTRIS [Làmina : THOMÉ, OTTO WILHELM]
1: rels rizomatoses; 2: tija glabra, fistulosa; 3: fulles basals crenades,

peciolades, cordades; 4: fulles caulinars subsèssils; 5: flors solitàries
subsèssils bisexuades; 6: estams nombrosos en espiral; 7: gineceu amb
pistils (5-10) amb ovari amb carpels; 8: fruit; 9: fol·licles amb llavors
Foto: PIERRE WALTHER
Caltha palustris. Foto: PIERRE WALTHER

Caltha palustris. [Foto: JM GARG]
colònia de Caltha palustris en un riu de Polònia [Foto: DARIUSZ KOWALCZYK ]

NOMS POPULARS
Alemany: Sumpfdotterblume, Sumpf-Dotterblume

Anglès: Marsh-marigold, kingcup, cowslip, may blobs, mollyblobs, brave bassinets,
crazy Beth, horse blob, Molly-blob, May blob, mare blob, boots, water boots,
meadow-bright, bullflower, meadow buttercup, water buttercup, soldier's
buttons, meadow cowslip, water cowslip, publican's cloak, crowfoot, water
dragon, drunkards, water goggles, meadow gowan, water gowan, yellow
gowan, goldes, golds, goldings, gools, cow lily, marybuds, and publicans-
and-sinners
Bable: caléndula acuática, verruguera
Castellà: calta, centella, centella de Castilla-La Vieja, centella palustre, hierba
centella, hierba del rosario, hierba palustre, pata de loba, viola amarilla,
yerba centella.
Català: calta, flor del mal d’ulls, flor de tots els mesos, viola groga, herba centella
Francès: calta dels marais, souci d’eau, populage des marais, chaudière-d’enfer,
gannilla, gran bassin, pacoteure, sarbouillotte, souci des marais
Gallec: herba centella
Italià: calta palustre, farfarugine
Letó: gundega
Portuguès: alemo branco aquatico, calta, calta-dos-pântanos, malmequer-dos-brejos,
unha de cavalo.
És una herba vivaç que no arriba a 40 cm d’alçària (excepcionalment fins a 80), tota
glabra, amb flors d’un groc molt viu, que sol viure al marge de degotalls o petits cursos
d’aigua. És una hemicriptòfita rosulada amb arrels del tipus rizomatós fasciculades,
carnoses, simples, de fins a 20 cm de longitud, de 2-3 mm de gruix. La tija és curta,
dreta, glabra, tubulosa, esponjosa, amb estries longitudinals; a vegades és una mica
enfiladissa i amb arrels adventícies als nusos de la tija. Les fulles basals tenen un pecíol
molt llarg (5-20 cm) i la làmina entera cordada o reniforme amb la part distal obtusa i els
marges crenats o lleugerament dentats; essent la nervació palmada i tota la làmina una
mica carnosa de color verd fosc brillant. Els estomes són anomocítics. Aquestes fulles
solen fer 6-8 × 5-7 cm. Les fulles caulinars són similars a les basals però menors i
subsèssils o sèssils. Les flors són bisexuades, solitàries a l’extrem de la tija, i n’hi pot
haver entre 2 i 7 per planta. Són d’uns 5 cm de diàmetre, de color groc daurat o groc
rovell d’ou i brillants. Els peduncles florals solen tenir 5 cm de longitud. No hi ha calze.
La corol·la té entre 5 i 8 pètals sepaloides o tèpals. Per revers els pètals són una mica
verdosos. Els pètals solen fer 8-13 × 13-20 mm. Els estams es disposen en espiral. Són
grocs, nombrosos (50-120), d’uns 7 mm de longitud. Els grans de pol·len són 3-colporats,
o excepcionalment 5-colporats. El gineceu està format per 5-25 pistils amb carpels a
l’ovari amb nectaris. Cada carpel té un estigma bilobulat obliquo. Sol florir poques
setmanes. Ja que l'autopol·linització no és fecundadora, la pol·linització ve facilitada per
insectes (abelles, coleòpters, mosques, etc.) El fruit forma una estrella de 10 fol·licles
comprimits, d’uns 7-20 × 2.5-5 mm, lleugerament arquejats pel dors. Contenen
nombroses (7-20) llavors de 2.5 × 1.5 mm, fusiformes, ruguloses, negres. La planta
s’adapta a la pluja que dispersa les llavors que en surten disparades i que suren.
Dins la família de les Ranunculàcies el gènere Caltha es distingeix per tenir les flors
actinomorfes, regulars, sense esperons, les fulles no oposades, unes fent roseta basal, les
altres a la tija, cordiformes, 5 tèpals grocs, pistils fins a uns 10.
És una espècia molt polimorfa, i genèticament diversa, per poliploidisme. Se n’han

descrit moltes varietats o subespècies de valor taxonòmic difícil de valorar:
•subsp. alpestris (Schott & al.) H. Neumayer (1942)
•subsp. arctica (R. Br.) Hultín
•subsp. cornuta (Chott, Nyman, Kotschy)Hegi (1912)
•subps. laeta (Schott, Nyman,Kotschy(hegi (1912)
•subsp. minor (Miller) P. Fourn. (1936)
•subsp. palustris
•subsp. procumbens (G. Beck) Neumayer (1942)
•var. alba
•var. abortiva Lamotte (1876)
•var. alpestris (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy &
Foucaud (1893)
•var. arctica (R.Br.)Hultín
•var. cornuta (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy &
Foucaud (1893) llavors de Caltha palustris
•var. decumbens Lamotte (1876)
•var. flabellifolia (Pursh) Torrey & A. Gray (1836)
•var. guerangerii Lamotte
•var. latifolia (Schott, Nyman & Kotschy) Rouy & Foucaud (1893)
•var. major (Miller) DC. (1817)
•var. minor (Miller) DC. (1817)
•var. parviflora F. Gírard (1890)
•var. plena
•var. purpurascens
•var. radicans (T.F. Forster) Hooker
•var. stagnalis Magnier ex Rouy & Foucaud (1893)
•var. stenopetala F. Guérard
var. alba [Foto: H ZELL] var. purpurea [Foto: RAINBIRDER]

Flors de Caltha palustris pol·linitzades pel sífrid Sphegina montana. [Foto: RICARD BARTS]
MALURES: Puccinia calthaea, Puccinia calthicola
Caltha palustris al món, segons GBIF
És una espècia circumboreal que es troba tan a Europa, Àsia com a Amèrica del Nord.
Sempre es troba en indrets molt humits, vora estanys, fonts, rierols o cursos d’aigua
sense fosfats, força pura. Se la podria considera planta amfíbia. A la península hispànica
es troba als Pirineus i Serralada Cantàbrica i també als Sistema Central. A Catalunya es
troba a la zona subalpina pirinenca i del Montseny. Poden acompanyar-la:
• Bryum schleicheri • Pinguicula grandiflora
• Cardamine amara • Saxifraga aixoides
• Cardamine raphanifolia • Saxifraga aquatica
• Epilobium alsinifolium • Saxifraga clusii
• Montia fontana • Saxifraga stellaris
• Parnassia palustris • Veronica latifolia
• Philonotis seriata • Veronica ponae
El suc de la planta tendra s’aplica a berrugues per cauteritzar-les. Les poncelles es

poden menjar (adobades) com a picants. La rel, cuita (llençant la primer aigua). Fulles en
vinagre o cuites. La planta (fulles, arrels) en general és irritant i vomitiva si es pren crua,
però un cop bullida (canviant la primera aigua) perd la toxicitat. Cura, la planta és
tòxica, provoca irritació i vòmits.
VIRTUTS MEDICINALS
 analgèsica  citotòxica: leucèmia THP-1; càncer

 analgèsica de pulmó A-549, càncer de còlon
 antibacteriana HCT-15, càncer de matriu HeLa,
 antiespasmòdica càncer de pròstata PC-3
 antihelmíntic  diürètica
 antiinflamatòria (REL bullida UE)  expectorant
 antioxidant  irritant
 antireumàtica  laxant
 aperitiva  mucolítica
 rubefaent
 sudorífica
USOS MEDICINALS
• anèmia  icterícia
• anorèxia  migranyes
• berrugues UE  neuràlgies
• bronquitis  neurosis
• dismenorrea  pèmfig
 epilèpsia  refredat (FUL infusió)
 espasmes  reuma
 ferides  tos
 fetge debilitat  úlceres (rel bullida UE)
 herpes/pèmfig
En homeopatia s’empra contra catarro, dermatitis, dismenorrea, gastroenteritis, herpes,

migranyes i neuràlgies
TOXICITAT
Menjar una gran quantitat de fulles o de qualsevol part de la planta crua pot resultar
fatal, per baixada de la pressió arteria i acidosis metabòlica severa. La planta per fora és
molt irritant de la pell o de les mucoses. Cal sempre tractar-la amb vinagre (en conserva)
o bullir-la llençant una o dues aigües. Els qui barregen en un àpat begudes alcohòliques
amb poncelles d’aquesta planta es poden trobar que els vingui mal de ventre fort,
nàusees i edema generalitzat i anúria, a més d’erupcions a tota la pell. En animals petits
provoca convulsions.
ALTRES USOS
De les flors se’n pot extreure un tint groc no gaire permanent, que quedaria, però,
reforçat amb alum.
PRINCIPIS ACTIUS DE CALTHA PALUSTRIS
• 24-nor-3-alfa-hidroxi-lupan-13-beta-lactona
• 24-nor-3-beta-hidroxi-lupan-13-beta-lactona
• àcid 16,17-dihidroxi-kauran-19-oic
• àcid hederagènic
• àcids grassos poli-insaturats LLA:
◦ all-cis-5,11,14-eicosatrienoic (23%)
◦ all-cis-5,11,14,17-eicosatetraenoic (1%)
◦ cis-5/cis-9-octadecenoic & cis-11/cis-5-isòmers (12%)
• alcaloides
• amargants
• anemonina
• berberina REL
• calthaxantina
• càmfora d’anèmona
• carotenoides FLO:
◦ beta-carotè
◦ trol·lixantina
◦ xantofil·la
◦ xantofil·la-mono-epòxid
• alfa-carotè
• colina
• flavonoides
• glucòsids (gamma-lactones d’anemonina/proto-anemonina)
• hederagenina
• magnoflorina
• palustròlid [= 3-beta,23-dihidroxi-lupan-13-beta →28 lactona]
• protoanemonina [inestable a la calor]
• safranina REL
• saponines triterpèniques:
◦ àcid oleanòlic-3- O-alfa- L-rhamnopiranosil-(1-->2)-alfa- L-arabinopiranòsid
◦ hederagenina-3- O-alfa- L-arabinopiranòsid
◦ hederagenina-3- O-alfa- L-rhamnopiranosil-(1-->2)-alfa- L-arabinopiranòsid
• sitosterol
• tanins
• trimetil-amina
• vitamina C
CORRETJOLA GRAN
Calystegia sepium (L.) R. Br.
[1810, Prodr. Veg. Nov. Holl. : 483] 2n=22-(24)
(=Convolvulus sepium L. [1753, Sp. Pl. : 153] )
Làmina: JAN KOPS

NOMS POPULARS
Alemany: Echte zaunwinde/ Zaun-winde/ Gemeine zaunwinde / Gewöhnliche

zaunwinde / Ufer-zaunwinde
Anglès: Larger bindweed/Bearbind / Bell-bind / Bindweed / Hedge bindweed/
Bugle vine/ Common bindweed Granny-pop-out-of-bed Great bindweed /
Heavenly trumpets/ Hedge bindweed / Hedge birdweed / Hedgebell /
Lady’s-nightcap / Large bindweed / Rutland beauty / Wild morning glory
Àrab: ‫لبالب السياجات‬
Aragonès: corredera, corretiella, corrotilla, corruzialla, currubialla, currugüella,
enredadera, gorrutialla, gurrutialla, regotilla, corredera, corrotilla borda,
corrotilla borde, corrotilla salvaje, enredadera, yedra campana.
Bable: belortu, campanín, corrigüela, enredadera, enredadera de matu, hedrera,
sombrerinos blancos.
Basc/Euskera: eskerte-zuri, ezkarr, ezkerra, ezkerrti, ezkerte zuri, ezkerte zuria, ezkerte-
zuria, ezkertia, ezkilluntza, ezquerrte-zuri, ezquerrte-zurri, lurruntze,
tribitraba, txorimaats.
Castellà: Correhuela mayor/ Campanilla blanca / Hiedra campana/ albohol,
campanilla, campanilla blanca, campanilla de enredadera, campanilla de
los cercados, campanilla mayor, campanillas, campanillas blancas,
campanillas de los cercados, carrigüela ancha, carrihuela, cornigüela
mayor, corredera, corregüela mayor, correhuela, correhuela de cercas,
correhuela mayor, corretiella, correyuela, corrigüela, corrigüela viva,
corriuela, enredadera, enredadera con orejas, enredadera de agua, hiedra
campana, hiedra campanilla, hierba lechera, hilandera, punta de dardo,
soga de árboles, voluble mayor, yedra campana, yedra campanilla, yerba
campana, yerba lechera.
Català: Campaneta de la Mare de Déu/ Corretjola blanca / Corretjola gran /
Corretjola grossa / Corretjola mascle/ campaneta, campaneta de la Mare de
Déu, campanetes, corretjola vera, escanya-poll, corritjola, corritjola blanca,
meravelles, campanetes de canyar, campanilles, heura campana, heura de
campana.
Danès: Almindelig gærde-snerle / Jomfru marias særkærmer / Gærde-snerle
Eslovac: Povoja plotná
Eslovè: Navadni plotni slak / Plotni slak navadni
Estonià: Tara-seatapp
Finlandès: Karhunköynnös/ Iso kierto
Francès: Liseron des haies/ Grand liseron
Gaèlic: Ialus fáil
Gal·lès: Taglys y perthi/ Boled olwen / Cloffrwym y cythraul / Cloffrwym y mwci /
Clych y perthi / Gwden y coed / Taglys mawr / Tagwydd
Gallec: cabrinfollas, campaiña, corregola, corregola maior, correola maior, corriola,
herba dos ringorrangos, herba roqueira, salgueira, saltasebes.
Grec: Περικοκλάδα/Μεγάλη περικοκλάδα / Περικλοκάδι / Περικοκλάδα μεγάλη /
Περιπλοκάδι
Hebreu: ‫חבלבלן המשוכות‬
Holandès: Haagwinde
Hongarès: Sövényszulák/Felfutó sövényszulák
Islandès: Maríuklukka
Italià: Vilucchio bianco/Campanelle/ Vilucchione
Japonès: ひろはひるがお
Noruec: Vanleg strandvindel / Vanlig strandvindel / Strandvindel
Persa/Farsi: ‫پیچک جنگلی پرچینی‬
Polonès: Kielisznik zaroślowy/Powoj zaroslowy
Portuguès: bons-dias, campainha, campanella, herba trepadeira, liserâo, madrugada,
madrugadas, trepadeira, trepadeira-das-balças, trepadeira-das-sebes,
trepadeira-dos-tapumes.
Rus: Повой заборный
Serbi: Ладолеж/Обични ладолеж
Serbi: Ladolež/Obični ladolež
Suec: Vit snårvinda / Snårvinda
Txec: Opletník plotní/Opletník plotní pravý
Ucraïnès: Плетуха звичайна
Xinès: 旋花/宽叶打碗花
Xinès: xuan hua
Les Convolvulàcies tenen flors gamopètales superovàriques isostèmones regulars; no són

plantes bulboses i tenen el fruit en càpsula indehiscent. Dins la família, el gènere
Calystegium se separa del Convolvulus al qual és molt proper, perquè té les bractèoles
sota el calze que el cobreixen. Ambdós gèneres no són plantes paràsites i tenen la corol·la
major de 8 mm enters i a la flor hi ha només 1 sol estil. Calystegia sepium és una liana
perenne amb rizoma gruixut i ramificat. És tota ella glabra. Les tiges poden arribar a 4 m
i tenir uns 3 mm de gruix. Tenen línies d’engruiximent i en secció són com poligonals,
estan molt ramificades i són molt enfiladisses. Les fulles, sagitades, fan 5-13 × 3-7 cm.
Tenen un pecíol de 2-5 cm. Peduncle floral de 2.5-11 cm, erecte-patent. Flors
pentàmeres, bracteolades, sèssils. Bractèoles de 13-20 9-12 mm, una mica més altes que
el calze, ovals, mucronades, cordades, planes o amb quilla a la base, verdes, amb marges
solapant-se, a vegades rogenques, acrescents. Calze campanulat amb sèpals de 10-15 4-
6 mm, oval-lanceolats, mucronats. Corol·la de 40-55 × 30-43 mm infundibuliforme, amb
lòbuls una mica sinuats, en general totalment blanca, a vegades rosada a la zona del
cim. Estams 5, de 15-20 mm, amb els filament comprimits, eixamplats i glandulosos a la
zona inferior, blancs, amb anteres de 4.5-5.5 mm. Disc nectarífer entre els estams de
1.2-1.5 mm d’alçària, en forma de copa. Ovari glabre. Estil de 20-25 mm. Estigmes de
2.2-3.2 mm. Càpsula de 10-16 × 8-10 mm, esfèrica o el·lipsoidal, amb dehiscència
loculicida, amb 1-4 llavors. Llavors de 5.5 × 4-4.5 mm, quasi esfèriques, de color castany
fosc.
MALURES: Stagonospora convolvuli, Starmerella bombicola, virus del mosaic del

cogombre
Es fa en canyars, marges molt humits de terra baixa, vora els horts i als fondals i vora
les platges. És cosmopolita, si bé mancant a bona part de l’Àfrica, que defuig les zones
fredes. Pot arribar a ser invasora. A Catalunya es troba arreu llevat de a les muntanyes
per sobre els 1600 m snm. S’ha descrit una subespècie o espècie propera (silvatica) que
arriba només a la cota 300, té les bractèoles que cobreixen el calze majors (14-32 mm),
corol·la major (5-9 cm), estams més llargs (24-40 mm), amb anteres majors (6-8 mm). A
Catalunya es troba entre Tarragona i Girona mai gaire lluny de la costa.
Calystegia sepium al món, segons GBIF
Calystegia sepium ssp. silvatica (Kit.) Griseb. al món segons GBIF
A Catalunya sol anar acompanyada per:

Arundo donax Ipomoea violacea Rumex pulcher
Aster squamatus Oxalis latifolia Sonchus oleraceus
Atriplex hastata Picirs echioides Torilis arvensis
Erigeron bonariense Populus alba
ESOTERISME
Lligant al coll un drap de lli contenint tres rels de corretjola gran això fa que minvin les
cataractes i millori la visió. El vi on s’hagin macerat les flors posa pau entre els amants.
Perquè es curin les nafres es posen dues fulles tendres de la corretjola gran sobre la
ferida i es diu: « Nafra, nafra, de sang i aigua formada, en nom de la Santíssima Trinitat,
que prompte sia curada». En acabat es deixen les fulles en un racó humit, i mentre es
panseixen les fulles les nafres es guareixen.
LITERATURA
«Hola, hola, corretjola, despabila’t i fes via. Si de nit clous la corol·la, obri-la, que ja és de
dia».
• aperitiva • inductora de la MMP-9 (p.p.

• colagoga lectines)
• colerètica • inhibidora de la beta-glucosidasa
• depuradora de la sang (p.p. calistegina A3)
• diürètica • laxant
• emol·lient • preventiva avortaments
• febrífuga • tònica
• hepàtica
USOS MEDICINALS
• càncer de mama MCF-7 • glioma U87-MG

• càncer de pell A43 • osteoporosis UE
• congestió hepàtica • restrenyiment
• embaràs • retenció d’orina
• febre • tendinitis UE
• fetge delicat
USOS CULINARIS
La rel i les tiges ben cuites es poden menjar. Tenen gust dolç i són laxants.
POSSIBLE TOXICITAT
Com que és una planta laxant i que estimula la gelatinasa B o MMP-9, més val no
abusar-ne. De tant en tant potser convingui menjar la rel cuita pel seu efecte depurador
sobre el fetge i la sang.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid cafeic • flavonoides

• agents tànnics • glucoretina
• beta-amilasa RIZ • glucòsids cardíacs
• calistegina B1, B2, A3 [poli-hidroxi- • lectines
nor-tropà] • resina
• convolvulina • taní
calistegines
CANNABIS SATIVA L.
[1753, Sp. Pl. : 1027] 2n=20
THOMÉ, OTTO WILHELM: Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz
NOMS POPULARS
• ALEMANY: Hanf/ Haschischpflanze / Indischer hanf / Kultur-hanf / Marihuana

• ANGLÈS: Hemp / Cannabis / Cannabis sativa / Grass / Hashish / Indian
hamp / Indian hemp / Marihuana / Marijuana / Pot/ Bhang
• ÀRAB: ‫ القنب الهندي‬/ ‫ الفنبز‬/ ‫ الشهدانج‬/ ‫قنب مزروع‬/al-bhango / al-hashish/ al-
qanaap
• BASC/EUSKERA: calamo, calamúa, garsande, kalamo, kalamu, kalamua,
linabera.
• CASTELLÀ: cáñamo, marihuana, cáñamo africano, cáñamo de flor, cáñamo
indiano, grifa, hachís, kif, mariguana, María, rondillo.
• CATALÀ: cànem, cànyem, gansalla, haixix, Maria, Marihuana.
• DANÈS: Almindelig hamp /Hamp /Indisk hamp
• FARSI: ‫شاه‌دانه‬
• FINLANDÈS: Hamppu
• FRANCÈS: chanvre, chanvre indien
• GREC : Κάνναβη κλωστική / Καννάβι / Κάνναβις η ήμερος / Κανναούρι
• HEBREU: ‫ קנבוס תרבותי‬/‫קנאביס סאטיבה‬
• HOLANDÈS: hennep
• HONGARÈS: kender/ Hasiskender / Indiai kender / Indiai vadkender /
Vadkender
• ITALIÀ: canapa, cannabis
• JAPONÈS: アサ科 /マシニン / hashinin
• NEPALÈS: गाँजा / Cares / Gajiimaa / gaanjaa
• POLONÈS: Konopie siewne / Konopie / Konopie indyjskie
• PORTUGUÈS: Cânhamo, cannabo, cánamo, cánnamo, cânamo, linho-cannemo,
linho-cánamo, linho-cánhamo, linho-cánhemo, linho-cánnamo, linho-cânamo,
linho-cânhamo.
• RUS: Конопля посевная
• SÀNSCRIT: Ganjika
• SUEC: Porkanchaa
• TURC: Hint keneviri /Kendir / Kenevir
• TXEC: Konopí seté Konopě indická / Konopě setá indická
• UCRAÏNÈS: Коноплі посівні / Посівні
• XINÈS: 火麻仁大麻 / 麻子 /da ma / huo ma ren / ma zi ren/ xian ma/ ye ma
Planta de la família de les Cannabàcies dins l’ordre de les Urticals. Herba alta (1.5 - 7 m),
anual, dioica —plantes mascle, plantes femella—, amb tija erecta, robusta, ramificada,
monopòdica. Amb pèls simples de base glandulosa. Fulles (5-7 cm), peciolades,
típicament palmatisectes, les de la base oposades, les altres, alternes. Segments foliars
linear-lanceolats, molt acuminats, en tascó a la base, incisos-serrats, amb incisions fins
1/3 de l’amplada del folíol; el folíol central una mica major que els laterals; dents del
marge mucronades. Cara superior o adaxial escabrida, amb pèls curts aciculars, de color
verd fosc; cara inferior o abaxial, peluda, glandulosa, glauca. Estípules membranàcies.
Inflorescències masculines paniculades, laxes, disposades a les aixelles superiors de la
tija. Flors masculines amb segments del periant de 3.5 × 1 mm. Inflorescències
femenines en raïms compactes, axil·lars, amb poques (5-7) flors, amb bràctees herbàcies
amb cara abaxial coberta de glàndules sèssils i estipitades, ocràcies i amb pèls
transparents de base ampla. Flors femenines amb periant curt, membranós, adherit a
l’ovari, al madurar, papiraci, amb dos estigmes filiformes, vermellosos, embolcallades per
una bràctea molt acuminada, de cara exterior glandulosa. Estigmes de 5 mm. Aquenis
(5x3.5 mm) el·líptico-oblongs, sèssils o curtament pedunculats, amb nervadura
anastomosada incipient, embolcallats pel periant esquinçat a la base al madurar.
La família de les Cannabàcies inclou els gèneres Cannabis, Humulus, Celtis, i Humularia
(fòssil). [Abans el gènere Cannabis s’incloïa din la família de les Urticàcies].
La var. indica (Lam.) Wehmaer [Pfl.-Staffe:248 (1911)] és l’al·lucinògena i psicotròpica
(fins a un 20% de THC), gràcies a el seu indument glandulós. Sembla ser que com a més
altura sobre el nivell del mar i més càlid sigui el clima, i més adobades estiguin les
plantes, més concentració de THC i CBD tindran les plantes. Té les fulles més fosques i
amples i fa només 1.8 m d’alçada. És més aviat relaxant.
La var. sativa té efecte estimulant ni energètic. És més alta, fins a 3.5 m i amb fulles
més estretes i de color verd més clar.
La var. ruderalis, del Nord de l'Himàlaia, és més ramificada, i no es cultiva com a droga.
És la que es cultiva per extreure’n la fibra per a cordills o paper.
En total, hi ha unes 700 varietats de Cannabis al comerç. Contra l’ansietat i la depressió

recomanen la ‘Luminarium’. Contra l’insomni, la ‘Eran Almog’ o la ‘Sedamen’ o la
‘Luminarium’. Contra l’artritis, la ‘Midnight’. I contra l’estrès post-traumàtic, la ‘Stellio’.
Contra el mal de cap, la ‘Midnight’ o la ‘Avidekel’. Contra l'esgotament, la ‘Stellio’ o la
‘Luminarium’. Per millorar la concentració mental, la ‘Cognitiva’. Com afrodisíaca, la
‘Luminarium’ o la ‘Sedamen’. Contra els dolors, la ‘Midnight’.
Malgrat que no sol presentar gaire problemes, la planta pot quedar afectada per fongs:
Botrytis, Fusarium, Oidium, Phytium, Puccinia. Mentre la resina va fermentant abans de
convertir-se en «xocolata» es pot associar a fongs més o menys perillosos.
DESCRIPCIÓ MICROSCÒPICA (d’ «Atlas of Microscopy of Medicinal Plants, Culinary

herbs and Spicies»: BETTY P. JACKSON & DEREK W. SNOWDON. Belhaven Press).
El boll és de color marró verdós i fa una olor típica resinosa. Vist al microscopi, presenta
els següents trets:
a) S’hi veuen fragments de bràctees, vistes en superfície. L’epidermis superior està

formada per cèl·lules poligonals de paret recta amb una cutícula dèbilment estriada.
També hi ha tricomes cistolítics unicel·lulars, cònics, curts, molt eixamplats a la base,
amb dipòsits de carbonat càlcic ben definits. I alguns tricomes glandulars petits. I les
cèl·lules del parènquima en palissada són petites i estan atapeïdes, alguna amb un grup
de cristalls d’oxalat càlcic. L’epidermis inferior està formada per cèl·lules més petites que
a la superior i les seves parets són netament sinuoses. Hi ha estomes anomocítics
nombrosos. I tricomes glandulars freqüents. I fragments ocasionals de bràctees es veuen
en secció tot mostrant una palissada d’una capa sota l’epidermis superior. Les cèl·lules
de la palissada contenen grups de cristalls d’oxalat càlcic. Sovint estan partides
tangencialment i es mostren com dues parts, cadascuna amb un cristall.
b) S’hi veuen fragments de bractèoles, en vista superficial. L’epidermis superior està

formada per cèl·lules poligonals amb parets engruixides desigualment, com en denes de
rosari. Les cèl·lules de l’epidermis inferior són més petites que les de la superior, i les
parets més sinuoses i menys engruixides i menys arrosariades. Hi ha estomes
anomocítics, i també nombrosos tricomes eglandulars curts, cònics, unicel·lulars, amples
a la base i abruptament en punta a l’àpex. Hi ha petits grups de cristalls d’oxalat càlcic a
les cèl·lules del mesòfil proper a ambdues epidermis.
c) Hi ha tricomes molt abundants, dispersos, estant els més petits adherits als fragments
d'epidermis. Els tricomes eglandulars són de diversos tipus. N’hi ha de cònics i
unicel·lulars. N’hi ha amb cistòlits; i n’hi ha sense. Els que contenen cistòlits, o bé són
molt curts i eixamplats a la base ―com es veu a l’epidermis superior d’una bràctea―, o bé
són grans, allargats, no exageradament eixamplats a la base, i amb la paret finament
verrucosa ―com es veu a l’epidermis de la tija―. Els tricomes eglandulars sense cistòlits
poden ser també de dos tipus. Alguns són molt curts i eixamplats a la base i
abruptament acabats en punta a l’àpex. I els altres són majors, allargats, poc eixamplats
a la base, i gradualment acabats en punta. Però, en comú tenen aquests pèls
eglandulars que són tots molt abundants. Per altra banda, els pèls glandulars són molt
diferents. Uns són multicel·lulars, amb una columna multi-seriada, i un caparró
multicel·lular, amb 8-12 o més cèl·lules radiants. El cos o columna del tricoma és
cilíndric, amb 3-5 cèl·lules per secció, essent les cèl·lules allargades i amb parets una
mica engruixides. La columna està constreta a l’àpex de manera que el caparró s’hi uneix
només per 2 cèl·lules que contenen pigment marró. Les cèl·lules del caparró tenen parets
gruixudes i tenen una cutícula comuna formant una mena de cobertura de vesícula, que,
però, sovint es veu trencada. Els caparrons i els colls sovint es veuen separats de la
resta. És poc freqüent veure tricomes glandulars molt menuts, amb una columna
formada per 1-2 cèl·lules i un caparró esfèric amb 1-4 (8) cèl·lules.
d) S’hi veuen fragments d’estigmes força abundants. Són de color roig. I també cèl·lules
epidèrmiques indistintes formant papil·les allargades, de parets primes, cilíndriques i
arrodonides a l’àpex. Moltes s’han separat i es veuen escampades en mig del boll.
e) S’hi veuen fragments de tija. En vista superficial l’epidermis es veu formada per
cèl·lules petites, allargades en el senti axial i amb parets una mica engruixides. Hi ha
tricomes eglandulars cistolítics, llargs, finament verrucosos. També hi ha tricomes
glandulars. S’hi veuen fragments de parènquima del còrtex i de la medul·la. Les cèl·lules
contenen grups de cristalls d’oxalat càlcic. Les cèl·lules de la medul·la sovint són força
grans. Algunes cèl·lules mostren punts a les parets laterals. A vegades s’hi veuen fibres
del pericicle, en petits grups. Les fibres individuals tenen parets gruixudes amb alguns
porus. No estan lignificades, o ho estan molt poc. Els vasos són força grans i es troben en
petits grups. Tenen parets lignificades i mostren engruiximent reticular o anular.
f) S’hi veu teixit lactífer de la tija i nervis grans de les bràctees i bractèoles. Són tubs de
parets fines, allargats, no ramificats; i contenen una secreció roja granular. Aquest teixit
normalment està associat amb parènquima de partes fines que conté grups de cristalls
d'oxalat càlcic i vasos del xilema lignificats, petits.
g) S’hi veu una capa d’esclerènquima del pericarpi en superfície. Vistes des de dalt, les
cèl·lules es veuen amb parets molt gruixudes i marcadament sinuoses, amb estries i
nombrosos porus. Vist des de sota, no s’hi veu cap lumen, i la superfície apareix coberta
de porus circulars diminuts. Un lumen força gran apareix quan s’enfoca més avall.
Aquests fragments apareixen de color marró, i són poc nombrosos.
h) S’hi veuen pocs fragments del perigoni de fruits immadurs en vista superficial, i
formats per cèl·lules parenquimàtiques petites amb parets molt fines. La forma
d’aquestes cèl·lules és molt variable. En alguns fragments són poligonals, de costats
rectes; en d’altres, són irregularment allargades i amb parets sinuoses.
i) Els grups de cristalls d’oxalat càlcic es troben esgarriats o en els teixits

parenquimatosos. Alguns cristalls mostren un centre dens i arranjament radial al voltant
d’ell.
1) Epidermis superior d’una bràctea en vista superficial mostrant estries dèbils, un
tricoma glandular petit (g.tr.) i part de la palissada (pal.) subjacent, amb algunes cèl·lules
amb cristalls d’oxalat càlcic.
2) Un tricoma glandular multi-seriat, multicel·lular.
3) Epidermis inferior d’una bràctea vista en superfície mostrant estomes anomocítics, un
tricoma glandular petit (g.tr.) i una glàndula sèssil (s.g.)
4) Tricomes eglandulars no cistolítics.
5) Part d’un estigma mostrant papil·les.
6) Epidermis superior d’una bràctea vista en superfície i mostrant tricomes eglandulars
amb cistòlits (cy.) i part de la palissada subjacent.
7) Caparrons separats dels tricomes glandulars multicel·lulars.
8) Tricomes glandulars menuts.
9) Part d’una papil·la d’un estigma.
10) Epidermis inferior d’una bractèola vista en superfície mostrant estomes anomocítics,
tricomes eglandulars no cistolítics (c.tr.), i cristalls d’oxalat càlcic al mesòfil subjacent.
11) Part d’una bràctea vista en secció mostrant cristalls d’oxalat càlcic a la palissada.
12) Tricoma glandular multi-seriat i multicel·lular enganxat a l’epidermis.
13) Epidermis superior d’una bractèola vista en superfície, mostrant parets arosariades i
grups de cristalls d’oxalat càlcic al mesòfil subjacent.
14) Part de l’epidermis de la tija (s.ep.) vista en superfície, amb un tricoma eglandular de
parets verrucoses.
15) Teixit lactífer (l.v.) de la tija en visió longitudinal, amb vasos associats i parènquima
amb grups de cristalls d’oxalat càlcic.
16) Part d’un grup de fibres del pericicle de la tija amb parènquima associat, amb grups
de cristalls d’oxalat càlcic.
17) Grups de cristalls d’oxalat càlcic.
18) Medul·la de la tija en vista longitudinal mostrant parènquima medul·lar (p.p.), i un
grup gran de cristalls d’oxalat càlcic.
19) Parènquima allargat del perigoni.
20) Vasos de la tija amb reticulació i anells engruixits.
21) Capa esclerenquimàtica de l'epicarpi vista en superfície, des de dalt.
22) Tricomes eglandulars, un amb paret verrucosa i amb un cistòlit (cy.)
23) Fragments de tricomes glandulars multi-seriats i multicel·lulars.
24) Parènquima del perigoni de parets sinuoses.
25) Parènquima poligonal del perigoni de parets rectes.
26) Capa esclerenquimàtica del pericarpi vista en superfície des de sota.
HISTÒRIA I LITERATURA
Alguns suposen que la planta és originària de la zona al Nord de l’Himàlaia. Al Bhutan és

planta silvestre actualment. Era coneguda pels antics egipcis, que l’empraven contra el
glaucoma i la congestió uterina, i en general contra els dolors. La paraula «disciplina»
deriva del càstig que amb una vara feta amb la tija de la planta els mestres sumeris
infligien als alumnes que no es portaven prou bé. Per altra banda, empraven la planta
com a medecina contra còlics nefrítics, o de la bufeta, i contra l’insomni. SUSHRUTA (segle
VI a.C.) a Benarés, l’emprava, amb vi, per anestesiar parcialment els pacients abans
d’operar-los. A la Xina, hi ha la llegenda que atorga a aquesta planta remei per a tots els
mals, com a resposta dels déus a les calamitats i queixes dels humans. Segons unes
restes arqueològiques, la planta s’ha d’haver emprat des ja des de fa 10.000 allí. El
llegendari SHENG NUNG la mencionava com a remei diví. En la versió del seu tractat escrit
el segle I, el recomanen contra el reuma, la gota, la malària, el beri-beri, la debilitat
femenina, i per recuperar la memòria. Fa 3.000 anys els escites i els tracis es sotmetien a
una mena de sauna aprofitant els vapors de la planta per sortir-ne eufòrics. A l’Índia la
planta s’ha relacionat amb el culte a Shiva des de fa mil·lennis. Es pren en forma de
bhang (píndoles formades amb les fulles menors apicals barrejades amb flors femenines;
o bé una beguda de llet, espècies i la resina de la planta). El bhang el prenen els devots
de Shiva durant els dies que duren les celebracions en honor d’aquesta divinitat. Els
santons poden, a més, fumar els cabdellets de la planta. A Europa el cultiu de cara a
obtenir fibra per teixir es va implantar entre l’any 2000 i el 1000 a. C. A l'Amèrica de
Nord no es va implantar fins el 1606. GALÈ reconeixia (segle II a. C.) que els pastissets
fets amb els brots de la planta són euforitzants, si bé en excés acaben per reduir del tot
el desig sexual i la producció d’esperma, i que dona molta escalfor. Al segle XI els monjos
escocesos empraven la planta contra els dolors reumàtics. Al segle XVI sembla ser que
SHAKESPEARE la fumava en pipa. Per aquell temps es deia que «When hempe is sponne,
England’s done» (―Quan el cànem sigui filat, Anglaterra s’haurà acabat―). Potser es
referien a la complexitat i la ruïna associada a les relacions internes entre la reina
ELISABETH I els parents i pretendents al tron, i entre les faccions religioses
(catòlics/protestants), i a les pugnes militars envers Espanya, Holanda, Irlanda i França.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la planta «hemp» és regida per Saturn. Explica que
a Holanda de les llavors en fan una pasta que donen als qui pateixen icterícia. Ell la
recomana contra còlics i hemorràgies. Un remei curiós que recomanava és el de fregir la
planta en la mateixa sang de l’hemorràgia i donar a menjar aquest material al pacient. La
planta reconeixia que era molt bona per a matar els cucs intestinals tant en persones
com al bestiar. També (el suc) per matar paparres, tisoretes o animalons que hagin
penetrat dins l’orella. La decocció de la rel seria contra el mal de cap, la gota o dolors
artrítics, tendinitis o dolor als malucs. Contra les cremades, el suc barrejat amb oli o
mantega.
CHARLES BAUDELAIRE (1860: «Le paradis artificiel») escrivia que «El que el haixixs dona
amb una ma ho treu amb l’altra. És a dir, et dona poder d’imaginació, i et treu la
capacitat d’aprofitar-te’n».
En l’actualitat a la majoria de països del món hi ha un munt de legislació contra els
cultivadors, usuaris o comerciants de la planta. Això no obstant, als Estats Units, per
exemple, on la planta està prohibida des de 1937, aproximadament la meitat de la
població ha provat algun cop la planta, ja sigui en forma de bhang (fulles seques i puntes
de tiges), ganja (resina barrejada amb cabdells), o charras (resina pura). A Pèrsia, els
segles XI, XII, XIII, els d’una secta secreta que consumien la planta del haixixs eren
coneguts com hashishins. Però no està clar que fossin assassins. Les bruixes que
existien fins no fa gaire, respiraven vapors de Cannabis, amb Belladona i Jusquiam per
provocar un estat endevinatori. Però altres empren la resina per facilitar robar llurs
víctimes.
NADIA SOLOWIJ escriu (1998): «Després de l’eufòria, els efectes cognitius aguts del
cànnabis estan entre els més cercats pels que l’empren. La pèrdua d’associacions, la
intensificació d’experiències ordinàries, l’elevació de l’humor, la imaginativa i plaent
al·lucinació, tots els efectes cognitius que ofereix als usuaris amb un benvingut
alleujament del tedi del dia a dia... aquests són els efectes que experimenten cada dia
durant anys. Però fa molt que hom sospita que el preu que es paga per aquesta
estimulació dels efectes cognitius de diversió poden comportar algun tipus de perjudici
cognitiu irreversible, i, per tant, la pèrdua de l’habilitat de treure profit del seu ús».
• afrodisíac • febrífug
• al·lucinogen • hipnòtic
• analgèsic • inhibidor del citocrom CYP1 (A1, A2,
• anti-angiogènic (↓↓p21ras) B1)
• anticonvulsiu • laxant (rel)
• antihelmíntic • narcòtic
• antiinflamatori • neuroprotector (de la rotenona)
• antisèptic • nociceptiu
• colerètic • oxitòcic
• diürètic • psicòtrop
• ecbòlic • sedant
• emol·lient • vasodilatador
• euforitzant
USOS MEDICINALS
• alcoholisme • cistitis (orxata de llavors 50 g/ 1 L

• al·lèrgies aigua + 50 g sucre)
• Alzheimer (CBD) • còlera (10 gotes de tintura 60mg/4 g
• amenorrea alcohol diluït)
• amigdalitis • còlics nefrítics
• anorèxia (sida) • còlon irritable
• ansietat • convulsions
• àntrax • cops (rels)
• arrítmia cardíaca • corea de Huntington
• asma • cremades
• artritis • Crohn
• atàxia • cucs intestinals (fulles)
• berrugues als peus * • deliris
• bronquitis • depressió
• cabell debilitat (suc de les fulles) • diabetis I
• calor • diarrea
• càncer • disenteria
• càncer de pròstata • dismenorrea
• càncer de pulmó no de cèl·lula • dolors forts (40 mg CBD, tintura 10-
petita (adenocarcinoma de Lewis) 20 gotes/dia)
• canes (suc de les fulles) • dolors post-quirúrgics
• cansament • emfisema pulmonar
• caquèxia de l’HIV (CBD) • envelliment (llavors: preventiu)
• catarro • epilèpsia (excepte la crònica) (CBD)
•
• esclerosis múltiple (CBD) • nàusees de la quimioteràpia
• espasmes musculars • neuràlgies
• esquizofrènia (CBD) • oligúria/estrangúria (rels, tiges)
• febre • osteoporosis per càncer (metàstasi)
• ferides (flors) • otitis
• fibromiàlgia • pànic (CBD)
• fòbies • paràlisis
• formigueig a braços o cames • paràsits interns
• gastritis • Parkinson
• glaucoma d’angle obert (gotes 4 cops • part (amb retenció de la placenta)
al dia) (rels)
• glioblastomes • picades d’escorpins (fulles)
• gonorrea • poagre
• hemorràgia post-part (suc de la tija) • prostatitis (llavors, tiges)
• herpes simple • psicosis (amb bromur potàssic i opi)
• herpes zòster(dolor) • ràbia (hidrofòbia) (600-1200 mg
• hipertensió resina)
• histèria • rampes
• icterícia (llavors bullides en llet) • respiració escurçada (fulles)
• impotència sexual • retenció d’orina
• indigestions • retinoblastoma
• insomni (flors) (ancians, paralítics) • reuma (fregues amb alcohol de
• mal de cap farigola, Maria-Lluïsa i cabdells de
• mal d’estómac Cannabis sativa) (30 mg resina UI)
• mal d’orella • síndrome de Tourette
• mal de queixal • taquicàrdia
• mal de ventre • tendinitis
• mal de queixal • tètanus (60 mg/4 g alcohol
• malalties auto-immunes diluït/cada 30 minuts fins que
• malària (=paludisme)(fulles) desapareguin espasmes)
• malsons • tos asmàtica (flors)
• mastitis (oli) • tosca a les dents (CBD)
• memòria decadent (CBD) • tumors
• migranya • ventre inflat
• mossegades d’escurçó • vòmits
* sense que la persona afectada ho sabés, s’enterrava un cordill de cànem amb tants
nusos com berrugues, a sota una pedra o dins la pila del fems; i, quan es podria el
cordill, les berrugues s’havien curat.
USOS VETERINARIS
En general la var. indica té efecte fort en animals carnívors, i dèbil en animals de per
naturalesa herbívors. Les llavors de la var. sativa s’empren sovint com aliment per als
animals.
• Canaris (per estimular la muda): xicòria 100 g + sèmola de civada 400 g + llavors
de cànem 200 g + llavors d’enciam blanc 100 g + gra de llinosa 100 g + + llavors
de cascall 50 g + llavors de calonge (Nigella) 50 g.
• Cavalls (var. indica) còlics.
• Gallines (per pondre més ous): llavors de cànem + llavors d’ortiga + comins
castellans (Cuminum cyminum).
• Gossos (var. indica: potes adolorides per excés d’exercici).
• Oques (diarrea): aglans d’alzina + fajols (Fagopyrum esculentum) + llavors de
cànem.
• Ovelles (borm): Euphorbia + Sofre + Helleborus niger (rel) + llavors de cànem
triturades.
ALTRES USOS
L’ús recreatiu no medicinal de la var. indica està perseguit en molts països. Va tenir molt
d’auge durant el moviment hippie internacional dels anys 1960s. De les varietats sense
psicòtrops (THC) se n’ha aprofitat tot. Els fruits (canyamons) s’empren per fer begudes
(orxates), i com a base de proteïna vegana; i pels ocells (perquè ponguin més ous). De les
tiges, un cop macerades, se n’extreu una fibra per a fer teixits (fil), plàstic biodegradable
(cortines de dutxa, caixes de CDs), o cordills i cordes, i estopa. De la pasta de paper
obtinguda de la planta (amb un 70% de cel·lulosa), després de bullir-la i premsar-la, se’n
fan els bitllets de banc (dòlars, euros, etc.). El primer paper de la història va ser fabricat
a la Xina cap a l’any 100 d.C. Fins a finals del segle XIX la major part del paper que es
fabricava al món era a base de cànem. El paper de cànem té moltes variants: paper de
fumar, paper d’embolicar, llenç base per pintura artística, paper documental perquè duri
molts anys, paper Bíblia, bossetes per a infusions, paper de filtre, filtres d’oli, filtres de
cafè, bolquers, ampolles biodegradables (en 6 mesos), peces de la carrosseria de cotxes
(fibra de cànem + kenaf + llinosa), peces d’embarcacions, plafons aïllants en la
construcció, cartró, formigó (hemcrete), etc. En algunes begudes com vins, cerveses, i
llets, les llavors del cànem hi són un ingredient primordial. Per la fermentació de la
planta se’n pot obtenir metanol o etanol. L’oli obtingut de les llavors s’empra en
rellotgeria per ser secant, és a dir, un bon lubricant que no empastifa, o en pintures, i
sabons. També se n’ha fet biodièsel. I se n’ha fet mantega per menjar. L’aigua
(estancada) on s’han macerat les plantes (per extreure’n la fibra) s’ha emprat com a
cosmètic contra dermatitis. Per fer aflorar els cucs de terra es pot regar el sòl amb una
infusió de la planta.
El cultiu del cànem per a teixir el fil ha donat nom a poblacions com Canyamars
(Maresme). La planta creixia des de la primavera a la tardor i un cop collida s’assecava al
sol a l’era. Un cop seca s’ofegava a la bassa, (o en un gorg) amb pedres a sobre. Les
plantes masculines, una setmana, les femenines, dues. Després, es tornava a assecar a
l’era (o al forn de pa). En acabat, es trillava per tal de separar el boll de la fibra, i després
s’hi passava el rastell de pues de ferro. I ja estava a punt per anar a la filadora. Les
madeixes es blanquejaven coent-les amb cendra a la llar de foc, i després s’esbandien.
Un cop seques, ja es podien filar al teler per fer mantes, sacs, llençols (més resistents
que el cotó), veles de barques, xarpellera, canemassos, espardenyes, bosses; o bé per fer
sogues, cordes o cordills de bramant o culs de cadira o la sola d’espardenyes. El cultiu
del cànem (var. sativa) per a ús tèxtil està subjecte a permisos especials, subvencions i
taxes. Va bé en terrenys amb molta saó, profunds, sense fredorades, molt ben adobats.
https://www.youtube.com/watch?v=nddeCS7nlHY
La planta pot servir per a depurar in vivo aigües residuals, en basses de decantació.
També pot depurar el sòl, de radioactivitat. (Txernòbil).
TOXICITAT
Les varietats al·lucinògenes ja sigui fumades, aspirades (bafs) o consumides per la via
digestiva, en forma de fulles, resina, oli, o la barreja de tot això, provoquen a més
d’al·lucinacions, pèrdua de memòria a curt termini, sequera a la boca, disminució de les
habilitats motores, vermellor als ulls, paranoia, i ansietat o encallament mental. Les
al·lucinacions són intenses i seguides (quan s’està «col·locat»). A cada persona, i segons
la potència de la planta, l’afecta de manera diferent. Però a moltes persones els provoca
eufòria burlesca, seguida d’insensibilitat estúpida. Fumar la planta, barrejada amb
tabac, pot conduir a una mena d’arteritis similar a la de Buerger. Algunes persones «ben
col·locades» senten ansietat, pànic, depressió, por de tornar-se boges, o paranoia. Els qui
tenen tendència prèvia a la psicosis paranoica esquizofrènica la poden desenvolupar més
o menys exageradament a l’intoxicar-se amb cànnabis. A llarg termini, la planta pot
produir addicció, disminució de la capacitat cognitiva (en especial als adolescents), i
problemes de capteniment en nens que siguin fills de mares consumidores. Tot depèn de
la concentració de la droga. Subjectivament, l’ús o abús continuat durant anys del
cànnabis minva la memòria, la salut física general, el nivell d’energia, la capacitat de
pensar amb claredat o de concentrar-se en tasques complicades, la capacitat de
solucionar problemes de la trajectòria vital, la capacitat de comunicar-se, la qualitat de
la relació amb els superiors dins el treball, el sentiment de confiança, la coordinació i
l’entusiasme vital.
Normalment desaconsellen prendre’n a les dones embarassades o que donin el pit. Això
no obstant, si per haver caminat vora un camp de cànem, la criatura perd al gana, un
remei esotèric consisteix en que la mare es posi una branqueta entre els pits. Els metges
del segle XIX recomanaven no tractar la depressió nerviosa ni el delirium tremens amb
Cannabis, perquè era contraproduent. En casos d’intoxicació greu per la resina del
Cannabis indica, FONT QUER recomanava una injecció de 0.5 mg d’atropina subcutània, a
més de molta escalfor, o, en tot cas, prendre molt de cafè. Hi ha hagut algun cas
d’intoxicació mortal per grans dosi de la resina (que al fermentar deu contenir fongs més
o menys perillosos). Però el perill principal és el legal, ja que el comerç de la droga
comporta càstigs de presó, o els pot comportar, i en alguns països, fins i tot la pena
capital. Conduir sota els efectes de la marihuana a més de comportar un perill tècnic
també pot comportar una bona multa. I, finalment, hi ha casos de connivència policial
que a més de al terreny de la droga s’amplien al terreny del terrorisme amb efectes
col·laterals d’interès polític («pel bé comú»). El principal focus terrorista actualment és
dins el món islàmic, que en teoria té prohibit l’ús de l’alcohol però no el del cànnabis.
Sempre val més començar provant el CBD, que sembla ser legal i no tòxic, que no pas la
planta il·legal. Però hi ha un munt de medicaments que interaccionen malament amb el
CBD o amb la planta. Per a més informació:
https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/natural/1439.html
PRINCIPIS ACTIUS
En total, almenys 565. Cannabinoides: 120. No-cannabinoides: 445.
• 8-hidroxi-iso-hexahidro-cannabivarina
• 10-oxo-delta 6a(10a)-terahidro-cannabinol
• cannabiciclol (CBL)
• cannabicitrà
• cannabicromanona-C3
• cannabicromanona-C5
• cannabicromèn (CBC)
• cannabicumarona
• cannabidiol (CBD)
• cannabielsoïna (CBE)
• cannabifurà
• cannabigerol (CGB)
• cannabinodiol (CBND)
• cannabinol (CBN)
• cannabiripsol
• cannabitetrol
• cannabitriol (CBT)
• dehidro-cannabifurà
• delta-7- trans-(1R,3R,6R)-iso-tetrahidro-cannabinol-C5
• delta-7-cis-iso-tetrahidro-cannabivarina-C3
• delta-7-trans-(1R,3R,6R)-iso-tetrahidro-cannabivarina-C3
• delta-8-trans-tetrtahidro-cannabinol (Δ8-THC)
• delta-9-cis-(6aS,10aR)-tetrahidro-cannabinol
• delta-9-trans-tetrahidro-cannabinol (Δ 9-THC)
Terpenoides (120: 61 monoterpens + 52 sesquiterpens + 5 triterpenoides) + flavonoides

(26) + esteroides (11).
―Inflorescències: cannabinoides (16-20%) + terpenoides (1-2%) + flavonoides 0.1%)
―Fulles: cannabinoides 1-2% + terpenoides 0.1-0.3 % + flavonoides 0.3-0.4%.
―Tiges (escorça): esterols 0.1% + triterpenoides 0.1 %.
―Rels: esterols 0.1% + triterpenoides 0.1-0,.2 %
• 1-metil-4-iso-propenil-benzè • 7-metoxi-cannabispirona
• 1,3,6,7-tetrahidroxi-2-C-beta-D- • acetaldehid
glucopiranosil-xantona • acetil-estigmasterol
• 3,3-dihidroxi-4,5-dimetoxi-bibenzil • acetona
• 3,3’-demetil-heliotropamida [fruits] • àcid 4-hidroxi-benzoic
• 3,4-dihidroxi-5-metoxi-bibenzil • àcid alfa-cannabielsoic
• 4-hidroxi-2,3,6,7-tetrametoxi-9,10- • àcid arabínic
dihidro-fenantrè • àcid arquídic
• 4,5-dihidroxi-2,3,6-trimetoxi-9,10- • àcid ascòrbic
dihidro-fenantrè • àcid aspàrtic
• 4,7-dimetoxi-1,2,5-trihidroxi- • àcid azelaic
fenantrè • àcid behènic
• 5’-metil-4-pentil-bifenil-2,6,2’-triol • àcid cannabi-ciclòlic
• 6-prenil-apigenina • àcid cannabi-cromènic
• àcid cannabidiòlic • cis-anetol
• àcid cannabi-divarínic • Clor
• àcid cannabi-geròlic • colina
• àcid cannabi-geròlic-monometil-èter • Coure
• àcid docosanoic-metil-èster • crisoeriol
• àcid-iso-selachocèric [fruits] • Crom
• àcid linoleic • dehidro-cannabifurà
• àcid linolènic • delta-8-tatrehidro-cannabinol
• àcid oleic • delta-9-tetrahidro-cannabinol
• alanina • delta-cadinè
• albúmina • delta-cadinè
• alfa-bergamotè • dihidro-actinidiòlid
• alfa-bisabolol • diòxid de Silici
• alfa-espinasterol • esterols:
• alfa-farnesè ◦ beta-sitoesterol
• al·lo-aromadendrè ◦ campesterol
• apigenina-6,8-di-C-beta-D- ◦ estigmasterol
glucopiranòsid • eugenol
• arabinosa • fenil-alanina
• arginina • Ferro
• benzil-acetat • fibra
• beta-bisabolè • flavonoides:
• beta-carotè ◦ apigenina
• beta-sitosteril-3-O-beta-D- ◦ iso-vitexina
glucopiranòsid-2’-O-palmitat ◦ kaempferol
• beta-sitosterol [fruits] ◦ luteolina
• bisabolè ◦ orientina
• borneol ◦ quercetina
• borneol ◦ vitexina
• borneol-acetat • Fòsfor
• cadaverina • friedelina
• calamenè • glucosamina
• camfè-hidrat • guaiacol
• camfè-hidrat • histidina
• càmfora • iso-butil-amina
• campest-4-èn-3-ona • iso-butiraldehid
• campest-5-èn-3beta-O-1-7-ona • iso-cannabispiradienona
• campestanol • lectines
• campesterol • linamarina
• cannabiciclol • Magnesi
• cannabicromanona • Manganès
• cannabicromè • manitol [fruits]
• cannabi-dihidro-fenantrè • metil-eugenol
• cannabidiol (CBD) (= 2-[(1R,6R)-3- • monoterpens:
metil-6-prop-1-en-2-ilciclohex-2-èn- ◦ alfa-fel·landrè
1-il]-5-pentil.benzèn-1,3-diol) ◦ alfa-pinè
◦ alfa-terpinè
• cannabidivarina ◦ alfa-terpineol
• cannabidivarol ◦ beta-mircè
• cannabifurà ◦ beta-pinè
• cannabigerol ◦ borneol
• cannabimovona ◦ camfè-hidratsabinè
• cannabinodiol ◦ càmfora
• cannabinol ◦ carvona
• cannabsina A-O [fruits] ◦ delta-3-carè
• cannflavina ◦ dihidrocarvona
◦ eucaliptol • proteïnes
◦ fenchol • quebrachitol
◦ gamma-terpinè • resina
◦ geranil-acetat
◦ gernaiol • sesquiterpens:
◦ iso-pulegol ◦ alfa-bisabolol
◦ linalool ◦ alfa-humulè
◦ llimonè ◦ aromadendrè
◦ nerol ◦ beta-cariofil·lè
◦ ocimè ◦ beta-elemè
◦ p-cimè ◦ beta-eudesmol
◦ pulegona ◦ cariofil·lè-òxid
◦ sabinè hidrat ◦ cedral
◦ terpinèn-4-ol ◦ globulol
◦ terpinolè ◦ guaiol
• muscarina ◦ ledè
• n-butil-amina ◦ trans-beta-farnesè
• N-trans-feruloïl-tiramina ◦ trans-nerolidol
• niacina ◦ valencè
• nicotina ◦ viridiflorol
• Níquel • Sodi
• oli essencial • (delta-9)-tetrehidro-cannabinol
• oli secant no apte per a cuinar (THC): plantes (5%); resina (20%);
(s'enrancia i es degrada amb la oli de haixix (60%).[insoluble en
calor) aigua]
• orientina • trans-anetol
• òxid de Calci • trigonel·lina
• òxid de Ferro • triptòfan
• òxid de Magnesi • triterpens:
• òxid de Potassi ◦ beta-amirina
• òxid de Sodi ◦ epi-friedelanol
• òxid sulfurós ◦ friedelina
• p-etil-benzil-acetona • uracil
• p-etil-benzil-aldehid • vitamina B1
• piperidina • vitamina B2
• piperina • zeatina
• Potassi • Zinc
CBD (cannabidiol). Sembla tenir efecte contraris al THC. O almenys no té efectes

psicotròpics ni provoca mareig. S’extreu principalment de les flors masculines. Té molt
bona eficàcia contra l’epilèpsia infantil. També contra insomni, ansietat, estrès, atacs de
pànic, dolors crònics, dolor de la regla, dolor de l’endometriosi, i contra les
nàusees/vòmits provocats per algunes quimioteràpies. Prevé la hiper-fosforilació de la
GSK-3 beta (glycogen synthase kinase) causada per amiloide beta en Alzheimer. Evita la
destrucció òssia concomitant amb la metàstasis. Inhibeix el citocrom CYP1 A1. És
immunoestimulant. És un principi actiu d’ús legal. S’extreu de plantes amb poca
concentració (menys del 0.3%) de THC. Té un efecte analgèsic contra dolors artrítics,
càncer, esclerosi múltiple, (ciàtica, lumbago), etc. I actua com a sedant front a l’epilèpsia,
l’esquizofrènia i l’estrès, la psicosi. En ús extern és bo contra èczemes, dolors articulars,
úlceres i irritació de la pell, cremades, etc. Es pot aconseguir en perles amb oli (6% de
CBD) o en oli per a ús extern. Un cop fixat als receptors CB1 o CB2, provoca una
disminució de l’alliberament de neurotransmissors, en cadena. El CBD és un
antagonista (dèbil) dels receptors CB-1, i un agonista/estimulant del receptor 5-HT1A.
Aquest receptor es troba al sistema nerviós perifèric i regula l’humor, la gana i la son. El
CBD té un efecte antiespàstic, antiepilèptic, ansiolític, antiinflamatori, i alleuja l’insomni
i el dolor. Es tolera bé, almenys fins a 120 mg/dia. Al tenir un efecte antiinflamatori
sobre les neurones, facilita la regeneració i la diferenciació de noves neurones, i, a la
llarga, augmenta la memòria. Va bé contra l’estrès post-traumàtic i els trastorns
obsessius-compulsius. Lleva la sensació extrema de por o pànic causades per l’ansietat, i
disminueix la pressió sanguínia i la taquicàrdia concomitants. Actua sobre els receptors
de la serotonina. Al tenir un efecte antioxidant, evita la peroxidació dels lípids típica de
l’envelliment prematur. També és vasodilatador, i té un bon efecte contra les migranyes.
Les dosis diàries recomanades oscil·len entre 20 i 40 mg (en oli de les mateixes llavors).
El CBD no sol provocar dependència; a vegades sí que pot provocar somnolència,
insomni o diarrees. Ha donat bons resultats contra ansietat, psicosis, dolor neuropàtic,
dolors del càncer, migranyes, esclerosis múltiple, Alzheimer, Parkinson, Huntington,
dany per isquèmia (atac de feridura), encefalomielitis autoimmune, i epilèpsia. Es pot
comprar tant el oli per massatges, com en càpsules per prendre o en supositoris.
CBG (cannabigerol). És un precursor del THC, CBD (cannabidiol), i CBC

(cannabicromè). S’han seleccionat genèticament plantes productores de CBG. El CBG
actua sobre els receptors serotoninèrgics, cannabinoides (CB1, CB2), PPAR,
adenoreceptors alfa-2 i canals vainilloides, de melastatina o ankrina. El CBG modula
enzims activadors: MAGL (monoacil-glicerol lipasa), NAAA-hidrolasa (N-amida àcida
d’acetil-etanol-amina), COX, fosfolipasa A2, PGE2. I el CBG inhibeix la dopamina, la nor-
epinefrina, el GABA i la recaptació de serotonina. Té acció antiproliferativa sobre cèl·lules
canceroses. S’ha emprat contra psoriasis, glaucoma, anorèxia i fractures òssies.
Cannabis sativa al món segons Plants of the World (a sobre) o GBIF (a sota)
THC (tetra-hidro-cannabinol). S’ancora als receptors de cannabinoides CB1 (al còrtex
frontal, a l’hipocamp, al globus pallidus, als ganglis basals, a l’hipotàlem, al cerebel, i a
l’espina dorsal, i al sistema nerviós perifèric). En general es troben a les neurones
inhibidores/GABA i a les excitadores/ glutamat. El THC també s’ancora als receptors de
CB2, normalment només a teixits perifèrics en especial amb funció immunitària, a les
cèl·lules hematopoètiques i a la glia. Però, en condicions extraordinàries traumàtiques,
s’activen els receptors CB2 al cervell. Els dos receptors (BCB1, CB2) estan acollats a la
proteïna G (més interior). I és que el cos dels mamífers produeix endo-cannabinoides de
per sí. A les cèl·lules, a l’estimular els receptors CB1, s’inhibeix el sistema de missatgeria
secundària (més interior encara) de l’adenilat-ciclasa (que passaria d’ATP a AMPc). La
neurona post-sinàptica allibera endo-cannabinoides a la membrana, i aquests es
dirigeixen, ja com a neurotransmissors retrògrads, cap a la neurona pre-sinàptica, on 1-
2 segons més tard s’activen els receptors CB1. Això fa que s’hi redueixin els nivells de
Ca++, i que quedi inhibit l’alliberament de neurotransmissors com el GABA (inhibidor) i
el glutamat (excitant) des de la terminal pre-sinàptica, durant alguns segons més.
Després, els endo-cannabinoides són degradats per enzims intracel·lulars. El THC, a
més, inhibeix l’activació post-sinàptica. El THC simula senyals a la pre-sinapsis i fa que
la post-sinapsis rebi senyals falses, com ara eufòria i sedació simultànies. També les
neurones i la glia creu estar abastit de glucosa, falsament, i cau en una hipoglucèmia
al·lucinatòria per manca de recaptació de glucosa. El THC incrementa l’expressió de
COX-2 al cervell. I això ho fa mitjançant la via NF-kappa-B i la G-proteïna beta-gamma
unida al receptor CB1. És immuno-moduladora interessant en persones amb òrgans
implantats, sempre sota vigilància o control mèdic/hospitalari. El THC és un principi
actiu d’ús il·legal des del 1968.
El delta-9-THC té efecte antivomitiu i anti-anorèxic. També són anti-vomitius CBDV,

CBD, CBDA, THCA. Els cannabinoides en general poden corregir l’esclerosi múltiple, el
Huntington, el Parkinson, el glaucoma, la hipertensió arterial, l’Alzheimer, i el càncer.
Els triterpenoides i els flavonoides de les fulles i flors tenen efecte antiinflamatori,
antireumàtic, analgèsic, anticonvulsiu, antioxidant i neuro-protector, larvicida, gastro-
protector i estimulador de la respiració. Els triterpenoides i els esterols de les rels i
escorça de tiges tenen efecte antiinflamatori, analgèsic, antibiòtic, antioxidant, neuro-
protector, angiogènic, anti-osteoartrític i estrogènic.
A dosi moderades el Cannabis incrementa l’activitat del sistema autònom simpàtic i
redueix la del para-simpàtic; però a dosis majors passa a l’inrevés. Un increment de
l’activitat del simpàtic condueix a taquicàrdia no concomitant amb un aport major
d’oxigen. Així que es produeixen canvis a les ones P, ST, T, reversibles. En el cas
contrari, d’una exacerbació del sistema parasimpàtic, es produeix bradicàrdia i
hipotensió. Al fumar Cannabis es produeixen canvis notoris a l’electro-cardiograma.
L’ona T s’inverteix a II, III, aVf, ja sigui per efecte de la droga directa, ja sigui a
conseqüència de l'exacerbació del simpàtic. També moltes vegades apareix el patró de
Brugada a V1-V3.
Els efectes cognitius adversos del Cannabis solen ser la pèrdua de capacitat
d’associació, la fragmentació del pensament i la confusió a l’intentar recordar fets
recents. El cànnabis interfereix també en la coordinació de moviments i la funció motora
en general, perquè afecta els ganglis basals i el cerebel. El canvi d’atenció també està
regit pel cerebel i queda afectat pel cànnabis. L’atenció selectiva regida pel globus
pallidus queda també tocada pel cànnabis. El tronc cerebral baix queda també afectat,
però poc. L’eufòria no la provoca a través de les neurones dopaminèrgiques. Però, les
neurones mesolímbiques sí que hi estan implicades en l’eufòria, en el sentit que
augmenten la sensibilitat a la droga. Els receptors cannabinoides a l’hipocamp, el
complex del septe medial, els nuclis laterals del cos mamil·lar, i el complex de
l’amígdala, poden estar relacionats amb la pèrdua de memòria a curt termini. Els de
l’hipotàlem, l’amígdala i el còrtex zingulat anterior, amb el desig i l’humor. Els del còrtex
zingulat, amb l’atenció dividida. Però els receptors cannabinoides es troben a moltes
parts de l’encèfal: substantia nigra (parts reticulata), ganglis basals (globus pallidus), gir
dentat, hipocamp, neocòrtex, amígdala, striatum, cerebel, còrtex prefrontal, (gir zingulat,
i superior). De manera que el cànnabis pot afectar bona part del sistema nerviós central
a l’unir-se als CB1.
El Cànnabis a petites dosi té efectes afrodisíacs, millora la qualitat dels orgasmes i la
satisfacció sexual i crea un estat de desinhibició i ereccions i penetracions duradores. La
desinhibició és una arma de doble tall. Per un costat evita la timidesa i facilita la
comunicació, però per l’altre fa dedicar menys atenció a tenir cura de practicar un sexe
segur (sense transmetre malalties sexuals). També dona la sensació que el temps passa
més a poc a poc. Però a dosi massa fortes i continuades redueix els nivells de
testosterona i produeix esterilitat sexual i disfunció erèctil.
MÉS INFORMACIÓ
• https://hashmuseum.com/es/la-planta
• https://es.wikipedia.org/wiki/Cannabis_(psicotrópico )
• https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0006295220300873?via
%3Dihub
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5592602/pdf/
brforeignmedrev70073-0231.pdf
• «Cannabis» 1998-OPA. Ed. DAVID T. BROWN- Harwood academic Publ. 7. THE

«THERAPEUTIC POTENTIAL FOR CANNABIS AND ITS DERIVATIVES DAVID
T.BROWN» School of Pharmacy, University of Portsmouth, Portsmouth, Hampshire,
UK.
• «Phytocannabinoids». A. DOUGLAS KINGHORN, HEINZ FALK, SIMON GIBBONS, JUN’ICI

KOBAYASHI. Springer Editors. Vol 103. (2017).
• «Handbook of Cannabis and realted pathologies». Ed. Victor R. Preedy. Elsevier,

Academic Press (2017).
BOSSES DE PASTOR
Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.
[1792, Pfl. Gatt. : 85] 2n = 16, 32
Capsella bursa-pastoris (imatge de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN)

Foto: JEAN-CLAUDE ECHARDOUR
Foto: BERTANT BUI

Capsella bursa-pastoris. La var. gracilis apareix amb fruits estèrils més o
menys nombrosos (dibuix d'EUGENI SIERRA RÀFOLS per a Flora Iberica)
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliches hirtentäschel/ Gemeines hirtentäschchen/ Bauernsenf /

Bettseicherle / Beutelschneider / Blutkraut / Blutwurz / Burenschinken /
Echtes hirtentäschel / Gemeines hirtentäschel / Gemeines
hirtentäschelkraut / Hellerkraut / Herzel / Herzelkraut /
Himmelsmutterbrot / Hirtentäschel / Hirtentäschelkraut / Hungerkraut /
Kochlöffel / Löffeldieb / Schinkenkraut / Schneiderbeutel /
Schülersäckel / Säckelchrut / Säckelkraut / Taschendieb / Täschelkraut
Anglès: Shepherd's purse/Blind-weed / Capsell / Caseweed / Chinese cress /
Common shepherd's purse / Lady's purse / Mother's heart / Shepard's
purse / Sheperd's purse / Shepherd's bag / Shovelweed / Toy-wort/
Mother's heart/Whoreman’s permacety/ Sheperd’s scrip/ Shepherd’s
pounce/ Pickpurse /Casewort
Àrab: ‫ آيس الراعي‬/‫كيس الراعي‬
Basc/Euskera: artzain-musa, artzain-zaku, artzain-zakua, artzaín-zakua, pastor-saku,
txorrontela.
Castellà: calzoncitos, hierba de san Jaime, pan y quesillo, quesillos, zurrón de
pastor, bolsa de pastor, botella, botilla, chicoria de sembrado, corazoncillo,
cuclillo, devanaera, devanaeras, hierba del cangrejo, hierba del carbonero,
jalambrillo, jamargo, jaramago, jaramago blanco, jarilla, miseria, mostaza,
mostaza salvaje, mostuezo, pajito blanco, pamplinas, pan de pastor, pan de
queso, pan y lechuga, pan y quesito, pan y queso, pata de gallo,
pimpájaros, quesillos, rabanete, sanguinaria, tamarillas, zurrón, zurrón de
pastor
Català: sarronets de pastor/ bosses de pastor / fas de formiga/ caps blancs/
creixemet de muntanya/ crusidera/ créixens de prat/ erba fina/
formatgets/ herba botella/ herba de conill/ herba del carboner/ herba del
passerell/ herba del pastorell/ herba del pastoret/ herba dels
pastorets/misèria/ misèries/ pa-i-formatge/ pala de formiga/ salsa de
pastor/ sarronets/ sarrons de pastor/ taleca de pastor/ taleques de
pastor/fus de formiga/ citró bord/ surronet de pastor
Danès: Almindelig hyrdetaske/ Præstepose / Hyrdetaske
Eslovac: Kapsička pastierska
Esloveni: Plešec/ Navadni plešec / Plešec navadni
Estonià: Hiirekõrv/ Harilik hiirekõrv
Faroès: Hirðahjartaarvi
Finlandès: Lutukka/ Rikkalutukka
Francès: Bourse-à-pasteur/ Capselle bourse à pasteur/ Bouse de pasteur / Herbe de
bouse à pasteur/ Molette de berger/ Tabouret
Gaèlic: Lus an sparáin
Gal·lès: Pwrs y bugail/ Llysiau'r tryfal
Gallec: agriâo-dos-prados, bolsa de pastor, bulsa de pastor, bôlsa-de-pastor, herba
dos dentes, pan e queixiño, panqueixo, poutas de zorro.
Grec: Αγριοκαρδαμούδα / Καψάκιον το βαλ΄λαντιο του βοσκού / Καψέλα /
Καψέλλα / Το πουντζί του βοσκού / Τραγιά / Τσουρκάς
Hebreu: ‫ילקוט הרועים‬
Holandès: Herderstasje/ Gewoon herderstasje
Hongarès: Pásztortáska/ Palackfű
Islandès: Hjartarfi
Italià: Borsapastore comune/ Borsa pastorizia / Capsella bursa-pastoris
Japonès: ナズナ/ なずな
Kurd: Nivîştîlok/ Nanê mirçîkan
Noruec: Gjetertaske/ Gjetartaske / Hundfot / Hyrdetaske / Penningskreppe /
Prestskreppa / Skræppgras / Taskagras / Gjætartaske
Persa/Farsi: ‫کیسه کشیش‬
Polonès: Tasznik pospolity / Chlebek / Tasnik
Portugès: Bolsa-de-pastor / Braço-de-preguiça / Chapeu-de-frade
Portuguès: Bolsa-de-pastor / Bolsa-do-pastor / Erva-do-bom-pastor/ Bolsa-de-rama/
Erva-dos-coraçôes/ Erva-do-bom-pastor
Rus: Пастушья сумка обыкновенная
Serbi: Хоћу-нећу /Русомаца
Serbi: Hoću-neću /Rusomaca
Suec: Lomma / Lomme
Turc: Çobançantası/ Çobançantasi / Çobankesesi / Kanotu
Txec: Kokoška pastuší tobolka
Ucraïnès: Грицики звичайні
Xinès: 荠菜/ 荠 / 薺 / jicai
Dins la família de les Crucíferes, aquesta espècie pertany al grup de les que tenen el fruit
curt (en silícula) i dehiscent. A més no és ni orbicular ni alat, sinó triangular, té les
vàlvules sense nervis, i les llavors no són alades. Capsella bursa-pastoris és una herba
a tot estirar bianual, aparentment glabra però amb pèls uns simples de fins a 1 mm, i
els altres estrellats, d’uns 0.3 mm de diàmetre. Normalment fa uns 15 cm d’alçària però
excepcionalment pot atènyer els 70 cm. Fa una roseta basal de fulles runcinades, i les
caulinars són menors, lanceolades, sagitades, i amplexicaules. Hi ha una zona per sobra
la roseta basal on les fulles tenen característiques intermèdies. Totes les fulles tenen pèls
dispersos estrellats curts i pèls simples antrorsos. Les flors es fan en raïms terminals
corimbiformes, allargats al fructificar, i sense bràctees. Els sèpals fan 1.5 mm. són més o
menys drets i molt poc gibosos a la base, i amb un voraviu membranós. Poden estar
tenyits a la punta de vermell fosc. Els pètals fan 1.5-2.5 mm, són obovats i amb ungla
molt curta, blancs o una mica tenyits de rosat. Hi ha 6 estams no ben bé iguals (4 llargs
de 2 mm i 2 curts de 1 mm, com a totes les Crucíferes), amb els filaments estaminals
sense apèndixs i anteres oblongues, de 0.3-0.4 mm. Hi ha 4 nectaris laterals semi-
lunars. Els fruits fan 6-9 × 4-7 mm són triangulars obcordiformes, emarginats o truncats
dehiscents, amb valves naviculars sense ales, quillades, glabres, molt subreptíciament
reticulades. Segreguen mixospermina, un líquid viscós que fa que s’hi enganxin petits
insectes, que després són digerits per proteases. Les arreles, per altra banda, exsuden
un una substància nematicida. L’estil és curt i l’estigma capitat. Les llavors són
nombroses (fins a 15 per lòcul), oblongues, sense ales i fan 1 × 0.4-0.6 mm.
S’ha descrit la var. gracilis (parcialment estèril; la var. rubella (tota ella roja); var.
microcarpum (2n=24); la var. occidentalis; la var. coronopifolia; la var. integrifolia; la var.
minor; la var. thracius; var. orientalis.
La planta pot ser atacada per fong com Albugo candida, Hyaloperonospora parasitica,
Plasmodiophora brassicae. I pel virus BMYV (beet mild yellowing virus).
Capsella bursa-pastoris al món, segons GBIF
És planta arvense i ruderal cosmopolita, mancant a bona part d’Àfrica, l'Amazònia i

Sibèria. Prefereix terrenys remenats plans i nitrificats, i tolera força la salinitat. Cultivada
a l’Índia i a l’Europa de l’est. A Catalunya arriba fins a l’estatge subalpí. Es fa als horts
com una mala herba o en camps de conreu poc desherbats, en companyia d'Amaranthus
sp. pl., Chenopodium sp. pl., Diplotaxis erucoides, Hordeum murinum, Lamium
amplexicaule, Papaver rhoeas, Plantago major, Polygonum convolvulus, Senecio vulgaris,
Setaria sp. pl., Sonchus sp. pl., Stellaria media, Veronica hederifolia.
Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la llavor és calorífica, colagoga. Es dona en lavatives contra la

ciàtica. Beguda trenca les crostes internes, provoca la menstruació i elimina els
embrions.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «Shepherd’s Purse» és planta de Saturn que pot
florir 2 cops l’any, i és freda, seca i astringent. Estronca la sang de ferides internes o
externes. Contra la icterícia va bé posar-se braçalets a mans i turmells fets amb la planta
tendra. Contra l'ergotisme aplica la planta capolada. El suc cura l’otitis i els acúfens. El
suc amb altres components cura en especial les ferides al cap.
LITERATURA
«Cuando el pan y queso florece, la oveja de hambre perece; cuando el pan y queso grana,
la oveja engorda y echa lana».
• abortiva • diürètica
• analgèsica • ecbòlica
• antiemètica • emmenagoga
• antibiòtica REL • estimulant del peristaltisme
• antiespasmòdica • estomacal
• antifúngica REL • expectorant
• antihemorràgica • febrífuga
• antiinflamatòria • hemostàtica
• antioxidant • hipertensiva
• antireumàtica • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
• astringent • inhibidora de l’acetil-transferasa de
• cardíaca la histona
• coagulant • inhibidora de la tirosinasa
• comestible (amanida, bullida, • litotríptica
fregida; amb arròs o amb soja) • refrescant
• constrictora de la musculatura llisa • repel·lent d’insectes
de la matriu • tònica uterina
• contraceptiva • vasoconstrictora
• cosmètica (+ Scabiosa + oli + llard) • vasodilatadora
USOS MEDICINALS
• Actinomyces viscosus • ateroesclerosis

• acúfens (suc) • blennorràgia (tintura)
• afonia • càlculs renals
• amenorrea • càncer bucal HSC-2
• amigdalitis bacteriana • càncer de fetge
• anorèxia • catarro
• ascites d’Ehrlich • cistitis
• colesterol alt • indigestions
• còlics renals • infeccions d’orina
• conjuntivitis • mal de cap
• contusions als ulls • mal de ventre
• cor debilitat • mala circulació
• cremades • malària
• dermatitis • melsa inflamada
• diabetis • menorràgia
• diarrea (tintura) • metritis
• disenteria FLO • metrorràgia
• dismenorrea • nafres cronificades
• disúria • otitis (suc)
• dolors • paràlisis intestinal
• edemes • part lent
• èczema • pielonefritis
• enuresis • pressió arterial descompensada
• edemes (mínima alta)
• Enterococcus faecalis • prolapse anal
• epistaxis (sang pel nas) [suc planta prolapse uterí
UE] [collaret amb planta tendra] • prostatitis
• ergotisme • puerperi (post-part)
• Escherichia coli • pulmonia
• escorbut • quilúria (greix a l’orina)
• escròfules • restrenyiment
• esteatosis hepàtica • retenció d’orina
• febre • reuma
• ferides (pols de fulles seques UE) • ronyons inflamats
• fibromes • sífilis
• fogots de la menopausa • Staphylococcus aureus
• gota • Streptococcus mutans, S. sanguis (+
• hematèmesis (hemorràgia de Tribulus + Glycyrrhiza)
l’estómac) • talls
• hematúria (sang a l’orina) • taques a la còrnia
• hemofília • tensió arterial baixa
• hemoptisis • tuberculosis
• hemorràgies als ulls • tumors
• hemorroides • úlceres externes o internes
• hèrnia inguinal • uretritis
• hidropesia • varius
• hipertensió (FUL menjades crues) • visió defectuosa
• icterícia • vòmits
Homeopatia: trastorns renals i de la bufeta de l’orina.
USOS CULINARIS
Es poden fer pilotetes amb les fulles i es bullen per després sofregir-les amb all i
arrebossar-les amb ou i pa ratllat.
També es poden menjar les fulles crues afegides ales amanides.
Bullides soles o amb altres fulles, es posen a plats orientals d’arròs o de soja.
Les flors i les fruits també es poden menjar crus.
La tisana de la planta es dona al bestiar quan tenen hemorràgies.
VETERINÀRIA
Tota la planta es dona las conills, gallines, vaques, porcs i cabres. Les rames
fructificades es donen als canaris i altres ocells de gàbia. El bestiar la sol menjar
directament del camp. Les llavors són molt estimades per les formigues. Per foragitar les
mosques al bestiar operat de la cua, aplicar una pasta feta amb oli + llard + Scabiosa +
Capsella.
POSSIBLE TOXICITAT
S’han descrit els símptomes de la intoxicació per sobredosis com palpitacions, dilatació
de les ninetes, dificultat per respirar, i paràlisis muscular. A més, les llavors podrien
irritar la pell. No recomanable en embaràs i lactància, trastorns cardíacs severs i
hipotiroïdisme i hipertensió. Tampoc es recomana prendre-la amb anticoagulants,
diürètics i sedants o IMAOs. Si els animals mengen la planta molla poden tenir
indigestió. Si en mengen molta i ha estat molt adobada, poden intoxicar-se pels nitrits,
almenys els porcs.
PREPARATS I DOSIFICACIÓ
• Infusió de 30 g/L, reposant 1/2 hora. Tres tasses al dia entre menjars.
• Extracte fluid: 1-3 culleradetes de cafè al dia.
• Tintura: 15-30 gotes 2-3 cops al diabetis.
• Poció antihemorràgica: extracte fluid de Capsella bursa-pastoris 10 g + elixir de
GARUS * 25 g + xarop simple q.s.p. 150 mL. Prendre’n una cullerada sopera cada 2
hores.
• Tintura: alcoholat de bosses de pastor 1 L + planta tendra 350 g: es deixa macerar
9 dies, es filtra. Molt eficaç contra hemorràgies en ús extern_ 60-120 mL.
• Tisana contra dismenorrea (dolor excessiu de la regla): bosses de pastor 50 g +
Artemisia vulgaris 50 g + aigua 1 L. Es bull 5 minuts. Es cola i se’n beu un got
quan comencin els dolors, i un segon got 1 hora més endavant. Això durant 4 dies
si és que la regla ve irregularment o quan ve massa forta.
* L’elixir de GARUS (metge de Montpeller del segles XVII-XVIII). Exactament la preparació

és la següent. Es prenen 12 g de cadascuna de les espècies mirra en pols, clau i nou
moscada, tot triturat; i 16 g de canyella molguda i 4 L d’aiguardent. Es posa tot a
macerar durant 12 hores al bany-Maria, i estant encara al mateix bany-Maria es destil·la
fins que s’hagin produït 3600 g d’un primer licor. A part, es posen a macerar al bany-
Maria 120 de falzia de pou, 15 g de rel de regalèssia triturada, 100 g de figues seques
xafades en 3200 g d’aigua de riu destil·lada; es cola sense exprimir i es filtre per paper
d’estrassa; s’hi afegeix 200 g d’aiguanaf; després es destil·la en 2.4 L d’infusió de sucre
blanc. I, per últim, es barregen els 3600 g del primer licor amb aquest licor, i d’això en
resultarà el famós elixir de GARÚS, que cal conservar ben tapat en ampolletes. La dosis
recomanada és de 4 g al dia, però pot ser menor o major (fins a 60 g).
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CAPSELLA BURSA-PASTORIS
• acetil-colina • àcid fumàric

• àcid acètic • àcid glutàmic
• àcid aspàrtic • àcid linoleic LLA
• àcid bòric • àcid màlic
• àcid bursòlic • àcid oxàlic
• àcid cítric • àcid palmític LLA
• àcid pirúvic • kaempfèrid
• àcid protocatechuic • kaempferol
• àcid quínic • kaempferol-3-O-rutinòsid
• àcid sulfanílic • leucina
• àcid tartàric • Manganès
• àcid tiociànic • mannitol
• àcid vainíllic • manosa
• adonitol • metionina
• alcaloides • mirocina
• amina • n-nonacosà
• arabinosa • niacina
• arginina • Níquel
• beta-carotè • oli de mostassa (28% LLA)
• beta-sitosterol • oli essencial
• bursal • polifenols
• bursina (alcaloide) • polipèptids
• Calci 0.2% • Potassi 390 mg/100 g
• calistegines • prolina
• colina 1% • quercetina
• Coure • resina
• Crom • robinetina
• diosfenol • rutina
• diosmina • saponines
• diosmetina • saponòsids
• dulcitol • sinigrina
• Ferro 5 mg/100 g • sinoacutina
• fibra 1% • Sodi
• firmina • sorbitol
• flavoglucòsids • sulforafà
• Fòsfor 85 mg/100 g • tanins
• fumaricina • tiramina
• gluconapina • tirosol
• glucosamina • tricina
• glucosinolats • veronica-estròsid
• grassa • vitamina A
• hesperidina • vitamina B1
• hissopina • vitamina B2
• histamina • vitamina C
• icaritina • vitamina K
• inositol • Zinc
OLI ESSENCIAL DE CAPSELLA BURSA-PASTORIS
• 1,1-dimetil-ciclopentà 16.5% • dodecà 3%

• 2,4-dimetil-hexà 10% • etil-linoleat 7%
• 2,4-dimetil-pentà 2% • fità 1%
• 3-metil-heptà 2.5% • nonacosà 1%
• 3-metil-hexà 1.5% • octà 5.5%
• allil-iso-tiocianat 5% • p-xilè 2.5%
• ciclohexà 8.5% • toluè 3%
• cis-etil-3-metil-ciclopentà 2.5% • trans-1,2-dimetil-ciclopentà 2.5%
• decà 7%
Alguns altres principis actius de la Capsella bursa-pastoris
1: goma C36H44O14
2: 7S, 8R, 8′R-(−)-lariciresinol-4,4′-bis-O-glucopiranòsid
3: lariciresinol4′-O-beta-d-glucòsid
4: (+)-pinoresinol-beta-d-glucòsid
5: salidròsid
6: 3-(4-beta-d-glucopiranosil-oxi-3,5-dimetoxi)-fenil-2E-propanol
7: beta-hidroxi-propiovainillona-3-O-beta-d-glucopiranòsid
8: coniferina
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA CAPSELLA BURSA-PASTORIS
La icaritina és pressent a l'extracte etanòlic de la planta a raó de 17 mg/Kg d’extracte.

La icaritina té una acció hipocolesterolemiant per la via del receptor de LDL i del PCSK9
(pro-protein convertase subtilisin/kexin type 9) en ratolins obesos i en cèl·lules HepG2.
L’extracte atenua els nivells totals de LDL-colesterol i de colesterol total en aquest
ratolins, i això de forma concomitant amb una davallada de l'expressió genètica de PCSK.
Cèl·lules GepG2 cultivades en sèrum sense lípids mantenen els nivells del receptor de
LDL i redueixen el PCSK9 gràcies a l’extracte. Combinant-lo amb rosuvastatina fa que
s'atenuï l’expressió del PCSK9 mediada per l’estatina i a més que s’incrementi el receptor
de LDL. La icaritina de l'extracte abaixa el nivell intracel·lular de PCSK9 i del receptor
LDL i ho fa suprimint la transcripció dels factors SREBP2 i HNF-1lafa. La icartina també
suprimeix el nivell extracel·lular de PCSK9, la qual cosa contribueix a l'estabilització
post-translacional del receptor de LDL a les cèl·lules HepG2.
L’efecte antiinflamatori de la planta es palesa per una davallada als RAW-264.7

estimulats amb LPS dels nivells de NO, PGE2, TNF-alfa, OIL-6. Per altra banda l’extracte
inhibeix la producció de ROS i augmenta la de HO-1 (heme-oxigenasa-1). I també
inhibeix la fosforilació del p38/MAPK i inhibeix el NF-kappaB.
MÉS INFORMACIÓ
JOON MIN CHA, WON SE SUH, TAE HYUN LEE, LALITA SUBEDI, SUN YEAOU KIM, KANG RO
LEE.«Polyphenolic glycosides from Capsella bursa-pastoris (L.)Meik and theirs anti-
inflamatory activity». Molecules vol. 22, issue 6 (2017).
HOSSEIN KAMALI, AMENEH MOHAMMADI. «Chemical composition and antioxidant activity

from essential oil of Capsella bursa-pasotris». International Journal of PharmTech
Research- January 2015.
PEBROT/ PEBRES VERMELLS
Capsicum annuum L.
[1753, Sp. Pl. : 188] 2n = 12, 24
Làmina: FRANZ EUGEN KÖHELR

llavors de pebrot. Foto: PHILAMRIN
Flor de la pebrotera. Foto: JUDGEFLORO
NOMS POPULARS
Alemany: Spanischer pfeffer/Einjähriger schotenpfeffer/Cayennepfeffer / Chile / Chili

/ Chilie / Chilli / Chillie / Gemüse-paprika / Gewürzpaprika / Indischer
pfeffer / Paprika / Paprika-schote / Peperoni / Pepperoni / Pfefferoni /
Pfefferschoten / Roter piment / Türkischer pfeffer / Zier-paprika
Anglès: Chilli pepper//African pepper / American bird pepper / Bell
pepper / Bird pepper/ Cayenne / Cayenne pepper / Cherry pepper / Chile
pepper / Chile pequin / Chile petin / Chile tepin / Chili / Chili pepper /
Chilipiquin / Chilis / Chilli / Chilly pepper / Chipotle / Cone pepper /
Green / Green pepper / Hungarian pepper / Jalapeño / Mississippi sport
pepper / Numex / Ornamental pepper / Paprika / Pepper / Pod pepper /
Red hot chilli pepper / Red pepper / Sweet pepper / Turkey pepper
Àrab: ‫ فليفلة شائعة‬/ ‫ فلفل رومي‬/ ‫الفلفل األحمر‬/‫فليفلة حولية‬
Armeni: Պղպեղ
Castellà: Pimiento/Ají / Ají pimienta. / Ají-pique/ Chile / Chile jalapeño / Chiplín /
/ Hocico de buey / Kutupí / Pebrotera / Picudillos / Pimentón / Pimiento
morron / Pimientos
Català: Bitxo / Pebre de banyeta / Pebrer / Pebrer de cirereta / Pebrot / Pebrotera
Ceilanià: சீமை மிளகாய்
Danès: Spansk peber/Cayenne peber / Chili / Chilipeber / Paprika / Peberfrugt /
Rød chilipeber / Sød peber
Eslovac: Paprika/Sorta
Eslovè: Paprika ročná
Estonià: Harilik paprika/Punapipar
Finlandès: Paprika/Ruokapaprika / Vihannespaprika
Francès: Piment annuel/Gros piment / Paprika / Piment / Piment de Cayenne /
Piment des jardins / Piment doux / Piment ornemental / Piment rouge /
Poivre d' Espagne / Poivre d’Espagne / Poivre de cayenne / Poivre de
Guienée / Poivron
Gal·lès: Pupryn melys
Grec: Καψάκιο το ετήσιο / Πιπεριά
Groenlandès: Cayennepeberi
Hebreu: ‫ פלפל רומרו‬/ ‫פלפל חריף‬/‫פלפל‬
Holandès: Paprika/Spaanse peper / Spaanse peper soort
Hongarès: Közönséges paprika/Bell paprika / Csemegepaprika / Étkezési paprika /
Fűszerpaprika / Jalapeño / Paprika / Termesztett paprika / Új-mexikói
paprika
Italià: Peperoncino/Peperone/Capsicum / Peperoncino ornamentale
Japonès: トウガラシ/とうがらし
Kurd: Hîçhar
Noruec: Paprika/Cayennepepper / Spansk pepper / Søtpepper
Persa/Farsi: ‫فلفل آنوم‬
Polonès: Papryka roczna/Papryka / Pieprzowiec roczny
Portuguès: Pimento/ Pimentão/Pimenta
Rus: Пе́рец овощно́й/Па́прика / Пе́рец сла́дкий / Пе́рец стручко́вый
Samoà: Polo fe'u
Suec: Spanskpeppar/Chiltepinpeppar / Paprika
Turc: Biber / Kırmızı biber / Türk biberi
Txec: Paprika setá/Paprika křovitá / Paprika roční
Ucraïnès: Овочевий/Паприка / Солодкий перець / Стручковий перець
однорічний
Xinès: 甜椒/辣椒/ la jiao
Sol cultivar-se com a anual o bianual. Pot arribar a 80 0 100 cm d'alçària, o

excepcionalment fins 2 m. L'arrel de la pebrotera és voluminosa i profunda,. És una arrel
principal pivotant; però en sòls endurits té escàs desenvolupament. Té també nombroses
arrels adventícies que en horitzontal arriben a 0.5 m o fins i tot 1 m de longitud. Tiges
glabrescents ramificades amb fulles ovals, peciolades, solitàries o per parelles, de 4-12
cm × 1,5-4 cm d'amplada, pubescents, amb marges enters, base estreta i àpex una mica
acuminat. Les flors poden ser solitàries o formar grups reduïts, erectes o una mica
pèndules i neixen a l'aixella de les fulles. Calze persistent campanulat i enter, amb 5-7
costelles principals arrodonides acabades en una dent, generalment roma, i amb unes
quantes costelles secundàries. Corol·la de prop d’1 cm, amb 5-7 pètals tots soldats
amplament a la base, de color blanc, finament denticulats a les vores. Anteres
generalment purpúries. El fruit —que pot tenir una infinitat de formes— és una baia
buida amb 2-4 envans incomplets on s’enquibeixen, molt comprimides, les llavors, de
color groguenc i forma discoidal (3-5 mm).
HISTÒRIA I CULTIU
És planta originària d’Amèrica central, on es cultiva des de fa uns 6000 anys.

Actualment la Xina és el major productor (més de 17 milions de tones en fresc i 300.000
tones en sec).
https://www.infoagro.com/hortalizas/pimiento.htm
Al Baix Llobregat es planten les següents varietats de pebroteres:
• Pebrot verd italià Pebrot del Piquillo

Pebrot verd italià híbrid Pebrot de Padron
Pebrot gros vermell (tipus ‘Morro de Pebrot de Padron dolç
Bou’ o ‘De Reus’) Pebrot groc o bitxo de Girona
Pebrot gros vermell híbrid (tipus Nyores
‘Lamuyo’) Pebrot d'Almeria
Bitxo Pebrot-tomàquet
Bitxo blanc
Als comerços, però, se’n poden trobar varietats per condimentar amb els llurs fruits
deshidratats en pols o enteres:
Capsicum anuum L. var.
 aviculare
 baccatum (=Cayena)
 cordiforme (=Nyoras, Paprika)
 glabriusculum
 minimum (=Pebre vermell dolç)
 minus
 pubescens (=Chile)
A Mèxic, per exemple, fan servir les següents varietats de pebres vermells:
 ‘Cascabel  ‘Jalapeño’ = ‘Cuaresmeño’
 ‘Chilaca’ = ‘Pasilla’  ‘Namaqualand’
 ‘Chilhuacles’  ‘Pasado’ (=’Anaheim’)
 ‘Chiltepín’  ‘Pasilla de Oaxaca’
 ‘Chipotle’  ‘Pequín’
 ‘Cincho’  ‘Piquín = ‘Tepín’
 ‘Costeño Amarillo’  ‘Poblanos’ = ‘Mulatos’ = ‘Anchos’
 ‘De Árbol’  ‘Pulla’
 ‘Guajillo’
USOS CULINARIS DELS PEBROTS
• Adobats en vinagre i sal • En pols (deshidratats)

• Amanides • Escalivats
• En llauna • Salses
USOS DELS PEBRES VERMELLS
La Pàprika (C. annuum) es cultiva a Marroc i al Sud d’Espanya. El Pàprika caldria

conservar-lo en pots petits i amagat de la llum. S’afegeix a allò que es cuina només cap el
final, parquè no es perdi l’aroma. És l’ingredient primordial de la salsa hongaresa
“gulash”. Tradicionalment, la Pàprika s’ha emprat com a
• afrodisíaca • digestiva
• antiasmàtica • estimulant
• antineuràlgica • estomacal
• antireumàtica • sudorífica
• carminativa • tònica
Les diferents varietats de Pebre Vermell Dolç tenen virtuts medicinals, amés d’emprar-se
com a condiment i per donar color a allò que es cuina. Externament, s’ha emprat com
analgèsiques
• antiinflamatòries (torçades, lumbago, pleuresia).
• antisèptiques
• irritants
• rubefaents
I, externament, contra: escròfules, penellons, venes varicoses
Internament, s’han emprat com a depuratives i contra:
• asma • gasos
• debilitat general • reuma
• digestions lentes (dispèpsia) • tos
• febre
VIRTUTS MEDICINALS DE CAPSICUM ANNUUM
• afrodisíac • calefactant
• anestèsic • digestiu
• antihelmíntic • estomacal
• antihemorràgic • irritant
• antiinflamatori • sialagog
• antireumàtic • sudorífic
• antisèptic • tònic
USOS MEDICINALS
• abscessos • gota
• alcoholisme • hemorràgies
• càncer de bufeta • impotència sexual
• càncer de pell • indigestions
• carboncle • letargia
• ciàtica • lumbago
• congelacions • mal de coll
• delirium tremens • mala circulació
• disenteria • males digestions en ancians
• dolor al pit • manca de vitamina C
• dolors musculars • mareig
• dolors superficials UE • penellons
• febre • reuma
PRINCIPIS ACTIUS DELS PEBROTS

Carbohidrats 4.64 g
• Sucres 2.40 g
Grasses 0.17 g
Proteïnes 0.86 g
Aigua 93.89 g
Calci 10 mg (1%)
Ferro 0.34 mg (3%)
Magnesi 10 mg (3%)
Fòsfor 20 mg (3%)
Potassi 175 mg (4%)
Sodi 3 mg (0%)
Zinc 0.13 mg (1%)
• 1-hexanol • 31-nor-lanosterol
• 1-O-cafeoïl-beta-D-glucosa • acetil-colina
• 2-butanona • acetil-furfurà
• 2-hexanol • acetoïna
• 2-hexanona • àcid 2-metil-butíric
• 2-metil-butan-1-ol • àcid 2-metil-propiònic
• 2-metil-butan-2-ol • àcid 3-metil-butanoic
• 2-metil-butanal • àcid 4-metil-pentanoic
• 2-metil-pentan-2-ol • àcid acètid
• 2-metoxi-3-iso-butil-pirazina • àcid araquídic
• 2-pemntil-furà • àcid aspàrtic
• 2-pentil-pirazina • àcid behènic
• 2,3-dimetil-pirazina • àcid cafeic
• 2,3,5-trimetil-pirazina • àcid caprílic
• 3-hexanol • àcid carnàubic
• 3-hidroxi-alfa-carotè • àcid cinàmic
• 3-iso-butil-2-metoxi-pirazina • àcid cítric
• 4-alfa-24-dimetil- colesta-7,24-dièn- • àcid clorogènic
3-beta-ol • àcid decanoic-vanillil-amida
• 4-etil-guaiacol • àcid dehidroxi-ascòrbic
• 4-etil-guaiacol • àcid esteàric
• 4-metil-3-pentèn-2-ona • àcid folínic
• 4-metil-guaiacol • àcid glutàmic
• 4-metil-guaiacol • àcid heptadecanoic
• 4-metil-heptadecà • àcid hexanoic
• 4-metil-hexadecà • àcid hidroxi-benzoic-4-betqa-D-
• 4-metil-pentadecà glucòsid
• 4-metil-tetradecà • àcid linoleic
• 5-metil-2-furfural • àcid linolènic
• 24-metil-lofenol • àcid malònic
• 24-metilèn-iclo-artol • àcid mirístic
• 31-ciclo-artanol • àcid nonanoic-vainillil-amida
• 31-nor-lanost-8-èn-3-beta-ol • àcid oleic
• àcid p-cumàric • citrostanediol
• àcid palmític • citrul·lina
• àcid palmitoleic • Cobalt
• àcid pantotènic • colina
• àcid pendatdecanoic • copaè
• àcid propiònic • Coure
• àcid vainíllic-4-beta-D-glucòsid • cripto-capsina
• alanina • cripto-xantina
• alfa-carotè • cripto-xantina-mono-epòxid
• alfa-cripto-xantina • Crom
• alfa-fel·landrè • cucúrbita-xantina B
• alfa-pinè • cucúrbita-xantina-A
• alfa-terpineol • delta-carotè
• alfa-tocoferol • di-N-propil-amina
• amoníac • dihidro-capsaïcina
• anteraxantina • èpsilon-carotè
• arginina • eriodictina
• Arsènic • escopoletina
• aurocrom • Estany
• Bari • estigmasterol
• benzaldehid • Estronci
• beta-amirina • etil-3-metil-butirat
• beta-carotè-epòxid • etil-acetat
• beta-cripto-xantina • eugenol
• beta-sitosterol • fenol
• Bor • Ferro
• Brom • fibra
• butan-2,3-diol • fitoè
• Cadmi • fitofluè
• Calci • fitosterol
• camfè • flavo-glucòsids
• campesterol • Fluor
• capsaïcina • fosfatidil-glicerol
• capsantina • fosfodiesterasa
• capsantina-3,6-epòxid • Fòsfor
• capsantina-5,6-epòxid • galactosa
• capsantona • gamma-butirolactona
• capsiamida • glicina
• capsicastrina • glucosamina
• capsicòsid • gramisterol
• capsidiol • guaïacol
• capsoluteïna • heneicosà
• capsorubina • heptadecà
• carabrona • hesperidina
• carbohidrats • hexan-1-al
• carè • hexanal
• cariofil·lè • hidroxi-alfa-carotè
• carotenoides • homo-capsaïcina
• ciclo-arteanol • homo-dihidro-capsaïcina
• ciclo-artenol • iso-butiraldehid
• ciclo-eucalenol • iso-hexil-iso-caproat
• ciclo-hexanona • iso-leucina
• ciclo-violaxantina • iso-valeraldehid
• cinaròsid FUL • lanosterol
• cis-13-capsantina • latoxantina
• cistina • leucina
• ligustrazina • Potassi
• linalool • prolina
• Liti • proteïna
• llimonè • risitina
• lofenol • rubi-xantina
• luteïna • Rubidi
• luteolina • rutina
• luteolina-7-O-beta-D-diglucòsid FUL • sabinè
• luteolina-7-O-beta-glucòsid FUL • salicilat
• Magnesi • Seleeni
• maltol • serina
• Manganès • Silici
• Mercuri • Sodi
• metionina • solanidina
• mircè • solasodina
• miricetina • sulfo-quinovosil-diacil-glicerol
• Molibdè • tau-terpinè
• mutato-croma • terpinolè
• n-hexanal • tetradecà
• n-n-trans-feruloïl-octopamina REL • tetrametil-pirazina
• n-pentil-amina • thujè
• n-propil-amina • tirosina
• n-trans-feruloïl-tiramina REL • Titani
• n-trans-p-cumaroïl-octopamina REL • tocoferol
• n-trans-p-cumaroïl-tiramina REL • toluè
• na-metil-anilina • treonina
• naftalè • trigonel·lina
• neo-xantina • trimetil-glicina
• niacina • triptòfan
• Níquel • valina
• nonadecà • violaxantina
• nor-dihidro-capsaïcina • vitamina B1
• o-cresol • vitamina B2
• obtusifoliol • vitamina C
• octà • vitamina C
• oli essencial • vitamina E
• p-cimè • vitamina K1
• p-cresol • xantofil·la-epòxid
• p-xilè • xantofil·les
• pentadecà • xilosa
• piperidina • Z-carotè
• piridina • zeaxantina
• pirrolidina • zederona
• Plata • Zinc
• Plom • Zirconi
MÉS INFORMACIÓ
https://es.wikipedia.org/wiki/Capsicum_annuum
BITXO / GUINDILLA
Capsicum frutescens L.
(sensu lato)[1753, Sp. Pl. : 189] 2n = 24
NOMS POPULARS
Alemany: Beissbeere / Cayenne-pfeffer / Cayennenpfeffer / Cayennepfeffer / Chili /

Halbstrauchige paprika / Hängende paprika / Tabasco
Amhàric: በርበሬ /ሚጥሚጣ / Berbere, Mitmita
Anglès: Chili pepper/ Chilli/African pepper / American pepper / Bell pepper / Bid
pepper / Bird chilli / Bird chillies / Bird pepper/ Cayenne / Chile pepper /
Cockspur pepper / Goat's pepper / Green pepper / Guinea pepper / Hot
pepper / Red chili / Red pepper / Spur / Spur pepper / Tabasco / Tabasco
pepper / Tabasco souce pepper / Wild pepper
Àrab: ‫الفليفلة الشجيرية‬/‫فليفلة شجيرية‬/ Fulful alahmar, Fulful haar, Shatta,
Fulaifilah har
Assam: ভজলুক, ভোজনঠেলা, জলকীয়া, মৰিচ/ Bhojolok, Bhojonthela,
Jolokiya, Moris
Castellà: Ají, Chile, Cayena, Pimentón Picante/Ají del cCaribe. / Ají huevo-de -
araguana / Ají-pique / Cayena/ Piman/ Miracielos/ Chirel/ Alegrías
Català: Pebre de cirereta/ bitxo/ guindilla/ cianea
Ceilan: சீமைப் பச்சைமிளகாய் / சிகப் புமிளகாய் / மிளகாய்
Congolès: Pili-Pili
Coreà: 고추, 카이엔 고추 / Kochu, Gochu, Kaien gochu
Curaçao: Aichi / Promente
Danès: Cayennepeber/Cayenne / Chili / Chili-peber / Chilli-peber / Peru-peber
Estonià: Kibe paprika/Kajenni paprika / Kirbik
Finlandès: Pensaspaprika
Francès: Piment de Cayenne/Cayenne / Piment enragé/ Piment-oiseau
Groenlandès:Cayennepeberi
Grec: Καγιέν
Hindi: हरी मिर्च, लाल मिर्च, मिर्च/ Mirch, Hari mirch[verd], Lal Mirch[vermell]
Holandès: Chilipepersoort/Cayennepeper
Hongarès: Csilipaprika, Igen erős apró, Cayenne bors, Cayenni bors, Macskapöcs
paprika, Aranybors, Ördögbors, Chilipaprika
Indonesi: Lombok, Cabé
Italià: Peperoncino/ Diavoletto, Pepe di Caienne, Pepe rosso piccante
Japonès: キダチトウガラシ
Malai: ചുവന്നമുളക്, കാന്താരി, മുളക്, പച്ചമുളക്, ഉണക്കമുളക്/ Kanthari,
Mulagu; Chuvanna-mulagu [vermell]; Paccha-mulagu [verd]; Unakka-
mulagu [pols]
Noruec: Kayenne/Chili / Chilipepper / Kajenne / Kayennepepper / Spansk pepper
Polonès: Pieprzowiec owocowy
Portuguès: Gindungo/ Cumarim/Cumari/ Pimenta-apuã / Pimenta-cumarim /
Pimenta-da-terra / Pimenta-malagueta/Maguita-tuá-tuá / Ndongo /
Nedungo / Piripíri
Samoà: Polo / Polo feć / Polo feu / Polo pālangi / Polo papalagi / Polo vao / Polu uli
Sinhala: රතු මිරිස්, මිරිස් / Rathu miris, Miris
Suec: Flerårig spanskpeppar/Kajenn / Piri-piri / Spansk peppar / Tabascopeppar
Tailandès: พริกชี้ฟ้า, พริกขี้หนู, พริกแห้งผลเล็ก, พริกแดง / Prik chifa, Prik khee nu, Prik haeng
pallek, Pisi hui; Prik daeng
Telugu: మిరపకాయలు, మిరపకాయ/ Mirapakayalu, Mirapakaya
Tonga: Polo / Polo fifisi
Turc: Acı kirmizi biber / Arnavut biberi / Cin biber / Silis / Tibbi biber/ Toz biber
Txec: Paprika křovitá
Ucraïnès: Перець чилі/Перець гострий
Xinès: 小米辣/ Là Jiao
És una Solanàcia molt cultivada a Àsia, Àfrica i

Amèrica pels seus fruits molt picants. Índia és el
productor mundial més potent. Similars als pebrots
grans comestibles són els que s'empren com a
condiment: ja sigui el pebre vermell dolç o pàprika o
(Capsicum annuum), ja sigui el pebre vermell picant
o caiena (Capsicum frutescens). Alguns pebres
vermells es caramel·litzen o fumen. D'ambdós tipus,
n'hi ha més d'una varietat, que es distingeixen per
la forma, la mida, el color i el gust. Les llavors són
sempre abundants, de color groc clar, i reniformes.
És una mata que només creix fins a 0,6 m. Porta flors del cultivar 'Hidalgo'. Foto: H ZELL
flors blanques que produeixen fruits allargats cònics de diversos colors i formes i mides
segons la varietat. Fulles ovoides, llises, de color verd poc fosc, de fins a 8 cm de
longitud. És planta bianual però pot viure uns quants pocs anys més. Flors amb corol·la
llisa d’un blanc verdós, amb 5-7 pètals. Estams violacis. Fruits vermells al madurar,
estretament cònics, de 1-3 × 0.3-0.7 cm.
Hi ha confusió respecte a les espècies: annuum, baccatum, cardenasii, chacoense,
chinense, frutescens, praetermisusum, pubescens. Perquè s’hibriden. Per exemple la
varietat d’Assam (‘Nagahari’) podria ser el resultat de la hibridació entre C. chinense × C.
frutescens.
CULTIVARS
• ‘Cabai Rawit’: d’Indonèsia • ‘Nagahari’: d’Assam, emprat com a

• ‘Caiena’ arma de dissuasió massiva
• ‘Hawai’ • ‘Pili-pili’: del centre d’Àfrica
• ‘Hidalgo’ • ‘Red Sabina Habanero»: del Carib
• ‘Jalapeño’ • ‘Siling Labuyo’: de Filipines
• ‘Malagueta’: d’Àfrica • ‘Tabasco’: de Mèxic
• ‘Kambuzi’ • ‘Wiri-Wiri’: de la Guaiana
• ‘Llengua d’Ocell’ • ‘Xiao Mi La’: de la Xina (Yunnan)
CULTIU DE LA GUINDILLA
Des de fa uns 9000 anys es cultiven “txiles” a Mèxic. Amb el descobriment de CRISTÒFOR
COLOM, ràpidament es va expandir el seu cultiu per Europa. Creix des del nivell del mar
fins gairebé la cota1800 (sols als països tropicals). Prefereix temperatures altes per les
nits i regs molt abundants. Se sembra directament al terreny o se trasplanta als 2 mesos
des de l’hivernacle. Els “bitxos” verds són els immadurs, i els vermells són els que s’han
deixat madurar (un mes).
USOS DE LA GUINDILLA
El “txile”(Capsicum frutescens): es típic de la cuina mexicana. Sol barrejar-se en pols amb

orenga, coriandre i comins castellans molts també. La Caiena combina especialment bé
amb els ous. La salsa de tabasco s’elabora amb els “txiles” (Capsicum frutescens) més
picants, barrejant-los amb vinagre i deixant curar la mescla en envasos d’escorça
d’alzina durant uns quants anys. El tabasco adoba molt bé les patates braves.
La capsaïcina millora la circulació a petites dosi, però a grans dosi provoca inflamació
amb ardor. S'utilitzen les diferents varietats per donar color, aroma i picor als guisats,
tant a països tropicals com als freds.
Segons WILLIAM THOMPSON, una mena de panacea seria la barreja de Lobelia, caiena i
escorça mòlta de Slippery Elm (Ulmus fulva). Al Carib, es pren una beguda composta de
vi de Madeira, suc de llima, caiena i escal·lònies, coneguda com a Mandram. En alguns
plats amb cebes i olives, la caiena és un bon complement.
VIRTUTS MEDICINALS
Tradicionalment la guindilla s'ha emprat com:

• adrenèrgica • antiasmàtica
• afrodisíaca • antibiòtica
• anestèsica • antídot (verí de serps, peixos)
• antiagregant • antiisquèmica
• antiinflamatòria • hemolítica
• anti-nitrosamines • hemostàtica
• antioxidant • hipoglucemiant
• antivírica • inhibeix 5-LOX
• augmenta la lipasa • inhibeix la ureasa
• bactericida • insecticida
• bronquial (constrictora/dilatadora) • irritant
• carminativa • lacrimatòria
• catabòlica • lipolítica
• colerètica • psicodèlica
• cordial • radioprotectora
• depurativa • repel·lent de taurons
• desintoxicant • rubefaent
• digestiva • sialagoga
• estimulant • sudorífica
• expectorant • úter-constrictora
• febrífuga • vermífuga
• fibrinolítica • vesicant
• fungicida • vulnerària
Tradicionalment la guindilla s'ha emprat contra:
USOS MEDICINALS
• abscessos • colesterol alt

• adenoma • colitis
• alcoholisme • colze de tenista
• al·lèrgies respiratòries • coma
• alopècia areata • congelacions
• amebiasis • congestió
• amigdalitis • conjuntivitis
• angina de pit • contusions
• anorèxia • cor debilitat
• ansietat • cortisol baix
• arrítmia • cremades
• arterioesclerosis • cucs intestinals
• artritis • deliris
• artrosis • dermatitis
• asma • diabetis
• atac de feridura • diarrea
• Bacillus subtilis • dispèpsia
• blennorràgia • dispnea
• boca seca • disúria
• bradicàrdia • dolor al pit
• bronquitis • dolors musculars
• calvície • edemes
• càncer: boca, còlon, mama, matriu, • enteritis
nas, pell • epitelioma
• càries • erisipela
• caspa • Escherichia coli
• cataractes • estomatitis
• ciàtica • exantema
• cistitis • faringitis
• Clostridium • febre
• còlera • febre groga
• ferides • neuràlgies
• fongs • neuropatia diabètica
• frambèsia (Treponema pertenue) • obesitat
• gangrena • otitis
• gasos digestius • paràlisis
• gastritis • parestèsies
• gonorrea • part
• gota • penellons
• Helicobacter pylori • picades de serps
• hepatitis • picors
• herpes zòster • pleuresia
• hidrocele • psicosis
• hidropesia • psoriasis
• icterícia • ràbia
• impotència sexual • rampes
• incontinència d’orina • refredat
• indigestions • reuma
• inflamació de la pell • rinitis
• intoxicació per peix (ciguatera) • ronquera
• isquèmia • Salmonella
• laringitis • Streptococcus
• lumbago • taquicàrdia
• llúpies • tifus
• mal de cap • tinya
• mal de coll • tiroïditis
• mala circulació • triglicèrids alts
• malària • tuberculosis
• malestar psíquic (bruixeria) • tumors
• mareig al viatjar • úlceres
• mastitis • varius
• nafres bubòniques • verola
• nàusees • vertigen
• nefritis • virus
La capsaïcina és molt emprada com a rubefaent en ús extern, i com a sinergista de

l’absorció intestinal o posterior distribució pels teixits d’altres principis actius. Confereix
més resistència a la deformació als eritròcits.
Efectes fisiològics de la capsaïcina:
 5-LOX-inhibidora  antisèptica
 analgèsica  antitumoral pulmonar
 anestèsica  Calci-antagonista
 antiagregant  càncer-preventiva
 antiarrítmica  cardiotònica
 antiespasmòdica  catabòlica
 antiisquèmica  citocrom P450-inhibidora
 antineurítica  COX-inhibidora
 antineuràlgica  diaforètica
 antiinflamatòria  digestiva
 antipsoriàtica  hipotèrmica (7 mg/Kg)
 nitrosamina-antagonista  termogènica (0,7 mg/Kg)
 rubefaent  vasodilatadora
 sialagoga
PRINCIPIS ACTIUS DEL CAPSICUM FRUTESCENS
El pigment vermell principal s’anomena capxantina (carotenoide). N’hi ha també d’altres

(secundaris): capsorubina, zeaxantina, criptoxantina, luteïna, alfa-carotè, beta-carotè. És
rica en vitamina C, tant o més que els cítrics. La capsaïcina (8-metil-N-vainillil-6-
enamida) és el que confereix als fruits (la part interna) la picor intensíssima. La seva
concentració pot anar des del 0.05% fins el 1.3 % segons les varietats.
• 1-hexanol • àcid aspàrtic

• 1-hexenal • àcid behènic
• 1-pentanol • àcid butíric
• 1,8-cineol • àcid cafeic
• 2-heptanona • àcid caprílic
• 2-hexanol • àcid caproic
• 2-iso-butil-3-metoxi-pirazina • àcid carnàubic
• 2-metil-butanal • àcid cinàmic
• 2-metoxi-3-iso-butil-pirazina • àcid cítric
• 2-octanona • àcid clorogènic
• 2-pentil-furà • àcid decanoic-vainillil-amida
• 2-undecanona • àcid esteàric
• 3-acetamido-2-metil-pentadecà • àcid ferúlic
• 3-acetamido-2-metil-tetradecà • àcid folínic
• 3-hidroxi-alfa-carotè • àcid glutàmic
• 3-iso-butil-2-metoxi-pirazina • àcid heptadecanoic
• 3-metil-butan-1-ol • àcid heptanoic
• 3-metil-butanal • àcid hexanoic
• 4-metil-2-furfural • àcid iso-butíric
• 4-metil-3-pentèn-2-ona • àcid iso-hexanoic
• 4-metil-3-pentèn-2-ona • àcid iso-valèric
• 4-metil-heptadecà • àcid làuric
• 4-metil-hexadecà • àcid linoleic
• 4-metil-pentadecà • àcid malònic
• 4-metil-pentan-1-ol • àcid margàric
• 4-metil-pentil-2-metil-butirat • àcid mevalònic
• 4-metil-pentil-3-metil-butirat • àcid mirístic
• 4-metil-tetradecà • àcid nonanoic
• 4-metil-tridecà • àcid nonanoic-vainillil-amida
• 5-metil-2-furfural • àcid octanoic
• 8-metil-nonanoat • àcid oleic
• àcid 2-decenoic • àcid oxàlic
• àcid 2-metil-butíric • àcid p-cumàric
• àcid 2-octenoic • àcid palmític
• àcid 3-metil-butanoic • àcid palmitoleic
• àcid 4-metil-pentanoic • àcid pantotènic
• àcid 7-metil-octanoic • àcid pentadecanoic
• àcid 8-metil-nonanoic • àcid pentanoic
• àcid acètic • àcid valèric
• àcid alfa-linolènic • alanina
• àcid araquidònic • alfa-carotè
• alfa-fel·landrè • etil-dodecanoat
• alfa-solamarina • etil-octanoat
• alfa-terpineol • etil-tetradecanoat
• Alumini • eucaliptol
• anteraxantina • fenil-alanina
• apiïna • Ferro 7-135 ppm
• arginina • fibra
• asparagina • fil·loquinona 0.02-0.06 ppm
• aurocrom • fitosterol
• Bari • folacina
• benzaldehid • folia-xantina
• beta-carotè • Fòsfor 450-3800 ppm
• beta-carotè-epòxid • galactosa
• beta-fenil-acetat • geranil-acetona
• beta-ionona • glicina
• beta-pinè • glucosa
• beta-sitosterol • heneicosà
• Bor 4-17 ppm • heptadecà
• Calci 175-1560 ppm • hesperidina
• càmfora • hexadecà
• campesterol • hidroxi-alfa-carotè
• capsaïcina fins a 2% (C. chinense) o • histidina
3.5% ( (‘Red Sabina Habanero’) o • homo-capsaïcina
4.5% (‘Nagahari’) • homo-dihidro-capsaïcina
• capsantina • iso-amil-alcohol
• capsantina-3,6-epòxid • iso-hexil-iso-caproat
• capsantina-5,6-epòxid • iso-leucina
• capsantona • iso-thujona
• capsiamida • iso-valeraldehid
• capsicastrina • kaempferol
• capsidol • lato-xantina
• capsoluteïna • leucina
• capsorubina • lisina
• carè • Liti
• cariofil·lè • llimonè
• carotenoides • lisina
• carvona • luteïna
• ciclo-violaxantina • luteolina-7-monoglucòsid
• cis-3-hexèn-1-ol • Magnesi 230-2200 ppm
• cistina • Manganès 2-20 ppm
• citro-xantina • metil-8-metil-6-nonanoat
• citrul·lina • metil-beta-fenil-propionat
• Cobalt 0.5 ppm • metil-decanoat
• Coure 2-14 ppm • metil-dodecanoat
• cripto-xantina • metil-fenil-acetat
• cripto-capsina • metil-heptanoat
• Crom 3 ppm • metil-hexadecanoat
• cucurbita-xantina A • metil-hexanoat
• cucurbita-xantina B • metil-nonanoat
• delta-3-carè • metil-octadecanoat
• delta-carotè • metil-octanoat
• dihidro-carveol • metil-pentanoat
• dihidro-capsaïcina • metil-tetradecanoat
• eriodictina • metionina
• escopoletina • mircè
• estigmasterol • mutatocrom
• n-hexanal • solasodina
• n-(13-metil-tetradedicil)-acetamida • solasonina
• neo-beta-carotè • solavetivona
• neo-xantina • terpinèn-4-ol
• niacina 9-15 ppm • tetradecà
• Níquel 1 ppm • thujona
• nigroxantina • tirosina
• nonadecà • Titani
• nor-capsaïcina • tocoferol
• nor-dihidro-capsaïcina • toluè
• novivamida • trans-2-hexèn-1-ol
• octopamina • treonina
• oli essencial 1.6% • trimetil-glicina [= betaïna]
• p-metil-acetofenona • triptòfan
• p-xilè • valina
• pentadecà • vainillil-amida
• Potassi 2600-34250 ppm • vainillil-amina
• prolina • violaxantina
• proteïna • vitamina B1 8 ppm
• pulegona • vitamina B2 1-8 ppm
• quercetina • vitamina B6 3-23 ppm
• rutina • vitamina C 0.23 %
• salicilat • vitamina E 24 ppm
• serina • vitamina K1
• Silici • xilosa
• Sodi 50-730 ppm • xantofil·la-epòxid
• solamargina • zeaxantina
• solanidina • Zinc 3-24 ppm
• solanina • zucapsaïcina
capsaïcina
MÉS INFORMACIÓ
http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Caps_fru.html
CARLINA
Carlina acanthifolia All. [1774, Auct.
Syn. Meth. Stirp. Hort. Reg. Taur. : 67] 2n = 20
ssp. cynara (Pourret ex DC.)
Arcangeli [1882, Comp. Fl. Ital. : 383]
Foto: PERE MASDÉU
NOMS POPULARS
Aragonès: hierba de broxas, peines

Basc/Euskera: eguzi lore, eguzi-lore-laburra, zorna-belara
Castellà: cardo, carlina, flor del sol, cardigaza, peines
Català: cardamella, gargamella, cardigàs, cardina, carlina, carlinassa, carolín,
carlina de muntanya, carlina daurada.
Francès: carline artichaut
Al grup de les carlines n’hi ha de blanques i platejades (Carlina acaulis) i n’hi ha da

daurades (C. acanthifolia). Si els folíols interiors de l’involucre són d’un groc daurat
intens, estant els del mig pectinats regularment, i amb espines robustes simples no
entrecreuades, a més de tenir les fulles glabres per ambdues cares, aleshores es tracta
de Carlina acanthifolia ssp. cynara. [La ssp. acanthifolia els tindria d’un groc argentat,
amb les espines ramificades entrecreuades, febles, i amb fulles tomentoses pel revers. Es
troba més estesa pel centre i Nord d’Europa].
Carlina acanthifolia ssp. cynara és planta acaule, bisanual, amb fulles grans (32 × 12
cm) aplicades al terra, glabres per sota, pinnatífides, amb lòbuls espinosos. Capítol únic,
gros de fins a 15 cm de diàmetre, sèssil, al centre del rosetó de fulles. Pàlees del
receptacle amb lacínies agudes, no claviformes, bràctees involucrals internes grogues de
35-71 mm. Corol·la de 14-19 mm. Vil·là de 17-23 mm. Estams amb filament de 2.5-7.5
mm amb anteres de 5.5-8 mm, grogues, amb apèndixs basals de 1.5-3 mm fimbriats.
Estil de fins a 26 mm, groguenc, amb rames de 0.5-1 mm, primer aproximades, després
separades, pubescents a la cara de sota. Aquenis de 4-7 × 1-1.4 mm, cilíndrics,
densament sericis, amb pèls blanquinosos primer i daurats rogencs quan són madurs.
Vil·là de 17-23 mm, amb un rengle de pèls plomosos amb clis de fins a 1.4 mm blancs
però daurats a la base, soldats en fascicles de 5-13. La planta clou el capítol quan ha de
ploure.
Es troba en marges de camins de muntanya mitjana-alta, clarianes de bosc de pi roig o

fageda. Es troba a la zona pirinenca de 800 a 2000 m snm.
Carlina acanthifolia ssp. cynara al món, segons Atlas Flora Pirineos
ESOTERISME
Col·locada dins els establiments a la paret, sobre portes o finestres protegeix de

maleficis. Ve a ser un substitut de l’astre rei. Alguns resaven a la planta perquè es
quedés amb la malaltia que ells patien.
La rel s’ha emprat contra la paràlisis. Suposadament CARLEMANY va disparar una fletxa
per endevinar quina planta els lliuraria de la pesta i va resultar ser aquesta. La rel, és
antibacteriana, vermífuga, colagoga, diürètica, sudorífica, i digestiva o aperitiva. Els
triterpens de la rel actuen contra el melanoma humà.
• Bacillus subtilis • melanoma (> 300 ppm)

• Candida albicans • paràlisis
• cucs intestinals • piodermatitis
• edemes • preventiva de malalties contagioses
• Enterococcus faecalis (peste)
• febre • Staphylococcus aureus
• ferides • Streptococcus pyogenes
• herpes • úlcera d’estómac per etanol
• inflamacions • úlceres
• mal de queixal
ALTRES USOS
Amb les fulles es cardava la llana de les ovelles. Les flors quallen la llet.
LEGALITAT
En algunes zones (PEIN) pot estar protegida i multada la seva recol·lecció.
PRINCIPIS ACTIUS (REL)

• àcid betulínic ◦ benzil-2-furil-acetilè (= carlina-
• àcid clorogènic òxid) 91.5%
• àcid oleanòlic ◦ beta-bisabolè
• àcid protocatechuic ◦ beta-sesquifel·landrè
• àcid ursòlic ◦ cis-1-(2-furil)-2-fenil-ciclopropà
• beta-amirina ◦ cis,trans-farnesal
• beta-amirina-acetat ◦ gamma-curcumè
• lupeol ◦ trans-alfa-fernesè
• luperol-acetat • inulina
• oli essencial 1%: • resina
◦ alfa-zingiberè • tanins
◦ ar-curcumè • tri-terpens REL
MÉS INFORMACIÓ
«In vitro antiproliferative activity of extracts of Carlina acaulis ssp. caulescens and
Carlina acanthifolia subsp. utzka». MACIEJ STRZEMSKI, KAMIL WOJNICKI, IRENEUSZ SOWA,
KAMILA WOJAS-KRAWCZYK, PAWEŁ KRAWCZYK, RYSZARD KOCJAN, JUSTYNA SUCH, MICHAŁ
LATALSKI, ARTUR WNOROWSKI, MAGDALENA WÓJCIAK-KOSIOR. Frontiers in Pharmacology (13
June 2017).
«Composition of Carlina acanthifolia root essential oil». S DJORDJEVIC, S PETROVIC, M

RISTIC, D DJOCOVIC. Chemistry of Natural Compounds 41: 410-412 (2005).
COMÍ DE PRAT
Carum carvi L.
[1753, Sp. Pl. : 263] 2n = 20
NOMS POPULARS (segons GERNOT KATZER)
farmàcia Fructus Carvi Holandès Karwij, Wilde komijn, Kummel

Albanès Qimnoni Hongarès Köménymag, Kömény,
Alemany Kümmel Konyhakömény, Réti kömény
Anglès Caraway, Wild cumin, Irlandès Cearbhas
Carvies,Carroway Islandès Kúmen
Italià Cumino tedesco, Carvi, Caro
Àrab ‫كراوية‬,‫كرويا‬,‫كراويه‬,‫كراويا‬ Japonès ひめういきょう
‫ َك َر ْويَاء‬,‫َك َر ْويَا‬ ヒメウイキョウ,キャラウェイ,キャラウェー
Karaway, Karawiaa, Karawiya Himeuikyō,Himeuikyo, Kyarawei
Àzeri Adi cirə Ади ҹирә Lao ຄາຣ໌ໂວນ Khawuan
Armeni Չամա Chaman, Chaman Llatí Careum, Carvum
Basc Xarpoil Letó Pļavas ķimene, Ķimenes
Bielorús Кмен Kmen Lituà Paprastasis kmynas, Kmynas
Bretó Karotez-naer Macedoni Ким,Кимел, Kim, Kimel
Búlgar Ким Kim Malai സാജീരകം
Burmès Ziya Sajirakam, Sajiragam
Castellà Alcaravea, Carvi Mongol Гоньд,Эгэл гоньд
Gon’d, Egel gon’d
Català Comí de prat
Noruec Karve
Copte ⲕⲁⲣⲱ,ⲫⲓⲣⲫⲓⲟⲛ Karo, Phirphion
Oriya ସାହାଜିରା Sahajira
Coreà 캐러웨이 Kaereowei, Kaerowei
Pashto Carabia
Croata Kim
Polonès Kminek, Kminek zwyczajny
Danès Kommen
Portuguès Alcaravia
Dhivehi ‫ރ ިހ ަދ ުމ ިއ‬
ި ‫ ަފ‬Farihi dhamui
Romanès Chimion, Chimen†
Eslovac Rasca lúčna, Rasca, Kmin
Rus Тмин Tmin
Eslovè Kumina, Navadna kumina
Sànscrit Karavi
Esperanto Karvio
Serbi Ким,Диљи кумин
Estonià Harilik köömen
Kim, Divlji kumin
Farsi ‫ میوه زیره‬Miweh Zireh
Swahili Kisibiti
Finlandès Kumina, Saksankumina
Suec Kummin
Francès Cumin des prés, Carvi, Grains
Thai หอมป้ อม,เทียนตากบ
de carvi Hom pom, Thian takop
Gaèlic Carbhaidh, Carvie, Lus dearg Tibetà གོ་སྙོད་ Go-snyod, Gonyod
Gal·lès Carve Turc Frenk kimyonu, Karaman kimyonu
Gallec Alcaravea, Alcaravía Txec Kmín, Kmín luční
Georgià ტმინი,კვლიავი Ucraïnès Кмин,Кмин звичайний,Дикий
T’mini,Tmini, K’vliavi,Kvliavi
аніс, Kmyn, Kmyn zwychajnyj, Dikyj anis
Grec Κάρο,Καρβί, Karo, Karvi
Vietnamita Ca rum, Carum
Grec (antic) Κάρον, Karon
Xinès (Cantonès) 葛縷子 [goht léuih jí]
Hebreu ‫קִימֶל‬,‫ ּכְרַ ו ְי ָה‬,‫קימל‬,‫כרויה‬ Goht leuih ji
Kravyah, Kimel,Kimmel,Qimel
Xinès (Mandarí) 葛縷子 [gé lǚ zǐ]
Hindi विलायती जीरा,शाजीरा Ge lü zi
Shia jeera (?), Gunyan (?), Vilayati
Yiddish ‫קימל‬,Kiml
jira, Sajeera, Sajira
NOMS POPULARS HISPÀNICS (segons Anthos)
• Aragonès: alcaravea.
• Català: alcaravia, alcaricovia, anís, caró, comín, comí, comí de Madrid, comí
marrà, comí de prat, cumí, càrvit, fonoll de prat, grana de comí,
matafaluga borda.
• Castellà: alcarabaca, alcarahueya, alcaravea, alcarovea, alcarravea, alcorobea,
caros, carvi, carvía, comino, comino de prado, comino de prados,
hinojo de prado.
• Euskera: alcarobea, alkarobea, carbia, txarpoil, txarpoila.
• Gallec: alcaravia, alcarovia, carnabaza, herba doce.
• Mallorquí: alcaravia, comins de prats.
• Portuguès: alcaravia, alcarovia, alchirivia, alcorovia, alquerivia, cherivia,
cominhos-dos-prados.
• Valencià: fenoll de prat, matafaluga borda.
Actualment els botànics consideren que hi ha unes 25 espècies com a molt dins el gènere
Carum. I és que moltes espècies que abans eren dins del gènere Carum han passat a
altres gèneres, conservant-se encara la sinonímia moltes vegades. Però Carum carvi L. és
la única espècie important de cara al comerç de plantes com a condiment, espècia o
medicinal, al costat de Carum copticum, recentment classificat fora del gènere com a
Trachyspermum ammi (L.) Sprague, o de Cuminum cyminum L., un altre comí (castellà,
per a alguns). Podria afegir-se també a la llista de comins el comí negre (Nigella sativa L).
Carum carvi a gairebé tota Europa es cultiva des del segle XIV almenys. El boom a
Holanda va començar al segle XIX. Segons provingui d’un país o un altre pot haver-hi
petites variacions en el contingut químic (quimiotipus) o morfològic de les llavors. Així,
als magatzems d’espècies, com ara a «Ángel Jobal», venien per un cantó Alcaravea i per
l’altre Comino Holandés. Al mercat internacional es poden trobar varietats anuals (Egipte,
Holanda, Hongria, Israel), a més de les varietats clàssiques bianuals (Alemanya,
Dinamarca, Holanda, Hongria, Noruega, Polònia, Romania, Txèquia, Ucraïna). Algunes
monografies (HEGI, 1975) distingeixen 10 varietats, principalment basant-se en les
bractèoles i bràctees de la inflorescència: alpinum, atrorubens, coarctatum, demissum,
intermedium, latisectum, nanunm, proliferum, pterchlaenum, vulgare.
Dins la família de les Umbel·líferes, la subfamília més important pel nombre d’espècies,
és la de les Apioïdees, que comprèn unes 3000 espècies (agrupades en uns 400 gèneres).
Dins les Apioïdees, el gènere Carum es caracteritza per les fulles inferiors dividides (2-3
pinnades) en lacínies planes de 3 x 25 mm, lleugerament dentades a l’àpex, umbel·les
compostes amb 5-16 radis força desiguals, flors hermafrodites blanques, amb bractèoles
mai espatulades inflades, involucel gairebé nul, rel no tuberosa, tiges i fulles glabres,
fulles sense beina. Dins del gènere Carum, als Pirineus hi ha dues espècies. Carum
verticillatum té les fulles dividides en lacínies filiformes, i fruits de 2-3 mm. Es fa a les
molleres de muntanya mitjana-alta.
Carum carvi té les fulles inferiors 2-3 pinnatisectes, amb els segments primaris dividits
en pinnes nombroses, dentades, rel napiforme, fruit de 4- 7 mm. Es fa als prats
dalladors de la muntanya mitjana i alta. Més característiques de l’espècie Carum carvi
són les següents. Hi ha conductes oleífers ancorats als vasos col·laterals centrals. Als
feixos laterals el conducte oleífer és al cantó de baix. Pecíol amb 8 feixos de vasos
col·laterals, acanalat. L’abaxial, el doble de gran que l’adaxial. La tija divaricada, glabra,
fins a 1 m d’alt (o fins 1.5 m), estriada. La umbel·la 2-composta, amb 5-16 radis
desiguals totalment despullada de bràctees (o amb fins a 8 rudimentàries, 2-3 dividides) i
de bractèoles. Les flors blanques i tenyides de rosa, pels pètals obovats, que semblen
emarginats perquè el lòbul central està doblat. L’epidermis superior del pètals amb
papil·les força prominents, amb ornamentació cuticular de ressalts força paral·lels. Els
sèpals minúsculs o absents. Algunes flors de les umbel·les més laterals poden no tenir
les parts femenines. Estams (5) amb filaments llargs, agafats a la part dorsal de les
anteres. Tètrades de pol·len tetraèdriques, decussades o iso-bilaterals. Pol·len tricolporat,
amb simetria bilateral, en forma de cacauet petit (10 × 27 micròmetres), excepte a les
plantes tetraploides, en forma aproximadament triangular. Anteres obrint-se
longitudinalment. Part de dalt de l’ovari amb nectari (estomes nectarífers ensorrats sota
l’epidermis). Ovari amb 2 cavitats. Òvuls anàtrop. Els fruits, esquizocarps, estretament
cilíndrics, de 4-7 mm × 1-2 mm, una mica comprimits perpendicularment a la cara que
els uneix, amb 5 costelles molt fines, i molt suaument corbats. No acabats en punxa.
Tenyits de vermell negrós. Molt aromàtics. L’estilopodi hemisfèric. Estigmes rodons,
humits. L’estigma no sol estar receptiu quan els estams deixen anar el pol·len a la
mateixa umbel·la. El pol·len madura o esclata 1-5 dies abans que els estigmes. El lapse
és menor quan les temperatures són més altes. Això afavoreix la pol·linització entre
plantes diferents, per mica de vent que faci. La rel gruixudeta (1 cm de gruix), no
bulbosa, sinó com una pastanaga prima, blanquinosa o marronosa, molt poc ramificada,
amb alguna rama molt prima. En les plantes bianuals caldria que la rel tingués almenys
5 mm de gruix a dalt a la primera tardor. El segon any, si la rel supera els 10 mm de
gruix, la producció serà molt bona. La rel pot arribar a 25 mm de gruix i 150 g de pes. Hi
ha plantes que poden arribar a viure 4 anys.
Algunes espècies que es mantenen al gènere són, a més del Carum verticillatum (de la
part occidental d’Europa), des de Grècia al centre d’Itàlia: Carum multiflorum, Carum
rigidulum i Carum rupestre.
Carum carvi al món, segons GBIF
El comí de prat (o comí marrà) bianual es fa als prats subalpins una mica humits però
ben assolellats. La varietat anual creix a països mediterranis orientals més càlids. És
una planta que rendeix millor amb dies curts que en dies llargs. Però prefereix tenir
molta llum. Prefereix temperatures entre 16-20ºC al temps de florir, en les varietats
bianuals, 0 18-24º C quan es tracta de varietats anuals (d’introducció recent, de fa 25
anys). Com més al Nord o a més altitud es fa, més carvona, respecte al llimonè conté.
• Àfrica oriental (Etiòpia) [cultivat]
• Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units) [cultivat]
• Àsia (Afganistan, Bhutan, Himàlaia, Índia, Indoxina, Nepal , Pakistan, Tailàndia,
Tibet, Xina)
• Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda [cultivat]
• Conca mediterrània (Egipte, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Marroc, Síria,
Turquia)
• Europa (Alemanya, Àustria, Balcans, Bielorússia, Gran Bretanya, Bulgària,
Estònia, Finlàndia, Holanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Rússia, Suïssa)
HISTÒRIA
Cària és una regió de Turquia d’on se suposa que és originària l’espècie, al confondre-la
amb el Comí Castellà (Cuminum cyminum). D’aquí vindria el nom del gènere Carum, o el
popular anglès Caraway. FONT I QUER considera que el comí de prat és una espècie
típicament boreal centreeuropea que es refugia a les muntanyes alpines de les zones
mediterrànies.
CULPEPPER (segle XVII) la considerava planta regida per Mercuri. «Treu el vent i provoca la
orina», deia. Considerava que les llavors aturen el fred i el vent a l’estómac, pulmons, o al
cap i genitals. «Les llavors xafades i posades com a cataplasma treuen els morats», deia.
Contra el mal de ventre recomanava posar la planta escalfada dins una doble gasa (o
afegint´-hi les llavors fregides en oli) a la zona del baix ventre. La rel deia que reforçava
molt l’estómac dels ancians. RUDOLPH STEINER (s. XIX-XX) creia que la planta reequilibra
les energies a diferents parts del cos humà.
CULTIU
La estratificació durant un mes a 4º C de les llavors fa minvar significativament el

contingut en àcid abscísic, i per tant, millora l’èxit a l’hora de fer germinar-les. Les
plantes bianuals necessiten passar un hivern fred, almenys entre 5 i 8 º C, durant dos
mesos, amb dies curts. Un excés de pluja o de vent fan minvar la fructificació. Una
manca de llum fa minvar el contingut en essència. Creuant una varietat anual amb una
bianual s’obtenen plantes amb major contingut en carvona. Pel que fa a les varietats
bianuals és millor és sembrar les llavors, recent recol·lectades, a principis d’agost que no
pas al setembre. Les varietats anuals es poden sembrar pel març o per l’abril, però no
convé fer-ho ja més tard, excepte en països molt nòrdics (fins a mitjans de juny a tot
estirar, en sòls molt humits). Normalment es considera una humitat del 50-60% de la
capacitat de camp com la ideal per al desenvolupament de les plantes. Cal no oblidar que
les plantes necessiten N, K, P com a adob. Però un excés de Nitrogen sol donar lloc a una
disminució de la proporció de carvona a l’oli essencial. S’estima que les plantes de comí
de prat agafen del sòl, per cada Ha, 85 Kg de N, 39 Kg de P2O5, i 94 Kg de K2O, quan
produeixen 1.2 tones de fruits i 4.2 tones de vegetació traient-ne els fruits. N’hi ha, però
que prefereixen posar més P2O5 (75 Kg/Ha), i menys K2O (25 Kg/Ha). I prefereixen
afegir 25 Kg de MgO/Ha, tant el primer com el segon any. Cal no menystenir la
importància del Bor. Els adobs foliars (7 Kg/Ha) també ajuden a millorar el rendiment.
Cal ser curós i repartir l’adob almenys en tres tirades l’any. Un excés podria malbaratar
la producció. La presa de nutrients és més activa durant el primer estiu i la primera
tardor, i al començament de la primavera del segon any. Com era d’esperar, el Nitrogen
es necessita més a l’hora de formar-se les fulles basals, el primer any, i les tiges el segon;
el Potassi es necessita sempre, però més a l’hora de formar-se les flors,; i el Calci i el
Fòsfor es necessiten més al principi de la tardor del primer any, i també durant la
maduració dels fruits el segon. El fems de granja, a raó de 20-40 tones/Ha, barrejat al
sòl abans de la sembra dona bons resultats, pel que fa a concentració d’oli essencial a les
llavors. Per preparar el terreny, a la tardor, és millor creuar la direcció de les passades
de l’arada o subsolador. Les llavors solen germinar bé (80%) els primers 3 anys. Després
ja perden molt poder germinatiu. Mil llavors pesen uns 4 g. A més de remullar les llavors
24 hores abans de sembrar-les, l’estratificació pot millorar la germinació. Tres setmanes
a Oº C solen ser suficients. El sòl hauria de tenir un 80% d’humitat per facilitar-ne la
germinació. Alguns pagesos opten el primer any pel cultiu mixt, de cobertura, amb anet,
camamilla, colza, coriandre, espinacs, llinosa, ordi; pèsols (en línies apart, intercalades);
etc. En cultiu pur allò més òptim sembla ser sembrar 9 Kg/Ha de llavors, i en el cultiu
mixt, 7 Kg/Ha. En tot cas, com a mínim, recomanen sembrar 4 Kg/Ha si només pensem
fer una collita. Cal ensorrar les llavors 1.5 cm en sòls forts, o fins a 4 cm en sòls lleugers
amb més tendència a eixugar-se. Els punts de sembra haurien d’estar separats uns 45
cm. Les plàntules solen emergir al cap de dues setmanes d’haver sembrat les llavors. Les
males herbes es poden controlar passant l’arada fins a 10 cm de fondària, o amb
herbicides. Linuron, després de sembrar i quan les plantes tinguin 2-3 fulles), i
propyzamidae (al final de la tardor del primer any) . El segon any es poden aplicar
herbicides selectius (fluazifop-P-butyl). Quan el cultiu sigui mixt amb llinosa o pèsols,
afalon és dels millors. El rostoll del cultius afegits és millor triturar-les i deixar el boll
sobre el terreny. La collita a Europa sol fer-se entre finals de juny i mitjans de juliol,
quan les llavors ja no són verdes, sinó marronoses. Si s fa més tard, aleshores cauen
moltes llavors al terra. La sega cal fer-la quan no faci sol. Les plantes es deixen reposar
10 dies amuntegades, sobre una lona, abans de trillar-les. Si plou no passa res, fins i tot
pot millorar la qualitat dels fruits. Cal vigilar molt que les llavors no agafin humitat
després de la trilla. Alguns enemics del comí de prat, a més del porc senglar, de les
llebres, o dels ratolins, són les erugues de Depressaria nervosa, el minúscul àcar Aceria
carvi, els pugons (Cavariella aegopodii, Dysaphis crataegi, etc.) , les xinxes (Lygus
campestris, L. kalmi) , escarabats (Elateridae, Melolonthidae). Alguns fongs microscòpics
poden atacar la planta: Botrytis cinerea, Mycocentrospora acerina, Phoma anethi,
Plasmopara nivea, Sclerotinia sclerotiorum. Un cop assecada, o mal assecada, l aplanta
pot estar contaminada amb Aspergillus flavus. A. niger, Fusarium moniliforme, possibles
productor d’aflatoxines i esterigmatocistina. Però, per altra banda, l’oli essencial de les
llavor inhibeix la producció d’aflatoxines per part d’Aspergillus parasiticus. Alguns
bacteris també: Erwinia, Pseudomonas, Xanthomonas. Per desinfectar les llavors es pot
recórrer a la irradiació amb radiacions ionitzants. Per exemple, 10 KGy, però aleshores
l‘aroma perd intensitat.
USOS CULINARIS
La rel i les fulles es poden menjar tant crues com cuites. La rel és de gust més fort que la
xirivia. Les fulles s’empren en sopes, o, si són molt tendres, en amanides. Les fulles
velles es poden menjar com a verdura, cuites. Les llavors s’empren en pastissos o en
pans, en amanides, en verdures, al sauerkraut, formatges, o carns, harissa o similars,
salses, etc. Les llavors es poden mastegar en acabat de menjar per donar un millor alè i
evitar les males digestions. Hi ha una mena d’anissos de comí de prat, llavors recobertes
d’una capa de sucre, que se servien en un platet al costat del dinar per anar menjant i
així fer la digestió millor. O afegir, xafades, al te, per fer-lo encara més digestiu. L’oli
essencial s’empra per aromatitzar gelats, dolços, begudes refrescants. Forma part també
d’un licor digestiu (kümmel), o altres licors (aquavit, gin).
Sopa de comí de prat, típica suïssa, molt calorífica. Ingredients: 15 g mantega o

margarina + 1 cullerada i 1/2 de farina + 5 tasses d’aigua (freda) + 1/2 cullerada de
llavors de comí de prat + 1 dent d’all (xafada) + 1 tassa de formatge emmental ratllat + 1
tassa de suc de tomàquet + 1 tassa de crema de llet + nou moscada (ratllada).
Preparació: Es fon la mantega en una paella, i s’hi afegeix la farina fins que quedi
lleugerament torrada. Es retira de la paella i es posa en una olla. S’hi afegeix l’aigua, les
llavors de comí, i l’all, i es remena mentre es cou durant 15 minuts. Després afegir sal i
pebre, i al final el formatge, el suc de tomàquet i la crema de llet, coent-ho 2 minuts més.
Servir amb la nou moscada ratllada per sobre.
Kümmel. En 1 L d’alcohol de boca s’hi posen 100 g de llavors de Carum carvi durant 9
dies abans de filtrar-ho per posar-hi 100 g més de llavors (noves) durant 9 dies més. Un
cop filtrat s’hi afegeix un xarop (fred) que s’ha d’haver preparat amb 1 Kg de sucre i 1 L
d’aigua (bullint-ho). Es filtre un cop tot ben barrejat, i es conserva en ampolletes ben
tapades.
ESOTERISME
El pa fet amb les seves llavors, segons la tradició alemanya, allunya els dimonis i els
follets, si es deixa a l’entrada de la casa o a l’eixida. Les llavors s’aspergien dintre els
taüts, amb sal, com a protecció contra els dimonis, la bruixeria i maleficis. Una gerra
plena amb les llavors del comí de prat, posada sota el bressol d’un nen petit, hom creu
que el calma. Alguns elixirs d’amor es feien amb les seves llavors. La planta hom creu
que té més virtut si es cull la revetlla de Sant Joan (23 de juny).
 acaricida: Acarus siro,  carminatiu

Dermatophagoides farina, D.  colagog
pteronissinus, Eurogfyphus  cordial
maynei, Glycyphagus domesticus,  cosmètic
Gohiera fusca, Lepidoglyphus  dentifrici
destructor, Tyrophagus  diürètic
putrescentiae  ecbòlic (accelera el part)
 adaptogen  digestiu
 afrodisíac  diürètic
 analgèsic  emmenagog
 antibiòtic: Agrobacterium,  espasmolític del tub digestiu
Clavibacter, Clostridium ramosum,  estimulant
Curtobacterium, Erwinia,  estomacal
Escherichia coli, Helicobacter  estrogènic
pylori, Klebsiella pneumoniae,  expectorant
Mycobacterium tuberculosis,  fungistàtic
Ralstonia, Rhodococcus,  galactagog
Salmonella typhi, Stapohylococcus  insecticida: Anopheles dirus,
aureus, Streptococcus mutans, Aedes aegypti, Culex pipiens,
Streptococcus pyogenes, Vibrio Lycoriella ingenua, Musca
cholerae, Xanthomonas domestica, Sitophilus zeamais,
 anticancerós Spodoptera littoralis, termites,
 antiespasmòdic Tribolium castaneum
 antifúngic  laxant molt suau
 antimutagènic  mata-cargols
 antioxidant  mucolític
 antipsicòtic (per bloqueig dels  pectoral
canals de Sodi moguts per  prebiòtic
voltatge)  sudorífic
 antisèptic  tònic
 anti – tiroides (apuja la TSH)  vermífug
 anti-ulcerós (OE)
 aromàtic
 balsàmic
USOS MEDICINALS
 aerofàgia  gasos
 amenorrea  gastroenteritis
 anèmia (glòbuls rojos /plaquetes)  halitosis
(afavoreix l’assimilació del Fe)  Helicobacter pylori
 angina de pit  hepatitis
 anorèxia  hiperlipidèmia (colesterol/
 ansietat triglicèrids)
 apendicitis (amb llet fermentada  hipertensió
d’ovella)  intoxicació per Cadmi
 apoplexia (preventiu)  llet escassa a les mares
 asma  lumbago UE
 bronquitis  mal de cap
 càncer  mal de coll
 càncer de còlon (preventiu), de fetge,  mal d’estómac
leucèmia, MK-1, HeLa, B16F10  mal de queixal
 cataractes  mal de ventre
 còlera  mala circulació
 colesterol  males digestions
 còlics (per gasos)  malsons
 colitis  mareig
 conjuntivitis  menopausa
 contusions UE  micosis cutànies OE
 convulsions  nàusees
 creatinina elevada  nefropatia diabètica
 cucs/paràsits intestinals  nematodes (agricultura)
 desequilibris energètics  neuroblastomes
 diarrea  obesitat
 diabetis (glicèmia, aprimament)  oïda insensible (pèrdua de capacitat
 disbiosis (flora intestinal) auditiva)
 dismenorrea (dolor de la regla)  palpitacions
 dispèpsia  picors anals
 dolors musculars  pirosi
 èczema (fulles + all UE)  post-part
 dolors menstruals  prolapse anal
 dolors musculars  pulmonia
 epilèpsia  reuma UE UI
 espasmes  sarna OE
 estomatitis (inflamació de la boca)  sífilis
 estrès  taquicàrdia
 estrès oxidatiu  tos
 excitació nerviosa  triglicèrids
 febre  tuberculosi (sinèrgic amb el
 fístules UE tractament antibiòtic hospitalari)
 flatulència  ulcera gastro-duodenal
 fongs UE (de la pell, del menjar i  urèmia
productors de micotoxines, Candida)  vertigen
 furóncols  vista debilitada
POSSIBLE TOXICITAT
La miristicina, present també a la nou moscada, pot conferir-li, si se’n pren moltíssim,
un efecte psicòtrop. Però a dosi normals persones que n’han pres durant mesos no han
vist alterats les paràmetres fisiològics normals, excepte en el cas d'hipotiroïdisme.
Aleshores pot pujar una mica la TSH. Per altra banda, l’oli essencial podria espatllar el
fetge i els ronyons si se’n pren massa. Si una persona en pren 4 g, pot tenir de seguida
problemes seriosos. Algunes persones, amb el contacte amb la planta desenvolupen
al·lèrgies. La planta, i més encara les llavors, resulta tòxica per als lloros.
VETERINÀRIA
Les llavors s’afegeixen al menjar dels coloms o les gallines perquè no se’n vagin
lluny de casa i per fer-los més forts. Les llavors o la planta afavoreixen que les
eugues, les vaques o les gosses produeixin més llet (però amb menys greix). La
pols de les llavors ajuda als conills, godalls, ovelles i altres animals de granja a
desparasitar-se de cucs intestinals. Com a antiparasitari s’aplica l’oli essencial
diluït (OE + alcohol etílic + 8 parts d’oli de ricí) contra la sarna als conills, la
psoriasi als gossos. Vaselina barrejada amb la pols de les llavors s’aplica a
micosis cutànies d’animals, ferides infectades o cremades. Afegida a la civada
anima als cavalls astènics. En general, les llavors combaten les infeccions
intestinals i milloren la digestió. Els porcs senglars en mengen la rel especialment
quan comença la temporada del zel.
• Les pólvores de la reina ISABEL I D’ANGLATERRA consistien en una mescla d’anís

verd, canyella, comí de prat, fonoll i gingebre. Es prenien per a fer millor les
digestions i evitar que s’inflés la panxa degut als gasos.
• Pols de llavors amb mel (1 g en una cullerada). Es pren per ajudar a expulsar
gasos, com a carminatiu.
• Xarop. UN 1/4 L d’aigua bullint s’aboca sobre una cullerada de llavors i es deixa
dins el recipient durant 1/2 hora, ben tapat. Després es cola per un colador de
teixit de cotó i s’hi afegeix molta mel.
• Barreja carminativa: Carum carvi + Chamomilla recutita + Mentha piperita +
Pimpinella anisum + Thymus vulgaris.
• Oli contra la sarna: 10 g d’OE de Comí de Prat + 5 g d’OE de Farigola + 15 mL
d’etanol del 94% + 150 g d’oli de Ricí.
• Llavors carminatives: Anís (Pimpinella anisum) + Comí Castellà (Cuminum
cyminum) + Comí de Prat (Carum carvi) + Coriandre (Coriandrum sativum) + Fonoll
(Foeniculum vulgare).
• Barreja purgant: Fràngula (Rhamnus frangula)+ fruits de Saüquer (Sambucus
nigra) + llavors de Comí de Prat (Carum carvi) + Menta (Mentha piperita) + fulles de
Senet (Cassia angustifoolia/obovata) .
• Barreja calmant de l’angoixa: Comí de Prat (Carum carvi) + Milfulles (Achillea
millefolium) + Valeriana (Valeriana officinalis) + Pericó (Hypericum perforatum)+
Trèvol d’Aigua (Menyanthes trifoliata) + Tarongina (Melissa officinalis). Infusió de
1/2 hora.
ALTRES USOS
L’oli essencial de les llavors s’empre per a perfums, sabons, dentifricis, col·lutoris, licors,
inhibidors de germinació o dels grills de la patata (100 mL per 1000 Kg), i com a
parasiticida, acaricida (l’extracte amb acetona és molt actiu contra Tyrophagus
putrescentiae). Indirectament prevé al·lèrgies als àcars. Com a insecticida és efectiu
contra larves de mosca (Musca domestica) i de mosquit (Culex pipiens fatigans). Protegeix
les plantes de ser devorades per les larves de l’arna Spodoptera littoralis i d’altres. Com a
fungistàtic inhibeix Aspergillus parasiticus, Botrytis cinerea, Fusarium solani coeruleum,
Penicillium allii. P. hirsutum, Phoma exigua, Rhizopus stolonifer i a la patata
d’Helmintosporium solani i Rhizoctonia solani. De tota manera, seria d’efectes més
permanent (fungicida) el cinamaldehid que la carvona (fungistàtica). La S-carvona (50
mg/L) protegeix els bulbs dels tulipans del Penicillium que els podririen. L’OE inhibeix
Erwinia amylovora (bacteri que ataca les fulles dels fruiters).
PRINCIPIS ACTIUS (LLAVORS)
• àcid abscísic [fruits]120 ppm • fructosa

• àcid cafeic • gamma-terpinè
• àcid fític • glicòsids de flavonoides
• àcid galacturònic (fruits) (lliure o • glicòsid d’iso-rhamnetina [a les fulles]
esterificat) • glicòsids de monoterpenoides
• àcid gentísic • glucosa
• àcid oxàlic (0.01-0.1%) • glucosil-mannosa
• àcid p-cumàric • iso-flavonoides
• àcid p-hidroxi-benzoic • iso-quercitrina
• àcid petroselínic • kaempferol-3-glucòsid
• àcid vainíllic • lignina
• àcids grassos saturats i insaturats • linalool
• alcaloides • lípids no terpenoides
• aldehids • llimonè
• alfa-pinè • mannitil-beta-glucosa
• aminoàcids • midó (4-5%)
• carotè [rel]: fitofluè • minerals (4.5-7%): Ca, K, Fe, Cu, Mn,
• carvacrol Ni, Zn
• carvenona • monoterpens
• carveol • olis (8-30% ): àcid oleic 35-45 %, àcid
• cera (1.5%) i resina linoleic 28-35%, àcid petroselínic
• cetones 25%
• cumarines (cumarina, escopoletina, • òxids de monoterpens
umbel·liferona, 5-metoxi-psoralè, 8- • òxids de sesquiterpens
metoxi-psoralè) [0.005 pm] • p-cimè
• D-carvona • pèptids
• esteroides: beta-sitosterol, • poliacetilens [rel]: falcarinodiona,
estigmasterol, brassicasterol, falcarinolona
campesterol, colesterol, delta-5- • polisacàrids (amb arabinosa, xilosa,
avenatserol, delta-7- glucosa, mannosa, galactosa)
avenasterol ,delta7-campesterol, • proteïnes (19-25%)
delta-7-stigmasterol) • proteïna transportadora de lípids
• èsters • quercetina-3-glucurònid
• fenols (0.2-0-7%): àcid cafeic,, àcid p- • quercetina-3-O-cafeoïl-glucòsid
hidroxi-benzoic, àcid p-cumàric, àcid • sacarosa
gentisínic, àcid hidroxi-cinnàmic, • tanins
àcid protocatechuic, àcid quínic, àcid • terpens
salicílic, àcid siríngic, àcid vainíllic, • trehalosa (desapareix al madurar)
carvacrol • triacil-glicerols
• fibra (17-22 %) • triglicèrids
• flavonoides: quercitin-3-glucurònid / • umbel·liferosa (trisacàrid)
iso-quercitrina (80 ppm)/ quercetin- (s’incrementa al madurar)
3-0-cafeoïl-glucòsid / kaempferol-3- • vitamines C, E (tocoferol, tocotrienol)
glucòsid
OLI ESSENCIAL
És transparent o molt lleugerament grogós. El rendiment pot anar des d’un 1% fins a un
9% (a Polònia), sobre pes sec de llavors. En general un 3% és que que pot esperar-se de
les varietats anuals i un 4% de les bianuals. Un mes després de començar la floració és
quan n’hi ha més. Després no desapareix, però com que els fruits s’engreixen, la
proporció queda reduïda ala meitat. Al terreny les varietats bianuals en contenen en
general entre un 3% i un 5%, mentre les anuals entre un 1% i un 3%. Però ambdues
varietats en condicions controlades similars rendeixen igual (4-5%). De tota manera hi
ha variacions segons els anys o el terreny que van de 45 a 145 micrograms d’oli essencial
per llavor (mericarpi), dins el mateix país (Holanda). A l’oli essencial hi dominen sempre
la carvona (50-85%) i el llimonè (10-45%). Durant la destil·lació, primer domina més la
carvona i al final més el llimonè (menys hidrosoluble). S’està estudiant com millorar
genèticament les plantes perquè produeixin oli essencial amb un 80% de carvona. Així
podrien produir-se 100 Kg/ Ha de carvona anualment. Altres components menys
dominants són:
• alfa-pinè (5%) • cumin-alcohol

• beta-cariofil·lè (fins 0.1%) • cuminaldehid fins 0.1%)
• beta-mircè (4%) • dihidrocarveol (0.5-0.05 %)
• beta-pinè • dihidrocarvona (018-0.70 %)
• carvacrol • mircè (0.35-0.05 %)
• carveol [cis 1 R (-) / trans 1 S (+)] • p-cimè (fins 0.05%)
(fins 0.25 %) • perillil-alcohol (fins 0.15%)
• carvil-acetat (0.15-0%) • sabinè
• cis-carveol (5%) • terpinolè (fins 0.2 %)
Les fulles i les tiges produeixen: germacrè A i D. I les inflorescències: llimonè (38-62%)
i germacrè D (22-40%).
Vegi’s: R. K. Johri: Cuminum cyminum and Carum carvi: An update

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3210012/:
LLEDONER
Celtis australis L.
[1753, Sp. Pl.:1043] 2n=40
Celtis australis. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Zürgelbaum
Amazig: taghazz
Anglès: Hackberry/ Nettle tree/ Lote tree/ Lotus berry/
Àrab: ‫ميس جنوبي‬
Aragonès: alatonero, latonero, lironero, litonero, lladoner, llatonero, llironer, llironero,
almez, gruñuelo, laitonero, latones (FRU), ledón, liroler, lironero, litorero,
litón, litón (FRU), lladoné, llarón, llatonero, llironer, llironero, llironé, llirón
(FRU), lodón
Basc/Euskera: almeza, almezá, basaka, lodoño
Castellà: almez, latonero, lironero, lodón, aligonero, ledonero, aladonero, alatonero,
alatón, aligonero, alironero, alirón, allatonero, almarzo, almecina, almecina
(FRU), almecinero, almecino, almedinero, almeiso, almencino, almencín,
almerguinero, almerino, almeso, almez, almez colorado, almeza, almeza
(FRU), almezo, almiguinal, almiguino, almárcigo, almé, aranzo, aratonero,
armez, armé, bagolaro, bermejo, bolitas de aligón (FRU), chilindronar,
cupillo, garanzo, guindeletas (FRU), hojaranzo, jaranzo, ladonero, ladón,
latonero (20), latones (FRU), latón, ledonero, ledón, lidonero, lionero,
lironero, lironé, lirón (FRU), llatonero, llidonero, llidones, llonero, lodao,
lodobo, lodoñero, lodoño, lodón, loto-árbol, lotono, melmez, mermece,
mermecilla, mermecina, mermecino, mermez, mermés.
Català: aliguer, allidoner, delloner, lladó, lidon, lidoner, lidó, lladoner, lladons
(FRU), lladoner, llaoner, lledoner, lledonis, lledó, lledó, lledon, lleroner,
llidoner, llidó (FRU), llironer, lliró, lloner, caicabas, caicaber (FRU), caicabes,
lidroner, lidró, litoner, llidons (FRU), llidroner, llidró, llidó, llirone, lliró
Eslovè: Navadni koprivovec
Estonià: Harilik tseltis
Francès: Micocoulier de Provence/ Bois de Pérpignan/ Fanabrigou/
Gallec: agreira, aligonero, almaizo, almanzo, almez, bruñeiro, gruñal, gruñeiro,
gruñuro, lidueiro, lodeiro, lodoeiro, lodoneiro, lodueiro, lódâo-bastardo,
maroubeira, maroubeiro, marubeiro, virgondoiro
Grec: Κέλτις η αυστραλιανή
Hebreu: ‫מיש דרומי‬
Holandès: Netelboom
Hongarès: Déli ostorfa
Italià: Bagolaro / Arcidiavoolo/ Spaccasassi
Nepalès: खरी
Noruec: Australnesletre
Occità: Belicoquièr, Fabreguièr, Falabrega, Falabreguié, Fanabregon, Micacolièr,
Micocolièr, Picapolièr
Persa/Farsi: ‫داغداغان‬
Polonès: Wiązowiec południowy
Portuguès: lódão-bastardo / agreira / ginginha-do-rei / lódão / lodoeiro /
nicreiro/agreira/ aligonero/ almaizo/ almanzo/ bruñeiro/ gruñal,
gruñeiro/ gruñuro/ lidueiro/ lodeiro/ lodoeiro/ lodoneiro, lodueiro/ lódâo-
bastardo/ maroubeira/ maroubeiro/ marubeiro/ virgondoiro
Rus: Каркас южный
Serbi: Кошћела
Suec: Bäralm
Turc: Adi çitlembik
Txec: Břestovec jižní
Ucraïnès: Каркас південний
Dins les fanerògames monoclamídies, la família de les Celtidàcies es distingeix per ser de
plantes llenyoses, amb les flors mai formant aments compactes, les fulles enteres, una
mica dentades, apareixent les flors abans que les fulles amb el periant no caduc, i fruit
en drupa amb una sola llavor.
Dins la família de les Celtidàcies/Cannabàcies/Ulmàcies es distingeix el gènere Celtis per

tenir les fulles trinervades a la base, l’escorça del tronc llisa, el fruit en drupa, i les flors
solitàries o en grups de 2-3, unes bisexuals, les altres masculines (amb els filaments
estaminals corbats abans de l’antesi plena).
El lledoner és un arbre corpulent caducifoli, d’escorça grisa, llisa, fulles simples, ovades
agudes-acuminades, serrades, alternes, en dos rengles, doblement dentades, amb les
dents amb punta hialina, de base asimètrica, pinnatinervades, però amb 3 nervis
principals. Fan 4-15 × 1.5-7 cm i són aspres al tacte, amb tricomes rígids i llargs a la
cara del damunt (o adaxial) i tricomes fins i curts a la cara abaxial. Pecíols de 6-20 mm.
Estípules caduques. Flors masculines i bisexuals solitàries en general (o per 2-3) a
l’aixella de les bràctees dels brots, regulars, amb ovari ínfer. Pedicels de 8-15 cm,
acrescents, hirsuts. Periant monoclamidi de 3.5 mm format per 5 sèpals lliures. Estams
5, inserits a la base del periant. Pol·len porat, amb exina llisa. Carpels 2, soldats.
Estigmes sèssils i divergents. Drupa primer verda, després groga, finalment quasi negra,
de 8.5-12 mm, llargament (fins a 4 cm) pedunculada, amb una corona de pèls a la base.
Llavors globoses, dures.
MALURES: Aceria bezzii, Erysiphe kusanoi, Fusarium celtidicola, Helicoceras celtidis,

Inonotus rickii, Phytophtora megasperma, Phytoplasma, Sirosporium celtidis, Xylotrechus
namanganensis
A Catalunya és present vora les masies, i escampat arreu (fins a 1200 m snm), llevat de a
les muntanyes humides dels Pirineus i Prepirineus. És una espècie típica de la conca
mediterrània on hi ha arribat des del el Caucas i les muntanyes de Pèrsia. S’ha introduït
també a Amèrica, Sud-àfrica i Austràlia (i Nova Zelanda).
Destaca un lledoner de Cervelló (Mas del Lledoner, 2 Km a l’Est del Coll de l’Ordal), pels
seus 7.2 m de volt de canó, a més dels 13 m d’alçària i 17 d’amplada de capçada. I en
segon lloc, a Catalunya, els lledoners de Castellnou d’Oluges (4,6 – 15 – 12 m) i el de
Sant Feliu de Llobregat (Can Ferriol) (4.3- 17-18 m).
Al món potser el més vell sigui el plantat pel rei Krešimir cap el 1060 a Croàcia (Vrbnik).
Fa 4.4 m de volt de canó. I el més alt potser sigui el de Sacramento (Califòrnia), pels
seus 28 m d’alçària (amb 4.5 m de volt de canó).
El bosc de lledoners més extens sembla que sigui el de Mieza, al parc natural d’Arribes
del Duero (Salamanca).
Mas del Lledoner (Cervelló/ l’Ordal). Foto: Google Earth

Celtis australis al món, segons GBIF
CAUDULLO, G., WELK, E., SAN-MIGUEL-AYANZ, J., 2017.

«Chorological maps for the main European woody species»: CELTIS AUSTRALIS
LITERATURA
―“Quin arbre és que fa sa fruita més petita que un ciuró: primer es verda, llavors groga i
després com un carbó?”
―«Fer-ne d’un lledó un sermó»
―«En la casa pairal d’Espadamala hi ha un lledoner fort i potent, cada una de ses branques
és una ala que duu un batec de segles sobre el vent. Les rels se li revinclen per la roca perquè
tot ell vol fruir aire i cel; i són llum, aire i cel les branques i la soca, i és fortitud de roca la
seva immensa arrel. D’aquest neguit constant de pujar enlaire n’ha esdevingut corbat, i a
l’entorn seu ja s’hi respira un aire d’eternitat. Una branca li penja cap a terra, com si volgués
acariciar els mortals, però cel amunt el seu esperit aferra i és senyor de la llum i dels goigs
immortals. És l’hereu i el senyor d’Espadamala que davant del portal allarga el braç, i us diu:
«Entreu, entreu, que la meva ombra exhala l’acollida cordial que trobareu al mas». I el mas
d’Espadamala obre la porta sota l’ombra cordial del lledoner, i la mestressa, ben plantada i
forta, us dona el seu acolliment sincer. I llavors compreneu ben de seguida perquè aquell
lledoner és esberlat, perquè els que som bons dintre la vida tenim el cor obert de bat a bat. El
lledoner no ha tingut cap malura ni cap mala dissort. El pes de la bondat sobre la roca dura
li ha esberlat el cor. I el dona així, tot ple de senzillesa, i li cau a bocins. El cor d’Espadamala
i la seva noblesa el lledoner triomfal els porta dins. No és pas decrepitud ni defallença, ni cap
mal averany qui l’ha esberlat, que encara aixeca enlaire la brancada immensa i amb fortitud
de roca és arrelat. Sent com el Ter remorejant s’escorre d’on el doll d’aigües clares ell hi sent,
rellisca un pes de segles que tota cosa esborra i el lledoner encara s’aixeca corpulent.
Esberlat per l’amor i la dolcesa, amb cor ample, ben esbatanat, conserva eternament la
jovenesa i obre els braços cap a la immensitat. Copsa benediccions, i les pregàries del mas
aixeca a l’infinit, i quan el temporal assota els aires, ell apar un guerrer que dona el pit. I
barra el pas a la malaventura, estén l’ombra a l’estiu i empara a l’hivern, i així, amb el cor
obert sobre la roca dura, el geni del passat esdevé etern. [SALVADOR PERARNAU I CANAL].
ESOTERISME
• Per curar-se de la icterícia cal orinar nou duies seguits en dejú al peu d’un
lledoner.
• A les masies, quan naixia un nen era tradicional plantar un lledoner.
• Les flautes màgiques hom creu que eren fetes de fusta de lledoner.
• La Marededéu del Lledoner és patrona de la ciutat de Castelló de la Plana.
Asseguren que la va trobar un llaurador (en PEROT DE GRANYANA) sota les arrels
d’un lledoner.
HISTÒRIA
Segons DIOSCÒRIDES (segle I), la infusió de la serradura de la fusta del lledoner o bé

beguda o bé en lavativa estronca el flux intestinal o de la matriu, i tenyeix de ros els
cabells i fa que no caiguin.
PROPIETATS MEDICINALS DEL LLEDONER
• analgèsic • citotòxic
• antidiarreic • cosmètic (oli llavor)
• antifúngic • diürètic
• antiinflamatori • estomacal
• antioxidant • hipocolesterolemiant
• antitrombòtic • preventiu atacs de feridura FRU
• astringent • regulador de la menstruació
USOS MEDICINALS
• amenorrea • diarrea
• artritis • disenteria
• ateroesclerosis • dismenorrea
• Bacillus subtilis • dolor de la regla
• barbs • epilèpsia (oli LLA, FRU)
• cabells que cauen • Escherichia coli
• Candida albicans (extr. FUL) • ferides (p.p. extr. etil-acetat de LLA)
• Candida parapsilosis (extr. FUL) • gastritis
• carn-esqueixats ESC • hipertensió FUL
• colesterol FRU FUL • Listeria monocytogenes
• còlics • mal d’estómac
• contusions ESC • mal de panxa
• ossos trencats ESC • Staphylococcus aureus
• Pseudomonas aeruginosa • úlcera d’estómac
• Rhodotorula mucilaginosa (extr. FUL)
VETERINÀRIA
Gossos: els neteja l’estómac i el fetge menjar bocins (mastegats) de les fulles del terra,
que després vomiten.
ALTRES USOS
• bales (LLA) per disparar amb una • gaiatos

canya buida, jugant • jous
• barques • licor (dels FRU)
• bastons • llaminadura (FRU madurs)
• biodièsel • llenya
• caixes • mànecs d’aixades, destrals. etc.
• carbó • marcs de finestres / portes
• cèrcols de carros o de botes • pales de ventar l’era
• collars d’esquelles o picarols • peces de carruatges
• condiment del llard (LLA) • peces de torneria
• confitura (FRU) • pipes (REL)
• culates d’escopeta • Pseudomonas aeruginosa
• culleres • radis de rodes de carro
• Escherichia coli • rampins
• farratge pel bestiar • rems
• flautes • talussos (evita que s’escagassin)
• forques [se’n fan a Alentorn] • tambors
http://www.alentorn.cat/ • tint groc (ESC, REL per a la seda i la
forques.html llana)
PRINCIPIS ACTIUS DEL LLEDONER
• (3-beta,9-beta,14beta)‐14‐hidroxi‐9,19‐ciclo-cholan‐3‐il-beta‐D‐glucopiranòsid
• (3-beta,9-beta)‐9,25‐ciclo-olean‐12‐èn‐3‐il-beta‐D‐glucofuranòsid
• (3-beta)‐3‐hidroxi‐30‐propil-hopan‐31‐ona
• (3-beta)‐oleanan‐3‐ol
• (9-beta,31R)‐9,25‐ciclo‐30‐propil-hopan‐31‐ol
• 2’’-galactosil-vitexina
• 2″-O-beta-galactopiranosil-vitexina
• 3-beta-hidroxi-35-(ciclohexil-5′-propan-7′-ona)-33-etil-34-metil-bactereohopan
• 3,4-dihidroxi-benzaldehid
• 3,5-dihidroxi-benzaldehid
• 4‴-alfa-rhamnopiranosil-2″-O-beta-D-galactopiranosil-vitexina
• 6‐hidroxi‐5,7,8‐trimetoxi‐9,10‐dioxo‐9,10‐dihidro-antracèn‐2‐il acetat
• acacetina-7-O-glucòsid FRU
• àcid gàl·lic
• àcid linoleic LLA 73%
• alfa-tocoferol
• apigenina FRU
• beta-carotè FRU
• beta-sitosterol LLA
• beta-sitosterol-3-O-glucòsid FUL
• Brom FRU 7 ppm
• celtisanina [= àcid 3–[8'–hidroxi–prop–6'–èn–6'–il]–5–hidroxi-metil–4–metoxi–2–
[penta–1',4'–dièn–1'–il–5'–sulfònic –5,6–dihidro–benzofurà] FRU
• cianidina-3,5-di-O-glucòsid
• citisòsid FRU
• delfinidina-3,5-di-O-glucòsid
• epi-catequina
• Ferro FRU 50 ppm
• fibra insoluble 8% FRU
• dibra soluble FRU 2%
• gamma-tocoferol LLA
• glucoesfingolípids FRU
• iso-vitexina FRU
• luteïna FRU
• Manganès FRFU 12 ppm
• metil-acetil-hidroxi-palmitat FRU 2%
• metil-dotriacentanoat FRU 2.5%
• metil-lineolat FRU 85
• metil-oleat FRU 25%
• metil-palmitat FRU 22%
• metil-tricosanoat FRU 13%
• mucílags FRU
• pelargonidina-3,5-di-O-glucòsid
• proteïna FRU 3.5 %
• quercetina FRU
• quercetina–glucòsid FRU
• Rubidi FRU 10 ppm
• sucres FRU 50%
• tanins
• tocoferols FRU
• zeaxantina FRU
ESPÈCIES SIMILARS
Hi ha unes 70 espècies al món del gènere Celtis. Potser les més conegudes, apart Celtis
australis, siguin:
• aetnensis • japonica • reticulata
• balansae • labilis • sinensis
• caucassica • laevigata • spinosa
• ehrenbergiana • lindheimerii • tenuifolia
• glabrata • luzonica • tournefortii
• hypoleuca • occidentalis • trinervia
• iguanaena • paniculata
MÉS INFORMACIÓ
https://www.arbolesornamentales.es/generos.htm
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/fsn3.375
https://www.researchgate.net/profile/Ahmed_El_Abbouyi/publication/
301634294_Antioxidant_and_antimicrobial_activities_of_chemical_constituents_from_Cel
tis_australis/links/5c5afd8a92851c48a9beae79/Antioxidant-and-antimicrobial-
activities-of-chemical-constituents-from-Celtis-australis.pdf
TRAVALERA
Centaurea aspera L.
[1753, Sp. Pl. : 916] 2n = 22
NOMS POPULARS
Alemany: Rauhe Flackenblume

Anglès: rough star-thistle
Aragonès: brazera, brozera, herba rasera, frasnialadro, tramaladros
Castellà: abrepuños, amargos, bovenaga, brasera, cañaladrera, cabrarao, cardito
digitado, cardo, centaura,, esbarcera, escobas amargas, escobas amargosas,
frasera, frasnialadro, mormaga, pañaladro, panialadro, paniarado,
peñaladro, peñalao, peñarao, quebrarao, quiebra araos, quiebra arreos,
quiebracamas, quiebralao, quiebrarao, quiebraraos, rompearao, trabalera,
tramaladro, tramaladros
Català: bracera, travalera, bonaga, bovenaga, brassadera, brassera, caps de burro,
esbarcera, escabaiosa borda, flor del sucre, gracera, herba de la diabetis,
herba del terrig, herba del gaferrot, herba del garrafot, herba del sucre,
herba travalera, herba vaquera, manuaga, tiravaques, tramavalera,
travalada, travaleda, travaleres, travarada, gracera, grassera, bracerera,
braceres, card bord, margenera.
Francès: centaurée rude
Italià: fiordaliso ispido
Xinès: 粗糙矢车菊
Dins la gran família de les Compostes pertany a la subfamília de les Cinarocèfales, amb
capítols amb flors totes tubuloses, en general bisexuades, amb l’estil inflat sota la
ramificació; i a la tribu de les Cynaraea Less. que es caracteritza perquè la punta de
l’estil és entera o amb dues rames molt curtes i totes les flors són iguals. Ja dins la tribu,
el gènere Centaurea es distingeix per per tenir un involucre comú a totes les flors del
capítol, el vil·là format per palletes lliures i les esquames de l’involucre apendiculades.
Dins la tribu pertany a la secció Asperae Rouy que es distingeix pel periclini amb folíols
amb apèndix corni, no decurrent, semi-orbicular, rodejat d’espines (313) poc desiguals,
divergents o paral·leles, i per les corol·les porpra (a vegades les centrals blanquinoses), i
les externes una mica radiants; els aquenis tenen un vil·là i el llambric no barbut,
eixamplat transversalment. I dins la secció, Centaurea aspera es distingeix per les fulles
no decurrents, i els apèndixs no reflectits, amb espines divaricades-divergents i els
apèndixs amb 3-5 espines primes, la terminal igualant com a molt la meitat de la
longitud del folíol i pels aquenis glabres, tots amb el vil·là igualant la meitat de la llur
longitud.
Centaurea aspera té el vil·là en palletes lliures, sense una esquama lateral o làmina,
essent les esquames de l’involucre espinoses, les flors de color porpra rosat, excpte a la
base, blanquinosa, i les espines de l’involucre menors de 6 mm. És una herba bianual o
vivaç ramificada més o menys dreta o reptant de 30 a 80 cm. Les fulles, no decurrents,
híspides, estan dividides en lòbuls acuminats més o menys espinulosos. Les inferiors són
lirades, peciolades, les superiors són oblongues, pinnatífides o sinuades, no auriculades.
Involucre de 10-17 × 4.5-12 mm, ovoide, amb 5 rengles de bràctees imbricades. Les
bràctees de l’involucre, de color palla clar, tenen un apèndix acabat en 3-5 espines
formant un petit ventall, essent la més interna major (3-4.5 mm) que les laterals, i que
en total no arriba a la meitat de la longitud del folíol de la bràctea del capítol. Aquenis de
3.5-5 mm, oblongo-ovoides, groguencs, amb vil·là de fins a 3 mm.
Se n’han descrit almenys 3 subespècies:
- aspera: fulles caulinars del mig pinnatipartides o pinnatisectes, o enteres de 2-5 mm
d’amplada. Mata de fins a 1 m.
- pseudosphaerocephala: fulles més amples, pinnatífides; les caulinars del mig i sovint
les superiors auriculades, calàtides més grosses a la maduresa, periclini a la fi
subglobulós, umbilicat a la base; aquenis majors, d’un castany porpra, floració precoç.
- scorpiurifolia: fulles caulinars del mig lanceolades, oblongo-lanceolades o el·líptiques,
de 5-20 mm d’amplada. Mata de fins a 60 cm.
- stenophylla: capítol més estret, fulles caulinars del mig de 2 mm d’amplada, linears-
filiformes. Mata de fins a 70 cm.
Amb tot, ROUY reconeixia més varietats: subinermis, auriculata, angustata.
Al món Centaurea aspera es troba a la meitat occidental d’Europa i al Magreb. A la

península hispànica és més típica de la meitat oriental, però també es troba a Segòvia,
Valladolid i Zamora.
La ssp. aspera és predominant al Sud i Est de la península. Arriba a uns 1500 m snm i
es troba en marges, fenassars, assolellats i secs. A Catalunya es troba arreu excepte en
zones muntanyoses dels Pirineus i zones humides del Ripollès i del Pallars Sobirà i Vall
d’Aran.
La ssp. stenophylla arriba fins a uns 1100 m snm Es troba també al Sud i Est de la
península hispànica. A Catalunya es troba a les Terres de l’Ebre i al Montsant.
La ssp. scorpiurifolia arriba fins a 1400 m snm és d’Andalusia i Múrcia.
La ssp. pseudosphaerocephala és de la Provença, vora Marsella.
Centaurea aspera al món, segons GBIF
• amargant • colerètica
• antidiabètica • digestiva
• antisèptica • galactagoga
• aperitiva • hipoglucemiant
• astringent • refrescant
• colagoga
USOS MEDICINALS
• acidesa estomacal • durícies

• alcoholisme • èczemes
• anorèxia • ferides
• ansietat • fetge inflamat
• berrugues • galindons
• càlculs • grans
• catarro • hemorroides (amulet; banys locals))
• colesterol alt • hipertensió
• conjuntivitis (hidrolat) • mal de cap
• cremades • pancreatitis
• cucs intestinals • penellons
• diabetis • refredat
• diarrea • regla irregular
• discinèsia biliar • reuma (banys)
• dispèpsia per poca secreció
ALTRES USOS
Les fulles de baix i les tiges tendres es poden menjar com a verdura. Els capítols bullits
amb arròs o patates o fregits, sempre pelats, també. Les flors es poden posar a la ratafia.
Els «albercocs de marge» o ballarucs escumosos de la base de la planta es poden menjar
com una llaminadura. La planta tendra és mengívola per a conills i gallines, ovelles i
cabres. Les flors produeixen nèctar adient per ales abelles fer-ne mel. La planta s’ha
emprat com a reclam per a caçar caderneres. I se’n feien petites escombres.
PREPARATS
• És millor deixar macerar la planta (o els capítols o la rel) en aigua calenta, que no
arribi a bullir.
• Smilax aspera + Centaurea aspera + Lonicera implexa: depuratiu.
PRINCIPIS ACTIUS DE CENTAUREA ASPERA
• 6-metoxi-luteolina
• 9-alfa-dihidroxi-germacra-1(10),4-dièn-11-beta,13-dihidro-6-alfa,12-òlid
• 9-beta,15-dihidroxi-germacra-1(10),4,11-trièn-6-alfa,12-òlid
• 11,13-dehidro-melitensina
• apigenina
• beta-sitosterol
• elemà (derivats)
• estenofiliòlid (ssp. stenophylla) (=9,15-dihidroxi-germacra-1(10),4,11-trièn-12,6-
òlid)
• estigmasterol-glucòsids
• etil-7-O-apigenina-glucuronat
• heteròsids cianògens
• lactones sesquiterpèniques (germacranòlids 1a-h,2,3,4,5)
• loliòlid
• matairesinol
• melitensina (8-alfa, 15-dihidroxi-elemà-1,3-6-alfa, 12-dièn-òlid)
• onopordopicrina-valina (adduït dimèric)
• prunasina-6’-trans-2-butenoïl-èster
• sitosterol (glucòsids)
FLORAVIA
Centaurea calcitrapa L.
[1753, Sp. Pl. : 917] 2n = 20
ETIMOLOGIA: del centaure Quiron, déu de la mitologia grega, mig home mig cavall, que
enseyà a Esculapi l’art de la medecina. «Caltrops» era una bola de ferro amb pues
emprada com a arma de guerra.
Imatge de JAN KOPS

NOMS POPULARS
Alemany: Stern-flockenblume, Fussangel-flockenblume, Gemeine rote sterndistel

Anglès: Purple star-thistle / Big-headed purple knapweed / Caltrops / Common
star thistle / Red star thistle / Star thistle / Uncommon star-thistle
Àrab: ‫ مرير‬/ ‫ مرار‬/ ‫ قنطريون شوك‬/ ‫ شوك الجمال‬/ ‫ الدردرية‬/ ‫قنطريون جيري‬
Basc/ Euskera: lubeazun, lubeazuna, nabarr lore, nabarrlosa.
Castellà: Abreojos, abrepuño, abrepuños, abriojo, abriojos, abrojo, abrojos,
azotacristos, cagatripa, calcitrapa, calcítrapa, cardo, cardo azota-Cristo,
cardo estrellado, cardo garbancero, cardo garbanzuelo, cardo pinchoso,
centáura estrellada, encarnada, encojaperros, garbanzo del cura,
garbanzos, garbanzos del cura, garbanzuelo, mancaperro, quiebracamas,
Ramón sutil, sopa de vino, trepacaballos, trepa caballos, trepacaballos
encarnado.
Català: Obriülls, Floravia, Abriülls / Assotacristos / Bracera / Calcides /
Calcitrapa / Card estelat / Card rosa d'abril / Card vermell / Cardigàs /
Escorpins / Espitllera / Floravia / Floravies / Herba de la febre / Herba
espitllera / Narriola / Obriülls dels camins / Punxera / Punxoses
Danès: Stjernetidsel / Stjerne-knopurt
Eslovè: Glavinec trnati
Finlandès: Piikkikaunokki
Francès: Centaurée chausse-trappe, centaurée étoilée, chardon etoilé, chausse-trapé
Gal·lès: Y bengaled seraidd, Seraidd ysgallen
Gallec: arsola, arzola, calcatripa, cardo estrelado, cardo-de-Cristo, cardo-estrelado,
harzoa, soldina.
Grec: Κενταυρέα η πεδιλοπαγής
Holandès: Kalketrip
Italià: Fiordaliso stellato, calcatreppola
Noruec: Tistelknoppurt, Tistelknopurt
Polonès: Chaber kolący
Portuguès: cardo-estrelado, calcitrapa, calcatripa, ambreta, arzola, calcatripa,
calcitrapa, calsatripa, cardo esporado, cardo estrelado, cardo estrellado,
cardo-de-Cristo, erva-escovinha, loios-dos-jardins, saudades.
Suec: Tistelklint
Txec: Chrpa sikavice / Sikavice červená
Ucraïnès: Волошка колючоголова
La floravia és una composta de la subfamília de les Cinarocèfales. És a dir, és una planta

punxosa que no té flors ligulades, totes són tubuloses, i amb una mena de nus a la part
subapical de l’estil. També pertany a la tribu de les Cinàries. És a dir, té l’estil gairebé
enter o amb dues rames molt curtes, i les flors isomorfes i homògames. I dins la tribu, el
gènere Centaurea (amb unes 250 espècies «majors») es caracteritza per tenir un involucre
comú a unes quantes flors; els filaments
estaminals lliures entre si, i el receptacle amb
escames apendiculades.
Centaurea calcitrapa es caracteritza per les
espines (a les bràctees) desiguals segons la
zona, de més de 15-30 mm, i les flors
rosades, els aquenis de 2.4-2.8 × 1.3-1.6 mm
llisos (blancs amb aigües negroses, sense
vil·là o amb restes de palletes, glabres),
oblongs ovoides, una mica comprimits; i per
les fulles estretes, algunes pinnatífides. Fa
una mata baixa (30-70 cm), segurament
bianual, densament ramificada, amb rames
divaricades, amb fulles 2-pinnatipartides ―ja
pansides al florir la planta―, amb 4-7
parelles de lòbuls laterals a la zona de baix
de la mata; i a les zones més perifèriques
fulles 2-pinnatisectes amb 3-4 lòbuls laterals
linear-lanceolats de marge enter o
somerament serrat i amb una espina
finíssima a la punta. Les fulles caulinars superiors, linear-lanceolades, enteres, o
dentades, o pinnatífides, no decurrents, acabades amb una punta molt fina. Capítols poc
grans, no agrupats densament, uns a la bifurcació de la tija, els altres a la punta de la
rama, estrets (de menys d’1 cm d’ample), envoltats de fulles florals formant panícula,
amb fines punxetes sota l’espina principal. Bràctees involucrals amb un voraviu
translúcid. Involucre de 12-19 × 5-8 mm, subcilíndric, amb bràctees disposades
densament en 3-4 sèries, de color palla clar, amb la punxa apical llarga (fins a 33 mm)
no decurrent. La rel és blanca però fa una pela negrosa. Bona part de la planta té
tricomes pluricel·lulars uniseriats, rígids o encrespats. Fulles de fins a 25 × 9 cm. Les
basals i les del mig peciolades, les altres sèssils, disminuint molt de mida cap als
extrems de les rames. Cara abaxial amb abundants glàndules puntiformes i amb
tricomes eglandulars pluricel·lulars curts, rígids o encrespats (com una teranyina), més
abundants a les fulles joves. Corol·la papil·losa amb moltes glàndules sèssils, a vegades
blanca, normalment rosada, amb 4-5 lòbuls lanceolats no exactament iguals. Estams
amb filament papil·lós. Anteres de 6.5-7.5 mm, rosades o blanquinoses, amb el
connectiu apical més fosc i amb apèndix basal de fins a 0.5 mm. Nectari de 0.1-0.2 mm,
cilíndric.
VARIETATS. Se n’han descrit unes quantes subespècies o varietats:

• angusticeps (H.Lindb.) Meikle: de Xipre.
• brevicaulis DC.: d’Egipte.
• cilicica (Boiss. % Balansa) Wagenitz: de Turquia.
• rosella Maire: d’Algèria
També se n’han descrit uns quants HÍBRIDS amb altres espècies del mateix gènere:
• x broteroana (calcitrapa x costae var. maluquerii)
• x confusa (calcitrapa x aspera): amb espina curta erecta amb 2-3 espinetes als
costats erectes
• x mirabilis (calcitrapa x pullata)
• x noguerensis (calcitrapa x cephalariipholia)
• x numantoina (calcitrapa x langei)
• x pouzinii (calcitrapa x aspera): capítols majors que els de C- aspera, i algunes
espines llargues; aquenis de 4 x 1.8 mm amb vil·là i setes desiguals de 2 mm.
• x sennenii (calcitrapa x emporitana): espina a la bràtea però en general com C.
emportiana
• x sudreii (calcitrapa x jacea spp. angustifolia)
• x vernuii (calcitrapa x paniculata)
ESPÈCIES SIMILARS. [Vègi’s Lagascalia 32: 241-260 (2102)]

—Centaurea hyalolepis Boiss. - de flors grogues, amb poques o cap espina colateral a
les bràctgees, filament estaminal pelut tot ell, anteres de 5-5.5 mm, grogues; aquenis de
2.5-2.7 mm, amb vil·là. Es fa per Alacant.
—Centaurea bofilliana Sennen ex Devesa & E. López (= C. pouzinii var. macrocephala
Rouy)– de flors rosades, capítols de 17-22 x 8-11 mm, amplament ovoides ja abans de la
plena floració, amb espina similar a totes les bràctees; aquenis de 3.2-4 x 1.4-2 mm,
amb vil·là de 1.3-3 mm. Es fa el NE i SE de la península hispànica.
Dibuixos: Flora Iberica

Centaurea calcitrapa al món, segons GBIF
Sol fer colònies nombroses als marges de camins o de camps per on passa el bestiar,
particularment les ovelles. És una espècie típicament europea, sobre tot de la conca
mediterrània, i que arriba al Mitjà Orient i fins a Pèrsia. Però també es fa (introduïda el
segle XIX) a d’altres ambients temperats com ara el Sud d’Amèrica, o d’Àfrica, o
d’Austràlia, i unes miques per les zones properes al mar d’Amèrica del Nord.
LITERATURA
―«La floravia es troba tant de nit com de dia»― . I qui se n’hagi punxat ho recordarà.
― «Caderneretes del món que voltau la floravia, la seva flor no toqueu, que és coronada
d’espines. Ma flor d’amor, si volant l‘haguéssiu vista, ma flor d’amor. Si voleu venir ab
mi, un esqueix vos daria, nascut al Cor de Jesús, florit al Cor de Maria»― . MOSSÈN CINTO
VERDAGUER: Floravia (flor de sang).
• antihemolítica • emmenagoga
• antiinflamatòria • estimulant
• antioxidant • febrífuga
• antisèptica • hepatoprotectora
• aperitiva • hipoglucemiant
• citotòxica (HeLa, Vero) • inhibidora de l’alfa-glucosidasa
• colagoga • qualla la llet (flor)
• colerètica • protectora estomacal
• depurativa • sudorífica
• digestiva • tònica
• diürètica • vulnerària
USOS MEDICINALS DE LA FLORAVIA
• Acinetobacter • càncer de matriu

• Bacillus • carnots (ungüent)
• càlculs urinaris (pela de la rel)
• còlics nefrítics (en dejú: pela de la • flegmons
rel en pols 4 g/dia + vi + mel) • gangrena UE
• conjuntivitis • gingivitis
• crostes (pomada) • hemorroides (pomada)
• dermatitis • icterícia
• diabetis • intoxicació per chlorpyrifos
• discinèsia hapato-biliar • Listeria monocytogenes
• dispèpsia • mal de ventre (aiguardent)
• Enterobacter pielonefritis (pela de la rel)
• Enterococcus faecalis • Pseudomonas aeruginosa
• Escherichia coli • pulmonia (aiguardent)
• esquerdes als mugrons (ungüent B) • refredat
• febre (120 g suc de la planta) • Salmonella typhimurinum
• febre per infecció urinària (REL) • Staphylococcus aureus, MRSA
• febres intermitents (4 g flors en pols • Streptococcus agalactiae
+ vi) • tendrums (ungüent A)
• ferides (pomada) • úlcera d’estómac
• fístules (pela de la rel) • voltadits (banys calents)
VETERINÀRIA
—Cavalls: no els convé que en mengin perquè els pot produir encefalomalàcia
nigripalidans.
—Porcs. Per netejar per dins les truges després del part, se’ls donava la barreja de
carabassa, ceba, malves (Malva sylvestris) i rel de floravia (Centaurea calcitrapa) [CARME
CORTACANS, en TON CORTINA i el JOSEP CORTINA de Gombrèn].
—Vaques: A) Infusió per rentar ferides. O bé l’aigua de fer bullir les rames florides, o bé
l’oli fregit d’elles uns 3 minuts. B) Remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet.
Arròs de paret (Sedum dasyphyllum) + boixets de jardí (Calendula) + arrel de floravia
(Centaurea calcitrapa) + arrel de carbassina (Bryonia dioica) + arrel de malví (Althaea
officinalis) + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans d’all [LLUÏSA SADURNÍ
de les Comes de Gombrèn].
ALTRES USOS
Les floretes s’empren com el brasó (herba-col) per quallar la llet. Les tiges tendres es
bullen i es fregeixen per menjar-les.
Contra fitopatògens com ara Agrobacterium tumefaciens, Erwinia amylovora,
Pseudomoonas syringae, Xanthomonas campestris.
PREPARATS
—Aiguardent: amb rames florides de floravia dins, es posa a bullir fins que es redueixi a
la meitat. Molt bo per beure contra la pulmonia, i també contra el mal de ventre.
—Pomada: floravia amb poncelles + oli d’oliva + cera d’abella nova. Es bull uns 20
minuts.
—Ungüent A) pels carnots i mals lletjos, com ara tendrums o bonys sobre els ossos. Arrel
de cicuta (Conium maculatum), arrel de julivert (Petroselinum hotense), arrel de floravia
(Centaurea calcitrapa), sucre candi, greix blanc, oli d’oliva, arrel de carbassina (Bryonia
dioica), rovell d’ou. Bullir-ho tot uns 5 minuts. Colat, es posa sobre el mal i es posa un
drap calent a sobre [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn].
—Ungüent B) per les cabraies als pits (esquerdes als mugrons). Un gra d’all, boixets
(Calendula) de jardí, greix de gallina, arròs de paret (Sedum dasyphyllum), arrel de
floravia (Centaurea calcitrapa), falzia (Ceterach offiicinarum), nou moscada (Myristica
fragrans) ratllada, cera nova, greix de conill mascle, greix de porc dolç, clavell mascle
(que acaba en punta)(Dianthus sp.). Es fa bullir 5-10 minuts. És bo, tant per les metes de
les vaques, com pels pits de les persones [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn].
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CENTAUREA CALCITRAPA
• 11beta,13-dihidroxi-salonitenòlid • astragalòsid
• àcid araquídic • beta-amirina
• àcid behènic • beta-elemè
• àcid cafeic • beta-sitosterol
• àcid cafeoïl-feruloïl-quínic (isòmers • bisabolens
1, 2) • centaureidina
• àcid cafeoïl-hexàric • centaurina
• àcid cafeoïl-quínic-hexòsid • cichoriïna FLO
• àcid cafeoïl-quínic (isòmer) • cirsiliol
• àcid calcitràpic • cniciïna FLO
• àcid clorogènic • colina
• àcid cumaroïl-quínic (isòmers 1, 2, • crisoeriol
3) • cumaroïl-hexòsid
• àcid dihidroxi-benzoic-pentosil- • dihidroxi-benzoïl-hexòsid
hexòsid • escabiòlid
• àcid dihidroxi-benzoïl-feruloïl • escutel·lareïna
hexòsid • escutal·larina 7-O-hexurònid
• àcid esteàric • esterols
• àcid ferúlic • èsters d’àcids fenòlics
• àcid feruloïl-hexàric • estizolpina
• àcid feruloïl-iso-cítric • eupatilina
• àcid feruloïl-quínic-hexòsid (isòmers • eupatorina
1, 2) • feruloïl-hexòsid
• àcid feruloïl-quínic (isòmer 1, 2, 3) • feruloïl-pentòsid
• àcid gàl·lic • flavonoides
• àcid gentísic • glucòsids de flavonoides
• àcid lignocèric • grassa FRU
• àcid linoleic • hispidulina
• àcid mirístic • hispidulina-7-O-hexurònid
• àcid nonanoic • inulina
• àcid oleic • iso-rhamnetina-3-O-glucòsid
• àcid p-cumàric • jaceidina
• àcid p-hidroxi-benzoic • jaceosidina
• àcid palmític • jaceosidina-7-O-hexòsid
• àcid protocatechuic • kaempfèrid
• àcids fenòlics • kaempfèrid-3-O-hexurònid
• aesculetina • kaempferol
• alcaloides • kaempferol-3-O-acetil-hexòsid
• apigenina • kaempferol-3-O-glucòsid
• apigenina 6,8-di-C-hexòsid • lactones sesquiterpèniques
• apigenina-7-O-etil-galacturònid (centaurina,...)
• apigenina-7-O-(6’’-rhamnosil)- • lignans
hexòsid • luteolòsid
• apigenina-7-O-hexòsid • luteolina
• apigenina-7-O-hexurònid • melitensina
• apigenina-8-C-hexòsid • naringenina
• astragalina • nepetina
• oli essencial (0.01%) • quercetina-3-O-hexurònid
• pectina • resina
• pinoresinol • rutina
• Potassi • rutòsid
• proteïna FRU • salonitenòlid
• proteïnasa aspàrtica • triterpenoides
• quercetina • undecanal
• quercetina-3-O-glucòsid
OLI ESSENCIAL (0.01%)
◦ (E,E)-2,4-decadienal 0.5% ◦ alfa-trans-bergamotè 0.5%

◦ (E,E)-2,4-heptadienal 1% ◦ alfa-ylangè
◦ (E,Z)-2,6-nonadienal 0.5% ◦ aromadendrè
◦ (E)-2-decenal 0.5-1.5% ◦ benzaldehid 0.2-0.5%
◦ (E)-2-nonenal 1% ◦ benzil-alcohol
◦ (E)-2-octenal ◦ beta-bisabolè 2-3.5%
◦ (E)-2-undecanal ◦ beta-cariofil·lè 5%
◦ (E)-beta-damascenona 2% ◦ beta-cariofil·lè 5%
◦ (E)-beta-farnesè 0.5% ◦ beta-selinè 0.5%
◦ (E)-beta-ionona 0.5-1% ◦ biciclo-germacrè
◦ (E)-nerolidol 1% ◦ cadalè 0.5%
◦ (E)-nuciferol ◦ cadina-1,4-diè 1%
◦ (Z()-2-hexenal ◦ cariofil·lè 1.5 %
◦ (Z)-3-hexenol 0.5% ◦ cariofil·lè-òxid 3%
◦ (Z)-alfa-bisabolè-epòxid ◦ carvacrol 1%
◦ (Z)-beta-damascenè 1% ◦ cedr-8-(15)-èn-9-alfa-ol 0.5%
◦ (Z)-beta-farnesè 4% ◦ cis-linalool-òxid
◦ (Z)-fitol 2% ◦ cis-thujopsè 0.5%
◦ 1-epi-cubenol 0.5% ◦ cubenol 1%
◦ 1-metil-ciclo-heptanal ◦ decanal 1.5-2%
◦ 1-pentadecè ◦ delta-cadinè 0.5%
◦ 1,5-epoxi-salvial-4(14)-è ◦ docosà 0.5%
◦ 14-oxi-alfa-muurolè 1% ◦ eicosà 0.5%
◦ 2-fenil-etanol 4% ◦ espatulenol 1%
◦ 2-pentil-furà ◦ fenil-acetaldehid 1.5-4%
◦ 3-metil-2-(5H)-furanona ◦ fitol 2%
◦ 4-ceto-iso-forona ◦ gamma-gurjunè
◦ 6,10,14-trimetil-2- ◦ geranil-acetona 0.5%
pentadecanona 4.5% ◦ germacrè D 1-2%
◦ 6,10,14-trimetil-2- ◦ heneicosà 1%
pentadecanona 5% ◦ hentriacontà 0.5%
◦ àcid 9,12-octadecadienoic 16% ◦ heptacosà 8%
◦ àcid 9,12,15-octadecatrienoic ◦ heptan-2-ona
1.5% ◦ heptanal 4%
◦ àcid decanoic ◦ hexa-hidro-farnesil-acetona 1%
◦ àcid dececanoic 0.5% ◦ hexacosà 0.5%
◦ àcid hexadecanoic 10% ◦ hexanal
◦ àcid hexanoic ◦ hexanol
◦ àcid pentadecanoic 1% ◦ indol
◦ àcid tetradecanoic 4% ◦ linalool
◦ alfa-cadinol 3% ◦ metil-hexadecanoat
◦ alfa-copà 0.5% ◦ metil-salicilat 0.5%
◦ alfa-humulè 0.5% ◦ metil-timol 1%
◦ alfa-humulè 1.5% ◦ nonacosà 6.5%
◦ nonanal 1% ◦ salvial-4-(14-èn-1-ona 1%
◦ octacosà 0.5% ◦ sesamol 1.5%
◦ octanal ◦ tetracosà 1-1.5%
◦ p-anís-aldehid ◦ timol 0.5%
◦ p-cimèn-8-ol 1% ◦ trans-linalool-òxid
◦ p-metoxi-acetofenona 1.5% ◦ tricosà 4-8%
◦ pentacosà 1-5.5% ◦ tricosèn 1 0.5%
◦ pentadecà o.5% ◦ tridecà 2%
◦ pulegona 0.5%
FLORS 0.2% - àcid linoleic 16% + àcid hexadecanoic 10% + tricosà 8% + benzè + beta-
cariofil·lè – germacrè D
PONCELLES 5 ppm – germacrè D + beta cariofil·lè + benzè
FULLES I TIGES 6 ppm – (E)-2-hexenal + (E)-3- hexenol + germacrè D + fenil-acetaldehid
MÉS INFORMACIÓ
—IVICA DIMKIĆ, MARIJA PETROVIĆ, MILAN GAVRILOVIĆ, UROŠ GAŠIĆ, PETAR RISTIVOJEVIĆ,
SLAVIŠA STANKOVIĆ, PEĐA JANAĆKOVIĆ. «New perspectives of purple starthistle (Centaurea
calcitrapa) leaf extracts: phytochemical analysis, cytotoxicity and antimicrobial activity».
AMB Express 10, 183 (2020).
https://amb-express.springeropen.com/articles/10.1186/s13568-020-01120-5/tables/1
— J.A. DEVESA, E. LÓPEZ, V.R. INVERNÓN, G. LÓPEZ.: Centaurea sect. calcitrapa (Heister ex
Fabr.) DC en la península ibérica. Lagascalia 32: 241-260 (2102).
CENTAURA
Centaurium erythraea Rafn
[1800, Danm. Holst. Fl.,2: 75] 2n=40

Dibuix: MARTIN CILENSEK
NOMS POPULARS
Alemany: Echtes tausendguldenkraut/Gemeines tausendgüldenkraut

Erdgalle / Fieberkraut / Laurinkraut / M gemeines tausendgüldenkraut /
Rother aurin / Strand-tausendgüldenkraut / Tausendgüldenkraut
Anglès: Common centaury/Bitter clover / Bitter herb / Bitterbloom / Broad-leaved
centaury / Canchalagua / Centaurium erythraea / Centaury / Christ's
ladder / Common centavry / Common century / European centaury /
Eyebright / Feverwort / Filwort / Lesser centaury / Rose pink / Seaside
centaury / Thousand guilder herb / Wild succory
Àrab: ‫ مرارة الحنش‬/ ‫ قنطريون صغير‬/ ‫قنطريون‬
Aragonès: amargón, centaurea, cintaurea, quina, tintaura, yerba de la iel, zenturea
menor, zintaura, quina, tintaura, zentaura, zentaurea menor, zintaura
Armeni: Ծաղիկները
Bable: centaura, hierba´l pericote
Basc/Euskera: ama birjiña´ren debarrak, belarmin, belarmina, lubea zuna, lubeazum,
lubeazuna, lubeazuria, odolbelarra, txantxalágua
Castellà: Centaurea menor/Amargón / Centaura menor / Hiel de la tierra/ aciano,
amargosa, centaura, centaura menor, centaura menor roja, centaurea
menor, centáurea menor, cintaurea, cintoria, cintoria de oro, escobilla, flor
de las calenturas, genciana blanca, gota de sangre, hiel de la tierra, hiel de
tierra, hiel del campo, hierba amargosa, hierba de guirón, hierba de la
liebre, hierba de la recentadura, hierba de las calenturas, hierba pedorrera,
hiel de la tierra, lapicocho, mentirijilla, sanginaria, santaura, yerba
amargosa, yerba cólica, yerba margosa
Català: Herba de santa Margarida/Herba centaura / Pericó vermell/Santa Àuria,
centaura, centaura menor, centaura vermella, centaurea, centcaps,
cintòria, citòria, fel de la terra, flor de centaura, herba centaura, herba de
Sant Pau, herba del Pilar, herba de Santa Paula, herba de l’espant,
santaura, santaura vermella, cascaura
Danès: Strand-tusindgylden/Almindelig mark-tusindgylden / Feberfly /
Kentaurplante / Tusindgylden / Tusindgyldenurt / Mark-tusindgylden
Eslovac: Zemežlč menšia
Eslovè: Navadna tavžentroža/Tavžentroža navadna
Estonià: Harilik maasapp
Finlandès: Rohtosappi/Isorantasappi / Korkea rantasapppi / Rohtorantasappi
Francès: Petite centaurée/Petite-centaurée rouge/Centaurée petite / Centaurelle /
Chironee / Érythrée / Fiel de terre / Petite-centaurée commune / Petite-
centaurée des grèves/Herbe à la Fièvre, Herbe à Chiron, Gentiane
Centauré
Francès: Echt duizendguldenkruid/Duizendguldenkruid / Klein duizendguldenkruid
Gaèlic: Dréimire muire/Dréimire mhuire
Gal·lès: Y ganrhi goch/Arlladlys / Bustl y ddaear / Canri goch / Llysiau'r bleurwg /
Ysgol crist / Ysgol fair
Gallec: casida, centauria menor, centáurea menor, fel-da-terra, herba-da-fel
Grec: Ερυθραία το κενταύριο / Θερμόχορτο / Τ’αγιαννίτου
Grec: ‫ערבז סוככני‬
Hongarès: Kis ezerjófű/Ezerjófű / Földepe / Közönséges ezerjófű / Sédkender /
Százforintosfű / Széleslevelű ezerjófű / Tárnics / Tengerparti ezerjófű
Italià: Centaurea minore/Centauro maggiore/ Biondella
Japonès: べにばなせんぶり
Noruec: Skjergylden/Skjermgylden
Persa/Farsi: ‫قنطوریون صغیر‬
Polonès: Centuria pospolita/Centuria zwyczajna / Tysiacznik / Tysiącznik /
Tysięcznik
Portuguès: Centáurea-menor/Centáurea-comum / Fel-da-terra
Portuguès: Fel da terra
Rus: Золототысячник обыкновенный/ Tzentiar, Siachnik, Zolotots
Serbi: Кичица/Кантариа муска
Serbi: Kičica/Kantaria muska
Suec: Arun / Kustarun / Storarun / Tusengyllenört / Flockarun
Turc: Kantaron çiçeği
Txec: Zeměžluč okolíkatá/Zeměžluč hořká / Zeměžluč hořká pravá / Zeměžluč
lékařská / Zeměžluč menší / Zeměžluč obecná / Zeměžluč obecná pravá
Ucraïnès: Золототисячник малий
Xinès: 日本鬼燈檠
Herba fina, bisanual o anual, totalment glabra, alta de fins a 50 cm. Tija de secció
quadrangular o hexagonal, amb dos marges alats longitudinals, alternants de nus a nus,
i buida quan la planta és més gran, ramificada normalment només cap a l'àpex. Fulles
de la tija oposades, el·líptiques, petites, sèssils. Fulles radicals formant roseta, més
llargues, ovals, espatulades. Flors abundants, en cimes, de color de rosa. Calze tubulós
amb 5 angles prominents, amb 5 lòbuls linears. Corol·la en embut, amb tub allargat,
amb 5 lòbuls enters. Estams 5, inserits en el tub de la corol·la, amb anteres prominents,
recargolades en espiral després d'haver deixat anar el pol·len. Estil filiforme, caduc.
Estigmes 2, dilatats transversalment, convergents. Càpsula cilíndrica aguda amb una
corona a dalt caduca, amb dos lòbuls inacabats. Llavors molt
petites, subglobuloses, arrugades. Arrel axonomorfa petita però
molt dura. Tota la planta és molt amarga
La família de les Gencianàcies es distingeix per tenir flors

gamopètales, superovàriques, regulars, no ser bulboses i tenir
el fruit en càpsula bivalva. I dins la família de les Gencianàcies,
Centaurium es distingeix per tenir les flors 5 estams, el calze
profundament dividit, tenir les tiges primes de secció
quadrangular i herbàcies, les fulles menudes, no connates,
d’un verd clar no blavós. I, dins el gènere, de fulles sub-
ròmbiques amb 3-5 nervis, i flors rosades en cimes
corimbiformes o en tot cas no en espiga unilateral, i estil bífid,
essent la planta erecta, hi ha:
Centaurium erythraea (=C. umbellatum Gilibert) fa de 10 a

60 cm d'alt, té les flors sempre molt sèssils, agrupades cap a
l'àpex de les branquetes. La corol·la amb lòbuls obtusos, de 5-8
mm. Càpsula més llarga que el calze. Fulles de la roseta basal
de 8 a 20 mm d'ample, amb 3-7 nervis gairebé paral·lels ben
marcats. La ssp. rhodense fa les flors majors, amb lòbuls de la
corol·la de 5-7.5 mm (enlloc de 3.5-5), el calze també major (5-8
mm enlloc de 3.5-5.5); i només es fa a terra baixa. A Catalunya
es troba a la meitat Est i al terç Oest però sembla faltar a la
zona central. Es fa en marges de bosc amb herbassars fins
1500 m snm.
Centaurium grandiflorum (Pers.) Ronninger té els lòbuls de la

corol·la gairebé de la mateixa longitud que el tub, estigmes
triangulars més llargs que amples. Les tiges fan 20-70 cm, son
dretes, amb les ales més amples al cim, i estan ramificades des
de la base amb rames erecto-patents. Les fulles basals són
persistents, de 2-6 × 0.6-2.5 cm. Flors de 12-20 mm amb
pedicel de 0.5-4 mm i menys d’1 mm de gruix. Calze de 3-7 mm
i corol·la amb el tub de 5-10 mm i lòbuls de 5-10 × 1.5-4 mm.
Inclou la subespècie majus. Sembla faltar a la Catalunya
central. Es fa en marges de bosc amb herbassars fins 1500 m
snm.
Centaurium pulchellum (Swartz) Druce fa de 5-20 cm

d'alt, té les flors una mica pedicel·lades, solitàries cap a l'àpex
de les branquetes. La corol·la té lòbuls aguts, de menys de 4
mm. Càpsula que no arriba més amunt que el calze. Fulles
basals de 3-8 mm d'ample, amb 3-5 nervis marcats. C.
tenuiflorum pot ser interpretada com espècie menor associada
o com a subespècie. Fa la inflorescència compacta i l’estigma
amb els lòbuls oblongs enlloc de triangulars. A Catalunya és
la més present o més dispersa. Sol viure en marges de
guarets fins i tot salobres, i arriba fins els 1800 m snm.
Centaurium eryhtraea al món, segons GBIF
Comuna al Sud d'Europa. També es troba al Nord d'Àfrica, Amèrica del Nord i part més
occidental d'Àsia. També es pot trobar a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Austràlia i
Nova Zelanda. Pels majoristes ens arriba dels països balcànics, Bulgària, Hongria, i
sobretot, del Marroc. Creix en terrenys argilosos o sorrencs que reben aportacions
d'humitat temporals, fins a 1500 m snm. Prefereix marges de camps, de boscos, o de
camins, amb força llum, i sòls no salins, més aviat pobres i una mica bàsics. Es troba
més fàcilment a la meitat Nord de la península. A Catalunya es troba dispersa sense
arribar a ser massa abundant.
ESOTERISME
És planta regida pel Sol. Les garlandes fetes amb la planta florida allunyen dimonis,
mals esperits i inactiven maleficis de bruixes. Si la nit del primer de maig (Nit de
Walpurgis) hom s’atura en un encreuament de camins duent aquesta garlanda veurà les
bruixes com volen per dirigir-se cap a l’Aquelarre. Llençant la planta al foc i fixant-se
molt bé en les espurnes per de seguida mirar cap el cel es veurà com les estrelles es
belluguen. Aspergint l’aigua de la planta per la casa la protegeix dels llamps. Per a
alguns, la planta florida és el símbol de la felicitat i és planta regida pel Sol.
MITOLOGIA
El centaure Quiron, mestre en l’art de guarir les malalties mortals, va fer sirvir aquesta
planta per curar la ferida que li havía fet al peu una fletxa enverinada que Hèrcules li
disparà com a càstic per haver abusat ell sexualment de la ninfa promersa d’Hèrcules
quan l’estava condint per creuar el riu. D’aquí ve “centaurium”. “Erythrae” ve de
“eryhtros”, roig, en grec. [No són els glòbuls rojos els eritròcits?]. Quan la nimfa i
promesa, més endavant, se n’atipà d’Hèracles (cenegut pels romans com Hèrcules), li
obsequià el tul que s’havia tacat amb la sang amargant del centaure ferit per aquella
fletxa. Hèrcules tastà la sang i això el va fer emmalaltir fins al punt de desitjar la mort i
autoimmolar-se en una pira el foc de la qual el va purificar i el va fer pujar al cel on
s’associà als altres déus.
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) aplicava cataplasmes amb la planta ─que aleshores també

s’anomenava «sang d’Heracles» a més de «kentaurion»─ sobre ferides, fins i tot les
cronificades. La decocció beguda s’emprava com a colagoga, per fer eixir el fel. La
lavativa, contra la ciàtica, com un derivatiu. El suc, contra les malalties dels ulls, i amb
mel contra les cataractes; i aplicat a la matriu, per fer venir la regla o accelerar el part.
També, begut el suc alleuja la tendinitis. Ell preparava aquests «sucs» de la planta
deixant-la en maceració 5 dies i en acabat coent-la fins que surés, i després, un cop
refredat el líquid, el filtrava i el tornava a bullir fins que agafava consistència de mel. És
a dir, preparava un extracte tou. També es podia prepara una mena d’extracte sec
deixant al sol el mateix suc de la primer premsada de la planta.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les arrels de la «centaury the greater» van bé per a
aquells que tenen tendinitis, ofec, hemoptisis, tos, convulsions, rampes. Es preparen 2 g
reduïdes a pols en vi moscatell o bé coent les arrels senceres (tendres) directament en
aigua. Per altra banda, la «small centaury», molt més comuna a Anglaterra, obre les
seves flors amb el sol i les tanca quan el sol se’n va. És planta, doncs, regida pel Sol.
L’aigua de bullir la planta, és molt amargat, i purga la bilis i els humors, desinflama el
nervi ciàtic, lleva les obstruccions de les vies hepàtiques i biliars o de les de la melsa i
ajuda a calmar els còlics hepàtics, biliars o el dolor a la melsa. Calma la febre, la
hidropesia, actua contra l’anèmia hipocròmica ─si es pren en pols com ho fan els
italians─, i contra els cucs intestinals. La decocció de les summitats florides ajuda a fer
venir la regla, a expulsar els fetus mort, a accelerar el part i minora els dolors del part i
calma el dolor de les articulacions o de la gota; i calma les rampes i les convulsions. Uns
4 g de la planta beguda amb vi és un bon antídot contra el verí de l’escurçó. L’extracte o
suc amb mel va bé contra les cataractes i altres afeccions que redueixen la visió. Per fora
va bé contra tota mena de ferides, fins i tot les verdes, profundes o amb fístules. Va bé
contra afeccions de l’oïda, impureses de la pell. En general la planta va bé una mica per
a tot.
-anticancerígena -febrífuga
-antidiabètica -hepatoprotectora
-antidisentèrica -hipoglucemiant
-antifúngica -immunoestimulant
-antiinflamatòria del tub digestiu -inhibidora de la xantina-oxidasa
-antisèptica -isecticida
-aperitiva -laxant
-aprimant -mucolítica
-carminativa -neuroprotectora
-colagoga -preventiva d’atacs de feridura
-colerètica -sedant del tub digestiu
-depurativa -sialagoga
-detersiva -sudorífica
-digestiva -tònica (molt diluïda)
-ecbòlica -tònica uterina
-emètica (molt concentrada) -torna més rossos els cabells (+ Verbascum
-emmenagoga flor + Anthemis nobilis)
-estimulant de la producció de suc gàstric -vermífuga
-estimulant del pàncreas -vulnerària
-estomacal
USOS MEDICINALS
-abscesos -antimutagènica
-alopècia -aquília (falta de limfa intestinal)
-amenorrea -artritis reumatoide
-anèmia -asma
-anorèxia -Bacillus cereus OE
-antídot verí de serps -Bacillus megaterium
-blefaritis -hipoclorhídria
-cabells debilitats que cauen UE -icterícia
-càlculs biliars -indigestions
-càlculs renals -infecció d’orina
-càlculs salivars -insolació UI
-cames adolorides -leishmaniasis
-càncer d’estómac -Listeria monocytogenes OE
-cataractes -llengua bruta
-catarro -mal de cap (bafs)
-ciàtica (lavativa) -mal de panxa
-clorosis -mal part
-còlera -mala circulació
-còlics hepato-biliars -malària (=paludisme)
-colesterol alt -mareig
-còlics -marques a la pell
-congestió hepàtica -masegades
-conjuntivitis UE -melsa inflamada i endurida
-convalescència -migranyes
-convulsions -mossegdes d’escurçó (en vi)
-cremades -nafres
-crostes al cap -nàusees
-cucs intestinals (àscaris) -obesitat
-cus als bronquis -pàncreas gandul
-debilitat general -paràsits intestinals
-dermatitis -penellons
-diabetis -picades/mossegades d’escurçó
-diarrea -pigues
-digestions pesades -pirosis (coragre)
-dispèpsies doloroses -polls (al cabell o al pubis)
-discinèsia hepatobiliar -pulmonia
-dismenorrea -quists hepàtics
-distensió abdominal -rampes
-dolors als costats -raquitisme
-dolors articulars -refredats
-dolors del part -respiració dificultosa
-èczemes supurants -restrenyiment per manca de peristaltisme
-enteritis -reuma
-Echerichia coli OE -rinitis
-estasis digestiva -ronquera
-febre de Malta (= brucel·losis) -rots
-febres estacionals (lavativa) -Salmonella enteridis OE
-febres intermitents (lavativa) -Staphylococcus aureus OE
-ferides -tendinitis
-fístules -timpanisme
-flats -tos
-furóncols (FLO + oli, macerat) -transaminases altes
-gasos -tristesa
-gota -tuberculosis
-grip -úlceres àtones
-hemoptisis -úlceres escorbútiques
-hemorroides -úlceres escrofuloses
-hiperacidesa estomacal -vida sedentària
-hipertensió
VETERINÀRIA
En general, per millorar la ciculació de la sang i fa expulsar gasos digestius quan hi ha

timpanisme (ventre botit).
Ovelles: males digestions per coàguls a l’estómac. Si regurgiten bilis, se’ls dona la planta
seca amb unes miques da sal.
Escurçons: posant-se un ram de cantaures a la butxaca és poc proable que et piquin. I si
piuqessin, la planta podria actuar d’antídot.
POSSIBLE TOXICITAT
Massa concentrada, la infusió pot provocar nàusees o vòmits. Un excés podria fer perdre
la gana. Cal prendre-molt diluïda, i barrejar-la amb anís i crema de llet per treure-li una
mica l'amargor. Les persones obeses toleren millor allò amargant que no pas les primes.
Evidentment, les embarassades podrien avortar si prenen aquesta planta tan amargant.
I les dones que donin el pit podrien transmetre l’amargor a la llet, cosa que seria ben
contraproduent.
-Bays.
-Cataplasma per als ulls llagrimosos irritats (GARCÍA BALLESTER, segle XVI): centaura +
sanguisorba + falzia de pou + plantatge + api. Uns 50 g de cada es couen en aigua fins a
reducció a la meitat. Amb el líquiid es mulla un drap de lli i s’aplica fixat sobre l’ull.
-Col·liri: infusió salina isotònica.
-Compreses.
-Comprimits.
-Decocció (UE). 2 grapats per 1 L d’aigua que arrenqui el bull.
Extracte hidroalcohòlic fluid. 0.5-1 g/dia
-Extracte tou.
-Infusió.
-Lavatives.
-Maceració en aigua freda.
-Ratafies.
-Tintura. 25 g/dia
-Vermuts.
-Vi de centaura. 30 g en un litre de vi blanc. Es deixa reposar 8 dies.
-Barreja aperitiva per a glopejar (JEAN VALNET), a base de tintures de: fava de Sant Ignasi
(Strychnos ignatii) 2 g; trèvol d’ aigua (Menyanthes trifoliata) 3 g; Donzell (Artemisia
absinthium) 4 g; Card Sant (Cnicus benedictus) 5 g; camamilla (Chamomilla recutita) 6 g;
anís verd (Pimpinella anisum) 10 g. S’aboquen unes 15 gotes en mig got d’aigua de Vichy
tèbia i es glopeja durant un parell de minuts, abans dels menjars.
-Barreja per a la diabetis (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + genciana + copalxi +

Quassia amara escorça + trabalera (Centaurea aspera) + fulles d’eucaliptus + tavelles de
mongetes roges + fulles de taronger amargant.
-Barreja contra l’hepatitis (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + menta piperita + boldo +
arenària + cua de cavall + malrubí + card marià + dent de lleó + rel de genciana + rel
d’angèlica + rel de bardana + calèndula. Es deixa en maceració tota la nit en aigua freda
una cullerada de la barreja per mig got d’aigua freda, i es pren el líquid a poc a poc
essent demà en dejú.
-Barreja reconstituent per a les convalescències (JOSEP FERRAN COMAS): centaura + rel
d’angèlica + romaní + card marià. Tot tallat i ben barrejat es deixa una nit en maceració
en aigua freda i se’n pren l’endemà un gotet en dejú.
FLOR DE BACH: caràcter dèbil, deixar-se dominar pels altres, servilisme, no saber dir
que no, escassa visió de les necessitats pròpies, escassa voluntat per defensar els
interessos propis.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CENTAURIUM ERYTHRAEA
• 5-formil-2,3-dihidro-iso-cumarina
• àcid 3,4-dihidroxi-fenil-acètic.
• àcid ceròtic.
• àcid esteàric.
• àcid linolènic.
• àcid m-hidroxi-benzoic.
• àcid oleic.
• àcids fenol-carboxílics.
• àcids hidroxi- i dihidroxi- tereftàlic.
• àlcaloides: gencianina
• àlcohol cerílic.
• àrabinogalactans.
• cera.
• eritaurina.
• eritaurona.
• eritramarina.
• eritrocentaurina.
• eritrodiol.
• esterols: eritroesterol
• flavonoides (0.4%).
• gentioflavina.
• gentioflavònid.
• glicòsids seco-iridioides molt i molt amargants :
◦ centapiricina
◦ centauròsid (dímer)
◦ gentiopicrina
◦ gentiopicròsid
◦ sweròsid
◦ swertiamarina
• metil-bellidifolina.
• n-heptacosà.
• n-nonacosà.
• oli essencial 0.02%
• sweròsid
• sweròsid-m-hidroxil-benzoïl-èster
• tanins.
• terpenoides.
• traces d’alcaloids piridínics i actinídics.
• triterpens.
• xantones/ xantonoides/xantones metoxilades (metil-bellifolina).
OLI ESSENCIAL
• 1,2,3-trimetil-benzè 2-2.5% • heptanal 0.5%

• 1,2,4-trimetil-benzè 1% • hexà 0.5%
• 1,4-dimetil-benzè 0.5% • hexadecà 1.5%
• 1,8-cineol • hexadecèn-1-è 1.5%
• 2-metiol-pentà 0.5% • hexanal 1.5-5%
• 2-pentil-furà 1-2.5% • iso-fitol
• 3-metil-pentà 1.5% • iso-mentona 1-1.5%
• 4-metil-octà • linalool 1-3%
• àcid hexadecanoic 5.5% • llimonè 1.5%
• àcid linoleic 4% • longifolè 1-1.5%
• àcid palmític • m-etil-toluè 1-1.5%
• àcid tetradecanoic 1.5% • mentil-acetat 1-1.5%
• acorenona B 1% • mentol 3-6.5%
• alfa-cadinol 1.5% • mentona 4-6%
• alfa-copaè 1-2% • metil-ciclo-pentà 2%
• alfa-pinè 1% • metil-chavicol 1-2.5%
• alfa-terpineol 0.5-1.5% • naftalè 2-8%
• alfa-terpinolè 0.5% • neo-fitadiè 1.5-10%
• alfa-thujè 0.5% • nonà 0-8.5%
• beta-cariofil·lè 1.5-3.5% • nonadecà 0.5-4.5%
• beta-pinè 1% • nonanal 2-3%
• beta-thujona 1-3% • o-etil-toluè 1%
• borneaol 1.5% • octadec-1-è 2.5%
• bornil-acetat 0.5-1% • p-cimè 3-3.5%
• càmfora 2-5% • pentanal 0.5%
• cariofil·lè-òxid 1-1.5% • propil-benzè 0.5%
• carvacrol 6-14% • pulegona 0.5%
• carvona 1.5-2% • sabinè 0.5-1%
• ciclohexà 0.5% • safrol 0-2.5%
• delta-cadinè 1% • terpinèn-4-ol 7-10%
• decanal 1-2% • tetradecà 1.5-3%
• (E)-beta-damascenona 1-3% • tetradec-1-è 0.5%
• (E)-beta-ionona 2% • timol 2.5-6%
• eicos-3-è 2% • toluè 4.5-18%
• etil-acetat 0.5% • trans-anetol 1%
• fitol 2% • trans-beta-farnesè 0.5-2.5%
• fitona 4-6.5% (= 6,10,14-trimetil- • tricosà 7-25%
pentadecan-2-ona) • tridecà 1%
• gamma-terpinè 2% • undecà 0.5%
• heneicosà 8.5% • verbenona 0.5%
• heptadecà 1% • viridiflorol 1%
EFECTES FISIOLÒGOICS DELS PRINCIPIS ACTIUS PRINCIPALS
ÀCID CAFEIC. CONTRA: EDEMES

ADENOVIRUS ESPASMES
ADN GANDUL ESTOMATITIS
AGREGACIONS PLAQUETÀRIES FERIDES
AL·LÈRGIES FETGE DANYAT (PREVÉ)
CALCI FONGS
CÈL·LULES DANYADES GRIP
CÀNCER HEMÒLISIS
CÀNCER (PREVENTIU) HERPES
DESGAST DE COL·LAGEN HIPERCOLESTEROLÈMIA
DOLORS HISTAMINA
IMMUNITAT BAIXA IMMUNITAT INADAPTADA
INFECCIONS INFLAMACIONS
INFLAMACIONS ? LEUCOTRIENS
INSECTES (REPEL) MENORRÀGIA
INSOLACIÓ NEMATODES
INTOXICACIÓ HEPÀTICA PROSTATISME
LEUCOTRIÈ
LIASA ÀCID OLEANÒLIC. CONTRA:
LIPO-OXIGENASA AL·LÈRGIES
METALLS (ELS QUELA) AROMATASA
NERVIOSISME ATEROESCLEROSIS
NITROSAMINES BACTERIS
ORNITINA-DESCARBOXILASA CÀNCER (PREVENTIU)
OXIDACIONS CICLO-OXIGENASA
RETENCIÓ D’ORINA COR DÈBIL
TIAMINA EDEMA
TIROIDES EMBARÀS
TUMORS EXCITACIÓ NERVIOSA
ÚLCERES FAGÒCITS GANDULS
VACUNES (DE VIRUS) FERTILITAT
VESÍCULA BILIAR GANDULA FETGE DESPROTEGIT
VIRUS DE LA SIDA GINGIVITIS
HEPATOTOXICITAT
ÀCID FERÚLIC. CONTRA: HIPERLIPIDÈMIA
AL·LÈRGIES IMMUNITAT DISPARADA
ARRÍTMIES INFLAMACIONS
ARTERIES ESTRETIDES LEUCÈMIA MIELOIDE
BACTERIS MALÀRIA
CÀNCER (ESÒFAG, ESTÓMAC, FETGE, MITOSIS
PELL) OXIDACIONS
CÀNDIDES PERIODONTITIS
COR (DEBILITAT) PLASMODIS
DESCARBOXILACIÓ DE LA CARNITINA RETENCIÓ D’ORINA
DISMENORREA SARCOMA
DOLORS SÍNTESIS DE PROSTAGLANDINES
ESPASMES TUMORS
ESTRÒGENS ÚLCERES
FAGÒCITS GANDULS ÚTER GANDUL
FETGE GANDUL VIRUS
FONGS VIRUS DE LA SIDA (a 1.7 micrograms por
HIPERLIPIDÈMIA mil·lilitre)
IMMUNITAT BAIXA
INFLAMACIONS ÀCID P-CUMÀRIC. CONTRA:
INSOLACIÓ (FILTRE SOLAR) BACTERIS
INTOXICACIÓ HEPÀTICA CÀNCER (PREVENTIU)
METALLS ESPASMES
MUTACIONS FETGE GANDUL
NITROSAMINES FONGS
PROSTAGLANDINES HEPATOTOXICITAT
RADICALS LLIURES INFLAMACIONS
SEROTONINA LIPO-OXIGENASA
TROMBES OXIDACIONS
TUMORS PEROXIDACIONS
ÚTER HIPERACTIU TUMORS
VESÍCULA BILIAR GANDULA
VIRUS
ÀCID P-HIDROXI-BENZOIC. CONTRA:
ÀCID LINOLEIC. CONTRA: BACTERIS
ANAFILAXIS CÀNCER (PREVENTIU)
ARTERIOESCLEROSIS FALTA DE PROSTAGLANDINES
ARTRITIS FONGS
CÀNCER (PREVENTIU) IMMUNITAT DISPARADA
CONSTRICCIÓ CORONÀRIA MUTACIONS
ÈCZEMA OXIDACIONS
FETGE DANYAT PARÀSITS
FIBRINÒLISIS
GRANULACIONS ÀCID PALMÍTIC. CONTRA:
HIPERCOLESTEROLÈMIA FIBROSIS
HISTAMINA HIPOCOLESTEROLÈMIA
NEMATODES COSSOS CETÒNICS
PARÀSITS CUCS
PLÈTORA DEPRESSIÓ
DIABETIS
ÀCID PROTOCATECHUIC. CONTRA: EDEMES
ARRÍTMIES ESTRÒGENS BAIXOS
BACTERIS FERTILITAT ESPERMATOZOUS
ESPASMES FETGE INTOXICAT
FAGOCITOSIS ESACASA GESTACIÓ
FALTA DE PROSTAGLANDINES GLUCOSIDIL-TRANSFERASA
FONGS HIPERCOLESTEROLÈMIA
HEPATOTOXICITAT HIPERLIPIDÈMIA
HERPES HIPERLIPOPROTEINÈMIA
IMMUNITAT BAIXA HIPERTENSIÓ
INFLAMACIONS IMMUNITAT EXAGERADA
ISQUÈMIA IMPOTÈNCIA
PARÀSITS INFLAMACIONS
PEROXIDACIONS LIMFOMA
RADICALS LLIURES LIPO-OXIGENASA
TOS MAO (MONO-AMINO-OXIDASES)
VIRUS MUTACIONS
NEOPLÀSIA
PROSTATISME
ÀCID SINÀPIC. CONTRA: RADICALS LLIURES OXIDANTS
BACTERIS RONYÓ INFLAMAT
CÀNCER (PREVENTIU) TUMORS (PULMÓ, COLL DE MATRIU)
FONGS ÚLCERES
HEPATOTOXICIDTAT VIRUS
OXIDACIONS VIRUS DE LA SIDA
PARÀSITS XANTINA-OXIDASA
ÀCID SIRÍNGIC. CONTRA:

FALTA DE SALIVA GENTIANIDINA. CONTRA:
CONTRACTURES MUSCULARS
HIPERTENSIÓ
ÀCID VAINÍLLIC. CONTRA: HIPOTPÈRMIA
ÀSCARIS INFLAMACIONS
BACTERIS REUMA
CÀNCER
CANSAMENT GENTIANINA. CONTRA:
CUCS ANAFIL·LAXIS (AL·LÈRGIES)
ESTRENYIMENT ARTRITIS
IMMUNIDAD DISPARADA BACTERIS
INFLAMACIONS CONTRACTURES MUSCULARS
RADICALS LIBRES (7 × QUERCITINA) DIABETIS
TUMORS DOLORS
EDEMES
ALFA-AMIRINA. CONTRA: ESTAFILOCOCS
EDEMES ESTREPTOCOCS
INFLAMACIONS EXCITACIÓ NERVIOSA (PARALIZANT)
TUMORS HISTAMINA
INFLAMACIONS
AMAROGENTINA. CONTRA: PARÀSITS
ANORÈXIA PSICOSIS
FALTA DE SALIVA REUMA
FETGE DESPROTEGIT SIGEL·LOSIS
TOPOISOMERASA I
GENTIOPICRINA. CONTRA:
BETA-AMIRINA. CONTRA: FONGS
EDEMES LARVES
MALÀRIA
BETA-SITOSTEROL. CONTRA: PARÀSITS
ADENOMES
BACTERIS
BULÍMIA GENTIOPICRÒSID. CONTRA:
CÀNCER (PREVENTIU) EDEMES
CÀNCER DE MAMA ESTÓMAC GANDUL
CÀNDIDES FETGE GANDUL
CICLO-OXIGENASA RADICLAS LLIURES
SWERTIAMARINA. CONTRA:
METIL-BELLIDIFOLINA. COM: CIROBACTER FREUNDII
HEPATOPROTECTORA ESCHERICHIA COLI
FALTA DE SALIVA
N-NONACOSÀ. FETGE DESPROTEGIT
ANTIMUTAGÈNIC FETGE GANDUL
PÀNCREAS GANDUL
SWERÒSID PROTEUS MIRABILIS
BACILLUS CEREUS SERRATIA MARCESCENS
BACILLUS SUBTILIS
CITROBACTER FREUNDII
ESCHERICHIA COLI
STAPHYLOCOCUS EPIDERMIDIS
MÉS INFORMACIÓ
«Volatile organic compounds from Centaurium erythraea Rafn (Croatia) and antimicrobial
potential of its essential oil». IGOR JERKOVIC, DAJANA GASO-SOLAC, HRVOJE PAVLOLIC,
ZVONIMIR MARIJANOVIC, MIRKO GUGIC, IVANA PETROVIC, SPOMENKA KOVAC. Molecules 17(2):
2058-2072 (2012).
HERBA DE SANT JORDI
Centranthus ruber (L.) DC. in
Lam. & DC.
[1805, Fl. Fr., éd. 3,4: 239] subsp. ruber 2n = (14)32
NOMS POPULARS
Alemany: Rote spornblume/Kentranthus / Roter baldrian / Spornbaldrian /

Spornblume
Anglès: Red valerian/ Devil's beard / Fox's brush / Jupiter’s-beard / Jupiter's
beard / Jupiter's begartenstaude / Jupiter's-beard / Kiss-me-quick / Red-
spurred valerian / Spur valerian / Valerian
Àrab: ‫ الزهروشعة حمراء‬/‫ والريان طويل‬/
Aragonès: orejas de liebre, yerba de mil flores, hierba de mil flores, ierba de mil flores,
milamores
Basc/Euskera: San Jorge lore, San Jorge lorea.
Castellà: Centranto/Alfeñique / Amores mil / Hierba de San Jorge / Milamores /
Valeriana roja/ alfeñiques, alfinetes, amores mil, andianeta, barba de
Júpiter, centranto, chifra, disparates, disparates de los jardines, hierba de
San Jorge, hierba de San Juan, hierba de milflores, mil amores, milamores,
orejas de liebre, sopas-en-vino, valeriana, valeriana de espolón, valeriana de
espuela, valeriana de jardín, valeriana encarnada, valeriana roja
Català: Herba de Sant Jordi/Bàlsam de jardí / Centrant / Endianeta / Herba de
Santa Maria / Indianeta / Lilà de terra / Valeriana/ andianeta, centrant,
endianeta, herba de Montserrat, herba de Santa Maria, indianeta, lila de
terra, lilà, lilà de terra, rosa d'Espanya, valeriana, valeriana vermella
vermella, fava borda, favar bord, favera borda, herba de bou
Danès: Rød sporebaldrian/Rød baldrian / Sporebaldrian
Eslovac: Navadna rdeča špajka / Rdeča špajka navadna
Estonià: Punane kannuslill
Finlandès: Punavirma
Francès: Centranthe rouge/Barbe de Jupiter / Béhen rouge / Lilas d'espagne /
Valeriane rouge
Gaèlic: An slán iomaire/ Slán iomaire
Gal·lès: Triaglog goch/Centranthus coch / Lili ysbaen / Triaglog coch
Gallec: alfinete, alfinetes, herba-dos-muros, valeriana roxa.
Grec: Αναλατοσ / Κέντρανθος ο ερυθρός
Holandès: Spoorbloem/Rode spoorbloem
Hongarès: Piros sarkantyúvirág
Italià: Valeriana rossa/Camarezza comune/Savonina / Valerianina rossa
Japonès: バレリアンレッド
Noruec: Rød sporeblom
Persa/Farsi: ‫والرین کاذب قرمز‬
Polonès: Ostrogowiec czerwony
Portuguès: Alfinetes/Boliana / Cuidado-dos-homens / Rosa-da-rocha/Valeriana-
vermelha.
Suec: Pipört/Flerårig pipört
Turc: Kirmizi kediotu
Txec: Mavuň červená
Ucraïnès: Центрантус червоний
DESCRICPIÓ BOTÀNICA
La família de les Valerianàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales inferovàriques,
el fruit en aqueni, i 1-3 estams amb les anteres lliures. Dins les Valerianàcies, el gènere
Centranthus (=Kentranthus DC) es distingeix pels fruits amb vil·là, les flors amb un sol
estam, calze amb el limbe corbat cap endins; inflorescència tricòtoma o en raïm, i per ser
plantes vivaces, i tenir la corol·la un esperó curt a la base, i tota la planta ser ben glabra.
Dins el gènere, Centrantus ruber es distingeix per ser vivaç, amb arrels gruixudes
blanquinoses, una mica friables, i per les fulles no dividides, l’esperó de més de 3 mm, la
corol·la en tub de 5-14 mm, les fulles de 10-60 mm d’amplada, lanceolades-ròmbiques-
el·líptiques, sèssils o peciolades.
Centranthus ruber és una herba glauca amb moltes tiges força juntes, dretes, de fins a
120 cm, simples o ramificades, amb els entrenusos de fins a 14 cm. Sovint té rames
axil·lars amb fulles poc desenvolupades. Les fulles fan 20-115 × 10-60 mm i són
acuminades, i només algunes de les caulinars estan una mica irregularment dentades;
les altres són totes ben enteres. Les fulles basals són cuneades o amb pecíols de 6-55
mm. Les caulinars són sèssils i, en general, amplexicaules, arrodonides a la base. La
inflorescència té bràctees de primer ordre de 2-6.5 × 0.5-1 mm; les de segon ordre fan
2.6-5 × 0.6-1 mm. Les bractèoles fan 2-4.4 × 0.5-0.8 mm. La corol·la pot ser rosada,
rosada tirant a vermell o blanca. El tub de la corol·la fa 5-11 mm, L’esperó de la base fa
3.1-7.5 mm i sobrepassa la base del tub (que té 2 compartiments separats per un envà,
un d’ells prolongat en l’esperó amb pèls blanquinosos rígids a l’interior). Limbe de la
corol·la amb lòbuls de 2-4 × 0.8-2.2 mm. Estam únic amb el filament de fins a 4-6 mm,
glabre, a vegades de color orsa intens. Antera de 1.4-2.2 mm, groguenca o rosada. Estil
de fins a 17 mm, glabre o, algunes vegades, amb pèls blanquinosos, curts, aplicats.
Estigma trilobulat. Aqueni de 3.2-4.2 × 1.4-2 mm, glabre o amb pèls blanquinosos de
prop de 0.1 mm a la cara aplanada, prop dels marges de color castany verdós. Vil·là amb
el tub de 0.6-1 mm i setes (15-23) plomoses de 5.2-7.6 mm. Llavors de 2.6-31 × 1.5-1.8
mm, groguenques o de color castany clar.
Es fa a terres remogudes seques i assolellades, talussos, marges de camins, penya-segats

calcaris, a la terra baixa i fins la muntanya mitjana (1330 m snm). Probablement
oriünda de la conca mediterrània però actualment estesa per Europa, Amèrica, Austràlia
meridional i Sud-Àfrica, ja sigui com adventícia ja cultivada en jardins, on requereix de
molt pocs recs. A les Illes Canàries està considerada espècie invasora. Atrau a les
papallones.
Centranthus ruber al món, segons GBIF
• antiespasmòdica (REL) • sedant (REL)

• ansiolítica • tònica (flors)
• antioxidant • tranquil·litzant
• antitumoral • vulnerària FUL
• digestiva FUL
USOS MEDICINALS (REL)
• ansietat • hipersensibilitat
• asma seca • insolació
• atacs de gelosia • insomni
• bulímia • mal de cap
• càncer (LLA) • menopausa
• convulsions • nerviosismes abans d’un examen
• enyorança • neurastènia
• epilèpsia • taquicàrdia
• escorbut (FUL) • tremolors
• espasmes • tristesa
• ferides FUL • tumors (LLA)
ALTRES USOS
L’oli de les llavors en temps molt antics era un ingredient dels que servien per
embalsamar cadàvers. Les fulles són comestibles comestibles en amanida, o cuites (amb
mantega). La rel cuita es posa a les sopes.
PRINCIPIS ACTIUS
• 8,9-didehidro-7-hidroxi-dolicodial
• 11-etoxi-viburtinal
• àcid linolènic conjugat LLA
• àcid valeriànic
• des-iso-valeril-acetil-valtrat
• valepotriats 7% ESC-REL
DAURADELLA
Asplenium ceterach L.
[1753, Sp. Pl. : 1080] 2n = 144
[=Ceterach officinarum Willd.]

Asplenium ceterach. Foto: JACQUES MARÉCHAL
NOMS POPULARS
Alemany: Milzfarn/Schriftfarn/Apothekerfarn / Schuppenfarn

Anglès: Rusty-back/Arabian ceterach / Common spleenwort / Finger fern /
Miltwaste / Rusty back fern / Scale fern / Scaly fern / Stone fern
Àrab: ‫شتراق مخزنى‬
Aragonès: doradeta, mermasangre, sardineta, yerba lancera, doradilla,
esmermasangre, felces, hierba lancera, ierba lanzera, jéus, mermasangre,
sardineta.
Bable: colondrillo, h.elecha, h.elechos.
Basc/Euskera: kulandrin ori, orma, orma-belarra, vascitxarrangilla, xardin-belar hori,
xardin-belar horia, xardin-belarr horin.
Castellà: adoradilla, calandrillo, capilera dorada, charranguilla, culantrillo, dorada,
doradilla, doradillo, doraílla, dorosilla, escolopendria, helecho churrero,
hierba de la tos, hierba del contrillo, hierba del oro, hierba dorada, hierba
dorailla, hierba plateada, , pulmonaria dorada, rompepiedra, sardineta, té
bravío, yerba dorada, zanca morenilla
Català: auladella, auradella, aurellina, dauradella, dauradeta, dorada, doradella,
doraella, herba auradella, herba daurada, herba de la febre, herba de la
sang, herba de paret, herba dorada, herba queixalera, melsera, morella,
neuradella, nurella, uradella, uredella, corbelleta, doradella, doraella,
dorodilla, dorà, herba melsera, herba ordilla, herba platera, herba platereta,
herbeta doraeta , herbeta dorà, melfera, ordilla, oredilla, orodilla, patetes de
Nostre Senyor, peixets, sardineta, serpeta, uradilla.
Danès: Miltbregne
Eslovac: Ceterak lekársky
Eslovè: Navadna slatinka / Slatinka navadna
Estonià: Soomus-raunjalg
Finlandès: Hilseraunioinen
Francès: Cétérach des officines / Doradille / Herbe dorée
Gaèlic: Raithneach rua
Gal·lès: Duegredynen gefngoch
Gallec: cerveriña, doiradinha, doradinha, douradinha, douradiña, erva
doirada, erva-doirada, escolopendra verdadera, fenta-das-pedras, fenta
pequeniña, fento de ouro, fento pequeñino, herba de ouro.
Grec: Ασπλήνιο / Κατέραχο το φαρμακευτικό / Σκορπίδι / Σκορπιδόχορτο
Hebreu: ‫דנדנה רפואית‬
Holandès: Schubvaren
Hongarès: Pikkelypáfrány
Italià: Cedracca/ Cedracca comune/Erba dorata / Spaccapietra
Noruec: Miltbregne
Polonès: Śledzionka skalna
Portuguès: Doiradinha / Douradinha / Erva-de-ouro / Erva-dourada/ ceteraque,
doiradinh, doiradinha bastarda, doiradinha-das-boticas, doradinha,
douradinha, douradinha bastarda, erva doirada, erva-doirada, escolopendra
verdadera, fenta pequeniña, fento de ouro, fento pequeniño, fento
pequeñino, herba de ouro.
Rus: Костенец аптечный/Скребница аптечная
Serbi: Златна папрат/Златица с камена/ Zlatna paprat/ Zlatica s kamena
Suec: Mjältbräken
Turc: Altınotu / Dalakotu
Txec: Kyvor lékařský
Ucraïnès: Аспленій скребничний/ Загнітиця лікарська / Костянець скребничний /
Селезінник лікарський / Скребниця аптечна
Xinès: 药蕨
Aquesta falguera petita té el rizoma curt, revestit de pàlees quasi negres amb marge
ciliat. Les frondes fan 5-15 cm de longitud, són persistents i agrupades en fascicles
densos. El pecíol fa 1/3-1/6 de la longitud de la làmina i és de color castany gairebé
negre. La làmina fa 4-12 × 1.5-2.5 mm i té forma lanceolada oval, pinnatipartida. El dors
és de color verd més o menys fosc i mat. Pel revers té algunes pàlees brillants entre
platejades i color de rovell. Les pinnes fan 8-19 × 4-6 mm i sol haver-n’hi 6-15 parelles.
Estan disposades alternes i tenen forma oblonga molt arrodonida a l’àpex. Poden ser
enteres o una mica crenades. En temps de sequera canvien molt l’aspecte, apareixent
molt arrugades, però recuperen la forma quan torna a haver-hi prou humitat. Les
espores fan 36-45 micres de diàmetre i tenen color castany fosc.
Dins el gran grup de les falgueres, la família de les Aspleniàcies es distingeix per ser
planta terrestre, amb esporangis amb anell, sense indusi, per les frondes peciolades de
formes similars no translúcides. I el gènere de WILLDENOW (Ceterach) es distingeix per
tenir les frondes pinnatipartides, amb pàlees escarioses cobrint el revers molt
densament. Recentment s’ha fet prevaldre el gènere de LINNÉ (Asplenium) pera aquesta
espècie.
Es fa a esquerdes de roques o murs, preferentment calcaris en indrets més o menys

ombrívols des de terra baixa fins l’estatge subalpí. Viu per Europa i la part temperada
(Himàlaia oriental, Líban) d’Àsia.
Asplenium ceterach al món, segons GBIF
DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que les fulles begudes durant 40 dies bullides en vinagre
redueixen l’esplenomegàlia, si a més s’apliquen en pols barrejades amb vi per sobre la
zona de la melsa. També és útil contra l’anúria, el singlot, la icterícia i els càlculs a la
bufeta. Extreta en una nit sense lluna i lligada al coll amb la peüngla d’una mula
produeix esterilitat a les dones fèrtils.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), l’«spleenwort» o «heart’s tongue» és planta regida
per Saturn i emprada generalment contra malalties de la melsa. Ajuda quan hi ha
estrangúria o càlculs a la bufeta de l’orina i també contra la icterícia o el singlot. Però el
suc aplicat a la matriu provoca esterilitat. PIETRO ANDREA MATTHIOLI (segle XVII) creia que
4 g de les escates del revers de les frondes d’aquesta falguera preses amb 2 g d’ambre en
pols i suc de plantatge o tripó és un remei que combat la gonorrea ràpidament. L’aigua
de bullir la falguera amb el rizoma ajuden a combatre la sífilis i la icterícia. CAMERARIUS
(segle XVII) escrivia que el destil·lat de la falguera fa expulsar els càlculs dels ronyons o
de la bufeta. I que la cendra beguda o aplicada per fora amb aigua estova la melsa.
• astringent • fluïdificant
• colerètica • hepatoprotectora
• cordial • hipotensora
• cosmètica: anti-elastasa • pectoral
• depurativa • regularitza la menstruació
• diürètica • regularitza la tensió arteria
• emmenagoga • vermífuga
• estomacal • vulnerària
USOS MEDICINALS
• amenorrea • catarro
• anèmia • cistitis
• cabell debilitat i poc ros (+ cendra) • colesterol alt
• càlculs urinaris (oxalats, àcid úric) • cor dèbil
• càncer de gola (p.p. 3,4-dihidroxi- • dolors musculars
benzaldehid) • edemes
• càncer de matriu • esplenomegàlia
• faringitis • oligúria
• febre • otitis
• ferides • pell envellida
• fetge inflamat • penellons
• gonorrea • peus cansats
• gota • post-part
• hepatitis • pulmonia
• herpes • retenció de líquids
• hipertensió • retenció d’orina
• icterícia • sífilis
• incontinència urinària • singlot
• infecció d’orina • tos seca
• mal de cap • úlcera duodenal
• mal de queixal • ureteritis
• mal de ventre • uretritis
• mala circulació (+ agrimònia) • varius
• malària • verola
• melsa inflamada • xarampió
• nefritis
POSSIBLE TOXICITAT
La planta crua pot fer perdre la memòria degut a l’enzim de anul·la la tiamina.
ALTRES USOS
Enrosseix els cabells.
PREPARATS
• Ungüent per les cabraies als pits (esquerdes als mugrons). Un gra d’all, boixets
(Calendula officinalis) de Jardí, greix de gallina, arròs de paret (Sedum
dasyphyllum), arrel de floravia (Centaurea calcitrapa), falzia (Ceterach officinarum),
nou moscada ratllada, cera nova, greix de conill mascle, greix de porc dolç, clavell
mascle, el que acaba en punta (Dianthus monspessulanus). Es fa bullir 5-10
minuts. És bo, tant per les metes de les vaques, com pels pits de les persones
[LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn].
• Remei per fer baixar la pressió: dauradella (Ceterach officinarum) + herba prima
(Asperula cynanchica) + fulla d’olivera (Olea europaea) + cabellera de blat de moro
(Zea mays) [ONOFRE VALLS, de Pardines].
PRINCIPIS ACTIUS
• 1-octèn-3-ol • àcid clorogènic

• 3,4-dihidroxi-benzaldehid 7% • fenols
• (E)-2-decenal • mucílags
• (E)-2-heptanal • nonanal
• àcid cafeic • tanins
CAMAMILLA DOLÇA
Làmina: FRANZ EUGEN KÖHLER, 1887

Matricaria chamomilla L.
[1753, Sp. Pl.: 891]
[Família Compostes; Subfamília Corimbíferes; Tribu Anthemideae]
(= Chamomilla recutita (L.) Rauschert)

(= Matricaria recutita L.)
Denominació de la farmacopea europea: Matricariae flos
ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC
Chamaemelum deriva del grec “poma nana”, per la forma dels caparrons de flors així
com per la seva olor. Matricaria significa útil per a les mares, del llatí. Recutita significa
truncada, retallada. PLINI EL VELL la mencionava com “Chamaimelon quoniam odorem
mali habet.”.
NOMS POPULARS
 Alemany: Kamillen, Echte Kamille, Deutsche Kamille, Feldkamille, Gemeine

Kamille, Hermel, Kleine Kamille, Mägdeblume, Apfelkraut,
Kummerblume, Mutterkraut, Kindbettblume, Hermännle,
Helmchen, Lungenblume, Ramerian, Remey, Stomeienblume,
German Chamomile /Apfelblümlein / Frauenblume / Ganille /
Garnille / Germeine kamille / Gramillen / Haugenblume /
Helmergen / Helmriegen / Hermel / Hermelin / Herminzel /
Johannisköpfchen / Kamelle / Kamille / Kammerblume /
Kummerblume / Kühmelle / Laugenblume / Mariamagdalenakraut
/Muskatblume / Mägdeblume / Remi / Romerei
 Alt-aragonès: Camamila, Camamilla, Camamilón, Camomila, Manzanilla,
Manzanilla Fina, Margarita.
 Anglès: Chamomile, German Chamomile, Bayboon, Hungarian Chamomile,
Matricaria Flowers, Scented Mayweed, Sweet Chamomile, Sweet
Feverfew, Wild Chamomile
 Àrab: ‫ باب ون ج أ ل مان ي‬/ ‫ الباب ون ج‬/‫باب ون ج‬
 Aragonès: Camamila, Camamila del Comercio, Camamila de los Güertos,
Camamilla, Camamilón, Majola, Manzanilla, Manzanilla Fina,
Matricaria.
 Bable: Manzanilla.
 Basc/ Euskera: Amasabel-Belarr, Bitxeleta, Bitxilora, Bitxilota, Kamamila,
Kamamila Arrunt, Kamamila Arrunta, Kamamila-Arrunta,
Kamamillu, Lamasabel-Bedarr, Larmin, Larramillo, Larranbillo,
Lilibitxi, Lili-Bitxi, Magarza, Narramillo, Txilinbelar.
 Castellà: Manzanilla Común, Manzanilla Alemana, Manzanilla de Aragón,
Amargaza, Bastardilla, Bonina, Camamila, Camamila del Comercio,
Camamilda, Camamilla, Camamirla, Camomila, Camomilla,
Chamomilla, Corona de Rey, Magarsa, Magarza, Magarza Común,
Magarza Montesina, Magarzuela, Manzanilla Alemana, Manzanilla
Basta, Manzanilla Bastarda, Manzanilla Blanca, Manzanilla Buena,
Manzanilla Común, Manzanilla de Alemania, Manzanilla de Aragón,
Manzanilla del Huerto, Manzanilla de los Corrales, Manzanilla de
Urgel, Manzanilla Dulce, Manzanilla Fina, Manzanilla Olorosa,
Manzanilla Ordinaria, Manzanilla Real, Manzanilla Silvestre,
Manzanilla Vulgar, Manzanillón, Ojo de Buey, Ojo de Vaca.
 Català: Camamila, Camamil·la, Camamilla borda, Camamilla comuna,
Camamilla de jardí, Camamilla d’Urgell, Camamilla Dolça,
Camamil·la forastera, Camamilla majola, Camamirla, Maçanella,
Magarsa, Majola, Mançanella, Mançanilla, Mançanilla dels camps,
Manzanilla de lÁragó, Matricària.
 Danès: Vellugtende kamille/Kamille / Lægekamille / Moderurt /
Pigeurt / Velduftende kamille / Vellugtende kamile / Ægte
kamille
 Eslovac: Rumancek Prav’y / Rumanček kamilkový
 Eslovè: Prava kamilica Kamilica prava
 Finlandès: Kamomillasaunio/Kamelinsaunio
 Francès: Chamomille/ Camomille sauvage/Camomille vrai/ Camomille
allemande / Camomille commune / Camomille commune ou
d'Allemagne / Matricaire / Matricaire camomille / Matricaire fausse
camomille / Matricaire odorante / Matricaire tronquée
• Gallec: Bramaza, Camomila, Gamarza, Gamarzo, Macela, Magarcela, Magarza,
Mançanilha, Manzanela, Manzanella, Manzanilla, Manzanillo, Marcela,
Margaça Das Boticas, Margaça-das-Boticas, Ollo De Boy.
• Grec: Λιλιτίρι / Λουναρια / Ματρικάρια το χαμαίμηλον / Μουγιόχορτον /
Παπούνα / Χαμομήλι / Χομομήλι
• Hindi: Babunnej, Babunphul
• Holandès: Kami-Ture, Kamille/ Echte kamille/Roomse kamille soort
• Hongarès: Orvosi székfű/Kamilla
• Islandès: Kryddbaldursbrá
• Italià: Camomilla Odorata, Capomilla, Camomilla comune
• Japonès: カモミール/ カミツレ / ジャーマンカモミール
• Mallorquí: Camamilla Borda.
• Noruec: Kamille/Kamilleblom/ Ettårig kamille / Kamomilleblom / Kannelblom
/ Kvitblom / Moderurt
• Persa: Amerale, Babunah ‫ب اب ون ه‬
• Polonès: Rumianek pospolity/ Rumianek
• Portuguès: Camomila, Camomila-Alemâ, Camomila-dos-Alemâes, Camomila-
Vulgar, Camomilla, Camomilla Legítima, Chamomilla, Macela,
Macella, Macella Gallega Legítima de Grisley, Mançanilha,
Manzanella, Marcella, Margaça das Boticas, Margaça-das-Boticas,
Margaça-das-Botiças, Margaza das Boticas, Melanthemo.
• Rus: Romaschka/ Ромашка аптечная
• Suec: Kamomill/ Sötblomster / Äkta kamomill
• Turc: Papatya
• Ucraïnès: Ромашка лікарська/ Хамоміла обідрана
• Valencià: Camamila, Camamilla, Camamirla, Mançanilla Dolça, Mançanilla
Vera, Manzanilla Vera.
• Txec: Hermánek Prav’y/Heománek pravý / Heřmánek lékařský, Rumancek
Kamilkov’y
• Xinès: 德國洋甘菊 / 母菊 / 洋甘菊 Yan Gan Yu
Chamomilla recutita al món, segons Plants of the World
Es cria en marges herbosos de camps abandonats, parcialment inundables durant les

pluges de primavera, en terrenys més aviat planers i solts, entre sorrencs i llimosos de 0
a 1.400 m snm. Prefereix sòls una mica àcids, amb saó o humits, una mica càlids. Pot
tolerar una mica de salinitat. Pot florir d'abril a setembre. Anual o teròfita cosmopolita.
Es troba a països mediterranis, des de Portugal fins a Turquia, Iraq, Afganistan,
l’Índia i Egipte. Abunda (cultivada i subespontània) a l’ Argentina, Xile, Bulgària i altres
països de climes temperats com Austràlia, Estats Units, Marroc, etc.
HISTÒRIA
Es ve emprant des del neolític (Granada, Penedès, Shanidar), especialment com a

digestiva i antiinflamatòria. Els sumeris l'empraven en tisana, amb ruda, contra mal de
panxa i, externament, en preparats antiinflamatoris. Els antics egipcis la recomanaven
contra les febres intermitents. Alguns preparaven un ungüent amb el qual untaven tot el
cos de l'afectat. Després, al suar al llit, la febre remetia. CULPEPER (segle XVII) la
recomanava per als dolors de costat (melsa, fetge). En bany general, assegurava que
reblania les tibantors i donava lleugeresa al cos. La recomanava contra el mal de panxa
i els còlics nefrítics. El posset de Camamilla deia que donava la calor suficient per
treure el refredat, alleujar dolors diversos (fins i tot el de la regla). El posset és una
beguda calenta feta amb llet, canyella, nou moscada, vi, cervesa i rovell d'ou. NICHOLAS
CULPEPER recomanava també el xarop amb vi blanc contra la icterícia i la hidropesia. I el
xampú per aclarir el cabell i el cervell. ANDRÉS DE LAGUNA (SEGLE XVI) considerava a la
Camamilla calenta i seca en grau segon. Reconeixia que no hi ha com l'oli preparat amb
la Camamilla per mitigar dolors i estovar inflors. Tots els clàssics europeus i d'orient
mitjà que han escrit sobre plantes medicinals coneixien i han descrit virtuts i usos de la
Camamilla. L'oli essencial blavós es coneixia almenys des del segle XV (SALADIN VON
ASCULUM, 1488 / HIERONIMUS BRUNSCHWIG, 1500). PIESSE va descriure per primera vegada
el camazulè el 1863. Les farmacopees modernes, almenys des de 1882 (Alemanya),
tenen molt en compte a la Camamilla com a planta medicinal.
La teoria de la signatura dels antics egipcis aparellava a la flor de Camamilla amb el sol,
evidentment per l'aspecte de la inflorescència, amb lígules blanques com els raigs de sol i
centre daurat com l'astre diví. Els caps en forma d'estrella o astre tenen a veure amb la
ment. La flor de Camamilla tendra, sense assecar, té efecte psicodèlic suau però cert. És
clar que els botons florals miren cap amunt i, per tant, les flors contrarestaran
l'excitació, però també algunes flors o algunes lígules estan inclinades cap avall, el que
indica que les flors també podran contrarestar la depressió, encara que en general
domini l'efecte sedant. Les fulles finament dividides (en contorn allargat) donen idea que
la planta pot emprar-se contra afeccions genitals o hepàtiques i que pot millorar la
circulació almenys en vasos sanguinis menors. El blanc de les lígules de les flors
perifèriques s'associa a l'element metall i al pulmó, el que dona idea de que la flor servirà
per tractar refredats. Els caps cònics buits donen idea que la flor pot pal·liar la inflor o
edema cerebral. Com la planta viu en terrenys de vegades inundats però també en
terrenys secs, podrà servir tant contra els refredats amb mucositats, com contra asma
seca. El color daurat de les flors centrals tubuloses dóna idea que la planta de resoldre
afeccions de la pell o de teixit conjuntiu, així com de l'estómac i de la melsa, per
associar-se aquest color a l'element terra. L'olor aromàtic agradable dóna idea que la flor
serà molt digestiva. Per l'absència de pèls (excepte els glandulars microscòpics) es
dedueix que serà una planta una mica laxant, i una mica anticoagulant.
La Camamilla és la planta que més es pren i la més coneguda entre els usuaris de
plantes medicinals ocasionals, deixant a part el tabac, el cafè, i les plantes
psicotròpiques.
És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm.
Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra. La tija és erecta, de secció
arrodonida però amb algun canal, amb medul·la esponjosa central, molt ramificada a la
base i als cims. Tota la planta és glabra o gairebé. Les fulles són alternes, de contorn
oblong, dividides en lacínies (0.5 mm d'ample) bipinnades (a la zona apical) o tri-
pinnades (a la zona basal), gairebé filiformes, acabades en punta fina. Inflorescències en
raïm de capítols de (1) 1.5-2 (3) cm en extensió, que tenen el botó (cònic, molt bombat, o
només hemisfèric en els capítols molt joves) d'un groc daurat intens, i les lígules (11- 27,
perifèriques) molt blanques, de 6-11 mm × 3.5 mm, i en tot cas més llargues que l’
involucre i una mica tirades cap a sota. Floreix concèntricament de baix a dalt. El
peduncle és de color entre verd marronós i verd groguenc, una mica acanalat
longitudinalment, de vegades una mica tort, d'uns 2.5 cm. Les peces (20-48) de
l'involucre, multi-seriat (1-3), són ovat-lanceolades, verdes però amb el voraviu apical
membranaci de color marró grisenc, i una mica pubescents. El receptacle és cònic, de 5
a 8 mm de diàmetre, al principi gairebé pla però després es bomba i es torna cònic i buit
per dins, sense pàlees (en principi). Flors hermafrodites. Les ligulades consten d'un tub
groc marronós a la base que s'estén en l'àpex formant la lígula blanca allargada. Són
postil·lades, blanques en general, 3-dentades, amb 4 venes fines. Les tubuloses (diverses
dotzenes de 1.5-2.5 mm, glanduloses a l'àpex) són grogues, amb 5 lòbuls, amb ovari ínfer
marronós, entre oval i esfèric, estil llarg filamentós, estigma bífid i estams (5) singenèsics,
epipètals. Pol·linització entomògama o autògama. Els grans de pol·len són esfèrics amb
tendència a la forma triangular, de 20-30 micres de diàmetre, amb 3 porus, i 3 costelles,
i exina una mica espinosa, amb espines curtes. Aquenis de 0.8-1.3 × 0.3 mm, pàl·lids,
sub-cilíndrics, amb (4) -5 vores fines verticals mirant cap a l'interior, al costat còncau
inferior. Sense vil·là (en principi). Una mica comprimits a l'estar tan junts, a la base una
mica corbats i atenuats, a l'àpex, truncats en angle. Dispersió per gravetat. Llavors /
fruits de 20 a 60 mg / 1000 u. en els diploides (2n = 18), o de 40 a 120 mg / 1000 u. en
els tetraploides (4n = 36).
Dins el grup de les compostes, podem arribat a la tribu de les Anthemidae si ens fixem
en que la camamilla té algunes flors no ligulades (les centrals), en que les rames dels
estils són apendiculades i piloses, les fulles no són oposades i la planta no és fètida ni els
capítols tenen una sola sèrie de bràctees. I dins la tribu podem arribar a escatir que es
tracte del gènere Matricaria si ens fixem en que el receptacle en general és del tot un
(sense palletes), i les flors ligulades són blanques i les centrals tubuloses amb 5 lòbuls,
grogues. Dins el gènere Matricaria aquests caràcters ja ens serveixen per a distingir la
camamilla dolça d’altres espècies.
HEGI reconeix 4 formes de Chamomilla recutita:

-coronata (J. Gay)Coss. Aquenis amb vil·là. Distribuïda pel Sud d’Europa.
-eradiata Rupr. Flors ligulades molt curtes o absents.
-nana Custer. Planta nana de 10-15 cm, no ramificada, amb fulles petites. Tija d’1 mm de
gruix. Capítols de 8 -15 mm.
-paleata Abromeit. Capítol amb palletes fines.
S'examinen les flors aixafades i posades en remull unes hores abans amb hidrat de
cloral. A les bràctees involucrals s'observen cèl·lules amb parets fines i, a la zona central,
algunes esclereides allargades i alguns estomes. D'altra banda, l'epidermis interna de la
corol·la de les flors ligulades mostra cèl·lules amb parets fines, poligonals, una mica
papil·loses. L'epidermis externa és molt més sinuosa i estriada. A part, la corol·la de les
flors tubuloses mostra cèl·lules epidèrmiques allargades longitudinalment, i alguns grups
de papil·les prop de l'àpex dels lòbuls. Els feixos vasculars tenen fibres de floema i vasos
solcats, reticulats, anulars o espiralats de xilema. No hi ha cèl·lules lignificades a la base
dels ovaris.
A les flors i a les fulles i tiges hi ha uns pèls glandulars multicel·lulars, dobles,
consistents en 2 cèl·lules basals, 2 pedunculars i 6 cèl·lules més formant el cap secretor,
recobert per un caputxó de cutícula amb càmera a sota. Les 10 cèl·lules són força
semblants, d'unes 13 × 6 micres.
En A): tricoma glandular amb les 10
cèl·lules, a la base de la cara abaxial
d'una lígula, amb càmera sub-
cuticular, sense porus, al cap,
secretora. Regleta de 9 micres. En
B): glàndula trencada, d'una fulla.
Regleta de 5 micres. En C): flor
tubulosa amb glàndules a la base.
Regleta de 8 micres. En D):
epidermis externa de l'ovari, amb
glàndules. Regleta de 125 micres.
Les glàndules contenen lípids, olis
essencials, lactones
sesquiterpèniques, i pectines. No
hi ha glàndules ni a l'arrel, ni al
peduncle, ni al receptacle. D'altra
banda, els conductes secretors
mostren un lumen envoltat per una capa de cèl·lules especialitzades, excepte a l'arrel,
on no hi ha epiteli circumdant. Els conductes secretors contenen almenys lípids. No
hi ha conductes secretors ni a la corol·la ni en l'ovari.
En A, conductes secretors a la rel, de contorn quadrangular, en la perifèria de

l'endoderma just al costat del líber primari. Regleta 30 micres. En B, conductes
secretores a la tija, en el còrtex, prop dels feixos. Regleta de 55 micres. En C, conductes
secretors en el receptacle, mostrant el lumen. Regleta de 66 micres. En D, conductes
secretors a la fulla, prop dels nervis, mostrant un petit lumen. Regleta de 28 micres. En
E, conducte secretor en una bràctea de l'involucre, mostrant un ampli lumen al mig,
paral·lel al nervi. Regleta de 50 micres. Tinció amb blau de toluïdina.
A la base dels ovaris apareix un anell esclerosat. La paret està formada per bandes
verticals de cèl·lules mucilaginoses, amb paret fina, allargades longitudinalment, amb
nombrosos tricomes glandulars alternant amb grups de cèl·lules fusiformes petites
allargades radialment. A l’àpex dels estigmes les cèl·lules s'estenen formant papil·les
arrodonides. Als teixits interns dels lòbuls de les anteres i dels ovaris apareixen
nombrosos raïms de cristalls d’oxalat càlcic.
VISIÓ DEL BOLL (pàl·lid, olor aromàtica, gust aromàtic amargant)
• Anteres: fragments de la capa fibrosa amb cèl·lules grans que vistes en

superfície semblen barres acabades en denes.
• Aquenis (cèl·lules amb perforacions escalariformes).
• Corol·la (fragments) amb epidermis interna amb cèl·lules poligonals grans, de
parets llises o zigzaguejant, algunes vegades amb papil·les, altres amb
tricomes glandulars. A la zona basal les cèl·lules són menors, amb parets
més gruixudes i sense papil·les, i hi ha alguns tricomes glandulars.
Epidermis externa amb cèl·lules de paret fina, sinuosa, excepte a la zona
basal on les parets són rectes. Cutícula molt estriada, amb molts tricomes
glandulars.
• Cristalls d’oxalat càlcic de fins a 10 micres de diàmetre. Als teixits interns
dels lòbuls de les anteres i dels ovaris apareixen nombrosos cristalls d’oxalat
càlcic.
• Estigmes (amb papil·les) amb cèl·lules epidèrmiques als àpexs esteses
formant papil·les allargades.
• Estils amb cèl·lules de parets fines, sovint amb cristalls d’oxalat càlcic.
• Fibres de l’esclerènquima.
• Fibres espiralades, anulars, reticulades (fragments de feixos fibrovasculars).
• Fibres i vasos (de les tiges).
• Involucres (fragments verds de parènquima, fragments d’epidermis amb
estomes el·líptics de fins a 30 micres d’ample). Marges de les pàlees amb
una sola capa de cèl·lules de paret molt fina, molt allargades
longitudinalment. A la zona central les cèl·lules són més gruixudes,
lignificades. Grups d’esclereides allargades es poden trobar disperses pel boll
a vegades unides a fragments de cèl·lules dels marges. A la part basal sol
haver-hi molts estomes anomocítics.
• Ovaris (fragments amb pèls glandulars, i rengles de cèl·lules mucilaginoses).
• Pàlees com les bràctees involucrals però sense estomes.
• Parènquima lignificat.
• Pol·len (grans) de 18-30 micres de diàmetre, espinós esfèric-triangular amb 3
porus, i amb l’exina una mica espinosa.
• Tricomes eglandulars abundants a les pàlees i a les bràctees involucrals, i
sovint separats. Són uniseriats, cònics, amb una cèl·lula apical molt llarga i
3 a 5 cèl·lules basals petites. De parets poc gruixudes i amb cutícula
estriada només les de la zona apical.
• Tricomes glandulars dispersos units a fragments de corol·la. Cadascun amb
un peu biseriat amb 2 o 4 cèl·lules, i amb un caparró biseriat, amb 2
cèl·lules. La cutícula a la punta forma una mena de bufeta inflada.
1- Epidermis interior de la corol·la mostrant papil·les (pap.)
2- Epidermis exterior de la corol·la mostrant estries i un tricoma
glandular.
3 – Capa fibrosa de l’antera.
4 – Estigma papil·lós i part de l’estil amb cristalls d’oxalat càlcic.
5 – Epidermis interna prop de la base de la corol·la.
6 – Esclereides de la part central d’una bràctea (pàlea).
7- Marges de les pàlees.
8 – Grans de pol·len.
9- Tricomes glandulars.
10 – Part del teixit intern de l’estil amb cristalls d’oxalat càlcic i
part d’un vas anellat.
11- Epidermis interna de la corol·la en secció obliqua.
12- Tricomes eglandulars.
13- Epidermis externa prop de la base de la corol·la.
14- Epidermis de la part basal d’una bràctea mostrant estomes i
la base d’una traqueida (tr.b.)
CULTIU DE LA CAMAMILLA
És fàcil sembrant al setembre, si el clima és benigne. El terreny ha de ser solt, ben

llaurat i sense herbes o mates properes. Per sobre de les llavors cal posar molt poc
recobriment (2-3- mm de terra bona). Agraeix el reg abundant o la presència de pedres
grans que evitin que la terra s'assequi. L’adobat pot ser químic amb aportació, per Ha, de
40-60-100 kg de N / P205 / K20, respectivament. És planta de ple sol, que cal collir al
migdia. La collita pot fer-se a mà o a màquina. La varietat d'Urgell, amb 4 vegades més
de camazulè al seu oli essencial que la varietat típica, és recol·lectada mecànicament per
a l'elaboració de licors i essències que s'exporten a Alemanya.
Collita de
camamilla
a Alemanya
Rampí
hongarès
Carretons de collita argentins
Gran recol·lectora txeca

Gran recol·lectora eslovaca
Grans recol·lectores argentines
La humitat excessiva, quan el terreny no drena bé, o també la calamarsa, poden minvar
la vitalitat de les plantes i la seva qualitat. Prefereix sòls no excessivament calcaris i no
excessivament adobats. Resisteixen les gelades només quan són plantes joves (6 fulles).
La sequera pot evitar una segona floració. Diversos fongs poden afectar la Camamilla.
També la planta paràsita Orobanche pot minvar la collita. Diversos insectes poden
afectar les plantes o bé malmetre la seva qualitat un cop collides. Els àfids poden ser un
reservori de virus patògens.
PARTS USADES I ADMINISTRACIÓ
Compreses, tisanes (infusió), tintura, alcoholatur, oli de digestió, licor, possets, OE, oli de
massatge amb oli essencial, lavatives rectals o uretrals, extracte sec, bafs, compreses en
gasa/paper.
Per conservar millor les seves propietats caldria banyar les flors en vodka (o alcohol de
boca) i posar-les en una bossa al congelador fins al seu ús en tisanes.
La flor solta (boll) o disgregada ja s'usa com a ingredient de les cataplasmes
antiinflamatoris amb farines de fenigrec i de llinosa.
-Lavativa carminativa de Madrid (segle XIX): 30 g de fulles sanes de Malva + 30 g d'arrel
de Malví es bullen 1 hora o fins que es redueixi a la meitat el 0.8 L inicial d'aigua. Es cola
i s'afegeix després 7 g de flors de Camamilla i 2.5 g de matafaluga (anís). Es dona un bull
i es torna a colar.
-Liniment contra esquinços: flors de camamilla i summitats florides de farigola, tot fresc,
el més que càpiga dins d'una ampolla amb alcohol. Es deixa així un mes, es cola i es
guarda per aplicar a zones adolorides per petits esquinços, per exemple del braç.
-Liniment contra el mal de panxa de nadons: s'escalfen flors de camamilla en oli d'oliva
durant 5 minuts a foc molt suau.
-Oli contra otitis: flors de camamilla + flors d’esparnellac + ruda + sajolida + calèndula +
espígol + hipèric + clau d’olor + all + ceba. S'escalfa en oli d'oliva a foc molt suau durant
3 minuts. Es cola i s'afegeix OE de clau i OE de cajeput.
-La dosis general de flors seques per a ús intern (tisana) és de 2 g per tassa i fins a 3
tasses al dia. D’extracte líquid 1:1 en alcohol al 45%, d'1 a 2 mL 2 cops al dia. D’extracte
sec, de 50 a 100 mg 3 vegades al dia.
-Les dosi generals per a usos externs es recomana la infusió al 3-10% m/V per
gàrgares, compreses, rentats, ènemes. O bé una solució a l'1% V/V d'extracte fluid, o bé
una solució a el 5% V/V de tintura. Per banys, 5 g de droga simple o bé 0.8 d'extracte
alcohòlic/L d'aigua. Per inhalacions, 10-20 ml d'extracte alcohòlic/L d'aigua.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CAMAMILLA
L'estàndard europeu de qualitat exigeix un mínim sobre pes sec de droga simple de 4
mL/ Kg d'oli essencial blavós, i un mínim d’apigenina-7-glucòsid (C21H20O10) de 0.25%.
Els components més importants són els de l'oli essencial i els flavonoides. La fracció
lipofílica comprèn l'OE (oli essencial), les cumarines, les flavones metoxilades, els
fitosterols, i lípids i ceres. La fracció hidrofílica comprèn els flavonoides, el mucílag, els
àcids fenol-carboxílics, els aminoàcids i la colina.
-Olis volàtils 0.24-1.9%. Estàndard no menys de 4 mL/Kg d'oli blau (G84).
Principals components: (-)-alfa-bisabolol (=levomenol) (fins a 50%) i camazulè (1-15%).
Altres components: (-)-alfa-bisabolol-òxid A i B; (-)-alfa-bisabolona-òxid A; espiroèters
(cis- i trans-enín-dicicloèter); sesquiterpens (antecotúlid); cadinè; farnesè; furfural;
espatulenol; proazulens (matricarina i matricina). [El camazulè es forma a partir de
la matricina durant la destil·lació al vapor. El rendiment de l'oli essencial depèn de
les races o quimiotipus.]
-Flavonoides (8%): apigenina; apigetrina; apiïna; luteolina; quercetina; querci-meritrina;
rutina; crisoeriol; apigenina-7-O-glucòsid; quercitrina; iso-rhamnetina; hiperòsid;
jaceidinem; crisospenol; crisosplenetina.
--Hidroxi-cumarines (0.1%): umbel·liferona, i la seva metil-èter (heniarina).
-Altres constituents: amino àcids; àcid antèmic (amarg); colina; àcids grassos;
taní; triterpens (triacontà); lactones sesquiterpèniques: matricina, matricarina;
polisacàrids heterogenis; mucílag (10%); àcids fenol-carboxílics; fitosterols; minerals.
QUIMIOTIPUS DE CAMAMILLA DOLÇA
La selecció genètica i les condicions de sòl i clima poden fer variar la composició, especialment
la de l’OE.
• (-)-alfa-bisabolol: típic de Cataluña.

• bisabolol-òxid-A: típic d’Egipte però també d’Hongria i de l’antiga
Txecoslovàquia.
• bisabolol-òxid-B: típic de l’Argentina
• bisabolon-òxid-A: típic de Grècia i Turquia
• matricina: típica d’Egipte i Turquia i també de Romania i Bulgària. (OE groc
verdós)
• 6-hidroxi-luteolín-7-glucòsid
• 6-metoxi-kaempferol
• 6,3-dimetoxi-quercetina
• 6,7-dimetoxi-quercetina
• àcid 2,4-dihidroxi-benzoic
• àcid 2,5-dihidroxi-benzoic
• àcid 3,4-dihidroxi-cinàmic
• àcid 4-hidroxi-3-metoxi-benzoic
• àcid 4-metoxi-benzoic
• àcid ascòrbic
• àcid cafeic
• àcid càpric
• àcid caprílic
• àcid galacturònic
• àcid gentísic
• àcid iso-ferúlic
• àcid linoleic
• àcid màlic
• àcid O-cumàric
• àcid octílic
• àcid oleic
• àcid palmític
• àcid pèctic
• àcid salicílic
• alfa-bisabolol-òxid-A
• alfa-bisabolol-òxid-B
• alfa-bisabolol-òxid-C
• alfa-bisabolol, 725-10.000 ppm
• alfa-bisaboneòxid-A
• alfa-cubebè
• alfa-muurolè
• beta-cariofil·lè
• beta-damascenona
• èpsilon-1-(2,6-dimetil-
fenil)-2- butèn-1-ona
• èpsilon-carè
• àcid salicílic (derivats)
• àcid sinàptic
• alcohol perillílic
• angelat de l’àcid 3-
hidroxi-2- metilidèn-
butíric
• apigenina
• apigenina-7-(6”O)-acetil-glucòsid
• apigenina-7-apiosil-glucòsid
• apigenina-7-glucòsid
• apigenina-7-glucòsid-(3”,4”)-diacetat
• axilarina
• azulè
• bisabolè
• borneol
• bornil-acetat
• calamè
• camazulè
• camomila-èster-I
• camomila-èster-II
• camomilol
• cariofil·lèn-epòxid
• cis-cariofil·lè
• cis-en-ín-diciclo-èter
• colina
• crisoeriol
• crisoeriol-7-glucòsid
• crisoesplenol
• crisoesplentina
• dioxi-cumarina
• espatulenol
• espinacetina
• etil-benzoat
• etil-decanoat
• etil-fenil-acetat
• etil-palmitat
• eupaletina
• eupatoletina
• farnesè
• farnesol
• fitosterina (derivats)
• flavonoides:
◦ apigenina,
◦ hiperòsid
◦ luteolina,
◦ neo-hesperiòsids,
◦ quercitrina,
◦ rutinòsids,
• fructosa
• furfural
• galactosa
• geraniol
• glucosa
• heniarina
• iso-rhamnetina-7-glucòsid
• iso-rhamnetina,
• jaceidina
• kaempferol
• lactones sesquiterpèniques:
◦ v desacetil-matricina,
◦ v matricina,
• luteolín-4’-glucòsid
• luteolín-7-glucòsid
• luteolín-7-rhamno-glucòsid
• luteolina
• matricarina
• mucílag 10 % en flor
• niacina
• OE planta 0.24-2%:
alcohol tricíclic,
b isabobol, i òxids,
c amazulè
chamaviolina,
espatulenol (alcohol sesquiterpènic),
◦ èter de l’àcid caprílic,
◦ èter de l’àcid nonílic,
◦ poliacetilens: transenín-diciclo-èter
• OE flors (0.2-1.5%): sesquiterpens (85%): camazulè, bisabolol, farnesol, poliens

(15%).
• (E)-beta-farnesè (5-8%)
• alfa-bisabolol (5-11 %)
• alfa-bisabolol òxid-B (12-30 %)
• alfa-bisabolol-òxid-A (15-28 %)
• camazulè (2-11 %)
• cis-enín-diciclo-èter (4-7 %)
• OE tiges:
◦ (E)-beta-farnesè (5-37%)
◦ (E)-nerolidol (0.5-3.5%)
◦ (Z)-3-hexenol (1-3%)
◦ cis-enín-diciclo-èter (6.5-15 %)
◦ espatulenol (0.5-3.5 %)
◦ germacrè D (0.5-14 %)
◦ hexadec-11-ín-11,13 diè (3-10%
• OE rels:
◦ (E)-beta-farnesè (3-18%)
◦ beta-elemè (1-3%)
◦ chamomillol (1.5-4 %)
◦ cis-enín-diciclo-èter (5%)
◦ espatulenol (9%)
◦ geraniol (1-9 %)
◦ hexadec-11,-ín-13,15 diè (0.3-6%)
◦ linalool (0.5-4%)
◦ nerol (3.5-16.5%)
◦ tau-cadinol/tau-muurolol (0.5-6 %)
• patuletina-7-glucòsid
• patuletina,
• poliacetilens
• quercetagetín-3,5,6,7,3’,4’-hexametil-èter
• quercetagetín-3,6,7,3’-tetrametil-èter
• quercetagetín-3,6,7,3’,4’-pentametil-èter
• quercetín-3-O-galactòsid
• quercetín-7-glucòsid
• quercetina
• quercimeritrina
• quercitrina
• resines
• rhamnosa
• rutina
• tanins
• tanins catequínics
• thujona
• tiamina
• trans-a-farnesè
• trans-beta-farnesè
• trans-èn-ín-diciclo-èter
• triacontà
• umbel·liferona (i el é seu èster metílic)
• vitamina C
• xanto-xilina
• xilosa
CONTROLS DE QUALITAT
 Material de rebuig (boll): com a màxim el 22 % (que passa por una sedàs
del número 710), sobre mostra de 20 g.
 Matèries estranyes: com a màxim el 2 %. Res d’Anthemis cotula.
 Pèrdua de pes en estufa a 100-105 º C durant 2 h: com a màxim el 12 % (sobre
flors ja seques a l’aire).
 Cendres: màxim 13 %. Cendres insolubles en àcid: < 4 %.
 Salmonella =0.
 Camamilla per a infusió: aerobis < 10 7 /g. Fongs < 10 5 /g. E. coli < 100/g.
 Camamilla per a ús intern alimentari: aerobis < 10 5 /g. Fongs < 10 4 /g o mL.
Enterobacteris i Gram-negatius < 1000 /g o mL. E. coli 0 / g.
 Camamilla per a usos externs (cremes): aerobis < 100 /g. Fongs < 100 /g.
Enterobacteris i Gram-negatius < 10 /g.
 Aldrín / dieldrín (pesticides)< 0.05 mg/Kg
 Plom < 10 mg/Kg
 Cadmi < 0.3 mg/Kg
 Estronci-90, Iode-131, Cesi-137, Plutoni-239, segons directrius de l’ OMS.
TEST DE L’APIGENINA-7-GLUCÒSID (HPLC- cromatografia líquida)
Polvoritzar 40 g de droga simple i tamisar-per un sedàs del número 500. Posar 2 g de la

pols en un pot de 500 mL. Afegir 200 mL d'alcohol. Escalfar la barreja al bany Maria
durant 15 minuts, amb ajuda del reflux del condensador. Deixar refredar, i filtrar.
Esbandir el filtre contenint residus amb uns pocs mL d'alcohol (etanol). Afegir al filtrat
10 mL de solució acabada de preparar de OHNa. Escalfar al bany Maria, amb ajuda del
reflux del condensador, durant 1 hora. Deixar refredar. Diluir fins a 250 mL (amb més
alcohol). Afegir a 50 mL de la solució 0,5 g d'àcid cítric. Agitar durant 5 minuts, i filtrar.
Diluir 5-10 mL amb la fase mòbil d'inici. SOLUCIÓ PATRÓ. A) Dissoldre 10 mg
d’apigenina-7-glucòsid en 100 mL de metanol. Diluir 25 mL d'aquesta solució amb la
fase mòbil d'inici fins a 200 mL. B) Després, dissoldre 10 mg de 5,7-dihidroxi-4-metil-
cumarina en 100 mL de metanol. Diluir 25 mL d'aquesta solució amb la fase mòbil d'inici
fins a 100 mL. Afegir a 4 mL d'aquesta solució 4 mL de solució patró A, i diluir fins a 10
mL amb la fase mòbil inicial.
—Escala vertical: absorbància 0-20-40-60-80-100 m AU (unitats de miliabsorbància).
—Escala horitzontal: temps en minuts 0-5-10-15-20-25. Fins a 13 min: apigenina-7-
glucòsido. A partir de 13 fins a 15: 5,7-dihidroxi-metil-cumarina.
—Pre-columna: mesura 1 = 8 mm. Diàmetre 4,6 mm. Fase estacionària: octadecil-silil
silicagel R (5 micres).
—Columna: Mesura 1 = 0.25 mm. Diàmetre 4,6 mm. Fase estacionària: actadecil-silil
silicagel R (5 micres).
—Fase mòbil A: àcid fosfòric R, aigua R (0.5:99,5 V/V)
—Fase mòbil B: àcid fosfòric R, acetonitril R (0.5:99.5 V/V)
Temps en minuts Fase mòbil A Fase mòbil B

% V/V % V/V
0-9 75 25
9-19 75→25 25→75
19-24 25 75
24-29 25→75 75→25
29-30 75→90 25→10
Fluxe 1 mL/min. Espectrofotòmetre a 340 nm. Injecció de 20 microL.
Solució patró B: resolució mínima1,8 entre els pics (apigenina-7-glucòsid / 5,7-

dihidroxi-metil-4-cumarina).
El percentatge d’apigenina-7-glucòsid es calcula mitjançant la següent fòrmula:
A1 × m2 / A2 × m1 × P × 0.625
A1 es l’àrea del pic de l’apigenina-7-glucòsid al cromatograma de la dissolució problema.

A2 ídem de la dissolució patró. I m1 es la massa de droga simple en la dissolució
problema en grams. I m2 la massa d’apigenina-7-glucòsid en la solució patró. P es el
percentatge d’apigenina-7-glucòsid en el reactiu.
HPLC de fase invertida i espectre UV/Vis d’un extracte aquós de Camamilla Dolça tendra.
A= flors; B= fulles (eluent: àcid fosfòric a pH 2.8/acetonitril; detecció: 337 nm).
1= àcid clorogènic; 2= àcid cafeic; 3= umbel·liferona; 4= derivat de l’àcid hidroxi-cinàmic;
5= luteolina-7-glucòsid; 6= apigenina-7-glucòsid; 7= herniarina; 8= apigenina-glucòsid;
9= apigenina-7-(6’’-O-acetil)-glucòsid; 10= apigenina; 11= cis-en-ín-èter; 12= trans-em-ín-
èter.
TLC (CROMATOGRAFIA DE CAPA FINA)
La solució a testar (50 microL d'oli essencial) es dilueixen en 1 mL de xilè. La solució

patró (2 microL de camazulè, 5 microL de levomenol, 10 mg de bornil-acetat) es dilueix
en 5 mL de toluè. S'usa placa de silicagel i un diluent mobilitzant d’etil acetat (5%) i toluè
(95%). [Les proporcions són de volum]. Les mostres inserides en la línia gairebé basal de
la placa seran de 10 microL. El recorregut, de 10 cm. Assecat a l'aire. Esprai revelador
d'anís-aldehid, seguit de calor (100-105 ºC) durant 5-10 minuts. Mirar immediatament a
la llum del dia.
A dalt
1-2 zones blau violeta
1 zona vermell/vermell-violeta (camazulè) 1 zona vermell/vermell-violeta (camazulè)
1 zona groga-marró clar (bornil-acetat) ——
—— 1 zona marró (en-ín-diciclo-èter)
1 zona vermell-violeta/blau-violeta 1 zona vermell-violeta/blau-

(levomenol) violeta (levomenol)
Solución patró Solució problema
Un altre mètode és el següent. Dissolució problema: dissoldre 20 microL de l'OE en 1 mL de
toluè R. Dissolució patró: dissoldre 2 mg de guaiazulè R, 5 microL de levomenol R i 10 mg
de bornil-acetat R en 5 mL de toluè R. / Placa de silicagel. Fase mòbil: etil-acetat / toluè
(5:95 V / V). Aplicacions de 10 microL. Recorregut de 10 cm. Assecat a l'aire.
Examinar a la llum del dia. Revelat: esprai amb anís-aldehid. Escalfar a 100-105 º C. Mirar
de seguida a la llum del dia. La part alta de la placa mostrarà les següents taques (de dalt a
baix).
1-2 zones blau /blau-violeta

Zona vermell/vermellós-violeta (guaiazulè) Zona vermell/vermell-violeta (camazulè)
Zona groga -marró /verd-gris (bornil- Zona marró (en-ín-diciclo-èter)
acetat)
Zona vermell-violeta /blau-violeta Zona vermell-violeta /blau-violeta
(levomenol) (levomenol)
Zona marronosa
Disolució patró de referència Disolució problema a testar
OLI ESSENCIAL
Es parteix de 30 g de droga simple, 300 mL d'aigua per destil·lar, un pot d'1 L, 0.5 mL de
xilè, i un tub graduat. Es destil·la a raó de 3-4 mL/min, durant 4 hores. Just abans de la
fi, s'atura el flux d'aigua a la camisa refredant, però es continua destil·lant fins que els
components volàtils blaus arriben a la base del condensador. Llavors cal restaurar el flux
d'aigua al condensador (camisa refredant) i esperar uns 10 minuts per acabar.
Hi ha dos tipus d'OE "Matricaria oil". El ric en òxids de bisabolol (A, B, C), i el ric en
levomenol (L-alfa-bisabolol). Els òxids de bisabolol dominen en la Camamilla centreeuropea.
L'alfa-bisabolol a la meridional. L'OE (oli essencial) és clar, intensament blau, viscós i
olorós. A més, en l'OE de les flors hi ha camazulè, espatulenol, calamè, i òxid de
bisabolol. És possible extreure un OE de les gemmes (flors molt joves), contenint farnesè i
espatulenol. També és possible extreure un OE de les arrels, contenint farnesè, espatulenol,
geraniol, cariofil·lè, cariofil·lè-epòxid i chamomillol.
CROMATOGRAFIA DE GASOS
Dissoldre 20 microL de l'OE a examinar en ciclohexà fins a 5 mL.

Solució patró: dissoldre 20 microL de levomenol R, 5 mg de camazulè R i 6 mg de
guaiazulè R en ciclohexà fins a 5 mL.
Columna: sílice fos. 1 = 30 cm (pel·lícula d’1 micra) fins a 60 cm (pel·lícula de 0,2 micres).
Diàmetre de 0,25-0,53 m. En columna de més de 30 cm, ajustar la temperatura (230 º C
en columna, 250ºC en port i detector).
Fase estacionària: Macrogol 20.000 R. Gas
carrier: Heli per cromatografia R. Flux: 1-2
mL/min.
Split ràtio: 1: 100
Detecció: flama de ionització Injecció:
0.1 microL
Ordre d'elució: segons indicacions en solució patró; anotar els temps de retenció. Retenció
relativa: camazulè 34.4 min / beta farnesè 0.5 min / bisabolol-òxid B 0.8 min / bisabolona
0.87 min / levomenol 0.9 min / bisabolol-òxid A 1.02 min.
Resolució mínima 1.5 entre pics de camazulè i guaiazulè.
OE de Camamilla ric en OE de Camamilla ric en

òxids de bisabolol % levomenol %
bisabolol òxids 29-81
levomenol 10-65
camazulè >1 >1
Total de bisabolol-O i >20
levomenol
L'oli essencial conté aproximadament un 50% de sesquiterpens (-)alfa-bisabolol i els seus òxids
A i B / bisabolol-òxid / fins 25% de cis i trans-en-ín-diciclo-èter / matricina (que per
destil·lació es converteix en camazulè, fins 15%).
Cromatograma (de gasos) de l’OE de Camamilla ric en òxids de bisabolol.
Cromatograma de l’OE de Camamilla ric en levomenol.
PROPIETATS DELS PRINCIPIS ACTIUS DE LA CAMAMILLA DOLÇA
ASSAIGS IN VITRO
Els principals principis actius estan en l'oli volàtil i entre els flavonoides. I les llurs
principals propietats són les antiinflamatòries i antiespasmòdiques.
L’azulè és un producte creat a l'escalfar i destil·lar la Camamilla, a partir de la matricina.

La matricina és més antiinflamatòria que el mateix camazulè. Derivats semblants són el
camazulè, el guaiazulè, etc., i en general tenen més propietats que la substància original
present en la Camamilla sense bullir. Proves amb camazulè (i L-glutamina afegida) en
nafra d'estómac provocada amb sosa, han conclòs que l’azulè no evita el sagnat, però sí
que ajuda a la regeneració més ràpida de la mucosa estomacal, per proliferació de
l'epiteli gàstric. El guaiazulè restaura el GSH (glutatió en estat reduït, o actiu, com a
antioxidant) i controla l'estrès oxidatiu provocat pel paracetamol. També evita l'acció dels
radicals lliures i la peroxidació lipídica. El guaiazulè no ha pogut ser testat com a tòxic
front els hepatòcits, tot i que sí que inhibeix una mica l'isoenzim 1A2 i el 2B1 del
citocrom P450. L’azulè i els seus derivats inhibeixen en general l'alliberament
d'histamina per les cèl·lules encebades. Hom suposa que, a part el camazulè, actuen
majorment l'apigenina, el cis-en-ín espiroèter i l’(-)-alfa-bisabolol. [S'han creat, per semi-
síntesi, derivats de l'azulè útils contra arítmies, gingivitis, melanomes, trombes, úlceres,
etc.].
Alguns experiments bucals han estat una mica descoratjadors, mentre que altres han
demostrat un efecte molt beneficiós. Per exemple, l'associació d’azulè amb clindamicina
ha eliminat l'halitosi concomitant amb un tumor maxil·lar, inhibint bacterioïdes i pepto-
estreptococs. L'associació de camazulè amb alfa-bisabolol (els dos principals ingredients
del destil·lat de Camamilla, al costat de l'azulè) ha donat bons resultats en periodontitis,
cremades, febre, al·lèrgies (febre del fenc), insomni, peroxidació lipídica, així com en la
síndrome gastro-cardíaca i en nafra d'estómac amb Helicobacter pylori. El camazulè és
especialment actiu en la seva captació de hidroxils davant el DMSO (80% d'eficàcia) en
presència oxidativa de Fe +++, amb ascorbat. En presència de Fe ++ i ascorbat, en canvi,
és més eficaç protegint a la membrana cel·lular de la peroxidació lipídica. El camazulè
inhibeix l'acció del leucotriè B4. Extractes hidro-alcohòlics de Camamilla inhibeixen la
peroxidació de l'àcid araquidònic. També els extractes hidro-alcohòlics inhibeixen a la 5-
lipo-oxigenasa i les ciclo-oxigenasas a IC50 0,06-0,3%. L'extracte amb CO2 supercrític té
una IC50 de 6-25 micrograms/mL respecte a l'oxidació de l'àcid araquidònic, i de l'acció
de la lipo-oxigensa i de la ciclo-oxigenasa.
L'activitat antiinflamatòria s'ha demostrat per part de sesquiterpens del bisabolol, essent
el principal responsable l'(-)-alfa-bisabolol, seguit del cis-espiroèter, almenys pel que fa al
dextrà —no respecte a la histamina, serotonina o bradiquinina—. El cis-espiroèter
mostra acció relaxant sobre la fibra muscular llisa, però tonifica l'úter a 1-2 mg/mL. El
camazulè i l’ (-)-alfa-bisabolol inhibeixen a la 5-lipo-oxigenasa, amb una IC50 de 13 i 40
microM, respectivament. L’apigenina, el cis-en-ín-espiroèter i l’(-)alfa-bisabolol inhibeixen
la ciclo-oxigenasa amb una IC50 de 70-80 microM. D'aquest grup de principis actius
principals de la Camamilla, només el camazulè mostra efecte antioxidant clar. L’ (-)-alfa-
bisabolol (ED50 = 3.4 mg/Kg) o l'extracte hidro-alcohòlic de Camamilla (ED50=1mL/rata)
és anti-ulcerogènic contra la indometacina, l'etanol o l'estrès químic (àcid acètic), o la
calor coagulant. Administrat per via oral, l‘(-)-alfa-bisabolol redueix l'edema per
carragahen en pota de rata; o l'eritema per UV a conills d'Índies; o la febre causada per
injecció perianal de llevat de cervesa en rates. L'efecte antiedematós contra la inflamació
causada pel carragahen injectat té una ED 50 de 2,7 mM/Kg) per a l’(-)-alfa-bisabolol,
però de 4,5 per al camazulè; 4,6 per al guaiazulè; 2,7 per a la matricina; i 1,5 per a la
salicilamida. D'altra banda, un extracte hidro-alcohòlic preparat amb 20 g de flors de
Camamilla i 100 g d'alcohol al 45%, aplicat ja com extracte sec, a raó de 750 micrograms
per orella, inhibeix l'edema causat per l'oli de Croton en ratolins, en almenys en un 20%
respecte als controls. [La bencidamida aconseguia un 26% d'eficàcia (450
micrograms/orella)].
Els flavonoides també són una mica antiinflamatoris. L’apigenina actua en els
receptors de la benzodiazepina. Els flavonoides (apigenina) tenen acció antiespasmòdica.
L’apigenina inhibeix a la 5-lipo-oxigenasa amb IC50 de de 8 microM, i a la 12-lipo-
oxigenasa amb IC50 de 90 microM. L’apigenina inhibeix competitivament l'ancoratge del
flunitrazepam al receptor central de la benzodiazepina (Ki = 4 microM). En canvi, no té
cap efecte sobre els receptors muscarínics, els receptors alfa-adrenèrgics, o l'ancoratge
del muscimol sobre els receptors A del GABA.
La cumarina herniarina té activitat antifúngica i antibacteriana (Gram +); i més si hi ha

una mica de llum ultraviolada. L'extracte alcohòlic total de Camamilla inhibeix el
creixement del virus de la poliomielitis i el virus de l'herpes.
Els hetero-polisacàrids de la Camamilla actuen activant els macròcits, re-normalitzant
la baixada de les defenses immunitàries per aire fred; i, almenys amb un efecte
compensatori parcial, re-normalitzant la immunitat després d’una immersió en aigua
freda (Rússia). La combinació de Card Marià, Calèndula i Xicoira, amb Camamilla ha fet
activar in vitro la proliferació de limfòcits. Dos polisacàrids de la mateixa Camamilla
aplicats a raó de 300 micrograms/orella inhibeixen l'edema en un 12% i un 22%.
L'oli essencial té un efecte sedant sobre el cor, la tensió arterial i la respiració; i ajuda
a baixar la taxa d'urea en sang. Extractes hidro-alcohòlics de Camamilla actuen
com antiespasmòdics en l’ili de conillet d’Índia a ED50 de 1.22 mg/mL (després de
clorur bàric); 1.15 mg /m (després d'histamina dihidro-clorur); 2.24 (després de
bradicinina); i 2.54 (després de serotonina). La ED50 de l’(-)-alfa-bisabolol és de 136
micrograms/mL (després de clorur bàric). L’apigenina mostra una ED50 de 0.8
micrograms/mL, el que equival al triple de l'activitat de la papaverina. L'efecte
sedant de la Camamilla es demostra per la prolongació de la son induïda per
hexobarbital, per la reducció de la motilitat espontània, i per la disminució de la
capacitat exploradora (en ratolins). Inhalacions d'OE de Camamilla fan disminuir, en
rates a les quals se'ls van extreure els ovaris, els nivells d'ACTH en plasma. Aquesta
baixada queda inhibida per un antagonista receptor de la benzodiazepina com el
flumazenil. L'OE de Camamilla té efecte bactericida contra Gram-positius, i fungicida
contra Candida albicans, a 0,7% (V / V). En canvi, l'OE fins i tot al 8% és ineficaç contra
Gram-negatius.
ASSAIGS CLÍNICS
Pacients amb dermatitis, prèviament tractats amb 0.1% de diflucortolona-valerat, van

passar a ser tractats amb diverses altres cremes o la de Camamilla (20 mg/g). El resultat
òptim va ser tant amb la crema de Camamilla com amb la crema d’hidrocortisona al
0,75%. En voluntaris sans en els quals es va induir una dermatitis química, la crema de
Camamilla va tenir efectes una mica millors que la d’hidrocortisona-acetat al 0.1%. La
crema de Camamilla pot revertir l'eritema causat per UVB. Sí que redueix la inflamació
deguda a arrencar l'esparadrap, encara que en menor grau que la crema de
hidrocortisona-27-acetat. La mucositis provocada per la radioteràpia i/o la quimioteràpia
en pacients amb càncer es redueix significativament amb aplicacions 3 vegades al dia de
crema amb (-)- alfa-bisabolol 50 mg/100 g + apigenina-7-glucòsid 200 mg/100 g. L’(-)-
alfa-bisabolol aplicat cutàniament passa ràpidament a l'organisme i s'elimina per l'orina.
De l'extracte hidroalcohòlic de Camamilla pres per boca, al cap de 24 hores, en plasma
queda sols l’ herniarina.
LLISTA DE PRINCIPIS ACTIUS DE LA CAMAMILLA DOLÇA I LLURS PROPIETATS
alfa-bisabobol (1% en flors): eficaç contra

• artritis apigenina: eficaç contra
• bacteris • agregacions plaquetàries
• càndides • al·lèrgies
• cremades • ansietat
• debilitat muscular • arítmies
• dispèpsia • bacteris
• dolors • Calci
• espasmes • càncer (preventiu)
• febre • ciclo-oxigenasa-2
• ferides que no se guareixen • Complement
• fongs • contractures musculars
• inflamacions • debilitat muscular
• tuberculosis • deiodinasa
• úlceres • dermatitis
• espasmes bornil-acetat: eficaç contra
• estrògens • bacteris
• excés d’insulina • bulímia
• excés de glucuronidasa • contractures musculars
• excitació nerviosa • espasmes
• falta de quinona-reductasa • insectes (repel·leix)
• fetge gandul • nerviosisme
• herpes • paràsits
• hipertensió • tos
• hipertiroïdisme • virus
• histamina
• inflamacions (= indometacina) àcid cafeic: eficaç contra
• insolació (filtre solar) • adenovirus
• mutacions • ADN gandul
• NADH-oxidasa • agregacions plaquetàries
• oxidacions • al·lèrgies
• paràsits • Calci (en excés)
• retenció d’orina • càncer
• tumors de la pel • càncer (preventiu)
• úter gandul • cèl·lules danyades
• vasoconstricció • desgast de col·lagen
• virus • dolors
• virus de la SIDA (140 micrograms por mL) • edemes
• espasmes
axilarina: eficaç contra • estomatitis
• càncer (preventiu) • ferides
• inflamacions (50% respecte • fetge (prevé danys)
indometacina) • fongs
• paràsits • gònades excitades
• rinovirus • grip
• virus • hemòlisis
• herpes
azulè: eficaç contra • hipercolesterolèmia
• al·lèrgies • histamina
• bacteris • infeccions
• espasmes • inflamacions (poc eficaç)
• febre • inmunitat baixa
• fetge danyat • insolació
• histamina • intoxicació hepàtica
• infeccions • isectes (repel·leix)
• inflamacions • leucotriens
• paràsits • liasa
• úlceres • lipo-oxigenasa
• metalls (els quela)
• nerviosisme
borneol: eficaç contra • nitrosamines
• acetilcolina • ornitina-decarboxilasa
• bronquitis • oxidacions (1/3 de la eficàcia de la
• bulímia quercetina)
• contractures musculars • retenció d’orina
• dolors • tiroides
• espasmes • tumors
• febre • úlceres
• fetge (prevé danys) • vacunes (efectes secundaris)
• inflamacions • vesícula biliar gandula (disquinèsia biliar)
• insectes (repel·lent) • virus
• nematodes • virus de la SIDA
• nerviosisme
àcid càpric: eficaç contra fongs /paràsits • tumors
• úlceres
àcid caprílic: eficaç contra càndides / • vesícula biliar gandula (disquinèsia biliar)
fongs / paràsits • virus
camazulè: eficaç contra crisoeriol: eficaç contra:

• al·lèrgies • càncer (preventiu)
• bilis escassa • Complement
• cirrosis hepàtica • inflamacions
• dolors • mutacions
• espasmes • oxidacions
• febre • rinovirus
• ferides • virus
• fetge lacerat (ajuda a regenerar-lo)
• infeccions crisosplenol: eficaç contra espasmes
• inflamacions /inflamacions
• leucotriens
• oxidacions farnesè: eficaç contra paràsits
• paràsits
farnesol: eficaç contra
àcid clorogènic: eficaç contra • adenomes
• amargants (endolceix) • càncer (pàncrees, còlon, pulmons)
• bacteris • espasmes
• bulímia • leucotriens
• càncer (preventiu) • melanoma
• càncer de còlon, estómac, fetge, pell • nematodes
• depressió nerviosa • nerviosisme
• desgast del col·lagen • paràsits
• dolors • tricomones
• EBV (virus d’Epstein-Barr)
• ferides furfural: eficaç contra fongs/infeccions/
• fetge danyat (prevé) insectes /paràsits
• fongs
• genotoxines àcid gentísic: eficaç contra
• gònades excitades • bacteris
• hemòlisis • bulímia
• herpes • dolors
• hipercolesterolèmia • inflamacions
• immunitat baixa • paràsits
• infeccions • reuma
• inflamacions • virus
• insectes (repel·leix)
• insolació geraniol (vomitiu 3 x ipecacuana): eficaç
• interferó baix contra
• intoxicació hepàtica (prevé) • bacteris
• larves • càncer (preventiu)
• leucotriens • càncer de pàncrees
• lipo-oxigenasa • espasmes*
• metalls (els quela) • fongs
• mutacions • infeccions
• nitrosamines • insectes (repel·leix)
• obesitat • melanoma
• ornitina-descarboxilasa • nematodes
• oxidacions • nerviosisme
• peroxidacions • paràsits
• poliomielitis • tricomones
• radicals lliures (x 9 respecte quercetina) • tumors
• retenció d’orina
• tiroides excitats
herniarina: eficaç contra • hipertensió
• al·lèrgies • bacteris • histamina
• càndides • inflamacions
• espasmes • leucèmia limfocitària
• estafilococs • lipo-oxigenasa
• fetge danyat (preventiu) • mutacions
• fongs • periodontosis
• inflamacions • radicals lliures oxidants
• paràsits • retenció d’orina
• vesícula biliar gandula (disquinèsia biliar) • retenció de Sodi
• serotonina
hiperòsid: eficaç contra • tumorigènics
• AMPc • úlceres
• bacteris • úter gandul
• càncer (preventiu) • virus
• capil·lars (falta de) • virus de la SIDA
• edemes
• fetge intoxicat (preventiu)
• fragilitat capil·lar luteolina: eficaç contra
• grip • bacteris
• hipertensió • bulímia
• inflamacions (1/4 respecte indometacina) • Calci excessiu
• oxidacions • càncer (preventiu)
• paràsits • cataractes
• virus • Complement
• contractures musculars
àcid iso-ferúlic: eficaç contra edemes / febre • deiodinasa
/ inflamacions • dermatitis
• espasmes
iso-rhamnetina: eficaç contra • fetge desprotegit
• bacteris • fetge gandul
• càncer (preventiu) • herpes
• espasmes • histamina
• falta de quinona-reductasa • inflamacions (=indometacina)
• fetge danyat • iodo-tironina-deiodinasa
• histamina • mutacions
• inflamacions • poliomielitis
• oxidacions • retenció d’orina
• paràsits • succino-oxidasa
• tos
• virus
jacedina: eficaç contra espasmes • virus del SIDA
/inflamacions • xantina-oxidasa
kaempferol: eficaç contra luteloina-4’-glucòsid: eficaç contra arítmia

• 5-lipo-oxigenasa
• agregacions plaquetàries luteolina-7-glucòsid: eficaç contra edemes /
• aldosa-reductasa herpes / inflamacions /paràsits / virus
• al·lèrgies
• bacteris àcid màlic: eficaç contra anèmia/ bacteris /
• càncer estrenyiment / falta de saliva / paràsits
• càncer (preventiu)
• ciclo-oxigenasa-2 mucílag (10 % en flors): eficaç contra càncer
• deiodinasa de la iodotironina /irritacions
• espasmes
• falta de estrògens àcid O-cumàric: eficaç contra
• fetge gandul • bacteris
• fosfodiesterasa de l’AMPc • càncer (preventiu)
• gingivitis • espasmes
• falta de suor • faringitis
• fertilitat • fetge danayat
• fongs • fibrosarcoma
• hepato-toxicitat • fosfodiesterasa
• inflamacions • fosfolipasa
• lipo-oxigenasa • gastritis
• oxidacions • grip
• paràsits • hemorràgies
• peroxidacions • herpes
• tumors • hidrofòbia (ràbia)
• vesícula gandula (disquinèsia biliar) • hipertensió
• histamina
patuletina: eficaç contra espasmes/ vesícula • inflamacions
biliar gandula (disquinèsia biliar) • insulina baixa
• intoxicació hepàtica
• larves
alcohol de perilla (perillil-alcohol): eficaç • leucèmia
contra • leucotriens
• bacteris • lipo-oxigenasa
• càncer de pàncrees • malària
• càndides • MAO-a
• fongs • miocarditis
• intoxicació química (preventiu) • mutacions
• melanoma • NADH-oxigenasa
• nematodes • nitrosamines
• paràsits • ornitina-decarboxilasa
• proliferació cel·lular • periodontitis
• tumor de còlon • peus dèbils
• tumor de mama • poliomielitis
• tumor de pàncrees • proteïno-quinasa C
• tumor de pròstata • psoriasis
• radicals lliures oxidants
quercetina: eficaç contra • síntesis de prostaglandinas
• 5-lipo-oxigenasa • taquicàrdia
• agregacions plaquetàries • tiamina
• aldosa-reductasa • tirosina-quinasa
• al·lèrgies • trombus
• anafilaxis • tumor d’ovari
• asma • tumor de bufeta
• ATP-asa • tumor de còlon
• bacteris • tumor de mama
• bulímia • vasoconstricció
• calmodulina (proteïna lligada al Calci) • virus
• càncer (preventiva) • xantina-oxidasa
• càncer de mama
• capil·lars danyats quercimetrina: eficaç contra herpes /
• cataractes inflamacions / paràsits (excepte insectes) /
• ciclo-oxigenasa-2 virus
• colitis
• cossos cetònics rutina: eficaç contra
• Coure • apoplexia
• Crohn • ateromes
• deiodinasa • bacteris
• dermatitis • bulímia
• diabetis • càncer (preventiu)
• dolors • cataractes
• encefalitis • contractures musculars
• espasmes • convulsions
• estrògens • dermatitis
• diabetis • reuma
• edemes • seborrea
• eritemes • tenia
• falta de catabolisme • timpanitis
• falta de estrògens • tumors
• fosfodiesterasa de l’AMPc
• fragilitat capil·lar àcid sinàptic: eficaç contra
• glaucoma • bacteris
• hematúria • càncer (preventiu)
• hemorràgies • fongs
• herpes • hepato-toxicitat
• hipercolesterolèmia • oxidacions
• hipertensió • paràsits
• histamina
• inflamacions thujona (convulsionant, al·lucinògena):
• insolació eficaç contra
• larves • bacteris
• malària • cucs
• mutacions • embaràs
• nefritis • espasmes
• oxidacions • excitació nerviosa
• púrpura • falta de regla
• radicals lliures oxidants • infeccions
• trombogènesi • paràsits
• tumors • respiració exacerbada.
• varius
• virus trans-beta-farnesè: eficaç contra insectes
(repel·leix) / paràsits
àcid salicílic: eficaç contra:
• bacteris umbel·liferona: eficaç contra:
• barbs • bacteris
• càncer (preventiu) • càncer (preventiu)
• caspa • càndides
• ciclo-oxigenasa-2 • espasmes
• dermatosis • estafilococs
• diabetis • fetge gandul
• dolors • infeccions
• èczemes • inflamacions
• febre • insolació (filtre)
• fongs • lipo-oxigenasa
• hipotèrmia (a 130 ppm) • mitosis
• infeccions • mutacions
• inflamacions • paràsits
• insectes (repel·leix) • prostaglandines
• micosis • xantina-oxidasa
• neuràlgies
• oxidacions xantoxilina: eficaç contra bulímia /lipo-
• paraqueratosi oxigenasa /prostaglandines /tumors
• paràsits
• poagre
• psoriasis
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CAMAMILLA
[Fulla] • –desbloqueja el cinquè xacra (gola)

• aperitiva (veterinària, aus) • -detergent
• vulnerària. • -digestiva
• –depurativa
[Flor]
• -desodorant
• -analgèsica
• -diürètica
• -anodina
• –emmenagoga (fa venir la regla)
• –antiasmàtica
• -emol·lient
• –anticancerígena
• -epitelitzant
• -anticatarral • –espasmolítica (especialment els extractes
• -antiespasmòdica hidro-alcohòlics)
• -antihistamínica • -estimulant
• –antiinflamatòria • -estomacal
• -antioxidant • –expectorant
• –antisèptica • -febrífuga
• –anti-tòxica bacteriana • –fungicida
• –antitumoral (fetge, pulmons) • -hipourèmica
• –aperitiva • -leucocito-gènica (triplica el nombre de
corpúsculs)
• –ajuda a meditar bé
• -bactericida (especialment dels Gram- • –macròfag-estimulant
positius) • –múscul-tròpica (fibra llisa especialment)
◦ Bacillus megatherium • -oftàlmica
◦ Bacillus subtilis • -protectora úlcera pèptica infecciosa
◦ Helicobacter pylorii • –regeneradora del col·lagen
◦ Leptospira icterohaemorrhagiae
Staphylococcus aureus • –regeneradora del fetge
◦ Proteus • -relaxant
◦ Staphylococcus aureus, Streptococcus • -sedant (en dones i nens)
betahaemoliticus,
• -sudorífica
◦ Streptococcus faecalis
◦ Streptococcus mutans, • –tònica
◦ Streptococcus salivarius • –tònica i regeneradora de la pell
• -calmant • –vermífuga
• –carminativa • -vulnerària
• -cicatritzant
• -colagoga (vesícula biliar)
• -colerètica (fetge)
• –corregeix excés de YANG (cervell,
estómac, fetge, budell prim, músculs,
ovaris, sang)
La flor es reconeguda com a GRAS (generally recognised as safe) tant en infusions, que
se serveixen en bares i restaurants, com en pastisseria (bombons, caramels, licors:
additiu saboritzant en mínimes quantitats)
USOS MEDICINALS DE LA CAMAMILLA
• -abscessos • -cataractes
• -acetonèmia • -ciàtica
• -acidesa estomacal • -còlics (hepàtics, intestinals, renals)
• -acne rosaci • -colitis
• -acne vulgar • -còlon irritable
• -adenitis • -commoció cerebral
• -aerofàgia • -congestió pulmonar
• -aftes • -conjuntivitis
• -agulletes (cruiximent) • -convulsions
• -amenorrea • -cor dèbil
• -amigdalitis • -cordó umbilical de nadons
• -anèmia • -cremades
• -angiocolitis • -Crohn (malaltia de)
• -anorèxia • -cucs intestinals
• -ansietat • -cucs intestinals
• -àscaris • -coupe-rose
• -asma al·lèrgica • -debilitat
• -asma cardíaca • -debilitat de la vista
• -asma infantil • -dentes dolorosos en nens petits, amb
diarrea
• -ateroesclerosis
• -depressió
• -balanitis
• -dermatitis
• -barbs
• -dermatitis atòpica
• -blefaritis
• -desmais
• -boca seca
• -diarrea (nens) nerviosa
• -bronquitis aguda
• -disenteria
• -bronquitis crònica
• -dismenorrea
• -bulímia
• -cabell ros (per a mantenir-lo clar) • -dispèpsia nerviosa
• -cabell sec/fràgil • -dolor al costat (melsa)
• -càlculs (pedres) • -dolor als ulls
• -calfreds • -dolor de la regla
• -cames dèbils • -dolors
• -càncer de fetge • -dolors a les cames
• -càncer de pàncrees • -dolors als ossos
• -càncer gastrointestinal • -dolors articulars
• -càndides • -dolors musculars
• -cansanci mental • -èczemes
• -caspa • -encefalitis
• -enteritis • -hipertensió
• -enterocolitis • -histèria
• -epilèpsia • -icterícia
• -eritemes (esparadrap, radioactivitat, • -inapetència
metalls)
• -incontinència urinària
• -escròfules
• -indigestions
• -esguinços
• -inflamació alveolo-
• -espasmes
• -inflamació cerebral
• -espasmes a les cames (de nit)
• -inflamació de la melsa
• -espasmes estomacals
• -inflamació del cap
• -espasmes intestinals
• -inflamació del fetge
• -espasmofília
• -inflamació intestinal
• -esquerdes als llavis
• -inflors
• -esquerdes anals
• -insolacions
• -estomatitis
• -insomni (especialment en nens)
• -estrenyiment en bebès
• -irritabilitat
• -estrès • -laxant (en estrenyiment espàstic)
• -estries a la pell • -leucorrea
• -faringitis • -linfadenomes
• -febre • -lipotímies
• -febres intermitents • -lumbago
• -febres quartanes • -mal alè
• -febres tercianes • -mal d’estómac (per antiinflamatoris
• -ferides com ara l’aspirina)
• -fetge congestionat • -mal d’orella’
• -mal de cap (de la grip, per
• -fimosis
indigestió)
• -fístules anals
• -mal de coll (amigdalitis)
• -flats
• -mal de panxa
• -flemons
• -mal de queixal
• -fotofòbia
• -malalties venèries
• -frigidesa sexual
• -malària
• -gasos
• -mans/peus suats
• -gastritis
• -mareig al viatjar
• -gastroenteritis
• -masegades
• -genitals femenins alterats
• -mastitis
• -glaucoma
• -meningitis
• -gota
• -menopausa
• -grip (dolors)
• -meteorisme
• -hemorroides
• -migranyes
• -hepatitis
• -miocarditis
• -hernia de hiatus • -miopia
• -hèrnies
• -herpes
• -hidropesia
• -nadons (nerviosos, amb mal de • -refredat
panxa, mal de dents, insomni, tos, • -refredat (per nedar en aigua freda)
estrenyiment) • -retenció de líquids
• -nàusees (especialment per embaràs)
• -reuma
• -nefritis
• -rinitis
• -nerviosisme
• -rinorrea
• -neuràlgia del trigemin
• -ronquera
• -neuràlgies
• -rots
• -neurastènia
• -sinusitis
• -neuritis
• -suors nocturns
• -neurosis
• -taquicàrdia
• -oftàlmies
• -tatuatges (irritació al llevar-los)
• -otitis
• -tenesme
• -oxiürs
• -tènia
• -palpitacions
• -tensió a la gola
• -paludisme
• -timidesa
• -panxa inflada
• -tos
• -paràlisi
• -tos nerviosa
• -paràsits intestinals
• -trastorns nerviosos
• -parotiditis
• -trastorns psicosomàtics
• -parpelles inflamades
• -tremolors
• -pell granulosa
• -Trichomonas
• -penellons
• -tuberculosis
• -pèrdues de coneixement
• -tumors intestinals
• -periodontitis
• -úlcera d’estómac
• -periostitis
• -úlceres lentes
• -pesadesa
• -úlceres varicoses a les cames
• -peus inflamats
• -ulleres (bosses als ulls)
• -picadures d’insectes (abelles, mosquits)
• -ulls de nadons
• -picor
• -ulls irritats
• -picors
• -ulls vermells
• -pielonefritis
• -urticària
• -pirosis (ardor d’estómac)
• -varius
• -polls (cabell)
• -vertígens
• -pròstata hipertrofiada
• -vesícula biliar gandula (discinèsia
• -psoriasis biliar)
• -punxes clavades • -virus (herpes, pòlio, sida)
• -quists cutanis (+ Sofre) • -vista cansada
• -rampes (espasmes) • -vòmits convulsius o nerviosos
• -rectitis • -vulva (picor)
• -refredament uterí • -xarampió
• -xoc emocional
POSSIBLE TOXICITAT
L'oli essencial té, a partir de 0.2mL/Kg, un efecte sedant fort sobre el cor, la tensió
arterial i la respiració. Pot fer baixar la pressió massa, i provocar hemorràgies cerebrals
(quan es prepara de flor fresca). Algunes persones vomiten quan prenen la seva infusió
massa concentrada. L'efecte emètic és degut en menor grau al geraniol i, sobretot, a
l'àcid antèmic. És, com indica el seu nom científic, una planta bona per a les mares
(epistomitzades, embarassades, mares que donen el pit), però, s'han descrit un cas de
xoc anafilàctic en una partera austríaca per al·lèrgia a la Camamilla; i altres casos de
dermatitis al·lèrgica lleu. En general, es recomana moderar la presa de Camamilla durant
l'embaràs. Els al·lèrgics a l'Artemísia solen ser-ho també a la Camamilla. I més a
l’Anthemis cotula. Els símptomes de la reacció al·lèrgica solen ser mal de panxa, llengua
inflada, tibantor a la gola, inflor en llavis i ulls, picors generalitzats, escoltats com tapats.
Ènemes de Camamilla de vegades han causat asma i urticària en persones al·lèrgiques.
El principal al·lergen sembla ser el antecotúlid, junt, i en menor grau, a la matricarina
(pro-azulè) (lactona sesquiterpènica).
La LD50 per via oral en conills és d'uns 5 g d'OE/Kg. La LD50 de l’(-)-alfa-bisabolol en
rates és d'uns 15 mL/Kg. La LD50 per via intraperitoneal del cis-espiro-èter és d'uns 670
mg/Kg.
De vegades els banys oculars deixen més sequedat i irritació que abans. A algunes
persones, prendre Camamilla Dolça els produeix insomni. La flor fresca (i no la seca) té
principis anticoagulants bastant potents, de manera que no s'hauria de prendre al costat
d'altres anticoagulants. L'OE té un efecte hipnòtic, de manera que, tant aquest com les
flors tendres, no són recomanables per prendre abans de conduir. Cal tenir en compte
les següents interaccions amb medicaments:
• -Alcohol. La Camamilla Dolça pot potenciar l'efecte sedant produït per l'alcohol.
• -Antiagregants plaquetaris. La Camamilla Dolça pot potenciar els efectes dels
antiagregants plaquetaris, afavorint l'aparició d'hemorràgies.
• -Anticoagulants orals. La Camamilla Dolça pot potenciar els efectes dels
anticoagulants, afavorint l'aparició d'hemorràgies.
• -Antihistamínics H1. La Camamilla Dolça pot potenciar l'efecte sedant produït pels
antihistamínics H1.
• -Barbitúrics. La Camamilla Dolça pot potenciar l'efecte sedant produït pels
barbitúrics.
• -Benzodiazepines. La Camamilla Dolça pot potenciar l'efecte sedant produït per les
benzodiazepines.
• -Heparina. La Camamilla Dolça pot potenciar els efectes de l'heparina, afavorint
l'aparició d'hemorràgies.
ESPECIES SIMILARS
- Matricaria aurea. [Camamilla Fina].

Flors tubuloses amb 4 lòbuls. No hi ha
lígules blanques grans. Peduncles
capitulars molt llargs. Vora de les
bràctees involucrals marró. Es cria des de
Navarra fins al Algarve, en marges una
mica humits de camps mig abandonats.
Planta d'un pam d'alçada.
Foto: Flora de Andalucía
- Matricaria suaveolens. [= M.
discoidea, = M. matricarioides].
[Camamilla de Sibèria]. Planta que sol
tenir només uns 10 cm d'alçada. Es
cria en els marges de les pistes d'esquí
o de camins d'alta muntanya. No hi
ha lígules grans blanques. Els
peduncles capitulars són curts i les
bràctees involucrals amb la vora
pàl·lid. Prové de Sibèria. Les flors fan
olor gairebé com l'autèntica
Camamilla. Cosmètica, digestiva,
emmenagoga, emètica, galactagoga,
laxant, sudorífica. Al·lèrgies, asma,
convulsions, dermatitis, erupcions
cutànies, espasmes, restrenyiment, excitació nerviosa, hemorroides, infeccions, insolació,
refredat.
- Matricaria inodora (=Tripleurospermum

inodorum). Té lígules blanques grans així com
flors tubuloses amb 5 lòbuls. El receptacle és
obtús a l'àpex. Bràctees amb marge escariós.
Aquenis d'un marró fosc. Planta molt ramificada
el seu part apical. Es cria en marges de camins
de muntanya (de 1000 a 2000 m d'alçada) o a
les platges (var. maritima). Fa olor molt poc.
Bronquitis, cirrosi hepàtica, dermatitis, mal de
panxa, èczemes, ferides.
Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ

Chamaemelum nobile. [Camamilla
Romana, o de Sòria, o del Moncayo]. Hi ha
escates translúcides en el receptacle, entre
les floretes. Les lígules són d'un blanc mat.
Aquenis res alats i flors tubulars
actinomorfes. Corol·la de les floretes
tubulars amb una inflor o esperó a la base.
Bràctees subcapitulars àmpliament
escarioses i platejades. Tots les fulles són
bipinnatisectes o tripinnatisectes. Mata
cespitosa a la base. Flors que fan olor de
plàtan molt dolç. Càncer de còlon
(sesquiterpenoides: nobilina/1,10-
epoxinobilina/3-dehidro- nobilina). Fa ros el cabell. Fa fora xinxes. Desbloqueja el tercer
xacra (plexe solar).
• acne • cucs intestinals • mal de cap
• aftes • depressió • mal de panxa
• al·lèrgies • diarrea • mal de queixal
• amenorrea • dispèpsia • mareig al viatjar
• anèmia • dolors • migranya
• anorèxia • estrès • nàusees
• ansietat • febre • nerviosisme
• artritis • ferides • neuràlgies
• asma • fongs • part
• barbs • furóncols • peu d’atleta
• càncer • gasos • picors
• cansament • hemorroides • pielonefritis
• catarro • hepatitis • psoriasis
• cistitis • herpes • reuma
• climateri • hipercinetisme • síndrome premenstrual
• còlics • icterícia
• conjuntivitis • inflamacions
• convulsions • mal d’estómac
Principals components de l’Anthemis

nobilis
• apigenina
• escopoletina-7-glucòsid
• luteolina
• n-buil-tigliat
• n-butil-angelat
• nobilina
- Anthemis cotula. [Camamilla
bastarda] [Camamilla Pudent].
Receptacle amb moltes bràctees
interflorals (pàlees). Tub de la
corol·la sense cap inflor a la
base. Hi ha lígules blanques
grans. Palletes del receptacle
subulades, i només són a la part
superior. Tota la planta fa pudor
de piretrines. Conté una lactona
sesquiterpènica (anticotúlid)
al·lèrgena. Es cria en arenals dels
rius i marges sorrencs dels
camps de cultiu de la plana o la
muntanya baixa (fins a 1500 m).
Insecticida, vomitiva. Càncer,
falta de regla, diarrees, dispèpsies, febre, agullons d'abella clavats, cucs intestinals;
ferides, còlics, histèria, cansament. Diürètica, emmenagoga i sudorífica. Fa fora xinxes.
Fa ros el cabell.
- Santolina chamaecyparissus
var. magonensis [Camamilla
de Maó]. Marejos, mal de
cap, mal de contusions (mans
o peus), indigestions, mal de
panxa, cucs intestinals, falta
o mal de la regla, icterícia,
mossegades de bestioles,
tinya, sorra en ronyons,
febre, refredat, diverticulosi,
fístules anals, tinya, rodadits,
ferides. Fa fora xinxes i arnes.
Foto: herbari Virtual Illes Baleras (UIB)
-Chrysanthellum indicum var.

afroamericanum [Crisalina, Camamilla
Romana]. Dolor d'oïda, càlculs (urinaris,
biliars, salivals), abscessos, ferides
mossegades de bestioles (insectes, aràcnids,
serps), polls, inflamacions, conjuntivitis,
coupe-rose, tumors, galteres, indigestions,
restrenyiment lleuger, cucs intestinals, mal
d'estómac, mal de cap, migranya, hipertensió,
excitació, depressió. Fa ros el cabell.
Foto: KENPEI
- Anthemis arvensis [Camamilla borda].
Digestiva, febrífuga, antihelmíntica.

CELIDÒNIA
Chelidonium majus L. [1753, Sp. Pl. : 505] 2n = (10) 12 (16)
Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM: Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz
NOMS POPULARS
• Albanès—latrapeci, bar saraleku;

• Alemany—Schöllkraut, Gilbkraut, Goldwurz, Schwalbenkraut, Warzenkraut,
Aflkraut / Augenkraut / Blutkraut / Bockskraut / Goldkraut / Gottesgabe /
Grosses schöllkraut / Gschwulstkraut / Herrgottsblatt / Herrgottsgnade /
Himmelsgabe / Krätzenkraut / Marienkraut / Nagelkraut / Schellkraut /
Schindwurz / Schinnkraut / Schwalbenwurz / Schälerkraut / Schälkraut /
Teufelsmilchkraut / Trudenmilchkraut / Ziegenkraut
• Anglès—Greater celandine, Tetterwort, devils's milk, rock poppy; Celandine /
Celandine poppy / Common celandine / Felonwort / Garden celandine / Gouwe /
Greater / Rock poppy / Swallow wort / Tetter wort / Wart wort
• Àrab: ‫ ممران‬/ ‫ عروق صفر‬/ ‫ بقلة الخطاطيف‬/‫عروق الصباغين‬
• Bielorús—padtynnik, barodaunik (wart herb);
• Bosni—rosopas;
• Búlgar—zmiysko mlako;
• Castellà: Cedueña, celdueña, celedonia, celedonio, celidonia, celidonia mayor,
celidoña, celidueña, celidueña fina, cerdoña, cerdueña, ceredonia, ceredueña,
ceridonia, ceridoña, ceridueña, cerigüeña, ceruda, cevuda, chiledonia, ciledonia,
cilidonia, cilidueña, cirgüeña, ciridueña, cirigüeña, cirigüeya, cirirueña, dilidonia,
flor de la golondrina, golondrinera, gran luz, hierba de la golondrina, hierba de las
golondrinas, hierba de las verrugas, hierba del iodo, hierba golondrinera, hierba
verruguera, hirundinaria, pedigüeña, piohuelo, planta del yodo, quitaverrugas,
selidonia, verrugera, verruguera, yerba de las golondrinas, yerba del pordiosero,
yerba verruguera, yeteira, zapatitos del Niño Jesús.
• Català: cecuta, celdoni, celdonia, celdònia, celdònies, celedònia, celidònia,
celèdonia, celònia, cicuta, clareta, herba berruguera, herba celoni, herba
d'orenetes, herba d'oronetes, herba de aurenetes, herba de les berrugues, herba
de les llúpies, herba de les orenetes, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba d
órenetes, herba dóronelles, herba dóronetes, lleterola; celidrònia, seledrònia,
seledònia.
• Croata—zmijino mlijeko, rosopas;
• Danès: Svaleurt/ Gigtblomst / Gulsotrod / Klarøje / Stor svaleurt / Almindelig
svaleurt / Fliget svaleurt
• Euskera: ainhara-belarra, ainhara-belhara, añara belar, añara-belarr, biper-
belarr, caratxo-belarr, elaya-bedarr, enada belarra, enada-belarr, enada-belarra,
enadabelarra, iodo, kalitxa-belarr, lodobelarra, pasmo bedarr, pika-belarr,
zaladoña, zaramubelarr, zaramubelarra, zaran, zaran-belar, zaran-belarr, zaran-
belarra, zarandona-bedarr, zarandona-belarr, zelidona.
• Finlandès: Keltamo
• Francès—grande chélidoine, éclair, herbe aux boucs, herbe a l'hirondelle, herbe
aux vérrues
• Gal·lès: Llysiau`r wennol/ Dilwydd / Dilwydd felen / Llygadlym / Llygadlys /
Llym y llygad / Llys y wennol / Llysiau'r clefyd melyn / Lysiau'r llew / Lysiau'r
wennol / Melynllys / Selidon / Y ddiwlith
• Gallec: andoriña, anduriña, cedronha, celedonia, celedoña, celidonia, celidoña,
celidónia, ceridoña, ceriguda, ceruda, cilidonia, cilidoña, ciridonia, ciridoña,
ciriguda, ciruda, cirula, erva-andorinha, erva-das-verrugas, heba leiteira, herba
andoriña, herba ceruda, herba d'a anduriña, herba da andoriña, herba das
verrugas, herba leiteira, leitaria, leiteriña, selidoña.
• Grec: xelidonion, Χελιδόνιον
• Hebreu: ‫סלודניום‬
• Holandès—stinkende gouwe;
• Islandès: Svölujurt
• Italià—celidonia, cinerognola,
• Japonès: クサノオウ
• Montenegrí—rusopas, rusa;
• Noruec: Gul vortemelk / Gulsottgras / Svulugras / Vortegras / Svaleurt
• Occità: Erbo de santo claro, Çaladuènha, Èrba de la blanqueta, Èrba de la
jaunissa, Èrba de las verrugas.
• Persa/Farsi: ‫ ماميران كبير‬/‫مامیران بزرگ‬
• Polonès—glistnik jaskólcze-ziele, celidonia, cyndalia, cencylja, glistewnik, gliśnik,
niebospad, złoty groszek, złotnik, zółte ziele, zółte kwiatki, roztopaść;
• Portuguès: andorinha, cedronha, celedónia, celidonia mayor, celidonia ordinaria,
ceruda, cerudas, cylidonia, erva andorinha, erva das andorinhas, erva das
verrugas, erva dos golpes, erva santória, grande-quelidónia, leitaria, maleitas,
quelidónia, quelidónia-maior.
• Romanès: rostopască;
• Rus—chistotel; Rusyn—rostopast, Rospas , Чистоте́л большо́й/ Чистоте́л /
Чистотел большой
• Serbi—rusopas, rusa, rusomača;
• Suec: Svalört / Skelört
• Turc: Kırlangıçotu
• Txec—vlaštovičník, celadona, celduně, cen dalie, dravnicovina, hadí mlíč,
krkavník;
• Ucraïnès—hladyshnyk, hnystnyk, zhovtyi molochay, smetannyk, chystotil;
Чистотіл звичайний/ Чистотіл великий
• Xinès: 白屈菜 bai jie cai / bai qu cai
És una herba fràgil, fàcil de reconèixer si es trenca alguna tija o alguna fulla, pel làtex
que regalima dels talls, que és de color groc primer, a la part aèria, i, al cap de poc,
ataronjat. De la rel n’ix un làtex ja de bon començament ataronjat. Flors actinomorfes,
amb pedicel, dispostes en petites umbel·les pedunculades, terminals o axil·lars. Pètals
grocs, 4, corrugats al capoll. Estams fins a 20, amb anteres el·lipsoidals. Ovari amb estil
molt curt, i 2 estigmes divergents. Càpsula en forma de síliqua, unilocular, dehiscent des
de la base a l’àpex, amb 2 valves. Llavors negres, brillants, globoses, amb minúscules
depressions, i amb aril crestat. Pot arribar a 80 cm d’alçada en condicions òptimes. La
tija és ramificada des de la base i amb fulles també des de la base. A l’hivern pot gairebé
desaparèixer o mantenir un rosetó de fulles basals menors. Les fulles 12-20 × 7-10 cm
són pinnatisectes, amb 5-7 parells de segments irregulars ovats-oblongs, crenats-
lobulats. Les basals són peciolades i les caulinars poden ser sèssils. Umbel·les amb 2-6
flors amb pedicels de 3-8 cm, menors que el peduncle (5-10 cm i amb pocs pèls
dispersos blancs, fins, de fins a 2 mm de longitud i 50 micres de diàmetre). Sèpals 7-9 ×
3-5 cm, obovats, de color verd grogós. Pètals 8-15 × 6-9 mm, obovats, unguiculats, de
color groc intens. Filaments estaminals filiformes, rectes; anteres grogues. Càpsula 30-
50 × 2-3 mm, torulosa, glabra. Llavors 1-2 mm, negres, amb aril blanc una mica
transparent.
El que per alguns és una sola espècie, per a altres té una espècie vicariant a l’Àsia:
Chelidonium asiaticum (Hara) Krahulcova (2n=10), més peluda i amb lòbuls foliars més
estrets i aguts. I dins Chelidonium majus L alguns hi veuen una subespècie típica amb
fulles més laciniades, i una subespècie grandiflorum (DC.) Printz, de la part meridional de
la Sibèria i de la Xina.
Per a uns pertany a la família de les Papaveràcies, i per a altres a la de les

Chelidoniàcies. Aquesta segona opció englobaria a més del gènere Chelidonium (amb flors
disposades en umbel·la i càpsula dehiscent des de la base) a dos gèneres més: Glaucium
(càpsula bilocular i pètals grocs o vermellosos) i Roemeria (càpsula unilocular i pètals
violeta). Per arribar a la família hem de tenir en compte una sèrie de caràcters clau. La
celidònia no és una planta paràsita, ni aquàtica o submarina, té les flors no dispostes en
ciati o margarida, i no són ginandres (no amb pistil i estams soldats formant un sol cos),
i la corol·la és dialipètala, superovàrica, polistèmona (amb molts estams). Ja que les flors
són regulars i amb 4 pètals, caldrà fixar-se en el fruit per escatir la família que li
correspon. Si la càpsula fos un opecarp amb porus apicals sota el disc estigmatífer, com
és el del cascall, seria de les papaveràcies. Però, ja que el fruit és una càpsula bivalvar,
hem de concloure que pertany a les Chelidoniàcies. Les dues famílies tenen en comú que
segreguen làtex. Ara, amb més detall, els conductes lactífers de la celidònia no
s’anastomosen com els del cascall, per exemple.
Es fa en murs ombrívols i frescals o aprofitant les esquerdes a zones molt assolellades,

però també en terres remenades, runes, o clarianes de bosc amb molta saó i ombrívoles,
especialment vora les cases. Al món temperat, tot i que naturalitzada fora d’Euràsia. A
Catalunya fins a la cota 1600, excepte a les zones més àrides de Lleida.
El bacteri endofític Bacillus pumilus fa que la planta pugui resistir sols contaminats amb
residus de gasoil, gràcies a la seva activitat surfactant. Però la planta pot acumular
selectivament fenantrens residuals de la contaminació atmosfèrica, així com Arsènic del
sòl (fins a 300 ppm a les arrels; 30 ppm a la part aèria). Molts oligoelements (Ba, Co, Cr,
Mg, Sr, Zn, etc.) influeixen en el metabolisme de la planta i en especial dels seus
alcaloides. Curiosament la planta millora el seu estat sota camp magnètic. Fongs del
gènere Colletotrichum endofítics també ajuden la planta, almenys per combatre altre
fongs patògens des de l’arrel. I els bacteris endofítics Bacillus amyloliquefaciens, Bacillus
thurimngensis també tenen activitat fungistàtica.
ESPÈCIES SIMILARS
Potser pel nom es podria confondre amb l’anomenada celidònia menor (Ranunculus
ficaria), però no pas per l’aspecte. Per l’aspecte, que no per l’hàbitat, potser es podria
confondre amb la Meconopsis cambrica (que probablement podrem veure a les
muntanyes al voltant de la Val d’Aran).
HISTÒRIA
Per a PLINI EL VELL i per a DIOSCÒRIDES la planta de la celidònia és desintoxicant.
Nombrosos autors repeteixen que ARISTÒTIL havia vista que les orenetes curaven els ulls
de les cries cegues amb un toc amb la rameta de celidònia. El nom científic del gènere
deriva del de l’oreneta en grec «chelidonion». El cert és que encara s’anomena «Herba de
les Orenetes” a aquesta planta, a més d’»Herba de les Berrugues”. Però això apart, és
estrany que se l’anomeni «Herba de les Orenetes» només perquè quan venen la planta
surt i quan se’n van la planta es marceix (una mica). Els ornitòlegs actuals opinen que
les orenetes al fer els nius fan servir fang i alguna fina rameta; i que, malgrat haver
tingut cura de milers de cries, no n’han vist mai cap amb problemes als ulls. Però a
Polònia creuen que si t’han caigut una cagada d’oreneta a l’ull que t’ha fet perdre la visió,
només el suc de la celidònia et retornarà la visió.
SIMON SYRENIUS (SEGLE XVI) recomanava, per fer suar molt, prendre un bany de vapor
amb bafs de la planta, a la vegada que es beu la decocció en vinagre rosat o vi blanc amb
aigua de Rumex. I, contra úlceres o crostes al cap, aplicar la barreja de la rel en pols,
vinagre i greix de porc.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) afirmava que ell havia provat de rebentar els ulls de les
cries amb la punta d’un agulla i que els ulls s’havien refet per si sols sense l’ajuda de la
celidònia. Ell considerava que la millor hora per recol·lectar la celidònia és quan el Sol
està en Leo i la Lluna en Àries. L’ungüent fet amb la planta collida aleshores, amb oli o
amb llet, cura encara que no resolgui del tot, qualsevol malaltia dels ulls. Tan ell com
John Gerard consideren que el millor remei per la vista és aplicar als ulls el suc bullit de
la celidònia amb mel en un vas de bronze. La planta bullida en vi blanc (i uns granets
d’anís) treu les obstruccions al fetge o a la bufeta del fel i lleva la icterícia. A més ajuda
quan hi ha hidropesia, úlceres inveterades o picors a tot el cos. El suc o el destil·lat
(afegint-hi sucre o melassa) de la planta pres en dejú alleuja qualsevol pestilència. El suc
aplicat al xancre, herpes, tinya i altres malalties de la pell les alleuja molt. Sobre les
berrugues, en pocs dies les elimina. La planta amb arrel i tot, rostida i macerada en oli
de camamilla, aplicada al llambric lleva tots els dolors de la mare, i aplicada als pits
atura l’excés de menstruació. El suc alicat a la dent amb càries lleva el dolor, i la planta
en pols fa caure la dent debilitada. I el suc amb sofre en pols lleva les picors a la pell i hi
treu les taques blanques, i si pica, amb vinagre es lleva de seguida la picor.
SANTA HILDEGARDA VON BÎNGEN (segle XI) recomanava el suc de la celidònia per enfortir la
vista, i el suc barrejat amb sèu cura les úlceres a la pell.
MAURICE MESSEGUÉ deia que per al seu pare la celidònia era la millor de totes les plantes
medicinals, o també la més cruel perquè fa plorar a l’home que va a curar i cantar al qui
es va a morir. Per a ell és una planta coeli donum (regal del cel), tot i que la recomana
només per a ús extern (maniluvis, pediluvis, col·liri amb infusió, làtex untant berrugues)
i només amb molta moderació per ús intern (icterícia).
MARIA TREBEN escriu: «Antigament gaudia la Celidònia de gran prestigi, mentre que avui
la prenen molts per planta verinosa. Aquest menyspreu només me’l puc explicar
considerant l'efecte que va tenir la campanya de propaganda que va llançar la indústria
farmacèutica en els seus començaments contra les millors plantes, per desviar el Poble
de les herbes curatives i introduir els medicaments químics ».
ESOTERISME
SANT ALBERT MAGNE escrivia al segle XIII «No poc extraordinària és la virtut de la
celidònia. Hom diu que que si un home té l’herba, i el cor d’un talp, vencerà tots els
enemics, totes les matèries en litigi i qualsevol debat; i si es posa la planta sobre el cap
d’un malalt cantarà amb veu forta al cap de poc, si ha de morir; però si no ho ha de fer,
plorarà.
Si la muller olora la planta això prevé que tingui disputes maritals.
Com amulet es du per protegir-se dels dimonis.
LITERATURA
«La cerigüeña de todos los males es dueña». Diuen a Astúries, on solen beure un gotet pel
matí en dejú del suc de la planta. A Gistaín diuen: «Cerdidueña, deridueña, pa tos os
males muita güena».
El paral·lelisme entre les orenetes i la celidònia és misteriós. Però la taca vermella del pit
de les orenetes recorda la sang d’un nen degollat o el làtex de la planta. La planta creix
una mica a l’ombra als murs, com el niu de les orenetes. I vora les cases habitades, com
les orenetes. I mata els insectes que voleien al voltant de (les ferides) la pell del bestiar,
com les orenetes. I té el màxima de vitalitat durant l’època en que les orenetes ens
visiten. I es troba gairebé arreu del món (Euràsia i Àfrica), com les orenetes.
La mitologia grega clàssica explica una història truculenta que té com a protagonistes a
Progne, filla del rei d’Atenes (Pandió), la seva germana Filomela i Tereo, rei de la Tràcia.
Tereo primer es casa amb Progne, però després s’enamora bojament de Filomela, a qui
ha anat a cercar perquè sa germana la trobava a faltar. Però al refusar ella l’assetjament,
torna més boig a Progne, qui al final li talla la llengua i la pren presonera en una torre,
fent veure a sa germana que Filomela, per dissort per a tothom, ha mort. Però al cap
d’un any, ella pot fer arribar un brodat a sa germana, on palesa en forma d’auca la
història de la seva desgràcia. Progne de seguida ordeix un pla de venjança. Reuneix a les
dones que estaven en una orgia en honor a Baco i tot i fent un grup molt sorollós arriben
a la torre per alliberar sa germana, matant abans els guàrdies. Després, Progne cuina el
fill que ha tingut amb Tereo (Itys) i el serveix a taula en un banquet. Quan el marit ha
quedat ben tip, demana on és el fill. I aleshores apareix Filomela amb el cap d’Itys
regalimant sang. Tereo s’enfurisma, però no pot caçar la dona i la cunyada que fugen
esperitades com el vent i es transformen, Filomela, en un rossinyol i Progne, en una
oreneta.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CELIDÒNIA

• afrodisíaca • fungicida
• algicida no tòxica per a peixos • hepatoprotectora (del CL4C, Cadmi)
• analgèsica • hipnòtica
• anticancerígena • hipoglucemiant
• antisèptica • IMAO-A (cheleritrina)
• càustica (làtex) • infertilitzant per a les dones (?)
• cicatritzant • narcòtica
• colagoga • oftàlmica
• colerètica • protectora de radioactivitat
• contraresta dolor urticació • repel·lent de mosquits i mosques
• depilatòria (fums)
• depurativa • sedant
• desintoxicant de sulfamides • tint (de suberina)
• diürètica • tònic cardíaca (alenteix i dona força
• emmenagoga (bany, compreses baix • vasodilatadora coronària
ventre) • vulnerària
• espasmolítica bronquial
USOS MEDICINALS DE LA CELIDÒNIA
• abscessos (pus)[flors] • colesterol alt,

• acne • còlics
• acúfens • còlon irritable
• al·lèrgies • condilomes
• amigdalitis UI/UE (gàrgares) • conjuntivitis (infusió UE + aigua de
• angina de pit roses + llet)(pol·len)
• arrítmia cardíaca • contusions
• artritis (genoll) • cucs intestinals (9 dies)
• artritis reumatoide • dermatitis al·lèrgica
• asma • dermatitis atòpica
• arterioesclerosis • diabetis
• atacs de pànic • durícies
• ateroesclerosis • èczema
• berrugues (UE 3 cops al dia) • edema a les cames d’origen cardíac
• bronquitis • erupcions cutànies
• butllofes a la pell • escròfules
• Cadmi (intoxicació a ronyons i fetge) • excitació nerviosa
• càlculs biliars, • favus (fongs)
• càncer (carcinoma epidermoide, • febre biliar
esòfag, estómac, còlon, fetge, • fibromiàlgia
glioblastoma, leucèmia • fibrosarcoma murí WEHI-164
limfoblàstica, leucèmia • fongs
promielocítica, limfoma, mama, • furóncols («golondrinos»)
matriu, melanoma, ovaris, pàncrees, • galindons
pròstata, pulmons, ronyó, vulva) • ganglis inflamats UE
• càncer epidermoide A431càncer • gangrena
d’esòfag de cèl·lula esquamosa • glioblastoma
WHCO5 • gota
• càncer d’estómac SGC-7901 • hemorroides
• càncer de faringe FaDu • hepatitis (homeopatia 6 X & Thuja
• càncer de fetge SMMC 30 CH)
• càncer de llengua SCC-25 • hepatomegàlia
• càncer d’ovari A2780 • herpes
• càncer de còlon: CaCo-2 /HCT116/ • hidropesia
HT-29/ SW480 • hipertensió
• càncer d’esòfag (+ ciclofosfamida) • icterícia,
• càncer de fetge HepG2 • insomni,
• càncer de mama: MCF-7 / MDA- • intoxicació per sulfamides *
MB-231 • lepra (UE, UI + Fumaria)
• càncer de matriu HeLa, C33A • leucèmies:
• càncer de pàncrees: PANC-1 / ◦ CCRF/ADR5000
PANCo2 ◦ CCRF/CEM
• càncer de pròstata: DU-145, PC3 ◦ HEL-92.1.7
• càncer de pulmó: A549 / H460, ◦ HL-60
H1299: HNSCC, HLaC78 ◦ Jurkat
• càncer de vulva de cèl·lula ◦ KG-1A
esquamosa A431 ◦ MOLT-4
• càries dental (pols de rel; fums de ◦ MT-4
planta) ◦ Raji
• cataractes (infusió UE) ◦ U-937
• cirrosis hepàtica, • liquen pla
• clavus • mal de cap UE/ UI
• colecistitis • mal d’estómac per hipertonia
• mal de ventre • restrenyiment
• malària (30 CH=homeopatia) • reuma
• melanoma • sarna
• metrorràgia (UE als pits) • sífilis
• mossegades de serps • talls
• MRSA • tinya
• obesitat • tos
• obstruccions viscerals • tos ferina
• osteoporosis, • tuberculosis
• panses als llavis (oli de fregir la • úlcera d’estómac
planta) • úlceres de la pell (bullida en llet)
• papil·lomes • ulls: conjuntivitis, despreniment de
• paràsits intestinals retina, hemorràgia a la retina,
• penellons cataractes, cops, mussols, blefaritis,
• petits talls úlceres a les parpelles, vista
• picadures d’insectes cansada (infusió de la planta/ làtex
• picor anal al racó de l’ull, tancat)
• pigues • uretritis
• Plasmodium berghei • vaginitis (+ chitosan)
• psoriasis • vitiligo (amb S)
• puces (repel·lent) • virus (papil·loma, sida,...)
• pulmonia • voltadits
• radioactivitat
* El parell de medicaments trimetoprima + sulfametoxazol es feia servir per tractar, amb

resultats nefastos, la sida. Gràcies al tractament es van morir centenars de milers de
persones. Però això no ha transcendit a l'opinió popular, com sí que ho ha fet la toxicitat
de la Celidònia. La Celidònia bullida 2 minuts dona una tisana que desintoxica el fetge
dels medicaments com aquestes sulfamides. Prova d’això és el que va passar fa molts
anys al qui escriu aquestes ratlles. Un parent que treballava en una empresa
farmacèutica m’havia recomanat aquest medicament contra el mal de coll. Em va deixar
molt pitjor. Esgotadíssim. Aleshores, animat pels elogis que MAURICI MESSEGUÉ feia
d'aquesta planta en els seus llibres i, guiat potser per una intuïció especial, em vaig
aixecar del llit i vaig fer a peu, amb molta dificultat, degut al meu estat pèssim a causa
de la medicació, el camí de casa a la meva botiga d’herbolari, que normalment feia en 2
minuts, en una mica més de mitja hora. Quan vaig arribar-hi, vaig preparar la tisana
amb un grapadet de celidònia seca i la vaig prendre. Ja de seguida em vaig trobar una
mica millor. El camí de tornada el vaig fer en només 5 minuts. A l'endemà ja havia
desaparegut la meva infecció del coll i podia caminar una altra vegada amb normalitat
com si res hagués passat.
TOXICITAT DE LA CELIDÒNIA
Alguns afirmen que la planta és molt tòxica per a les gallines i les oques. Els altres que
en poden prendre unes miques. Uns afirmen categòricament que la planta et pot tornar
cec, i altres al contrari, que et pot fer recuperar la visió. En tot cas, un gos veí de la
MARIA TREBEN s’aturava cada cop que passava davant unes mates de celidònia perquè la
mestressa li’n posés una gota al racó de l’ull, tancat. Segurament no era perquè es delís
per perdre la visió, sinó tot el contrari.
Uns afirmen categòricament que la planta sinó és mortal poc se n’hi falta, i els altres
asseguren que se’n prenen unes gotes del suc cada dia en dejú (a Astúries). En tot cas,
més val tenir una mica de precaució i primer provar la planta en una petita dosi, i
després si de cas es pren una dosi major puntualment. Segurament no caldrà repetir-la.
O si es vol fer un tractament més llarg més val optar per l’homeopatia o bé fer infusions
barrejades amb altres herbes, i de celidònia posar-ne ben poqueta (una dècima de gram
de fulla).
El mateix MAURICE MESSEGUÉ se sorprengué molt per l’error d’un client seu que enlloc de
fer maniluvis i pediluvis amb la celidònia que li havia enviat se la va prendre en infusió.
Malgrat la por pel malentès, el resultat d’aquesta megadosis va ser que el client es trobà
millor que mai.
La LD50 de la sanguinarina en rates és de 18 mg/Kg, i.p. La toxicitat dels alcaloides,
amb LD50 inferior a 2 microM, és progressivament menor a partir de la coptisina >
cheleritrina > sanguinarina > chelidonina > protopina > dihidro-sanguinarina.
Algun a publicació a PubMed vol culpabilitzar la celidònia d’algun cas d’hepatitis, però
no queda clar si l’hepatitis era subjacent o anterior i ni tan sols com s’ha pres la planta,
si tendra (més perillosa) o en infusió o decocció (menys perillosa). En tot cas poden
haver-hi casos de sensibilitat contra la planta que facin desaconsellar o interrompre el
seu ús. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/10535888/
Fins i tot a Astúries hi va haver un cas d’anèmia hemolítica provocada per abús de la
celidònia, que es va solucionar amb diàlisis, transfusions de sang, i esteroides.
Segons la base de dates de l’OMS «VigiBase», fins el juny de 2005 hi varen haver 147
casos de reaccions adverses a la celidònia:
• 28 hepatitis
• 16 icterícia
• 13 (+ 27) augment de transaminases,
• 11 bilirubinèmia
• 6 nàusea
• 5 increment fosfatasa alcalina
• 4 mal de ventre
• 4 dany hepatocel·lular
• 3 astènia
• 3 fatiga
• 3 femta blanquinosa
• 3 orina anormal
• 3 picor
• 3 vòmits
• 2 diarrea
• 2 increment LDH
• 2 nerviosisme
• 1: anorèxia / atrèsia biliar/ boca seca/ colelitiasis/ colinesterasa baixa /
decoloració de la pell/ dispnea / edema laringe / edema lingual/ fallada hepàtica/
insomni/ necrosis isquèmica / pancreatitis/ parestèsia.
PREPARATS AMB CELIDÒNIA

• Amitozyn . Preparat semisintètic dels alcaloides de la celidònia amb N,N’,N’-trietilèn-
©
tiofosforamida. Útil almenys contra HeLa.

• Compresa emmenagoga al baix ventre (planta cuita); o, al coll, contra amigdalitis (+ oli
d’oliva + llard).
• Celidònia + oli d’oliva + resina d’avet + cera d’abella: pomada contra les pústules.
• Chelidonium majus + Salix alba (ESC) + Rosmarinus officinalis + cera d’abella + oli
d’oliva: contra fístules i hemorroides.
• Col·liri: aigua de roses 100 g + suc de celidònia 400 mg. Contra ulceracions a les
parpelles.
• Cremades (pomada): Chelidonium majus + Hedera helix + Sambucus nigra + cera
d’abella + oli d’oliva.
• Extracte fluid: 500 mg/dia
• Extracte hidroalcohòlic 300 mg/dia.
• Fulles fregides en oli d’oliva: aplicades a talls, ferides, ganglis inflamats.
• Hepeel©: Lycopodium clavatum D3 30 mg; Chelidonium majus D4 30 mg; Cinchona
succirubra D3 30 mg; Myristica fragans D4 30 mg; Silybum marianum D2 15 mg;
Phosphorus D6 15 mg; Veratrum álbum D6 60 mg; Citrullus colocynthis D6 90 mg.
• Homeopatia: Com sempre, en afeccions més psicològiques a la 9CH i en afeccions més
orgàniques a la 5 CH. Por a ser caçat per la policia, obnubilació post-prandial, desig
exagerat de beure llet calentona, migranyes digestives-hepàtiques, estupor, icterícia,
còlics biliars, vòmits, hepatitis, pulmonia dolorosa (primer al pulmó dret, després a la
part inferior de l’esquerra i al final a darrera), dolor sota l’escàpula dreta, tos
espasmòdica, dispnea, intolerància a la calor aplicada al cap, peus freds, intolerància a
ser tocat, persistència d’olors a claveguera, femta decolorada alternant restrenyiment i
diarrea, malària.
• Iberogast (STW5): Iberis amara + Matricaria recutita + Angelica archangelica + Carum
carvi + Chelidonium majus + Glycyrrhiza glabra + Melissa officinalis + Silybum
marianum + Menta x piperita.
https://www.fitoterapia.net/php/descargar_documento.php?id=8641&doc_r=n
• Medicaments: Panchelidon© càpsules/ Cefachol © / Cholhepan© / Aristochol© /
Gallemollan forte©.
• Micro-encapsulada en PLGA, la celidònia (extracte) és més bio-disponible i arriba bé al
cervell. I és més potent contra el càncer.
• Pèptids contra càncer de mama i limfoma T: Chelidonium majus + Inula helenium +
Equisetum arvense + Inonotus obliquus (bolet de soca).
• Tintura: per desinfectar ferides o talls. UI 1-3(un a tres) grams/dia.
• Tisana antigripal: flors de celidònia + flors de malva.
• Tisana hipotensora i contra mal d’estómac: Chelidonium majus + Humulus lupulus.
• Truita feta amb la planta tendra i ous de gallina batuts.
• Ukrain©: derivat tiofosfòric de chelidonina, creat per WASSIL NOWICKY. S’administra per
vena. http://www.ukrain.ua/lang/es/index_es.html
VETERINÀRIA
• Cataractes (ovelles, vaques, gossos + mel UE)(sempre sobre ulls tancats)
• Cirrosis en gossos
• Coccidiosi en gallines: Allium sativum, Urtica dioica, Inula helenium, Glycyrrhiza
glabra, Rosmarinus officinalis, Chelidonium majus, Thymus serpyllum, Tanacetum
vulgare, Coriandrum sativum.
• Coixera ovelles UE celidònia + roses + malves
• Colagoga
• Comestible per a gallines, cabres, ovelles, que poden espigolar-la.
• Diarrees (porcs, vedells)
• Empatx (ovelles, gallines)
• Ferides als ulls (+ Glechoma hederacea)
• Gallines: perquè els rovells surtin més grocs (+ Calèndula)
• Hepatoprotectora
• Icterícia de las vaques (UI)
• Làtex empastifant grans enverinen peixos i ocells
• Mastitis en vaques UE
• Paràsits intestinals,
• Paràsits de les brànquies Dactylogyrus intermedius als Carassius auratus (peix
d’aigua dolça)
• Porcs amb convulsions i bavejant (bullida amb llet)
• Post-part/puerperi UE
• Timpanisme UI + greix/vomitiu
• Ulls: al racó de l’ull (tancat) el làtex millora la vista de gossos i altres animals.
• Vòmits (homeopatia)
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA CELIDÒNIA
ALZHEIMER. Pel que fa a l’Alzheimer, l’extracte a 200 micrograms/mL inhibeix un 98%

l’acetil-colinesterasa, però només un 13% la butiril-colinesterasa. La 8-hidroxi-dihidro-
cheleritrina inhibeix l’acetil-colinesterasa amb una IC50 de 0.6 microM (i un 56% d’índex
de selectivitat). La chelidonina i la coptisina també inhibeixen l’acetil-colinesterasa.
L’activitat més potent contra l’acetil-colinesterasa i la butiril-colinestarasa amb IC50 de
0.83 microM i 4.20 microM és la de la 6-etoxi-dihidro-cheleritrina i amb IC50 de 3.25
microM i 4.51 microM la de la 6-etoxi-dihidro-sanguinarina. La chelidonina inhibeix les
dues amb una IC50 de 26.8 microM i 31.9 microM, respectivament
ARTRITIS. Pel que fa a l’artritis l’extracte fet amb aigua/metanol a 40-400 mg/Kg
suprimeix la progressió del dany a les articulacions i redueix la invasió als nòduls
limfàtics, melsa, timus i fluids sinovial de cèl·lules inflamatòries. Minven molt poc CD4+,
CD8+, CD3e, però molt CD19+B. I s’incrementen CD4+CD25. S’abaixen IL-6, TNG-alfa,
IFN-gamma, IgE, IgM (amb altes dosis només).
ASMA. En asma provocada per ovoalbúmina, la chelidonina suprimeix la inflamació

mediada per eosinòfils. L’eficàcia de 1-5 mg/Kg equival a la de 0.5 mg/Kg de
dexametasona. I encara actua millor que la dexametasona pel que fa a cèl·lules BALF,
Gr-1+/CD11b, IL-4. Segurament ho fa a través de les vies de transcripció STAT6 i
Faoxp3. La chelidonina inhibeix la inflamació de les vies respiratòries quan hi ha asma
eosinofílica, suprimint la producció de IL-4, IL-13, IL-17, eotaxina-2, i IgE específica per
a OVA, i ho fa a a través de les vies STAT6 i Foxp3
BACTERIS. L’efecte antibiòtic de la celidònia s’atribueix principalment als alcaloides

però també als flavonoides. A més, la proteïna transportadora de lípids, de 93 AA a,b PM
de 9.5 KDa té molt d’efecte antibacterià contra Campylobacter jejuni, Listeria grayi i
Clostridium perfringens. La cheleritirina i la sanguinarina són més actives que no pas la
chelidonina i la berberina contra Gram-positius com ara Staphylococcus aureus,
Staphylococcus epidermidis, Bacillus subtilis, Bacillus anthracis; i contra Gram-negatius
com ara Psudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Salmonella
gallinarum, Salmonella typhi, Salmonella paratyphi, Proteus vulgaris, Shigella flexneri. La
cheleritrina és activa contra Staphylococcus aureus, Streptococcus mutans i
Mycobacterium smegmatis. Contra el MRSA són actius diversos derivats de la
cheleritrina: 8-hidroxi-dihidro-sanguinarina [MIC50 2 micrograms/mL], 8-hidroxi-
dihidro-cheleritrina, dihidro-sanguinarina, dihidro-cheleritrina. La berberina és activa
contra Vibrio cholerae i Escherichia coli, inhibint l’adhesió a les mucoses i destrossant les
llurs fímbries. L’extracte etanòlic de la planta (8 mg/mL) és actiu contra Gram-positius i
contra Bacillus cereus, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus.
L’extracte metanòlic és actiu contra Bacillus subtilis, Micrococcus luteus, Sarcinia lutea,
Staphylococcus aureus i contra Gram-negatius com ara Escherichia coli, Proteus mirabilis,
Salmonella enteritidis. I a més és actiu contra fitopatogens com ara Agrobacterium
rhizogenes, Agrobacterium tumefaciens. La 8-hidroxi-dihidro-sanguinarina i la 8-hidroxi-
dihidro-cheleritrina tenen molta activitat conta les soques productores de beta-
lactamasa, amb MIC de 1.5 mg/mL. La sanguinarina és molt potent contra Bacillus
anthracis i diversos Staphylococcus. A cheleritrina regula gairebé 800 gens, entre els
quals destaquen alguns que afecten el bacil de la tuberculosis (Mycobacterium) estan
implicats en la ureasa, la metoxi-àcid micòlic-sintasa, els lípids de superfície, la resposta
al xoc per calor, i la síntesis de proteïnes.
BUDELLS. La chelidonina i la estilopina tenen acció musculotròpica sobre l’íleum similar

a la papaverina. En l’íleum estimulat per Cl2Ba la chelidonina i la protopina tenen una
acció tròpica envers la musculatura llisa similar a la de la papaverina. La coptisina, res.
L’extracte etanòlic té un efecte relaxant del 50% aproximadament, a 500 ppm. Les
contraccions provocades pel carbacol o per estimulació elèctrica són neutralitzades pels
alcaloides chelidonina, coptisina, protopina (de la celidònia) a concentracions i eficiència
similar.
CÀNCER. Respecte a l’acció anticancerosa, la chelidonina provoca l’aturada del cicle

cel·lular en cèl·lules canceroses alterant la formació de microtúbuls intracel·lulars.
La sanguinarina, la cheleritrina i la berberina tenen molta afinitat per lligar-se a la G-
quàdruple dels telòmers, i això fa que es bloquegi l’activitat de la telomerasa a les
cèl·lules que es reprodueixen molt ràpidament. La chelidonina, malgrat ser un
intercalador de l’ADN mot dèbil, té una altra acció més eficaç contra el càncer.
Interacciona amb els microtúbuls del fus acromàtic, la qual cosa comporta l’aturada del
cicle cel·lular i de la mitosi, la inhibició dels transportadors ABC, l’abolició de la multi-
resistència a la quimioteràpia i la modulació de la transcripció dels gens (telomerasa,
mort cel·lular, ciclines). La chelidonina pot incrementar l’expressió genètica de la
caspasa-3 i la caspasa-8 unes 27 vegades. Això explica l’enorme sinergia amb la
doxorubicina envers les cèl·lules CaCo-2 i CCFR/ADR5000. Amb només 20 microM de
chelidonina la DL50 passa de 4 a 0.4 i de 32 a 7 microM, respectivament. I l’extracte
total és encara més potent que la chelidonina. La chelidonina a 20 microM fa minvar
l’expressió del gen mcm2 (essencial per a la replicació d el’ADN) i la del gen inx-11
(proteïna d’unió de bretxa, essencial per a la regeneració), en cèl·lules mare de Planària.
La chelidonina de la rel de la celidònia suprimeix el creixement de les cèl·lules de càncer
de pulmó de no-cèl·lula-petita. Amb doble mutació a l’EGFR. La chelidonina hi inhibeix
la cadena respiratòria a les mitocòndries a través del AMPK. Directament es lliga a
l’EGFR L858R/T790M, més que no pas a l’EGFR WT i això amb més eficàcia que els inhibidors
de la tirosina-kiansa estàndard com ara el gefitinib. L’extracte aquós de la celidònia
inhibeix diverses línies cel·lulars de càncer de pulmó no-de-cèl·lula-petita, fins i tot les
resistents al paclitaxel i les que sobre-expressen P-glicoproteïna (MDR-1). Els
queratinòcits de les mucoses queden una mica afectats però els fibroblasts resisteixen
molt l’extracte. La cheleritrina és molt citotòxica envers aquests tipus de càncer de
pulmó a dosi petites. L’extracte indueix l’apoptosis a la línia FaDu i a la HLaC78. A la
línia FaDu queda suprimida la migració (en gelatina, fibronectina, col·lagen, laminina o
matrigel). La migració a la línia HLaC78 no queda tan inhibida. Però es rebaixen les
expressions dels gens EGFR, AKT2, JAK1, STAT-3, beta-catenina, involucrats en la
migració, la proliferació, l'angiogènesi, l'apoptosi i la resistència a la quimioteràpia i la
radioteràpia. L’extracte incrementa molt l’activitat del citocrom P450 1A1 i 1B1, implicats
en el metabolisme dels xenobiòtics. L’extracte a més inhibeix la formació de túbuls a
l’endoteli de la vena umbilical. La protoberberina té un efecte citotòxic interessant sobre
càncer de matriu HeLa i C33A quan es combina amb la teràpia fotodinàmica. Les
nucleases CMN1 (20 KDa) i CMN2 (36 KDa) provoquen apoptosis a les cèl·lules HeLa de
càncer de matriu. La CMN2 a 134 nanograms/mL fa que hi hagi apoptosis al 63% de les
cèl·lules. La chelidonina promou l’apoptosis a les HeLa a través de les vies de senyals
p38-p53 i PI3K/AKT. A 30 micrograms/mL la chelidonina té ja una LD50. Inhibeix la
proliferació, indueix l’apoptosis per producció de ROS, atura el cicle a G1 i G0/G1,
disminueix el potencial de membrana mitocondrial i provoca fragmentació de l’ADN, tot
estimulant el p53, p38 (i altres gens pro-apoptòtics) i reduint els anti-apoptòtics (AKT,
PI3K, JAK3, STAT3, E6, E7). Pel que fa al carcinoma epidermoide A431, l’extracte de
celidònia hi promociona l’apoptosis mitjançant les caspases 3 i 9, i inhibeix la
proliferació cel·lular, bloquejant el NF-kappaB, aturant el cicle cel·lular, fent minvar els
nivells de l’ARNm de la ciclina D1, del Bcl-2, del Mcl-1 i de la survivina; i incrementant
les expressions del p21 i del Bax. L’extracte activa la via p38 MAPK i la MEK/ERK. En
general l’homochelidonina té força activitat citotòxica en cèl·lules de leucèmia, excepte en
les HEL 92-1-7 i les U-937. L’homochelidonina i la chelidonina tenen molt efecte contra
les Jurkat (contràries a MOLT-4). L’homochelidonina té efecte antiproliferatiu contra les
A549, però la chelidonina en té més. La chelidonina atura el cicle cel·lular en G2/M tan a
les Jurkat com ales MOLT-4. Tan la chelidonina com la homochelidonina posen de
manifest apoptosis en ambdues línies cel·lulars, i això es palesa per exposició a fosfatidil-
serina, pèrdua del potencial de membrana a la mitocòndria, i un increment fort de les
caspases 3,7,8,9. Ambdues activen Chk1 i Chk2 i la polimerització de la tubulina a les
A549. La chelidonina pot revertir la resistència a la doxorubicina de les cèl·lules de
càncer de còlon CaCo-2. També hi altera el CYP3A4 i el GST i els indueix apoptosis per
activació de les caspases 3,8,6/9 i la fosfatidil-serina El tractament amb 50 microM
durant 48 hores fa abaixar molt les nivells d’ARNm de P-gp/MDR1, MRP1, BCRP,
CYP3A4, GST, hPXR i de les caspases 3 i 8. La coptisina és molt cititòxica. La 8-hidroxi-
dihidro-sanguinarina i la 8-hidroxi-dihidro-cheleritrina són potents inhibidors del MRSA.
La chelidonina i la sanguinarina provoquen apoptosis a les cèl·lules T de la leucèmia
limfoblàstica MT-4, almenys mitjançant la caspasa-3, la fuga de citocrom a fora les
mitocòndries. Però la cheleritrina atura el cicle a G2/M i la sanguinarina no, i la
cheleritrina no interactua amb l’ADN, i la sanguinarina sí. Amb tot, la cheleritrina és més
potent que la sanguinarina per provocar l’apoptosis. La chelidonina inhibeix la
fosforilació i degradació de l’inhibidor del NF-kappa-B i de la translocació nuclear RELA.
A l’inhibir l’activació del NF-kappaB fa que es frenin els gens pro-inflamatoris del còlon.
La chelidonina també inhibeix la via MAPK al bloquejar la fosforilació del p38 i de la
kinasa c-Jun N-terminal. Amb tot,, la chelidonina no pot amb la capacitat invasiva de la
línia cel·lular HLaC78 de càncer de cèl·lula esquamosa de laringe. La chelidonina promou
l’apoptosis a les cèl·lules del glioblastoma humà T98G mitjançant les caspases i per
altres vies, i aturant el cicle cel·lular a G2/M. La chelidonina inhibeix la migració a les
cèl·lules MDA-MB-231 de càncer de mama i afecta la progressió i reorganització del
citoesquelet d’actina. També inhibeix l’activació del Akt induïda pel COL-I i inhibeix la
translocació de la membrana plasmàtica. I inhibeix la formació del complex IPP induït pel
COL-I, així com l’ERK/1/2. Resumint, la cheleritrina inhibeix la metàstasis. L’ Ukrain ©
sembla que té efecte anticancerós potent, per exemple contra melanoma B16, tumor
d’Erwin, ascites d’Ehrlich, càncer de pàncrees, osteosarcoma, melanoma, càncer de
còlon, càncer de recte, càncer de mama, glioblastoma, càncer de matriu, càncer de
pulmó, limfoma T de Jurkat, càncer d’esòfag, càncer d’ovaris, càncer d'estómac, càncer
de bufeta, astrocitoma, sarcoma de Kaposi, etc. Amb tot hi ha alguna opinió, segurament
interessada, que el desacredita. De tota manera cal tenir en compte que podria accentuar
una mica l’osteoporosis.
DOLOR. L’efecte analgèsic dels alcaloides principals de la celidònia es poden explicar per
la llur interacció amb els transportadors de glicina. L’extracte aquós de la celidònia actua
sobre les neurones grises de peri-aqüeducte inhibint-hi l’activació per glicina, i activant-
hi l’estímul per glutamat. La cheleritrina i la sanguinarina inhibeixen selectivament
GlyT1 a 5-10 microM, mentre que la berberina no té activitat en aquest sentit. Aquesta
inhibició s’incrementa com més glicina hi hagi disponible. L’efecte de la cheleritrina és
reversible, però el de la sanguinarina és persistent. La cheleritrina i la sanguinarina
inhibeixen selectivament el transportador de glicina GltT1, mentre que la berberina no
ho fa pas. Mentre que la inhibició per part de la cheleritrina és reversible, la de la
sanguinarina és resistent o permanent.
FETGE. L’efecte hepatoprotector de la chelidonina almenys font al Cadmi es palesa per

una millora pel que fa a la peroxidació lipídica, ROS, GSH, fragmentació nuclear,
alliberament de citocrom C i caspasa-3, ALT, AST, ALP, Bax/Bcl-2, SOD, CAT, TNF-alfa,,
IL-6, NF-kappa-B, p65, , iNOS. Almenys la meitat de l’efecte hepatoprotector, és degut
als derivats de l’àcid cafeic i als alcaloides. El preparat de celidònia homeopàtic a la 30
CH redueix les MMP, el p53 i el Bcl-2 al fetge. A més rebaixa les transaminases SAST,
ALT, GGT, i la LDH, els triglicèrids i el colesterol total i l’HDL, la bilirubina, la creatinina,
el GSH (estalviant-lo), la G6PD, i la CAT. La celidònia protegeix fins un 60% el fetge de
l’efecte tumorigènic de p-DAB (p-dimetil-amino-azobenzè) + fenobarbital. EL medicament
homepàtic Hepeel desintoxica el fetge de Cadmi. La cheleritrina i la sanguinarina
bloquegen l’aborció i acumulació de calcions a dins les mitocòndries del fetge i hi
inhibeixen la fosforilació. La chelidonina triplica l’expressió de PGP a les cèl·lules HepG2,
però 12 microM ja és considerada una LD50. Al cap de 24 hores els provoca apoptosis
que es palesa per una butllofa única. I el Bcl-2 es redueix ala meitat, i queda reduïda
l’activitat de la telomerasa fins i tot amb dosis mínimes de chelidonina, però amb dosi
majors l’efecte no augmenta. La chelidonina sobre tot afecta la subunitat hTERT de la
telomerasa. Els hepatòcits mostren positivitat a la beta-galactosidasa.
FONGS. Diversos extractes del làtex (40 mg/mL) i la cheleritrina, sanguinarina, i

chelidonina tenen activitat antifúngica contra: Aspergillus fumigatus, Aspergillus niger,
Candida sp. Cladosporium herbarum, Cochliobolus miyabeanus, Cryptococcus
neoformans, Epidermophyton floccosum, Fusarium sp., Keratinomyces ajelloi, Microsporum
sp., Penicillium notatum, Rhodotorula rubra, Scopulariopsis brevicaulis, Torlopsis utilis,
Trichophyton sp, Ustilaginoidea virens. La cheleritina pot inhibir la germinació de fongs
patogènics com ara Sphaerulina juglandis, Septoria microspora, Fusarium oxysporum,
Curvularia lunata. La celidònia inhibeix el citocrom hepàtic, en concret les variants
CYP3A4, 1A2, 2C19, 2D6. Les bactèries endofítiques de la celidònia tenen activitat
fungistàtica envers Alternaria nalternata, Aureobasidium pullulans, Byssochalmys fulva,
Chaetomium sp., Paecilomyces variotii. Contra alguns fongs típics de la planta de l’arròs
la cheleritrina es podria aplicar com a fungicida (Cochliobolus miyabeanus, Ustilaginoidea
virens) amb una ED50 de 6 ppm. La cheleritrina també actua contra Septoria microspora.
IMMUNITAT. L’efecte immunostimulant de la 6-acetonil-5,6-dihidro-sanguinarina es

palesa per un augment de les citokines inflamatòries (IL-6, IL-8, TNF-afa) als macròfags i
cèl·lules dendrítiques per la via ROS-ERK/JNK-NfkappaB. El polisacàrid CM-AIa es lliga
a les proteïnes té efecte immuno-modulador i citotòxic. Té acció mitogènica ajuda a NK
activades per citokines i incrementa el nombre de granulòcits/macròfags formant
colònies. També protegeix de la radioactivitat, augmentant el nombre de cèl·lules del moll
de l’os, de la melsa, plaquetes i GM-CFC, almenys mitjançant l’increment de la IL-1 i el
TNF-alfa. La lectina de la celidònia estimula la proliferació de limfòcits (humans) i té
efecte hemaglutinant envers els glòbuls rojos del grup sanguini B, a més d’actuar contra
enterococs i estafilococs multi-resistents.
INFLAMACIÓ. L’efecte antiinflamatori de la celidònia (extracte) almenys en colonòcits

NCM460, es palesa per una inhibició de IL-8, MCP, I-TAC. L`àcid chelidònic al teixit del
còlon inhibeix COX-2, HIF1alfa, PGE2; i, en ratolins al·lèrgics, IL-4, IL-1beta, caspasa-1,
i hi incrementa IFN-gamma. En mastòcits humans estimulats per forbol-èster i inofor
càlcic, inhibeix la IL-6 mitjançant el bloqueig del NF-kappa-B. La estilupina inhibeix NO,
PGE2, TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, iNOS, COX-2 en macròfags RAW264.7 excitats amb
polisacàrids. La chelidonina i la 8-hidroxi-dihidro-sanguinarina inhibixen la producció
de NO, i la transcripció dels gens de iNOS i COX-2 en el mateix model. La chelidonina
bloqueja l’activació del NF-kappaB en cèl·lules HCT-1 de càncer de còlon, i hi fa inhibint
la degradació del I-kappa-B-alfa i la translocació nuclear del p65 així com l’activació de
la via de kinases mitogen-activades bloquejant la fosforilació de la c-Jun N-terminal-
kinasa i la del p38. La sanguinarina és molt activa inhibint l’edema provocat per
carragahen. En canvi l’extracte aquós cru més aviat empitjora la inflamació. Però si
l’extracte és ric en coptisina i chelidonina aleshores té efecte contra el dolor provocat per
placa calenta. La berberina, la chelidonina i la cheleritrina disminueixen molt la secreció
de TNF-alfa als neutròfils. La sanguinarina inhibeix molt la IL-1-beta La coptisina o
l’extracte de la rel té efecte citotòxic marcat i disminueixen una mica la secreció de IL-
1beta, IL-8 i TNF-alfa. L’extracte de celidònia suprimeix l’avenç de l’artritis induïda pel
col·lagen i ho fa tot inhibint la producció de TNF-alfa, IL-6 a la melsa i als nòduls
limfàtics, també fa minvar IFN-gamma i el nombre de cèl·lules B i cèl·lules T gamma-
delta a la melsa; i fa incrementar la producció de cèl·lules T CD4+CD25+ reguladores.
També minven la IgG i del factor RA de la IgM. La berberina, la chelidonina, la
cheleritrina abaixen la secreció de TNF-alfa als neutròfils La sanguinarina és a més
potent abaixant la secreció de IL-1beta. Per altra banda les tres fan pujar la producció de
IL-8. La cheleritrina i la sanguinarina són inhibidores potents de la 5-LOX (als leucòcits
polimorfonuclears) i 12-LOX (a l’epidermis). L’extracte de la planta inhibeix també la 5-
LOX. I això gràcies a una interacció enzimàtica específica. La chelidonina no afecta la
LOX, ja que no pot formar pseudo-bases. La estilopina fa que es redueixin els nivells de
NO, iNOS, PGE2, TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, COX-2 als macròfags RAW 264.7 excitats per
LPS. La cheleritrina suprimeix als macròfags RAW 264.7 la producció de TNF-alfa, IL-6,
IL-1beta, reduint la inflamació als pulmons. L’àcid chelidònic inhibeix la producció de
IL-6 i l’expressió del seu ARNm a través de la regulació del NF-kappa-B. També
suprimeix l’activació de la caspasa-1. Resulta, doncs, antiinflamatori quan la inflamació
ha estat mediada pels mastòcits.
MATRIU. L’extracte etanòlic primer desencadena contraccions a l’úter, i en una segona

fase més llarga el relaxa. I sembla que això hagi d’afavorir l’arribada més ràpida dels
espermatozous a l’òvul.
OXIDACIÓ. Els principals alcaloides iso-quinoleínics de la celidònia tenen un efecte

antioxidant sobre les mitocòndries del fetge. La berberina i la cheleritrina actuen molt
quan tenen malat i glutamat com substrats. La berberina i la coptisina actuen molt
sobre la NADH deshidrogenasa. La cheleritrina i la sanguinarina inhibeixen molt la
succinat-deshidrogenasa. La protopina i l’al·locriptopina inhibeixen molt la NADH
deshidrogenasa.
PELL. Pel que fa a la dermatitis atòpica, és curiós que l’extracte en UI (200 mg/Kg) sigui
més eficaç que en UE (1%). Fa recular el nivell de IgE a valors normals en UI i només a
la meitat del màxim en UE. I redueix IL- i TNF-alfa sèrics, tot i no recular fins a valors
normals. La sanguinarina inhibeixen el creixement cel·lular dels queratinòcits amb IC50
de 0.2 microM. La chelidonina també, a 1.9 microM. Hi doblen l‘activitat de la LDH.
L’extracte de la planta és més citostàtic que citotòxic, ja que no altera la LDH.
PROTEÏNES. La chelidocistatina és una proteïna del làtex de la celidònia, inhibidora de

tiol-proteasa amb un paper important, a més de contra les berrugues, contra bacteris i
virus i en la defensa immunitària i contra l’estrès de la planta. Al làtex hi ha tres tipus de
proteïnes: les involucrades en la resposta immunitària (superòxid-dismutases, lactoïl-
glutatió-liasa, proteïnes lligades als àcids nucleics; i proteïnes lligades al metabolisme
general (de l’acil-CaA, malat-deshidrogenasa, quinona reductasa, ubiquitina,
poliubiquitina, proteïna-quinases de serina/treonina, factor d’elongació). A més, les
peroxidases extracel·lulars, las ADNases i les glicoproteïnes amb funció de lectines poden
exhibir una acció antibiòtica.
PROTISTES. Contra Trichomonas vaginalis són actius tan extractes de la rel com la
sanguinarina (4 microgams/mL). La sanguinarina inhibeix el desenvolupament de
l’Entamoeba histolytica, responsable d’abscessos hepàtics. Fins i tot a la 30CH la
celidònia combat al cap d’un mes tota la carga de Plasmodium berghei.
VIRUS. Pel que fa a l’activitat antivírica, els glicosaminoglucans (P; 3,8 KDa) del làtex
inhibeixen, dins les cèl·lules T CD4+ (AA2, H9), el virus HIV-1 a 25 micrograms/mL, i
també inhibeixen el contagi de cèl·lula a cèl·lula del virus (en les H9) i això queda palès
per l’activitat de la transcriptasa inversa i el contingut de p24. També inhibeixen el HIV-1
la cheleritrina, chelidonina, sanguinarina, coptisina, i la berberina. La cheleritrina i la
chelidonina inhibixen la transcriptasa inversa del virus a 200 micrograms/mL. La
berberina, la coptisina i la sanguinarina són actives ja a 50 micrograms/mL. L’extracte
fet amb cloroformo a 35 micrograms/mL fa minvar el nombre d’adenovirus responsables
d’inflamació aguda al tracte respiratori superior i de conjuntivitis. L’extracte etanòlic
inhibeix els virus de l’encefalo-miocarditis (en ratolins). La berberina a 100
micrograms/mL inhibeix els influenzavirus A i B (en embrions de pollet). L’extracte de la
planta inhibeix el virus de l’herpes HHV-1.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CELIDÒNIA
La concentració de principis actius varia segons l’etapa de desenvolupament de la planta.

Així, l’extracte fet amb metanol conté 60 mg/g de fenols a la roseta basal, 40 al principi
de la floració, i 45 quan es forma el fruit. Pel que fa als flavonoides, l’extracte amb
acetona conté 234 mg/g quan es forma la roseta basal, 291 al començament de la
floració, 135 en plena floració, i 240 quan es forma el fruit. Finalment, el poder
antioxidant de l’extracte fet amb èter de petroli és de 858 micrograms/mL/respecte a
DPPH quan es forma la roseta basal, 615 al principi de la floració, més de 1000 en plena
floració i 940 quan es forma el fruit.
• (-)-turkiyenina • angolina
• (±)-etil 2-(dihidro-sanguinarina-6-il)- • berberina
acetat, • canadina
• (±)-etil-dihidro-sanguinarina-6- • carotenoides
carboxilat, • chelamidina
• (1'R,6R)/(1'S,6S) /(1'S,6R)/(1'R,6S)- • chelamina
1-(dihidro-sanguinarina-6-il)-etanols • chelelutina
(1'R,6R/1'S,6S)- 1(dihidro- • cheleritrina
cheleritrina-6-il)-etanol • chelerubina
• (1'S,6R/1'R,6S)-1-(dihidro- • chelidimerina
cheleritrina-6-il)-etanol • chelidocistatina
• 4-metoxi-cinamaldehid • chelidonina
• 6-acetonil-5,6-dihidro-cheleritrina • chelidoniumina
• 6-acetonil-5,6-dihidro-sanguinarina • chelidostatina
• 6-ketèn-sanguinarina • chelirubina
• 8-hidroxi-dihidro-cheleritrina • colina FR
• 8-hidroxi-dihidro-sanguinarina • coptisina R, PL
• 10-hidroxi-chelidonina • coridinaoli no essencial FR
• 10-hidroxi-homochelidonina • corisamina
• 10-nonacosanol • criptopina alfa, beta
• àcid (-)-2-(E)-cafeoïl-D-glicèric • crisantemoxantina (flors)
• àcid (-)-2-(E)-cafeoïl-L-màlic • demetil-cheleritrina
• àcid (-)-4-(E)-cafeoïl-L-treònic • demetil-sanguinarina
• àcid (-)-(E)-cafeoïl-L-treònic • dihidro-berberina
• àcid (+)-(E)-cafeoïl-L-màlic • dihidro-cheleritrina
• àcid cafeic • dihidro-chelerubina
• àcid cafeoïl-glicèric • dihidro-chelelutina
• àcid cafeoïl-màlic • dihidro-chelidonina
• àcid cafeoïl-treònic • dihidro-coptisina
• àcid chelidònic • dihidro-nitidina
• àcid cheno-deoxicòlic • dihidro-sanguinarina
• àcid cítric • enzims proteolítics L
• àcid ferúlic • ergosterol
• àcid fòrmic • ergotamina
• àcid genístic • esparteïna
• àcid màlic • espinasterol R
• àcid p-cumàric • estilopina
• àcid p-hidroxibenzoic • flavina
• àcid rosmarínic • flavonoides:
• àcid succínic ◦ isorhamnetina-3-O-rutinòsid
• alcaloides iso-quinoleínics ◦ kaempferol-3-O-rutinòsid
(protopina...) R ◦ quercetina-3-O-rutinòsid
• alfa-homo-celidonina • flavonols:
• al·lo-criptopina alfa, beta ◦ 5’-metoxi-flavonol;
• amarganants ◦ 6’-metoxi-flavonol
• flavoxantina (flors) • nor-sanguinarina
• glaucina • oli essencial
• glicosaminoglucans • oxi-chelidonina
• histamina • oxi-nitidina
• iso-chelidonina • oxi-sanguinarina
• L-homciesteïna • oxi-sofocarpina
• lactona de l’àcid (-)-2-(E)-cafeoïl-L- • oxi-sanguinarina-10-hidroxi-
treònic dihidro-sanguinarina
• lectina • polifenol-oxidasa
• luteïna (flors) • protoberberina
• magnoflorina • protopina
• majusamida A, • resina
• majusamida B • sanguinarina
• metil-2’-(7,8-dihidro-sanguinarina- • saponines
8-il)-acetat • tetrahidro-berberina
• metiloamina • tetrahidro-coptisina FR
• N-demetil-9,10-dihidroxi- • tiramina
sanguinarina • tirosol
• N-N, dimetil-hernovina • triterpenoides
• niacina • violoxantina (flors)
• nitidina • vitamina A,
• nonacosà • vitamina B3 (àcid nicotínic)
• nonacosanol • vitamina C
• nor-cheleritrina • worenina
• nor-chelidonina • wright-tiadiona
• nor-coridina
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA CELIDÒNIA
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fphar.2018.00299/full
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29713277/?
from_term=chelidonium&from_pos=2
https://www.ema.europa.eu/en/documents/herbal-report/final-assessment-report-
chelidonium-majus-l-herba_en.pdf
BLET
Chenopodium album L.
[1753, Sp. Pl. : 219] 2n=54

NOMS POPULARS
Alemany: Weisser gänsefuss/Fette henne / Gänsefus / Weiss-gänsefuss / Weisse

gänsefuss
Anglès: Lamb's quarters/Allgood / Baconweed / Bathua / Common
lambsquarters / Common pigweed / Dirtweed / English mercury / Fat
hen / Goose foot / Lamb's quarter / Lambsquarter / Lambsquarters /
Melde / Mercury goosefoot / Missouri goosefoot / Pig weed / Smearwort /
White goosefoot
Àrab: ‫سرمق أبيض‬
Aragonès: bledos, cagadors, cagados, feniziello, llebón, senisell, zeniziallo,
zeniziello, zeniziellos, zenizoso, zenizón.
Armeni: Թելուկ սպիտակ
Bable: ciñiplu, llanizo, mestrantu, mestranzo, mestranzu.
Bangladeshi: বথুয়া
Basc/Euskera erobedarr, erobedarra, garadaizka zuri, garadaizka zuria, olla belarra,
ollabelarr, ollabelarra, ollabellarr, sabi, sabi hostozuri, sabi hostozuria, sabi
zuria, sabi zuriya, sabi-hostozuria, sabizuri, sabizuriya.
Castellà: Cenizo/Anserina-branca / Berza perruna / Cañizo /agenicio, agenijo, ajea,
altos, armuelle, armuelle borde, armuelle silvestre, armuelles bordes,
armuelles silvestres, axea, berza de perros, berza perruna, bledo, bledos,
bledos pestosos, bletos, borracochinos, burriquesos, caga-dos, catasol,
cañizo, cedijo, cenicera, cenilgo, cenizo blanco, cenizo común, cenizo verde,
cenizos, ceñidros, ceñiglo, ceñiglo, ceñiglo blanco, ceñiglo verde, ceñiglos,
ceñilgo, ceñilgos, ceñilos, chamarisco, chinizo, chirona, cimielga, cincho,
cisno, ciñidro, ciñilgos, ciñilos, ciñublo, desajo, engorda-gochos, fariñento,
fenifo, fenijo, flor de la sardina, gajo, genicio, genifro, genijo , genijos,
genillo, genizo, geníjano, gerinjo, hagea lebrel, hierba cana, jajo, jajo
caballar, jajo rastrero, jenijo, ledo blanco, llenizo, mata sucia, meldrasco,
meldro, minjo, palero, peral, pispájaro, salao, senijo, senisell, senizu,
xerinjo, xerunxo, yebón, yerba mala, zeniziallo, zeniziello, zenizón.
Català: Blet blanc/Aumot / Blet bord, bleits, blet, blet blau, blet bord, blet
d'Espanya, blet moll, blet roig, blets blancs, blets negres, herba blanca,
puriaques, siscle.
Danès: Gåsefod / Hvidmelet gåsefod
Eslovac: Mrlík biely
Eslovè: Bela metlika / Metlika bela
Estonià: Valge hanemalts
Feroès: Hvítur gásarfótur
Finlandès: Jauhosavikka/issourinsavikka / Saviheinä / Soijasavikka
Francès: Chenopode blanc/ Ansérine blanche / Chénopode
Gaèlic: Blonagán bán/Praiseach fhiáin
Gal·lès: Troed-yr-ŵydd gwyn/Blodau'r domen / Gŵydd-droed gwyn / Gŵydd-droed
gwynaidd / Tafod yr oen / Troed yr·d / Troed yr·d gwynaidd
Gallec: beldro, cenizo, ceñizo, cillo, cillos, cinllos, farañaentos, farinentos,
fariñaentos, fariñeiro, fariñenta, fariñento, fariñentos, fariñotes, fariñudo,
fariñón, farmelo, farmento, farnelo, farnelos, farnento, farnentos, fermentos,
fernandos, fernentos, fiancho, saynchos, saíncho, segurella.
Grec: Βρωμόχορτο / Λουβουδιά / Χηνοπόδιο το λευκό
Hebreu: ‫כף אווז לבנה‬
Holandès: Melganzenvoet/Melganzevoet / Witte ganzevoet
Hongarès: Fehér libatop/Fehér libaparéj
Islandès: Hélunjóli
Italià: Farinello comune/Farinaccio
Japonès: シロザ/しろざ
Nepalès: बेथु
Noruec: Drittgras / Feitebokk / Gørrmelde / Leirgras / Lortstokk / Maulstokk /
Melde / Mjølstamp / Mjølstokk / Møkkagras / Møkkstamp / Møkkstokk /
Ospegras / Paddegras / Meldestokk
Persa/Farsi: ‫سلمک‬
Polonès: Komosa biała / Lebioda
Portuguès: Ansarina-branca / Catassol / Erva-couvinha / Erva-formigueira / Pedagoso
/ Quenopódio-branco / Sincho/ Ançarinha-branca / Erva-de-são-João/
Fedegosa/Pedegoso/ Zopyro
Rus: Марь белая/Марь обыкновенная
Suec: Dyngsvepa / Lortskurk / Mjölmålla / Mullkarl / Vitmålla / Svinmålla
Turc: Ak pazi
Txec: Merlík bílý
Ucraïnès: Лобода біла
Xinès: 藜
La família de les Quenopodiàcies es distingeix per tenir les flors sense corol·la i
superovàriques, dialisèpales, i per tenir les tiges no nuoses, les fulles sense estípules, i
les flors amb pocs estams, el fruit en aqueni aplanat, les flors sense bràctees, i els sèpals
verds concrescents. Dins la família de les Chenopodiaceae Ventanat, el gènere
Chenopodium es distingeix per ser de plantes bisexuades, i tenir les flors amb el calze
pentàmer, 5 estam si 2 estigmes. I, dins el gènere, Chenopodium album es distingeix per
ser planta glabra, els pecíol de les fulles inferiors menor que la làmina corresponent,
tenir el periant fructífer tancat, amb els tèpals no oberts a la fructificació, els glomèruls
florífers formant espigues paniculades, i tenir la llavor aguda, carenada, de menys de 1.6
mm.
Chenopodium album és una (mala) herba anual, sense mala olor (a sardina podrida), de
fins a 1 m d’alçària (o més, fins a 2 m), de color verd mat blanquinós, normalment dreta
però a la base pot ser ascendent, amb la tija angulosa, amb estries verdes o rogenques,
no quadrangular, simple o ramificada. Les fulles, sempre més llargues que amples, són
farinoses pel revers, o verdes (d’un verd fosc mat una mica blavós) a ambdues cares
(quan són adultes), oval-romboidals o lanceolades, sinuades-dentades, rarament del tot
enteres. La làmina pot fer entre 1 i 8 cm. Els glomèruls són sempre farinosos,
blanquinosos, en panícula estreta o ampla, sense fulles, o amb fulles a la base. El
periant oculta del tot el fruit, amb lòbuls carenats. Llavor de 1.5 mm, disposada
aplanada/horitzontal, rodona, llisa, negra, brillant, de marge carenat obtús o una ica
agut. Se n’ha descrit una varietat de llavors reticulades: var. reticulatum (Aellen) Uotila
[Acta Bot. Fenn. 108:31 (1978).
Espècie cosmopolita que es troba a marges de camins, camps més o menys abandonats i
terres remenades. Prefereix ambients ben il·luminats, sòls de pH neutre, no massa
humits, argilosos, rics en nutrients, però gens salins i sense massa humus. Poden
acompanyar-lo:
Amaranthus hybridus Convolvulus arvensis Lamium hybridum
Amaranthus retroflexus Dactylis glomerata Lavatera cretica
Anagallis arvensis Digitaria sanguinalis Lepidium draba
Atriplex patula Erigeron bonaerense Lolium perenne
Bromus catharticus Galium aparine Mercurialis annua
Capsella bursa-pastoris Geranium rotundifoliun Oxalis corniculata
Chondrilla juncea Hordeum murinum Parietaria officinalis
Plantago major Ppaaver rhoeas Veronica hederifolia
Poa annua Sonchus oleraceus Veronica persica
Polygonum aviculare Stellaria media
Portulaca oleracea Urtica urens
Chenopodium album al món, segons GBIF
VIRTUTS MEDICINALS
• analgèsic • depuratiu
• antial·lèrgic • descontaminant del formaldehid
• antibacterià • diürètic
• anticancerigen • emol·lient
• antiespasmòdic • espasmolític
• antifúngic • estomacal
• antihelmíntic • hepatoprotector
• antiinflamatori (OE) • immunomodulador
• antioxidant • insecticida
• antiparasitari • laxant
• antireumàtic • larvicida (mosquits)
• antivíric • preventiu de càlculs urinaris
• carminatiu • protector de l’ADN
• comestible • sedant
• contraceptiu (LLA): paralitza • tònic
espermatozous i anul·la la regla • vermífug
• cordial
USOS MEDICINALS
• artritis UE • cansament
• Aspergillus niger • cistitis
• Bacillus polymyxia • colesterol alt
• Bacillus subtilis • colitis
• càlculs urinaris • conjuntivitis UE
• càncer de mama MCF-7 • cremades
• càncer de pulmó A549 (extracte amb • cucs intestinals
èter) • debilitat
• Candida albicans • diabetis
• dispèpsia • insolació
• dolors • mal de queixal
• èczema • mal de ventre
• Escherichia coli • masegades UE
• escròfules • mossegades
• espasmes musculars • peus inflats
• esplenomegàlia • picors
• estrangúria • Pseudomonas aeruginosa
• faringitis • reuma UE
• ferides UE • Salmonella typhi
• flatulència • Shigella dysenterica
• gasos digestius • Staphylococcus aureus
• gastritis • Streptococcus faecalis
• hemorràgies • úlcera d’estómac
• hepatitis alcohòlica • úlceres intestinals
• hipertensió • Vibrio cholera
• icterícia
POSSIBLE TOXICITAT
El pol·len pot provocar al·lèrgies respiratòries. El contacte amb la planta també por
desencadenar dermatitis fototòxica a alguns nens.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CHENOPODIUM ALBUM
• 2-(3,4-dihidroxi-fenil)-3,5,7- • Cadmi
trihidroxi-4H-cromèn-4-ona • Calci 3%
• 3-beta,14-alfa-dihidroxi-5beta- • campesterol
pregn-7-èn-2,6,20-triona • CAP-I (proteïna antivírica) FUL
• 4-(1-hidroxi-fenil)-2-metoxi-fenol • CAP-II (proteïna antivírica) FUL
• 4-(hidroxi-metil)-2-metoxi-fenol • CAP30 (proteïna inactivadora de
• 4-metil-benzaldehid ribosomes)
• 4-vinil-fenol • carbohidrats
• 5,5’-dimetoxi-lariciresinol • carotenoides 12 mg/100g
• àcid 3-oxo-9,11-tridecanoic • Cesi (l’acumula del sòl)
• àcid 4-hidroxi-3-metoxi-benzoic • chenoalbicina (REL)
• àcid 4-hidroxi-cinàmic • cistina
• àcid aspàrtic • Coure 5-10 ppm
• àcid cinàmic • Crom
• àcid delta-3-trans-hexadecenoic • ecdisteroides
• àcid ferúlic • escopoletina
• àcid glutàmic • estigmasterol
• àcid oleanòlic • fenil-alanina
• àcid oxàlic • Ferro 25 ppm
• àcid sinàpic • fibra 4-6%
• àcid vainíllic • flavonoides
• alanina • flavonols
• amoníac • Fòsfor 1.5%
• Antimoni 0.5-1200 ppm • glicina
• arginina • grassa
• ascaridol • histidina
• beta-carotè • imperatorina
• beta-ecdisterona • iso-leucina
• kaempferol-3-O-(2",6"-di-O-R-L- • quercetina-3-O-beta-D-
rhamnopiranosil)-beta-D- glucopiranòsid
glucopiranòsid • quercetina-3-O-beta-D-
• kaempferol-3-O-beta-D- glucopiranosil-(1'''-->6")-beta-D-
glucopiranòsid glucopiranòsid
• lariciresinol • rubemanina
• leucina • rutina
• lisina • Seleni (80% dels ppm del sòl)
• Magnesi 2500 ppm • serina
• Manganès 10-9000 ppm • sitosterol
• metil 3-(4-hidroxi-3-metoxi-fenil)- • Sodi 0.3%
propanoat • syringaresinol
• metil-ferulat • tirosina
• metionina • trans-2,trans-4-hexadièn-dial
• metoxsalè • treo-guaiacil-glicerol-3-beta-4-
• Molibdè 0.5 ppm syringaresinol-èter
• N-[2-(1H-indol-3-il)-etil]acetamida • treo-guaiacil-glicerol-alfa-O-metil-
• n-nonacosà beta-O-4-syringaresinol
• N-trans-4-O-metil-feruloïl 4'-O- • treo-syringil-glicerol-alfa-O-metil-
metil-dopamina beta-O-4-syringaresinol-èter
• N-trans-feruloïl-tiramina • treonina
• n-triacontanol • triacontanol
• niacina • trigonel·lina
• Níquel • trimetil-glicina
• nitrats • triptòfan
• octacosanil-acetat • Vanadi
• oli essencial • vainillil-alcohol
• oxalats • valina
• pinoresinol • valina
• Plom • vitamina A 11000 UI/100 g
• polipodina-B (REL) • vitamina B1
• Potassi 3.5% • vitamina B2
• proantocianidines • vitamina C 80-150 mg/100 g
• prolina • xantotoxina
• proteïna LLA 16% /FUL 4-30% • Zinc 25-5500 ppm (LLA)
• quercetina-3-O-(2",6"-di-O-R-L-
rhamnopiranosil)-beta-D-
glucopiranòsid
OLI ESSENCIAL
◦ 1,8-cineol ◦ carvacrol
◦ acetil-eugenol ◦ cis-ocimè
◦ àcid linolènic ◦ citronel·lal
◦ alfa-pinè 7% ◦ citronel·lol
◦ alfa-thujè ◦ elemicina
◦ alfa-terpineol 6% ◦ etil-cinamat 3.5%
◦ al·lo-ocimè ◦ fitol
◦ ascaridol 15.5% ◦ gamma-terpinè
◦ benzil-acohol ◦ geranial
◦ benzil-bezoat ◦ linalil-acetat 2%
◦ beta-pinè 6% ◦ linalool
◦ borneol ◦ llimonè 4%
◦ borneol-acetat ◦ mircè
◦ camfè ◦ neral
◦ p-cimè 41% ◦ timol
◦ pinan-2-ol 10% ◦ triciclè
◦ sabinè ◦ xilòsid
◦ terpinèn-4-ol
MÉS INFORMACIÓ
«Chenopodium album Linn: review of nutritive value and biological properties». AMRITA
POONIA, ASHUTOSH UPADHAYAY. Journal of Food Science and Techonoly 52/7):3977-3985
(2015).
«Genetic diversity, antimicrobial, nutritional, ans phytochemical properties of

Chenopodium album: a comprehensive review». IMANE CHAMKHI, SAOULAJAN CHARFI,
NAOUFAL EL HACHLAFI, HAMZA MECHCHATE, FATIMA-EZZAHRAE GUAOUGUAOU, NASREDDINE EL
OMARI, SAAD BAKRIM, ABDELAALI BALAHBIB, GOKHAN ZENGIN, ABDELHAKIM BOUYAHYA. Food
Research International 154:110979 (2022).
XICOIRA
Cichorium intybus L.
[1753, Sp. Pl. : 813] 2n = 18
endívia belga (Cichorium intybus var.foliosum)
Radicchio
Escarola (Cichorium endivia) en flor

NOMS POPULARS
• ALEMANY: Gemeine wegwarte/ Endive /Blaue distel / Blaue wegwarte /

Blauwarte / Echte zichorie / Gewöhnliche wegwarte / Kaffeezichorie /
Salatzichorie / Sonnenkraut / Sonnenwedel / Sonnenwirbel / Wegtritt /
Wegwarte / Wegwächter / Wilde zichorie / Wurzelzichorie / Zichorie
• ALTARAGONÈS: amargón, chicoina, chicoira, chicoria, chocoria, flor de noche.
• ANGLÈS: chicory, common chicory, blue daisy, blue dandelion, blue weed, bunk,
chickory, cornflower, hendibeh, horseweed, ragged sailors, syuccory, wild
bachelor’s buttons, wild chicory, wild endive, wild succory, witloof
• ÀRAB: ‫ شيكوريا هندباء برية‬/ ‫ سريس‬/ ‫ الهندباء البرية‬/shikoryah, hindaba, hindaba
bariah / sis / alhandba albria
• ARAGONÈS: achicoria, achicoria amarga, achicorias amargas, amargón, chicoina,
chicoira, chicoria, chicorias, chocaina, chocoria , flor de noche, usillo.
• ARMENI: Եղերդակ սովորական
• BABLE: chicoria, escarola.
• BASC/ EUSKERA: basatxicoria, basatxikoria, endibia, orikatxa, orikatxo, oster-
zuri, osterchuria, osterchuriya, txicori, txikori, txikori orikatxa, txikoria, txikoro,
xikore, xikori.
• BENGALÍ: কাশি বীজ
• CASTELLÀ: abalea, achicorea, achicoria, achicoria amarga, achicoria borde,
achicoria brava, achicoria de balea, achicoria de burro, achicoria de hojera,
achicoria negra, achicoria silvestre, achicorias, achicorias amargas, aguachicoria,
almeirón, almerón, almirones, almirón, almirón amargo, almirón de Andalucía,
amargón, azapuerco, azuletes, balea, baleo, camaroja, camarroja, camarrojo,
camarroya, chicoreta, chicoria, chicoria amarga, chicoria azul, chicoria blanca,
chicoria común, chicoria de botica, chicoria loca, chicoria negra, chicoria silvestre,
chicorias, churrumamas (flors), cicoria, endivia, endivia silvestre, escamarroja,
escarola, escoba, escoba rastrera, farinera, jarritas, lecheriega, lecherina,
mamporrina, mazapuerco, pan y queso, pichones dulces, pimpolla, porrinos,
ramaoya, ripias, salcillo, ternasol, ternasoles, ternillo.
• CATALÀ: cama-roja, camarotja, endívia, escarola borda, mastaguera,
mastagueres, masteguera, masteguera borda, mastegueres, màstec bord, màstecs,
màsterecs, sicoia, sicoines, sicolia, xicoia, xicoina, xicoira, xicoira amarga, xicoria,
xicoria amarga, xicòria, xicòria de cafè.
• DANÈS: almindelig cikorie, cikorie
• ESLOVÈ: Čakanka obyčajná
• ESTONIÀ: Harilik sigur
• FARSI: ‫کاسنی‬
• FINLANDÈS: sikuri, italiansikuri, juurisikuri
• FRANCÈS: Chicorée sauvage/ Chicoreé/Barbe de capucin / Chicorée à café /
Chicorée amère / Chicorée bleue / Chicorée commune / Chicorée cultivée /
Chicorée frisée / Chicorée intybe / Chicorée ordinaire / Endive / Witloof
• GAÈLIC: siocaire
• GAL·LÈS: Ysgellog / Ysgallen y meirch
• GALLEC: achicroya, almeirao, chicoira, chicoria, chicoria do cafe, chicoria do café,
leitaria, leitaruga, leituga, leiturga, tarrelo, tarrielo, terrelo.
• GREC: Αγριοραδίκι / Αροδίκι / Ήμερο ραδίκη / Κιχώρι / Κιχώριο το αντίδι /
Κιχώριον το ίντυβο / Παπαδούλια / Πίκρα / Πικραλίδα / Πικροκόλλα /
Πικροράδικο / Ποκρομάρουλο / Ραδίκι
• HEBREU: ‫עולש‬
• HOLANDÈS: Wilde cichorei /Wilde cichorij
• HONGARÈS: Mezei katáng/Cikória / Katángkóró
• ISLANDÈS: kaffififill, sikoria
• ITALIÀ: cicoria comune, circoria, radicchio
• JAPONÈS: チコリーイタリアンたんぽぽ / チコリ kiku nigana
• KURD: Kasniya spî/ Talîşka spî
• MALLORQUÍ: cama-roja, cama-roja de caluix, cama-roja de perdiu, cama-roja
dolça, cama-rotja, camarotja, camarotjes, endivi
• NORUEG: Sikori, sikorisalat
• POLONÈS: Cykoria podróżnik/Cykoria / Cykoria podroznik
• PORTUGUÈS: Chicória / Almeirão / Chicória-amarga / Chicória-do-café/
almeiram, almeiroa, almeiroas, almeirâo, almeirão, almiroa, chicoria, chicoria
brava, chicoria dos campos, chicória, chicória do café, chicória-do-café (3),
intubaceo, intubo, xicórias bravas.
• RUS: Цикорий обыкновенный
• SERBI: Цикорија/ Дивлји радиц / Дивљи радиц / Конјогриз / Коњогриз
• SUEC: cikoria, Vägvårda
• TURC: Beyaz hindiba/ Citlik / Hindiba / Mavi hindiba / Yabani hindiba
• TXEC: Čekanka obecná
• UCRAÏNÈS: Петро́ві батоги́ звича́йні/ Петрові батоги звичайні / Цикорій
дикий / Цико́рій ди́кий / Цикорій звичайний / Цико́рій звича́йний
• VALENCIÀ: cama-roja, cama-roja , camarotja, chicoina, chicoria, chicoria borda,
fuell, xacòina, xicoia, xicoina , xicoira, xicoira , xicoria, xicòria.
• XINÈS: 菊苣 ju ju
Primer de tot cal puntualitzar que de la planta silvestre se n’han anat obtenint varietats
de cultiu hortícola força diferenciades, més o menys, conegudes. I, sobre tot, que a l’
escarola científicament se l’anomena (Cichorium endivia), mentre que a l’endívia,
científicament a Europa se l’anomena Cichorium intybus var. foliosum. L’endívia té les
fulles blanques per haver estar privada de la llum un cop s’ha format una bona arrel.
Apart, hi ha la xicoira de rel gruixuda, emprada per substituir el cafè (Cichorium intybus
var. sativum).
CICHORIUM INTYBUS (PLANTA SILVESTRE)
Dins la família de les Compostes, és fàcil distingir la tribu de les Lactuceae, perquè tenen
totes les flors ligulades i tota la planta exsuda làtex al ser tallada. Dins la tribu, el gènere
es distingeix perquè es tracta de plantes no espinoses, amb aquenis no disposats en
forma d’estrella, però amb una corona de punxetes. És una herba vivaç, o com a mínim
bianual, que roman a l’hivern sota terra amb la rel viva. Un cop desenvolupada, pot
arribar a fer 1.5 (2) m d’alçada. Les rames són lleugeres, finament híspides, cilíndriques,
buides per dins, amb una medul·la blanca, i no tenen gaires fulles. La ramificació és
simpòdica. Fulles basals formant una roseta, (5-12 x 6-30 cm), lirades irregularment,
amb 3-6 parelles de lòbuls laterals aguts, de marge irregular; i lòbul terminal gran, agut;
totes les fulles són híspides (amb pèls multicel·lulars) en especial a la part apical i per la
cara de sota; per la de sobre són sub-glabres, amb alguns pèls glandulars. Fulles
superiors escasses, sèssils, lanceolades, auriculades, de marges força enters o incises a
la base, piloses a ambdues cares. Els capítols arriben a fer 3-4 cm, amb lígules (12-25)
de color anyil o blau cel (molt rarament blanques o rosades). Totes les flors són ligulades.
S’obren de bon matí i es clouen al migdia, però no s’obren si ha de ploure. Tub de 1.5-3.2
mm i lígula de 10-19 × 4-5 mm. Tub anteral de 5- 6 mm. La lígula acaba amb 5 dentetes
arrodonides. Estil 6.5-12 mm, blau, amb branques de 1.5-3 mm. Els capítols es troben
dispersos per les rames, o agrupats en 2-3, axil·lars, o terminals solitaris, amb peduncle
molt curt, inflat, glabre o subglabre. L’involucre (8-14 mm) és biseriat, amb la sèrie
interna de 5 peces ciliades, glanduloses, subagudes, linear-obtuses, (7-16 × 1.5-4 mm),
finament glandulars o glabres, una mica en ganxo o caputxa, més llarga i erecta que la
sèrie externa (4-16 × 2-4 mm), amb 8 peces, oval-lanceolades, acuminades, més curta i
més patent, de peces subglabres o finament glandulars, endurides a la maturitat,
irregulars, amb marge finament ciliat i amb el nervi medial pàl·lid. Receptacle pla, amb
petits clots, nu o amb palletes molt curtes cap el centre. Fruits (aquenis) de 1-3 × 1-1.5
mm, persistents, comprimits, sub-tetragons, dèbilment angulosos amb costelles poc
pronunciades, densament verrucosos, truncats a la punta, de color marró amb irisacions
més fosques, amb vil·là reduït a una corona de petites esquames com palletes
subagudes, ovades, de menys de 0.5 mm, amb escates desgastades. Floreix a partir del
maig, fins a finals de setembre. Sol fer-se en marges de camins o marges de camps, no
pedregosos, i amb força saó, i més aviat calcaris. La rel axonomorfa és de color marró
clar (lignificada) per fora, i blanca per dins. Dins l’espècie silvestre típica s’han descrit
dues variants (a França):
—var. glabratum G & G: planta glabrescent, de rames divaricades, capítols per 2, l’un
sèssil, l’altre pedunculat; folíols del periclini llisos o pubescents-glandulosos.
—var. leucophaeum G & G: planta peluda fins al 1/3 superior; amb rames dretes; poliols
del periclini pelut a la punta, amb pèls poc o gens glandulosos; capítols per 2 o 3, la
major part sèssils.
VARIETATS CULTIVADES DE CICHORIUM INTYBUS
• Brunswick/sativum: fulles molt retallades, abatudes, rel gruixuda (35 x 5 cm).

• Brusel·les/foliosum: fulles molt llargues, que fàcilment blanquegen.
• Magdeborg/sativum: fulles enteres, erectes, rel gruixuda (35 x 5 cm)
• Puntarelle/foliosum: fulles molt dividides i arrissades
• Radicchio/foliosum: fulles amples, vermelles
• Witloof/foliosum: fulles mitjanes, que fàcilment blanquegen, holandesa.
Algunes varietats d’endívia més freqüents al mercat espanyol (var. foliosum):

• Bea (híbrid) • Mazurca (cicle mitjà) • Tor (precoç)
• Daliva (precoç) • Rinof (híbrid) • Turbo (cicle mitjà)
• Flash (híbrid) • Rumba (tardana) • Zoom (híbrid)
• Jazs (tardana) • Salsa (tardana)
ALTRES ESPÈCIES SILVESTRES DE XICOIRES (CICHORIUM)
• C. bottae: Aràbia. En forma de coixí dens.

• C. calvum: natural d’Etiòpia, i escampat a Portugal, França, Alemanya, Àustria,
Egipte, Palestina, Afganistan. Anual, ramificada des de la base, fins a 80 cm,
fulles basals oblanceolades; capítols a vegades en grups de 4-9, sèssils o en
peduncles de fins a 20 cm.
• C. pumilum (=ambiguum, = divaricatum): de tota la conca mediterrània i de
Turquia al Tibet; i subespontani a Alemanya i Polònia. Fulles brillants, de color
verd fosc, les superiors com de Sonchus. Tija llisa, baixa, divaricada des de la base
Peces de l’involucre no glanduloses, les exteriors oval-obtuses; escates terminals
dels aquenis lanceolades-agudes, majors. Típica dels fenassars a la zona de
l’alzinar. També es pot considerar subespècie de C. intybus.
• C. spicatum: Itàlia, Croàcia.
• C. spinosum: Espanya, Itàlia, Turquia, Líbia. Fins a un pam d’alçada, amb
capítols amb poques flors.
CULTIU DE LA XICOIRA
Últimament es produeixen plantes transgèniques resistents a l’herbicida d’ampli espectre

glifosinat d’amoni, a més de ser les flors masculines estèrils (per a conservar la genètica).
Perquè germinin les llavors a l’aire lliure, calen temperatures superiors als 5º C. I millor
que faci caloreta (25-30º C). Perquè creixin bé les plantes, la temperatura no ha de
baixar de 8º C, i millor que estigui entre 16 i 20º C. El sòl millor que sigui de textura
llimosa, profund, ben airejat/llaurat, amb saó però sense entollar-se, amb pH neutre o
una mica bàsic (7-7.8) amb matèria orgànica present però no massa abundant. Un bon
adobat seria amb biochar (2.5%) i un adob químic amb nitrats fins a 200 mg N/Kg de
terra. Una mica de salinitat al sòl no li fa mal a la planta, al contrari. Les plantes
d’alguns cultivars (com Shirazi-black) aleshores contenen fins un 25% més de
flavonoides i fenols. En genera, es sembra en solcs separats 33 cm, estant les plantes
separades dins els solcs uns 11 cm. Així tindrem unes 250.00 plantes/Ha. Algunes
malures que poden afectar el cultiu de la xicòria són: Agriotes (cucs), Erysiphe
cichoracearum (fong), Ophioma pinguis (mosca), Phytoplasma, Pseudomonas marginalis
(bacteri), Puccinia cichorii (fong), Sclerotinia sclerotiorum (fong). Més informació a
https://www.infoagro.com/hortalizas/endibia.htm
FISIOLOGIA INTERNA DE LA PLANTA

El sabor amargant de les fulles crescudes sense llum es deu als guaianòlids,
eudesmanòlids i germacranòlids. Aquestes lactones sesquiterpèniques es formen amb
ajuda de la (+)-germacrè-A-sintetasa. Aquest i altres enzims de la rel introdueixen el
grup carboxílic a la cadena de l’iso-prenil-germacrè-A, per formar l’anell lactònic. De
primer hi ha una hidroxilació mediada pel citocrom P450; després hi ha una oxidació
mediada per una deshidrogenasa que depèn del NADPH. Pot haver-hi una ciclació i
produir-se costol. La hidroxilasa del germacrè-A és inhibida pel CO, però ho fa menys en
presència de llum blava. Té un pH òptim de 8.0. L’enzim també hidroxila el beta-elemè.
La síntesis de les lactones sesquiterpèniques també es pot fer a través del mevalonat-
farnesil/difosfat-germacrediè, mediant-hi la germacrè-A-sintetasa (ciclasa
sesquiterpènica amb PM: 54000, i pH òptim de 6.7). Durant la primera fase de
creixement de la planta (a les 3-6 setmanes), els carbohidrats són emprats com a
material estructural de creixement. La sacarosa és catalitzada per una invertasa àcida.
En una fase més avançada (7-9 setmanes), apareixen teixits de creixement secundari que
s’han format a partir del càmbium. Això, gràcies a l’activitat de la sacarosa-1-fructosil-
transferasa (mediada per ARNm 1 SST9), i de la fructosan-1-fructosil-transferasa. El
contingut de flavonoides en la var. foliosum pot ser de 44-248 ppm. En les fulles s’han
aïllat derivats del kaempferol (k-3-O-glucòsid; k-3-O-glucurònid; k-3-O-[6-O-malonil]
glucòsid). Els nivells d’espermina conjugada endògena pugen en picat 4 setmanes
després d’haver adobat amb putrescina (40 mM) el sòl al voltant de la planta, la qual
cosa fa que augmentin les tiges que es formaran i la llur longitud (gairebé el doble). A les
rels piloses del cultivar Lucknow Local, la putrescina provoca que es tripliquin els nivells
de les cumarines esculina i esculetina, associades al creixement tissular. La inulina es
forma gràcies a l’enzim fructosan-6-G-fructosil-transferasa. L’enzim fructosan-1-exo-
hidrolasa-I/ADNc sembla haver evolucionat a partir d’invertases de la paret cel·lular
(amb les que té un 50% de similitud). La porció lligada a l’ ARNm s’incrementa a la tardor
(a les rels), o quan les rels es mantenen a temperatures baixes.
L’assimilació de nitrats al cultivar Turbo, en la primera fase de creixement (3-6
setmanes) és concomitant amb una reducció de la rel. Al començar la segona fase (6-9
setmanes), el nivell de nitrat-reductasa baixa molt (en rels i fulles ja desenvolupades). L’
ARN corresponent és regulat des d’un nivell post-translacional, tot i modificant el balanç
de la fosforilació de la nitrat-reductasa. Les plantes més adobades amb nitrats (3 nM)
tenen tiges més crescudes i rels menys crescudes que les menys nitrificades (0.6 mM).
Els fosfats sí que fan engruixir la rel.
En les fases inicials de la formació de les fulles en germinats de llavors a l’híbrid (amb
endívia) 474 es detecta un gen a l’ADNc que correspon a l’hemoglobina, i l’expressió del
qual no depèn de les condicions exteriors del cultiu in vitro o de traumatismes a la rel.
La presència d'endomicorrizes vesiculoarbusculars (Rhizophagus irregularis) milloren la
concentració en hidroxi-cinamats, sempre i quan al sòl no hi hagi metalls contaminants.
DESCRIPCIÓ MICROSCÒPICA DE LA REL DE XICOIRA (CICHORIUM INTYBUS L.)
1) Es tracta d'un vegetal. Hi ha porus, encara que escassos, a l'epidermis lignificada. Hi

ha un parènquima cortical, amb cèl·lules de 50 per 70 micres, aproximadament. Hi ha
un parènquima més profund de cèl·lules no tan allargades: 50 per 50 micres.
2) Es tracta o bé d'una Composta o d'una Campanulàcia, ja que la tintura de Iode no
tenyeix de blau cap inclusió citoplasmàtica. O sigui, no conté midó. Aquestes inclusions
arriben a 10 per 15 micres i apareixen com vessaments més o menys esfèrics (fisoides)
amb granulacions difuminades.
3) Es tracta d'una Composta. Les Campanulàcies conegudes tenen l'arrel de color gris o
blanc, però mai amb matisos lleonats. A més, les Campanulàcies no contenen làtex, com
és el cas de l'arrel examinada.
4) Es tracta d'una Cichoriàcia, ja que prop de les parets, de 5 micres de gruix com a
mínim en general, hi ha làtex precipitat amb el fixador contenint alcohol i glicerina.
5) D'entre les espècies més probables, donat la mida dels trossos, hi ha les del gènere
Taraxacum, Lactuca i Cichorium.
6) Hi ha algun pèl epidèrmic que coincideix amb el model Cichorium intybus L. En lloc
d'1 mm, té només 0.6 mm de longitud, però el diàmetre mitjà de 20 micres és coincident.
La seva base té 70 (60) micres en comptes de 130 en el model (arrel tendra). La punta és
gradualment subulada com en el model. Hi ha septes (4 almenys) (6 en el model) en ell.
No hi ha ramificacions.
7) El parènquima típic, després de preparar l'arrel pel mètode de T.E. RAWLINS (amb
modificacions com substituir la butanona per isopropanol), les seves cèl·lules típiques
tenen unes 25 per 70 micres a la zona cortical. Les parets cel·lulars són clarament
dobles, de 5 micres com a mínim, i amb terminacions bífides en forma de banyes de
cargol. Aquestes recorden també les de l'ornament més exterior del pol·len de Cichorium
intybus L. (d'unes 10 micres, explicant la pseudoesfera i les banyes).
8) Amb la tinció amb cloro-iodur de Zinc, afegida a la de la tintura de iode, al principi, tot
segueix igual, de color lleonat. Al cap d'una hora, tota la preparació adquireix un matís
una mica vermellós, dins el color lleonat. Les granulacions d'inulina (de fins a 10 per 15
micres) es tornen també de color lleonat-vermellós.
9) Les cèl·lules lignificades de la dermis tenen 25 per 75 micres aproximadament, en
secció. Les parets segueixen sent de 5 micres, dobles. El seu perfil és arrodonit en els
cantons i de vegades amb un ull de poll lateral o terminal molt arrodonit. Hi ha algun
porus entre aquests idioblasts lleonats (amb la tintura de iode). El sistema poral té 50
per 50 micres. És de color més clar. A sota del pont apical porat hi ha tres cèl·lules
gradualment menys amples cap a l'interior, amb algunes micro-granulacions. A la base, i
en els voltants interiors apareixen algunes concrecions d'unes 7 micres, reniformes
imperfectes, que poden correspondre a evaginacions de la paret adossades. Tota la
dermis lignificada apareix de color gris sense tinció, i de color lleonat fosc gris, amb
tintura de iode.
10) [Per contrast, l'arrel de Dent de Lleó (Taraxacum officinale Weber) té les cèl·lules
lignificades de la dermis d'unes 25 per 35 micres i disposades molt regularment en unes
10 files. Cada cèl·lula és trapezoidal i poc irregular. Les seves parets són dobles, també
d'unes 5 micres o alguna cosa més. Sense tenyir, és de color bronze. El parènquima es
disposa en unes zones entre radis medul·lars molt regulars o bé en paquets transversals
a la fi dels radis, d'unes 9 per 10 files. Les cèl·lules parenquimàtiques són incolores
(sense tinció) i molt regulars. Algunes de 50 per 50 micres, altres de 35 per 50. Però les
parets dobles, de reflex verdós, només tenen 2.5 micres de gruix. En els radis medul·lars
hi ha sèries de cèl·lules (2 pel gruix de el radi) d'unes 40 per 50 micres que contenen un
pseudo-cristall d'inulina (arrel fixada amb glicerina i alcohol) que ocupa gairebé tota la
llum cel·lular (35 per 40 micres), amb punteigs molt regulars. Es veu alguna escassa
espora de Fuligo sp. (Mixomicet) de 5 micres de diàmetre, semblant a les escasses
espores que contaminen la mostra de Cichorium intybus].
11) [Per contrast, l'arrel de Enciam (Lactuca sativa L.) té una dermis fina de color gris
verd-comú, amb cèl·lules, de vegades en mall i altres en punta, amb parets fines. En
canvi, les cèl·lules de parènquima, entre els radis medul·lars molt marcats (fins a 14, per
exemple) tenen dimensions i formes molt variables. Des de 140 per 25 micres, fins a 30
per 30 o 50 per 25 (les més). Sempre hialines, de vegades, en un costat tenen tres
promontoris arrodonits, i altres, en les puntes tenen un afilat apèndix que marca la
divisió de les cèl·lules veïnes apicals. Les parets dobles són en general de 2.5 micres
només, i de vegades de fins a 5, però mai de fins a 10 (com en la Xicoira). En algunes
zones de connexió o angles cel·lulars, es poden veure banyes, però en aquest cas són
convergents i recorden més a el bec d'un ocell que a la banya d'un cargol. Poden
convergir dos pics dins d'un angle comú de 45º. Si hi ha algun porus, aquest té una
estructura cel·lular cònica sota molt diferent i afectant a més de 10 capes].
12) En conclusió, vista la tradició de més de 20 anys en el mercat de proporcionar a les
herboristeries arrels de Xicoira (Cichorium intybus) de cultiu, la coincidència en el temps
de les seves característiques macroscòpiques, sense haver-se donat cap cas de
falsificació ni equívoc; vista la seva coincidència, així mateix, amb les característiques
microscòpiques de les arrels de la planta silvestre, i descartades les dues plantes que
més se li podrien semblar dins de la subfamília de les Cichoriàcies, a la qual
inequívocament pertany aquesta arrel, es pot afirmar que en sentit ampli coincideix amb
l'espècie Cichorium intybus L.
13) Atès que no procedeix dur a terme exàmens infructuosos de microscòpia electrònica
amb tinció amb sals d'Or per a poder diferenciar les espècies menors com són la Endívia
o la Escarola, i vist que, així mateix, són infructuosos els immunoassaigs en el mateix
sentit, es dóna per conclosa aquesta descripció microscòpica.
14) La presència escassa (4 per gram, aproximadament) d'espores del mixomicet Fuligo
sp. no representa cap perill; en canvi, a més de ser un fong comestible, s'afirma que
homeopàticament ajuda a regular les glàndules, les úlceres cròniques, els èczemes, les
hemorràgies uterines, el càncer d'escrot o de epitelis, així com la tendència a la tristesa i
a el suïcidi.
15) La inulina forma pseudo-micro-cristalls
al refredar-se de 96º a 20º C. Tenen forma
de 8. Les imatges amb raigs X de mostres a
25º C donen idea de cristalls polimorfes
hidratats. Un cristall polimorf es capté com
a nucli de cristal·lització de cristalls amb
període més curt, durant la fusió. Les
làmines menudes formades a baixa
temperatura es desfan a temperatura
inferior que les formades a temperatures
altes.
Es fa a marges de camins i de camps, sempre a ple sol, sobre sòls pobres en matèria
orgànica, argilosos i més aviat bàsics però gens salins. A Catalunya es troba a la terra
baixa i a la muntanya mitjana fins uns 1500 m snm. Es pot trobar a bona part d’Europa
i d’Amèrica del Nord. També a les zones temperades de l’hemisferi Sud.
Cichorium intybus al món, segons GBIF
HISTÒRIA
La xicoira (Cichorium intybus L.) ha estat una planta coneguda i emprada pels antics
egipcis. Figura al papir d’Èbers (segle XV a. C.). Ja els romans i grecs de fa més de 3000
anys la cultivaven. A la Bíblia, indirectament es menciona la planta com a herba amarga
a menjar durant la primera Pasqua abans de la fugida d’Egipte (Èxode 12:8). TEOFRAST
D’ÈRESOS (segle IV a.C) la menciona com a comestible, i admira la capacitat de la planta
de rebrotar d’arrel, a la vegada que les tiges costen de trencar. HORACI (segle I a. C.) en
menjava: “me pascunt olivae, me cichorea, me malvae”. PLINI EL VELL (segle I) diferencia ja
la planta silvestre, que es pot cultivar també, de l’escarola (una altra espècie ara
reconeguda com a Cichorium endivia). El suc de la planta cultivada, barrejat amb oli de
roses i vinagre, l’aplicava contra el mal de cap. El suc amb vi, contra el mal al fetge, o
bufeta del fel. El suc aplicat als ulls els calma, segons ell. DIOSCÒRIDES (segle I) reconeix
que la planta és amarga, astringent, refrescant, estomacal. En ús extern, l’aplicava
contra el mal d’estómac, la gota, la inflamació ocular, i en UI/UE contra la picada dels
escorpins. En UE, contra les erisipeles. A Europa aquesta planta es cultiva
extensivament des del segle XVII. A Múrcia, el 1695 els recol·lectors de la planta silvestre
tenien que pagar a l’ajuntament un cànon de 2 maravedís a la setmana si no volien ser
castigats. A mitjans del segle XIX és quan es comença a cultivar a Brussel·les la varietat
de xicoira que coneixem avui en dia com a endívia (Cichorium intybus var. foliosum
Witloof). M. BEZIERS, que treballava al jardí botànic de la capital belga, descobrí que
cobrint les rels de xicoira amb una bona capa de terra rebrotaven en la foscor formant
una segona corona de fulles blanquinoses, allargades i juntes. Per altra banda s’han
seleccionat plantes que fan arrels molt gruixudes. Actualment, el rendiment màxim del
cultiu d’aquesta var. sativum de rel gruixuda pot arribar a 62 Tm/Ha de rel fresca amb
un 15% d’inulina. La inulina s’empra en begudes refrescants, i per fer xarops de
fructosa, produir alcohol etílic, com a desincrustant de la sal (de mar) i com a
complement dietètic prebiòtic. El 2002 els USA varen importar 1900 Tm de rel de xicoira
torrada per fer succedanis del cafè. De l’espècie Cichorium intybus se n’han seleccionant
un munt de cultivars o varietats. A Espanya les províncies més productores de xicoira
(rel) eren Segòvia (14-500 tones el 1959), i Valladolid (11.500 tones) el mateix any; a part
de Toledo, Sòria, Astúries i Biscaia. Al món, l’any 2002, la producció en milers de Tm de
xicoira (endívia) era de 730 al Benelux, 169 a França, 26 a Polònia, 16 a Sud-àfrica, 6 a
Espanya, 4 a Rússia, 3 a Kazakhstan, 3 a Croàcia i 3 a Portugal.
LITERATURA
• MAURICE MESSEGUÉ tenia en gran estima aquesta planta silvestre, ja des de ben
petit, i l’ anomenava «Les barbes du Père éternel», per les seves flors de color blau
celestial. —“Le soir, sous mon drap, je respirais leur odeur, je m'endormais détendu,
la joue sur une poignée de sauge, dans la « Barbe du Père Eternel » (chicorée
sauvage) ou contre un coquelicot.”—. I de gran solia passejar de matinada per vora
els camps per mirar les flors, que són de les primeres que s’obren, si és que no ha
de ploure.
Algunes dites o endevinalles del territori espanyol:

• —“Cuando la achicoria veas en flor, a tu casa segador”.
• —“Las chicas de Luciana / tienen boceras / de comer churrumamas / en la ribera”
• —“Cama me llaman por nombre / y roja por apellido, / aquel que no me acierte, /
será tonto perdido” .
• —“Hala, dones! / Cama-roges fresques i bones! / Hala, dones! / Ara que n’hi ha! /
Que no n’hi haurà / per a qui en voldrà!”.
• —“Vols-me dir, cama-rotgera, / quines cames-rotges dus? / Jo duc unes cames-
rotges / d’un pam i mig de caluix. / Sa qui menja cames-rotges / somia
s’enamorat / i jo que no n’he menjades / Io mateix l’he somiat. / Cames-rotges de
guaret / són bones per medicina, / es que se casa amb pubila / el s’endemà se’n
penet. / Un homo per ser senyor / ha de portar dos rellotges / i per cercar cames-
rotges / no ha de ser gens colló”.
• —“Anit de què soparé? / Menjaré de cames-roges, / que jo les ben tremparé”.
VIRTUTS MEDICINALS DE LA XICOIRA
• afrodisíaca • cordial
• amargant • cosmètica/hidratant
• analgèsica • depurativa
• antial·lèrgica • digestiva
• antibacteriana • diürètica (oxalats, àcid úric,
• anticancerosa albúmina)
• antifúngica • espasmolítica
• antihelmíntica • estimulant
• antiinflamatòria • estomacal
• antioxidant • expectorant (fulles)
• antipalúdica • galactagoga
• antiparasitària (protozous) • gastroprotectora
(Cryptosporidium) • gonadotròpica
• antivírica [àcid chicòric](HBV, HHV- • hepatoprotectora
1, HHV-2, VIH) • immunoestimulant
• aperitiva/laxant • inhibidora de l’alfa-glucosidasa
• carminativa • laxant (adient per a nens)
• colagoga • larvicida (extracte amb èter de
• colerètica petroli contra Culex pipiens)
• neuroprotectora • secretatoga (estómac)
• p i t t a (medecina ayurvèdica) • sudorífica (fulles)
• prebiòtica • tònica (rel)(cuita)(llavors)
• protectora pancreàtica • tranquil·litzant (fulles crues)
• protectora renal (d e l’alfa-1-micro- • vulnerària
globulina) • xantina-oxidasa-inhibidora
• refrescant
USOS MEDICINALS
• alcoholisme (flors) • febre

• anèmia • fetge gras
• angiocolitis (inflamació dels • gastritis
conductes hepàtics) • gota
• anorèxia • hemorràgies internes
• apendicitis • hemorroides
• arrítmies cardíaques • hepatitis A, B
• artritis • herpes (+ Plantago lanceolata) UE
• asma (llavors) • hiperacidesa estomacal
• astènia • hipertensió
• ateroesclerosis • hipotensió
• berrugues • icterícia
• bronquitis crònica • inflamacions doloroses (cataplasma
• càlculs biliars fulles i flors)
• càlculs renals • intoxicació per DDT
• càncer de matriu (làtex) • irritacions (làtex)
• càncer de pulmó • leucèmia
• ciàtica UI • llet escassa a la mare/dida
• cirrosis hepàtica • lumbago UI (llavors) (rel)
• cistitis (rel) • mal d’estómac
• colesterol massa elevat • mal de cap
• còlics hepàtics • mal de coll (menjar les fulles
• conjuntivitis (flors UE) tendres)
• convalescència post-operatòria • mal de panxa
(infusió de fulles) • malària (=paludisme)
• cucs intestinals • osteoporosi
• depressió nerviosa • panxa inflada
• dermatitis • picades d’escorpins
• desmineralització/desnutrició • poagre
(incrementa l'absorció intestinal del • prostatitis
Calci, el Magnesi i el Fòsfor) • pulmonia
• diabetis (fulles crues) • refredats d’estiu (de cap)
• diarrea (fulles bullides en vinagre, • ressaca
calentes) • retenció d’orina
• dispèpsia • reuma
• èczema • sida
• erisipela • sinusitis
• erupcions cutànies • sordesa
• esclerosi de melsa • tifus
• esplenitis (melsa inflamada) • tos
• estrenyiment • tuberculosis
• fatiga primaveral
—Cerveses: També s’ha afegit xicoira torrada a algunes cerveses per fer-les més fortes i
més fosques.
—Flor de Bach: pels que es preocupen excessivament pels altres, i que tenen una cura
excessiva sobreprotectora dels nens, familiars i amics; i que sempre troben alguna cosa
per arranjar, que estan continuadament corregint el que els sembla malament, i
gaudeixen fent-ho; i que volen estar a sobre de les persones que els preocupen, esperant
que els altres els corresponguin de la mateixa manera, o en major grau; i que solen
escoltar poc, i dirigir sempre l’atenció envers elles mateixes.
—Inulina de la rel és un potent prebiòtic.
—Inulina: fibra soluble saciant i prebiòtica.
https://www.myprotein.es/nutricion-deportiva/inulina/10530732.html
—Jigrine (xarop de l’Índia): Cichorium intybus + Tamarix dioica + Solanum nigrum +
Rheum emodi + Vitex negundo + Cassia occidentalis + Foeniculum vulgare + Cuscuta
reflexa + Careya arborea + Phyllanthus niruri + Plantago major + Rosa damascena +
Solanum xanthocarpum. Molt depuratiu del fetge.
—Liv-52: Mandur bhasma + Tamarix gallica + Capparis spinosa + Cichorium intybus +
Solanum nigrum + Terminalia arjuna + Achillea millefolium. Antiinflamatori hepàtic que
millora el fetge afectat per cirrosis.
—Rentats vaginals: Cichorium intybus + Azadirachta indica + Trigonella foenum-
graecum. Contra infeccions bacterianes i contra fongs vaginals.
—Tabac (substitut): amb les fulles seques i caragolades.
—Tisana antidiabètica: xicoira + ceba+ fulla de carxofera + travalera.
—Tisana antireumàtica: xicoira + bruc (Erica vagans) + bardana (Arctium minus) +
roselles (Papaver rhoeas) + farigola (Thymus vulgaris).
—Tisana febrífuga: xicoira + card sant (Cnicus benedictus) +genciana rel (Gentiana
lutea). Contra el tifus. És molt amargant. També en lavatives (ènemes).
—Ungüent pels cops: part aèria preparada en llard. També per curar talls.
—Xarop depuratiu de fetge, melsa, ronyons: xicoira (rel i fulles ) + gram (Cynodon
dactylon) + Taraxacum + enciam + sucre.
—Xicoira torrada (rel) (var. sativum). Les rels tendres són molt amargants i per això es
preparen bullint-les, assecant-les, torrant-les i remullant-les en aigua amb àcid cítric i
triturant-les abans de ser ofertes al públic o als animals. Un cop assecada, torrada i
molta, la rel queda com un granulat molt fi que dona una beguda similar a la del cafè o
que s’afegeix al veritable cafè per a rebaixar-lo. Durant les èpoques de carestia del segle
XX degudes a les guerres mundials i a la crisi econòmica del 1929 es barrejava amb
sucre de remolatxa i sègol torrat, i a vegades amb aglans torrats també. Com a succedani
del cafè: rel torrada (20%) amb sègol (20%) i ordi (40%) també torrats i liofilitzats perquè
siguin solubles instantàniament (Eko). O bé ordi (50%) + malta 30% + xicoira 20% (chifé-
Santiveri). “Achicoria soluble Biocop”, Achicoria-chicória soluble-soluvel «La niña»
(Molabe) (100% Cichorium intybus sativum rel torrada, soluble instantània).
USOS CULINARIS
• Amanida d’endívies: es poden combinar amb pera, nous, formatge, salsa

vinagreta (oli + vinagre de poma + pela de taronja ratllada + sal + pebre + mel).
• Bravío: fulles de xicoira silvestre + patates+ poliol de riu (Mentha pulegium) +
llorer.
• Crestes (=carrois): farcides amb fulles basals de la planta silvestre.
• Fesols cuits amb fulles de xicoira silvestre.
• Flors: (tancades) en amanida
• Gaspatxo. Un afegitó d’endívia.
• Sopa, segons MAURICE MESSEGUÉ: cal fregir les fulles verdes en una paella fins que
quedin una mica daurades, i aleshores s’hi afegeix molta aigua, sal, pebre i nou
moscada. Es tapa i es deixa bullir durant mitja hora. En acabat s’hi afegeixen
rovells d’ou i pa fregit en bocins.
ALTRES USOS
AGRICULTURA: La presència de la planta és un bon indicador de la bona qualitat del

terreny.
ARTESANIA: Amb les rames se n’han fet escombres per escombrar l’era.
ESOTERISME: s’empra en rituals per demanar més salut, més diners i més amor.
VETERINÀRIA
• La llet i la carn de l’ovella i de la cabra contenen més PUFA i menys àcids grassos
saturats i menys greix quan s’alimenten amb xicoira i plantatge (entre altres
herbes) que quan s’alimenten d’herba normal (gramínies, Trifolium).
• La xicoira, i en particular les seves lactones sesquiterpèniques, tenen un efecte

antihelmíntic més o menys fort per al bestiar, per exemple, elimina Ascaris,
Trichuris als budells dels porcs.
• Tota la planta ha servit per péixer conills, porcs, gallines i qualsevol bestiar. A
vegades es coïen al perol i es barrejaven, un cop cuites, amb farina, per donar-les
als porcs de casa. També es barreja amb blat de moro per ensitjar (fermentat). La
planta protegeix el fetge de les cries o ajuda a desinflamar-lo. I protegeix força de
coccidiosi (Eimeria tenella) a les gallines
• Les flors els agraden molt a les caderneres. Les llavors també, com a molts ocells.
• Per estroncar les hemorràgies al bestiar se’ls dona fulles de xicoira i créixens
(Rorippa nasturtium-aquaticum).
POSSIBLE TOXICITAT
En molt rares ocasions la xicoira ha provocat irritació a la pell i al·lèrgia. La proteïna

responsable sembla ser una amb PM de 48.000, que només es troba a les parts no
il·luminades de la planta. Les persones al·lèrgiques o intolerants a la fructosa poden tenir
les mateixes reaccions amb la inulina de la rel de la xicoira que amb la fruita; en menor
grau, però,
Pel que fa a l’efecte analgèsic, la lactucina, la lactuco-picrina i la 11-beta,13-dihidro-
lactucina (30 mg/Kg) en tenen; però la lactuco-picrina és la més potent (el doble que
l’ibuprofè), a més de comptar amb un efecte sedant.
Pel que fa a l'efecte antial·lèrgic, l’extracte aquós de rel de xicoira (1 g/Kg) redueix del
tot la reacció anafilàctica sistèmica mediada pels mastòcits en ratolins (provocada en
laboratori per l’agent 48/80 = N-metil-p-metoxi-fenetil-amina/formaldehid). La mateixa
dosi redueix molt la reacció provocada per l’anti-dinitro-fenil-IgE. També 1 mg/mL
inhibeix l’alliberament d’histamina pels mastòcits peritoneals de rates (activats amb el
48/80 o amb anti-dinitro-fenil-IgE). També fa que hi augmenti la concentració d’ AMPc.
L’àcid chicòric abaixa l’expressió de l’ ARNm de citokines proinflamatòries (TNF-alfa, IL-
6, IL1-beta). Una dosis de 20 mg/Kg inhibeix l’alliberament d’histamina i protegeix
contra el 48/80.
L’efecte antibacterià es manifesta, en especial amb extractes fets amb etil-acetat, contra
Acinetobacter baumannii, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa (MDR), Pseudomonas
fluorescens, Salmonella typhi, Staphylococcus aureus (MRSA), Vibrio cholera. Els extractes
de xicoira actuen sinergísticament amb l'amoxicil·lina i el cloramfenicol, per exemple,
contra Enterobacter cloacae, Klebsiella penumoniae, Micrococcus luteus, Proteus mirabilis.
Contra la placa dental sembla que els derivats dels àcids shikímic i succínic siguin els
responsables de l’acció inhibitòria contra Actinomyces naeslundii, Prevotella intermedia,
Streptococcus mutans.
L’efecte anticancerós de la xicoira es manifesta contra les cèl·lules de l’ascites d’Ehrlich
(en ratolins), incrementant la supervivència dels animals un 70% amb dosi de 500
mg/Kg/dia i.p. El 1-beta-hidroxi-eudesmanòlid (de la rel) inhibeix unes quantes línies
cel·lulars canceroses i indueix la diferenciació de les HL-60 i la U-937 en monòcits i
macròfags. L’extracte de les fulles té un efecte antiproliferatiu sobre les cèl·lules del
melanoma C32. Altres efectes anticancerosos són, en menor grau sobre les PC-3 (càncer
de pròstata), T47D (mama), RKO (còlon). Un efecte interessant és que fa que disminueixi
el nombre de cèl·lules que donen reacció positiva als receptors d’estrogen en masses
canceroses. Els extractes de xicoira no tenen efecte mutagènic ni sobre limfòcits ni sobre
timòcits humans, però en presència de fitohemaglutinina inhibeixen quasi totalment la
proliferació de limfòcits típica de la leucèmia. I en timòcits de vedella protegeixen de
danys per oxidació la fracció de desoxiribosa de l’ ADN. El magnoliàlid i l’artesina
inhibeixen el creixement de diverses línies cel·lulars tumorals.
L’efecte antidiabètic s’han comprovat en rates. 125 mg/Kg d’extracte etanòlic i.p.
abaixen el nivell sèric de glucosa. L’extracte aquós prevé la pèrdua de pes en animals
diabètics i abaixa el nivell d’hemoglobina glicosilada. Només al principi de la diabetis fa
que pugi la insulina. L’extracte de les fulles incrementa la diferenciació de cèl·lules mare
al pàncrees P19EC en cèl·lules beta normo-funcionals. La part aèria de la xicoira inhibeix
l’activació de l’inflamasoma NLRP3 en dietes riques en grassa donades a diabètics amb
resistència a la insulina. Atenua també la IL-1beta i la infiltració de macròfags M2 al
greix blanc. L’extracte aquós de les llavors de la xicoira abaixa l’expressió de l’ ARNm i de
la proteïna de l’IKKbeta i del P65, i també abaixa la capacitat d’enllaçar-se a l’ ADN el
NF-kappa-B (en rates que comencen a ser insulino-dependents). En resum, l'efecte de les
llavors té lloc mitjançant la modulació de l’expressió de citokines, en presència de la
insulina. La rel torrada també té efecte antidiabètic: abaixa els nivells d’adiponectina i
d’hemoglobina A1c. L’efecte directe hipoglucemiant màxim es manifesta amb una dosi
d'extracte etanòlic de tota la planta de 125 mg/Kg de pes corporal. Amb 2 setmanes
s’abaixa el nivell de glucosa en rates diabètiques un 20%, el de colesterol total un 16% i
el de triglicèrids un 90%. Això no obstant, no s’alteren els nivells d’insulina. Per altra
banda, s’abaixa l’activitat de la glucosa-6-fosfatasa, la qual cosa ha de fer que el fetge
produeixi menys glucosa, i això sense induir adipogènesi als adipòcits. Per altra banda,
la inulina o l’extracte de la xicoira redueixen l’absorció intestinal de la glucosa. L’àcid
cafeic indueix una reducció de la glucogenòlisis al fetge. L’àcid ferúlic provoca un clar
increment de l’alliberament d’insulina i una reducció de la glucogenòlisis, però també
inhibeix la recaptació de glucosa pel muscle. L’extracte amb àcid chicòric (15 mg/Kg)
provoca un increment de l’alliberament d’insulina i de la recaptació de glucosa, sense
afectar a la glucogenòlisis hepàtica. L’àcid clorogènic inhibeix la glucosa-6-fosfatasa i la
producció, per tant, de glucosa hepàtica. Els efectes d’una dieta rica en fructosa i en
colesterol són parcialment o gairebé del tot revertits per un extracte de llavors de xicoira
ric en àcids cafeoïl-quínics. També redueix els nivells de substàncies reactives amb l’àcid
tiobarbitúric al ronyó i al cor. La xicoira redueix el colesterol, els triglicèrids, la glucosa i,
en general, l’ateroesclerosi.
L’efecte antifúngic de l’extracte amb etil-acetat ha estat comprovat contra Aspergillus
niger. I és moderat. En canvi, quan l’extracte de la rel conté molt de guaianòlids,
aleshores té una acció major contra Trichophyton tonsurans, Trichophyton rubrum,
Trichophyton violaceum.
L’efecte antihelmíntic és més fort per part dels tanins (1 mg/mL) que per part de les
lactones sesquiterpèniques (7 mg/mL). Almenys contra Dictyocaulus viviparus, i
Haemonchus contortus.
Pel que fa a l’efecte antiinflamatori de la xicoira, almenys l’extracte de la rel fet amb etil-
acetat té una acció potent inhibint la producció de PGE2 a les cèl·lules HT29 (carcinoma
de còlon) tractades amb TNF-alfa (agent pro-inflamatori). L’acció té lloc inhibint la
influència del TNF-alfa sobre la COX2 i la inhibició directa de la COX2. Sembla que el
principal inhibidor de la COX2 sigui la 8-deoxi-lactucina. Aquest efecte es pot extrapolar
en assaigs clínics sobre l’osteoartritis amb diferents dosi de rel de xicoira. En el cas de la
gota (àcid úric) la xicoira o l’acid chicòric actuen reduint el NF-kappaB i el NLRP3, i la
producció de IL-1beta, i abaixen la inflor i el dolor.
L’efecte antioxidant de les fulles de xicoira es manifesta per una menor davallada de
CAT, GSH i AChE quan l’estrès oxidatiu al cervell ha estat provocat, per exemple, per
al·loxan. El poder anti-oxidant és una mica superior al de la vitamina C. Però, de tota
manera, al suc de la planta hi ha també pro-oxidants amb PM menor de 3000. Un fet
molt interessant és que l’extracte de xicoira redueix molt la devastació als músculs de les
ROS, almenys per la via d’incrementar l’expressió de la Hsp 70 (heat shock protein) i
d’inhibir el nivell de ceramida. L’extracte de xicoira indueix a l’endoteli l’expressió del
Nrf2 (factor de transcripció de gens antioxidants) i dels mateixos gens antioxidants
GLCR, GSR, NQO1, HMOX1.
L’efecte antipalúdic contra Plasmodium falciparum a 50 micrograms/mL de la lactucina i
la lactuco-picrina és total.
L’efecte antivíric almenys ha estat testat contra el virus de l’estomatitis vesicular.
Pel que fa a l’efecte cardioprotector, la xicoira apaivaga l’efecte vasoconstrictor de
l’epinefrina sobre l’aorta; i ho fa abaixant el flux de Ca++ des de l’espai extracel·lular. I el
desequilibri de cations Na+, K+ provocat pel cisplatí, també és corregit per la xicoira
(extracte hidroalcohòlic). I a més d’inhibir l’agregació plaquetària, inhibeix l’activitat de
la fenil-piruvat-tautomerasa, als macròfags. En assaigs clínics, després de consumir una
setmana un bol diari de beguda de xicoira, les persones tenien menys viscositat
sanguínia i menys MIF (macrophag migration inhibitor factor), i els llurs glòbuls rojos
presentaven menys deformacions. Els antocians redueixen el risc de infart per embús de
les coronàries, protegeixen les artèries (i llurs endotelis), i inhibeixen l’agregació
plaquetària. La xicoira millora la vasodilatació mediada per NOS mitjançant un
increment dels nivells de tetra-hidro-biopterina (BH4), en rates amb ateroesclerosi, en
principi, en gran part, per l’acció de l’àcid protocatechuic.
L’efecte contraceptiu està poc estudiat. Però almenys l’extracte etanòlic cru (tintura) de
llavors de xicoira, per boca, actuen com a contraceptius en rates embarassades de dies
(10). Un efecte curiós dels extractes és que faciliten que neixi un 10% més de mascles,
potser perquè s’apugin els nivells sèrics de Na+ i K+.
L’efecte desintoxicant de l’extracte global de la rel de xicoira es manifesta per una
reducció de l’expressió de les variants de citocrom P450: CYP1A2, 2C33, 2D25, 3A29.
Pel que fa a l’efecte gastroprotector, la decocció de rel de xicoira inhibeix en un 95% la
ulcerogènesis per etanol. La varietat de fulles vermelles Treviso té un efecte antioxidant,
cito-protector i anti-proliferatiu envers les cèl·lules intestinals Caco-2.
Pel que fa a l’efecte hepatoprotector, almenys l'extracte de les llavors fet amb
metanol/aigua protegeix el fetge del paracetamol i del tetraclorur de Carboni (Cl 4C). El
paracetamol ocasiona la mort del 100% del ratolins a dosi d’1g/Kg, però si abans es
dona un pre-tractament de 500 mg/Kg de l’extracte, la mortalitat es redueix al 30%. En
rates, el paracetamol a dosi de 640 mg/Kg produeix danys al fetge de les rates que es
manifesten per increments en les transaminases (ALP × 2, GOT × 2.5, GPT × 15). El pre-
tractament amb 500 mg/Kg amb l’extracte de xicoira redueix els valors de les
transaminases als normals (ALP × 1.1, GOT × 1, GPT × 1). Per altra banda, una dosi de
1.5 mL/Kg de Cl4C per boca augmenta els nivells de transaminases (ALP x 1.5, GOT x 6,
GPTx 10). I el pre-tractament amb l’extracte redueix l’augment respecte als valors
normals (ALP × 1.1, GOT × 1.4, GPT × 1.4). Apart, el pre-tractament prevé la prolongació
de l’efecte anestèsic del pentobarbital. L’aesculetina (6 mg/Kg) té un efecte protector,
quasi tan gran com l’extracte de la planta, contra el dany tant del paracetamol com del
tetraclorur de Carboni. La planta (i la barreja de xicoira amb gingebre) protegeix el fetge
del tetraclorur de Carboni, incrementa el nombre de glòbuls rojos, la concentració
d’hemoglobina i el nombre de leucòcits, però baixa el nombre de plaquetes. Els
paràmetres hepàtics en rates empitjorats per l’oxi-tetraciclina (glucosa sèrica, colesterol
sèric, triglicèrids sèrics, LDL colesterol, ALT, AST,. GGT, LDH, urea, creatinina,
albúmina/globulina) són restaurats per la xicoira, i en cas de pre-tractament, són
evitats. També les alteracions histo-patològiques hepàtiques es veuen millorades. En
rates afectades per un tractament tòxic amb nimesúlid, l’extracte de fulles de xicoira
(200 mg/Kg) també té efectes restauradors o evitadors de l’empitjorament a nivell
molecular o histo-patològic del fetge. El cichotibiòsid de les llavors de la xicoira també
protegeixen el fetge del tetraclorur de Carboni, en rates. L'efecte és només una mica
inferior al de la silimarina. La rel de xicoira abaixa el contingut de glicogen al fetge i hi
redueix la necrosi, i hi incrementa el nombre de cèl·lules i la fabricació de proteïnes que
s’ha intoxicat per Cl4C, i hi redueix la esteatosis a dosis de 200 mg/Kg/dia. Les llavors
de xicoira redueixen l’esteatosi hepàtica (al teixit HepG2) concomitant amb la diabetis (en
rates) quan se’ls administra BSA-complex d’àcid oleic. L’extracte de les llavors augmenta
l’expressió dels gens SREBP-1c i PPARalfa, i fa que surti glicerol dels hepatòcits. Els
extractes de la xicoira prevenen l’oxidació de l’ADN (almenys al teixit del timus).
L’extracte aquós de xicoira és antioxidant i protector dels microsomes hepàtics front a
l’àcid tiobarbitúric. La fracció més antioxidant sembla ser la de PM d’aproximadament
300.000. L’extracte de llavors protegeix el fetge de 4-tert-OP; normalitza els nivells de
TBARS, bilirubina, AST, ALT, ALP. GGTP que el 4-ter-OP apuja; i apuja els que ha
baixat: GSH, SOD. També normalitza l’aspecte histopatològic del fetge.
Pel que fa a l’efecte immunoestimulant, l’extracte hidroalcohòlic de xicoira fa que
augmentin els leucòcits circulants, i que millori la massa de fetge, melsa i timus,
respecte als individus intoxicats amb etanol. Fa augmentar també el DTH (delayed-type
hypersensitivity reaction), l’activitat fagocítica, l’activitat dels NK, la proliferació cel·lular, i
la secreció d’IFN-gamma. Quan s’administra amb dosi d’etanol, fa que no pugin gaire els
nivells de IL-4. En resum, la xicoira reverteix els efectes immunosupressors de l’etanol.
Però, a concentracions més baixes provoca un augment de la producció de IL-2 per
aquestes cèl·lules, sense que s’alteri la de IL-10. Concentracions majors de rel de xicoira
inhibeixen la proliferació de cèl·lules T al·logèniques, i concentracions menors abaixen els
nivells de IL-4 i apugen els de IFN-gamma. A concentracions, majors, doncs, inhibeix
l’efecte estimulant de les cèl·lules dendrítiques sobre les cèl·lules T, però a
concentracions baixes la rel de xicoira pot modular la producció de citokines cap el
model Th1.
La xicoira té efecte neuroprotector: evita que s’abaixi l’activitat de l’ AChE quan al
cervell hi ha massa glucosa. Els glucòsids i triterpenoides de la xicoira tenen un efecte
protector de les neurones contra la neuropatia, per exemple, provocada per la vitamina
B6 (piridoxina) (800 mg/Kg i.p/ 2 setmanes). Inhibeixen la transmissió glutamat-èrgica i
afavoreixen la transmissió GABA-èrgica al nervi ciàtic. La xicoira hi redueix el nivell de
TNF-alfa. L’extracte aquós de la rel de xicoira (Cichorium intybus) (200 mg/Kg) protegeix
les neurones (i el fetge i els ronyons) de l’efecte de l’alcohol etílic. Abaixa la concentració
de la ciclina B, i apuja el del Bcl-2. La lactuco-picrina inhibeix l’AChE, incrementa els
nivells intracel·lulars de Ca++, augmenta l’expressió del receptor CHRM1 (muscarinic
acetylcholine recpetor M1) a les cèl·lules N2a; promou l’expansió de les neurites
mitjançant l’activació mediada per Ca++ de la CaMKII (Ca++/calmodulin-dependent-
protein-kinase-II); activa el factor de transcripció 1 (ATF-1); i modula els nivells de la
tropomiosina-receptor-kinasa-A, ERK-1 (extracellular signal-regulated kinase-1), AKT i de
sinaptofisina 1, i 2, a les mateixes cèl·lules; i fa que incrementin els nivells de
neurotrofines (NGB, BDNF, NT3) a les cèl·lules C6. Tot això la lactuco-picrina ho fa de
forma independent de la PI3K (fosfatidil-inositol-3-kinasa). L’aesculetina (40
mg/Kg/dia/7 dies) desinflama les neurones quan s’han inflamat per lipopolisacàrids i
han pujat IL-6, IL-1beta, TNF-alfa (a l’hipocamp). Atenua l’expressió de la COX-2 i iNOS,
i el NF-kappa-B (a l’hipocamp). Aquesta protecció s’atribueix a l’estimulació de l’expressió
a l’hipocamp del BDNF (brain derived neurotrophic factor) i la p-Trk-B (phosphorilated
tyrosine kinase B). Tot això fa que actuï contra la depressió nerviosa. L’extracte etanòlic
de la rel sobre les cèl·lules dendrítiques (murines) ha estat estudiat. En principi fa que no
canviïn les expressions de CD40, CD86, MHC-II, és a dir, no promou la maduració
fenotípica de les cèl·lules dendrítiques (de ratolí).
L’efecte prebiòtic de la rel de xicoira és indiscutible. La inulina n’és la principal
responsable. Les beta(2-1)-fructosanes que s’obtenen de la inulina es comporten com a
bio-biòtiques i bífido-gèniques. Tots els preparats prebiòtics duen inulina. Es recomanen
per prevenir enteritis, càncer de còlon, colitis ulcerosa, diabetis i per contrarestar l’efecte
dels antibiòtics sobre al flora intestinal.
Pel que fa a l’efecte protector pancreàtic l’extracte de rel de xicoira (100 mg/Kg) redueix
l’augment de l’amilasa en un 16% i de la lipasa un 24%, al pàncrees afectat per un
inductor de pancreatitis com el cerulean.
Pel que fa a l’efecte com a protectora testicular, una dosis de 200 mg/Kg d’extracte de
rel administrada a mascles de rata durant 1 mes fa que el pes dels testicles i epidídims
s’incrementi, que millori la quantitat i qualitat de l’esperma, que s’apugin els nivells de
testosterona i que es redueixin els de MDA però s’apugin els de SOD i GSH als testicles.
La lactucina de la rel de la xicoira incrementa l’ ARNm de la 3-beta-HSD i de la
SULT2A1, els enzims encarregats de metabolitzar al fetge l’androstenona.
Pel que fa a l’efecte vulnerari, l’extracte de la rel fet amb diclorometà sembla que sigui el
més potent, i el beta-sitosterol el principal responsable.
ACCIÓ FISIOLÒGICA PRINICIPIS ACTIUS ON ES TROBEN

ANTIINFLAMATORIS CÒLON inulina/cel·lulosa/ sacarosa/ REL
proteïnes
HEPATOCROTECTORS esculetina / cichobiòsid PLANTA/ LLAVORS
FRONT A PARACETAMOL /
TERCALORUR DE CARBONI
INHIBIDORS ALFA- putrescina/espermidina/ PART AÈRIA
GLUCOSIDASA beta-sitosterol/campesterol/
estigmasterol
ANTIOBESITAT /MILLOREN àcid chicòric/ àcid cafeoïl- LLAVORS
METABOLSIME LIPÍDIC quínic/ àcid dicafeoïl-quínic
ANALGÈSCIS 8-deoxi-lactucina / FULLES, REL
11beta,13,dihidro-lactucina /
jacquinelina / crepidiàsic b /
3,4-beta-dihidro-15-dehidro-
lactuco-picrina /
magnoliàlid / ixerisòsid d /
loliòlid / cichoriòsid b /
artesina / cichoriòlid /
cichoriòsid / cichopumílid /
lactucina / lactuco-picrina
MILLOREN METABOLSIME àcid clorogènic / àcid cafeic / REL
DE LA GLUCOSA àcid ferúlic /àcid cafeoïl--
quínic
ANTI-ULEROGÈNICS kaempferol-3-o-1-beta-d- EX TRAC6TE AMB BUTANOL
glicopiranosil-3-o-1-d-
glucopiranòsid
ANTI-MALÀRIA lactucina / lactuco-picrina REL /EXTRACTE AMB
/ANALGÈSICS ETANOL
ANTI-BACTERIANS monoterpens / REL /EXTRACTE AMB
sesquiterpens / cumarina / ETILACETAT, O AMB N-
derivats àcid succínic i àcid HEXÀ
shikímic
MILLOREN CAPATACIÓ DE àcid cafeix / àcid clorogènic PLANTA
GLUCOSA I SECRECIÓ
D’INSULINA
ANTIOXIDANTS àcid hidroxi-cinàmic FULLES
/ANTIDIABÈTICS
HEPATOPROTECTORS/ antocianina / vitamina a / FULLES
HIPOGLUCÈMICS/ vitamina c / potasi / fòsfor
DIÜRÈTICS
ANTIOXIDANTS àcid cafeoïl-quínic / àcid LLAVORS, RELS , EXTRACTE
ficafeoïl-quínic / +àcid AMB ETANOL
chicòric
ANTI-ATEROMATOSOS àcid cafeoïl-quínic / àcid LLAVORS, EXTRACTE AMB
difaeoïl.quínc ETANOL
MILLOREN LA DIABETIS àcid chicòric / àcid cinàmic / LLAVORS, EXTRACTA AMB
àcid caftàric AIGUA
ANTIHIPERPLÀSIA lactucina REL
PROSTÀTICA
PREBIÒTICS inulina REL
NEUROPROTECTORS triterpnes / lactuco-picrina / PLANTA
esculetina
CARDIOPROTECTORS antocians / àcid FLORS
protocatechuic
ANTIAL·LÈRGICS àcid chicòric LLAVORS
ANTICANCEROSOS artesina / magnoliàlid FULLES / REL
ANTIFÚNGICS guaianòlids REL
PRINCIPIS ACTIUS DE CICHORIUM INTYBUS
• 1-triacontanol [part aèria] • àcid cafeic

• 1,3-dioleïl-glicerat • àcid caftàric [fulles]
• 2,6-di[but-3(E)-èn-2-onil[naftalè • àcid chicòric (=dicafeoïl-tartàric)
[part aèria] [fulles]
• 3,3’,4,4’-tetrahidroxi-chalcona [part • àcid cis-caftàric
aèria] • àcid clorogènic,
• 3,4-dihidroxi-fenetil • àcid deicafeoïl-tartàric
• 3,5,7-trihirdoxi-3’,4’-dimetoxi- • àcid dimetoxi-cinamoïl-shikímic
flavona-7-O-beta-D-galacto-piranosil
• àcid iso-clorogènic, [rel]
(1-4)-beta-D-xilo-piranosil-3-O-alfa-
L-rhamno-piranòsid • àcid màlic
• 4,4’-dihidroxi-chalcona [part aèria] • àcid oxàlic
• 5,6,7,3’,4’,7’-hexahidro-flavona-7-O- • àcid protocatechuic
beta-D-gluco-piranòsid • àcid quínic
• 6,7-dihidroxi-cumarina [llavors, part • àcid shikímmic
aèria] • àcid siríngic [llavors]
• (7S,8R)-3’-demetil-dehidro-coniferil • àcid succínic
alcohol-3’-O-beta-glucopiranòsid • àcid trans-caftàric
• 8-alfa-angeloxi-cichoralexina • àcid úsnic
• 8-deoxi-lactucibna • àcid vainíllic [llavors]
• 10-alfa-hidroxi-cichopumílid • àcid-3-cafeoïl-quínic
• 11-beta-13-dihidro-lactucina • àcids fenòlics: cafeoïl-quínic,
• 17-epi-metil-6-hidroxi-angolelensat chicòric
(=intibusoloid) • alcaloides: intibina
• 18-alfa,19-beta-20-taraxastèn-3- • alfa-amirina
beta,21-alfa-diol (=chicoridiol)
• antocians [flors]
• 28-beta-hidroxi-taraxasterol
◦ cianidín-3-O-(6’’-O-acetil)-
• àcid 1,3-dicafeoïl-quínic glucòsid [flors]
• àcid 1,4-dicafeoïl-quínic ◦ cianidín-3-O-(6’’-O-malonil)-
• àcid 3-cafeoïl-quínic glucòsid [flors]
• àcid 3-hidroxi-4-metoxi-benzoic ◦ cianidín-3-O-galactòsid [flors]
[part aèria] ◦ cianidín-3-O-glucòsid [flors]
• àcid 3-O-p-cumaroïl-quínic ◦ cianidín-3-O-beta-(6’’-O-
• àcid 3,4-dicafeoïl-quínic malonil)-D-glucopiranòsid
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic ◦ cianidín-3,5-di-O-(6’’-O-malonil)-
• àcid 4-cafeoïl-quínic glucòsid
• àcid 4-hidroxi-fenil-acètic [part ◦ cianidina [flors]
aèria] ◦ delfinidín 3-O-(6’’-O-malonil—D-
• àcid 4-O-feruloïl-quínic glucòsid)-5-O--D-glucòsid
• àcid 4,5-dicafeoïl-quínic ◦ delfinidín 3-O—D-glucòsid-5-O-
• àcid 5-cafeoïl-quínic (6’’-O-malonil--D-glucòsid)
• àcid 5-cafeoïl-shikímic ◦ delfinidín 3,5-di-O--D-glucòsid
• àcid 5-O-feruloïl-quínic ◦ delfinidín 3,5-di-O-(6’’-O-malonil
• àcid 5-p-cumaroïl-quínic —D-glucòsid)
• àcid betulínic [llavors]
◦ delfinidín-3-O-(6’’-O-malonil)- ◦ n-decanol
glucòsid-5-O-glucòsid ◦ n-eicosà
• artesina ◦ n-heneicosà
◦ n-hexadecà
• beta-sitosterol [llavors][part aèria]
◦ n-nonadecà
• beta-sitosterol-3-O-beta- ◦ n-nonanal
glucopiranòsid [part aèria] ◦ n-octadecanol
• betulinaldehid [llavors] ◦ n-tridecà
• campesterol ◦ octà
• chicoridiol (=18-alfa,19-beta-20(30)- ◦ octadecà
taraxastèn-3-beta,21-alfa-diol) ◦ octèn-3-ol
[llavors] ◦ pentadecà
◦ pentadecanona
• cichopumílid
◦ pentil-salicilat
• cichoralexina ◦ sesqui-cineol
• cichoriïna-6’-p-hidroxifenil-acetat ◦ tetradecanal
[fulles] ◦ tetradecanol
• cichoriïna-glucòsid (flors) (fàcilemnt ◦ trans-beta-guaiè
es descomposa en cristalls de • cumarines: umbel·liferona, etc.
cichoriïna) • escopoletina [part aèria]
• cichorina [flors] • espermidina
• cichoriòlid • esteroides
• cihoriòsid B • estigmasterol [llavors]
• cichotibòsid (=2-alfa,6-beta,7- • eudesmanòlids
beta,15-tetrahidroxi-1 (10),4 (5)- • flavonoides:
dièn-guaian-9-alfa,12-òlid-7-O-beta-
◦ apigenina-7-O-glucòsid
cafeoïl-15-beta-D-glucòsid [llavors]
◦ crisoeriol-3-O-glucòsid
• colina
◦ iso-rhamentina-7-O(6’’-O-acetil)-
• compostos volàtils:
glucòsid
◦ (2E,4E) nonadienal
◦ iso-rhamnetibna-7-O-glucòsidd
◦ (2E,4E)-decadienal
◦ (2E,4E)-heptadienal ◦ iso-rhamnetina-7-O-glucurònid
◦ (2E,4Z)-decadienal ◦ iso-rhamnetina-7-O-
◦ (2E,6Z)-nonadienal neohesperidòsid
◦ (2E)-nonèn-1-al ◦ kaempfèrid-3-O-(6’’-O-malonil)-
◦ (2E)-tridecanol glucòsid
◦ (2E)-undecanol-acetat ◦ kaempfèrid-glucurònid
◦ (5E,9E)-farnseil-acetona
◦ kaempferol-3-O-(6’’-O-acetil)-
◦ (E)-2-hexil-cinamaldehid
glucòsid
◦ (E)-beta-farnesè
◦ (E)-cariofil·lè ◦ kaempferol-3-O-(6’’-O-malonil)-
◦ 1,8-cineol glucòsid
◦ 2-pentadecanona ◦ kaempferol-3-O-glucòsid
◦ 2-pentil-furà ◦ kaempferol-3-O-glucosil-7-O-(6’’-
◦ al·lo-aromadendrè O-acetil)-glucòsid
◦ benzèn-acetaldehid
◦ kaempferol-3-O-glucurònid-7-O-
◦ beta-elemè
glucòsid
◦ beta-ionona
◦ beta-ylangè ◦ kaempferol-3-O-soforòsid
◦ càmfora ◦ kaempferol-7-O-glucòsid
◦ dehidro-aromadendrè ◦ kaempferol-7-O-glucosil-3-O-(6’’-
◦ espicòsid malonil)-glucòsid
◦ geranil-acetona ◦ kaempferol-7-O-glucurònid
◦ n-decanal
◦ kaempferol-7-O-rutinòsid
◦ kaempferol-7O-(6’’-O-acetil)- chicoriòsid C, sonchúsid A,
glucòsidd sonchúsid C, crepidiàsid A,
◦ kampferol-3-O-glucurònid crepidiàsid B, ixerisòsid D.
◦ karempferol-3-O-
• ladanetina
neohesperidòsid
• lipooxigenasa II (LOX-III)
◦ lupeol,
• loliòlid
◦ miricetina-7-O-(6’’-O-malonil)-
glucòsid • lupeol [llavors]
◦ quercetina-3-O-beta-D-glucòsid • lutcolina
◦ quercetina-3-O-(6’’-O-malonil)- • magnoliàlid
glucòsid • malvidín-3-O-glucòsid [flors]
◦ quercetina-3-O-glucrurònid-7-O- • metil-alfa-D-galactopiranòsid
(6’’-O-malonil)-glucòsid [llavors]
◦ quercetina-7-O-(6’’-O-acetil)- • metoxi-cumarina [flors]
glucòsid • oligolements (ppm):
◦ quercetina-7-O-galactòsid ◦ Calci (1800 rel/2900 fulla)
◦ quercetina-7-O-glucòsid ◦ Potasi (1030 rel/1650 fulla)
◦ quercetina-7-O-glucurònid ◦ Magnesi (200 rel, 70 fulla)
◦ quercetina-7-O-p-cumaroïl- ◦ Sodi 670 rel, 888 fulla)
glucòsid ◦ Ferro (17 rel, 91 fulla)
◦ quercetina, ◦ Coure (4 rel, 6 fulla)
◦ tricín-3-O-glucòsid ◦ Manganès (3 rel, 9 fulla)
◦ Zinc (4 rel, 9 fulla)
• flobafens ◦ Plom 0.4 rel, 0,3 fulla)
• friedelina [llavors] • olis essencials [flors]
• fructan-1-exohidrolasa IIa • pelargonidín-3-O-monoglucurònid
• germacranòlids [flors]
• glucomanans (fulles) • petunidín-3-O-(6-O-malonil)-
• glucòsids cardíacs glucòsid
• heteroxilans (fulles) • poliacetilens
• hidroxicumarines • poliens
• homogalacturonans (nervis fulles) • proteïnes
• intibina (amargant) • putrescina
• intibusòloid (=17-epi-metil-6- • rhamno-galacturonan-I (fulles)
hidroxi-angolensat) [llavors] • saponines
• inulina (fins un 58%)(polímer de • sitoindòsid II
fructosa amb enllaços β-(2-1)- • sucres (17%)(principalment fructosa
glucosídics) i mannosa)
• ixcrisòlid D • tanins
• jacquilenina • taraxerona
• lactones sesquiterpèniques [rel]: • terpenoides
lactucina; lactuco-picrina; 3,4 beta- • transglucosilases (cichoriïna→
dihidro-15-dehidro-lactuco-picrina; esculina)
8-desoxi-lactucina; 11-beta,13- • ubmel·liferona
dihidro-lactucina; 11,13-dihidro- • vitamines/fulles (A, B9, C, àcid fòlic)
lactuco-picrina; glicòsids de • xiloglucans (fulles)
guaianòlid: chicoriòsid B,
REL TENDRA: 68% inulina+ 14% sacarosa + 5 % cel·lulosa + 6 % proteïna + 4 %
minerals
REL TORRADA: di-D-fructosa; 2-acetil-pirrol; furfural; 5-hidroxi-metil-furfural; fenil-

acetaldehid; àcid fenil-acètic; acetamida; vainillina; pirazines; benzotiazols; aldehids;
hidrocarbonis aromàtics; furans; nor-furaneol; fenols; àcids orgànics; beta-carbolines:
harman, norharman.
LLAVORS: metionina; lisina; leucina; iso-leucina; fenil-alanina; àcid linoleic; àcid oleic;
àcid esteàric; àcid palmític; Potasi, Calci, Magnesi, Seleni, Zinc Ferro, Coure, Manganès,
Sodi; chitobiòsid (glucòsid sesquiterpènic); inulina; flobafens; 18-alfa,19-beta-20-
taracastèn-3-beta,21-alfa-diol (=cichoridiol); 17-epi-metil-6-hidroxi-angolelensat
(=intibusoloid); lupeol; friedelina; beta-sitosterol; estigmasterol; cichosterol; àcid
betulínic: betulín-aldehid; àcid siríngic; àcid vainíllic; 6,7-dihidroxi-cumarina; metil-alfa-
d-galactopiranòsid.
FLORS: antocians; delfinidín-3,5-di-O-(6’’-O-malonil-beta-D-glucòsid); delfinidín-3-O-(6’’-

O-malonil-beta-D-glucòsid)-5-O-beta-D-glucòsid; delfinidín-3-O-beta-D-glucòsid-5-O-(6’’-
O-malonil-beta-D-glucòsid); delfinidín-3,5-di-O-beta-D-glucòsid; ; flavonoides; cichorina;
metoxi-cumarina; oli essencial; inulina; fructosa; colina; resina; àcid chicòric; esculetina;
esculina; cichoiriïna; intibina; lactucina: umbel·liferona; escopoletina; 6,7-dihidro-
cumarina; lactones sesquiterpèniques (i llurs glucòsids).
AROMA DE REL DE XICOIRA TORRADA: La rotundona és la principal responsable de la

típica aroma de xicoira torrada. Té una aroma com de fusta, de pebre. A més s’hi han
trobat:
• 1-octèn-3-ona, • 3-hidroxi-4,5-dimetil-2(5H)-furanona
• 2-etil-3,5-dimetil-pirazina (=estolona)
• 2-metil-propanal • 3-metil-butanal
• 2,3-dihidro-5-hidroxi-6-metil-4H- • 4-hidroxi-2,5-dimetil-3(2H)-furanona
piran-4-ona • ciclotèn
• 3-hidroxi-2-metil-4-pirona (= maltol) • dihidro-maltol
NUTRIENTS DE LES FULLES D’ENDÍVIA / per 100 g
• Aigua (g) 93-96 • Fòsfor (mg) 20-40

• Cendres (g) 0.25-0.35 • Sulfats (mg) 20-50
• Lípids (g) 0.10-0.14 • Magnesi (mg) 3-15
• Pròtids (g) 0.8-1.5 • Sodi (mg) 1-10
• Glúcids (g) 3-4 • Vitamina B1 (mg) 0.1
• Cel·lulosa (g) 0.6-0.8 • Vitamina B2 (mg) 0.2
• Potasi (mg) 150-250 • Vitamiana C (mg) 1-10
• Calci (mg) 10-25 • Caloríes 16
MÉS INFORMACIÓ SOBRE CICHORIUM INTYBUS
• https://www.researchgate.net/publication/
303660550_THERAPEUTIC_POTENTIAL_OF_CICHORIUM_IN
TYBUS_IN_LIFE_STYLE_DISORDERS_A_REVIEW
• ALI ESMAIL AL-SNAFI: “Medical importance of Cichorium
intybus- a review”. IOSR Journal of Pharmacy. Vol. 6, issue 3
(march 2016) pàg. 41-56.
• TAUSEEF SHAIKH, ATAR MUJUM, JKHAN WASIMUZZAMA, RUKHSANA
A RUB: “An overview on phytomedical and pharmacological
profile of Cichorium intybus Linn.” Pharmacology online
2:298-307 (2010).
• https://www.hindawi.com/journals/tswj/2017/7343928/
• https://www.hindawi.com/journals/ecam/2013/579319/
Cineraria maritima L.[1763, Sp.Pl, ed.2: 925]
(=Senecio cineraria DC[1838, Prodr.,6:355])
(= Jacobaea maritima (L.) Pelser & Meijden
[Heukel’s Flora van Nederland 23:677 (2005)])
Cineraria maritima. Foto: BFF
Jacobaea maritima ssp. sicula, de Malta i Sicília
NOMS POPULARS
Alemany: Weissfilziges greiskraut/Aschenblume / Aschenpflanze / Cinerarie /

Läuseblume / Silber-greiskraut / Silberblatt / Silberfarbiges greiskraut /
Zweifarbiges greiskraut
Anglès: Silver ragwort/Cineraria / Dusty miller / Senecio / Silver dust
Armeni: Մոխրածաղիկ
Basc/Euskera: insentsu-belar
Castellà: Cineraria, buen médico, cenicienta, osa de mar
Català: Cinerària, donzell de mar, donzell marí,
Danès: Gråblad / Sølvcineraria / Vestlig gråblad
Estonià: Vilt-ristirohi
Finlandès: Hopeavillakko
Francès: Séneçon cinéraire/Cinéraire maritime
Gaèlic: Buachalán breá
Gal·lès: Creulys ariannaid/Chweinllys / Llys y lludw / Magl chwannen
Grec: Σινεραρια
Hebreu: ‫סביון מלבין‬
Holandès: Zilverkruiskruid
Hongarès: Tengerparti aggófű
Italià: Cineraria
Japonès: シロタエギク/ しろたえぎく
Persa/Farsi: ‫برگ نقره‌ای‬
Polonès: Starzec popielny/Starzec srebrzysty
Portuguès: Pó-de-prata / Senécio / Senécio-marítimo
Rus: Крестовник пепельный/Якобея приморская
Suec: Silver dust / Silverek
Txec: Starček přímořský
Ucraïnès: Жовтозілля цинерарійове
Xinès: 银叶菊 / 银白千里光
Planta perenne de fins a 1 m d’alçària o una mica més, ramificada des de la base,
densament pilosa, blanquinosa, amb pilositat suau. Fulles alternes, pinnatífides, més
blanques per sota. Flors de color groc intens fent ramillets, molt nectaríferes.
Dins la gran família de les Compostes o Asteràcies pertany a la subfamília de les
Asteroideae o Corimbíferes, que són plantes sense làtex, amb flors centrals tubuliflores i
perifèriques ligulades. I dins la subfamília, pertany a la tribu de les Senecioneae Cass.,
que es distingeixen per tenir les rames de l’estil penicil·lades. Dins la tribu, el gènere
Senecio es distingeix per tenir fulles a les tiges i tenir les escates de l’involucre
uniseriades. Ja dins el gènere, Senecio cineraria es distingeix per tenir les fulles
dividides, amb lígules perifèriques vistents, fulle si tiges blanquinoses, tiges de més de
30, fins a 60 cm o més d’alçària. Gairebé llenyoses a la base. Les fulles estan recobertes
d’una mena de cotó blanc per sota i per sobre són una mica més verdes, de contorn
oblong-oval, pinnatipartides, amb segments força iguals, oblong-ovals, bífids o trífids.
Fulles inferiors peciolades. Les superiors, sèssils. Involucre blanc-tomentós, amb folíols
oblongs-lanceolats. Aquenis glabres. Capítols en corimbe dens. Flors d’un groc daurat
intens, amb 10-12 lígules cadascuna.
Recentment aquest grup d’espècies, de moment, comprèn Jacobaea maritima subsp.
bicolor (Willd.) Peruzzi & al.; Jacobaea marititma subsp. gibbosa (Guss.) Peruzzi & al.;
Jacobaea ambigua subsp. nebrodensis (Guss.) Peruzzi & al.; Jacobaea ambigua subsp.
taygetea (Boiss.& Heldr.) Peruzzi & al.; Jacobaea maritima subsp. sicula N.G.Passal &
Peruzzi & Pellegrino.
NOTA: Senecio leucophyllus DC. se l’hi assembla, és una mata baixa, amb aquenis peluts,
que creix a clarianes de pedruscalls de l’estatge alpí als Pirineus Orientals.
Es troba a platges i roques vora el mar a la conca mediterrània. Naturalitzada i cultivada

a molts jardins (Colòmbia, Suècia, Illes Britàniques, Polònia, Crimea, Bulgària, Hongria,
l’Índia.
Jacobea maritima al món, segons Plants of the World

VIRTUTS MEDICINALS
• antiespasmòdica
• emmenagoga
USOS MEDICINALS
• amenorrea • conjuntivitis
• cataractes (suc UE) • espasmes
• congestió • histèria
POSSIBLE TOXICITAT
El suc pot irritar massa els ulls. En ús intern, degust als alcaloides pirrolizidínics, la
planta pot fer mal al fetge.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid hexadecanoic 14.5% OE ssp. bicolor

• alcaloides pirrolizidínics: senecionina; senecifil·lina; jacobina; otosenina
• cariofil·lè-òxid 9% OE ssp. bicolor
• flavonoides
• heptacosà 13% OE
• hexahidro-farnesil-acetona 6.5% OE ssp,. bicolor
• jacobina
• mucílag
• nonacosà 8% OE
• pentacosà 16% OE
• tanins
RIDORTA
Clematis vitalba L.
[1753, Sp. Pl. : 544] 2n = 16
Clematis vitalba. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM
Clematis vitalba
Clematis vitalba
Clematis vitalba
Clematis vitalba
Clematis vitalba var. crenata
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliche waldrebe/ Gemeine waldrebe/ Clematis / Echte waldrebe /

Greisenbart / Klematis / Lian / Liasch / Lüln / Lün / Niele / Ulischwidn / Waldrebe /
Weisse waldrebe
Anglès: Old man's beard/ Clematis / Clematis vitalba / Evergreen clematis / Traveler's
joy / Travelers-joy / Traveller’s joy / Traveller's joy / Travellers-joy / Traveller's-joy /
Virgin / White virgin's bower / Wild clematis
Àrab: ‫ ملعى سام‬/‫ظيان أبيض‬

Aragonès: beliguera, belliguera, bergaza, betifuera, betiguera, betiquera, billiguera,
birgaza, birgazón, lligaza, meliguera, palo de guilera, peliguera, petillera, petiquera,
tabiquera, betiguera borde, betigueras bordes, betiquera, billiguera, birgaza, birgazón,
bitiguera, bitijera, bitiquera, botiguera, botigueras, enredadera, lligaza, meliguera, palo
de guilera, peliguera, petillera, petiquera, tabaco de petiquera, tabiquera, vidraria de
hojas anchas, vitijera, yerba de los pordioseros, yerba de pordioseros
Armeni: Մամրիչ խաղողատերև

Bable/Asturià: baldreganos, belliceras, belorta, belortera, belortos, belortu, bidacos,
bidacu, bidaquera, bidre, billacera, billaceras, bilortos, bilortu, biluertu, enredadera.
Basc/Euskera: aihen, aihen zuri, aihen zuria, aihen-zuria, aixeneskerr, aixeneskerra,

ajan, autina, autiña, ayen, ayen zuriza, ayen-bedarr, ayen-bedarra, ayen-zuri,
ayenbedarra, ayenezkerr, ayenturi, ayenzuriya, berigaza, bihurríki, bihúrri, bildurri,
billurda, biribaza, brigaza, burukagei, cirigaza, ezkerraihen, ezkerrayen, gribaza, grigaza,
guirigaza, marijalba, metu, trabas, viridaza.
Castellà: clematide/ ajan / cabello de angel / clematis vitalba / hierba de los
pordioseros / muermera / parrilla / sogaza / vidalba / vidarra / vidraria de hojas
anchas / virgaza / virigaza/ abrazadera, barba de Dios, bedigueres, betiguera,
betigueras bordes, betiquera, bidarras, bigaza, biligarda, birgaza, birgazas bordes,
bizarra, bizarras, botigueras, brigaza, brincazu, canduerca, cerdigüeña, cirigaza,
clematites silvestre, clemátide, enredadera, flor del amor, hierba de las llagas, hierba de
los pordioseros, hierba de pordioseros, jazmín de monte, ligarza, muermera, muérmera,
nueza negra, pajilla, pajilla muermera, pajillas, parrilla, patagallo, placer del viajero,
redorta, sesira, sogaza, sogazas, trepadora, velligaza, verdigaña, verdigueña, verganaza,
verigaza, vid blanca, vid negra, vidalba, vidarra, vidarrera, vidarria, vidraria, vidraria de
hojas anchas, vidreira, vidriera, vigaraza, vigarza, viligarda, viligarza, viliparda, villigarza,
vilorta, vilortu, viluerta, viluerto, virganaza, virgara, virgaza, virgaza buena, virgazas,
virigaza, virigaña, visgaza, vitigera, vitijera, vizarras, yerba de las llagas, yerba de los
pordioseros, yerba de pordioseros, zarza bizarra, zarzaparrilla.
Català: vidalba, clemàtide, herba de llagues, ridorta, vidauba, autina, bidauvera,

bigaudera, botigueres, bressol de Maria, clemàtide, didorta, didortes, gessamí de burro,
gessamí dáse, herba de Job, herba de llagues, llidortes, lligabosc, manxiula, redorta,
ridolta, ridorta, ridotes, risolta, sabonera, vederra, vedigueres, vetigueres, vidalba,
vidalba vera, vidalbo, vidarsa, vidauba, vidaubero, vidaubo, vidauga, vidauma, vidaura,
vidiella, vidiella blanca, vidiguera, vidorta, vidriguera, viriguera, virumbelles,
pelendengues, sabonera, vediguera, vedriera, vidalbera, vidiguera, vidriella, vidriella
blanca, vitalba.
Danès: Skovranke/ Almindelig skovranke
Eslovac Plamienok plotný
Eslovè: Navadni srobot / Srobot navadni
Estonià: Harilik elulõng
Finlandès: Saksankärhö
Francès: Clématite des haies/ Clématite blanche/ Clematite / Clématite vigne

blanche / Herbe aux gueux
Gaèlic: Gabhrán
Gal·lès: Barf hen ŵr/ Barf y gŵr hen / Barf yr hen ŵr / Cudd y coed / Dringiedydd
Gallec: cabello de rey, cipó-do-reino, clematite, clemátide, clemátide-branca, congorcia,

corriola, heba dos probes, herba d'os mendigos, herba dòs mendigos, herba do pobre,
herba dos esmoleiros, herba dos mendigos, herba dos pordioseiros, humiña, omiña,
omiño, pelo de rey, umiña, valdeba, veldegras, vide-branca, vitalba.
Grec: Κλιμάτις η λευκάμπελος
Holandès: Bosrank
Hongarès: Erdei iszalag/ Bércse iszalag / Iszalag
Islandès: Hnoðrabergsóley / Skúfsóley / Þýsk bergsóley
Italià: Clematide/ Clematide vitalba/ Clematis vitalba / Vitalba

Japonès: クレマチス・ウィタルバ
Noruec: Tysk klematis

Persa/Farsi: ‫کلماتیس سفید‬
Polonès: Powojnik pnący/ Powojnik pnacy
Portuguès: cipó do reino clematide-branca, clematite, clematite-branca, vide branca,

vitalba chuxamel, cipó-do-reino, clematide-branca, clematite-branca, clemátide-branca,
omiña, sipó do reino, umiña, vide-branca, vitalba.
Rus: Ломонос виноградолистный
Suec: Skogsklematis
Turc: Adifilbahr / Ak asma
Txec: Plamének plotní
Ucraïnès: Ломиніс виноградолистий
Dins la mitja dotzena d’espècies peninsulars, Clematis vitalba (VIDALBA) es distingeix

per ser una liana trepadora amb tiges massisses totes elles, amb les flors amb estils amb
plomalls a la fructificació, flors blanquinoses, amb bractèoles lliures, fulles 1-
pinnaticompostes sempre oposades, verdes, amb els segments ovats, peciolats, enters o
més o menys dentats; inflorescències paniculiformes, multiflores, amb les rames
pubescents, amb les 4-5 (7) peces del periant de 10-15 mm, obtuses, pubescents per
ambdues cares, i el receptacle també; i filaments estaminals de 6-7.5 mm, no ciliats, i
anteres de 2-3 mm; aquenis lleugerament comprimits, pubescents, prolongats en estil
plomós que pot arribar a fer 5.5 cm.
Espècie molt similar és Clematis flammula L. [Sp. Pl.: 544 (1753)] (VIDIELLA). Es
distingeix de la precedent per ser les seves ulles 2-3 pinnaticompostes, i les peces del
periant glabres per la cara interna i el receptacle glabre o gairebé. Les tiges són
igualment massisses; les inflorescències són cimes multiflores paniculiformes amb rames
pubèrules, i les 4-5 peces del periant fan 8-18 mm, i són obtuses mucronades o no,
tomentoses als marges i pubèrules a la zona central de la cara exterior, però glabres a la
interior. Anteres de 2.5-4 mm sobre filament de longitud variable. Receptacle glabre o
pubèrul. Aquenis lleugerament comprimits, pubescents, prolongats en estil acrescent
plomós de fins a 3-5 cm.
Clematis recta (HERBA BROMERA) fa les tiges a la zona inferior buides. Les fulles són
oposades i 1-2 pinnatisectes, amb segments enters ovats cordats, glaucs pel revers i
verds per l’anvers, i tenen sabor poc picant; les cimes paniculiformes multiflores tenen
les rames pubèrules; les peces del periant fan 8-13 mm, són obtuses mucronades o no,
blanques, tomentoses al marge, glabres a la resta; les anteres fan 2-3 mm i els filaments
són de longitud variable. El receptacle és glabre o pubèrul. Els aquenis estan
lleugerament comprimits i es prolonguen en estil plomós de fins a 3.5 cm. És planta no
trepadora.
Les vidalbes (Clematis vitalba) i les vidielles
(Clematis flammula) floreixen pel juliol tot
entapissant alguns vessants amb clapes
blanques visibles des de ben lluny. La vidiella
(Clematis flammula) mostra moltes més flors
que no pas fulles i la vidalba (Clematis
vitalba) a l’inrevés. Els esbarzers (Rubus),
l’Enredadera del miraguano (Araujia
sericiefera) i d’altres lianes també floreixen pel
juliol. Potser aquesta fenologia (època de
floració) rememora els climes més càlids d’on
en són típiques. C. vitalba pot créixer fins la
capçada dels arbres (20 m com a màxim, i
sovint entre 4 i 10 m), en canvi C. flammula
no sol enfilar-se gaire (4 m com a màxim, però normalment només 1 m) i prefereix els
llocs més assolellats arran del terra.
El nom del gènere Clématis (que sovint pronunciem erròniament Clemàtis) recorda el de
la parra en grec (clímatis). Vitalba voldria dir “vinya blanca” i flammula “petita flama” (ja
sigui pels efectes vesicants, ja sigui per l’aspecte de les flors en plena floració). En temps
clàssics, es coneixia aquesta espècia com a Flammula Jovis (és a dir, petita flama de
Júpiter). Vallvidrera, o, encara millor, com diuen alguns, Vallvidriera, significaria “Vall
amb Clematis”, ja que vidriera és el nom, almenys a València i Sud de Catalunya, que
rep aquesta liana. Potser més que de vidre, podria derivar aquest nom de “vitis” i de
“riera”, més adient per a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula, més amant del
sol.
Segons FRÈRE SENNEN, Clematis vitalba podria presentar tres varietats (a Collserola)
- var. crenata Jord.: de folíols crenats.
- var. integrata DC: de folíols molt enters
- var. taurica Bess.: de folíols incisos-lobulats.
quadrets de 2 cm
Les fulles dividides en 5 folíols molt separats no és una característica molt clara, ja que a
la var. fragrans de C. flammula també són així, cordiformes i de 5 cm d’ample, (tot i que
d’un verd més clar, en general, i amb el pecíol més llarg; i sense pèls llargs i amb el limbe
una mica menys acuminat a l’àpex). Apart les fulles més fosques, C. vitalba té les flors
d’un blanc trencat de crema (groc). Amb sèpals peludets a ambdues cares, obtusos, de
poc més de 2 cops més llargs que amples. I els filaments de les anteres són peculiars.
Progressivament eixamplats cap el cim, de secció aplanada, i amb un estrangulament
molt clar just per sota les anteres, que en realitat estan molt integrades al filament,
formant només dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal com és més
avall. A vegades, el filament és netament més ample a l’àpex que a la base, i a vegades no
hi ha gaire diferència, i aleshores hi ha un reforç central longitudinal del filament que fa
que deixi de ser plana la seva secció transversal. L’àpex és agut. La tigeta que suporta la
flor és ampleta i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var.
crenata pot considerar-se com una hibridació entre les var. taurica i integrata. Les
arestes dels fruits són molt llargues (3-4 cm), força ondulades (trencant la ordenació
paral·lela) amb plomall blanc amb filets d’uns 5 mm de
llarg i ondulades. Els fruits són força botits, d’uns 5 cm,
el·líptics-aguts.
— Imatge dels estams centrals i perifèric —
La segona espècie,
Clematis flammula, segons FRÈRE SENNEN, presenta
sis varietats:
- var. acutisepala Kze.: sèpals acuminats.
- var. canaliculata Lag.: folíols estrets i canaliculats
per sobre.
- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a
l’Arrabassada.
- var. fragrans Ten.: folíols amples
- var. maritima L.: folíols estrets. Citada del Vallès.
- var. stenophylla Kze.: Folíols superiors estretament
linears.
Clematis flammula
Clematis flammula var. stenophylla
Clematis flammula
Clematis flammula
Clematis flammula var. stenophylla

L’híbrid entre ambdues especies (vitalba × flammula) s’anomenaria Clematis ×
secondaireana Sennen.
La primera cosa que sobte al mirar les flors blanquíssimes de Clematis flammula és
que els estams, contràriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totes les
anteres tan llargues com la resta de filament, sinó que només són així als estams
centrals. Els perifèrics tenen les anteres en general de 3 a 7 vegades més curtes. Una
solució seria pensar que tot és C. × secondaireana, però no s’hi veuen altres
característiques de C. vitalba. Clematis flammula presenta 3 varietats més comunes, i un
nombre indefinit d’hibridacions entre elles.
—La var. flammula té les anteres dels estams perifèrics 7 vegades més curtes que la
resta del filament. L’antera és molt poc més ampla que el filament, i
és aguda a l’àpex. Els folíols són estrets (oblongs) i abundants
(gairebé sempre 7 per fulla). Els sèpals són emarginats, o gairebé, i
unes 3.5 vegades més llargs que amples.
—La var. acutisepala té en canvi les anteres molt amples i romes a

l’àpex, i només 3 cops més curtes que la resta del filament. Per altra
banda, aquesta var. destaca ja de lluny per les flors molt blanques
amb sèpals molt grans de 3.5 a 4 vegades més llargs que amples.
Evidentment, fent honor al nom, té l’àpex dels sèpals ben agut, i
sovint recaragolat avall, normalment uns 130º. Les fulles són
cordiformes, mitjanes o més petites que en la var. següent.
Ambdues varietats són molt comunes.
—La var. fragrans té les anteres perifèriques 3.5-4

vegades més curtes que la resta del filament, estretes i
agudes, però una mica arrodonides a l’àpex. Les centrals
arriben a ser més llargues que la base del filament que
les suporta. Aquesta varietat destaca pels folíols poc
abundants (5) molt grans, cordiformes, amb sinus basal
pregon, similars als de C. vitalba, però d’un verd més clar
i més llisa la superfície o més consistent. El nom li ve de
l’olor intensa (a la vora les flors) una mica com d’ametlles
amargues. Els sèpals
poden ser de 2 a 3 vegades
més llargs que amples.
Destaca una forma de flors
petites, de la mida de les
de C. vitalba (7 mm), de moment innominada. (f.
parviflora?), amb anteres més llargues que el filament que
les sosté. Els sèpals, amb tres nervis, no són acuminats
(llevat a algunes flors a les hibridacions amb la var.
acutisepala)
En síntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota

les flors, canaliculades i només molt lleugerament
peludetes, i primes, o almenys més primes que a l’altra
espècie. El sèpals només són peluts a la banda de sota,
però els pèls es deixen veure millor a la punta (que pot ser
aguda, emarginada o mucronada). La flor és molt blanca.
A vegades es veuen uns pèls molt menuts tot al voltant de
les anteres (pol·len explosionat). L’aresta del fruit és força
curta (2.5 cm), conservant força una certa regularitat o paral·lelisme divergent, i fent un
plomall blanc amb filets laterals de 3 mm com a màxim. Els fruits són força aplanats,
d’uns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.
L’híbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula, fragrans) es
caracteritza perquè té anteres perifèriques de les tres classes (dibuixades a dalt), en una
mateixa flor.
Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla), a la solana de

Collserola, per exemple, hi són molt escasses. Queda per redescobrir la var. cyclocarpa
típica de l’Arrabassada.
Un intent d’aproximació de C. flammula envers C. vitalba seria la forma parviflora de la

varietat fragrans (de C. flammula). Però aquí només la mida i forma dels sèpals és el que
coincideix (a més de la forma d’alguns filaments estaminals). Potser també hom podria
dir que les fulles de C. flammula var. fragrans són un altre intent d’aproximació cap a C.
vitalba. Ambdues plantes, sense flors, costaria de distingir-les, almenys amb les claus
d’alguns llibres que donen com a 3 cm l’amplada màxima dels folíols per a C. flammula.
Potser només hom podria fer la distinció pels pèls llargs esparsos de la tigeta de C.
vitalba. És ben curiós que l’anomalia de tenir 5 sèpals enlloc de 4 es doni tant a Clematis
vitalba com a Clematis flammula.
Clematis vitalba es fa com a relíquia selvàtica de temps passats més calorosos en

fondalades de la terra baixa amb alberedes, salzedes, baladrars, murtrars, saücars; i en
alzinars, suredes, boixedes, matollars, i bardisses de terra baixa o muntanya mitjana. Es
distribueix pel centre o Oest de la conca mediterrània. Clematis flammula s’estén per
tota la conca mediterrània i arriba fins les Açores i fins Pèrsia.
LITERATURA
Una llegenda recorda que una nit un rossinyol es va quedar cantant sobre una branca
festejada per una ridorta (Clematis vitalba / flammula) i, quan es va fer de dia, ja no va
poder aixecar el vol perquè els circells de la liana li havien embolicat les potes. El que és
més fàcil de comprovar és agafar una rama de la liana ben florida i veure que, un cop
tallada, l’endemà (a casa) ja està fructificant.
PRINCIPIS ACTIUS DE CLEMATIS VITALBA
El poder vesicant de les ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones de poc pes
molecular, volàtils, típiques de la família de les Ranunculàcies), molt biodegradables amb
l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie de degradació (per dessecament) és la
següent: ranunculòsid (=ranuculina) —> ranunculina (+ glucosa) —> protoanemonina —
> anemonina —> àcid anemònic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos són
vesicants i poden produir ampolles a la pell, irritació estomacal i diarrea (amb sang), en
alguns casos. Però, un cop degradades les substàncies vesicants, pot fer efecte el
vitalbòsid (C–glicosil–flavona) = 4’–O–cumaroïl–iso-vitexina. És un potent antiinflamatori
(a 75 mg/Kg, per boca), analgèsic i antidiarreic.
Clematis vitalba conté una di–vinil–èter–sintasa que actua sobre els hidroperòxids
produïts per la 9–lipo–oxigenasa. Per tant, l’enzim té acció antial·lèrgica.
L’extracte de Clematis vitalba fet amb metanol té efecte antimicòtic contra llevats. Els
responsables són els vitalbòsids B, D, G, H. Per altra banda, el Ceratopycnis clematidis
Höhn., és un fong que pot parasitar la planta.
• 1-hexacosanol
• àcid behènic
• àcid cafeic
• àcid melíssic
• anemonina
• beta-sitosterol
• campesterol
• estigmasterol-glucòsid
• ginnol
• ginnona
• grassa
• N-nonacosà
• N-triacontè
• proteïnes
• protoanemonina
• protoanemonina
• triacontanol
• trimetil-amina
• vitalbòsid
•
HOMEOPATIA
FLOR DE BACH
En homeopatia, dilucions de la
L’ús més estès ara dels Clematis és com a tintura mare (o alcoholatur pare)
preparat o flor de Bach. El destil·lat s’empren contra:
preparat recollint sobre una ampolla de
vidre posada al sol i plena de flors, es • artritis
recull i es conserva amb una mica de • dolors reumàtics
brandi després. Unes gotetes d’aquestes • erupcions (ús extern) o (ús
van bé per evitar el mareig anant en cotxe, intern)
o per a les xacres de les persones que • metrorràgia.
somnien despertes, que no toquen de peus • neuràlgies
a terra, que no són pràctics perquè estan • prostatitis
dominats per fantasies, que volen evadir– • pústules
se perquè no els ve la inspiració, perquè • úlceres a les cames
somnien desperts.
POSSIBLE TOXICITAT
Legalment, l’ús dels Clematis sp. va quedar restringit a Espanya pel maleït ordre
SCO/190/2004, de 29 de gener, pel qual s’estableix la llista de plantes la venta al
públic de les quals queda prohibida o restringida degut a llur toxicitat. De tota
manera, sembla que aquest ordre hagi quedat anul·lat, almenys a la pràctica. La va
signar la ministra popular de sanitat ANA PASTOR JULIÁN. L’ús dels Clematis quedava
restringit a les especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals, preparats oficinals,
homeopàtics, i a la recerca. A la llista hi posen el nom popular de “Hierba del
Pordiosero”. I és que els pidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres
aplicant–se la fulla picolada de les Ridortes. D’aquesta manera inspiraven més
compassió. Tot plegat eren altres temps.
—Contraindicacions. Un abús ja sigui extern o intern pot desencadenar l’aparició

d’una irritació forta de les mucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda
(bullides) va bé per contrarestar la irritació.
USOS EXTERNS DE CLEMATIS VITALBA
En ús extern, la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o

també la columna vertebral, en casos de neuritis, congestió cerebral per insolació
altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banys
de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduïts de fulles escaldades,
s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les cicatrius de talls recents), taques a la
pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un
estiu a sol i serena, per exemple, a partir de Sant Pere, dins oli rosat (preparat
deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena,per exemple, a partir de Sant
Jordi). Aquest oli es feia servir per untar les zones adolorides (costat, columna,
articulacions, ronyonada). Olorar de prop les fructificacions, matxucades amb els
dits, pot fer esternudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van, segons deien
els antics. De tota manera, l´ús més conegut per la gent gran és el de fer servir les
tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden
que ho feien de petits. L’escriptor JOSEP PLA en parlava d’això. A la Patum de Berga,
les lianes s’empren per a protegir–se de les guspires que emeten algunes comparses
(dimonis, guita, etc.).
• cel·lulitis
• ciàtica
• congestió cerebral
• congestió cerebral
• dolors columna vertebral
• fongs
• hipertensió
• insolació
• lumbago
• mal de cap
• mareig
• neuritis
• pigues
• sinusitis
• talls
• taques a la pell
USOS INTERNS DE CLEMATIS VITALBA
En ús intern s’empraven només els brotets com si fossin picants, en casos de

tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma, càncer. Si hom la troba massa picant, es
pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida, sempre presa amb molta
moderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany–maria de la planta fins a
reduir–se l’aigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme,
mastitis, glàndules botides, picors, neuràlgies, reuma. Dolors, retenció de líquids.
• càncer de còlon
• dolors
• estrenyiment
• febres
• ganglis inflats
• mastitis
• neuràlgies
• picors
• prostatisme
• retenció de líquids (edemes, hidropesia)
• reuma
• reuma
• sinusitis
• tuberculosis
Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar darrera el braguer una liana
fent–hi un nus per fixar–la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la
placenta del tot.
ALTRES USOS NO MEDICINALS
—Altres usos etnobotànics són el fer–ne cordes (especialment amb les tiges de C.
vitalba) untades amb greix de porc perquè llisquin més. Als nens amb una mica
d’imaginació ens agradava imitar Tarzan al veure les lianes de C. vitalba que
penjaven dels arbres. Les tiges poden arribar a tenir (Serra de Prades) 19 cm de
gruix, si bé el corrent és que en tinguin entre 1 i 2 cm.
S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.
Una massa de la liana tallada pot evitar posada per sobre el gra amuntegat que els
ocells en mengin.
La liana es pot fer assecar i hom la dóna com a herba als cavalls. Un cop seca, perd
la seva cremor.
Hi ha moltes espècies més decoratives als jardins que no pas les Ridortes d’aquí,
però alguns cultiven Clematis flammula var. acutisepala als jardins, i Clematis
flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes).
CLEMATIS RECTA
HERBA BORMERA
• càncer • èczema • rubefaent
• conjuntivitis (homeopatia) • sífilis.
• dermatitis • esternutatòria • sudorífica
• diürètica • favus
• dolor als malucs • mal de cap
Clematis recta
Clematis recta
Clematis recta a Catalunya, segons UB
Clematis recta. Foto: H. ZELL

HERBA DE LA PAU
Clinopodium vulgare L.
[1753, Sp. Pl. : 587] 2n = 20
Làmina: JAN KOPS

Foto: $MATHE94$ -
Clinopodium vulgare. A) Secció de l’epidermis superior. B) parènquima en palissada. C) parènquima esponjós, D)
epidermis inferior. Els fenols es troben majoritàriament al parènquima esponjós. Regleta de 55 micres. E) imatge al
ME, regleta de 4 micres. Fenols als vacúols del parènquima esponjós que apareix com una massa fina granular. [De
GEORGE KOFIDIS, ARTEMIOS M BOSABALIDIS (2012)
SINÒNIMS DE LA DENOMINACIÓ CIENTÍFICA
• Calamintha clinopodium Benth. • Faucibarba clinopodium Dulac

• Calamintha vulgaris (L.) Halácsy • Melissa clinopodium Benth.
• Clinopodium aegyptiacum Mill. • Satureja clinopodium Caruel
• Clinopodium integerrimum Boriss. • Satureja vulgaris (L.) Fritsch
• Clinopodium plumosum Sieber • Thymus clinopodium E.H.L.Krause
NOMS POPULARS
Alemany: Gemeiner wirbeldost/Wirbeldost/Borsten-bergminze / Borstige bergminze /

Gemeine kölme / Gewöhnlicher wirbeldost
Anglès: Wild basil/Common savory / Cushion calamint / Dog mint / Field basil/
Hedge calamint
Àrab: ‫رأس العصفور الشائع‬/‫رأس العصفور‬
Aragonès: yerba capuchina, orégano brode
Basc/Euskera: asta-albaka
Castellà: Clinopodio, albahaca de monte, albahaca silvestre, clavo verde, hoierba ´
capuchina, manyarico, nébeda, orégano borde, orégano falso, te, angelotes,
cuatro-hermanas castellanas, perilla de cama, pie de cama
Català: Clinopodi, alfàbrega boscana, calament, herba de la pau, orenga borda
Danès: Kransbørste
Eslovac: Jarva obyčajná
Eslovè: Mačja zel navadna / Navadna mačja zel
Estonià: Harilik mägimünt / Harilik piparrohi
Finlandès: Mäkiminttu
Francès: Clinopode commun/Sarriette vulgaire/Calament clinopode / Herbe de
Saint-Julien/ Pied-de-lit/ Grand basilic sauvage/ Grand origan des haies/
Roulette/
Gaèlic: Saoisteog
Gal·lès: Brenhinllys gwyllt
Gallec: calaminta, néveda
Grec: Αγριοβασιλικός / Κλινοπόδιο το κοινό
Hebreu: ‫קלינופודיון מנוצה‬
Holandès: Borstelkrans
Hongarès: Borsfű / Borsfű pereszlény / Borsika / Csombor / Közönséges borsfű
Italià: Clinopodio dei boschi
Noruec: Kransmynte
Polonès: Klinopodium pospolite/Czyścica storzyszek
Portuguès: zópiro, clinopodio, herva aceitera
Rus: Пахучка обыкновенная
Suec: Bergmynta
Txec: Klinopád obecný / Marulka klinopád
Ucraïnès: Пахучка звичайна
Clinopodium vulgare és una herba fina no massa aromàtica de fins a 70 cm d’alçària. És

perenne, i té rizomes, de manera que forma colònies una mica denses. Les tiges solen ser
simples poc ramificades, entre glabrescents i densament piloses, més piloses cap el cim.
A vegades hi ha pèls a ales dues cares oposades de la tija (de secció quadrada com
moltes labiades) i alternes a cada entrenús, i a vegades només hi ha pèls als cantells.
Fulles amb el limbe de 13.5-50 × 8-26 mm, les apicals menors que les basals, sempre
ovals-el·líptiques, arrodonides a l’àpex, enteres o lleugerament dentades, amb dents
antrorses; glabrescents o molt piloses (sobre tot a sobre els nervis). Dors de color verd
molt fosc, mat, grisós, amb nervis ben marcats. Pecíol de 3-13 mm. Inflorescència
formada per 1-5 verticil·lastres separats, densos, de 19-37 mm de diàmetre, a vegades
terminals, a vegades amb verticil·lastres laterals. Bràctees similars a les fulles, sovint
girades enrere avall. Bractèoles de 4-10 mm, linears, amb cilis de 2mm, sovint antrorses.
Calze de 6-12.5 mm pilós, corbat, amb 13 nervis ben marcats, i dents inferiors de 2.5-6
mm, i dents superiors de 1.5-4 mm, totes ciliades. Corol·la de 9-18 mm, rosada o porpra.
Núcules de 1 mm subesfèriques, de color castany clar, amb la superfície d’inserció
blanquinosa.
Dins de la família de les Labiades el gènere Clinopodium es distingeix ser de plantes
perennes amb les fulles enteres, però no formant una roseta basal, i per tenir la corol·la
netament bilabiada, amb 4 estams didínams ascendents arquejats, convergents sota el
llavi superior de la corol·la, essent el tub de la corol·la recte, i el llavi inferior amb el lòbul
central no crenulat, i el calze pilós, de menys de 14 mm, campanulat bilabiat, sense gepa
dorsal, amb pèls a la gola, amb les dents obertes després de la floració, amb tots els
nervis similars, i la inflorescència amb bractèoles linears llargues, piloses, sobresortints.
Se ‘han descrit algunes subespècies. La ssp. arundanum P.W.Ball & F. Getliffe hauria de
tenir els calzes majors i es típica d’Àsia, de Sardenya i del Sud d’Espanya i del Nord
d’Àfrica. També hi ha formes de plantes molt peludes, i n’hi ha d’albines.
Clinopodium vulgare al món, segons GBIF
A la península hispànica es troba més o menys arreu, llevat de a les zones subalpines i la
zona més àrida, la del SE (de València a Almeria). Es fa a clarianes i marges de bosc de
terra baixa i muntanya mitjana sobre sòl una mica profund. Al món es fa a Europa i a
Amèrica del Nord. També a Àsia central i Nova Zelanda.
• anticancerígena (per la via • hemostàtica

mitocondrial i lisosòmica) • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
• anti-colinesterasa (extr. acetona)
• antibiòtica (sinergia amb • inhibidora de l’alfa-amilasa (extr.
gentamicina o cefalexina) metanol)
• antihepatotòxica • inhibidora de l’alfa-glucosidasa
• antiinflamatòria (extr. metanol)
• antioxidant • inhibidora de la butiril-colinesterasa
• antitumoral (extr. acetona)
• aperitiva (en vi) • inhibidora de la LOX-2
• astringent • inhibidora de la tirosinasa (extr.
• carminativa acetona)
• condiment • mucolítica
• digestiva • protectora de l’ADN
• emmenagoga • sudorífica
• estomacal • tònica cardíaca
USOS MEDICINALS
• anorèxia • Klebsiella pneumoniae

• Bacillus subtilis • hipertensió
• berrugues • irritació a la pell
• càncer epidermoide de laringe Hep-2 • mastitis
• càncer de mama MCF-7 • melanoma A2058 metastàtic
• càncer de matriu HeLa • prostatitis
• càncer d’ovari CaOV • Staphylococcus aureus
• colesterol alt • talls infectats
• diabetis • tristesa (amb vi)
• dispèpsia • úlcera d’estómac
• gasos intestinals
ALTRES USOS
De les fulles se n’extreu un tint groc marronós.
PRINCIPIS ACTIUS
• (+)-catequina
• acacetina
• àcid 3-(3,4-dihidroxi-fenil)-làctic
• àcid 3,4-dihidroxi-fenil-propiònic
• àcid 4-hidroxi-fenil-acètic
• àcid betulínic
• àcid cafeic
• àcid cis-cinàmic
• àcid cítric
• àcid ferúlic
• àcid kafaínic
• àcid m-cumàric
• àcid o-cumàric
• àcid o-hidroxi-benzoic
• àcid protocatechuic
• àcid quínic
• àcid shikímic
• àcid trans-cinàmic
• àcid ursòlic
• àcids grassos
• apigenina
• betulina
• Cadmi 1-2 ppm
• cariofil·lè
• catequina
• Coure 105-125 ppm
• Ferro 65-75 ppm
• germacrè
• germacrè D
• hentriacontà
• hesperidina
• hiperòsid
• iridoides
• kaempferol
• luteolina
• Manganès 35 TIJ-55 FLO - 180 FUL ppm
• naringenina
• oli essencial:
◦ 14-hidroxi-alfa-muurolè 6%
◦ beta-cariofil·lè 16% [ssp. arundanum]
◦ beta-cariofil·lè-òxid [ssp. arundanum]
◦ c-terpinè 29.5%
◦ gamma-terpinè 15.5-29.5%
◦ germacrè D 10% [ssp. arundanum
◦ p-cimè 9%
◦ santolinil-acetat 10%
◦ timol 6.5-39%
◦ vulgarona B 24-5%
• oligoelements: Ca > K > Mg > Al > Fe > Na > Zn > Mn > B > Sr > Cu > Cr > Ni > Pb
> Ce > La > Cd.
• Plom 2.5-5 ppm
• quercetina
• rutina
• saponines:
◦ 3-O- [beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-[beta-D-glucopiranosil-(1-->3)]-beta- D-
fucopiranosil]-16-ceto-saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D- glucopiranosil-(1-->2)-beta-D-glucopiranosil]saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1--> 2)-[beta-D-glucopiranosil-(1-->3)]-beta-D-
fucopiranosil]-30-hidroxi-saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1--> 3)-beta-D-fucopiranosil]-21 beta-hidroxi-
saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-[beta-D-glucopiranosil- (1-->3)]-beta-D-
fucopiranosil]-21 beta-hidroxi-saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-[beta-D-glucopiranosil- (1-->3)]-beta-D-
fucopiranosil]-23-oxo-saikogenina E
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-[beta-D-glucopiranosil-(1-->3)] -beta-D-
fucopiranosil]-30-oxo-saikogenina F
◦ 3-O-[beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-beta-D-glucopiranosil] saikogenina F
◦ 3-O-beta-D-fucopiranosil-21 beta- hidroxi-saikogenina F
◦ 3-O-beta-D-fucopiranosil-saikogenina F
◦ buddlejasaponines I, IV
◦ clinoposaponines III, V, IX, X, XI,
◦ saikosaponina A
• terpenoides
• triterpens
• Zinc 30-50 ppm
CICUTA
Conium maculatum L.
[Species Plantarum 243 (1753)]
NOMS POPULARS
ALEMANY: Gefleckter Schierling / Fleckenschierling / Gefleckter schierlig / Schierling
ANGLÈS: Beaver Poison / Carrot Fern / Conium / Deadly Hemlock / Fool's Parsley /
Helm Chock / Hemeluc/ Hemlake / Hemlic/ Hemlock/ Hemlocke. Herb Bennet /
Hymelic/ Hymlic / Hymlice/ Kecksies / Kex / Mother Die / Musquash Root/ Poison /
Poison Hemlock / Poison Parsley / Poison-hemlock / Spotted Corobane/Spotted
Cowbane / Spotted Hemlock / Spotted Parsley / Staint Bennett's Herb /
CASTELLÀ: acebuda, acedura, anises, azecuta / budoños / canaveira, caneja, canerla,

cañaeja, cañafierro, cañafleja, cañafloja, cañaheja, cañaheja cañaheja mala, cañaherla,
cañahierla, cañahierra, cañahierro, cañahueca, cañajierra, cañaleha, cañaleja, cañaloca,
cañas hierras, cañasiero, cañaveira, cañaveleira, cañavera, cañigarro, cañiguerra,
cañonceja, cañuelaceguta, capazos, cecuta, ceguda, ceguta, chicuta, chifletes, cibuta,
cicuta, cicuta manchada, cicuta mayor, cicuta menor, cicuta oficinal, ciguda, ciguta /
diversa de la ferula, dibleto, droga / embude, embudejo, embudos, embue, entremisa /
falsa cicuta, floridos / hierba loca, huelemanos / jecuta / linojo / mastrancho,
mexacan / perejil lobuno, pereil lobuno, perejil bravo, perejil de burro, perejil de las
brujas, perejil de macho, perejil de perro, perejil de sapo, perejil de tontos, perejiles,
perejil montisco, perejilón, perejil silvestre / sarnosa, secuta, siblatos / tetas de
embudo / yerba cicuta / zecuta.
CATALÀ: canyaferla, cecuta, ceguda, ceguda major, ceguta, cicuta, cicuta major, cicuta
mascle, ciguda, ciguta, cuminasa, fonoll de bou, fonollassa, julivert de calàpat, julivert de
galàpat, julivertassa, julivertosa, sacuta, segures.
EUSKERA: apo-perrexil, asta canabera, astaperexil-handia, astaperrexil handi,

astaperrexil handia (2), asto-perrezil, otzarri-bedarr, otzearri-belarr, otzer-belarr, otzerri
belarra (2), otzerri-belarr (2), otzerri-belarra, otzerribelarra.
FRANCÈS: Grande ciguë /Ciguë tachée / Cigue / Ciguë tachetée / Ciquë maculée
GALLEC: ansarinha malhada, canabeleira, canaveira, canaveleira, canifrecha, cañaveira,

cecuta, ceguda, cegude, ceguta, cicume, cicuta, ciguda, ciguta, mejacan, perexil bravo,
prixel bravo, prixel das bruxas, prixel de can, prixel do can, prixel do sapo, prixel dos
sapos, pé de sapo, pé do sapo.
HOLANDÈS: gevlekte scheerling
MALLORQUÍ: cicuta, fonollassa, fonoyassa, fonoyaste blanca.
PORTUGUÈS: abioto, anarinha, anginho planta, ansarinha, ansarinha malhada,

ansarinha-malhada, ançarinha, canabeleira, canaveleira, canevoria, canifrecha, cegude,
cegude malhada, cegude ordinaria, cegude terrestre, cicuta, cicuta maior, cicuta
ordinaria, cicuta terrestre, cicuta terrestre vulgar, cicuta-de-Atenas, cicuta-maior,
cicuta-oficinal, cicuta-ordinária, cicuta-terrestre, dardenia, prixel bravo, prixel das
bruxas, prixel do can, prixel dos sapos, seguda.
SUEC: Odört
TURC: Tri Baldiran
VALENCIÀ: cagaferro, julivert de sapo, secuta.
La cicuta és una planta herbàcia, de la família de l’api o umbel·líferes. Pot arribar a fer
2.5 m d’alçada. El primer any fa una roseta de fulles 3-4-pinnades amb limbe de fins a
40 x 50 cm, o 60 cm amb pecíol, amb els segments de darrer ordre pinnatífides, de 10-20
mm, incises o serrades, amb puntes cartilaginoses. Tenen una mena de lluentor negrosa.
El segon any les fulles són majors (fins a 80 cm) i apareixen ja emergint de les tiges. A la
part superior de la planta són molt menors i apareixen de forma oposada, i amb beina
que embolcalla tot el pecíol. Aquestes segones fulles tenen totes menys coloració negrosa.
La tija és buida i no sempre està tacada de vermell fosc com el vi negre, però sí que
sempre té una pruïna blavosa mat. Està molt ramificada al capdamunt. Les fulles són
grans a la part basal (fins a 80 cm entre pecíol i limbe), tripinnades, toves, pudents com
el pixum de ratolí, de color verd fosquet, amb limbe de contorn triangular. Les floretes
són blanques, disposades en umbel·les de 3-5 cm de diàmetre amb (6)-8-10 radis de
longitud desigual (10-35 mm), que a la punta tenen umbèl·lules amb 10-20 radis de 5 -
10 mm. Hi ha unes (0)-5-6 petites bràctees a la base de la umbel·la, lanceolades o
linears, amb voraviu blanquinós, dirigides cap avall, i unes altres (3-6) menors,
semblants, a la base de les umbèl·lules i sovint soldades per llur base. Periant de la flor
sense calze, almenys a la maturitat, només amb corol·la amb 5 pètals blancs, amb doble
àpex agut, recorbats envers el centre de la flor. Estams 5, disposats alterant amb els
pètals, i inserits sobre el disc nectarífer o estilopodi. Anteres sub-medifixes, introrses,
que s’obren longitudinalment. Ovari ínfer, bicarpel·lar. Estilopodi amb dos estils molt
divergents. Algunes umbèl·lules laterals tenen flors bisexuades i masculines barrejades.
Estils patents o recorbats a la fructificació. El fruit és un aqueni de 2-2.5 mm, ovalat,
comprimit lateralment, de color verd fosc brillant al madurar. Remullat amb una
dissolució de KOH desprèn olor de pixum de rata, encara que abans estigués
deshidratat. Els dos mericarpis, de 2 1 3.9 × 1.8 × 3.8 mm, tenen 5 costelletes poc
marcades, ondulades. Llavors petites, negroses. L’endocarpi està envoltat d’un rengle de
cèl·lules esclerificades en forma de ferradura. L’arrel és poc ramificada, napiforme,
blanquinosa, una mica arrugada, d’uns 5-12 mm de diàmetre, sense restes fibroses.
Conium maculatum al món, segons GBIF
Es fa de manera natural a Europa (des d’Espanya fins a Finlàndia), la part occidental

d’Àsia (de de l’Índia fins a Turquia), i la part de més al Nord d’Àfrica (Marroc, Algèria,
Tunísia, Etiòpia). S’ha naturalitzat a alguns països més de l’Àfrica (Sud-Àfrica,
Moçambic, Zimbàbue), a l’Àsia (Xin), les Amèriques (Canadà, USA, Mèxic, Costa Rica,
Brasil, Bolívia, Equador, Perú, Argentina, Xile, Uruguai), Austràlia (i Nova Zelanda). Als
Estats Units el govern la considera una espècie immigrant perillosa. Prefereix terrenys
amb sòl profund, esponjós, humit, nitrificat, neutre o bàsic, de marges de rius o de
camps de conreu. No suporta climes molt freds o sequeres prolongades. Port ser atacada
per l’eruga de l’Agonopterix alstroemeriana.
ESPÈCIES SIMILARS
Igualment anomenades cicuta hi ha dues espècies també tòxiques, de la mateixa família:

Aethusa cynapium, Cicuta virosa, Oenanthe crocata (& O. sp. pl.). Les tres són ja
plenament aquàtiques, i igualment o fins i tot més tòxiques. Oenanthe aquatica té molta
fama contra la tuberculosi. Al món hi ha altres espècies del gènere, típiques de
Sudàfrica: Conium chaerophylloides. C. fontanum, C. hilliburttorum, C. sphaerocarpum.
És pràcticament la única planta de la qual se’n parla durant l’educació primària o

secundària. I és potser la més coneguda per tot el món civilitzat modern, degut a la
llegenda de la mort de SÒCRATES. Almenys pel que fa al seu nom, ja que segurament no
ho seria pel que fa a reconèixer-la al camp. Ramells o umbel·les de flors tenyides de
vermell i posades en un quadre artístic floral ja no són reconegudes per ningú que es
cregui entès sense ser—ho. Sorprèn que, algun cop, fins i tot metges que aparentment hi
entenen de medecina es posin a la boca la planta pensant que és julivert i la vagin
mastegant. I també és curiós com les persones civilitzades que es consideren bones
persones, de plantes només coneguin aquesta, ni que sigui pel nom, que és de les més
verinoses.
És una planta coneguda i emprada pels antics egipcis i sumeris, almenys com a
anestèsica. Sembla ser que l’any 399 a.C. ÀNIT, LICÓ i MELET acusaren al filòsof SÒCRATES
de negar l’existència dels déus de la ciutat (Atenes), d’actuar contra les lleis, i de pervertir
el jovent. Aconseguiren que el judici li fos desfavorable, amb sentència de mort.
L’execució s’havia de consumar bevent el mateix condemnat un got de vi amb molt de
suc de cicuta i opi.
Alguns historiadors opinen que l’execució per cicuta era comuna, ja sigui com a
condemna dels criminals, o com a eutanàsia dels desvalguts, o per eliminar els
adversaris polítics (almenys durant l’any dels 30 tirans, el 404 a.C., a Grècia). Tot això
passava també cap el segles I abans i després de Crist. Actualment pot haver-hi
pescadors que emprin en suc de la cicuta per a enverinar l’aigua d’algun petit gorg i
poder pescar d’aquesta manera els peixos de seguida, sense que aquests es tornin massa
tòxics.
HIPÒCRATES recomanava la cicuta contra la leucorrea, el prolapse rectal i les hemorroides.

PLINI recomanava en aquells temps la cicuta contra tumors i per a combatre la flaccidesa
dels pits. DIOSCÒRIDES la feia servir contra el dolor als ulls en forma de col·liri calmant; o,
en cataplasmes, contra tumors, bonys, úlceres o erecció dolorosa del penis. OVIDI,
ORIGEN, ...SANT JERONI aplicaven o recomanaven aplicar també la cicuta als testicles com
a remei contra l’erecció del penis. SANTA HILDEGARDA, recomanava la cicuta contra els
dolors a les contusions. RENEAULME (segle XVII) aplicava cataplasmes de cicuta a les
zones del fetge o la melsa contra tumors hepàtics o esplènics.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la considerava planta regida per Saturn. I la tenia per
refredant, assecant i astringent. I bona contra l’ardor i el mal d’estómac, o contra la
febre. Begut el suc amb vi, deia que ajuda la digestió, i a expulsar el vent i l’aigua. El
cataplasma de les fulles aplicat a picades de serps o escorpins, assegurava que almenys
alleuja el dolor. La rel (1 g) seca, amb vi i vinagre, deia que és bona contra la hidropesia.
La decocció de les fulles, amb mel, que elimina la flegma dels pulmons. I, amb hisop,
elimina la tos. La decocció de cicuta amb xicòria silvestre, i amb vi, deia que alleuja els
còlics esplènics i estova la melsa. També que ajuda en malalties renals o de la bufeta de
l’orina. O que en cataplasma és molt bona contra mals als ulls, especialment barrejada
amb llet de dona. El cataplasma de cicuta sola deia que pot anar molt bé al principi de
formar-se úlceres corrosives. I que per a les cremades és millor aplicar les fulles
triturades afegint-hi una mica de sal. Contra erisipeles o gangrenes, les cataplasmes deia
que calmen la inflamació. Contra les convulsions, rampes o dislocacions, recomanava
aplicar compreses de la planta triturada, amb mel i aigua pura. El destil·lat de la planta
deia que és bo per tractar pigues, arrugues, barbs, o les butllofes (de l’escorbut). STÖRCK
(1761: De cicuta libellus) creia que la cicuta s’oposa al progrés del càncer i, fins i tot, el
pot guarir.
Una llegenda anglesa atribueix les taques de la tija de la cicuta a la marca al front de
Caín, l’agricultor, que tenia després d’assassinar al seu germà, Abel, ramader. WILLIAM
SHAKESPEARE menciona la cicuta al «Rei Lear» i a «Macbeth».
VIRTUTS MEDICINALS DE LA CICUTA
• abortiva (fruits a la vagina) • antídot de l’estricnina

• anafrodisíaca • antiespasmòdica
• analgèsica • antineuràlgica
• anestèsica • antireumàtica
• anticonvulsiva • hipnòtica
• antiespasmòdica • limfàtica
• antifúngica • sedant
• anti-galactògena • vomitiva
USOS MEDICINALS
• abscessos • herpes
• angina de pit • herpes zòster
• arrugues a la cara • limfomes (a la melsa)
• asma • llúpies
• barbs • mal d’estómac
• butllofes • mal de queixal
• càncer d’estómac • mal de Sant Vito (corea de
• càncer de mama Huntington)
• càncer de matriu • mamelles massa grosses i flàccides
• ciàtica • mastitis
• cistitis • neuràlgia del trigemin o del
• contusions pneumogàstric
• convulsions • neuràlgies
• cremades • oftàlmies
• dislocacions • orquitis
• dismenorrea • Parkinson
• dolors del càncer • picades d’aranyes, escorpins,
• dolors reumàtics (pasta fruits bullits insectes o serps
UE) • pigues
• dolors al tiroides UE • priapisme (erecció dolorosa del
• edemes penis)
• emfisema • prolapse rectal
• epilèpsia • prostatitis
• esclerosis glandular • Pseudomona aeruginosa (oli
• espasmes (esòfag, pílor, bufeta, essencial de fulles)
budells, matriu) • psicosi maníaca
• esplenomegàlia (amb xicòria • psoriasi
silvestre i vi) • ràbia o hidrofòbia (suc barrejat amb
• ferides superficials llavors de Bettonica officinalis i de
• febre fonoll, pres amb vi)
• fissures anals • rampes
• flegmes als pulmons • sarna
• ganglis inflats • sífilis
• gonorrea • Streptococcus pyogenes
• gota (rel rostida) • testicles massa grossos
• hemorroides • tètanus
• tos espasmòdica (amb Hisop) • tumors cancerosos (estómac, mama,
• tuberculosis pell)
• ulceres canceroses
VETERINÀRIA
• Dosi tolerades: 15 g per a vedells/ 30-90 per a grans vaques o toros/ 4-8 g per a
porcs/ 0.5 g per a gossos.
• Brians (fongs a les mamelles) a les vaques.
• Erupcions doloroses.
• Ferides infectades (amb oli on s’hagi bullit rel de cicuta + rel de julivert + rel de
panical): contra talls infectats a la cara de les vaques.
• Ganglis inflamats.
• Sinovitis tendinosa en gossos – mastitis i tumors mamaris en gosses (amb ceba,
Calendula, Artemisia annua UE) – mastitis en gosses (6 CH).
• Tumors ossis en cavalls.
PREPARATS AMB CICUTA PER A HUMANS O ANIMALS
• Alcoholatur 10-20 gotes al dia.

• Banys.
• Beguda anticancerígena: 2 parts de suc d’ Achillea millefolium + 1 part de suc de
cicuta (Conium maculatum) + 2 parts de suc de pastanaga. Cal prendre’n una
cullerada al dia, i en acabat beure una mica de llet. Recepta russa.
• Cataplasmes amb llet: les fulles retallades es bullen amb llet 1 minut i s’apliquen
embolicades amb una gassa.
• Cataplasmes amb pastanaga: 10 planta seca triturada + 250 g pastanaga crua
triturada.
• Crema homeopàtica (Weleda)
• Destil·lat aquós.
• Emplastre amb extracte tou de cicuta 20 g, emplastre sabonós 60 g, pomada
camforada 30 g.
• Extracte tou 10-30 mg al dia (màxim 100 mg). Es pot preparar amb 10 g de planta
per cada 50 g d’èter sulfúric, ben barrejat fent pressió, i en acabat es deixa
evaporar fins que queda reduït a la 1/4 part del començament. O bé es pot
preparar simplement bullint la planta amb aigua fins que el líquid tingui
consistència una mica pastosa.
• Pastilles:
◦ bromhidrat de coniïna 5 mg: 3 cops al dia (contra dolors intensos).
◦ pols de llavors 100-500 mg al dia en pastilles de 100 mg.
• Pols: els fuits ben triturats es poden dissoldre en aigua per prendre’n 250 mg,
com a màxim 4 cops al dia.
• Pomada amb extracte tou 6 g, llard 60 g. O amb 1 g de fruits triturats per cada 9 g
de llard o un altre dissolvent greixós.
• Pomada contra l’herpes: «Contra els fogars (crostes a la cara), la ceba picada, a
vegades, no va bé, com tampoc els remeis del metge. Però el que sí que va bé és la
pomada feta amb oli d’Oliva (1L) + Cicuta (arrel) + Baladre. Es bull fins reduir a la
meitat, amb una bresca de cera d’abella, i després s’espesseix amb sofre. Un cop
freda la pasta, s’aplica a la pell de la cara. Ja que la pell queda molt tendra i
sensible, convé fer, després, banys amb segó de Blat, i també amb llet de cabra».
[Ho diu la ISABEL BOIXADER, de Gombrèn (febrer de 2005)].
• Pomada sedant amb extractes tous d’Humulus lupulus 5 g, Conium maculatum 1 g,
Hyoscyamus niger 1g, opi (1 g), llard 100 g.
• Prasham ghanavati:
• Tintura 10-40 gotes al dia.
• Ungüent contra els carnots: «Ungüent pels carnots i mals lletjos com ara
tendrums o bonys sobre els ossos. Arrel de Cicuta, arrel de Julivert, arrel de
Floravia (Centaurea calcitrapa), sucre candi, greix blanc, oli d’Oliva, arrel de
Carbassina (Bryonia dioica), rovell d’ou. Bullir-ho tot uns 5 minuts. Colat, es posa
sobre el mal i es posa un drap calent a sobre». [Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ, de les
Comes de Gombrèn (maig de 2005)].
• Ungüent contra la fibrosis a dislocacions: «Per evitar la formació de tendrums
després de ferides o que es trenqui alguna part del cos, es fa oli de arrel de Cicuta
(Conium maculatum) i d’Herba de Cop (Hypericum perforatum). Per fondre els
tendrums, s’unten amb greix de gallina vella i arrel de Julivert (Petroselinum
sativum)». [Ho diu l’ONOFRE VALLS, de Pardines (2006)].
• Ungüent contra les fístules : «Per guarir una arístova (fístula), es pot aplicar el
següent remei. Cal deixar-li 3 divendres de temps. Si amb 3 divendres no ha
curat, ja no hi ha remei. Consta de 9 ingredients. El número 9 no tan sols és
important per les novenes d’herbes (preses un cop al dia durant 9 dies seguits)
sinó també per fer barreges. Els ingredients són: 3 grans d’all. 1 brot de Ruda.
Sagí vell (de 10-20 anys). Oli d’oliva. Arrel de Julivert. Fulla d’Atzavara (Agave
americana). Arrel de Cicuta. Cansalada de porc. Greix de gallina. Aquest ungüent
no serveix per sempre. Dura només uns dies.» [Ho diu el XIC DE CURGUEROLA, del
Mas de les Selles de les Llosses (gener de 2003)].
• Ungüent contra les llúpies: «Amb la Cicuta (Conium maculatum) feien oli per
rebentar bonys, amb una mica de pega i uns grans d’All». [Ho diuen la CARME
CORTACANS, en TON CORTINA i el JOSEP CORTINA, de Gombrèn (gener de 2005)].
• Ungüent contra la pleuresia: «Per la pleura inflamada. Arrel de Cicuta (Conium
maculatum). Es bull amb oli. Es frega el costat, sempre avall. Durant 12 hores es
posa un emplastre de 3 arrels de Cicuta. Al cap de 24 hores, es torna a untar amb
emplastre de 2 barres de rel de Cicuta. Es deixa posat 24 hores. Al final, es posa
un emplastre d’una sola barra d’arrel de Cicuta que es pot dur posat tant com es
vulgui». [CARMETA D’ALVEDRA, de Campdevànol & MERCÈ BASAGAÑA, de
Campdevànol].
• Ungüent pels talls (amb oli on s’hagi bullit rel de cicuta + rel de julivert + rel de
panical): contra talls infectats a la cara de les vaques.
• Ungüent contra la tendinitis (al canell) : «Remei pels asprons (tendinitis) i mal al
canell. Oli del bo, en una cassola nova + arrel de Julivert (Petroselinum hortense) +
arrel de Cicuta (Conium maculatum) + Alls (senars, i forces). Es posa a bullir fins
que els Alls es tornen negres i pari de bullir. Es posa a refredar, després de colar-
ho. I es guarda. S’agafa un drap de llana i es posa sobre l’aspró ben calent.
S’aplica unes quantes vegades, ben calent. És del tot eficaç». [CARMETA D’ALVEDRA,
de Campdevànol].
HOMEOPATIA (9 CH)
El remei homeopàtic a base de cicuta té una acció antipsòrica profunda i prolongada.
• ansietat • fotofòbia
• arterioesclerosi • impotència al penis
• debilitat a les cames • insomni
• depressió • mareig
• desinterès pel voltant • malalties cròniques lleugeres
• dolor a l’ejacular • mareig al mirar objectes en
• dolor als pits durant la menstruació moviment
• esclerosi esplènica, hepàtica, • nòduls mamaris
testicular • oftàlmies
• esgotament físic i mental • parotiditis
• estenosis uretral, uterina, llagrimal • prostatitis
• ptosi parpella superior • tremolors
• suors nocturns (mentre es dorm) • tumors de mama
• tensió premenstrual • vertígens que empitjoren al gitar-se
• tos que empitjora al gitar-se o a
l’inspirar profundament
EFECTES TÒXICS DE LA CICUTA
La coniïna és una neurotoxina paralitzant a l’estil del curare. Les vaques (dosis eficaç
d’alcaloides 3 mg/Kg o 4 Kg de planta fresca), els conills i els animals carnívors en són
molt sensibles. Els ocells, les ovelles, i les èquids (dosis eficaç d’alcaloides 15 mg/Kg o 2
Kg de planta fresca) en són menys sensibles, però els ànecs i les oques bé que se
n’intoxiquen. Els animals comencen tenint molta salivera, excitació passatgera, apatia,
pixen i caguen molt, respiren amb dificultat, i els venen tremolors i finalment s’ajeuen i
moren. De primer la pressió baixa, però de seguida després puja. En tot cas, la planta
sembla provocar malformacions genètiques a les cries de les femelles que n’han menjat
amb freqüència, almenys a vedelles i godalls. Poden aparèixer escoliosis, torticolis,
lordosis, anomalies de la caixa toràcica, peus deformes, fissures al paladar, especialment
a gallines i vaques (no tant a rates o conills).
En humans provoca dilatació de les ninetes, fred que comença pels peus i va pujant,
embotiment mental, a vegades al·lucinacions ―com al d’uns frares que creien haver-se
convertit en ànecs i anaren a banyar-se a un estanc sense saber nedar i s’hi ofegaren
(segons explicava A. KIRCHER)―; somnolència, visió borrosa, sordesa parcial, baveig,
debilitat muscular, cianosi, convulsions, vòmits, i, finalment, paràlisis renal i
respiratòria. El cor en principi no queda afectat i és el darrer a paralitzar-se. Algunes
persones es poden acostumar a poc a poc a la planta ―com explicava GALÈ―, però en
general, menjar-ne 6-8 g de fulles està considerat com a mortal. La dosis que es
considera mortal en humans per a la coniïna és la de 100 mil·ligrams. Les plantes joves
(del primer any) són més tòxiques que les grans (del segon any), ja que contenen menys
gamma-coniceïna. La gamma-coniceïna, la N-metil-coniïna i la coniïna són les tres
alcaloides més tòxics de la planta. Quant a toxicitat hom considera que 30 g de fulles
seques equivalen a 150 mg de coniïna o 10 g de fruits. A algunes persones la planta,
especialment en dies de molt de sol, els pot provocar dermatitis de contacte. Persones
que han menjat guatlles o perdius que havien menjat cicuta han resultat intoxicades
greument. En canvi, diversos òrgans d’una persona jove, morta per la intoxicació per
cicuta, han pogut ser aprofitats per a trasplantaments amb èxit. Nens que bufaven dins
les tiges emprades com a flautes han acabat morint al cap de poques hores. Nens que
han menjat la planta solen tenir pols filiforme, ninetes dilatades, cremor a la boca,
baveig, dificultat per moure la llengua, tremolor a les mans, i atàxia o dificultat per a
mantenir-se dret i caminar.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4909876/.
En general 3 mg de coniïna ja poden donar símptomes d’intoxicació. El llindar de la
tolerància està entre 150 i 300 mg de coniïna o 6 g de fulles crues. Un cas molt estrany
sembla que va passar cap a mitjans de segle XIII abans de Crist. Dos joves varen morir a
l’aspirar els fums d’encens barrejat amb pols de cicuta mentre efectuaven un ritual
religiós.
NOTA: al segle XVIII, segons JOSEP QUER I MARTÍNEZ, hom creia que la cicuta de Madrid
no tenia propietats, però la de Barcelona sí, i molt fortes. Sembla ser que en climes freds
la planta no és tan tòxica com en climes més temperats o càlids.
DESINTOXICACIÓ
Amb carbó actiu, sèrum endovenós isotònic & plasma (amb mannitol; i amb
benzodiazepines, si hi ha convulsions), oxigenoteràpia i intubació. A casa: provocar el
vòmit, o beure parafina amb suc de llimona i vinagre, i després infusió de camamilla amb
carbó actiu, i en acabat decocció d’escorça d’alzina (o ratània).
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CICUTA
• àcid cafeic
• àcid cònic
• àcid urònic
• alcaloides (600 ppm a tiges ―800 ppm a fulles, 2400 ppm a flors, 9800 ppm a
fruits):
◦ 1’-gamma-oxo-gamma-coniceïna
◦ 2-metil-piperidina
◦ 2-n-pentil-3,4,5,6 tetrahidro-piridina
◦ 5-hidroxi-2n-pentil-piperidina
◦ 5-hidroxi-gamma-coniceïna
◦ alfa-conhidrina
◦ conhidrina
◦ conhidrinona
◦ coniïna = cicutina = propil-piperidina (0.7-1% als fruits immadurs; 0.5% als
fruits madurs; 0.1-0.3% a les flors)
◦ conmaculatina (= 2-pentil-piperidina)
◦ etil-piperidina
◦ gamma-coniceïna (principalment a les fulles i tiges del primer any)
◦ metil-cicutina
◦ N-acetil-coniïna
◦ N-metil-conhidrina
◦ N-metil-coniïna
◦ N-metil-pseudoconhidrina
◦ N,N-dimetil-coniïna
◦ paraconina
◦ pseudo-conhidrina
• arabino-4-O-metil-glucuronoxilà
• arabinosa
• beta-sitosterol
• carotens
• cumarines (glucòsids de)
• diosmina
• esteroides: estigmasterol, beta-sitosterol ...
◦ 3beta-hidroxi-estigmast-5-èn-7- ◦ 5alfa-estigmasta-22-èn-3,6-
ona diona
◦ 3beta-hidroxistigmast-5-èn-7- ◦ 5alfa-estigmasta-7,16-dièn-3beta
ona –ol
◦ 5alfa -ergosta-7,22-dièn-3 β -ol ◦ 5alfa-estigmasta-7,22-dièn-3 β -
◦ 5alfa-estigmast-22-èn-3 β -ol ol
◦ 5alfa-estigmast-7-èn-3 β –ol ◦ 5alfa-estigmasta-7,22-dièn-3-
◦ 5alfa-estigmast-7-èn-3-ona ona
◦ 5alfa-estigmasta-22-èn-3,6- ◦ 5alfa-estigmastan-3 β –ol
diona ◦ 5alfa-estigmastan-3-ona
◦ 5alfa-estigmastan-3,6- diona ◦ estigmasta-4-èn-3,6-diona
◦ 5alfa-estigmastan-3,6-diona ◦ estigmasta-4,22-dièn-3-ona
◦ ergost-4-èn-3-ona ◦ estigmasta-4,22-dièn-3,6- diona
◦ ergost-5-èn-3 β –ol ◦ estigmasta-4,22-dièn-3,6-diona
◦ ergosta-5,7,22-trièn-3 β -ol ◦ estigmasta-4,6-dièn-3-ona
◦ ergosta-5,7,9(11),22-tetraèn-3 β ◦ estigmasta-4,6-dièn-3-ona
-ol ◦ estigmasta-5,22-dièn-3beta-ol
◦ ergosta-5,8,22-trièn-3 β -ol
◦ estigmast-4-èn-3-ona FONT: «Pharmacology and Toxicology of
◦ estigmast-4-èn-3-ona Conium maculatum- A Review»: ALI ESMAIL
◦ estigmast-4-èn-3,6-diona AL-SNAFI [The Pharmaceutical and Chemical
◦ estigmast-5-èn-3beta –ol Journal, 2016, 3(2):136-142]
• falcarinolona
• falcarinona
• flavones (glucòsids de)
• furocumarines: marmesina, oroselona, columbianetina
• goma
• grasses: àcids palmític, esteàric, oleic, petroselínic, linoleic, araquidònic
• lignina
• lupeol
• oli essencial:
◦ (E)-β-ocimè (7-22% fulles) (14% flors)
◦ 1-butilpiperidina (flors)
◦ alfa-pinè (16-46%)
◦ camfè (10-13%)
◦ compostos oxigenats (4-17-32%)
◦ E-cariofil·lè (fulles)
◦ fenquil-acetat (7%)
◦ germacrè D (27% flors) (41% fulles)
◦ linalool (5-8%)
◦ llimonè (9-11%)
◦ mircè (9% flors)
◦ mono-terpens (48-53-98%) (40% flors)(55% fulles)
◦ nerolidol (8% flors)
◦ sabinè (16%)
sesquiterpens (10%) (46 % flors)(33% fulles)
◦ β-mircè (9 % flors)
• pectines
• pentosanes
• poliacetilèns
• proteïnes
• resina
• sals minerals
• xilosa
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA CICUTA
La coniïna afecta els receptors nicotínics de l’acetil-colina. La cicutina impedeix que la

musculatura obeeixi les ordres que li donen els nervis, tal com fa el curare. Impedeix la
transmissió a través del gangli superior i/o de la junta neuromuscular. Als gats, la
coniïna provoca depressió a l’espina dorsal palesada per una davallada de la resposta
monosinàptica i de la potenciació post-tetànica. També produeix excitació és provocada
per onades espontànies a la rel ventral de l’espina dorsal i el bloqueig de la inhibició
postsinàptica (directa i recurrent). Al diafragma de rates, la coniïna té una IC50 de 314
microM, a la cuixa de pollastre ja és de només 70 microM, però al cervell de mares rates
és de 1100 microM o al de pollastres de 270 microM. La coniïna es lliga als
neuroreceptors i als enzims relacionats amb l’acetil-colina, concretament ho fa al
receptor adrenèrgic alfa2, al receptor de serotonina 5-HT2, i al muscarínic de l’acetil-
colina AchR i nAChR, i a la butil-colina esterasa. La coniïna, la gamma-coniceïna i la N-
metil-coniïna bloquegen o redueixen molt la resposta muscular a l’acetil-colina. La
coniïna inhibeix la resposta de transmissió noradrenèrgica i nitrèrgica mediada pel
receptor nicotínic. Això almenys al muscle anococcigi de la rata, a través de la inhibició
de la nAChR presinàptica. Aquesta inhibició seria més potent amb la nicotina i menys
amb la tubocurarina o encara menys amb la lobelina. Contra el rabdomiosarcoma humà
de la línia cel·lular TE-671 la toxicitat és major per part de la gamma-coniceïna que per
part, progressivament de més a menys, de la (-)-coniïna, (-)-N-metil-coniïna, (+-)coniïna,
(+-)N-metil-coniïna, (+) coniïna, (+)-N-metil-coniïna. La coniïna, per altra banda,
insensibilitza els receptors sensitius, començant pel pneumogàstric. A petites dosis la
cicutina no causa grans problemes, però a dosis majors provoca espasmes, i convulsions
per excitació dels centres motors abans de produir l’abolició de la capacitat d’excitació
de la motricitat, que hauria d’emergir del bulb raquidi i la medul·la. La coniïna alenteix el
cor d’amfibis i de mamífers, però dilata força les arterioles. Primer accentua o
aprofundeix la respiració, però després la fa més superficial, a l’estil de la nicotina. La
coniïna (15-50 micrograms/mL) i la gamma-coniceïna (5-15 micrograms/mL) fan que es
contragui l’íleum dels conilles d’Índies o el duodè dels conills. Això té lloc mitjançant
l’estimulació dels ganglis parasimpàtics. La coniïna (0.5-2 mg/Kg), la N-metil-coniïna (1-
4 mg/Kg) i la gamma-coniceïna (0.2-0.5 mg/Kg) abaixen la pressió arterial. La coniïna (2
mg), la N-metil-coniïna (4 mg) i la gamma-coniceïna (0.2 mg) afebleixen la intensitat de
les contraccions cardíaques. La majoria d’alcaloides de la cicuta provoquen un petit
augment del flux venós a la musculatura esquelètica. Pel que fa a l’efecte d’hormesis
sobre la respiració, la coniïna ho fa a 1-4 mg/Kg i la gamma-coniceïna a 0-3-1 mg/Kg.
Dosis petites (20-30 micrograms) de coniïna o de gamma-coniceïna (10-20 mg) a poc a
poc incrementen el ritme i la profunditat respiratoris. Dosis altes provoquen depressió
respiratòria, i les fatals, col·lapse. La coniïna potencia l’efecte analgèsic de la morfina. En
rates, els alcaloides de la cicuta tenen efecte analgèsic i efecte antiinflamatori a 200
mg/Kg. En ratolins, la coniïna té un efecte inhibidor del dolor (antinociceptiu) a 20
mg/Kg. La conmaculatina ho fa a10-20 mg/Kg tant als sistema perifèric com al central.
L’excreció dels alcaloides té lloc per l’orina o la femta, o pel catabolisme hepàtic (via
citocrom P450 i àcid urònics conjugats, sulfats, fenols) que acaba desguassant a l’orina.
Pel que fa al càncer, almenys a les cèl·lules HeLa la cicuta redueix la viabilitat i la
formació de colònies, la proliferació cel·lular i atura el cicle a subG. Augmenta la
generació de ROS, incrementa la despolarització de la membrana mitocondrial i provoca
danys a l’ADN. També fa que s’externalitzi la fosfatidil-serina. I hi promou l’apoptosi amb
intervenció de la caspasa-3 i la inhibició de l’Akt (n, p) i del NfkB i de Bcl-2 (proteïna
anti-apoptòtica). La cicuta a raó de 450 mg/mL, fa que augmenti l’expressió de p53 un
45% . També augmenta l’expressió del Bax un 24% i l’activitat del TNF-alfa un 86%. Així
mateix augmenta l'escissió del PARP i l’activitat de la caspasa-3 i del citocrom C
[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4189268/]. La cicuta també redueix,
però en menor grau, la viabilitat de les línies cel·lulars A375 (melanoma humà de pell),
HepG2 (carcinoma hepàtic), A549 (adenocarcinoma pulmonar alveolar basal).
alcaloides de la cicuta
MUGUET
Convallaria majalis L.
[1753, Sp. Pl. : 314] 2n = 38
imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Maiglöckchen
Anglès: Lily of the valley, glove-wort
Àrab: ‫ لؤلؤة الوادي‬/ ‫ فطر مهماز الشيلم‬/ ‫كونفاالريا أيار‬
Armeni: Հովտաշուշան
Basc/Euskera: larlirijua, mugetatze
Castellà: lágrimas de la Virgen, sello de Salomón, muguet, lirio d elos valles,
Català: muguet, llàgrimes de Salomó, lliri de la Mare de Déu, lliri de maig
Estonià: Harilik maikelluke
Finlandès: Kielo
Francès: Muguet de maig
Gaèlic: Lile na ngleanntán
Gal·lès: Lili'r dyffrynnoedd
Hebreu: ‫שושנת העמקים‬
Holandès: Lelietje van dalen
Italià: Mughetto
Japonès: スズラン
Kurd: Xeydoka gulanê
Persa/Farsi: ‫موگه‬
Polonès: Konwalia maowa
Portuguès: Lírio-do-valle
Rus: Ландыш
Serbi: Ђурђевак
Turc: Müge
Txec: Konvalinka vonná
Ucraïnès: Конва́лія звича́йна
Xinès: 鈴蘭
És una herba vivaç, rizomatosa, que forma denses colònies. El rizoma pot fer 2-7 mm de
gruix. La tija pot fer 5-14 cm d’alçària. És dreta, amb 2-5 catafil·les o fulles basilars de
3.5-7.5 × 0.5-1 cm verdosos o violetes. Fulles (2-3) amb beina de 5-11 × 1-4 cm, i limbe
de 9.5-17 × 2.5-7 cm, oblongues agudes. Les fulles d’anys anteriors a vegades es troben
encara seques a la base de la tija. Raïm de flors de 3-10 cm, laxe, més o menys
unilateral, amb 4-14 flors. Bràctees de 2-8 × 1-3 mm, més curtes que els pedicels,
lanceolades, però eixamplades a la base. Pedicels de 3-15 mm, corbats durant la floració,
llisos. Flors dirigides cap avall, molt oloroses. Periant de 5-11 × 5-13 mm, blanc, amb 6
dents de 2-4 mm d’amplada, triangulars, una mica recorbades cap enfora a la punta.
Estams inclosos, amb filaments de 0.5-1 × 0.3-0.4 mm, i anteres de 1.5-2 × 0.5-1 mm,
grogues. Ovari d’1.5-2 mm, esfèric. Estil de 2-3 mm, de secció triangular. Estigma
arrodonit. Baia de 0.5-0.8 cm, llisa, primer verda i al final vermella. Llavors de 1.5-4 mm
de color castany clar amb voraviu en un angle, translúcid. Les colònies nascudes d’una
sola planta no són fèrtils.
Com a monocotiledònia, en el seu cas té les flors amb 6 divisions, però els manca
l’embolcall del calze. Sí que tenen estams i pistil. És planta herbàcia amb fulles amb
nervis no ramificats com una pinta, sinó més aviat paral·lels, convergents a les puntes.
Dins el gran grup de les monocotiledònies, la família de les Asparaginàcies es distingeix
per tenir l’ovari lliure o súper, tenir un sol estil, i el fruit en baia, globulós, indehiscent; i
l’arrel mai bulbosa sinó rizomatosa. I, ja dins la família, el gènere Convallaria es
distingeix per tenir una petita tija no ramificada, les flors campaniformes blanques
oloroses, inclinades cap avall, i 2(3) fulles radicals principals amb el folíol que embolica
la base de la tija.
Es troba en petites clarianes als boscos humits i ombrívols (fagedes, avetoses,

avellanoses), o en replans bacs al peu de roques, o als marges de rierols, sempre sobre
sòl molt ric en humus. És espècie típicament europea. Es troba principalment al centre
del continent. També es fa a la part occidental d’Àsia i a Amèrica del Nord. Es troba
també al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda, i és rara a Corea i al Japó. A la península
hispànica es fa a les serralades del Nord (Est de la Cantàbrica i tots els Pirineus), al
Nord del Sistema Central i a la Serranía de Cuenca. A Catalunya es pot trobar entre els
800 i els 1800 m snm, al Canigó i a l’Albera, al Coma-Negra, a les valls de Molló i a tot el
Ripollès, als voltants d’0lot (al Nord i al Sud), a l’Alt Berguedà, a la zona entre La Molina i
el Cadí i fins el Port del Cantó. Al Montsec i al Boumort. A la Vall Ferrera i a Aigües
Tortes. A la zona occidental d’Andorra, a l’Alt Pirineu i a la Val d’Aran.
És planta que es troba a les floristeries i garden-centers. Allí s’hi poden trobar cultivars
com ara: ‘Albostriata’, ‘Berlin Giant’, ‘Flore Pleno’, ‘Fortin’s Giant’, ‘Green Tapestry’,
‘Haldon Grange’, ‘Hardwick Hall’, ‘Hofheim’, ‘Marcel’, ‘Rosea’, ‘Variegata’, ‘Vic Pawloski’s
Gold’.
CONVALLARIA MAJALIS al món, segons iNATURALIST
ESPÈCIES MOLT SIMILARS
Al NE da la Xina es fa Convallaria keiskei. Es distingeix per les flors molt amples. I al NE

dels USA es fa Canvallaria pseudomajalis que es distingeix per nervadures verdes a les
flors.
HISTÒRIA
GERARD (segle XVII) deia que si poses una bon grapat de les flors dins una ampolla de
vidre ben tapada, i aquesta la poses durant un mes seguit dins un formiguer de
muntanya, l’aigua que trobaràs dins serveix contra la gota, aplicada sobre les zones
doloroses.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «lily of the valley» és planta sota el domini de
Mercuri. Reforça el cervell i millora la memòria. L’aigua de destil·lar la planta (hidrolat)
posada els ulls hi calma la inflamació i hi redueix les cataractes. El licor del vi de les flors
retorna la parla, millora l’estat dels qui han tingut un atac de feridura i reconforta el cor i
la ment.
LITERATURA I ESOTERISME
Segons la mitologia grega, la planta fou creada per Apol·lo com a obsequi a les nifes, ja
que així podien trepitjar el terra sense fer-se mal als peus, descalces com anaven. O bé
com a regal de passada a Esculapi.
Se l’anomena Segell de Salomó segurament perquè la flor vista de sota forma un perfil
que s’assembla molt a la famosa estrella de David o de Salomó. El segell de Salomó tenia
el poder de fer que Salomó entengués el llenguatge dels ocells, per exemple.
La llegenda de l’Edat Mitjana explica que la planta es va formar de la sang de sant

LLEONARD, en època (segle VI) del rei franc CLODOVEU. Quan era resant en una cabanya al
mig del bosc el diable li presentà batalla. Li cremà la cabanya, i al final en forma de drac
el diable morí al clavar-li la creu a la gola el sant.
En tot cas, és tradicional a França regalar flor de muguet a l’enamorada pel Dia del
Treball, l’1 de Maig. I, a més, la seva venda aquell dia està lliure de taxes i impostos. És
la flor nacional de Finlàndia i de l’antiga Iugoslàvia. Als rams de núvia se n’hi solen
posar de flors de muguet. Simbolitzen el retorn a la felicitat.
«A un lliri....No ploris, lliri blanc, si la rosada et mulla, si et fan doblar lo front los besos
de la pluja. De vida hi guanyaràs lo que hi perdràs de túnica; demà tindràs de goig lo que
ara tens d’angústia. No ploris, lliri blanc, de l’afligit figura; lo núvol que t’escup te renta i
te perfuma; les llàgrimes que beus són perles que t’incrusta.» [Mossèn CINTO VERDAGUER].
VIRTUTS MEDICINALS
• antiangiogènica REL • ecbòlica

• anticonvulsiva • febrífuga
• antiespasmòdica • laxant
• antitumoral • millora la vista FLO
• astringent • reforça, regularitza i alenteix el cor
• cosmètica • tònica cardíaca
• diürètica • vomitiva
USOS MEDICINALS
• angina de pit • cucs intestinals

• arrítmies • edema cardíac
• asma • emfisema pulmonar
• Basedow (tiroïditis autoimmune) • epilèpsia
• càncer de boca HSC-2, HSC-4 • espasmes
• càncer de matriu • estrenyiment
• càncer de pulmó A549 • febre
• conjuntivitis • ferides UE
• cor dilatat • goll exoftàlmic
• gota • mal de cap
• hemiplegia (atac de feridura) • memòria que fluixesa per embotiment
• hipertensió mental
• hipertiroïdisme • mossegades de serps
• hipotensió • nefritis crònica
• impotència sexual • neurosis
• inflamacions UE • palpitacions
• insuficiència cardíaca • rascades UE
• intoxicació per gas mostassa • ronquera
• leucèmia HL • vertigen
• mal al pit
VETERINÀRIA
Tòxica per a gats, gossos, i cabres. Els paralitza els ronyons.
PREPARATS
Una mena de licor es prepara primer posant a macerar les flors en vi durant 40 dies a sol
i serena. Després es destil·la dues vegades i s’hi pot afegir destil·lat també d’espígol.
Perfums (amb l’oli essencial). Diverses marques imiten l’aroma de les flors.
Barreja cordial: Crataegus monogyna + Leonurus cardiaca + Mentha piperita +

Canvallaria majalis (1/4) + Adonis vernalis (1/4) + Viscum album + Eschcholzia californica
+ Melissa officinalis + Humulus lupulus (1/4). A parts iguals excepte quan s’indica 1/4, en
volum.
Homeopatia: contra depressió, irritació al ser preguntat, cap espès amb febre;
miodesòpsies; llavis inflamats; punts vermells a la punta de la llengua, que agafa sabor
d’aram; mareig i nàusees al matí; còlics abdominals que desapareixen de pressa, i dolor
a l’hipogastri, o mal de ventre molt fort; tenesme, femta poc gruixuda i cremor lacerant a
l’anus; dolors a la regió sacro-ilíaca de les dones que s’estén a les cames a
intermitències, regió de la matriu inflamada, picors a la vagina; taquicàrdia i taquipnea
que empitjoren al gitar-se; mal d’esquena i a la cintura; dolor als turmells; punts
vermells a la pell com picades de mosquit i que fan molt de mal.
DOSIFICACIÓ [Dr. JEAN VALNET]
• Extracte aquós de tota la planta: 0.5-1.5 g /dia

• Flors seques polvoritzades i ensumades: és un esternutatori.
• Flors: 2 g + mel, són laxants. 1 g contra palpitacions. 5 g com a un vomitiu.
• Infusió de les flors: un pessiguet per got, infusió deixada reposar 10 minuts. Un
gotet pel matí i un altre a la nit.
• Infusió de les fulles seques: 2-4 g en infusió repartits al llarg del dia a xarrupets.
• Tintura de les flors: 20-40 gotes /dia
TOXICITAT
La planta seca perd bastant l’efecte tòxic. Se’n poden prendre fins a 2(4) grams al dia en
infusió. La planta tendra ja seria tòxica a aquesta dosis. Paralitzaria el cor, com ho fa un
excés de digitalina. El tractament seria a base de carbó actiu per ús intern, transfusió de
sang i diàlisis; o bé anticossos específics contra els digitàlids. Tenir una planta viva a
l’habitació fa agafar mal de cap i fins i tot espasmes i deliris.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CONVALLARIA MAJALIS
• 5-beta-espirostanol-triglucòsid • conval·lòsid
(=conval·lasoponina A) • conval·lotoxon
• 19-hidroxi-sarmentogenina • conval·lotoxòsid
• 19-hidroxi-sarmentogenina-3-O- • corglicon
alfa-L-rhamnòsid • estrofantidina
• estrofantidina-3-O-6'-deoxi-beta-D-
• (25S)-espirost-5-èn-3-beta-il O-beta- al·lòsid-alfa-L-arabinòsid
D-glucopiranosil-(1→2)-O-[beta-D- • estrofantidina-3-O-6'-deoxi-beta-D-
xilopiranosil-(1→3)]-O-beta-D- al·lòsid-alfa-L-rhamnòsid
glucopiranosil-(1→4)-beta-D- • estrofantidina-3-O-alfa-L-
galactopiranòsid rhamnòsid-2'-beta-D-glucòsid
• estrofantidol
• (25S)-26-[(beta-D- • gluco-conval·lòsid
glucopiranosil)oxi]-22-alfa- • hiperòsid
hidroxifurost-5-èn-3-beta-il O-beta- • iso-rhamnetina
D-glucopiranosil-(1→2)-O-[beta-D- • iso-rhamnetina-3-glucòsid
xilopiranosil-(1→3)]-O-beta-D- • kaempferol-glucòsid
glucopiranosil-(1→4)-beta-D- • lokundjòsid
galactopiranòsid • majalòsid
• neo-conval·lòsid
• àcid cafeic • oli essencial: 5,7,7,trimetil-4-metil-
• àcid celidònic ideneoctanal; bourgeonal
• àcid cítirc • oxalat càlcic
• àcid clorogènic • periplogenina
• àcid màlic • Plata
• arabinòsid-6-deoxi-al·losa • progesterona
• asparagina • rhodexina-A
• bipindogenín-3-0-6'-deoxi-beta-D- • rhodexòsid
al·lòsid • rutina
• bipindogenín-3-0-6'-deoxi-beta-D- • saponines
al·lòsid-alfa-L-rhamnòsid • sarmentogenina-3-O-6'-deoxi-beta-
• bipindogenín-3-0-6'-deoxi-beta-D- D-al·lòsid-alfa-L-rhamnòsid
gulòsid • sarmentogenina-3-O-6'-deoxi-beta-
• bipindogenín-3-0-beta-D-al·lòsid D-gulòsid
• cannogenol-3-O-alfa-L-rhamnòsid • sarmentologenín-3-0-6' -deoxi-beta-
• cannogenol-3-O-beta-D- D-gulòsid
al·lometilòsid • sarmentologenín-3-0-6'-deoxi-beta-
• cannogenol-3-O-6'-deoxi-beta-D- D-al·lòsid
al·lòsid-alfa-L-rhamnòsid • sarmentologenín-3-0-alfa-L-
• cannogenol-3-O-6'-deoxi-beta-D- rhamnòsid
al·lòsid-beta-D-gulòsid • trifolina
• canval·lamarina
• carotè
• colina
• conval·lamarina
• conval·lamaròsid REL
• conval·larina
• conval·latoxina
conval·latoxina
La conval·lotoxina a 0.2 mil·ligrams és ben tolerada i actua de manera similar a

l’estrofantina. A dosi majors sol provocar símptomes d’intolerància. Ajuda en casos de
descompensació severa després que altres remeis més corrents hagin fallat. Provoca
menys extrasístoles que l’estrofantina i no inhibeix tant el ritme cardíac.
El bourgeonal té un efecte similar a la progesterona en el sentit d’estimular la mobilitat

dels espermatozous.
CORRETJOLA PETITA
Convolvulus arvensis L.
[1753, Sp. Pl. : 153] 2n=24,48,50

NOMS POPULARS
Alemany: Acker-winde/Ackerwindenkraut
Anglès: Field bindweed/Bearwind / Bindweed / Common bindweed/ Cornbind /
Field morning-glory / Lesser bindweed / Ropebind / Small bindweed
Àrab: ‫لبالب الحقول‬
Aragonès: corretilla, corrigüela, corrioles, corrodiella, corrotilla, corroziella, corrubiela,
corruzialla, corruziela, currubialla, currugüella, gorrutialla, gurutialla,
recotilla; corguella, corguellas, corredera, correguela, correola, corretiella,
corretilla, correxeta, corrigüella, corrioles, corrotilla fina, corrotillas,
corrutilla, corruzialla, corruziella, currubialla, currugüella, currutiella,
gorritiecha, gorrotillas, recautilla, recotillas.
Armeni: Պատատուկ դաշտային
Bable currigüela, currubuela
Basc/Euskera: alxixár, amabirgina´ren athorra, atxitxár, atxitxárre, axaxár, axixár,
axixárre, belarlatza, belarrlatz, birunga, biurda, childurka, esquilluntza,
esquiluntza, ezkarrte, ezkerrte, ezkerrte-beltz, ezkerte beltz, ezkerte beltza,
ezkerte-beltza, ezkilluntza, kanpantxilla-bedarr, kanpatxillar, lehuntz, lurr-
huntz, lurruntza, lurruntze txiki, pipalore, pipila, sapabelarr, sapabelarra,
sapabelharr, txildurka, txurrusta-belar, txurrusta-belarr, txurrutx, ziurda.
Castellà:
altabaquillo campanuzas carrihuela
arruela carigüela carrihuela hembra
campanica carihuela carrijuela
campanilla carihuelas cerrihuela
campanilla de pobre carnigüela cornigüela
campanilla de pobres carregüela cornigüelo
campanilla silvestre carrigüela cornihuela
campanillas carrigüela fina corrayuela
corredora corrivuela escarrigüelo
correguela corroyuela escoriegüela
corregüela corroyuelas escorigüela
corregüela corruela escorrigüela
corregüela menor corrugüelas garrotilla
correhuela corruhuela garrotillo
correhuela blanda corrulluela gorrotilla
correhuela de los corruviela guniolas
campos corruyuela hiedra de lagarto
correhuela menor curriviela hierba la víbora
correjuela curriyuela hilandera
correruela curruela hembra hilanderas
correvuela currugüela manto blanco
correyuela currujuela marañuela
corriguala curruyuela maroma
corrigüela enredadera panes
corrigüela borde enredadera de los raízdecilla
corrigüela fina campos torregüela
corrigüela muerta enredadera silvestre yerba del muro
corrigüela viva escarigüela zaramalla
corrihuela escarrigüela
Català: Corretjola/Camisola de la mare de Déu / Campanella / Campaneta /

Corretjola de conradís / Corriola / Corritjola/ campanilla, corretjola de
camp, corretjoles, corriola, corriola de camp, corrioles, corrioletes, corritjola,
cruatelles, curriola, currubialla, faldes de la Mare de Déu, cornitjola,
cornitxola, correjola, corretjola , corretjoles, corretjoleta , corrigiola,
corrinjola, corrinjola, currinxola , currubialla, escorrigüela, esquerrigüela.
Danès: Ager snerle
Eslovac: Pupenec roľný
Eslovè: Njivski slak / Slak njivski
Estonià: Kassitapp/Harilik kassitapp
Finlandès: Peltokierto
Francès: Lisiron des champs / Petit liseron / Petite campanette / Vrillée
Francès: Akkerwinde
Gaèlic: Ainleog
Gal·lès: Cwlwm y cythraul
Gallego: capelo, corregola, corregota, correola menor, corriola, verdicela.
Grec: Κασκούσα / Κονβόλβουλος ο αρουραίος / Κονβόλβουλος ο κοινός /
Κονβόλβουλος των αγρών / Μικρό περικοκλάδι / Περικλοκάδιν /
Περικοκλάδα / Περικοκλάδι έρπον / Περικοκλάδι το έρπον / Περιπλοκάδα /
Περιποκλάδι / Ραματάκι / Χωνάκι / Χωνάκια
Hebreu: ‫חבלבל השדה‬
Hongarès: Apró szulák/Folyófű / Folyondár / Mezei szulák
Islandès: Vafningsklukka
Italià: Convolvolo/Vilucchio comune/Vilucchio
Japonès: セイヨウヒルガオ/ せいようひるがお
Noruec: Åkervindel
Persa/Farsi: ‫پیچک صحرایی‬
Polonès: Powoj polny
Portuguès: Trepadeira-do-campo, campainha, corriola, corriola-mansa, corriolla,
curriol, erva-garriola, garriola, verdeselha, verdisela.
Rus: Вьюнок полевой
Suec: Åkervinda
Turc: Sarmaşığı / Tarla sarmaşığı
Txec: Svlačec rolní
Ucraïnès Берізка польова/ Березка польова
Xinès: 田旋花
Dins el gènere, Convolvulus arvensis es distingeix per tenir les fulles inferiors netament
peciolades, el limbe sagitat, ser planta herbàcia voluble, corol·la en embut de 15-35 mm,
ovari i càpsula glabres, fulles superiors enteres, calze amb sèpals de de 3.5-4.5 mm, els
externs obtusos o emarginats, pecíol de les fulles de 4-17 mm. És una petita liana vivaç,
amb el rizoma ramificat. Pot tenir alguns tricomes blanquinosos. Les tiges es poden
allargar fins a 2 m i fer 2.5 mm de gruix, essent la llur secció poligonal, amb
engruiximent linears longitudinals i solen créixer arrapades al terra o a a algun tutor.
Les fulles fan 10-75 × 7-30 mm. Són peciolades o subsèssils, enteres, a vegades ciliades,
amb pecíol de 4-17 mm en general glabre, essent el de els fulle superiors més curt.
Limbe oblong, oval-oblong a vegades sub-orbicular o quasi lanceolat,obtús o subagut,
mucronat, cordat-hastat. Inflorescència en cimes amb 1-2 flors, ebracteada, laxa, amb
peduncle de 15-60 mm, patent o erecto-patent. Flors pentàmeres, bracteolades,
pedicel·lades. Bractèoles de 2.5-4 × 0.5-1.3 mm, quasi oposades, linear-lanceolades,
agudes. Pedicels de 6-15 mm, més llargs que el calze. Calze campanulat amb sèpals de
3.5-4.5 × 2.2-4 mm, coriacis, mucronats, glabres o molt pilosos-ciliats al dors, essent els
externs oblongs, obtusos o emarginats amb voraviu membranaci estret i els interns
amplament oblongs o quasi orbiculars, obtusos, truncats o emarginats amb voraviu
ample membranaci. Corol·la de 15-20 × 22-30 mm, en embut, amb lòbuls lleugerament
sinuats, blanca o una mica rosada, sovint amb 5 bandes longitudinals més fosques o
rosades, triangulars més o menys amples. Estams de 9-13 mm amb filaments
lleugerament comprimits i glandulosos a la base, blancs. Anteres de 2-3 mm, papil·loses,
blanques. Disc nectarífer entre els estams de 0.5-0.8 mm d’alçària, en anell, carnós.
Ovari glabre. Estil de 7-8 mm. Estigmes de 2.5-4 mm, blancs. Càpsula de 6-8 × 5.5-6
mm, més llarga que el calze, esfèrica o el·lipsoidal, glabra, amb 3-4 llavors de 4-5 × 3
mm, glanduloses, amb una mena de gemmes, de color castany fosc.
MALURES: Aspergillus niger, Erysiphe convolvulus, Melodogyne arenaria, Phoma

crystallifera, Phomopsis convolvulus, Phytoplasma convolvulus, Phytoplasma solani,
Puccinia puntiformis, Septoria convolvulus, virus del mosaic del cogombre, virus del
motejat del pebrot.
RIZOSFERA: Rhizobium meliloti
Convolvulus arvensis al món, segons GBIF

Es fa en horts, guarets, marges de camins secs, herbassars nitròfils, des de la terra baixa
a l’estatge subalpí. Força cosmopolita. Manca a la Sibèria, bona part d’Àfrica, meitat
Nord de Sud-Amèrica i regions polars.
A Catalunya es pot trobar a totes les comarques. Sol anar acompanyada d’altres plantes
ruderals i arvenses com ara:
Amaranthus retroflexus Digitaria sanguinalis Papaver rhoeas

Anagallis arvensis Diploaxis erucoides Poa annua
Antirrhinum orontium Eragrostis barrelieri Polygonum aviculare
Atriplex hastata Galium aparine Polygonum convolvulus
Capsella bursa-pastoris Heliotropium europaeum Setaria italica
Cardamina hirsuta Lamium amplexicaule Sonchus tenerrimus
Calendula arvensis Malva parviflora Stellaria media
Chenopodium album Matricaria inodora [estatge Veronica hederifolia
Cichorium intybus subalpí] Veronica persica
Convolvulus althaeoides Medicago lupulina
Cynodon dactylon Medicago polymorpha
LITERATURA
«Va caminant pel prat la bella corretjola, tocant entre les flors sa campaneta sorda. Los
cors s’han adormit: va a veure si els deixonda dient: «ameu a Déu, ameu a Déu, que és
hora». [MOSSÈN CINTO VERDAGUER].
• analgèsica • diürètica
• antiangiogènica (p.p, estatina-C) • febrífuga
• aperitiva • laxant
• carminativa • purgant
• colerètica • vulnerària
• depurativa
USOS MEDICINALS
• artritis • hemorràgies menors UE

• asma • hemorroides
• càlculs biliars • icterícia
• càlculs renals • Leishmania major
• càncer • mal de queixal
• catarro • metrorràgia FUL
• dermatitis • picades d’aranyes FUL
• dismenorrea FUL • picades d’insectes
• dolors • picors
• durícies • restrenyiment
• eritemes • talls
• esplenitis • tumors
• febre REL (suc), FLO • úlceres cronificades
• ferides • úlcera d’estómac
• gasos digestius
ALTRES USOS
Les tiges fines es poden fer servir per lligar algunes plantes, tot i que el lligam no durarà
gaire. De la planta se’n pot extreure un tinc verd. Un recobriment de nanopartícules
d’òxid de Zinc formades amb ajuda de l’extracte de les fulles evita la corrosió de l’acer.
POSSIBLE TOXICITAT
Almenys als cavalls els produeix fibrosis intestinal. En ratolins una dieta amb només
aquesta planta provoca necrosis hepàtica, gastritis i ulceracions al tub digestiu. Dosi
menors provoquen gastritis i algunes lesions al fetge. La DL50 en ratolins és de 500
mg/Kg/dia i.p. A 200 mg/Kg p.o. redueix els tumors en un 70%.
ALGUNS EFECTES FISIOLÒGICS
L’estatina C és un proteoglicà que frena 100 vegades més que el cartílag de tauró
l’angiogènesis. Incrementa el desenvolupament i l’activitat dels limfòcits. I, sota,
vigilància hospitalària, es pot recomanar contra càncer d’ovaris, de mama i de tiroides.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid 11-S-hidroxi-heptadecanoic • estigmasterol

• àcid cafeic • glucoretina
àcids arvènsics (glucosídics): E-L • glucòsid cardíac
• àcid tànnic • higrina
• agents tànnics • meso-cuscohigrina
• alfa-amirina • n-alkans
• beta-sitosterol • n-alkanols
• Cadmi (fins a 1500 ppm) • proteoglicans = estatina C
• calistegines REL • pseudo-tropina
• campesterol • resina REL 5%
• convolvulina • resina glucosídica
• Coure (fins a 560 ppm) • taní
• Crom (fins a 3800 ppm) • tropina
• cuscohigrina • tropinona
• estatina-C
flors rosades i fórmula de l'àcid glucosídic del Convolvulus arvensis

CONYZA CANADENSIS (L.)Cronquist
[1943,Bull. Torrey Bot. Club,70: 632] 2n = 18
(=Erigeron canadensis L.)
Foto: BERTRANT BUI Foto: BERTRANT BUI

NOMS POPULARS
Alemany: kanadisches berufkraut; Berufkraut / Berufskraut / Dürrwurz /

Greisenblume / Hexenkraut / Kanad berufskraut / Kanadische dürrwurz /
Kanadischer katzenschweif / Kanadisches / Katzenschweif / Scharfkraut /
Widerruf
Anglès: butterweed, Canadian fleabane, Canadian horseweed, hogweed, horseweed;
Butter-weed / Canada fleabane / Coltstail / Fleawort / Hogweed / Lani
wela / Marestail / Mule tail / Non-hairy fleabane / Prideweed
Àrab: theil el-fars, hasheshat el-jabal, nashashel-theban, Asa kanada, sheikh al-
rabi; ‫ نشاش الدبان‬/ ‫ حشيشة الجبل‬/ ‫كونيزة كندية‬
Castellà: zarramaga, coniza, crisantelmo, crisantemo, erigeron, erigeron del Canadá,
erigerón, erígero, erígeron, hierba de caballo, hierba carnicera, hierba de
burro, hierba impía, husos, lirio compuesto, achicoria cimarrón, ajila,
anisillo, hierba de burro, zancaraña
Català: canemeres, coniza, cua de vaca, cànem, cànem bord, erígeron canadenc,
pinet.
Francès: vergerette du Canada
Gallec: eixerón, erixerón.
Grec: Κόνιζα η καναδική
Hebreu: ‫קייצת קנדית‬
Japonès: ヒメムカシヨモギ / ひめむかしよもぎ
Portuguès: avoadinha.
Rus: Мелколепе́стник кана́дский / Кони́за кана́дская
Suec: kanadabinka
Turc: Kanada şifaotu / Şifaotu
Ucraïnès: Злинка канадська / Пушняк канадський
Xinès: 小蓬草 / 祁州一枝蒿
És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es
ramifiquen a la base, normalment. Les fulles són estretament oblanceolades de 20-80 ×
2-4 mm. Els marges són ciliats i molt tènuement serrats. Normalment són de color verd
grogós. La inflorescència és una panícula poc compacta. Les nombroses flors són
menudes, de 2-4 × 3-7 mm. Les llengüetes són blanques o tenyides de porpra, de 0.5-1
mm. El fruit és un aqueni amb papus blanc fràgil.
Dins la família de les Compostes pertany a la tribu de les Astèries, que es distingeix per
tenir algunes flors no ligulades i les rames dels estils de les flors hermafrodites curts i
deltoides. Dins la tribu, el gènere Conyza es distingeix per tenir les flors perifèries
filiformes o amb una lígula finíssima. L’espècie Conyza canadensis tenen aquestes lígules
imperceptibles a no ser vistes al microscopi.
Originari d’Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units, Mèxic). S’escampa per gairebé tot el
món. A l’Amèrica central es pot trobar a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures,
Nicaragua, Panamà. A l’Àfrica es pot trobar a Algèria, Líbia, Marroc, Tunísia, i també a
Lesotho, Sud-àfrica i Swazilàndia. A l’Àsia es pot trobar a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia,
Rússia, la Xina, Japó, Corea, Taiwan, Palestina/Israel, Síria, Iraq i Turquia. A Europa es
pot trobar als Països Bàltics, Moldàvia, Ucraïna Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Hongria,
Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Suïssa, Regna Unit/Illes Britàniques, Albània, antiga
Iugoslàvia, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovènia, França, Portugal, i Espanya. Arriba a les
costes occidentals del Pacífic.
ESPÈCIES SIMILARS
El gènere Conyza mostra als Països Catalans unes poques especies molt similars amb les
quals es pot confondre molt fàcilment. De fet, fa una anys es tenien totes per una sola
espècie. Segons la Flora Manual dels Països Catalans d’ORIOL DE BOLÒS et. al. es
distingiren així. Hi ha dos grups principals. Un amb fulles basals pinnatipartides, i l’altre
amb fulles basals ben enteres o només dentades. Al primer grup tindríem dues espècies.
Conyza blakei, la més comuna, i que té la tija laxament híspida amb pèls de 2-3 mm i
inflorescència estreta; i Conyza chilensis, més rara, té la tija densament pubescent amb
pèls de menys d’1 mm, i inflorescència molt laxa, amb pocs capítols (1 cm). Al segon
grup, de fulles basals enteres o gairebé, hi trobem tres espècies força comunes. Conyza
canadensis té les fulles glabrescents, però ciliades al marge. I, molt més comunes
encara, i de fulles densament piloses, hi ha Conyza bonaeriensis, de fulles molt enteres
i aparentment amb un sol nervi; i Conyza sumatrensis (=naudinii), més robusta, amb
inflorescència ampla, de fulles dentades i amb nervis laterals ben distingibles.
Conyza sumatrensis = C. naudinii

Conyza sumatrensis = C. naudinii
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CONYZA CANADENSIS
• antiagregant • astringent
• anticancerosa • balsàmica
• anticoagulant • despigmentant dèrmica
• anticonvulsiva • diürètica
• antiedèmica • esternutatòria
• antihelmíntica • hemostàtica
• antihelmíntica • hipotensora
• antiinflamatòria • protectora gàstrica
• antimicrobiana • sudorífica
• antioxidant • tònica
USOS MEDICINALS DE LA CONYZA CANADENSIS
• àcid úric • hipertensió

• acne • histèria
• albuminúria • infeccions respiratòries
• al·lèrgies digestives • infeccions urinàries
• arenilla (càlculs) • inflamacions
• artritis UI UE • leucorrea (arrels)
• artrosis • mal de cap UE
• asma • mal de coll
• bonys • mal d’esquena UE (suc)
• bronquitis • mal d’estómac
• càncer • mal de queixal UE
• cistitis • melenes (sang a la femta)
• colecistitis (inflamació de la bufeta del • menorràgia
fel) • metritis
• congestions • metrorràgia
• conjuntivitis UE • mossegades de serps UE
• convulsions infantils UI • nefritis
• cremades per insolació UE • nefrosis lipoide
• cucs intestinals • nerviosisme
• dermatitis • obesitat
• diabetis • otitis UE
• diarrea (tiges) • part
• disenteria (tiges) • periodontitis
• dismenorrea • pielonefritis
• disúria • pneumonitis
• dolors aguts • rampes (espasmes musculars)
• èczemes • refredat de cap
• edemes • reuma UE
• enteritis • rinitis UE
• epistaxis • sarna
• esternuts UE • talls
• estomatitis (boca) UE • taques a la pell per mal funcionament
• febre del fetge
• ferides • tifus
• gastritis • tinya
• gingivitis • torçades UE
• gonorrea (arrels) • tos
• gota • tumors
• granuloma anul·lar • úlcera d’estómac
• hemorràgies (per tumors genitals, etc.) • urèmia
• hemorroides sagnants • virus (extracte hidroalcohòlic)
• hepatitis
• hidropesia
DOSI: una culleradeta per tassa, bullir 2 minuts, reposar 10, prendre’n 3 tasses al dia
entre els menjars. Suc de la planta: 50 g /dia. Extracte fluid: 2 culleradetes de cafè per
dia. Barreja de Conyza canadensis 40 g + fulles de Parietària 20 g + flors de Sambucus
nigra 20 g: una cullerada sopera per tassa, infusionar 20 minuts, ensucrar amb xarop de
les cinc arrels ** (una culleradeta de postres) i prendre’n 3 tasses al dia entre els menjars
[JEAN VALNET].
** Fonoll + Api + Julivert + Esparreguera + Galzeran.

HOMEOPATIA: febre, hematúria, hemorroides, metrorràgia, menorràgia, menopausa,
amenorrea, gastritis, hepatitis, hiperglucèmia, colecistitis
VETERINÀRIA
Pot emprar-se la infusió per rentar animals i eliminar així les puces.
ALTRES USOS
S’empra per aromatitzar la sauna. Els perfums amb el seu oli essencial són excitants.
Cremada foragita els insectes. Com a condiment s’empra al Japó en barreja d’espècies o
bullida amb arròs. També el seu oli essencial s’ha emprat en caramels i begudes gasoses.
TOXICITAT
És una planta que sol formar colònies grans i que pot acumular selectivament Cadmi,
per la qual cosa pot produir en alguns terrenys contaminats intoxicació al bestiar que en
mengi, com ara les cabres. A més, pot acumular Plom, Coure i Zinc. A algunes persones
els pot produir dermatitis de contacte o rinitis al·lèrgica (febre del fenc).
PRINCIPIS ACTIUS DE CONYZA CANADENSIS
• (+)-hidroxi-dihidro-neo-carveol1,3-dihidroxi-2-hexanoïl-amino-(4E)-heptadecè;
• 1,3,5-trihidroxi-2-hexadecanoïl-amino-(6E,9E)-heptacosdiè-1-O-glucopiranòsid;
• 1,3,5-trihidroxi-2-hexadecanoïl-amino-(6E,9E)-heptacosdiè;
• 3-beta-eritrodiol;
• 3’,4’,5,7-terahidroxi-dihidro-flavona
• 4E,8Z-matricària-gamma-lactona
• 4Z,8Z-matricària-gamma-lactona
• acetilens C10: 8R,9R-dihidroxi-matricarina-metilèster
• àcid 3-beta-hidroxiolean-12-èn-28-oic;
• àcid 3-isopropenil-6-oxoheptanoic
• àcid 3,5-dihidroxibenzoic,
• àcid 3,5-dimetoxi-benzoic;
• àcid 9-hidroxi-10Z,12E-octadecenoic
• àcid 9,12,13-trihidroxi-10(E)-octadecenoic
• àcid 9,12,13-trihidroxi-10(Z)-octadecenoic
• àcid p-hidroxibenzoic,
• àci cafeic (derivats)
• àcid gàl·lic
• àcid siríngic
• àcid succínic
• àcid tànic
• alfa-curcumè
• alfa-espinasterol
• alfa-farnesè
• antraquinona
• apigenina
• beta-pinè
• beta-sitosterol
• beta-sitosterol-3-O-beta-D-glucòsid
• beta-sitosterol;
• carvona
• citral
• citronel·lal
• colina
• conyzapirona A
• conyzapirona B
• conyzoflavona
• conyzolid
• cuparè
• dehidro-matricària-èster
• dipentè
• diterpenoides
• epi-friedelanol
• esfingolípids
• espinasterol
• esteroides
• estigmasterol
• estigmasterol;
• farnesol
• flavina
• flavonoides:
• 4'-hidroxi baicaleina-7-O-beta-D-glucopiranòsid,
• 5,7,4'-trihidroxi-3'-metoxi-flavona,
• apigenina-7-O-beta-D-glucopiranòsid,
• apigenina,
• baicaleïna;
• luteolina-7-O-beta-D-glucuroni-demetil èster,
• luteolina,
• quercetina-3-alfa-rhamnopiranòsid,
• quercetina-3-O-beta-D-glucopiranòsid,
• quercetina-7-O-beta-D-galactopiranòsid,
• quercetina,
• rutina
• friedelina
• friedinol
• glucòsids
• harmina
• hidrocarburs sesquiterpènics: beta-santalè; beta-himachalè; cuparè; alfa-curcumè;
gamma-cadinè
• linalool
• llimonè
• matricarina-lactona;
• matricarina-metil-èster;
• mentol
• mentol-acetat
• mircè
• oli essencial
• saponines
• simiarenol
• tanins
• taraxerol
• terpenoides
• terpineol
• terpinil-acetat
• thujè
• trans-alfa-bergamotè
• triterpenoides: 3-beta-16-beta-20-beta-trihidroxi-taraxast-3-O-palmitoxil-èster;
OLI ESSENCIAL
ETIÒPIA
monoterpenoids: llimomè (57% ); camfè ( 2.5% );alfa&beta-pinè (1.9% & 2.1% )
sesquiterpenoids: cariofil·lè (6.7%), germacrè D (4.9%); alfa-curcumène(3.0%)
no-terpenoids: compostos acetilènics (4.8%)
• (E)-beta–ocimè: 1.1%, • delta-cadinè:0.7%,

• 2-allil fenol: 0.5%, • espatulenol: 1.5%,
• 2E,8E-matricària-èster: 1.2% • farnesè: 0.8%,
• 2E,8Z-matricària-èster: 0.2%, • germacrè D: 4.9%
• 4-hexèn-3-ona-2,2-dimetil: 0.8%, • himachala-1,4-diè: 0.7%,
• alfa-curcumè: 3.0%, • llimonè:57.2%,
• alfa-pinè: 1.9%, • p-cimè: 0.8%,
• beta-cariofil·lè: 6.7%, • p-menta-1(7),8(10)diè-9-ol: 0.3%,
• beta-mircè 1.2%, • pi-muurolè 1.1%,
• beta-pinè: 2.1%, • sabinè: 0.8%,
• beta-vatriè: 0.9%, • Z,Z-matricària-èster: 3.4%,
• camfè 2.5%,
•
FRANÇA
• alfa-cariofil·lè:1.5% • delta-3-carè: 4%
• alfa-pinè: traces • epi-biciclo-sesquifel·landrè: 0.5%
• alfa-santalè:6 % • germacrè B: 2%
• beta-cariofil·lè: 2% • germacrè D
• beta-mircè: 3.5% • iso-borneol
• beta-pinè:1.5-6% • iso-bornil-acetat
• beta-sesquifel·landrè • llimonè (76%)
• càmfora: 0.5% • mentol
• cosmè • thujona:1.5%
COREA
• D,L-llimonène (68% ) • quatre èters (0.5%),
• delta-3-carè (16%) . • tres alcohols (3.5%),
• dos acetats (3%), • tres cetones
• hidrocarburs 92% • un aldehid (?)
• ,
HONGRIA
RELS:
2Z,8Z-matricària-èster (88.2-93.9%); 8Z-2,3-dihidro-matricària-èster;
2E,8Z-matricària-èster; 4Z,8Z-matricària-lactona
PLANTA:
• 11-alfa-H-himachala-1,4-diè: 0.2%, • 2Z,8Z-matricària-èster:2.1%,
• 2-allil-fenol: 0.2, • 4E,8Z-matricària-lactona: 0.7%,
• 2,5-dimetil-estirè: 0.1%, • 4Z,8Z-matricària-lactona: traces,
• 2E-hexanal: 0.1%, • 8Z-2,3-dihidro-matricària-èster:
• 2E,8Z-matricària-èster: 0.3%, 1.0%,
• acetilens: 3.4%. • espatulenol: 0.3%,
• alfa-curcumè + amorfa-4,7(11)-diè: • germacrè B: 0.2%,
1.8% • llimonè: 79.2%
• alfa-pinè: 0.3%, • mircè:1.5%,
• alfa-trans-bergamotè: 2.9%, • mirtenol: 0.3%:
• ar-turmerona: 0.1%, • modhef-2-è: 0.1%,β
• beta-copaén-4-alfa-ol: 0.4% • p-cimè: traces,
• beta-pinè: 2.8%, • sabinè: traces,
• cariofil·lè: 0.2%, • sálvia-4(14)-èn-1-ona: 0.2%
• cis-p-menta-1(7),8-dièn-2-ol: 0.8%, • sesquiterpens: 8.6%-6.6%,
• cis-verbenol:0.5% • trans-crisantenil-acetat:0.3%,
• delta-cadinè:0.2% • trans-ocimè: 0.9%,
• E,E-cosmè: 0.4%, • trans-sabinol: 0.4%,
EFECTES FISIOLÒGICS DE CONYZA CANDENSIS
L’efecte antibacterià de l’extracte de les summitats florides fet amb etanol és més palès
contra Pseudomonas aeruginosa. L’extracte fet amb metanol té més efecte contra
Escherichia coli, i menys sobre Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus. El
conyzòlid amb una MIC de 25 micrograms/mL també actua contra E. coli. I contra
Staphylococcus aureus (50), Pseudomonas aeruginosa (100), Salmonella typhi (100). Per
altra banda, la conyzoflavona actua contra Salmonella typhi (50).
La conyzoflavona actua com a fungicida contra fongs com Candida albicans,
Trichophyton longifusus. L’extracte més actiu contra Candida albicans és el fet amb etil-
acetat, seguit dels fets amb cloroform o amb metanol. L’oli essencial té efecte antifúngic
especialment contra Cryptococcus neoformans (1.25), però també en té contra Candida
glabrata, Candida tropicalis, Rhodotorula glutinis (2.50). L’oli essencial al 0.16% inhibeix
Rhizoctonia solani (22%), Fusarium solani (12%) i Colletotrichum lindemuthianum (29%).
L’activitat antivírica és més forta amb extractes fets amb metanol (100-99%) que amb
butanol (95-90%) contra citomegalovirus humans AD-169 o Cox-B3.
Els efectes anticancerosos són més potents a les arrels que a la part aèria de la planta.
En especial l’extracte fet amb n-hexà i contra MCF7 (adenocarcimona epitelial de mama).
Els principis actius més potents contra el càncer a la planta semblen ser: conyzapirona
B; 4E,8Z-matricària-gamma-lactona; espinasterol. L’oli essencial de la planta actua (IC50
0.027) contra HaCaT (línia cel·lular de queratinòcits). La planta també té efectes (menors
que les arrels) antiproliferatius contra HeLa (adenocarcinoma de coll de matriu), MCF-7
(adenocarcinoma epitelial de mama), A431 (carcinoma de pell). I efectes citotòxics contra
HeLa, MCF-7.
L’efecte mutagènic de la quercetina i (en menor grau) de la rhamnetina només són
importants a dosis molt elevades.
L’efecte despigmentant de la planta és interessant perquè té lloc a concentracions no
tòxiques, a través de la inhibició de la tirosinasa. Per exemple, contra la síntesis de
melanina a cèl·lules B16F10 (48% a 100 mg/mL).
La inhibició de la xantina-oxidasa almenys té lloc per part de l’àcid siríngic (IC50 41
microM).
MÉS INFORMACIÓ
ALÍ EAL-SNAFI: «Pharmacological and therapeutic importance of Erigeron canadensis

(=Conyza canadensis)». Indo-American Journal of Pharmaceutical Sciences. 28-II-2017.
https://www.academia.edu/31667288/Pharmacological_and_therapeutic_importance_of
_Erigeron_canadensis_Syn_Conyza_canadensis_?
auto_download=true&email_work_card=view-paper
*
CONYZA BONAERIENSIS (L.) Cronquist
[1943,Bull. Torrey Bot. Club,70: 632] 2n = 36, 54
Foto: JAVIER MARTÍN
Foto: MARIE PORTAS
NOMS POPULARS [Castellà]: cola de zorro, carnicera, tabaquilla, yerba carnicera
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA: Bàsicament es distingeix de Conyza canadensis per tenir les

fulles d’un color verd-grisós o blavós i totes peludetes, enlloc de ser només ciliades al
marge i de color verd-grogós. També per tenir les fulles inferiors més grans que les altres,
pinnatífides o dentades enlloc d’enteres, amb segments obtusos de 3-4 mm. La
inflorescència, corimbiforme, és poc ampla, no amplíssima com a C. sumatrensis. Els
capítols són petits (8-10 mm), les lígules blanquinoses (0.3-0.5 mm) i nombroses, mentre
que les flors centrals tubuloses són groguenques. No sol passar de 60 cm d’alçada.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CONYZA BONAERIENSIS
• +inotròpica • fungicida
• al·lèrgena • hepatoprotectora
• anticolinèrgica • hipouricèmia
• antivírica • inhibidora de la producció de
• cardiotònica gamma-interferó
• depressora del sistema nerviós • inhibidora de la producció de IL-4
central • inhibidora de la xantina-oxidasa
• descongestionant • insecticida
• diürètica • natriurètica
USOS MEDICINALS DE LA CONYZA BONAERIENSIS
• artrosis • gota
• cardiopaties • hepatitis
• congestions • infeccions urinàries
• diarrea • oligúria
• disenteria • reuma
• disúria • tinya
• èczema • virus
• fongs
• gonorrea
**
CONYZA SUMATRENSIS (Retz.) E. Walker [1971,J. Jap. Bot.,46: 72]

VIRTUTS I USOS MEDICINALS
• bactericida: Enterococcus faecalis, Proteus mirablis, Staphylococcus aureus

• fungicida: Candida albicans
• inflorescència: beta-cariofil·lè
• malària (=paludisme)
• Plasmodium berghei
• Plasmodium falciparum
• rel: matricària-èster
MÉS INFORMACIÓ: «Duke’s Handbook of Medicinal Plants of Latin America»

JAMES A. DUKE (& MARY BOGENSCHUTZ-GOLWIN & ANDREA R. OTTESEN) CRC Press
2009.
CILANDRE
Coriandrum sativum L.
[1753, Sp. Pl. : 256] 2n=22
Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Echter koriander/Koriander/Gartenkoriander / Gebauter koriander /

Gewürzkoriander / Körnerkoriander / Schwindelkorn / Wanzendill
Amazig: ⵇⵣⴱ o ⵔ/ Qzbor
Anglès: Coriander/Chinese parsley / Cilantro / Coriander greens / Coriander
herb / Coriander leaves / Coriander seed / Culantro / Hu-sui / Indian
parsley / Mexican parsley / Yuan-sui / Yuan-sui-zi
Àrab: ‫ كزبرة مزروعة‬/ ‫ الكشنيز‬/ ‫ الكزبرة‬/ ‫القرديون‬/‫كزبرة‬
Armeni: Գինձ/Համեմ / Haamem
Àzeri: Keşniş, Kinza
Basc/Euskera: martorri, martorria
Bengalí: ধনে Dhjoné
Castellà: cilantro, coentro, coriandro, culantro, ceandro, celandria, cilandro,
coantrillo, coendro, colentro, coriandro, cuantrillo, filantro, jilantro,
salandria, xendro, perejil chino, dannia
Català: coriandre, celiandre, celiàndria, cilandre, ciliàndria, gra xalandri,
saliàndria, xelàndria
Danès: Koriander/Almindelig koriander
Eslovac: Koriander siaty
Eslovè: Koriander
Estonià: Aedkoriander
Finlandès: Korianteri/Koriandri
Francès: Coriandre/Coriandre cultivé/Coriandre cultivée / Persil arabe
Gaèlic: Lus an choire
Gal·lès: Llysiau'r bara/Brwysgedlys / Coriander
Gallec: coandro, coendro, cuandrillo, xendro
Georgià: Kindzi, Khinji, Kinji, Qindzi, Khindsi
Grec. Κόλιανδρος/Κόλιανδρο / Κολίανδρος / Κόλιαντρος / Κορίανδρο το
καλλιεργήσιμο
Guaraní: kuratu
Hebreu: ‫גד השדה‬
Hindi: Dhaniya, Dhaniya patta, Hara dhaniya, Kothamir
Holandès: Koriander/Ketoembar / Tamme koriander / Wantsenkruid
Hongarès: Koriander/Cigánypetrezselyem / Kerti koriander
Indonesi: Ketumbar (fruits), Daun ketumbar (herba)
Islandès: Kóríandrajurt/Kóríander
Italià: Coriandolo/Coriandolo comune/Coriandro / Coriandrum sativum / Erba
cimicina
Japonès: コリアンダー/シラントロ / パクチー
Kurd: Gijnîj/Şemujek
Malaialà: Kothamalli, Kotthampal, Malli, Kottampalari
Manipuri: Fadigom
Nepalès. धनियाँ
Noruec: Koriander
Persa/Farsi: ‫گشنیز‬
Polonès: Kolendra siewna/Kolendra
Portuguès: Coentro/Ceandro / Coendros / Coentros / Coriandro
Rus: Кориандр
Serbi: Коријандар/Коријандер
Serbi: Korijandar/Korijander
Suec: Koriander
Sumeri: 𒊺𒇽] / kisibirru
Tailandès: ผักชี, เมล็ดผักชี,ลูกผักชี/ Pak chi, Pak chi met (herba); Mellet pak chi, Luk pak
chi (fruits)
Tamil: Kottamali, Kothamali
Turc: Kişniş
Txec: Koriandr setý
Ucraïnès: Коріандр/Кінза / Коляндра / Коріандр посівний
Urdú: ‫ کوتھمیر‬/ kothamir
Vietnamita: Cay rau mui, Ho tuy (planta); Mui, Ngo (herba); Ngo ta (fruits)
Xinès: 芫荽/胡荽 / 香荽 /Xiang sei/ hsiang sui / hu sui / xiang cai / yuan sui
És una umbel·lífera anual, de 30-60 cm, glabra, lluent,

olorosa (o pudent, segons gustos, ja que recorda els bernats-
pudents xafats o molts suavitzant de la roba), de tija erecta,
prima (2-3 mm), estriada, una mica zigzaguejant ala zona
superior on es ramifica. Les fulles inferiors (12 × 4 cm) són
pinnatisectes, amb segments obovals en tascó, incisos-
dentats, amb el lòbul apical de 2 × 2 cm, major que els
laterals, pecíol fins a 6 cm, i beina eixamplada de 0.5-1 cm,
amb voraviu escariós. Les fulles de la zona del mig 2-
pinnatisectes, amb divisions finals de 10 mm, linears,
acuminades. Les fulles superiors són 2-3-pinnatisectes, en
cintes fines linears agudes. Les flors són blanques, essent
les exteriors radiants. Les umbel·les tenen 3-8 radis de fins a
2 cm, desiguals, erecto-patents. L’involucre és nul o amb 1 folíol menut linear.
L’involucel té 3-5 folíols linears, curts (2 mm), reflexos, unilaterals. Umbèl·lula amb 7-10
radis de 1-2 mm. El calze té 5 dents lanceolades, desiguals (2 lanceolats de1 mm, i 3
ovals de 0.5 mm), divaricats, persistents. Els pètals són emarginats, essent els exteriors
majors (5 × 4 mm), bífids, bastant plans, amb llengüeta de 1.5 mm aguda. Els pètals
interns d’1× 1 mm, incurvats i amb llengüeta escotada. Estils (1.5-2 mm)més llargs que
l’estilopodi que és cònic. Fruit esfèric aromàtic de 4-5 mm, glabre. Mericarpis hemisfèrics
sense ales, amb 9 costelles, 5 de primàries flexuoses deprimides i 4 de secundàries
sobresortints, carenades. Llavor amb la cara comissural còncava.
Dins les Umbel·líferes el gènere Coriandrum es distingeix per no tenir espines, tenir les
fulles més o menys dividides, el fruit glabre, sense agullons, no comprimit, mericarpis
amb 5-4 costelles, flors blanques, umbel·les amb 3-8 radis amb les flors exteriors
radiants, i les fulles caulinars (no basals) dividies en cintes fines linears.
grans de pol·len de Coriandrum sativum

(regleta de 5 micres)
VARIETATS: var. microcarpum, de Rússia i Europa de l’Est. Amb fruits de 3 mm però

amb molt més oli essencial.
MALURES: Alternaria sp, Apolygus lucorum, Fusarium equiseti, Fusarium oxysporum,

Hyadaphis coriandri, Phoma glomerata, Pseudomonas syringae, Pytium ultimum,
Xanthomonas campestris, «vanilla distortion mosaic virus», virus de la clorosis del
tomàquet, virus de les puntes cargolades de les bledes, virus de la fulla vermella de la
pastanaga, virus del motejat de la pastanaga, virus Y de l’api
CONTAMINANTS: Cyanobacteria, Cyclospora cayetanensis, Listeria monocytogenes
RIZOSFERA: Flavobacterium agri, Rhizophagus irregularis
FONG ENDOFÍTICIS: Arthrographis kalrae
Coriandrum sativum L. al món, segons GBIF
Planta cultivada com aromàtica, a ple sol i sense gelades ni fredorades, amb força saó en
terreny argilós, sense res de salinitat i amb no massa matèria orgànica. Es pot trobar
subespontània en marges d’horts, camins, cases de pagès. Oriünda del Nord d’Àfrica,
Grècia i de l’Àsia temperada. A Catalunya és més fàcil trobar-la a terra baixa no massa
lluny del mar. Es cultiva sobre tot al Marroc, Egipte, Romania, Bulgària, Polònia, Mèxic,
Argentina, Estats Units, Canadà, Rússia, Xina i l’Índia. Suporta temperatures entre 7 i
27 º i es fa en climes amb pluviometria entre 300 i 2600 mm anuals. Pot estar sobre sòls
àcids (pH5) o bàsics (pH8). Preferix terreny esponjós i fèrtil. Se sembra a l’hemisferi Nord
des de març i novembre, preferentment en lluna vella, i creix en 3 mesos.
ESPÈCIES SIMILARS: Coriandrum tordylium, silvestre a Síria. Persicaria odorata,

coneguda com cilandre del Vietnam (efectiu contra càncer de boca), difereix molt de
l’aspecte del Coriandrum.
HISTÒRIA
Els antics egipcis coneixien la planta del cilandre tal com en dona testimoni el papir
d’EBERS (segle XVI a.C.). Cita un remei contra les cremades a base d’escorça d’acàcia,
ordi, coloquíntida, celiandre i llet de mare, que cal tapar-ho amb fulla de ricí. A la Xina
s’emprava almenys ja durant la dinastia Ha (segles II-I a.C). A la Bíblia (Èxode16:31) el
coriandre és citat perquè el mannà que recollien al Sinaí s’assemblava a les llavors del
cilandre. Per a DIOSCÒRIDES (segle I), el kórion refreda, i en cataplasma amb farina d’ordi
o pa cura l’erisipela i els herpes. Amb mel i panses desinflama les butllofes, els testicles i
el carboncle. També es pot aplicar amb farina de faves en escròfules i tumoracions. La
llavor beguda amb vi dolça fa que surtin els cucs dels intestins i augmenta la quantitat
de semen. Però si se’n pren massa altera l’enteniment. Contra els tumors superficials
molt calents va bé aplicar suc de la planta amb vinagre, aigua de roses i carbonat o òxid
de Plom. PLINI EL VELL (segle I) l’emprava contra nafres que creixen ràpid, cremades,
carboncles, otitis, inflamació dels testicles, lleganyes als ulls (amb llet de dona).
Al segle X es coneixia al Japó i al XIV a Anglaterra. Al segle XVIII va ser reintroduït pels
portuguesos a la Xina i al Japó.
• activador dels canals de Potassi • estimulant

neuronals KCNQ2/KCNQ3 (FUL) • estomacal
• activador dels canals de Potassi cardíacs • fungicida
KCNQ1/KCNE1 (FUL) • galactagog
• afrodisíac • hipoglucemiant
• analgèsic • hipotensor
• ansiolític • immunoestimulant Th1
• anticancerós • inhibidor de l’ACE
• antídot • inhibidor de l’aldosa-reductasa
• anticonvulsiu • inhibidor dels beta-amiloides Aβ1-42 OE
• antiespasmòdic • inhibidor de la sorbitol-reductasa
• anti-granuloma • larvicida (Aedes aegypti, Aedes
• antihelmíntic albopictus)
• antihiperlipidèmic • laxant
• antiinflamatori • mucolític
• antimutagènic • narcòtic
• antioxidant • neuroprotector
• antiparasitari • neurotròfic
• bactericida • pectoral
• carminatiu • preservatiu d’aliments
• cordial • protector dels testicles front al Plom
• desintoxicant • protector de la pell dels UVB
• digestiu • refrescant
• estimulant • tranquil·litzant
USOS MEDICINALS
• abscessos • intoxicació per metalls pesants (Pb,

• Acinetobacter baumannii OE Hg, A, Cd, etc.)
• acne (+ Ag) (AgNPs) • isquèmia hepàtica
• Alzheimer • Klebsiella pneumoniae OE
• amenorrea • lesions als nervis
• anorèxia • lleganyes
• ansietat per la pandèmia • llet escassa
• ateroesclerosis • mal d’estómac
• bronquiolitis • mal de panxa
• butllofes • mala circulació
• càlculs biliars • mal de queixal
• Campylobacter jejuni OE • males digestions
• càncer de còlon (preventiu) • melsa inflamada (esplenitis)
• càncer de fetge • memòria que falla
• càncer de mama MCF-7 (+ Ag) • menorràgia
(AgNPs) • metàstasis de càncer de fetge
• càncer de pròstata PC-3, LNCaP HepG2, melanoma B16F10
• Candida albicans OE • Microsporum canis OE
• carboncle • migranya
• càries (p.p. fong endofític) • nafres
• ciàtica • nàusees
• colesterol alt • nefropatia diabètica
• còlics • neuropatia diabètica
• colitis • orquitis
• condilomes • otitis
• cremades • paràsits intestinals: Hymenolepis
• cucs intestinals nana
• depressió nerviosa • Pseudomonas aeruginosa OE
• diabetis • radioactivitat
• diarrea • reuma (UE FRU + oli)
• discinèsia orofacial • Salmonella choleraesuis OE
• disenteria • Salmonella typhimurinum OE
• distensió abdominal • semen escàs (+ vi)
• ennuegaments • sífilis
• enverinaments • síndrome metabòlica
• epilèpsia • sinusitis
• erisipela • Staphylococcus aureus (& MRSA) OE
• Escherichia coli OE • Streptococcus pyogenes OE
• escròfules • suor que put UE FUL
• ferides • tos
• fongs • triglicèrids alts
• gasos intestinals • tumors abdominals
• halitosis (per haver menjat all) • tumors superficials calents
• hemorroides • úlceres externes
• hèrnia hiatus • úlcera d’estómac
• herpes • xarampió
• insomni
BARREGES I PREPARATS
Pastilles contra les febres biliars (medecina ayurvèdica): cilandre + regalèssia + rel de
Cyperus rotundus + gulancha (Tinospora cordifolia)
Vi d’HIPÒCRATES: vi + poncelles de canyella xinesa + celiandre + cardamom
Licor de l’amor perfecte: 40 g pela de llimona + 30 g farigola + 15 g canyella + 10 g

vainilla + 10 g celiandre + 10 g macís (flor de nou moscada) + sucre + aiguardent
Llavors carminatives: anís verd + comins + comí de prat o alcaravea + celiandre + fonoll +
ajowan
Mel de celiandre, de camps extensos que visiten les abelles.
USOS CULINARIS
• Adob general, a base de FRU (pols) + comí (pols) + vinagre + sucre

• Aigua del Carme: Melissa officinalis + Matricaria chamomilla + Lippia triphylla + Tilia
tomentosa + Coriandrum sativum + Cinnamomum zeylanicum + Angelica archangelica +
Myristica fragrans + Hyssopus officinalis + Citrus aurantium + Citrus lemon + Citrus
bergamia + Origanum majorana + Pimpinella anisum + Vanilla planifolia + Rosmarinus
officinalis + Eucalyptus globulus+ Thymus vulgaris + Prunus amygdalus + Mentha
piperita.
• Amanides
• Arròs amb pollastre FUL
• Bahrat: pàprika + xilis + pebre negra + clau + canyella + nou moscada + cardamom +
camins castellans + celiandre. S’escalfa la barreja en mantega.
• Bunyols de Quaresma (FRU): farina 500 g + 125 mL llet + oli + mantega 50g +
celiandre + anís verd en gra o matafaluga 15 g + 125 g sucre + 4 rovells d’ou + sal 5 g +
1 pela de 1/2 llimona raspada + 30 g llevat + 10 g licor d’anís o 40 mL de vi moscatell.
Es fa la massa amb la farina, el sucre, la mantega, el llevat i la sal i un cop feta s’hi va
afegint l’anís en gra, la llimona i la llet i al final els rovells. Es deixa reposar 2 hores
perquè pugi la massa. Després es van treien porcions i se’n fan anells i es van fregint
en oli abundant. Després s’ensucren amb més sucre (en pols) i unes gotes del vi o del
licor.
• Cafè: FRU + cardamom
• Carns FUL
• Cervesa belga
• Chimol (salsa): tomàquet + pebrots verds + ceba + FUL
• Chimol: tomàquet picolat + ceba + sal + llimona + FUL
• Chutney FUL
• Curri (FRU en pols): cúrcuma + comí castellà + celiandre + pebre blanca + gingebre +
pebre vermell + ajowan + fenigrec + clau + macís +cardamom + caiena + anet
• Cus-cus
• Escabetx del bacallà de quaresma
• Garam Masala: comins castellans + celiandre + canyella + cardamom + clau + llorer
hindi + pebre negra + nou moscada + ametlles + cubeba + pebre llarga + pebre de
Jamaica + ceba + coco + safrà.
• Gin menorquí (30-40º): alcohol de destil·lar cereals fermentats, amb ginebrons i
angèlica i celiandre. La marca Xoriguer és la més coneguda, i, si es barreja amb el
doble volum de llimonada s’obté la famosa «pomada» que no és per res una crema
cosmètica, sinó una beguda alcohòlica refrescant molt popular ales fetes
menorquines, que a alguns arriba a trastocar-los, arribant desencadenar brots
esquizofrènics.
• Guacamole FUL: 4 alvocats madurs + 100 g tomàquet + 100 g ceba + 1 llima o llimona
+ xili + celiandre FUL + sal
• Guasacaca: alvocat + pebre verd + all + ceba + FUL
• Jaeng Prik (a Tailàndia): xili + gingebre + galanga + all + ceba + Kaempferia pandurata
+ comins castellans + celiandre FRU FUL + Citrus hystrix. S’empra amb llet de coco per
afegir a les gambes, i d’això en resulta un «curry» que segons alguns sibarites és la
millor menja del món.
• Khumeli-Suneli (de Geòrgia): marduix + sajolida + anet + alfàbrega + pebre negra +
càrtam + julivert + menta + celiandre + fenigrec. Barreja per cuinar pebrots.
• Licors anisats OE
• Mandioca /tapioca /iuca bullida FRU
• Ous deixatats FUL
• Pa de sègol FRU
• Pastisseria: galetes, brioixos, pastissos
• Peix FUL
• Ras-al-hanut: cubeba + pebre allargada + pebre negra + grana del paradís + xilis +
llavors d’aloc + nou moscada + canyella + clau + cardamom + celiandre + roses +
marihuana
• Rel cuita (a Tailàndia)
• Salsa pebre
• Salsa verda FUL
• Salsitxes alemanyes
• Sambar podi: llenties + pa fi d’arròs + celiandre + comins castellans + fenigrec + xilis +
pebre negra + llavors de mostassa + assa-fètida + fulles de curri (Murraya koeningii)
• Sopes (FUL)
• Uchucuta (FUL + xilis)
• Vi: FRU + cardamom + bàlsam de Gilé (Commiphora opobalsamum)
• Zhoug: celiandre FUL FRU + xilis + all + cardamom + pebre negra + oli d’oliva. Barreja
pastosa típica del Iemen.
NOTA: si tenim por que les fulles estiguin contaminades per material fecal, es poden
desinfectar submergint-les 5 minuts en una dissolució molt diluïda, de color rosa molt
clar, de permanganat potàssic en aigua freda. Després caldrà esbandir-ho, clar.
VETERINÀRIA
En truites arc-de-sant-Martí (Oncorhynchus mykis) un suplement de celiandre millora la

immunitat, el creixement i el metabolisme i evita infeccions amb Yersinia ruckeri.
En conills i altre bestiar afegir celiandre a la pitança fa que es formi menys metà als
gasos digestius, que també són menors.
En vaques, barrejat amb herba i comins ajuda a treure els gasos intestinals quan hi ha
timpanisme.
En gallines ponedores la barreja de celiandre, all i probiòtics els augmenta a immunitat.
El cilandre sol ja augmenta la immunitat i podria donar-se com a substitut d’antibiòtics
contra bronquitis, el virus de Newcastle, i infeccions de la bursa.
USOS AGRÍCOLES
L’OE s’empra contra diverses malalties del raïm i dels alvocats.
POSSIBLE TOXICITAT
Hi ha persones que desenvolupen al·lèrgia de contacte amb la planta sobre tot quan
deixen la pell molt exposada al sol. Un abús pot donar embotiment mental, estat
hipnòtic, i alterar el fetge i donar diarrea. De tota manera fins a 3 g/Kg en ratolins no es
presenten símptomes de toxicitat, apart una disminució de la lipidèmia , de la ingesta i
del pes. Per altra banda, en embrions de pollet el celiandre FRU provoca malformacions a
l’esquelet, el tub neural, el cor i els ulls. En resum, estaria contraindicat en
embarassades. Una possibilitat d’augment de la toxicitat seria que al sòl hi hagués Cessi,
que a 125 ppm ja s’acumularia de manera perillo per a qui el consumís. Per altra banda,
les fulles FUL de plates cultivades en condicions normals, sense oligoelements tòxics al
sòl, gràcies segurament al contingut en clorofil·lina, actuen com antimutagèniques
contra les nitrosamines com la 4-nitro-O-fenil-etièn-diamida. Hi ha hagut algun cas
d’anafilaxis per menjar pa contenint celiandre. Els símptomes han estat: urticària,
edema de laringe, angioedema de la cara, esternuts.
A 2-5 mg/mL l’extracte aquós de celiandre en cèl·lules de càncer de pròstata PC-3,

LNCaP a les 24 hores fan que hi disminueixi molt l’expressió d’Akt, Bcl-2 (a les PC-3) i
l’Akt (a les LNCaP). A la vegada fa que s’incrementi l’expressió del p53, de caspasa-9,
caspasa-10, PTEN, DR5, TRADD, PUMA, NOXA. L’expressió de DFR4 s’incrementa ales
LNCaP, i la d’APAFi BID a les PC-3. EL celiandre inhibeix la formació de colònies, la
invasió; i la migració cel·lular (a les PC-3, però no a les LNCaP).
L’(E)-2-dodecenal amb una EC 50 a 40-80 nM activa els canals de Potassi neuronals
KCNQ2/KCNQ3 i això té un efecte anticonvulsiu, i els canals de Potassi al cor
KCNQ1/KCNE1 amb una ED50 a 160-360 nM. El lloc d'ancoratge de l’(E)-2-dodecenal es
juxtaposa entre els residus al segment transmembrana KCNQ S5 i el linker S4-5.
Els (E)-2-alkenals amb una porció d’aldehid insaturat alfa,beta, presents al celiandre,
activen la via Keap1/Nrf2 associada a la protecció cel·lular antioxidants i desintoixicants.
Els fruits de celiandre tenen un efecte hipolipidèmic clar: abaixa els nivells de LDL-
colesterol i de VLDL-colesterol i apuja el de HDL-colesterol. Al fer incrementar la LCAT
estimula la degradació del colesterol a àcids biliars fecals i esterols neutres.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CELIANDRE
• 1,8-cineol • àcid linoleic

• 2-alfa-n-heptatriacont-(Z)-3-èn-1,5-òlid • àcid linoleic-etil-èster
• 2-alfa-n-tetracont-(Z,Z)-3,26-dièn-18- • àcid octadeca-5,6-dienoic
alfa-ol-1,5-òlid • àcid oleic
• 2-decèn-1-ol • àcid oxàlic
• 2-dodecanal • àcid p-cumàric
• 3-metoxi-quercetina • àcid palmític-etil-èster
• 3,4-dimetoxi-quercetina • àcid palmitoleic
• acetil-colina • àcid petroselínic
• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid protocatechuic
• àcid abscísic • àcid trans-p-cumàric
• àcid acètic • àcid vainíllic
• àcid ascòrbic • àcid veràtric
• àcid aspàrtic • agents tànnics
• àcid benzoic-4-O-beta-D-glucòsid • alanina
• àcid cafeic • alfa-cedrè
• àcid cinàmic • alfa-farnesè
• àcid cis-ferúlic • alfa-fel·landrè
• àcid cis-p-cumàric • alfa-llimonè
• àcid clorogènic • alfa-pinè
• àcid delta-5,6-octadecadecenoic • alfa-terpinè
• àcid esteàric • alfa-terpineol
• àcid esteàric-etil-èster • amargs
• àcid ferúlic • anetol
• àcid glutàmic • angelicina
• arginina • fenil-alanina
• beta-carotè • Ferro
• beta-fel·landrè • fibra
• beta-pinè • fitosterols
• beta-sitosterol • Fòsfor
• biciclo-germacrè • fructosa
• Bor • furfural
• borneol • gamma-sitosterol
• borneol • geranial
• bornil-acetat • geranil-acetat
• Calci • geraniol
• camfè • gliceril-1,2-dioctadec-9,12-dienoat-3-
• càmfora octadec-9-enoat
• campesterol • gliceril-1,2,3-trioctadecanoat
• carè • glicina
• càmfora • glucosa
• cariofil·lè • heneicos-1-è FUL
• cariofil·lè-òxid • heptadecà
• carvona • histidina
• dis-dihidro-carvona • homo-eriodictiol
• cis-linalool-òxid • iso-escopoletina
• cis-ocimè • iso-leucina
• cistina • iso-quercetina
• citronel·lal • leucina
• citronel·lol • linalil-acetat
• coriandrina • linalool (68% a l’OE)
• coriandrona A • linalool-epoxid
• coriandrona B • lisina
• Coure • llimonè
• Crom • Magnesi
• D-arabitol • Manganès
• daucosterol • mannitol
• dec-9-èn-1-ol • metionina
• dec-trans-2-èn-1-al • metoxsalè
• decan-1-al • midó
• decan-1-ol • miquelianina
• delta-sitosterol • mircè
• difenil-amina • mirsiticina
• dihidro-coraindrina • mirtenal
• dilla-apiol • n-nonadecanil-n-docos-11-enoat
• dipentè • n-octadecà
• dodec-trans-2-èn-1-al • n-tetradecanol
• dodecan-1-al • n-triacontà
• dodecan-1-ol • neo-cnidílid
• (E)-2-decenal • neril-acetat
• (E)-2-dodecèn-1-al • nerolidol
• («)-2-undecèn-1-ol • Níquel
• elemol • nonà
• escopoletina • nonan-1-a
• estigamesterol • nonil-aldehid
• etil-estearat • ocimè
• etil-miristat • octanol
• etil-palmitat • oleiol-glucòsid
• etil-pentadecanoat • oli essencial
• eucaliptol • p-cimè
• fel·landrè • p-cimol
• pectina • trans-beta-ocimè
• pentadecanal • trans-citral
• Potassi • treonina
• prolina • triacontà
• psoralè • triacontanol
• quercetina • tricosan-1-ol
• quercetina-3-O-beta-D-glucurònid • tridecanal
• rhamnetina • tridecanol
• rutina • triptòfan
• sabinè • umbel·liferona
• sacarosa • umbel·liprenina
• siringaldehid • undecan-1-al
• tau-terpinè • valina
• terpinèn-4-ol • undecanol
• terpineol • vitamina B1
• terpinolè • vitamina B2
• tetradecan-1-al • vitamina B9 1.6 micrograms/100 g
• tetradecenol • vitamina B9 3.2 micrograms/100 g si hi
• thujè ha hagut adob foliar d’àcid salicílic (250
• timol microM)
• tirosina • vitamina C
• toluè • Zinc
• trans-anetol
OLI ESSENCIAL DE CORIANDRUM SATIVUM
• 2-alfa-pinè • decil-alcohol
• 2-dodecenal • dodecanal 1%
• 2-octil-furà • furà
• 2-E-decanal 0.5% • gamma-terpinè 13.5%
• 2-E-dodecanal 8% • geranil-acetat 13%
• 2,6-octadièn-1-ol • geraniol 3.5%
• 3-ciclo-hexè-1-metnaol • linalool 60-80%
• 3-ciclo-hexèn-1-ol • llimonè 0.5%
• 3,7-dimetil-acetat • mircè 0.5%
• àcid hexadecanoic • mirtenal
• àcid tetradecanoic • mirtenal-acetat
• alfa-pinè 7.5% • n-dodecà 0.5%
• alfa-terpinè • n-hexadecà 4%
• alfa-terpinolè 0.5% • n-octanol
• alfa-thujè • n-tetradecà 1.5%
• benzil-benzoat 4.5% • neril-acetat 14%
• beta-cariofil·lè 1.5% • nerol 1%
• beta-mircè 0.5% • octanal
• beta-ocimè • p-cimè 3.5%
• beta-pinè 0.5% • s-terpinè 0.5%
• borneol • sabinè 0.5%
• camfè • terpinèn-4-ol 4%
• càmfora • tetradecanal 0.5%
• cariofil·lè carvacrol 0.5% • tetrahidro-ionol
• citronel·la 0.5% • timol 0.5%
• citronel·lil 0.5% • trans-linalool
• citronel·lil-acetat • undecà
• citronel·lol-acetat 0.5% • undecanal 0.5%
• decanal 1%
NOTA: els % són els màxims en diverses mostres, no pas en totes ni de bon tros.
Valor nutricional / 100 g de fruits de Coriandrum sativum: energia 298 Kcal 1247 KJ
Carbohidrats 54.99 g Vitamina C 21 mg (35%)

Fibra alimentària 41.9 g Calci 709 mg (71%)
Grasses 17.77 g Ferro 16.32 mg (131%)
Proteïnes 12.37 g Magnesi 330 mg (89%)
Aigua 8.86 g Fòsfor 409 mg (58%)
Tiamina (vit. B1) 0.239 mg (18%) Potassi 1267 mg (27%)
Riboflavina (vit. B2) 0.290 mg (19%) Sodi 35 mg (2%)
Niacina (vit. B3) 2.130 mg (14%) Zinc 4.70 mg (47%)
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL CORIANDRUM SATIVUM
http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Cori_sat.html
ROLDOR
Coriaria myrtifolia L.
[1753, Sp. Pl. : 1037] 2n = 80
Foto: CLAUDE FIGUREAU
Foto: JOHN DE VOS

NOMS POPULARS
Alemany: Europäischer gerberstrauch / Französischer sumach / Gerberstrauch /

Myrtenblättriger gerberstrauch / Provencalischer sumach / Provenzalischer
sumach
Anglès: Coriaria myrtifolia / French sumac / Mealy tree / Mediterranean coriaria /
Myrtle coriaria / Redoul / Tartarian cornel
Aragonès: Emborrachacabras, yerba zapatera, rolkdón, zapatera
Castellà: Emborrachacabras, hierba zapatera, roldón, guarapalo, garapalo, redores
Català: Roldor, tinter, emborratxacabres, herba sabatera, rahola, raidor,
borratxera, matacabra, raudor, rodonasses, rodons, rodossos
Danès: Myrtebladet garvebusk
Estonià: Mürdilehine parkepõõsas
Francès: Corroyère / Corroyère à feuilles de myrte / Corryère / Herbe aux
tanneurs / Redoul / Sumac de Montpellier
Gal·lès: Coeden y barcwr
Suec: Europeisk garvarbuske
Txec: Kožařka myrtolistá
La família de la Coriaria (Cariariàcies) es distingeix per tenir flors dialipètales

superovàriques diplostèmones (doble nombre d’estams -10- respecte al dels pistils -5-); i
per tenir les flors ben regulars, de simetria pentàmera, sense ser plantes suculentes, i
tenir el fruit en poliaqueni, essent arbusts.
El roldor és un arbust que sol formar colònies denses i que normalment fa 1-2 m
d’alçària però que excepcionalment pot arribar als 4. És glabre, amb les rames més joves
de secció quadrangular, grises. Les fulles, de 30-33 × 9-12 mm, són oposades (o
verticil·lades per 3-4), oval-lanceolades, enteres, amb 3 nervis una mica corbats, i amb
pecíol molt curt o decurrents amb l’ala molt estreta, sense estípules. Les fulles dels
rebrots o turions són majors (55-75 × 20-35 mm). Les flors són regulars, polígames, és a
dir, unes bisexuades (més femenines que masculines) i les altres totalment masculines,
verdoses, i estan formant petits raïms erectes, de 3-8 cm, axil·lars i terminals. Pedicels
de 1-2 (10) mm, acrescents i fins a 3 bractèoles alternes. El calze és acrescent, al final
carnós, com la corol·la, i té 5 sèpals ovals d’1.5 mm. La corol·la té, amb bràctees de 5
×10 mm, ovals, persistents. 5 pètals alternant amb els sèpals, més curts que ells. Hi ha
10 estams molt llargs (excepte a les flors femenines, on són molt reduïts) amb anteres
d’uns 2 mm: 5 estils (llargs de 5-6 mm, filiformes, exerts, vermellosos). El fruit o
pseudocarp fa 15-20 mm i és de contorn pentagonal, és una mena de baia, primer verd,
després vermell i finalment quasi negre, brillant, amb 5 carpels estrellats, i els 5 pètals
carnosos inflats i els 5 sèpals de dors acanalat. És indehiscent i amb una sola llavor.
Aquenis de 3.5-5 × 2-3 mm, més o menys piriformes, brillants, negres, amb el dors amb
costelles formant arcs concèntrics.
RIZOSFERA: Les arrels fixen en Nitrogen atmosfèric gràcies a bacteris del gènere Frankia
coriariae. També l’actinomicet Micromonospora coriariae.
Es fa a les bard a la conca mediterrània occidental (Algèria, Marroc, Espanya, França,

Itàlia). A Catalunya es troba als Prepirineus, Serralada Transversal i gairebé a totes les
terres gironines, Serralades Litoral i Prelitoral (fins els Ports). A la península només es fa
al llevant, des del Cap de Creus a Gibraltar. I no massa lluny de la costa. Vol molta llum,
poc fred, terrenys argilosos o sorrencs pobres, gens salins. Solen acompanyar-lo:
Brachypodium sylvaticum Ligustrum vulgare Rubia peregrina
Clematis vitalba Lonicera periclymenum Rubus ulmifolius
Cornus sanguinea Prunus spinosa Smilax aspera
Crataegus monogyna Pteridium aquilinum Tamus communis
Hedera helix Rosa sempervuirens
Coriaria myrtifolia al món, segons GBIF
HISTÒRIA
PLINI EL VELL (segle I) citava la planta com a rhus i els fruits com a frutex coriarius. I
constatava que s’emprava en adoberies de pells.
• activador de la circulació sanguínia

• al·lucinogen FRU
• analèptica (tònica)
• hipotensora
• insecticida FRU
• purgant
• tòxica!
USOS MEDICINALS
• hipertensió (100 mg = 0.1 g)
• Mycobacterium aureum
• Mycobacterium smegmatis
• picades d’escurçons (bafs dirigits a la ferida) UE
• pleuresia (100 mg o 0.1 g de la pell de les tiges)
• Pseudomonas aeruginosa
• Salmonella sp.
HOMEOPATIA
• alcoholisme • hepatomegàlia
• diabetis • meningitis
• droga-addicions • nefropaties
• encefalitis • sida
• epilèpsia • traumatismes cranials
•
ALTRES USOS
Molt emprada antigament per adobar pells degut als seus tanins. Amb els fruits es feia
una tinta de color vermell focs. El xarop fet amb els fruits es pot posar en plates per
atraure les mosques que després de beure’l es moren intoxicades. La planta inhibeix
Agrobacterium tumefaciens.
TOXICITAT
Són molts els casos de nens que s’han enverinat menant els fruits que han confós amb
les móres. La coriamirtina provoca contraccions tetàniques actuant com antagonista de
la glicina. Com a mínim provoca mareig i nàusees; i primer midriasis i després miosis.
Pot provocar a més de vòmits, desorientació, convulsions, dispnea, hipotèrmia, i coma
profund (i mort). El símptomes comencen de cop i volta, no progressivament. El
tractament és a base de rentat gàstric, carbó actiu i benzodiazepines com el diazepam
intravenós o (en nens) per via rectal. Molts dels noms populars fan referència a algunes
cabres que agafen el vici de menjar la planta per entrar en un estat alterat de
consciència, la qual cosa es manifesta perquè baixen els marxes donant tombarelles.
PRINCIPIS ACTIUS
• antocianines 10.5% FRU: 3-glucòsids i 3-galactòsids de cianidina, delfinidina,
malvidina, peonidina, petunidina
• coriamirtina
• coriariïna
• flavonoides (extracte amb etil-acetat) 105 ppm
• kaempferol-3-O-rhamnòsid (=afzelina)
• oli essencial
• pirogal·lol
• polifenols (extracte amb etil-acetat) 610 ppm
• quercetina
• quercetina-3-O-galactòsid (=hiperòsid)
• quercetina-3-O-glucòsid (=iso-quercitrina)
• quercetina-3-O-rhamnòsid (=auercitrina)
• resina
• sacarosa
• tanins
• tutina
La coriamirtina és un estimulant cerebral similar a la picrotoxina; primer estimula la

respiració i després la paralitza. Les DL50 són de 5.8 mg/Kg per ales granotes, d’1
mg/Kg per als ratolins; i 80 mg maten un conill.
ESPÈCIES SIMILARS
Coriaria angustissima: de Nova Zelanda

Coriaria arborea: de Nova Zelanda
Coriaria duthei: de Pakistan, Caixmir i Nepal
Coriaria himalayensis:
Coriaria intermedia (= summicola): de les Filipines i Taiwan
Coriaria japonica: Del Japó.
Coriaria kingiana: de Nova Zelanda del Nord
Coriaria lurida: de Nova Zelanda
Coriaria microphylla: d’Amèrica central i del NW de la del Sud
Coriaria neplensis (=sinica): del Pakistan, Sud de la Xina, Nepal i Nord de Myanmar
Coriaria plumosa: de Nova Zelanda
Coriaria pottsiana: de Nova Zelanda del Nord
Coriaria pteridoides: de Nova Zelanda del Nord
Coriaria plumosa: de Nova Zelanda
Coriaria ruscifolia (=atropurpurea; =microphylla; =papuana; = phyllicifolia;
=thymifolia; tutu): de Xile, Amèrica central, Nova Zelanda, Nova Guinea i Oceania
Coriaria sarmentosa: de Nova Zelanda
Coriaria terminalis: de l’Himàlaia central fins l’Oest de la Xina
Coriaria tinctoria: del Brasil
MÉS INFORMACIÓ
http://www.inchem.org/documents/pims/plant/pim148fr.htm
«Evaluation of the antibacterial acrtivity and determination of polyphenols and flavonoids

contents of Moroccan Coriaria myrtifolia extracts». MAHA HAFSE, ABDELLSAH FARAH,
KAWTAR FIKRI BENBRAHIM. International Journal of Pharmaceutical Sciences. 7 (5)(2015).
TIMÓ PETRI
Coris monspeliensis L.
[Sp. PL. 1:177 (1753)] 2n=56-(56)
Foto: BETRAND BUI
Foto: LILIANE ROUBAUDI Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ

NOMS POPULARS
Castellà: consuelda de peñas, consuelda petrosa, coris, cura real, curalotodo, herba
pincel, hierba de las úlceras, hierba de los chinches, hierba pincel , hierba soldadora,
iva, iva dulce, periquillo, pincel, pinillo real, sínfito pétreo, soldadora, sínfito pétreo,
tomillo real, yerba pincel, yerba soldadora.
Català: cepell, cepell bord, farigola borda, farigola de pastor, farigola mascle, heba de la
diarrea, herba de les pulmonies, herba del fetge, herba estronquera, herba flatera, herba
pinzell, herba punxosa, herba saladora, herba soldadora, pingell, pinzellet, sempito reial,
timó reial, sivineta, xipell bord, xarpons.
Pertany a la subfamília de les Coridàcies, que alguns inclouen a la família de les

Primulàcies. Les Coridàcies es distingeixen per tenir flors gamopètales, superovàriques,
isostèmones, irregulars, de simetria pentàmera, i càpsula amb 5 valves i corol·la
bilabiada.
Mata vivaç glabra (o puberulenta) que forma un coixinet dret amb nombroses tiges de
fins a 40 cm, una mica llenyoses a la base. Fulles molt abundants i densament
disposades, de 4-19 × 0.4-1.2 mm, més o menys patents, linears, espatulades, enteres o
una mica crenulades a la meitat distal (les més superiors espinescents; a vegades amb
taques fosques als marges. Inflorescència de 1-5 × 1-1.5 cm. Calze acampanat,
membranós, dur, de 4-6 mm amb 5 dents triangulars internes, amb una taca negrosa i
que al final convergeixen, i 6-14 inferiors externes caragolades cap enfora i desiguals
externes de 2-4 mm. Corol·la de 9-16 mm, tubulosa, bilabiada de color entre rosa i
morat, amb el llavi superior major amb 3 lòbuls escotats i l’inferior amb 2 lòbuls menors.
Anteres dels 5 estams (desiguals) de color taronja. Fruit en càpsula de 1-2.5 mm,
esferoidal, amb 5 dents i 5 valves, més o menys glandulós amb 4-6 llavors papil·loses de
prop d’1 mm. El fruit queda englobat pel calze punxent i agafant un to rogenc com el de
les tiges. La corol·la és caduca.
Se n’han descrit 6 subespècies:
• ebusitanica amb les fulles superiors
del tot enteres; de les Balears i SE de
la península.
• fontqueri mata gran amb dents
externes més curtes que el tub, amb
fulles superiors dentades i
espinescents, mata ramificada només
al cim, absent del Nord.
• hispanica amb tija pubescent, fulles
glabres amb taques negres al marge, ,
corol·la blanques, calze amb 3-4 dents
externes, en terrenys guixencs
d’Almeria.
• monspeliensis amb dents externes
com el tub, mata ramificada des de la
base, fulles superiors amb dents de 1-
2 mm.
• rivasiana amb tija molt llenyosa i
fulles superiors mucronades, del SE
de la península.
• syrtica mata baixa tota pubescent, de
fulles grans, dents externes del calze
més curtes que el tub, del SE de la
península.
a: ssp. monspeliensis; b: ssp. fontqueri; c: ssp.:
syrtica [de Flora Iberica]
Coris monspeliensis al món, segons GBIF
Planta de terrenys secs calcaris, pedregosos en sòls pobles molt assolellats, de terra
baixa o muntanya mitjana. És del SW d’Europa, principalment de la meitat Est de la
península hispànica i del SE de França. També es troba al Nord-Oest d’Àfrica, illes de la
meitat occidental del Mediterrani fins a Grècia.
• antiespasmòdic • emmenagog
• aperitiu • fluïdificant sanguini
• astringent • protector hepàtic
• cicatritzant • protector renal
• colagog • tònic
• depuratiu • vomitiu REL
• digestiu (en ratafies) • vulnerari
• diürètic
USOS MEDICINALS
• càlculs biliars • hemorroides

• càlculs renals • hipertensió
• cistitis • mal de ventre
• còlics • nafres (boll torrat)
• colitis • ossos fracturats
• contusions • pulmonia
• diarrea • sífilis
• dismenorrea • talls
• ferides
VETERINÀRIA
Contra diarrees en ovelles o porcs. També contra tumors subcutanis.
PRINCIPIS ACTIUS
• di-C-glucosil-6,8 apigenina
• vicenina-2 [beta-glucòsid]
Cornus mas L. [1753, Sp. Pl. : 117]
Cornus mas. Fotos: IGOR SHEREMETYIEV

Làmina: JAN KOPS
Cornus mas. Dibuix: Abbé H. COSTE

NOMS POPULARS
Alemany: Kornelkirsche/Dürlitze / Dürrlitze / Echte kornelkirsche / Gelber hartriegel

/ Gelber hornstrauch / Herlitze / Herlitzenbaum / Hirlnuss /
Kornelkirschen / Tierlibaum
Anglès: Cornelian cherry/Cornel / Cornel-tree / Cornelian cherry dogwood /
Cornelian cherry wood / Cornelian dogwood / Cornelian-cherry dogwood /
Dogwood / European cornel / Sorbet
Àrab: ‫قرانيا أوروبية‬
Armeni: Ճապկի արական/Հոնի սովորական
Castellà: Cornejo macho/Cornejo
Català: Corneller mascle
Danès: Kirsebær-kornel/Kornel-kirsebærtræ
Eslovac: Drieň obyčajný
Eslovè: Rumeni dre/Dren / Dren rumeni
Estonià: Kirss-kontpuu
Finlandès: Punamarjakanukka
Francès: Cornouiller mâle/Bois de chien / Corbier / Cornier sauvage / Cornouiller
des bois / Cornouiller jaune / Cornouiller sauvage
Gaèlic: Coirnéilean
Gal·lès: Cwyrosyn y ceirios
Grec: Κράνα/Κρανιά
Holandès: Gele kornoelje
Hongarès: Húsos som
Islandès: Vorhyrnir
Italià: Corniolo/Corniolo maschio/ Cornaio / Corniolo maschio
Japonès: セイヨウサンシュユ/ せいようさんしゅゆ
Noruec: Vårkornell/Bærkornell
Persa/Farsi:‌ ‫زغال‌اخته‬
Polonès: Dereń jadalny/Dereń właściwy
Portuguès: Corniso
Rus: Кизи́л обыкнове́нный/ Мужско́й
Serbi: Дрен/Дрењина / Дрин/ Dren/ Drenjina / Drin
Suec: Körsbärskornell
Turc: Kızılcık/Ergen / Erkek kızılcık
Txec: Dřín obecný/Dřín jarní / Svída dřín
Ucraïnès: Дере́н справжній/Дерен справжній / Звичайний / Кизил справжній
Xinès: 茱萸
La família de les Cornaceae Dumortier es distingeix per les flors dialipètales,

inferovàriques, isostèmones; per no ser plantes bulboses i tenir els fruits en drupa. El
gènere Cornus compta amb unes 65 espècies. A l’actual Polònia n’hi havia ja al Miocè.
Cornus mas és un arbust o arbre caducifoli de 2-5 (10) m amb branques entre grises i
verdoses. Pot arribar a viure més de 300 anys. Té les fulles oposades, de 4-10 × 2-5 cm,
ovals-acuminades, curtament peciolades, rígides, més pàl·lides i una mica llanoses (a
l’aixella dels nervis sobre tot) pel revers. Les flors són grogues, de 5-10 mm, i agrupades
en petites umbel·les simples subsèssils, laterals, oposades, i que ixen abans que les
fulles, ja pel febrer. Les umbel·les tenen 6-10 (25) radis curts, pubescents. Involucre amb
4 folíols còncaus, ovals, obtusos, igualant quasi la umbel·la. Pètals lanceolats, reflectits.
Drupa de 2 × 1.5 cm i 2-2.3 g, o fins a 4 cm (i 4.5 g) en cultivars ucraïnesos, el·líptica-
oblonga, acídula, vermella la madurar, amb una sola llavor allargada a l’interior.
Possiblement l’exemplar més gros sigui el de Császló (Hongria), pels seus 3.7 m de volt
de canó. Els més alts els de Montigny-les-Metz (França) i Varsòvia (jardí botànic), pels
llurs 10 m d’alçària. I el més vell el del Palazzo Emo Capodilista a Pàdova (Itàlia) pels
sues 825 anys.
CULTIVARS: Aurea, Chieri, Golden Glory, Variegata.
MALURES: Monilia fructicola, Pseudomonas syringae, Phytophtora citricola
Es fa per Europa Central i meridional, el Caucas, Turquia i Armènia. En marges de

boscos sobre terrenys calcaris. A Catalunya es troba vora Avià (Berguedà), a la riera de
Graugés. A Gran Bretanya i països escandinaus hi va ser introduït el segle XVI. Als
Estats Units, el XVIII.
Cornus mas al món, segons Plants of the World.
ESOTERISME
Pel Nadal ortodox (6 de Gener) es mengen els borrons collits la vigília, amb vi mentre es
fa el senyal de la Creu per tenir bona salut la resta de l’any.
LITERATURA
«Zdrav kao dren» en serbi vol dir «sa com un corneller mascle».
• anticoagulant • cordial
• antidiabètic • frena la producció de MDA
• antiinflamatori • hepatoprotector del cisplatí
• antioxidant • inhibidor de l’alfa-amilasa
• antiparasitari pancreàtica
• antitumoral • inhibidor de la lipasa pancreàtica
• astringent • neuroprotector
• oftàlmic • protector de testicles del metotrexat
• protector de cartílags • redueix freqüència de l’activitat
• protector del cor quan hi ha obesitat epileptiforme provocada per la
• protector de radiacions ionitzants penicil·lina
• protector renal • reté el «jing»
USOS MEDICINALS
• ateroesclerosis • grips FRU

• càlculs renals • hemorràgies
• càncer FRU FUL • hiperlipidèmia
• càncer d’ovaris SKOV3 • infeccions d’orina
• càncer de còlon (+Au)LS174/CaCo-2 • malària
• càncer de mama MCF-7 • memòria debilitada
• càncer de matriu HeLa • menopausa
• càncer de pròstata PC-3 • obesitat
• càncer de pulmó A549 • osteoartritis (p.p. loganina)
• còlera • osteoporosis associada a
• colesterol alt hipercolesterolèmia
• colitis ulcerosa • paràsits intestinals
• cops de calor • pseudo-aneurisme
• dermatitis • Pseudomonas aeruginosa
• diabetis • psoriasis (+ Au + AG) UE
• diarrea • refredats FRU
• displàsia oral (+ Au/Ag) • retinopatia diabètica
• esteatosis hepàtica • reuma
• febrífug • Staphylococcus aureus
• fetge gras • triglicèrids alts
• glaucoma (p.p. 0.7% àcid logànic • tumors (+ teràpia fotodinàmica)
UE)
ALTRES USOS
Se’n fa una mena de confitura o gelea amb els fruits, que també es mengen deshidratats
(i amb sal) o fermentats o ben madurs caiguts ja al terra. A Armènia en van vi i del vi un
vodka. Als Alps d’Àustria o Alemanya en fan el licor «dirndlbrand». I, a l’antiga Iugoslàvia,
«rankia». També se’n extreu un tint de les fulles i de l’escorça, per tenyir barrets de roig.
La fusta és més densa que l’aigua, dura, elàstica. S’empra en ebenisteria per fer mànecs,
peces de torneria, engranatges, radis de rodes, llances, javelines, arcs, bastons. Això ja
des del segle VII a.C. a Grècia. La floració primerenca ajuda a les abelles a sobreviure a
l’hivern. Els cérvols, les llebres i altres animalons mengen les seves fulles. A més de
planta de jardí, de la fusta se’n fa carbonet o es crema directament coma llenya als
països on abunda molt. Els fruits són una delícia per als ocells. La llavors torrades i
moltes poden substituir el cafè, contenen àcid el·làgic, furfural i derivats de la pirazina.
PRINCIPIS ACTIUS (FRU si no s’expressa el contrari)
• 2R,3R-trans-aromadendrina • 5-hidroxi-metil-furfural
• 2,7-anhidro-D-sedoheptulosa • 7-O-etil-morronísid
• 3,5-dihidroxi-2-(2-metoxi-2-oxo- • 7-O-metil-morronísid
etil)-fenil-4-hidroxi-benzoat • 7,3’-dihidroxi-5,4’-dimetoxi-flavona
• 4-acetoxi-5,2’,4’,6’-beta- • 8-epi-loganina
pentahidroxi-3-metoxi-chalcona • 9-Z-neo-xantina
• 9-Z+9’-Z-luteÏna • catalpòsid
• 9’-Z-neo-xantina • catequina
• 13-Z+13’-Z-luteïna • cianidina
• àcid behènic • cianidina-3-O-beta-
• àcid benzoic glalactopiranòsid 130 mg/100 g
• àcid cafeic • cianidina-3-O-robinobiòsid
• àcid cafeoïl-tartàric-dimetil-èster • cianidina-3-O-rutinòsid
• àcid caftàric 12 mg/100 g • cornina
• àcid caftàric-monometil-èster • cornusfuròsid A
• àcid cinàmic • cornusfuròsid B
• àcid cis-10,12-octadecadiènic • cornusfuròsid C
• àcid cítric • cornusfuròsid D
• àcid clorogènic • cornúsid
• àcid el·làgic • cornusina
• àcid esteàric LLA • delfinidina-3-O-beta-
• àcid ferúlic galactopiranòsid
• àcid gàl·lic • dihidro-cornina
• àcid hexa-hidroxi-di-fènic • el·lagitanins dimèrics LLA
• àcid làuric • el·lagitanins monomèrics LLA
• àcid linoleic LLA • el·lagitanins trimèrics LLA
• àcid linolènic LLA • epi-catequina
• àcid logànic 300 mg/100 g • epi-catequina-3-O-gal·lat
• àcid màlic 2-3 % • eriobiòsid
• àcid mirístic • fel·landrè
• àcid neo-clorogènic • Ferro
• àcid oleanòlic • flavonoides 10-44 mg»/100 g
• àcid oleic LLA • fructosa FRU
• àcid oxàlic • gal·lo-tanins LLA
• àcid p-cumàric • gamma-terpinè
• àcid palmític LLA • genipòsid
• àcid palmitoleic • glucosa FRU
• àcid pentadecènic • glucòsids iridoides 130-340 mg/100
• àcid pentadecanoic g
• àcid protocatechuic • hiperòsid
• àcid rosmarínic • iso-quercitrina
• àcid salicílic • kaempferol-3-glucòsid FUL
• àcid sinàpic • kampferol-3-O-beta-D-galactòsid
• àcid siríngic • llimonè
• àcid succínic • logmalícid A
• àcid tartàric • logmalícid B
• àcid trans-cinàmic • luteoxantina (epímers)
• àcid ursòlic FLO, ESC • loganina
• àcid vaccènic • luteïna-5,6-epòxid
• àcid vainíllic • Manganès
• àcids fenòlics 8-20 mg&/100 g • miricetina
• antocianines 12-195 mg/100 g • miricetina-3-galactòsid
• arjunglucòsid I • monotropeïna
• arjunglucòsid II • morronísid
• aromadendrina • morronisina
• beta-carotè • naringenina-7-O-metil-èter
• beta-carotè-5,6-monoepòaxi • neocrom (epímers)
• beta-cripto-xanrtina • pectat càlcic
• beta-sitosterol • pelargonidina
• Calci 320 mg/L
• pelargonidina-3-O-beta- • resveratrol
galactopiranòsid • rutina
• pelargonidina-3-O-glucòsid • rutòsid FLO
• pelargonidina.3-O-robninobiòsid • seco-iridoides
• pelargonidina-3-O-rutòsid • secologanina FUL
• peonidina-3-O-glucòsid • secoxiloganina
• petunidina-3-glucòsid • sinensina
• polifenols 160-590 mg/100 g • Sodi
• Potassi • sweròsid
• procianidina B1, B2 FRU • swertiamarina
• quercetina • taquiòsid
• quercetina-3-O-beta-D-glucurònid • taní
• quercetina-3-O-beta-D-xilòsid • terpinolè
• quercetina-3-O-robinobiòsid • vescalagina
• quercetina-glucòsids FUL • vitamina C (= àcid ascòrbic) 100
• quercetina-3-glucurònid mg/100 g FRU
• quercitrina • Zinc
MÉS INFORMACIÓ
«Cornus mas and Cornus officinalis – analogies and differences of two medicinals plants
traditionally used. MONIKA E CZERWINSKA, MATTHIAS F MALZIG. Frontiers in Pharmacology
(2018).
https://www.youtube.com/watch?v=wK_LfFDbENU
SANGUINYOL
Cornus sanguinea L.
[1753, Sp. Pl. : 117] 2n = 22
Cornus sanguinea. Làmina: CARL AXEL MAGNUS

LINDMAN
Foto: JULIEN BARATAUD

Cornus sanguinea. Foto: NaturaLocal
NOMS POPULARS
Alemany: Roter hartriegel/Hartriegel/Blutroter hartriegel / Hornstrauch /

Hundsbeere / Roter hornstrauch / Rotes beinholz
Anglès: Common dogwood/Blood-twig cornel / Blood-twig dogwood / Dogwood /
Redbranched dogwood / Swamp dogwood
Àrab: ‫قرانيا دموية‬
Armeni: Ճապկի արնակարմիր
Basc/Euskera: Judas-egurr, zuandurra, zuhandorra, zimaldor, belzurda
Castellà: Sanguino/Cornejo / Cornejo sanguiñuelo / Cornizo/ Albellanino, barbaija,
cerezo de monte, cerezo falso, cerezo salvaje, cerezo silvestre, cornahuelo,
cornejo, cornejo común, cornejo encarnado, cornejo hembra, cornejo rojo,
cornejo silvestre, cornizo, corno durillo, corno hembra, corno salvaje,
cuerno, durillo, durillo encarnado, escuernacabra, malmadurillo basto,
matacán, palo hierro, pata de perdiz, árbol de las cuatro caras, árbol frío,
sanapudio, sangüeña, sangüeño, sangueña, sangueño, sanguillo, sanguina,
sanguino, sanguinu, sanguiño, sanguiñuela, sanguiñuelo, sanguño, vara
sangrienta, virga sanguínea, zangüeño. Altoaragonés: cornera de lobo,
pichasangre, pichasán, sangonillo, sangriñera, sanguiñero, sanguil,
sanguinera, sanguinillo, sanguino, sanguiño, sanguín, sangunillo
Català: Sanguinyol/Corneller / Pelabou / Sangrinyol/ Corner/ Sangonell/ Cirerer
salvatge/
Danès: Blodrød kornel / Rød kornel
Eslovè: Rdeči dren/Dren rdeči
Estonià: Verev kontpuu/Kukepuu / Kukerkuusk / Kukerpuu / Luupuu
Finlandès: Mustamarjakanukka/Mustamarjainen pensaskannukka / Punainen
pensaskannukka
Francès: Cornouiller sanguin/Bois de puine / Bois puant / Bois punais / Bois
rouge/ Bois sanguin / Cornouiller femelle / Cornouiller rouge / Olivier de
Normandie / Puègne blanche / Sanguin / Sanguine
Gaèlic: Conbhaiscne
Gal·lès: Cwyrosyn/Cwyros / Cwyrwialen
Holandès: Rode kornoelje
Hongarès: Veresgyűrű som
Islandès: Dreyrahyrnir
Italià: Sanguinella/Corniolo sanguinello/Corniello sanguinello / Corniolo delle
siepi
Japonès: せいようみずき
Noruec: Villkornell
Persa/Farsi: ‫ال قرمز‬
Polonès: Dereń świdwa/Deren swidwa
Portuguès: Sanguinho-legítimo
Serbi: Свиба/Пасдрен/Sviba/Pasdren
Suec: Hårdved / Kornell / Skogskornell
Turc: Dişi kızılcık
Txec: Svída krvavá
Ucraïnès: Дерен-свидина
Xinès: 欧洲红瑞木
La família de les Cornaceae Dumortier es distingeix per les flors dialipètales,

inferovàriques, isostèmones; per no ser plantes bulboses i tenir els fruits en drupa. El
sanguinyol és un arbust caducifoli de 1 a 3 m, amb branques joves rogenques i fulles a
la tardor molt vermelles. Les fulles, de 4-8 × 2-4 cm, són ovals, breument acuminades
curtament peciolades, amb el pecíol de 3-10 mm, acanalat. Són oposades, poc dures,
més clares per sota i pubèrules al revers. Amb els 2-4 nervis secundaris arquejats, molt
prominents per revers, i marge del limbe enter. Cara adaxial o dors de les fulles amb
tricomes naviculars adpresos, rectes,m de 0.2-0.3 mm, orientats en el mateix sentit del
nervi principal. Cara abaxial o revers de les fulles amb tricomes simples no adpresos,
més o menys encrespats, de 0.4-0.9 mm, i també amb algun tricoma navicular sobre els
nervis. Flors de 5-10 mm, blanques, agrupades en corimbes de 5 cm de diàmetre,
ramificats llargament pedunculats, terminals. Pedicels de 2-7 mm. Calze amb el tub de
1.2-2 mm, acampanat, cobert de tricomes naviculars adpresos de 0.2-0.3 mm; a vegades
com de cera, amb dents de 0.2-0.7 mm. Pètals 4, de 3.5-5.5 mm, oblongo-lanceolats,
subaguts, cucul·lats, pubèruls per al cara externa, d’un blanc cremós, divaricats. Estams
amb anteres de 1.5-2 mm. Floreix un cop ben desenvolupades les fulles. Drupa menuda
(5-8 mm), globulosa, coronada per les restes del calze, negra a la maduresa, amargant,
amb una sola llavor de 3 mm.
Segurament l’exemplar més gran del món sigui el del jardí botànic de Bonn (Alemanya)
pels seus 0.5 m de volt de canó, 7.2 m d’alçària i 70 anys d’edat.
CULTIVARS: Midwinter Fire; Winter Flame, Compressa.
MALURES: Phytoplasma, Pseudomonas syringae
Es troba sovint as les bardisses, boscos de ribera, rouredes i pinedes de pi roig. És

centreeuropeu i submediterrani. Preferix racons humits o amb sòl profund i no massa
exposats al sol. És de terra baixa i muntanya mitjana, fins 1200 m snm, preferentment
sobre sòls calcaris. A la península hispànica escasseja a la meitat Sud i abunda a la zona
de més el Nord (Pirineus i Serralada Cantàbrica). A Catalunya escasseja a les planes de
Lleida i de les Terres de l’Ebre i abunda més a la Serra Transversal i Serralada Prelitoral
a la zona central.
Poden acompanyar-lo: Clematis vitalba, Crataegus monogyna, Prunus spinosa, Rubus
ulmifolius.
Cornus sanguinea al món, segons GIOVANNI CAUDULLO
Per als búlgars el sanguinyol és símbol de salut i longevitat i per això per Nadal posen
uns bocins de branca de sanguinyol a la banitsa (una mena d'enciamada). Segons la
mitologia clàssica el sanguinyol en realitat és Polidor, fill del rei de Troia, Príam. El rei
prometé un sac ple d’or a qui protegís el seu fill en el seu viatge a la Tràcia. Però arribat
allí, el rei de la Tràcia, Polimestor, robà el sac d’or i matà Polidor. Quan Enea cercava
Polidor i no el trobava va trencar una branca de sanguinyol i va veure que sagnava. Una
veu l’advertí que no ho fes, que el sanguinyol en realitat era el seu estimat Polidor. Per
altra banda, Ròmul va llençar una javelina feta de sanguinyol i allí on va caure va posar
la primera pedra de la ciutat eterna. I el cavall de Troia era fet de sanguinyols tallats del
bosc de Karneios al mont Ida a l’illa de Creta. Com que el bosc estava consagrat a Apol·lo
el déu es va enrabiar molt, i els grec varen haver d’instituir una celebració de desgreuge
al temple erigit a l’illa de Santorini. El 20 de febrer o el segon dia del mes «ventöse» era
segons el calendari de la Revolució Francesa el dia del sanguinyol o «cornouiller».
VIRGILI (segle I a.C.) a les Geòrgiques escrivia: «I sovint veiem que, sense dany per a ell,
les branques d’un arbre es canvien en les d’un altre, que una perera transformada dona
pomes degudes a un empelt i que drupes empedreïdes de sanguinyol vermellegen
damunt pruneres». DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que la «krania» ―no està clar a quina
espècie es referia ― és un arbre força astringent, comestible, com el nispro. També les
fulles i els brots són astringents i poden soldar lesions grans en zones dures, però no són
pas adients per a lesions petites en zones toves ja que es ressecarien massa de pressa El
suc que treuen les rames verdes al cremar-les s’aplica a excrescències de la pell.
• ansietat • astringent FUL

• anti-aging FRU • conjuntivitis
• anticoagulant • cosmètic per al cabell FUL
• antioxidant • diarrea ESC
• antitrombòtic
• febrífug REL, ESC, FRU cuits UE (al • periodontitis FRU
front) • protector de fibroblasts i del
• ferides FUL FRU col·lagen
• goll exoftàlmic • ràbia (hidrofòbia)
• hipertiroïdisme • resistència múltiple als antibiòtics
• mal de coll • taquicàrdia
• mal d’estómac • tremolors
• pell envellida FRU • vomitiu FRU
ALTRES USOS
Amb els fruits se’n fa confitura i licor. Dels fuits se n’extreia un 45% oli per a les
làmpades o per fer-ne sabó. Durant el Neolític a Eslovènia s’acumulaven fruits a les
coves. També amb les branques es feien trampes per a pescar. Les fletxes d’ÖTZI eren de
sanguinyol.
Amb la fusta, rosada, dura, resistent i lleugera, se’n poden fer bastons, escombres, peces
de cistelleria, reixats, mànecs d’eines, mànecs de plomes estilogràfiques, agulles, pinxos,
i peces de torneria.
Se’n pot extreure un tint de color blau fosc dels fruits. Dels troncs més gruixuts se’n pot
fer un carbonet de molt bona qualitat. Això apart, és molt bo com a llenya per cremar. És
bo tenir-lo vora els horts ja que alimenta ocells que de passada menjaran insectes nocius
per als cultius. Les flors atrauen a papallones i altres insectes. Les cabres mengen els
fruits quan són madurs, però els poden resultar tòxics a la llarga. Les rames posades al
paller, a la pallissa o al graner foragiten els ratolins.
POSSIBLE TOXICITAT
Hom creu que l’animal que ha estat bastonejat amb una rama de sanguinyol pixarà sang
o fins i tot la llet eixirà sanguinolenta. El contacte amb la saba pot produir butllofes a la
pell i dolor muscular des de la ma que l’ha tocada fins el colze o més amunt.
PRINCIPIS ACTIUS
• 1,2-O-cleroïndicina B-alfa-D- • hidroxi-tirosol

glucofuranosa FRU • hidroxi-tirosol-1-O-beta-D-
• 2-ciclo-hexil-etanoid glucopiranòsid
• 2’-acetil-carvmareïna B FRU • iso-rengiol
• 3-alfa,9,13-trihidroxi-megastigman- • iso-rhamnetina FRU
4,7-diè FRU • iso-rhamnetina-3-O-beta-D-
• 3-hidroxi-4-etoxi-beta-fenetil-alcohol glucruonopiranòsid
• 3-metoxi-cleroïndicina D • malat càlcic FRU
• àcid salicílic ESC • megastigmà
• ampelopsina-3-O-beta-D- • miricetina FRU
glucopiranòsid • miricetina-3-O-alfa-L-
• antocianines FRU 12 mM arabinopiranòsid-4’-O-beta-D-
• aucubina FRU FUL glucporanòsid FRU
• ciclohexil-etanoides • quercetina-3-O-beta-D-
• cleroïndicina galactopiranòsid
• cleroïndicina B • quercetina-3-O-beta-D-
• dimetil-glicina galactopiranòsid-4’-O-beta-D-
• fenil-etanoides glucopiranòsid
• flavonoides 14-118 mg/g • quercetina-3-O-beta-D-
• glucòsids de flavonoides glucuronopiranòsid
• halleridona • quercetina-3-O-galactòsid
• quercetina-3-O-glucòsid • rengiòsid B
• quercetina-3-O-glucurònid • rutina
• quercetina-3-O-rhamnòsid • tanins ESC FUL
• quercetina-3-O-rutinòsid • vitamina C FRU
• quercetina-3,4’-di-O-beta-D-
glucopiranòsid
Alguns principis actius dels fruits del sanguinyol, segons IANNUZZI et al.
myricetin 3-O-α-L-arabinopyranoside-4′-O-β-Dglucopyranoside (1); 3α,9,13-trihydroxy-megastigman-4,7-diene (2); 2′-

acetylincarvmarein B (3); 1,2-O-cleroindicin B-α-D-glucofuranose (4); 3-hydroxy-4-ethoxy-β-phenetyl alcohol (5); quercetin
3-O-β-D-galactopyranoside 4′-O-β-D-glucopyranoside (6); quercetin 3,4′-di-O-β-D-glucopyranoside (7); rutin (8); quercetin 3-
O-β-D-glucuronopyranoside (9); ampelopsin 3-O-β-D-glucopyranoside (10); isorhamnetin 3-O-β-D-glucuronopyranoside (11);
quercetin 3-O-β-D-galactopyranoside (12); cleroindicin D (13); halleridone (14); cleroindicin B (15); isorengyol (16); 3-
methoxycleroindicin D (17); rengioside B (18); hydroxytyrosol 1-O-β-D-glucopyranoside (19); hydroxytyrosol (20)
MÉS INFORMACIÓ
«Cornus sanguinea fruits: a source of antioxidant and antisenescence compounds acting

on aged human dermal and gingival fibroblats». ANNA MARIA IANNUZZI, CHIARA GIACOMELLI,
MARINELLA DE LEO, LARA RUSSO, FABIANO CAMANGI, NUNZIATINA DE TOMMASI, ALESSANDRA
BRACA, CLAUDIA MARTINI, MARIA LETIZIA TRINCAVELLI. Planta Medica 87 (10/11):879-891
(20121).
AVELLANER
Corylus avellana L.
[1753, Sp. Pl. : 998] 2n = 22
Dibuix de THOMÉ, OTTO WILHEM
Etimologia: de «Corys» (casc») i Avella (població d’Itàlia, a l’E de Nàpols).

NOMS POPULARS
Alemany: Gemeine hasel/ Hasel/ Gemeine haselnuss / Gewöhnliche hasel /

Haselnuss / Haselnussstrauch / Haselstrauch/Waldhaselstrauch
Anglès: Common hazel/ Cobnut / Common filbert / Common hazelnut/ English
filbert / European filbert / European hazel / Filbert / Hazel / Hazel tree /
Hazelnut / Hazelnut tree.
Àrab: ‫ جلوز عادي‬/ ‫ بندق معروف‬/ ‫بندق شائع‬
Aragonès: abellanera, abellanero, abillanera, avellano, bellanera, abellanera,
abillanera , aurán, avellanera, avellanero, avellano, bellanera.
Armeni: Տխլենի սովորական
Bable: abeyar, abiyanal, abiyaneira, abiyaneiro, ablana, ablanal, ablanar, ablanar
montés, ablaneiro, ablaneiru, ablanero, ablano, ablanu, ablanu montesín,
ablanu montés, ablanu vilandiegu, ablanu villandiegu, ablanu villandigu,
ablenu, abrana, abrao, abrau, avellana, avellano, avellanu, avellau, avillao,
aviyaa, belortu, braneiru, carapiella, carapiellu, gromu, matu, panciella,
parra, parru, picón, prendengues.
Basc/Eusquera: abellano, basa, basa-urra, basaura, besaurr, hurritz, hurritza,
hurrondo, ur-ondo, urnitx, urr, urra, urraitz, urratze, urreitz, urri, urritz,
urritza, urrizá, urrkaraun, urrondo, urrutx, urrá.
Castellà: abellanera, abillanera, ablaira, ablana, ablanal, ablanar, ablano, abraira,
alvellano, alvellano, alvillanal, alvillanar, arbalana, arbayana, arbeyana,
aurán, avellana, avellanera, avellanero, avellano, avellano blanco, avellano
bobo, avellano común, avellano cultivado, avellano europeo, avellano
grande, avellano loco, avellano pequeño, avellano silvestre, avillano,
cascaruto, cuculo, gatos, gárgola, mello, nochizo, oblano, vellanera.
Català: ablana, auran, avellana, avellaner, avellaner bord, avellanera, avellanes,
vellaner, vellanera, vellanes, vallaner, vellanera blana.
Danès: Almindelig hassel
Eslovac: Lieska obyčajná
Eslovè: Leska navadna / Navadna leska
Estonià: Harilik sarapuu
Finlandès: Euroopan pähkinäpensas/ Pähkinä / Pähkinäpensas
Francès: Noisetier commun/ Coudrier/ Aveline / Avelinier / Coudre / Coudrier à
fruits / Coudrier commun / Coudrier noisetier / Noisetier
Gaèlic: Coll
Gal·lès: Collen/ Collwyn / Cyll
Gallec: abalaira, abeladoira, abelaira, abelairo, abelaneira, abelaneiro, abelanoira,
abelao, abeleira, abeleiro, abelán, ablaira, abraia, abraira, avaleiro, avelaira,
avelairo, avelaneira, avelaneiro, avelans, avelao, aveleira, aveleiro,
avellaneiro, avelán.
Grec: Κόρυλος ο αβελάνειος / Λεπτοκαρυά / Φουντουκιά
Hebreu: ‫אגוז לוז‬
Holandès: Hazelaar
Hongarès: Európai mogyoró/ mogyoró / Közönséges mogyoró / Mogyoró
Islandès: Hesli / Hesliviður
Italià: Nocciòlo/ Nocciolo comune/ Avellano / Nocciolo / Nocciolo avellana
Japonès: セイヨウハシバミ
Kurd: Bindeqa aman
Noruec: Hahl / Halt / Hasal / Hati / Hatl / Hessel / Håssel / Nøttebusk / Hassel
Persa/Farsi: ‫فندق‬
Polonès: Leszczyna pospolita/ Leszczyna / Orzech laskowy
Portuguès: Aveleira/ Avelã / Avelaneira / Aveleira/ avelaneira, avelaneiro, avelao,
aveleira, aveleiras-bravas, aveleiro, avellaneira, avellaâ, avelleira, avelâ.
Rus: Лещи́на обыкнове́нная
Serbi: Леска
Suec: Vanlig hassel / Hassel
Turc: Adi fındık/ Fındık
Txec: Líska obecná
Ucraïnès: Ліщи́на звича́йна/ Європе́йська / Ліщина звичайна
Xinès: 歐榛
Les característiques més generals de l’avellaner de cara a arribar a la família a la que

pertany és que és un arbust o arbre que té les flors no ginandres (que serien amb estams
i pistils a la mateixa flor i soldats), sense corol·la, inferovàriques, i els fruits sense ales,
però sí en núcula o avellana embolcallat per un involucre acrescent (petit casc). Els fruits
venen en grups d’1-4. Els borrons són obtusos i les fulles suborbiculars amb menys de 8
parells de nervis secundaris. Pertany a la família pròpia (Corilàcies), molt propera a la de
les Betulàcies.
Silvestre o assilvestrat té moltes rames a dalt i tanys a la base, amb escorça llisa i
brillant al principi, i ja mat i una mica arrugada als exemplars monumentals (amb
rames de més 10 cm de diàmetre i fins a 8 m de longitud). Els borrons de fulles són
petits, compactes, obtusos ovoides. Les branquetes pubescents-glanduloses. Les fulles de
5-10(14) cm, curtament peciolades, alternes, arrugades, rasposes, suborbicualrs,
cordades a la base, apiculades cuspidades a l’àpex, amb marge doblement serrat; al final
només pubescents vora els nervis de la cara de sota. Aments masculins (gatons) que
pengen, de 3-9 cm, de color groc verdós, 2-5, subfasciculats, amb les flors nues,
solitàries a l'aixella d’un bràctea (i dues bractèoles), i estams 4-8, de filaments bífids,
molt curts. Flors femenines compactes (dicasis), amb periant molt reduït, amb 1-2
rudiments seminals i estils que gairebé no sobresurten, cadascun dividit fins la base en
dues llargues rames d’un rosa vermellós. Les flors apareixen molt abans que les fulles.
Núcules en glomèruls de 1-4, subgloboses, ovoides de 1.5 (2) cm, de color roig marró al
madurar, amb pericarpi llenyós embolcallat per un involucre foliaci de marge dentat o
laciniat distalment, de color verd clar al principi, al final marró clar vermellós.
Varietats més comunes d'avellana a Catalunya, segons CAMILO TORRAS CASALS (Caldes de Montbui, 1980)
Les avellanoses naturals es fan als marges o a les clarianes dels boscos humits, en
especial als fondals, vora els cursos d’aigua o allà on hi hagi força saó, fins a l'estatge
subalpí o gairebé. Les avellanoses poden ocupar una franja estreta o zones més àmplies
vora la fageda, la pineda de pi roig o les rouredes. L’associació Hepatico-Coryletum va ser
descrita per BRAUN-BLANQUET el 1952. Ocupa una franja pirinenca que va de la Ribagorça
al Capcir, entre 1300 i 1700 m snm. En general, les companyes de l’avellaner a la
muntanya mitja-alta solen ser:
Actaea spicata Fraxinus excelsior Phyteuma spicatum

Anemone hepatica Galium odoratum Pinus sylvestris
Aquilegia vulgaris Geranium robertianum Poa nemoralis
Astrantia major Glechoma hederacea Polygonatum verticillatum
Betula alba Hedera helix Primula veris
Branchypodium sylvaticum Hieracium murorum Pulmonaria affinis
Buxus sempervirens Lasepritium latifolium Quercus mas
Cephalanthera rubra Laserpitium latifolium Quercus pubescens
Crataegus monogyna Lilium martagon Quercus robur
Cruciata glabra Luzula nivea Urtica dioica
Deschampsia flexuosa Melica nutans Veronica chamaedrys
Epipactis helleborine Milium effusum Veronica urticifolia
Fagus sylvatica Oxalis acetosella Vicia sepium
Fragaria vesca Paris quadrifolia Viola sylvestris
Potser l’exemplar més monumental d’avellaner comú a Espanya sigui el de Cuevas del Sil
(prov. León). Té uns 200 anys i la soca fa uns 3.5 m de volt de canó. Es troba a sobre la
pista que puja cap el SE a la Braña de la Seita. A Catalunya potser sigui el de la Font del
Pradelló (o de Lourdes), a Olzinelles (Sant Celoni). Fa 13 m d’alçària, 0.8 m de volt de
canó, i 17 m d’amplada de capçada.
CULTIU
Recentment (2012) els principals productors d’avellanes al món eren Turquia (660.000
TM), Itàlia (85.000 Tm), Estats Units o Azerbaidjan (30.000 Tm), Geòrgia 24.000 Tm),
Xina (23.000 Tm), Iran (21.000 Tm), Espanya (14.000 Tm), França (8.000 Tm), i Polònia
(4.000 Tm). A Catalunya cultivava ja el segle XIII a l’Alt Camp (Figuerola del Camp) i Baix
Camp, i també a d’altres zones tarragonines que ara produeixen el 80% de la producció
espanyola. https://www.lopedris.cat/el-conreu-lavellaner-camp-tarragona-c85
Més tard, es va introduir al Vallès central i al Gironès i la Selva. Els cultius del Vallès
central (Caldes de Montbui) tenen el valor afegit de la producció de tòfones al subsòl. Al
quedar afectades les vinyes per la fil·loxera a finals del segle XIX el cultiu de l’avellaner
va ressorgir per substituir la vinya. També ho va fer a mitjans de segle XX, amb
l’esperança de la seva rentabilitat. Però darrerament (principis del XXI), per la
competència amb l’avellana turca, aquesta rentabilitat ha quedat molt en entredit.
L’avellaner (Corylus avellana) per si és oriünd d’Europa, però les races cultivades
(creuades amb C. maxima, C. heterophylla) són força diferents, almenys pel que fa a les
avellanes, de les silvestres. Per aconseguir pol·linitzar estigmes amb pol·len que sembla
incompatible, es poden mullar amb sacarosa molt concentrada, i així es burla la barrera
de la incompatibilitat.
L’avellaner no tolera terrenys massa calcaris. Si el sòl s’adoba massa, la planta creix
més, però fa poques avellanes. Prefereix sòls una mica sorrencs o llimosos. Perquè
produeixi tòfones el pH ha de ser de 7,8. Els tanys es poden treure a l’hivern per formar
nous individus. Es planten els tanys a 6 × 6 m, enterrant només les arrels dins un sot de
30 × 30 × 80 cm sobre un capa de fems enmig de dues de terra. Normalment es
conserven només quatre rames principals, formant una creu. No convé podar gaire les
branques, només retirar les que s’hagin assecat (per efecte, per exemple, del fong
Diplodia mutila). Llaurar el terreny en passades creuades va bé, però si hi ha tòfones
només es podrà fer en un sentit i no en el perpendicular. El rec de goteig és el millor.
Enlloc de posar plàstics negres, ruixar amb herbicides o llaurar el terreny, alguns han
optat per sembrar-hi Festuca arundinacia i Vicia villosa, per tal que el rendiment en
avellanes no minvi degut a la malesa que s’hi criaria si s’abandonés el terreny. Ruixar
els arbres amb caolí, Ascophyllum nodosum i àcid salicílic fa augmentar el rendiment. Les
avellanes són més grosses, amb més fenols (però menys proteïna). La collita sol fer-se
amb aspiradores industrials dissenyades per a l’ocasió. In vitro es pot cultivar amb
Epicoccum nigrum, Coniothyrium palmarum, Penicillium aurontiogriseum, amb metil-beta-
ciclodextrina, àcid salicílic i ultrasons, per tal d’obtenir paclitaxel. In vitro també, pot
produir taxol, amb l’ajuda de la fenil-alanina.
Més informació a: https://www.infoagro.com/frutas/frutos_secos/avellana.htm
ESPÈCIES SIMILARS
Corylus colurna a Turquia té avellanes molt grans, de 3 cm, i es fa un arbre que arriba
a fer 35 m d’alçada amb troncs d’1.5 m de diàmetre. L’escorça és com de suro. La
capçada tendeix a ser cònica, amb la base més ample. Les fulles són semblants, de 6-15
× 5-13 cm i una mica piloses en ambdues cares. L'involucre és el doble de llarg que
l’avellana i està dividit en lacínies fins a l’àpex de l’avellana.
Corylus heterophylla és l’espècie típica de la Xina, però ha estat introduïda
puntualment a Alemanya, EUA i Canadà. Pot arribar a fer 7 m d’alçada i tenir troncs de
20 cm de diàmetre. Les fulles fan 4-13 × 2.5-10 cm i són (emarginades) cuspidades. Les
avellanes són petites, fins a 1.5 cm, agrupades per 2-6.
Corylus maxima es fa dels Balcans fins a Turquia. Només pot arribar com a molt a fer
10 m d’alçària. Fulles semblants de 5-12 × 4-10 cm. Avellanes de 1.5 a 2.5 cm.
L'involucre és més llarg que l’alçada de l’avellana, el doble, però els segments apicals no
arriben a l’àpex de l’avellana. Sol emprar-se com a port-empelt de les varietats
cultivades. Una varietat ornamental té les fulles de color porpra. La capçada té forma
cúbica-oval, com l’espècie típica.
Per a les espècies d’avellaners de la Xina, consultar la següent clau:
http://www.efloras.org/florataxon.aspx?
flora_id=2&taxon_id=108088&fbclid=IwAR2KhNEP7BV4P9cbSdSJKbCDJfybo8mvUrYFvVqpm
A6IqKvSWB_Q9Gz2KUk
Corylus maxima. Foto a Iturraran, de PACO Corylus heterophylla. Foto a Iturraran, de

GARIN PACO GARIN
Corylus colurna. Imatge a Iturraran, de PACO GARIN
HISTÒRIA
El gènere és present al planeta des de fa uns 70 milions d’anys. És a dir, des d’abans de
l’extinció dels dinosaures. Al Neolític ja es coneixien les avellanes (Corylus colurna) a la
regió mesopotàmica. Després, de Turquia passaren a Grècia (segle IV a.C.) i en temps
romans (segle I) passaren a cultivar-se als altres territoris de l’imperi. TEOFRAST (segle IV
a. C.) descrigué l’avellaner i el seu cultiu.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), l’avellaner és planta de Mercuri. La llet d’avellanes
és molt bona contra la tos crònica. També amb una mica de pebre és bona contra la
sinusitis o refredat de cap. Les closques (8 g) en vi aturen les hemorràgies de la regla, i
encara millor seria emprar la pell adherida a la mateixa avellana.
LITERATURA
«Per Sant Feliu, l’avellana surt del niu». «Per Santa Magdalena, l’avellana plena». «Per
Sant Jaume, l’avellana a taula». [SF 23-VI; SM 22-VII; SJ 25-VII]
«Llenya d’avellaner no fa foc ni fa braser».
«Si a la Selva vols venir, Maria, a aplegar avellanes, cantarem una cançó dels fadrins de
Riudecanyes».
Per a VIRGILI (segle I), a la Ilíada la mort de Dafne va ser plorada pels avellaners i els rius.
ROBERT GRAVES (segle XX) (traducció de LLUNARBORI): «Com rajos rutilants, els meus
troncs creixen per abastar tot el cel i obrir-se a la saviesa. Sóc l’arbre que inspira les
muses que ho inspiren tot. Dins la closca, el fruit de la vida ens dóna el moment fèrtil
que alimenta l’esperit. I, si cerques allò que no saps on trobar, confia en les meves vares i
deixa de buscar. Sóc la llavor a dins el crani. Sóc l’alè de les nou muses, i el fruit de nou
mesos. Sóc la font de la veritat. Sóc la delicadesa del cel a les branques. Sóc qui observa
enmig de la batalla. Sóc el bastó de qui no té por. Sóc el fèrtil coneixement arribant a
flor. Com un fil d’aire a la font, he sentit cantar la musa, un matí de llum difusa, quan la
poesia és pont i no cal entendre el com neix del fruit, una llavor, de la pedra, inspiració. I
una nit de lluna plena quan ensumis la berbena, tindràs dintre la cançó. El fruit que cau
quan és madur, fent-se el babau anant perdut, té dins el cau amb un dolç gust tot el que
rau per viure pur, un cap ben clar i un cor encès és el que cal, a fi de bé, que molt s’ho
val, l’avellaner».
ESOTERISME
L’avellaner s’ha associat a la fertilitat, la saviesa i la justícia. Les famoses varetes

màgiques de les bruixes devien estar fetes d’avellaner. En tot cas, el saurí normalment
preferix l’avellaner a l’om per fer la Y que el servirà per detectar aigua al subsòl. Els
avellaners no foragiten les serps però les posen nervioses. Tampoc és segur que evitin els
llamps, però fan menys probable que caiguin exactament allí on creixen. Tota la planta
sembla estar en equilibri entre les energies masculines i femenines. Potser per això « aller
aux noisettes avec un garçon» vol dir fer sexe amb un noi. Algunes llegendes irlandeses
expliquen que menjar un salmó (o truita) que hagi viscut en un gorg rodejat d’avellaners
dona clarividència, ni que sigui llepant un dit que hagi estat en contacte amb el salmó
mentre era cuinat a la brasa. El caduceu de la mitologia clàssica i símbol encara del ram
dels farmacèutics, és una creu on s’enrosca una serp. Ve a rememorar l’anècdota de
Gilgamesh. Ell anà al gorg que Noè li va dir per agafar la planta que li donaria la vida
eterna. Però, com que feia molta calor es va entretenir banyant-se una estona al gorg,
mentre guardava al marge, sota els avellaners, el remei que havia extret del fons de
l’aigua. La serp, nerviosa, li va robar el remei. Al bestiar quan està botit sembla que li
vagi bé passar-li un bastó d’avellaner per la panxa, el llom, i els costats. Contra l’enaigat,
fregar l’orella prèviament punxada, amb la pell del tronc de l’avellaner. Dur un collaret
fet amb rames fines de l’avellaner ajuda a sentir-se millor. A Menorca per Sant Joan es
feien batalles d’avellanes. I al Pallars, per Santes creus es clavaven creus als camps per
protegir-los de les maltempestats. Per als celtes era l’arbre del mes que va del 5 d’agost a
l’1 de setembre. És un arbre protector que atrau tant l’abundància com els ésser màgics.
Les vares d’avellaner ens ajuden a revelar la veritat, o a descobrir tresors amagats o a
trobar aigua. L’avellaner atorga serenor i lucidesa per madurar les decisions que ens
permetin obtenir bons i persistents resultats.
USOS MEDICINALS
• aftes • càlculs • convalescències

• Alzheimer • càncer (còlon, fetge, • convulsions
• amebiasis mama, pulmó) • cors debilitat
• aprenentatge lent • Candida albicans • couperosis
• aprimament • cansament • cucs intestinals
• artritis • cel·lulitis • descalcificació
• Ascaris suum • cicatrius • diabetis
• Bacillus cereus • colesterol HDL baix • diarrees
• cabell escàs • colesterol LDL alt • disbiosis
• cabell sec • còlics nefrítics • disenteria
• enuresis nocturna • hipotensió • picades d’escurçó
• Escherichia coli • inflamacions • Pseudomonas
• espasmes • intoxicació per aeruginosa
• esteatosis hepàtica Cl4C/paracetamol • pulmons debilitats
no-alchòlica • intoxicacions • refredat
• estomatitis • Listeria • retenció d’orina
• falta de proteïnes monocytogenes • ronyons debilitats
• faringitis • llavis esquerdats • Sida (HIV-1)
• febre • mames caigudes • Staphylococcus
• ferides • melanomes aureus
• fissures als mugrons • memòria que falla • tènia
• flebitis • metrorràgia • tuberculosis
• hemorràgies • obesitat • tumors
• hemorroides • osteoporosis • tumors a paròtides
• hipertensió • penis flàccid • varius
AVELLANES: Les avellanes són saludables pel cor i frenen l’envelliment. La crema
d’avellanes amb cacau (i sucre i greix vegetal) convé als qui volen guanyar pes. Les
Avellanes són útils contra la hipotensió i tumors en paròtides. Són una bona font de
proteïnes. Ajuden a dissoldre alguns càlculs, i a expel·lir alguns cucs intestinals. També
es recomanen contra tuberculosis, convalescències, còlics nefrítics, tènia, amebiasis,
diabetis, i esteatosis hepàtica no alcohòlica, i intoxicació per paracetamol o tetraclorur de
Carboni. Són una mica laxants (crues), prevenen malalties cardíaques, abaixen els
nivells de colesterol, abaixen la hipertensió i redueixen els perills de la diabetis, ajuden a
combatre el cansament, l’osteoporosis, l'artritis i la descalcificació. Ajuden els nens (i
nenes) a aprendre més de pressa, i els grans a no perdre la memòria i frenen també
l’Alzheimer (sobre tot les turques). Són antioxidants, antiproliferatives, bacteriostàtiques.
Actuen contra Bacillus cereus, Bacillus subtilis, Listeria monocytogenes, Staphylococcus
aureus. La pell de les avellanes, que queda més o menys adherida a la llavor, fins i tot
torrada, és activa contra el càncer de còlon HT-29. I té acció contra Candida albicans
(llevat); i contra Ascaris suum (nematode dels porcs). També és un bon prebiòtic.
BROTS. En maceració en oli, com a cosmètic.
CLOSCA: té una mica d’acció contra el càncer de pulmó de cèl·lula esquamosa SK-Mes-1.
El vi en el que s’hagin macerat 8 g de closques d’avellana atura la metrorràgia (segons
CULPEPER).
ESCORÇA: astringent (contra diarrees, hemorràgies, ferides), febrífug lleuger. La part

blanca tendra pot anar absorbint el verí dels escurçons quan es va posant en contacte
amb la zona on han mossegat (i que s’haurà marcat amb una incisió en forma de creu).
FLORS MASCULINES: diürètiques, sudorífiques, contra l’obesitat, el refredat i la febre.
FULLES: com a tònic venós contra varius, flebitis i hemorroides. Són depuratives,
hepàtiques, antiespasmòdiques i anticonvulsives. També es recomanen contra faringitis,
estomatitis, ferides, metrorràgia, disenteria i dolors en general (amb l’escorça). S'havien
emprat per fumar som a substitut o additiu del tabac. En cataplasma, per tractar la
picada d’escurçó. En gargarismes contra aftes i úlceres a la cavitat bucal (orofaringe).
Tenen una mica d’acció anticancerígena contra melanoma primari A375 o el metastàtic
SK-Mel-28 i contra càncer de matriu HeLa, el de fetge HepG2 i el de mama MCF-7.
INVOLUCRE: contra enuresis nocturna dels nens (o nenes), i contra la faringitis. Actiu
contra Bacillus cereus, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus.
OLI AVELLANES: És molt útil contra la tènia. En ús extern és un bon cosmètic contra la
mal denominada cel·lulitis i contra les fissures als mugrons. També com a oli carrier per
als olis essencials i essències, per a massatges terapèutics. És suau i bo per a les pells
seques o poc elàstiques, les regenera i alimenta. Ajuda a treure les cicatrius del part i
disminueix també la couperosis. Dona vigor al cabell i augmenta el to de les mames i del
penis. Pres, és bo per als pulmons i els ronyons. En general, és reafirmant.
ORXATA D’AVELLANES. Com a diürètica, i contra la tos crònica.
ALTRES USOS
• ALIMENT: crema d’untar, beguda similar a la llet, garapinyades, en xocolata

(incloses a la tauleta), postres de músic (avellanes i ametlles torrades, panses, i
una copeta de mistela), torrons, gelats, licors, salses (crues amb sal, vinagre i
llorer), hamburgueses, orxata (llet). Les avellanes solen torrar-se a 150º C durant
30 minuts. Les puntes tendres de les branques es poden menjar crues i són
dolces. Les fulles cuites amb una mica de farina es poden donar als porcs, i les
fulles en pèl·lets es poden donar a les ovelles fins a un 20% de la barreja amb
herba dallada. L’oli es pot emprar per afegir al peix i/o les amanides o per afegir a
la massa de pastissos. La pell fina de les avellanes es recull a les empreses
envasadores. Es pot barrejar a l’herba per ales vaques, que aleshores fan la llet
més saludable, amb menys àcid alfa-linoleic i més àcids oleic i esteàric, i alfa-
tocoferol.
• CARBÓ: per elaborar pólvora (explosiu).
• CENDRA: com adob i per fer lleixiu.
• CLOSQUES: s’empren per cremar i escalfar les llars. En vi, per estroncar
metrorràgia.
• ESCORÇA: Cistells, cordes trenades.
• OLI: cosmètic (pell, cabell, llavis secs), i per fer sabons. També en vernissos.
• PALS (collits en quart minvant): Bastons i similars, vares de saurí, badoqueres,
mànecs d'aixades, botes de vi, tutors de plantes altes de l’hort, canyes de pescar,
tutors per a ossos trencats, garrot vil, tanques d’horts, brandes de carros,
bicicletes (amb fusta de castanyer per a les llantes).
PRINCIPIS ACTIUS DEL CORYLUS AVELLANA

CLO: closca/ ESC (escorça)/ FUL (fulles)/ INV (involucre)/ LLA (llavors) /POL (pol·len)
• 1-(4-hidroxi-3-metoxi)-1,2,3- • àcid 5-cafeoïl-quínic FUL

propanetriol CLO • àcid al·lantoic FUL
• 2,3-dihidroxi-1-(4-hidroxi-3-metoxi- • àcid ascòrbic (vitamina C) LLA, FUL
fenil)-propan-1-ona CLO • àcid cafeoïl-tartàric FUL
• 3-alfa,7-alfa, 22-alfa-trihidroxi- • àcid cumaroïl-quínic CLO
estifmastèn FUL • àcid el·làgic LLA
• (3R,5R)-3,5-dihidroxi-1,7-bis(4- • àcid el·làgic-pentòsid-isòmer LLA
hidroxi- fenil) heptan-3-O-β-D- • àcid esteàric LLA
glucopiranòsid FUL • àcid fertàric
• 5-dehidro-avenasterol LLA • àcid ferúlic
• 5-metil-(E)-2-heptèn-4-ona • àcid feruloïl-quínic CLO
(=filbertona) [aroma de LLA torrada] • àcid fític LLA
• àcid 3-cafeoïl-quínic FUL • àcid flavo-gal·lònic-diclactona-
• àcid 3-cafeoïl-quínic FUL, LLA isòmer LLA
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic INV • àcid fol·línic LLA
• àcid 4-cafeoïl-quínic FUL • àcid gàl·lic LLA, CLO
• àcid 4-hidroxi-salicílic LLA • àcid gal·loïl-quínic CLO
• àcid hidroxibenzoic • Cessi LLA
• àcid hidroxicinàmic LLA • cistroestadienol
• àcid iso-ferúlic LLA • Clor LLA
• àcid linoleic LLA • Cobalt LLA
• àcid m-hidroxi-cinàmic LLA • Coure LLA
• àcid mirístic LLA • Crom LLA
• àcid o-cumàric LLA • diaril-heptanoides:
• àcid oleic LLA ◦ (3R,5R)-3,5-dihidroxi-1,7-bis (4-
• àcid p-cumàric-hexòsid LLA hidroxi-fenil) heptann- 3-O-β-D-
• àcid p-cumaroïl-tartàric FUL glucopiranòsid
• àcid p-hidroxibenzoic LLA ◦ 11,7-bis-(3,4-dihidroxi-fenil)-4-
• àcid palmític LLA heptèn-3-ona (hirsutenona)
• àcid pantotènic LLA ◦ 1,7-bis-(4-hidroxi-fenil)-4,6-
• àcid protocatechuic LLA, CLO heptadièn-3-ona
• àcid quínic LLA ◦ 5-hidroxi-1-(4-hidroxi-fenil)-7-(3,4-
• àcid resínic ESC dihidroxi-fenil)-heptan-3-ona
◦ 5-hidroxi-1-(3,4-dihidroxi-fenil)-7-
• àcid rosmarínic FUL
(4-hidroxi-fenil)-heptan-3-ona
• àcid salicílic LLA
◦ 7-bis-(3,4-dihidroxi-fenil)-4-
• àcid sanguisòrbic-dilactona LLA
heptèn-3-ona-hexòsid
• àcid sinàpic ◦ 1,7-bis-(4-hidroxi-fenil)-4,6-
• àcid siríngic LLA heptadièn-3-ona-hexòsid
• àcid siríngic-èster d’hexosa LLA ◦ 1,7-bis-(4-hidroxi-fenil)-4-heptèn-
• àcid vainíllic LLA, CLO 3-ona-hexòsid
• àcid valoneic-dilactona LLA ◦ alnusona FLO
• àcid veràtric CLO ◦ asadanina LLA amargues p.p.
• afzelina ESC Cimiciato
• alcohool dihidro-coniferílic CLO ◦ carpinintriol B
• alcohol lignocèric ESC ◦ gifonines A-H, J,K FUL
• alfa-tocoferol LLA ◦ gifonina I FLO
• alnusona FLO ◦ gifonines Q-S FLO
• Alumini LLA ◦ gifonina V CLO
• Antimoni LLA
• Arsènic LLA • digal·loïl-glucopiranòsid
• astragalina FUL • dihidro-chalcones
• avenasterol • dihidro-dehidro-diconiferil-alcohol
• balanoforina CLO CLO
• Bari LLA • dihidroxi-cumarina
• beta-carotè LLA • epi-catequina LLA, CLO
• beta-hidroxi-propio-vainillona • epi-catequina-3-gal·lat INV, LLA,
• beta-sitosterol FUL, LLA CLO
• betulina ESC • epi-gal·lo-catequina LLA
• bis-(hexahidroxi-difenoïl)-glucosa- • epi-gal·lo-catequina-gal·lat LLA
isòmer LLA • eriodictiol LLA
• Bor LLA • eritro-(7S,8R)-guaiacil-glicerol-beta-
• Brom LLA O-4’-dihidro-coniferil – alcohol CLO
• C-veratrïl-glicol CLO • eritro-(7S,8R)-guaiacil-glicerol-beta-
• Cadmi LLA coniferil-aldehid-èter CLO
• Calci LLA • Escandi LLA
• campesterol LLA • espermidina FUL
• carbohidrats LLA • espermina FUL
• carotè • Estany LLA
• carpinotriol B CLO • estaquiosa LLA
• catequina LLA, CLO • estigmasterol LLA
• catequina-7-O-beta-D-xilopiranòsid • Estronci LLA
ESC • Europi LLA
• cedrusina CLO • Ferro LLA
• ficusal CLO • Magnesi LLA
• fitasa LLA • Manganès
• filbertona LLA • maninotriosa LLA
• fitosterol LLA • mannà
• flavan-3-ols • melobiosa LLA
• flavonols LLA • Mercuri LLA
• flobafè ESC • metil-gal·lat CLO
• floretina-2’-O-glucòsid LLA, CLO • miricetina-3-O-rhamnòsid LLA,
• Flúor LLA FUL, ESC
• foeniculina FUL • miricetina ESC
• folacina LLA • miricitrina FUL, ESC
• fosfatases LLA • Molibdè LLA
• fosfatidil-colina LLA • naringina CLO, INV
• fosfatidil-etanol-amina LLA • N-nonacosà FUL
• fosfatidil-inositol LLA • neolignans:
• fosfolípids LLA ◦ balanofonina
• Fòsfor ◦ ceplignà
• galactà FUS ◦ dihidro-dehidro-diconiferil alcohol
• gal·lo-catequina INV ◦ ent-cedrusina
• gal·lo-catequina-(4-alfa-8)-catequina ◦ eritro-(7R,8S)-guaiacil-glicerol-β-
ESC O-4′-dihidro-coniferil alcohol
• gal·lo-catequina-(4-alfa-8)-catequina ◦ eritro-(7S,8R)-guaiacil-glicerol-β-
FUL coniferil-aldehid-èter
• gal·lo-catequina(-4-alfa-8)-gal·lo- ◦ eritro-(7S,8R)-guaiacil-glicerol-β-
O-4′-dihidro-coniferil alcohol
catequina FUL
◦ ficusal
• gal·lo-catequina-gal·lat LLA
◦ treo-1,2-bis(4-hidroxi-3-metoxi-
• geranil-geranil-difosfat-sintasa LLA
fenil)-1,3-propandiol
• gifonina V CLO
• Níquel
• glansreginina A, B LLA
• obtusifoliol
• gramisterol
• oli vegetal LLA
• Hafni LLA
• Or LLA 3ppb
• hemicel·lulosa A CLO
• òxid de Calci FUL
• hidroxi-propion-vainillona CLO
• òxid de Ferro FUL
• hiperòsid FUL
• òxid de Silici FUL
• hirsutenona FUL
• Plom LLA
• Iode LLA
• Potassi LLA
• iso-quercitrina FUL
• proantocianidines oligomèriques
• iso-rhamnetil-3-O-glucòsid LLA
FUL
• juglanina FUL
• procianidina B1 ESC, LLA
• kaempferol ESC
• procianidina B2 LLA
• kaempferol 3-(cis-p-cumaroïl)-
• procianidina B3 ESC FUL
rhamnòsid FLO, CLO
• procianidina C2
• kaempferol 3-(trans-p-cumaroïl)-
• prodelfinidines
rhamnòsid FLO, CLO
• propelargonidines
• kaempferol-3-glucòsid LLA
• proteïna LLA
• kaempferol-3-glucosil-(1→2)-
• putrescina FUL
glucòsid FLO
• quercetina-3-galactosil-(1→ 2)-
• kaempferol-3-rhamnòsid FUL, ESC,
glucòsid FLO
FLO
• quercetina-3-glucòsid LLA, FUL ,
• Lantà LLA
FLO, ESC
• lawsonicina CLO
• quercetina-3-O-glucosil-galactòsid
• lignina CLO
FLO
• lípids
• quercetina-3-O-rhamnòsid FUL,
• lipo-oxigenasa LLA
FLO, CLO, LLA
• Luteci LLA
• quercetina ESC, CLO
• luteolina FUL
• quercitrina LLA, FUL
• rafinosa LLA ◦ 7-xilostil-paclitaxel
• Rubidi LLA ◦ baccatina III
• rutina LLA, CLO ◦ cefalomanina
• sacarosa LLA ◦ paclitaxel
• salicilat LLA ◦ paclitaxel C
• Samari LLA ◦ taxinina M
• Seleni LLA
• Sílice LLA • taxifolina CLO
• sitosterol ESC • Thori LLA
• Sodi LLA • Titani LLA
• Sofre LLA • triacil-glicerols LLA
• tanins • Tungstè LLA
• Tàntal LLA • Urani LLA 30 ppb
• taraxerol FUL • Vanadi LLA
• taxans FUL: • vitamina B1, B2, B6 LLA
◦ 10-deacetil-7-epi-paclitaxel • vitamina E LLA
◦ 10-deacetil-7-xilosil-cefalomanina • xilà FUS
◦ 10-deacetil-7-xilosil-paclitaxel • xilosa CLO
◦ 10-deacetil-7-xilostil-paclitaxel • xilo-oligosacàrids CLO
◦ 10-deacetil-baccatina III • Yterbi LLA 30 ppb
◦ 10-deacetil-paclitaxel • Zinc LLA
◦ 7-epi-paclitaxel (LLA)
PRINCIPIS ACTIUS DIFERENCIALS DE LES AVELLANES TORRADES
Al torrar-les, minva la proporció d’àcid linoleic i puja de de l’oleic i els seus triacil-
glicerols; s’abaixa un 14% la dels fitosterols, la vitamina E (10%); i s’incrementa molt
lleugerament la dels àcids grassos saturats. I apareixen en exclusiva:
• 5-hidroxi-metil-furfural • N-èpsilon-carboxi-metil-lisina
• metil-glioxal • N-èpsilon-fructosil-lisina
Però, hi ha més diferències. Vegis’ el quadre següent ** sobre els components de

l’avellana turca tipus Tombul :
PIC COMPOST RI (índex de AVELLANES AVELLANES

retenció) CRUES ppm TORRADES ppm
1 2-metil-propanal 802 44 4875
2 2-metil-butanal 897 64 -
3 3-metilbutanal 911 183 27445
4 2,5-dimetil-furà 945 14 431
5 2-pentanona 968 1603 2774
6 3-metil-2-pentanona 1013 108 597
7 alfa-pinè 1022 - 598
8 2-etil-5-metil-furà 1028 471 -
9 toluè 1038 55 723
10 2,3,5-trimetil-furà 1051 259 1595
11 2,3-pentà-diona 1064 40 177
12 hexanal 1079 2780 2517
13 2-metil-(E)-2-butenal 1094 - 78
14 2-pentanol 1109 1509 1841
16 (E)-3-pentèn-2-ona 1123 832 2277
18 p-xilè 1137 50 -
21 2-heptanona 1178 208 177
22 heptanal 1182 192 63
24 3-metil-1-butanol 1198 482 4983
25 1-ciclopentil-etanona 1203 tr. 1562
26 (E)-2-hexanal 1210 59 370
28 2-pentil-furà 1230 20 120
29 1-pentanol 1240 344 684
30 3-carè 1246 - 71
31 5-metil-2-heptanona 1252 53 109
33 metil-pirazina 1283 40 1523
36 5-metil-(E)-2-heptèn-4- 1290 208 3481
ona
37 5-metil-(E)-2-heptèn-4- 1290 208 3481
ona
38 1-octèn-3-ona 1293 40 -
39 5-metil-5-hexèn-2-ona 1300 - 603
41 2,5-dimetil-pirazina 1317 - 1676
42 2,6-dimetil-pirazina 1323 - 196
43 etil-pirazina 1330 - 254
45 6-metil-5-heptèn-2-ona 1334 41 332
46 1,2,3-trimetil-benzè 1340 38 526
47 1-hexanol 1344 432 123
50 2-etil-6-metil-pirazina 1380 - 151
52 nonanal 1392 203 232
53 2,5-dihidro-H-pirrol 1395 - 125
54 trimetil-pirazina 1397 - 158
56 (E,)-2,4-hexadienal 1411 - 170
58 3-etil-2,5-dimetil-pirazina 1438 - 170
59 1-octèn-3-ol 1442 - 75
60 1-heptanol 1447 196 31
61 2-etil-3,5-dimetil-pirazina 1454 - 95
62 àcid acètic 1460 - 206
63 2-furan-carboxaldehid 1462 - 591
67 pirrol 1513 - 137
68 benzaldehid 1521 - 834
70 1-octanol 1549 - 35
71 1,6,7-trimetil-naftalè 1562 - 112
72 2-metil-1H-pirrol 1570 - 26
75 3-metil-2-ciclohexèn-1- 1592 - 74
ona
76 beta-cariofil·lè 1597 - 62
78 àcid 3-butenoic 1627 - 264
79 4-metil-benzaldehid 1642 - 46
80 3-furan-metanol 1655 - 253
TOTAL 11859 72287
PRINCIPIS ACTIUS DE L’AROMA D’AVELLANA
• 1H-pirrol • 2,5-dimetil-4-hidroxi-3(2H)-
• 1H-pirrol-2-carboxaldehid furanona [caramel-ranci]
• 2-acetil-1-pirrolina • 3-metil-1H-pirrol
• 2-furfuril-tiol • 3-metil-butanal [mantega & malta]
• 2-metil-butanal [mantega & malta] • 3,5-dimetil-2-etil-pirazina
• 2-propionil-1-pirrolina • 5-metil-(E)-2-heptèn-4-ona
• 2,3-butandiona [mantega & malta] • acetil-pirrol
• 2,3-dietil-5-metil-pirazina • furaneol
• 2,3-pentandiona [mantega & malta]
VALOR NUTRITIU DE LES AVELLANES

(per 100 g (i % de la quantitat diària recomanada)
650 Kcal/100g
• grasses 60.7 • Fòsfor 290 mg (40%)

• carbohidrats 16.7 (sucres 4.3) • Potassi 680 mg (14%)
• proteïnes (12)15(18) (albúmines + • Zinc 2,5 mg (25%)
globulines 85%/ glutelines + • vitamina B1 0.6 mg (50%)
prolamines 15% ) • vitamina B2 0,11 mg (8%)
• aigua 5 • vitamina B3 1.8 mg (12%)
• fibra 11 • vitamina B6 0.6 mg (43%)
• Calci 114 mg (11%) • vitamina C 6.3 mg (11%)
• Ferro 4.7 mg (38%) • vitamina E 15-25 mg (100%)
• Magnesi 163 mg (44%) • vitamina K 15 micrograms (14%)
PRINCIPIS ACTIUS DE LA PELL DE LES AVELLANES
lípids 12% (g/100) 6:0 - 6/ 18:0 - 2 / 20:0 - 0.5 / 15-1n-7 - 0.15 / 18-1n9 -74 / 20-1n-
9 - 0.20/ 18-2n-6 -16/ 18-3n-3 -0.20
proteïnes 7%
carbohidrats 70 % // oligosacàrids: (àcid galacturònic + N-acetil-galactosamina) +
xiloglucans
minerals 2%
oligoelements (mg/100g)
• Al 1,6 • Cr 0.024 • Mg 114 • Sb 0.023
• Ba 0.3 • Cu 0.4 • Mn 1,5 • Se 0.024
• Bo 2,8 • Fe 4,2 • Na 60 • Sr 1,2
• Ca 85 • K 16 • Ni 0.072 • Zn 1,1
• Cd 0.007 • Li 9,8 • P 52
compostos fenòlics (ppm):

• àcid ferúlic 15 • àcid protocatechuic • naringenina 30
• àcid gàl·lic 950 750 • quercetina 220
• àcid p-hidroxibenzoic • catequina 1250 • resveratrol 15
50 • epi-catequina 230 • rutina 3o
COMPOSICIÓ DE L’OLI D’AVELLANES
àcid araquídic àcid oleic 66-85% omega-3 (p.p. àc- linolènic)

àcid docosanoic àcid palmític 4-9% 0.5%
àcid eicosanoic àcid palmitoleic omega-6 10-25% (p.p. àc.
àcid esteàric 1-4% àcid tetraeicosanoic linoleic)
àcid linoleic esfingolípids omega-9 66-85%
àcid linolènic esterols oxilipines
àcid margàric fosfolípids tocoferols
àcid mirístic glicolípids vitamina A
COMPOSICIÓ DEL POL·LEN DE L’AVELLANER
• 3-glucosil-(1→ 2)-galactòsid • quercetina-3-O-(2’’-O-beta-D-

• cafeoïl-feruloïl-espermidina glucopiranosil)-beta-D-
• diferuloïl-espermidina galactopiranòsid
• guanosina • quercetina-3-O-glucosil-galactòsid
• N-triacosà • Spirosoma pollinicola: amino-
• polipèptid 100 KDa fosfolípid; fosfatidil-etanol-amina;
menaquinona
EFECTES FISIOLÒGICS D’ALGUNS PRINCIPIS ACTIUS DE LES AVELLANES*
Els 2-monoacil-glicerols i el 2-oleoïl-glicerol activen a l’intestí la proteïna receptora

GPR119, i això fa que es mengi menys i es reguli la secreció d’insulina estimulada per la
glucosa.
El (3R,5R)-3,5-dihidroxi-1,7-bis(4-hidroxi-fenil)-heptà-3-O-β-d-glucopiranòsid i la
quercetina-3-O-rhamnòsid actuen contra la viabilitat de les cèl·lules HepG2, HeLa, i en
menor grau les MCF-7.
Els esfingolípids milloren la relació entre el colesterol LDL i el colesterol HDL, i
inhibeixen el càncer de còlon, ja que els subproductes (esfingosina, esfingamina) i les
ceramides estimulen l’apoptosis i inhibeixen la proliferació cel·lular.
La fosfatidil-colina evita o redueix l’esteatosis hepàtica no alcohòlica.
La fosfatidil-etanol-amina fa abaixar el colesterol sèric.
La fosfatidil-inositol promou el tansport del colesterol i la seva excreció.
Els fosfolípids milloren la memòria.
Els galactolípids tenen acció antivírica, antitumoral i antiinflamatòria.
Els liso-fosfolípids estan implicats en la proliferació, la supervivència i la migració
cel·lular, l’angiogènesis, la inflamació, la diabetis i el càncer; i ho fan a través d’un
receptor de proteïna G.
La N-acil-etanol-amina intervé en la neuroprotecció, la proliferació cel·lular, la iniciació
del dolor, la fertilitat, l’apoptosis i la ingesta.
Les oxilipines protegeixen la pell, frenen el dolor i els processos inflamatoris.
Els sulfo-quinovosil-diacil-glicerols tenen força acció antivírica, en especial contra el
HIV-1, i, a més, són antitumorals i immunosupressors.
TOXICITAT/ EFECTES ADVERSOS
Algunes persones, fins i tot nens petits, són al·lèrgiques a les avellanes o al pol·len de
l’avellaner https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23665001/ Aquesta al·lèrgia sol creuar-se
amb la del vern i el bedoll. Alguns nens s’han ennuegat menjant avellanes. Més val
esperar a que tinguin més de 5 anys per menjar-ne, quan ja tenen totes les dents.
Trencar la closca de l’avellana amb els dents més que intoxicar-te el que pot provocar és
que et trenquis alguna dent. Es va descriure un cas a l’ Aragó d’un home que va morir
per fer-se un tip d’avellanes no madures. En principi cal menjar-se la llavor, sense la
closca, ja que és fàcil ennuegar-se si es menja la closca, ni que sigui tendra.
MÉS INFORMACIÓ
«Plant Specialized Metabolites in Hazelnut (Corylus avellana) Kernel and Byproducts: An

Update on Chemistry, Biological Activity, and Analytical Aspects». ALFREDO BOTTONE,
ANTONIETTA CERULLI, GILDA DʼURSO, MILENA MASULLO, PAOLA MONTORO, ASSUNTA
NAPOLITANO, SONIA PIACENTE: Planta Med 2019; 85(11/12): 840-855
«Multi-class polar lipid profiling in fresh and roasted hazelnut (Corylus avellana cultivar
“Tonda di Giffoni”)». *ASSUNTA NAPOLITANO, ANTONIETTA CERULLI, COSIMO PIZZA, SONIA
PIACENTE: Food Chemistry 269 (2018) 125–135.
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0308814618310951?via
%3Dihub
«Comparison of Natural and Roasted Turkish Tombul Hazelnut (Corylus avellana L.)
Volatiles and Flavor by DHA/GC/MS and Descriptive Sensory Analysis. ** CESARETTIN
ALASALVAR, FEREIDOON SHAHIDI, KEITH R. CADWALLADER J. Agric. Food Chem. 2003, 51, 17,
5067–5072 https://www.thieme-connect.de/products/ejournals/html/10.1055/a-0947-5725
ARÇ BLANC
Crataegus monogyna Jacq..
[1775, Fl. Austr.,3: 50, tab. 292, fig. 1]
(Família de les Rosàcies)
– Etimologia: "Crato" significa «agafar». «Ego» és «el jove». "Monogyna" significa que te
un sol aparell sexual (femení).
Foto: PERE MASDÉU
NOMS POPULARS
Alemany: Weissdorn, Hagedorn, Christdom/Eingriffliger weissdorn/ Eingriffelig
weissdorn / Eingriflige weissdorn / Hagdorn / Hagedorn
Anglès: Hawthorn, Midland Hawthorn [C. oxyacantha], English Hawthorn, May
Bush, May, Mayblossom, Maythorn, Quick–Set, Quickthorn, Thorn–Apple
Tree, Whitethorn; Motherdie, Haw.
Basc/ Euskera: Elorri, Elhorri, Arantza, Arantze, Elorri Zuri, Ilori–Xurí, Ilurri, Abillurri,
Illurritze, Añurrialze, Arantzuri, Arantzalarr, Elorritxurri, Gurrillon
Castellà: Espino, Arç Blanc, Majuelo, Mayuelo, Majolero, Majoleto, Marjoleto,
Manjoleto, Marjolero, Majuetas, Mochuetas, Majoletas, arç Majoleto, arç
Marjolero, Espinera, Espinera Blanca, Espinera de Muntanya, Espinera
Brava, Carcabollero, Bizcoda, Bizcoba, arç Biscobeño, Pirlitero, Matapiojos,
Espinalbo, Espinaula, Arañón Blanc, Arañón Marí, Arañón Motillonero,
Arañón de Manzaneta, Barzero de Manzaneta, Cachimironero, Cachimirón,
Gorillón, Guachamironero, Gurillón, Manzanetas de Manuel, Manzaetas de
Sant Joan, Manzanetas de Pastor, Matapollero, Pepidera, Pipidera
Català: Arç Blanc, Espí Blanc, Espinalb, Rams de Sant Pere, Cirer de Pastor,
Gargaller, Garboller, Trualler, Pometes de Sant Miquel, Rams de la Mare de
Déu.
Danès: Almindelig hvidtjørn / Hvidtjørn / Rødtjørn / Engriflet hvidtjørn
Finlandès: Tylppäliuskaorapihlaja
Francès: Aubépine, Épine–Blanche, Épine de Mai
Gallec: Espinheiro Alvar, Escalheiro, Pirliteiro, Pilriteiro, Escrambulheiro,
Combroeiria, Espinha Branca, Espinheiro Branco, Periquitos, Estrepeiro,
Estripo Alvar, Estripo Bravo, Estripeiro, Perilloteiro Bravo, Escaramiñeiro,
Escaramuñeiro
Grec antic: kratios, kinosbatos
Grec modern: Κοκκινομοσφιλιά / Κράταιγος / Κραταίγος ο μονόγυνος / Μερμελιτζιά /
Τρικουκιά / Τσιλλαρκά
Hebreu: ‫גלעיני‬-‫עוזרר חד‬
Hongarès: Egybibés galagonya
Islandès: Snæþyrnir
Italià: Biancospino
Noruec: Hagtorn
Polonès: Głóg jednoszyjkowy
Portuguès: pilriteiro, espinheiro-alvar
Rus: Boiaryshnik Kaliuchii, Tiernovi Kust, Боярышник однопестичный
Suec: Hagtorn / Trubbhagtorn
Turc: Adi alıç, Geyikdikeni
Txec: Hloh jednosemenný
Ucraïnès: Глід одноматочковий
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE L’ ARÇ BLANC

Arbre caducifoli de port arbustiu, normalment de poc menys de 3 m, encara que pot
arribar als 10 m. Branques fortes, adients per a fabricar estris de cuina; amb escorça
grisa brillant i algunes espines fosques fortes rígides i agressives, però, alguns cops,
musicals en fer–les vibrar. Rames joves sense lenticel·les, glabres o una mica peludes.
Fulles de mides i formes diferents en una mateixa planta, però, en general,
pinnatipartides, dividides en 3–5–7 lòbuls cuneïformes amb el terminal més gran, amb
estípules grans molt dentades, verdes, persistents, peciolades (3–15 mm) i amb nervis
una mica retrorsos, sent la vora subentera, dentada, més o menys profundament, segons
les varietats. Revers bastant clar i mat, amb un borrissol prop de la base i dels nervis.
Flors blanques, de 8–16 mm, rares vegades tenyides de rosa o de violeta, en cimes com a
corimbes, arrencant de branquetes curtes (braquiblasts), amb pedicels finament peludes.
Bràctees florals (1-3) a la base de cada flor, linear-lanceolades, caduques en general.
Receptacle campanulat (hipanti), acrescent. Sèpals 5, amplament triangulars amb el
marge enter o serrat-glandulós, més curts que els pètals, persistents en general. Pètals 5,
aromàtics (uns pocs dies fan olor de carn, i després de vainilla), obovals gairebé
suborbiculars, acuminats caducs. Estams (5)10-20(25) o més, en 1-4 grups, amb anteres
vermelloses o blanques o grogues. Carpels closos dins el receptacle Estil un. Fruit
carnós, de 6–10 mm, de sabor semblant a la poma quan madura, petit, tenyit de vermell
per fora, blanquinós per dins, amb el calze en el seu àpex, amb 5 lòbuls curts. Una sola
llavor, ovada, llisa.
Dins el gènere, Crataegus monogyna es distingeix per tenir les flors un sol pistil (en
general) i les estípules poc dividides, petites i el lòbul basal de les fulles enter o poc
dividit.
Dins la gran família de les Rosàcies, de flors dialipètales inferovàriques polistèmones, el
gènere Crataegus pertany a la subfamília de les Mespilaceae C.H. Schultz (1832), amb
fruits com pometes. I el gènere es caracteritza per ser planta llenyosa amb punxes
llargues, lignificades a l’extrem d’una rama molt curta, però sense agullons (com els
esbarzers i els rosers), fruit carnós amb llavor dura coronat pels lòbuls del calze ja secs, i
fulles pinnatilobades amb estípules, calze soldat a l‘ovari, i flors en una mena de
corimbes.
En marges de torrents, de vessants boscoses, marges de camps, des de les planes baixes
fins a la mitja–alta muntanya. Pels majoristes prové en general dels Balcans, Bulgària,
Romania, Polònia, Rússia. Al món es fa sobre tot a Europa. També, introduït, a l’Amèrica
de Nord a a zones fredes d’Austràlia (i Nova Zelanda) i d’Amèrica del Sud. O més
rarament a Sud-àfrica i al NE de la Xina.
Crataegus monogyna al món, segons GBIF
EXEMPLARS MONUMENTALS
A França alguns creuen que l’arbre més vell que tenen és l’arç blanc de Saint Mars sur la
Futaie a Mayenne. Feia 9 m d’alt i fa 2,65 m de volt de canó. Sembla ser que el va
plantar Sant Julià el segle III. A Anglaterra, el de l’abadia de Glastonbury, sembla que
ha perviscut com a varietat biflora en jardineria. Després de la Guerra Civil del segle XVII
se’n varen replantar d’altres però s’ha anat destruint per actes de vandalisme (el darrer el
2010). Un exemplar encara viu, d’uns 700 anys, es pot trobar encara a Hethel, al Sud de
Norwich, a Norfolk.
https://www.norfolkwildlifetrust.org.uk/wildlife-in-norfolk/nature-reserves/reserves/
hethel-old-thorn
L’arç blanc d’Einsiedeln (poble on va néixer PARACELS) sembla que va ser dut des de Terra
Santa pel DUC D’EBERHARD II DE WÜRTTEMBERG el segle XIV, i se li atribueixen poders
miraculosos. A l’Arç Blanc de Glastonbury (Holy Thorn) també se li atribuïen poder
miraculosos, en especial quan floria per Nadal. La tradició assegura que el va plantar
JOSEP D’ARIMATEA el segle I, que la va agafar de Galilea. Alguna versió assegura que per
atraure els descreguts va plantar la vigília de Nadal el bastó que feia servir, fet d’un pal
d’arç blanc i de seguida va florir. Fins molts segles després es duien rams d’aquell arç a
les processons de Nadal.
A Catalunya destaquen dos exemplars. El de la Creu del Rabadà fa 1.3-2.2 m de volt de
canó, 8-9 m d’alçària, i 10 m de diàmetre de capçada. És a la Vall d’en Bas. El de la Font
de l’Arç fa 1.3 m de volt de canó, i 7 m d’alçària. És a Vidrà. N’hi ha d’altres amb volt de
canó una mica inferior a 1 m: el de la Rasa del Meix, a la Font de Lladurs; el del Corral
de la Coca, a Cubelles; el del parc del Pi Gros, a Sant Vicenç dels Horts; el de Can
Cabarrocas, a Cruïlles; i el d’en Salomó, a La Bisbal.
CRATAEGUS MONOGYNA. Saint Mars-sur-la-Futaie 2010 (Foto: Wikimedia)
VARIETATS I ESPÈCIES SIMILARS

L’espècie monogyna representa el 100% de la població catalana. La oxyacantha (amb
2–3 pistils per flor) és abundant al centre d'Europa. Al Sud d’ Anglaterra, es troba fent
tanques quilomètriques de mata a les vores de les carreteres locals. A la península
abunda a Navarra i País Basc, però ja és residual a d’altres indrets com ara els Ports de
Beseit. Però és l’espècie que consta a la major part d’etiquetes de productes en venda a
herbolaris i dietistes. A la península hi ha 5 espècies silvestres de Crataegus.
Amb un sol pistil hi ha C. granatensis (amb estipules i marge de la base del lòbul
proximal de la fulla, amb 3–8 dents per costat; de les muntanyes del SE). C. monogyna
té les estipules i marge de la base del lòbul proximal de la fulla sencers o amb 1–2 dents.
Pilositat a la cara de sota de les fulles només als nervis principals. És de tot el centre i
occident europeu; introduïda a Amèrica i Austràlia. Se'n distingeixen a Catalunya tres
subespècies: ssp. monogyna (amb branquillons i fulles joves glabres i fruit petit, de 6–10
mm) (molt corrent), ssp. azarella (amb branquillons i fulles joves molt piloses i fruit
també petit, de 6–10 mm, fulles en ventall) (només a Alacant), i ssp. ruscinonensis (amb
branquillons i fulles joves molt piloses, fruits grans de 10–15 mm, molt poques espines a
les branques) (a l'Empordà i al Rosselló). A més a més, a Andalusia s’hi pot trobar la var.
lasiocarpa, de fulles per la cara de sota, tiges i inflorescències, receptacles i fruits més o
menys pilosos. I al Marroc i al SW de la península hispànica la var. maura, de fulles
glabres, molt coriàcies, poc amples, sense lòbuls laterals, amb 3-5 lòbuls apicals (o
sense) i amb fruits de 10 mm.
Amb 2–3 pistils hi ha Crataegus oxyacantha (= C. laevigata, C. oxyacanthoides). Té els
peduncles i el calze glabres, i el marge basal del lòbul proximal de la fulla amb 5–13
dents petites. Es troba a Àlaba, Navarra del Nord i Serra de la Demanda. Les altres dues
espècies són Crataegus azarolus (fulles grans glabres amb el lòbul proximal fes fins
només el 50%, amb només 2 lòbuls laterals; és típic de conreus antics), i Crataegus
laciniata (fulles molt piloses, amb lòbul proximal fes fins el 75%, amb 3–4 parells de
lòbuls laterals, a les serres d'Alacant i Veïnes).
a: Crataegus azarolus. b: Crataegus oxyacantha. c: Crataegus monoyna, d: C. monogyna maura -

Fulla vora les flors (1) i estípula típica (2) [de Flora Iberica].
Es poden veure també híbrids, per exemple entre Crataegus azarolus x Crataegus
monogyna (=C x sinaica). O entre Crataegus oxyacantha x Crataegus monogyna (= C. x
media).
Hi ha unes 25 espècies més emprades com a remeis tradicionals i, a vegades, com a

ornamentals.
–Crataegus azarella. Com C. monogyna. Branquetes peludes. Fruits de 7–10 mm, amb
1 llavor i 1 estil. Fulles flabel·ladas. Calze pilós. Comú a la zona d'Alacant.
–Crataegus azarolus. Fulles grans, una mica pubescents pel revers, cuneades, poc
dentades. Fruits molt grans, de 2 a 3 cm, vermellosos. Estils 3 (1–5). Pedicels cotonosos.
La infusió de l’escorça de les rames joves va bé contra la febre i contra la hipertensió. La
infusió dels fruits va bé contra l’amigdalitis en gargarismes i, beguda, contra càncer de
pulmó. La infusió prolongada de les fulles va bé contra
els tinnitus, palpitacions, diabetis, i espasmes en
general.
–Crataegus columbiana. Tònic cardíac i estomacal,
contra hipertensió i reuma.
–Crataegus cuneata. De la Xina. Per estimular la
circulació (flors) i com digestiu contra el mal de panxa,
diarrea, disenteria, dispèpsia, hèrnia, espasmes, SIDA,
part, macadures, lumbago, escorbut, picors.
–Crataegus douglasii. De Canadà. Com resolutiu
contra inflors externes.
–Crataegus grandiflora. Com la espècie precedent,
però fulles molt variables en una mateixa planta,
piloses groguenques al revers, fruits de 1.5 cm. Es
tracta d'un híbrid amb Mespilus germanica de
Crataegus oxyacantha)
–Crataegus intricata. Dels EUA.
–Crataegus macrocarpa. Com precedent, però fruits
molt grans, de 1.5 cm. Dels Alps.
–Crataegus mauriannensis. Com C. monogyna però
amb fruits molt allargats, de 1.5 per 2.5 cm.
–Crataegus mexicana. Com diürètic i contra la tos.
–Crataegus nigra. Fulles peludes pel revers. Tres
llavors.
–Crataegus orientalis (= laciniata). Amb fulles
dividides en lacínies més allargades que l’ espècie
típica, i recobertes per un lleuger toment gris. Anteres
vermelloses. Dispersa per la conca mediterrània
excepte pel SE.
–Crataegus oxyacantha. (= Crataegus laevigata, C.
oxyacanthoides). Fulles trilobades finament serrades.
Fulles menys profundament feses. Nervis antrorsos,
sense pèls acariformes. Estils 2 o 3. Llavors 2–3.
Pedicels de les flors glabres. Amb les mateixes
propietats, suposadament, que C. monogyna. De fet, la
major part de laboratoris etiqueten els extractes de
Crataegus amb el nom d’aquesta espècie. Almenys és
segur contra angina de pit, mala circulació a mans i
peus, hipertensió, insomni, còlics, espasmes,
trombosis, debilitat cardíaca, ateroesclerosis,
menopausa.
–Crataegus pentagyna. Fruits amb tres llavors, molt
petits. De Crimea, Caucas i Carpats.
–Crataegus phaenopyrum. Dels EEUA.
–Crataegus pinnatifida. De la Xina. Contra el mal de
panxa, la diarrea i les indigestions.
–Crataegus pubescens. De Mèxic. Diürètic.
–Crataegus ruscinonensis. Com C. monogyna, però
pedicels poc velluts. Poc espinós. Fruit d'1 a 1.5 cm.,
Dolça, amb 1–2 llavors i 1–2 estils. Comú a l'Empordà.
–Crataegus sanguineus. Abunda a Rússia. Fulles
semblants, romboidals, però molt dentades i sense
arribar a feses. Raïms de flors més grans. Fruits amb
dos entrants acanalats profunds, amb calze reflex;
branques vermelloses Hi ha unes quantes varietats: Dibuixos de l' abbé H. COSTE
coccinea – pecíols amb glàndules negres, fruit vermell
però verd a dalt, dels EUA–// crus–galli– fulles espatulades molt allargades; espines
molt llargues, dels EUA // uniflora – flors no en grups sinó aïllades, calze reflex, dels
EUA // punctata – flors en grups de 12–15, fruits groc–verdosos, amb puntets
vermellosos del costat del sol.
–Crataegus tanacetifolia. Fulles amb 5–9 lòbuls finament dentats–glandulosos,
dispersament i finament peludes en ambdues cares, gris groguenques pel revers. Fruits
grocs o taronges. Del SW asiàtic.
HISTÒRIA
Ala Xina l’arç blanc d’allí (Crataegus cuneata, C. pinnatifida) eren mencionades al tractat
Tang Ben Cao (659 d.C.)
El rei de França ENRIC IV (segle XVI) tenia un metge, JOSEPH DUCHESNE, que feia servir
un xarop a base d’arç blanc per rejovenir. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) tenia les
llavors, esmicolades i begudes amb vi, com a bon remei contra la hidropesia, els còlics i
els càlculs. El destil·lat (hidrolat) de les flors treu les infeccions provocades per les
punxes del mateix arç blanc o lleva també estelles o partícules similars clavades a la
carn. Per a ell l’arç blanc era planta de Mart. En un text de 1695 transcrit per BONNEJOY
DE CHARS (finals de segle XIX), es recomana l’Arç Blanc (spina acuta) contra la
hipertensió. A finals de segle XIX el Dr. GREEN, d’Irlanda va popularitzar molt l’arç blanc
com a remei contra les malalties del cor. Abans els irlandesos el relacionaven amb el
món de les fades. GOETHE deia que les rames florides de l’arç blanc posades dins la
coixinera li procuraven somnis agradables.
ESOTERISME I RELIGIÓ
Si s'entra a l'interior de l'habitatge amb la planta, potser hi haurà una mort propera
d'algú. A l'exterior protegeix de desastres naturals (tempestes, llamps), ja sigui posant
branques florides collides la Nit de Sant Joan a sobre les finestres, ja sigui aixoplugant-
se sota l’arç quan hi ha turmenta. Fins i tot posar-se una rameta a la boca sembla que
protegeix dels llamps mentre es dugui. Posades unes branques en flor (amb alguns
pètals de color violaci) sobre el llit de matrimoni, la nit de Sant Joan o de Sant Pere,
procura bona entesa en la parella i fidelitat conjugal. Clavar a la terra de les vinyes
branques d'arç blanc el dia de Sant Pere Màrtir, protegeix les vinyes de la calamarsa
d'estiu. Posar una creu de rames florides al terra de l’estable, fa que el bestiar estigui sa i
hi hagi abundància de llet. La vigília de Sant Joan es mengen els fruits per curar mal de
coll o fins i tot el càncer de coll, especialment al compàs de les campanades de mitjanit.
Contemplar l'arbust en flor es diu que proporciona sort, especialment si floreix aviat, per
Nadal. És planta regida per Mart. Com amulet, protegeix de les malalties, i, sobre la
porta de la casa, dels maleficis. Posada una branca sobre la punta del pal d’una barca,
augura una bona pesca. En general, l’arç blanc es relaciona amb la prudència a l’hora
d’actuar i de parlar i amb una dolça esperança. També amb la fertilitat i l’abundància de
llet. O amb la castedat forçada, malgrat l’olor de les flors a carn. Hom creia que les flors
ajuden a conservar la carn i la llet. Per provocar maleficis, s’invocava sota la planta a la
deessa Cardea o al gegant gal·lès Ispadadden Penkawr. Al NW del Canadà (Columbia
Britànica), segons JAMES G. FRAZER, els vidus o les vídues han de dormir, per tradició,
rodejats de rames d’arç blanc. Per als celtes, l’arç blanc era l'arbre del mes de maig.
Destruir un arç blanc només es podia fer a l’hivern, a menys que es volgués atraure la
desgràcia al bestiar i a la fortuna de la casa. Segons una llegenda, al passar Jesucrist pel
País Basc, va sacsejar un arç blanc florit i en varen caure moltes monedes d’or, que Sant
Pere primer s’afanyava a recollir, però de seguida va comprendre que Jesús les volia per
repartir entre els pobres. Una altra llegenda explica com varen morir una parella de
nuvis al netejar-se les dents amb una punxa d’arç blanc, i és que havia estat
contaminada pel verí d’un escurçó que l’havia pres per un enemic. A Irlanda, s’hi
penjaven cintes i petits retalls de vestits com a senyal que s’havia fet una petició a
l’arbre. En alguns països eslaus (Sibèria, Eslovàquia) l’arç blanc s’ha emprat contra el
vampirisme, clavant una estaca al cor del suposat vampir. I llençar punxes d’arç sobre al
tomba d’algú suposen que evita que el mort prengui represàlies contra els vius. Segons
l’horòscop celta, les persones nascudes del mes de l’Arç Blanc (entre el 13 de maig i el 9
de juny) tenen una energia inesgotable, i són molt adaptables. Els agrada acompanyar i
ajudar als altres. Contagien vida i són molt generoses. Són observadores, i alhora,
impulsives. I tenen un gran sentit de l’humor i de la ironia.
Hi ha una basílica al País Basc espanyol dedicada a la Mare de Déu d’Arantzazu al

municipi d’Oñate (Guipúscoa). Aquesta Verge és la patrona del País Basc I una capella al
País Basc francès, al municipi d’Ainhoa. En ambdós casos, les imatges de la Verge varen
ser trobades el segle XV. Altres invocacions a Espanya són a Sòria, Burgo de Osma,
Hoyos del Espino (Àvila), Santa Gadea del Cid, Mambrilla (Ciudad Real), Chauchina
(Granada), Los Molinos (Madrid), Ciria (Sevilla). A França destaca a més també la de
Garaison, al Nord-Est de Lannemezan. Allí la noia, també al segle XV, que anava a
remullar o estovar el par dur a la font va veure aparèixer la verge sota l’arç blanc florit
que li va demanar que es construís allí una capella. Sembla ser que el pa es va tornar bo,
no només del que duia sinó tot el que tenia a casa, que era pa més blanc i més abundant
que abans del miracle.
No seria estrany que el culte anterior en temps clàssics existís ja i fos dedicat a la deessa
Juno o Hera, com devia passar a Montserrat. Per Sant Joan es duien a beneir rames
florides d’arç blanc a les esglésies del País Basc, i a casa es posaven sobre les finestres o
formant una creu, que es besava a l’entrar a l’estança o a l’estable. Alguns cremaven
també la creu de l’any anterior al posar la nova.
LITERATURA
«L’Aubépine» [comtesse ANNE MATHIEU DE NOAILLES (1906)]
«Il faisait frais encor, je ne m’attendais pas, Attirant les abeilles;
Aubépine adorable, On ne peut soupçonner qu’un calice ténu
A voir se balancer à l’entour de mes pas Ait des forces pareilles.
Ton ombre sur le sable, Se peut-il, chère fleur, que vous vous
Mais j’ai levé la tête, et ta sublime odeur complaisiez
Sur mon front s’abandonne. A ce jeu qui transperce?
Juliette n’a pas plus d’amour dans le cœur Que n’ai-je sur mon cœur un bouclier d’osier,
Au verger de Vérone. Comme un soldat de Perse!
Je tremble, je m’arrête et je te tends les bras, Inépuisable odeur, qui nous lie et nous tient
Vanille sur la branche! Jusqu’à ce qu’on se pâme,
Est-ce donc cette fois que ta langueur fera Il n’est pas de plus doux et de pire entretien
Mourir mon corps qui penche? Que d’écouter votre âme.
Hélas! on n’est jamais averti contre vous, Ah! les dieux soient loués! Vous allez
On ne peut se défendre, défleurir,
Quelles armes prend-on contre un parfum si Car les jours se dépêchent…
doux Mais l’Amour a déjà, de vos mortels soupirs,
Dont le cœur va se fendre? Enduit ses dures floches!»
Et vous avez l’air bon, simple, calme, ingénu,
El 2015 la pel·lícula «Glastonbury, the Isle of Light», rememorà la llegenda de JOSEP

D’ARIMATEA, suposat oncle dels pares de Jesús i avant-passat del rei ARTUR, arribant a
l’illa d’Avalon. Cansat del viatge, es posa a dormir, després d’haver clavat a terra el bastó
fet amb arç blanc. Al despertar-se, el bastó ha florit, i això, a més de mostrar als
habitants de l’illa, en rebel·lió contra Roma, el calze que contenia la sang de Crist (en
Sant Grial), li fa agafar fama i aconseguir fer molts prosèlits.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ ARÇ BLANC
–abaixa calcèmia intranuclear

–activador dels receptors muscarínics (al miocardi)
–analgèsic (a través dels receptors opioides)
–antiagregant plaquetari
–antibacterià dèbil: Bacillus subtilis, Lysteria monocytogenes, Micrococcus flavus,
Staphylococcus aureus, Streptococcus faecalis
–antiespasmòdic (bronquis, estómac, budells, matriu, nervi pneumogàstric
–antifúngic (amb sinergia amb l’amfotericina B): candida albicans
–antiinflamatori
–antioxidant
–astringent (fruits)
–antivíric
–beta–bloquejant,
–depuratiu
–estimulant de la circulació cerebral
–febrífug
–hipertensor
–hipnòtic lleuger/antihipnòtic
–inhibidor de l’ACE
–inhibidor de la c–AMP–fosfodiesterasa,
–laxant (flors)
–protector solar cosmètic
–protectors dels limfòcits front a la quimio- i a la ràdio-teràpia
–regulador de la tensió arterial
–sedant
–simpaticolític
–sudorífic
–tònic circulatori
–tònic cardíac:
• – crono-tròpic–regularitat ↑
• – dromotròpic–velocitat↓
• – inotròpic–contractibilitat ↑
• – reforça, alenteix, regularitza
• – vasodilatador
Efectes generals sobre els nervis: [Fruits]

antiespasmòdic, anti-hipnòtic de sedants –astringents
forts, regulador de la tensió arterial (beta– –diürètics
blocant, inhibidor de la AMPc–fosfo- –hipocolesterolemiants
diesterasa, abaixador de la calcèmia –litotríptics
intranuclear), sedant, simpaticolític, tònic –protectors dels testicles front a la
cardíac (regularitat, velocitat, quimioteràpia (ciclofosfamida;
contractibilitat), vasodilatador, refrescant. doxorubicina)
–refrescants.
USOS/ APLICACIONS MEDICINALS DE L’ ARÇ BLANC
–angina de pit –hipertensió

–angoixa –ictus
–arrítmies –infertilitat masculina
–arterioesclerosi –insomni
–ateroesclerosi –irritabilitat
–atletisme –leucorrea (banys de seient)
–bradicàrdia –mal de cap
–brunzits a les orelles –mal de coll
–càncer de laringe (Viscum album –mal de cor
parasitari sobre Crataegus) –mala circulació a les mans i peus
–cansament físic/mental –mareig
–catarros –menopausa i premenopausa
–colesterol alt –miocarditis
–convalescències –nerviosisme
–cor defectuós, cansat, vell, amb vàlvules –neuroartritis
lleugerament anormals, nerviós –ofec (dispnea)
–debilitat cardíaca –palpitacions
–defectes lleus a les vàlvules cardíaques –paludisme (escorça)
–desequilibris neurovegetatius –pedres (fruits)
–dispèpsies peus cansats
–dispnea –pleuresia
–dolor del plexe solar –plors dels infants (tisana de flors molt
–edemes diluïda)
–epidèmies –pressió arterial mínima alta
–eretisme cardiovascular –punxes clavades [infusió o hidrolat de
–espasmes en artèries flors]
–esport –refredats crònics
–estrès –taquicàrdia
–febre –tinnitus
–gastroenteritis –vellesa
–gota –vertigen
–hemiplegia –vessaments cerebrals
[Fruits]
–càlculs urinaris o biliars –disenteries
–colesterol –gota
–diarrees
Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), angoixa, arrítmies, desequilibris
neurovegetatius, dispnea, dispèpsia, mal de cap, dolor i espasmes al plexe solar, eretisme
cardiovascular, estrès, febre nerviosa, hipertensió, irritabilitat, insomni, neuro-artritis,
palpitacions, vertigen.
És una planta molt treballada pels laboratoris farmacèutics. Se n'empren els raïms de
flors i les fulles. Se'n fan comprimits, extracte sec, extracte hidroalcohòlic, extracte
glicèric, tintura, etc. Es pot emprar a casa en infusió o en decocció (fins a 4 minuts), però
caldrà trobar la mesura justa per evitar les palpitacions.
• Comprimits.
• Confitura dels fruits madurs.
• Decocció de 1 – 4 '.
• Extracte fluid (hidroalcohòlic): 0.5-1 g
• Extracte glicèric.
• Extracte sec.
• Infusió. Una culleradeta de flors/tassa/2 -3 cops/d
• Tintura. 5 g = (20 gotes) x 3/ d
• Vi i altres begudes alcohòliques més concentrades.
• Xarop.
• [Passiflora + Arç Blanc + Valeriana + Menta]: contra l'angoixa o ansietat.

• [All + Arç Blanc + Viscum album]: tractament de fons de la mala circulació i
debilitat del cor
• [Arç Blanc + Ginkgo biloba + Centella asiatica + Salvia lavandulifolia +
Rosmarinus officinalis + Hibiscus sabdarifa]: per rebaixar els nivells de
colesterol.
POSSIBLE TOXICITAT
La sensibilitat a l'efecte cardiotònic s'accentua en persones eslaves, i en les poc avesades
a l'exercici físic. Potser alguns quimiotipus locals tinguin efecte taquicàrdic. Caldria
començar prenent–ne en dosis mínimes a raó de 3 gotes d'extracte per quilòmetre que
s’és capaç de fer corrent. És freqüent que provoqui palpitacions a dosis puntualment
excessives, tot i que a dosis majors de 200 gotes d’extracte hidroalcohòlic fluid sembla
que pugui donar somnolència i bradicàrdia. Algunes partides russes venien
contaminades amb elements radioactius (Cessi, Estronci), quan va passar l'accident
nuclear de Txernòbil. Les dosis letals mitjanes (LD50) de l’extracte hidroalcohòlic en
ratolins i rates són de 18 i 34 mL/Kg. Extrapolant-ho a les persones, per a un pes de 60
Kg la LD50 podria ser de 2 L. Ja de per si, 2 litres d'alcohol són difícils de suportar. En
injeccions endovenoses en ratolins la LD50 és de 1.5 g/Kg d’extracte ric en flavonoides.
Extrapolant-ho per a una persona de 60 Kg seria la LD i.v. de 90g. Les interaccions amb
medicaments d’efectes similars cal suposar que són additives. Les punxades amb les
punxes de l’arç es poden infectar
ALTRES USOS
Amb la fusta, que és molt dura i no sol esquerdar-se, se’n fan culleres, forquilles, boles
de jugar, i altres estris. Amb els fruits els nens castellans jugaven a llençar-se’ls a través
d’un tub. El pal d’encendre foc fent-lo girar sobre un tronc pla podia ser molts cops d’arç
blanc.
La planta serveix de porta-empelts per a pomeres, pereres, codonyers, nespleres o
serveres.
Les fulles tendres i les flors encara per obrir es poden menjar en amanida. La planta
atrau amb les seves flors nombrosos insectes. Molts ocells (mallarengues, merles,
pinsans) s’alimenten dels seus fruits madurs. Els Lanius (capsigranys) entaforen les llurs
víctimes (insectes, sargantanes, ratolins) clavant-les a les punxes de l’arç, per disposar
d’aliment ben repartit pel seu territori.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ ARÇ BLANC
[Planta o summitats florides]

• 2 "–rhamnòsid [en C. • 8-metoxi-kaempferol-3-O-
oxyacanta]. glucòsid;
• 2,3,3 ', 4,4' ,5,7–heptahidroxi– • acetil-colina
flavanbiòsid, • àcid 2-alfa-hidroxi-oleanòlic
• 4 "'–acetil–2"–rhamnòsid • àcid 3,5-dihidroxi-benzoic
• àcid acantòlic, ◦ kaempferol
• àcid cafeic ◦ miricetina
• àcid clorogènic ◦ quercetina
• àcid crataegòlic ◦ quercitrina
• àcid alfa-hidroxi-oleanòlic ◦ rutina
• àcid iso-vainíllic • guanina
• àcids fenil-carboxílics • heptacosan-1-ol
• àcid gentísic • hexacosan-1-ol
• àcid neo-tegòlic • hidroquinones: arbutina
• àcid oleanòlic • hiperòsid
• àcid úric • iso-amil–amina,
• àcid ursòlic • iso-butil-amina
• àcids triterpènics, • iso-orientina
• adenina • iso-vitexina
• adenosina • kaempferol
• aesculina • lactones,
• agents tànnics • luteolina
• amines cardiotòniques, • nonacosan-1-ol
• aminopurina • nonadecan-1-ol
• antocianina • O-metoxi-fenil-etil-amina
• beta-fenil-alanina • octacosan-1-ol
• catecols, • octadecan-1-ol
• catequina • oli essencial,
• colina • orientina
• cumaroïl–espermidina, • pentacosan-1-ol
• dimetil-amina • picnogenol
• dioxina • polifenols: flavones, flavoonols,
• docosan-1-ol flavanomes, hidroquinones,
• eicosan-1-ol àcids fenòlics
• epi-catequina • Potassi
• esterols, • pro–antocianidines
• etanolamina oligomèriques 1–3%
• etila-mina (leucoantocianidines o picno–
• fenil-etil-amina genols) [comuns en varietats o
• flavanones: espècies diferents]
◦ hesperetina • purines,
◦ hesperidina • quercetina,
• flavones: • quercetina-3-rhamnogalactòsid
◦ apigenina • quercitrina,
◦ apigenina-7-glucòsid (+ àcid • rutina
cinàmic) • saponines
◦ iso-vitexina • tetracosan-1-ol
• flavonoides: • tiramina
◦ antocianidina • triacontan-1-ol
◦ catequina • tricosan-1-ol
◦ epi-catequina • trimetil-amina
◦ hiperòsid • vitexina
◦ luteolina • vitexina-2’-beta-rhamnòsid
◦ luteolina-7-glucòsid • vitexina-4’-7-di--D-glucòsid
◦ quercetina • vitexina-4’-L-rhamnòsid
◦ rutina • vitexina–2 "–rhamnòsid
◦ vitexina (acetilada o no) [més, en fulles
◦ vitexina-2’’-O-rhamnòsid joves; i, menys, en fruits]
• flavonols:
[Fulles de L’ Arç Blanc]
• 2’’-O-rhamnòsid-iso-orientina • iso-quercetina
• 2’’-O-rhamnòsid-iso-vitexina • iso-quercitrina
• acetil-colina, • iso-schaftòsid
• àcid 5-O-cis-cumaroïl-quínic • iso-vitexina
• àcid 5-O-trans-cumaroïl-quínic • kaempferol
• àcid ascòrbic 85 ppm, • leucoanto-cianidina,
• àcid cafeic, • neo-iso-schaftòsid
• àcid clorogènic, • neo-schaftòsid
• àcid crataegòlic, • orientina
• àcid maslínic • orientina-2’’-O-rhamnòsid
• àcid trans–crataegòlic, • pectina
• àcid úric, • procianidines B1-B5, C1, D1, G
• àcid ursòlic, • quercetín–3–rhamno-galactòsid,
• adenina, • quercitrina
• adenosina, • rutina,
• aesculina • schaftòsid
• amigdalina 0,15%, • sorbitol,
• apigenina • tanins catequínics,
• APS-sulfo-tranferasa • trimetil-amina,
• catequina • triterpens:
• colina, ◦ 24-metilèn-5alfa-lanost-8-èn-
• dimetilamina, 3beta-ol
• epicatequina, ◦ àcid betulínic
• espiraeòsid ◦ àcid crataegòlic
• etanolamina, ◦ àcid oleanòlic
• etil-amina, ◦ àcid ursòlic
• fenil-etil-amina ◦ butirospermol
• flavonòsids [més a les fulles, abans ◦ cicloartenol
d'obrir–se les flors, principalment
hiperòsid (C. oxyacantha & C. • vicenina I, II, III
monogyna)] • vitexina
• guanina, • vitexina-2’’-rhamnòsid
• hiperòsid, • vitexina-2’’-O-rhamnòsid
• iso-butil–amina, • vitexin–4'–7–di–D–glucòsid,
• iso-orientina • vitexín–4'–L–rhamno–D–glucòsid.

[Flors de l’ Arç Blanc]

• 2-fenil-cromona • adenina • èsters d’àcids
• 2’’-O-rhamnosil- • adenosina grassos C16
iso-orientina • aesculina • etanol-amina
• 2’’-O-rhamnosil- • agents tànnics • etil-amina
iso-vitexina • amines, • flavo-glucòsids
• 2’’-O-rhamnosil- • aminopurina • flavonòsids
orientina • apigenina diversos, 1–2%
• 2’’-O-rhamnosil- • beta–sitosterol, [variables amb les
vitexina • catequina varietats]
• 2-fenil-cromona • cianidina-3-O- • glogòsids
• acetil-colina galactòsid • glucosa,
• àcid maslínic • colina • guanina
• àcid oleanòlic • dimetil-amina • hiperòsid
• àcid tànic • espiraeòsid • iso-amil-amina
• àcid ursòlic • iso-schaftòsid
• iso-vitexina • quercetina-acetil- • vitexina- 2’’-
• kaempferol glucòsidrutina rhamnòsid
• kaempferol-3- • rhamnosil- • vitexina-4’.L-
neohesperidòsid orientina rhamno-D-
• Manganès, • rhamnosil-vitexina glucòsid
• N1,N5,N10-tri- • rutina • vitexina-8-C-alfa-
trans-4-cumaroïl- • saponaretín- L-rhamnosil-
espermidina rhamnòsid acetil-L-beta-D-
• neo-schaftòsid • saponina glucòsid
• oli essencial • schaftòsid • vitexina-8-C-alfa-
• orientina • sexangularetina L-rhamnosil-beta-
• orientina- • sexangulareti na- D-glucòsid
rhamnòsid 3-O-beta-D- • vitexina-
• polisacàrids (àcid glucòsid rhamnòsid
galacturònic + • sexularetina
galactosa + • trietil
glucosa + • trimetil–amina
rhamnosa + • triterpenoides
arabinosa) pentacíclics (40%
• proantocianidina cera cutícula)
B2 • vicenina I, II, III
• purina (derivats) • vitexina
• quercetina
[Pol·len de l’Arç Blanc]

neohesperidòsid
kaempferol-3-neohesperidòsid
8-metoxi-kaempferol-3-neohesperidòsid
[Fruits de l’Arç Blanc]

• acetil-colina • catequina, • niacina (= àcid
• acetil–vitexin–4'– • Cobalt 20 ppm, nicotínic),
rhamnòsid, • colina • O–metoxi–beta–
• àcid ascòrbic • Crom 17 ppm, fenil-etil-amina,
0,18%, • Estany 13 ppm, • octacosà,
• àcid cítric, • Ferro, • oli essencial
• àcid làuric, • fibra 10.8%, • orientina-
• àcid linoleic, • flavo-glucòsids glucòsids
• àcid linolènic, • flavonoides • pectina
• àcid oxàlic, • flobafèn, • Potassi 1.1%,
• àcid palmític, • Fòsfor 1.450 ppm, • procianidina B1-
• àcid tànic • glucosa, B5, C1, D1, E, G
• àcid tartàric, • greix 3.9%, • proteïnes 1.4%,
• adenina • guanina • purina (derivats)
• adenosina • hidrats de carboni • quercetina
• aesculina, 91.8%, • rhamnosa,
• Alumini 29 ppm, • hiperòsid, • riboflavina (=
• aminopurina, • L–epi-catecol, vitamina B2),
• apigenina • luteolina • saponina
• beta –carotè • Magnesi 940 ppm, • Seleni 20 ppm,
05/04 ppm, • Manganès 14 • Sílice,
• beta–fenil-etil- ppm, • Sodi 55 ppm,
amina, • midó 15–18%, • sucres 35%,
• Calci 5.570 ppm,
• tiamina (= • vitamina C • vitexina,
vitamina B1), • vitexina–4'– • Zinc.
• tiramina, rhamnòsid,
[Llavors]
• àcid cianhídric (traces)
• lipasa.
[Escorça Tiges]
• amargs: crataegina, aesculina, oxiacantina.
[Crataegus oxyacantha] No conté pas:

• 4’’’-acetil-vitexín-2’’-O-rhamnòsid
• 8-metoxi-kaempferol-3-O-glucòsid;
• iso-orientina;
• orientina;
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’ARÇ BLANC

La planta té un efecte inotròpic positiu (incrementa la contracció cardíaca), incrementa el
flux sanguini per les coronàries. Té un efecte antiarrítmic. I protegeix el cor després
d’una isquèmia, redueix el risc d’hipertròfia per hipertensió prolongada. Prolonga el
període refractari i activa la força del miocardi. Inhibeix l’adenosina trifosfatasa Na+/K+,
i això impedeix l’activitat anti-port de Na+/Ca++, la qual cosa condueix a l’elevació de la
concentració de calcions intracel·lular i a l'efecte inotròpic positiu. Inhibeix els efectes del
tipus de la catecolamina dependents de l’AMPc. També inhibeix la fosfodiesterasa.
L’activació dels receptors muscarínics és més forta als cardiomiòcits atrials (de les
aurícules). Com la Digital, confereix més potència al múscul cardíac, però no té pas els
seus efectes secundaris (mareigs, urèmia, hipertensió). Tendeix a equilibrar el cor
descompensat, alleugereix el pas de la sang per les coronàries, dilata les artèries
cerebrals, i tendeix a evitar la grassa al cor i a les artèries. Els efectes antiespasmòdics
de les fulles i les flors són molt útils contra migranyes, rampes, vertígens, punxades al
costat, etc.
Alguns principis actius de l’Arç Blanc, junt a les seves propietats per a salvaguardar la
salut humana, són els següents:
-Acetil-colina: activa el cervell (neurotransmissor que falla en l’Alzheimer), activa el

peristaltisme, baixa la pressió, ajuda a corregir la visió doble (ambiòplia), calma la
taquicàrdia, és antidiürètica, relaxa el cor, és vasodilatadora i activa la contracció
muscular. Contra taquicàrdia, hipertensió, contractures musculars.
Parasimpaticomimètica, sialagoga, antídot de l’atropina.
-Àcid ascòrbic (vitamina C): cada gram de fulles conté quasi 2 mil·ligrams de vitamina C.
La vitamina C és un antioxidant excel·lent, preventiu de càncer, vessaments sanguinis, i
atacs cardíacs. Protegeix el cervell contra encefalitis, Parkinson, i virus. Rebaixa molt el
colesterol LDL.
-Àcid cafeic: immunoestimulant, antioxidant, antiespasmòdic. Inhibidor de l’aldosa-
reductasa, dels leucotriens, de la histamina, de la LOX, de la COX-2, de la liasa, de
l’ornitina-decarboxilasa. Analgèsic, antivíric (HIV, adenovirus, herpes), antiagregant
plaquetari, antiateròmic, anticancerigen, anti-elastasa, antihemolític. Contra
Escherichia, Staphylococcus, depressió, edemes, grip, adenoma hepàtic, colesterol,
melanoma, nitrosamines, antitumoral (pell), colagog, colerètic, diürètic, fungicida,
quelador de metalls, sedant, protector solar, vulnerari.
-Àcid clorogènic: protegeix contra el càncer, els radicals lliures, i els virus. Rebaixa el
colesterol. És antiinflamatori i prevé dels danys per insolació. Inhibidor de l’aldosa-
reductasa, de la histamina, de la LOX, de l’ornitina-decarboxilasa. Analgèsic, antivíric
(HIV, EBV), anticancerigen (còlon, esòfag, fetge, pell), antidiabètic, antihemolític,
antihepatotòxic, antihistamínic. Contra Legionella, ateroesclerosis, herpes, melanoma,
hipertiroïdisme, nitrosamines, poliomielitis, úlceres. Colagog, colerètic, diürètic,
fungicida, hepatoprotector, hipoglucemiant, promotor de la síntesis d’interferó, quelador
de metalls, vulnerari.
-Àcid maslínic (=crataegòlic): antioxidant, antiasmàtic, antihistamínic, antitumoral,
antivíric (HIV), cardioprotector, millora massa i contracció muscular.
-Àcid oleanòlic: anti-HIV, anti-PGE2, anti-TGF-beta. Contra al·lèrgies, arrítmies, càncer,
càries, edemes, gingivitis, ateroesclerosis, intoxicació hepàtica, inflamacions, nefritis,
malària, leucèmies, periodontitis, sarcomes, tumors (mama, còlon, ronyó, pulmó,
pàncrees), úlceres. Inhibidor de l’aromatasa, beta-bloquejant, inhibidor de la beta-
glucuronidasa, inhibidor de la COX-2, inhibidor de l’elastasa, diürètic, protector hepàtic,
hipolipèmic, hipotensor, immunomodulador, inhibidor del NF-kappa-B, impulsor de la
fagocitosis, sedant, tònic uterí, vasopressor.
-Àcid ursòlic: ajuda a evitar l’Alzheimer, el càncer (còlon, estómac, mama, matriu,
pulmó, ovari, cervell, fibrosarcomes, leucèmies, limfomes), les al·lèrgies i l'excés de
grassa a la sang. És sedant, antiinflamatori, antioxidant i estalviador de Potassi.
Analgèsic, antivíric HIV, anti TGF-beta, antiarrítmic, antiartrític, anticolestàtic, anti-
complement, antidiabètic, antiedèmic, anti-Escherichia, antihepatotòxic, anti-
Leishmania, anti-malària, anti-estafilocòcic, anti-Tripanosoma, antiulcerós, inhibidor de
l’aromatasa, beta-bloquejant, inhibidor de la beta-glucuronidasa.
-Adenina: activa el múscul cardíac, és vasodilatadora i antivírica. Activa la producció de
glòbuls blancs de la sèrie dels granulòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils). Contra anèmia
(en especial de granulòcits), antivírica, diürètica, miocardiotònica, vasodilatadora.
-Adenosina: és antiagregant (evita trombosis) i antiarrítmica. Baixa el colesterol, la
glucèmia i la pressió arterial. És antiespasmòdica, antitaquicàrdica, estimulant de la
respiració i vasodilatadora. Analgèsica, antiagregant, antiarrítmica, antiespasmòdica,
miorelaxant, sedant, vasodilatadora. Inhibidora de la PAF, lipolítica, laxant, insulínica,
hipocolesterolèmica, hipotensora, glucogenogènica, ansiolítica. Contra insomni i
hipertensió.
-Aesculina: inhibidora de l’aldosa-reductasa i de la LOX. Analgèsica, antihistamínica,
protectora solar, vasoprotectora, colerètica, cosmètica, antiseborreica, antioxidant,
antiinflamatòria, anti-cel·lulitis. Contra fragilitat capil·lar, Raynaud, caiguda de cabell,
febre, càncer, mala circulació capil·lar.
-Amigdalina: és antiespasmòdica, especialment contra la tos.
-Apigenina: inhibidora de la 11B-HSD, de l’aromatasa, de la beta-glucuronidasa, de la
COX-1, de la COX-2, de la deiodinasa, de l’angiogènesis, de la hialuronidasa, de la HIF-
1-alfa, de la NADH-oxidasa, de la IKK, de la IL-6, de la ICAM-1, de la MAO, de la MAPK,
del NF-kappa-B, de l’ornitina-decarboxilasa, de la síntesis de poliamides, de la PKC, de
la PTK, del TNF-alfa, de la topoisomerasa-I i de la topoisomerasa-II, i de la xantina-
oxidasa. Contra HIV, dèficit d’atenció, aflatoxines, al·lèrgies, arrítmies, càncer de pulmó,
herpes, inflamacions, leucèmia, melanoma, metàstasis, espasmes, tumors (mama,
pulmó, pell), ansietat, hipertensió. Musculotròpica, miorelaxant, inotròpica, estrogènica
suau, diürètica, colerètica, antitiroidal, anti-complement, radioprotectora, protectora
solar, promotora de la gestació, sedant, vasodilatadora, uterotròfica.
-Beta-sitosterol: rebaixa el colesterol dolent (LDL) i la grassa de la sang, i és
antiinflamatori i hipoglucemiant.
-Àcid cafeic: corregeix els trastorns perifèrics de la circulació i nerviosos de la diabetis.
Tendeix a evitar la destrucció de les cèl·lules sanguínies. És antioxidant i anti-radicals
lliures.
-Catequina: Inhibidora de l’ACE, de la COX-1, del NO, de la xantina-oxidasa i de la
fosfodiesterasa de l’AMPc. Vasoconstrictora, fagocitòtica, hemostàtica, cardiotònica,
bloqujant del receptor beta-adrenèrigic, antiulcerosa, anti-PGE, anticoagulant,
antiagregant.
-Colina: tendeix a evitar l’Alzheimer i la corea. Baixa la pressió. Contra cirrosis,
cistinúria, demència senil, diabetis, homocisteïna, dolors, hipertensió, intoxicació
hepàtica, pèrdua de memòria. Parasimpaticomimètica.
-Epi-catequina: tendeix a evitar les trombosis. Tonifica el cor i rebaixa el colesterol. És
antivírica, antioxidant, cardiotònica, hipoglucemiant. Inhibidora de l’ACE, de la LOX, i
de la xantina-oxidasa i de la transcriptasa inversa (RT-HIV). Vasodilatadora,
pancreatogència, insulinogènica, immunoestimulant, hipoglucemiant, carditotònica,
antioxidant, hipocolesterolemiant, antimutagènica, antileucèmica. Contra hepatitis i
EBV.
-Espiraeòsid: inhibidor de l’aldosa-reductasa, antioxidant, inductor de la quinona-
reductasa.
-Hiperòsid: inhibidor de l’aldosa-reductasa, de l’AMPc, i de la tromboplastina de teixits;
analgèsic, anticancerigen. Contra fragilitat capil·lar, isquèmia, dermatitis,, tos, virus,
hipertensió. Antagonista del Calci, antioxidant, hepatoprotector, activador de la COX,
hipotensor (en gossos).
-Iso-quercitrina: inhibidora de l’ACE, antibacteriana, anti-elastasa, antiinflamatòria,
antitumoral, preventiva del càncer, promotora de capil·lars, sudorífica, diürètica,
hipotensora, inhibidora del TNF-alfa, inhibidora de la topoisomerasa II.
-Iso-vitexina: inhibidora de l’ACE, antioxidant, preventiva de càncer.
-Kaempferol: inhibidor de la 11-Beta-HSD, de la LOX-5, de la COX-2, de l’aromatasa,
de la RT-HIV, de la ICAM-1, de la iodotironina-deiodinasa, de la JNK, de la MAO, de la
LOX, de la PAF, del TNF-alfa, de la topoisomerasa I i de la II, de la tirosinasa, de la
iNOS, de la fosfodiesterasa de l’AMPc. Contra aflatoxines, al·lèrgies, càncer, herpes,
gingivitis, leucèmies, limfomes, mutacions, espasmes, tumors, úlceres, càncer, fongs.
Diürètic (natriurètic), estrogènic, hepatoprotector, hipotensor, inotròpic, neuroprotector,
inductor de la quinona-reductasa, uterotròfic, vasodilatador. Antiagregant plaquetari,
antiinflamatori.
-Luteolina: contra al·lèrgies, càncer, cataractes, dermatitis, herpes, leucèmia,
melanoma, tos, tumors (còlon, ronyó, pulmó, ovari, pàncrees, pell, estómac, tiroides,
cervell). Antiangiogènica, antiaterogènica, antibacteriana, anti-complement,
antiestrogènica, antihistamínica, antimutagènica, analgèsica, antiespasmòdica,
antitussiva, apoptòtica, inhibidora de l’aromatasa, antagonista del Calci, inhibidora de la
beta-glucuronidasa, colerètica, inhibidora de la deiodinasa, diürètica, hepatoprotectora,
inhibidora de la hialuronidasa, inhibidora de la MMP, inhibidora de NO, inhibidora de la
PTK, inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NEP (protectora del cor), inhibidora de
la topoisomerasa I, inhibidora de la TNF-alfa, inhibidora del VEGF, vasodilatadora,
inhibidora de la xantina-oxidasa, inhibidora de la succino-oxidasa, inhibidora de la PKC,
miorelaxant.
-Orientina: antiinflamatòria, antioxidant, preventiva de càncer.
-Pectina: prevé la formació de plaques de colesterol.
-Picnogenol: inhibidor de l’ACE, antioxidant, preventiu de càncer, immunoestimulant.
-Proantocianidines: contra infart cardíac, caiguda de cabell,, ateroesclerosis, diabetis,
edemes, al·lèrgies, isquèmia, periodontitis, retinopaties, hemiplegia, tumors, virus,.
Inhibidores de la beta-glucuronidasa, cardioprotectores, inhibidores de la col·lagenasa,
desodorants, inhibidores de l’elastasa, bacteriostàtiques, hepato-protectores, inhibidores
de la hialuronidasa, inhibidores de l’ornitina-decarboxilasa, vasodilatadores, vaso-
relaxants
-Procianidina B4: anti-dermatitis, anti-gastritis, bloquejant del receptor beta-adrenèrgic,
vulnerària.
-Procianidines oligomèriques: contra HIV, al·lèrgies, asma, bacteris, edemes, eritemes,
gastritis, obesitat, càncer. Inhibeixen càncer. Tòniques capil·lars, immunomoduladores,
lipolítiques, inhibidores de la xantina-oxidasa i de la hialuronidasa.
-Quercetina: inhibidora de l’aldosa-reductasa, analgèsica, antivírica HIV, anti-
aflatoxines, antiagregant, anti-Alzheimer, antiangiogènica, antiasmàtica, antiartrítica,
antianafilàctica, anti-ateroesclerosis, anticancerígena, anticariogènica, anti-cataractes,
anti-colitis, anti-complement, anticistítica, antidermatítica, antidiabètica, antileucèmica,
antiinflamatòria, antimetastàtica, antimutagènica, anti-nitrosamines, anti-faringitis,
anti-placa, anti-Plasmodium, anti-poliomielitis, antiprostàtica, anti-psoriasis,
antiespasmòdica, anti-Tripanosoma, antitumoral (bufeta, mama, còlon, pulmó, ovaris,
pell), antiulcerosa, apoptòtica, candidicida, inhibidora de la deiodinasa, estrogènica
suau, inhibidora de la glucosil-transferasa, hemostàtica, hepatoprotectora,
hipoglucemiant, insulinogènica, inhibidora de la LOX, inhibidora de la MAO-A,
inhibidora de la MMP-9, estabilitzadora dels mastòcits, inhibidora de la NADH-oxidasa,
inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NEP (neutral endopeptidase), inhibidora de
la NOS, neuroprotectora, inhibidora de l’ornitina-decarboxilasa, inductora del P450,
inhibidora de la PGE2, inhibidora de la PTK, inhibidora de la fosfolipasa, inductora de la
quinona-reductasa, inhibidora del TNF-alfa, inhibidora de la topoisomerasa I i de la
topoisomerasa II, inhibidora de la tirosinasa i de la kinasa de la tirosinasa; inhibidora de
la xantina-oxidasa, inhibidora de la fosfodiesterasa de l’AMPc.
-Quercitrina: evita les complicacions als ulls, nervis i artèries, típiques dels diabètics.
Inhibeix el virus de l’herpes. És antihemorràgica, antiespasmòdica i antitrombòtica.
Baixa la pressió. És antiarrítmica, antiinflamatòria, cardiotònica i IMAO.
-Rutina: tendeix a evitar la hemiplegia, la formació de plaques de colesterol, la fragilitat
capil·lar, les al·lèrgies, les migranyes, els trombes, l’infart de miocardi, els ictus i les
hemorràgies. Activa la circulació i la pressió als vasos perifèrics. Inhibeix l’aldosa-
reductasa, és hipoglucemiant i protectora dels danys per insolació o per radiacions
ionitzants Tendeix a evitar cataractes, glaucoma, convulsions, demència, diabetis,
hemorroides, malària, melanoma, metàstasis, úlceres, varius, hipertensió, contractures
musculars. Inhibeix la fosfodiesterasa de l’AMPc.
-Tiramina: adrenèrgica, antiagregant, cardiovascular, hipertensora, neurotòxica,
simpàtico-mimètica, vasoconstrictora.
-Trimetilamina: és antioxidant.
-Vicenina II: Inhibidora de l’ACE, antiangiogènica, anticancerosa (sobre tot prostàtica),
antiinflamatòria, inhibidora de la ciclinaB1 i de la D1, radioprotectora.
-Vitexina: inhibidora de l’ACE i de l’aldosa-reductasa; antiarrítmica i antibradicàrdica;
antiinflamatòria, antidermatítica i antihistamínica; antitiroïdea, antioxidant, anti-
serotonina; preventiva de càncer. Inhibidora de la fosfodiesterasa de l’ AMPc.
-Vitexina-2’-O-rhmanòsid: preventiva de càncer.
MÉS INFORMACIÓ
«Polyphenolic Composition of Crataegus monogyna Jacq.: From Chemistry to Medical

Applications». SEYED FAZEL NABAVI, SOLOMON HABTEMARIAM, TOUQEER AHMED, ANTONI
SUREDA, MARIA DAGLIA, EDUARDO SOBARZO-SÁNCHEZ, SEYED MOHAMMAD NABAVI
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26378574/
«Geographic origin influences the phenolic composition and antioxidant potential of wild
Crataegus monogyna from Spain». M. A. ABUASHWASHI,O. M. PALOMINO &M. P. GÓMEZ-
SERRANILLOS
https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/13880209.2016.1179769
Crataegus x media (Wikimedia)
Crataegus oxyacantha. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM
SAFRÀ
Crocus sativus L.
[1753, Sp. Pl. : 35] 2n=3x=24

NOMS POPULARS
Alemany: Safran/Echter safran/Echte safran / Echter krokus / Krokus

Amhàric: safron ሰፍሮን
Anglès: Autumn crocus/Asian saffron / Bulgarian saffron / Crocus / Greek
saffron / Indian saffron / Italian saffron / Persian saffron / Saffron /
Saffron flower / True saffron
Àrab: ‫ ريهقان‬/ ‫ جادي‬/ ‫ الكركم‬/ ‫الزعفران‬/‫زعفران‬
Armeni: քըրքում kerkum
Bengalí: জাফরান
Castellà: Azafran/Azafrí / Croco / Hupa / Rosa del azafrán
Català: Safrà
Danès: Safran-krokus/Høstkrokus / Safran
Eslovac: Šafran siaty
Eslovè: Pravi žafran/Žafran
Estonià: Safrankrookus
Finlandès: Maustesahrami/Sahrami
Francès: Crocus cultivé/Crocus à safran / Safran / Safran cultivé
Grec: Ζαφαράν / Κρόκος / Κρόκος ο κοινός / Σαφράν
Hebreu: ‫זעפרן‬
Hindi: zaffran [ज़ाफ़रान]/ केसर Kesar/ (फूल crocus
Holandès: Saffraankrokus/Saffraankrokus soort
Hongarès: Jóféle sáfrány/Fűszersáfrány / Valódi sáfrány
Islandès: Saffrankrókus
Italià: Zafferano vero/Croco/Crocus sativus
Japonès サフラン safuran
Kazaj: zağıparan зағыпаран
Kurd: Gula hesretê/Hanek / Sefran / Zeferan
Nepalès: Kesar/ केशर
Noruec: Safrankrokusen/Safran/Safrankrokus
Persa/Farsi: ‫زعفران‬
Polonès: Szafran uprawny/Krokus uprawny / Szafran siewny
Portuguès: Açafrão/ Açafrão verdadeiro
Rus: Шафран посевной
Sànscrit: (केसरवर kesaravara, कश्मीरजन्मन kasmirajanman, avarakta, saurab,
mangalya, agnishikha, kumkuma, mangal, kusrunam
Suec: Saffranskrokus/Saffran
Sumeri: 𒌑𒄯𒊕 azunya
Tailandès: yafaran หญ้าฝรั่น
Turc: Safran
Txec: Šafrán setý/Šafrán
Ucraïnès: Шафра́н посівни́й
Urdú: ‫ کیسر‬/‫ زعفران‬/ Zafran, Kisar
Xinès: 番紅花/番红花 / 藏红花/ Dzang-Hung-Hua / Fan-Hong-Hua
El safrà és una monocotiledònia Iridàcia. Com a tal es distingeix per no ser planta
aquàtica, tenir les flors amb un
periant no separat en dos
embolcalls diferents (calze, corol·la)
sinó format per tèpals, flors no
zigomorfes, periant petaloide, fulles
verdes, sense tiges suculentes,
menys de 12 estams, ovari ínfer,
fulles no disposades pas en
verticils de 4, flors pedicel·lades,
ovari amb nombrosos rudiments
seminals a cada lòcul, periant
format per 6 peces/tèpals, 3
estams. Floreix al mateix temps
que surten les fulles. El bulb, de 2-
3 cm, està recobert per túniques
fibroses i té almenys un borró
apical (que donarà la flor) i un
lateral (que donarà les fulles); les
flors tenen un estil ramificat en 3
estigmes llargs claviformes de color
vermell molt intens. En rares
ocasions hi ha 2 estils i 6 estigmes
(flors «melguisses»/»shishtaki»). El
gènere Crocus (amb uns 100
taxons) es distingeix per ser
plantes vivaces, bulboses, amb
arrels fines similars a les de l’all i
una central que amb els anys es va
allargant, estreta. I amb la part
aèria caduca. Bulb sòlid, sub-
esfèric o piriforme, a vegades
estolonífer, amb les túniques
exteriors papiràcies o fibroses que
pugem fins 5 cm més amunt del
bulb, que és pla per sota, i d’uns 50 g. Rels a la base del bulb fibroses, primes, a part la
rel principal que s’endinsa fins 15 cm al terra. Tija absent. Fulles (5-11) totes basals,
linears, d’uns 2 mm d’ample, fins a 50 cm com a molt, quillades, amb beina basal
tubular membranosa formada per pocs catafil·les, acanalades a la cara adaxial, amb 2
solcs a la cara abaxial, pubèrules. Apareixen més o menys quan surten les flors. Estomes
foliars anomocítics (amb cèl·lules que els rodegen indiferenciades), nervis paral·lels.
Catafil·les (5-11), blancs, membranosos i protegint les fulles noves. Bràctees (2)
membranàcies, la interna més reduïda. Flors actinomorfes (1-4 per bulb), erectes, sobre
un pedicel hipogeu protegit per un catafil·le membranaci. Les fulles fan que la planta
tingui fins a 20-30 cm d’alçària en la seva part aèria. Les flors desprenen una olor entre
metàl·lica, de mel i de Iode. Periant campanulat, amb les peces soldades a la base
formant un tub allargat. Tub de 4-12 cm, estret, blan o lila, pubescent a l’interior a l
zona de contacte amb els filaments. Tèpals més curts que el tub, de 3-5 × 1-2 cm,
obovats sub-iguals, els 3 interiors una mica menors. De color lila, violeta o porpra,
algunes vegades reticulats a la gola, sempre entre obovats oblanceolats, amb punta
roma. Estams lliures. Filaments estaminals de 7-11 mm, blancs o porpra castany, amb
pèls menuts. Filaments adnats a la part superior del tub del periant. Anteres linears
basifixes, de 15-20 mm. Ovari trilocular, subterrani. Estil piriforme, de color taronja clar,
amb 3 rames enteres, dentades o fimbriades. Estigmes marginals o apicals, de 25-35
mm, separant-se a l’altura de la meitat distal de les anteres. Un cop assecats els
estigmes fan només de 20 mm. Són més gruixuts a la punta, fins a 2 mm tendres,
acabant en una mena de trompa. El safrà no fa llavors normalment, es reprodueix per
bulbs. Quan alguna raríssima vegada la planta fructifica ho fa amb una càpsula de 1-1.5
cm i amb llavors de 4.2-4.6 × 2.6-3.8 mm. Els bulbs que floreixen solen donar 8-12
borrons que donaran lloc a igual nombre de bulbs fills. Els bulbs majors donaran més
flors. Els bulbs es queden paralitzats des de Sant Ponç (11 de maig) fins la Mercè (24
setembre). Després, a finals de setembre s’activen, treuen arrels i pel Pilar floreixen. Les
fulles surten des del Pilar i duren fins Ant Ponç. Els bulbs a partir de 2.5 cm de
diàmetre o de 10 g de pes ja són capaços de produir flors.
El gènere Crocus (amb 94 espècies) es subdivideix en dues seccions: Crocus,

Nudiscapus. Dins la secció Crocus hi ha 6 sèries. A la sèrie Crocus hi ha 9 espècies, en
general diploides: C. sativus (3n=24); C. pallasii amb 4 subespècies: 2n=12 (ssp. turcius)
=14 (ssp. pallasii, ssp. dispathaceus) =16 (ssp. haussknechtii); C. thomasii (2n=16); C.
mathewii (2n=10); C. asumanieae (2n=26); C. cartwrightianus (2n=16); C. moabiticus
(2n=14); C. hadriaticus amb 3 subespècies (2n=16): hadriaticus, parnonicus, parnassicus;
C. oreocreticus (2n=16); C. naqabensis (2n=14). Crocus sativus (3n=24) es distingeix
perquè les flors, a finals de l’estiu, cap a la Marededéu de la Mercè i pels voltants de la
Marededéu del Pilar, apareixen amb les 6-10 fulles i els estigmes no estan dividits en
cintes fines sinó només tenen petites dents. Les flors (1-2)més o menys violàcies neixen
d’una espata bivalva a la tardor poc després de les fulles i tenen la gola pubescent. Els
estigmes, de color vermell fosc, són tan llargs com les divisions del periant, olorosos, en
massa, enters o crenulats o trífids. Calen uns 150.000 flors per a obtenir 1 Kg de safrà
com a espècia (estigmes). Cada estigma pesa uns 2 mg i n’hi ha 3 per flor. Cada flor pesa
uns 28 mg. Les fulles (6-10) són una mica rudes i ciliades als marges. Anteres grogues,
la mitat de llargues que els filaments. Les flors són pol·linitzades per abelles i papallones.
Hom suposa que C. sativus va mutar a partir de C. cartwrightianus a l’Edat de Bronze a
Creta o que es va hibridar amb C. thomasii, ja que rebent C. sativus el pol·len d’alguna
d’aquestes dues espècies actuals arriba a fer llavors fèrtils.
Imatges de https://www.flickr.com
FONGS ENDOFÍTICS: Cadophora malorum, Mortierella alpina, Penicillium vinaceum

(productor de (-)-(1R,4R)-1,4-(2,3)-indolmetà-1-metil-2,4-dihidro-1H-pirazino-[2,1-b]-
quinazolina-3,6-diona), Phialophora mustea, Streptomyces achromogenes (productor de
juglomicina-A, antibiòtic contra E. coli).
FONGS ENDOMICORRÍZICS: Claroideoglomus, Funneliformis, Microdominikia,

Rhizophagus, Septoglomus.
FONGS PATÒGENS: Alternaria, Beauveria, Fusarium, Phoma crocophyla, Penicillium

ciclopium, Penicillium verrucosum, Porostereum spadiceum (ataca el bulb), Rhizoctonia
croccorum, Rhizoctonia violacea, Sclerotinia bulborum, Sclerotium rolfsii, Uromyces croci
ALTRES MALURES: Hoplopteridius lutosus, Rhizoglyphus
TEST DE QUALITAT: Es venen els estigmes de fins 25 mm de longitud, que no haurien

d’incloure la petita porció (de fins 8 mm) basal grogosa d’estil, assecats, a uns 3-4 euros
el gram. Premsat entre dos paper de filtre no hauria de deixar una taca oliosa. Si la deixa
és que s’hi ha afegit glicerina perquè pesi més. Mastegat, ha de tenyir la saliva de color
taronja. Si es fica en aigua, no hauria de deixar anar cap material pulverulent.. Agitant 2
mg de safrà en 200 mL d’aigua aquesta hauria de tenir-se de groc ataronjat. Agitat en
gasolina no deixa anar color. Si en deixa és que hi han afegit àcid pícric. Assecat a 100º
C no hauria de perdre més del 14% de pes. Cremat no hauria de donar més de 7.5 % de
cendra en pes.
CULTIU I RECOL·LECCIÓ
Es cullen les flors senceres abans que el sol escalfi massa per després amuntegar-les a
casa (i assecar-les una mica), i després extreure’n els estigmes que es tornen a assecar
fent una capa de 2 cm en sedassos que han de rebre escalfor (75ºC durant 30 minuts)
d’alguna estufa o braser fins que es tornen poc elàstics (amb només 15% d’humitat). La
capa pot ser de 4 cm però aleshores caldrà donar la volta al sedàs un cop assecada la
capa inferior passant la massa d’estigmes a un altre sedàs igual. A l’Iran, l’Índia o al
Marroc solen assecar-se al sol 4 dies. Un altre procediment és posar la massa d’estigmes
repartida en gruixos de 4 cm en safates de seda i a poc a poc escalfar l’estança fins a
35ºC i aturar el procés quan la humitat arriba dels estigmes arriba al 12%. El camp
produeix durant 5 anys, i després cal fer rotació de cultius, triant els bulbs millors per
plantar-los en un altre indret (que hagi estat sense cultivar almenys un any i que aquells
cultius no hagin estat d’alfals, remolatxa, patata, pastanaga, nap, o trèvol). Pels volts de
Sant Isidre (15 de maig) o de Sant Ponç (11 de maig) s’avia el bestiar perquè es mengi les
fulles del safrà. Els talpons (Microtus duodecimcostatus) que es mengen els bulbs del
safrà s’eliminen fumant les galeries amb el fum de cremar palla humida (amb sofre
barrejat) en una mena d’embut connectat a una manxa. Cap a finals de juny (entre Sant
Joan i Sant Pere) es despallofen/escarafollen/desgallofen les cebes velles que porten més
de 5 anys al terreny i que caldrà netejar de terra, polir llevant-ne les dues capes exteriors
(escarpins) i el cul (arrels fines i arrel principal). Es poden ruixar amb sulfat de Coure o
formol diluïts, o algun altre fungicida i guardar a 5ºC amb una humitat del 75% en
ambients ventilats. Es disposen en capes de com a molt 20 cm de gruix durant una
setmana a temperatures de 35ºC perquè les ferides es cicatritzin o suberifiquin. El
terreny on ha estat el safrà 5 anys ja no servirà fins al cap de 10 anys de descans per a
tornar-hi. Però aquests anys la collita de cereals serà millor del normal en aquest terreny
on ha estat el safrà. Abans de plantar (el març) les cebes del safrà caldria llaurar el
terreny entre desembre i febrer a una profunditat de 10-15 cm. I, si hi ha pedres, llevar-
les. La llaurada grossa de 40 cm de profunditat es fa pel març o més tard, pel maig o
juny, abans de plantar els bulbs i just abans de les puges primaverals. Tradicionalment
s’estirjola amb fems pels volts de Sant Josep (març) amb unes 7-8 Tm de fems per Ha.
També es pot afegir sulfat amònic amb el 21% de N 2 (40-50 Kg/Ha de N), superfosfat de
cal amb el 18% de P 2O5 (80-100 Kg/Ha de P) i sulfat de potassa amb el 60% de K 2O5
(100-120 Kg/Ha de K) el primer any, 20-30 dies abans de la plantació; i, el segon any, a
mitjans de setembre. Alguns càlculs asseguren que un campo d’1 Ha de safrà remou del
sòl 72 Kg de Nitrogen, 18 Kg de Fòsfor i 132 Kg de Potassi. A Grècia adoben amb adob
químic 11:15:15 a raó de 100 Kg/Ha, a més a més de amb 20 Kg/Ha de 0:0:5. A La
Mancha, en canvi solen abonar amb 40-50 UF de N, 80-100 UF de P i 100-120 UF de K.
Els valors dels adobs químics solen posar-se en tants per cents. Però un sac de 25 Kg
d’adob 15:15:15 no conté 3.750 Kg de cada element N:P:K sinó aquesta quantitat només
per al Nitrogen, ja que les proporcions 15:15:15 són d’unitats de fertilitzant (UF)
N:P2O5:K2O i no pas directament de N:P:K. Per saber quan P (Fòsfor) hi ha al P 2O5 cal
aplicar un factor de conversió ja que hi ha un 44% de P en aquest òxid. I per saber quan
Potassi hi ha al K2O el factor de conversió seria del 83% ja que per cada 100 g d’òxid hi
ha 83 g de l’element Potassi. Així a la província d’Albacete a cada Ha s’apliquen 40-50 UF
de N (=40-50 Kg/Ha de N) en forma de sulfat amònic (21% de N); 80-100 UF de P 2O5
(=35-44 Kg/Ha de P) en forma de superfosfat de calç (18% P 2O5); i 100-120 UF de K2O
(=83-100 Kg/Ha de K) en forma de sulfat potàssic (60% de K 2O).
Un mes després de plantar les cebes caldria tornar a llaurar somerament, fins 10 cm de
profunditat, per erradicar les males herbes. Pel setembre caldria una llaurada molt
somera per tal de trencar la crosta del sol i l’octubre una altra cavada somera per
estimular la floració. Pel novembre una altra llaurada, després de la recol·lecció també va
bé. Una setmana després de llaurar el terreny per treure’n les cebetes ja han d’estar
netejades i es podran plantar, pel matí, de 6 a 12. El terreny ha d’estar amb saó,
esponjós i ha d’haver atès temperatures de 25ºC abans de la plantació. Les cebetes
s’enterren a uns 5 cm. O més si hi ha d’haver gelades fortes. Els solcs estaran separats
entre 25 i 30 cm. I tindran una profunditat d’uns 10-15 cm. Els bulbs estran separats
uns 8-10 cm i hi haurà dos rengles per solc. És a dir, hi haurà uns 30 bulbs per metre
quadrat. O 300.000 bulbs per Ha, que venen a ser 6 Tm per Ha. La plantació dels bulbs
se sol fer pel maig o pel juny. Es poden fer recs ocasionalment, abundants, si l’any ha
estat de molta sequera. Per exemple, es pot regar amb tonell amb aigua de bassa, millor
amb conductibilitat elèctrica inferior a 1200, i no massa freda, a finals de març, últims
d’agost i primers d’octubre, a primer hora del matí o a última hora de la tarda. En
climes amb només 400 mm de pluja anuals potser caldrà regar amb 3500 metres cúbics
per Ha, és a dir 350 L més per metre quadrat. Preferentment els regs haurien de ser al
començar i a l’acabar la floració i durant el creixement vegetatiu sempre que hi hagi
sequera. En canvi, no és recomanable regar abans de plantar els bulbs o abans de llevar-
los de la terra.
El primer any, la producció serà baixa. Després, els 3 anys següents, serà cada cop més
bona, i, al cinquè o sisè any, ja hi hauran 8-12 cebes secundàries o companys. La collita
de la rosa del safrà comença després del Pilar (12 d’octubre). Els primers 4 dies hi haurà
poc rendiment. Després, vindran 12 dies de màxim rendiment, i, després, vindran 10-14
dies més de rendiment decreixent. Convé fer la collita en dejú, donada la posició amb el
torç tant inclinat cap el terra; això per tal d’evitar regurgitar l’esmorzar. Quan les fulles
són curtes és més fàcil collir les flors que no pas quan les fulles són molt altes. A partir
de 12º C les flors s’obren i costa més collir-les; el rendiment baixa a la meitat. Un cop
omplerts els cistells amb les flors, es duen a casa per estendre les flors sobre un terra
porós. Si les flors estan humides, en 2-3 dies es faran malbé. Si estan seques, es pot
esperar 6 dies per esbrinar-les (llevar-ne els estigmes), o el que s’anomena en àrab de
l’Iran: «gol per kerd» o «gol fa kardan». Els estigmes s’assequen sobre una estufa o un
braser, en un sedàs que es capgira per acabar de torrar (75ºC) el producte, sense
cremar-lo. Un cop ben assecat, el pes del safrà queda reduït a la cinquena o sisena part.
Es guarda en caixes de cartró fins que es ven al majorista. O en vasos de vidre o en
capses de zenc hermètiques, a la fresca (10ºC) i a les fosques. En un futur més o menys
proper cada cop més tot el procés de cultiu i recol·lecció i assecatge estarà cada cop més
mecanitzat. També la liofilització a -30ºC i 50 Pa podria esdevenir el procés normal
d’assecatge fins reduir la humitat interna a només el 4%. Ara per ara, al detall, el safrà
es ven en capsetes de plàstic.
Crocus sativus al món, segons GBIF
El safrà prefereix sòls sorrencs o lleugers, llimosos, calcaris, profunds d’almenys 70 cm,
ben drenats, amb un 2% de matèria orgànica, pla, amb saó, i no requereix massa adobs
ni sòls rics en nutrients, però sí insolació i absència de vents forts. Es pot fer de secà o
amb rec. Normalment es fa en climes amb 500 mm de pluja anuals, i agreix que plogui
durant la floració (octubre) i la plantació (març). Resisteix temperatures de 15ºC negatius
a l’hivern i 40º C positius a l’estiu. Si el sòl conté 20 microM de Cesi+++, el safrà
produeix 7 cops més crocina. La planta agraeix l’adob potàssic al sòl. Si per L’Assumpció
(25 de març) plou o es rega, aleshores les cebes quedaran «prenyades» i la collita serà
bona. Inoculant els bulbs amb Curtobacterium herbarum s’incrementa força la producció
de flors.
Actualment (2021) el país que més produeix safrà és Iran —principalment a la província
de Khorasan del Sud—, però el Safrà de La Manxa té fama de ser el millor del món. Un
camp d’una Hectàrea podria donar 5 Kg d’estigmes de safrà. La producció mundial
s’estima en uns 200.000 Kg l’any, venint el 89% de l’Iran, el 6% de l’Índia, el 2% de
Grècia, l’1.5% de l’Afganistan, i el 0.5% del Marroc o d’Espanya. Espanya el 1930
produïa 115 Tm, el 1950 unes 19 Tm, i el 1970 unes 60 Tones de safrà anualment. El
1990 només 22 Tones i el 2003 3.5. De tota manera el rendiment per Ha és alt (14 Kg en
regadiu i 9 Kg en secà). A partir de 2016 amb l’ajuda de fons europeus es torna a
incrementar el cultiu de safrà a Espanya que arribava el 2016 a 165 Ha. A Suïssa se’n
produeixen pocs quilos a Mund, a 1200 m snm. Altres països que en produeixen són
Austràlia, Azerbaidjan, Caixmir, Egipte, Estats Units, França, Israel, Itàlia (Sardenya,
Salerno), Mèxic, Nova Zelanda, Pakistan, Turquia, Xina. Segons l’origen la química varia
una mica i també la morfologia. El safrà d’Espanya té estigmes fins, poc greixosos, fàcils
de trencar, poc brillants i són una mica amargants. El safrà d’Itàlia té els estigmes molt
amples a la punta, en trompeta, grans (3-4 cm), brillants, greixosos i molt aromàtics a
més de tenyir ràpidament l’aigua. El safrà de França té estigmes elàstics, amples, de
color fosc i sabor una mica amargant. El safrà d’Àustria és similar a l’italià, més
aromàtics, de sabor agre, i color més marronós. El safrà de l’Iran té estigmes gruixuts i
poc aromàtics.
HISTÒRIA/ESOTERISME
Cultivada de bell antuvi, possiblement originària de Creta, Turquia (Àsia Menor), Iran o
Caixmir. Figura en imatges de fa 3500 anys a les illes gregues. A la península hispànica
va ser introduïda pels àrabs el segle VIII. A la mateixa cova de Shanidar s’hi varen trobar
restes de safrà amb altres plantes medicinals, de fa 60.00 anys, en temps dels
neandertals. Al NW de l’Iran alguns trets d’una pintura rupestre varen ser fets amb safrà
ara fa uns 50.000 anys. Els sumeris coneixien i empraven la planta, sobre tot la
silvestre, des de l’any 3000 a.C. A Babilònia s’emprava com a tint cap a l’any 2400 a.C.
SARGON, en fundador de l’imperi accadi va néixer cap el 2300 a.C. a Azupirano (la vila del
safrà). A-zupiru també significa en hitita «reina dels remeis».
El safrà s’emprava molt a l’Antic Egipte, almenys fa 4000 anys, com a condiment, tint, i
contra malalties digestives i renals. Contra la hemorràgia imminent d’estómac aplicaven
una pomada a la zona estomacal feta amb safrà, greix de bou, coriandre i mirra
CLEÒPATRA l’emprava sovint com una de les seves estratègies seductores, com a cosmètic.
El safrà s’emprava com a oferta votiva als déus i es posava en objectes funeraris el segle
X a.C. a l’imperi persa. També es barrejava amb aigua i sàndal per aplicar-lo a la pell i
evitar cremades pel sol. Vint segles més tard a Isfahan mateix, AVICENNA l’emprava com a
cordial. A la Bíblia, SALOMÓ (Càntic dels Càntics) el cita com a ‫( כרכם‬karkom), un dels
productes vegetals més preuats aleshores —i encara ara ho és—. Això a part, el safrà
s’emprava aleshores per obtenir franges de color taronja a les túniques blanques. El color
de les túniques dels monjos budistes ve o venia del safrà també. En tot cas el safrà és un
repel·lent per ales puces. I s’ha associat aquell color a la compassió i a l’alliberament. A
la Xina el safrà és mencionat el segle XVII a.C. tot i reconeixent que venia originàriament
del Caixmir. ASURBANIPAL recull informació sobre el safrà al segle VII a.C.
Entre els grec i romans clàssics el safrà, conegut també com a sang d’Hèrcules,
s’emprava per tenyir (roba i cabell) i per alegrar les festes, les representacions teatrals, o
per dormir somniant somnis daurats si la posaven dins al coixinera. També, amb oli, per
curar ferides produïdes durant les lluites dels gladiadors o atletes, i, cremat, com encens.
HIPÒCRATES (segle V-IV a.C.) tenia el safrà com a sec en primer grau i calent en segon i el
recomanava contra el mal de cap barrejat amb oli de roses i cascall. Tant ESTRABÓ com
DIOSCÒRIDES (SEGLE I) mencionaven els cultiu de safrà a Cilícia (regió del Sud de
Turquia). DIOSCÒRIDES creu que el millor safrà venia de de les muntanyes Còriques.
Després venia pel que fa a qualitat mèdica el de de Lícia i finalment en tercer lloc el
d’Egas a Etòlia. El de Sicília era menyspreable al seu parer, excepte com a tint. Ja en
aquell temps es feien trampes perquè el safrà pesés més i es vengués amb més beneficis.
S’hi afegia Plom en forma de litargiri, essent tòxic mortal aleshores si se’n pren 12 grams,
en aigua. Per a DIOSCÒRIDES el safrà és digestiu, emol·lient i a la vegada una mica
astringent, diürètic i és bo contra la icterícia, nàusees (amb vi dolç), i contra la irritació
dels ulls (amb llet de dona). Es pot introduir a l’anus o a la vagina en forma de
supositori; és afrodisíac i calma l’erisipela o afeccions similars i l’otitis. La rel amb alguna
beguda dolça és diürètica. L’ungüent de safrà s’obté premsant els estigmes amb una
mica de mirra. Elimina les cataractes, és diürètic, digestiu i calorífic.
Segons la mitologia grega, Crocus era un jove ben plantat que es disposà a perseguir la
nimfa Smílax pels boscos propers a Atenes. El joc amorós acabà avorrint a Smílax i
Crocus que no es donava per vençut es transformà en la flor del safrà i els déus
transformaren a Smílax en la planta de l'arítjol. Segons la mitologia romana del
matrimoni de Júpiter i Juno en va néixer Croc, que tenia el cabell com un lleó. Mercuri el
va matar accidentalment, en un llançament de disc. Surt mencionat a la Ilíada. I la sang
de Croc es va transformar en la flor de safrà els estils de la qual recorden el color del
cabell de Croc. Una altra versió explica que Crocus es va fer amic d’Hermes però va ser
ferit pel disc que el déu va llençar mentre jugaven i de les tres gotes de sang que van
caure del cap de Crocus es varen formar els tres estigmes de la flor. A la Ilíada d’ HOMER
el safrà hi surt mencionat. OVIDI relatà la llegenda de Crocus i Smílax. Al palau de Minos
a Knossos (Creta) hi figura un fresc il·lustrant la flor del safrà. Data de l’any 1650 a.C. A
l’illa de Santorini un altre fresc il·lustrant el safrà sent recol·lectat per una jove que tria
els estigmes, data de l’any 1500 a.C. El papir d’EBERS (1550 a.C.) cita el safrà com remei
contra problemes renals, i com un remei cordial, però que en excés treu la gana, tot i que
en petites dosi la fa venir i treu el mal de cap de la ressaca. ALEXANDRE MAGNE (segle IV
a.C.) l’emprava en banys per a curar-se les ferides de guerra. Al Caixmir sembla ser que
el safrà hi arribà cap el segle XII a.C. de la ma de dos sufís que agraïts pel tractament
d’un metge local li oferiren uns bulbs de safrà. I del Caixmir va passar a l’Índia cap el
segle V a.C. de la ma d’un missioner budista. Una altra versió diu que va ser el monjo
budista MADHYANTIKA qui va introduir el safrà al Caixmir.
A Safranbolu, a Turquia, se celebren festivals dedicats a la collita del safrà al voltant

d’una escultura gegant, rèplica de la planta. A l’Índia, l’estàtua de BHAGAVAN
GONATESHWARA BAHUBALI s’unta un cop cada 12 anys amb safrà durant el festival de
Mahamastakabhisheka. També a Teruel (Monreal del Campo) i a la província de Toledo
(Consuegra) es fan concursos i festes al voltant del safrà. A Anglaterra, les dones posen
safrà a les butxaques dels marits perquè siguin més bons amants. I a Irlanda les noies
per casar tenyien els llençols amb safrà per fer més bons amants els pretendents. Rentar
la camisa de dormir o pijama (o túnica) amb safrà i dur-lo a les nits dona més força a
braços i cames. A Anglaterra sembla ser que es va introduir a Walden en temps del rei
EDUARD III (segle XIV). ENRIC VIII (segle XVI) castigava amb la pena capital aquell que
adulterés el safrà. El 1444 a Nuremberg varen cremar a la foguera (junt amb el producte
fals) un majorista de safrà per haver falsificat el safrà.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el safron és planta regida pel Sol sota el signe del
Lleó. En quantitats moderades reforça el cor però prenent-ne més de mig gram perjudica
el cor i lleva la visió. En quantitats moderades ajuda els pulmons afectats per
tuberculosis o asma, i era molt bo per combatre el xarampió, la verola i altres malalties
contagioses de la pell. ALÍ IBN RABBAN TABARI (segle VIII-IX) deia que el safrà pot
desobstruir el fetge, és un tònic de l’estómac i suprimeix la gana. MOHAMMAD IBN
ZAKARIYA RAZI (segle IX-X) deia que el safrà és digestiu i astringent, neteja l’estómac.
També deia que la ingestió de 6-7 grams de safrà indueix el part. AVICENNA (segle X-XI)
emprava el safrà com a cordial i hepatoprotector, antiinflamatori, contra la depressió, per
fer venir la regla i accelerar el part, i com a broncodilatador i afrodisíac; i barrejat amb
rovell d’ou i oli d’oliva contra càncer de matriu. DAWOUD ANTAKI (segle XVII) deia que
prendre 3-4 g de safrà amb aigua de roses i sucre fa venir el part. Un supositori vaginal
amb 3.5 g de safrà accelera el part i l’alliberament de la placenta, o posat al temps adient
actua com a contraceptiu. L’escola de medecina àrab recomanava també el safrà contra
trastorns urogenitals, dismenorrea, regla irregular, síndrome premenstrual, càlculs
urinaris. Per alguna raó un hadith prohibeix olorar o prendre safrà durant el pelegrinatge
(irham) a la Meca.
Als Estats Units el safrà es començà a conrear cap el 1730. El 1858 els otomans
vengueren prop de deu tones de safrà als britànics. No fa gaires anys un ingrés
suplementari dels pilots d’aviació venia del safrà que duien com a pacotilla i venien e
Nova York. A Catalunya es cultivava antigament a la zona del Riberal al Rosselló (Îlle-
sur-Têt). Ara, amb ajudes del fons europeu de desenvolupament regional es torna a
cultivar a la Conca de Barberà-Baixa Segarra (Rocafort de Queralt). A Monreal del Campo
(Terol) hi ha un museu del safrà i cada any s’hi fa un concurs provincial d’esbrinar.
En el llenguatge simbòlic de les flors rebre com a regal safrà significa que no has
d’abusar, tot i ser un signe d’alegria. A Mèxic un ritual de neteja es fa amb safrà, espígol,
matafaluga, murtra que es posen a bullir en aigua i una gota de mel i es fa servir per
vessar-la sobre el cos nu després de dutxar-se cada divendres tot i resant aquesta oració
per trobar xicot: »Santa María que llegue el día / san Clodomiro, que encuentre marido /
san Juan, que sea Galán / san Buenaventura, que me quiera con locura / san Salvador,
que no sea jugador / san Albino, que no le dé al vino / santa Magdalena, que no sea
calavera / san Fermín que sólo me ame a mí.” L’oli extret dels estigmes del safrà era un
ungüent molt preuat a l’Edat Mitja i emprat per les bruixes quan se’ls demanava poder
atraure l’amor d’alguna persona que no corresponia a l’amor que el demandant sentia. El
segle XIV el safrà era molt cercat com a remei per prevenir les epidèmies. A Suïssa les
flors de safrà silvestre es posen en una bosseta al coll dels nens per prevenir malalties.
La «Guerra del Safrà», que durà 14 setmanes, es desencadenà quan una càrrega de 360
Kg de safrà destinada a Basilea va ser robada suposadament per la noblesa. Al final el
vaixell tornà on havia d’anar. Però es pirates de la Mediterrània seguiren assaltant els
vaixells amb càrrega de safrà. A principis del segle XX els pintors romàntics consumien
safrà, més de 3 g al dia, i això es veié reflectit en alguns quadres amb força colors
ataronjats. L’anomenada colla del safrà estava formada per NONELL, MIR, CANALS, PICHOT,
VALLMITJANA, GUAL i el grup es va mantenir entre 1893 i 1896. Els llurs quadres eren
d’estil «en-plein-air». Somniar amb el safrà com a espècia ve a dir que ens cal posar més
atenció en allò immaterial per evitar desgràcies. També que s’està cercant fugir de la
monotonia que s’ha fet infranquejable, o pau després d’una disputa. Somniar beure safrà
o veure’l créixer és senyal d’un fals amant o fals amic.
Quadre «à-plein-air» de Sant Martí de Provençals, d'ISIDRE NONELL, influenciat pel safrà.
monjos budistes amb túniques color safrà
fresc minoic representant una dona collint
safrà (segle XVI a.C.)
fresc d'un jove collint safrà (palau de Minos,

Knossos, Creta, segle XVII a.C.)
LITERATURA
―«Aigua d’agost, safrà, mel i most».

―«Ets un jardí tancat, germana meva, esposa: un jardí tancat, una font segellada. Els
teus recs són un paradís de magraners amb fruits saborosos, amb hennes i nards, nard i
safrà; canya aromàtica i canyella, amb tota mena d’arbres d’encens, amb mirra i àloes,
amb totes les essències balsàmiques. Ets font de jardins, pou d’aigües vives, que brollen
del Líban» [Càntic dels Càntics 4:12-15]
―»Avui, que dormo als teus dits de safrà i de coriandre, li obro la panxa al temps amb un
dit, i es vessen sorrals com llàgrimes… On són aquells jardins de flors exuberants que no
recordo? Les arrels hi són, encara. Dessota l’erm absolut i els marges dels versàtils
camins que albiren falcons afamats» [MONTSERRAT BUTXACA: dunes de safrà].
―»La rosa del azafrán es una flor arrogante que brota al salir el sol y muere al caer la
tarde». [«La rosa del azafrán» sarsuela amb llibret de FEDERICO ROMERO SARACHAGA,
GUILLERMO FERNÁNDEZ-SHAW, sobre «El perro del hortelano» de FÉLIX LOPE DE VEGA]
―«He hath slept in a bag of saffron». Es diu d’algú que està molt i molt content, potser
perquè el sac de safrà val molts diners.
↓ [cançó popular dels recol·lectors de safrà a l’Iran a dues veus;

la segona només repeteix bism il·lah o «en el nom de Déu»]
―»‫ بسم هللا‬/ ‫بسم هللا‬
‫ بسم هللا‬/ ‫حالل المشاكل‬ ‫ بسم هللا‬/ ‫االبتعاد عن المصيبة‬
‫ بسم هللا‬/ ‫اللطف والنقاء‬ ‫ بسم هللا‬/ ‫عند العبادة‬
‫ بسم هللا‬/ ‫بداية العمل‬ ‫ بسم هللا‬/ ‫كالمنا‬
‫ بسم هللا‬/ ‫نهاية العمل‬ ‫ بسم هللا‬/ ‫―الحمد هلل‬
―«bism il·lah / bism il·lah ―«en el nom de Déu/en el nom de Déu
jalal ulmashakili / bism il·lah solucionador de problemes/ ...
jal·lutf fuanaja'u / bism il·lah amabilitat i puresa/...
bidayet ul·laamaí / bism illah inici del treball/..
nihayat alaamaí / bism il·la final del treball/...
halabtiead adalmusibati/ bism i·lah lluny de la calamitat/..
hand aleibadati / bism il·lah quan adorem/...
kalamuna / bism il·lah els nostres mots/...
alhamd lilah / bism il·lah»― gràcies Déu/...»―
―»El quart dia, [Iblis] va preparar una taula llarga en la que va coure el llom de vedella
amb safrà i aigua de roses, i amb vi ranci i mesc fi. Així que Zahak arribà i va menjar es
va meravellar pel sabor». [Història de Zahak vol. I: 49-50].
―»La separació m’ha fet tronar groc com el safrà, estic cobert de sang com una rosa
vermella perquè me n’he anat; el meu cor s’ha desfet com cent pètals d’una flor; i he
caigut al terra com una flor de violeta perquè me n’he anat» [MIHANDOUST 2002:72)
USOS CULINARIS DEL SAFRÀ
Generalment s’afegeix al final de la cocció perquè així no perd l’aroma. JAMSHID, segons
la mitologia persa, va ser qui va tenir la idea de posar safrà al menjar.
• ajil abgoosht: escudella de carn de xai (1.5 Kg) amb fesols (350 g), cebes (2), all (3
dents), cigrons (350 g) i safrà.
• ashura: llavors de llegums + fruites del temps + molasses de raïm + mel + safrà +
canyella + cardamom + clavell.
• biriyani: pollastre o xai amb safrà, canyella, clau, cardamom verd, anís estrellat, llorer
de l’Índia, nou moscada o macís, ametlla, panses, grans de magrana.
• bourrido: rap estofat + brunoise de verdures (api + porros + pastanagues + cebes) +
maionesa + pa fregit untat amb all.
• patates estofades
• formatges + safrà
• gelats + safrà
• halva: similar al torró però amb sèsam, mel, panses, dàtils i safrà (a les noces)
• iogurt líquid + safrà + cardamom
• mantega + safrà
• mourtairol del Perigord: 1.5 L caldo de pollastre + 1 g de safrà + llesques de pa de
pagès fines xopades amb al caldo. Es posa al forn 30 minuts i s’hi va afegint caldo
perquè no s’assequin les llesques.
• pans
• paella
• pfâlude: ametlles triturades + midó + suc de fruita + suc de raïm + festucs + suc de
llimona + mel + aigua de roses + safrà + mesc. Es pren en forma de sorbet gelat.
• pastissos
• risotto a la milanesa: 200 g arròs rodó + 800 mL de caldo + 1/2 ceba + 1 dent d’all +
30 g mantega + 60 g formatge curat + 100 mg de safrà + vi blanc + oli d’oliva verge +
sal + pebre + cebollí. https://www.ideasparacocinar.com/receta/risotto-milanesa/
• sirkenjubin: mel + suc de taronja + raïm + til·la + roses + safrà + sal. Preparat turc per
als dies rúfols amb molta humitat.
• sopa bullabessa: rap o peix de roca 1 Kg + llagostins 100 g + musclos 200 g + 1 porro +
1 ceba + 4 tomàquets + 3 dents d’all + 1 fulla de llorer + 3 cullerades d’oli d’oliva verge
+ 1 rameta de fonoll + 3 rametes de julivert + sal + pebre + llesques fines de pa dur +
safrà. https://www.directoalpaladar.com/recetario/la-bouillabaisse-olla-provenzal-de-
pescado-receta
• te + safrà
• xarop: sucre candi + safrà + cardamom + aigua de roses
• zerde: aigua de safrà + arròs
PROPIETATS MEDICINALS DEL SAFRÀ (ESTIGMES)
• abaixa el nivell de FSH (hormona • antidepressiu

fol·lículo-estimulant) • antidiabètic
• adjuvant de medicaments • antídot del verí de serps
• adjuvant de vacunes proteiques (p.p. • antiespasmòdic
• antiespasmòdic
saponines)
• antifúngic (extracte/èter dels estams)
• afrodisíac • antigenotòxic (de raigs-gamma, uretà,
• alegrant
procarbazina)
• alexitèric
• antihemorràgic
• al·lucinogen (10 g) perillós
• antiinflamatori
• anabolitzant
• antiisquèmic
• analgèsic
• antilitiàsic
• ansiolític
• antinociceptiu
• anti-angiogènic
• antioxidant
• anti-apoptòtic
• antisèptic
• antiarrítmic
• antitrombòtic
• antiateroescleròtic
• antitumoral
• anticancerigen
• astringent
• anticatarral
• augmenta la IgG
• anticoagulant (?)
• balsàmic
• anticonvulsiu
• broncodilatador
• carminatiu • inhibeix l’acetil-colinesterasa
• citotòxic • inhibeix la lipasa pancreàtica (p.p.
• contraceptiu (3.5 g en supositori vaginal) crocina)
• cordial • inhibeix la xantina-oxidasa
• cosmètic (dona color a la pell blanca, • millora un 20% la qualitat de l’esperma
bullit en llet): ant-elastasa, anti- • millora rendiment esportiu
col·lagenasa, anti-hialuronidasa • mucolític
• depuratiu • narcòtic
• desbloquejant • neuroprotector (de l’acrilamida, de la
• desintoxicant de l’etanol, bisfenol A, isquèmia, D-galactosa, NaNO2,
diazinon, malathion, acrilamida, cumè- acrilamida)
hiperòxid, doxorubicina, tetraclorur de • nootròpic
Carboni, clorur d’Alumini • oxitòcic/ecbòlic
• desobstructiu cerebral • preventiu de cataractes (provocades per
• desobstructiu hepàtic Se, etc.)
• desobstructiu urinari • protector cardíac (de la doxorubicina =
• desobstructiu vascular adriamicina; de la patulina)
• digestiu • protector hepàtic (de metotrexat,
• disminueix la IgM paracetamol, cisplatí, etc.)
• diürètic • protector de l’ADN (del metil-metà-
• ecbòlic sulfonat)
• emmenagog • protector de l’oïda intern dels efectes
• estimulant nerviós ototòxics de la gentamicina (p.p. EPS-2)
• estimulant de la contracció uterina • protector renal (de la gentamicina,
• estomacal paracetamol, etilenglicol, diabetis)
• estrogènic (?) • protector dels testicles (del valproat
• evita disminució de l’efecte de la morfina sòdic, del Cadmi, de la nicotina, dels
per habituació camps electromagnètics)
• exhilarant • psicodèlic (10 g)
• expectorant • quimioprotector: del cisplatí,
• facilitador de l’oxigenació ciclofosfamida, mitomicina, bisfenol-A
• febrífug • reforçant
• hepatoprotector (del paracetamol, de • relaxant de la musculatura llisa
l’Alumini, bisfenol, cisplatí, Cl4C) • resolutiu
• hipnòtic • sedant nerviós
• hipolipidèmic • sudorífic
• hipotensor • tònic cardíac
• incrementa el nombre i pes de les cries • tònic estomacal
(rates) administrat abans de la • tònic hepàtic
fecundació • vasodilatador (↓ endotelina-1)
• incrementa la síntesis de proteïnes al • vomitiu
fetge
USOS MEDICINALS DEL SAFRÀ
• abscessos • ansietat
• acne • arrítmia ventricular
• acúfens (+ oli UE) • artritis (bulbs bullits en llet UE/
• addiccions (morfina, etc.) estigmes UI)
• albuminúria • ascites d’Ehrlich
• al·lèrgies • asma
• Alzheimer • Aspergillus fumigatus
• amenorrea • Aspergillus niger
• angina de pit • ateroesclerosis a les coronàries, etc.
• anhedonisme (absència de plaer) • barbs
• anorèxia per estrès (petites dosi) • bilirrubina alta
• bronquitis • dolors dentals en infants
• Brucella melitensis • dolors musculars (cataplasma de
• bulímia (dosi fortes) molla de pa + llet de cabra + rovell
• càlculs renals/biliars d’ou + safrà)
• càlculs per etilenglicol • dolors oculars
• càncer de còlon/recte HCT-116, • encefalomielitis autoimmune
SW-480, HT-29, DHD/K12-PROb, • ensurts
C26 • enverinament
• càncer d’estómac BGC-823 • epilèpsia (+ sucre + quinina/+
• càncer de fetge HepG2 valeriana)
• càncer de laringe Hep-2 • erisipela
• càncer de mama MCF-7, MDA-MB- • escarlatina
231, 4T1 • Escherichia coli
• càncer de matriu HeLa, L1210, • esclerosis múltiple
P388 • esclerosis uterina
• càncer de pàncreas ASPC-1, MIA- • espasmes
Pa-Ca-2, Capan-1 • esplenomegàlia
• càncer d’ovaris SKOV3 • esquizofrènia (15 mg de crocina /2
• càncer de pàncreas BxPC-3, MIA- cops al dia//o 150 mg de safrà 2
PaCa-2 cops al dia)
• càncer de pell • estat de xoc
• càncer de pròstata • esteatosis hepàtica (no alcohòlica)
• càncer de pulmó alveolar A459, WI- • estomatitis
38, VA-13 • estrès per Covid-19
• càncer de ronyó • estrès post-traumàtic
• Candida albicans • faringitis
• cataractes UE • fatiga
• catarro • febre
• ciàtica • febres de Malta
• cirrosis hepàtica • ferides petites (tèpals)
• cistitis • fibril·lacions cardíaques
• Cladosporium • fòbies
• coagulació intravascular • gana entre menjars
disseminada • gasos intestinals
• còlic intestinal • gastritis
• colitis ulcerosa • gingivitis
• conjuntivitis (+ llet UE) • glaucoma primari d’angle obert
• contusions • gliomes (+ tomozolomida)
• còrnia ocular inflamada • gota
• coroides mal irrigada • Helicobacter pylori
• Covid-19 • hemoptisis
• creatinina elevada • hemorràgies
• cremades • hemorroides
• debilitat nerviosa • hepatitis
• degeneració de la màcula (retina) • hepatomegàlia (+ agrassons FRU
• depressió nerviosa Berberis vulgaris)
• desordre obsessiu-compulsiu • hidropesia
• diabetis • hiperacidesa gàstrica
• diarrea • hiperlipidèmia
• disenteria • hipertensió
• dismenorrea • hipertròfia cardíaca
• dispèpsia • hipomania
• dolor anal • hipotèrmia
• dolors del càncer • histèria
• dolors crònics • icterícia
• dolors articulars • ictus trombòtic
• impotència sexual • part lent
• insomni • Pasteurella multocida
• intoxicació per aflatoxina B1, • pèrdua de memòria per etanol o per
cisplatí, Plom, Alumini, mitomicina- escopolamina o per ketamina o per
C, uretà, ciclofosfamida, CCl4, apomorfina o per morfina o per
diazinon, Cadmi, hioscina acrilamida o per àcid quinolínic o
• oclusió de les caròtides per isquèmia o per estrès oxidatiu o
• impotència sexual (+ rovell d’ou) per aflatoxina B1
• incontinència urinària enuresis) ()+ • picades d’escurçó
Nigella sativa + gingebre + clau + • picors
nous) • Plasmodium falciparum
• isquèmia • pleuresia (cataplasma de molla de
• Klebsiella pneumoniae pa + llet de cabra+ rovell d’ou +
• Leishmania major safrà)
• Leishmania tropica • pors
• leishmaniosis cutània • post-part (+ comí + cardamom)
• leucèmia K-562, HL-60, L1210, • preeclàmpsia
MOLT-4 • prolapse rectal
• limfoma de Dalton • prostatitis
• llagrimeig cronificat • Proteus vulgaris
• lumbago • Pseudomonas aeuruginosa
• mal de cap • rabdomiosarcoma
• mal de coll • rampes a les cames
• mal d’esquena per fred • refredat
• mal d’estómac • restrenyiment
• mal humor • retenció d’orina
• mal de coll • retinitis pigmentosa
• mal de muntanya • retinopatia diabètica/isquèmica
• mal de queixal • Salmonella typhi
• mal de ventre • sarcoma-180
• malària • Shigella dysenteriae
• malalties autoimmunes • sífilis
• medul·la espinal lesionada • síndrome d’abstinència d’opioides
• melanoma B16F10 • síndrome premenstrual
• memòria que falla (per alcoholisme, • son interrompuda o privada
etc.) • Staphylococcus aureus
• menorràgia • Staphylococcus epidermidis
• metahemoglobinèmia • Streptococcus pyogenes
• Micrococcus luteus • taquicàrdia
• mieloma • tos-ferina PET/ EST
• mossegades de serps • traumatisme cranial
• musculatura adolorida • tremolors (per harmalina)
• nefropatia diabètica • tristesa
• neuropaties • tumors abdominals
• obesitat per antipsicòtics • úlcera d’estómac
(olanzapina) • úlceres intestinals
• osteoporosis • úlceres uterines
• osteosarcoma U2-OS • ulleres marcades sota els ulls
• otitis (+ aigua de roses + opi) • urèmia
• pànic • uveïtis
• pancreatitis • vertigen
• papil·lomes a la pell • visió de colors defectuosa
• paràlisi parcials • vista cansada
• Parkinson • xarampió
HOMEOPATIA
Tintura mare (rebaixada al 3%): 5-10 gotes al dia; o 2-3 grànuls a la 9 CH
• anus amb punxades o amb ptosis • histèria

• astenopia • humor molt i molt canviant (de màxima
• braç adormit afectivitat a màxima ràbia)
• cames debilitades • indicis d’avortament UE al llambric
• campaneta inflamada • mal de cap amb pulsacions fortes
• corea • males sensacions al jeure, amb calor, pel
• crics a malucs i genolls matí, en dejú abans d’esmorzar, i al
• decaïment general mirar fixament un objecte
• dolor a la mamella dreta com si alguna • melenes
cosa saltés per dins • menorràgia
• dolor a la mamella esquerra com si • milloria amb l’activitat
estiressin un fil cap enrere • moviments interns com saltirons (ventre,
• embòlia a la retina tòrax)
• empitjorament amb moviment • ninetes dilatades i que reaccionen
• epistaxis (sang pel nas) lentament a la llum
• espasmes musculars • panxa inflada
• fotofòbia • perill d’avortar
• formigueig • planta dels peus adolorida
• fred molt intens a mans i peus • rampes
• fred molt sobtat a l’esquena • restrenyiment crònic
• genolls debilitats • sang negre
• glaucoma incipient • tics
• guspires als ulls (miodesòpsies) • tos forta que empitjora al gitar-se
• halitosis • trastorn bipolar
• hemoptisis • turmells adolorits
• hemorràgies negroses amb fils de sang • ulls cansats i plorosos amb sensació
(nas, matriu) d’haver estat ventats fortament
POSSIBLE TOXICITAT DEL SAFRÀ
Posat al vi fa, el safrà que aquest emborratxi més de pressa, però en ratolins, l’extracte
alcohòlic no provoca intoxicació almenys fins a 5 g/Kg. En animals, la DL 50 p.o.
d’estigmes sol ser de 4 g/Kg. En administració intraperitoneal, aleshores la DL 50 seria de
1.5 g/Kg. I pel que fa als tèpals la DL 50 i.p. seria de 6 g/Kg. Però els bulbs sí són tòxics
per a ells. La crocina p.o. o i.p. a 3 g/Kg en ratolins no provoca mortalitat. La LD50 en
ratolins del safranal i.p. és de 1.5 mL/Kg en mascles i 1.9 mL/Kg en femelles. En canvi,
p.o. (per boca) seria de 21.5 mL/Kg en ratolins mascles i 11.5 mL/Kg en femelles; o de
5.5 mL/Kg en rates mascle.
Grans quantitats d’estigmes de safrà resulten al·lucinògenes i abortives. En animals les
dosis tòxiques no letals solen ser de 1.5 g/Kg per als estigmes i de 3 g per als tèpals. Les
embarassades millor que només prenguin com a molt alguns brins de safrà com a
condiment, si volen. En elles, algun cop, només 1.5 g han resultat fatals. Prendre 2
grams de safrà pot provocar nàusees, vòmits, diarrea, i alguna hemorràgia. Prendre
només 50 mg cada dia però durant mig any seguit pot fer reduir el nombre de glòbuls
rojos i de glòbuls blancs. I de plaquetes, i una baixada de la pressió arterial màxima i
mínima, hipomania i sedació. Prendre 5 g de safrà pot desencadenar trombocitopènia,
hemorràgies, i avortament. 10 g ja desencadenarien amb més seguretat l’avortament, i
20 g podrien ser mortals per a algunes persones. En ratolins la DL 50 seria de 600 mg/Kg.
La DL50 per via intraperitoneal en ratolins és de 1.6 g/Kg i la de la flor sencera de 6 g/Kg.
En canvi, p.o. la DL 50 està per sobre els 5 g al dia. En humans dosi de menys de 1.5 g es
consideren segures. A partir de 5 g ja són perilloses i a partir de 20 molt perilloses o
possiblement fatals. Els primers símptomes d’intoxicació són ansietat, anorèxia,
nàusees, mareig, mal de cap, vòmits, diarrea, tremolors a mans i peus, icterícia,
taquicàrdia, hemorràgies incipients, boca seca, insomni, retenció d’orina, urèmia i
pujada de la creatinina. No és recomanable, doncs, en cas d’estar prenent anticoagulants
i/o patir d’insuficiència renal. Els tèpals poden lesionar els pulmons i el fetge dels
animals que els mengin. Com és d’esperar a alguns recol·lectors el pol·len del safrà els
pot produir una reacció al·lèrgica als pulmons, amb increment de IgE i IgG. També pot
produir mal de cap. Grans quantitats (10 g) són psicodèliques i al·lucinògenes, molt
perilloses. La intoxicació subaguda per administració durant 14 dies d’estigmes fins a
0.5 g/Kg/dia o de tèpals fins a 3.5 g/Kg/dia fa que es redueixi el nombre de glòbuls
rojos, l’hematòcrit, l’hemoglobina. La dels tèpals fa que pugin les transaminases ALT,
AST; i l’àcid úric, la urea i la creatinina. O sigui, que danya el fetge i els ronyons. Per
altra banda, el safrà a 200 mg/Kg/da durant 14 dies rebaixa l’índex d’espermatogènesis
en rates. La toxicitat crònica per administració de safrà durant més de tres mesos
seguits de 500 mg/Kg/dia d’extracte etanòlic p.o. és baixa ja que no altera les
transaminases ni els nivells sèric de creatinina o urea, però fa augmentar la massa del
fetge i dels ronyons. El safrà a 100 mg/Kg en ratolines embarassades administrat 5
dies les dues primeres setmanes d’embaràs si 4 dies la tercera provoca reducció mi
malformacions fetals sobre tot al cap i hemorràgia subcutània als neonats. Però en rates
fins a 1g/Kg de safrà entre els dies 5 i 19 de l’embaràs no provoca alteracions al cos de la
mare.
En humans hom estipula que 1 g al dia de safrà no pot ser tòxic (excepte en
embarassades), i que la toxicitat comença a notar-se a partir dels 5 g diaris; i que la
dosis perillosa és ja de 20 g. 10 g poden provocar avortament, vertigen, mareig, nàusees,
metrorràgia, hematúria i hemorràgies del tub digestiu. En humans 20 mg de crocina al
dia durant un mes només fan reduir una mica l’amilasa sèrica, el nombre de leucòcits i
poden provocar púrpura trombocitopènica trombòtica. En humans 400 mg/dia de safrà
fan que baixi una mica la pressió sistòlica; i que es redueixi una ica el nombre de
leucòcits, l’hemoglobina i l’hematòcrit i leds plaquetes i que pugi una mica el Sodi sèric,
el Nitrogen ureic a la sang i la creatinina. Però tot plegat sense apartar-se dels límits de
la normalitat.
En resum, les dosi recomanades de 15 mg de crocina o 150 mg de safrà dos cops al dia
són segures.
PREPARATS
DOSIS general: 30-60 mg/dia de safrà (estigmes torrats)
• Antisèptic-astringent Gualda Crem : subnitrat de bismut + carbonat càlcic +

benzonaftol + extractes fluids de codony, salicària, ratània, bistorta, badiana,
menta, flor de taronger, safrà, i propanotriol pur.
• Barreja per estimular la memòria : Cyperus rotundus + Crocus sativus + Piper
nigrum + Boswellia serrata. També, i en especial, quan hi ha hipotiroidisme.
• Comprimits de pols de safrà 250 mg + pols de camamilla 500 mg: 2-6 al dia
• Cosmètic del rei DARIUS: oli de gira-sol + mantega + safrà + vi de dàtils
• Crocina en comprimits 30 mg/dia
• Crema cosmètica contra picors a la pell amb una base cold-cream no greixosa i
amb 16% Curcuma longa + 0.025% Crocus sativus + 8% Santalum album + 0.5%
Veteveria zizanioides + 0.1% Abelmoschus moschatus + 3% Lawsonia inermis + 3%
Ocimum sanctum + 0.5% Glycyrrhiza glabra + oli de cúrcuma 0.1%, etanol 0.5% +
swarna bhasma (Au, Hg, As, Cu, Fe, S), 0.00032%.
• Crema cosmètica per eliminar cicatrius: 3.5 mL oli de germen de blat + cúrcuma
20 g + neem 2 mL + sàndal blanc 1 mL + pela de taronja 2 g + oli de romaní 5 mL
+ gel d’Aloe vera 2 mL + safrà 1 g + cold-cream fins a 100 g.
• Elixir de GARRUS/PARACELS: de tintures de mirra (20 mL)+ safrà (20 mL)+ canyella
(20 mL) + clau d’espècia (10 mL) + nou moscada (10 mL) + Àloe vera (20 mL) +
aiguanaf (20 mL) alcohol de 85º 4 L + sucre 5 Kg. Tingut com a panacea durant
els segles XVIII-XIX.
• Encens: ambre gris + safrà + encens + mesc
• Extractes per maceració (+ ultrasons/microones) etanol al 33% i aigua (85º C);
camp elèctric de 5KV/100 pulsacions de 35 m; CO 2 supercrític a 92 ºC, 21 MPa,
0.9 cm3/min-122 min; etanol 20% + fosfat potàssic 16-5% + TLL (tie-line length)
25% + 0.1 M NaCl + 2% càrrega simple; àcid acètic al 2%
• Infusió: 5 g /L. Arrencar el bull i reposar 15 minuts. 1-3 tasses al dia.
• Làudan de Sydenham: opi brut d’Esmirna 40 + safrà 20 + clau d’espècie 3 + vi de
Màlaga 320. Específic contra el còlera.
• Mesir: safrà + llavors de matafaluga o anís verd, Nigella sativa, mostassa + coco +
canyella + pebre negra + clavell + comí castellà + coriandre + vainilla + gingebre +
fonoll + Cassia. Aquest preparat original de MERKEZ EFENDI va curar la mare de
SULEYMAN i des de 1539 se celebra això a Turquia i fins ha arribat a se declarada
la festivitat patrimoni immaterial de la humanitat, el 2012.
• Píldores depuratives del Dr. Soivre: resina de guaiac + metil-arseniat sòdic +
extractes de Smilax medica, calomelan, safrà, Dulcamara, fumària, saponària.
Contra reuma, gota, erupcions, apoplexia, escròfules.
• Preparat contra l’artritis reumatoide : Lysimachia christianae + Strychnos nux-
vomica + Saposhnikovia divaricate REL + Andrographis paniculata + Acanthopanax
+ safrà + Notopterygium incisum REL + Arctium tomenrtosum + Forsythia
intermedia FRU + Angelica pubescens REL + extracte de pangolí (!!!)
• Preparat contra l’EPOC: safrà + Codonopsis + Dioscorea polystachya +
Descurainia sophia + Kalopanax septemlobus + Epimedium + Ilex pubescens +
Nepeta + Angelica + + Aster tatricus.
• Preparat contra l’hèrnia discal: Angelica chinense REL (bullida en vi) +
Saposhnikovia divaricata REL + Crocus sativus + escates de pangolí (!!!) + Croton
lechleri + Salvia miltiorrhiza + Rheum rhabarbarum + Corydalis yanhusuo (en
vinagre) + Boswellia sacra (en vinagre) + Commiphora myrrha + Cyathula officinalis
+ Drynaria roosii. Prendre 3 cops al dia durant un mes. De 1 a 6 tandes fins que
remetin els dolors.
• Preparat contra la hiperplàsia prostàtica: Astragalus membranaceus + Euphorbia
longan + Atractylodes macrocephala + Cornus officinalis FRU + Paeonia suffruticosa
+ Salvia miltiorrhiza + Acorus gramineus + Bupleurum chinense REL + Pyrrosia
lingua + Lindera aggregata REL + Morus nigra FRU + Lycium barbarum FRU +
Glechoma longituba + Prunella vulgaris + Paeonia albiflora REL + Cassia sp (de
Szechwan) + Crocus sativus + Hedyotis diffusa + Juncus effusus + canyella + closca
de tortuga + Alisma orientalis REL. La decocció recomanen prendre-la dos cops al
dia matí i vespre durant 3 setmanes, descansant 3 dies abans de tornar a
començar una altra tanda.
• Preparat contra el refredat: pebre negra + comins castellans + gingebre + cúcruma
+ canyella xines a+ fruits de roser + safrà. Per a ús extern.
• Preparat contra càncer de pulmó : safrà + Cordyceps sinensis + Scrophularia
buergriana + Ophiopogon japonicus REL + regalèssia REL + Lonicera japonica +
Atractylodes + Ganoderma lucidum + Rhodiola rosea.
• Preparat per a un bon embaràs: Atractylodes macrocephala REL + safrà +
Eucommia ulmoides + Aquilaria chinensis + Scutellaria baikalensis + Dipsacus REL
+ Psoralea corylifolia FRU + Seleni + antiavortiu (buscapina?).
• Preparat contra l’úlcera duodenal: safrà + fals safrà (Carthamus tinctorius) +
regalèssia REL + mel + gínjols.
• Sailuotong: safrà + ginseng + Ginkgo: contra la demència per fallada vascular
cerebral
• Sainter Dionina: creosota de faig + clor-hidro-fosfat càlcic + opi + acònit + Quillaya
+ safrà + glicerina + alcohol de menta
• Sanoquina Baldiasol: extractes hidroalcohòlics de maceració de cacau, Àloe,
Chelidonium, Chamomilla, Centaurium quadrifolium, badiana, safrà, agàric blanc,
flor de pi marítim, quina. Contra paludisme: 3 culleradetes de cafè al dia. També
contra tifus, escarlatina, i altres infeccions.
• Templinol: macerat alcohòlic de flor de tell + coriandre + badiana + sàlvia +
melissa + menta + canyella + rel d’angèlica + safrà + bromur potàssic + bromur
sòdic + bromur amònic + luminal sòdic + sucre. Medicament històric antiepilètpic,
sedant.
• Tintura: 5-20 gotes cada 2 hores, fins a 5 g al dia com a màxim.
• Xarop: contra el mal de dents quan surten als nens petits. Es pot fer amb sucre +
safrà + alfàbrega + gel + aigua de roses. Una altra opció seria l’històric «Jarabe
Manolín»: rodoniol + tintura de safrà + tintura de belladona + tintura d’acònit.
ADULTERANTS: Carthamus tinctorius, Scolymus hispanicus (en pols). Additius per

augmentar el pes (mel, glicerina, oli, sulfat de Bari, guix, calcita, potassa, nitrat
potàssic, tartrat monopotàssic, borat sòdic, midó, glucosa). Colorants taronja
artificials: E-102 (tartracina), àcid pícric, eritroxcina, azorubina, groc taronja, groc
naftanol, etc.
NOTA: a les fórmules xineses hi figura sovint el pangolí, que evidentment, després
de culpar-lo de l’inici de la pandèmia del SARS-COV-2, ha d’estar prohibit.
• ALTRES PREPARATS de la MTX amb safrà són recomanats contra:
• apoplexia/ictus • espondilitis anquilosant • obesitat

• ascites per cirrosis • espondilitis cervical • osteo-proliferació
• avortament espontani • herpes zòster • ovari prematurament no
imminent • mala circulació funcional
• càncer de mama • malalties cardiovasculars • reuma al cor
• cataractes • malalties • traumatismes als ossos
• depressió cerebrovasculars • úlcera d’estómac
• diabetis • malalties ginecològiques • úlcera duodenal
• dismenorrea • metabolisme endocrí • xarampió
• dispèpsia deficient • xoc sèptic
• èczema a les parpelles • nasofaringitis
ALTRES USOS DEL SAFRÀ
Com a tint s’empra des de fa mil·lennis per a tenyir peces de roba (llana, seda, fil, etc.),
cuir, cabell, tinta per escriure en vermell. Segons la quantitat d’alum o altres mordents
afegits quedarà més groc o més vermell. La tinta amb safrà és una mica complicada de
preparar. Primer es bull Thuja, pell de magrana i sulfat de ferro en aigua. En un altre
recipient es barreja molt bé i molta estona goma (aràbiga) i sutge. En un tercer recipient
una setmana més tard es bullen murtrons i safrà en aigua i s’hi va afegint aigua de
roses. Després, a poc a poc es barreja tot plegat i es guarda en ampolles petites. La tinta
per tatuatges es prepara diferent:+ sutge, anyil, pols d’Antimoni, pols d’ossos cremats,
safrà i henna. En diversos rituals perses s’empra el safrà barrejat amb mesc ja sigui en
ús extern o intern que en comú tenen el voler donar salut, treure els mals esperits i
compartir els bons. Les dones hindús es posen una marca vermella rodona al mig del
front amb el tint del safrà per ressaltar la seva bellesa. I alguns dibuixos religiosos
(mandales en forma de yantara) es tenyeixen amb safrà. Abans de les noces a Pèrsia es
tenyia tota la pell del nuvis amb safrà, henna i cúrcuma. A la bandera tricolor de l’Índia
la franja blanca va ser idea de MAHATMA GANDHI per simbolitzar altres religions (i la pau i
honestedat) a més de l’islam (color safrà/valentia), i l’hinduisme (verd/fe). La roda
simbolitza el progrés i també va ser idea de GANDHI. El mateix color safrà és a les
banderes tricolors també d’Irlanda, Níger i Sudàfrica. Un dels colors més emprats per
llençar-se uns als altres durant la festa del Houli a l’Índia és el del safrà.
En microscòpia s’empra la safranina, un colorant artificial d’origen químic que només té
que veure amb el safrà pel color. L’autèntic safrà també s’empra, però molt menys, per a
tenyir teixit conjuntiu. Possiblement s’empri també com additiu d’alguns perfums.
PRINCIPIS ACTIUS DEL SAFRÀ
Amargs (picrocrocina), volàtils (safranal), tints (crocetina, crocina), aroma (safranal). La

cocció no altera el nivell de picrocrocina, però abaixa el de crocina i safranal,
BUL= bulbs; TEP= tèpals; FUL= fulles; PLA= planta; POL= pol·len
1-nonanol beta-carotè
1,8-cineol beta-crocetina
2-fenetanol beta-citronel·lol
2-hidroxi-3,5,5,-trimetil-ciclohexa-1,4- beta-fenil-etanol
dion-2-èn beta-mircè
(2S)-(O-hidroxi-fenil)-lactat sòdic POL beta-pinè
2-undecanona borneol
3-hidroxi-butirolactona TEP borneol-acetat
3,5,5,-trimetil-4-hidroxi-1-ciclo-hexanona- Calci
2-èn càmfora
3,5,5-trimetil-ciclco-hexa-1,4-dion-2-èn carbohidrats
4-hidroxi-dihidro-2(3H)-furanona car-3-è
4-hidroxi-2,6,6-trimetil-ciclo-hex-1-èn- carotenoides: alfa-carotè, beta-carotè,
carboxaldehid fitofluè; tetrahidro-licopè; fitoè;
4-hidroxi-3,5,5-trimetil-ciclo-hexan-1-on- zeaxantina; licopè; mangicrocina
2-èn TEP cianidina TEP
6-hidroxi-3-formil-2,4,4-trimetil-ciclo- cineol
hexa-2,5-dièn-1-ona cis-crocina
13-cis-corcina cis-dimetil-crocetina
àcid 2-butenoic-lactona cis-zeaxantina
àcid 3,8-dihidroxi-1-metil-antraquinona-2- cistina BUL
carboxílic Coure
àcid aspàrtic BUL crocetina
àcid esteàric crocetina-(2,3,4,8,9,10.12-hepta-O-acetil-
àcid glutàmic BUL beta-D-gentiobiosil)-(2,3,4,6-tetra-O-
àcid hexadecanoic acetil-beta-D-glucosil)-èster
àcid làuric crocetina-(beta-D-gentiobiosil)-(beta-D-
àcid linoleic glucosil)-èster
àcid linolènic crocetina-beta-D-gentobiòsid PLA
àcid oleanòlic crocetina-beta-D-glucòsid PLA
àcid oleanòlic-glucòsid BUL corcetina-beta-D-glucosil-èster FUL
àcid oleic corcetina-beta-D-glucòsid-D-gentiobiòsid
àcid palmític PLA
àcid protocatechuic TEP crocetina-di(2,3,4,6-tera-O-acetil-beta-D-
alanina BUL glucosil)-èster
alcaloides TEP crocetina-di-(2,3,4,8,9,10,12-hepta-O-
alfa-crocetina acetil-beta-D-gentiobiosil)-èster
alfa-crocina 10% crecetina-di-beta-glucòsid
alfa-pinè crocetina-mono-(neta-D-gentiobiosil)-èster
alfa-terpinè crocetina-mono-(beta-D-glucosil-)èster
alfa-thujè crocina [=trans-crocetina-di(beta-D-
amargants gentiobiosil)-èster/ = àcid 8,8,-
antocianines TEP diapo-8,8-carotenoic] 6-16% PLA
arginina BUL TEP
astragalina TEP crocina-1
crocina-2 leucina BUL
crocina-3 licopè
crocina-4 linalil-acetat
crocosa linalool
crocus-sativus-àcid oelanòlic-saponina lisina BUL
BUL llimonè
crocus-sativus-estgeroid-saponina BUL Magnesi
crocus-sativus-glucòsid POL malvidina TEP
crocus-sativus-lectina-1 BUL Manganès
crocus-sativus-lectina-II BUL mangicrocina
crocus-sativus-lectina III BUL mangiferina
crocus-sativus-lectina IV BUL metil-crocetina
crocusatines metil-nonil-cetona
delfinidina TEP metil-parabèn
dimetil-crocetina metionina BUL
EPS-2: exopolisacàrid soluble endofític: midó
mannosa + glucosa + galactosa + mircè
xilosa + arabinosa miricetina TEP
estigmasterol mucílag
eucaliptol naftalè
fenchona neopolitanosa
fenetil-alcohhol nicotinamida
fenil-alanina BUL nonan-1-ol
Ferro oxsafranal
fibra p-cimè
fitoè petunidina
fitofluè picrocrocina [=4-(beta-D-glucopiranosil)-
flavonoides TEP 2,6,6-trimetil-1-ciclo-hex-1-èn-1-
fructosa carboxaldehid]
gamma-carotè pinè
gamma-crocetina Potassi
gamma-terpinè prolina BUL
gentiobiòsid proteïna
geraniol proteoglicans BUL
glicerol protocrocina
glicina BUL quercetina TEP
glucosa BUL riboflavina
glucòsids TEP safranal [= 2,6,6,-trimetil-ciclohexa-1,3-
goodyeròsid A TEP dièn-1-carboxaldehid] 4%
grassa 13.5% ribosa
helicrisòsid TEP sabinè
heliteina safchiA [quitinasa]
hentriacontà safranal
histidina BUL safrol
iso-forona salicilat
iso-rhamnetina-3-O-glucòsid serina BUL
kaempfèrid TEP sòforoa-flavonòsid
kaempferol TEP tau-terpinè
kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranosil- terpinèn-4-ol
(1,2)-beta-D-6-acetil-glucopiranòsid terpinolè
TEP tetra-hidro-licopè
kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranosil- thujè
(1,2)-beta-D-glucopiranòsid TEP timina
kaempferol-3-O-beta-D-soforòsid FUL TEP tirosina BUL
kaempferol-3-O-gentiobiòsid tirosol
kinsenòsid TEP trans-corcetina
trans-crocina-4 • 2,3-epoxi-4-(hidroxi-metilèn)-3,5,5-
trans-dimetil-crocetina trimetil-ciclohexanona
trans-zeaxantina • 2,4,4-trimetil-2-ciclohexèn-1,4-diona
treonina BUL • 2,4,4-trimetil-3-(3-oxo-1-butenil)-2-
triciclè ciclohexèn-1-ol
uracil • 2,4,4-trimetil-6-hidroxi-3-carboxaldehid-
valina BUL 2,5-ciclohexadièn-1-ona
vitamina B1 • 2,4,6-trimetil-benzaldehid
vitamina B2 100 gammes/g • 2,6-di-tau-butil-fenol
xantofil·les • 2,6-dimetil-naftalè [fins a 3% després del
zeaxantina torrat]
zederona • 2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn-1-acetaldehid
zigzantina [minva amb el temps que s’hagi guardat
Zinc el safrà; present al safrà iraní]
• aigua: 10-14% • 2,6,6-trimetil-ciclohex-1,4-dièn-1-
• alfa-crocina 2% carboxaldehid
• no nitrogenats 40% • 2,6,6-trimetil-2-ciclohexenà-1,4-diona
• carbohidrats: 12-15% • 2,6,6-trimetil-3-oxo-1,4-ciclohexadiè-1-
• carotenoides 1% carboxaldehid
• cel·lulosa 4-7% • 2,6,6,-trimetil-1,3-ciclo-hexadièn-1-
• compostos hidrosolubles 53% carbaldehid 50%
• fibra crua 5% • 2,9-dimetil-decà
• gomes 10% • 2(3H)-furanona
• lípids 3-8% • 2(5H)-furanona
• midó 6% • 3-(metil-tio)-propanal
• minerals 5-6% • 3-hexèn-2-ona
• oli no volàtil 6% • 3-hidroxi-2,6,6-trimetil-4-oxo-2-
• oli volàtil 1% ciclohexèn-1-carboxaldehid
• pectines 6% • 3,3,4,5-tetrametil-1-ciclohexanona
• pentosanes 8% • 3,5,5-trimetil-1,4-ciclohexèn-1-ona
• polipèptids: 11-14% • 3,5,5-trimetil-2-ciclohexèn-1-ona
• proteïna 12% • 3,5,5-trimetil-2-ciclohexèn-1,4-diona
• 3,5,5-trimetil-3-ciclohexèn-1-ona
• 3,5,5-trimetil-4-metilèn-2-ciclohexèn-1-
OLI ESSENCIAL 1.4%: ona
aldehids 79.5-74%; cetones 16.5-15%; • 3,7-dimetil-1,6-octadiè
hidrocarburs alifàtics (fins a 31.5% en • 4-(2,2,6-trimetil-ciclohexan-1-ik)-3-
mostra de La Mancha); alcohols 1.5%; butèn-2-ona
pirans/furans (al safrà torrat); aromàtics • 4-ceto-iso-forona
policíclics (fins a 10% en safrà torrat) • 4-hidroxi-2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn-1-
• 1-octèn-3-ona carboxaldehid
• 1,2-dihidro-6-metil-naftalè 1% • 4-hidroxi-2,6,6-trimetil-3-oxo-1,4-
• 1,4-dimetil-naftalè 1.5-3% ciclohexadièn-1-carboxaldehd
• 2-acetil-pirrolina • 4-hidroxi-2,6,6-trimetil-3-oxo-
• 2-butèn-lactona ciclohexan-1-carboxaldehid
2-carèn-10-al • 4-hidroxi-3,5,5-trimetil-2-ciclohexèn-1-
• 2-fenil-etanol ona
• 2-hidroxi-3,5,5-trimetil-2-ciclohexèn-1,4- • 4-metil-dihidro-2(3H)-furanona
diona • 4,6,6-trimetil-diciclo-[3.1.1]hept-3-èn-2-
• 2-hidroxi-4,4,6-trimetil-2,5-ciclo- ona
hexadièn-1-ona • 5,5-dimetil-2-ciclohexè-1,4-diona
• 2-hidroxi-5-ciclohexèn-1,4-diona • 5,5-dimetil-2-metilèn-1-carboxaldehid-3-
• 2-metilèn-6,6-dimetil-3-ciclohexèn-1- ciclohexà
carboxaldehid • 6-metil-5-heptèn-2-ona
• 2,3-butandiona • 7-alfa-metil-3-metilèn-hexahidro-1-
benzofurà-2(3HJ)-ona
• àcid butíric • iso-forona (=3,5,5-trimetil-2-ciclohexén-
• àcid 3-metil-butanoic 1-ona) 9.5-1.5%
• àcid acètic • linalool
• beta-ciclocitral-isòmer • megastigma-7,11,13-triè
• beta-ionona • megastigma-2,6,8-triè
• beta-iso-forona [desapareix a l’any de • metil-pentadecà 1% (safrà iraní)
guardar el safrà] • metil-tetradecà 1% (safrà iraní)-9.5%
• butanoïl-5-metil-furà • metil-tridecà 1% (safrà iraní)-10%
• ceto-iso-forona [safrà fresc, desapareix • n-tridecà
als 3 anys de guardar-lo] • naftalè
• cineol • nonanal
• decà • octadecà 3%
• dihidro-beta-ionona • octanal
• dihidro-oxoforona • p-mentona
• docosà 2.5% • pentacosà 0.5%
• duroquinona • pinè
• E-4-(2,6,6-trimetil-ciclohexil)-but-3-èn- • safranal 30-70% [el % puja els 3 primers
2-ona anys de guardar el safrà i baixa després;
• (E,E)-2,4-decadienal absent als estigmes frescos] (=2,6,6-
• (E,E)-2,4-nonadienal trimetil-1,3-ciclo-hexadièn-1-
• (E,Z)-2,6-nonadienal carboxaldehid)
• fenil-etil-alcohol • safranal-isòmer
• furaneol • sativol
• heptadecà • tau-cadinol
• hexadecà • tau-cadinol-isòmer
• hexanal • tricosà 3%
• homo-furaneol • (Z)-2-noneal
A: kaempferol; B: crocina; C: picrocrocina; D: safranal

A= kaempferol
B= crocina
C = crocetina
D= kinsenòsid
E= goodyeròsid-A
F= crocusatina-K
G= crocusatina-L
EPS-2
EFECTES FISIOLÒGICS DEL SAFRÀ
En general els mecanismes que els safrà altera afecten als següents factors:
• NF-kappaB: factor de transcripció relacionat amb el càncer i la inflamació. S’activa

molt en Parkinson, Alzheimer i epilèpsia. En la neuroinflamació desencadenada per
aquest factor de transcripció hi intervenen citokines pro-inflamatòries com IL-6, IL-8,
IL-1beta, TNF-alfa que la crocetina s’encarrega de frenar.
• Bax/Bcl-2: proteïnes relacionades amb l’apoptosis. Mentre el Bax (B-cell lymphoma)

s’encarrega de promoure l’apoptosis en cèl·lules normals, el Bcl-2 (B-cell lymphoma
associated X protein) s’encarrega de fer sobreviure la cèl·lula tot i suprimint l’apoptosis.
El citocrom C alliberat en l’apoptosis desencadenada pel Bax/Bak s’uneix amb el
factor apoptòtic activant de proteasa APAF-1 per formar el complex amb la pro-
caspasa-9. El Bcl-2 pot inhibir aquesta via. La relació entre Bcl-2 i Bax donarà idea de
la inhibició o activació de la via apoptòtica intrínseca. La crocina promou més el Bcl-2
respecte el Bax, frenant l’apoptosis. L’amiloide beta abaixa el nivell de Bcl-2 a
l’hipocamp i hi incrementa el Bax un 30% respecte al Bcl-2. Però la crocina restaura
l’equilibri anterior a la intervenció del beta-amiloide. La crocina frena el Bcl-2 en
cèl·lules PC-12 intoxicades amb acrilamida i hi incrementa el Bax amb el resultat de la
frenada de l’apoptosis.
• C-Fos: proteïna reguladora que actua com factor de transcripció que, a l’ajuntar-se
amb c-Jun, forma el factor de transcripció AP-1; i està relacionada amb la proliferació i
diferenciació cel·lular podent evitar la invasió i danys interns. L’expressió proteica de c-
Fos s’incrementa a l’amígdala en situacions estressants i indueix a la producció i
alliberament de CRH (corticotropin-releasing hormone). El safrà combinat amb una
estimulació cerebral pregona redueix l’expressió de la c-Fos. L’activació proteica i
genètica de la c-Fos condueix a la neurotoxicitat associada a l’amiloide beta en
l’Alzheimer. L’amiloide-beta fa que es fragmenti l’ADN de les neurones i s’activi més la
c-Fos. Però la crocina redueix a l’hipocamp els nivells de c-Fos. En canvi, el safranal
incrementa l’expressió del c-Fos al nucli preòptic ventrolateral, que és un del centres
de la son. Per altra banda, el safranal frena l’expressió de la c-Fos als nuclis mamil·lars
tuberosos histaminèrgics de l’excitació.
• p53: proteïna supressora de tumors que inhibeix l’efecte del C-myc o del Ras. A
l’hipocamp d’afectats per Alzheimer hi ha molt de p53 i això indica que s’hi afavoreix
l’apoptosis. La crocetina redueix aquesta elevació de p53 a l’hipocamp, reduint-hi
l’apoptosis i protegint així les neurones.
• MAPK/ERK (mitogen-activated protein kinase/serine-threonine-kinase): via de senyals

de transducció (de l’exterior de la cèl·lula al nucli) que és capaç de translocar-se al
nucli i des d’allí regular la transcripció (ADN→ARNm) i modular diversos gens. Està
implicada en la proliferació, diferenciació, supervivència, mort o transformació
cel·lular. La via de les MAPKs, tal com figura al croquis, comprèn la RSK (extracellular
signal-related kinase), el p38 i el JNK (c-Jun NH2-terminal kinase). Cada MAPK
comprèn almenys una MAP, una MAP3K i un aMAP2K. Poden activar les vies MAPK
algunes citokines, factors de creixement, hormones, l’estrès del reticle endoplasmàtic,
o l’estrès oxidatiu. La interrupció de les vies MAPK és present a malalties com
Parkinson, Alzheimer, esclerosis lateral amiotròfica o càncer. El safranal redueix les
pèrdues de cèl·lules on el beta amiloide està activant la JNK.
• enoïl-CoA hidratasa (=crotonasa): enzim essencial per a la beta-oxidació lipídica que

produeix acetil-CoA i ATP.
• factor nuclear eritroide-2 (Nrf2): factor de transcripció involucrat en la resposta a

l’estrès oxidatiu. El Nrf-2 és controlat pel Keap-1 (Kelch-like ECH-associated protein-1)
que acaba unint-s’hi i promovent la seva degradació. La Keap-1 allibera el Nrf2 i axií
activa la transcripció d’enzims antioxidants com la glutatió-S-transferasa, la glutamat-
cisteïna-ligasa (subunitat catalítica), la NADPH-quinona reductasa-1, la hemo-
oxigenasa-1. La via Keap-1/Nrf2 té un paper important en els processos
neurodegeneratius com el Parkinson, l’Alzheimer o la malaltia de Huntington. En
pacients amb Alzheimer els nivells de p8, p60, p61, p60-Nrf2 estan molt reduïts. La
rotenona incrementa la Keap-1 i frena el Nrf2, però el pre-tractament amb safranal
disminueix molt l’expressió de Keap-1 i augmenta la de Nrf2 i així protegeix les
neurones dopaminèrgiques de l’efecte tòxic de la rotenona (que es manifesta amb
creació de ROS i apoptosis).
• proteïna GRK-2 (G protein-coupled receptor kinase 2): promou la unió de l’arrestina al

receptor. Està expressada abastament als teixits, més que la GRK-3 En principi la
GRK-2 fosforila el receptor beta-2-adrenèrgic i és capaç de reparar fallades del cor.
Pertany al grup de les kinases de serina/treonina i té un paper important en la
transducció de senyals de la membrana al nucli. La GRK2 té que veure amb
disfuncions cerebrals neuroimmunes i isquèmia. El safrà inhibeix la GRK2 quan hi ha
isquèmia al cervell. El GRK2 minva al citosol i creix a la membrana quan hi ha
isquèmia cerebral. La barreja d’extractes de safrà, ginseng i Ginkgo biloba (weinaokang)
en pre-tractament contra la isquèmia cerebral redueix l’expressió de GRK2 a la
membrana i l’augmenta al citosol.
EGF: factor de creixement epitelial
EGFR: receptor del factor de creixement

epitelial
P-GRB2: proteïna-2 unida al receptor del

factor de creixement, adaptadora, involucrada
en la transducció de senyals. La P significa
«fosforilada»
GDP: guanosina-difosfat
SOS: proteïna d’intercanvi del nucleòtid

guanina que a l’estimular-se per molts
receptors regula el p21 ras
RAS: proteïna que inicia la via de

transducció de senyals sota la membrana
citoplasmàtica
GTP: guanosina-trifosfat
RAF: proteïna que és activada pel RAS i que

pot ser inhibida i així aturar el melanoma
MEK: kinasa que al mutar i fer-se aberrant

desencadena càncer
MAPK: proteïna-kinasa mitogen-activada
MNK: proteïna-kinasa que controla, junt a

les MAPK la traslació de l’ARNm
RSK: kinasa ribosòmica (S6) de 90 KDa del

grup de les serina/treonina-kinases
CREB: element d’unió de resposta a l’AMPc.

És un factor de transcripció capaç d’unir-se a
l’ADN i regular l’expressió genètica
S6-P: proteïna ribosòmica implicada en la

traslació. Al fosforilar-se s’involucra en la
regulació de la mida de la cèl·lula, la
proliferació cel·lular i l'homeòstasis de la
glucosa.
MYC: oncogen que ajuda a evadir-se de

croquis de la via MAPK de transcripció l’acció del sistema immune a les cèl·lules
canceroses. Quan està mutat desencadena
[FRED THE OYSTER] mitosis desenfrenada. En cèl·lules sanes
facilita la transcripció regulant les proteïnes
que s’uneixen a l’ADN, i regula altres gens.
• proteïna potenciadora de la unió citosina-citosina-adenosina-adenosina-timidina
CHOP/Wnt/beta-catenina. L’activació de la via de senyals Wnt/beta-catenina
inhibiria l’adipogènesis, mentre que la l’activació de la proteïna estimulant de la unió
CCAAT indueix l’adipogènesis a través del PPAR-gamma i el C/EBPalfa (enhancer
binding protein alpha). La via de senyals Wnt té un paper important en el
desenvolupament, proliferació, destí, motilitat i plasticitat sinàptica; i al cervell adult la
via Wnt/beta-catenina és important per mantenir les connexons entre neurones. La
COP és induïda pel reticle endoplasmàtic estressat, i si l’estrès és prolongat aleshores
s’activa l’apoptosis. Una CHOP sobre-expressada alerta les cèl·lules que estressen el
reticle endoplasmàtic, i aleshores estimulen la formació de ROS, minven l’activitat del
glutatió i regulen la família Bcl-2, propiciant l’apoptosis. Al Parkinson el reticle
endoplasmàtic està estressat. La crocina inhibeix aquesta via de senyals CHOP/Wnt,
induïda, per exemple, per 1-metil-4-fenil-piridinium, molècula que fa abaixar el nivell
de beta-catenina al nucli i minimitza a les cèl·lules PC-12 l’acció tipus flaix
inversament correlacionada amb la CHOP. El tractament amb crocina s’augmenta
l’acció flaix. La crocina protegeix les cèl·lules PC-12 de l‘acció citotòxica del 1-metil-4-
fenil-piridinium i ho fa a través de la destrucció associada a la CHOP de l’expressió de
Wnt. La crocina redueix la comunicació de la CHOP que caldria per contrarrestar la
funció pro-supervivència de la via de senyals Wnt/beta-catenina. La crocina també
ofega el factor pro-apoptòtic d’activació de la caspasa-12. I el tractament amb crocina
atenua els canvis morfològics al reticle endoplasmàtic i prevé l’activació de la caspasa-
3 i l’apoptosis a les cèl·lules PC-12.
• fosfatidil-inositol-3-kinasa (PI3K): produeixen fosfo-inositides fosforilades al C3’, que

formen part de les proteïnes de senyalització i estan relacionades amb al·lèrgies,
inflamació i cardiopaties; però són essencials per a la supervivència cel·lular i la
comunicació entre cèl·lules; però si estan mutades poden desencadenar càncer; també
estan relacionades amb la diabetis, i algunes leucèmies o limfomes. La via PI3K està
implicada també en la diferenciació, proliferació, creixement motilitat, supervivència i
comunicació interna cel·lular. Es subdivideix en tres famílies (I, II, III). Està alterada
en Parkinson, Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives i això fa que hi hagui
autofàgia. L’activació de la via PI3K/AKT/mTOR inhibeix el procés de l’autofàgia i
protegeix així les neurones.
• Notch: és una proteïna trans-membrana que rep senyals de fora la cèl·lula. Inicia
processos proliferatius de formació de neurones i de manteniment de nínxols en les
cèl·lules mare hematopoètiques i osteoblàstiques. Amb el mecanisme d’inhibició
lateral, la ruta Notch influeix molt en l’estabilització d’endotelis en l’angiogènesis, en la
regulació de la comunicació entre endocardi i miocardi durant la formació dels
primordis de les vàlvules i la diferenciació dels ventricles; en l’especificació de línies
cel·lulars al pàncreas endocrí i exocrí; en l’especificació de línies secretores i
absorbents a l’intestí; en el desenvolupament de les glàndules mamàries; i en la
mitosis i la meiosis. Aquesta proteïna està desregulada en leucèmies, arteriopaties
cerebrals, i esclerosis múltiple. I la seva expressió és anormal en Alzheimer i en
síndrome de Down. També té un paper important en la regulació de la migració,
morfologia, plasticitat sinàptica i supervivència de neurones immadures o madures. I
és un regulador de les cèl·lules mare de neurones. Bloquejant la Notch millora la
funcionalitat en atac de feridura, però activant la Notch abaixa l’apoptosis en isquèmia
cerebral. La crocina activa la Notch després d’un traumatisme cerebral; però inhibint
Notch es rebaixa l’efecte defensiu de la crocina sobre la producció de citokines pro-
inflamatòries, la micròglia i l’apoptosis.
• AMPc-response element-binding protein (CREB): Els factors de transcripció de la

família CREB modulen la proliferació neuronal, la diferenciació, l’aprenentatge, la
memòria, la plasticitat sinàptica. La PK depenent de l’AMPc de la CREB està implicada
en la depressió nerviosa ja que l’expressió de la CREB hi està molt reduïda. L’extracte
aquós de safrà a 80 mg/Kg/dia i.p. durant 3 setmanes fa incrementar els nivells de P-
CREB al cerebel. També a l’hipocamp. I això s’associa a l’increment d’ARNm del CREB.
L’increment de CREB pot arribar al 32% respecte als controls amb dosi de 160 mg/Kg
de safrà.
• BDNF (brain-derived neurotrophic factor): proteïna que regula el desenvolupament

neuronal expressada tan al sistema nerviós com als fibroblasts, plaquetes i fibra
muscular llisa. Regula la supervivència de les cèl·lules mare neuronals i al
diferenciació axó-dendrita, la formació de la sinapsis, la maduració i el refinament dels
circuits de senyals elèctriques. Si s’uneix la proBDNF al NGF/TNFRSF16 aleshores es
pot produir una pregona depressió amb apoptosis a la llarga. Alteracions per reducció
en l’expressió de BDNF es veuen el Alzheimer, Parkinson, esclerosis lateral amiotròfica,
esquizofrènia, depressió. La crocina a 15-50 mg/Kg i.p. durant 3 setmanes incrementa
molt els nivells de BDNF. El malation abaixa el nivell de BDNF a l’hipocamp. La
crocina i la imipramina l’apugen.
• VEGF (vascular endothelial growth factor): és un mediador de l’angiogènesis (formació

de vasos sanguinis) al fetus i a l’adult. Intervé en l’embriogènesis i en la cicatrització de
ferides i en el cicle sexual femení. Pot propiciar el creixement de tumors. És una
neurotrofina implicada en el manteniment i supervivència de neurones.
• VGF:(vascular growth factor): precursor neuropèptid que regula l’homeòstasis, el

metabolisme i la plasticitat sinàptica, i regula la depressió i la memòria. En algunes
esquizofrènies hi ha molt de VGF23-62. Si el VGF26-62 és molt escàs això pot indicar
una demència fronto-temporal. Altres fragments s’associen a esclerosis lateral
amiotròfica, Alzheimer, o glioblastoma. És induït pel factor de creixement neuronal i
també pel BDNF i pel factor de creixement derivat de la glia. L’expressió proteica i
genètica del VGF és notòria a l’hipocamp i a l’hipotàlem. Els nivells de l’ARNm del VGF
són incrementats per la IL-6, el factor de creixement de fibroblasts, la insulina o l’EGF.
El VGF està implicat en el creixement de les neurites, la neurogènesis i la plasticitat
sinàptica al cervell. Persones amb depressió o trastorn bipolar tenen nivells baixos de
VGF, mentre que els esquizofrènics amb depressió tenen nivells alts. La supressió de
VGF desencadena depressió i falta de memòria. La crocina incrementa els nivells de
VGF a l’hipocamp, l’extracte de safrà no tant.
• glutamat (senyalització per). El glutamat és un neurotransmissor excitatiu present en

cèl·lules normals i cèl·lules canceroses. Participa de la plasticitat sinàptica,
l’aprenentatge i la memòria. Hi ha receptors ionotròpics i metabotròpics. Un excés de
glutamat pot desencadenar la mort cel·lular. L’extracte hidroalcohòlic de safrà inhibeix
la transmissió sinàptica glutamatèrgica per interacció amb receptors de N-metil-D-
aspartat i kainat. El safranal amb àcid kaínic abaixa la presència de glutamat a
l’hipocamp. I el safranal atenua el dany per oxidació a l’hipocamp per isquèmia.
• GABAèrgic benzodiazepina-receptor (regulació): aquest complex o receptor central

de benzodiazepina té un paper important el la fisiologia neuronal de l’atac de feridura,
ansietat i altres afeccions nervioses. L’administració de safrà prevé les convulsions per
PTZ (pentilèn-tetrazol) o les clòniques-tòniques.
• senyalització serotoninèrgica. La serotonina regula moltes funcions psicològiques a

través dels canals iònics i els receptors de proteïna G. Està implicada en el
desenvolupament neuronal, la motilitat cònica, creixement de neurites, gènesis de
sinapsis i control de densitat i forma de espines dendrítiques. Les anomalies en la
senyalització serotoninèrgica són presents en Alzheimer, esquizofrènia, ansietat,
depressió i estrès. El safranal inhibeix la recaptació de serotonina i això millora les
condicions mentals. La crocina té una acció antagonista al receptor 5-HT2c.
• senyalització dopaminèrgica. La dopamina és un neurotransmissor i un receptor
important. Anomalies al receptor de dopamina s'han de veure amb l’esquizofrènia i els
desordres obsessius-compulsius, Parkinson, Huntington i addicció a les drogues.
L’extracte aquós de safrà fa que s’alliberin dopamina i glutamat al cervell. La crocetina
fa que disminueixi la utilització de dopamina al teixit neuronal quan ha estat intoxicat
amb 6-hidroxi-dopamina. La crocetina també pot estalviar la degeneració de les
neurones dopaminèrgiques del striatum nigrum fins a un cert punt i mantenir el nivell
de dopamina proper al basal. L’acció protectora de la crocetina és deguda almenys en
part a la limitació de l’autooxidació de la dopamina gràcies a enzims antioxidants com
el GPx, especialment efectius al striatum i a la substantia nigra.
• senyalització acetil-colinèrgica. L’acetil-colina està implicada en l’excitabilitat

neuronal, la transmissió i plasticitat sinàptica. L’acetil-colina afecta els receptors
muscarínics metabotròpics i els nicotínics ionotròpics. Els inhibidors de l’acetil-
colinesterasa eviten el trencament de la molècula d’acetil-colina i interrompen el nivell
i la durada de l’acció del neurotransmissor a les unions del nervi amb el múscul i a les
sinapsis cerebrals. La senyalització per acetil-colina afecta funcions cognitives
(memòria) i capteniments (atenció, aprenentatge, motivació). En Alzheimer,
esquizofrènia i addició a les drogues hi ha alteracions d’aquesta via de senyals. El
safrà inhibeix l’acetil-colinesterasa al cervell fins en un 50%, i això es nota per un
millor aprenentatge i memòria i per una protecció contra l’estrès oxidatiu. El safrà
donat amb Alumini també provoca una disminució de les iso-formes d’acetil-
colinesterasa.
• eix hipotàlem-pituïtària-suprarenals (HPA). Aquest sistema cal per a l’adaptació a

l’estrès. Persones amb depressió tenen aquest eix hiperactiu, cortisol elevat, un mal
funcionament de la resposta o feed-back negatiu respecte els glucocorticoides
(resistència als glucocorticoides). També la depressió és concomitant amb una mida
major del normal de les suprarenals i de la pituïtària. Aquesta desregulació acaba
provocant estrès oxidatiu i neurodegeneració. La crocina pot disminuir la resposta al
l’estrès per confinament, fent baixar els nivells de corticosterona.
• beta-amiloide. El beta-amiloide (Aβ) es forma a partir del precursor que és una

proteïna trans-membrana. El perill és que acabi formant fibres i cabdells i això passa
en Alzheimer, Parkinson, Huntington i altres malalties neuronals degeneratives. La
crocetina del safrà evita que el beta-amiloide formi fibres. La crocetina és capaç de
reduir tan el beta amiloide-a42 insoluble com el beta-amiloide-40 soluble a
l’hipocamp., al cerebel, i al còrtex cerebral. La crocina-1 en concret inhibeix la
agregació tipus tau. L’extracte de safrà incrementa el transport del beta-amiloide-
40/125I del compartiment baso-lateral a l’apical i ho fa a través de les cèl·lules b-end-
3. Aquest transport del beta-amiloide està associat a l’increment de l’expressió de P-gp
(un 42% amb 2.2 ppm). Prendre safrà redueix el beta-amiloide total fins en un 53%, el
beta-amiloide-40 fins un 73% i el beta-amiloide-42 fins un 63%. També la crocina
redueix els beta amiloides un 25-30 %. La trans-crocina-4 inhibeix la formació de
fibril·les i la crocina l’agregació de beta-amiloide encara per formar-se i la ja formada.
La trans-crocetina a dosi molt petites afavoreix la degradació del beta-amiloide-42 als
monòcits d’Alzheimer i ho fa per l’augment de la proteasa lisosòmica catepsina-B.
CIRCULACIÓ
La crocina a la llarga redueix el colesterol total, les triglicèrids i el LDL-colesterol,
inhibeix la formació de placa aòrtica i en general evita l’ateroesclerosis. La crocetina, que
deriva de la crocina fàcilment a l’intestí, redueix també l’ateroesclerosis, reduint la
VCAM-1 i desactivant el NF-kappa-B. També el licopè evita malalties cardiovasculars per
la seva activitat antioxidant. El safranal baixa força la pressió arterial mínima i màxima.
L’extracte de tèpals també abaixen la pressió arterial sistòlica o màxima i relaxen l’íleum
i el vas deferent. L’extracte hidroalcohòlic de safrà inhibeix molt els canals de Ca++ al
cor. El safrà abaixa la pressió arterial als hipertensos però no als normotensos; reverteix
la taquicàrdia i la força extra de contracció del miocardi provocades per l’insecticida
organofosforat diazinon. La crocetina a 15-30 mg/Kg millora la relaxació que depèn de
l’endoteli en resposta a l’acetil-colina quan (els conills) hi ha hagut una dieta alta en
colesterol. També a l’endoteli de l’aorta la crocetina a 0.1-10 mM reverteix la baixada de
NO deguda al LDL-colesterol oxidat i la frenada de l’expressió de l’ARNm de la NOS
endotelial. El kaempferol relaxa les coronàries i també l’aorta quan ha estat estimulada
per nor-adrenalina. El safrà fa pujar la IgG i abaixar la IgM, abaixa el nombre de basòfils
i de plaquetes i apuja el de monòcits. La crocetina té efecte modulador dels vasos
sanguinis quan hi ha hipertensió millorant per la via del NO, i no per la de la COX, la
relaxació dependent de l’acetil-colina sobre els endotelis. El kaempferol i la crocina dels
tèpals tenen un efecte inotròpic negatiu poc acusat, i disminueixen una mica la força de
la contracció cardíaca. També tenen un cert efecte cronotròpic negatiu, calmant la
taquicàrdia. Dosi elevades (200 mg/Kg) de safrà incrementen l’interval PR, la duració de
P, i els intervals QT, QRS, QTcn, JT i RR de l’electrocardiograma. Això sense afectar
l’alçària de les ones ST ni l’amplitud de les T. El safrà, doncs, fa més lenta la conducció
elèctrica als ventricles i a les aurícules. La crocetina té un efecte relaxant sobre els
estímuls que depenen dels endotelis. La crocina en canvi promou la contracció de la
musculatura llisa. La crocetina (3 mg/Kg) administrada 30 minuts abans de la infusió
d’endotoxina bacteriana millora el que la trombosis disseminada ha espatllat i això es
palesa pels índexs hemostàtics (nombre de plaquetes, fibrinogen al plasma, proteïna C).
També millora l’aposició de fibrina als glomèruls. L’antídot contra el verí d’escurçó no té
efecte antioxidant i la crocina sí i el podria ajudar evitant la gran producció de ROS per
part de les plaquetes en procés apoptòtic degut al verí ric en metal·lo-proteïnases i
fosfolipasa A2. El verí de l’escurçó a més de la producció de ROS endògena, mobilitza el
Ca++ intracel·lular, despolaritza la membrana mitocondrial, treu de lloc el citocrom C,
activa les caspases i externalitza la fosfatidil-serina. I tot això queda apaivagat per la
crocina del safrà. La crocina atenua la inflamació i l’estrès oxidatiu al miocardi
conseqüent o derivant d’una periodontitis. La crocetina a 600 ppm inhibeix els canals de
Ca++ del tipus L i això provoca una davallada del 30-35% de la concentració
intracel·lular de Ca++ als cardiomiòcits ventriculars, i per tant, abaixa la força de
contracció dels ventricles. La doxorubicina administrada sense control pot matar una
persona per fallada cardíaca. La doxorubicina, també anomenada adriamicina
desencadena la formació massiva de ROS i altres radicals lliures, peroxidació lipídica i
danys a les mitocòndries. Recentment s’ha substituït per epirubicina, que és responsable
de menys morts per parada cardíaca. Si si és a temps, la resurrecció és possible amb
una injecció d’ACTH directament dins el cor, i posterior tractament a la UCI.
L’administració de la doxorubicina en nanopartícules directament al tumor podria ser
una bona tècnica per evitar la cardiotoxicitat. La doxorubicina, i encara més quan hi ha
isquèmia, fa que es redueixin els nivells de p-Akt, p4EBP1, p-ERK i que pugi el de p-
p38, però aquests efectes són revertits pel safrà. Almenys en conills el safrà redueix la
pèrdua de pes provocada per la doxorubicina, l’ascites, la diarrea, la letargia, l’epistaxis i
la mortalitat (que redueix del 30% al 10%). El safrà a 100 mg/mL té efecte
anticancerigen i a 10 ppm alleuja l’estrès cel·lular i protegeix el miocardi de la isquèmia i
de l’acció estressant de la doxorubicina. El safrà manté l’activació de ERK i de la via
PI3K/AKT/mTOR/4EBP1 als cardiomiòcits amb isquèmia tractats amb doxorubicina. El
safrà també reverteix la pujada del nivell de p-P38 MAPK desencadenada per isquèmia
amb doxorubicina. La crocetina a 3 ppm (en conills) restaura la normalitat a la sang pel
que fa a nombre de plaquetes, fibrinogen, proteïna C i fibrina (als glomèruls) després
d’una intoxicació per endotoxines amb coagulació intravascular disseminada. El safranal
disminueix la zona infartada al cor quan s’ha produït isquèmia abans de la reperfusió. I
també millora la funció ventricular i la dinàmica del miocardi en general. I estimula la
fosforilació d’Akt/GSK-3beta/eNOS i suprimeix l’expressió proteica de IHH/beta/NF-
kappaB al miocardi afectat. L’acció anti-apoptòtica l’exerceix potencial el Bcl-2 i frenant
el Bax i les caspasa-3. El safranal normalitza el nivell miocàrdic d’antioxidants i de nitro-
tirosina. La crocina millora la funció del cor tot i normalitzant l’autofàgia i inhibint
l’apoptosis en cardiomiopatia diabètica. Incrementa la fosforilació del AMPK miocàrdic i
normalitza els indicadors LC3BII/LC3BI, SQSTM1/p62 i Beclina-1. La crocetina millora
el miocardi amb isquèmia i ho fa almenys per la via Rho/ROCK/MF-kappaB. Redueix la
IL-1beta, la IL-6 i el TNF-alfa i atenua la creatina kinasa, el MDA i l’activitat de la LDH i
la SOD. L’extracte de safrà també millora l’expressió de la SOD1, MDA5, Rho, ROCK, p-
IkappaB i p-NF-kappaB p65 quan el cor ha estat torturat amb iso-protenerol.
NEURONES
El safrà pot reduir la deposició de beta-amiloide i la fibril·logènesis. La crocina i la
crocetina poden inhibir l’alliberament de NO induït per LPS i això fa que es redueixi el
TNF-alfa, la IL-1beta i les ROS intracel·lulars, i que s’eviti la mort de cèl·lules a
l’hipocamp. El safrà fa que pugi la dopamina i el glutamat al cervell, però no altera els
nivells de serotonina o de nor-epinefrina. I interactua amb els receptors opioides reduint
la síndrome d’abstinència. Tant l’extracte de safrà com la crocina sola augmenten la
memòria. I poden revertir l’efecte negatiu sobre la memòria de l’etanol, l’acetaldehid i l’
escopolamina. La crocina millora la capacitat cognitiva i ho fa almenys tot rebaixant la
hipoinsulinèmia, la hiperglicèmia, l’estrès oxidatiu i actuant com a neuroprotectora. La
crocina millora l’aprenentatge sobre l’espai, recupera la memòria i reverteix la disfunció
sinàptica provocada per la galactosa en models animals l’envelliment. La crocina
suprimeix la formació de productes de glicació i els mediadors cerebrals d’inflamació (IL-
1, TNF-alfa, NF-kappa-B). L’efecte neuroprotector de la crocina també està relacionat
amb l’increment de l’activitat de la via fosfo-inositur-3-kinasa/Akt i les proteïno-kinases
mitogen-activades/regulades per senyals extracel·lulars. Una sola injecció de crocina de
15-30 mg/Kg en rates prevé la pèrdua de memòria de reconeixement produïda per la
ketamina. L’extracte de safrà a 30 mg/Kg/dia i.p. × 15 dies reverteix la pèrdua de
memòria provocada pel nitrit sòdic amb galactosa. També evita durant un temps la
pèrdua de memòria per morfina o per tramadol. La crocina redueix les lesions a la capa
piramidal de l’hipocamp produïdes per pentilèn-tetrazol. La crocina també reverteix el
dèficit de memòria i aprenentatge produït per l’apomorfina. La crocina pot revertir també
el dèficit d’aprenentatge sobre l’espai produït per l’escopolamina —antagonista dels
receptors muscarínics— i millorar la memòria de reconeixement provocada per la
disfunció del sistema glutaminèrgic. La crocina també pot revertir el dèficit cognitiu
provocat per hipòxia. La crocina (15-50-100 mg/Kg) potencia la via de la
sirtulina-1/PPAR-gamma/ coactivador 1-alfa a l’hipocamp i protegeix les neurones allí de
la hipòxia hipobàrica. La crocina també actua com a neuroprotectora en models de
Parkinson induït per 6-hidroxi-dopamina. La crocina reverteix la pèrdua de memòria per
l’estrès del confinament i modula els nivells de corticosterona a l’hipocamp i al còrtex
cerebral. El safranal redueix la concentració extracel·lular de glutamat i aspartat a
l’hipocamp (de rata) després de l’exposició a kainat. El safrà actua sobre els sistemes
glutaminèrgic, colinèrgic, GABA-èrgic, i dopaminèrgic, i també amb els receptors de l’acid
N-metil-D-aspàrtic. El safrà inhibeix, doncs, la secreció de corticosterona en animals
estressats i ho fa almenys bloquejant els receptors d’àcid N-metil-D-aspàrtic o els sigma-
opioides de l’escorça suprarenal. El safrà reverteix la neurotoxicitat de l’aflatoxina B1
restaurant el nivell oxidatiu, millorant la memòria retentiva, i normalitzant els nivells de
glutatió i peroxidació lipídica, i modulant l’activitat de l’acetil-colinesterasa i de les
isoformes de la mono-amino-oxidasa al cervell i al cerebel. L’efecte neuroprotector de la
trans-crocetina contra la toxicitat induïda per l’amiloide Abeta 42 a les cèl·lules derivades
de l’hipocamp ha quedat demostrat. Concentracions baixes de trans-crocetina estimulen
la degradació de l’Abeta 42 als monòcits aïllats de pacient s amb Alzheimer i ho fan
mitjançant la potenciació de la proteasa lisosòmica catepsina-B. La crocina i la crocetina
suprimeixen la producció de NO a les cèl·lules de la micròglia (cultivades de cervell de
rata) i també les ROS, TNF-alfa, IL-1beta, NF-kappa-B. El safrà o la crocina milloren la
patologia dels beta-amiloides de l’Alzheimer estimulant el bandejament, la degradació
enzimàtica i la neteja de l’apolipoproteïna E i reduint la neuroinflamació. El safrà prevé
la formació de fibril·les de beta-amiloide incrementant-ne la degradació i clarificació. En
cultius de neurones SH-SY5Y sobre-expressant APP i PC-12 tau-hiper-fosforilat, la trans-
crocina-4 i la trans-crocetina tenen efectes contra la via amiloidogènica. La trans-
crocina-4 abaixa molt la beta-secretasa, un enzim clau en la amiloidogènesis. I abaixa les
gamma-secretases que generen pèptids beta-amiloides tòxics. La trans-corcetina també
redueix les beta-secretases i les gamma-secretases i l’acumulació de AbetaPP. En
cèl·lules PC-12-h-tau diferenciades, ambdós principis actius suprimeixen les formes
actives de les kinases GSK3beta i ERK1/2 i redueixen les formes tau i la fosforilació tau.
Al privar les cèl·lules PC-12 de feocromocitoma de glucosa els provoca peroxidació a la
membrana lipídica i disminució de l’activitat de la SOD intercel·lular; però amb 10
microM de crocina la formació de lípids peroxidats queda inhibida i l’activitat de la SOD
restaurada i la morfologia de les neurones restablerta. La crocina també suprimeix
l’activació de la caspasa-8 que la privació de glucosa sèrica provoca. La crocina combat,
doncs, estrès oxidatiu a les neurones. La crocina suprimeix la mort cel·lular a les
cèl·lules diferenciades PC-12 que el TNF-alfa desencadenaria. I ho fa incrementant la
síntesis de glutatió. La privació de glucosa a les cèl·lules PC-12 provoca un increment
ràpid el nivell de ceramides i això depèn de la fosforilació de la JNK (c-jun kiansa).
L’acumulació de ceramides depèn també de l’activació de l’esfingomielinasa neutre
dependent del Magnesi. El glutatió inhibeix aquest enzim i per tant abaixa l’acumulació
de ceramides. La crocina a 0.1-10 microM abaixa molt el poder pro-oxidant del MDA i
incrementa l’activitat de la SOD més que no pas ho fa la vitamina E. Això fa que les
cèl·lules PC-12 quedin protegides de radiacions electromagnètiques o altres tòxics del
món modern. La crocina a 10 microM fa apujar el nivell intracel·lular de GSH a les PC-
12. En aquest efecte hi està involucrat almenys l’expressió ARNm de la gamma-glutamil-
cisteïnil-sintasa. També el factor de creixement neuronal pot incrementar l’activitat
d’aquest enzim a nivell de transcripció, tot i allargant la vida de l’ARNm corresponent.
Però la crocina a 10 microM multiplica per 2 l’expressió d’aquest ARNm a les cèl·lules
PC-12 cultivades en sèrum sense glucosa, en medi Eagle modificat per Dulbeco, tot i que
no té cap efecte sobre l’ARNm en condicions estàndard. El nivell total de GSH a les PC-
12 a les 3 hores d’estar en medi d’Eagle modificat per Dulbeco baixa a la meitat i després
es manté així. La privació de sèrum o de factor de creixement neuronal provoca la mort
de les PC-12. Quan aquestes cèl·lules es cultiven en sèrum amb glucosa i medi d’Eagle
modificat per Dulbeco adquireixen una forma i estructures normals a les 24 hores, però
quan el medi només conté sèrum aleshores el 60% d’elles mor. El safrà incorporat a la
dieta pot modular el transcriptoma cerebral i potenciar la via induïble per estrès. El safrà
actua com a neuroprotector actuant com a un factor estressant suau, si bé la resposta
no és lineal, sinó més aviat hormèsica. Per altra banda, l’activació de la N-SM-asa
(esfingo-mielinasa neutral) depenent del Magnesi condueix a l’apoptosis mitjançant
l’elevació de les ROS intracel·lulars i de la la via de la kinasa terminal proteïna-kinasa
C/c-Jun NH2. La crocina a 10 microM no té un efecte directe sobre l’activació de la N-
SM-asa però incrementa el nivell antioxidant intracel·lular protegint les cèl·lules PC-12
de l’apoptosis. L’efecte neuroprotector del safrà comença, doncs, amb l’elevació del
glutatió (GSH) intracel·lular. Després pot anar per la via de la PKCpo la dels diglicèrid.
Ambdues acaben influint/inhibint al NF-kappaB. La de la PKC a través de
Pi3K/JNK/Akt, i la del diglicèrid per la via Raf-1/MEK. A més de la inhibició del NF-
kappaB influeix en la supervivència de la neurona front a tòxics extern el gen la inhibició
de l’expressió de Bcl-2/Bad. En canvi, l’apoptosi neuronal desencadenada per tòxics
externs té lloc sense la presència del safrà a través de la via SM/ (SM-asa, PKC) /
ceramides/ ROS/ JNK/ AP-1.
Pel que fa als processos neurodegeneratius d’origen intrínsec normalment relacionats
amb l’edat, el safrà almenys inhibeix la formació de fibril·les de beta-amiloide i protegeix
les neurones velles de l’efecte del H 2O2·. A 400-800 mg/Kg el safrà actua com
antiepilèptic contra l’epilèpsia induïda per pentilèn-tetrazol. En pacients amb Alzheimer
30 mg/Kg de safrà actuen igual que el medicament donepezil, i sense el perill dels efectes
secundaris. L’efecte neuroprotector de la crocetina a 25-75 ppm i.p. contra el Parkinson
induït per 6-hidroxil-dopamina fa que es redueix el consum de dopamina El safrà evita
l’apoptosis de les cèl·lules dopaminèrgiques de la «substantia nigra pars compacta» i de
les cèl·lules de la retina, en models animals de Parkinson induït per 1-metil-4-fenil-
1,2,3,6-tetrahidro-piridina. I això queda palès per l’increment de les cèl·lules amb
tirosina-hidroxilasa. La tirosina-hidroxilasa convertix la tirosina en dihidroxi-fenil-
alanina (DOPA), que serà el substrat per a la formació de dopamina, que al seu torn ho
serà per a la nor-adrenalina i l’adrenalina.
El safrà disminueix la mortalitat i les lesions per la tortura amb electroxocs. També
disminueix la intensitat de les convulsions provocades amb gamma-butiro-lactona,
baclofè, picrotoxina, bicucul·lina o pentetrazol. El safranal en dosi grans poc prolongades
redueix l’increment de glutamat extracel·lular induït per àcid kaínic a l’hipocamp. I
extractes de safrà mi la trans-crocetina inhibeixen la transmissió sinàptica
glutaminèrgica al còrtex cerebral. Aquesta reducció en la concentració de glutamat pot
revertir els efectes en el capteniment produïts per la ketamina, de tipus esquizofrènic.
L’efecte antioxidant per part del safrà, també. El safranal unit a residus específics de
cisteïna/lisina estimula el TRAPA1 (transient receptor potential ankyrin 1) que mitjança
els senyals del dolor, però no estimula pas els canals TRP-vainilloide-1 i TRPV1 o TRPV4.
I això evoca respostes respecte al Ca++. Bloquejant el TRAPA-1 s’atenua l’alliberament
del pèptid relacionat amb la calcitonina a l’espina dorsal. El safranal contrau la bufeta de
l’orina i ho fa depenent del TRAPA-1 Després d’estar exposada al safranal, la bufeta de
l’orina la capacitat de l’allil-iso-tio-cianat per convocar corrents en ganglis dorsals
radicals, la contracció de la bufeta i la secreció del pèptid relacionat amb la calcitonina, i
la nocipercepció aguda, tot això perd pistonada. El safranal, doncs. pot actuar com
analgèsic actuant com agonista del canal TRAPA-1. El safranal a 0.15-0.35 mL/Kg i.p.
redueix la durada de ls convulsions epilèptiques, retarda l’aparició de les convulsions
tòniques i protegeix els ratolins de la mort per pentilèn-tetrazol. En canvi, la crocina a
200 mg/Kg no té efecte antiepilèptic. El safrà prevé al gir dentat (hipocamp) l’efecte
aversiu de l’acetaldehid i el de l’etanol. La crocina i el safranal són capaces d’inhibir la
formació de fibres d’apo-alfa-albúmina en condicions favorables a la formació d’amiloide.
La transició a estructures monomèriques beta no queda massa afectada, sí que queda
inhibida la formació d’oligòmers solubles i de conjunts fibril·lars. Tant la crocina com el
safranal es poden unir a restes hidrofòbiques i inhibir la progressió d’agregacions
proteiques, però la crocina també pot unir-se a restes hidrofíliques i per això és encara
més eficaç. I pot disminuir la toxicitat i ser interessant contra Parkinson i Alzheimer. La
crocina restaura en part els paràmetres que la privació de la son provoca a l’hipocamp.
La privació de la sona abaixa el nivell de proteïnes a ambdós hemisferis i a l’hipocamp.
La deterioració de la memòria i la baixada de proteïnes pERK provocada pel jusquiam
(hioscina) pot ser revertida per la crocina (20 mg/Kg).
La crocina a 50 ppm protegeix de l’apoptosis les cèl·lules del gangli de la retina front a la
isquèmia amb reperfusió. La reducció de l’apoptosis té lloc almenys per la via PI3K/AKT
(fosfatidil-inositol-3/Akt). La crocina també apuja el quocient Bcl-2/Bax i abaixa el nivell
de TNF-alfa i en general l’expressió genètica pro-apoptòtica. La crocina pot suprimir
l’activació de les caspases 3 i 8 a les PC-12. En neurodegeneració de retina el safrà
reverteix l’efecte de la llum (blanca) intensa i continuada sobre els CB1 i CB2 (receptors
cannabinoides).
La crocetina també regula l’apoptosis en models de cervell d’animals, tot i evitant l’acció
de les caspases 3 i 9. A la micròglia la crocina inhibeix l’activació del NF-kappaB i abaixa
els nivells de TNF-alfa, IL-1beta, i NO o ROS quan hi ha exposició a LPS (lipo-
polisacàrids) inflamatoris. L’alfa-crocina també pot inhibir la inflamació de la micròglia.
La crocina a 20 mg/Kg protegeix el cervell de traumatismes modulant l’edema i abaixant
l’activació de la micròglia i reduint l’apoptosis. Ho fa activant almenys la via de senyals
del Notch, de caire estabilitzador. La crocina a 150 ppm millora la locomoció, i les
funcions nervioses quan hi ha hagut una lesió a la medul·la espinal. El safrà o el
safranal o la crocina o la crocetina tenen un efecte ansiolític i antidepressiu. Almenys el
safrà i la crocetina inhibeixen la recaptació de la serotonina i la dopamina fora de l’espai
sinàptic.
CÀNCER
El safrà té efecte antimetastàtic. Redueix CD34, i sumprimeix Wnt/neta-catenina,
Ras/ERK, p38, DCLK1, EMT, MMPs i urokinases. La crocina té força efecte contra la
metàstasis, més que no pas l’extracte total de safrà o la crocetina. La crocina ajuda a
reparar l’ADN i protegeix la pell dels UV. La crocina inhibeix la tubulina amb el el doble
de força (80 Kcal/M ) que la vinblastina. La reducció per part del safrà del papil·loma a la
pell (provocat amb 7-12-dimetil-benz[a]antracè oli de Croton) té que veure amb la
modulació dels enzims desintoxicants de fase II com la glutatió-S-transferasa, la glutatió-
peroxidasa, la catalasa i la superòxid-dismutasa. L’efecte anticancerigen del safrà es
concreta per una acció apoptòtica envers les cèl·lules canceroses, aturada del cicle
cel·lular, supressió de l’expressió de la MMP, modulació dels enzims de la fase II de
desintoxicació, i frenada de les citokines i factors de transcripció inflamatoris: NF-
kappaB p65, TNF-alfa, IFN-gamma, IL-1beta, IL-6, I-12, IL-17A. La crocetina in vitro
inhibeix a les cèl·lules malignes la síntesis de proteïnes i d’àcid nucleics (ADN, ARN) i
suprimeix l’activitat de l’ARN-polimerasa II. Per altra banda el safrà potencia el PPAR-
gamma (peroxisome proliferator-activated receptor gamma) i frena la MPO, la COX-2, la
iNOS, la fosfolipasa-2 i les prostanoides. Les crocusatines, i en particular la crocusatina
H, la K i la L, dels tèpals tenen activitat anti-tirosinasa, com també la tenen la crocina-1 i
la crocina-3 i la 4-hidroxi-3,5,5-trimetil-ciclohex-2-enona. I al pol·len del safrà també hi
ha inhibidors de la tirosinasa. Pel que fa a la leucèmia el safrà indueix les vies de
diferenciació i ho fa inhibint el receptor alfa de l’àcid retinoic per a la leucèmia
promielocítica, la histona-deacetilasa-1, i la ADN-tirosil-fosfodiesterasa-1. El safrà
resulta citotòxica per a les cèl·lules de leucèmia però innocu per ales cèl·lules sanes.
L’extracte de safrà amb etanol actua contra el càncer de mama MCF-7 activant les
caspases, potenciant el Bax i l’apoptosis, i frenant l’expressió del VEGFR, la proliferació
cel·lular i l’angiogènesis. El safranal i la crocina actua sobre la leucèmia mielògena K-562
frenant l’expressió de Bcr-Abl i la proliferació cel·lular. La crocetina actua contra el
càncer de còlon SW480 aturant el cicle cel·lular a S, potenciant l’expressió de P21 i
inhibint la proliferació cel·lular. La crocetina també actua contra el càncer de mama
MCF-7 i MDA-MB-231 frenant l’expressió de les metal·lo-proteases, inhibint la capacitat
invasora i propiciant l’apoptosis. L’efecte contra la metàstasis per part de la crocina en
cèl·lules de càncer de mama 4T1 té lloc per interferència en la via Wnt-beta-catenina. La
crocetina, per altra banda, actua contra la leucèmia HL-60, K562, L1210, NB4, P388
activant l’apoptosis per via intrínseca. I també la crocetina o la crocina, actuen contra
l’adenocarcinoma de pulmó A549, SPC-A1 apujant els nivells de l’expressió genètica de
p53, Bax i frenant els de fBcl-2 i potenciant l’apoptosis. La crocina actua contra el càncer
de mama MCF-7 activant les caspases 8,9, 3, incrementant la ràtio Bax/Bcl-2, trencant
el potencial de membrana mitocondrial, i fent que s’alliberi citocrom C, inhibint la
proliferació i potenciant l’apoptosis. La crocetina-beta-d-glucosil-èster de les fulles del
safrà no afecte les cèl·lules sanes L-6 de la mama però restringeix la proliferació de les
MCF-7. Té molta afinitat pels receptors alfa d’estrogen i pels receptors de la histona-
deacetilasa-2, molt implicats en la progressió del càncer de mama. L’extracte de safrà a
400 ppm inhibeix l’expressió genètica del VEGF a les cèl·lules MCF-7 en un 20%, però
quan a més a més s’aplica un camp electromagnètic de 50Hz/0.004, hi ha una reducció
quasi del 40% amb només 100 ppm. I en càncer de mama HCC70 i HCC1806 la crocina
provoca la despolimerització dels microtúbuls i inhibeix la proliferació cel·lular. La
crocina també actua contra el càncer d’ovaris HO-8910 aturant el cicle cel·lular a
G0/G1, potenciant l’expressió de p53, Fas/APO-1, i les caspasa 3, en resum, potenciant
l’apoptosis. I la crocina actua contra càncer d’estómac AGS provocant apoptosis per
mecanismes que depenen del p53 o per altres independents. Contra el càncer gàstric
AGS i contra el HGC-27, la crocina frena l’expressió del factor Krüpel-like-5 i la de la del
factor induïble per hipòxia HIF-1alfa i inhibeix la proliferació cel·lular. I contra el càncer
colorectal HCT-116, SW-480, HT-29 la crocina inhibeix la proliferació cel·lular per via
dependent del p53. I contra el càncer colorectal HCT-116, SW-480, HT-29 la crocina
inhibeix la proliferació cel·lular per via dependent també del p53. Però més
concretament, contra el càncer colorectal HCT116 atura el cicle cel·lular a G0/G1, i
frena l’expressió de la beclina-1 i l’Agt-7. La crocina, contra el càncer de pròstata BPH-1,
LnCaP, 22rv1, CWR22, PC3, DU145, LAPC-4, C4-2B actua aturant el cicle cel·lular a
G0/G1, i activant la via intrínseca de l’apoptosis. El safranal bloqueja la reactivació de
les cèl·lules Pa de càncer de pròstata quiescents i ho fa frenant les proteïnes reguladores
de G0/G1 CDK2, CDK4, CDK6 i P-Rb a Ser807/811 i elevant els nivells d’inhibidors que
depenen de la ciclina (p21 i p27). El safranal inhibeix l’expressió genètica i proteica de
Skp2 i ho fa almenys frenant l’activitat de transcripció de E2F1 i de les subunitats del
NF-kappaB. El safranal també inhibeix la fosforilació d’AKT a Ser473 i frena les vies de
senyals canòniques o no del NF-kappaB. Els teixits tumorals de pròstata amb el
safranal tenen menys Skp2, NF-kappaB p65, p-IkappaBalfa(Ser32), c-MYC, p-
Rb(Ser807), CDK4, CDK6, CDK2 i el nivell proteic de p27 i p21 més elevat. El safranal
suprimeix la reentrada al cicle cel·lular de les cèl·lules Pca quiescents in vitro i in vivo, i
ho fa principalment reprimint l’activitat de transcripció dels activadors de Skp2, o sigui,
de E2F1 i NF-kappaB, frenant la fosforilació a les vies de senyals d’AKT i NF-kappaB.
La crocina en diversos tumors implantats inhibeix la progressió tumoral, frena
l’expressió de la ciclina D1 i del p21, controla la metàstasis per la via Wnt/beta-catenina.
Frena la survivina, i apuja la ràtio Bax/(Bcl-2. Frena l’expressió de la N-cadherina i la
beta-catenina, puja l’expressió de l’E-cadherina i frena la capacitat d’invasió. El
kaempferol dels tèpals del safrà relaxen la musculatura llisa de la tràquea i ho fan
estimulant els receptors beta-adrenèrgics i frenant els muscarínics i els d’histamina-1 i
dels canals de Ca++; i també modulant el NO. El kaempferol i el safrà disminueixen la
producció de NO i de citokines pro-inflamatòries al sistema respiratori. El safrà inhibeix
la síntesis d’ADSN i AREn en leucèmies. En càncer d’ovari els carotenoides actuen sobre
la topoisomerasa-II. I, en càncer de mama, estimulen la comunicació entre cèl·lules
col·laterals. Els apo-carotenoides del safrà modulen l’efecte desintoxicant contra l’estrès
oxidatiu, disminueixen l’activitat de la telomerasa, incrementen l’apoptosis, inhibeixen la
síntesis d’ADN, ARN i proteïnes. La crocetina s’uneix fortament a l’ARNt. L’extracte
aquós dels tèpals i anteres del safrà redueixen l’activitat de la LDH a les cèl·lules HCT116
de càncer de còlon humà excitades amb MDA induït per LPS o H 2O2. La crocetina en
HeLa, A549 i SKOV3 indueix l’aturada del cicle cel·lular a través de vies dependents i
independents del p53, acompanyant la inducció del p21(WAF1/Cip1). A més actua amb
sinergia amb la vincristina. Les cèl·lules WI-38 transformades per virus SV40 són
especialment sensitives a l’efecte inhibidor del safrà sobre la síntesis d’ADN i/o ARN.
Però en teixit pulmonar sa el safrà indueix la proliferació no específica de limfòcits
madurs i immadurs. El safrà indueix l’apoptosis a les cèl·lules de càncer de pulmó
alveolar A549. La crocetina fa minvar l'aril-hidrocarbur-hidroxilasa, la LDH, l’adenosina
deaminasa, la 5-nucleotidasa i la gamma-glutamil-transferasa després que hagin pujat a
causa de benzo[a]pirè injectat. La crocetina pot inhibir la proliferació de cèl·lules de
pulmó canceroses i això es palesa per l’antigen nuclear cel·lular de proliferació PCNA, per
les glicoproteïnes i per la síntesis de poliamides. Els mateixos efectes es poden constatar
en cèl·lules SV-40 fibroblàstiques de pulmó fetal transformades. La crocina inhibeix la
proliferació cel·lular i actua en sinergia amb el cisplatí i el pemetrex als pulmons a,b
adenocarcinoma i ho fa aturant el cicle i promovent l’apoptsois per p53 i Bax a la vegada
que frenant tel Bcl-2.
La crocetina té un efecte antitumoral contra el càncer de pàncreas in vivo i in vitro. A les
cèl·lules MIA-PaCa-2 altera les proteïnes del cicle cel·lular Cdc-2, Cdc-25C, ciclina-B1 i
EGFR in vitro. I in vivo la crocetina té un efecte reductor del tumor, de la proliferació
cel·lular. I l’apoptosis s’hi estimula i això queda palès per la ràtio entre els gens pro-
apoptòtics i els anti-apoptòtics Bax/Bcl-2. La línia cel·lular BxPC-3 de càncer de
pàncreas és molt sensible a la crocina. La crocina hi indueix l’apoptosis, l’aturada del
cicle a G1, hi minva la viabilitat ja a les 12 hores d’estar en contacte in vitro amb 10
micrograms/L de crocina. Contra l’adenocarcinoma d’estómac humà BGC-823 la
crocetina pot ser un bon tractament. La crocina actua contra el càncer de fetge frenant
l’expressió del hTERT i reduint l’activitat de la telomerasa a les cèl·lules HepG2. Per altra
banda, la crocetina pot protegir el fetge del xoc hemorràgic evitant l’apoptosis
generalitzada. Però quan hi ha càncer, el safrà inhibeix la proliferació cel·lular a les
primeres fases, atura el cicle cel·lular, modula l’expressió genètica de gens anti-
apoptòtics, i promou l’apoptosis de les cèl·lules canceroses. I pot revertir els efectes
cancerígens de la dietil-nitrosamina. La crocina prevé l’apoptosis de cèl·lules sanes
abaixant els nivells de MAPK, p53 i abaixant l’activació de la caspasa-3. I la crocina pot
revertir els efectes col·laterals perillosos de la ciclofosfamida i ho fa gràcies a l’acció
antioxidant i desintoxicant. Els proteoglicans del bulb del safrà tenen un efecte citotòxic
envers diverses línies de cèl·lules tumorals humanes. Concentracions baixes no
citotòxiques, menors de 10 ppm, activen els macròfags, que segreguen NO gràcies a
l’activació de la PKC i el NF-kappaB. Concentracions majors (100-1000 ppm) promouen
l’apoptosis de macròfags, però sense inhibir la migració o la capacitat d’invasió. La
crocina reverteix la metàstasis del melanoma i això es palesa per la reducció dels nivells
d’hidroxiprolina, àcid urònic, hexosamina, àcid siàlic i gamma-glutamil-transpeptidasa.
La crocina també inhibeix l’expressió de MMP-2, MMP-9, ERK1/2, K-ras i VEGF i redueix
la capacitat invasiva de les cèl·lules B16F-10, la migració i l’adhesió i ho fa accentuant
l’expressió de l’E-cadherina. Resumint, al safrà té efecte inhibitori o frena: LPO, MDA,
hTERT, N-cadherina, beta-catenina, LOX, COX, NO, NF-kappaB, TNF-alfa, IL1beta, ARN-
polimerasa II, ciclines, p21, JAK-STAT, Bax/Bcl-2. I el safrà actua augmentant o
potenciant: GPX, SOD, CAT, GPX placentari, E-cadherina, DNasa activada per caspases.
RELAXANT
L’efecte com a relaxant muscular té lloc a través del bloqueig dels receptors post-
sinàptics i a l’antagonisme sobre els receptors adrenèrgics. L’efecte relaxant sobre la
síndrome premenstrual és degut almenys en part a l’acció sobre el sistema de la
serotonina. La prolongació de la resistència nedant és deguda almenys en part a la
inhibició de la captació de dopamina, nor-epinefrina i serotonina. La relaxació de la
musculatura llisa de la tràquea per part del safrà és comparable a la provocada per la
teofil·lina. Només en part és deguda al safranal. El safrà relaxa les coronàries, l‘aorta, els
endotelis, i el miocardi, la tràquea, l’íleum, i l’úter. I ho fa estimulant els receptors beta-
adrenèrgics i frenant els de Ca++, histamina-1, colinèrgics i muscarínics. També
incrementant l’AMPc intracel·lular. La injecció de crocetina al quart ventricle cerebral
atenua el dolor provocat per formol a l aboca (en rates). L’efecte analgèsica calmant de la
crocetina té que veure amb els receptors centrals H2-histaminèrgics i els alfa-2-
adrenèrgics, però no amb els receptors opioides. Resumint, al sistema respiratori el safrà
és broncodilatador, relaxant i pot ajudar contra l’asma i l’EPOC. Al sistema
cardiovascular el safrà disminueix la força de contracció del cor, la pressió sanguínia i
actua com a vasodilatador. Al sistema gastrointestinal el safrà protegeix les mucoses i
actua com antiespasmòdic, per exemple, contra el restrenyiment espàstic. I als sistema
urogenital el safrà millora la intensitat de l’erecció i relaxa la contracció tònica, essent
útil contra la impotència i la síndrome premenstrual. Al cor el safrà és capaç de actuar
protegint-lo d’agents tòxics com ara la doxorubicina, moderant l’arrítmia, millorant la
relaxació dependent de l’endoteli com a resposta a l’acetil-colina, augmentant el nivell
sèric de NO, augmentant ,’activitat del vasos i l’expressió genètica de la NOS endotelial i
el contingut de GMPc. A part, els tèpals del safrà relaxen la musculatura llisa de l’íleum i
la matriu. En general el safrà relaxa tota la musculatura llisa i ho fa estimulant els beta-
receptors, inhibint els receptors muscarínics i els histamínics H1, inhibint als canals de
Ca++, a més de augmentant la concentració d’AMPc intracel·lular.
FETGE
L’efecte hepatoprotector dels tèpals de safrà es palesa per una baixada de transaminases
quan e fetge ha estat castigat amb CCL 4, paracetamol, diazinon, morfina, rifampicina,
acrilamida, Ferro (en excés), cisplatí, 5-fluoro-uracil, paracetamol, metil-metano-
sulfonat, nicotina, clorur d’Alumini. I això és degut almenys en part a la inhibició del
citocrom P450 i en general a l’acció antioxidant. Però els tèpals del safrà no poden
protegir el fetge de la gentamicina (40-80 mg/dia × 7 dies) ja que no redueixen la peliosis
ni la telangièctasis. I amb el cisplatí, poden abaixar l’AST, i deixen pujar albúmina i les
proteïnes. Els tèpals tenen acció antioxidant i protegeixen el fetge de l’acció dels
medicaments contra la tuberculosis: rifampicina + isoniazida maleica. La crocina
protegeix el fetge de l’efecte tòxic del bisfenol i ho fa inhibint l’estrès oxidatiu, frenant la
via de senyals MAPK i MAPKAPK i frenant l’expressió d’ARNmi-122. El bisfenol
incrementa la fosforilació de la JNK, de l’ERK1/2 i de la MAPKAPK, però no la del p38. El
bisfenol també redueix l’activació del senyal Akt i frena l’expressió del ARNmi-122. La
crocina a 20 mg/Kg millora el danys al fetge causats pel bisfenol i normalitza els novells
de triglicèrids i d’enzims. L’extracte alcohòlic del safrà redueix el NO, el MDA i l’activitat
de la GST (glutatió-S-transferasa) al fetge envellit. En animals estressats la crocina o el
safrà redueixen els nivells de MDA, i apugen els de GPx, GR, i SOD. En xoc hemorràgic
la crocina protegeix el fetge reduint el nivell de mieloperoxidasa i gràcies a la seva
capacitat antioxidant. En càncer de fetge HepG2 l’extracte alcohòlic de safrà inhibeix la
proliferació i activa l’apoptosis cel·lular. Nanopartícules de magnetita folrades de crocina
activen la regressió de lesions precanceroses al fetge. I la crocina redueix l’activitat de la
telomerasa a les HepG2 i frena la transcriptasa inversa de la telomerasa (hTERT). La
crocina inhibeix l’activació de la STAT3 (induïda per IL-6) a les HepG2. La crocina
estalvia gastar antioxidants propis de les cèl·lules, abaixa l’expressió de miR-122, miR-
34a, i p53; i apuja la de Nrf2 al fetge. La crocina protegeix els hepatòcits evitant que
quedin danyades les ultraestructures cel·lulars.
RONYONS
Els tèpals de safrà també protegeixen el ronyó de l’efecte del paracetamol. L’extracte de
safrà redueix ens nivells de leptina i d’insulina i redueix la peroxidació lipídica. I
protegeix el ronyó de la nefropatia diabètica.
INTESTINS/ESTÓMAC
L’extracte hidroalcohòlic de tèpals disminueix la contracció de l’íleum induïda per un
camp elèctric i ho fa a través de la inhibició dels receptors muscarínics. Abaixa la
inflamació reduint els nivells de TNF-alfa, IL-1beta, COX-2, iNOS a la mucosa colorectal
quan hi ha colitis. La crocina alleuja la inflamació colorectal i la incidència d’adenomes
al còlon. La crocina disminueix la severitat de la colitis, ajuda a regenerar les criptes de
Lieberkuhn, i a curar les úlceres al còlon. La crocina inhibeix a 50-200 ppm i.p. al tub
gàstric l’elevació d’AST, ALT, LDH, CPKm CPK-MB, GGT, TNF-alfa, 8-isoPGF2a, SP-100-
beta que l’insecticida organofosforat diazinon produeix. I també evita la translocació de
subunitats de NF-kappa-B, p50 i p65. La crocetina redueix també la inflamació
gastrointestinal. Redueix l’acumulació de neutròfils polimorfonuclears al budell prim i
minva els nivells de TNF-alfa i IL-6. La crocetina redueix els nivells de NF-kappaB i de
p65 i frena la necrosis per ulceració. La crocetina redueix els nivells de NO associats <a
la peroxidació lipídica i a la infiltració de neutròfils en la colitis i ho fa frenant el NF-
kappaB i modulant l’equilibre Th1/Th2.
La crocina també evita en part la formació d’úlcera d’estómac per ingestió d’alcohol i
restaura a l’estómac els nivells de mucina PGE2 i IL-6 i abaixa els nivells de TNF-alfa,
MPO, ARNm de Hsp-70, i restaura a la mucosa els nivells de glutatió, MDA i SOD. La
crocina frena l’apoptosis a la mucosa del tub digestiu.
DIABETIS
La crocina incrementa l’expressió de la fosfoenol-piruvat-carboxilasa-1, un enzim
involucrat en el metabolisme de la glucosa, i abaixa la glucèmia. El safrà inhibeix
l’activitat de la proteïna-tirosina-fosfatasa 1B, sobre tot gràcies al safranal, que a més
indueix l’activació de la via de la insulina independent del lligand. La inactivació de la
proteïna-tirosina-fosfatasa 1B pot atribuir-se a la modificació covalent del tiol cisteïnil
catalític per paret del safranal per una reacció additiva de Michael. El safranal estimula
també la captació de glucosa a través de la translocació del transportador-4. Prendre 20
mg/Kg/dia de safranal durant 15 dies millora la tolerància a la glucosa en ratolins amb
diabetis tipus-2.
PULMONS
El safranal i la crocina tenen un efecte antiinflamatori sobre els epitelis bronquials i hi
abaixen els nivells de NO i iNOS, i de ions peroxinitrits, a la vegada que hi prevenen
l’alliberament de citocrom C. També redueixen l’apoptosis als epitelis bronquials i la
producció de citokines (de l’entorn del Th2) als pulmons. L’extracte de safrà també té un
efecte antiinflamatori sobre la tràquea. Abaixa la Il-4 i en NO i apuja l’IFN-gamma. En
resum, el safrà redueix la inflamació bronquial i traqueal i calma la tos i l’asma. En asma
provocada per ovoalbúmina el nombre d’eosinòfils (i neutròfils) augmenta i el de limfòcits
baixa, el de glòbuls rojos i el de plaquetes, però un pre-tractament amb safrà (50-1900
mg/Kg) fa que no pugi el nombre d’eosinòfils, però el de limfòcits puja amb 100 mg/Kg
de safrà. El safrà a 50-200 mg/Kg redueix el nombre de plaquetes i glòbuls rojos que
l’ovoalbúmina havia fet pujar. La crocetina redueix la inflamació als pulmons, l’edema i
les anomalies histològiques, la infiltració alveolar, de neutròfils, redueix l’exsudat
alveolar i l’edema intersticial. I potencia l’activitat de la SOD i frena la de la MPO i
l’expressió genètica de citokines pro-inflamatòries (TNF-alfa, MCP-1, IL-6) També redueix
als pulmons l’expressió de de la fosfo-IkappaB i l’activitat del NF-kappaB quan els
pulmons estan irritats per culpa de LPS bacterians. El safranal a 4-16 ppm redueix la
inflamació als pulmons i això és nota per la normalització del nombre i anomalies als
d’eosinòfils i limfòcits. També redueix les nivells sèrics de ET-1, histamina i TP. La
crocina (100 ppm) p.o. minva la hiper-reactivitat i inflamació a les vies respiratòries i
abaixa els nivells de IL-4, IL-5, IL-13, de peroxidasa eosinofílica, de triptasa i de IgE
específica contra l’ovoalbúmina sèrica. I també suprimeix als pulmons l’expressió
d’eotaxina, p-JNK, p-ERK, p38 en animals sensibilitzats amb ovoalbúmina. I la crocetina
també té un efecte protector dels pulmons contra la inflamació per LPS. En concret,
abaixa l’expressió proteica i genètica de TNF-alfa i IL-6 i també abaixa la MCP-1. La
crocetina abaixa també l’activitat del NF-kappaB al teixit pulmonar quan aquesta ha
pujat per efecte dels LPS. L’administració intranasal de crocetina de 100 microM (en
ratolins amb asma induïda per LPS) fa que pugin els nivells de proteïnes immuno-
reguladores Foxp3, TIPE2 a les cèl·lules reguladores Treg. L’extracte hidroalcohòlic de
safrà estimula a la musculatura llisa de la tràquea els adrenoreceptors beta-2, inhibeix
els receptors muscarínics i els d’histamina-1. El safranal també estimula els
adrenoreceptors beta-2, inhibeix els receptors muscarínics i d’histamina-1. I la crocina
estimula els adrenoreceptors beta-2, inhibeix els receptors muscarínics i obra els canals
de Potassi a la musculatura llisa de la tràquea.
GÒNADES
Petites quantitats (5 ppm) d’extracte de safrà ajuden a la maduració dels oòcits, a la
fertilització i al desenvolupament de l’embrió. La crocina (50 mg/Kg) reverteix els efectes
del camp electromagnètic (2100 MHz) sobre els testicles. Els següents paràmetres que el
camp empitjora queden millorats amb la crocina: proteïna de xoc per calor A2, apoptosis
a l’epiteli germinal, esperma anormal, nombre d’espermatozous, nivell hormonal de LH i
SFH, i testosterona. El safrà relaxa la musculatura al voltant del conducte deferent. La
crocetina a 10-40 ppm p.o. abaixa les nivells plasmàtics de MDA, IL-1beta, TNF-alfa i en
nombre de cèl·lules polimorfonuclears en càncer de matriu induït per metil-colantrè (en
ratolins).
OSSOS
La crocina atenua l’osteoporosis provocada per la resecció d’ovaris (en rates). La crocina
redueix l’osteo-clastogènesis en macròfags derivats del moll de l’os. La crocina inhibeix
l’activació de l RANKL induïda pel NF-kappaB. I ho fa activant la JNK, suprimint la
degradació de l’inhibidor kappa-B-alfa, i prevenint la translocació nuclear de la
subunitat NF-kappaB-p65. La crocina, doncs, frena la diferenciació osteoclàstica i ho fa
per la via de senyals JNK / NF-kappaB.
ESPORT
Prendre 10 dies 300 mg de safrà millora un 10% la força isomètrica i un 6% la força
isotònica, i escurça els temps de reacció a estímuls visuals i auditius. El safrà, combinat
amb exercici de resistència incrementa a l’hipocamp el factor neurotròfic major derivat
del cervell i la concentració de serotonina. L’ARNm de la neurotrofina-3 augmenta al soli,
respecte a l’absència de tractament amb safrà i exercici. També a l’hipocamp l’acid 5-
hidroxi-indol-acètic augmenta i això fa que augmenti la memòria a curt termini. Els
nivells d’anandamida, 2-araquidonoïl-glicerol, dopamina, serotonina i beta-endorfina
pugen als joves esportistes després de prendre durant 6 setmanes 150 mg de safrà cada
dia.
IMMUNITAT/INFLAMACIÓ
La crocina augmenta la resposta de la immunitat humoral Th2 o d’anticossos, modula el
nombre de glòbuls blancs, frena la producció de citokines pro-inflamatòries i augmenta
la secreció de IL-4. Això, en asma, diabetis. Un estrès oxidatiu exagerat activa la
inflamació i això es nota per una activació dels limfòcits CD8+, dels macròfags, dels
neutròfils, de les cèl·lules epitelials, i de les citokines pro-inflamatòries IL-6, IL-8, IL-
1beta, TNF-alfa, TGF-beta, LTB4, EGFR. Les vies inflamatòries poden desregular els
processos immunitaris. El safrà redueix la mortalitat per la toxina de la Pasteurella
multocida. Però en canvi no pot contrarestar la neutropènia per ciclofosfamida. L’extracte
alcohòlic de safrà a 2-50 ppm p.o. estimula el sistema Th2 i això es palesa per un
increment de l’anticòs aglutinant de SRBC, i del nombre de cèl·lules B CD19+ i de la IL-
4. I això sense alterar els nivells de IL-2, IFN-gamma i citokines del Th1 o sistema
d’immunitat cel·lular. L’extracte dels tèpals a 75 ppm també fa pujar el nivell de IgG en
animals immunitzats per SRBC. Un tractament amb dexametasona i safrà d’animals
sensibilitzats amb ovoalbúmina fa que baixi el nivell de I-L4 i pugi el de IFN-gamma i la
ràtio IFN-gamma/IL-4. En humans es safrà inhibeix la viabilitat de les cèl·lules
sanguínies perifèriques mononucleades estimulades o no per fitohemaglutinina i
incrementa el nivell de IFN-gamma i abaixa el de IL-4 als sobre-nedants d’aquestes
cèl·lules. Un tractament d’un mes i mig en homes sans amb 100 mg de safrà en pastilla
fa que baixi la IgM i pugi la IgG al sèrum. O sigui que el safrà abaixa la Th2. El safrà i
en especial la crocina inhibeix l’expressió de CXCL8, eotaxina, p-ERK, p-JNK, p-p38 i
frena la de MMP-1, MMP-3, MMP-9, MMP-13, HA-ases, triptasa, i frena l’expressió de
l’ARNm de Hsp70, i abaixa l’activitat de EPO i MPO; suprimeix la proliferació cel·lular i
l’expressió del NF-kappaB, i incrementa l’expressió de Nrf2. Això en lesions neuronals,
artritis, asma, alteracions gàstriques o intestinals i en càncer. L’efecte antioxidant del
safrà fa que es restaurin els nivells de LPO, MDA, SOD, CAT, tiols i GSA i això beneficia
el sistema immunitari quan hi ha inflamació. El safrà redueix el nivell sèric d’endotelina-
1 i el nombre d’eosinòfils i limfòcits que hagi crescut a causa d’un procés inflamatori. I
redueix els nivells de TNF-alfa, IL-6, IL-13, l’edema i el dolor. A part, el kaempferol dels
tèpals inhibeix la migració que propicia el TGF-beta1, recupera el nivell d’E-cadherina i
inhibeix l’Akt1. Al pulmó inflamat per ovoalbúmina el kaempferol elimina la producció
de CCR3 (chemokine receptor type 3), d’eotaxina-1, i redueix la de MIP-2 (macrophage
inflammatory protein 2) i CXCR2 (chemokine receptor type 2). El kaempferol també
inhibeix la secreció de beta-hexosaminidasa i redueix la producció i l’expressió d’ARNm
de IL-4 i TNF-alfa a les cèl·lules sensibilitzades amb IgE. També inhibeix la fosforilació de
la fosfolipasa C-gamma, la PKC i les MAPKs. El kaempferol inhibeix la inflamació dels
fibroblasts per artritis reumatoide i ho fa inhibint l’expressió genètica i proteica de MMP-
1, MMP-3, COX-1, COX-2, PGE2, IL-1beta. El kaempferol inhibeix la fosforilació de
l’ERK1/2, p38, i JNK. També frena l’expressió genètica i proteica de l’E-selectina, ICAM-
1, VCAM-1 i MCP-1, almenys a l’aorta. El kaempferol també inhibeix l’anafilaxis cutània
desencadenada per antígens i concomitant a l’increment d’IgE. I inhibeix l’expressió de
TLR4 i frena la d’IL-8. La crocina suprimeix la inflamació de les vies respiratòries. Frena
la pujada de citokines pro-inflamatòries, de triptasa i de peroxidasa eosinofílica als
pulmons i hi inhibeix l’expressió d’eotaxina i les vies de les MAPKs (p-ERK, p-JNK, p-38)
i la quantitat d’exsudat broncoalveolar i de metal·lo-tioneïna. La crocina a 0.1 ppm
reverteix l’expressió de les iNOS als macròfags, desencadenada per LPS que indueixen la
hemo-oxigenasa-1 per la via de senyals de proteïno-kinases 4-PI3K/Akt-Nrf-2, i que
depèn de Ca++/calmodulina.
ALTRES EFECTES DEL SAFRÀ

El safranal és pesticida i insecticida. L’àcid 3,8-dihidroxi-1-metil-antraquinona-2-
carboxílic és més antioxidant que la vitamina E. La crocina a 200 mg/Kg, però no el
safranal, té efecte afrodisíac, almenys en rates mascle, ja que que copulen i ejaculen més
vegades. La crocetina augmenta l’eficàcia dels antibiòtics. Després de prendre safrà el
CYP1A2 queda reduït en un 13.5% a la saliva i en un 6% a l’orina només en mascles.
L’extracte alcohòlic del safrà (50 mg p.o./Kg) fa pujar la resposta Th2: CD19+, IL-4, IgG-
1, IgM, sense alterar les citokines del sistema Th1. En tot cas, l’extracte de safrà fa
apujar els nivells d’IFN-gamma i IL-4 en cèl·lules mononucleades de la sang perifèrica no
excitades.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL SAFRÀ
«A review of potential efficacy of saffron (Crocus sativus L.) in cognitive dysfunction and
seizures». AREZOO RAJABIAN, AZAR HOSSEINI, MAHMPUD HOSSEINI, HAMID REZA SADEGHINIA.
Preventive Nutrition and Food Science, (2019); 24(4): 363-372.
«Recent advantages on the anticancer properties of saffron (Crocus sativus L.) and its
major constituents». ANDROMACHI LAMBRIABIDOU, FANI KOUSTOUGIANNI, IRIDA PAPAPOSTOLOU,
KONSTANTINOS DIMAS. Molecules (2021); 26(1):86.
«Crocus sativus L.: a comprehensive review». R SRIVASTAVA, H AHMED, R K DIXIT,

DHARAMVEER, S A SARAF. Pharmacognosy Review. (2010); 4(8):200-208.
«Anticarcinogenic affect of saffron (Crocus sativus L.) and its ingredients». SAEED
SAMARGHANDIAN, ABASALT BORJI. Pharmacognosy Research (2014); 6(2): 99-107.
«Therapeutic effects of saffron (Crocus sativus L.) in digestive disorders: a review.» ALIREZA
REZAEE KHORASANY, HOSSEIN HOSSEINZADEH. Iran Journal of Basic Medicinal Science
(2016); 19(5):455-469.
«A survey on saffron in major islamic traditional medicine books». BEHJAT JAVADI,

AMIRHOSSEIN SAHEBKAR, SEYED AHMAD EMAMI. Iran Journal of Medical Sciences (2013);
16(1):1-11.
«Chemometrics based GC-MS aroma profiling for revealing freshness, origin and roasting
indices in saffron spice and its adulteration». MOHAMED A FARAG, NESRINE HEGAZI, ERIC
DOKHALAHY, AMIRA R KHATTAB. Food Chemistry (2020).
https://doi.org/10.1016/j.foodchem.2020.127358
«Saffron. The age-old panacea in a new light». Ed. MARYAM SARWAT, SAJIDA SUMAIYA.
Academic Press (2020).
«Saffron. Science, technology and health. Ed. ALIREZA KOOCHEKI, MOHAMMAD KHAJEH-
HOSSEINI. Elsiever (2020)
https://rsh.bums.ac.ir/Dorsapax/FileManager/UserFiles/Sub_12/Koocheki-
SSTH38448.PDF
Libro Blanco: «Azafrán en Europa. Problemas y estrategias para valorizar la calidad y

mejorar la comptetividad». ITAP, RMO, ERSAT, UCLM, AUA. (2006).
«The chemical composition of Saffron: color, taste and aroma». MANUEL CARMONA
DELGADO, AMAYA ZALACAIN ARANBURU, GONZALO L ALONSO DÍAZ-MARTA. Ed. Bomarzo
(2006).
https://www.youtube.com/watch?v=jTf93VI4O9s
https://infoagro.com/aromaticas/azafran.htm
http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Croc_sat.html
www.ub.edu/pharmakoteka/
SIGLES DEL VOCABULARI BIOQUÍMIC PER AL SAFRÀ
Akt1: activation a kinase;

AMPK: AMP-activated kinase
CCR3: C-C chemokine receptor type 3;
CXCR2: C-X-C chemokine receptor type 2;
ERK: extracellular signal-regulated kinases;
ET-1: endotheline-1
Hsp: heat shock protein
ICAM-1: intercellular adhesion molecule-1;
IL: interleukin;
INOs: inducible nitric oxide synthase;
JNK: c-Jun N-terminal kinases;
LPS: lipopolysaccharide;
MAPK: mitogen-activated protein kinases;
MCP-1: monocyte chemoattractant protein-1;
MIP-2: macrophage inflammatory protein 2;
MMPs: matrix metalloproteinase;
NIK: nuclear factor-inducing kinase;
NF-κB: nuclear factor-kappa B;
OVA: ovalbumin;
SRBC: sheep red blood cells [glòbuls rojos de xai]
STAT: signal transducer and activator of transcription;
TGF-β1: transforming growth factor-β1;
TLR4: toll-like receptor 4;
TNF-α: tumor necrosis factor-α;
TP: thromboxane prostanoid
VCAM-1: vascular cell adhesion molecule-1;
VEGF: vascular endothelial growth factor.
PROCESSOS CEL·LULARS
—APOPTOSIS: mort cel·lular programada útil per eliminar cèl·lules nocives com les
canceroses o les infectades per virus o bacteris, o per evolucionar en el desenvolupament
embrionari. Els principals processos apoptòtics són el trencament del potencial de
membrana mitocondrial, l’alliberament des de la mitocòndria al citoplasma de citocrom
C, l’activitat de les caspases al citoplasma i la fragmentació de l’ADN.
—AUTOFÀGIA: autodepuració cel·lular consistent en la digestió del contingut gràcies als
lisosomes i que permet sobreviure en condicions d’adversitat. L’autofàgia falla en
Alzheimer, per exemple.
—NECROSIS: mort cel·lular per lesió no programada
—TRADUCCIÓ: fabricació de proteïnes al reticle endoplasmàtic gràcies a l’ARNm
—TRANSCRIPCIÓ: procés de conversió del codi genètic des de l’ADN a l’ARN al nucli de la
cèl·lula.
—TRANSDUCCIÓ: via de senyals des de la part exterior de la membrana citoplasmàtica
fins el nucli de la cèl·lula.
COGOMBRE
Cucumis sativus L.
[Sp. Pl. 2:1012 (1753)]

NOMS POPULARS
Alemany: Gurke/Freiland-gurke / Gorke / Gümmerle / Joreke / Jurche / Krazewez /

Murgen / Salat-gurke / Urmurke
Anglès: Cucumber/Bush cucumber / Garden cucumber
Àrab: ‫ شامي‬/ ‫ بلدي‬/ ‫الخيار‬/‫خيار‬
Armeni: Վարունգ
Bangladeshi: শসা
Castellà: Pepino/Alpicoz / Cohombro
Català: Cogombre/Cogombrera
Ceilan: வெந்தயம்
Danès: Almindelig agurk/Agurk
Eslovac: Uhorka siata
Eslovè: Navadna kumara/Kumara / Kumara navadna
Estonià: Harilik kurk/Kurk
Finlandès: Kurkku/Ruokakurkku
Francès: Concombre/Cornichon
Gaèlic: Cúcamar
Gal·lès: Ciwcymbr
Grec: Αγγούρι/Αγγουράκι / Αγγουριά / Δροσερό / Σικύος ο ήμερος
Hebreu: ‫מלפפון‬
Holandès: Augurk/Komkommer
Hongarès: Uborka
Islandès: Gúrka/Agúrka
Italià: Cetriolo
Japonès: キュウリ/きゅうり / けまきゅうり / ピックルきゅうり
Kurd: Xiyar/Ardû / Çemîle
Malaisi: Simun/Rampu / Timun
Nepalès: काँ क्रो
Noruec: Agurk
Persa/Farsi: ‫خيار‬
Polonès: Ogórek siewny/Ogórek
Portuguès: Pepino
Rus: Огуре́ц обыкнове́нный/Огурец посевно́й
Serbi: Краставац/ Krastavac
Suec: Gurka
Tonga: Kiukamipā
Turc: Hıyar
Txec: Okurka setá
Ucraïnès: Огірок звичайний/Огірок посівний
Xinès: 黄瓜
El cogombre és una planta anual, monoica, amb unes flors femenines i les altres
masculines al mateix peu. La tija és postrada/enfiladissa, ramificada, angulosa, hirsuta i
amb circells. Les fulles són primes, amb pecíol de 8 cm, amb limbe de 12-18 × 11-12 cm,
hispídul als nervis i pilós a les dues cares. De contorn cordat-oval, 3-5 palmatilobat, amb
lòbuls triangulars, dentats, acuminats o aguts a l'àpex. El mitjà de major longitud i molt
agut. Les flors masculines, de 3 estams, són fasciculades, amb pedicels de 0,5-2 cm,
prims, híspids. Receptacle, amb tub de 8-10 mm, campanulat o subcilíndric. Flors
masculines densament velloses, i amb lòbuls de longitud subigual a la del tub, linears,
patents, híspids. Fa 2-3 cm de diàmetre comptant els 5 lòbuls oblongo-lanceolats, aguts.
Les flors femenines són solitàries o fasciculades, amb pedicel de fins a 2 cm, pilós. El
periant, groc, s'assembla al de les flors masculines. L'ovari, de placentació axial, és
fusiforme, cobert de pèls setiformes, dilatats a la base. El fruit (pepònide), el cogombre,
de mida molt variable, és generalment oblong, de cilíndric a subtrígon, de color verd i
laxament tubercular quan és immadur; després groc verdós i llis. Les llavors de 8-10 per
3-5 mm, són oblongues i blanquinoses. Pertany a la família de les Cucurbitàcies
Originària de l’Índia on es cultivava ja fa 3000 anys, el seu cultiu s’ha estès a bona part
del món. Els principals productors (2011) són la Xina (47 milions de tones), Turquia
(1.7), Iran (2.3), i Rússia (1.2).
Cucumis sativus al món, segons GBIF

VIRTUTS MEDICINALS
• antihelmíntic • diürètic
• antiinflamatori • emol·lient
• cosmètic • protector del cor i dels ronyons
• depuratiu • refrescant
• desintoxicant • sedant
USOS MEDICINALS
• àcid úric • hidropesia

• acne • hipertensió
• anorèxia • indigestions
• arrugues a la cara • insolació
• artritis • insomni
• atròfia muscular • mal de cap
• barbs • mal de coll
• càlculs biliars • menopausa
• càlculs renals • nerviosisme
• càncer de còlon • oligúria
• caspa • pell encetada
• cistitis • pell greixosa
• cop de calor • picadures
• cremades • picors
• cucs intestinals • poagre
• dermatitis • polls al cabell
• diabetis • pulmonia
• disenteria • restrenyiment
• dispèpsia • reuma
• ferides • tènia
• gota • úlceres per compressió
• herpes
USOS CULINARIS
Sempre es menja cru, a rodanxes o liquat. Als Estats Units sol ficar-se dins els entrepans
o acompanyant l’esmorzar. El gaspatxo sol fer-se liquant cogombre, tomàquet, pebrot i
unes miques de vinagre, oli d’oliva, sal, pebrot, ceba, all i molla de pa sec. És força
d’agrair quan fa molta calor.
PRINCIPIS ACTIUS DEL COGOMBRE
• 1,3-diamino-propà LLA • 24-metil-25(27)-dehidro-ciclo-

• 2,4-metilèn-colesterol LLA artenol LLA
• 22-dihidro-brassicasterol LLA • 24-metil-latosterol LLA
• 22-dihidro-espinasterol FUL • 24-metilèn-24-dihidro-lanosterol
• 24-beta-etil-25(27)-dehidro- LLA
latosterol LLA • 24-metilèn-24-dihidro-parkeol LLA
• 24-èpsilon-etil-25(27)-dehidro- • 24-metilèn-ciclo-artenol LLA
lofenol LLA • 24-metilèn-pol·linasterol
• 24-èpsilon-etil-31-nor-lanosta- • 24(R)-14-alfa-metil-24-etil-5-alfa-
8,25(27)-dièn-3-beta-ol LLA OLI colest-9(11)-èn-3-beta-ol
• 24-etil-5-alfa-colesta-7,22-die`n-3- • 25(27)-dehidro-chondrillasterol LLA
beta-ol • 25(27)-dehidro-fungisterol LLA
• 25(27)-dehidro-poriferasterol LLA
• 7-dehidro-avenasterol LLA • cucurbitacina E
• 7-estigmastèn-3-beta-ol • cucurbitacina I
• 7,22-estigmadièn-3-beta-ol • cucurbitina LLA
• àcid alfa-linolènic FRU • D-glucosa PEC
• àcid aspàrtic FRU • espermidina LLA
• àcid butíric LLA • esqualè FRU
• àcid cafeic FRU • estel·lasterol LLA
• àcid clorogènic FRU • estigmast-7-èn-3-beta-ol FUL
• àcid esteàric FRU LLA • estigmast-7,22,25-trièn-3-beta-ol
• àcid ferúlic FRU LLA
• àcid fosfatídic LLA • estigmasterol
• àcid glutàmic FRU • estimast-7,25-dièn-3-beta-ol LLA
• àcid linoleic FRU LLA • Estronci FRU 4-100 ppm
• àcid linolènic COTILEDONS • eufol LLA
• àcid mevalònic FRU • Ferro FRU 2.5-420 ppm
• àcid mirístic FRU • fil·loquinona
• àcid oleic FRU 20-505 ppm; LLA 11- • fitosterols FRU
18% • Fluor FRU
• àcid palmític LLA 1-2%; FRU • folacina FRU
276800 ppm • fosfaditil-glicerol LLA
• àcid pantotènic FRU 2.5-60 ppm • fosfatidil-colina LLA
• àcids grassos monoinsaturats FRU • fosfatidil-etanol-amina LLA
30-760 ppm • fosfatidil-inostiol LLA
• àcids grassos poliinsaturats FRU • Fòsfor FRU 160-12600 ppm
5º10-12900 ppm • FRU
• àcids grassos saturats FRU 330- • gamma-glutamil-beta-pirazol-1-il-
8300 ppm alanina
• alanina • glicina FRU
• alfa-amirina LLA • gramisterol LLA
• alfa-espinasterol FUL • hexanal FRU
• alfa-tocoferol FRU • hexèn-(2)-al-(1) FRU
• Alumini FRU 0.4-21000 ppm • histidina FRU
• arginina FRU • iso-leuxina FRU
• Arsènic FRU 0.003-0.25 ppm • iso-multiflorineol LLA
• avenasterol LLA • iso-orientina FUL
• Bari FRU 2-70 ppm • iso-vitexina
• beta-amirina FRU • leuxina FRU
• beta-carotè FRU • lisina FRU
• beta-pirazol-1-il-alanina LLA • lisolecitina LLA
• beta-sitosterol FRU • Liti FRU 0.2-0.5 ppm
• Bor FRU 1-46 ppm • lupeol LLA
• Cadmi FRU 0,.001-0.55 ppm • Magnesi FRU 100-7000 ppm
• Calci FRU 130-10000 ppm • Manganès FRU 0.5-98 ppm
• campesterol LLA • melòsid A FUL
• ciclo-artenol • Mercuri FRU 0.05 ppm
• ciclo-eucalenol LLA • metionina FRU
• cistina FRU • Molibdè FRU 0.1-2.8 ppm
• citrul·lina FRU • multiflorineol LLA
• cladocroms GER • niacina FRU 3-76 ppm
• Cobalt FRU 0.15 ppm • Níquel FRU 3-76 ppm
• Coure FRU 0.3-42 ppm • non-trans-2-èn-al FRU
• Crom FRU 0.002-1 ppm • nona-trans-2,cis-6-dièn-1-al
• cucurbitacina A • nonadie`n-2,6-al-1 FRU
• cucurbitacina B • nonadien-2,6-ol-2 FRU
• cucurbitacina C • nonèn-2-al-1 FRU
• cucurbitacina D • obtusifoliol LLA
• orientina • Sofre FRU 140-5200 ppm
• pendadec-cis-8-èn-1-al FRU • sulfo-quinovosil-diacil-glicerol PEC
• Plata FRU 0.01-0.14 ppm • taraxerol FRU
• Plom FRU 0.002-2.8 ppm • tiamina FRU 0.3-7.5 ppm
• Potassi FRU 1400-72500 ppm • tirosina FRU
• prolina FRU • tirucal·lol LLA
• propanal FRU • Titani FRU 0.3-18 ppm
• riboflavina FRU 0.2-5 ppm • treonina FRU
• Rubidi FRU o.4-19 ppm • triptòfan FRU
• sacre FRU 1% • valina FRU
• Seleni FRU 0.001-2.8 ppm • vitamina B6 FRU 0.5-13 ppm
• serina FRU • Zinc FRU 2-155 ppm
• Silici FRU 10-1000- ppm • Zirconi FRU 1-3 ppm
• Sodi FRU 16-715 ppm
Valor nutricional per 100 grams de cogombre fresc:

Calories11,73
 carbohidrats: 1,90 g  Manganès: 73 mcg
 proteïnes: 0,6 g  Zinc: 0.2 mg
 grasses: 0,2 g  vitamina A: 4 mcg
 fibra: 0,7 g  vitamina B1: 0,03 mg
 aigua: 96,7 g  vitamina B2: 0,03 mg
 Potassi: 136 mg  vitamina B3: 0,04 mg
 Magnesi: 12 mg  vitamina B5: 0,24 mg
 Calci: 14 mg  vitamina B6: 0.04 mg
 Fòsfor: 21 mg  vitamina C: 2.8 mg
 Silici: 5 mg  vitamina K: 16 mcg
 Ferro: 0,22 mg  àcid fòlic: 14 mcg
 Coure: 71 mcg  vitamina C: 3,2 mg
CARBASSÓ
Cucurbita oblonga (Ser.) Link
[1829, Handb.,1: 643]
[= Cucurbita pepo var. cylindrica]
NOMS POPULARS
Àrab: kusa/ ‫كوسة‬ Georgià: ყაბაყი /q’abaq’i

Armeni: ցուկկինի/ ts’ukkini Grec: κολοκύθι/ kokokýthi
Castellà: calabacín Hebreu: ‫קישוא‬/ kisoa
Català: carbassó Hindi: turee
Eslovac: cuketa Holandès: courgette
Eslovè: bučke Hongarès: cukkini
Estoni: suvikõrvits Islandès: kúrbít
Euskera: kalabazin Italià: zucchini
Finlandès: kesäkurpitsa Japonès: ズッキーニ/ zukkïni
Francès: courgette Letó: cukini
Gallec: cabaciño Lituà: cukinijos
Nepalès: ズッキーニ/ Jucïnï Tailandès: บวบ/ Bwb
Noruec: Squash Turc: kabak
Pastun: ‫ زچیني‬/ zukini Ucraïnès: цукіні
Persa: ‫کدو سبز‬/ kdosbz Urdú: ‫زچینی‬
Polonès: cukinia Vietnamita: quả bí
Portuguès: abobrinha Xec: cuketa
Rus: цуккини Xinès: 夏南瓜/ xià nánguâ
Serbi: тиквице
Vegi’s «carabassera». A part la forma, que pot variar una mica, a més del fruits
comuns que són verds, n’hi ha de grocs i de blancs. La planta no sol fer estolons
o tiges reptants de més d’1 m. Més aviat fa tiges curtes reptants i d’elles ixen
forma de radis en direccions diverses els pecíols (buits) de les fulles.
És una varietat de carabassa cultivada a bona part del món. A Catalunya

destaquen els cultiu de La Pobla de Lillet. Vol força calor, molta aigua i bona
terra.
VIRTUTS MEDICINALS
• antiinflamatori • protector de la vista

• antioxidant • protector de les articulacions
• digestiu • protector de les mucoses
• diürètica • protector de les suprarenals
• immunoestimulant • protector del cor
• millora el tiroides • protector dels ossos
• prebiòtic • protector intestinal
• preventiu de càncers (pulmó, • protector pancreàtic
mama, còlon, recte, estómac, • refrescant
boca, laringe, faringe, esòfag) • rejovenidor
• protector de l’embaràs • remineralitzant
• protector de la musculatura • sedant
USOS MEDICINALS
• càlculs renals • hipertensió
• colesterol alt • hipoglucèmia
• diabetis • incontinència urinària
• disúria • mareig matutí per embaràs
• èczema • obesitat
• edemes • restrenyiment
• gastroenteritis • síndrome premenstrual
POSSIBLE TOXICITAT
Les cucurbitacines són amargants i poden provocar mal d’estómac i diarrea.

Algunes persones són al·lèrgiques al pol·len de la planta.
USOS CULINARIS
(Sempre és millor amb la pell)
• Carbassó farcit de cuscús al curri / o de carn picada

• Crema de carbassó amb porros, patata i formatgets
• Truita de carbassó
PRINCIPIS ACTIUS
Composició per 125 grams
Energia: 21 Kcal
• Calci 21 mg • Potassi 340 mg

• carbohidrats 4 g • proteïna 1.5 g
• Ferro 0.5 mg • Sodi 10 mg
• fibra 1.2 g • sucres 3 g
• Grasses 0.4 g • vitamina B6 0.25 mg
• luteïna • vitamina C 22 mg
• Manganès 0.32 mg • vitamina K 5.3 micrograms
CARABASSES
Cucurbita pepo L. [1753, Sp. Pl. : 1010] 2n = 24
Cucurbita moschata (Duchesne ex Lam.)
Duchesne ex Poir.[1786]
Cucurbita maxima Duchesne in Lam.[Encyc.
Méthd., Bot., 2, 151, 1786]
Cucurbita aryropserma Huber
Carabassa del violí (Cucurbita moschata) de 0.5-9 Kg
Carabassa gegant (Cucurbita maxima). Foto: Wikimedia

NOMS POPULARS
Aimara: Kalawasa
Alemany: Kürbis/Gemüsekürbis /
Anglès: Pumpkin
Àrab: ‫يقطين‬/ yaqtin
Castellà: Calabaza/ C. moschata = ayote, ahuyama/ C. argyrosperma = papaián,
cushaw / C. maxima = zapallo / C. pepo = calabaza de piel de sapo
Català: Carabassa/ C. moschata = carbassa del violí
Danès: Mandel-græskar/Græskar
Eslovac: Tekvica obyčajná
Eslovè: Buča navadna / Bučka/ Navadna buča
Estonià: Kõrvits/Harilik kõrvits
Finlandès: Kurpitsa
Francès: Citrouille/Courge pépon / Pépon
Gallec: Cabaza
Grec: κολοκύθι
Guaraní: Andai
Haitià: Joumou
Hebreu: ‫ קשוא‬/‫דלעת ערמונים‬
Holandès: Pompoen
Hongarès: Étkezési tök / Közönséges tök / Tök / Úritök
Italià: Zuccha
Japonès: ペポカボチャきんしうり / ペポかぼちゃ
Nepalès: लाम्चो फर्सी
Noruec: Gresskar
Persa/Farsi: ‫کدو تنبل‬
Polonès: Dynia
Portuguès: Abóbora-carneira / Abóbora-de-porco / Abóbora-moganga / Abóbora-
moranga / Abóbora-porqueira / Abóbora / Aboboreira / Jerimum
Quítxua: Lakawiti
Rus: Тыква обыкновенная/ Кабачок / Тыква пепо / Тыква твёрдокорая
Serbi: Бундева/ Bundeva/
Suec: Prydnadspumpa / Pumpa
Turc: Kabak
Txec: Dýně obecná
Ucraïnès: Гарбуз звичайний/Гарбу́з звича́йний
Urdú: ‫قددو‬
Xinès: 北瓜/ 美洲南瓜/ 西葫芦/ C. moschata = Nan Gua Zi 南瓜子
En general les carbasseres són plantes rastreres, anuals, monoiques, que formen una
massa densa. Són pubescents-escabroses, amb porus eretisme-poètics. Les fulles són
amplament ovals-cordades o triangulars-cordades de 20 x 35 cm, amb o sense taques
blanques. Sovint estan profundament 3-5 lobulades. Els marges foliars són denticulats o
serrats-denticulats. Circells simples i poc desenvolupats en els tipus subarbustius. Flors
pentàmeres, solitàries, axil·lars. Les masculines amb pedicels de 7-20 cm de llarg, calze
campanulat de 9-12 mm, sèpals linears, de 12 x 2 m , corol·la tubular-campanulada, de
5-10 cm de llarg, dividida fins un terç o més de la longitud; i amb 3 estams. Flors
femenines amb pedicels robusts, solcats, de 2-5 cm; ovari globós, ovoide, cilíndric, llis
costat o verrucós, multilocular; calze molt reduït. Fruits de mida molt variable i formes
diverses, amb costelles marcades, sovint verrucosos, amb la closca rígida, i de coloració
diversa, verd clara a fosc, llisa o menudament clapejada de crema o verd que contrasta
amb el groc o taronja. Polpa de color crema a groguenca o ataronjada pàl·lida. Suau i no
amarga; o fibrosa i amarga. Llavors nombroses, el·líptiques, aplanades, de 3 -20 x 4-12
mm.
VARIETATS DE CUCURBITA PEPO
var. turbinata
(Foto: FOREST & KIM STARR)
var. longa
Carbassó
(Foto: NOCIVEGLIA)
var. torticollia
(Foto: HEBERT72)
var. pepo
Carabassa de Halloween
(Foto: HALFGIG)
'Hokkaido'
var. clypeata
(Foto: OLIVER HALLMANN)
var. recticollis
(Foto: MIKE MOZART)
var. fastigiata
Carabassa d’Angola
(Foto: RORO)
var. cylindrica
Carabassó/ Zucchini
(Foto: NOSTEPINNE)
var. ovifera
(Foto: FOREST & KIM STARR)
CULTIU
https://www.monografias.com/trabajos55/cultivo-calabaza/cultivo-calabaza
Se sembra quan ja no hi ha perill de fredorades. La terra s’ha d’haver preparat basant
bé. Es poden cavar rases de dos pams (o més) de fondo per omplir-les d’humus barrejat
amb fems i adob mineral (N, P, K, Fe). >Més val concentrar el fems i l’adob químic a les
capes més profundes. Val la pena, abans, d’inundar la rasa, i també, després d’haver-la
omplert amb l’humus, tornar-la a regar. No és bo cobrir el terreny amb plàstics per evitar
el creixement de males herbes, ja que les carbasseres també creixerien menys del
normal. Després d’abocar escampades les llavors, es cobreix amb una capa d’uns dos
dits d’humus i es rega de seguida. Quan comencin a despuntar les plantes val la pena
posar-hi mata-cargols. Pot ser l’hora de clavar pals per indicar més endavant on cal
regar. És una planta que creixerà molt i necessitarà molta aigua i adob. L’adob també es
pot aspergir en esprai a base de 10 mL d’adob líquid concentrat (N, P, K) per Litre a la
sulfatadora. Al principi la planta necessitarà més Nitrogen, cosa que podria obtenir amb
urea (granulada) desfeta a l’aigua de regar-la. Primer solen aparèixer les flors
masculines, de base cilíndrica estreta. Més tard ja van apareixent les femenines (de base
inflada, globulosa). És planta que agraeix la col·laboració dels borinots i abelles, o de
persones que facilitin la llur pol·linització. És planta que viu bé a ple sol, i a l’ombra es
torna molt poc productiva. Cal vigilar la presència de plagues com la de l’aranya roja.
Cucurbita argyrosperma (=mixta) (Foto: CAROLINA L LLANO)

Cucurbita ficifolia Bouché [1837]- Carabassa de Cabell d’Àngel
VIRTUTS MEDICINALS
• allarga la vida • emol·lient

• antiespasmòdica • febrífuga
• antihelmíntica • frena la creatina-kinasa
• antiinflamatòria • hepàtica
• antireumàtica • immunoestimulant
• cordial • laxant
• cosmètica • pectoral
• depurativa • prebiòtica
• disminueix l’àcid làctic al plasma • refrigerant
• disminueix l’amoni en plasma • sedant
• diürètica • vermífuga
• emmenagoga • vulnerària
USOS MEDICINALS
• abscessos • conjuntivitis
• Acinetobacter baumannii • cops de calor
• acne • cremades (closca per la cara interna
• anèmia UE)
• astènia • cucs intestinals LLA
• Bacillus subtilis • debilitat del cor
• berrugues • diabetis
• Botrytis cinerea • disenteria
• càlculs a la bufeta LLA • dispèpsia
• càncer de pròstata (polpa) • disúria
• carboncle • edema cerebral
• cistitis • enteritis
• Escherichia coli • nàusees de l’embaràs
• esgotament • obesitat
• febre • otitis
• Fusarium oxysporum • Pichia fermentans
• hemorroides • prostatitis LLA
• hepatitis • reuma
• hipertensió • Staphylococcus aureus
• icterícia • varicel·la
• insomni • tènia
• leucèmia • tumors
• mal de cap • uretritis
• melanoma LLA • xarampió
• Mycosphaerella oxysporum
USOS CULINARIS
La de polpa m´s dolça sol ser Cucurbita moshcata. És prou bona cuita al forn o bullida
amb canyella, i sense sal. Per altra banda, tot i ser la més gran, fins arribar a la mitja
tona, Cucurbita maxima, a més de ser difícil de collir, sol donar-se als porcs. La
Cucurbita ficifolia aquí només es fa servir per fer confitura de cabell d’àngel, que pot
servir, per exemple per farcir els pastissets de Tortosa. La carabassa rodona (Cucurbita
pepo pepo), a més de fer-se servir pel Halloween es pot menjar cuita. Potser sigui més
bona pelant la closca després de bullir-la. En general les carbasses es conserven bé
durant uns mesos un cop collides. Les flors (mascles) es solen menjar arrebossades.
De les carabasses, Cucurbita maxima era molt coneguda al Perú durant el Neolític,
mentre que a Mèxic ho era C. mixta. Suposadament Cucurbita pepo es va originar per
hibridació entre Cucurbita texana i Cucurbita fraterna. En tot cas la carabassa és una
aliment que va passar d’Amèrica a Europa a través dels colonitzadors el segle XVI. La
celebració del Halloween deriva de la dels indis americans per honrar els avant-passats
morts. La llàstima vas ser que enlloc d’agrair els holandesos puritans l’ajuda dels indis
quan estaven a punt de morir els europeus de desnutrició, un cop refets emprengueren
una lluita acarnissada contra els locals.
L’expressió de “donar carabassa”, que significa refusar l’afecte d’un pretendent, pot venir
de la fama de les carabasses com a menja anafrodisíaca. Fins i tot amb les llavors se’n
feien una mena de rosaris per allunyar els pensaments lascius. Però segurament
aquestes tradicions antigues no es referien a la carabassa actual sinó al Citrullus
colycinthis, una carabasseta silvestre molt amargant i purgant.
«Rebre carabasses» també pot significar suspendre assignatures. Pel setembre és quan es
cullen les carabasses i quan hi ha l’examen de repesca.
«Saber nedar sense carabasses» vol dir que hom no necessita l’ajuda de ningú. Les
carabasses buides d’una mena determinada es feien servir de flotadors.
ALTRES ESPÈCIES QUE PRODUEIXEN «CARABASSES»
• Adansonia • Coccinia grandis

• Aegle marmelos • Crecentia
• Aeglopsis • Fevoniella
• Amphitecna • Gurania lobata
• Balsamocitrus • Kigellia
• Benincasa • Lagenaria siceraria
• Citrullus colocynthis • Lecythis
• Limonia • Sechium tacaco
• Luffa aegytpiaca (carabassa • Sicana
d’esponja) • Strychnos
• Momordica charantia • Telfairia
• Sechium edule • Teobroma grandiflorum
PRINCIPIS ACTIUS (CUCURBITA MOSCHATA)
• àcid gàl·lic 5-25 mg/100 g ◦ arabinosa

• alfa-carotè ◦ galactosa
• aigua 80-88% ◦ glucosa
• beta-carotè ◦ pectinosa
• beta-criptoxantina ◦ rhamnosa
• Calci 230-9800 ppm ◦ xilosa
• citrul·lina
• citrusina B • Potassi 35-73000 ppm
• Coure 1-10 ppm • proteïnes 2.5-4.5% polpa; LLA
• cucurbitina 19.5%
• Ferro 2-85 ppm • quercetina 0.3-4.5 mg/100 g
• fibra 14-30% • rutina 0.1-46 mg/100 g
• grassa 0.3-0.5%; LLA 28.5% • Sodi 470-3470 ppm
• luteïna 115 ppm • trigonel·lina
• Magnesi 175-4900 ppm • vitamina A 4-20 mg/100 g
• Manganès 0.5-1600 ppm • vitamina B
• minerals 1% • vitamina C 10-83 mg/100 g
• pectina • vitamina E
• pH polpa 4.2-7.8 • zeaxantina 5-21 ppm
• polisacàrids a base de • Zinc 4-40 ppm
◦ àcid glucurònic
PRINCIPIS ACTIUS (CUCURBITA PEPO)
• (+)-dehidro-vomifoliol LLA • 25(27)-dehidro-fungisterol LLA

• (+)-vomifoliol • 25(27)-dehidro-poriferasterol LLA
• 1-O-feruloïl-beta-D-glucosa • 5-alfa-estigmata-7,25-dièn-3-beta-ol
• 1-O-p-cumaroïl-beta-D-glucosa • 7-beta-12-alfa-dihidorxi-kaurenòlid
• 2-carboxi-arabinitol FUL LLA
• 2,4-metilèn-colesterol LLA • àcid (+)-cis-abscícic
• 22-dehidro-brassicasterol LLA • àcid (+)-trans-2-abscícic LLA
• 22-dehidro-espinasterol LLA • àcid 9,10-dihidroxi-octadec-12-enoic
• 24-alfa-etil-latosterol LLA
• 24-beta-etil-25(27)-dehidro- • àcid abscícic LLA
latosterol LLA • àcid alda-ceto-beta-metil-valeriànic
• 24-etil-5-alfa-colesta-5,22-dièn-3- SUC
beta-ol LLA • àcid alfa-amino-adípic FLO
• 24-etil-5-alfa-colesta-7,22,25-trièn- • àcid alfa-amino-butíric FLO
3-beta-ol LLA • àcid alfa-ceto-beta-metil-butíric SUC
• 24-etil-5-alfa-colesta-7,25-dièn-3- • àcid alfa-linolènic LLA FLO FRU
beta-ol LLA • àcid araquídic LLA
• 24-metil-colest-7-èn-3-beta-ol LLA • àcid aspàrtic LLA FRU
• 24-metil-latosterol LLA • àcid beta-amino-iso-butíric FLO
• 25(27)-dehidro-condrillasterol LLA • àcid beta-hidroxi-butíric FRU
• àcid cafeic FUL • Bor FRU 1 ppm
• àcid cucúrbic LLA PLA • Calci LLA 240-2960 ppm; FRU 210-
• àcid cucurbic-3-O-beta-D-glucòsid 2500 ppm; FLO 390-8040 ppm
LLA • campesterol LLA
• àcid cucúrbic-3-O-beta-D-glucòsid • carbohidrats FRU 65-77%
LLA • chondrillasterol LLA
• àcid cucúrbic-3-O-beta-D-glucòsid- • cistina LLA FRU
metil-èster LLA • clerosterol LLA
• àcid cucúrbic-metil-èster • clorofil·la B
• àcid dehidro-ascòrbic LLA • co-decarboxilasa
• àcid eicosadienoic LLA • Cobalt LLA 140 ppm
• àcid esteàric FLO 20-410 ppm; LLA • codisterol LLA
2-3%; FRU 30-360 ppm • colesterol
• àcid ferúlic • Coure LLA 15-25 ppm
• àcid fític LLA 1.5-2% • criptoxantina LLA FLO
• àcid gadoleic LLA • Crom LLA 17 ppm
• àcid glioxàlic SUC • cucúrbita-xantina FRU
• àcid glutàmic LLA 4-10%; FRU 3.5% • cucurbitacina-D LLA
• àcid hidroxi-brentzrauben FRU • cucurbitacina-I LLA
• àcid làuric LLA; FRU, FLO • cucurbitina LLA
• àcid linoleic LLA; FRU, FLO • cucurbitol LLA
• àcid mirístic LLA; FRU; FLO • D,L-citrulina LLA
• àcid oleic FRU; FLO; LLA 7-23% • delta-5-esterols LLA
• àcid oxàlic SUC • delta-7,22,25(27)-estigmasta-trièn-
• àcid oxiceròtic LLA 3-beta-ol LLA
• àcid palmític LLA 4.5-6.5%; FRU; • delta-7,25(27)-estigmasta-dièn-3-
FLO beta-ol -glucòsid LLA
• àcid palmitoleic LLA; FRU, FLO • delta-8-esterols LLA
pectina LLA • delta-hidroxi-lisina FLO
• àcid salicílic LLA • edestina LLA
• àcids grassos monoinsaturats LLA • eschottenol LLA
14-15% • espinasterol LLA
• àcids grassos poliinsaturats LLA • esqualè LLA
2%; FRU, FLO • Estany LLA 23 ppm
• àcids grassos saturats LLA 9%; FRU • esteroides LLA 1%
500-6200 ppm; FLO 360-7400 ppm • estigmast-7-enil-D-glucòsid LLA
• adenina FLO • estigmast-7-enol FLO
• adenosina FLO • estigmasterol LLA
• aigua FRU 90% • etil-asparagina LLA
• alanina FRU; LLA • fenil-alanina FRU; LLA 1-2%
• alfa-espinasterol FLO LLA • feofitina-A LLQA
• alfa-espinasterol-beta-D-glucòsid • Ferro LLA 85-200 ppm; FLO 7-145
FLO ppm
• alfa-tocoferol TIJ FUL FRU • fibra FRU 1-13%
• Alumini LLA 11 ppm • fitosterols FRU
• apigenina-7-O-beta-D-glucosil-6-C- • flavoxantina SUC, FLO
glucòsid TIJ • Fòsfor LLA 1%; FRU ,440-5300
• arginina LLA FRU ppm; FLO 490-10100 ppm
• ascorbat-oxidasa FRU • GABA LLA
• auroxantina FLO • gamma-tocoferol LLA
• avenasterol LLA • gibberel·lina LLA
• beta-carotè LLA FRU FLO • glicina FLO; LLA 4%; FRU 8000
• beta-criptoxantina FLO ppm
• beta-pirazo-alanina LLA • glutatió REL
• beta-sitosterol FRU • glutinol FLO
• beta-tocoferol LLA • grassa LLA 30-52%; FRU 0.1-1%
• guanosina GERM • proteïna inactivadora dels
• histidina FRU LLA ribosomes (PM 30000) LLA
• inhibidor de la proteïnasa LLA • proteïna LLA 8.5-51%; FRYU1-14%
• iso-rhamnetina-3-O- rutinòsid 4 O- • quercetina FUL
rhamnòsid FLO • rhamnazina-3-rutinòsid FLO
• iso-fucosterol LLA • sacarosa LLA
• iso-leucina LLA 2% ; FRU • salicilats FRU
• kaempferol FUL • Seleni LLA 0.4ppm
• lecitina LLA • serina LLA 1-2%; FRU 0.5%
• leucina FRU; LLA 3.5% • Silici LLA
• lisina FRU; LLA 2% • Sodi LLA 180-190 ppm; FRU 10-120
• lupeol FLO ppm; FLO 50-1030 ppm
• luteïna FLO • tirosina LLA 0.9-1.2%; FRU 130-
• m-carboxi-fenil-alanina LLA 5000 ppm
• Magnesi LLA 5000-8500 ppm; FRU • treonina LLA 1%; FRU 250-3450
120-1400 ppm; FLO 240-4950 ppm ppm
• Manganès LLA 40-100 ppm • trigonel·lina GERM
• mannitol FRU 15-20% • triptòfan LLA 0.4%; FRU 120-1800
• metionina LLA; FRU ppm,
• mutatoxantina FLO • ureasa LLA
• neoxantina FLO • valina LLA 2%; FRU 350-4150 ppm
• niacina; LLA; FRU; FLO • violaxantina FLO
• oli fix LLA • vitamina B1 LLA 2-3.5ppm; FRU
• ornitina FLO 0.5-6 ppm; FLO 0.5-8.5ppm
• peponina LLA • vitamina B2 LLA 3-5 ppm; FRU 1-13
• plastocianina ppm; FLO 1-15ppm
• Potassi LLA 2.5%; FRU 3-4%; FLO • vitamina C FRU FLO
0.1-3.5% • vomifoliol LLA
• prolina FRU 1.5%; LLA 1% • zeaxantina FLO
• Zinc LLA 75-200 ppm
COMÍ CASTELLÀ
Cuminum cyminum L.
[1753, Sp. Pl. : 254] 2n= 4
[= Cuminum odoratum Salisb.]
Cuminum cyminum L. Imatge de FRANZ EUGEN KÖHLER

NOMS POPULARS
Alemany: Kreuzkümmel/Cumin / Mutterkümmel

Anglès: Cumin/Cumin seed / Cummin/ Sweet Cumin/ Anis Acre/ Jeera/ Cumin
Acre
Àrab: ‫ كمون الحوت‬/ ‫ الكمون‬/ ‫ السنوت‬/ ‫آمون‬/ kammoun, kamoun, kemmoun, kimono,
sanoot
Basc/Euskera: komino, kumin, kumino, kuminoa, kumiyoa, uzta-belarr
Bengalí:
Cambodjà: Ma chin
Castellà: comino, comino hortense, alcamoni, comino fin, comino real, cominos.
Català: Comí, comins castellans,
Danès: Spids-kommen/Romersk kommen
Eslovac: Orientalska kumina/Kumin / Laški kumin / Rimska kumina / Zamorska
kumina
Eslovè: orientalske kumin
Estonià: Harilik vürtsiköömen
Finlandès: Roomankumina
Francès: Cumin
Gaèlic: Cuimín
Gal·lès: Cwmin
Gallec: comiño
Grec: Κύμινο
Hebreu: ‫ כמון‬/‫כמון תרבותי‬
Hindi: Jira, Jeera, Saphed jira/ जीरा,सफेद जीरा/
acai, acai cirri, acaiyu, acanaveti, ajaji, ajajika,
ajmoda, anicil, attimai, attinam, attitamatam, caci,
cacini-kam, cankuvankanam, cheerakam, cheerakum,
chirakam, cicari, cikariccaram, ciraciram, cirakacceti,
cirakacutti, cirakam, ciram, cirri, cirnam, citakkakoli,
cittirapattiri, civakam, cukkumapaciyam,
cukkumapattiram, cutapattiri-kam, cuttiracirakam,
dipaka, dipya, dipyaka, dirghajiraka, dirghaka,
dirghakana, gajar, gaurajaji, gaurajiraka, hras-vanga,
jaji, jarana, jaranam, jeelakara, jeera, jeera khar, jeera
safed, jeeraka, jeerakam, jeeram, jeerigay, jeerige,
jeerige bili, jeerige kari, jera, jilakara, jilakarra,
jilakhrah, jira, jira safed, jirage, jiraka, jirakah,
jirakaha, kirakam, jirakataila, jirana, jiranan, jiregire,
jirige, jiringe, jirna, kaci, kacikki-rusnan,
kamonabaize, Magadha, maicatci, maisakukkilam,
naccirakam, nallacirakam, narcir, pacakam, pacam,
pacumpi, safaid zira, safed jeera, safed-zira, tilaka,
tippiyam, tirkkakanam, upakumpam,
upakumpapicam, vahmisakha, varivaricu, variyarici,
zeela-karra, zeera, zeerasafed
Holandès: Komijn/Witte komijn
Hongarès: Római kömény/Borsoskömény /Egyiptomi-kömény
Indonesi: Awas aceh, cumin, jinten bodas, jinten poteh, jinten putih, jira putih
Italià: Cumino/Cuminum cyminum
Japonès: クミン
Kurd: Reşke/ Kemyon / Zîre
Malaisi: Jintan puteh
Myanmar: Ziya
Nepalí: जीरा
Norueg: Spisskummen/Spisskarve / Spisskum
Persa/farsi: ‫زيره سبز‬/‫زیره سبز‬
Polonès: Kmin rzymski
Portuguès: Cominho, cuguminhos
Potuguès: Cominho
Rus: Зира/ Зар / Затр / Зра / Каммун / Кмин / Кмон / Кумин / Римский
тмин / Чаман
Sànscrit: sugandha/ सु गंध
Serbi: Кумин
Suec: Spiskummin
Sumeri: 𒂵𒁵, 𒁷𒌁, 𒌁
Tailandès: Thian-khao, yira
Tibetà: Dzi-ra, go snod, go-snod, si ra karpo, zi ra, zira dkarpo
Turc: Kimyon/ Kimyonu/ Kimyon, Acem kimyonu, Kemnon
Txec: Kmín římský/Šabrej kmínovitý
Ucraïnès: Зіра/ Зера
Uigur: zire
Urdu: Zira ‫زیرہ‬
Xinès: 孜然/ 孜然芹 Ku-ming/ Xiao hui xiang/ Zi ran qin
NOTA: «comí» és un nom ambigu que es pot referir també a: Anethum graveolens, Carum
carvi, Foeniculum vulgare, Meum athamanticum, Pimpinella anisum.
Herba anual de 10–50 cm,de tiges dretes, llises, sòlides, d’uns 3 mm de gruix,
ramificades des de la base, sense restes fibroses al lluquet. Fulles alternes, les basals de
15-28 × 10-22 cm, 2-ternatisectes, peciolades, glabres, una mica blavoses o glauques,
amb les divisions més fines de 10-30 3-0.5 mm, linears; amb beines de 0.9-44 × 0.5-1.6
cm, glabres; i pecíols de 2-25 mm força cilíndrics, però una mica acanalats. Fulles
superiors amb 3 folíols que a la vegada es subdivideixen cadascun en 2-3 lòbuls
filiformes de fins a 67 cm de longitud. Umbel·les terminals i laterals de fins a 3.5 cm de
diàmetre, sobre peduncles de fins a 7 cm de longitud, acanalat, amb 3-6 radis de 5-18
mm, poc desiguals, glabres, acanalats. Bràctees 2-6 enteres o ternades (amb lòbuls de 2-
25 mm), amb la base eixamplada, en general més llargues que els radis. Umbèl·lules amb
3-6 flors, amb radis de 4-6 mm, glabres. Bractèoles 5-6 de 5-21 × 0.5-0.7 mm, enteres o
ternades, en general més llargues que els radis de les umbèl·lules. Flors bisexuals
protandres. Calze amb 5 dents allargats, subulats, glabres, desiguals (0.6 a 4 mm).
Pètals 5, de 1-1.5 mm, emarginats, amb la punta molt corbada; blancs a la base i rosats
a l’àpex, de 1.5 × 1 mm. Estams 5 amb filaments prims d’1.5 mm de longitud. Pistil amb
ovari acanalat, i 2 estils sobre un estilopodi cònic, i estigma semi-cilíndric. Fruits de
color marró daurat de 5-6 mm, ovoide oblong, a vegades glabres però en general
escàbrids amb tricomes de 0.2-0.4 mm o setulosos (amb tricomes de 4 mm)=. Mericarpis
de secció semi-el·líptica, amb 8 costelles primàries poc marcades, amb costelles
secundàries mol prominents. Són blanquinoses i es trenquen fàcilment. Esquizocarp de
3.5-6.5 × 1-2 mm × 0.8-1.5 mm, coronat per l’estilopodi persistent i amb la base formada
pels sèpals de color castany clar. El fruit es divideix en els 2 mericarpis amb poca
pressió que s’hi faci. Els mericarpis tenen el ventre molt còncau i el dors convex, i tenen
un conducte oleífer (vita) sota cada costella secundària i dues vites més a la comissura
ventral. La llavor té testa adnata a la paret del fruit, l’endosperma gris i greixós. La
germinació és epigea.
Dins la família de les Umbel·líferes el gènere Cuminum es distingeix per ser planta
glabra en general, no espinosa, amb fulles 2-3 pinnatipartides dividides en cintes
estretes no dentades, flors blanquinoses, el fruit una mica més llarg que ample, no
prolongat en bec, cilíndric recobert de pèls estrellats entre les costelles, dents del calze
desiguals en punxó, bràctees de l’involucel molt amples a la base i bruscament estretides
en 1-3 llargues cintes esteses.
DETALLS MICROSCÒPICS: L’epicarpi consisteix en una capa de cèl·lules allargades. La

capa intermèdia o mesocarpi està formada per cèl·lules parenquimàtiques de parets
fines; també per cèl·lules de color vermellós fosc formant les vites; i també dues menes
d’esclereides: una monocapa de parets gruixudes allargades, i l’altra formant petits grups
de cèl·lules molt allargades. En general les esclereides són de parets gruixudes amb
alguns porus. L’endocarpi és fosc i per dins d’ell encara hi ha la testa. L’endosperma
conté microcristalls d’oxalat càlcic.
1- grup d’esclereides del

mesocarpi.
2-endosperma amb microcristalls
d’oxalat càlcic.
3- endocarpi vist en superfície.
4- tricomes eglandulars agafats als
fragments de l’epicarpi en vista
superficial.
5- epicarpi en vista superficial
mostrant estomes, cutícula
estriada i part de la palissada
subjacent (pal.).
6- grups d’esclereides al
mesocarpi.
7-fragments de vites mostrant un
septe transversal.
8-part del pericarpi en secció
transversal mostrant epicarpi (ep.),
dues capes de palissada (pal.),
teixit vascular (v.), esclereides
aïllades (i.s.), parènquima (p.), i
capa esclerenquimatosa (s.l.).
[Atlas of Microscopy of Medicinal

Plants: BETTY P. JACKSON,
DERECK W. SNOWDON]
A la pols de comí s’hi pot veure:

a) epicarpi amb una capa de cèl·lules incolores, poligonals (vistes en superfície), amb
parets fines sinuoses i una cutícula fina estriada irregularment i dèbil; estomes freqüents
i cicatrius més escasses. Sota l’epicarpi, les cèl·lules de parets fines de la palissada.
b) tricomes eglandulars, adherits a petits fragments de l’epicarpi. Són pluricel·lulars,
multi-seriats i d’àpex arrodonit; varien en longitud i estan formats per cèl·lules de parets
gruixudes, a vegades amb estires a la cutícula dèbils.
c) fragments abundants de vites que es componen de cèl·lules força grans, de parets
fines, poligonals vistes en superfície. Aquestes vites són de les més grans entre les
umbel·líferes.
d) esclereides del mesocarpi. Unes en una monocapa de cèl·lules allargades amb parets
una mica engruixides i nombrosos porus regularment espaiats entre ells. I unes altres
formant petits grups formades per cèl·lules molt allargades i arrenglerades
longitudinalment, i associades sovint amb teixit vascular o fragments amples de vita.
Moltes d’aquestes esclereides tenen parets no massa gruixudes, però algunes sí que les
tenen molt gruixudes i estriades; i també amb alguns porus.
e) endocarpi format per una capa de cèl·lules grans de parets fines, allargades vistes en
superfície i disposades en paral·lel. Aquesta capa pot estar associada a fragments de vita
o amb cèl·lules parenquimàtiques del mesocarpi.
f) pericarpi (fragments) que vist en secció mostra dues capes de palissada sota l’epicarpi.
g) endosperma format per parets una mica engruixides amb grans d’aleurona i
microcristalls d’oxalat càlcic.
h) teixit fibro-vascular associat sovint a les esclereides grans del mesocarpi, i format per
fibres de parets fines, amb porus, i vasos amb reforços espirals i anulars.
Fruit de Cuminum cyminum

sencer (esq.) i en secció
transversal mostrant les vites
sota/dins les costelles (dreta).
MALURES: Alternaria burnsii, Erysiphe polygoni, Fusarium cerumini,, Fusarium

oxysporum.
Cuminum cyminum al món, segons GBIF

Floreix a ple sol però agraeix les pluges. És planta anual de la conca mediterrània
meridional, Orient Mitjà i l’Índia. Hi ha plantes silvestres de comí a Egipte, Aràbia, Iran,
Àsia central, Pakistan. Iran (Khorasan) i l’Índia (Rajasthan, Gujarat) en són els principals
productors. L’Índia produeix unes 145.110 tones l’any (en 380.000 Ha) i l’Iran unes
16.250 tones (en 50.000 Ha). Turquia produeix unes 2000 tones i Síria en produïa,
abans de la guerra, unes 1450 tones l’any 2002, un any de bona collita. Això, traduït a
llocs de treball, en representa més de 8.000 a l’Iran i més de 52.000 a l’Índia. Hi ha
quimiotipus diversos de cultiu a l’Iran, Iraq, Índia, Pakistan, Síria, Indonèsia, Xina,
Marroc, Egipte, Sudan, Turquia, Xipre, Sicília, Sèrbia, Bulgària, Txèquia, Malta, zones
meridionals de Rússia, Ucraïna, Argentina, Mèxic, Dinamarca, Líban, Malta, Afganistan,
Xina, Indonèsia. Tolera temperatures des 9º C fins 26º C i precipitacions anuals des de
300 a 2700 mm, o pH des 4.5 a 8. Prefereix sòls rics llimosos-sorrencs ben drenats. I
requereix plena exposició a el sol. No tolera els períodes de sequera. Creix en 3-4 mesos a
partir de març (quan comença a suavitzar-el fred). S’ha trobat subespontani al voltant de
cultius.
VARIETATS O ESPÈCIES SIMILARS
Cominum hispanicum fou descrit per DE CANDOLLE del Valle de la Mancha, amb fruits
amb llargs tricomes setulosos.
Cuminum maroccanum té els sèpals curts i poc desiguals.
Cuminum setifolium té la corol·la ben blanca i el fruit amb setes molt llargues (5-7
mm), planta de 10 a 30 cm, umbel·les de 3 a 4.5 cm, involucres i involucels filiformes i
ramificats
HISTÒRIA
Es cultivava a l’antic Egipte i a la regió sumèria cap els anys 3000 a.C. L’oli essencial
s’emprava com a conservant de les mòmies. Olorar la dona egípcia el comí quan l’home
ejaculava dins la seva vagina creien que afavoria el quedar prenyada. Al Talmud
babilònic (segle III) és citat com remei per a cicatritzar ferides. A la Bíblia els comins són
citats tres vegades:
Is. 28:25 —«¿No és veritat que després d’haver-o aplanat escampa les llavors
d’anet o comí i que després sembra blat en rengles i que als marges sembra ordi o
sègol?».
Is. 28:27—«Perquè l’anet no es trilla pas, ni es fa rodar sobre el comí un carretó;
sinó que l’anet s’espolsa amb un pal i el comí amb una vara.»
Mt. 23:23—«Ai de vosaltres, mestres de la llei i fariseus, hipòcrites!, que separeu
per a Déu la desena part de la menta, l’anís i el comí, però no feu cas de les
ensenyances més importants de la llei, com són la justícia, la misericòrdia i la
fidelitat. Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre».
A l’antiga Grècia dels pobres de solemnitat se’ls mencionava com «els que havien menjat
comí». TEOFRAST D’ÈRESOS (segles IV i III a.C.) deia que perquè creixen bé les plantes de
comí cal que rebin moltes malediccions. L’emperador CLAUDI (segle I) va permetre que a
la seva taula els invitats mengessin comí, per més que això afavorís que es fessin pets allí
mateix. DIOSCÒRIDES (segle I), descrigué les virtuts també d’un altre comí: Lagoecia
cuminoides, que es troba, per exemple a l’extrem Sud de la península hispànica. Del
comí cultivat deia que hi havia una varietat que HIPÒCRATES anomenava «basilikón» i el
comí egipci. És calorífic, dessecant, astringent. Contra els còlics intestinals es pot aplicar
en lavativa cuit en oli o en cataplasma amb farina d’ordi. Amb vinagre aigualit va bé per
als que s’ofeguen a jeure. Amb vi, va bé als que han estat mossegats per serps verinoses.
Contra la inflamació dels testicles va bé aplicar-lo amb farina de civada i panses, o amb
cerat (oli + cera). La pols amb vinagre s’aplica per estroncar la sang pel nas o les
hemorràgies de la matriu. I cal tenir en compte que la cara es tornarà més groga si es
pren molt de comí.
CARLEMANY (segle IX) inclogué el comí al catàleg de plantes medicinals que calia cultivar
als monestirs.
Per a AVICENNA (segle XI) hi ha diversos tipus de comí. Kermani, Farsi, black, yellow,
Shami, Nabti. KAHJE NASSIRODDIN FAZLOLLA (ministre mongol del segle XIII) deia que els
àrabs l’anomenen Komon i que els fan créixer sense regar.
ESOTERISME
Simbolitza des de bell antuvi l’avarícia, l’enveja o la fidelitat. Posar comí dins un aliment
com ara el pa fa que no te’l robin els esperits del bosc a Alemanya o a Itàlia. També posat
dins d’un objecte impedeix que aquest sigui robat. Espargit amb sal pel terra de
l’habitatge evita el mal. Cremat com encens també. A les noces la núvia el du a sobre
per evitar mals auguris. Lliurat a un amant atorgarà fidelitat a la relació. Duta una
bosseta amb les llavors proporciona pau mental. Per a cultivar-la com més es maldigui la
planta aquesta més creixerà, segons deien els antics.
LITERATURA
―“¡Les importa un comino”! / “¡No vale un comino!”.
USOS CULINARIS
S'empra per aromatitzar curris, formatges, escabetxos, salses, gaspatxos, olives, sopes,
estofats, embotits, bacallà, hummus, falàfel, cus-cus, arrossos, tahina, llegums, licors,
iogurts, galetes. A les salses mexicanes es barreja amb orenga i xili. Combina molt bé
amb el tomàquet i els cogombres, albergínia, carbassó, o la carbassa, patates (bullides,
fregides), ceba. S'afegeix a formatges, xucrut, verdures cuites, salses per espaguetis,
salsa de xilis, ous, etc. Es diu que són especialment afrodisíacs, com ho és el comí de
prat o comí holandès. Els comins mòlts són un ingredient dels curris espanyola i, amb
alls, del «mojo canario». Forma part de nombroses barreges d’espècies: advié, baharat,
bisi beli pudi, chermoula, curris, garam-masala, mole, panch-phoron, rasam, ras-el-
hanut, sambar podi, svanuri-marili, tandoori-masala, zhoug, ziran-niurou. La salsa de
comins madrilenya conté tomàquet, comins, caldo. Les llavors senceres es poden fregir.
La pols no, però es pot obtenir molent els fruits fregits prèviament.
http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Cumi_cym.html
• activador de l’arilesterasa • carminatiu

• activador de la paraoxonasa 1 • contraceptiu ♂
• afrodisíac (amb vi) • digestiu
• analgèsic • emmenagog
• antiagregant plaquetari • espasmolític
• anti-amiloidegènic • estimulant
• antiangiogènic • estomacal
• antibiòtic (bacteris, fongs, virus) • estrogènic
• anticancerigen • galactagog
• antiespasmòdic • hipoglucemiant
• antihelmíntic • hipotensor
• anihemolític • immunoestimulant Th1, CD4,
• antiinflamatori CD8/timus/ melsa
• antinociceptiu • inhibidor e la síntesis d’aflatoxines
• antioxidant • inhibidor de l’aldosa-reductasa
• antisèptic • inhibidor de l’alfa amilasa
• astringent • inhibidor de la tirosinasa
• broncodilatador
• insecticida: Anopheles gambiae, • relaxant de la tràquea
Ephesia kuehniella, Tribolium • sedant
confusum • sudorífic
• neuroprotector • tònic
• oftàlmic • vulnerari
• preservatiu d’aliments
• relaxant muscular OE
USOS MEDICINALS
• abscessos • enteritis
• Aeromonas hydrophila OE • Enterobacter amnigenus OE
• Agrobacterium sp. OE • Enterobacter gergoviae OE
• Alternaria alternata OE • Enterococcus faecalis OE
• Alzheimer • enterocolitis
• amenorrea • epilèpsia
• anorèxia OE • espistaxis (sang pel nas)
• apendicitis (amb llet fermentada • Erysipelothrix rhusiopathiae OE
d’ovella, bullint-ho 2 minuts UE UI • Erwinia OE
cada 4 hores) • Escherichia coli OE
• apnea nocturna • espasmes
• artritis OE • esquerdes a la pell
• Aspergillus flavus OE • excés de Yin al penis, bufeta del fel,
• Aspergillus niger OE estómac OE
• Aspergillus ochraceus OE • falta de llet en les mares
• Aspergillus parasiticus OE • falta de regla
• aterioesclerosis • febre
• Bacillus brevis OE • fetge debilitat
• Bacillus cereus OE • frigidesa
• Bacillus megaterium OE • Fusarium moniliforme
• Bacillus subtilis OE • galteres
• Botrytis cinerea OE • gasos digestius (aerofàgia,
• bronquitis crònica meteorisme)
• càlculs biliars • gonorrea
• càlculs renals • grip
• càncer d’estómac • hepatitis
• càncer de fetge • hipertensió
• càncer de matriu HeLa • hipolipidèmic
• Candida albicans • hipotiroïdisme
• Candida dubliniensis OE • icterícia
• Candida oleophila OE • indigestions
• Clavibacter OE • infeccions postpart
• Clostridium difficile OE • insomni OE
• Clostridium tetani OE • Klebsiella pneumoniae OE
• colesterol alt /oxidat • Kluvyeromyces fragilis OE
• còlics intestinals • lepra
• Colletotrichum gloeosporoides OE • Listeria monocytogenes OE
• contraceptiu • llúpies
• còrnia opaca • mal de cap UE
• Corynebacterium diphteriae OE • mal d’estómac
• Curtobacterium OE • mal de ventre
• dependència de la morfina OE • mala circulació
• dermatitis • malalties oculars
• diarrea • malalties pulmonars
• diabetis • males digestions
• dismenorrea • melenes (sang a la femta)
• dispèpsia • Micrococcus luteus OE
• edemes • mossegades de serps verinoses
• mussols (abscessos a les parpelles) • Salmonella typhi OE
• Mycobacterium phlei OE • Sarcina lutea OE
• Mycobacyerium smegmatis OE • Sclerotinia sclerotiorum (p.p. p-iso-
• Mycobacterium tuberculosis OE propil-benzaldehid)
• nàusees de l’embaràs • Serratia marcescens OE
• Neisseria gonorrhoeae OE • Staphyloccocus aureus OE
• orquitis • Staphylococcus carnosus OE
• osteoporosis • Staphylococcus epidermidis OE
• paràsits intestinals • Staphylococcus xylosus OE
• Parkinson • Streptococcus haemolyticus OE
• Propionobacterium acnes OE • Streptococcus mutans OE
• Proteus mirabilis OE • Streptococcus pyogenes OE
• Proteus vulgaris OE • tos
• Pseudomonas aeruginosa OE • tos-ferina
• Pseudomonas fluorescens OE • Trichophyton rubrum OE
• Pseudomonas pyocyaneus OE • tuberculosis
• Pseudomonas syringae OE • tumors abdominals
• puerperi • Vibrio cholerae OE
• Ralstonia sp. OE • virus Coxsackie OE
• reuma • virus de l’herpes simple HSV-1
• Rhizopus stolonifer OE • virus de la poliomielitis OE
• Rhodococcus OE • Xanthomonas OE
• ronquera • Yersinia enterocolitica OE
• Salmonella enteritidis OE
VETERINÀRIA
L’OE s’empre en veterinària per indigestions per haver menjat massa herba molla, i en
UE com a repel·lent d’insectes. Les restes de la collita del comí es calcula que poden
arribar a 1 Tm per Ha de tiges en pes sec. Aquesta herba seca de comí es dona
directament (o després d’extreure’n l’oli essencial) al al bestiar per menjar a Iran i l’Índia,
on es cultiven respectivament 47000 i 200.000 Ha per al comí. Es nota així un increment
de la producció de llet superior al 5%.
POSSIBLE TOXICITAT DEL COMÍ CASTELLÀ
L’OE pot produir al·lèrgies per fotosensibilització. L’OE és perillós per a embarassades, ja
que podria resultar abortiu, i per als lactants, o per a les dones amb menorràgia, o per
als qui parteixin d’úlcera estomacal, colitis ulcerosa. Sempre es pot donar el cas d’una
hipersensibilitat o al·lèrgia a l’OE. Una sobredosis d’OE en us intern és neurotòxica i
estupefaent. Ja una dosis normal pot impedir tenir el reflexos necessaris per conduir.
Com sempre és millor aplicar l’OE sobre alguna vena que no pas ingerir-lo.
PRINCIPIS ACTIUS DEL CUMINUM CYMINUM
• 1,4,5,8-tetra-hidroxi-naftil- • àcid maleic

geranilan-10’-al-1’-oat • àcid màlic
• acetil-colina • àcid octadeca-5,6-dienoic
• àcid ascòrbic • àcid oleic
• àcid aspàrtic • àcid oxàlic
• àcid cinàmic • àcid p-hidroxi-benzoic
• àcid cítric • àcid palmític
• àcid delta-5,6-octadecenoic • àcid petroselínic
• àcid fumàric • àcid propiònic
• àcid gàl·lic • àcid rosmarínic
• àcid linoleic • àcid salicílic
• àcid tartàric • estigmasterol
• àcid trans-2-dihidro-cinàmic • estragol
• àcid vainíllic 51» FLO • eucaliptol
• àcids grassos omega-6 • eugenol
• alcaloides • farnesol
• aldehids • fel·landral
• aleurona • Ferro
• alfa-fel·landrè • fibra
• alfa-p-dimetil-estirè • fitosterol
• alfa-pinè • fosfolípids:
• alfa-terpinè ◦ fosfatidil-colina
• alfa-terpineol ◦ fosfatidil-etanol-amina
• Alumini ◦ fosfatidil-glicerol
• antraquinona ◦ fosfatidil-inositol
• apigenina ◦ liso-fosfatidil-etanolamina
• apigenina-7-glucòsid • Fòsfor
• apigenol • glucolípids:
• apigetrina ◦ acil-esteril-glucòsid
• apiïna monogalactosil-diacil-glicerol
• benzil-cinamat ◦ acil-monogalactosil-diacil-glicerol
• beta-bisabolè ◦ digalactosil-diacil-glicerol
• beta-carotè ◦ monogalactosil-monoacil-glicerol
• beta-elemè • hidroquinona
• beta-farnesè • iso-cariofil·lè
• beta-fel·landrè • labdan-6-alfa,16,20-triol-16-
• beta-pinè • (10’,11’-dihidroxi-antraquinona-2’-
• beta-sitosterol oat)
• beta-terpinè • lanost-5,20-(22)-dièn-3-alfa-olil-n-
• Bor docosanoat
• bornil-acetat • lanost-5,24-dièn-3-beta-ol-3-beta-O-
• Calci D-arabinopiranosil-2’-n-octadec-
• camfè 9’’,12’’-dienoat
• campesterol • linalool
• carbohidrats 86% • llimonè
• carè • luteolina
• cariofil·lè • luteolina-7-glucòsid
• cariofil·lè-òxid • luteolina-7-glucuronosil-glucòsid
• carveol • luteolol
• cautxú • Magnesi
• cinaròsid • Manganès
• cis-beta-farnesè • mannitol
• cis-gamma-bisabolè • metil-cinamat
• cis-sabinè-hidrat • mircè
• Cobalt • mirtenal
• colina • Molibdè
• copaè • niacina
• Coure • Níquel
• criptona • o-cimè
• Crom • oli essencial 2.5-4%
• cumarina • oli fix 7%
• cumè • p-cimè
• cumín-alcohol • p-iso-propil-benzaldehid
• cuminaldehid • p-iso-propil-fenol
• daucè • p-menta-1,3-dièn-7-al
• dell-apiol • perillil-aldehid
• dipentè • piperitol
• estigmast-5-èn-3-beta-O-D- • piperitona
arabinopiranosil-2’-benzoat • Plom
• Potassi • tau-terpinè
• proteïna 19% • terpinèn-4-ol
• quercetina 26% REL • terpinolè
• resina 13% • thujè
• resorcinol • timol
• rutina • trans-alfa-bergamotè
• sabinè • trans-carveol
• salicilat • trans-pinocarveol
• saponines • trans-sabinè-hidrat
• Sílice • vitamina B1
• Sodi • vitamina B2
• tanins • xantofil·les
Oli essencial (OE) natural: 2.5-4% sobre pes sec)(densitat 0.92):

COMPONENTS PRINCIPALS— (en negreta si supera el 20% del total; percentatges
arrodonits a +/― 0.5%)—
•
• 1-metil-4-iso-propil-3-ciclo-hexèn-1- • camfè 2%
ol • càmfora
• 1-(1,2,3-trimetil-2-ciclo-pentèn-1-il)- • cariofil·lè-epòxid
etanona • cariofil·lè-òxid 6%
• 1,8-cineol 0.5-18% • cis-carveol
• 2-carèn-10-al 8% • cumin-alcohol 17%
• 2-iso-propenil-5-metil-hex-4-enal • cuminaldehid 2-60% (=iso-propil-
• 2a,8,8-tetrametil-decahidro-ciclo- benzaldehid)
propanal[d]naftalè • d-3-carè
• 2-metil-4-iso-propilidèn-ciclo- • d-L-pinè
pentan-1-al • D-pinè
• 2-iso-propil-5-metil-fenol • d-terpinolè
• 3-iso-propil-fenol • dihidro-cuminaldehid
• (3,4-dimetil-2-oxo-ciclo-pentèn-1-il)- • dipentè
àcid acètic • (E)-ocimè
• 4-iso-propil-1-ciclo-hex-1- • espatulenol
carbaldehid • gamma-terpenè 12%
• 4-iso-propil-ciclo-hex-1,3-dièn-1-il- • gamma-terpinè 0.5-24%
metanol • geranil-acetat 4%
• 6-allil-4,5-dimetoxi-1,3-benzo-dioxol • geraniol 1%
• 8-alfa-metil-octahidro-2(H)- • hexadecilèn-òxid
naftalenona • humulè-epòxid
• aceto-ciclo-hexàn-diona 0.5% • iso-butil-iso-butirat 1%
• acetoxi-linalool 0.5% • karvaknol
• alcohol cuminílic • linalil-acetat 5%
• alfa-camfolenal • linalool 0.5-10.5%
• alfa-fel·landrè 1-12% • llimonè 1-21.5%
• alfa-humulè • metil-eugenol 1.5%
• alfa-pinè & beta-pinè 21% • metil-geraniat
• alfa terpinè 1% • mircè 1%
• alfa-terpineol 2.5% • mirtenal 3.5%
• alfa-terpinil-acetat 1-5% • neril-acetat
• alfa-terpinolè 1-3% • o-cimè 12%
• alfa thujè 0.5-1.5% • p-cimè 0.5-16%
• beta-cariofil·lè 0-3.5% • o-cimèn-5-ol
• beta-farnesè 3% • p-cimèn-3-ol
• beta-fel·landrè • p-cimèn-7-ol
• beta-mircè 1.5% • p-menta-1,3-dièn-7-al 4-12.5%
• beta-ocimè 9.5% • p-menta-1,4-dièn-7-al 24.5-45%
• p-menta-2-èn-ol 9% • terpinèn-4-ol 0.5-2%
• p-menta-2-èn-7-ol 3.5% • terpinolè
• p-menta-3-èn-7-al • tetradecè 12%
• perilla-aldehid • timol 2-40.5%
• sabinè 0.5-1% • trans-carveol 0.5-4.5%
• safranal 11% • trans-dihidro-carvona 31%
• teresantalol 2.5% • trans-pino-carveol
NOTES: l’OE artificial és només cuminaldehid de síntesis. La composició varia molt

segons el quimiotipus o país de procedència.
FRUITS TORRATS
• 2-etoxi-3-iso-propil pirazina • 2-metoxi-3-sec-butil pirazina

• 2-metil-tio-3-iso-propil pirazina • 2,5-dimetil pirazina
• 2-metoxi-3-metil pirazina • 2,6-dimetil pirazina
Valors nutricionals per cada 100 g de Riboflavina (vit. B2) 0.327 mg (22%)
CUMINUM CYMINUM Niacina (vit. B3) 4.579 mg (31%)
Energia 375 Kcal 1567 KJ Vitamina B6 0.435 mg (33%)
Vitamina C 7.7 mg (13%)
Carbohidrats44,24 g
•Sucres 2,25 g
Calci 931 mg (93%)
•Fibra alimentària 10,5 g
Ferro 66.36 mg (531%)
Grasses 22,27 g
Magnesi 931 mg (252%)
Proteïnes 17,81 g
Aigua 8,06 g
Fòsfor 499 mg (71%)
Retinol (vit. A) 64 μg (7%)
beta-carotè 762 μg (7%)
Sodi 168 mg (11%)
Zinc 4.8 mg (48%)
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL COMÍ
«Cumin (Cuminum cyminum). Production and processing». M. KAFI, MH RASHED

MOHASSEL, A KOOCHEKI, M NASSIRI. CRC Press (2006).
«The pharmacological activities of Cuminum cyminum- a review». ALI ESMAIL AL-SNAFI.

IOSR Journal of Pharmacy. Vol. 6, v. 2 (june 2016) p. 46-65.
«A monographic profile on quality specifications for herbal drug and spice of commerce-
Cuminum cyminum L.» NITIN RAI, SEEMA YADAV, AK VERMA, LALIT TIWARI, RAJEEV KR.
SHARMA. International Journal of Advanced Herbal Sciences and Technology. (2012) vol.
1, issue 1, p. 1-12.
XIPRER
Cupressus sempervirens L.
[Sp. Pl. 2:1002. 1753]
Xiprer amb cons masculins. Foto: LUÍS FERNÁNDEZ GARCÍA

NOMS VULGARS
• ALEMANY: Echte Zypresse, Italienische Zypresse; Mittelmeer-zypresse, Zypresse,

Immergrüne zypresse, Säulen-zypresse, Trauer-zypresse
• ANGLÈS: Common cypress, Funeral cypress, Graveyard cypress, Italian
cypress, Mediterranean cypress, Tuscan cypress, Pencil pine
• ÀRAB: Saro, Shajarat el-Saro, Saro al-bahr al-abiadh, ‫ شجرة‬/‫ سرو‬, ‫سرو المتوسط‬
‫الحيا‬
• BASC /EUSKERA: Gau-arbola, nekosta (arrunta), ziperres, altzifre (arrunta),
alzifre.
• CASTELLÀ: Ciprés común, ciprés italiano, acipré, aciprés, alcipreste, alciprés,
alsiprés, ancipreste, arcipreste, arciprés, arsiprés, calaveras (gàlbuls), ciprese,
cipreste, ciprés de levante, ciprés hembra, ciprés macho, macarotes (gàlbuls), nuez
de ciprés, pino aciprés, pino ciprés, pino de cementerio, árbol del cementerio,
aziprés, árbol de los cementerios.
• CATALÀ: xifer, xiprer, cap de mort [pinyetes], ciprés, closca de mort, cuprer,
siprés, xifrer, xifrer alt, ciprer, pinyetes del calvari,xiprera.
• DANÈS: Almindeling cypress, Aegte cypress, Cypres
• FRANCÈS: : Cyprès commun, Cyprès de Montpellier, Cyprès de Provence, Cyprès
d'Italie, Cyprès méditerranéen, Cyprès ordinaire, Cyprès pyramidal, Cyprès
sempervirent, Cyprès toujours vert;
• GALLEC: alcipreste, alciprés, cipreste.
• GREC: Κυπαρίσσι / Κυπαρίσσια / Κυπάρισσος η αειθαλής / Κυπάρισσος ο αείζωος /
Κυπαρρίσι / Κυπαρρίσι οριζόντιο
• HEBREU: ‫ברוש מצוי‬
• ITALIÀ: Cipresso commune
• OCCITÀ: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès
• PORTUGUÈS: Cipreste-italiano, cedro-bastardo, cipreste, cipreste-de-Itália,
cipreste-dos-cemitéros, acipreste, alcipreste, alciprés, cedro bastardo, cipreste-
comum, cypreste.
• RUS: Кипарис вечнозелёный
• SUEC: kretacypress
• TURC: Akdeniz servisi, servi
• XINÈS: di zhong hai, bai mu, pien po 地中海柏木
Pertany a la classe dels Pinòpsids, a l’ordre dels Pinals; i a la família de les Cupressàcies. És
un arbre que pot arribar a fer 45 m d’alçada —Jardins del Príncep, Aranjuez—, i 10 m de
volta de canó havent envellit fins més enllà dels quatre mil anys — Sarv-e-Abarkooh ‫سرو ابرکوه‬
Iran—. En general el tronc és molt recte. Fulles d’1 mm, de color verd fosc, obtuses,
esquamiformes, romboidals, imbricades, disposades en 4 rengles, sense glàndules dorsals
clares, però amb olor resinosa. Aments masculins de 4-8 mm, que apareixen a l’hivern,
grocs. Flors femenins de 25-40 mm, oblongs-el·líptics (o globosos), verdoses, apareixent a la
primavera. Pinyetes de 2.5-3.5 cm, verdes i brillants quan són joves, i de color groc grisós i
mate quan són madures (al cap de gairebé 2 anys) i ja amb obertures; amb 8-14 esquames
còniques amb 6-20 llavors (aplanades i una mica alades) cadascuna. A les pinyetes també se
les coneix com a gàlbuls, i es poden trobar mig madures durant els mesos de gener, maig i
setembre. La capçada pot ser en columna estreta (var. stricta) o ampla (var. horizontalis).
Esporgat de jove pot agafar forma de tanca espessa. Escorça llisa, de color gris, una mica roja
a l’interior, com la fusta, una mica fissurada, amb repellons. Branquillons cilíndrics. La fusta
és molt dura, poc resinosa, i no es podreix. A Itàlia tipifica el paisatge de la Toscana, per
exemple. Hi era present durant el Pliocè, el Plistocè o l’ Holocè. No li agraden terrenys
inundats ni massa humits. Prefereix terrenys poc sorrencs, força secs, calcaris o neutres.
Suporta vents forts, perquè l’arrel és molt vertical i profunda, evita incendis i llamps, però no
resisteix les gelades molt fortes tardanes. Les fulles que cauen mortes cobreixen el terra
d’una capa on no pot créixer bé gairebé cap altra planta. Si s’ha regat el sòl amb aigua rica
en metalls pesants, aquests s’acumularan a l’humus produït al caure les fulles. Pot atacar-lo
fort el fong Seridium cardinale o en menor grau el Siridium unicorne i la Lepteutypa cupressi.
D’altres fongs el xiprer se’n sol sortir bé: Alternaria alternata, Alternaria multiformis,
Alternaria pellucida, Alternaria tangelonis, Didymella sp., Phaeobotryon cupressi, Phoma sp.,
Phoma herbarum, Pyrenochaeta sp. (Dothideomycetes), Penicillium brevicompactum,
Sphaeropsis sapinea, Talaromyces sp. (Eurotiomycetes), Ascorhizoctonia sp. (Pezizomycetes),
Thielavia microspora, and Thielavia spp. (Sordariomycetes). A més Alternaria sp. pl.,
Aspergillus fumigatus, Aspergillus flavus, Aspergillus niger produeixen micotoxines contra els
bacteris Bacillus sp., Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae, i els fongs Diplodia seriata,
Phaeobotryon cupressi, Pyricularia oryzae, Spencermartinsia viticola. A la rizosfera s’hi pot
trobar Arthrobacter cupressi, un actinomicet. Per altra banda, els àcars Loboquintus
subsquamatus, Trisetacus juniperinus poden menjar-se les puntes de les rames i fer malbé
les plantes joves del viver de xiprer. I els pugons Cupressodium cupressi poden atacar
principalment els xiprers dels vivers també.
Varietats del Cupressus sempervirens:
• atlantica • horitzontalis • pendula

• cereiformis • indica • sphaerocarpus
• dupreziana [del desert • numidica • stricta
d’Argèlia] https://onlinelibrary.wiley.c • umbilicata
om/doi/abs/10.1002/cbdv.2
• globulifera 01200045
Distribució natural (actual, en vermell; hipotètica, en verd) i al·lòctona (en marró) del xiprer
comú segons DE GIOVANNI CAUDULLO, GIANNI DELLA ROCCA - CAUDULLO, G., WELK, E., SAN-
MIGUEL-AYANZ, J., 2017. Chorological maps for the main European woody species.
Distribució mundial del xiprer comú, segons «The Global Biodiversity Information Facility»
ESOTERISME I LITERATURA
A l’antiga Roma es plantaven xiprers quan naixia una filla, perquè quan es casés la fusta
fos la seva dot. Segons la mitologia grega, els xiprers havien estat, abans que Gea per
compassió les convertís en arbres, les filles d’Etéocles, qui morí amb el seu germà en una
lluita fratricida pel govern de Tebes. Una altra versió explica que Ciparisso era un jove,
company d’Adonis, que el déu de la vegetació Silvà convertí en arbre al veure’l plorar
desconsoladament per haver matat algú —Adonis? Ciparisso? Silvà?—, sense voler, un
dels seus cérvols domesticats. Les seves llàgrimes ambarines i sagnants encara
regalimen pel tronc de l’arbre al ser tallat. Per altra banda, segons TEOFRAST D’ÉRESO, el
xiprer estava consagrat, junt amb el narcís, al déu de l’inframón, l’ Hades. Altres versions
consagren el xiprer a Artemis o a Hècate. Degut a que la fusta no es podreix, ha estat
símbol de la immortalitat. I com que foragita amb la seva aroma les rates, es planen als
cementiris per prevenir que les rates es mengin els cadàvers. Hom creu que els xiprers
ajuden els morts a viatjar al més enllà de manera plaent. Cal afegir que és un arbre que
no dona problemes perquè no se li cauen les rames ni durant les ventades, i que no cal
esporgar per mantenir-lo en bon estat o perquè no molesti. Ara, si es vol retallar, se’n
poden fer els murs de laberints vegetals o escultures vivents (art topiària). Les pinyetes
es duen com un amulet per prevenir cansament a les cames, hemorroides, i, en general,
per tenir bona sort. Un xiprer vora la masia era senyal d’acolliment i que el viatger podia
assedegar-s’hi. Dos, era senyal ja de poder menjar alguna cosa també. I tres, a més, de
poder dormir-hi. La figura del xiprer ha estat inclosa en nombroses obres d’art, ja sigui
en quadres, ja sigui en novel·les, ja sigui en poesies. Les portes de l’església/basílica de
Sant Pere del Vaticà són fetes de fusta de xiprer i estan en força bon estat des de fa dotze
segles. I, segons la Bíblia, al temple de Salomó la fusta de xiprer era un element
important, a més de la de cedre. La fusta, des de l’arca de Noè, s’ha emprat per a
construir molts vaixells.
Somniar en xiprers és senyal de futura tristesa, seguida d’alegria (amb llàgrimes). O
també la fi d’un projecte que no s’acomplirà o l’estancament de la situació. A la realitat
facilita el dol per la mort d’un conegut, i com amulet, allarga la vida. Les famoses varetes
màgiques curatives eren fetes de xiprer, i s’anaven escurçant cada dia durant tres mesos,
quan ja tocava canviar-les, llençant la vella al foc. Dipositar una ram ade xiprer sobre la
tomba d’un conegut li donarà un bon destí en el més enllà. .
[Xiprer: JOSEP CARNER]— «Xiprer/ massa que sé/ com vora mars felices / se’t veu cenyit de roses,
sovint, en un verger,/ i com et dreces en la vella plaça / que els segles han daurat, / i mostres
més que amagues, la vella arquitectura,/ oh, dit senyalador d’eternitat! Perquè l’acuit dels dies no
t’altera / i acreix la majestat llur polseguera, / oh, més altiu que el llorer!/ I, més d’un cop,
amunt d’una drecera, / el teu missatge apaivagà mon cor:/ era prop teu l’ermita abandonada, / i,
al teu davant, la clara capvesprada/ que ton bell cim encaputxava d’or»...—
com un llamp fuig i s’esborra

MARIÀ AGUILÓ: «A un xiprer»
tot pensament de conhort
— «Per què et crearen, oh arbre, guaitant tu, feresta torre
sens ombra, ni fruit, ni flor? de la ciutat de la Mort.
¿Has nascut sols per fer por devora tombes de A cada poble t’he vist
marbre? a les portes del fossar;
Tot arbre que engrons l’oratge bat sos rams fent digue’m, sentinella trist
dolç renou, que els difunts te fan guardar,
mes lo teu negre fullatge gemega si el vent lo per què és que sempre en els punts
mou. te posen més solitaris
Si els pàmpols verds se belluguen, i vius sentint les plegaris
si es va engronsant el llorer, que resen an els difunts?
si els embats en les flors juguen i l’esperança Oh!, ja ho sé:... perquè ta rel
se’n ve, mostra an el cos el seu llit,
mentre que el tronc com un dit
senyala a l’ànima el cel— «.
SALVADOR ESPRIU: Claror d’abril, de pàtria En processó tremolen

que mor amb mi, quan miro llumenetes de ciris
«Cementiri de Sinera»
els anys i el pas: viatge i acompanyen la tarda
—«Pels rials baixa el carro al llarg de lents crepuscles. a ben morir: viàtic
del sol, des de carenes dels records de Sinera.
Pels portals de Sinera
de fonollars i vinyes Per contemplar-los pujo
passo captant engrunes
que jo sempre recordo. on el xiprer vigila.
de vells records. Ressona
Passejaré per l'ordre Vol de records de pluja
als carrers en silenci
de verds xiprers immòbils aguditza suplicis
damunt la mar en calma. el feble prec inútil. d’aquestes flors que moren
Sense cap nom ni símbol, Cap caritat no em llesca al fràgil pas harmònic
ran dels xiprers, dessota el pa que jo menjava, de la tarda i de l’aigua.
un poc de pols sorrenca, el temps perdut. M’esperen Com calla el mar! Enlaire,
endurida de pluges. tan sols, per fer-me almoina, triomf, destí, reialme,
O que l’oratge escampi fidels xiprers verdíssims. escomesa de puntes.
la cendra per les barques Arriba el raïm tendre Els xiprers recollien
i els solcs dibuixadíssims portat per dits benèvols claror de cel plorada
i la llum de Sinera. del sant màrtir de plata. en miralls momentanis.
[GERARDO DIEGO: «El ciprés de Silos»]
— «Enhiesto surtidor de sombra y sueño Cuando te vi señero, dulce, firme,

que acongojas el cielo con tu lanza. qué ansiedades sentí de diluirme
Chorro que a las estrellas casi alcanza y ascender como tú, vuelto en cristales,
devanado a sí mismo en loco empeño.
como tú, negra torre de arduos filos,
Mástil de soledad, prodigio isleño, ejemplo de delirios verticales,
flecha de fe, saeta de esperanza. mudo ciprés en el fervor de Silos»— .
Hoy llegó a ti, riberas del Arlanza,

peregrina al azar, mi alma sin dueño.
PROPIETATS MEDICINALS DEL XIPRER COMÚ
• antibacterià a 200 ppm OE: • antivíric: HIV, HTLV IIIB (p.p.

◦ Enterococcus faecalis OE polímer de proantocianidina); HSV-1
◦ Escherichia coli • astringent
◦ Klebsiella penumoniae • contraceptiu
◦ Mycobacterium smegmatis • cosmètic: caspa, seborrea (xampús)
◦ Proteus vulgaris OE • desodorant
◦ Pseudomonas aeruginosa • estrogènic
◦ Salmonella indica • febrífug
◦ Salmonella typhi • gastro-protector (front a
◦ Salmonella typhimurinum indometacina)
◦ Serratia marcescens • hepato-protector (front al
◦ Staphylococcus aureus paracetamol, al CCl4 i a l’acetat de
◦ Yersinia enterolitica Plom)
• anticàncer: melanoma amelanòtic • inhibidor de l’acetil-colinesterasa
C32 (105 microgams/mL OE fulles (extracte amb dicloro-metà de
var. pyramidalis); BPH estroma pinyetes a 36 ppm; OE 0.28 mg/mL)
(extr. cloroform); carcinoma de • inhibidor de la butiril-colinesterasa
mama, còlon, pulmó. (extracte de fulles amb acetona a 40
• anticoagulant [pels fenil- ppm)
propanoides] • insecticida/ insectífug (arnes,
• antiespasmòdic mosques, etc.)[fums]
• antifúngic a 200 ppm OE: • larvicida: (fulles entre llavors);
Alternaria, Aspergillus niger, Aedes albopictus, Culex pipiens (38
Botrytis cinerea, Candida albicans, ppm extracte amb èter de petroli)
Fusarium, Giberella avenacea, • mucolític
Microdochium nivale, Rhizoctonia • protector ossi (sugiol a 1 mg/Kg,
• antioxidant sense ser estrogènic)
• antiparasitari: Leishmannia • sudorífic (fusta)
donovadi (0.025 micrograms/mL de • vasoconstrictor perifèric [com
taxodiona) l’Hamamelis]
• antisèptic • vulnerari
OLI ESSENCIAL
Es molt Yang i combat l’excés de Yin a diversos òrgans: cervell, cor, matriu, mama,
ovaris, musculatura, pròstata, tiroides, bufeta de l’orina. Adient per aplicar al primer o al
segon xacra (baix ventre). Ajuda a connectar amb aquest món (i l’altre). Aplicar unes
gotes a l’avant-braç a la regió de les venes.
• acne • dismenorrea (dolor de • herpes zòster
• adenoma prostàtic la regla) • irritabilitat
• afonia • distonia • limfatisme
• astènia neurovegetativa • lumbago
• berrugues • enuresis • mal humor
• budell gandul • epistaxis • mala circulació
• cames inflades • espasmes • menopausa
• càncer • falta de plans per al • micobacteris
• catarro futur • nafres
• cel·lulitis • gangrena • neuràlgies
• congestió limfàtica • grip • ovaris amb quists
• congestió protàtica • hemorràgies • pàncrees gandul
• congestió venosa • hemorroides (exocrí)
• desassossec internes/externes • Parkinson
• peus suats • reuma (decocció de • tos ferina
• pleuresia l’escorça) • tos nerviosa
• prostatisme • semen escàs • tuberculosis
• pulmonitis • suors • úlceres varicoses
• retenció de líquids • taquicàrdia • varius
ALTRES USOS MEDICINALS DEL XIPRER

• barbs • mal de queixal
• bronquitis • mala circulació a les cames
• canes (vinagre de fulles) • mala circulació venosa als ronyons
[DIOSCÒRIDES] • menopausa
• colesterol-LDL alt • metrorràgia
• conjuntivitis [DIOSCÒRIDES] • mosquits (fums de fulles o pinyetes)
• cucs intestinals • nerviosisme (bafs amb fulles)
• diabetis II • peus pudents per la suor (banys
• diarrea tebis, amb 30 g de fulles/L en
• enuresis decocció que comença en fred i
• ergotisme (emplastre de fulles) acaba just quan comença a bullir
[DIOSCÒRIDES] l’aigua)
• erisipela • picor i dolor anal (ASSUR BEL
• esclerosi uterina NISHESHU, 1400 a.C.)
• esgotament nerviós • pòlips nasals (amb figues seques)
• estómac caigut (cerat UE) • prolapse anal (HIPÒCRATES)
[DIOSCÒRIDES] • prolapse uterí
• febre • prostatitis
• ferides (emplastre de fulles) • refredat
[DIOSCÒRIDES] • retenció d’orina
• fibromiomes • reuma
• grip • sarna a les ungles (pinyetes cuites
• hemorràgies en vinagre i barrejant el líquid amb
• hemorroides gangrena tramussos i aplicant-ho)
• hèrnies intestinals (emplastre amb [DIOSCÒRIDES]
pinyetes triturades)[DIOSCÒRIDES] • tos
• incontinència urinària • tuberculosis
• infeccions (pulmonars, renals) • úlceres lentes
• isquèmia • varius
• laringitis (afonia)
POSSIBLE TOXICITAT
Grans dosi podrien afectar/irritar els ronyons. L’oli essencial no és prudent prendre’l, ja
que pot resultar neurotòxic o abortiu. Lo adient és aplicar-lo externament a la pell més o
menys diluït. O bé em massatges amb una crema o bé aplicat directament a l’avant-braç
a la zona de les venes. També ens bafs o en banys. Però seria contraproduent en cas de
mastitis o en cas de patir gota corall. El pol·len, que pot ser molt abundant semblar pols
de sofre entapissant el terra, pot provocar al·lèrgia respiratòria (rinitis, asma).
USOS NO MEDICINALS
Postes, bigues, guitarres, portes, ebenisteria, vaixells, escultures, tanques vives a

llindars de finques o jardins o laberints, barreres protectores de la tramuntana (a
l’Empordà), senyal simbòlic a cementiris i masies.
PREPARATS
Bafs de GATTEFOSSÉ: oli essencial de xiprer posat sobre l’aigua bullint. Contra atacs de
tos o tos ferina.
Emplastre antihemorroidal: pinyetes joves verdes, ben capolades, aplicades a la zona.
Extracte fluid: 30 gotes abans dels àpats. Contra enuresis, hemorroides, etc. En ènemes
al 5% contra hemorroides
Extracte tou: 200 mg/dia, en pastilles. En supositoris 300 mg.
Pastilles de NOSTRADAMUS: almesc + sèver + ambre gris + càlam aromàtic (rel) + xiprer
(pinyetes) + clau d’olor + lliri de Florència (rel) + roses. Per prevenir el contagi de la pesta.
Supositoris del Dr. LECREC: 150 mg extracte tou de pinyetes de xiprer + 20 mg extracte
d’opi + 20 mg extracte de belladona + 5 g mantega de cacau. Contra hemorroides.
Tintura (en fred): 60 gotes abans dels dos principals àpats. Contra hemorroides, varius,
hemoptisis, menopausa, etc.
Tintura al bany-maria (ALEXIS ROSELL): en un pot de vidre gruixut s’hi posa fins 3/4
pinyetes de xiprer prèviament rentades i una mica aixafades amb una pedra (neta).
Millor que no siguin marrons sinó encara una mica verdes. S’omple el pot fins dalt amb
una barreja d’alcohol (etanol) 2/3 i aigua (1/3). S’hi afegeixen unes gotes d’oli essencial
de xiprer (10/L). Es tapa el pot i es posa al bany-maria, deixant que el nivell de l’aigua
(freda) cobreixi la tapa, i es va escalfant fins que el líquid interior agafi color. Passats uns
10 minuts es deixa refredar, sense llevar-lo de l’aigua. En acabat de refredar-se es treu i
es guarda, ben tapat. Se’n fan banys a les parts gangrenades, amb el líquid escalfat
prèviament o barrejat amb aigua calenta perquè resulti tebi. És de molt el millor remei
contra la gangrena.
Ungünet anti-hemorroidal del Dr. JEAN VALNET: extracte tou de xiprer 1 g + bàlsam de
borrons de pollancre 50 g. Aquest bàlsam (ungüent populni) es prepara amb 60 g de
borrons de pollancre + 120 g de llard de porc + 10 g de mandràgora, 10 g de jusquiam
(Hyosciamus niger), 10 g de Sempervivum tectorum + 10 g de Sedum sediforme + 10
d’enciam + 10 g de bardana + 10 g de Sedum telephium + 10 g d’esbarzer (=romaguera).
O bé amb 120 g de llard de porc (sense sal) + 40 g de borrons de pollancre (Populus nigra)
+ 12 g de fulles de Papaver somniferum) + 12 g de cascalls + 12 g de jusquiam + 12 g de
morella roquera (Solanum gr. nigrum).
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4297900
Ungüent de la comtessa: pinyetes de xiprer + ballarucs verds + murtrons + pell de
magrana + llavors de raïm + llavors de plantatge + alum de roca + màstic + oli de
murtra + cera d’abella. Contra matriu caiguda, i per prevenir l’avortament.
Vi de DIOSCÒRIDES: vi ranci + mirra + fulles de xiprer, deixat reposar. Contra retenció
d’orina i contra cistitis. Pinyetes de xiprer moltes i begudes en vi: contra tuberculosis
pulmonar, asma, tos, o contra disenteria.
PRINCIPIS ACTIUS DEL XIPRER COMÚ (Cupressus sempervirens)
• 1-(4-hidroxi-3-metoxi-fenil)2-[4(3- • delta-cadinè
rhamno-piranoxi-propil)-2-hidroxi- • diterpens 2.5%
fenoxii]1,3-propanediol) [pinyetes] • epi-catequina (pinyetes)
• 1-(4-hidroxi-fenil)2-[4-(3- • èster metílic de l`’acid 3-hidroxi-
glucopiranoxi-propil-2-metoxi- benzoic
fenoxi]-1,3-propanediol [pinyetes] • fenols 0.07%
• 2-fenil-etanol • ferruginol
• 6-deoxi-taxodiona • flavonoides 0.22%
• 8,8''-biapigeninil [pinyetes] • gamma-terpinè
• abita-8,11,13-trièn-20-ol (pinyetes) • germacrè-D
• àcid 15-acetoxi-imbricatòlic • glucòsids fenòlics
• àcid cafeic • junepediol (pinyetes)
• àcid commúnic (pinyetes) • llimonè 4.6%
• àcid p-cumàric • mircè
• àcid enantio-olevàric • miricitrina
• àcid gàl·lic (4.35 mg/g) • monoterpens 48-66% 43 %
• àcid imbricatòlic hidrocarbonis en pinyes, 60% en
• àcid labda-8(17),12,14-trièn-19-oic rames;
38 micrgrams/mL) [contra BPH - • neolignans (pinyetes)
estroma] • oli essencial 0.5% (densitat 0.825;
• àcid sandracopimàric índex de refracció 1.341; grau
• àcid trans-commúnic d’acidesa 0.22; grau d’esterificació
• alcaloides 0.70% 24.60
• alfa-cedrol • p-cimè
• alfa-fenxè 0.2-0.7% • p-cimèn-8-ol
• alfa-humulè • perillil-acohol
• alfa-pinè 27.5-48.6% • proantocianidines oligomèriques (de
• alfa-terpinil-acetat catecol i epicatecol)
• alfa-terpinolè 4.5% • quercetina (9.5 mg/g)
• alfa-thujè • quercitrina
• amentoflavona • rutina
• beta-cariofil·lè, • sabinè 0.2-1.3 %
• beta-pinè • saponines 1.9%
• bornil-acetat • sesquiterpens 22-45%
• camfè • sugiol
• càmfora • tanins 0.31%
• carvacrol • taxodiona
• catequina (pinyetes) • terpinolè
• cosmosiïna • timoquinona
• cupressuflavona • triciclè
• delta-3-carè 6-22.1%
Cupressus fulles pinyetes rames
sempervirens
(oli essencial de
Tunísia) %
triciclè 0.1 - 0.1
alfa-thujè 0.1 0.1 -
alfa-pinè 27.5 28.9 35.8
alfa-fenxè 0.6 0.2 0.7
sabinè 0.2 0.6 1.3
beta-pinè 0.8 0.9 2.5
beta-mircè 1 1.5 1.9
alfa-fel·landrè 1.4 1.8 -
delta-3-carè 7.2 5.8 13.2
1,8 cineol 1 0.6 -
p-cimè 0.2 1.7 1.1
llimonè 2.2 0.6 1.9
beta-fel·landrè 0.1 0.2 -
alfa-terpinolè 1.3 0.9 1.9
linalool 0.1 0.3 -
alfa-camfolenal 0.2 0.2 0.9
càmfora 0.1 - 0.1
borneol 0.2 0.3 -
delta-terpineol 0.1 0.7 1.7
mirtenal 0.1 - -
mirtenol 0.2 - 0.1
terpèn-4-ol 1.8 1.9 1.5
alfa-terpineol 1.1 0.8 -
iso-bornil-acetat 0.3 0.4 0.7
alfa-terpinil-acetat 0.2 0.4 0.5
longifolè 0.6 1.2 0.6
(Z)-cariofil·lè 2.2 1.9 1.1
alfa-cedrè 0.6 1.8 1.3
alfa-humulè 2.1 2.4 1.9
germacrè D 12.1 6.36 3.9
beta-selinè 0.6 1 1.8
alfa-muurolè 0.5 0.1 0.5
epi-zonarenè 0.2 0.3 0.6
beta-bisabolè 0.5 1.1 0.4
cubebol 0.1 0.6 0.3
cis-calamenè 0.2 - -
delta-cadinè 0.2 0.4 0.6
alfa-copan-11-ol 0.3 0.3 0.1
alfa-calacorè 0.2 0.2 0.1
elemol 0.1 1.4 -
germacrè B 1.5 0.9 1.2
beta-calacorè 0.6 0.8 1
cariofil·lè-òxid 0.3 0.6 1.1
alfa-cedrol 19.3 18.5 7.7
T-cadinol 0.5 1.1 1.3
T-muuronol 0.6 1.7 0.1
manoïl-òxid 0.9 2.3 1.7
abietatriè 0.4 0.1 0.8
abietadiè 0.4 0.3 0.5
nezukol 0.3 0.2 0.6
sempervirol 0.1 0.4 0.4
(Z)-tartarol 0.2 - 0.3
EFECTES FISIOLÒGICS DEL XIPRER
L‘àcid labda-8(17),12,14-trièn-19-oic a 37.5 micrograms/mL actua contra les cèl·lules

BPH de l’estroma humanes. Inhibeix la fosforilació activació del Stat-3, i prevé la
transactivació dels gens sensibles als androgens KLK3PSA i TMPRSS2 a les cèl·lules
LNCaP. Prevé, doncs, la hiperplàsia prostàtica. Inhibeix l’expressió de IGF-I, TGF-beta,
PCNA i abaixa el quocient Bcl-2/Bax.
Uns mero-sesquiterpens obtinguts per cicloaddició a partir de l’àcid trans-commúnic (un

diè del labdà) o del seu metil-èster tenen un efecte citotòxic molt fort contra carcinoma
humà de mama (luminal A de MCF-7), còlon o pulmó, amb una IC50 de 0.35 microM.
L’acció anticancerígena té lloc mitjançant la promoció de l’estrès oxidatiu a les cèl·lules
canceroses, l’aturada del cicle a G0-G1, l’activació de l’apoptosi, la inhibició de la ciclina
D2, de la fosforilació del pRb, i l’augment de l’expressió del p27 i del p53, així com
l’augment de la fragmentació de la PARP. També, un dels mero-sesquiterpens inhibeix la
transició epiteli-mesèquima i redueix el creixement tumoral de tumors implantats.
https://doi.org/10.1016/j.ejmech.2014.03.071
Pel que fa a la diabetis, hom suposa que l’alfa-pinè i el delta-3-carè de les pinyetes i de
les rametes són el que fa que l’oli essencial d’ambdues inhibeixi la glicació de la
hemoglobina un 60% a 400 micrograns/mL. La inhibició de la glicació de la insulina
arriba al 70% o al 80% amb 600 micrograms/mL d’OE de rametes i pinyetes,
respectivament. L’hemòlisi dels glòbuls rojos és inhibida en un 45% amb 180
micrograms/mL d’OE d’ambdues. També els OEs redueixen la peroxidació o beta-
oxidació lipídica de l’àcid linoleic a la meitat amb 260 micrograms/mL.
El 8,8’’-biapigenilil entre 10 -10 M i 10-8 M inhibeix l'osteosis-clastogènesis de les cèl·lules

del moll de l’os murines. Entre 10 -8 i 10-6 M inhibeix la diferenciació de les 3/3-L1 i
aquelles del moll de l’os a adipòcits madurs. 10 -10 M estimula la proliferació
osteoblàstica, la diferenciació i la mineralització. L’efecte estimulador osteoblàstic és
10.000 cops més potent que el de l’apigenina. Sembla que aquest efecte està mediat per
receptors de l’estrogen. En ratolines sense ovaris, a 1-10 mg/Kg/dia durant 1 mes,
inhibeix els nivells d’ARNm de gens osteoclàstics (incloses fosfatases àcides resistents al
tartrat), i inhibeix el RANK (receptor activator of nuclear factor), el TNF-alfa, IL-6, i abaixa
el quocient RANK lligand/osteo-protegerina als ossos. També hi activa la producció de
cèl·lules osteo-progenitores al moll de l’os i incrementa els nivells d’ARNm de gens
osteogènics, CBF-alfa, col·lagen tipus I, BMP-2. Millora els paràmetres de l’arquitectura
trabecular i cortical dels ossos. Per altra banda, el 8,8’’-bipiagenilil no té efecte estrogènic
a la matriu. És doncs, un bon osteoprotector.
Els oligòmers de proantocianidines inhibeixen l’activitat esterolítica a l’elastasa

pancreàtica a IC50 de 7.5 micrgrams/mL. Els oligòmers es lliguen a l’elastasa formant
un precipitat en proporció de 2:1. Tot i que 1 mg d’elastina insoluble només es pot lligar
a 150 micrograms d’oligòmers, aquesta quantitat ínfima ja és suficient perquè l’elastina
quedi protegida front a l’elastasa. Els pèptids de l’elastina són els que fixen més
oligòmers (1.5 mg per cada mg). El complex oligòmers-elastina és més estable que el
d’oligòmers-elastasa. Així, doncs, les fibres d’elastina queden protegides pels oligòmers
de proantocianidies de les pinyetes del xiprer.
El ferruginol inhibeix a 55 microM la glicogen-fosforilasa al fetge, la qual cosa ajuda a no

apujar el nivell de glucosa en sang.
L’acid acetoxi-imbricatòlic inhibeix a 60 microM la glucosa-6-fosfatasa al fetge, i això

ajuda també a no apujar massa els nivells de glucosa en sang.
ESPÈCIES SIMILARS
D’entre les dues dotzenes d’espècies del gènere Cupressus, destaquen als nostres jardins, a
més de Cupressus sempervirens:
• C. arizonica. Pinyetes de 20-40 mm, amb escames obtuses mucronades; fulles de

0.5-2 mm, agudes o obtuses, blavoses; pinyetes glauques amb 6-8 escames. Aquest
xiprer blau és originari a la zona occidental dels EEUU i Mèxic. Es troba a molts
jardins i en repoblacions forestals.
• C. funebris. Pinyetes de 8-15 mm, de color verd marronós fosc, amb 8 (6-10) escates;
fulles de 1-2 mm en rames velles, o de 5-8 mm a les més joves; rametes molt pèndules
a la punta; aments masculins de 3.5 mm de longitud. Aquest xiprer pèndul és
originari de la Xina. Poc freqüent als jardins. Es pot veure a l’entrada nº 9 de Can
Barça.
• C. lusitanica: pinyetes de 10-15 mm, amb escames cuspidades; fulles de 1.5-2 mm,
agudes, amb punta lliure; rametes amb la punta una mica pèndula. Originaria de
Mèxic i Guatemala. Poc freqüent als jardins i carrers.
• C. macrocarpa. Fulles verdes, obtuses, de 1-2 mm, amb una mica d’olor a llimona;
pinyetes immadures verdoses amb 8-14 escates amb extrem tallant ampla; les
madures, d’uns 3 cm, rogenques en algunes zones. Arbre amb tronc poc recte i amb
rames gruixudes, tampoc rectes, la majoria ondulades i algunes en angle de 45º
aproximadament respecte al tronc principal. Originari de Califòrnia (Monterrey). No
massa rar a jardins o carrers vora la costa.
Cupressus sempervirens (al mig i a l'esquerra: var. horizontalis; a la dreta, var. stricta)
Cupressu arizonica
Cupressus lusitanica
Cupressus funebris Cupressus arizonica

Cupressus macrocarpa
MÉS INFORMACIÓ
—IOSR Journal Of Pharmacy www.iosrphr.org (e)-ISSN: 2250-3013, (p)-ISSN: 2319-

4219 Volume 6, Issue 6 Version. 2 (June 2016), PP. 66-7 Medical importance of
Cupressus sempervirens- A review Prof Dr ALI ESMAIL AL-SNAFI Department of
Pharmacology, College of Medicine, Thi qar University, Nasiriyah, Iraq.
—BMC COMPLEMENT ALTERN MED. 2014; 14: 179. Published online 2014 Jun
2.doi:10.1186/1472-6882-14-179 PMCID:PMC4052795 PMID:24890383 Chemical
composition, antimicrobial and antibiofilm activity of the essential oil and methanol extract of
the Mediterranean cypress (Cupressus sempervirensL.) SAMY A SELIM,MOHAMMED E
ADAM,SHERIF M HASSAN,ABDULRHMAN R ALBALAWI
CABELLS D’ÀNGELS
Cuscuta epithymum (L.) L.
[1774, Syst. Veg., ed. 13 : 140] 2n = 14, 16, 28, 30,32
Làmina: JAN KOPS
Dibuix: ABBÉ H. COSTE

NOMS POPULARS
Alemany: Quendel-seide/Klee-seide / Thymian-seide

Anglès: Clover dodder/Dodder/Clover dodder / Common dodder / Hellweed /
Lesser dodder / Strangle-tare / Thyme dodder/ Devil’s net/ Devil’s hair/
Whitch’s shoelaces/Beggar weed/Angel’s hair/ Fireweed/ Devils’ thread/
Love vine/ Hellbind/
Àrab: ‫حامول السعتر‬/‫حامول صعتري‬/ kashout, shakuta
Aragonès: coscuta, epítimo, tapioca, tiña.
Bable: barba de la cotoya, barbes de raposu, coscuta.
Basc/Euskera: kuskul, kuskula, thiña, tiña, txortorri.
Castellà: cabellos de Nuestro Señor, cabellos de tomillo, anillos, azafranillo,
azafrán borde, barba de raposo, barbas de ajedrea, barbas de capuchino,
barbas de cuco, barbas de hisopo, barbas de raposo, cabellera, cabellos,
cabellos de Nuestro Señor, cabellos de monte, cuscuta, cáncer, cúscuta,
epítimo, flores de tomillo, manto de la Virgen, pelillo, pitiminí, cuerda de
violín, cabellos de diablo
Català: cabellets de farigola, barbes de caputxí, cabells, cabells de farigola,
cabells de tomaní, barbes de farigola, barbes de romaní, cabell, cabell de
Nostre Senyor, cabell de farigola, cabell de la Mare de Déu, cabell de
romaní, cabell de tomaní, cabell d’àngel, cabellera d’àngel, cabellet, cabellí
de la Mare de Deu, cabells de Nostre Senyor, cabells de farigola, cabells de
romaní, cabells de tomaní, cuscuta, epítim, pèls de farigola, pèl de farigola,
pèl de nuvi, pèls de farinola, tinya, cabells de la Mare de Déu, cabell de
tomaní, cabellets, cabellets del Nostre Senyor, confitets, monyo de la Mare
de Déu, safrà.
Danès: Lyng-silke
Eslovac: Kukučina dúšková
Eslovè: Drobnocvetna predenica / Predenica drobnocvetna
Estonià: Liivatee-võrm
Finlandès: Apilanvieras
Francès: Cuscute du thym/Cuscute à petites fleurs / Petite cuscute
Gaèlic: Clamhán
Gal·lès: Llindag/Llindag lleiaf
Gallec: barbas de cuco, barbas de raposo, barbas do raposo, cabelos, cabelos-de-
Nossa-Senhora, gorga, linheiro, linho-de-cuco, linho-de-raposa, liño de
cobra, liño de lebre, liño de lebres, liño de raposo, pelos de raposo, sirgo de
raposo
Hebreu: ‫כשות הקורנית‬
Hindi: aftimum vilaiyti
Holandès: Klein warkruid
Hongarès: Kis aranka
Italià: Cuscuta epitimo/Pittimo
Noruec: Timiansnyltetråd / Timiansnikjetråd
Persa/Farsi: ‫سس شبدری‬
Polonès: Kanianka macierzankowa
Portuguès: Cabelos/ Cabelos-de-Nossa-Senhora / Cuscuta / Enleios / Linheiro /
Linho-de-cuco/ barbas de cuco, barbas de raposo, cabelos, cabelos-de-
Nossa-Senhora, gorga, linheiro, linho de cuco, linho-de-cuco, linho-de-
raposa, liño de lebres, cipo-chumbo
Rus: Повили́ка тимья́новая/Повилика кле́верная / Повилика тимья́нная
Suec: Ljungsnärja
Tibetà: skud, dngul-skud
Txec: Kokotice povázka
Ucraïnès: Повитиця чебрецева
Dins el gènere Cuscuta epithymum es distingeix per tenir 2 estils, llavors de menys de 2
mm, estigmes subcilíndrics, tiges vermelloses, flors en glomèruls densos, calze i corol·la
amb lòbuls llisos, sense replecs, poc imbricats, flor pentàmera, esquames sota els estams
destacades, calze amb els lòbuls membranacis de secció no circular, vermellosos.
Dins el grup de plantes paràsites, sense (a penes) clorofil·la, el gènere Cuscuta, amb unes
200 espècies, es distingeix per viure sobre les branques de mates de fulles petites i no
directament sobre les arrels d’arbres o arbusts. S’alimenta a través d’haustoris que
xuclen la saba de les plantes que parasiten.
Cuscuta epithymum té les tiges volubles llises vermelloses, tendres, de 0.8 mm de gruix.
Els glomèruls de flors fan 4-11 mm de diàmetre i tenen 5-120 flors, són axil·lars, sèssils,
amb bràctees i densos. Les bràctees fan 1.5-.7 × 0.8-1.8 mm. Són ovals-el·líptiques o
oblongues, subagudes, a vegades mucronades, i semi-amplexicaules. Les flors fan 1.9-4
mm i són oloroses en especial al capvespre. Són pentàmeres (a vegades tetràmeres),
sèssils o am pedicels de 0.5-2 mm, sempre més curts que el calze al que estan ben
adherits i més gruixuts vora d’ell Calze en general més curt que el tub de la corol·la,
obcònic o campanulat, vermellós (a vegades groguenc), amb el tub de 0.4-0.8 mm, més
curt que els lòbuls que fan 1.2-1.9 × 0.9-1.6 mm i són oval-triangulars o subulats,
subaguts, i a vegades tenen un apèndix. Lòbuls membranacis o una mica engruixits a
l’apèndix, llisos o papil·losos, a vegades una ica imbricats a la base. Corol·la en general
tubular, a vegades campanulada, però urceolada a la fructificació; blanquinosa,
separable junt a la càpsula al fructificar. Tub de la corol·la de 1-2 mm. Lòbuls de 1.3-1.9
× 1-1.5 mm, ovals. Oval-triangulars o subulats, aguts, sovint amb un apèndix agut, a
vegades amb quilla a la zona sota l’apèndix; llisos o papil·losos, a vegades una mica
imbricats per baix, en general erecto-patents. Esquames entre els estams de 1-1.8 × 0.5-
0.8 mm, més curtes que el tub de la corol·la, el·líptiques, ovals p oblongues, en general
obtuses, convergents per sobre l’ovari, fimbriades. Estams de 0.6-1.5 mm, inserits a la
meitat inferior del tub de la corol·la, amb filaments de 0.3-0.9 mm, subcilíndrics,
atenuats al cim, amb anteres de color porpra de 0.4-0.7 mm, ovoides, subgloboses o
sagitals en secció, a vegades amb el connectiu agut. Ovari glabre. Estils 2, de 0.3-1.2
mm, cilíndrics o llargament cònics. Estigmes de 0.4-1.4 mm, llargament cònics o
subcilíndrics, vermellosos o groguencs. Càpsula de 0.9-1.9 × 1.5-2.2 mm, subesfèrica,
amb dehiscència basal, glabra, amb 3-4 llavors de 0.7-1.2 × 0.6-1 mm subgloboses o
ovoides. És planta polimorfa i se n’han descrit subespècies i varietats.
A Catalunya creix sobre mates de farigoles, sajolides, ortigues, argelagues, alfals, trèvols,
pastanagues silvestres; i des de terra baixa a l’estatge subalpí, en prats semisecs de les
codines o en prats de pastura rasos ben assolellats. És sobre tot europea però també es
pot trobar a l’Amèrica del Nord i al Sud d’Austràlia.
Cuscuta epithymum al món, segons GBIF

HISTÒRIA
HIPÒCRATES (segle V a.C.) emprava la planta per tractar la tisis. DIOSCÒRIDES (segle I) deia
que l’epíthymon, kédrōstis o inuolucrum begut amb mel purga la bilis i la flegma. Convé
als qui tenen la bilis negra (melancolia) i als qui tenen flatulències. Millor beure’n un
petricó (1/4 de L) per a 15 g, amb mel, sal i una mica de vinagre. GALÈ (segle II) la
recomanava contra malalties respiratòries i contra la pèrdua de pes.
AVICENNA (segle XI) emprava la planta barrejada amb altres contra malalties del fetge, la
melsa, els ronyons, l’estómac i altres òrgans; i també com a laxant.
NIKOLAOS MYREPSOS (segle XIII) l’emprava com antídot, contra la dispèpsia i per millorar
la visió.Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «doodder of thyme» és planta de Saturn. Si
creix sobre la farigola és adient contra la melancolia ja que purga la bilis, cosa que pot
millorar afeccions del cap, fibril·lacions cardíaques i desmais. També convé a la melsa,
als ronyons, a la bufeta del fel i contra la febre dels nens.
Segons la medecina tradicional persa, la Cuscuta epithymum és calenta i seca en tercer
grau. Per tant és perjudicial en dosi grans, i pot provocar nàusees, vòmits i diarrea.
ESOTERISME
Per trobar xicota deien que es podia fer llençant els cabells d’àngels enrere després
d’haver-los fet donar tres voltes sobre el cap. Si els cabells d’àngels es tornen a enganxar
sobre la planta que parasitaven això és senyal que la noia en la que pensaves és l’adient.
Altrament seria senyal que no és la que convé o la que ha de ser.
Les plantes que viuen sobre farigoles tenen més poder de donar escalfor que no pas, per
exemple les que parasiten la llinosa. La de la farigola és bona contra el raquitisme, la
depressió, contra les obstruccions intestinals, l’esplenomegàlia i per purgar la
melancolia. La que viu sobre la llinosa és més mucilaginosa i millor contra les febres dels
nens, per reforçar l’estómac i per alleugerir els ronyons i la bufeta de l’orina. La que viu
sobre la gódua és més diürètica. La que viu sobre la rogeta (Rubia tinctorum) és més
astringent. La que viu sobre la sajolida o l’escabiosa és més laxant (segons DIOSCÒRIDES).
• analgèsics • detersius
• anticonvulsius • emmenagogs
• antioxidants • febrífugs
• aperitius • hepatoprotectors
• astringents • immunoestimulants
• carminatius • inhibidors de la ureasa
• citotòxics • laxants
• colerètics • resolutius
• cosmètics • sedant (+ espígol
• depuratius • sinergístics amb el pentobarbital
• desodorants • vulneraris
USOS MEDICINALS
• Amnèsia • Bacillus megaterium TIG

• angina de pit • berrugues
• arrítmies • boira mental
• artritis • Bordetella bronchiseptica LLA
• asma • cabell debilitat
• Bacillus cereus LLA • càlculs biliars
• càlculs urinaris • icterícia
• càncer de còlon HT29 • immunoestimulant
• càncer de mama MDA-MB-468 (p.p. • lepra
extracte amb cloroform) • leucorrea
• càncer de matriu HeLa • mal de cap
• cataractes • mal d’esquena
• ceguesa nocturna • mal d’estómac
• ciàtica • malalties mentals
• còlics • malsons
• convulsions • menorràgia
• cremades • nafres
• cucs intestinals • obstrucció intestinal
• depressió • ofec
• dermatitis • otitis
• desmais • paràlisis
• diabetis • parestèsies
• diarrees cròniques • Parkinson
• diftèria • picors
• disenteria • pigues
• dispèpsia • Pseudomonas aeruginosa TIG
• epilèpsia • psicosis
• Escherichia coli TIG • rampes musculars
• esclerosis múltiple • raquitisme
• escorbut • retenció d’orina
• escròfules • reuma
• espasmes • restrenyiment per poca bilis
• esplenomegàlia • Salmonella typhi TIG
• febres infantils • sífilis
• febres intermitents • Staphylococcus aureus LLA
• flegmes fosques • tènia
• fractures òssies • tisis
• gasos digestius • tremolors
• gastritis • tuberculosis
• gonartritis (genoll) • tumors
• gota • úlceres
• grip • ventre inflat
• hemorroides • visió debilitada
• hidropesia • vitiligen
• hipertensió
CONTRAINDICACIONS
Al prendre la planta és normal que es produeixi una mica d’icterícia. Si hi ha apendicitis,

qualsevol laxant com aquesta planta està contraindicat. Tampoc convé als de
temperament colèric ja que els pot provocar set i nàusees. Les llavors solen provocar mal
d’estómac a menys que es prenguin amb oli d’ametlles. També contraresten els efectes
nocius de la Cuscuta epithymum es safrà, la goma tragacant, la goma aràbiga, al sàndal
blanc o la poma ratllada.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CUSCUTA EPITHYMUM
• 24-etildièn-lofenol • àcid 4,5-dicafeoïl-quínic

• 24-metilèn-cicloartenol • àcid clorogènic
• 24-metilèn-colesterol • àcid hidroxi-cinàmic
• 24-metilèn-lofenol • àcid p-cumàric
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic • alcaloides
• alfa-tocoferol • hiperòsid
• astragalina • iso-fucosterol
• beta-sitosterol • kaempferol
• campesterol • kaempferol-3-O-galactòsid
• ciclo-artenol • obtusifoliol
• ciclo-eucalenol • quercetina
• colesterol • quercetina-3-O-glucòisd (=-iso-
• cuscutina quercetina)
• delta-tocoferol • saponines
• epi-esterol • tanins
• esteroides • triterpenoides
• estigmasterol • violoxantina
• flavonoides • zeaxantina
• gamma-tocoferol
MÉS INFORMACIÓ
«Ethnopharmacology of Cuscuta epithymum: a comprehensive review on ethnobotany,

phytochemistry, pharmacology and toxicity». AROONA CHABRA, TAHA MONADI, MOHAMMAD
AZADBAKHT, SEYED IMAN HAERIZADEH. Journal of Ethnopharmacology 231: 555-569
(2109).
«Cytotoxic effects of cloroformn and hydroalcoholic extracts of aerial parts of Cuscuta

chinensis and Cuscuta epithymum on HeLa, HT29 and MDA-.MB-460 tumor cells». A
JAFARIAN, A GHANNADI, B MOHEBI. Research in Pharamacetical Sciences 9(2): 115-122
(2014).
CODONYER
Cydonia oblonga Miller
[1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 1] 2n = 34
Etimologia: de Κυδωνία , antiga ciutat de Creta
Cydonia oblonga. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Quitte/Echte quitte / Kittenbaum / Kütte / Küttenbaum / Kötte /

Köttenbaum / Quittenbaum / Schmeckbirne
Anglès: Quince/Apple-shaped quince / Common quince / Quince tree
Àrab: ‫ سفرجل شائع‬/‫سفرجل‬
Armeni: Սերկևիլեն/ Սերկևիլենի սովորական
Bengalí: বিহিদানা
Castellà: Azamboa, azamboero de Granada, bembrillas, bembrillero, bembrillo,
cacho, codón, codonera, codoñato, codoñera, coduñer, gamboa, marmello,
membrilla, membrillal, membrillar, membrillera, membrillero, membrillero
común, membrillo, membrillo de Portugal, membrillo dulce, membrillo
macho, membrillo real, zamboa, zamboa de Granada, zamboero o zambu
Català: Codonyer
Danès: Kvæde/Almindelig kvæde
Eslovac: Kutina/ Kutina navadna / Navadna kutina
Estonià: Harilik küdoonia
Finlandès: Kvitteni
Francès: Cognassier/Coignier / Coing / Coudonnier
Gaèlic: Cainche
Gal·lès: Coeden gwins
Grec: Κυδωνιά/ Κυδωνια / Κυδώνια η κοινή / Τζιηδωνιά
Hebreu: ‫חַ בּ ו ּׁש מוארך‬
Holandès: Kweepeer/Japanse kwee / Kwee / Kweepeer soort / Lijsterbes soort
Hongarès: Birs/Birsalma / Birskörte
Italià: Cotogno/Mela cotogna
Japonès: マルメロ
Kurd: Bihok
Noruec: Kvede
Persa/Farsi: ‫به‬
Polonès: Pigwa pospolita
Portuguès: Marmeleir/Gamboa / Gamboeiro / Marmeleiro-molar / Marmelo
Portuguès: Marmelo
Rus: Айва
Serbi: Дуња
Suec: Kvitten
Turc: Ayva
Txec: Kdouloň obecná/Kdouloň / Kdouloň podlouhlá
Ucraïnès: Айва́/Айва довгаста
Xinès: 榲桲/ 榅桲
És un arbre que pot arribar als 8 m d’alçària, sense espines, de la família de les
Rosàcies. Els branquillons són tomentosos. Les fulles són ovals, alternes, de 6-12 cm,
curtament peciolades , enteres, tomentoses per sota. Les flors són d’un blanc rosat,
solitàries, subsèssils, terminals, d’uns 5 cm de diàmetre. El calze té els lòbuls foliacis,
ovals-lanceolats, dentats-glandulosos, igual que les estípules que es marceixen. Els
pètals, 5, sub-orbiculars, cargolats a la poncella. Hi ha 5 estils soldats a per la base.
L’ovari és ínfer i adherent. El fruit té forma de pera, i està estretament umbilicat al cim,
és groc, aromàtic, amb pelussa marró fàcil de treure, de sabor aspre si no es cou, amb 5
lòbuls amb 10-15 llavors cadascun, envoltades de mucílag. Fa 7-12 × 6-9 cm i té la polpa
dura
Dins la família de les Rosàcies es distingeix per tenir les fulles enteres, simples, les flors
amb 5 pètals, i 5 sèpals, el fruit carnós, pluricarpel·lar, en pom, amb 10-20 llavors per
lòcul, carpels concrescents amb el receptacle, amb el cor del fruit plurilocular no
esclerificat del tot, carpels sense falsos septes, pètals sub-orbiculars, flors solitàries.
MALURES: Bucculatrix bechsteinella, Bucculatrix pomifoliella, Coleophora cerasivorella,

Coleophora malivorella, Colletotrichum clavatum, Diplocarpon masplii, Erwinia amylovora,
Gymnosporangium clavipes.
Es pot hibridar amb la perera per donar lloc a l’anomenat Piro-cydonia danielli, amb
arrels de codonyer. Les varietats ‘Aromatnaya’ i la ‘Kuganskaya’ fan codonys que es
poden menjar crus. Alguns cultivars de codonyer són:
• 'Aromatnaya' • ‘Konstantinapolyi’ • 'Pineapple'

• 'Bereczki' • 'Isfahan' • 'Portugal' (=
• 'Champion' • 'Le Bourgeaut' 'Lusitanica')
• 'Cooke's Jumbo' (= • 'Lescovacz' • 'Shams'
'Jumbo') • 'Ludovic' • 'Siebosa'
• ‘De Husi’ • 'Maliformis' • 'Smyrna'
• 'Dwarf Orange' • 'Meeches Prolific' • 'Van Deman'
• 'Gamboa' • 'Morava' • 'Vranja' (='Bereczki')
• 'Iranian' • 'Orange' (= 'Apple
• 'kashmiri Bumm quince')
tchoont' • 'Perfume'
És originari del Caucas (Iran, Armènia, Turquia). Cultivat a bona part del món temperat.
Vol no massa calor ni massa fred, i sòls pobres. No resisteix d’adob químic ni l’excés
d’aigua, prefereix sòls poc àcids, argilosos, i gens salins.
Cydonia oblonga al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Sembla ser que fa 5000 anys a Babilònia es cultivava el codonyer. DIOSCÒRIDES (segle I)
recomanava el codony cru contra abscessos interns i diarrees, ortopnea. Els codonys
cuits, més suaus, combaten el prolapse de matriu o d’anus. Amb mel, són diürètics i
bons per a l’estómac. Aplicats crus en emplastre van bé contra el restrenyiment, els
vòmits, l’ardor d’estómac, la mastitis, l’esclerosis de melsa i les callositats. Barrejant el
suc amb mel (1/12) es pot obtenir una mena de vi de codony. Amb els codonyes més
menuts es pot fer una mena d’ungüent astringent. Les flors del codonyer calmen la
inflamació dels ulls, i preses amb vi frenen l’hemoptisis, la menstruació i la disenteria.
PLUTARC (segles I-II) constatava que a la seva època les núvies mossegaven un codony
abans d’entrar a la cambra nupcial per tal que el primer bes li fos agradable al nuvi. El
nuvi també podia donar-hi un mos. PLINI EL VELL (segle I) constatava que hi havia al seu
temps una varietat de codony que es podia menjar cru, la de Milvo, a més d’altres tres
varietats. APICI (segle I) donava una recepta de cuina per coure els codonys amb mel i
porros.
CARLEMANY (segles VIII-IX) ordenà que es plantessin codonyers als horts dels monestirs
del seu territori.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle CVII) el Quince tree és planta de Saturn. Els codonys vers
són bons contra la blennorràgia, diarrees i tota afecció que necessita astringència per ser
controlada. El codonyat amb vinagre desvetlla la gana dels anorèxics. Amb espècies
anima els deprimits i alleuja el fetge sobrecarregat, millora la digestió i corregeix la còlera
i la flegma. Perquè sigui laxant s’hi pot afegir ruibarbre i mel. El suc dels codonys
conserva el peix. El suc actua com a contraverí dels Helleborus. L’oli de codonys va bé
per reforçar els tendons distesos. El mucílag obtingut al bullir les llavors va bé per
alleugerir la inflamació dels pits de les dones. També contra al mal de coll o el mal a la
llengua, si es pren amb una mica de sucre. La borra dels fuits bullida i aplicada a les
nafres les cura. Aplicada amb cera ajuda a créixer el cabell.
La producció recent (2016) en milers de tones per països és de 130 a l'Uzbekistan, 125 a
Turquia, 110 a la Xina, 75 a l’Iran, 32 al Marroc, 30 al Líban, 28 a l'Azerbaidjan, 27 a
l’Argentina, 12 a Algèria, 11 a Sèrbia, 7 a Espanya, 2 a Xile i 675 al món en total.
LITERATURA
És ben conegut el joc de paraules que es presta a substituir-ne alguna per una altra de
grollera: ― «La Tia Maria de genollons collia codonys, de genollons codonys collia la tia
Maria».
MIGUEL DE CERVANTES escriu a «El licenciado vidriera» que un codony enverinat fa creure
al protagonista, que no està corresponent a l’amor de la xicota que l’enverina, que està
fet de vidre, i que s’està fent famós pel capteniment estrany i les al·locucions
revolucionàries.
Una situació molt poc plaent en turc s’anomena com menjar codony cru: «ayvayı yemek«
ESOTERISME
Als Balcans quan neix una criatura es planta un codony com a símbol de fertilitat, amor
i llarga vida. L’arbre s’ha relacionat amb la lluna i amb les temptacions. Els fruits s’han
relacionat amb Hera, esposa fidel de Júpiter, patrona de mares i del matrimoni. Posar al
fruiter codonys madurs pot afavorir la fertilitat de la muller. Menjar un codony abans de
consumar el matrimoni deien que afavoria tenir fills sans i felicitat en el matrimoni. Un
altre ritual per quedar embarassada és escriure el mot AHA sobre a pell d’un codony i
mantenir-lo a casa durant to un cicle menstrual per acabar enterrant-lo al jardí i regar-
lo durant 3 dies després amb la mateixa orina.
SOMNIS: Somniar amb un codonyer pot voler dir que tindràs sort pel que fa al sexe. Si
el menges en somnis, significa paciència i satisfacció al final del període de tristesa. Si el
codony apareix podrit, això significa que la persona a la que estimes potser no mereixi
ser estimada. Recollir en un somni un codony caigut del codonyer significa que la
persona a la que estimes no t’és fidel. Agafar directament el codony del codonyer significa
que el teu ímpetu farà que perdis la parella.
PROPIETATS MEDICINALS DE CYDONIA OBLONGA
• activa receptors muscarínics LLA (1- • digestiu

10 mg/mL) • diürètic
• afrodisíac • emol·lient
• analgèsic • espasmolític LLA
• antibacterià • estimulant
• anticancerigen FRU • estomacal
• antídot • expectorant
• antiespasmòdic • febrífug
• antifúngic FUL • hepatoprotector FRU FUL
• antigenotòxic FRU • hipoglucemiant
• antihemolític • hipolipidèmic
• antiinflamatori • hipotensor
• antioxidant • laxant
• astringent • oftàlmic
• broncodilatador LLA • pectoral
• carminatiu • preventiu d’infart de miocardi per
• catarro doxorubicina (quimioteràpia)
• cordial • protector dels espermatozous FUL
• decolorant d’anilines (p.p. polifenol- • protector dels glòbuls rojos
peroxidases a pH 4-7) • protector de les mitocòndries
• depuratiu • protector renal FUL
• redueix la IgE • tònic
• refrigerant • traumatismes UE
• restaurador de les forces • vulnerari LLA (mucílag + Ag)
• sedant
USOS MEDICINALS DE CYDONIA OBLONGA
• abscessos • gastritis
• alcoholisme • gastroenteritis LLA
• al·lèrgies tipus I • glossitis
• anèmia FUL FRU • gota
• ansietat • Helicobacter pylori
• asma (+ llimona) FRU • hematèmesis FLO (+ vi)
• Aspergillus niger (LLA-etanol) • hemoptisis (FLO + vi)
• ateroesclerosis FUL • hemorroides
• blennorràgia • hepatitis
• bronquitis FRU • hiperglucèmia FUL
• brucel·losis • hipertensió
• caiguda del cabell • indigestions
• càncer LLA FUL • infeccions
• càncer de còlon LS174 FRU (+ 5-FU) • inflamacions
• càncer de fetge Hep-G2 FRU • insomni
• càncer de matriu HeLa • Klebsiella pneumoniae (LLA-metanol)
• càncer de pulmó A549 • leucorrea
• càncer de ronyó FUL • mal d’estómac
• catarro • mal de cap
• còlics • mal de coll FRU LLA
• colesterol alt FUL • mal de ventre LLA FUL FRU
• colitis ulcerosa • mal humor
• còlon irritable LLA FRU • mala circulació
• conjuntivitis LLA FLO • mastitis
• convalescències • matriu caiguda
• cremades LLA • mugrons esquerdats
• depressió • nàusees de l’embaràs
• dermatitis atòpica LLA-etanol UE • nerviosisme FUL
• diabetis FUL FRU • ofec a l’aixecar-se
• diarrea FRU LLA FUL • pell esquerdada
• dipsomania • penellons
• disenteria LLA FRU • pirosis (cor-agre)
• dislocacions articulars • prolapse rectal
• dispnea LLA • prolapse uterí
• disúria FUL FRU • pulmonia
• dolors • reflux esofàgic FRU
• embòlia pulmonar • refredat
• enverinament per peix o per • restrenyiment LLA
marxívol • rinitis LLA/ esprai amb suc de
• esclerosis esplènica llimona + extracte de FRU
• esclerosis estomacal • sialorrea
• espasmes • Staphylococcus aureus (LLA -
• esquerdes als mugrons LLA metanol)
• estrès per confinament • Staphylococcus epidermidis (LLA-
• faringitis LLA FRU metanol)
• febre FUL • tos FRU LLA FUL
• ferides LLA • traqueïtis FRU
• fissures anals LLA • tromboflebitis
• trombosis FRU • úlceres FRU
• tuberculosis FRU • uretritis
• tumors hepàtics • Vibrio cholera
• úlcera d’estómac FRU
FLOR DE BACH: manca d’integració de la feminitat.
PREPARATS
Aigua de vida: dels fruits net i esmicolats posats a fermentar amb llevat se n’extreu una
mena de vi que es destil·la per obtenir aquest licor, d’uns 25 º primer i per una segona
destil·lació, d’uns 60º.
All-i-oli: polpa crua de codony + alls + oli ben remenat al morter.
Amanida de codonys crus a llesques fines amb sal, pebre vermell picant (xile) i suc de
llimona.
Aromatitzant de la roba, posats als armaris els fruits madurs.
Barreja anti-COVID-9:
• Achyranthes • Commiphora myrrha • Ocimum sanctum
bidentata • Cordia mixta • Syzigium aromaticum
• Aloe vera • Crocus sativa • Tinospora cordifolia
• Althaea officinalis • Cydonia oblonga • Whitania somnifera
• Cassia fistula • Glycyrrhiza glabra • Zingiber officinale
• Cinnamomum • Justicia adhatoda • Ziziphus jujuba
camphora • Malva sylvestris
• Cinnamomum • Momordica charantia
zeylanicum • Nigella sativa
Codonyat: es pelen els codonys, es lleva el cor i els pinyols, es talla a bocins la polpa
dura i es posa a bullir amb poca aigua. S’hi afegeix sucre, suc de llimona i unes miques
de canyella en pols.
Codonys cuits. Els codonys, com les pomes, no cal posar-los al forn si es duen a les
alforges de la bicicleta de muntanya durant una llarga travessia. Queden com si els
haguéssim cuits al micro-ones.
Melmelada: del nom portuguès (marmelo) del codony, es refereix a un decuit amb sucre
homogeneïtzat.
Pastissos («pastafrola») per celebrar el 18 de Juliol a base farina de blat, farina de blat de
moro, mantega, sucre, ous, pela de llimona, codonyat, moniato, guaiaba, llet
concentrada, coco i canyella. És una massa plana amb una xarxa de romboidal per
sobre.
Smoothies: suc de magrana + figa + codony + gínjol
Vi elaborat amb el suc dels codonys.
Vi contra refredat: 1 L de vi es bull amb un codony verd tallat per la meitat, 3 figues
seques i 3 cullerades de mel, fins que es redueixi el líquid a la meitat. Es deixa refredar i
es cola. Se’n prenen 3-4 cullerades al dia.
POSSIBLE TOXICITAT
Grans quantitats de llavors poden paralitzar la respiració degut al seu contingut en

cianhídric.
PRINCIPIS ACTIUS DE CYDONIA OBLONGA
• 2,2,6,7 tetrametil-biciclo[4,3,0]nona- • àcid linolènic

4,9(1)-dièn-8-ol • àcid màlic 1-2% FRU FUL 7.5% LLA
• 2,2,6,7-tetrametil- • àcid mirístic
biciclo[4,3,0]nona-4,7,9(1)triè • àcid neo-clorogènic
• 2,2,6,7-tetrametil- • àcid oleanòlic
biciclo[4,3,0]nona-4,9(1)-dièn-7,8- • àcid oleic LLA
diol • àcid oxàlic FUL 6%
• 2,2,6,7-tetrametil- • àcid p-cumàric
biciclo[4,3,0]nona-4,9(1)-dièn-8-ona • àcid palmític LLA
• 3-hidroxi-7,8-dihidro-beta-ionol • àcid quínic FUL 72% LLA
• 3-hidroxi-beta-ionol • àcid shikímic FRU FUL LLA
• 3-hidroxi-beta-ionona • àcid tartàric
• 3-oxo—5,6-epoxi-beta-ionol-9-O- • àcid tormèntic LLA
beta-D-glucopiranòsid FUL • àcid ursòlic FRU LLA
• 3-oxo-alfa-ionol • àcids orgànics LLA 0.8g/Kg
• 4-hidroxi-beta-ionol • agents tànnics
• 4-hidroxi-beta-ionona • alanina LLA
• 4-oxo-beta-ionol • amigdalina
• 5,6-dihidroxi-beta-ionona • aminoàcids LLA 1.3-1.7 g/Kg (àcid
• 5,7-dihidroxi-2-N-pentacosanil- aspàrtic, àcid glutàmic, asparagina
cromèn-4-ona LLA 60-75% del total)
• 6-C-glucosil-8-C-pentosil LLA • apigenina-6,8-C-diglucòsid
• 6-C-glucosil-8-C—pentosil-crisoeriol • arabinosa
LLA • asparagina LLA
• 6-C-pentosil-8-C-glucosil-crisoeriol • beta-carotè
LLA • beta-daucasterol LLA
• (6R)-3-oxo-4-hidroxi-7,8-dihidro- • Bor
alfa-ionol-9-O-beta-D- • Calci
glucopuiranòsid FUL • catequina
• 7,8-dihidro-vomifoliol • cel·lulosa
• àcid 3-cafeoïl-quínic FUL 9% LLA • cisteïna FRU LLA
• àcid 3-O-cafeoïl-shikími • dehidro-vomifoliol
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic FUL 3.5% • dibenzofurans
LLA • epi-catequina
• àcid 4-O-cafeoïl-quínic FUL 0.5% • estel·larina (=6,8-di-C-glucosil-
LLA crisoeriol)
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic FUL 36% • estel·larina-2 LLA (=6,8-di-C-
LLA 19-24% glucosil-crisoerioll)
• àcid aldobiònic • esteroides
• àcid ascòrbic FRU LLA • fenil-alanina LLA
• àcid aspàrtic FRU LLA • fenol-peroxidasa
• àcid betulínic • fenols 105-155 pell-FRU; 35-45
• àcid cafeoïl-quínic 80 ppm polpa-FRU
• àcid cítric FUL 13.5% LLA • flavans-3-ols
• àcid clorogènic FRU FUL • Ferro
• àcid eicosanoic LLA • fibra
• àcid esteàric LLA • flavonoides pell-FRU 19%; polpa-
• àcid ferúlic FRU 3%
• àcid fumàric FRU FUL LLA • Fòsfor
• glicina LLA • fructosa
• àcid glutàmic FRU LLA • galactitol
• àcid iso-clorogènic • galactosa
• àcid linoleic LLA • glucosa
• glucòsid de ionona ◦ polisacàrids
• glucuronoxilans LLA ◦ xilosa
• glutamina LLA
• goma natural • mucílags
• heracleïna • niacina
• hidroxi-prolina FRU LLA • nitrils LLA
• histidina LLA • nonil-fenol
• iso-leucina LLA • oli essencial
• iso-maltosa • ornitina LLA
• iso-schaftòsid LLA 18% (=6-C- • panosa
glucosil-8-C-glucosil-apigenina) • pectina 1.8% FRU
• kaempferol-3-O-glucòsid 93 ppm • Potassi
FUL 3.5% • polina LLA
• kaempferol-3-O-rutinòsid 60 ppm • proteïna
FUL 12.5% • proto-pectina
• L-arabinosa • quercetina-3-galactòsid 100 ppm
• leucenina-2 LLA (=6,8-di-C-glucosil- FUL 5.5%
luteolina • quercetina-3-O-rutinòsid FUL 21%
• leucina LLA • rafinosa
• leucoantocianidina • rhamnosa
• maltosa • ribosa
• mangiferina • roseòsid
• mannitol • rutina 5-6 ppm FRU FUL
• mannosa • sacarosa
• melezitosa • schaftòsid LLA (=6-C-glucosil-8-C-
• metionina LLA arabinosil-apigenina)
• mucílag LLA: • serina FRU LLA
• sesquiterpens tetracíclics
◦ 2,3-di-O-metil-xilosa • Sodi
◦ 2,3,4-tri-O-metil-D-xilosa • sorbitol
◦ 2,3,4-tri-O-metil-xilosa • taní LLA FRU
◦ 3-O-metil-D-xilosa • terepenoides
◦ àcid 4-O-metil-alfa-D- • tirosina LLA
glucopiranosil-urònic • trehalosa
◦ àcid aldobiourònic • treonina LLA
◦ àcid alfa-D-glucopiranosil-urònic • triptofan LLA
◦ àcid glucurònic • valina LLA
◦ àcid urònic • vicenina-2 LLA (=6,8-di-C-glucosil-
◦ arabinosa apigenina)
◦ cel·lulosa • vitamina B1
◦ galactosa • vitamina B2
◦ glucosa • vitamina C
◦ mannosa • vomifoliol
◦ metil-glucosa • Zinc
◦ O-acetil-(4-O-metil-D-
glucurono)-D-xilà
OLI ESSENCIAL FRUITS
• (Z)-3-hexenil-acetat [no augmenta al madurar]

• 5-hexenil-acetat 0.5% [+ al madurar]
• acetats
• alfa-bergamotè [- al madurar]
• alfa-farnesè [– al madurar] 70-80%
• cis-3-metil-5-[(E)-3′-metil-13′-butadièn-1′-il]-tetrahidro-furan
• ertil-decanoat
• èsters
• etil-2-octenoat
• etil-acetat
• sesquiterpens
• trans-3-metil-5-[(E)-3′-metil-13′-butadièn-1′-il]tetrahidro-furan
OLI ESSENCIAL DE FULLES
• (E,E)-alfa-farnesè 4.5& • alfa-farnesè

• (E)-beta-ionona 5% • benzaldehid 5%
• (E)-fitol 3% • beta-linalool 5.5%
• (Z)-3-hexenol 4% • beta-ionona
• (Z)-beta-farnesè 5% • germacrè D 8.5%
• (Z)-e-hexenal 3% • marmelo-òxid
• àcid hexadecanoic 7%
Codonys, crus
energia 57 Kcal = 238 KJ àcid fòlic 3 μg (1%)

carbohidrats 15.3 g vitamina C 15 mg (25%)
fibra alimentària 1.9 g Calci 11-18 mg (1%)
grasses 0.1 g Ferro 0.7 mg (6%)
proteïnes 0.4 g Magnesi 8 mg (2%)
tiamina (vit. B1) 0.02 mg (2%) Fòsfor 17-26 mg (2%)
riboflavina (vit. B2) 0.03 mg (2%) Potassi 197-248 mg (4%)
niacina (vit. B3) 0.2 mg (1%) Sodi 4-8 mg (0%)
àcid pantotènic 0.081 mg (2%) Zinc 0.04 mg (0%)
L’extracte de fulles de codonyer en conills albins criats amb una dieta amb un excés de
colesterol no pot revertir el gruix de les plaques d’ateroma per+o sí els nivells sèrics de
lípids. L’extracte de codonys a 80-240 mg/Kg/dia en rates fa que s’abaixi el nivell de
colesterol, de triglicèrids, ALT, AST, ALP, HDL i LDL-colesterol, urea i creatinina; a la
vegada que s’apuja el nivell de HDL-colesterol i de lipoproteïna-lipasa, SOD, GSH-Px,
lipasa hepàtica. Tot plegat amb un efecte similar ala simvastatina, excepte pel que fa a
les lipases.
La combinació de codonyat amb suc de llimona redueix la de-granulació als basòfils, i
redueix la producció de IL-8 i de TNF-alfa als mastòcits i això ho fa adient per tractar
al·lèrgies com l’asma i la rinitis. També redueix la histamina i la producció d’eotaxina als
epitelis bronquials humans. El codonyat sol ja és capaç d’abaixar el nivell de IgE als
afectats per dermatitis atòpica o altres al·lèrgies. L’extracte de la pela de codony inhibeix
la producció de TNF-alfa i IL-8 i augmenta la de IL-10 i IL-6 als mastòcits exacerbats per
LPS. L’extracte etanòlic de fulles de codonyer a 25-100 mg/Kg evita en gran part l’efecte
inflamatori posterior del carragahen o de l’àcid araquidònic administrat localment.
L’extracte de codony reverteix l’efecte de l’estrès per confinament i això es palesa perquè
evita l’atròfia a la regió CA3 de l’hipocamp i evita que baixin el nombre de cèl·lules Ki67 i
DCX positives al gir dentat. Els polifenols de la pela del codony modulen la inflamació
provocada per LPS a macròfags derivats THP-1, redueixen la pujada de TNF-alfa, IL-8,
NF-kappaB, MAPKp38 i Akt.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE CYDONIA OBLONGA
«Cydonia oblonga M., a medicinal plant rich in phytonutrients for pharmaceuticals».

MUHAMMAD U ASHRAF, GULZAR MUHAMMAD, MUHAMMAD A HUSSAIN, SYED N A BUKHARI.
Front. Pharmacology (2016). —[Quadres i fórmules SMILE d’aquesta obra]—
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fphar.2016.00163/full
HERBACOL
Cynara cardunculus L.
[1753, Sp. Pl. : 827] 2n = 34
(= var. altilis DC . [1838, Prodr.,6: 620] )
Foto: F. CERAGIOLI
NOMS POPULARS
Alemany: Artischocke/Cardy / Distel-artischocke / Gemüse-artischocke / Kardone /

Spanische artischocke / Wilde artischocke
Anglès: Cardoon/Artichoke / Artichoke thistle / Cardi / Cardone / Cardoni /
Carduni / Globe artichoke / Ground thistle / Scotch thistle / Wild
artichoke
Àrab: ‫ هيشر‬/ ‫ شوك الجمل‬/ ‫ خرشيف بري‬/ ‫خرشوف شوكي‬/‫خرشوف‬
Basc/Euskera: baratz gardu, baratz gardua, bartz-gardua, cardabera, carlo, garde, kardabera ,
karlo, karloa, karlotx, kazkarro, khardo.
Castellà: Cardo/Alcaucil silvestre / Capacaballo / Cardo de comer/ alcachofa de
campo, alcachofa real, alcachofa silvestre, alcachofera silvestre, alcacil,
alcaciles, alcancil, alcarcil, alcasil, alcasilera, alcaucil cultivado, alcaucil
silvestre, arcasil, argacofa, bombilla, cancil, capota, carchofa, cardillo,
cardo, cardo alcachofero, cardo arrecife, cardo blanco, cardo colorado,
cardo comestible, cardo cuajaleches, cardo de arrecife, cardo de comer,
cardo de cuajar, cardo de huerta, cardo de hueso, cardo de la huerta, cardo
del queso, cardo lechero, cuajo, hierba de cuajo, hierba de la cuajada,
morilla, morra, morras, morrillera, penquera.
Català: Herbacol/Card / Card comestible / Card comú/ alcarxofera, bigoti, brasó,
card, card coler, card comú, card de formatjar, card d´herba, card
formatger, cardigot, cardolera, cardot, carxofa punxosa, carxofer, carxofera,
carxofera borda, carxofera d'espina, carxofes bordes, colera, empresoneres,
escardassa, escardasses, escardots, escarxofera, escarxofera borda, herba
carxofera, herba-col, herba coler, herba colera, herba de card, herba de
formatjar, herba presonera, praó, preoneres, presonera, presor, presora,
presó, gallufa, carcolé, card bord, card coler, card d'espina, cardera, cardet,
cardet de cardera, cardets carcoles, carxofera borda, carxofera déspina,
formatger, herba col·lera , herba presonera, herbacol, penquera .
Danès: Kardon
Eslovac: Artičoka/Mala artičoka
Finlandès: Kardoni
Francès: Cardon
Gal·lès: Marchysgallen y gerddi
Gallec: arrafiz, callaleite, cardo, cardo presoeiro, cardo-coalhador, cardo-do-coalho,
cardo-hortense, cardo-manso, carrapicho, carrapito, carrapizo, coalhaleite,
pencas.
Grec : Αγκινάρα/Άγρια αγκινάρα / Αγριοαγγινάρα / Καυκαρούα
Hebreu: ‫ארטישוק‬
Holandès: Kardoen
Hongarès: Articsóka/Bogáncsos articsóka / Kárdi / Spanyol articsóka
Islandès: Ætiþistill
Italià: Cardo/Carciofo /
Japonès: カルドン
Kurd: Artîşoka spanî/Artîşoka bejî / Xarpoş
Noruec: Artisjokk/Artisjok / Artiskokk
Persa/Farsi: ‫آرتیشوی خاردار‬
Polonès: Karczoch hiszpański
Portuguès: Cardo/Alcachofra / Alcachofra-hortense / Cardo coalhador/ Cardo
manso / Cardo-da-gente / Cardo-do-coalho / Coalho /cardo presoeiro,
cardo-coalhador, cardo-de-Espanha, cardo-hortense, cardo-manso, coalha-
leite, coalhaleite, pencas.
Rus: Артишок испанский
Serbi: Артичока/ Гардун/ Artičoka
Suec: Kronärtskocka/Kardon
Turc: Yabani enginar
Txec: Artyčok kardový
Ucraïnès: Садовий артишок
Xinès: 刺苞菜蓟/刺菜蓟
És una espècie tan similar a la carxofera (Cynara scolymus) que per a alguns les dues
són varietats o subespècies d’una sola espècia comuna. Dins la gran família de les
Compostes, pertany a la subfamília de les Cinarocèfales, que tenen capítols amb les flors
totes tubuloses, bisexuades, amb l’estil una mica inflat sota les rames. I dins la
subfamília, aquest gènere (Cinara o Cynara) es distingeix per tenir un sol involucre comú
a les flors de tota la inflorescència (carxofa), tenir els aquenis un vil·là caduc que se
separa tot d’una peça, amb setes molt llargues plomoses, filiformes,no dividides a la zona
superior, i reunides a la base formant una anella, tenir els estams amb els filaments no
soldats, és adir, lliures, el receptacle amb moltes setes, el cos dels aquenis glabre i els
folíols carnosos, les flors morades i apèndix de les anteres molt obtús.
A Cynara cardunculus les fulles superiors estan profundament dividides i tenen punxes
llargues, coses que no passen amb la carxofera. El pecíol és acanalat La planta pot
superar el metre i mig d’alçària, amb tiges força dretes, rígides, lleugeres, anguloses,
amb borralló blanc. Les fulles són blanquinoses per sota; i per sobre no tant. Els
segments de les fulles, més o menys profunds, són decurrents i disposen d’agulles
groguenques fines sovint en grups de 3, divergents, de 5-15 mm. Els capítols són grans,
estant les bràctees o folíols acabats en una punxa molt forta. Les flors són morades. La
rel és napiforme, gruixuda i carnosa, però poc llarga. Llavor de la mida d’un gra de blat,
d’uns 40 mg, una mica angulosa, d’un gris verdós, amb taques més fosques. 1L de
llavors pesa uns 130 grams. Les llavors podrien germinar fins 7 anys després de recollir-
les.
HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU
Cynara cardunculus subsp. cardunculus al món, segons GBIF
És espècie de la conca mediterrània, que s’ha estès a altres contrades de clima

mediterrani: Argentina, Califòrnia, Austràlia. Es pot trobar vora les masies sobre tot en
terreny calcari a la franja de la terra baixa no massa endins, excepte en algunes
excepcions. Sol fer-se als fenassars amb Brachypodium phenicoides.
Sol cultivar-se molt a Navarra, La Rioja i l’Aragó. També a Catalunya, La Provença i la

Saboja (‘Argenté de Genève’). La planta sol ensolcar-se a la tardor per aconseguir que els
pecíols quedin tendres i blancs. Es tapa la base o bé amb terra o bé amb paper negre i
palla o amb altres materials. Li agraden les terres argiloses ben drenades però amb força
saó. Se’n cultiven unes 5 varietats principals: 1) espanyola, sense espines; 2) espinosa o
de Tours; 3) la inermes però de de penques plenes; 4) ‘Puvis’; 5) de penques roges. La
sembra es fa pel mes de maig en terra molt humida en solcs, cada 12 cm i a 2 cm de
profunditat abocant-hi 4-5 llavors per cop. Un cop tapat el solc s’hi afegeix 1 cm
d’humus per sobre. Els solcs han d’estar separats 1.2 m entre ells. Al cap de 3 setmanes
d’haver nascut s’aclareixin perquè al final quedin parelles de plantes cada 20 cm.
Després caldrà llevar les males herbes amb l’arada i anar ensolcant les tiges colgant-les
de terra o amb paper negre i palla. La mosca negra sol atacar les fulles. Es pot combatre
ruixant-les amb la barreja d’aigua, sabó, donzell i tabac. Les altres malures són comunes
amb la carxofera.
HISTÒRIA
A l’antiga Grècia, Roma o Pèrsia es menjaven les penques d’aquest card. TEOFRAST (segle
IV a. C.) descrigué un tipus de card que ben bé podria ser aquest. DIOSCÒRIDES (segle I)
recomanava aplicar les arrels xafades a les aixelles per llevar la mala olor corporal.
Actualment al Magreb encara recomanen rentar-se les aixelles i els peus amb l’aigua de
la rel contra la mala olor corporal. El card figura com emblema d’Escòcia des del segle
VIII amb el lema: «Nobody provokes me without been punished». Asseguren que un dels
soldats normands al segle X que assetjaven les fronteres d’Escòcia a la nit va trepitjar un
card i el crit que va fer va desvetllar els escocesos que atacaren els normands i els
venceren.
El rei d’Anglaterra ENRIC VIII deien que es delia mer menjar les penques d’aquests cards.
ESOTERISME
Dur un bocí de card a la cartera proporciona fortalesa en moments crítics. La tija

s’emprà com a vareta màgica pels bruixots anglesos. La planta al tros allunya els lladres
i protegeix dels llamps i dels mals. Zeus es va enamorar d’una noia, Cynara, qui el va
refusar i per això la transformà en card. D’aquí també l’expressió «cardo borriquero» dita
de les noies lletges que refusen ser galantejades.
VIRTUTS MEDICINALS
• antimutagènica • desintoxicant
• antioxidant • desodorant
• antitumoral • hepàtica
• carminativa • hipoglucemiant
• colerètica • laxant
• depurativa • prebiòtica
USOS MEDICINALS
• amigdalitis • icterícia
• anorèxia • indigestions
• arterioesclerosis • leucèmia HL-60, L1210
• càncer de boca • mala olor corporal (REL UE)
• colesterol alt • osteoporosis (sèrum de llet sobrant
• diabetis de quan es qualla amb la flor)
• dispèpsia • puerperi FLO
• Escherichia coli FUL • restrenyiment (REL)
• febre • rigidesa articular
• fetge intoxicat • Staphylococcus aureus FUL
• hemorroides • talls FUL
• hepatitis FUL
PREPARATS
Els pecíols es mengen un cop nets i pelats i tallats en trossos de uns 5 cm, ben bullits.
També se’n beu la infusió (deixada reposar una hora) com a laxant, desintoxicant del
fetge i per millorar la circulació. Els pecíols o penques mengen, un cop bullits, amanits
amb diversos acompanyaments, en especial per Setmana Santa. Si són molt tendres es
poden menjar crus. Als cavalls els encanten.
La flor, o brasó, un cop assecada es fa servir per quallar la llet i fer-ne mató o formatge.
Se’n deixa en remull una petita quantitat en aigua tèbia i al cap de dues hores s’aboca
aquesta aigua a la llet (sense additius). Cal conservar-la tèbia, a uns 35 º C perquè es
qualli. També es pot fer servir l flor per fer infusions que fan molt de bé al sistema
digestiu i immunitari.
La rel es pot menjar ben cuita perquè té bon gust i és dolceta.
PRINCIPIS ACTIUS
• 8-epi-grosheimina FUL • Bor 2-5 ppm FLO

• 11,13-dihidroxi-8-desoxi- • Calci 120-5200 ppm FLO
grosheimina FUL • cardosina A
• 13-cloro-11-hidroxi-8-deoxi- • cardosina B
grosheimina FUL • cariofil·lè OE
àcid 1-cafeoïl-quínic FLO • cianidol-3-cafeoïl-glucòsid
• àcid 1,3-di-O-cafeoïl-quínic FLO • cianidol-3,5-diglucòsid FLO
• àcid 1,4-di-O-cafeoïl-quínic FLO • cianidol-glucòsid
• àcid 1,5-di-O-cafeoïl-quínic FLO • cianidol-5-glucòsid-3-cafeoïl-
• àcid 3-cafeoïl-quínic FLO soforòsid
• àcid 3,5-di-O-cafeoïl-quínic FUL • cianidol-soforòsid
• àcid 4-cafeoïl-quínic FLO • cianopicrina FUL
• àcid 4,5-dicafeoïl-quínic FUL • cinaragenina FUL
• àcid 5-cafeoïl-quínic FLO • cinaratriol FLO
• àcid cafeic FLO FUL • cinarina 200-1000 ppm FUL
• àcid cafeoïl-4-quínic FLO • cinarinina (= 7,8-trans-7',8'-trans-
• àcid clorogènic 7",8"-cis-7"',8"'-cis-8,8'-trans-
• àcid cripto-clorogènic FUL 4",4"',7',9,9",9"'-hexahidroxi-
• àcid esteàric FLO 3,3',3",3"'-tetrametoxi-
• àcid ferúlic 4,8":4',8"':5,7":5',7"'-tetraoxi-7,9'-
• àcid glicèric FUL FLO epoxi-8,8'-dilignan-7'-ol) LLA
• àcid glicòlic FUL FLO • cinarogenina
• àcid iso-clorogènic FUL • cinaròlid 330 ppm FUL
• àcid iso-clorogènic B FUL • cinaropicrina
• àcid làuric FLO • cinarosaponines
• àcid linoleic FLO • cinaròsid
• àcid linolènic FLO • cinarotriòsid FUL
• àcid mirístic FLO • cosmosina FUL FLO
• àcid neo-clorogènic FUL • Coure 2-14 ppm FLO
• àcid oleic FLO • decanal OE
• àcid palmític FLO • dehidro-cinaropicrina
• àcid pantotènic 3-23 ppm FLO • escolimòsid FUL FLO
• aesculetina-6-O-beta-D-glucòsid • escopoletina FUL
FUL • estigmasterol FUL
• alfa-cadrè FLO • eugenoal OE
• agents tànnics • fenil-acetaldehid FLO
• aguerina B • fenol
• amargants • Ferro 10-100 ppm FLO
• apigenina FUL • fibra
• apigenina-4’,7-diglucòsid FLO • fitat FLO
• apigenina-7-O-rutinòsid FUL TIJ • flavonoides FLO
• apigenina-7-metil-glucurònid • folacina FLO
• beta-carotè FLO • Fòsfor 800-6200 FLO
• beta-selinè OE • grosheimina
• beta-sitosterol FUL • grosulfeimina FUL
• beta-taraxasterol • guaïanòlid I FUL
• guaïanòlid II FUL • naringenina FLO
• guaïanòlids FLO • naringenina-7-O-beta-D-glucòsid
• hesperitina FUL FLO
• hesperidina FUL • naringenina-7-O-rutinòsid FLO
• heteròsid B FLO • naringenina-7-rutinòsid
• hex-1-èn-3-ona FLO • niacina 10-80 ppm FLO
• inulina • non-trans-2-en-al FLO
• iso-amberboïna • oct-1-èn-3-ona FLO
• luetolina-4’,7-diglucòsid FLO • oli essencial
• luteolina FUL • oxidasa FUL
• luteolina-3’-O-beta-D-glucòsid FLO • Potassi 3500-29000 ppm FLO
• luteolina-4-beta-D-glucòsid FLO • proteïna 3-27% FLO
• luteolina-4’-O-beta-D-glucòsid FLO • pseudo-taraxasterol FUL
FUL • quercetina FUL
• luteolina-7-beta-D-glucòsid FLO • saponines (ursà, oleà) FRU
• luteolina-7-beta-gentiobiòisd FUL • siringòsid FUL
• luteolina-7-beta-rutinòsid FLO • rutina FUL
• luteolina-7-O-alfa-L-rhamnosil- • Sodi 850-6800 ppm FLO
glucòsid FUL • tanins
• luteolina-7-O-glucòsid FUL • taraxasterol FUL
• luteolina-7-O-rhamno-glucòsid FUL • trachelòsid LLA
• luteolina-7-O-rutinòsid FLO FUL • tridec-1-èn-3,5,7,9,11-pentaín
• luteolina-7-rutinòisd • trideca-1,11-diè-3,5,7,9-tetraín
• luteolina-7-rutinòsid-4’-glucòsid • vitamina A
• Magensi 550-4200 ppm • vitamina B1 0.7-6 ppm FLO
• Manganès 2-17 ppm FLO • vitamina B2 0.6-7 ppm FLO
• meirtimeïna FUL • vitamina B6 1-8 ppm FLO
• monosacàrids • vitamina C
• mucílag • Zinc 4-36 ppm FLO
Valor nutricional de les penques

per 100 g (crues)
Energia 7KJ (17Kcal) Minerals
Carbohidrats 4.07 g Calci 7% - 70 mg
Fibra dietètica 1.6 g Ferro 5% - 0.7 mg
Magnesi 12% - 42 mg
Grassa 0.1 g
12% - 0.256
Manganès
Proteïna 0.7 g mg
Vitaminas Fòsfor 3% - 23 mg
Tiamina (B1) 2% -0.02 mg Potassi 9% - 400 mg
Riboflavina (B2) 3% -0.03 mg Sodi 11% - 170 mg
Niacina (B3) 2% - 0.3 mg Zinc 2% - 0.17 mg
Àcid pantotènic (B5) 7% - 0.338 mg Aigua 94 g
Vitamin B6 9% - 0.116 mg
Folat (B9) 17% - 68 μg
Vitamina C 2% - 2 mg
MÉS INFORMACIÓ
https://www.agroboca.com/blog/cardos-pencas
CARXOFERA
Cynara scolymus L.
[1753, Sp. Pl. : 827] 2n = 34
NOMS POPULARS
Alemany: Artischocke/Artischoke / Echte artischocke / Gemüse-artischocke

Anglès: Globe artichoke/Artichoke / Garden artichoke/ FRU: hearts, globe
artichokes
Àrab: ‫ خرش‬/ ‫الخرشوف الشائع‬/‫خرشو‬/
Castellà: Alcachofa/Alcachofera / Alcacil / Alcancil / Alcaucil /FRU: alcachofa
Català: Carxofera/Carxofer / Escarxofera/ FRU: carxofa, escarxofa
Danès: Artiskok
Eslovac: Artičoka zeleninová
Eslovè: Artičoka
Estonià: Harilik artišokk
Finlandès: Latva-artisokka
Francès: Artichaut/Artichaut commun / Artichaut scolyme
Gaèlic: Bliosán cruinn
Grec: Αγκινάρα/Αγγινάρα / Αγκυνάρα / Καυκαρού / Τζιηνάρα
Hebreu: ‫ארטישוק‬
Holandès: Artisjok
Hongarès: Articsóka/Kerti articsóka
Islandès: Ætiþistill/Körfukál
Italià: Carciofo/Articiocco
Japonès: アーティチョーク
Kurd: Artîşok
Noruec: Artisjokk/Artisjok / Artiskokk
Persa/Farsi: ‫آرتیشو‬/‫کنگر فرنگی‬
Polonès: Karczoch zwyczajny
Portuguès: Alcachofra
Rus: Артишок испанский/Артишок
Serbi: Артичока/Гардун/ Artičoka/Gardun
Suec: Kronärtskocka
Turc: Enginar
Txec: Artyčok kardový/Artyčok zeleninový
Ucraïnès: Артишок/Артишок посівний
Xinès: 菜薊/ 菜蓟/ cai ji / chao xian ji / yang ji
Dins la gran família de les Compostes, la carxofera pertany a la subfamília de les

Cinarocèfales, que tenen capítols amb les flors totes tubuloses, bisexuades, amb l’estil
una mica inflat sota les rames. I dins la subfamília, el gènere Cinara o Cynara es
distingeix per tenir un sol involucre comú a les flors de tota la inflorescència (carxofa),
tenir els aquenis un vil·là caduc que se separa tot d’una peça, amb setes molt llargues
plomoses, filiformes,no dividides a la zona superior, i reunides a la base formant una
anella, tenir els estams amb els filaments no soldats, és adir, lliures, el receptacle amb
moltes setes, el cos dels aquenis glabre i els folíols carnosos, les flors morades i apèndix
de les anteres molt obtús.
La carxofera sol tenir 1.5 m d’alçària però pot arribar als 2. És planta vivaç que rebrota
cada primavera de la soca després que a l’hivern s’hagi mort tota la part aèria. Les fulles
basals formen un rosetó gran, són blanquinoses, tomentoses, sense espines,
pinnatipartides. Les fulles superiors ja són només pinnatífides i amb els lòbuls gairebé
enters. El pecíol o el mateix nervi de la fulla tenen uns reforços longitudinals
sobresortints. Abans de formar-se la carxofa creix una tija recta i ben dreta amb fulles
cada cop menors i més escadusseres i més enteres. El capítol o carxofa és gran, amb
folíols ovals, coriacis i endurits al madurar, poden estar emarginats a la punta o tenir
una mica de punxa. El nucli de la carxofa és la part més tendra i comestible. El
receptacle té moltes setes. Els estams tenen els filaments lliures i les anteres acabades
en un apèndix molt obtús. Els aquenis són obovals tetràgons, i una mica comprimits. Le
setes del vil·là són plomoses i soldades formant una anella a la base. Les flors són totes
semblants.
Hi ha varietats silvestres de la carxofera, amb carxofes més reduïdes (de menys de 6 cm)
a les que es diuen «alcauciles». Un endemisme andalús és l'alcaucil blanco (Cynara
baetica). Es cria en deveses amb terra poc compacta, a les serres entre Granada i
Màlaga. A part el color cremós blanc de les flors, es distingeix per l'estret dels lòbuls de
les fulles. Altres espècies hispàniques són: Cynara cardunculus (molt comuna), Cynara
humilis (de la meitat Sud), Cinara torunefortii (de la meitat Sud), Cynara algarbiensis (del
SW). La Carxofa típica (ssp. scolymus) té dos grups de varietats: unes armades i altres
que no punxen.
VARIETATS CULTIVADES:
• ‘Blanca’ (de Tudela): petita i allargada, amb el màxim de carotenoides i de
clorofil·les
• ‘Camus’ (de Bretanya): molt gran i rodona
• ‘Catanese’ (d’Itàlia): oberta, tolera climes càlids
• ‘Emerald’ (d’EEUU):
• ‘Espinosa’ (d’Itàlia): carnosa, cruixent, bona crua
• ‘Francesino’ (d’Itàlia): típica de Sicília
• ‘Green Globe’ (d’EEUU)
• ‘Imperial Star’ (d’ EEUU)
• ‘Romanesco’ (d’Itàlia): gran, rodona, violàcia, de primavera
• ‘Verda’ (de Laon): gran , de climes freds
• ‘Violeta’ (de la Provença): petita, cònica, amb bràctees violàcies, bona crua o amb
vinagreta
Cynara scolymus al món, segons GBIF
Sembla oriünda del Nord d’Àfrica. De Sicília va passar a la Toscana a mitjans del segle
XV i d’allí va passar a França el segle XVI, on el rei LLUÍS XIV, per exemple, se’n delia per
menjar-ne. Va ser introduïda a Anglaterra el 1530, en temps del rei Enric VIII. Als
Estats Units hi va arribat el segle XVII a Louisiana i a Califòrnia. Actualment Itàlia i
Egipte produeixen més de 300.000 Tm l’any de carxofes. Espanya unes 200.000, Perú
unes 150.000. Algèria, Argentina i la Xina al voltant de100.000. I Estats Units o Marroc
al voltant de 50.000 tones l’any.
HISTÒRIA
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVI) les «artichokes» estan regides per Venus, provoquen
luxúria i augmenten les pol·lucions nocturnes de semen. Les arrels bullides en vi fa
orinar moltíssim.
CULTIU
https://www.infoagro.com/hortalizas/alcachofa.htm
La fulla amarga de la carxofera en maceració en aigua freda va bé per corregir una

intoxicació o inflamació del fetge. És aperitiva, colerètica i colagoga i diürètica, una mica
laxant; i neteja el fetge, el cervell, els ulls (quan hi ha taques a la visió que es desplacen)
els ronyons i les artèries. Convé quan hi ha panxa inflada, edema pulmonar o edema
perifèrica per fallada cardíaca, nàusees, males digestions, dispèpsia, colesterol alt,
icterícia, insuficiència hepàtica, febre, vertígens, marejos, parestèsies, acúfens, anèmia, i
contra dolors a la vesícula per càlculs biliars i per baixar el nivell de colesterol. Es
considera preventiva del càncer, rejovenidora, diürètica (especialment en casos d'urea o
àcid úric alts, albuminúria i de sorra, mals de ronyons), hipotensora (contra la
hipertensió), tònica hepàtica, i antireumàtica. S'ha fet servir per combatre el càncer, la
diabetis, la gota, la hidropesia, la hipertensió, el reuma, totes les afeccions hepàtiques i
la depressió. S'ha administrat amb èxit el suc en escorbut, icterícia crònica, hidropesia,
gota, marejos. En ús intern, també es pot preparar un vi de fulles, amarg però una mica
de millor prendre, especialment indicat contra la hidropesia i per prevenir
l'arterioesclerosis. Externament, s'apliquen les fulles en fregues o compreses a la zona
dels ronyons per alleujar el dolor, així com en zones afectades pel reumatisme.
El caldo de carxofes i les mateixes carxofes són considerats tradicionalment un bon

remei per a afeccions hepàtiques i anèmia, alhora que una mica afrodisíacs. S'ha indicat
contra nàusees, indigestió, hiperacidesa estomacal (millor encara la carxofa crua)
distensió abdominal, reuma, retenció d'orina i diabetis.
• afrodisíaca • cordial
• analgèsica • depurativa
• antianèmica • desintoxicant
• antiasmàtica • diürètica
• anticancerígena • febrífuga
• anticolinesterasa • hepàtica
• antidiabètica • hipocolesterolemiant
• antiespasmòdica FUL • hipoglucemiant
• antifúngica (extracte hidroalcohòlic • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
FUL) • inhibidora de l’alfa-amilasa
• antigenotòxica (a dosi baixes) • inhibidora de l’alfa-ceto-reductasa
• antihipotensora 1B1
• antiinflamatòria • inhibidora de la butiril-colinesterasa
• antireumàtica • inhibidora de la COX-2
• antitrombòtica • inhibidora de la formació d’amines
• antiulcerogènica (escates FRU) aromàtiques heterocícliques al fregir
• aprimant carn de pollastre o vedella
• augmenta la quantitat de semen • inhibidora de la MMP-2
• carminativa • inhibidora del NF-kappaB
• colagoga • laxant
• colerètica • prebiòtica
• preventiva de cataractes • protectora hepàtica front a
• preventiva de degeneració macular Schistosoma
• preventiva de glicació de proteïnes • protectora neuronal
• preventiva oxidació del colesterol • protectora renal
• protectora cardíaca • protectora del semen
• protectors d’endotelis • regeneradora hepàtica
• protectora de l’envelliment de la pell • rejovenidora
per la llum del sol FUL • sinergista amb quimioteràpia contra
càncer de mama
USOS MEDICINALS (millor la fulla)
• àcid úric • edema pulmonar

• acúfens • esteatosis hepàtica FUL
• albuminúria • febre
• anèmia • fetge gras
• anorèxia FUL • gastritis
• arenilla renal • gingivitis FUL
• arterioesclerosis • gota
• ateroesclerosis • hepatitis A
• asma • hidropesia
• ateroesclerosis • hiperacidesa estomacal
• atrèsia biliar per taurolitocolat • hiperglucèmia post-prandial
• bronquitis asmàtica • hipertensió
• càlculs biliars • hipoglucèmia
• càncer de boca de cèl·lula • icterícia
esquamosa • indigestions
• càncer de còlon HT-29 • inflamacions
• càncer de fetge • insuficiència hepàtica
• càncer de mama MCF-7 (+ Ag + • intoxicació per Cadmi
teràpia fotodinàmica 0.5mJ/cm2) • intoxicació per gentamicina
• càncer de mama MDA-MB231 • intoxicació per paracetamol
• càncer de matriu HeLa (p.p. • intoxicació per Plom FUL
cinaropicrina) • mal de ventre
• càncer de pell FLO • males digestions
• càncer de pulmó per dietil- • mareig
nitrosamina o per acetil-amino- • mesotelioma pleural FUL
fluorè • miodesòpsies
• cistitis • nàusees
• colesterol alt • obesitat
• còlics biliars • parestèsies
• còlics nefrítics • picades de serps
• còlon irritable • picors
• depressió nerviosa • retenció d’orina
• diabetis FUL • reumatisme
• dispèpsia • semen escàs FRU
• distensió abdominal • síndrome metabòlica
• dits adormits • urèmia
• edema a les cames per cor dèbil • vertigen
• Extracte concentrat/tou de fulles de carxofera (+ extracte de Malta). Les fulles

s’escalfen a 95º C durant 45 minuts en aigua, després es fa el buit (menys de 150
mil·libars a menys de 60 ºC, després s’hi barreja glucosa mono-hidratada, després
es pasteuritza a 95 º C durant 30 minuts, es filtra i es controla si hi ha hagut
contaminacions bacterianes. Abans de començar a fer l’extracte s’ha d’haver
controlat també possibles contaminats com pesticides, metalls pesants, i
hidrocarburs policíclics aromàtics.
• Extracte hidroalcohòlic de les fulles 0.5-1 g amb els àpats.
• Maceració de la fulla en aigua freda tota la nit. Una cullerada per tassa. Beure
l’aigua amargant en dejú l’endemà, molt bona per depurar el fetge.
• Oli antihemorroidal: fulles de carxofera + fulles de figuera + nous verdes +
castanya-d’Índies + oli de Croton.
• Tintura de les fulles: 10 gotes, 2-3 cops al dia.
USOS CULINARIS
La flor de la carxofera es pot emprar igual que la flor de Cynara cardunculus per quallar
la llet. Es deixa en remull unes hores en aigua tèbia i aquesta aigua s’afegeix després ala
llet (sense additius) en ambient tebi.
Les carxofes es poden menjar cuites al forn, bullides, crues (el cor tendre amanit amb
llimona i sal), fregides, arrebossades, etc. S’hi pot afegir el peduncle també.
El concentrat de fibra de les tiges es pot afegir a la farina per fer pa, que dura més i és
més flonjo.
TOXICITAT
La fulla presa per una dona embarassada pot fer que el fetus tingui menor massa i
menor longitud. Dosis massa grans poden actuar provocant mutacions al moll de l’os ia
als ovaris. Hi ha persones que desenvolupen una reacció al·lèrgica amb el contacte amb
les fulles de carxofera, o també rinitis o asma al·lèrgica. El contacte amb les punxes de
les varietats de carxofa que en tenen pot fer mal o petites ferides. Per males pràctiques
d’higiene algunes carxofes podrien estar contaminades amb Listeria monocytogenes o
amb Escherichia coli enterohemorràgica.
L'extracte aquós de fulla de Carxofera, fins i tot per sota de 0,001 mg/mL, és capaç
d'inhibir la producció de malondialdehid (no la producció normal en els hepatòcits, però
sí l'extra desencadenada per l'estrès peroxidatiu extra). Aquest efecte de l'extracte es
manté, així com el de prevenció de pèrdua de glutatió, encara bullint-lo, digerint-lo amb
tripsina, o acidificant-lo. Disminueix una mica amb l'alcalinització. La protecció contra la
peroxidació per tetraclorur de Carboni la duen a terme (entre les substàncies més
abundants als extractes de fulla de Carxofera) la cinarina, i en menor grau l'àcid cafeic.
Extractes de carxofa van disminuir en un 50% la capacitat d'agregació plaquetària
(espontània o induïda) després de dos anys de tractament en treballadors exposats a
disulfur de Carboni (a fàbrica de fibres artificials).
L'àcid clorogènic és una mica menys eficaç que la luteolina o el cinaròsid (que són
capaços d'inhibir l'efecte colesterolgènic de la insulina).
La cinarina sembla inhibir la biosíntesi de colesterol amb gran eficàcia a concentracions

molt altes, al voltant d'1 mg/ml, però només en un 20% entre 0,007-0,1 mg/mL. La
cinarina no pot inhibir la luminescència ocasionada pel tetraclorur de carboni, encara
que sí (almenys en un 32%) l'eriodictiol de la llimona (a 100 mg/kg de pes corporal). La
luminescència ocasionada per tert-butil-hidroperòxid (TBOOH) sí que és inhibida per la
cinarina (50 micromols redueixen el 50%), encara que també (4 vegades menys) per la
quercetina o la similarina, o (cinc vegades més) per l'eriodictiol i (vint vegades més) per la
catequina. Els efectes hepatotòxics destructius originats in vitro mitjançant
galactosamina en hepatòcits de subjectes (ratolins) més sensibles a aquesta, són inhibits
per la cinarina (i la silibinina). Algunes hiperlipoproteïnèmies no queden reduïdes
després de tractaments amb fins a 750 mg de cinarina durant dos mesos. A més, es pot
produir una crisi d'eliminació d'urea que dura dues setmanes (fins que el ronyó evacua
la produïda pel fetge). Però en molts casos la cinarina o els extractes de Carxofa (full) han
fet aprimar-se, eliminar urea i baixar el nivell de colesterol i triglicèrids.
La luteolina (aglicona del cinaròsid) és molt eficaç inhibint la hidroxi-metil-glutaril-CoA-

reductasa (enzim clau a la biosíntesi de colesterol). És antial·lèrgica, fent baixar els
nivells d'IgE, però sense afectar els de histamina o serotonina. Fa augmentar una mica
les plaquetes. És antioxidant (tant en fase aquosa com a lipídica) i queladora de metalls.
La luteolina és un flavonòsid antioxidant útil per actuar tant en fase lipofílica o greix com
en fase aquosa. Sembla actuar cedint hidrògens i quelant metalls. També protegeix
d'alteracions genètiques a les cèl·lules de la medul·la òssia, almenys per les quals una
dieta a base de peix i/o cordeig rostits produeixen en rates.
El lupeol (present també a la dent de lleó, el fenigrec, la calèndula, el Desmodium i la

camamilla) inhibeix la leucèmia i els melanomes humans. També és inhibidor de la
tripsina i de la quimotripsina (proteases) i protegeix la membrana dels lisosomes en
artritis reumatoide (el lupeol-linoleat encara més). Inhibeix també l'excreció d'oxalats a
l'orina i el dany causat per aquests a les nefrones (mesurable pels enzims LDH, ALP,
GGT, beta-glucuronidasa i N-acetil-glucosaminidasa).
ÀCID FERÚLIC, EFICAÇ CONTRA:
AL·LÈRGIES
IMMUNITAT BAIXA ARRÍTMIES
INFLAMACIONS ARTERIES CONSTRETES
INSOLACIÓ (FILTRE SOLAR) BACTERIS
INTOXICACIÓ HEPÀTICA CÀNCER (ESÒFAG, ESTÓMAC, FETGE, PELL)
METALLS CÀNDIDES
MUTACIONS COR (DÈBIL)
NITROSAMINES DESCARBOXILACIÓ DE LA CARNITINA
PROSTAGLANDINES DISMENORREA
RADICALS LLIURES OXIDANTS DOLORS
SEROTONINA ESPASMES
TROMBES ESTRÒGENS
TUMORS FAGÒCITS GANDULS
ÚTER HIPERACTIU FETGE GANDUL
VESÍCULA BILIAR GANDULA FONGS
VIRUS
HIPERLIPIDÈMIA
ÀCID NEO-CLOROGÈNIC. EFICAÇ CONTRA:

CARN-ESQUEIXATS
FERIDES
INFLAMACIONS
BETA-SITOSTEROL. EFICAÇ CONTRA
CÀNCER (PREVENTIVA) ADENOMES

CÀNDIDES BACTERIS
CICLO-OXIGENASA BULÍMIA
COSSOS CETÒNICS CÀNCER (MAMA
VIRUS DE LA SIDA CUCS
XANTINA-OXIDASA DEPRESSIÓ
IMMUNITAT EXAGERADA DIABETIS
LIMFOMA EDEMES
LIPO-OXIGENASA ESTRÒGENS BAIXOS
MAO (MONO-AMINO-OXIDASES) FERTILITAT ESPERMATOZOUS
MUTACIONS FETGE INTOXICAT
NEOPLÀSIA GESTACIÓ
PROSTATISME GLUCOSIDIL-TRANSFERASA
RADICALS LLIURES OXIDANTS HIPERCOLESTEROLÈMIA
RONYÓ INFLAMAT HIPERLIPIDÈMIA
TUMORS (PULMÓ, COLL DE MATRIU) HIPERLIPOPROTEÏNÈMIA
ÚLCERES HIPERTENSIÓ
VIRUS IMPOTÈNCIA
INFLAMACIONS
CINARINA (200-300 PPM). EFICAÇ CONTRA
ANÈMIA
FETGE GANDUL
HIPERCOLESTEROLÈMIA BACTERIS (ESTAFILOCOCS, ESTREPTOCOCS)
HIPERLIPIDÈMIA CÀLCULS DE COLESTEROL
HIPERTRIGLICERIDÈMIA CETONÈMIA
INSOLACIÓ CIRROSIS
RETENCIÓ D’ORINA DEGENERACIÓ DEL COL·LAGEN
TÒNICA CEREBRAL DISPÈPSIA
VESÍCULA BILIAR GANDULA
ESTIGMASTEROL. EFICAÇ CONTRA

CÀNCER (PREVENTIU)
FALTA D’OVULACIÓ
FETGE INTOXICAT
INFLAMACIONS
NERVIOSISME
VIRUS
INULINA. CONTRA
ESTRENYIMENT
HIPERCOLESTEROLÈMIA ALCOHOL-DESHIDROGENASA
IMMUNITAT BAIXA CÀNCER DE CÒLON (PREVENTIVA)
OBESITAT CÀNCER DE MAMA (PREVENTIVA)
OSTEOPOROSIS COLITIS
TOS DIABETIS
ESTÓMAC GANDUL
LUTEOLINA. EFICAÇ CONTRA
BACTERIS
BULÍMIA
CALCI
HISTAMINA CANCER (PREVENTIU)
INFLAMACIONS (= INDOMETACINA) CATARACTES
IODO-TIRONINA-DEIODINASA COMPLEMENT
MUTACIONS CONTRACTURES MUSCULARS
POLIOMIELITIS DEIODINASA
RETENCIÓ D’ORINA DERMATITIS
SUCCINO-OXIDASA ESPASMES
TOS FETGE DESPROTEGIT
VIRUS FETGE GANDUL
VIRUS DE LA SIDA HERPES
XANTINA-OXIDASA
MUCÍLAG. EFICAÇ CONTRA
CÀNCER
INFLAMACIONS
IRRITACIONS
TANINS. EFICAÇOS CONTRA

BACTERIS
LIPO-OXIGENASA CÀNCER
MAO (MONO-AMINO-OXIDASES) CÀNCER (PREVENTIU)
NEOPLÀSIA CICLO-OXIGENASA
RADICALS LLIURES OXIDANTS COSSOS CETÒNICS
RONYÓ INFLAMAT CUCS
TUMORS DEPRESSIÓ
ÚLCERES FETGE INTOXICAT
VIRUS GLUCOSIDIL-TRANSFERASA
VIRUS DE LA SIDA HIPERTENSIÓ
IMMUNITAT EXAGERADA
XANTINA-OXIDASA
TARAXASTEROL. EFICAÇ CONTRA

EDEMA
INFLAMACIONS (= 1/2 DE LA INDOMETACINA)
PRINCIPIS ACTIUS DE LA CARXOFERA
• àcid 3,5-di-O-cafeoïl-quínic • esculetina-6-O-beta-glucòsid FUL

• àcid 4,5-di-O-cafeoïl-quínic • estigmasterol
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic • fenol
• àcid cafeic FUL • flavonoides
• àcid cafeoïl-quínic • Fòsfor
• àcid clorogènic FUL • grosheimina FUL
• àcid ferúlic • guaiacol
• àcid iso-clorogènic FUL • hesperidòsid FUL
• àcid neo-clorogènic • hesperitina FUL
• àcid tànnic • inulina
• agents tànnics • lactones sesquiterpèniques
• aguerina B FUL • luteolina
• alcaloides • luteolina-4’-glucòsid FUL
• amargants • luteolina-7-gentiobiòsid FUL
• apigenina-7-O-beta-D-glucopiranòsid • luteolina-7-rutinòsid FUL
FUL • maritimeïna FUL
• apigenina-7-rutinòsid FUL • monosacàrids
• beta-carotè • mucílag
• beta-sitosterol • oli essencial
• cinarina FUL • pectina
• cinaropicrina • quercetina FUL
• cinarascolòsid A FUL • rutina FUL
• cinarascolòsid B FUL • scolimòsid FUL
• cinarascolòsid C FUL • Sodi
• cinaròsid FUL • Sofre
• Clor • sucres
• cosmòsid FUL • tanins
• cumarina • taraxasterol
• escopoletina FUL • veronicastròsid
Valor nutricional de les carxofes per cada 100 g
carbohidrats 10.51g
• sucres 0.99g
•fibra alimentària 5.4g
grasses 0.34g
proteïnes 2.89g
aigua 84.94 g
àcid fòlic (vit. B9) 89 μg (22%)
Calci 21 mg (2%)
Ferro 0.61 mg (5%)
Fòsfor 73 mg (10%)
Magnesi 42 mg (11%)
Potassi 276 mg (6%)
Zinc 0.4 mg (4%)
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA CARXOFERA
«Characterization of secondary metabolites from the rhizome of Cynara scolymus and

their antioxidant properties». CHIA-LIN LEE, KUO-CHEN LIAO, CHIEN-CHIH CHEN, YEN-AN LIN,
TUNG-YING WU, YUN-LIANG JHAN, CHAO-JUNG CHEN, JUAN-CHENG YNAG, YANG-CHANG WU.
Natural Product Research 35(12) (2021)
https://doi.org/10.1080/14786419.2019.1645664
Alguns principis actius dels rizomes de la carxofera: 1) puliglutona; 2) 1-oxo-bisabola-(2,10E)-dièn-
12-ol; 3) ptilostemonol; 4) (+)-pinoresinol; 5) (+)-1-hidroxi-pinoresinol; 6) àcid 1,5-di-O-cafeoïl-
quínic; 7) siringaldehid; 8) àcid 5-O-cafeoïl-quínic; 9) àcid 1,3-di-O-cafeoïl-quínic [De CHIA-LIN LEE
et al. 2019]
GRAMA
Cynodon dactylon (L.) Pers.
[1805, Syn. Pl., 1 : 85] 2n = 36, 40
ETIMOLOGIA: de kion (=gos) i odontos (=dent) i de dactylion (=dits).
NOMS POPULARS
Alemany: Hundszahn-gras/Bermudagras / Finger-hundszahn / Gewöhnliches

hundszahngras
Anglès: Bermuda grass/Bermudgrass/ Dūrvā grass/Arugampul / Bahama grass /
Bermuda grass / Cocksfoot-grass / Common quick grass / Couch grass /
Devil's grass / Dhoob / Dog's tooth grass/ Devil’s grass/ Dubo / Grama /
Indian doab / Quick Grass / Scutch grass / Twich-grass/ Stra grass
Angolès: usila
Àrab: ‫ إصبعينجيل‬/‫نجيل‬
Aragonès: grama , grame, gramen, agramen, engrame, mala hierba de los campos
Basc/Euskera: achoerioa, arrasteluzain, aski, aski motz, aski motza, aski-motza, askia,
askitxa, asktxa, asqui, asquia, astoatz, astoeriso.
Bengalí: দূর্বা
Cambodjà: smao anchien.
Castellà: pasto bermuda/grama común/agramen / césped / grama /canina / grama
de Bermuda, gramilla blanca, pata de perdiz, agrama, brama, brena,
canaria, cañota, césped, diente de perro, escobillas blandas, gambre,
grama, grama blanca, grama canaria, grama canina, grama de España,
grama de botica, grama de secano, grama fina, grama nudosa, gramen,
gramia, gramilla, gramón, gromón, hierba gramera, hierba rastrera,
medicina del perro, pan de perro, pata de gallina, pata de gallo, pata de
pollo, pie de gallina, rizada, zacate de gallina
Català: grama, agram, gram, gram blanc, gramet, peu de gallina, serpolla, serpona,
gram corredor, gram d'horta , gram de secà , gram morat, gramo
Curaçaoès: Brak gras salu
Danès: Bermudagræs/Hundetands-græsplante / Hundetandsgræs / Knopgræs
Eslovac: Prstnatec obyčajný
Eslovè: Pesjak prstasti / Prstati pesjak
Finlandès: Sormiheinä/Bermudaheinä / Varvasheinä
Francès: Chiendent-pied-de-poule/Chiendent/Chiendent dactyle / Cynodon / Gros
chiendent
Gal·lès: Glaswellt bermwda
Gallec: agram, brama, cerreña, coca, grama, grama digitada, grama-das-boticas,
graminha, graminheira, herba grama, herba-rengo, nervia , ninfa, nirfa,
pata de galiña, pé de galiña, rengo
Grec: Αγριάδα/ Άγλωσσο / Άρκαστης / Κυνόδους ο δάκτυλος
Hebreu: ‫ יבלית יבלית מצוי‬/ yableet matsui
Holandès: Handjesgras/Bermudagras
Hongarès: Csillagpázsit
Italià: Gramigna rossa/Capriola/Gramegna / Gramigna / Gramigna rampicante /
Ramigna
Japonès: ギョウギシバ/ gyogishiba
Nepalès: दू बो
Noruec: Tannhirse
Persa/Farsi: ‫علف دوروا‬
Polonès: Trawa bermudzka/Cynodom palczasty / Psi zab
Portuguès: Grama-Bermudas /Capim-das-Bermudas / Capim-de-burro / Erva-
gramilheira / Escalracheira / Escalracho / Grama / Grama-bermuda /
Grama-das-boticas / Grama-seda / Gramão / Graminheira / Pé-de-
galinha/ escalracho/ esgalracho/ esquilracho/ grama / grama común das
areas/ grama das boticas, grama das nossas boticas/ grama digitada/
grama-das-boticas/ graminha/graminheira/gramâo/ herba grama/Capim
pé de galinha / Capim-Bermuda / Capim-pé-de-galinha / Curraleira /
Grama-seda / Graminha/ capim-coastcross/ capim-da-Bermuda/ capim-
de-burro; grama/ grama-seda/ mate-me-embora
Portuguès brasiler: capim de burro; capim-bermuda; capim-fino; grama rasteteira;
grama São Paulo; grama seda.
Rus: Свиноро́й па́льчатый/Пальча́тник
Serbi: Зубача/Обична зубача/ Zubača/Obična zubača
Suec: Hundtandsgräs/Bermudagräs
Tonga: Musie/Musie vai
Turc: kopek disi ayrigi.
Txec: Troskut prstnatý
Ucraïnès: Свинорий пальчастий/Пальчатка зубата / Свинорий пальчатий /
Цинодон пальчастий
Xinès: 狗牙根
• Aràbia Saudí: nageel. • Líban: irk-en-najil; shirch-un unjil.

• Argentina. chepica brava; grama • Malàisia: rumput minak.
bermuda; gramón; pasto de perro; pasto • Mèxic: agrasia
forestal; pata de perdiz; pie de gallina; • Morroc: mor-chiendent.
tejedora; uña de gato. • Myanmar: mye-sa-myet; mye-za-gyi.
• Colombià: pasto Argentina; pasto inglés. • Nova Zelanda: Indian doab.
• Egipte: negil. • Pakistan: khabbal; talla.
• El Salvador: barenillo; zacate de agujilla. • Puerto Rico: Puerto Rico: ala-que-te-
• Fiji: balama grass; kabuta. queda; pelo de brujas; pepe ortis; yerba
• Filipines: babalut; galud-galud; kawad- Bermuda.
kawaran; kulatai. • Sri Lanka: aruham-pul; buha.
• Hawaii: mahiki; manienie. • Sud-Àfrica: gewone kweekgras.
• Índia: arugampul; doob; durva; hariali. • Sudan: nagila.
• Indonèsia: gigirintingan; jukut • Surinam: tigriston.
kakawatan; jukut raket. • Tailàndia: yah-phraek.
• Iran: chair. Iraq: thayyel. • Taiwan: gou-ya-gen.
• Java: grintingan; hoe maneek; suket • Vietnam: cò chi'; co' ông.
grinting. • Zàmbia: kapinga.
Dins les Gramínies aquest gènere, de la tribu de les Espartínies, es caracteritza per tenir
la inflorescència formada per diverses espigues o raïms ben individualitzats, simples, no
compostos, bisexuats, unilaterals, comprimides lateralment, amb la glumel·la inferior
mútica, carenada al dors, i lígula, de 0.3 mm, en forma de pèls; espigues situades al
capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada, espigues amb una sola flor fèrtil,
inserides sobre un eix pla glumel·les desiguals, la inferior amb 1-3 nervis; glumes gairebé
iguals, una mica divaricades, més curtes que la flor; planta vivaç de base subterrània
molt estesa i difícil d’arrencar. Les tiges no pugen gaire, fins 40 cm com a molt, són de
secció el·líptica, i a vegades es tenyeixen de porpra. Les rames amb fulles solen formar
una massa arran de terra, almenys al principi. Planta peluda pel que fa a les fulles,
dístiques, glauques, curtes, planes, amb lígula peluda. Si reben molta aigua es tornen
d’un verd no glauc i quan hi ha molta sequera es tornen gairebé blanques, amb les
puntes vermelles. Fan 05-65 × 1-3.5 mm i tenen marges membranosos; aplanades, una
mica aspres, doblegades longitudinalment amb molta sequera; ciliades darrere la lígula i
als marges inferiors o en ambdues superfícies. Les beines fan 1.5-7 mm i són més curtes
que els entrenusos; son peludetes a la punta i les inferiors són quillades. Panícula
digitada amb 4-7 espigues unilaterals de 1.5-6 cm, primes, divaricades, a vegades
tenyides de morat. Espiguetes de 2-3 mm, comprimides lateralment, amb una flor fèrtil i
el rudiment d’una estèril, petites, d’uns 2 mm, solitàries, subsèssils i dístiques per la
cara exterior de l’eix, aplanat. Glumes de 1-3 mm, quasi iguals, una mica divaricades,
agudes, escabres a la carena, més curtes que la flor, uninervades. La primera una mica
falcada i la segona més lanceolada. Glumel·les mútiques, de 2-3 mm, plegades-
carenades, la inferior (lema) més ampla, trinervada., la superior (pàlea) glabra, una mica
més curta que la inferior. Raquis nua o amb una segona flor masculina rudimentària.
Estams 3. Estigmes terminals, lliures. Cariòpside glabre, oblong, comprimit lateralment.
Les arrels poden formar una xarxa difícil d’arrencar ja que si es trenca torna a rebrotar, i
poden arribar a 2 m de profunditat. És planta que fa la fotosíntesis pel sistema C4 més
eficient a altes temperatures que el normal o C3. Resisteix l’arada, ja que es multiplica
per llavor, rizomes i tiges, el foc i petites dosi d’herbicides
Les fulles tenen estomes en forma de manuella; tricomes eglandulars d’unes 60 micres,
unicel·lulars; i vasos de xilema d’unes 5 micres de gruix, amb engruiximents
escalariformes.
MALURES: Aspergillus fumigatus, Benololaimus longicaudatus, Bipolaris peregianensis,
Calcarisporium sp., Chaetomium globosum, Cladosporium herbarum, Claviceps
cynodontis, Cochliobolus sp., Cyathostomina, Gaeumannomyces nanograminis,
Hemononchus contortus, Meloidogyne incognita, Meloidogyne marylandi, Monotospora,
Ophioschaerella korrae, Phytoplasma cynodontis, Phytoplasma graminis, Rhizoctonia sp.,
SmMV (Spartina mottle v irus), Trichodorus obtusus, Ustilago cynodontis.
NOTA: Aspergilus fumigatus produeix fumigaclavina C i fumitremorgina C, alcaloides

indòlics vasorelaxants de l’artèria aorta. I Chocliobolus produeix cochliona C. que
inhibeix les cèl·lules d’adenocarcinoma de mama MCF-7, i les K562 de leucèmia
mieloide.
És planta invasiva als conreus, marges de camins, sorrals, i terrenys no massa inclinats
de bona part del món, excepte les molt fredes o molt desèrtiques. En climes secs s’ha
emprat com a gespa als jardins i camps d’esports.
Cynodon dactylon al món, segons GBIF
PROPIETATS MEDICINALS DE LA GRAMA
• anabolitzant • emol·lient
• angiogènica (VEGF↑ ) • hepatoprotectora en diabètics
• antiabortiva • inotròpica positiva
• antidiabètica • larvicida (mosquits)
• antihelmíntica • laxant suau
• antiinflamatòria • neuroprotectora (en radioteràpia)
• antiinflamatòria • oftàlmica
• antioxidant • protectora de l’ADN (front a radiacions
• antisèptica ionitzants)
• astringent • refrescant
• broncodilatadora • regula el cicle menstrual
• colinèrgica • retarda el part
• cordial • sudorífica
• diürètica
USOS MEDICINALS
• àcid úric • hemiplegia

• amenaça d’avortament • hemorràgies
• amnèsia per escopolamina • hemorroides sagnants
• anèmia • hepatitis
• angiocolitis • hipertensió
• anorèxia • histèria
• anúria • infeccions urogenitals
• artritis • intoxicació per Alumini
• ascites • llagrimals emboçats
• ateroesclerosis • mal de cap
• berrugues • mal de panxa
• blennorràgia • metritis
• càlculs urinaris (oxalat càlcic) • nafres
• càncer de còlon • oligúria
• càncer de fetge • ovari poliquístic
• cansament • panxa inflada
• carboncle • picades de serps
• chikungunya (virus) • picors
• cistitis • pielonefritis
• colecistitis • Pseudomonas aeruginosa
• colesterol alt • psicosis
• congestió pulmonar • retenció de líquids
• conjuntivitis • retinopatia diabètica
• convulsions • rinitis al·lèrgica
• cor dret que falla • rubèola
• cucs intestinals (+ clau d’espècia) • Salmonella typhi
• diabetis • Salmonella typhimurinum
• diarrea • sífilis secundària
• discinèsia biliar • Staphylococcus aureus & MRSA
• disenteria • talls
• edemes oculars • tos
• edemes ossis • trastorns nerviosos (suc de FUL)
• edemes post-traumàtics • tumors
• epilèpsia • rampes
• febre • ulls plorosos
• ferides • urèmia
• fractures d’ossos • uretritis
• gonorrea • vaginitis
• granellades • xarampió
POSSIBLE TOXICITAT DE LA GRAMA
El pol·len de la grama pot desencadenar processos al·lèrgics en algunes persones. En

grans quantitats, degut al petit percentatge de cianhídric que conté, la planta pot
provocar intoxicació als animals que la mengin. Si a la planta hi ha el paràsit Claviceps
cynodontis aleshores al menjar-la el bestiar parteix tremolors i pèrdua de l’equilibri,
degut al paspalitrem-B, ergina, ergonovina i altres derivats de l’àcid lisèrgic.
VETERINÀRIA
Cavalls: primer dejuni, després alls, i després esbarzer amb grama (cura per eliminar els
cucs intestinals). La grama els resulta diürètic ai fa que tinguin el pèl més brillant.
Porcs: contra els virus de síndrome respiratori i reproductiu PRRSV.
PREPARATS
Cura per a millorar la circulació: 15 fulles de Marrubium vulgare + 15 fulles d’Hedera

helix + un grapat de rels de grama (Cynodon dactylon). Se’n fa l’aigua bullint-ho i es pren
una tasseta al dia durant 15 dies. S’alterna la cura amb 15 dies més de repòs. [MERCÈ
BASAGAÑA].
Sindhooram: barreja ayurvèdica contra ateroesclerosis. Sulfat de Ferro + corall vermell +

Acalypha indica FUL + Lippia nodiflora + Vinca rosea + Lawsonia alba + Cynodon
dactylon + Hibiscus rosasinensis + Phyllanthus emblica FRU
Tisana per fer orinar: Cynodon dactylona + Lithospermum officinale + Solanum nigrum +
Tilia cordata (segona pell) + sucre candi. [MERCÈ BASAGAÑA].
Remei per desinflar les cames: 30 cigrons + grama (un grapadet). Es fa bullir uns 25
minuts. Se’n beu un got pel matí un altre per la tarde. [MERCÈ BASAGAÑA].
Decocció de la rel: 20 g/250 mL, bullir-ho 1 minut, llençar l’aigua i posar la rel triturada
en 1 L d’aigua nova i bullir-ho 5 minuts. S’hi pot afegir gra d’anís o fonoll, o menta o
regalèssia per donar-hi bon gust. Se’n poden prendre 1-3 tasses al dia.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA GRAMA
• alcaloides 0.1% • luteïna 170 ppm

• beta-carotè 350 ppm • Manganès
• carotenoides • miricetina 6 ppm
• catequina 12 ppm • Níquel
• cis-estermerol A [hipoglucemiant] • Potassi
• cis-tibenetrimerol A • quercetina 165 ppm
• cis-tibenetrimerol B • resines 1%
• Coure • rutina 18 ppm
• Ferro • Sodi
• flavonoides • sucres reductors 12%
• fructosanes: triticina • tanins 6%
• glucòsids 12% • violoxantina 58 ppm
• inositol • zeaxantina 42 ppm
• kaempferol 48 ppm • Zinc
Cynoglossum officinale L.
[1753, Sp. Pl. : 135] 2n = 24,48

Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliche hundszunge/Gebräuchliche hundszunge

Echte hundezunge / Echte hundszunge / Gemeine hundszunge /
Hundszunge / Venusfinger
Anglès: Hounds-tongue/Common hound’s tongue / Common hound's tongue /
Dog's tongue / Dog's tounge / Gipsy flower / Gypsy flower / Hound’s-
tongue / Hound's tongue / Hound's tounge / Hound's-tongue / Hound's-
tounge / Rats and mice
Aragonès: carruchera, carruchete, lengua de perro, yerbeta, zinoglosa, biniebla,
carruchete, cinoglosa
Basc/Euskera: txakur-mihi, zakur-mihia
Castellà: Cinoglosa/Bizniega / Lengua de perro / Viniebla/ bizniega, carruchera,
carruchete, cinoglosa, cinoglossa, cizoglosa, hierba conejera, hierba del
conejo, lapilla, lengua canina, lengua de perro, mareacavallo, matacavallo,
oreja de liebre, orejas de liebre, viniebla, viniega, yerba conejera
Català: Besneula/ avellana torrada, aferragós, cinoglossa, lengua dóvella, llapassa,
llapassera, llengua de ca, llepassera, maneula, visneula
Danès: Hundetunge/Læge-hundetunge
Eslovac: Psojazyk lekársky
Eslovè: Navadni pasji jezik / Pasji jezik navadni
Estonià: Harilik rass
Finlandès: Koirankieli/Koirankiele / Rohtokoirankiele / Rohtokoirankielet /
Rohtokoirankieli
Francès: Langue de chien
Gaèlic/Irlandès: Teanga chon
Gal·lès: Pigl / Pigyl / Pigyl meddygol / Tafod y bytheiad / Tafod y bytheiad
meddygol / Tafod y ci
Gallec: lengua de can
Grec: Κυνογλωσσο
Holandès: Veldhondstong/Gewone hondstong / Hondstong
Hongarès: ebnyelvűfű/Közönséges ebnyelvűfű / Orvosi ebnyelvűfű
Italià: Lingua di cane vellutina/Cinoglossa / Cinoglosso / Erba vellutina / Lingua
di cane
Japonès: キノグロッスム・オフィキナーレ
Noruec: Hundetunge
Polonès: Ostrzeń pospolity
Portuguès: lingoa de caô
Rus: Чернокорень лекарственный
Suec: Hundtunga
Turc: Köpekdili / Köpekdiliotu
Txec: Užanka lékařská
Ucraïnès: Чорнокорінь лікарський
Xinès: 红花琉璃草/药用倒提壶
La família de les Boraginaceae A.L. De Juss. es distingeix per tenir les flors gamopètales,
superovàrqiues, issotèmones, regulars, , no ser plantes bulboses, tenir el fruit en tetra-
aqueni, i carpels no units a l’eix central. Dins la família, el gènere Cynoglossum es
distingeix per tenir esquames piloses a la gola de la corol·la, que no és tubulosa, i per les
petites u curtes espines que recobreixen el fruit. I dins el gènere, Cynoglossum offiicnale
es distingeix per tenir els lòbuls de la corol·la glabres per fora, per l’indument blanc a les
parts joves de la planta, corol·la de tons blaus i vermellosos foscos, núcules amb el
marge engruixits amb la cara dorsal plana; fulles basals de 1-3 cm d’amplada, amb els
nervis secundaris ben patents; estams inserits a la part superior del tub de la corol·la.
Cynoglossum officinale és una herba bianual que arriba a 90 cm d’alçària amb indument
blanc a les parts més joves. De tiges simples o ramificades només a la part del cim.
Fulles piloses per ambdues cares. Fulles basals presents durant la fructificació, de fins a
40 × 8 cm, amb el pecíol de fins a 23 cm, de limbe oblanceolat. Fulles caulinars inferiors
curtament peciolades, amb el limbe de 1-3 cm d’amplada estretament oblanceolat, amb
els nervis laterals destacant. Fulles de la zona mèdia i superior de fins a 15 × 2.5 cm
d’oblongues a lanceolades. Inflorescència ramificada amb nombroses cimes formant una
panícula. Flors basals de cada cima amb bràctees. Les altres sense. Pedicel floral de 1.5-
2.5 mm, erecto-patent, de fins a 20 mm en la fructificació (aleshores una mica reflectits).
Calze floral de 3-4 mm amb lòbuls ovals com de cera amb pèls sedosos aplicats a la cara
de fora, i glabres i amb pèls dispersos a la puntam, a la cara de dins. Calze fructífer de
dins a 9 mm. Corol·la de 3-4 mm d’amplada, campanulada, de color porpra o vermell
fosc, sense venes reticulades més fosques. Tub de la corol·la de 2.5-3.5 mm, cilíndric.
Gola amb esquames trapezoidals, emarginades,, més o menys piloses. Lòbuls de la
corol·la de 2-3 mm, patents, pans, glabres per la cara de fora. Estams inserits a la part
superior del tub de la corol·la. Anteres de 0.9-1.3 mm. Ovari amb l’estil més curt que el
tub de la corol·la. Núcules de 5-8 × 4.2-6 mm, amb la car a dorsal més o menys
comprimida, plana, oval i amb garfis curts i rodejada d’un marge engruixit amb molts
garfis curts, i de color castany fosc. Al Ripollès a vegades té les fulles caulinars inferiors
més estretes (0.8-1.8 cm), amb indument més laxe i rígid, les núcules més estretes (4-5
mm) amb la cara dorsal una mica convexa i marges menys engruixits.
MALURES: Sclerotinia sclerotiorum, virus del mosaic de l’alfals
Es troba en marges de pastures. A Catalunya el terç Nord. A la península hispànica al

terç Nord i al centre. Manca a la meitat SW. Al món es fa a Europa, Àsia central i
Amèrica del Nord (introduïda massivament).
Cynoglossum officinale al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «Hound’s tongue» és planta regida per Mercuri.
La rel és molt ben remei, ja sigui en pastilles, en decuit o d’altra manera, per estroncar
les emanacions reumàtiques al cap, ulls, nas, estómac, pulmons. Les fulles bullides en vi
aigua o en oli i sal estoven i obren el ventre. Les fulles, aplicades a la ferida, curen les
mossegades de gossos rabiosos. Per prevenir que caigui el cabell cal aplicar llard on
s’hagi bullit el suc de la planta. Aquest remei també cura les cremades. Les fulles
matxucades curen les ferides obertes verdes. La rel cuita a les brases i inserida com a
supositori cura les hemorroides. L’aigua destil·lada de la planta o hidrolat cura la verola
francesa i tota mena de talls i úlceres.
ESOTERISME
Duent a la planta dels peus fulles de la besneula, evitarem que els gossos ens bordin.
Duent un bocí de la rel a sobre com a amulet farem reconciliar enemics i atraurem les
simpaties del públic. Duent dins una bosseta verda que pengi del coll fins el ventre,
algunes fulles de la besneula amb un bocí de pergamí amb les lletres EEL CHAD, això
protegeix la dona embarassada d’un part prematur i assegura la bona salut del nen que
ha de néixer.
• analgèsic • cicatritzant
• anticancerós • emol·lient
• antiespasmòdic • hemostàtic
• antihemorràgic • resolutiu
• astringent • vulnerari
USOS MEDICINALS
• berrugues • hemorroides
• caiguda de cabell • indigestions
• càncer de cara • llagrimeig als ulls
• catarro • luxacions
• cremades de primer grau • mossegades de gossos rabiosos
• diarrea • nafres
• dolors • neuràlgies
• espasmes • psicopaties
• ferides • sífilis
• flebitis • tos
• hemorràgies • tumors
POSSIBLE TOXICITAT
La planta a raó de 60 mg d’extracte/Kg és tòxica per als vedells i per als cavalls. També
per als animals de sang freda. Degut als alcaloides pirrolizidíncs en humans pot atacar el
fetge a la llarga produint-hi hiperplàsia biliar i cirrosis (fibrosis hepàtica.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid tànnic • echinatina

• agents tànnics • heliosupina
• alcaloides pirrolizidínics 0.5-2% • helioxantina
• al·lantoïna • lasiocarpina
• cautxú natural REL • mucílag
• cinoglossina • oli essencials
• consolidina • platifil·lins
GÓDUA
Cytisus scoparius (L.) Link
[1822, Enum. Hort. Berol. Alt, 2 : 241]
= Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex WDJ Koch
imatge de FRANZ EUGEN KÖHLER

NOMS POPULARS
Alemany: Besen-ginster/ Besenkraut / Besenpfriem / Besenstrauch / Eifelgold /

Gemeiner besenginster / Gewöhnlicher besenginster / Gilbkraut /
Mägdebusch / Mägdekrieg / Pfriem / Ramse / Rehweide / Schottischer
ginster
Anglès: Common broom/Besom / Broom / English broom / European broom /
Green broom / Hogweed / Irish broom / Irish tops / Scoparium / Scot’s
broom / Scotch / Scotch broom / Scot's broom / Yellow broom
Àrab: ‫الوزال االسكتلندي‬/‫لزان مكنسي‬
Bable/Asturià: capio, escoba, escobal, gorbiñu, xiniesta, zapaterinos.
Basc/Euskera: erratza, irasta, isasa, isats arrun, isats arrunt, isatsa, isatza, isaxa,
itzuski, itzuskilatz, tximitza.
Castellà: retama negra, escobón, hiniesta, hiniesta romana, hiniestra, retama de
escobas, albareja, apiorno, barredoira, beduina, bizcoba, chamiza, codeja,
escoba, escobo, escobones, escoba amarga, escoba amarilla, escoba
bermeja, escoba colorada, escoba de flor amarilla, escoba del diablo, escoba
negra, escoba negral, escoba portuguesa, escoba rubia, escoba rubial,
escoba serrana, escoba tamariz, escoba verde, escoba verdenal, escoba
verdial, escobaeras, escobajera, escobal, escobas, escobera, escoberas,
escobeña, escobonera, escobones, escobón, genista angulosa, hiniesta
blanca, hiniesta de escobas, hiniesta negra, illesta, inhiesta, iniesta, isasa,
jiniesta, maya, morisca, piorno, piorno amarillo, piorno negro, ramo, ramón,
ratamino, rebanillo, retama, retama amarilla, retama colorada, retama de
escoba, retama de escobas, retama inhiesta, retama macho, retama
morisca, retama negra, retamón, xesta, xesta negral, xiniesta.
Català: Ginesta d'escombres / Ginesta borda / Ginesta de muntanya / Ginestell /
Ginestell comú / Gódua / Gòdua/ Lliroia [només la flor]
Danès: Almindelig gyvel/ Gyvel
Eslovac: Prútnatec metlovitý
Eslovè: Metla navadna / Navadna metla
Estonià: Harilik luudpõõsas
Finlandès: Jänönvihma/ Jänonpaju / Jänönpapu
Francès: Genêt à balais/ Cytise à balais/ Brande / Genêt à balai / Genêt commun /
Genettier
Gaèlic: Giolcach shléibhe
Gal·lès: Banadl cyffredin/ Banadl / Banadlen / Banhadlen / Banhalen / Banhallen
Gallec: escoba, estrume, gesta, gesteira, xesta, xesta brava, xesta de vasoiras, xesta
mansa, xesta marela, xesta molar, xesta moura, xesta negra, xesta negral,
xesteira, xiniesta.
Grec: Κυτισοσ
Holandès: Gewone brem/ Brem / Brem soort
Hongarès: Seprűzanót/ Seprőzanót
Islandès: Gullsópur
Italià: Ginestra dei carbonai/ Citiso scopario/ Citiso / Ginestra dei carbonai
Japonès: えにしだ
Noruec: Sandgyvel/ Gyvel
Persa/Farsi: ‫رتم جارویی‬
Polonès: Żarnowiec miotlasty/ Szczodrzeniec miotlasty / Żarnowiec / Zarnowiec
miotlasty
Portuguès: Giesta, chamiça, escova, gesta amarela, gesta das vassouras, gesta negra,
giesta negra, giesta-armela, giesta-ribeirinha, giesteira das vassouras,
giesteira-brava, giesteira-das-vassoiras, giesteira-das-vassouras, maiás,
retama
Rus: Ракитник венечный
Suec: Harginst / Har-ris
Turc: Süpürge katırtırnağı
Txec: Janovec metlatý/ Čilimník janovec
Ucraïnès: Жарновець віниковий/ Саротамнус віниковий
Xinès: 金雀儿
Arbust de més d’1 metre d’alçària amb tiges molt ramificades, majoritàriament dretes,
estriades, lluentes, verdes, lignificades només a la base, piloses a les puntes joves, amb
pèls blancs prims rectes; fulles trifoliolades amb folíols oblongs aguts, a vegades el
central més gros, amb vores pubescents; però folíols de les rames superiors únics, sense
els dos acompanyants. Pecíol de les fulles trifoliades de fins a 13 mm i folíols de fins a 11
× 4 mm. 2 estípules obovals piloses per sota de fins a 17 × 5 mm. Calze de 5-6.5 mm,
glabre amb el llavi superior de 3.4 mm i l’inferior de 3.5-5 mm i dents de 0.2 mm,
pubèruls. Flors papilionàcia groga, caduca, a vegades amb l'estendard vermell, que fa
16-24 mm, amb ungla de 2 mm, ales de 16-24 × 8-10 mm, oblongues, glabres, amb
ungla de 3.5-4.5 mm, i la carena de 17-25 × 8-10 mm, falcada, pubèrula al marge
inferior, amb aurícula de 2 mm i ungla de 3-4 mm. Pedicels florals allargats de 6-11
mm.. Estams recorbats, didínams (4 llargs + 5 curts +1 mitjà separat). Els estams llargs,
el mitjà i 4 dels curts tenen les anteres basifixes. El tub estaminal és oblic de la mida del
calze gairebé. Les anteres fan 1.4-2.7 mm, essent les basifixes una ica més grans que les
dorsifixes. Ovari amb 14-18 rudiments seminals, ciliat al marge i glabre a les cares. Estil
pubescent (rarament glabre) molt recorbat. Llegum de 20-50 × 7-12 mm, pla, de contorn
el·líptic, ciliat als marges i glabre a les cares, ennegrit a la maduresa, amb 10-13 llavors
de 2.7-4 × 2-3 mm, ovoides o el·líptiques una mica aplanades., de color castany o verdós,
amb excrescència seminal de 0.5-1 × 0.6-2.1 mm, blanc.
Dins el gènere, la gódua es distingeix per les tiges de secció no arrodonida amb 5
costelles en forma de ^, i sense pèls als sinus. Ovaris i llegums ciliats als marges. I dins
les Lleguminoses, el gènere Cytisus es distingeix per l’absència de fulles bipinnades, flors
amb 10 estams ben desenvolupades, tiges fortes, sense ales, sense espines, sense
glàndules abundants, fulles trifoliolades, estams no del tot lliures, estípules al costat de
pecíol i lliures, llegum plana no inflada, calze amb 2 llavis amb 2 dents al superior i 3 a
l’inferior, llavors amb excrescència o estrofíol.
Sol fer colònies sota boscos caducifolis esclarits, des de 200 a 2000 m snm,
preferentment sobre Silici. Espècia típica europea ha estat introduïda a Amèrica Àfrica
del Sud, Japó i SE d’Austràlia.
Cytisus scoparius al món, segons GBIF
VETERINÀRIA
La planta es donava a cabres, ovelles o conills quan no hi havia res més, ja que en excés
produeix mal de ventre. En banys desparasita els gossos de paparres. Les tiges xafades
s’empren amb tifa de vaca per curar ossos trencats d’ovelles o cabres, amb ajuda de les
mateixes tiges de la gódua. Per curar ferides de cavalls o burros, aplicar la decocció de
30 minuts en aigua. Contra la sarna a les ovelles s’aplica el suc de les tiges o la decocció.
Contra els cucs anals a les ovelles s’aplica el suc de xafar les tiges. Penjar rames de
gódua a la quadra evita que les mosques vagin al bestiar. Les rames s’empren per a
cremar els pèls del porc al començar la matança.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA GÓDUA
• afrodisíaca • estimulant dels nervis del cor

• antídot de verí d’escurçó • tònica cardíaca
• antihemorràgica • tòxica
• cosmètica antioxidant • vasoconstrictora
• diürètica de clorurs • vomitiva (en especial en dejú)
USOS MEDICINALS
• albuminúria • estrenyiment
• angina de pit • febre
• anúria • ferides petites UE
• ascites (vi de macerar 24 h cendra de la • gota
planta dins una bosseta) • hemofília
• broncopneumònia • hemorràgia ocular (mastegar flors)
• bronquitis aguda • hemorràgies uterines
• càlculs a vies urinàries (oli de macerar • oligúria associada a escarlatina
les flors 60 dies UI, 1 cullerada 2 cops • picades d’escurçó
per setmana, preventiu) • pleuresia
• carn-esqueixats (+ oli + sal UE) • polls
• cirrosis (vi de cendra) • prostatitis (+ oli: ús rectal)
• depressió • pulmonia
• diabetis (infusió 9 dies seguits) (mastegar • retenció de clorurs
brots) • reuma
• dispnea de pulmonia • sang a les genives
• edemes cardiorenals (+ Potassi) • urèmia
• escrofulosis
FLOR DE BACH: pessimisme, desesper, tristesa, depressió, sensació de no poder superar

els reptes de cada dia, desànim, falta de perspectiva del futur.
ESOTERISME
Una mena d’ordalia consistia em donar a beure una tisana de f,ors de gódua a una dona
sospitosa de ser una bruixa; si es posava malalta quedava exonerada, però si no quedava
afectada aleshores era condemnada per bruixeria. El 25 de juliol, per la festivitat de Sant
Cristòfor, s’adornen els cotxes en alguns pobles amb rames de gódua. O, pel maig, o per
Corpus s’empraven per fer catifes o arcs decoratius. Si el primer de maig es pengen
rames de gódua a l’entrada de la casa, ja tot aquell any no hi entraran les bruixes.
ALTRES USOS
Les rames s’empren (al Montseny) per fer el sostre d’una barraca, junt amb falgueres,
fang i pedres. També s’empren les rames per fer escombres. Les flors s’empraven per
tenyir la llana de groc. Unes miques de flors s’han emprat des del segle XII per
aromatitzar la cervesa. De la pela de les tiges se n’han fet cordes. Les poncelles s’adoben
com si fossin tàperes. La planta es va introduir als EEUU per estabilitzar talussos sota
carreteres.
POSSIBLE TOXICITAT
A les persones molt debilitades els produeix taquicàrdia, especialment si estan baixes de
Potassi per prendre diürètics; i, en dejú, provoca el vòmit. Està contraindicada si hi ha
hipertensió. Si a més es pren el sol la planta pot tornar-se mutagènica. En conills pot
arribar a provocar malformacions del paladar. És una planta mel·lífera que atrau també
altres insectes. Hi ha espècies similars, com ara Genista florida que són molt més
tòxiques.
Infusió: una culleradeta de cafè de flors per tassa en infusió (10 minuts reposant).
Començar amb una tassa per dia i si senta bé ampliar fins a 2 o 3 o 4.
Extracte fluid de planta estabilitzat: 1-3 g al dia.
Tintura: 2-8 gotes, 2-3 cops al dia
Tisana diürètica: summitats florides de gódua 15 g + ginebrons 15 g + rel de dent-de-lleó
15 g. Posar-ho en 3/4 de L d’aigua i bullir fins que el líquid es redueixi a la meitat. Colar
i ensucrar al gust. Una cullerada sopera del líquid cada hora
Cataplasma calmant: Cistus ladanifer + Cytisus scoparius cuit junt i posat amb una gasa
sobre cops.
Barreja contra èczemes: gódua + cendra de roure + sal (9 dies seguits UE)
Barreja per prendre contra la paràlisis parcial: aigua:vi (3:1) + Dictamnus hispanicus +
romaní + espígol + pèl de panotxa + sàlvia + caps d’ase + poliol de riu + agrimònia +
lluquetó (Globularia vulgaris) + milfulles + rel de panical (Eryngium campestre) + Thymus
mastichina + tamariu + brutónica (Teucrium chaamedrys) + gódua [fórmula de la Serrania
de Cuenca]
PRINCIPIS ACTIUS DE LA GÓDUA
• 8-glucosil-5,7,4’-trihidroxi-3’-metoxi- • iso-esparteïna FLO

flavona • iso-quercetina
• 17-oxo-esparteïna • L-dopa FRU
• àcid linoleic FRU • L-tirosina
• àcid tànnic • lectines FRU
• aesculina FLO • lupanina FRU
• agents tànnics • lupenona
• amines • luteolina
• beta-sitosterol FRU • luteolina-4’-glucòsid
• carotol • metil-oxi-tiramina
• citisina FRU • neoxantina
• crisantem-xantina • octanal
• dopamina • oli essencial
• epinina • orientina
• escoparina • oxi-tiramina
• esculetina • proteïna FRU
• esparteïna • quercetina
• flavoxantina FLO • quercetina-glucòsid
• furfural • quercetina
• genisteïna FLO • quinolizidina
• genisteïna-7-O-glucòsid FLO • sarotamnina FRU
• genisteïna-7,4’-di-O-apiosil-glucòsid FRU • tanins
• gibberel·lina-A-35 • taraxantina
• grassa FRU • tiramina
• hidroxi-lupanina FRU • vitexina FLO
• hidroxi-tiramina FLO • xantofil·la-epòxid FLO
• hiperòsid FLO • xantofil·les FLO
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA GÓDUA
La esparteïna té un efecte curaritzant sobre les terminacions nervioses motrius i un

efecte paralitzant sobre el sistema nerviós central. Amplia i prolonga l’acció hipertensora
i cardiovascular de les terminacions del sistema simpàtic. Aïlla el cor de tota influència
nerviosa extrínseca ja sigui vagal ja sigui simpàtica. Només persisteix la influència del
sistema nerviós ganglionar del cor. A petites dosi, l’esparteïna afecta una mica el sistema
vascular; però a dosi més elevades té un efecte vasodilatador amb hipotensió. L’efecte
diürètic és irregular, però sobre tot està centrat en l’eliminació de clorurs. Reforça el pols
i les contraccions del cor, regularitza el ritme cardíac. L’escoparina té un efecte diürètic
clar. L’extracte de gódua té un efecte vasoconstrictor 5 cops superior al de la banya de
sègol, i per això puja la pressió arterial i atura les petites hemorràgies a la geniva. La
lupanina i la 17-oxo-esparteïna actuen com a neuroprotectores a cèl·lules PC12
prevenint la formació de beta-amiloide tan típic de l’Alzheimer. A l’hipocamp els dos
alcaloides eviten la neurotoxicitat dels oligòmers del beta-amiloide soluble. També
incrementen la freqüència de transients espontanis de Calci, és a dir, potenciant la
sinapsis. Ambdues també incrementen la fosforilació de l’Akt i activen el receptor
d’acetil-colina nicotínic.
NOTA FINAL: Aquesta espècie estava a la llista de plantes prohibides, tot i que
s’exceptuava la rel, a la ordre ministerial de la doctora ANA PASTOR JULIÁN de 2004:
ORDEN SCO/190/2004, DE 28 DE ENERO, DEL M.º DE SANIDAD Y CONSUMO (BOE
27/01/2004).
Dactylorhiza maculata (L.) Soó
[1962, Nom. Nov. Gen. Dactyl. : 7] 2n = 40, 60, 80
Làmina: JAN KOPS

Dactylorhiza maculata. Foto: MARIE PORTAS D. maculata. Foto: PAUL FABRE
Orquídia de 20-70 cm d’alçària, esvelta, amb la tija plena, prima, verda o violàcia cap el
cim i angulosa. Tubercles 2 (cadascun dividit en 2-4 parts). Fulles 3-6 lanceolades (8-15
× 1-4 cm), excepte la primera que és obtusa, en general amb taques fosques. A la zona
inferior de la planta és on són la majoria. Revers de les fulles sovint argentat.
Inflorescència cònica-cilíndrica, de 5-12 cm, densa; amb bràctees lanceolades i amb
taques lila a la meitat distal i als marges, més llargues que l’ovari (llevat de les
superiors). Flors de color de rosa més o menys fosc, o blanques o més tirant a lila, amb
olor a vainilla. Label de 6-10 × 8-11 mm, lleugerament trilobat, amb el lòbul central curt
i molt més estret que els laterals; amb taques irregulars de color més intens. Lòbuls
laterals del label de marge irregularment dentat. Esperó sacciforme, atenuat
gradualment a la base, més curt i paral·lel a l’ovari. Sèpals laterals lanceolats, de 10 × 2
mm, patents. El sèpal central forma amb els laterals una mena de casc allargat. Pètals
de 8 × 3 mm, ovals, dirigits enlaire i formant una mena de casc. Ovari retorçat, verd.
Llavors menudes, abundants (fins a 186.000 per planta).
Es troba als prats una mica humits, entre 800 i 2300 m snm, en sòls argilosos, rics en
humus però pobres en nutrients, i, per descomptat, gens salins. És espècie europea que
s’estén fins el centre d’Àsia.
Dactylorhiza maculata al món, segons GBIF
Làmina: CARL AXEL MAGNUS LINDMAN. Comentaris: it.Wikipedia

VIRTUTS I USOS MEDICINALS
• afrodisíaca • flegmes
• antiinflamatòria • gasos intestinals
• antioxidant • gastritis
• atac de feridura (LLA + sàlvia) • gastroenteritis
• Candida albicans • gota (LLA+ sàlvia)
• cistitis • immunoestimulant
• convalescències • Leuconostoc mesenteroides
• cor debilitat (destil·lat FLO) • neuràlgies per fred
• diarrea • Proteus vulgaris
• digestiva • restrenyiment
• emol·lient • Staphylococcus aureus
• Escherichia coli • tumors als testicles
• ferides
PREPARATS
El salep és la farina obtinguda de moldre els tubercles un cop assecats. I és la única

forma de prendre la planta segons la tradició. Dosis recomanada: 4 g/dia. S’afegeix al pa
o es menja directament en forma de farinetes o barrejat amb vi. També es fa una de sopa
típica de Grècia, amb salep cuit amb aigua i mel. Hi ha la possibilitat de preparar el
destil·lat aquós de les flors (15 g per presa), contra la debilitat del cor. O bé la infusió de
les llavors amb sàlvia contra ictus o la gota corall.
PRINCIPIS ACTIUS
• 1,2-hexanediol-2-benzoat • apigenina
• 3-carè • benzil-acetat
• 3-hidroxi-flavona • Calci 1900 ppm
• 3-O-alfa-L-rhamno-furanòsid • Cesi-137 1.9 ppm
• 3,3’,4’,5,5’,7-hexahidro-flavonona • Coure 0.7 ppm
125 ppm • disulfuretina
• 3,3’,4’,5,5’,7-hexahidro-flavonona-3- • Estronci-90 2 ppm
O-glucòsid 130 ppm • fibra
• 3,3’,4’,5,6,7-hexahidro-flavonona • Fòsfor 2300 ppm
• 3,3’,4’,7-tetrahidroxi-flavonona • hiperòsid
• 3,7-dimetil-1,3,6-octatriè • kaempferol
• 3,7-dimetil-2,6-octadièn-1-ol • luteolina
• 5-hidroxi-flavona • Magnesi 200 ppm
• 7-O-beta-D-glucopiranòsid • metil-gal·lat
• 7,8-dihidroxi-flavona • midó
• àcid ascòrbic 40 ppm • mucílag
• àcid benzoic 30 ppm • oli essencial
• àcid cítric 3500 ppm • pentagal·loïl-glucosa
• àcid ferúlic 240 ppm • Potassi 1100 ppm
• àcid fumàric 7 ppm • proteïna 8%
• àcid gàl·lic 360 ppm • quercetina 110 ppm
• àcid màlic 800 ppm • rutina 85 ppm
• àcid oxàlic 350 ppm • sacarosa
• àcid succínic 320 ppm • santolina-triè
• alcohol de lilà • Sodi 9500 ppm
• aldehid de lilà • Sofre 5000 ppm
• sulfureïna • vitamina B2 0.8 ppm
• sulfuretina • Zinc 0.9 ppm
• vitamina B1 1.5 ppm
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical composition and content of biologically active substances found in Cotinus

coggyra, Dactylorhiza maculata, Platanthera chlorantha growing in various territories».
STANISLAV SUKHIKH, LYUDMILA ASYAKINA, MAXIM KOROBENKOV, LIUBOV SKRYPNIK, ARTEM
PUNGIN, SVETLANA IVANOVA, TIMOTHY LARICHEV, VIKTORIA LARINA, OLESIA KROL, ELENA
ULRIKH, EVGENY CHUPAKHIN, OLGA BABICH. Plants (Basel) 10(12):2806 (2021).
«PEDACIO DIOSCÓRIDES ANAZARBEO, acerca de la materia medicinal, y de los venenos

mortíferos, traduzido de lengua griega, en la vulgar castellana, & illustrado con claras y
substantiales annotationes, y con las figuras de innúmeras plantas exquisitas y raras,
por el Doctor ANDRÉS DE LAGUNA, médico de Iulio III. Pont. Maxi., Juan Latio, Amberes,
1555».
LLORERET
Daphne laureola L.
[1753, Sp. Pl. : 357] 2n=18
Làmina: PIERRE-JOSEPH REDOUTÉ
Foto: BERNARD ANDRIEU

NOMS POPULARS
Alemany: Lorbeer-seidelbast/Immergrüner seidelbast / Waldlorbeer

Anglès: Spurge laurel
Castellà: Adelfilla / Laureola / Laureola macho / Salavionda / Torvisco macho
Català: Lloreret/Baladre petit / Llorer mascle / Llorer petit / Lloriola / Senet /
Senet de pagesos
Danès: Laurbær-dafne
Eslovè: Lovorolistni volčin / Volčin lovorolistni
Estonià: Loorber-näsiniin
Finlandès: Laakerinäsiä
Francès: Daphné lauréole/Lauréole / Laurier des bois / Laurier épurge / Laurier
purgatif / Laurier-des-bois
Gal·lès: Clust yr ewig/ Glas y gaeaf
Holandès: Zwart peperboompje
Hongarès: Babérboroszlán
Italià: Dafne laurella/Laureola
Japonès: ローレルジンチョウゲ
Noruec: Laurbærtysbast
Portuguès: Trovisco
Suec: Lagertibast
Txec: Lýkovec vavřínový/Lýkovec vavřínolistý
Ucraïnès: Вовчі ягоди лаврові
La família de les Thymelaeaceae A. L. de Juss. es distingeix per les flors sense corol·la i
superovàriques, amb flors gamosèpales, amb 8 estams. Dins la família, el gènere Daphne
es distingeix pel periant caduc abans de madurar del tot el fruit que és carnós o coriaci
ni no ser plantes del tot herbàcies. Dins el gènere, Daphne laureola es distingeix per les
fulles obovals-lanceolades, coriàcies pinnatinervades de més de 12 cm de longitud, per
tenir més de 50 cm d’alçària, amb les tiges dretes, cilíndriques, coriàcies, toves; i les flors
en grups laterals, i de color verd grogós i fruit negre al madurar.
El lloreret o Daphne laureola és una planta subarbustiva de 40-100 cm, de tiges dretes,
toves però gens fràgils, de pela grisa, glabra. Fulles agrupades en roseta al capdamunt,
glabres, coriàcies, persistents, de 6-12 × 2-3 cm, obovals o oblanceoaldes, atenuades en
un curt pecíol. Flors de color groc verdós poc oloroses, menudes, pedicel·lades, en grups
de 3-10 axil·lars, una mica inclinades avall, amb bràctees groguenques molt més curtes
que les flors. Periant glabre, amb lòbuls oval-lanceolats 2-3 cops més curts que el tub-.
Baia nua, ovoide, primer verda, al final negra, brillant.
La ssp. philippi (Gren.) Nyman [1881, Consp. Fl. Eur.: 640] dels Pirineus centrals i
atlàntics té les fulles i les flors menors, i les bràctees igualant la inflorescència.
Sol fer-se al sotabosc de fagedes o rouredes en ambients una mica humits o a les
clarianes. És d’Europa central (i meridional) i també de les muntanyes del Nord d’Àfrica.
A Catalunya es fa a les serralades prelitorals, als Prepirineus i Pirineus i Serralada
Transversal. A la península hispànica es fa al Nord Catalunya, Pirineus i Serralada
Cantàbrica) i a les serralades Penibètiques. Es troba, introduïda (?) a l’Oest del Canadà i
a Nova Zelanda).
Daphne laureola al món, segons GBIF
• abortiu • emmenagog
• abscessos • flegmons
• amenorrea • grans
• anorèxia • icterícia
• anticancerós • nafres
• berrugues • purgant
• bronquitis infantil (truita UE en • tòxic (FRU)
cataplasma calent) • úlceres varicoses
• cucs intestinals en nens (braçalet fet • vesicant
amb l’escorça) • voltadits
• èczemes • vomitiu
Remei pels brians [èczema papulós]. Fulles de Senet (Daphne laureola) bullides en oli.
Quan se’n pinten els brians, segur que es moren [RAMON COROMINAS, de Campdevànol].
Purgant: segona pela del Senet (Daphne laureola). Se’n beu una tasseta. [No s’aconsella
pas a la mainada, perquè és un remei massa fort]. [MERCÈ BASAGAÑA, de Campdevànol].
VETERINÀRIA
Indigestions als porcs. Inflamació de la melsa (planta torrada amb sal). Retenció d’orina
(compresa al baix ventre). Empatx per menjar massa eriçons (UI) les ovelles. Meningitis:
planta amb fil vermell nuada al clatell i al pit. Cucs intestinals: planta al jaç. Per fer
avortar: UI decocció planta tendra.
INTOXICACIÓ
A més de diarrea i vòmits, prendre la planta per ús intern provoca ofec. Per fora pot
irritar la pell, tendra.
PRINCIPIS ACTIUS
• dafnotoxina ESC
• mecereïna LLA
ESTRAMONI / HERBA TALPERA
Datura stramonium L.
1. [1753, Sp. Pl. : 179] 2n = (21,22,23)-24-(25)
Fruit de Datura stramonium. Foto: NOAM AVITZEL
Datura stramonium. Foto: NOAM AVITZEL

Datura stramonium de flor una mica blavosa. Foto: Datura stramonium. Foto: AVINOAM DANIN
NOAM AVITZEL.
NOMS POPULARS
Alemany: Gemeine stechapfel/Stechapfel/ Asthmakraut / Gemeiner stechapfel /

Gewöhnlicher stechapfel / Igelskolben / Pauhapfel / Stachelnuss /
Teufelsapfel / Tollkraut / Weisser stechapfel
Anglès: Jimson weed/ Angel's trumpet / Apple of Peru / Common thorn-apple /
Datura/ Devil's cucumber / Devil's trumpet / Devil's weed / Green
dragon / Hell's bells / Jamestown weed / Jimson or Jamestown weed /
Locoweed / Mad apple / Moonflower / Pricklyburr / Purple thorn apple /
Stink weed / Stramonium / Thorn apple / Tolguacha
Àrab: ‫ داتورة‬/ ‫ جوز مائل‬/‫داتورا صفراوية‬/
Aragonès: espantarratones, estramonio, trompetillas, yerba ratonera, manzana
espinosa, trompetillas
Bable: fediondu
Basc/Euskera:asma-belar, asma-belarra, estramonioa, ikozoro, pikozoro, pikozoroa.
Butanès: nyangmo-throkchang
Castellà: Nongué/Estramonio/Berenjena del diablo / Carda / Chamico / Datira./
Estraminio / Estramonio / Flor de la trompeta / Hierba hedionda / Higuera
loca / Manzana espinosa / Manzano espinoso / Pedro-noche / Toloache /
Trompetilla/ antemonia, antimonio, astramonio, azotacristos, azucena del
diablo, berengena del diablo, borregos, burladora, campanas, cardos,
castañitas del diablo, castaño bravío, cerón de la vega, ceñiglos, ceñilos,
cherina, chupadera, ciñiglos, ciñilos, espantalobos, espantarratones,
estramonia, estramonica, estramonio loco, estramonios, estramoño,
estramónica, flor de la trompeta, flor de topo, flor de trompeta, habatopera,
hedionda, hediondo, hierba de topo, hierba de topos, hierba del topo, hierba
hedionda, hierba hormiguera, hierba topera, higuera del infierno, higuera
hedionda, higuera infernal, higuera loca, jediondo, jedondio, jeyondera,
malhuele, manzana espinosa, mata del infierno, matatopos, metel, metela,
nuez del diablo, nueza blanca del diablo, perines, planta del diablo, planta
topera, resneros, resnos, semilla del diablo, tabacales, trompetilla,
trompetillas, tártagos, túnica de Cristo, túnicas de Cristo, yerba de las
coles, yerba de topos, yerba hedionda, yerba ratonera, belladona del pobre;
cojón del diablo; chamico grande; chamisco; datura manzana; manzana
espinosa; pedo de fraille; campana; chamico
Català: Estramoni/Figuera infernal borda / Herba pudenta / Herba talpera /
Orval/ abret, castanya talpera, cura-ho-tot bord, cura-lo-tot bord, datura
borda, estramoni, figuera d'infern, figuera infernal borda, herba de l'asma,
herba de l'ofec, herba de lásma, herba de lófec, herba de taups, herba del
aufec, herba de l’asma, herba pudent, herba talpera, herba talpinera, herba
tauera, herba taupera, talpenera, talper, talpera, abret
Danès: Pigæble/Elskovsvilje / Kæresteæble / Pigæple / Violet pigæble / Almindelig
pigæble / Blå pigæble
Eslovac: Durman obyčajný
Eslovè: Navadni kristavec/ Kristavec navadni / Svinjska dušica
Estonià: Harilik ogaõun
Finlandès: Hulluruoho/Okahulluruoho / Piikkikotainen hulluruoho
Francès: Stramoine commune/ Herbe à la taupe / Herbe au diable / Pomme du
diable / Pomme épineuse Canchombre diable Concombre à chien/ Pomme
espineuse
Gaèlic: Stoc an aingil
Gal·lès: Afal ddreiniog / Afal dreiniog / Dalen meiwyn / Meiwyn
Gallec: balsamina, burladora, butareira, corno do cervo, croxón, cuerno de ciervo,
erva do diabo, erva dos bruxos, erva dos mágicos, estramonio, estramónio,
fedorentos, fedores, feodorentos, figueira do demo, figueira do inferno,
figueira infernal, figueira tola, gentil, gorgullo, herba da corno, herba das
nacidas, herba das vacas, herba di corno, herba do asno, herba do corvo,
herba do demo, herba do gorgullo, herba do gurgullo, herba do inferno,
herba do morto, herba dos cheirosos, herba dos ourizos, herba fedenta,
herba fedorenta, herba giganta, pomo espinhoso.
Grec: Στραμώνιο/Αγριοκαρυά / Αγριομπάμια / Ακανθόμηλον / Βρωμόχορτο /
Δατούρα η στραμώνιος / Διαολόχορτο / Ζoρνές / Ζορνές / Μαγιόχορτο /
Ντάτουλα / Τάτλας / Τατούλα / Τάτουλας / Τατούρα / Τατούρα το στραμόνιο
Hebreu: ‫פרי‬-‫דטורה זקופת‬
Hindi: Sadah—datura, safed datura
Holandès: Doornappel/ Doornappel soort
Hongarès: Maszlag/Csattanó maszlag / Maszlagos redőszirom
Indonesi: kecubung lutik; kecubung wulung
Italià: Stramonio comune, indormia
Japonès: シロバナヨウシュチョウセンアサガオ/ ようしゅちょうせんあさがお/
shirobanachosenasagao
Malayalam: maraummam
Marathi: Kanaka
Nepalès: धतुरो
Noruec: Blå piggeple / Vanleg piggeple / Vanlig piggeple / Piggeple
Persa/Farsi: ‫تاتوره‬
Polonès: Bieluń dziędzierzawa/ Bielun dziedzierzawa / Bielun dziędzierzawa / Bieluń
fioletowy / Dziedzierawa
Portuguès: Estramónio/Castanheiro-do-diabo / Erva-do-diabo / Erva-dos-bruxos /
Erva-dos-mágicos / Figueira-brava / Figueira-do-demo / Figueira-do-
diabo / Figueira-do-inferno / Pomo-espinhoso / Quinquilho/ Orelha de
macaco / Zabumba/ burladora, butareira, corno do cervo, datura, detura, ,
erva-do-diabo, erva-dos-bruxos, erva-dos-mágicos, estramonia, estramonio,
estramónio, fedorentos, fedores, figueira do demo, figueira-do-inferno,
figueira doda, figueira infernal, figueirola-do-diabo, fruto-do-diabo, herba
das nacidas, herba das vacas, herba do asno, herba do corvo, herba do
inferno, herba do morto, herba dos cheirosos, herba dos ourizos, manico,
noz metela, pomo espinhoso, pomo-espinhoso, quinquilho, bem casado; ;
mamoninha brava; mata zombando; sia branca; trombeteira; zabumba.
Rus: Дурман обыкновенный
Sànscrit: Umatta-virkshaha
Serbi: Татула/ Tatula
Sudafricà: bloustinkolie; doringapple; gewone; iloqi; lechoe; lethsowe; makolieboom;
makstinkblaar; makstinkolie; malpitte; olieblaar; olieblaarneut; olieneut;
pietjielaporte; steekappel; stinkblaar; umhlavuthwa; zaba-zaba.
Suec: Violspikklubba / Vit spikklubba / Spikklubba
Tailandès: lampong
Tamil: Umatai
Turc: Boruçiçeği / Tatula
Txec: Durman obecný/ Durman obecný fialový / Durman obecný pravý
Ucraïnès: Дурма́н звича́йний/ Дурман звичайний
Xinès: 曼陀罗花/ 曼陀罗 / 曼陀罗根 / 欧曼陀罗根 / 蔓陀羅/ man tuo luo
Zimbawès: chowa
La família de les Solanàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales, isostèmones,
regulars i per no ser bulboses i tenir el fruit ni en tetraqueni, ni en fol·licles,, ni en
càpsula indehiscent, ni en càpsula bivalva o 5-valvar, i tenir les flors no formant
espiguetes. Dins la família de les Solanàcies, el gènere Datura es distingeix per tenir les
fulles no rombiformes, i el fruit en càpsula coberta d’agullons. I, dins el gènere, Datura
stramonium es distingeix per tenir la corol·la de 7-9.5 cm glabra per fora, els pedicels dels
fruits de menys de 18 mm, erectes, i el calze de 35-53 × 4-15 mm; els aculis del fruit de
1-10 × 0.5-2 mm, desiguals.
Datura stramonium és una planta herbàcia anual, una mica pubescent, amb tricomes
unicel·lulars curts, blancs, adpresos en general, i també tricomes més llargs
pluricel·lulars. Les tiges poden arribar a fer gairebé 2 m d’alçària, i estan ramificades
aparentment de forma bípara; i, de joves, solen tenir un rengle de tricomes i algunes
glàndules groguenques. Les fulles són ovals, en general agudes, irregularment sinuades-
lobades, amb lòbuls aguts. El pecíol fa 10-90 mm i sol tenir un rengle de tricomes a la
cara superior amb algunes glàndules groguenques també. La làmina pot fer 24-240 × 15-
220 mm, és asimètrica i en tascó a la base; i amb els nervis marcats al revers, i, sobre
d’ells sol haver-hi, quan són joves, una pubescència ciliada. La inflorescència queda
reduïda a una sola flor a l’aixella del pecíol, al bell mig de la bifurcació de la tija. Les flors
són actinomorfes, bisexuades, sense bràctees, amb el pedicel curt (4-10 mm en la
floració o fins a 16 mm en la fructificació). El calze sol fer 35-53 × 4-15 mm. És tubulós, i
pubescent quan és jove. El tub fa 26-40 mm i és més llarg que els lòbuls, que fan 5-10
2-5 mm i són desiguals, triangulars-lanceolats i ciliats. Part del calze (4.5-7 mm) és
persistent i roman com una mena de faldilla per sota del fruit. Corol·la blanca (o tenyida
de violeta) de 70-95 mm, en embut, olorosa, amb 5 petits lòbuls prolongant-se en una
apèndix triangular lanceolat. Normalment té uns 15 nervis i 5 plecs interns, que van des
de la base fins la zona on s’insereixen els estams, a mitja altura. Filaments estaminals
(6) de 21-34 mm, lliures, més llargs que les anteres, amb indument com el de la corol·la
(tricomes curts i adpresos). Anteres de 4.5-6.8 × 1.2-1.7 mm, ovoides o el·lipsoidals,
algun cop cordiformes, grogues o negroses, amb tricomes llargs, i fins, als marges,
després d’haver-se obert. Estil de 43-65 mm, comprimit, inclòs. Fruit de 24-45 24-43
mm, ovoide-el·lipsoide o gairebé esfèric, que s’obre per 4 valves; amb més de 45 aculis;
de color castany al madurar, amb tricomes curts i alguna glàndula groguenca. Aculis de
1-10 × 0.5-2 mm, desiguals, glabres o pubescents a la base. Llavors de 2.9-4 × 2.3-3.5
mm, reniformes, foveolades, negres, aplanades.
MALURES: virus del Sudan que retorça les fulles de la tomaquera; virus del motejat de la
belladona; virus X de la patata; virus del mosaic del tabac
És planta molt gitana que surt en horts, marges, sorrals, terraplens, talussos, lleres de
torrents i rieres, sobre sòls alcalins rics en nutrients. Poden acompanyar-la:
• Amaranthus deflexus • Galium aparine
• Amaranthus muricatus • Heliotropium europaeum
• Amaranthus retroflexus • Hordeum murinum
• Ammi majus • Hyosciamus niger
• Anacyclus clavatus • Lamium amplexicaule
• Atriplex prostrata • Lavatera arborea
• Atriplex tatarica • Malva parviflora
• Ballota nigra • Mirabilis jalapa
• Beta vulgaris • Onopordum acanthium
• Bromus sterilis • Oxalis pes-caprae
• Bromus tectorum • Papaver somniferum
• Calendula arvensis • Parietaria officinalis
• Capsella bursa-pastoris • Plantago major
• Carduus tenuiflorus • Poa annua
• Centaurea aspera • Polygonum aviculare
• Chenopodium album • Portulaca oleracea
• Chenopodium murale • Scolymus hispanicus
• Chenopodium vulvaria • Senecio vulgaris
• Chrysanthemum coronarium • Setaria verticillata
• Crepis bursifolia • Silybum marianum
• Cynodon dactylon • Sisymbrium irio
• Dactylis glomerata • Solanum nigrum
• Diplotaxis tenuifolia • Sonchus asper
• Dysphania ambrosioides • Stellaria media
• Dysphania multifida • Torilis nodosa
• Ecbalium elaterium • Urtica urens
• Erigeron bonariensis • Veronica persica
• Erigeron canadensis • Xanthium spinosum
• Erodium chium • Xanthium strumarium
• Euphorbia peplus
Procedeix probablement de la costa del Mar Caspi, però s’ha naturalitzat als altres
continents, llevat, clar, de l’Antàrtida.
Datura stramonium al món, segons GBIF

HISTÒRIA
S’emprava a l’Índia en temps antics. També a l’Edat de Bronze a l’Aragó es posaven els
fruits a les brases segurament per curar l’asma o espantar els mals esperits. HOMER a
d'Ilíada menciona l’efecte d’una planta que feia perdre la memòria. Els actuals xamans
maputxes donen als nois un cop a la vida la planta i, segons l’efecte que els fa, prediuen
el llur futur. Sota en nom de «burundanga» sembla ser que s’ha emprat per tornar en
zombis a les persones que s’ha volgut robar i/o violar. I, en temps de guerra, potser
s’hagi emprat per fer perdre el seny als presoners i fer-los confessar secrets militars.
• acaricida • dilata els bronquis

• analgèsic • dilata les ninetes
• antiasmàtic • hipnòtic
• anticolinèrgic • narcòtic (LLA fumades)
• anticonvulsiu • parasimpaticolític
• antiespasmòdic • psicoactiva
• antifúngic • purgant LLA
• antihiperglucèmic • relaxant bronquial
• antiinflamatori • repel·lent d’àcars, aràcnids, insectes
• antioxidant • vermífug
USOS MEDICINALS
• abscessos • fístules
• asma LLA, FUL, FLO (fumades, bafs, • gastritis
fums sobre les brases) • glioblastoma multiforme UMG87
• bronquitis (p.p. Alternaria)
• càlculs biliars • gota (LLA + calor UE) (bafs)
• càncer de pulmó A549 (p.p. • hemorroides (bafs)
Alternaria) • hipertensió
• Candida albicans FRU (ESC) • indigestions (LLA + arròs)
• caspa • infertilitat femenina (FLO 120
• ciàtica mg/10 dies després de la regla)
• colesterol alt REL • insomni
• còlics • intoxicació per pesticides
• còlics biliars organofosforats
• contusions UE • leishmaniosis cutània LLA
• convulsions • mal de cap FULL UE (bafs)
• corea • mal d’estómac LLA
• cremades ESC TIJ • mal de queixal
• cucs intestinals (suc FUL + llet • mareig al viatjar
calenta) • neuràlgies (del trigemin, ciàtica)
• depressió • neurosis
• dermatitis (FUL + oli de mostassa) • otitis (suc FLO)
• diabetis REL • Parkinson
• dolors (FUL rostides UE) • peus suats
• enteritis • picades d’insectes (LLA + oli)
• epidermoma de nasofaringe • piorrea
• epilèpsia • prolapse anal
• erupcions • psicosis
• esquizofrènia • pulmonia
• febre LLA • reuma
• ferides • sinusitis (bafs)
• suors nocturnes • úlceres digestives
• tisis • úlceres externes ESC TIJ
• tos LLA • Vibrio cholera
• tos-ferina • Vibrio parahemolyticus
• tumors als peus • vista cansada UE
HOMEOPATIA
En homeopatia, per a l’estramoni, més val donar dilucions altes: CH9, CH12.
• acalorament amb vòmits verds • febre amb calfreds i calor a la cara

• acne • fòbies
• agitació • gelosia
• amigdalitis • glossitis (llengua inflada)
• angina de pit • incapacitat per a concentrar-se
• asma • llavis esquerdats
• cabell debilitat (suc FRU) • mal de cap que afecta una part de la
• càncer de mama (dolors) cara
• canvis d’humor molt sobtats i • mal de ventre amb inflor
repetits • neurosis
• caspa (suc FRU) • ofec
• corea • otitis
• cremades • pèrdua de memòria
• depressió nerviosa • riure sense motiu
• èczemes • sequedat de boca
PREPARATS I DOSI
─ Barreja ayurvèdica antiinflamatòria: celiandre + estramoni + neem (Azadirachta indica)

─ Cataplasma de fulles triturades amb sal: contra el dolor del reuma
─ Emplastres vaginals de les flors d’estramoni com a anticonceptius.
─ Pasta de llavors triturades, amb llard: contra hemorroides.
─ Ungüent contra tendinitis: tiges de Portulaca oleracea amb tiges d’estramoni, es bullen
en oli abundant durant 2 hores i al final s’hi afegeix cera d’abella. S’aplica un cop fred.
Normalment hom considera la microdosis adient diària entre 60 i 185 mg de pols de fulla
o bé entre 60 i 120 mg de pols de llavors. I sempre val més començar amb dosi baixes.
TOXICITAT
La ingestió, si no és en dosis homeopàtica o microdosis, provoca excitació, sequera a la

boca, insomni, angoixa, desorientació, debilitat i incoordinació muscular, al·lucinacions
(visuals, auditives, tàctils), desorientació en l’espai i en el temps, exaltació, acalorament,
pèrdua de la memòria recent; i una sobredosis forta provoca coma alternant amb fases
d’excitació. S’ha emprat el seu poder al·lucinogen per tenir visions d’indrets més o menys
allunyats. L’ungüent de les bruixes, a més d’estramoni, devia contenir belladona,
mandràgora i altres plantes al·lucinògenes com ara la marihuana. Els efectes tòxics de la
planta poden repercutir en qui l’ha recomanada, per venjança de la víctima. Ingerir unes
30 llavors pot provocar la mort d’un home. Uns 4-5 grams de fulles ja poden matar un
nen. La combinació d’etanol, estramoni i amfetamines és molt perillosa i pot conduir a la
mort. Hi hagué un temps que un majorista venia flor d’estramoni com a flor de verònica;
i, clar, hi hagueren intoxicacions mortals. La flor d’estramoni tenia fama de curar l’asma,
fumada; en canvi, la Veronica officinalis és ben innòcua i es recomanava sobre tot per fer
venir gana.
En plasma, 2 nano-grams/mL d’atropina ja sol ser un nivell mortal. A més dels efectes
mencionats abans, poden presentar-se rabdomiolisis i hepatitis fulminant. El tractament
de la intoxicació per estramoni sol ser amb laxant, vomitius, carbó actiu, i amb
antipsicòtics com ara cymemazine. La fisostigmina com antídot és perillosa. Solien
administrar-se’n de 2 a 6 mg. A vegades, s’empra la neostigmina. Hauria de ser evident
que les embarassades o mares lactants és millor que no prenguin aquesta planta tòxica
pel bé del fetus o del nadó. La planta resulta també tòxica per al bestiar en general.
USOS AGRÍCOLES
Hom creu que la planta espanta plagues dels cultius: pugons de les meloneres, mosques
de les sindrieres, nematodes, i formigues i talps, en general.
L’atropina i l’escopolamina són antagonistes dels receptors muscarínics colinèrgics i

d’aquesta manera actuen deprimint el sistema nerviós central.
L’anserinona B i la feligridina de l’Alternaira sp. (KTDL7), fong endofític de l’estramoni,

tenen acció citotòxica envers les cèl·lules A549 i UMG87. Altres metabòlits del fong (1,8-
dihidroxi-naftalè; fomopsidina; vermixocina) no en tenen pas.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA DATURA STRAMONIUM
• 1-acetil-7-hidroxi-beta-carbolina • 3-tigloïl-oxi-6-iso-valeroxi-7-hidroxi-
LLA tropà
• 3-(2-fenil-propionil-oxi)-tropà • 3-tigloïl-oxi-6-propionil-oxi-tropà
• 3-(3-acetoxi-tropoïl-oxi)-tropà • 3-tropoïl-oxi-6-acetoxi-tropà
• 3-(hidroxi-acetoxi) tropà • 3,6-diacetoxi-tropà
• 3-acetoxi-6-iso-butiril-oxi-tropà • 3,6-dihidroxi-tropà
• 3-acetoxi-tropà • 3,7-dihidroxi-6-tigloïl-oxi-tropà
• 3-alfa-apo-tropoïl-oxi-tropà • 4-hidroxi-albúmina
• 3-alfa-tiglioïl-oxi-tropà • 5-alfa-ergosta-7,22- dièn-3-beta-ol
• 3-alfa-tigloïl-oxi-6-hidroxi-tropà (16.5%)
• 3-alfa,6-alfa-ditiglioïl-oxi-tropà • 6-alfa-ditigloïl-oxitropà
• 3-alfa,6-alfa-ditigloïl-oxi-7-hidroxi- • 6-hidroxi-acetoxi-tropà
tropà • 6-hidroxi-apo-atropina
• 3-alfa,6-alfa-ditigloïl-oxi-tropà • 6-hidroxi-hiosciamina
• 3-alfa,6-beta-ditigloïl-oxitropà • 7-hidroxi-apo-atropina
• 3-fenil-acetoxi-6-hidroxi-tropà • 7-hidroxi-hiosciamina
• 3-fenil-acetoxi-6,7-epoxi-tropà • 26,26-dimetil-5, 24(28)-ergostadièn-
• 3-hidroxi-6-(2-metil-butiril-oxi) 3-beta-ol (10.5%)
tropà • acetona
• 3-hidroxi-6-acetoxi-tropà • àcid acètic
• 3-hidroxi-6-metil-butiril-oxi-tropà • àcid aconític
• 3-hidroxi-colestan-5-il-acetat (15%) • àcid alfa-cetoglutàric
• 3-tiglioïl-6-propionil-oxi-7-hidroxi- • àcid cafeic
tropà • àcid cítric
• 3-tigloïl-oxi-2-metil-butiril-oxi-tropà • àcid clorogènic
• 3-tigloïl-oxi-6-acetoxi-tropà • àcid esteàric
• 3-tigloïl-oxi-6-iso-butiril-oxi-tropà • àcid ferúlic
• àcid fòrmic
• àcid fumàric • formaldehid
• àcid glicòlic • fraxetina LLA
• àcid làctic • furo-daturatina
• àcid lignocèric • galactosa
• àcid linoleic • glucosa
• àcid màlic • glutamat
• àcid neo-clorogènic • grassa
• àcid oleic • higrina
• àcid palmític • hiosciamilactol LLA
• àcid propiònic-7-hidroxi-beta- • hiosciamina
carbolina LLA • hiosciamina-N-òxid
• àcid succínic • hioscina
• aesculetina • hipaconitina
• aesculina • homo-fluro-daturatina-iso-
• alanina butiraldehid
• alcaloids tropàncis (64 tipus) • L-hisciamina
• apo-atropina • litorina
• apo-escopolamina • Magnesi
• apo-nor-escopolamina • metanol
• atropamina • meteloidina
• atropina 0.07% TIJ • N-trans-ferulicacil-tiramina LLA
• butanol • N-trans-feruloïl-triptamina LLA
• Calci • nicotina
• capsidol • nitrat potàssic
• cleomiscosina A LLA • oli
• Coure • oli essencial
• Crom • Potassi
• cuscohigrina • propionaldehid
• cusparina • pseudotropina
• datugenina • putrescina
• daturaolona LLA • rutina
• daturadiol LLA • saponines
• ditigloïl-D-dehidroxi-tropina • sitosterol
• escopina • Sodi
• escopolamina TIJ 0.023%, LLA • soforòsid
• escopolamina-N-òxid • taní
• escopoletina • tigloïdina
• escopolina • tigloïl-meteloidina
• esteroides • tirosina
• etanol • tropina
• fenil-acetoxi-tropà • umbel·liferona
• fenil-alanina • umckalina LLA
• fenols • vitamina C
• Ferro • vitastramonòlid
• flavonoides • Zinc
MÉS INFORMACIÓ
«Pharmacological properties of Datura stramonium L. as a potential medicinal tree: an

overview». PRIYANKA SONI, ANEES AHMAD SIDDIQUI, JAYA DWIVEDI, VISHAL SONI. Asian Pacific
Journal of Tropical Biomedicine 2(12):1002.1008 (2012).
https://www.youtube.com/watch?v=xdM8wNUpacE
https://www.youtube.com/watch?v=0eldlX0bjq0
PASTANAGA
Daucus carota L. [1753, Sp. Pl. : 242]
2n=18

NOMS POPULARS DE LA PASTANAGA SILVESTRE
Alemany: Wilde möhre/Möhre/Echte möhre / Gewöhnliche möhre / Mohrrübe /

Rübe
Anglès: Wild carrot/Bird's nest / Bird's nest plant / Bishop's lace / Carot /
Carrot / Crow's nest/ Devil's plague / Laceflower / Queen Anne's lace /
Rantipole
Àrab: ‫ سفناري‬/ ‫ الشوندر‬/ ‫ الجزر األصفر‬/ ‫ الجزر األحمر‬/‫جزر شائع‬
Bengalí: গাগার
Castellà: Zanahori/Acenoria / Enredo / Guitamo / Zanahoria silvestre/ Azanoria/
Bufanagas/ Carrota/ Carruchera/ Cenoria/ Flor de los platillos/ Pastana/
Playa de prados/ Rompesacos/ Satanoria/ Yerba meona/ Yerba mosquera
Català Pastanag/Botxes / Fonollassa / Pastanaga borda
Danès: Vild gulerod/ Gulerod
Eslovac: Mrkva obyčajná
Eslovè: Navadno korenje/ Korenje navadno
Estonià: Porgand/Metsporgand
Finlandès: Porkkana
Francès: Carotte/Carotte potagere / Carotte sauvage / Carrote sauvage / Chervis /
Gaèlic: Cairéad/ Mealbhacán
Gal·lès: Morone/Meddyglyn / Moron gwylltion / Moron y meysydd / Moronen
goch / Moronen y maes / Nyth aderyn
Grec: Καρότο/ Αγριοκαρότο / Αγριοκάροτο / Ασταφυλίνος / Βουτσί / Βούτσι /
Δαυκί / Δαυκός ο καρρωτός / Καρρότο / Σταφυλινάκος / Σταφυλίνος
Groenlandès: Kuloruuju
Hebreu: ‫ גזר קיפח‬/‫גזר הגינה‬
Holandès: Wilde peen/Peen
Hongarès: Vadmuro/Murok / Sárgarépa / Vadrépa
Islandès: Gulrót
Italià: Carota/Carota selvatica
Japonès: 黒人参/ にんじん
Kurd: Gêzer
Nepalès: Gajar
Nepalès: गाजर
Noruec: Villgulrot / Gulrot
Persa/Farsi: ‫ هويج‬/‫هویج‬
Polonès: Marchew uprawna/Marchew siewna / Marchew zwyczajna / Marchwe
zwyczajna / Ptasie gniazdo
Portuguès: Cenour/Cenoura-brava/ Cenoura
Rus: Морко́вь ди́кая/Морковь обыкнове́нная
Suec: Vildmorot / Morot
Turc: Havuc/Pürcüklü
Txec: Mrkev obecná/Mrkev obecná pravá
Ucraïnès: Морква дика
Xinès: 胡萝卜/胡蘿蔔 / 野胡萝卜 / 鹤虱风/ hu lo fu
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE LA PASTANAGA
Herba bisanual que pot arribar a 80 cm d’alçària, amb rames superiors divaricades i rel
axonomorfa olorosa. Fulles bipinnatisectes de contorn triangular (les inferiors) amb
segments terminals incisos-dentats, ovals-oblongs. Flors blanques (o rosades). Les de la
circumferència són radiants. La flor central sol ser porpra. Umbel·les de 20-40 radis
prims, arquejats i convergents a la maduresa. Involucel amb folíols linears acuminats,
amb voraviu membranós, enters o trífids. Fruit el·lipsoidal, amb agullons fusiformes,
separats a la base, tan llargs com amples. Flora Iberica en reconeix unes quantes
subespècies que es diferencien per la forma i divisions de les bràctees (i fulles), i per la
forma i mida dels agullons dels fruits:
• cantabricus: • gummifer • majoricus

• carota (incloent-hi • halophilus • maximus
la var. maritimus) • hispanicus • sativus
• commutatus •
Les pastanagues d’hort (ssp. sativus) hom suposa que deriven de l’encreuament entre les
subespècies carota i maximus.
Dins la família de les Umbel·líferes el gènere Daucus es distingeix per ser plantes sense
punxes, amb les fulles inferiors compostes, el fruit cobert d’agullons menuts uniseriats, i
umbel·les amb més de 8 radis. I dins el gènere, Daucus carota es distingeix per tenir les
flors llargament pedunculades, amb radis poc desiguals, i amb les bràctees diferents de
les fulles, i els estils de 0.5 a 4.5 mm en la fructificació, i les fulles basals amb els
segments peciolulats, 2-3 pinnatisectes, no verticil·lats, amb els segments de darrer
ordre de més de 0.5 mm d’amplada; i per tenir les espines de les costelles secundàries
com l’amplada del mericarpi, no confluents a la base; i el mericarpi de 2-4 mm; i una flor
central estèril porpra; i la umbel·la fructífera molt corbada cap endins; i les fulles no
suculentes ni massa brillants.
1: majoricus; 2: commutatus; 3: halophilus
1: carota (& maritimus); 2: maximus ;

3: sativus
SUBESPÈCIES DE DAUCUS CAROTA:
Dibuixos de J. L. CASTILLO per a

«Flora Iberica».
a) bràctees; b) mericarpis
NOTA: la var. maritimus fa umbel·les terminals

de menys de 5 cm de diàmetre, sense flor
porpra central, amb 10-15 radis poc corbats a
la maduresa; i es troba a les platges vora el
mar. És reconeguda com a subespècie per la
Flora dels Països Catalans, però no per Flora
Iberica, que a penes hi veu una varietat sovint
indestriable.
1: cantabricus; 2: hispanicus; 3: gummifer

MALURES: Agrobacterium tumefaciens, Alternaria alternata, Alternaria dauci, Alternaria
radicina, ARN-alfa-cripto-virus, Bactericera cockerelli, Bactericera trigonica, bacteriòfags
(siphoviridae), carlavirus, Botrytis cinerea, Cercospora, Erwinia carotovora, Heterodera
carotae, Liberibacter solanaceum, Leuconostoc mesenteroides (post-collita), Meloidogyne
hapla, Orobancge aegyptiaca, Peptobacterium carotovorum, Phytophtora sp., Phytoplasma
asteris, Phytoplasma solani, Pratylenchus penetrans, Rhizoctonia sp., Sclerotinia
sclerotiorum, Stemphylium radicinum, Streptomyces scabies, Streptomyces acidiscabies,
Srtreptomyces caviscabies, Trioza apicalis, virus de les taques anulars dels créixens,
Xanthomonas hortorum.
RIZOSFERA: Agrobacterium rhizogenes, Gigaspora margarita, Glomus intraradices
Es fa en herbassars a les vores dels camps o de camins, en terrenys amb saó. És

d’Europa, Àsia occidental i central, Sibèria i Àfrica del Nord. Però s’ha introduït la
varietat de cultiu a moltes contrades. Segurament la (rel de) pastanaga (d’hort) més gran
hagi estat una de 8.6 Kg que va obtenir el 1998 JOHN EVANS a Palmer (Alaska).
Daucus carota al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Probablement el gènere Daucus sigui originaria de Pèrsia o l’actual Afganistan, ja que és

el país on hi ha més espècies actualment. La varietat de color porpra és allí molt corrent.
DIOSCÒRIDES (segle I) menciona que bevent l’aigua dels fruits o aplicant-la a la vagina,
això provoca la menstruació. Aquesta infusió va bé als que orinen poc i tenen hidropesia,
pleuresia, o als que els han mossegat serps o altres animals verinosos. La rel fa orinar,
és afrodisíaca, i, endinyada a la matriu, fa que els embrions en surtin. Les fulles
aplicades amb mel purifiquen les úlceres canceroses. Per a ell, la pastanaga d’hort té les
mateixes virtuts, però minvades.
El segle XI hi havia pastanagues de color porpra per fora i grogues per dins a l’Al-
Àndalus. El color taronja de la majoria de les actuals ve dels Països Baixos, el color
oficial dels quals, per ser el de la casa real d’Orange, és el taronja; i per això varen
seleccionar les pastanagues com les que coneixem actualment. Ho van fer durant el segle
XVI. Actualment se’n poden trobar, a més a més, també de blanques, i de roges, i unes
de pell porpra i polpa taronja. De les de colors foscos, amb 9 cops més fenols, se’n diuen
orientals; i de les de color taronja, o clars, se’n diuen occidentals. Les silvestres tenen un
color entre groc i blanc, i són molt dures de rosegar.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les «wild carrots» són plantes regides per Mercuri,
que trenquen el vent, remouen les punxades del costat, i provoquen l’orina, trenquen les
pedres als ronyons, i fan venir la regla. Les llavors o fruits tenen el mateix efecte que la
rel, però són particularment útils contra la hidropesia, l’ascites, els còlics, els càlculs
renals; i durant del puerperi («raising of the mother»). Els fruits presos amb vi ajuden a
quedar embarassada. Les fulles, aplicades amb mel, netegen les nafres que suquegen.
L’oli essencial de les parts aèries de Daucus carota, en especial dels fruits, s’empra
actualment en cosmètica, perfums i alimentació. El de la ssp. maximus és el que té efecte
antibiòtic més destacat.
Durant la Segona Guerra Mundial als anglesos se’ls feia creure, i de passada als
alemanys, que era gràcies al consum de pastanagues que els pilots britànics abatien
avions alemanys. I això, en una mínima part, era cert, però el mèrit principal no era de la
pastanaga sinó del radar, invent que es volia mantenir en secret.
La pastanaga silvestre no fa una rel ni molt menys tan gruixuda com la cultivada, però
no per això deixa de ser medicinal. Ara, la tija arriba a molta més alçària, fins a 1 m.
Com aliment, aquesta rel sí que deixa que desitjar. La producció mundial actual de
pastanagues d’hort (ssp. sativus) està encapçalada per la Xina, Rússia i els Estats Units.
LITERATURA
Ben poca gent ha de desconèixer la faula del burro i la pastanaga. Diu la faula que
perquè un ruc tiri de la portadora cal posar-li una pastanaga al davant prou a prop
perquè cregui que la anirà a aconseguir, però, a la vegada, prou lluny perquè no ho
aconsegueixi. El ruc pensa que arribarà a la pastanaga i fa el major esforç però, a la fi
del dia, la pastanaga encara està al davant, penjant d’un pal lligat als arreus. L'amo el
mira i li diu que demà segurament tindrà més força i aconseguirà la seva merescuda
recompensa; però tot és inútil, i es converteix en un joc de mai acabar ... Fins i tot hi ha
dies que gairebé atrapa la pastanaga i l'esperança es redobla. Llastimosament, essent
demà farà novament el seu millor esforç però tampoc aconseguirà l'objectiu i,
mentrestant, el carro va per endavant i es compleix l'objectiu fixat per l’amo. Un dia, el
pagès prepara l'ase molt d'hora i surt camí del poble per vendre els productes de la seva
granja al mercat. És un matí amb boirina i, mentre l'home canta, el ruc empeny amb
més força que mai el carro per veure si aquesta vegada sí pot arribar a la seva
pastanaga. No obstant això i, com sempre, a l'arribar al poble el ruc roman als estables
sense res mentre el pagès se’n va al mercat. El temps passa i, quan ja despunta la tarda,
el pagès torna feliç perquè ha estat un dia de vendes excepcionals. Enganxa el ruc al
carro, li posa la seva pastanaga endavant, penjant del pal; però, quan agita les regnes, el
ruc ni s’immuta. Ni un sol pas ... ja eren molts anys empenyent per a res, i el ruc
simplement es planta en les seves quatre potes i d'allà no es mou. El pagès sacseja el cap
amb decepció, colpeja cruelment l'animal ... però res, el ruc no dona ni mig pas, tot i
tenir la pastanaga per endavant. És llavors que l'home baixa del carro i camina cap a la
seva granja a la recerca d'un altre ruc més jove i inexpert. Torna amb ell, l’enganxa al
carro, li dona a tastar unes poques llesques de pastanaga, i li posa al front una
pastanaga enorme, de manera que el ruc comença a empènyer del carro amb molta força
per poder menjar-se-la... Lligat enrere del carro hi va el primer pollí capcot i decebut ...El
pagès mira l'ase jove i amb un gran somriure pensa: "Es conforma amb poc, no li cal més
que la promesa d'una pastanaga per fer-ho feliç. "Ets un ximple" li diu en veu alta la
pobra bèstia que va al darrere "fer l'esforç a canvi de res!" ...
Algunes dites sobre la pastanaga són: «pastanaga i nap, matrimoni ben casat» /
«pastanaga i nap, sembra’ls aviat» / pastanagues i naps sempre van plegats i germans
acabats» / «per Santa Anna, sembra la pastanaga» / «per sant Nonat, la pastanaga s’ha
d’haver sembrat» / «si tens gana, menjat’ una pastanaga». [Sant Ramon Nonat se celebra
el 31 d’agost; i santa Anna el 26 de juliol].
ESOTERISME
A Tiggiano cada 19 de gener es reparteixen pastanagues de color morat (var. atrorubens)

tot venerant Sant Ippazio de Gangra. L’home es veu que va rebre una puntada de peu a
l’entrecuix per part d’un arrià durant el Concili de Nicea (325). La veneració va
acompanyada de peticions de fertilitat i de curació d’hèrnies inguinals. Segurament
aquesta devoció pel sant derivi d’alguna molt anterior per la pastanaga i el penis.
església de Sant Ippazio, a Tiggiano (extrem SE d'Itàlia)

(imatge: GoogleEarth) (festivitat el 14 de novembre)
https://www.youtube.com/watch?v=ydgIp1XU-p4 icona ortodoxa de Sant Hypatius

(festivitat el 31 de març)
PASTANAGA D’HORT (Daucus carota ssp. sativus)
Una barreja vigoritzant per beure cada dia és la barreja dels sucs de pastanaga + poma +
gingebre + llimona + culleradeta d’oli de llinosa o d’alvocat.
La pastanaga té fama de convenir per millorar la visió nocturna i per posar-se moreno.
Convé per desfer-se dels cucs intestinals. És l'alimentació quasi preferent, al costat dels
plàtans, per als celíacs. Convé als nens de creixement retardat, dentició insuficient,
infeccions recidivants. Té molta fama de convenir per als que pateixen diarrees, però
també convé als que tenen el cabell feble, a les embarassades, o durant la lactància.
S’han produït pastanagues transgèniques amb la capacitat d’ajudar a lluitar contra la
tuberculosis; o l’hepatitis B (amb l’antigen M); o l’Helicobacter pylori (amb el gen UreB); o
la ràbia (amb la proteïna del gen G del virus); o la Yersinia pestis (amb l’antigen F1-V); o
el Parkinson (amb anticossos contra la sinucleïna-alfa); o simplement enriquides amb
pigments d’algues (adonirubina, adonixantina, astaxantina, beta-criptoxantina,
cantaxantina, echinenona).
En general, les pastanagues es consideren saludables per tenir les següents VIRTUTS
MEDICINALS:
• activadores de la via MAPK • galactagogues

• afrodisíaques (les flors) • gastroprotectores
• antianèmiques • hepatoprotectores
• anticanceroses • immunoestimulants
• antiespasmòdiques (intestí, matriu) • inhibeixen la sulfotransferasa del
• antiinflamatòries glutatió (p.p. var. vavilovii/kanji)
• antipútrides intestinals • laxants
• antisèptiques • milloren (les varietats porpra) la
• antitumorals circulació sanguínia als testicles
• aperitives • mineralitzants
• calmants • pectorals
• carminatives • prebiòtiques
• cicatritzants gàstriques • prevenen formació de càlculs
• depuratives calcaris
• desobstrueixen • protegeixen els ronyons de la
• diürètiques gentamicina
• emmenagogues • reguladores intestinals
• espasmolítiques • rejovenidores
• estomacals • serotoninèrgiques
• eviten càncer de còlon, de mama, de • tòniques
pell, de pròstata [+ les porpra] • vermífugues
• eviten neuroblastoma [+ les porpra] • vulneràries
• fluïdificants biliars
En ús intern (UI) les pastanagues tenen usos medicinals contra:
• angina de pit • esperma escàs

• asma • faringitis
• astènia • fotofòbia
• bronquitis • hemiplegia
• càlculs biliars • hepatitis
• càncer de mama • hipertensió
• càries dentals • hipertiroïdisme
• cistitis • insomni
• colibacil·losis (intestinal/urinària) • leucèmia HL-60 (p.p. 2-epi-laserina)
• depressió • leucèmia limfocítica
• dermatitis • leucèmia mieloide aguda
• diabetis • mal de peus
• diarrea infantil • malària
• dismenorrea • pèrdua d'olfacte
• dispèpsia infantil • pleuresia
• dolor al pit • rinitis
• escorbut • ronquera
• sinusitis • úlcera gastroduodenal
• tuberculosis • vista cansada
• tumors uterins
En ús extern la pastanaga triturada s'aplica a:
• acne • epitelioma
• aftes bucals FUL • esquerdes
• abscessos en mama • furóncols
• arrugues a la cara • granellades
• càncer de mama • impetigen
• càncer de pell • mal de coll
• cremades • nafres pútrides o tòrpides
• dents brutes (mastegada crua) • penellons
• èczemes
VETERINÀRIA
Que les pastanagues els agraden als conills tota criatura humana ho pensa. L’aigua de
coure els fruits de la pastanaga silvestre es dona als cavalls que tenen tos. Contra la tos
també se’ls dona la rel de la pastanaga amb alls. Als vedells se’ls dona aigua de bullir
arròs amb pastanaga per curar-los la diarrea. Per ajudar la mudar la ploma als canaris
se’ls pot donar bocinets de pastanaga, poma i plàtan, a més de les llavors de plantatge.
PREPARATS
—«Alcohol de vitamines»: suc de pastanaga + suc de llimona + alcohol de farmàcia +

Arnica montana + Hypericum perforatum + Rosmarinus officinalis + Ocimum basilicum +
Lavandula vera. És per aplicar contra inflamacions i per recuperar energia i benestar,
aplicat per fora, excepte a les mucoses sensibles. [Cal parar compte que no s’hagi
substituït Arnica montana per Heterotheca inuloides].
—Barreja d’olis essencials contra la grip (H1N1): canyella + pastanaga + eucaliptus +
romaní. + clau + orenga. També contra la pulmonia subseqüent, i contra l’herpes simple
HSV-1.
—Tisana antireumàtica pirinenca: pastanaga silvestre + bruguerola (Calluna vulgaris) +
rosella (Papaver rhoeas) + farigola (Thymus vulgaris) + xicoira (Cichorium intybus).
USOS CULINARIS DE LA PASTANAGA
• bunyols (amb les flors)

• confitures o melmelades
• crua mastegada o en llesques fines a les amanides amb tomàquet, fonoll, enciam,
tàperes, olives, cogombre, créixens, suc de llimona, sal, oli, vinagre
• cuites en bocinets (bullides, al vapor)
• daiquiri: rom blanc (2) + (4) pastanagues (suc) + suc de taronja (50 mL) +
gingebre ratllat (2 cullerades) + suc de llimona (2 cullerades). És un còctel que se
serveix fred, amb sucre i gel.
• fregides (amb oli, mantega) amb ceba i sucre
• fruits triturats (com espècie saboritzant)
• kanji: 8 tasses d’aigua + 2 pastanagues talladetes + 4 xilis verds + mitja rel de
remolatxa vermella + cullerada farina mostassa + 2 culleradetes de sal + 2
culleradetes de pebrot vermell en pols. Es deixa al sol 5 dies i es va removent. És
una beguda típica de l’Índia, i, a més de ser agradable, va bé contra els paràsits
intestinals. https://www.youtube.com/watch?v=_8efMDQy7sc
• pastissos, pastissets, magdalenes (+ farina de força + canyella + sucre + fruita
confitada + xocolata + coco + ous + mantega + anous + nou moscada + llet +
anous de pecaner molgudes)
• salses
• shalgam (femented black carrot juice)
• sopes amb la rel i les fulles (+ mantega + suc de taronja + caldo vegetal + farigola +
sal + pebre + crema + nou moscada)
• suc (recent casolà, o pasteuritzat industrial)
• truita o ous deixatats amb tomàquet, ceba i pastanaga
• verdures barrejades
• xucrut
ALTRES USOS DE LA PASTANAGA
—En histologia, la pastanaga partida en dues meitats longitudinalment es fa servir com a

material per sostenir una mostra enquibida entre les dues meitats, i fer-ne talls molt
fins, amb ajuda d’un full d’afaitar, o un micròtom, i d’alcohol iso-propílic com adjuvant
del tall.
—També en laboratori d’assaigs bioquímics la pastanaga ratllada s’empra per fer proves
amb substàncies per determinar-de el llur poder antioxidant segons ajudin a conservar
el color carbassa de la pastanaga o no.
—Un medi de cultiu adient per a fongs es fa amb pastanagues i agar-agar. En concret,
per 1 L d’aigua, s’hi posa 250 g de pastanaga tallada en rodanxes, es du a l’autoclau a
120º C i s’abaixa de seguida fins als 100º C. S’hi afegeix després 25 g de sacarosa i 18 g
d’agar-agar en pols. Es torna a posar a l’autoclau només fins a 100º C durant 10 minuts.
Al sortir-ne s’exprimeix a través d’un drap, s’intuba i s’esterilitzen els tubs amb el medi
de cultiu a 118º C.
—Un ús més casolà als hiverns de contrades on hi gela sovint, es fregar el parabrises del
cotxe amb pastanaga per evitar que per fora s’hi posi gel o gebre.
—S’ha pogut comprovar en algun cas que hi ha dones que empren la pastanaga com a
consolador vaginal; o, ficant-la a la matriu, per avortar. I també alguns homes
introdueixen una pastanaga pel recte ja sigui per fer broma ja sigui per estimular el plaer
anal. Però aquesta manipulació no està exempta de perills per la possible perforació
intestinal o fins i tot conseqüències penals, pel que en pot derivar si s’ha fet amb
violència contra altri. Si hi ha hagut una petita perforació al recte es pot tractar amb
pomada de neomicina barrejada amb àcid hialurònic.
—Amb molta traça, de les pastanagues se’n poden fer instruments musicals de vent, del
tipus clarinet o flauta.
—Els ninots de neu solen acabar-se clavant-hi una pastanaga a la cara per simular el
nas.
POSSIBLE TOXICITAT
En infants molt petits, menors de 6 mesos, es pot donar metahemoglobinèmia, si la

pastanaga s’ha adobat amb molts nitrats. Això els produeix dispnea, cianosis,
taquicàrdia, letargia; i es tracta amb blau de metilè a l’1 % (1 mg/Kg) i vitamina C (200
mg/Kg) injectats en vena. També a algunes persones el contacte amb pastanagues o
extractes de pastanaga els desencadena una dermatitis al·lèrgica. I hi ha hagut algun cas
d’anafilaxis desencadenada per aspirina i pastanagues en pacients amb mastocitosis.
Però el més corrent és que la toxicitat de les pastanagues es degui a les restes de
pesticides organofosforats que donen lloc com a mínim a mareig i mal de cap. La
intoxicació aleshores cal tractar-la amb vitamina B 12 (5 mg) i cortisona (30 mg). Un altre
tipus de contaminació afegida és la de Yersinia pseudotuberculosis que a Finlàndia ha
tingut lloc en menjadors d’escoles infantils per una mala praxis a l’hora de preparar les
amanides amb pastanaga. La infecció causa diarrea amb femta sanguinolenta i febre
durant més d’una setmana. També pot aparèixer febre alta, pulmonia, meningitis,
conjuntivitis, faringitis, falsa apendicitis, derrame pleural, ferritina molt elevada,
pielonefritis, granulomatosis hepàtica, i eritema nodular. El tractament d’aquesta
infecció, que és més corrent en països freds, és amb antibiòtics i tractaments de suport
de pulmons, fetge i ronyons. [http://www.seq.es/seq/0214-3429/28/5/betran2.pdf]
També s’han donat cassos de botulisme associats al suc de pastanaga. Una manera de
prevenir intoxicació bacteriana o per pesticides és rentar amb una dissolució
mitjanament acolorida de permanganat potàssic les pastanagues deixant-les-hi en
remull uns 10 minuts, i esbandint-les després. De passada, aquesta proporció de
Manganès homeopàtica que roman adherida a la pastanaga pot evitar i fer retrocedir a
l’inici el Parkinson. Però no pot fer retrocedir els prejudicis, fora del Brasil, contra
aquesta cura.
Una ingesta abusiva, com ara 3 Kg de pastanagues a la setmana, probablement
condueixi a restrenyiment i toxicitat per excés de vitamina A que es palesa per augment
de transaminases hepàtiques, a part de pel color ataronjat de la pell.
PROPIETATS MEDICINALS DELS FRUITS DE LA PASTANAGA SILVESTRE
• afrodisíacs FRU REL • estrogènics

• anticancerígens • galactagogs
• antihelmíntics • hepatoprotectors
• antiinflamatoris • immunoestimulants (↑IgG)
• antioxidants • inhibidors de l’acetil-colinesterasa
• antireumàtics LLA
• aperitius • prevenen que les serps verinoses et
• carminatius piquin FRU UI
• cosmètics • promouen fertilitat sexual FRU (+vi)
• desobstrueixen • protectors solars UI
• diürètics • tònics nerviosos
• emmenagogs • vulneraris
• estimulants
USOS MEDICINALS DE LA PASTANAGA SILVESTRE
• acne • càncer de mama MDA-MB-231;

• amenorrea MCF-7 (FRU)
• anèmia • càncer de pulmó A549 (p.p. beta-2-
• anorèxia himalachèn-6-ol)
• artritis • colangitis
• ascites • colesterol alt LLA
• càlculs renals • còlic nefrític
• càncer d’esòfag ECA-109 (FRU) • colitis
• càncer d’estómac BGC-823, AGS • congelacions
(FRU) • cremades FUL UE
• càncer de còlon HT-29, CaCo-2 • cucs intestinals
(FRU) • dermatitis
• edemes
• esterilitat sexual FRU • oftàlmies
• glaucoma (FRU 1% UE) • penellons
• glioblastoma SF268 (p.p. beta-2- • pèrdua de cabell
himalachèn-6-ol) • pèrdua de memòria LLA
• gota • pirosis (cor-agre)
• hidropesia • post-part
• icterícia • restrenyiment
• llet escassa • reuma
• melanoma B16-F10 (p.p. beta-2- • tos
himalachèn-6-ol) • transaminases altes
• nafres que suquegen FUL (+ mel) • úlceres cronificades
• obstrucció vies biliars
USOS DE L’OLI ESSENCIAL DE PASTANAGA (FRUITS/PART AÈRIA)
• abscessos al fetge • intoxicació alimentària

• Acinetobacter haemolyticus • Klebsiella pneumoniae
• Aedes • Listeria monocytogenes
• Aspergillus sp. • Pseudomonas aeruginosa
• Bacillus cereus • resistència dels Gram-negatius als
• Bacillus subtilis antibiòtics
• astènia • Salmonella typhimurinum
• Campylobacter jejuni • Serratia marcescens
• Candida albicans • Shigella sp.
• cistitis • Staphylococcus aureus
• Cryptococcus neofromans • Staphylococcus epidermidis
• Culex • Staphylococcus beta-haemolyticus
• diarrea del qui viatja a països • Staphylococcus warneri
exòtics • Stenotrophomonas maltophila
• Enterococcus faecalis • Streptococcus pneumoniae
• Escherichia coli • Streptomyces scabies
• fongs: Aspergillus niger, Fusarium • trombosis
oxysporum • úlceres canceroses FUL + mel
• inflamació
PRINCIPIS ACTIUS DE L’OLI ESSENCIAL (FRUITS/ PARTS  AÈRIES)

monoterpens no oxigenats 1.5%, monoterpens oxigenats 7.5%, sesquiterpens no
oxigenats 25%, sesquiterpens oxigenats 49%, diterpens, i altres components
• (E)-gamma-bisabolè • alfa-asarona
• (E)-metil-iso-eugenol 0-37% FRU • alfa-cedrè
libani • alfa-farnesè
• (Z)-gamma-bisabolè • alfa-himachalè
• 2-ciclohexèn-1-ona • alfa-ionona
• 3-carè • alfa-longipinè
• 4-carvomentenol 2.5% • alfa-pinè 0-13%-41% FLO
• 11-alfa-(H)-himachal-4-èn-1-beta-ol • alfa-terpinè
9-21.5% FLO ssp. carota • alfa-thujè
• àcid acètic • aromadendrè
• àcid fòrmic • asarona 0.5%
• àcid iso-butíric • bergamotè 0.5%
• acoradiè 1% • beta-asarona 0-18 % FRU libani
• beta-bisabolè 12.5-39% • gurjunè 1%
• beta-cariofil·lè 0-29 % FRU • hi-cadinè
• beta-citronel·lol • iso-bornil-acetat
• beta-cubebè • iso-calamendiol 1.5%
• beta-farnesè • iso-elemicina 11.5%
• beta-ionona • iso-llimonè
• beta-mircè • levomenol
• beta-pinè • linalil-acretat 8 % FUL
• bisabolè 7% FUL • linalool 0-15 % FUL
• calarè • llimonè 0.5-3%
• camfè • mircè 0-7%
• camforè • miristicina 39% (p.p. REL var.
• carè maritmus)
• cariofil·lè 1% • muurolè 0.5%
• cariofil·lè-òxid 1-4% • neril-acetat
• carotol 44.5% • o-cimè
• carvona 9 % FUL • p-cimè 0.5%
• ciclohexanona • pinèn-4-ol
• citronel·lil-formiat • pre-iso-calamendiol 18% FUL libani
• curcumè 0.5% • sabinè 0-8.5% /51.5 % FLO var.
• daucè 2.5% maritimus
• daucol 1.5-2% • selina-3,7(11)-diè 1%
• delta-elemè • selinè 1%
• dillapiol 0-46.5% (p.p. REL var • sesqifel·landrè 1%
maritimus) • shiobunona 15% FUL libani
• elemicina 6-31% (p.p. ssp. • terpinèn-4-ol 11% FLO var.
halophilus) maritimus
• epi-alfa-bisabolol 0-4.5% • terpineol 0.5%
• farnesè 1% • terpinolè
• farnesil-lactona • trans-alfa-bisabolè 0.5%
• gamma-bisabolè 0-87% FRU • trans-metil-iso-eugenol
• gamma-terpinè • vitamina A-aldehid
• geranil-acetat 4.5-34% • zingibrè
• geraniol 0-7%
PRINCIPIS ACTIUS DE L’OLI ESSENCIAL DAUCUS CAROTA SSP. CAROTA VAR.

MARITIUMS
• (E)-non-2-enal • linalool 0.5% FLO

• alfa-cadinol 0.5% FLO • llimonè 0.5% FLOR 3.5% REL
• alfa-fel·landrè 1% REL • mentol
• alfa-pinè 2% FLO • mircè 1% FLO 1% REL
• alfa-terpinè 1% FLO • miristicina 29.5% REL
• alfa-terpineol 0.5% FLO • nonanal
• alfa-tujè 1% FLO • octan-1-ol o.5% FLO
• beta-elemè • octanal
• beta-fel·landrè • p-cimè 4% FLOR 1.5% REL
• beta-pinè 2.5 % FLO • p-cimèn-8-ol
• dec-2-enal • p-ment-3-èn-8-ol
• delta-cadinè 0.5% FLO • sabinè 51.5 % FLO
• dillapiol 46-5 % REL • terpinèn-4-ol 11% FLO
• dodecanal • terpinolè 1% FLO
• eudesm-6-èn-4-alfa-ol 3.5% FLO • tetradecanol
• gamma-terpinè 3% FLO • tridecnaol 0.5% FLO
PRINCIPIS ACTIUS DE DAUCUS CAROTA
El beta-carotè abunda més a les varietats típiques o de color taronja. La luteïna ho fa a

les varietats grogues. El licopè, a les vermelles. Els antocians, a les varietats porpra. Els
fenols a les negres. De carotenoides n’hi pot haver des de 3 fins a 170 mg/Kg. I de
vitamina C des de 20 fins a 775 ppm. Pastanagues crescudes amb temperatures elevades
resulten més amargants, pels terpens. La major diferència pel que fa als principis actius
entre la subespècie sativa i les silvestres rau a la part aèria pel que fa a la concentració
d’àcid clorogènic o d’àcid feruloïl-quínic.
• (-)-6-hidroxi-mel·leïna • àcid cítric

• (-)-6-metoxi-mel·leïna • àcid clorogènic (= àcid 5-O-cafeoïl-quínic)
• 2-epi-laserina • àcid cumarínic
• 2-metoxi-3-sec-butil-pirazina • àcid dàucic
• 2-octanona FRU • àcid decanoic FRU
• 2,4,5-trimetoci-benzaldehid (ssp. • àcid dehidro-ascòrbic
boissieri) • àcid esteàric
• 3-deoxi-D-arabino-heptulosonat-7- • àcid ferúlic
fosfat-sintasa • àcid ferúlic-O-beta-D-glucòsid
• 3-metoxi-4,5-metilèn-dioxi-propil-benzè • àcid folínic
• 3’-nucleotidasa • àcid fòrmic
• 3,4-dimetoxi-allil-benzè • àcid fumàric
• 4-hidroxi-prolina • àcid gamma-linolènic
• 4-metil-iso-propenil-benzè • àcid gentísic
• 5-metoxi-psoralè • àcid glutàmic
• 5,7-dihidroxi-2-metil-cromona • àcid indol-acètic
• 6-(gamma, gamma-dimetil-allil-amino)- • àcid iso-butíric
purina • àcid iso-cítirc
• 6-hidroxi-mel·leïna • àcid iso-clorogènic FUL
• 6-metoxi-mel·leïna • àcid làuric
• 8-hidroxi-6-metoxi-3-metil-3,4-dihidro- • àcid linoleic FRU REL
iso-cumarina • àcid linolènic
• (8,E)-1,8-heptadecadiè-4,6-diïna-3,10- • àcid màlic REL
diol • àcid mevalònic
• acetaldehid • àcid mirístic
• acetil-colina • àcid mirsitoleic
• acetona • àcid oleic
• àcid 4-(beta-D-glucopiranosil)-benzoic • àcid oxàlic
• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid p-cumàric
• àcid 4-hidroxi-benzoic-4-O-glucòsid FRU • àcid p-cumàric-O-beta-D-glucòsid
• àcid alfa-cetoglutàric • àcid p-hidroxi-benzoic (als pèls radicals
• àcid alfa-linolènic FRU amb Agrobacterium rhizogenes)
• àcid araquídic FRU • àcid palmític
• àcid araquidònic • àcid palmitoleic
• àcid ascòrbic • àcid pantotènic
• àcid aspàrtic • àcid petroselínic FRU
• àcid benzoic-4-O-beta-D-glucòsid • àcid pipecòlic
• àcid butíric • àcid pfàfic
• àcid cafeic • àcid pipecòlic
• àcid cafeic-4-O-beta-D-glucòsid • àcid quínic
• àcid cafeoïl-quínic • àcid shikímic
• àcid càpric • àcid siríngic
• àcid cinàmic • àcid succínic
• àcid tartàric • asarona FRU
• àcid tetradecenoic • asparagina
• àcid tíglic FRU • astragalina
• àcid trans-cinàmic • azulè FRU
• àcid trans-clorogènic • Bari 150 ppm REL
• àcid urònic • benzil-amina
• àcid vainíllic • bergamotè FRU
• àcids cafeoïl-quínics • bergaptè
• àcids hidroxicimàmics • beta- 2-himachalèn-6-ol FRU ssp
• àcids grassos mono-insaturats maximus var. libani
• àcids grassos poli-insaturats • beta-amirina
• àcids grassos saturats • beta-bisabolè
• acorenona FRU • beta-cariofil·lè
• aesculetina • beta-carotè 0.01%
• alanina • beta-criptoxantina
• albúmina • beta-curcumè
• aldolasa • beta-elemè
• alfa-amirina • beta-farnesè
• alfa-bergamotè • beta-fel·landrè
• alfa-cariofil·lè • beta-galactosidasa
• alfa-carotè • beta-glucosidasa
• alfa-curcumè FRU • beta-glucuronidasa
• alfa-fel·landrè • beta-2-himalachèn-6-ol (p.p. ssp,
• alfa-glucosidasa maximus libani)
• alfa-gurjunè FRU • beta-fructo-furonosidasa
• alfa-humulè • beta-ionona FRU
• alfa-ionona • beta-pinè
• alfa-llimonè • beta-selinè FRU
• alfa-pinè • beta-sitosterol
• alfa-terpinè • beta-sitosterol-glucòsid
• alfa-terpineol • betaïna
• alfa-thujè • bifenil
• alfa-tocoferol • Bor 36 ppm
• Alumini • borneol
• amilasa • bornil-acetat
• amoni • Brom 9 ppm
• anilina • Cadmi 0.6 ppm
• anteraxantina FUL • Calci 0.6%
• apigenina • camfè
• apigenina-4-O-beta-D-glucòsid FRU • camferenol
• apigenina-4’-beta-O-beta-D-gglucòsid • càmfora FRU
FRU • campesterol
• apigenina-7-beta-glucòsid • cart-6-è FRU
• apigenina-7-O-beta-D-galactopiranosil-(1 • carè FRU
→4)-O-beta-D-mannopiranòsid • cariofil·lè
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid FRU • cariofil·lè-òxid
• apigenina-7-O-beta-D-rutinòsid FRU • carota-1,4-beta-òxid
• apigenina-7-rutinòsid • carotatoxina
• apigetrina FUL • carotè
• arabana • carotenoides
• arabinosa • carotol
• arginina • carpaïna
• Arsènic • carvona FRU
• asaraldehid FRU • cianhídric
• cianidina-3-galactòsid • delfinidina-3-O-rutenòsid
• cianidina-3-glucogalactòsid • delta-carotè
• cianidina-3-O-(6-O-feruloïl-beta-D- • deoxi-ribonucleasa
glucopiranosil)-(1-->6)-[beta-D- • diastasa
xilopiranosil-(1-->2)]-beta-D- • difenil
galactopiranòsid [vareitatat porpra] • diosgenina
• cianidina-3-O-[beta-D-xilopiranosil-(1-- • diterpens
>2)]-beta-D-galactopiranòsid [var. • dodecan-1-al
atrorubra] • elemicina
• cianidina-3-O-beta-D-glucòsid • elemol
• cianidina-3-O-glucòsid • epi-laserina-òxid
• cianidina-3,5-digalactòsid • epoxi-dihidro-cariofil·lè FRU
• cianidina-3(-sinapoïl-xilosil-glucosil)- • escopoletina
galactòsid • esqualè
• cianidina-diglucòsid • Estany 3 ppm
• cis-beta-bergamotè • estigmasterina REL
• cis-gamma-bisabolè • estigmasterol
• cisteïna • Estronci 148 ppm
• cistina • etanol
• citral • etil-amina
• citronel·lil-acetat FRU • etil-metil-amina
• Clor • eugenol
• clorofil·la • falcarindiol (poliacetilè C17)
• Cobalt 0.05 ppm • falcarindiol-3-acetat
• colesterol • falcarinol (poliacetilè C17) 85-245 ppm
• colina • fenil-alanina
• cosmosiïna FUL • fenil-alanina-amoni-liasa
• Coure 18 ppm • Ferro 300 ppm
• crisantemina • fibra
• crisina • fil·lo-quinona
• crisoeriol-7-beta-D-glucòsid • fitina
• crocetina FUL • fitoè
• Crom 1 ppm • fitoesterol
• cumarina-glucòsids • fitofluè
• cumarines • fitosterols
• cumín-aldehid FRU • Flúor 2 ppm
• D-glucosa • folacina
• D-llimonè • fosfatidil-colina
• daucarina • fosfatidil-etanolamina
• daucè • fosfatidil-glicerol
• daucina FULL • fosfatidil-insoitol
• daucol • fosfo-fructokinasa
• daucosol • Fòsfor 0.5%
• daucosterol • fructosa
• daucucarotol • fumarasa
• daucucarotol-10-O-beta-D- • galactana REL
glucopiranòsid FRU • galactosa
• daucúsid • gamma-bisabolè
• dec-2-èn-1-al • gamma-carotè
• deca-trans-2,trans-4-dièn-1-al • gamma-decalactosa
• decahidro-7-[2-O-beta-D-glucopiranosil)- • gamma-decanolactona
iso-propil]-1-beta,4-alfa-dimetil-(1-alfa,4- • gamma-muurolè
alfa,8alfabeta)-naftalenetriol • gamma-terpinè
• deca-trans-2-trans-4-dièn-1-al • gazarina FRU
• geranil-2-metil-O-butirat FRU • metil-amina
• geranil-acetat • metil-eugenol
• geranil-acetona • metil-iso-eugenol
• geranil-formiat FRU • metil-pentosanes
• geranil-iso-butirat FRU • metionina
• geraniol • metoxalè
• ginsenoïna K • midó
• glicina • mircè FRU
• glucosa • miricetina FRU
• glutamat-oxalaacetat-transaminasa • miristicina
• glutamat-piruvat-transaminasa • Molibdè 0.7 ppm
• glutamina REL • N-hentriacontà FRU
• gluten • N-heptacosà FRU
• heracleïna • N-metil-anilina
• heptan-1-al • N-metil-benzilamina
• hidroxoicinamat-CoA-liagasa • N-metil-fenil-amina
• histidina • N-nonacosà
• humulè • N-octacosà FRU
• inositol • N-triacontà
• invertasa • neoxantina FUL
• Iode • neurosporè
• ionè • niacina
• iso-leucina • Níquel 2 ppm
• iso-pimpinel·lina • non-2-èn-1-al
• isoprè • nonan-1-al
• kaempferol • nopol
• kaempferol-3-O-beta-D-glucòsid • nucleòsid-fosfotransferasa
• laserina • octan-1-al
• lecitina REL • oli essencial
• lecitinasa • oligogalacturonat-hidrolasa
• leucina • ostol
• licofil·la • oxi-peucedanina
• licopè • p-cimè
• linalool • p-cimèn-8-ol FRU
• lisina • p-vinil-guaïacol FRU
• Liti 0.5 ppm • panaxinol
• llimonè • pectasa
• lupeol • pectina 0.8% REL
• luteïna • pectinesterasa
• luteolina • pelargonidina (glcòsids) (p.p. var.
• luteolina-4’-beta-D-glucòsid atrorubens)
• luteolina-7-beta-glucurònid • pentosanes
• luteolina-7-O-(6’-O-malonil)-beta-D- • peonidina (glcòsids)
diglucòsid FRU • peroxidasa (p.p. var. atrorubens)
• luteolina-7-O-beta-D-diglucòsid • peucedanina
• luteolina-7-O-beta-D-glucòsid FRU • pirrolidina FULL
• luteolina-7-rutinòsid • Plom 2 cppm
• Magnesi 0.2% • poliacetilens C17 (oxilipines)
• malat potàssic REL • polisacàrids pectínics
• maltosa • Potassi 4.5%
• malvidina-3,5-diglucòsid • prolina
• Manganès 62 ppm • proteïna
• manosa • proteïna transgènica amb Mycobacterium
• Mercuri 0.05 ppm tubercuplosis CFP10-ESAT6-dIFN
• psoralè • trans-beta-bergaptè
• putrescina • trans-gamma-bisabolè
• quercetina FRU • trans-iso-asarona
• quercetina-3-O-beta-D-glucòsid FRU • treonina
• quercitrina • trimetil-glicina
• rhamnosa • triptòfan
• ribonucleasa • triterpè
• Rubidi 12 ppm • ubiquinona
• sabinè • umbel·liferona
• sacarosa • umbel·liferosa
• sakuranetina FRU • umbel·liprenina
• Seleni 0.02 ppm • vaginatina
• serina • valina
• Sílice 90 ppm • violoxantina
• sitosterina REL • vitamina A
• Sodi 0.9 % • vitamina B1
• Sofre 0.1 % • vitamina B2
• suberina • vitamina B6
• taraxasterol • vitamina C
• tau-selinè • vitamina D
• tau-terpinè • vitamina E
• termopsòsid • vitamina K1
• terpinèn-4-ol • xantofil·les
• terpineol-acetat • xantotoxina
• terpinolè • xilitol
• thujè • xilosa
• tigloïdina • xilosa
• tirosina • Z-carotè
• Titani 30 ppm • Zinc 79 ppm
• toluidè • Zirconi 2 ppm
• trans-1,10-heptadecadiè-5,7-diín-3-ol • zosimina
• trans-2(7)-2,6-dimetil-octa-4,6-diè
daucúsid (1); daucosol (2)
dels fruits de la planta de la pastanaga

carotol
alguns principis actius de l'oli essencial de flors o rel de la ssp. carota var. maritimus
sabinè / gamma-terpinè / p-cimè/ terpinèn-4-ol / beta-elemè
eudesm-6-èn-4-alfa-ol / alfa-cadinol / miristicina / dillapiol
PASTANAGA (cf. ARS/USDA)

Valor nutricional per cada 100 g / Energia 41 Kcal 173 KJ
• carbohidrats 9.6 g • vitamina C 5.9 mg (10%)

• sucres 4.7 g • vitamina E 0.65 mg (4%)
• grasses 0.24 g • vitamina K 13.2 μg (13%)
• proteïnes 0.93 g • Calci 33 mg (3%)
• retinol (vit. A) 835 μg (93%) • Ferro 0.3 mg (2%)
• beta-carotè 8285 μg (77%) • Magnesi 12 mg (3%)
• tiamina (vit. B1) 0.066 mg (5%) • Manganès 0.143 mg (7%)
• riboflavina (vit. B2) 0.058 mg (4%) • Fòsfor 35 mg (5%)
• niacina (vit. B3) 0.983 mg (7%) • Potassi 320 mg (7%)
• àcid pantotènic 0.273 mg (5%) • Sodi 69 mg (5%)
• vitamina B6 0.138 mg (11%) • Zinc 0.24 mg (2%)
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA PASTANAGA
L’extracte amb pentà o amb pentà i dietilèter de la ssp. carota té força acció citotòxica
envers les cèl·lules MDA-MB-231 i MCF-7 de càncer de mama. Atura el cicle en G1,
incrementa l’apoptosis, augmenta l’expressió del BAX i frena la del Bcl-2 i incrementa la
fragmentació proteolítica de la caspasa-3 i del PARP; i redueix el nivell d’Erk fosforilat,
sense afectar al ja fosforilat. A més, actua amb sinergia amb la wortmannina (un potent
inhibidor del PI3K). També aquests extractes amb pentà suprimeixen la proliferació i
indueixen l’apoptosis a les cèl·lules HT-29 d’adenocarcinoma de còlon i ho fan inhibint
les vies MAPK/Erk i PI3K/Akt. Però ho fan, en aquest cas, sense sinergia amb la
wortmannina. El polímer de polisacàrids pectínics amb beta-carotè té un efecte reductor
del caràcter pro-oxidant del beta-carotè, i promou el caràcter anticancerigen i apoptòtic i
ho fa per la via de la inhibició de la galacetina-3. Tant el daucucarotol-10-O-beta-D-
glucopiranòsid com el deca-hidro-7-[2-O-beta-D-glucopiranosil)-iso-propil]-1-beta,4-alfa-
dimetil-(1-alfa,4-alfa,8-alfa-beta)-naftalèn-triol dels fruits del Daucus carota actuen
contra el càncer de cèl·lula esquamosa d’esòfag ECA-109. A les varietats d’hort de climes
freds s’hi troba una proteïna de 36 KDa que inhibeix la re-cristal·lització per congelació.
Aquest polipèptid està localitzat a l’apoplast o espai extracel·lular perifèric. El beta-2-
himalachèn-6-ol de l’extracte fet amb oli de la pastanaga silvestre del Líban (Daucus
carota ssp. maximus var. libani) és un sesquiterpè amb molt efecte anticancerigen. Actua
contra cèl·lules de càncer de còlon CaCo-2, melanoma B16-F10, mama MB-MDA-231,
pulmó A549, i glioblastoma SF268. I ho fa promovent-hi l’apoptosis, inhibint-hi la
motilitat 2D o la capacitat d’invasió 3D, sense resultar tòxic per a les cèl·lules sanes. L
proteïna CFP10-ESAT6-dIFN no té efecte citotòxic sobre les cèl·lules mononucleades de
la sang perifèrica i indueix la resposta humoral i cel·lular contra el Mycobacterium
tuberculosis. S’ha implantat en pastanagues (transgèniques) mitjançant la introducció
dels gens cfp10, esat6, dIFN transferits amb ajuda d’Agrobacterium. La fracció d’àcids
grassos de l’extracte fet amb petroli dels fruits de pastanaga fa que s’aturi el cicle
menstrual normal en ratolines adultes i els redueix la massa dels ovaris tot i fent que
continguin més colesterol i més àcid ascòrbic. Aquest extracte inhibeix la 5,3-beta-
hidroxi-esteroid-deshidrogenasa i la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, almenys després
de 15 dies de tractament. El falcarinol i el falcarindiol són agonistes del PPAR-gamma i
per això tenen un efecte antidiabètic. Ambdós poliacetilens estimulen la GU insulino-
dependent als adipòcits 3T3-L1 i als miotúbuls (porcins). El falcarindiol incrementa la
transactivació mediada pel PPAR-gamma a 3-10 microM, mentre que el falcarinol només
ho fa a 10 microM. El falcarinol inhibeix la diferenciació als adipòcits, però el falcarindiol
no ho fa.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE DAUCUS CAROTA
https://infoagro.com/hortalizas/zanahoria.htm
«Inhibitory activity and chemical characterization of Daucus carota subsp. maximus

essential oils». RAIMONDO GAGLIO, MARCELLA BARBERA, AURORA ALEO, INES LOMMATZSCH,
TOMMASO LA MANTIA, LUCA SETTANNI. Chemistry and Biodiversity (2017, May; 14(5).
«Flower and root oils of the Tunisian Daucus carota L. ssp. maximus (Apiaceae):
integrated analysis by GC, GC/MS, and 13C-CMR streptoscopy, and in vivo antibacterial
activity». AYMEN JABRANE, HICHEM BEN JANNET, FÉTHIA HARZALLAH-SKHIRI, MAHA MASTOURI,
JOSEPH CASANOVA, ZINE MIGHRI. Chemistry and Biodiversity. 6(2009): 881-889.
www.carrotmuseum.co.uk
Diferents tipus de pastanagues d'hort. Imatge de l' ARS-USDA
CLAVELLS
Dianthus sp. pl. L.
[Sp. Pl. sp. pl. 1:409 (1753)]
Dianthus seguierii ssp. vigoi
Dianthus barbatus
Dianthus benearnensis
Dianthus armeria
Dianthus pyrenaicus ssp. pyrenaicus

Dianthus deltoides
Dianthus barbatus, de jardí

NOMS POPULARS
Alemany: Nelken/ Federnelke / Nelke

Anglès: Carnation / Chinese pink / Dianthus / Pink / Whitby pink
Àrab: ‫قرنفل‬
Armeni: Մեխակ
Bengalí: ডায়ান্থাস
Castellà: Clavel
Català: Clavell
Danès: Nellike
Eslovac: Nageljčki
Estonià: Nelk
Finlandès: Neilikat
Francès: Oeillet
Gaèlic: Lus gile
Gal·lès: Ceian / Ceilys / Claw / Cleyeyn / Euad / Penigan / Pinc
Grec: Γαρυφαλλο
Hebreu: ‫ציפורן‬
Holandès: Anjer/ Anjer soort
Hongarès: Szegfű
Italià: Garofano
Japonès: ナデシコ
Noruec: Nellik/ Nellikslekta
Persa/Farsi: ‫گل میخک‬
Polonès: Goździk
Rus: Гвоздика
Serbi: Каранфил/ Karanfil
Suec: Nejlik/ Nejliksläktet
Turc: Karanfil/ Dağkaronfili
Txec: Hvozdík
Ucraïnès: Гвоздика
Xinès. 石竹属
Dins la família de les Cariofil·làcies el gènere Dianthus es distingeix per tenir les fulles
sense estípules, els sèpals concrescents formant un tub, els pètals acolorits i ben
formats, calze envoltat a la base per bràctees que formen un calicle, verdes, no recobrint-
lo del tot. Les Cariofil·làcies tenen flors dialipètales superovàriques diplostèmones,
regulars pentàmeres, herbàcies, fruit en càpsula de dehiscència per 4 dents i calze
gamosèpal.
El gènere Dianthus consta d’unes 300 espècies. Són plantes anuals o bianuals,
herbàcies, perennes o vivaces, amb fulles oposades, estretes, unides per la base, sense
estípules. Les flors són superovàriques, més o menys agrupades, amb calicle sota el calze
tubular gamosèpal, quasi herbaci, sense comissures, amb 5 dents agudes amb marges
una mica escariosos, i amb 5 pètals de ungla estreta i allargada, amb la làmina plana,
sense lígula corol·lina, més o menys pilosa per sobre, de marge dentat o fimbriat. Estams
10, estils 2, càpsula amb 5 dents apicals, llavors comprimides per dalt i per baix,
apiculades, sense hílum central.
La nomenclatura de les espècie si subespècies ha anat canviat amb el temps.
Sintetitzant, el grup d’espècies dels Països Catalans es podria classificar així:
─ fulles de més de 5 mm d’amplada
→ calicle amb 10-16 bractèoles: Dianthus rupicola
→ calicle amb 4-6 bractèoles: Dianthus barbatus
─ fulles de menys de 5 mm d’amplada
→ flors en glomèruls densos
× bractèoles del calicle fins la meitat del calze: Dianthus cartusianorum
× bractèoles del calicle fins dalt del calze: Dianthus armeria
→ flors solitàries o per 2-3
× fulles toves poc agudes pubèrules: Dianthus deltoides
× fulles rígides molt agudes
± pètals amb lacínies
* fulles toves: Dianthus hyssopifolius
* fulles rígides: Dianthus serrulatus
± pètals enters o dividits fins menys de la meitat
* calze molt estret (2-3 mm) i alt (20-35 mm): D. pyrenaicus
* calze no tan estret, corol·la d’un rosa fosc
- bractèoles del calicle amb punta que va més enllà de la
meitat del calze: Dianthus seguieri
- bractèoles més curtes del 1/3 del calze
+ limbe dels pètals 10-15 mm: D. caryophyllus
+ limbe de 3-10 mm: Dianthus pungens
El món de les clavellines (Dianthus) als Pirineus és complex.
 barbatus: de l’estatge subalpí, sovint cultivat com a ornamental a l’alta

muntanya. Fulles inferiors d’1 cm d’amplada. Flors porpres (rosa intens)
nombroses.
 benearnensis (= pungens ssp. cognobilis): pastures seques de l’estatge subalpí i
montà. Fulles linears, flors escasses, rígides, pètals enters (7 mm), de color
rosa/lila fluix, calze ample ( 5 x 20 mm), bractèoles curtes, obtuses, mucronades.
 carthusianorum: de l’estatge montà i subalpí, gairebé exclusiu dels Pirineus.
Fulles linears. Flors nombroses de color rosa fort. Calicle la meitat d’alt que el
calze.
 deltoides: prats grassos silicis d’alta muntanya. Fulles linears. Flors escasses, de
color rosa, amb corona més fosca amb piquets blancs. Fulles dels rebrots blanes,
obtuses.
 hyssopifolius (=monspessulanus): pluriregional, però arriba a l’estatge alpí. Fulles
estretes i agudes, les superiors una mica menors, una mica rígides; flors escasses,
pètals molt dividits, de color rosa molt i molt suau, blanquinós.
 pungens ssp. multiceps: pluriregional, però arriba a les pastures de l’estatge
subalpí. Fulles linears, flors escasses, de color rosa/lila clar, fulles rígides, pètals
molt dentats (5 mm), calze estret ( 4 x 25 mm), bractèoles curtes, obtuses,
mucronades.
 pyrenaicus ssp. pyrenaicus: pastures seques silíciques de l’estatge montà, però
arriba al subalpí. Fulles estretes, flors escasses, fulles rígides, pètals enters, de
color rosa molt clar, de 3 a 5 mm, calze estret i llarg (20 mm × 2 mm).
 seguieri ssp. vigoi: pastures d’alta muntanya fins l’estatge alpí. Fulles estretes,
flors escasses, tiges uniflores, fulles rígides formant gespa, pètals enters de color
rosa/morat, calze de 8 a 12 mm, bractèoles atenuades en una llarga punta que
arriba més enllà de la meitat del calze. Pètals (limbe de 3 a 5 mm) amb corona de
piquets foscos. Tija de 5 a 12 cm només.
Al jardí botànic de Gombrèn hi ha almenys Dianthus deltoides L. És una herba

laxament cespitosa amb flors solitàries, fulles obtuses, calze de 12-18 3-4 mm, limbe
dels pètals de 8 mm, d’un rosa més o menys intens, amb alguns pèls a la gorja. Les tiges
fan 10-30 cm, són pubèrules i ramoses. Les fulles són planes, linears però amples, les de
les rames estèrils surtes i obtuses. Les flors surten en panícules dicòtomes. Les
bractèoles del calicle tenen un apunta tan llarga com el cos i arriben a la meitat del
calze. El calze és estret, estriat, pubescent, amb dents en punxó. Els pètals són estrets,
no contigus, pilosos, dentats. La càpsula és cilíndrica. Es fa en prats de la muntanya
mitjana a Europa central i a l’Índia. A Catalunya es fa a la zona pirinenca des de l’Albera
fins la Vall d’Aran des de 1200 a 2600 m snm.
 abscessos  emmenagogs
 alcoholisme  enuresis
 antiespasmòdics  esperma excessiu
 antiinflamatoris  febre
 aperitius  fertilitat (la promou)
 astènia primaveral  furóncols
 barbitúrics (antídot)  hematúria
 blennorràgia  incontinència d’orina
 càlculs urinaris  mal de cap
 càncer  mala circulació sanguínia
 càncer d’esòfag (rel)  mareig
 càncer rectal (rel)  refrescants
 conjuntivitis  sudorífics
 cordials  tònics
 cosmètics  tònics cardíacs
 cucs intestinals  úlceres
 digestius  ulls irritats
 diürètics  vista debilitada
 èczemes
ESOTERISME
Aquesta flor s’ha associat a la deessa de l’agricultura Isis, i a Sant Isidre, patró dels
agricultors. S’associen a l’amor pur i ardent. A la Grècia clàssica era considerada una
flor divina també. A la Xina és el símbol del matrimoni. En rituals esotèrics s’empra per
donar protecció i salut, també per trobar l’amor i tenir sort en el joc.
PRINCIPIS ACTIUS DELS DIANTHUS
• antocianina • heptacosà
• benzil-benzoat • licnosa FRU
• benzil-salicilat • metil-salicilat
• cianidina • oli essencial
• cianidina-3,5-glucòsid • pectina REL
• crisantemina • pelargonidina-3-glucòsid
• dibenzo-furà • pelargonidina-3,5-diglucòsid
• estaquiosa FRU • rafinosa FRU
• eugenol • sacarosa FRU
• fenil-etil-alcohol • saponina
DIGITAL
Digitalis purpurea L.
[1753, Sp. Pl. : 621] 2n = (48)-56-(112)

NOMS POPULARS
Alemany: Roter fingerhut/Fingerhut / Fingerpiepen / Handschuhkraut / Potschen /

Roten fingerhut / Waldglocke / Waldschelle
Anglès: Common foxglove/Annual foxglove / Digitalis /Foxglove / Lady's glove /
Purple foxglove
Àrab: ‫ الديجتال األرجواني‬/ ‫الديجتال‬/‫قمعية أرجوانية‬
Gal·lès: Us mór/ Lus mór
Armeni: Մատնոցուկ ծիրանագույն
Basc/Euskera: azkutai, benda, errebelarr, joane-belar, kukubelarra, kukufraka,
kukulore-gorri, kukuporru, kukuprraka, sukharr-belarr, txilintx.
Castellà: dedalera/ calzones de zorra / cartucho/ digital / guante de Nuestra
Señora / guantelete / San Juan / viluria / zapatitos de Cristo/
alcahueta del cerezo/ azalda/calzones de zorra/ campanillas/
catechos/ chupamieles/ dedal de monja/ dedal de princesa/ dedalera/
dedaleta/ dediles/ dedillos de Dios/ didalera/ enagüitas de la Virgen/
estallones/ estallos/ gilora/ giloria/ gualdaperra/ gualdrapera/ guante de
la Virgen/ pasionaria/ restallo/ tristera/ trompetera/ tuara/ tuera/ v
illoria/ viluria.
Català: digital/boca de llop / bragues de cucut / didalera / didalera de Sant
Jeroni/ didals / digital purpúria / guantera
Danès: Fingerbøl/Digitalis / Heksens klokke / Rød fingerbøl / Almindelig fingerbøl
Eslovac: Náprstník červený
Eslovè: Naprstec / Rdeči naprstec
Estonià: Verev sõrmkübar
Finlandès: Rohtosormustinkukka/ Punainen sormustinkukka / Sormustinkukka
Francès: Digitale pourpre/ Digitale / Grande digitale/ Gant de Nôtre-Dame/ Gant de
bergère
Gal·lès: Ffïon/ Bysedd cochion / Bysedd ellyllon / Bysedd y cŵn / Clatsh y cŵn /
Cleci coch / Dail bysedd cochion / Dail crach / Dail ffion-ffrwyth / Ffion y
ffridd / Gwniadur mair / Llwyn y tewlaeth / Menyg ellyllon / Menyg mair /
Menyg y llwynog / Menyg y tylwyth teg
Gallec: abeloeira, abelosera, abeluria, alcroques, aveluría, belitroques, croque,
estroupallo, santxoans, seoane.
Hebreu: ‫אצבעונית ארגמנית‬
Holandès: Vingerhoedskruid/Echte vingerhoedskruid / Gewoon vingerhoedskruid
Hongarès: Piros gyűszűvirág/Bíbor gyűszűvirág
Islandès: Fingurbjargablóm / Fingurbjargarblóm
Italià: Digitale purpurea/Digitale rossa
Japonès: ジキタリス / ジギタリス
Kurd: Mirîsoka sor
Noruec: Revebjelle/Revsbjelle/Akkalei / Bjølleblom / Fingerbjølle / Fingerbjør /
Fingergull / Røvehanske / Røveleike / Revebjølle
Persa/Farsi: ‫گل انگشتانه‬
Polonès: Naparstnica purpurowa/Naparstnik
Portuguès: dedaleira, abeloeira, abelosera, abeloura, abeluria, beloura,
caçapeiro, dedaleira, digital, erva-albiloura, erva-dedal, estoirotes,
estraques, luvas-de-santa-maria, nenas, teijeira, tracles, trocles,
troques, trócolos.
Rus: Наперстянка пурпурная
Suec: Fingerborgsblomma
Turc: Kırmızı çiçekli yüksükotu / Yüksükotu
Txec: Náprstník červený
Ucraïnès: Наперстянка пурпурова
Xinès: 毛地黄
Escrofulariàcia biennal o vivaç, pubescent/tomentosa, amb toment blanc-grisós de

tricomes glandulars i eglandulars. Roseta de fulles basals. Tiges de 50-100 cm, una mica
anguloses, verdes o porpres, amb tricomes de 0.2-21.2 mm o alguns glandulífers sèssils.
Fulles inferiors amb el limbe de 5-20 × 1.5-10 cm oval-el·líptiques, força planes, rugoses
reticulades pel revers, crenulades o dentades, atenuades en pecíol de 1.5-7 cm, amb
indument dens de tricomes eglandulars de 0.2-1.2 mm i tricomes glandulars subsèssils.
Els tricomes eglandulars o tectors són pluricel·lulars, amb 3-5 cèl·lules, de parets fines i
puntejades. Eles escassos pèls o tricomes glandulars tenen un peu unicel·lular i un
caparró bicel·lular, o bé el peu pluricel·lular i el caparró unicel·lular. Els estomes són del
tipus anomocític, és a dir, sense cèl·lules diferenciades al voltant. Fulles de la zona del
mig poc decurrents. Inflorescència de 15-60 cm amb 15-100 flors, amb una orientació
principal, amb l’eix cobert d’un indument dens format per tricomes glandulars i
eglandulars. Entrenusos de 5-20 mm i bràctees de 5-20 mm, lanceolades estretes, i
pedicel de 8-16 mm una mica més llarg que la bràctea. Calze amb sèpals desiguals més o
menys aplicats a la corol·la; amb els sèpals laterals de 4-12 2-6 mm, el·líptics, mucronats
o obtusos i sèpal dorsal més curt i estret. Corol·la de color rosat fosc —o blanca sense
taques, o blanca amb taques porpra, o rosa clar amb taques porpra—, de 30-48 mm,
campanulada amb dos llavis molt poc marcats, pubescent per fora, amb el tub de 25-40
12-25 mm, el doble de llarga que ampla, contreta gradualment a la base, amb màcules a
la cara interna de 0.5-3 mm, de color porpra fosc, rodejades per aureoles blanques més o
menys fusionades, i boca ciliada; llavi superior enter o escotat i llavi inferior amb lòbuls
laterals molt poc desenvolupats. Ovari pubescent, etil pilós a la base (o glabre). Càpsula
de 9-15 6-10 mm, una mica més llarga que el calze, ovoide oblonga, pubescent. Llavors
de 0.6-0.7 0.4-0.5 mm, obcòniques, de color castany.
1- epidermis superior amb la palissada a

sota
2-epidermis inferior amb estomes
anomocítics
3-tricoma glandular amb caparró bicel·lular
(a, b, c)
4-tricoma eglandular
5-tricomes glandulars enganxats a un
fragment de l’epidermis
6- epidermis amb parets foradades i
tricoma glandulars
7-fragments de tricomes eglandulars amb
cèl·lula apical (a), cèl·lula basal (b)
enganxats a l’epidermis
8-parènquima cortical
9-epidermis amb cicatrius (cic)
10-tricoma eglandular amb una cèl·lula
col·lapsada
11-tricomes glandulars amb caparró
unicel·lular i pilars uniseriats.
12-epidermis sobre un nervi, amb cicatrius
13-fragment d’un tricoma eglandular gros
14-epidermis superior amb una cicatriu i a
sota la palissada
Digitalis lanata: Atlas of Microsopy (BETTY P
JACKSON& DEREK W SNOWDON)
Digitalis lanata és l’espècie preferida per la indústria farmacèutica. Oriünda de Grècia i
països balcànics. Tija violàcia a la base, flors de color ocre clar amb venes reticulades de
color castany. Càpsula amb 3 llavors.
Dins la família de les Escrofulariàcies el gènere Digitalis es distingeix per tenir les flors en
forma de didal d’almenys 4 mm de diàmetre, la càpsula d’almenys 7 mm, dehiscent per 2
valves, fulles enteres, les caulinars alternes, calze amb 5 sèpals, tiges dretes ben
desenvolupades, més de 2 estams fèrtils, i per ser plantes no paràsites.
Se n’han descrit subespècies a la península hispànica. La típica (purpurea) té les tiges i

fulles tomentoses i la corol·la porpra amb màcules de 1-3 mm a la cara interna del tub
de la corol·la, i fulles 2-3 cops més llargues que amples. En canvi la ssp. amandina té
les tiges i fulles gairebé glabres i els sèpals obtusos. És de la zona Nord de Portugal i de
la conca inferior del Duero. La ssp. toletana té la corol·la rosada amb màcules de 0.6
mm, càpsula que sobresurt força del calze i fulles 3-6 cops més llargues que amples. És
dels Montes de Toledo. Al Marroc s’ha descrit la ssp. mauritanica
Això a part, hi ha varietats de jardí: Alba, Camelot, Dalmatian, Foxy, Giant Shirley,
Gloxinioides, Martiana, Mertonensis, Palm’s Choice,...
MALURES: Eupithecia pulchellata, Eurodryas aurinia, Mellicta athalia, Mellicta deione,

Xestia ashworthii.
ESPÈCIES SIMILARS: de les 30 espècies del gènere, majoritàriament de la conca

mediterrània i Europa Central, a la península s’hi pot trobar a més de Digitalis purpurea:
Digitalis obscura, una mata una mica llenyosa, de flors de color marró, groc i vermell,
petites; i tiges i fulles (estretes) del tot glabres. És calcícola de la meitat Est de la
península.
Digitalis parviflora, amb flors no dirigides cap un costat, amb eix florífer tomentós i
corol·la de 9-13 mm de color castany-vermell. És silicícola, del Sistema Central, Sistema
Ibèric, i Serralada Cantàbrica.
Digitalis thapsi té les flors grans, de més de 3-5 cm, de color rosa fosc, i l’indument
amb només tricomes glandulífers de 0.4-0.6 mm, i les fulles de la zona del mig netament
decurrents. És silicícola, de clarianes pedregoses del centre i SW de la península
hispànica.
Digitalis mariana té el tub de la corol·la bruscament contret a la base i els sèpals

patents i la càpsula més llarga que el calze o igual, i sense lòbuls laterals del llavi inferior
marcats. És de fissures rocoses sobre sòls àcids a Sierra Morena.
Digitalis lutea té les flors grogues de 14-20 mm per 5-8 mm de diàmetre, llisa per dins.
És de marges de boscos ombrívols i humits i pedregosos dels Pirineus i de la Serra
Litoral.
I a les Balears:
Digitalis minor (=dubia) té la corol·la amb els lòbuls laterals molt desenvolupats, i la
càpsula netament més curta que el calze. És de roquissars costaners calcaris balears
(Mallorca, Menorca, Cabrera).
Digitalis purpurea es fa a clarianes de boscos sobre sòls silicis, talussos i terrenys

rocosos de muntanya. A més de a Europa es troba a Amèrica, Àsia més oriental, i SE
d’Austràlia. On abunda més és a Anglaterra.
Digitalis purpurea al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Des de finals del segle XVIII l’extracte o el principi actiu cardiotònic (digitalina) s’ha
emprat per reforçar el cor. WILLIAM WITHERING va esbrinar el 1785 que la barreja amb
unes 20 herbes que un pacient gotós, amb edema a les cames, i amb debilitat cardíaca,
prenia li anava bé perquè tenia la digital, que actuava com a diürètica i tònica cardíaca.
No és estrany que es descobrís el poder de la didalera a Anglaterra on és més abundant
que enlloc més. Abunda molt, per exemple, pels voltants de Brockwood Park. El 1930
SIDNEY SMITH aïllà la digoxina.
• diürètica
• hipotensora
• RRR (ralenteix, regularitza, i reforça el cor)
• tònica cardíaca
• tòxica
USOS MEDICINALS
• abscessos • furóncols
• angina de pit • gota
• arrítmies • insomni (homeopatia)
• ascites • mal de cap
• asistòlia • malalties del corol·la
• asma • quists abdominals
• culturisme • taquicàrdia
• depressió (homeopatia) • tensió arterial baixa
• edemes a les cames • úlceres productives
• febre
• ferides
TOXICITAT
Molt tòxica per a cabres, cavalls, gossos, gats, vaques. Els primer símptomes de la
intoxicació són bradicàrdia, nàusees, vòmits, vertigen, diarrea, apnea, somnolència,
malsons, arrítmies, abans de l’aturada cardíaca. L’amiodarona, el verapamilo, la
ciclosporina, el itraconazol, la quinidina, i l’eritromicina fan que augmenti la
concentració plasmàtica de la digoxina. En canvi els antiàcids amb Alumini o caolí i la
pectina redueixen a la meitat la biodisponibilitat de la digoxina p.o. La dosis terapèutica
de digoxina normalment s’estableix en 0.1 mg al dia. Dosi de 0.3 mg poden resultar
mortals. Un allargament de l’interval PR pot estar indicant que la digoxina ja resulta
tòxica per al cor. Un signe ja alarmant seria la taquicàrdia supraventricular paroxística
per bloqueig AV. Hom calcula que el 90% dels efectes adversos de la medicació en
general és degut a la digoxina. Està contraindicada en arteritis, embòlies recents,
aneurismes, hemorràgia cerebral, urèmia, tifus, Bassedow.
El tractament de la sobredosis, si s’hi és a temps, normalment és a base de:
• ajmalina 50 mg fins a 6 al dia (pastilles)

• aminofil·lina injectada 250 mg
• carbó actiu i vomitius, si s’acaba de prendre la sobredosis
• corticoesteroides
• difenil-hidantoïna 250 mg endovenosa lentament, menys de 50 mg/minut, sense
passar-se de 350 mg (mai si el bloqueig és total)
• gamma-butirolactona
• heparina 100-200 mg
• injecció intramuscular de sulfat magnèsic 5-10 mL (sulmetín-papaverina)
• insulina injectada
• Largactil intramuscular, per aturar els vòmits
• lidocaïna (contra l’arrítmia taquicàrdica) 500 mg p.o. o 50-100 endovenosa o en
sèrum glucosat al 5% 1/L amb 500 mg de lidocaïna
• llet
• mel
• Potassi: 5-10 g de ClK repartit en les 24 hores següents a la intoxicació
• procaïnamida al 10% 100 mg/mL injectada lentament (menys de 2 mL/minut)
fins a 1 gram màxim
• Propanolol 100-400 mg
• rentat d’estómac amb taní al 2.5% seguit de sulfat sòdic 15g en 200 mL deixats a
l’estómac
• repòs absolut
• sèrum glucosat 3% + nicotinamida 50 mg a la vena
• suc de fruita
• sulfat d’atropina 0.5-1 mg injectat via intramuscular o hipodèrmica
• versenat sòdic 2-3 g en 24 hores en sèrum glucosat (400-600 mL) al 1.2% durant
30 minuts
• vitamina B1 100 mg intramuscular
• vitamina C 1 g
PRINCIPIS ACTIUS DE DIGITALIS PURPUREA
Sembla ser que a la tarda és quan les fulles tenen més quantitat de principis actius. A la
matinada, per exemple, gairebé no en tenen. Les millors fulles són les de la base però les
que no estan seques. Cal assecar les fulles de seguida a 55-60ºC per conservar e
principis actius ja que d’altra manera, a temperatura ambient la mateixa planta els
inactivaria aprofitant la humitat interna de la fulla. La digitoxina i la digoxina fan que la
planta resulti mortal per als predadors.
1-metoxi-2-metil-antraquinona àcid acètic

3-metoxi-2-metil-antraquinona àcid benzoic
acetil-colina àcid cafeic
àcid ceròtic gitoxigenina
àcid cítric gitoxina
àcid clorogènic gluco-digifucòsid
àcid ferúlic gluco-digitoxigenina-bis-digitoxòsid
àcid fòrmic gluco-digitoxigenina-gluco-metilòsid
àcid gàl·lic gluco-gitalosxigenina-bis-digitoxòsid
àcid làctic gluco-gitaloxina
àcid p-cumàric gluco-gitoròsid
àcid succínic gluco-lanadoxina
agents tànnics gluco-verodoxina
apigenina glucòsids digitàlics
cianidín-3,5-diglucòsid glucòsids esteroides
colina grasses
digipròsid inositol
digitalina lanadoxina
digitogenina loliòlid
digitoluteïna luteolina
digitonina luteolina-diglucòsid
digitoxigenina mucílag
digitoxigenina-glucometilòsid neo-digitogenina
digitoxina odorobiòsid-G
digoxina orodobiòsid H
dimetil-èter d’àcid cafeic pelargonidín-3,5-diglucòsid
echinatina purpureaglucòsid A
enzims purpureaglucòsid B
estrospèsid purpureàsid C
evatromonòsid saponines
F-gitonina sitosterol
flavonoides tigogenina
gitalina tigonina
gitaloxigenina triacontà
gitogenina triacontanol
gitoròsid veordoxina
gitotoxina
digoxina
DOSIFICACIÓ
Segons el Dr. JEAN VALNET:

Fulla en pols 400 mg / infusió de 400 mg de fulla per 120 mL d’aigua bullint, reposant 2
hores abans de beure-la; maceració de 400 mg de fulla en 300 mL d’aigua freda, deixant-
ho reposar 12 hores. Càpsules amb 50 mg de fulla en pols, de 2 a 8 al dia.
Tintura 1/10: 25-100 gotes al dia
Vi de TROUSSEAU: una cullerada sopera o 16 g (=80 mg de fulla en pols): 2-3 cullerades al
dia.
En tot cas, calen controls mèdics/hospitalaris perquè no totes les persones reaccionen
igual a la digital. Així la dosis diària de digoxina pot ser de 65 micrograms o de fins a 750
micrograms. I més val pecar per massa poc que per massa.
• HOMEOPATIA
• ansietat
• asma
• bradicàrdia amb arrítmies al menor moviment
• cames rígides que milloren al caminar
• cianosis sota ungles
• cistitis
• conjuntivitis amb llagrimeig
• desig d’estar sol
• desig per aliments i begudes amargants
• desmais
• dificultat per inspirar
• dificultat per pensar i recordar
• disúria
• empitjorament al seure o al moure’s o a l’escoltar música o al fer esforços físics,
sexuals o intel·lectuals.
• ereccions doloroses
• esclerosis hepàtica
• espermatorrea després del coit
• estrenyiment crònic
• femta grisa pudent
• fred a mans i peus
• insomni
• insomni
• mal de cap
• mans adolorides i que s’adormen
• menstruació molt abundant o molt poc abundant i retardada
• millora amb aire fred i amb repòs estirat d’esquena i amb l’estómac buit
• nàusees
• ofec a la nit
• orina terrosa
• pensaments eròtics continuats
• picors
• pirosis
• plors
• poca gana
• por pel futur
• prostatitis
• pulmonia
• ronquera
• rots
• sentiment de culpabilitat
• set continuada
• sobredosis de digitàlics (digoxina)
• sordesa amb sorolls interns barbotejant
• sospirs profunds
• tall de digestió
• tos que empitjora a la mitja nit
EFECTES FISIOLÒGICS DE DIGITALIS PURPUREA
La digitoxina i digoxina inhibeixen la bomba de Na+/K+/ATPasa i això fa que

s’incrementi el Ca++ intracel·lular i això al cor té un efecte inotròpic positiu. Per altra
banda, inhibeix la bomba Na+/K+/ATPasa a nivell neural, i al sistema parasimpàtic
s’estimula el nervi vago i això pot modular les arrítmies i alentir les taquicàrdies, i
moderar la bulímia i modera el sistema simpàtic. La sobre-dosificació produeix visió
groga, halos enlloc de perfils de siluetes, bradicàrdia i paràlisis cardíaca.
La digoxina augmenta la força de contracció del miocardi.. Si hi ha fibril·lació auricular
la digoxina millora la contracció ventricular i compensa aquella deficiència. A 1 nano-
gram/mL en sang la digoxina redueix molt la tassa de mortalitat en pacients amb
insuficiència cardíaca però a dosi majors de 1.5 nano-grams/mL augmenta la mortalitat.
Un efecte col·lateral és que a l’augmentar la diüresis s’abaixa la concentració de Potassi
en sang i el miocardi es torna més dèbil i més sensible a la digoxina. Las digoxina
alenteix la conducció del node AV i augmenta el període refractari entre dues
contraccions i, redueix la velocitat a la que s’omple el ventricle. La pressió arterial al
dinal de la diàstole disminueix amb la digoxina i d’aquesta manera es redueixen les
pressió pulmonar i venosa. La digoxina és vasoconstrictora a través dels sistema nerviós
autònom, però aquest efecte queda superat per l’augment de la força de contracció del
miocardi. La digoxina augmenta el pendent de la fase 4 de despolarització i escurça la
durada del potencial d’acció, i redueix el potencial diastòlic màxim. Però els estimulants
del sistema simpàtic anul·len aquest efectes de la digoxina. La folra intestinal d’algunes
persones (una de cada 10) inactiva la digoxina.
***
Digitalis lutea L. [1753, Sp. Pl. : 621] 2n = 56
NOMS POPULARS
Anglès: small yellow floxglove

Castellà: campanillas, dedalera amarilla, dedalera de San jerónimo
Català: didalera de Sant Jeroni, didalera groga
Francès:
Gallec: abelloca, abeloura, abeluria, abrula, abrulla, alconoz, alcroque, alicroque,
aveluria, babocas, balocos, belitroque, belitroques, bilicroque, bilincroques, bilitroques,
borleta, botexo, boto, chopo negro, cloque, cocalos, cocos, crocas, croches, croque,
croquele, croqueles, croques, dedaleira, digital, dixital, estalote, estoupallo, estoupón,
estralantes, estraleques, estraloque, estraloques, estralotes, estrincón, estroleque,
estroupallón, folla do sapo, herba da cobra, herba das croqueles, herba das troques,
melicroque, melitroque, milicroque, milicroques, militroque, palitroque, palitroques,
porreta, riquilicroques, sabanos, sanxoane, sanxoán, sanxoáns, sapaqueiro, seoane,
soandes, soane, troque, troques, xoane.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE DIGITALIS

LUTEA
Planta vivaç de 0.5 a 1 m, glabra, amb tija

plena, fulles nombroses, estretes, lanceolades,
brillants per la cara de sobre, denticulades i
ciliades als marges, amb nervis secundaris poc
prominents, no reticulats. Les fulles inferiors
curtament peciolades, les caulinars sèssils i
arrodonides a la base. Flors d’un groc
blanquinós, sense venes ni taques, en raïms
allargats força densos, mirant cap a un costat.
Calze glabre o ciliat amb lòbuls lanceolats-
linears, erectes. Corol·la de 15-20 × 5-7 mm,
una mica ventruda, glabra per fora, amb pèls
fins llargs per dins als lòbuls. Càpsula ovoide
cònica, glabrescent. Dins el gènere es distingeix
per ser planta no llenyosa, amb flors mirant
cap a un costat i corol·la groga sense taques.
Es fa en marges de boscos pedregosos humits poc assolellats. Típica del centre d’Europa
es fa des del Marroc fins a Suècia i d’Anglaterra fins a Grècia. A Catalunya es fa al
Pirineu i pre-Pirineu i a la Serralada Litoral i a la Serra Transversal. O sigui, més o
menys al terç NE a més de a les Muntanyes de Prades. Al Pirineu Central arriba a
hibridar-se amb Digitalis purpurea formant l’híbrid estèril Digitalis × purpurascens.
Digitalis lutea al món, segons GBIF

PROPIETATS I USOS MEDICINALS DE DIGITALIS LUTEA
• cardiotònica • tònica
• diürètica • tòxica (s’acumula menys que D.
• sedant purpurea)
Quadre de VINCENT VAN GOGH on apareix el seu metge (PAUL

GACHET) amb una didalera,. Els tons grocs i verds reflecteixen
la xantòpsia o modificació dels colors produïda per la digital
que el pintor segurament prenia.
CARDÓ
Dipsacus fullonum L.
[1753, Sp. Pl.: 97] 2n=18

NOMS POPULARS
Alemany: Wilde karde/ Igelkopf / Immerdurst / Karde / Kardätschendistel /

Kratzkopf / Krempeltestel / Kämme / Raukarde / Strähl / Tuchkart /
Venusbecken / Wald-karde / Walkerdistel / Weber-karde / Weberdistel /
Weberkarde
Anglès: Fuller's teasel/ Card's thistle / Common teasel / Fuller’s teasel / Indian
teasel / Teasel / Teazles / Venuscup teasle / Wild teasel
Àrab: ‫ مشط الراعي‬/‫ممشقة محزازية‬
Castellà: aguabendita, agua benditera, baño de venus, baño de Venus, bombilla,
cadillo, carda, cardancha, cardeña, cardenca, cardencha, cardencha brava,
cardencha de cardadores, cardencha de cordoneros, cardencha del campo,
cardencha de paños, cardencha doméstica, cardencha gigante, cardencha
mansa, cardenchas, cardencha silvestre, cardincha, cardincho, cardón,
cardo, cardo borriquero, cardo cardador, cardo de adorno, cardo de
cardador, cardo de cardadores, cardo de cardar, cardo del cardador, cardo
del hisopo, cardo del obispo, cardo de los peines, cardo de pastor, cardo
militar, cardoncha, chupón, depósito de agua bendita, dipsaco, dípsaco,
escardencha, escardeños, guitarra, labio de Venus, peines, peinetas, pila de
agua bendita, raspasallos, raspasayos, silbatos, silbos, vara de pastor
Català: assotacristos , caps de burro, card, card blanc, carda de paraires, cardassa,
cardatxa, cardencha, cardet, cardeta, cardigàs, cardinxa, cardoni, cardons,
cardot, cardot de paraire, cardot de paraires, carduc, cardun, cardó,
cardús, Cristos, escardassó, escardot, escardot de raspall, escardots,
escardó, gardenca, gardincha, guitarra, pinta, pinta de moro, pinya de
cardar, rierenca, romerill, cardassa, cardons, cardutxo, escarpidors, pinyes
de cardar, gardenca, gardincha, rierenca.
Danès: Ægte kartebolle/ Almindelig kardebolle / Almindelig kartebolle / Kardebolle
/ Ægte kardebolle / Gærde kartebolle
Eslovac: Štetka lesná / Štetka siata
Eslovè: Divja ščetica / Ščetica divja
Estonià: Aed-uniohakas / Kangru-uniohakas / Mets-uniohakas
Finlandès: Laidunkarstaohdake/ Karttaohdake / Pikarikarttaohdake
Francès: Cardère sauvage/ Cabaret-des-oiseaux / Cardére / Cardère à foulon /
Cardère cultivée
Gaèlic: Leadán úcaire
Gal·lès: Cribau'r-pannwr gwyllt/ Crib y pannwr / Llysiau'r cribau / Llysiau'r
pannwr / Teilai mawr
Grec: Δίψακος
Holandès: Grote kaardebol/ Kaardebol soort / Weverskaarde / Wilde kaardebol
Hongarès: Erdei mácsonya / Erdei takácsmácsonya
Italià: Scardaccione selvatico/ Cardo
Japonès: おになべな
Kurd: Çenegincir
Noruec: Kardeborre
Polonès: Szczeć sukiennicza/ Szczeć barwierska / Szczeć leśna / Szczeć pospolita
Portuguès: Cardo-cardador / Cardo-cardador-bravo / Cardo-penteador / Cardo-
penteador-bravo
Rus: Ворся́нка лесна́я/ Сукновалов
Suec: Vävarkarda / Kardvädd
Txec: Štětka lesní / Štětka planá / Štětka soukenická
Ucraïnès: Черсак лісовий/ Черсак посівний
Xinès: 起绒草
Les Dipsacàcies es distingeixen per tenir les flors gamopètales inferovàriques, amb 4
estams, amb calze i calicle. Dins la família de les Dipsacàcies, el gènere típic és, com era
d’esperar, Dipsacus. Etimològicament el nom li ve del mot per a copeta d’aigua en grec i
de la mateixa arrel de la dipsomania (deler per beure), és a dir, de la set que poden
apaivagar els qui poden beure de l’aigua de pluja acumulada a la concavitat que forma la
unió de els fulles. Aquesta aigua recull també petits insectes els nutrients dels quals la
planta aprofita per a produir més llavors. El gènere es distingeix per tenir les tiges i les
fulles petits agullons semitransparents. Els altres gèneres d’aquesta família a Catalunya
no en tenen: Cephalaria, Knautia, Scabiosa, Succisa. Dins el gènere aquí tenim dues
espècies. Dipsacus fullonum es distingeix per tenir les fulles caulinars sèssils connates
i el capítol ovoide-oblong. Per cert, «fullonum» ve de cardar». I s’hi distingeixen dues
subespècies. La ssp. fullonum (= Dipsacus silvestris Mill.) té les bràctees de l’involucre
de 4-15 tirades cap amunt arribant a sobrepassar el cim del card. I la ssp. sativus té les
bràctees més curtes que el card i dirigides cap avall o cap els costats. Es cultivava
antigament per cardar la llana. Dipsacus fullonum és una planta biennal que arriba a
fer 2 m d’alçària en condicions òptimes, amb la tija ben dreta, generalment amb 3 rames
força dretes portadores d’un card, essent les laterals més curtes. Sota els cards i a la
base de la tija sol haver-hi tricomes de color verd grogós, glandulosos, barrejats als petits
aculis (rectes o retrorsos). A la base la tija sol estar una mica comprimida. Les fulles són
de color verd clar amb el limbe oblong lanceolat, enter, crenat o amplament dentat, i amb
el nervi principal molt gruixut i cobert d’aculis per sota, de color blanc verdós. Les fulles
basals fan 40 12 cm i solen tenir un pecíol inconspicu, i formen una roseta basal. Les
fulles caulinars són totalment sèssils. El capítols o cards fen 30-110 25-60 mm, i tenen
forma entre cilíndrica i ovoide, i estan al capdamunt d’un peduncle de fins a 40 cm
angulós i ple d’aculis menuts. L’involucre està format per bràctees linear subulades de
fins a 20 cm, molt desiguals, corbades ascendents, amb aculis. Les bractèoles fan 12-35
mm, i són oblongues espatulades i a la punta són punxents i tenen tricomes setosos més
abundants als marges i als 2/3 distals del dors; i són majors que les floretes. Les de la
part superior del card sovint formen un plomall terminal major. Involucels de 3.5-4.5
mm, amb el tub recorregut per 8 costelles amb tricomes dirigits cap el cim, molt
abundants sobre les costelles. Corona de 12-15 mm, blanca, rosada o violeta, amb
pilositat arrapada a la cara de fora, amb tricomes retroflexos, i pilosa també a la gola;
amb el tub de 9-11 mm i els lòbuls de 1-3.5 mm, pubèruls glandulosos a la cara interna.
Anteres de 1.4-2.7 mm, blanquinoses o rosades o violetes. Estigma linear. És una
espècie proterandra, que madura abans els estams que els pistils, i, per tant, agraeix
molt l’ajuda de borinots i altres insectes que facin la pol·linització creuada.
grans de pol·len de Dipsacus fullonum d’unes 58 micres de diàmetre, 3-4 colporats,

tectats, biequinats, amb endexina de 2-2.5 i ectexina de 4-6 micres.M. [R. VAN
DER SPOEL‐WALVIUS, R. J. DE VRIES (1964)]
Dipsacus fullonum es fa sobre sòls argilosos humits o inundables, al costat de

camins, joncars, marges de rierols, fins a ala muntanya mitjana (1600 m snm).
No tolera pas la salinitat. Sol anar acompanyat per Arctium minus, Carduus
tenuiflorus, Cirsium vulgare, Galium aparine, Rumex obtusifolius, Silybum
marianum, Sissymbrium officinale, Urtica dioica.
Dipsacus fullonum al món, segons GBIF
Es troba a Europa, Àsia del SW, SE d’Austràlia, i Àfrica del N (i Macaronèsia). I,

naturalitzada, a Amèrica del Nord.
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) deia que bullint en vi l’arrel fins i untant aquest líquid ja espès a
berrugues, llúpia (quist de grassa) o esquerdes al cul ajuda a posar-hi remei. Per altra
banda, GALÈ (segle II) deia que la planta és seca en segon grau. Ja al segle XII a
Anglaterra es cultivava força la varietat per cardar la llana. I NICHOLAS CULPEPER (segle
XVII) deia que la planta és seca i freda; per llevar una llúpia recomanava barrejar amb
sabó negra calç en terròs batuda fins a fer-ne pols (i amb el vi de la rel).
• anticomplement • immunoestimulant
• antiinflamatori • inhibidor de l’acetil-colinesterasa
• antireumàtic • inhibidor de l’alfa-amilasa
• antisèptic • inhibidor de la transcriptasa
• aperitiu REL inversa del virus HIV-1
• depuratiu • osteogènic
• digestiu • sudorífic REL
• diürètic REL • tint blau PLA
• estomacal REL • tint groc (+ alum)
ESOTERISME
Posat el card al barret, evita les irritacions (engonals, aixelles). Els cards posats a les
portes de les cases les protegeix de maleficis. GERARD (segle XVI) transcrivia la creença
que si es posen els cucs que es troben als cards d’aquesta mena al voltant del coll d’una
persona malalta això farà que li retorni la salut.
VETERINÀRIA
Les llavoretes són aliment pels ocells menuts granívors, com ara les caderneres.
USOS MEDICINALS
• abscessos • hiperglucèmia postprandial (de

• acne FUL després d’un àpat)
• Alzheimer • hipertensió
• berrugues REL • icterícia
• Borrelia burgdorferi REL • mal de cap
• càncer de mama MCF-7, MDB-MD- • malaltia de Lyme
231 • nafres als dits
• càncer de penis • nafres canceroses
• dermatitis (homeopatia) • ossos esquerdats
• diarrea • pigues (aigua de FUL)
• edemes • refredat
• Escherichia coli REL • reuma
• ferides • sida
• fibromiàlgia • Staphylococcus aureus REL
• fístules • vista cansada (aigua de FUL)
• gota • voltadits o panadissos
• herpes simple
ALTRES USOS
Per treure les boletes que es fan als jerseis de llana o per netejar el vellut, es
raspallen amb els cardons. Amb la zona basal de les tiges pelades es pot arribar a
per foc per fregament.
PRINCIPIS ACTIUS DEL DIPSACUS FULLONUM
àcid cafeic • loganina

àcid clorogènic • silvestròsid III FUL
àcid esteàric LLA • sweròsid
àcid linoleic LLA
àcid oleic LLA iso-vitexina-7-glucòsid
àcid palmític LLA loganina
beta-amil-glucòsid polifenols:
Calci • àcid 3,5-dicafeoïl-quínic
cantleiòsid • àcid cafeoïl-quínic
escabiòsid • àcid cafeic
Fòsfor • àcid clorogènic
grassa • àcid critpo-clorogènic
inulina • àcid dicafeoïl-quínic-isòmer
• àcid neoclorogènic
iridoides: • àcid protocatechuic
• àcid logànic REL • apigenina-6-C-glucòsid
• cantleiòsid FUL REL (=saponaretina)
• apigenina-6-C-glucòsid-7-O- saponaretina-7-glucòsid
glucòsid (=saponarina) saponarina
• luteolina-8-C-D-glucopiranòsid saponines
(=orientina) silvestròsid III
silvestròsid IV
Potassi sweròsid
proteïna tanins
OLI ESSENCIAL DE DISPACUS FULLONUM

«Acta Poloniae Pharmaceutica – Drug Research, vol. 75 p. 951-957 (2018)
• (1S,cis)-naftalè-1,2,3,5,6,8a-hexahidro-4,7-dimetil-1-(1-metil-etil) FUL
• (2Z)-2,4-pentadièn-1-ol-3-pentil REL
• (E,E)-2,4-nonadienal REL FUL
• (E,Z)-2,6-nonadienal REL
• (E)-2,6-nonenal REL
• (E)-2,6-octadièn-1-ol-3,7-dimetil REL 2%
• (E)-2,6-octadienal-3,7-dimetil REL 2%
• (Z)-2,6-octadienal-3,7-dimetil REL
• 1-(2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn-1-il-2-butèn-1-ona FUL
• 1-(2,6,6-trimetil-1,3-ciclo-hexadièn-1-il-2-butèn-1-ona REL FUL
• 1-etil-2,3-dimetil-àcid indol-5-carboxílic REL 7% FUL 1%
• 1-metil-4-(2-metil-oxiranil)-7-oxa-biciclo-heptà FUL
• 1,2,2,6,8-pentametil-7-oxa-biciclo-dec-8-èn-10-ona FUL
• 1,3,5-ciclo-heptatriè REL
• 14-metil-8-hexadecenal FUL
• 14-metil-metil-èster de l’àcid pentadecanoic REL
• 1H-ciclo-prop[e]-azulè REL
• 2-metil-hexadecanal FUL
• 2-metoxi-4-vinil-fenol REL
• 2-nonèn-1-ol FUL
• 2-pentil-furan REL
• 2,2-dihidroxi-1-fenil-etanona FUL
• 2,3-octanediona FUL
• 2,4-decadienal REL
• 2,4-heptadienal FUL
• 2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn-1-carboxaldehid FUL
• 2,6,6-trimetil-1-ciclohexèn-acetaldehid FUL
• 3-(2-pentenil)-1,2,4-ciclo-pentanetriona
• 3-etanil-piridina REL 2.5% FUL
• 3-etil-piridina REL 5% FUL
• 3-nonèn-1-ol REL
• 3-oxo-2-(2-pentenil)-metil èster de l’àcid ciclo-pentanacètic FUL
• 3,5-octadièn-2-ona REL
• 3,5,24-trimetil-tetracontà REL
• 3,7,11-trimetil-2,6-dodecadièn-1-ol FUL
• 3,7,11,15-trimetil-pentadecanona REL FUL
• 4-(1-metil-etil)-1,5-ciclo-hexadièn-1-metanol FUL
• 4-(2,6,6-trimetil-7-oxa-biciclo-hept-1-il)-3-butèn-2-ona FUL
• 4-(2,6,6-trimetil-ciclohexa-1,3-dienil)-but-3-èn-2-ona FUL
• 4-etil-2-hexinal FUL
• 4-metil-benzaldehid REL
• 4-pentèn-1-ol,3-metil-acetat FUL
• 4,6,6-trimetil-biciclo[3.1.1]-hepta-3-èn-2-ol REL
• 5-(pentoxi)-2-pentanona REL
• 5-etenil-2-metil-piridina REL
• 5,6-dietil-ciclohexa-1,3-diè FUL
• 6-pentadecèn-1-ol FUL
• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona REL FUL
• 9-eicosina FUL
• àcid 4-metil-2-oxo-valèric REL
• àcid 9,12-octadecadienoic REL 2.5%
• àcid n-hexadecanoic REL 16% FUL 2-3%
• àcid pentadecanoic REL
• alfa-bisabolè-epòxid REL
• alfa-farnesè FUL
• benzaldehid FUL
• biciclo-octa-1,3,5-trièn-7-ol FUL
• ciclo-propilidèn-ciclohexà FUL 3-5&
• ciclodecanol REL
• E-trans-2-(2-pentenil)-furà REL
• eugenol REL
• fenil-etil-alcohol REL
• fitol FUL 60-70%
• iso-propil-benzè FUL
• iso-quinolina REL
• metil èster de l’àcid 11,14,17-eicosatrienoic REL 15&
• metil èster de l’àcid pentanoic FUL
• metil-èster de l’àcid 9,12,15-octadecatrienoic REL 3% FUL 6%
• octanal FUL
• pregnantriol REL
• terreïna REL
• tetrahidro-piranil-èter de citronel·lol FUL
MÉS INFORMACIÓ
«Roots and leaf extracts of Dipsacus fullonum L. and thier biological activities». JAN
OSZIMIANSKI, ANETA WOJDYLO, PIOTR JUSZCZYK, PAULINA NOWICKA. Plants (2020), 9 (1), 78.
https://doi.org/10.3390/plants9010078
«Dipsacus fullonum L. leaves and roots – Identification of the components of the

essential oils and alpha-amylase inhibitory activities of methanolic extracts». EVA
WITKOWSKA-BANASZCZAK. APP val. 75 (4) 951-957 (2018).
Dracunculus vulgaris Schott in
Schott & Endl. [1832, Melit.,1: 17] 2n = 32
Dracunulus vulgaris. Foto: PETER A. MANSFELD

NOMS POPULARS
Anglès: Dragon lily, voodoo lily, snake lily, stink lily, black dragon, black lily,
dragonwort, ragons
Basc/Euskera: Suge-bedarr, suge-belarr, sugi-belarr.
Castellà: Atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo,
dragonera, dragoneta, dragontea, dragontea mayor, flor del lagarto, flor de
la muerte, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba
de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria,
serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real,
tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo
Català: Colobra, dragonera, dragonària, rapa pudent, serpentina, serpentària .
Gallec: Dracúnculo, erva-das-cobras, herba da serpente, herba das bruxas,
serpentina, serpentária.
Grec: drakondia
Portuguès: Dracúnculo, erva-das-cobras, herba da serpente, herba das bruxas,
serpentina, serpentária.
És una planta de la família de les Aràcies, vivaç, de fins a 1 m d’alçària, amb un tubercle
subterrani i una tija sense fulles. Les fulles tenen el pecíol llarg, són radicals. A la base el
pecíol s’amplia i forma un disc amb taques porpra. La làmina de la fulla fa 10-20 × 11-35
cm, pedada, està profundament dividida en 9-15 segments el·líptics-lanceolats aguts. La
bràctea de la inflorescència o espata fa 20-50 cm d’alt. Normalment és glabra. Per fora és
verdosa i per dins porpra-castany. La part inferior està enrotllada i la superior plana té el
marge ondulat. L’espàdix és tant alt com l’espata. Curiosament té la capacitat de
mantenir-se a 18º C. Té poques flors estèrils. L’apèndix és de color porpra fosc. Tota la
flor fa pudor de carn podrida. El peduncles és curt, pàl·lid. Les baies són de color vermell
ataronjat.
Es fa a la conca mediterrània central i oriental, des de Bulgària fins a Turquia; en

guarets i clarianes de màquies, sobre sòl ric en humus i ben drenat. A Catalunya,
cultivat en alguns jardins.
Dracunculus vulgaris al món, segons GBIF

HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) el recomanava per fer venir la regla o com abortiu o contraceptiu,
contra el càncer i la gangrena, i per millorar la vista. Algú que dugui la planta amb ell no
serà mai atacat per una serp, deien ell i PLINI EL VELL (segle I), qui li va donar el nom de
«dracunculus» per la semblança entre el rizoma i una serp petita. Per a NICHOLAS
CULPEPER (segle XVII) les arrels dels «dragons» netegen les gangrenes de la carn podrida.
La mateixa pudor de la planta ho indica, però és del tot insuportable per a les
embarassades. En ungüents aplicats per fora la rel és útil per guarir cremades del sol,
tractar la caspa, les taques a la pell. Considerava que és planta regida per Mart. El
destil·lat neteja les parts internes del cos i les externes també. Per fora, amb vinagre,
cura ferides infectades, i úlceres. També redueix els carnots o pòlips nasals. L’hidrolat
aplicat als ulls en lleva les taques, estelles, i cataractes.
S’ha emprat contra càncer nasal, com parasiticida i contra dermatitis al bestiar.
USOS MEDICINALS
• amenorrea • gangrenes
• càncer nasal • nafres
• caspa • paràsits exteriors
• cataractes • pòlips nasals
• cremades pel sol • taques a la còrnia ocular
• dermatitis (al bestiar) • taques a la pell
• estelles clavades als ulls • úlceres
• ferides infectades
TOXICITAT
Les baies són tòxiques.

FALGUERA MASCLE
Dryopteris filix-mas (L.) Schott
[1834, Gen. Fil. : tab. 9] 2n = 164

NOMS POPULARS
Alemany: Echter wurmfarn/Gemeiner wurmfarn/Gewöhnlicher wurmfarn /

Männlicher wurmfarn / Natternfarn / Schildfarn / Schnackenkraut /
Teufelsleiter / Wanzenkraut / Wurm-schildfarn / Wurmfarn
Anglès: Common male fern/Aspidium / Basket fern / Bear's paw root/ Fern /
Knotty brake / Male fern / Male shield fern / Male woodfern / Male-fern /
Shield fern / Sweet brake
Àrab: ‫ شرد‬/ ‫ سرخس ذآر‬/ ‫ خنشار‬/ ‫السرخس المذكر‬
Armeni: Վահանապտեր արական
Basc/Euskera: iratze arra, iratze-ar, iratze-arra, iratzearra, iriarr, iziarr, iziarra, iztarro.
Castellà: Helecho macho común/Dentabrón / Helecho macho / Lafaleita
Català: Falguera mascle/Falzia mascle
Danès: Bregnerod / Mangeløv / Almindelig mangeløv
Eslovac: Papraď samčia
Eslovè: Navadna glistovnica/Glistovnica navadna
Estonià: Maarja-sõnajalg
Feroès: Trøllkalskampur/Trøllakalskampur
Finlandès: Kivikkoalvejuuri/Kivikon alvejuuri
Francès: Fougère mâle/Dryoptère fougère-mâle / Fougère mâle du chêne
Gaèlic: Raithneach mhadra
Gal·lès: Marchredynen gyffredin/Marchredynen / Marchredynen wryw / Rhedyn y
cadno / Rhedynen y cadno
Gallec: dentabrón, dentabrú, dentabrún, dentebrum, dentebrura, felgo, felgo
macho, fenta, fentanha-macha, fento macho, feto macho, feto-macho, fieito
macho, folgueira, folgueira da raposa.
Grec: Αρρενοπτέριξ / Φτέρη / Φτερίκι
Holandès: Mannetjesvaren
Hongarès: Erdei pajzsika
Islandès. Stóriburkni
Italià: Felce maschio
Kurd: Tilîper/ Sexes
Noruec: Ormtelg/Bakkeblom / Blom / Mollförrot / Steinblom / Ormetelg
Persa/Farsi: ‫نرسرخس‬
Polonès: Nerecznica samcza/Narcznica samcza / Narecznica samcza
Portuguès: Fentanha-macha / Fento-macho / Feto-macho/Felgo macho/ Samambaia/
Dentabrura/Rebeirinho/ Ribeirinho
Rus: Щитовник мужской/Папоротник мужской
Serbi: Обична папрат/ Obična paprat
Suec: Träjon
Turc: Erkek eğrelti otu
Txec: Kapraď samec
Ucraïnès: Щитник чоловічий/Папороть чоловіча
Xinès: 欧洲鳞毛蕨
És una falguera gran, perenne, de frondes disposades en roseta de branques inclinades

uns 40º; essent la làmina glabra, 2-pinnada, amb pínnules simètriques a la base,
fistonades, no atenuades a la base; i els sorus circulars - reniformes, amb indusi
(coberta translúcida), separats del marge. Pecíol densament paleaci només a la base,
amb pàlees predominantment lanceolades de color castany rogenc, pínnules amb els
costats una mica corbats i convergents a l’àpex, amb lòbuls més o menys obtusos;
làmina de l’indusi sense glàndules. Frondes de 40-12 cm no persistents a l’hivern. Pecíol
de 1/4 a 1/2 de la longitud de la làmina. Pinnes més o menys simètriques; pínnules
adnates excepte la primera basal, peciolulada. Àpex a vegades truncat. Pínnules
dentades, amb les dents agudes que no divergeixen a l’àpex dels segments. Indusi prim,
amb el marge no revolut o a penes revolut, blanquinós, sense glàndules, caduc. Espores
de 36-44 micres.
A l’alta muntanya dels Pirineus (tarteres silíciques) es fa la subespècie o espècie afí:

Dryopteris oreades, caracteritzada per tenir les pínnules arrodonides al cim, una mica
fent volta, i fistonades tot al voltant, essent les frondes de 30-50 cm disposades en
cercles nombrosos i una mica corbades. Els sorus fan 1 mm de diàmetre. Les pínnules,
1-2 mm. L’ indusi sol ser glandulós.
A la península hispànica es fa sobre tot a les muntanyes de la meitat Nord. També a

Serra Nevada. Es fa en ambients ombrívols i humits des de terra baixa fins a l’estatge
alpí, sobre tot a l’hemisferi Nord.
ESOTERISME
En bruixeria es recullen les espores desplegant una tela sota la falguera la nit de Sant
Joan. Les espores, conservades en una bosseta penjada del coll, tornaran summament
atractiu a qui les dugui.
S’empra la part subterrània per a combatre els paràsits intestinals (ús intern perillós).
Pot donar basques, marejar i abaixar la pressió. Per fora s’empra per a curar ferides i
nafres, i (macerada en vi) contra el reuma.
 abortiva  mal d’esquena a les lumbars
 antihelmíntica  meningitis
 antihemorràgica  metrorràgia
 antiinflamatòria  neuràlgies
 antivírica  paràsits intestinals
 astringent  pectoral
 cucs intestinals: tènia, àscaris,  pulmonia
ancilòstoms, botriocèfals, oxiürs,  reuma (bany complet)
trematodes  talls
 febre  tènia
 ferides  úlceres
 goll (vi del lluc UE)  varius
 gota (banys locals)  vulnerària
 grip  xarampió
 hemorràgies internes  xinxes
 mal de cap (bany complet)
DOSIFICACIÓ I PREPARATS
─ Càpsules de 500 mg d’extracte fet amb èter del lluc de la falguera: una cada 5 minuts
fins a 10. I després de mitja hora després de la darrera dosis donar un purgant no oliós.
Cal beure força líquid el dia abans i el dia de la cura i fer repòs aquella dia al llit.
─ Un altre sistema és bullir 15-30 g de la base de la falguera en 1 L d’aigua fins que el
líquid quedi reduït a la meitat. Prendre’l al matí en dejú, i després prendre un purgant no
oliós, com ara senet.
─ Barreja vermífuga (Dr. JEAN VALNET): 30 g de cada de rel de falguera mascla + rel de
valeriana + rel de magraner + 15 grams de cada donzell (Artemisia absinthium) +
tanarida (Tanacetum vulgare). Bullir-ho mitja hora en 2 L d’aigua. Colar i ensucrar.
─ Poció de LEMOINE: extracte fet amb èter de la base de la falguera: 05-5 g + xarop d’èter
10 g + goma natural en pols 1 g + 60 g mucílag. Es reparteix en 4 preses, una cada mitja
hora.
ALTRES USOS
─ Amb les fulles seques s’omplen matalassos per a nens perquè creixin forts, no es pixin
al llit i no tinguin reuma, ni rampes, ni mal de queixal, ni mal de cap.
─ Aquesta falguera allunya les mosques, les puces i les xinxes.
─ Posada dins els mitjons dona escalfor als peus, evita la fatiga i el dolor als peus.
─ Aplicant-la i fixant-la a les cames evita o lleva les rampes.
─ Dormir amb el cap recolzat sobre un coixí farcit d’aquesta falguera treu el fred a l’orella
i fa recuperar l’oïda.
TOXICITAT
Com a mínim provoca nàusees o vòmits. Com totes les falgueres, neutralitza la vitamina
B1 o aneurina. Sempre s’ha considerat tòxica.
PRINCIPIS ACTIUS DEL DRYOPTERIS FILIX-MAS
• àcid butíric • àcid sio-butíric

• àcid filícic • agents tànnics
• àcid flavaspídic • albaspidina
• àcid protocatechuic • amargants
• aspidinol • midó
• desaspidina • octanol
• filicina • oleoresina
• filmarona • oli essencial
• flobafens • oli vegetal
• floraspidinol • paraspidina
• floraspina • Potassi
• florglucinol • pseudo-aspidina
• glucosa • taní
• hexanol
EPAZOTE
Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakiny Clemants
[Ukrajins'kyj Botaničnyj Žurnal 59(4): 382. 2002]
[=Chenopodium ambrosioides L.]
NOMS POPULARS
• Alemany: Mexikanischer drüsengänsefuss/ Duft-drüsengänsefuss / Epazote /

Jesuitentee / Mexikanischer tee / Mexikanischer traubentee / Mexikanisches
teekraut / Mexikanisches traubenkraut / Mexiko-drüsengänsefuss / Tee-
gänsefuss / Traubenkraut / Wohlrich gänsefuss / Wohlriechender gänsefuss /
Wurmsamen
• Anglès: Wormseed/ American goosefoot / American wormseed / Chenopodium /

Epazote / Goosefoot / Herba sancti-Mariæ / Jerusalem oak / Jerusalem tea /
Jesuit's tea / Mexican-tea / Mexican goosefoot / Mexican tea wormseed / Paico /
Spanish tea / Wild guave / Wormbush / Wormseed goosefoot / Yerba santa
Maria.
• Basc /Euskera: chiñurri belarra, chiñurri-belarra, inurri belarra, inurri-belar,

txiñurri belarra, txiñurri-bedarr.
• Castellà: paico/ epazote/ ajasote / apazote / hierba hormiguera / ipasote /
pasote / pazote / té de España / té de Méjico / te español / ypasote / /. Agea,
ajasote, apasote, biengranada, espasothl, golletina, hagea, hierba ambrosía,
hierba hormiguera, hierba santa, hormigosa, hormiguera, poleo, pozote, te de
Nueva España, te español, té, té bravo, té bravío, té burrero, té de Europa, té de
hormigas, té de risca, té de río, té español, té fino, té hormigoso, té moruno, té
rico, té silvestre, té verde, yerba hormiguera, yerba santa.
• Català: te bord/ herba dels leprosos / herba formiguera / te de Mèxic / te
d'Espanya / te fals, blet, blets, herba dels leprosos, herba dels llebrosos, te bord,
te de Montserrat, te fals, té.
• Francès: Fausse ambroisie/ Ambroisie du Mexique / Ansérine / Chénopode
fausse ambroisie / Chénopode faux-ambroisie / Épazote / Thé du Mexique
• Gallec: ambrósia-do-México, chá-do-México, erva-formiga, erva-formigueira,

formigueira, harba da eixada, herba da aixada, herba da illarga, herba do té,
herba formigueira, herba-do-té, herva da hijada, madroa, teó, té, té de España,
usaidela.
• Hebreu: ‫ ֲאוָז ֵריחָ נִית‬-‫כַּף‬
• Portuguès: Nastúrcio fedegoso/ Há-do-México / Erva de santa Maria /
Lombrigueira / Mastruz / Menstruz. Ambrosía de Mexico, ambrósia-do-México,
chá bravo, chá de Santa Maria, chá do México, erva formigueira, erva-formiga,
erva-formigueira, herba da illarga, herba-do-té, herva formigueira, pasotle,
quenopodio, quenopódio, té, usaidela.
• Turc: Kazayağıotu / Meksika çayı / Solucanotu / Tenyaotu
• Xinès: 土荆芥土荊芥 (tu jin jie)
És una planta anual, o perenne, aromàtica, de vida curta, amb branques de

desenvolupament bastant irregular. Tija pubescent, simple o molt ramificada, usualment
postrada. Planta d'olor forta, d'aproximadament 40 cm fins a un 1.2 m d'alçada. Les
fulles són oblongo-lanceolades o obovades, d'entre 1.5 a 10 cm de longitud i 0.5 a 4 cm
d'ample, gradualment reduïdes cap a la part superior, subenteres o sinuato-dentades; a
vegades laciniades o pinnatífides. És planta polimorfa a Sud-Amèrica. A la cara abaxial
de les fulles s’hi poden veure nombroses glàndules odoríferes groguenques. Fulles de les
rames amb flors molt, menors i més estretes que les de rames sense flors. Inflorescències
en pannicle molt ramificat a la zona superior de la planta, amb nombroses flors verdes,
petites, de 0.5-1.5 mm de diàmetre, agrupades en raïms densos disposats com espigues
laxes a la zona distal de les rames, amb o sense fulles interposades. Periant d'1 mm de
llarg, glandulós, embolicant el fruit. Sèpals 3-5 (flors femenines) o 4-5 (flors
hermafrodites), pubescents o glabrescents, glandulars, més o menys soldats, llisos o
rarament quillats Estams 4-5. Pericarpi prim, que es desprèn fàcilment, glandulós.
Llavor horitzontal o vertical, d'uns 0.7 (0.5-1.5) mm de diàmetre, amb el marge obtús,
lleugerament quillada, negra, o de color marró vermellós, brillant i llisa a simple vista. Al
microscopi, amb línies sinuoses i clotets. Es fa a jardins, horts, marges de camps o
camins. A Sud-Amèrica arriba a 3500 m snm.
Dysphania ambrosioides al món segons «Plants of the World». En verd: nativa. En lila,
introduïda.
• abortiu • cardiotònic/ • hepato-protector

• acaricida cardiodepressor • hipotensor
• amebicida • carminatiu • insecticida
• analgèsic • contraceptiu • miorelaxant
• analgèsic • cosmètic • narcòtic
• anestèsic • culinari • nematicida
• antiemètic • depuratiu • oftàlmic (destil·lat)
• antiespasmòdic • digestiu • pectoral
• antihelmíntic • diürètic • repel·lent d’insectes
• antiinflamatori • emmenagog • sedant
• antioxidant • estimulant • sudorífic
• antisèptic • estomacal • tònic
• antitumoral • febrífug • vermífug
• aperitiu • fungicida *
• ascaricida • galactagog
* Aspergillus fumigatus, Aspergillus niger, Bortyodiplodia theobromae, Cladosporium

cladosporioides, Fusarium oxysporum, Helminthosporium oryzae, Macrophomina
phaseolina, Pythium debaryanum, Sclerotium rolfsii.
USOS MEDICINALS
• aflatoxines (Aspergillus flavus) • cucs intestinals

• Ancylostoma • debilitat
• angiocolitis (inflamació conductes • diabetis
biliars) • disenteria
• anorèxia • dismenorrea (dolor de la regla)
• asma • dispnea
• bronquitis • estrenyiment
• càncer • febre (banys)
• cansament • ferides
• cataractes (destil·lat) • gasos intestinals
• catarro • gastritis
• còlics • hemorràgies
• conjuntivitis • hemorroides
• corea • hipertensió
• infeccions • puerperi
• inflamacions • refredats
• insomni • retard en el creixement i
• laxant aprenentatge en nens
• leishmaniosi (L. amazonensis) • reuma
• mal de cap • sinusitis
• mal d’estómac • tos
• mal de panxa • torçades
• malària • tuberculosis
• mossegades • Trypanosoma cruzi
• ossos trencats • tumors (extracte hidroalcohòlic de
• palpitacions fulles)
• pors • úlceres digestives o a la pell
• pèrdua de pes • uretritis
• Plasmodium • varius
• puces • vista cansada
POSSIBLES EFECTES NOCIUS
Sobredosi poden provocar convulsions, meningitis hemorràgica, tinnitus (=acúfens),

vertigen, mareig, mal de cap, vòmits. L’oli essencial, ric en un endoepòxid (ascaridol) en
ús intern pot provocar la mort. L’ascaridol pot arribar a ser explosiu. Presa la planta
durant molt de temps pot fer créixer els tumors.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA DYSPHANIA AMRBOSIOIDES
• àcid ascòrbic • grassa • trimetil-amina

(Vitamina C) • kaempferol-7- • ureasa
• àcid butíric rhamnòsid • vitamina B1
• àcid ferúlic • L-pino-carvona • vitamina B2
• àcid màlic • leucina • Zinc
• àcid tartàric • llimonè
• àcid vainíllic • Magnesi OLI ESSENCIAL OE
• alfa-pinè • Manganès (0.2-0.3%):
• alfa-terpinè • mentadiè ◦ alfa-pinè
• alfa-terpineol • metil-salicilat ◦ alfa-terpinè 40%
• alfa-terpinil-acetat • mircè ◦ benzaldehid
• aritasona • niacina ◦ beta-fel·landrè
• ascaridol (fins a • Níquel ◦ beta-mircè
1.8% en planta/ 12% • oli essencial ◦ cispiperitona-
en OE) • p-cimè epòxid
• benzil-alcohol • p-cimol ◦ dimetil-estirè
• beta-carotè • p-cresol ◦ gamma-terpinè
• Calci • P-menta-1,3,8-triè ◦ llimonè
• carbohidrats • piperitona ◦ n-nonanal
• carvacrol • Potassi ◦ n-octanal
• Coure • proteïnes ◦ n-octanol
• Crom • safrol ◦ p-cimè 22 %
• D-càmfora • saponines ◦ trans-ascaridol
• espinasterol • Sodi 12%
• Ferro • terpinè ◦ trans-beta-ocimè
• fibra • terpinil-acetat ◦ trans-piperitona-
• Fòsfor • terpinil-salicilat epòxid
• geranial • triacontil-alcohol
EQUINÀCIA
Echinacea purpurea (L.) Moench
[Methodus plantae horti botanici et agri Marburgensis: a staminum situ
describendi, CONRADO MOENCH, Marburgi Cattorum: in officina nova
libraria academiae, 1794]
Echinacea angustifolia DC.

[Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, sive, Enumeratio
contracta ordinum generum specierumque plantarum huc usque
cognitarium, juxta methodi naturalis, normas digesta, AUG. PYRAMO DE
CANDOLLE, Parisii: Sumptibus Sociorum Treuttel et Würtz, 1824]
(Família Compostes, Subfamília Corimbíferes o Asteroïdees, Tribu

Heliantheae)
ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC: del llatí “echinus” (eriço), per l’aspecte de les flors.
Echinacea purpurea
Echinacea angustifolia
Echinacea pallida
NOMS POPULARS
Alemany: Roter Sonnenhut/ Sonnenhüte/ Igelköpfe / Purpursonnenhut /

Scheinsonnenhüte
Anglès: Black Sampson, Coneflower, Kansas Níger-Head, Purple conefl ower,
Echinacea, snakeroot, Kansas snakeroot, black sampson, purple conefl
ower, scurvy root, Indian head, comb flower, black susans, hedge hog
Francès: Rudbeckie Rouge, Échinacea
Holandès: Zonnehoed
Japonès: ムラサキバレンギク属
Xinès: 紫錐花屬
Idiomes natius nord-americans indis:

• ashosikwimia’kuk, “fa olor de rata almesquera» (Potawatomi)
• ica’hpehu, “per donar cops avall» (Lakota)
• inshtogahte-hi «renta-ulls» (Omaha, Ponca)
• ize. iso. he., “remei que entumeix» (Kiowa-Apache)
• ksapitahako, “gira la ma» (Pawnee)
• mika-hi “pinta” (Omaha, Ponca)
• o.hicise’ ize, “remei de geniva» (Kiowa-Apache)
• on’glakcapi, “pinta pel cabell» (Lakota)
• saparidu hahts, “remei com bolet» (Pawnee)
• sapita-tahok «girar la ma» (Arikara)
• shika’wi (Meskwaki)
• wetop, “pentinar el cabell» (Meskwaki)
• xopadi taidia , “remei pel fred» (Hidatsa)
Echinacea purpurea (L.) Moench. Més que de les praderies, és típica de clarianes de
bosc pedregoses o de les lleres seques dels rius. Es fa de forma natural al centre/Sud i a
l’Est dels USA: entre Illinois i Nebraska, i fins a Missouri, Louisiana, Oklahoma, Kansas,
la Florida, Texas i Nou Mèxic. És planta robusta, de 0.6-1.8 m d’alçària, amb rizomes;
amb tiges ramificades a la zona superior, fortes, amb pèls curts; i amb fulles basals (10 ×
15 cm) amb limbe oval, lleugerament i irregular dentat, molt peciolat, i fulles superiors
fusiformes a la base. Flors grans, amb bràctees rígides d’un color vermell clar. Capítols
de fins a 15 cm de diàmetre. Flors tubuliformes centrals de color taronja fosc. Flors
ligulades externes (3-8 cm) de color vermell-porpra amb puntes verdoses. Flors del centre
del capítol ataronjades a la punta. Espines del receptacle rígides amb punta recta
flexible. Bràctees espinoses del centre de longitud la meitat de la del con. Aquenis prims,
petits, amb parets fines. A Alemanya hi ha més de 800 productes de dietètica amb
aquesta espècie, que és la més cultivada. Se n’han fixat algunes varietats: Abendsonne,
Bressingham hybrid, Earliest of all, White lustre, etc. Els indis americans l’empren contra
mossegades de serps, la ràbia, i com a depurativa contra malalties de la pell i sífilis o
altres malalties venèries.
Echinacea purpurea al món segons Plants of the World. En verd, hàbitat natural. En lila, cultivada.
Echinacea angustifolia DC. Planta herbàcia vivaç, de fins a 1 m d’alçària, però

normalment arriba només a 50
cm. Té una arrel gran, llenyosa,
potent i sense rizomes, que pot
arribar a 1.5 m de longitud. La
tija és una mica ramificada, m´s o
menys peluda, amb pèls rígids, i
és força recta, inflada a la base, i
blanquinosa. Les fulles són
oblongo-lanceolades, 5-20 cops
Echinacea angustifolia DC. menys amples que llargues, de
color verd fosc, enteres, sense
dents al marge, amb 3-5 nervis quasi paral·lels, i són també peludes; sols les inferiors
són llargament peciolades. Capítols florals cònics, d’uns 3.5-7 cm de diàmetre, amb 12-
20 bràctees rígides a l’àpex, d’un color porpra molt clar. Flors tubulars del centre
pentàmeres, de color més fosc. Flors ligulades 2-4 cm, més curtes que el diàmetre del
capítol, i dirigides en sentit perpendicular al de la tija o una mica cap avall. Pol·len groc.
Aquenis quadrangulars en secció, molt allargats i estrets. Es troba a prats secs, sobre
sòls prims sorrencs o llimosos i en tarteres i codines. Els Omaha creuen que hi ha
plantes mascle (nuga), més grans, i plantes femella (miga), més medicinals, menors. Són
plantes silvestres a la zona central dels USA: Iowa, Kansas, Minnesota, Missouri,
Nebraska, Dakota (N, S), Oklahoma, Colorado, Montana, Wyoming, Nou Mèxic, Texas, i
també al Canadà (Saskatchewan). Poden veure’s als marges de camins, carreteres i
autopistes. Cap a l’Est sol hibridar-se amb E. pallida (que alguns consideren una varietat
de la mateixa espècie). Amb tot, quan les praderies ocupaven 100 vegades més extensió
que ara, l’espècie era molt més abundant als EEUU.
Echinacea pallida Range seria ara només una varietat d’Echinacea angustifolia. Tiges
de 40-90 cm d’alçària, no ramificades. Fulles lanceolades amb marges enters no dentats.
Capítols cònics i receptacle amb esquames rígides punxents a l’àpex. Pol·len blanc. Flors
ligulades radials estretes, dirigides cap avall i corbades, de 4-9 cm de longitud, de color
rosa o porpra clar. Es fa una mica més a l’Est que l’espècie principal (E. angustifolia). En
prats rocallosos o amb sòl profund, boscos o clarianes, assolellades. Alterativa,
diaforètica, i contra el càncer de mama.
CULTIU
A la dècada del 1990 els preparats amb Echinacea varen ser el remei d’herbes més
vengut als EEU, per tant el cultiu pot ser rentable. L’espècie més cultivada és Echinacea
purpurea. Les altres solen recol·lectar-se silvestres. Poden resistir gelades de fins a ―40º
C (sota zero). Creixen millor a ple sol però poden tolerar mitja ombra. Tot i resistir
sequeres i poder viure en sòls pobres, agraeixen el reg i l’adob (no excessius). La
germinació de les llavors pot ser molt lenta i escassa (20%). Cal col·lectar les arrels a ma.
Es cultiva a Anglaterra, a Catalunya i a França. Lo millor és deixar les llavors recent
recol·lectades ―o bé estratificades durant 3 mesos a 1-4 º C en sòl humit de sorra,
perlita, vermiculita i turba― en caixons, adientment protegides dels ocells i dels gats,
perquè el fred, la neu i la intempèrie facilitin més la germinació, en un mes i mig. Lo
ideal seria que durant aquest període alternessis temperatures de 15 º (16 hores) i 25 º
C (8 hores). Després es duen a a l’hivernacle perquè segueixin creixent millor. Així que
apareguin les segones fulles ca trasplantar les plantetes al terreny definitiu. Trigaran tres
anys almenys a produir flors. Prefereixen un sòl poc compacte, ben drenat, de pH 6-7. E.
purpurea és més adient per a zones baixes, mentre que la espècie tipus (E. angustifolia)
s’adapta bé a les muntanyes. No irrigar massa les plantes, perquè es pansirien les flors.
Per a cultivar una Ha cal 1Kg de llavors. A la tardor o bé a finals de l’hivern caldria
llaurar bé el tros, fins a 40 cm de profunditat. Com a adobat de fons s’hi pot posar 15
Kg(Ha de pols d’ossos, 50 Kg/Ha de cendra, i fems de cavall o de vaca ven fermentats.
També li va bé caldo d’ortiga. Justa abans de plantar aniria bé fer una repassada amb el
motocultor. En sembra directa, si les condicions són òptimes i s’han eliminat les males
herbes, es pot fer a la tardor per a E. angustifolia (2-3 Kg/Ha) en marcs de 40-70 x 20-
30 cm i a 1 cm de profunditat. El planter implica menys perills que la sembra directa. El
repicat se sol fer ala primavera, millor que no pas a la tardor. La densitat sol ser de
65.000-80.00 plantes /Ha, en marcs de 40-70 x 20-30 cm. Els regs haurien de fer-se
després de la sembra directa o de la plantació i durant els mesos secs de l’estiu. Tampoc
cal passar-se perquè les rels amb massa aigua es moririen. Un adob excessiu amb
Nitrogen faria que la part aèria es desenvolupés moll bé, però les arrels ben poc. Les
arrels d’ E. purpurea agafen del terreny per cada Ha: 69 Kg N - 21 Kg P 2O5 - 76 Kg K2O -
21 Kg MgO. Les arrels d’ E. pallida n’agafen, respectivament: 87 – 21- 74 – 12. I les d’ E.
purpurea: 19 – 4- 9 – 2. La quantitat d’adob dependrà evidentment de com estigui el
terreny. L’adob fosfòric i el potàssic cal posar-los abans de la plantació. El nitrogenat en
diverses aportacions durant el cultiu. El desherbat entre rengles es pot fer amb l’arada,
però dins de cada rengla caldrà fer-lo manualment, unes 4 vegades l’any. La planta
tolera bé la làmina plàstic negre al voltant. En camp obert, si el terreny no s’entolla, les
plantes no solen agafar malures. En hivernacle sí. Entre els fongs: Bortytis cinerea,
Fusarium oxysporum, Phytium, Rhizoctonia solani. I entre els insectes: Bernisia tabaci,
Frankiniella occidentalis, Thrips tabaci, Trialeuroides vaporariorum, i erugues minadores
de fulles, pugons, etc. Amb tot, en camp obert és possible que apareguin algunes
malures.
• Alternaria alternata (fong) • Ligrycoris barberi (coleòpter)
• Cercospora rudbeckii (fong) • Liriomyza strigata (insecte)
• Chlosyne gorgone (larva) • Lygus (insecte)
• Phiolenus spumarius (insecte) • Septoria lepachydis (fong)
• Phymatotrichum omnivorum (fong) • virus BBWV
• Phytomyza atricornis (insecte) • virus del mosaic CMV
• Pratylenchus penetrans (nematode)
Perquè es facin més arrels (un 35-45 % més en pes) es poden tallar els capítols florals
abans no s’obrin. Les arrels es cullen a la tardor (octubre-novembre) del quart any.
Després es tria, es renta i s’escapça. Es pot deixar assecar a 45º C en una càmera amb
aire calent assistit per una estufa industrial. Per a més detalls, consultar:
http://pam.ctfc.es
Echinacea purpurea Echinacea Echinacea pallida

angustifolia
RENDIMENT Millor al camp que en Millor al camp que en Igual al camp que en
càmera climàtica càmera climàtica càmera climàtica
% germinació 74 38 72
setmanes entre sembra 8-9 13-14 12-13
i repicat
nº de fulles al repicar 4-5 5 2-3
alçària planta al 20 6-8 18
repicar (cm)
Sistema radicular fasciculat pivotant pivotant
Forma part aèria roseta erecta roseta erecta roseta erecta
nº de llavors per gram 200 200-220 170-200
2
nº plantes/m de 700 500 700
planter
g de llavors/m2 de 5 10 5
planter
Font: Conservatoire National des Plantes à Parfum, Médicinales, Aromatiques et Industriales
PROPIETATS MEDICINALS DE L’ECHINACEA
Antiinflamatòria i antioxidant. Diverses alquilamides inhibeixen la síntesis de

prostaglandines i de leucotriens. També inhibeixen la formació de radicals lliures ROS.
Antisèptica contra bacteris —per l’echinacòsid i els poli-acetilens—.
Antivírica —per l’àcid cafeic i l’àcid xicòric—. Almenys contra l’integrasa del HIV i contra
l’herpes-virus.
Depurativa i digestiva. S’empra com a depuratiu de la sang, per a descontaminar-la, per
exemple, del cisplatí (quimioteràpia). Facilita la digestió, sobre tot en cas de flatulències.
Febrífuga. Contra febres tifoides (combinant-ho amb mirra). Prevé refredats, amigdalitis,
bronquitis.
Fungicida —pels poli-acetilens—.
Immunoestimulant. Hom la recomana per a afavorir l’acció dels fibroblasts i dels fagòcits
—per l’àcid cafeic, l’àcid dicafeoïl-tartàric (=àcid cichòric), les amides lipofíl·liques, els
poliacetilens i els polisacàrids—, o sigui, per a augmentar la capacitat defensiva del
sistema immunitari —pels polisacàrids que inhibeixen la hialuronidasa. L’àcid cichòric
inhibeix també la hialuronidasa bacteriana, tot i dificultant així la infecció. Les isobutil-
amides estimulen l’activitat fagocitària dels granulòcits, i tenen una acció tòxica contra
Candida. L’arabinogalactà afavoreix l’activitat dels macròfags i inhibeix les
prostaglandines, també activa el TNF-alfa i l’ IFN-gamma.. Això fa que augmenti
l’activitat de les NK. Però en l’estimulació del sistema immunitari, bàsicament per la via
TH1, hi estan implicats segurament també la inulina, l’heteroxilà, l’echinaceïna, les iso-
butilamides, els poliacetilens, els tanins, la vitamina C i les flavones.
Externament s’empra per a tractar èczema, acne, furóncols, gingivitis, ferides —per
l’echinacina B i els polisacàrids—, edemes al·lèrgics, insectes paràsits —per les iso-
butilamides, que augmenten les hormones juvenils dels insectes—, tumors —pel Z-
pentadeca-1,8-diè— i càncers —almenys per les fraccions solubles en pentà —.
-afrodisíaca
-alterativa
-analgèsica
-antifúngica
-antiinflamatòria (inhibeix la hialuronidasa)
-antisèptica
-antivírica (promou la producció d’interferó)
-bacteriostàtica
-depurativa
-digestiva
-immunoestimulant (activitat dels fibroblasts / fagòcits, macròfags, interleucina I; però
cap efecte en limfòcits-T, i molt poc en limfòcits-B; bastant efecte en macròfags
assassins)
-repel·lent de serps (el suc posat als peus o sabates)
-sialagoga
-sudorífica
USOS MEDICINALS
-abscessos -cansament per marxes llargues (xuclar la
-acne rel i amb el suc mullar les parpelles, l’oïda
-alopècia i els mugrons)
-amigdalitis -carboncle
-àntrax -catarro
-apendicitis -còlera
-bronquitis crònica -condilomes
-caminar descalç sobre les brases -conjuntivitis
preventiu dolor i cremades) -cremades
-càncer de pell (?) -cucs intestinals
-càncer de mama (?) -dejuni (Sun Dance)
-candidiasis -diabetis
-cansament agreujat al menjar i pel fred -diarrea
-diftèria
-disenteria -mal de panxa
-dispèpsia -mal de queixal
-dolors -malària
-èczema -mastitis
-edemes al·lèrgics -meningitis
-emfisema -molluscum contagiosum
-erisipela -mossegades de serps (només UE, no UI)
-escarlatina -orquitis
-estomatitis ulcerativa -picades d’abella o d’aranya o d’escorpí o
-febre de vespa
-febres tifoides (amb mirra) -prostatitis (amb Sabal serrulata)
-ferides -psoriasis
-flatulències -puerperi
-flegmons -quists
-furóncols -ràbia
-galteres -refredats
-gangrena -rinitis
-gangrena pulmonar -salpingitis purulenta
-gasos -septicèmia
-gingivitis [millor que la clorhexidina] -sífilis
-goll exoftàlmic -sinusitis
-gonorrea -Streptococcus pyogenes [extracte de rels,
-grip flors i fruits de les 2 espècies]
-hemorràgia renal -tètanus
-herpes simple -tifus [+Mirra]
-impetigen -tos
-impotència sexual -tuberculosi (abscessos, tisis)
-indigestió -tumors (extracte amb glicerina)
-infeccions -úlceres purulentes
-infeccions recidivants (bacteris, fongs, -úlceres de decúbit
virus) -úlceres varicoses
-inflamació del teixit conjuntiu -uretritis infecciosa
-insectes paràsits -vaginitis
-leucorrea -varicel·la
-limfomes vírics -verola
-mal de cap -vulvitis
-mal de coll -xarampió
PREPARATS
Normalment s’empra la rel i el rizoma, però també podrien fer-se servir les summitats
florides. Les espècies afins del gènere tenen segurament propietats molt similars.
-caramels
-comprimits
-extracte sec, extract tou, extracte fluid
-infusió
-suc estabilitzat de brots (Echinacín, etc.)
-xarops (Echinaforce, etc. )
BARREGES
-[Farigola + Pròpolis + Echinacea]: contra mal de coll, tant com a tractament com per a
prevenir-lo.
- [Echinacea + cúrcuma + gingebre + Nigella sativa + vitamina C]: immunoestimulant i
antiinflamatori.
POSSIBLE TOXICITAT
L’oli essencial pot provocar un lleuger mareig, i per això és millor fer servir extractes que
no pas la maceració en aigua freda, la infusió o comprimits de la planta en pols. Segons
les autoritats europees (comissió E), és millor no fer el tractament amb aquesta planta en
persones amb tuberculosi, sida, esclerosi múltiple, malalties autoimmunes (asma,
col·lagenosi, lupus, etc.), ja que podria accelerar aquestes afeccions; però altres són
contraris a aquesta opinió (BAUER & WAGNER, 1996, Graz). Per via parenteral (injeccions)
podria provocar nàusees, febre passatgera, i potser reaccions al·lèrgiques (2 casos en
10.000.000), així com reaccions adverses en diabètics. Sobre si cal abstenir-se d’aquesta
planta durant l’embaràs i la lactància no hi ha acord entre les opinions contraposades.
Amb tot, dosi de 1,8 g/Kg d’extracte d’Echinacea purpurea, no donen senyals de toxicitat
en ratolins, tot i ser les més eficients de cara a augmentar l’activitat i el nombre de les
cèl·lules immunitàries assassines NK i evitar que es morin per leucèmia vírica imposada
en laboratori. Degut al lleuger efecte mutagènic dels extractes, hom desaconsella el
tractament contra el càncer en general per via interna. Per via externa, seria més
acceptable. Tot i que molts (venedors) asseguren que cal prendre’n un mes perquè es
notin els efectes sobre el sistema immunitari, d’altres (científics com KERRY BONE)
recomanen no prendre’n més de 5 dies seguits, perquè el cos s’acostumaria i resultaria
ineficient (taqui-filaxis). I, pel contrari, altres com ELLINGWOOD (1993) creuen que se’n pot
prendre durant 9 mesos seguits, i en alguns casos, com quan una vacuna fa reacció
forta, caldrà prendre’n cada 2 hores durant sis setmanes. A Austràlia han atribuït
l’aparició d’hepatitis en algunes persones per haver pres Echinacea. En homes
l’Echinacea en dosi massives redueix la vitalitat dels espermatozous, i podria actuar com
a contraceptiu, ja que evita la penetració de l’espermatozou dins l’òvul de la dona.
ESOTERISME
Dur una bosseta de tela de lli amb la rel collida un divendres de lluna plena, diuen que
protegeix de les ferides de bala.
VETERINÀRIA
Als cavalls els millora quan estan afectats per infeccions per Streptococcus equi (adenitis
o galteres equines). Cavalls als quals se’ls donava E. angustifolia (4% echinacòsid) al cap
de 40 dies tenien més glòbuls rojos i eren més grans, i tenien més hemoglobina a la
sang. Als gossos els convé si tenen ferides (UE), leishmaniosi (UE, UI), o bé la malaltia de
Carré (UI). Amb tot, als animals podria minvar-los els nombre i activitat
d’espermatozous. A la truja por prevenir-li la mastitis. En general, al bestiar, podria
substituir el tractament massiu amb antibiòtics de l'actualitat.
ALTRES ESPÈCIES SIMILARS
-Echinacea atrorubes, E. laevigata E. paradoxa, E. sanguinea, E. simulata, E.
tenneesensis.
-Parthenium integrifolium. [American Fever-Few] Es ven com a succedani quan falta la
planta original. La rel no dona sensació de formigueig passatger al ser mastegada. No
conté àcid cichòric.
PRINCIPIS ACTIUS
Sembla que l’acció fisiològica major sigui la que impulsen els polisacàrids i en menor
grau els fitosterols. Però la composició està encara en gran part per determinar. Sols es
coneix una mica la d’ E. pallida. S’han batejat dos polisacàrids d’ E. purpurea com PS-I
(4-0-metil-glucurono-arabino-xilan Mr kP) i el PS-II (àcid rhamno-arabino-galactànic Mr
450 kD).
A les arrels de l’ Echinacea angustifolia hi trobem els següents components:
-àcid dodeca-2E,4E,8Z,10 E/Z tetraenoic
-alcaloides pirrolicidínics 0.006 % com ara tussilagina, isotussilagina (que no són tòxics
per al fetge ja que no tenen l’anell 1,2 insaturat necínic tancat)
-cinarina (àcid 1,3 di-O-cafeoïl-quínic)
-echinacòsid, àcid eiclòric, àcid clorogènic, echinacín B, inulina, arabino-galactans, xilo-
glucans, iso-butilamines (echinaceïna), alquilamines, fitosterols; (Z)-1,8-pentadecadiè;
èsters sesquiterpènics [E. purpurea]
-èster de l’àcid cafeic 0.3-1.3 %
-iso-butilamides
-oli essencial: borneol, acetat de borneol, pentadeca-8(Z)-en-2-ona; germacrè, cariofil·lè,
epoxi-cariofil·lè
[Però no trobem a les arrels tendres: ni ceto-alquins, ni alquins, ni àcid xicòric (àcid 2,3
dicafeoïl-artàric), ni antocians (com el 3-0-beta-D-glucopiranòsid o el 3-0-6-0-malonil-
beta-D-glucopiranòsid). Aquests compostos són típics de E. pallida].
[arrels] [Echinacea angustifolia, i • (E)-N-(2-metil-butil)-undec-2-èn-

híbrids] 8,10-diïnamide
• (2E,9Z)-N-iso-butil-pentadeca-2,9-
• (E)-N-iso-butil-undec-2-èn-8,10- dièn-12,14-diïnamida
diïnamida • (2E,9Z)-N-iso-butil-hexadeca-2,9-
• (Z)-N-iso-butil-undec-2-én-8,10- dièn-12,14
diïnamida • -diïnamida
• (E)-N-iso-butil-dodec-2-én-8,10- • (2E,4Z,10Z)-N-iso-butil-dodeca-
diïnamida 2,4,10-trièn-8-inamida
• (Z)-N-(2-metil-butil)-undec-2-èn- • (2E,4E)-N-iso-butil-dodeca-2,4-
8,10 diïnamide dienamida
• (2E,7Z)-N-iso-butil-trideca-2,7- • Fòsfor 790 ppm
dièn-10,12-diïnamida • germacrèn-D
• (2E,4Z)-N-iso-butil-undeca-2,4- • grassa 1.3 %
dièn-8,10-diïnamida • heptadeca-(8Z,11Z)-dièn-2-ona
• (2Z,4E)-N-iso-butil-undeca-2,4- • heteroxilà 800 ppm
dièn-8,10-diïnamida • humulè 8-12 ppm
• (2E,4Z)-N-iso-butil-dodeca-2,4- • inulina 5.9-20 %
dièn-8,10-diïnamida • iso-butilamida de l’àcid dodeca-
• (2E,4E,8Z,10E)-N-iso-butil- (2E,4E)-dienoic
dodeca-2,4,8,10-tetraenamida • iso-butilamida de l’àcid dodeca-
• (2E,4E,8Z,10Z)-N-iso-butil- (2E,6Z,8E,10E) -tetraeònic
dodeca-2,4,8,10-tetraenamida • iso-butilamines (echinaceïna)
• (Z)-1,8-pentadecadiè • L-pentadecè 400 ppm
• 6-O-cafeoïl-echinacòsid • Magnesi 1.170-1.860 ppm
• àcid ascòrbic (=vitamina C) 840 • Manganès 100 ppm
ppm, • niacina (=àcido nicotínic)
• àcid clorogènic • oli essencial 50-40.000 ppm:
• àcid deca-(2E,4E,6E)-trienoic ◦ acetaldehid
• ácid dodeca 2E,4E,8Z,10 E/Z ◦ acetat de borneol
tetraenoic ◦ alfa-fel·landrè
• àcid eiclòric ◦ bera-pinè
• àcid plamític ◦ beta-pinè
• alcaloides pirrolizidínics 0.006 % ◦ borneol
[no tòxics pel fetge, ja que no ◦ camfè
tenen l’anell 1,2 insaturat ◦ cariofil·lè
necínic]: ◦ dimetil-sulfur
• iso-tussilagina ◦ epoxi-cariofil·lè
• tussilagina ◦ germacrè
• alcohol germacrènic ◦ hexanal
• alquilamides 40-1.510 ppm ◦ metil-P-hidroxi-cinnamat
• Alumini 790-12.900 ppm • pentadeca-8(Z)-èn-2-ona
• arabino-galactans • penta-(1,8Z)-diè 400 ppm
• beta-carotè 2 ppm, • pentadeca-(8Z,11Z)-dièn-2-ona
• betaïna • pentadeca-(8Z,13Z)-dièn-11-ín-2-
• Calci 0.3-0.78 % ona
• carbonats 0.71 % • pentadeca-(8Z)-èn-11,13-diín-2-
• cariofil·lè 42 ppm ona
• cariofil·lè-O-epòxid 26 ppm • pentadeca-(8Z)-èn-2-ona 0.4 %
• cinarina (àcid 1,5-di-O-cafeoïl- • pentadeca-8-èn-2-ona
quínic) • poliacetilens 20 ppm
• Clor 760 ppm • polisacàrids:
◦ dodeca-2,4-dièn-1-il.isovalerat
• Cobalt 148 ppm
◦ (Z)-pentadeca-1,8-dièn
• Crom 19 ppm ◦ pentadec-1-èn
• des-rhamnosil-verbascòsid • pontica-epòxid
• dodeca-2,4,-dièn-1-il-isovalerat • Potassi 0.31-8.1 %
• echinaceïna 10-100 ppm • proteïnes 9.2 %
• echinceín-B • rhamno-arabinogalactòsid
• echinacòsid 0.3-1.7 % • Seleni
• echinolona • silicats 1.53 %
• Estany 17 ppm • Sílice
• èster de l’àcid cafeic 0.3-1.3 % • Sodi 90 ppm
• etil-èster de l’àcid behènic • sulfats 0.245 %
• Ferro 700-4.800 ppm • tetradeca-(8Z)-èn-11,13-diín-2-
• fibra 11 % ona
• fitosterols • tiamina (=vitamina B1) 2.6 ppm
• trideca-1-èn-3,5,7,9,10-pentaïna • kaempferol-3-O-rutinòsid
• tussilagina 15-60 ppm • luteolina
• verbascósid • luteolina-7-glucòsid
• xiloglucans • oli essencial 100-6.000 ppm
• Zinc 50 ppm • quercetagetín-7-glucòsid
• quercetina
• quercetín-3’-glucòsid
• quercetín-3-O-galactòsid
[planta: E. angustifolia] • quercetín-3-O-xilòsid,
• (E)-10-hidroxi-4,10-dimetil-4,11- • quercetín-3-rutinòsid
dodecadièn-2-ona • quercetín-3-xilosil-galactòsid
• 2-metil-tetradeca-5,12-diè • rutina
• 2-metil-tetradeca-6,12-diè • rutòsid
• 2-O-cafeoïl-3-(5-(alfa-carboxi-beta-
(3,4-dihidroxi-fenil) polímer
• àcid ferúlic
• àcid (+)-tartàric [llavors E. angustifolia]
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic
• àcid 4,5-O-dicafeïl-quínic • alfa-pinè
• àcid cafeic • b-farnesè
• borneol • b-pinè
• bornil-acetat • epi-shiobunol
• iso-tussilagina 15 ppm • llimonè
• riboflavina (=vitamina B2) 12 ppm • mircè
a l’escorça de la rel
• vainillina
[flors E. angustifolia]
• oli essencial 600-6.000 ppm
[tija] • cianidín-3-O-(beta-D-
• àcid 13-hidroxi-octadeca- glucopiranòsid)
(9Z,11E,15Z)-trienoic
• àcid 2-O-cafeoïl-3-O-cumaroïl-
tartàric
• àcid clorogànic [típics de l’ Echinacea pallida]
• àcid iso-clorogènic
• beta-sitosterol • 6-O-cafeoïl-echinacòsid
• N-triacontanol • àcid 2-O-cafeoïl-3-O-5-[alfa-
• estigmasterol carboxi-beta 4-dihidroxi-fenil) etil]
• sitosterol-3-beta-O-glucòsid cafeoïl-tartàric
• àcid 2-O-cafeoïl-3-O-feruloïl-
tartàric
[fulles] • àcid 2,3-O-Di-5-[alfa-carboxy-
• àcid 2,3-O-diferuloïl-tartàric beta-(3,4-dihidroxi-fenil) etil]
• àcid 2-O-cafeoïl-3-O-feruloil- cafeoïl-tartàric
tartàric • àcid 3,5-O-dicafeoïl-quínic
• àcid 2-O-cafeoïl-3-O-feruloil- • àcid 4,5-O-dicafeoïl-quínic
tartàric • àcid caftàric (2-O-cafeoïl-tartàric)
• àcid 2-O-cafeoïl-tartàric • àcid clorogenic (àcid 5-O-cafeoïl-
• àcid 2-O-feruloïl-tartàric quínic acid)
• àcid ascòrbic (=vitamina C) 2.140 • àcid xicòric (àcid 2,3-dicafeoïl-
ppm artàric) 0.6-2.1 % a la rel
• apigenina • alquins
• flavonoides 0.38-0.48 %[...fulles] • antocians:
• iso-rhamnetina-rutòsid ◦ 3-O-6-O-malonil-beta-D-
• kaempferol gluco-piranòsid
• kaempferol-3-O-glucòsid ◦ 3-O-beta-D-gluco-piranòsid
• beta-(3,4-dihidroxi-fenil) etil-O- • pentadec-1-èn
alfa-L-rhamno-piranosil (1Æ3) (6- • (8Z,11E,13Z)-pentadeca-8,11,13-
O-cafeoïl-beta-D-gluco-piranosil trièn-2-ona
(1Æ6)-4-O-cafeoïl-beta-D-gluco- • (8Z,11Z,13E)-pentadeca-8,11,13-
piranòside (6-O-cafeoïl- trièn-2-ona
echinacòsid) • (8Z,11Z)-pentadeca-8,11-dièn-2-
• beta-(3,4-dihidroxi-fenil) etil-O- ona
alfa-L-rhamno-piranosil(1Æ3)-4- • (8Z,13Z)-pentadeca-8,13-dièn-11-
O-cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid in-2-ona
(verbascòsid) • (E)-10-hidroxi-4,10-dimetil-
• beta-(3,4-dihidroxi-fenil) etil-O- dodeca-4,11-dièn-2-ona
alfa-L-rhamno-piranosil(1Æ3)- [=echinolona]
beta-D-gluco-piranòsid (1Æ6)-4- • (Z)-pentadec-8-èn-11,13-diín-2-
O-cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid ona
(echinacòsid) • (Z)-pentadec-8-èn-2-ona
• beta-(3,4-dihidroxi-fenil)-etil-O-4- • (Z)-pentadeca-1,8-dièn
O-cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid • (Z)-tetradeca-8-dièn-11,13-diín-2-
(desrhamnosil-verbascòsid) ona
• cetoalquins
• metil-èster de l’àcid xicòric 0.6-2.1 [abscència de l’alfa-fel·landrè]
% a la rel
[Echinacea purpurea]
[típics de l’ Echinacea purpurea]: èsters sesquiterpènics / polisacàrids: PS-I (4-O-metil-
glucurono-arabino-xilan Mr kP) / PS-II (àcid rhamno-arabino-galactànic Mr 450 kD)
• 2-metil-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-cis-8,10-diïnoic [rel]

• 2-metil-butilamida de l’àcid trideca-trans-2-cis-7-dièn-10,12-diïnoic
• 2-metil-butilamida de l’àcid undeca-trans-2-cis-4-dièn-8,10-diïnoic [rel]
• 2-metl-butilamida de l’àcid undeca-2-trans-4-cis-dièn-8,10-diïnoic [rel]
• 3,4-epoxi-trideca-1,5-dièn-7,9,11-triïna [tija]
• 4-O-metil-glucurono-arabino-xilà [part aèria]
• àcid 13-hidroxi-octadeca-cis-9-trans-11-cis-5-trienoic [part aèria]
• àcid 2-cafeoïl-3-cumaroïl-tartàric [part aèria]
• àcid 2-cafeoïl-feruloïl-tartàric [part aèria]
• àcid 2-cafeoïl-tartàric [part aèria]
• àcid 2-feroloïl-tartàric [part aèria]
• àcid 2,3-dicafeoïl-tartàric [part aèria]
• àcid ascòrbic [rel]
• àcid p-cumàric [fruit]
• àcid xicòric
• àcid xicòric-dimetil-èter
• àcid xicòric-monometil-èter
• Alumini [rel]
• arabino-galactans [part aèria]
• beta-carotè [rel]
• beta-sitosterol [rel]
• betaïna [rel]
• borneol [part aèria]
• bornil acetat [part aèria]
• Calci [rel]
• cariofil·lè [part aèria]
• cariofil·lè-epòxid [part aèria]
• cianidín-3-O-(6-O-malonil-beta-D-glucopiranòsid) [flors]
• cianina [flors]
• cinnamoïl-echinadol [rel]
• cinnamoïl-echinaxantol [rel]
• Cobalt [rel]
• Crom [rel]
• echinacea-factor A [rel]
• echinacea-factor B [rel]
• echinacín-B [rel]
• echinacòsid [rel]
• Estany [rel]
• èster de l’àcid cinnàmic germacranediol-epòxid [rel]
• Ferro [rel]
• fibra
• fil·lo-xantho-bilines
• flavonoides [flors]
◦ cianidín-3-glucòsid
◦ cianidín-3-(6’’-malonil-glucòsid)
• Fòsfor [rel]
• gaermacrè-D [part aèria]
• germacrà-4-(15)-5-trans-10(14)-trièn-1-beta-ol [part aèria]
• germacrè-alcohol [part aèria]
• glicina
• glicina-betaïna
• goma [rel]
• grassa
• heteroxilà [part aèria]
• inulina [rel]
• iso-tussilagina [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-cis-8,10-diïnoic [part aèria]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-trans-10-trans-trièn-8-inoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-trans-8-cis-10-cis-tetraenoic [part
aèria]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-trans-8-cis-trienoic
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-trans-dienoic
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2-trans-8-cis-10-cis-tetraenoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2,4,8,10-tetraèn-1-oic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-2E,4E,8Z,10E/Z-tetraenoic [part aèria]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-cis-2-trans-4-dièn-8,10-diín-1-oic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-trans-2-cis-4-dièn-8,q10,diïnoic
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-trans-2-trans-4-cis-8-cis-10-tetraenoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-trans-2-trans-4-cis-8-trans-10-tetraenoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-trans-2-trans-4-cis-8-trienoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid dodeca-trans-2-trans-4-trans-10-trièn-8-inoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid pentadeca-trans-2-cis-9-dièn-12,14-diïnoic [part aèria]
• iso-butilamida de l’àcid trideca-2-trans-7-cis-dièn-10,12-diïnoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid trideca-trans-2-cis-7-dièn-10,12-diïnoic
• iso-butilamida de l’àcid trideca-trans-2-trans-6-cis-8-trièn-10,12-diïnoic [part
aèria]
• iso-butilamida de l’àcid undeca-2-cis-4-trans-dièn-8,10-diïnoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid undeca-2-trans-4-cis-8,10-diïnoic [part aèria]
• iso-butilamida de l’ácid undeca-cis-2-trans-4-dièn-2,4-diín-1-oic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid undeca-cis-2-trans-4-dièn-8,10-diïnoic [rel]
• iso-butilamida de l’àcid undeca-trans-2-cis-4-dièn-8,10-diïnoic [rel]
• iso-butoilamida de l’àcid dodeca-2-trans-4-cis-dièn-8,10, diïnoic [rel]
• kaempferfol-3-O-rutinòsid [fulles]
• Magnesi [rel]
• Manganès [rel]
• metil-èster de l’acid p-hidroxi-cinàmic
• metil-p-hidroxicinnamat [part aèria]
• midó [rel]
• naicina [rel]
• oli essencial a les arrels 0.2%: cariofil·lè 2%; cariofil·lè-epòxid 1.3%; humulè 0.6%;
camfè; beta-pinè; llimonè
• oli essencial a les parts aèries 0.1%: borneol; bornil-acetat; germacrè D; cariofil·lè;
cariofil·lè-epòxid; beta-mircè; alfa-pinè; trans-ocimè; 3-hexèn-1-ol; 2-metil-4-
pentenal
• oli esencial als aquenis: pinè; beta-farnesè; mircè; llimonè; carvomentèn;
cariofil·lè; germacrè D.
• polisacàrids [rel]
• Potassi [rel]
• proteïnes [rel]
• quercetina [fulles]
• quercetina-7-glucòsid [fulles]
• resina [rel]
• rhamno-arabino-galactans
• riboflavina [rel]
• rutina [fulles]
• rutinòsid [fulles]
• rutòsid [fulles]
• sacarosa [rel]
• Seleni [rel] 0.5-2 ppm
• Sílice [rel]
• Sodi [rel]
• tiamina [rel]
• trideca-1-èn-3.5.7.9.11-pentaín [tija, rel, flor]
• trideca-1,11-dièn-3,5,7,9-tetraín [flor, rel]
• trideca-1,3-dièn-5,7,8,11-tetraín [rel]
• trideca-8,10,12-trièn-2,4,6-triïna [flor, rel]
• tussilagina
• vainillina
• Zinc
TERPENOIDES DE L’OLI ESSENCIAL (80-90% a flors; 45-55% a fulles; 5-20% a rels d’
Echinacea sp. pl. )
• alfa-pinè • ocimè
• beta-pinè • llimonè
• camfè • terpinè
• beta-mircè
DIFERENCIACIÓ QUÍMICA ENTRE ESPÈCIES
Echinacia angustifolia.- S’hi troba echinacòsid a les arrels al 0.3-1.7% (però també a les
de la var. pallida). A les arrels d’E. Angustifolia exclusivament, però, hi ha la cinarina
(=àcid 1,3-dicafeoïl-quínic).
Echinacea pallida.- A més de l’echinacòsid, comú a la var. típic (angustifolia), s’hi troba
en menor quantitat però exclusivament el 6-O-cafeoïl-echinacòsid.
Echinacea purpurea.- S’hi troba de manera exclusiva l’àcid cichòric (=àcid 2R,3-
dicafeoïl-tartàric), entre 0.6 i 2.1% en rel tendra, però molt menys en rel seca. També es
troba a les flors i en menor grau a les tiges i fulles.
MÉS INFORMACIÓ
Echinacea. The genus Echinacea. CRC Press 2004. Ed. Sandra Carol Miller.
CUES DE PORC
Echium vulgare L.
[1753, Sp. Pl. : 139] 2n = 16, 32
E. vulgare ssp. argenteum. Imatge: JAN KOPS E. vulgare ssp. vulgare. Imatge: CARL AXEL
MAGNUS LINDMAN
Echium vulgare ssp. argenteum Echium vulgare ssp. vulgare

Echium vulgare. Imatge: THOMÉ, OTTO WILHELM
Echium vulgare ssp. cf. vulgare (?) al Moixerò
fulles basals d'Echium vulgare ssp. argenteum.
E. vulgare ssp. vulgare. Foto: ALAIN BIGOU
Echium vulgare ssp. wierzbickii

Echium vulgare ssp. argenteum
Echium vulgare ssp. vulgare. Foto: D. GÓMEZ Echium vulgare ssp. vulgare
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliche natternkopf/Natterkopf/Blaue natternkopf / Blaue

ochsenzunge / Blauer heinrich / Blauer nattenkopf / Blauer
natternkopf / Gemeiner / Gemeiner natterkopf / Gemeiner
natternkopf / Gewöhnlicher natternkopf / Himmelbrand / Natternkopf /
Starrer hansl / Stolzer heinrich
Anglès: Viper's bugloss/Blue devil / Blue echium / Blueweed / Common echium /
Common viper’s-bugloss / Common viper's bugloss / Common
vipersbugloss / Viper’s bugloss / Vipers-bugloss/ Patterson’ curse
Àrab: ‫ حشيشة األفعى‬/‫أخيون‬
Aragonès: culebrera, yerba zerruda, botón de gato, culebrera, hierba cerruda, ierba
zerruda, viborera.
Bable: cardosa, cardosina, cardosín, chupamiel, h.ortiga montesina, hierba de las
siete sangrías
Basc/Euskera: idimia, sugegorri-belarra, susegorri-belar.
Castellà:
abalea culebrino lenguaza
aguamiel escarbeña lenguazas
aguamieleras escardeñas matafuegos
algamula flores de judío melera
argamula forraje mieleras
boninos hierba azul oreja de mula
borraje hierba de la víbora pampinto
buglosa hierba viborera para-que-te-quiero-
buglosa salvaje jarrita mañosa
cardeña lengua de buey pulmonaria
chupadeles lengua de buey sonaja
chupamiel salvage taragontía
chupamieles lengua de vaca viborera
clara lenguardas viborera común
colmenillas lenguardía viborera morada
viperina vivorera morada yerba de la víbora
virborera yapazos
Català:
baldofa burraina herba viperina
bigalosa burreinets herba vivorera
bolenc bort cardet pelut herva de la víbora
boleng cerradeta llengua bovina
bolenga borda cua de porc llengua bovina borda
borraina borda cul de porc llengua de bou
borratja borda herba bovina sardineta
borratxa borda herba de la vibra serradeta
bovina herba del vibre viborera
bugalosa herba peluda viperina
Danès: Almindelig slangehoved/Slangehoved

Eslovac: Hadinec obyčajný
Eslovè: Navadni gadovec/Gadovec navadni
Estonià: Ussikeel/Harilik ussikeel
Finlandès: Kyläneidonkiel/Neidonkieli / Piennarneidonkieli
Francès: Vipérine commune/Vipérine vulgaire/Herbe aux viperes / Viperine /
Bouquet Blueu/ Vipérine ordinaire/ Langue d’oie
Gaèlic: Lus nathrach
Gal·lès: Gwiberlys/Bronwerth y wiber / Bwglos y wiber / Glas y graean / Glesyn y
wiber / Gwiberlys cyffredin / Tafod y bwch / Tafod yr afr
Gallec: borralla brava, borrasca, borraxa, borraxa brava, borraxa bravía,
borraxón, erva viperina, herba viboreira, leituga brava, loberma,
loberme, soaxe, suaxes, suaz, viperina, xoá.
Grec: Βοϊδόγλωσσον / Έχιον το κοινό / Μαννούι
Holandès: Slangenkruid/Slangekruid
Hongarès: Terjőke kígyószisz
Islandès: Naðurkollur / Nöðrugin
Italià: Erba viperina / Lingua di bove / Viperina / Viperina azzura
Japonès: シベナガムラサキ/ エキウム・ウルガーレ
Noruec: Ormehode/Ormehuvud / Ormehovud
Persa/Farsi: ‫گل افعی رسمی‬
Polonès: Żmijowiec zwyczajny
Portuguès: viperina, soagem, borralla brava, borraxa brava, borraxón, chupamel, erva
da víbora, erva viperina, erva-viperina, herva da víbora, lingoa de boi, lingoa
de vaca, lingoa de vaca brava, soagem, soaxe, viperina, viperina ordinaria
Rus: Синяк обыкновенный
Suec: Blåeld
Turc: Adi engerekotu
Txec: Hadinec obecný
Ucraïnès: Синяк звичайний
Xinès: 蓝蓟
La família de les Boraginàcies es distingeix per tenir flors amb calze i corol·la, ,
superovàriques, gamopètales, isostèmones, força regulars, no ser bulboses, fruit en
tetraqueni, 5 estams inserits a la corol·la, fulles no carnoses, alternes. Dins la família de
les Boraginàcies, el gènere Echium es distingeix per no tenir la corol·la esquames a la
gorga i ser la corol·la campanulada. I, dines el gènere, Echium vulgare es distingeix per
tenir alguns (3-5) estams exserts, la corol·la blava amb pèls curts repartits arreu i llargs
sobre els nervis i als marges dels lòbuls, calze amb lòbuls no setacis, fulles caulinars del
mig de més de 4 mm d’amplada, lanceolades, planta no llenyosa, corol·la de més de 9
mm, tija amb setes llargues patents i pèls curta retrorsos adpresos, corol·la
marcadament zigomorfa amb el tub poc marcat, fulles superiors oblanceolades amb la
base atenuada, calze durant la floració de 4.5-6 mm i corol·la de 10-21 mm. Echium
vulgare sol tenir una mida entre 20 i 130 cm. A més, pot tenir un aspecte unicaule, ben
erecte i amb rames curtes de 8 cm; o pluricaule amb rames més o menys ajagudes
divaricades, de més de 20 cm de longitud, i ser anual o perenne. La tija sempre és
serícea i híspida amb setes rígides patents (perpendiculars a l’eix) de base pustulada i
pèls curts adpresos retrorosos. Les fulles són híspides amb indument també doble, amb
el nervi central marcat però els secundaris no. Les fulles basals que formen una roseta
fan fins 25 × 2 cm, són atenuades amb pecíol molt curt i lanceolades o oblanceolades.
Les fulles de la tija solen fer 9 × 1 cm, ser sèssils, oblanceolades. Les caulinars superiors
de base atenuada o truncada, oblanceolades més o menys amples a la base. La
inflorescència és espiciforme, cilíndrica amb nombroses cimes multiflores corbades amb
més o menys intensitat, denses, de fins a 10 cm (o 20) quan fructifiquen. Les flors són
marcadament zigomorfes. Tenen bràctees de 4-8 mm, linear-lanceolades tan o més
llargues que el calze. Calze de la flor de 4.5-6 mm, ovoide quan fructifica. Lòbuls de 0.4-
1 mm d’amplada, iguals, linear-lanceolats, erecte al fructificar, amb indument triple:
setes rígides de base pustulada, pèls curts atrorsos adpresos i pèls llargs antrorsos.
Corol·la de 10-21 mm, en forma d’embut, amb pèls llargs sobre els nervis i curts
repartits per torta la superfície exterior. Tub poc marcat, més llarg que el calze. Estams
amb filament glabres, i 3-5 d’ells molt exserts. Anteres ovoides blaves. Estil més llarg que
la corol·la, pilós. Núcules de 2-2.8 × 1.5-2 mm, amb 4 quilles (1 dorsal, 1 ventral 2
laterals) tuberculades-crestades o muricades-crestades.
A la terra baixa i muntanya mitjana baixa és molt freqüent la ssp. argentae (Pau)F.Q. (=
ssp. pustulatum (Sm.) Rouy ex Em. Schmid & Gams). Té les fulles basals estretes,
uninervades, de més de 10 cm de longitud, panícula poc densa, flors de color blau i
morat fosc, de 24 mm, i estams glabres, 3-4 poc exserts. En canvi, a l’estatge subalpí i
zona alta de la muntanya mitjana es pot veure, poc abundant en general, la ssp.
vulgare, de flors de color blau més clar, de 14 mm, unicaule, o poc ramificada, amb
pústula de la base de les setes poc marcada, 4-5 estams molt exserts, tub de la corol·la
que no sobrepassa el calze, i fulles basals de fins a 10 cm de longitud com a molt. La
ssp. wierzbickii (Heberle)Rouy (=parviflorum Schur) té un port més ajagut, la
inflorescència més ramificada, amb rames molt divaricades, flors la meitat de grans,
estams menys exserts, núcules molt tuberculades, fulles més curtes. La ssp. lacaitae
(Sennen) Bolòs&Vigo (= E. vulgare ssp. granatense (Coincy) Lacaita té les flors d’un blau i
morat fosc, les fulles basals caduques, amb els nervis laterals marcats, les panícules
laxes i els estams poc exserts i sovint pilosos. Es fa al SE de la península.
MALURES: Ethmia bipunctella, Sclerotinia sclerotiorum
Echium vulgare al món, segons Plants of the World.

És planta de prats secs sobre terrenys no massa inclinats. Es fa a Europa i la meitat
occidental d’Àsia. Introduïda a Amèrica (Nord i Sud), Àfrica (Nord i Sud), extrem oriental
d’Àsia i Est d’Austràlia (i Nova Zelanda).
A Catalunya poden acompanyar-la (a la ssp. argentea):

Anthyllis tetraphylla Euphorbia niceeesnis Reichardia picorides
Brachypodium retusum Euphorbia segetalis Satureja graeca
Centaurea aspera Euphorbia serrata Scorpiurus subvillosus
Convolvulus althaoides Galium lucidum Sedun sediforme
Eryngium campestre Heteropogon contortus
Eu`horbia biumbellata Phagnalon saxatile
I a la ssp. vulgare poden acompanyar-la:

Anthyllis montana Jasione montana Poa pratensis
Bromus erectus Lotus corniculatus Poa supina
Digitalis purpurea Plantago lanceolata Trifolium montanum
HISTÒRIA
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «viper’s bugloss» és la planta més galant de les
regides pel Sol. És un bon remei contra el verí de serps o altres verins (també de plantes).
Com a preventiu havent pres la rel o la planta el verí de la serp ja no farà cap efecte. La
rel o la llavor reconforten el cor, fan fora la tristesa o la melancolia que no té un motiu
que la provoqui. Calma les pujades de febre. La llavor beguda amb vi augmenta la llet a
les dones que donen el pit. També calmen el dolor a la ronyonada. També serveix per a
tots els casos anteriors l’hidrolat o destil·lat de la planta. I contra la depressió nerviosa
també va bé prendre el xarop fet amb la planta.
Per la teoria de la signatura les llavors tenen la forma d’un cap se serp i per això
serveixen com antídot contra el llur verí.
• afrodisíac • galactagoga LLA

• antídot de picades de serps • IMAO
• antiinflamatori • sialagog
• cosmètic • sudorífic
• diürètic • vulnerari
• emol·lient
USOS MEDICINALS
• abscessos • Listeria ivanovii

• acne UI • Listeria monocytogenes
• càlculs intestinals UI • llet escassa (LLA + vi)
• càlculs salivals UE • leucocitopènia
• catarro • lumbàlgia
• colesterol alt • llúpies UE
• depressió nerviosa • mal de cap
• dolors • mal de coll
• febre • mal de queixal
• ferides • nerviosisme
• furóncols FLO UE • pell irritada UE suc TIJ
• hemorràgies del post-part • picades d’escurçons
• hemorroides • puerperi
• herpes • refredat FLO
• retenció d’orina • tristesa
• reuma • urticària UE
• Staphylococcus aureus (MEL) • virus
• torçades • voltadits
• tos
Flor de BACH: quan hi ha poca acceptació de sí mateix, negativitat, i manca

d’apropament als altres.
ALTRES USOS
Amb la rel se’n fa un tint vermell fosc. Les fulles molt tendres a Andalusia es mengen en
amanides, talladetes a bocins fins o cuites.
POSSIBLE TOXICITAT
L’echiïna és un verí similar al curare, però es troba en tan petita proporció a les llavors,
que fer la infusió de la planta no comporta cap perill pel que fa a aquest principi actiu.
Pel que fa als alcaloides pirrolizidínics sí que hi ha perill, i s’ha donat el cas
d’enverinament d’un grup de toros de lídia pasturant en una devesa on abundaven molt
aquestes plantes. Probablement sabien de l’efecte afrodisíac de la planta, però no varen
actuar amb prou mesura. La mel elaborada amb el nèctar de les seves flors pot dur
massa alcaloides pirrolizidínics (fins a 0.150 ppm) per a alguns fetges delicats. Al pol·len
poden haver-hi més de 500 ppm (fins a 3.5%). Al nèctar i al pol·len abunda més
l’echimidina (+N-+òxid), Al pol·len també abunda l’echivulgarina (+ N-òxid). En ús interne
la planta no s’hauria de prendre més que un o dos cops al mes, per tal de deixar
recuperar-se al fetge.
PRINCIPIS ACTIUS D’ECHIUM VULGARE
• 7-O-acetil-vulgarina POL • àcid p-hidroxi-benzoic

• 9-O-angelil-retronecina POL • àcid palmític LLA
• acetil-echimidina POL • àcid protocatechuic
• àcid 3-(3',4'-dihidroxi-fenil)-(2R)- • àcid rosmarínic TIJ
làctic • àcid salicílic
• àcid 4-hidroxi-benzoic TIJ • àcid vaccènic LLA
• àcid alfa-cumàric • àcid vainíllic
• àcid alfa-linolènic LLA • al·lantoïna REL
• àcid benzoic • alkanina REL
• àcid clorogènic TIJ • aminoàcids
• àcid el·làgic • antocianines FLO
• àcid eicosanoic LLA • apigenina
• àcid erúcic • asperumina
• àcid esteàric LLA • catecol
• àcid estearidònic LLA • catequina
• àcid ferúlic • consolidina
• àcid gàl·lic • echiïna LLA
• àcid gamma-linolènic LLA • echimidina (+N-òxid) POL
• àcid iso-ferúlic • echimiplatina POL
• àcid linoleic LLA • echiumina
• àcid oleic LLA • echiuplatina POL
• àcid litospèrmic • echivulgarina (+N-òxid)
• àcid nervònic • esqualè LLA
• àcid p-cumàric • estigmast-4-èn-3,6-diona REL
• heliosupina • quercetina
• hesparetina • quercitrina 2%
• hesperidina • rutina TIJ
• kaemfperol- 3-O-neo-hesperidiòsid • tanins
• leptantina POL • shikonina TIJ
• litospermidina A • uplandicina POL
• naringenina • uridina
• naringina 2% • vulgarina
• polisacàrids amb D-galactosa, D-
glucosa, L-arabinosa, L-rhamnosa
1= kaempferol-3-O-neo-hesperidiòsid; 2= uridina; 3= àcid 3-(3',4'-dihidroxi-fenil)-

(2R)-làctic; 4= àcid rosmarínic
núcula de 3 × 2 mm d'Echium vulgare ssp.

argentae (del Papiol) detall d’una núcula llisa d'Echium
vulgare ssp. (?) a Vallvidrera
(berruguetes de 10-14 micres)
echivulgarina
EPILOBI
Epilobium angustifolium L.
[1753, Sp. Pl. : 347] 2n = 36- (72)
[=Chaemenerion angustifolium (L.) Scop]

ssp. circumvagum
ssp. angustifolium ssp. angustifolium

NOMS POPULARS
Alemany: Schmalblättriges weidenröschen/ Wald-weidenröschen/

Smallblättrigeweideröschen / Stauden-feuerkraut / Stauden-feurkraut /
Staudenfeuerkraut / Waldschlagweidenröschen / Weidenröschen
Anglès: Fireweed/ Blood vine / Bloomi / Blooming sally / Great willow herb /
Mare's tail / Narrowleaved fireweed / Rosebay willow-herb / Rosebay
willowherbepilobium conspersum / Wickup / Willow herb / Willow weed
Àrab: ‫ ند سنبلي‬/ ‫سنفية ضيقة الورق‬
Castellà: Epilobio / Hierba de san Antonio / Laurel de san Antonio/ adelfilla/
Antonina/ palillero de reina/
Català: Cameneri/ Epilobi / Llorer de sant Antoni/ Baladre
Danès: Indianermynte/ Gederams/ Smalbladet gederams / Almindelig gederams
Eslovac: Kyprina úzkolistá vŕbka úzkolistá/ Kyprina úzkolistá
Eslovè: Ciprje ozkolistno / Ozkolistno ciprje
Estonià: Ahtalehine põdrakanep/ Ahtaleheline põdrakanep / Põdrakanep
Feroès: Sigurskúvur
Finlandès: Maitohorsma/ Horsma
Francès: Épilobe en épi/ Epilobe à feuilles étroites/ Bouquets rouges / Epilobe /
Laurier de saint-Antoine / Osier fleuri
Gaèlic: Saileachán francach/ Lus na tine
Gal·lès: Helyglys hardd
Gallec: Sanpol
Groenlandès:Niviarsiaq / Paannaaq / Paannaaq imalt. / Aappaluttorsuit
Holandès: Wilgenroosje/ Bastaardwederik / Wilgeroosje
Hongarès: Erdei füzike/ Erdei deréce
Islandès: Sigurskúfur
Italià: Erba di sant' antonio/ Epilobe / Garofanino maggiore
Japonès: ヤナギラン/ やなぎらん
Noruec: Geitrams/ Brureblomst / Einmjølke / Eldmerkje / Ellmenkje / Fykopp /
Geitaragg / Geitemjøl / Geitskor / Grisegras / Illmilkje / Mjølke /
Mjølkegras / Rødblomst / Trollkjerringrokk / Geiterams
Polonès: Wierzbowka kiprzyca/ Wierzbownica kiprzyca
Portuguès: Epilóbio
Rus: Иван-чай узколистный/ Кипре́й узколистный
Serbi: Кипровина
Suec: Mjölke/ Hömjölke / Rallareblod / Rallarros / Mjölkört
Turc: Yakı otu
Txec: Vrbovka úzkolistá/ Vrbka úzkolistá
Ucraïnès: Лофант ганусовий/ Ані́совий / Хаменерій вузьколистий
Xinès: 柳兰
La família de les Onagràcies es distingeix per tenir les flors no agrupades com les
margarides, ni ginandres (estams units al pistil), dialipètales, inferovàriques,
diplostèmones, no ser plantes ni aquàtiques-submergides ni buboses, i tenir el calze amb
4 lòbuls. Dins la família de les Onagràcies, el gènere Epilobium es distingeix per tenir les
flors 4 sèpals i 4 pètals (normalment rosats) i 8 estams, llavors amb flocs de pèls llargs
blancs i tub del hipanti (del calze) de 0-5 mm. I, dins el gènere Epilobium aquesta espècie
es distingeix per tenir les fulles alternes, tiges no floríferes glabrescents, ser planta
perenne, amb flors de pètals de 10-18 mm a penes escotats, tub de l’hipanti inconspicu,
calze amb tricomes eglandulars arquejats-adpresos.
Epilobium angustifolium té tiges floríferes dretes abundants que neixen d’un lluquet
llenyós o de rels que planegen força lluny. Les tiges fan de 50 a 150 cm i tenen un gruix
de 2-8 mm, sense costelles longitudinals marcades. Tenen pèls arquejats adpresos a la
inflorescència de menys de 200 micres. Les fulles dan 30-190 × 5-40 mm, i estan la
majoria disposades de forma alterna; són lanceolades, agudes, subsèssils, amb la base
arrodonida o cuneada, amb el marge enter o molt somerament denticulat. Nervis
secundaris gairebé perpendiculars al principal i que s’anostomosen formant un
submarginal perifèric. Alguns pèls com els de les tiges floríferes sobre la cara de sota del
nervi principal. Revers de les fulles més glauc que la cara de sobre. Inflorescència amb
20-70 flors que es van obrint per pisos gradualment per facilitar la pol·linització creuada
amb altres plantes d’altres zones gràcies als insectes. Bràctees inferiors foliàcies i les
superiors escamoses i linears. Pedicels de 7-25 mm al temps de la fructificació. Poncelles
obovoides o obpiriformes una mica zigomorfes, de fins a 12 mm, apiculades. Calze de 8-
15 mm, pubèrul amb el mateix tipus de pèls que a les tiges floríferes o als nervis
principals. Sèpals patents o reflexos, els laterals formant un angle pla amb l’inferior.
Pètals de 10-18 mm amplament ovals i unguiculats, enters o amb una escotadura menor
a 0.5 mm, de color entre rosa i morat. Estil reflex al temps de la plena floració. Estigma
en creu. Fruits de 30-90 × 4 mm mats, de color verd grisós , amb els nervis poc marcats,
uniformement pubèruls amb els pels típics. Llavors de 1-1.3 mm, ovoices-fusiformes de
color castany clar, amb la testa llisa i amb un coll apical minúscul. Moltes vegades no del
tot desenvolupades.
FONG ENDOFÍTIC: Talaromyces marneffei, productor de nor-bisabolà i arabitol-benzoat;

talaromarnina A, talaromarnina B..
És planta típica de formacions de megafòrbies als marges de boscos i talussos de la zona

de muntanya mitja-alta i subalpina sobre sòls humits i remoguts. Poden acompanyar-lo
Rubus idaeus, Sambucus racemosa. És una espècie ben present a les zones fredes de
l’hemisferi Nord.
La ssp. circumvagum Mosquin seria el tetraploide, de fulles majors, de la Xina i Amèrica
del Nord.
Epilobium angustifolium al món, segons GBIF
Epilobium angustifolium ssp. circumvagum al món, segons GBIF

• analgèsic • cosmètic anti-aging

• antibiòtic • diürètic
• antiespasmòdic • emol·lient
• antifúngic • hipnòtic
• antiinflamatori • immunomodulador
• antioxidant • inhibeix l’acetil-colinesterasa
• antiproliferatiu • inhibeix- la butiril-colinesterasa
• antitumoral • inhibeix la col·lagenasa
• astringent • inhibeix la hialuronidasa
• cicatritzant • laxant
• comestible (fulles i tiges més tendres en • neuroprotector
amanida, o bullides com verdura; rel • tònic
molta; pela de tiges; poncelles) • vulnerari
USOS MEDICINALS D’EPILOBIUM ANGUSTIFOLIUM
• abscessos REL • Helicobacter pylori

• adenoma prostàtic • hiperplàsia prostàtica benigna
• al·lèrgies • infeccions
• anèmia • insomni
• astrocitoma 1321N1 • leucèmia P388
• berrugues • mal de cap
• càncer de pròstata LNCaP, PC-3 • mal de coll
• Candida albicans • mal de ventre REL FUL
• Candida dublinensis • Micrococcus luteus
• Candida tropicalis • migranyes
• caspa • nafres REL
• colitis • neuroblastoma
• còlon irritable • otitis
• coronavirus • Paracoccidioides brasilienis
• cremades REL • prostatitis
• delirium tremens • Proteus mirabilis
• dermatitis en nens petits (ungüent de • Pseudomonas aeruginosa
FUL) • refredats
• diarrea • rinitis
• disenteria REL FUL • sida
• dismenorrea • Staphylococcus aureus
• disúria • tinya
• edemes • tos
• epilèpsia • tumors
• Escherichia coli • úlcera d’estómac
• febre • úlcera duodenal
• ferides • úlceres bucals (FUL mastegades)
• gastritis • uretritis
• grip
PRINCIPIS ACTIUS D’EPILOBIUM ANGUSTIFOLIUM
1-hexacosanol àcid 2-alfa-hidroxi-ursòlic FUL

1,2,3,4,6-O-pentagal·loïl-glucosa àcid 5-O-cefoïl-quínic
1,2,6-O-trigal·loïl-glucosa àcid clorogènic
6-O-gal·loïl-glucosa àcid decanoic
àcid dodecadienoic estilbens
àcid el·làgic fructosa
àcid esteàric flavonoides
àcid gàl·lic glucosa
àcid gàl·lic-metil-èster kaempferol
àcid heptadecadienoic kaempferol-3-O-arabinofuranòsid
àcid heptadecanoic [=juglanina]
àcid heptadecenoic kaempferol-3-O-rhamnòsid [=afzelina]
àcid làuric lignans
àcid linoleic miricetina
àcid linolènic miricetina-3-O-beta-glucurònid
àcid maslínic FUL n-nonacosà
àcid mirístic octil-gal·lat
àcid miristoleic oenotheïna A
àcid nonadecanoic oenotheina B
àcid oleanòlic oenotheïna B
àcid oleic quercetina
àcid palmític quercetina-3-O-alfa-arabinofuranòsid
àcid pentadecanoic [=avicularina]
àcid protocatechuic quercetina-3-O-galactòsid [=hiperòsid]
àcid ursòlic quercetina-3-O-glucòsid [=iso-quercetina]
alfa-amirina quercetina-3-O-glucurònid [=miquelianina]
beta-amirina quercetina-3-O-rhamnòsid [=quercitrina]
beta-sitosterol sacarosa
campesterol tanins
cumarines vitamina A
el·lagitanins vitamina C
estigmasterol
oenotheïna B
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’EPILOBIUM ANGUSTIFOLIUM
L’extracte d’Epilobium angustifolium té un efecte anti-aging a l’epidermis humana. A 10

ppm frena la producció de MMP-1 i MMP-3 als fibroblasts afectats per UV i hi frena
l’expressió genètica de la hialuronidasa-2.
L’afzelina té acció antibacteriana, protectora de l’ADN, antioxidant, antiinflamatòria,
anti-complement, i inhibidora de l’ACE.
L’hiperòsid suprimeix la inflamació vascular, té acció antiapoptòtica i antitrombòtica,
alleuja el dolor, millora el rendiment cardiovascular, actua com a neuroprotector i
inhibeix l’acció del citocrom P450.
La iso-quercetina té acció antidiabètica, antiinflamatòria, antivírica, neuroprotectora,
antioxidant i a més inhibeix l’alfa-glucosidasa.
El kaempferol té acció antioxidant, antiinflamatòria, antiproliferativa, antibiòtica,
cardioprotectora i neuroprotectora.
La miquelianina, que és el flavonoide més abundant a E. angustifolium, és
immunoestimulant, antiinflamatòria, rebaixa la resistència a la insulina a la
musculatura esquelètica quan està inflamada, i suprimeix la migració cel·lular mediada
per la plasmina quan hi ha càncer.
La miricetina és antioxidant, antiinflamatòria, antibiòtica, antiproliferativa, anti-aging.
La quercetina és antiproliferativa, antioxidant, neuroprotectora, antiinflamatòria, i a més
inhibeix l’alfa-glucosidasa i la kinasa pleiotròpica.
La quercitrina promou la diferenciació osteoblàstica i inhibeix l’osteoclastogènesis; és
antioxidant; inhibeix l’aldosa-reductasa; inhibeix la Leishmania, inhibeix la kinasa
ribosòmica p906S (RSK), i la via de l’AP-1 i del MAPK; i protegeix del xoc anafilàctic.
L’oenotheïna B és un el·lagiotaní macrocíclic abundant i característic dels epilobis. És
antioxidant, immunomodulador, citotòxic en tumors, regulador enzimàtic, inhibidor del
PSA prostàtic i de la proliferació cel·lular en aquesta glàndula; inhibeix també l’arginasa,
la 5-alfa-reductasa i indueix l’activitat de l’endopeptidasa; a més, inhibeix l’alfa-
glucosidasa. Té acció antiproliferativa en neuroblastoma humà SK-N-SK, en tumor de
pròstata PC-3, i LNCaP. Estimula la producció de IL-1beta per part dels macròfags.
Estimula el flux de Ca++ i la producció de ROS als neutròfils. Estimula l’activació del NF-
kappaB i la producció de TNF-alfa i de IL-6 als monòcits humans THP-1. Activa les NK,
les cèl·lules T alfa-beta i gamma-delta incrementant l’expressió del marcador CD69 i la
producció d’IFN-gamma. Indueix la producció de més IFN per part de les CD45RO+ a les
cèl·lules T. Actua de carronyaire de radicals lliures ROS. Inhibeix la transcripció del virus
del tumor mamari MMTV a les cèl·lules 34I (de ratolins). També actua contra l’herpes-
virus HSV-1. Té acció antibacteriana contra Helicobater pylori i contra Staphyloccocus
aureus Inhibeix el creixement de tumors ascítics MM2 i Meth-A (en ratolins). Indueix el
reclutament de neutròfils a la cavitat peritoneal i incrementa la generació de cèl·lules
assassina NK. Inhibeix la producció de IL-1beta i de IL-6 per part de les cèl·lules
dendrítiques i atenua la neuroinflamació en resposta al tractament ofensiu amb LPS.
Promou la producció de IL-1, activa els neutròfils, macròfags i monòcits, limfòcits, NK.
En resum, és immunoestimulant i antiinflamatòria. També té acció antifúngica, per
exemple, contra Paracoccidioides brasilienis; i ho fa inhibint la 1,3-beta-glucà-sintasa. Te
a més activitat queladora envers l’Alumini i el Coure.
L’extracte aquós de la planta fa que s’incrementi clarament els transcrits de Mapk1 i
Mapk3. Els extractes, i encara més la oentoheïna B, inhibeixen diverses metal·lo-
peptidases: NEP (endopeptidasa neutral), ACE (enzim convertidor de l’angiotensina), APN
(aminopeptidasa). L’extracte aquós de la planta administrat amb testosterona fa que
s’incrementi, respecte al control amb només testosterona, el nivell d’ARNmde ERalfa un
9% i que baixi el de ERbeta al teixit ventral de la pròstata.
Les urolitines, que deriven dels el·lagitanins per l’acció de la microbiota intestinal
humana, tenen molta activitat inhibidora de la proliferació cel·lular, de la secreció de PSA
i de l’activitat de l’arginasa; i tot això és bo per combatre les afeccions de la pròstata.
La miricetina-3-O-beta-glucurònid té molta activitat antiinflamatòria, comparable a la de
l’indometacina.
MÉS INFORMACIÓ
«Therapeutic potential of polyphenols from Epilobium angustifolium (fireweed)». IGOR A.

SCHEPETKIN, ANDREW G. RAMSTEAD, LILIYA N. KIRPOTINA, JOVANKA M. VOYICH, MARK A.
JUTILA, MARK T. QUINN. Phytotherapy Research 2016; 30(8):1287-1297.
* * *
Epilobium hirsutum L.
[1753, Sp. Pl. : 347] 2n = 36
Epilobium hirsutum: imatge de JOHANN GEORG STURM
imatge de JAN KOPS

NOMS POPULARS
Alemany: Zottiges weidenröschen/ Behaartes / Behaartes weidenröschen / Haarige

weidenröschen / Rauhhaariges weidenröschen / Rauhaarige weidenröschen
/ Zottige weidenröschen
Anglès: Great willow-herb/ Apple-pie / Cherry-pie / Codlins and cream/ Fiddle-
grass / Great / Great hairy willow-herb / Great hairy willowher / Great
hairy willowherb / Hairy willow herb / Hairy willow-weed / Hairy
willowherb
Àrab: ‫ فرفور‬/ ‫ علفة‬/ ‫ عقيض‬/ ‫شيخ‬/‫سنفية مشعرة‬
Aragonès: yerba de San Antonio, clavelillos de San Antonio
Basc/Euskera: gailora, goilora
Castellà: epilobio velludo/adelfilla pelosa / clavelillos de san Antonio / hierba de
san Antonio / laurel de san Antonio / rosadelfilla/ adelfa/ adelfa pequeña/
adelfilla/ adelfilla pelosa/ lazos de la reina/ lirio con que tiñen los tintores/
plumaje de reina/ reina peinada/ yerba de San Antonio
Català: Epilobi / Mata jaia / Niella de rec
Danès: Lodden dueurt/ Lådden dueurt
Eslovac: Vŕbovka chlpatá
Eslovè: Dlakavi vrbovec / Vrbovec dlakavi
Estonià: Karvane pajulill
Finlandès: Karvahorsma
Francès: Épilobe à grandes fleurs/ Epilobe hérissé/ Épilobe hirsute
Gaèlic: Lus na tríonóide/Lus na tríoinóide / Saileachán mór
Gal·lès: Helyglys pêr/Helyglys pannog
Hebreu: ‫ערברבה שעירה‬
Holandès: Harig wilgenroosje/ Harig wilgeroosje
Hongarès: Borzas füzike/Gyapjas füzike
Italià: Epilobio maggiore/ Garofanino d'acqua
Janopnès: オオアカバナ
Norueg: Stormjølke
Persa/Farsi: ‫علف فر پشمالو‬
Polonès: Wierzbownica kosmata
Portuguès: Epilóbio-eriçado
Rus: Кипре́й волоси́стый/Мохна́тый
Serbi: Длакави ноћурак / Руњави ноћурак/Dlakavi noćurak / Runjavi noćurak
Suec: Rosendunört
Turc: Meragülü / Tüylü yakıotu / Yakıotu
Txec: Vrbovka chlupatá
Ucraïnès: Зніт мохнатий
Xinès: 柳叶菜
Dins el gènere, Epilobium hirsutum es distingeix per tenir les fulles pubescents (amb pèls
encrespats de més de 0.5 mm) oposades, l’estigma en creu, les fulles superior
oblanceolades, una mica decurrents, dentades, tiges que s’exfolien fàcilment a la zona
inferior (gairebé glabra), tricomes eglandulars brillants; poncelles apiculades; pètals de
12-18 mm; fruit amb tricomes glandulars densos i uniformement repartits. És un epilobi
alt de fins a 2 m, estolonífera, que forma una mata densa. Els pèls no glandulars fan de
0.5 a 1.7 mm i els glandulars de 0.1 a 0.3 mm. Fulles de 40-130 × 10-25 mm, oposades,
excepte pel que fa ales bràctees; les de la zona mitjana i superior entre el·líptico-
lanceolades i oblanceolades, amb nervis secundaris marcats, sèssils, amplexicaules o
una mica decurrents, serrulades (amb dents falciformes), amb pèls eglandulars de 0.5 a
1 mm, patents, encrespats, brillants, i alguns pèls glandulars de menys de 200 micres,
poc abundants. Inflorescència amb 8-20 flors, amb pedicels de 10-20 mm, poncelles
entre ovoides i el·lipsoides de fins a 9 mm amb espícula de 1 mm. Calze de 8-14 mm
(amb tub de 1-2.5 mm) amb pèls glandulífers esgarriats i alguns no glandulífers de 0.5 a
1.5 mm més abundants sobre els nervis. Pètals de 12-18 mm, escotats, de color entre
rosa i morat (rara vegada blancs). Estigma en creu. Fruits de 50-80 mm, coberts
uniformement de pèls glandulífers de 0.2-0.3 mm, densos, patents i alguns pèls
eglandulars. Llavors de 1-1-3 mm, obovoides, arrodonides ala punta i atenuades a la
base, sense coll apical;de color castany fosc amb papil·les prominents fines.
MALURES: fitoplasma
RIZOSFERA: Leucobacter epilobiisoli
Epilobium hirsutum al món, segons GBIF

Es fa vora cursos d’aigua o d’aigües estancades o en terrenys amb aportació d’aigua, més
o menys salines i eutròfiques. Poden acompanyar-lo Pulicaria dysenterica, Lythrum
salicaria, Thypha angustifolia, Iris pseudoacorus, Convolvulus epium, Phragmites
communis, Holoschoenus romanus, Mentha longifolia. A Catalunya es fa a terra baixa i
muntanya mitjana fins a 1500 m snm. Al Ripollès abunda vora Ribes de Freser. Al món
s’estén per bona part d’Europa, i algunes zones d’Àsia, Amèrica del Nord (i l’Argentina),
Àfrica i SE d’Austràlia.
• analgèsic • quelador
• antioxidant • tòxica (pot provocar convulsions)
• astringent
USOS MEDICINALS
• ascites d’Ehrlich • epilèpsia (homeopatia)

• berrugues • falta de menstruació
• Candida glabrata • febre
• diabetis • grip
• diarrea
ALTRES USOS
És una de les espècies que es planten al voltant de basses de depuració ecològica
d’aigües fecals.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’EPILOBIUM HIRSUTUM
• (±)-treo-guaiacil-glicerol • àcid gàl·lic-metil-èster

• (E)-fitol • àcid oleanòlic
• 1,2,6-tri-O-gal·loïl-glucosa • àcid protocatechuic
• 2-fenil-etanol • àcid quínic
• 2-O-gal·loïl-3-O-valoneoïl-dilactona- • àcid ursòlic
(alfa/beta)-4C-D--glucopiranosa • beta-sitosterol
• 2,3-di-O-gal·loïl-glucosa • catequina
• 2,5-dihidroxi-benzaldehid • dilactona de l’àcid 1′-mono-decarboxi-
• 4-hidroxi-benzaldehid valoneic
• 4-hidroxi-etil-beta-D-glucopiranòsid • dioxina de dilactona valoneica
• 4-hidroxi-fenil-beta-D-glucopiranòsid • epi-catequina
• 6-O-gal·loïl-glucosa • hidroxi-quinol
• àcid (E)-4-cafeoïl-quínic • kaempferol
• àcid (E)-5-cafeoïl-quínic • kaempferol-3-O-glucurònid
• àcid (E)-cafeic • kaempferol-3-O-arabinòsid
• àcid (E)-ferúlic • kaempferol-3-O-rhamnòsid
• àcid (E)-p-cumàric • metil-gal·lat
• àcid (Z)-p-cumàric • metil-èster de l’àcid p-metoxi-gàl·lic
• àcid 4-hidroxi-benzoic • miricetina
• àcid 4-hidroxi-fenil-acètic • miricetina-3-O-galactòsid
• àcid benzoic • oenotheïna 74 mg/g
• àcid clorogènic • p-tirosol
• àcid el·làgic • quercetina
• àcid fenil-acètic • quercetina-3-O-galactòsid
• àcid gàl·lic
L’expressió genètica i proteica del CYP1A1 i del CYP2E1 disminueixen mentre que les de
NQO1 i GPx augmenten amb un tractament amb la planta. Amb Epilobium hirsutum
baixa la metabolització o eliminació de medicaments. La planta inhibeix l’activitat de
l’eritromicina-N-demetilasa, i la de la benzfetamina-N-demetilasa, i la de la 7-benzil-oxi-
resorufina-O-debenzilasa. A més, abaixa l’expressió genètica i proteica de CYP2B1,
CYP2C6, CYP2D2, CYP3A1.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE L’EPILOBIUM HIRSUTUM
«Comparative analyses of phytochemical variation within and between congeneric species

of willow herb, Epilobium hirsutum and E. parviflorum: contribution of environmental
factors». MITRA MOHAMMADO BAZARGANOI, MOHSEN FALAHATI-ANBARAN, JENS ROHLOFF.
Front. Plant. Sci, 17 ferb. 2021.
CUA DE CAVALL
Equisetum arvense L.
[1753, Sp. Pl. : 1061] 2n = 216
(Criptògama vascular, Ordre Equisetals, Família Equisetàcies)
ETIMOLOGIA: Del llatí “equus /(-ui)” (=cavall) i “setum “ (=crin). “Arvense” (= dels camps).
Làmina: JAN KOPS Làmina: CARL AXEL MAGNUS LINDMAN

Equisetum arvense. Foto: "Plantasflores.com"
NOMS POPULARS
Alemany: Ackerschaptheu, Rosschwanz, Schachtelhalmkraut, Zinnkraut,

Pferdeschwankzkraut, Acker-schachtelhalm/ Acker-zinnkraut /
Ackershachtenhalm / Katzenwedel / Pfannebutzer / Pferdeschwanz /
Schachtelhalm / Schaftheu / Scheuerkraut / Zinnkraut
Anglès: Horse Tail, Shave Grass, Bottle Brush, Scouring Rush, Field horsetail
Bottlebrush / Common horse tail / Corn horsetail / Horsetail / Horsetails /
Pewterwort / Small scouring rush / Snake pipes / Western horsetail
Àrab: Thanb Al Khil, ‫ ذنب الخيل‬, ‫ كنباث الحقول‬Kinbat, Kinbat el-kohol, thail el-faras,
thanb el-faras
Armeni: Ձիաձետ դաշտային
Basc/ Euskera: Estanyu Belarr
Castellà: cola de caballo menor, pinocha, limpiaplata, rabo de caballo, rabo de mula,
rabo de asno, cepacaballo, rabo de lagarto, culebrera, nugueta, cola de rata,
candalillo, candadillo, candalillo, canutillo, ciennudillos, cien nudillos,
cienñudillos, cienudillos, cola de asno, cola de caballo, cola de caballo larga,
cola de caballo menor, cola de cavallo, cola de mula, cola de raposo, cola de
rata, cola de ratón, equiseto de los campos, equiseto menor, escobilla,
escobín, escobón, estañera, hierba estañera, junquillos, palerina, penillo,
pinillo, rabo de asno, rabo de caballo, rabo de gato, rabo de mula, rabo de
raposo, rabo de ratón, rabo de rocín, rabu de potro, rodero, rueldo, yerba
restañera, yunquillo, Cañita de agua
Català: Cua de Cavall, Cua d’Euga, Cua de Rossí, Sagnua, Trencanua, Aspreta,
Asprella, Herba Estanyera, Trompera d’aigua, Sangnua
Danès: Ager-padderokke / Almindelig padderok / Almindelig padderokk /
Hesterumpe / Kjærringrok / Kjærrings-te / Kjærringsrok / Kærringsrok /
Padderok / Padderokke / Ager padderok
Francès: La Prêle, Herbe de Prêle, Aprèle, Asprelle, Queue de Cheval, Queue de
Renard, Herbe à Recurer
Gallec/Portuguès: Cavalinha, Rabo-de-Cavalo, Cavalinha-dos-campos, Pinheirinha,
Rabo-de-asno, Rabo-de-touro, Prêle queu de rat
Grec: Αλογοουρά / Εκουϊζέτο / Πολυκόνδυλο
Hebreu: ‫שבטבט‬
Holandès: Heermoes
Hongarès: Mezei zsurló
Italià: Coda di Cavallo, Coda cavallina
Japonès: スギナ/ すぎな Sugi-na, tsukushi
Noruec: Kjerringrokk /Åkersnerle/ Ekornrumpe / Fylarover / Jordnøtt /
Katterumpe / Reverumpe / Rokk / Snelle / Stukk / Åkersnelle /
kjerringrokk / Åkersnelle
Occità: Coá de chavau, Pipola
Persa/Farsi: ‫گیاه دم اسب‬
Polonès: Skrzyp polny
Rus/Ucraïnès: Jvosh Conia, Jvosh Palievoi, Хвощ полевой
Suec: Rävrumpa / Åkerfräken
Turc: Tarla atkuyruğu /Atkuyruğu / Atkuyruğuotu / Kirkkilitotu / Zemberekotu
Txec: Přeslička rolní
Xinès: Chieh Hsu Ts’Ao, Wen Ching 問荊 / 问荆
Equisetum arvense al món, segons GBIF
Les plantes del gènere Equisetum L. tenen el rizoma fosc, articulat, ramificat i tiges aèries
verdoses, fràgils, lleugeres, simples o amb rames verticil·lades, amb entrenusos
cilíndrics, estriats longitudinalment, amb epidermis amb el·lipsoides aplanats d’òxid de
Sílice convexos per fora, més plans per la cara adherida a la tija. Les espores són
esfèriques, fluorescents (360-380 nm) amb superfície granulosa, i amb un punt
d’obertura (circular) proper al punt d’inserció dels elàters.
Dins el gènere hi ha unes 15 espècies al món. Però a Catalunya només se’n troben 8,
apart alguns híbrids.
Equisetum arvense es caracteritza per tenir els estròbils (que venen a ser com una mena
de fructificacions en forma d’espiga densa) obtusos, de menys de 5 cm, al capdamunt de
tiges no ramificades, rogenques; i amb tiges estèrils verdes, amb les beines aplicades o
no, ramificades, amb el primer entrenús de les rames més llarg que la beina caulinar, i
les dents de les beines amb més de 4 lòbuls, però amb 3-13 dents. Cal remarcar que
sempre hi haurà dos tipus de tiges, les fèrtils, sense rames secundàries, i les estèrils
amb rames fines abundants i tija principal de 3.5-5 mm de diàmetre. Les tiges estèrils
poden arribar a fer 1 m d’alçada, però normalment arriben només a la meitat. La secció
transversal mostraria 4-13 costelles longitudinals, ben marcades, convexes. Les beines
dels nusos de la tija de menys de 10 mm, tan altes com amples, i una mica eixamplades
a la part de dalt, amb dents agudes i força rígides, fosques a la punta, amb voraviu
membranós estret. Entrenusos de 2 a 6 cm, normalment amb 9-13 canals longitudinals.
Les rametes són simples o amb subdivisions, i solen tenir 4 costelles i 4 solcs
longitudinals amb cantonades agudes. Beines de les rametes amb 6-12 dents. Rametes
d'1 mm de diàmetre, farcides de medul·la. El primer entrenús de la rameta és més llarg
que l’alçada de la beina del nus de la tija. Les beines de les rametes tenen dents
triangulars agudes, estretes, sense voraviu membranós, amb una costella dorsal
prominent. Tiges fèrtils de només fins a 25 cm d’alçària, sense clorofil·la, amb beines
acampanades, majors que les de les tiges estèrils, amb dents en nombre menor, aguts,
foscos i més rígids, aïllats o en grups de 2-3, a vegades amb solc al mig. Estròbils de fins
a 4.5 cm, obtusos. Espores de 34-45 micres. Conté més palustrina que Equisetum
maximum (=telmateia). El rizoma és de color marró fosc per fora. Sol formar, sempre que
la planta no estigui a l’ombra, petits bonys o tubèrculs. Sol contenir bacteris amb
propietats antibiòtiques: Dermacoccus, Mycobacterium, Streptomyces albolongus
combaten Staphylococcus aureus. Paenibacillus i Streptomyces griseoaurantiacus tenen
activitat no massa forta contra Escherichia coli.
Creix en torrents sorrencs poc cabalosos i en les seves riberes, o en llocs negats d'aigua
més de la meitat de l'any, especialment en microclimes o climes plujosos. Prefereix els
terrenys no molt assolellats. A la península hispànica escasseja a la meitat SW. Es
distribueix des de vora el mar fins a uns 1800 m snm. De ses illes només es troba a
Mallorca. Gairebé cosmopolita de les zones temperades: Europa, Àsia occidental, Àfrica
septentrional. Amèrica del Nord. També a Nova Zelanda i l’extrem SE d’Austràlia. Pels
majoristes arriba normalment de Rússia, Balcans, Hongria, Polònia, Xina.
Equisetum arvense al món, segons GBIF

CULTIU
Un cop s'ha arrencat un pa de terra de rizomes de més d'1 metre, cal enterrar-lo en terra
sorrenca molt regada constantment. Al principi és de creixement molt lent, però amb
bones condicions diuen que arriba a ser invasor, sempre que no hi hagi altres plantes
que li facin la competència. Per altra banda, la planta pot ser atacada per
Curtobacterium, Pantoea agglomerans, Pectobacterium carotovorum, Pseudomonas
syringae. Com menys N i P tingui al sòl, més podrà ser víctima de fongs. Com més N i P
tingui el sòl, més podrà se víctima de bacteris.
HISTÒRIA
Ja els antics egipcis utilitzaven aquesta planta per promoure la fertilitat. En baix-relleus
egipcis se la presenta en mans de la deessa de la fertilitat (Isis). És una de les plantes
més primitives (els seus ancestres daten ja del Devonià, fa 400 milions d'anys). Amb tot,
les plantes gegants (de fins a 20 m d'alçada) es van extingir al final del Carbonífer.
Per DIOSCÒRIDES (segle I), la cua de cavall (trikhomákhion), és planta astringent, i el seu
suc estronca les hemorràgies del nas, i, begut dissolt en vi, és útil contra las disenteries.
La planta provoca l’orina; i les fulles en emplastre solden les ferides sagnants. La rel i la
planta ajuden als qui tenen tos, ortopnea i carn-esqueixats. I hom deia també aleshores
que beure l’aigua de les rames solden la incisió intestinal, el tall de la bufeta i l’hèrnia
intestinal.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), la planta és regida per Saturn. Pres el vi on s’hagi
bullit, fa orinar molt i soluciona l’estrangúria o els càlculs urinaris concomitants. El
destil·lat és laxant i combat la tos associada a aigua rajant del cap. Per fora soluciona
inflamacions de les parts baixes, pústules. La decocció de la planta alleuja hemorràgies,
leucorrea, hematúria, úlceres, excoriacions, cistitis, nafres o ferides verdes, hèrnies.
SEBASTIÀ KNEIPP recomanava la Cua de Cavall per fer compreses. La considerava «única,
insubstituïble i inestimable contra les hemorràgies, els vòmits de sang, les afeccions dels
ronyons o la bufeta, els càlculs i les arenilles. I un remei extraordinari per curar úlceres
canceroses i la càries òssia. Renta, dissol i crema allò dolent. També es pot la planta
humida i escalfada en draps mullats i aplicar-la a les parts malaltes».
MARIA TREBEN recomana fer banys de seient amb infusió de Cua de Cavall per reforçar els
ronyons. I curiosament en el post-part, això és important perquè pot revertir la pèrdua
de visió. Fins i tot un bany de vapor dirigit a l’entrecuix pot alleujar els espasmes de
bufeta o el tenesme anal o uretral per estrangúria. Bevent-ne a poquet a poquet però al
cap del dia en molta quantitat pot fer expulsar les pedres dels ronyons com cap altra
planta. O) rebaixar l’edema del cor, de la pleura. També recomana la tintura com a loció
contra la suor als peus. I contra ateroesclerosis, memòria escassa o càncer, la
combinació amb Veronica officinalis. Contra l’enuresi nocturna combinada amb
Hypericum perforatum. I contra tota mena d’afeccions bucals, de la gola o nasals
glopejant-la o en irrigacions. Contra la tuberculosis i fins i tot contra el càncer,
per exemple, càncer de còlon i de recte. I ella propugnava la Cua de Cavall contra
dolors de cor, estómac, fetge, bufeta del fel, congestions, sinovitis, tumors als
peus, dolors a les vèrtebres, trastorns psiquiàtrics (amb Milfulles i Ortiga). El que
ella anomena banys de vapor consisteix en aplicar com a cataplasma, ben
embolicades, rames prèviament escalfades al vapor, sobre la part afectada. I els
banys de seient recomana fer-los deixant tota la nit la planta en maceració
enaigua freda i essent demà escalfar l’aigua fins que bulli i aleshores abocar-la al
cossi.
JOHANN KÜNZLE creia que tothom hauria de prendre una tassa d’infusió de Cua de Cavall,
a partir d’una certa edat. I així no tindria reuma, gota, neuràlgies a la vellesa. I també,
com KNEIP, creia que les pitjors hemorràgies s’estronquen amb aquesta planta, bevent-ne
l’aigua.
ESOTERISME
Planta regida per Saturn. Propicia abundància de diners, sort a la rifa. Una bosseta a
sobre el llit propicia fertilitat.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CUA DE CAVALL
-analgèsica -depurativa
-antial·lèrgica –diürètica (minva secreció d’ATP)
-antibacteriana (millor OE) –emmenagoga (fa venir la regla)
-anticonvulsiva –erosiva (seca, fregant)
-antifúngica (millor OE) –estimulant de la creació de teixit fibrós
-antihemorràgica (infusió) (x2)
-antiinflamatòria –galactagoga (augmenta la llet)
-antioxidant –hemolítica lleugera (decocció)
-antiulcerogènica –hemopoètica
-antireumàtica –hemostàtica (infusió)
–afrodisíaca (espiga) -hepatoprotectora (de la ciclofosfamida)
–anodina (dolors) -immunoestimulant (Th1, IL2, IFN-
-antiagregant plaquetària (polifenols) gamma)
-anticariogènica -inhibidora de la hialuronidasa
–anticoagulant (bullint-la molt) -mucolítica
–antidegenerativa -prostàtica
-antidiabètica -protectora fertilitat esperma en diabètics
-antidiaforètica -protectora pancreàtica
-antidiarreica –remineralitzant (ungles, cabells, ossos)
–antiesterilitat –reparadora del col·lagen /cartílags
–antisèptica –resolutiva (pus, obstruccions)
–antituberculosa –sedant suau
–astringent -tònica nerviosa
–carminativa (gasos) -vasorelaxant (musculatura llisa de
–cicatritzant vasos)
-colagoga –vulnerària (ferides)
–comestible (tiges fèrtils)
MEDECINA TRADICIONAL XINESA
És una planta Yang per a fusta i Yin per a terra, metall. Per a l’aigua és tan Yin com
Yang. Pel seu sabor salat, càlid, dolç i refrescant és adient contra les síndromes
hemorràgiques. És molt adient per tractar estats tetànics severs en persones Jue Yin –
Shao Yin, amb profunda vagotonia, quan el ronyó no s’alimenti del fetge (aigua-Yin).
USOS MEDICINALS DE LA CUA DE CAVALL
• acne • ascites ui ue
• aftes bucals • astènia
• albuminúria • astigmatisme
• amenorrea • ateroesclerosis (amb Veronica
• amigdalitis officinalis)
• anèmies • blefaritis (pestanyes)
• anorèxia • bronquitis
• ansietat • cabell feble
• arenilles • càlculs urinaris, biliars i salivals
• artrosi • cames inflades (edema)=
• càncer (amb Veronica officinalis) • hemorroides
• càncer d'ossos • hepatitis
• càncer de col de matriu HeLa • hèrnies
• càncer de còlon HT-29 • herpes
• càncer de llengua • herpes zòster
• càncer de mama MCF-7, (amb • hidropesia (retenció de líquids)
celidònia i herba de l’ala) • hipertensió arterial
• càncer de pàncrees ASPC-1 • icterícia
• càncer de pulmó A549, H1299 • indigestions
• càries dental • infeccions bacterianes: Bacillus
• càries òssia subtilis, Klebsiella pneumoniae,
• caspa Micrococcus luteus, Proteus
• cistitis mirabilis, Pseudomonas
• claudicació intermitent UE aeruginosa, Salmonella
• còlics nefrítics UI UE enteriditis, Shigella dysenteriae,
• conjuntivitis Shigella flexneri, Staphylococcus
• cremades aureus, Staphylococcus
• dermatitis (a vegades només cap saprophyticus, Vibrio cholera
visitar l’indret on creix la planta) • infeccions genitals
• diabetis • infeccions intestinals
• diarrees • infeccions urinàries
• disenteries sanguinolentes • intoxicació crònica amb heroïna
• dispèpsia • intoxicació per gas de guerra
• disúria • intoxicació per pesticides
• èczemes • leishmaniosi (Leishmania tropica)
• edemes • leucèmia U-937, ATLL (amb
• emfisema pulmonar (amb celidònia i herba de l’ala)
plantatge i bardana) • leucorrea
• enuresi • llet escassa
• episiotomia • lupus eritematós
• epistaxis • macadures
• EPOC • mal de coll
• erupcions cutànies • mal d'orella
• esclerosi en plaques • mal de queixal
• espasmofília • Marfan (síndrome)
• estomatitis • masegades
• estrangúria • melanoma B16, HMV-1
• estrès • melenes (sang en femta)
• faringitis • melsa inflamat
• febre • memòria escassa (amb Veronica
• ferides officinalis)
• ferides verdes • menorràgia
• fetge congestionat • metritis
• fibromes uterins • metrorràgies
• fongs: Aspergillus niger, Candida • miàlgia
albicans • miopia
• ganglis limfàtics inflats • morats a la pell
• gingivitis • mussols
• goll exoftàlmic (Bassedow) • nafres UE UI
• gonorrea • nefritis (fins i tot amb diàlisi)
• gota • nerviosisme
• hematèmesi • obesitat
• hematúria • oligúria
• hemoptisi • ossos fracturats UI UE
• hemorràgies (internes i externes) • osteoporosi
• hemorràgies als ulls ue • otitis
• palpitacions • rinitis (nas que raja molt)
• panses als llavis • sífilis ue
• panxa inflada ue • sorra
• penellons • suors fortes a la nit
• periodontitis • talls
• peu d’atleta • taques a la pell
• peus suats • taques (faves) vermelles
• picors UI UE (fins i tot anals) • tetània
• plètora • torçades
• pleuritis • tos
• poagre • traumatismes ossis
• pòlips • tuberculosi
• postpart problemàtic • tumors
• pròstata inflamada • úlceres
• prostatitis • úlceres canceroses
• psoriasi • úlcera d’estómac
• pterigi (ulls) • úlceres varicoses
• pústules • ungles febles
• raquitisme • uretritis
• refredat • varicel·la
• regla excessivament abundant • varius
• regla irregular • virus HIV-1
• respiració dificultosa • vista cansada
• restrenyiment (hidrolat) • vitiligo
• retenció de líquids • voltadits
• reuma • vulvovaginitis
POSSIBLE TOXICITAT DE LA CUA DE CAVALL
Un abús pot irritar els ronyons, baixar la tensió arterial, i causar intoxicació amb torpor i
atàxia. No donar a persones molt debilitades per la quimioteràpia. Fumat, és més aviat
estupefaent. El lloc on creixen les plantes també influeix en la seva composició,
especialment pels metalls pesats. Hi ha comarques on sembla ser més diürètica. E.
maximum té bastant menys palustrina que E. arvense. És preferible abstenir–se de
prendre Cua de Cavall quan s'està embarassada, pel perill d'avançar el part, encara que
es toleren petites quantitats o dosis normals puntuals. No es recomana pas per a menors
de 2 anys. No es recomana prendre’n més que quantitats petites a mares que alleten. En
problemes renals greus és preferible emprar la planta en UE. No prendre banys calents
(UE) quan es tinguin problemes a les venes o al cor. Cas de prendre grans quantitats
d'infusió o decocció, o d'haver pres quantitats normals però tenint els ronyons amb poca
funcionalitat, pot presentar el quadre d’intoxicació: palpitacions, confusió, somnolència,
hipertensió, gastràlgia, hiperacidesa gàstrica, nàusees, vòmits, marejos, sequedat de
boca. La maceració freda de la planta tendra o recent assecada pot produir mareig i
pèrdua de memòria, a causa de l'acció de la tiaminasa (enzim que degrada la tiamina o
vitamina B1). L'àcid aconític en UI pot provocar palpitacions en persones de cor debilitat,
per la qual cosa es desaconsella prendre grans quantitats de Cua de Cavall a aquestes
persones. En molt rares ocasions es desenvolupen brots al·lèrgics en prendre tisana de la
planta. Els metges no aconsellen prendre Cua de Cavall per les possibles interaccions
amb antiretrovirals contra la sida (lamivudina, zidovudina, efavirenz, emtricitabina,
tenofovir). A Madrid s’ha donat un cas d'ananafilaxis desencadenada per Equisetum
arvense.
PREPARATS
• Banys: 200 g planta seca o 400 g planta tendra, es posen en olla gran amb aigua
freda. Quan comença a bullir es retira i s'aboca l'aigua bullint i es cola i es llença
a la de la banyera per a un bany general (sense sabó) a 41–42 º C. Sol anar molt
bé en claudicació intermitent, dolors de malucs, mal d'esquena, ascites (panxa
inflada), mal de ronyons.
• Càpsules o comprimits amb extracte sec: 1.5 g / dia. Es prenen per reforçar el
cabell i les ungles.
• Cataplasma d'argila preparada amb infusió de Cua de Cavall: contra grans, picors,
psoriasi, fongs, herpes. Contra grans, es pot reforçar amb Sofre en pols.
• Cataplasma resolutiu de Cua de Cavall + Fenigrec: molt útil per mussols i grans,
acne i malalties de la pell.
• Compreses contra taques a la pell: decocció de Cua de Cavall + arrel de Malví, a
parts iguals. Colar i afegir suc de llimona.
• Decocció: bullir més de 15 minuts un grapadet per ½ L, com antitrombòtic. Ideal
per UI (4 g de planta / dia) quan hi ha la sang espessa.
• Extracte hidroalcohòlic fluid: 4 mL / dia.
• Hidrolat (destil·lat) 40 mL / dia.
• Infusió: posar en aigua freda i, quan bull, apagar i colar, com antihemorràgic.
Ideal per banys, lavatives, compreses. En UI també 4 g / dia.
• Neteja–plata: es poleix refregant la plata (amb vidres lenticulars microscòpics de
Sílice) per sobre de metalls
• Pesticida ecològic: macerar Ortiga i Cua de Cavall amb poca aigua durant dues
setmanes. Després, afegir més aigua per ruixar les plantes. Contra Fusarium,
Aspergillus, pugons, virus.
• Pols (planta criotriturada): en UI amb mel per reforçar ossos i ungles.
• Tiges fèrtils pelades, bullides com espàrrecs i arrebossades i fregides (quaresma) /
o conservades en oli i vinagre.
• Tintura (1:5) 20 mL / dia.
BARREGES
• ASTRINGENT. -Cua de Cavall + escorça d’ Alzina + fulles de Noguera + fulles de

Malva + Sanguinària Menor (Paronychia)+ Plantatge + Quassia amara (Picroena
excelsa) : són les famoses flors astringents del Dr. HONORIO GIMENO PÉREZ, sobre
tot per ús extern. Amb banys amb aquestes flors astringents curava el tifus
exantemàtic epidèmic, mal anomenat “piojo verde”, una malaltia típica de l’etapa
de la post-guerra civil (1940-42); a més d’un munt d’afeccions rares i difícils de
curar per altres mètodes de la medecina ortodoxa. Si l’aigua del bany es tornava
fosca al contacte amb el cos durant les primers dies, això era senyal de curació
imminent. Per a aquest insigne metge naturista si la Calèndula era la princesa,
per a ell, la Cua de Cavall era la reina de les plantes medicinals.
• CÀLCULS RENALS.-Cua de Cavall + Sanguinària Menor (Paronychia argentea) +
Boixerola (Arctosptaphylos uva-ursi), flor de Saüc + pèl de panotxa (Zea mays):
contra pedres als ronyons.
• CÀLCULS RENALS. -Cua de Cavall + Herniaria glabra + Agropyrum repens
/Cynodon dactylon + Sambucus nigra flor. Evita que es formin càlculs d’oxalats.
• CISTITIS. -Cua de Cavall + rel de Grama (Cynodon dactylon) + cues de cirera:
contra cistitis
• COLESTEROL. -Cua de Cavall + Camamilla Romana de Sòria (Anthemis nobilis) +
fulles de Noguera: per rebaixar el colesterol (a Cuenca).
• DEPURATIVA. -Cua de Cavall 10 + Ruda 1+ Donzell (Artemisia absinthium) 1+
Eucaliptus 1: per a regular l’estómac, alexitèrica, contra mal de coll, per millorar
la vista, tònica, depurativa de la sang, etc.
• DEPURATIVA. -Cua de Cavall 2 + Sàlvia 2 + Romaní 1+ Camamilla 2]: mescla una
mica per a tot, especialment depurativa, hepàtica i diürètica.
• DIGESTIVA. -Cua de Cavall + Lythrum salicaria + Thymus vulgaris + Achillea
millefolium: tònic digestiu de Jaca.
• DIÜRÈTICA. -Cua de Cavall + Arenària + Boixerola + Salsufragi + pèl de panotxa
(estigmes de Blat de Moro). Bullir ½ minut. Reposar ½ hora. [herbolaris FERRAN &
FERRANDO]
• FERIDES. -Cua de Cavall (aigua bullida 5 minuts) + argila en pols: per fer
cataplasma a ferides, a canviar 3 cops al dia.
• FERIDES. -Cua de Cavall + Veronica officinalis: per rentar ferides.
• HEMORRÀGIES INTERNES. -Cua de Cavall + Bossa de Pastor + Card Marià +
Ortiga + fulles de Noguera (½). Bullir 2 minuts. Afegir suc de llimona. Prendre en
dejú, per estroncar hemorràgies internes.[herbolaris FERRAN & FERRANDO]
• MIOMES UTERINS. -Cua de Cavall + escorça d’Alzina + rel de Consolda: bullir 10
minuts, i un cop colat afegir sal i vinagre. Per fer banys tebis i compreses (amb
argila) contra miomes uterins, menstruació excessiva, vaginitis. [herbolaris FERRAN
& FERRANDO]
• MUSSOLS. - Cua de Cavall + Fenigrec : molt útil contra mussols als ulls o grans,
acne o afeccions de la pell.
• REUMA. -Cua de Cavall + Esparnellac (Santolina chamaecyparissus) + Te de Roca
(Jasonia glutinosa) + Espígol (Lavandula angustifolia) + Orenga (Origanum vulgare)
+ Romaní + Farigola + Freixe (Fraxinus excelsior): tisana contra el reuma a
Navarra, a prendre cada dia en dejú.
VETERINÀRIA
Cavalls (vaques i ovelles): els pot intoxicar si en mengen massa provocant-los diarrea
incoordinació. Es tracta amb injeccions de vitamina B1. Ventant-los s’espanten les
mosques amb les rames de la Cua de cavall.
Gossos: saben que posat amb el menjar els va bé per tenir un pèl més abundant i curar-
se de dermatitis. Apart, també els va bé per curar dislocacions (UE UI). O contra la
hidropesia per pleuritis.
Ovelles: planta aperitiva contra l’anorèxia.
PRINCIPIS ACTIUS [Equisetum arvense]
2’-deoxi-citidina àcid clorogènic

2’-deoxi-inosina àcid delta-5,8,11,14-eicosatetraènic,
2,4-metilèn-colesterol àcid delta-7,10.13-hexadecatriènic,
3–metoxi–piridina, àcid delta-8,11,14-eicosatriènic,
5-carboxi-2’-deoxi-uridina àcid delta-9,12,15-octadecatriènic,
24-alfa-metil-colest-5-èn-3-beta-ol àcid di-E-cafeoïl-meso-tartàric
3-metoxi-piridina, àcid equisetòlic,
àcid 4-hidroxi-benzoic àcid equisetòlic,
àcid 5-O-cafeoïl-shikímic àcid fenòlic
àcid aconític, àcid ferúlic,
àcid aconític, àcid ferúlic,
àcid ascòrbic (= vit. C) 208–7939 ppm, àcid fosfòric
àcid ascòrbic (=vitamina C) 208-7.939 ppm, àcid fumàric
àcid cafeic, àcid gàl·lic,
àcid cafeic, àcid gàl·lic,
àcid carbònic àcid glicèric
àcid cítric àcid glucònic
àcid màlic equiserina
àcid màlic equisetòsid o equisetonina (saponina amb:
àcid malònic sacarosa, glucosa, fructosa, lactosa) 5%,
àcid oxàlic, equisetina,
àcid oxàlic, equisetòsid,
àcid p-cumàric equisetumòsid A (=3-metoxi-11,12-
àcid p-hidroxi-benzoic, dihidroxi-fenilhexan-9-ona-4-O-beta-D-
àcid pèctic, glucopiranpòsid)
àcid pectínic equisetumòsid B (=3-metoxi-4,11-dihidroxi-
àcid protocatechuic fenil-hexan-9-ona-12-O-beta-D-
àcid quínic glucopiranòsid)
àcid shikímic equisetumòsid C (sal potàssica de l’àcid cis-
àcid silícic ferúlic 4-O-beta-D-glucopiranòsid)
àcid silícic sobulilitzat 5–8%, espermidina
àcid tànic, Estany 14 ppm,
àcid treònic esterols [a l’estròbil]: beta-sitosterol;
àcid vainíllic, campesterol; iso-fucosterol; colesterol
Ferro 698-1.230 ppm,
àcid–5,8,11,14–eicosatetraènic,
àcid–7,10.13–hexadecatriènic, fibra 0.7–2.35%,
àcid–8,11,14–eicosatriènic, fitosterol,
àcid–9,12,15–octadecatriènic, flavina
àcids dicarboxílics, flavoglicòsids
àcids fenol–carboxílics (àcid cafeic, etc.) 0,5– flavonòsids 0,27–0,51%:
0,8%, A) Quimiotipus Pacífic Nord–amb 5
àcids poliènics, glucòsids i els seus èsters malonil–:
alcaloides: espermidina, nicotina, palustrina • apigenina,
alfa-carotè • apigenina-4-O-beta-D-glucòsid
Alumini 378 ppm, • apigenina-5-O-beta-D-glucòsid
amargs • luteolina;
aromadendrina A) Quimiotipus Europa:
articulatina, • genkwaina,
astragalina • protogenkwaina 4'–O–beta–D–
beta-carotè 3-50 ppm, glucopiranosid,
beta-criptoxantina • quercitina 3–O–soforòsid;
beta–sitosterol, AB) Comú a tots dos quimiotips:
Calci 580–24.000 ppm, • àcid di–E–cafeoïl–meso–tartàric 0.008%;
campesterol, Fòsfor 930–14.760 ppm,
castasterona galuteolina,
cendres / minerals 0.7–10–24%: galuteolòsid,
• carbonat càlcic, gossipitrina,
• clorur magnèsic, gossipol
• clorur potàssic, greixos triglicèrics 0.2–3.2%: àcid esteàric,
• fosfat càlcic, àcid linoleic, àcid linolènic, àcid oleic, àcid
• sulfat potàssic; palmític
cistationina hemicel·lulosa (1→3,1→4) beta-D-glucà
Clor (clorur potàssic 1.5%) herbacetrina,
Cobalt 53 ppm, hidrats de Carboni 4.4–7.4%,
colesterol Ferro 698–1.230 ppm,
colesterol, genkwaïna
coniferina genkwaïna-4-O-beta-D-glucòsid
Crom 22 ppm, glucòsids d’estirolpirona
dihidro–kaempferol, inosina
dihidro–quercetina, inositol,
dimetil–sulfona, iso-fucosterol,
dolicosterona iso-pentenil-adenosina
equisetina,
iso-quercetòsid, Manganès 69 ppm,
iso-quercetina manitol,
iso-quercitrina, metil-cafeat
iso-quercitròsid 600–2.000 ppm, naringenina
iso-vitexina niacina (= àcid nicotínic),
kaempferol 3-O-beta-D-soforòsid nicotina 0,4 ppm,
kaempferol-3-O-beta-D-soforòsid-7-O-beta- oli essencial: hexahidrofarnesil-acetona
D-glucopiranòsid (18%); cis-geranil-acetona (14%); timol
kaempferol-3-O-rutinòsid-7-O-glucòsid (12%),; trans-fitol 1(0%)
kaempferol-7-diglucòsid onitina
kaempferol-7-O-rhamnòsid ornitín–9–O–glucòsid
kaempferol–3–O–glucòsid palustrina,
kaempferol–3,7–diglucòsid, palustrinina,
kaempferol, pectines
lectines específiques per a carbohidrats. Potassi 1.3–1.8%,
luteolina, populnina
Magnesi 4.370 ppm, proteïnes 1–1.1%,
Manganès 69 ppm, proto-genkwaïna-4-O-beta-D-glucopiranòsid
manitol, quercetina
naringenina quercetin–3–O–beta-D-glucopiranòsid
niacina (=àcid nicotínic), quercetina-3-O-soforòsid
nicotina 0.4 ppm, quercitrina
palustrina, resina,
palustrinina, riboflavina (= vitamina B2),
Potassi 1.3-1.8 %, rodoxantina,
proteïnes 1-1.1 %, saponina
resina, saponòsids: equisetonina (5%)
riboflavina (=vitamina B2), Seleni,
rodoxantina, Silici 6–9.7% (60% de les cendres, i d'això
Seleni, un 10% en forma soluble de diòxid),
Silici 6-9.7 % (60 % de las cendres, i d’això Sodi 560 ppm,
un 10 % en forma soluble), Sofre
Sodi 560 ppm, tanins,
tanins, taxifolina
tiamina (=vitamina B1), tiamina (= vitamina B1),
Zinc, tiaminasa
licofil·la timidina
luteïna-epòxid triptòfan
luteolina, uridina
luteolina-5-glucòsid zeaxantina
Magnesi 4.370 ppm, Zinc
MÉS INFORAMACIÓ
ALI ESMAIL AL-SNAFI. The pharmacology of Equisetum arvense- a review. IOSR Journal of
Pharmacology. Vol. 7, issue 2, version 1 (Febr. 2017) pp: 31-42.
ESPÈCIES SIMILARS
-Equisetum bogotense. S’usa contra alopècia, conjuntivitis, diabetis, disenteria,

gonorrea, ovaris disfuncionals, piorrea, càncer de fetge.
-Equisetum fluviatilis. S’usa contra cistitis, càlculs, prostatitis, gonorrea, disenteria.
-Equisetum hiemale. S’usa contra afeccions anal, conjuntivitis, epífora o llagrimeig

excessiu, fístules, febre, conjuntivitis, pterigi, vertigen, com antídot del coure (Cu); i
contra prolapse rectal, càncer, afeccions pulmonars, leucoma (còrnia) i com bactericida.
-Equisetum giganteum. De Sud-amèrica, també als marges de llacunes i pantans. Amb

tiges una mica volubles trepant als arbres veïns, més primes que a E. maximum. S’usa
com astringent, contra la diabetis, i contra tumors. En ús extern té molt predicament
combinada amb fenigrec.
-Equisetum palustre. Sense tiges fèrtils ben diferenciades. Tiges -25-60 cm- llises,
caduques, primes, molt acanalades, (6-8 canals), amb medul·la. Beines de la tija amples
a dalt, doble altes que amples. Espigues obtuses ovoide-oblongues, laxes. Rames buides,
creixent rectes amunt, tetràgones.
-Equisetum ramosissimum. Del grup de les que tenen les tiges ramificades, de menys
de 0.5 cm de diàmetre. Amb ramificacions simples, abundants a la base –decumbent,
aspra-, espiga d’espores aguda, amb beines foliars dilatades a dalt, verdes, amb 20-30
dents de voraviu blanquinós i puntes marrons. Terrenys aparentment secs o humits, poc
compactes, de paisatges àrids mediterranis. S’usa com diürètic, astringent i repel·lent, en
tractaments de la fertilitat, diarrea, càlculs, gonorrea.
-Equisetum sylvaticum. Semblant a E. arvense, però amb tiges fèrtils apareixent a la

vegada que les estèrils, i amb beines foliars amb sols 3 a 6 dents. De boscos caducifolis
alpins molt humits. Molt rara.
-Equisetum telmateia (=maximum). Herba vivaç. Alta de fins a 2 m, amb tiges amb
rames fines secundàries, les principals buides, sense ramificacions a la base, de color
crema marfil –de 6 a 15 mm de diàmetre-, amb moltes rames agrupades (fins 20) als
nusos, sortint les del pis corresponent d’un mateix nivell, d’una beina verdosa – de 1.5 a
4 cm- amb un voraviu fosc a l’àpex, dentat –amb 15 a 35 dents-. Les rametes, buides,
són poligonals en secció, flàccides, de color verd clar, aspres, articulades. I hi ha un altre
tipus de tiges, que surten molt abans, de fins a 40 cm, que duen els esporangis a l‘ àpex
(en forma de penis). Són de color daurat molt clar i per res verdes, amb rametes molt
menudes agrupades als nusos, curtes i dirigides cap amunt. Els esporangis són
poligonals, pediculats, buits al centre. Rizomes quasi horitzontals a poca profunditat,
amb nusos, de color negre per fora, groguencs per dins.
Equisetum telmateia Esporòfil d'Equisetum telamteia
Equisteum rasmosissimum
Filogènia de l’Equisetum reconstruïda amb anàlisis de semblança màxima basada en
cinc marcadors d’ADN: ITS2, matK, rbcL, rps4, trnH-psbA.

I ERODIUM CICUTARIUM (L.)
A L’Hér.
[Aiton, Hort. Kew. 2:414 (1789)] 2n=20, 40, 60.
J
SINÒNIMS
Erodium albidum = allotrichum = alsiniflorum = ambiguum = arenarium = atomarium =
boraeanum = carneum = chaerophyllum = cicutifolium = commixtum = danicum =
dissectum = filicifolium = glutinosum = hymalayanum = hirsutum = immaculatum =
maculatum = melanostigma = millefolium = minutiflorum = moranense = pallidiflorum =
petroselinum = pimpinellifolium = praetermissum = triviale = sabulicolum = subalbidum =
P
verbeniforme.
S

2
0
1
7
,
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher reiherschnabel /Gemeiner reiherschnabel/ Reiherkraut /

Schierlings reiherschnabel / Schierlingsblättriger reiherschnabel
Anglès: alfilaria, common crowfoot, common erodium, common heron’s.bill,
common stork’s-bill, heron’s-bill, red-stem filaree.
Àrab: dahmiyet el-ghazal, dardar, bakhatri / ‫ دهمية أبو بكر‬/ ‫ إبرة العجوز‬/‫رقمة شوكرانية‬
‫غزيل‬
Aragonès: agujetas, agulletas, alfileres, alfilerillo de pastor, aujetas, pata de gallo, pico
de cigüeña, picos de cigüeña, relojes, relojetes, salseta de pastor.
Basc/Euskera: moko-belarra.
Castellà: Aguja de pastor / Aguja de vaquero / Alfileres / Alfilerillo de pastor /
Almizeleña / Cigüeña / Hierba de la coralina / Hierba de San Roberto /
Peine de bruja / Pico de cigüeña/abujetas/ aguja española/ agujas/ agujas
de pastor/ agujón/ alfelitero/ alfiler/ alfiler de cigüeña/ alfileres/ alfileres
de cigüeña/ alfileres de cuco/ alfileres de la reina/ alfileres de pastor/
alfilericos/ alfilerillo/ alfilerillos/ alfileritos/ alfilerones/ alfilerón/ alfileta/
alfiletera/ alfileteros/ alfinelera/ cabeza de pájaro/ cigüeña/ cigüeñuelo/
espetones/ fileres/ hierba de la coralina/ mata de alfileres/ peine de
Venus/ peine de bruja/ peine de brujas/ perejilón/ pico de cigüeña/
picocigüeña/ picos de cigüeña/ reloj/ relojera/ relojes / relojicos/ relojito/
relojitos/ relosiyos/ segadores/ tenedores/ tintones/ uñas de gato/ yerba
de la coralina/ zapaticos de la Virgen.
Català: Cargola cicutària/ Agulles / Agulletes de bruixa / Agulloles / Banya de bou
/Cubripeus / Curripeus / Forquilles / Herba d'agulles / Herba de
rellotge / Rellotges/ Agullales/ agulles / agulles maries / agulletes /
agulletes roges / aülles / aülles de Maria / aülletes / dentetes de conill /
fila Maria / filles-maries/ Gerani filamaria/ Gulletes / Malví de pic de
pardal/ Maria fila / Maries files / rellongera / rellongeres / rellongets /
tenedor / tenedors / ulleres.
Danès: Almindelig hejrenæb/ Tranehals / Hejrenæb
Eslovac: Bocianik rozpukovitý
Eslovè: Čapljevec navadni / Navadni čapljevec
Finlandès: Peltokurjennokka /Keisolehtinen kurjennokka
Francès: Bec-de-grue à feuilles de ciguë /Erodium à feuilles de ciguë/ Bec-de-grue
commun / Cicutaire / Érodium cicutaire / Érodium commun
Gallec: alfinetiño do pastor, almiscareira, almisclareira, almiscreira, almiscreña,
mescladeira.
Grec: Βελανίδα / Βελονάκι / Βελονόχορτο / Ερωδιός / Καλόγερος / Καλόγηρος /
Πηρούνι
Hebreu: ‫חסידה גזור‬-‫מקור‬
Holandès: Reigersbek / Gewone reigersbek
Hongarès: Bürök gémorr
Islandès: Hegranef
Italià: Cicutaria / Becco di grù commune
Japonès: オランダふうろ
Noruec: Tranehals
Persa: ‫نوک لک‌لکی هرز‬
Polonès: Iglica popsolita
Portuguès: Bico-de-cegonha / Repimpim/ Almiscareira menor/ bico de cegonha
menor
Rus: А́истник обыкнове́нный /Аистник цику́товый / Гра́бельки /
Жураве́льник цикутовый
Serbi: Ziva trava
Suec: Skatnäva
Turc: Dönbabaotu
Txec: Pumpava obecná / Pumpava rozpuková
Ucraïnès: Грабельки звичайні /Журавлині носик
Xinès: 芹叶牻牛儿苗 qin ye mang niu er miao
És una herba anual o bisanual, de 2.5-5-(10-50) cm d’altura, caulescent, amb algunes

tiges dretes o ajagudes, i una rel principal pivotant acompanyada d’altres fines. Sol fer
colònies denses. El nombre d’individus es pot multiplicar per 20 d’un any a l’altre.
Estípules triangulars-lanceolades, de 2-10 mm, membranàcies, ciliades o glabres al
marge, tenyides de color roig molt clar (entre blanc i porpra). Fulles oposades o alternes.
Làmina de les fulles basals en roseta ajaguda contra el terra, de 1-14 × 0.5-3 cm, molt
dividida en 5-19 segments entre pinnatífids i pinnatisectes, i amb pecíol de 0.5-11.5 cm.
Fulles de la tija amb làmina de 0.5-12 × 0.3-5 cm. Pilositat a ambdues cares de les fulles.
Pseudo-umbel·les més llargues que les fulles, amb 2-10 flors bisexuals, amb peduncle
amb tricomes glandulars i no glandulars. Pedicel de 0.8-1.7 cm. Sèpals ovats, de 3-6 ×
1.5-2 mm (4.5-8 × 1.5-2.7 mm a la fructificació), amb pèls glandulars, i pèls no
glandulífers pluricel·lulars (o simples), més densos cap a la base, més o menys patents, i
amb àpex acuminat. Mucró dels sèpals de 0.2-0.8 mm (0.4-1 mm a la fructificació).
Pètals de 4-12 × 2.5-6 mm, tots de color uniformement porpra clar (entre lila i rosat), o
dos d’ells amb una taca magenta fosca a la base; sense pèls grossos i brillants a la cara
adaxial; sense pèls globosos a l’ungla. Inflorescència (lateral) amb 3-12 bràctees de 1.5-3
mm, normalment soldades per llur base, una mica membranàcies, glabres o amb pèls
simples a la cara adaxial, blanquinoses o tenyides de marró porpra. Pedicels entre
glabrescents i densament pelosos o hirsuts, amb pèls no glandulars, pluricel·lulars, o
simples, més o menys patents; i amb alguns pèls glandulífers. Estaminodis de 1.5-3 x
0.5-1 mm, rosats. Estams amb filaments de 3-4 x 0.4-0.7 mm, gradualment eixamplats
cap a la base, de color porpra, glabres o pilosos a la base; amb anteres de color porpra-
rosat; i pol·len de color groc ataronjat. Estigmes de color porpra molt fosc. Primer
maduren els estams (protàndria); i en una segona fase els pistils. D’aquesta manera es
fomenta el creuament entre individus i s’inhibeix l’autofecundació, Mericarpi de 4-7 mm,
de color marró clar, amb setes que ixen de lúnules concolores amb la paret; fòvea sense
glàndules, amb solc infra-alveolar més o menys profund (rara vegada dividit en 2-3
cel·les), amb un clotet apical; amb rugositats i solcs, o sense. Aresta no plomosa, amb
fibres rígides. Llavors de 3-3.5 × 1-1.3 mm que es dispersen a l’obrir-se el fruit de
manera explosiva (amb la sequera i calor), i arriben a 50 cm de l’origen; i després es van
auto-enterrant per efecte de la pressió higroscòpica variable sobre la geometria
helicoidal. També els fuits indiquen la humitat o possibilitat de bon temps o pluja segons
estiguin més o menys recaragolats.
Com a geraniàcia es distingeix per no ser planta paràsita, ni aquàtica, amb flors no
disposades en ciati (margarida), però bisexuals (hermafrodites), amb calze i corol·la amb
peces no soldades, súper-ovàriques, diplostèmones (E=2P), i regulars, de simetria
pentàmera; i per ser plantes no suculentes, i tenir el fruit en càpsula allargada
septífraga. I, ja dins la família de les geraniàcies, el gènere es distingeix per tenir les flors
5 estams i 5 estaminodis, i l’aresta dels fruits espiralada. El gènere Erodium compta amb
unes 50 espècies, de les quals 40 són típiques de la conca mediterrània. I, ja dins el
gènere Erodium, l’espècie es distingeix per tenir totes les fulles pinnatisectes i molt
dividides, però sense segments intercalars entre els principals; i per tenir la rel no
llenyosa, i el mericarpi amb un solc sota la fovèola, més o menys marcat, i amb lúnules; i
tot del mateix color que la paret del mericarpi, sense glàndules; i per tenir la base dels
filets estaminals no bidentada.
És una planta polimorfa de la qual se n’han descrit un munt de varietats amb més o
menys valor sistemàtic. A la «Flora dels Països Catalans» iniciada pel Dr. PIUS FONT QUER
i acabada per ORIOL DE BOLÒS i JOSEP VIGO, s’hi distingeixen 4 varietats o subespècies.
Amb fossetes dels mericarpis sense solcs hi ha ssp. microphyllum (bec del fruit de 25-30
Erodium cicutarium (L.) L'Hér. al món, segons GBIF
mm) i la ssp. bipinnatum (bec dels fruits de 40-55 mm). I de fossetes dels mericarpis amb
solc, hi ha la ssp. cicutarium o típica (bec dels fruits de 1-4 cm) i la ssp. jacquinianum
(bec dels fruits de 4-7 cm). Mentre la subespècie típica és força comuna, les altres són
molt rares. De les rares, la ssp. microphyylum és de Malloca, de sòls arenosos; i les altres
dues són de la comunitat valenciana, de sòls més o menys arenosos també.
La ssp. cicutarium es fa en marges de camins, plataformes d’argila seca, talussos, sòls

nitrificats, guarets; des d’arran de mar fins els prats subalpins (2000 m snm). Sol trobar-
se al voltant d’antics poblats ibers.
A altres flores, com la de G. ROUY, hi figuren moltes més varietats. Potser caldria afegir
per a la Catalunya Nord E. ciutarium ssp. arvale Andreas (= E. triviale Jord. = E.
cicutarium ssp. pimpinellifolium (With.) Sibth. Es troba a Formigueres (al Capcir). És una
planta robusta, amb pilositat eglandular o glandular esparsa. Peduncles 4-7. Flors 12-14
(17) mm de diàmetre, normalment maculades. Fruits 6 mm amb folre conspicu i bec de
25-40 mm.
Tricomes a Erodium cicutarium - 1,2,3: hipocòtil - 4,5,6,7 tija hipocòtil - 8,9 làmina
hipocòtil - 10,11,13 pecíol fulla -
12 raquis fulla - 14- làmina fulla.
Dibuixos de FRANCIS RAMALEY,
1903
VIRTUTS MEDICINALS
• (-)-inotròpic cardíac (calmant del cor)

• abortiu
• analgèsic
• antibacterià: Staphylococcus aureus, Clostridium perfringens; Escherichia coli,
Klebsiella pneumoniae, Pseudomonas aeruginosa
• antidiarreic
• antiespasmòdic intestinal
• antifúngic: Aspergillus fumigatus, Aspergillus restrictus, Candida albicans,
Penicillium chrysogenum
• antihemorràgic
• antiinflamatori
• antioxidant
• antiproliferatiu (suau 10%)
• antivíric: mixovirus, herpes-virus I, virus de l’estomatitis vesicular, virus de les
vacunes, influenza-virus A (extracte amb metanol)
• astringent
• comestible (tota la planta)
• depuratiu
• diürètic
• ecbòlic
• espasmogènic uterí
• estomacal
• galactagog
• hemostàtic
• hipertensor (a petites dosi)
• hipotensor (a grans dosi)
• inductor de l’interferó (extracte amb metanol i.v.)
• larvicida: Heliothis virescens, Leptinotarsa decemlineata, Pieris brassicae
• sudorífic
• tensionant diafragmàtic
USOS MEDICINALS DE L’ ERODIUM CICUTARIUM
• alopècia (caiguda del cabell) • mal de coll

• amenorrea (falta de menstruació) • metrorràgia
• disenteria • mossegades d’animals, en especial
• erupcions de serps UE
• estomatitis • nafres
• gonorrea • part lent
• hemorràgies (especialment les • prostatitis
uterines) • retenció de líquids
• hemorroides • reuma
• hipertensió • tifus (febres)
• infeccions de la pell UE • tifus gotós (cataplasma de fruits)
• llet escassa
FLOR DE BACH (tintura de sèries ampliades): Detallisme, preocupació exagerada, falta

de perspectiva més enllà dels fets quotidians; falta d’intel·ligència. Ajuda a tenir ànims i
discerniment; i estimula la receptivitat a l’amor. Aporta calidesa, força curativa i ajuda a
connectar amb el jo interior. Amplia la capacitat de veure, atraure, projectar.
Desbloqueja la glàndula pineal. Essencial per a arribar a un pla espiritual superior
d’unitat amb el tot. Ideal per a aquells que necessiten escoltar més, comprendre més i
superar llur egoïsme. Ajuda en treballs d’equip i facilita la generositat. Prebdre’n 5 gotes
4 cops al dia, sota la llengua. Després, cada cop beure molta aigua. [Cf. “Alfilerillo de
pastor” 15 mL. Esencias Triunidad. C7O Bioherbolario.]
PREPARATS
1. Extracte fluid: 3-5 g /dia
2. Infusió 10 g/tassa: una cullerada gran cada 2 hores.
3. Llavors en pols: 1 g amb mel, matí i nit (2 hores després de menjar)
4. Suc de planta fresca triturada: dos gotets (un abans i l’altre després de dormir)
POSSIBLE TOXICITAT
S’ha donat el cas de vaques que han pasturat on hi havia aquesta planta i han
desenvolupat fotosensibilitat.
PRINCIPIS ACTIUS [p.a.= part aèria] D’ERODIUM CICUTARIUM
5-metil-5-(4,8,12-trimetil-tridecil)-dihidro-2-(3H)-furanona 2%
àcid (-)-3-O-gal·loïl-shikímic (p.a.)
àcid el·làgic
àcid gàl·lic
àcid glutàmic
àcid fenòlic simple (p.a.)
àcids fenòlics: àcid gàl·lic 1,24 %; àcid protocatechuic 0.39%; metil-èster de l’àcid gàl·lic
1.84%; brevifolina 3%; àcid el·làgic 1.19%.
àcids grassos: àcid hexadecanoic 22%; hexahidro-farnesil-acetona 10%
alanina
brevifolina
brevifolina-àcid carboxílic
cafeïna
carotenoids
catequines
cianidina-glucòsid [flor]
corilagina [p.a.]
crisantemina [flor]
dèpsid [p.a.]
didehidro-geraniïna [p.a.]
erodiol [p.a.]
fructosa
galactosa
geraniïna [p.a.]
glicina
glucosa
hiperina [p.a.]
histamina [tija]
histidina
iso-quercitrina
metil-gal·lat-3-O-beta-D-glucopiranòsid [p.a.]
oli essencial (0.06 %): iso-mentona 11%; citronel·lol 15 %; geraniol 16%; meti-eugenol
10%.; derivats d’àcids grassos 63 %; derivats carotenoides 18%; terpenoides 13%;
monoterpenoides 1%; monoterpens-hidrocarburs (traces); sesquiterpenoides 6%;
diterpens oxigenats 6%;
• (3E)-2,6-dimetil-1,3- • àcid fenil-acètic • epi-alfa-muurolol
octadièn-2,6-diol • àcid heptanoic • espatulenol
• (E,Z)2,4-decadienal • àcid hexadecanoic • etil-hexadecanoat
• (E)-fitol 2.5% 38% • eudesmol
• (Z)-3-hexenil-benzoat • àcid hexanoic 0.1% • eugenol
• 1-docosanol • àcid nonanoic • exo-2-hidroxi-1,8-
• 1-dodecanol • àcid octadecanoic 2% cineol
• 1-dodecè • àcid octanoic • farnesè
• 1-hexadecanol • àcid pentadecanoic • fenantrè
• 1-nonanol 1% • fenil-acetaldehid
• 1-octanol • àcid tertadecanoic 3% • fità
• 1-pentadecanol • àcid tridecanoic • gamma-cadinè
• 1-tetradecanol • àcid undecanoic • gamma-calacorè
• 10-nor-calamenèn- • alfa-cadinol 1% • gamma-curcumè
10-ona • alfa-calacorè • gamma-elemè
• 11-nor-burbonan-1- • alfa-curcumè • gamma-gurjunè
ona • alfa-humulè • gamma-
• 2-metil-hexadecà • alfa-muurolè hexadecalactona
• 2-nonaona • alfa-muurolol • gamma-muurolè
• 2-pentil-furà • alfa-terpineol • gamma-tridecalactona
• 2,4,6-trimetil-piridina • amorfa-4,9-dièn-2-ol • geraniol 15%
• 2,6-dimetil-1,7- • benzaldehid 0.1% • germacrè
octadièn-3,6-diol • benzil-alcohol • heneicosà 1.5%
• 2,6-dimetil-2,6- • benzil-benzoat • heptacosà 1%
undecadièn-10-ona • benzil-salicilat • heptadecà
(geranil-acetona) 1% • beta-burbonè • hexacosà 2%
• 3-metil-dodecà • beta-ciclo-citral • hexadecà
• 3-metil-heptadecà • beta-elemè • hexadecanal
• 3-metil-tridecà • beta-fel·landrè • hexanal 0.2%
• 3,4-dimetil-5-pentil- • bornil-acetat • homo-farnesè
2(5H)-furanona • bornil-formiat • humulè-epòxid
(dihidro-bovòlid) • cadalè • iso-fitol
• 4-metil-heptadecà • cadinè • iso-mentona 12%
• 5-(4,8)-dimetil-nonil)- • càmfora • lavandula-lactona
5-metil-dihidro-2(3H)- • cariofil·la-4(12),8(13)- • linalool
furanona dièn-1beta-ol • m-cimèn-8-ol
• 5-metil-5-(4,8,12- • cariofil·la-4(12),8(13)- • metil-eugenol 10%
trimetil-tridecil)- dièn-5-alfa-ol • metil-hexadecanoat
dihidro-2(3H)- • cariofil·la-4(12),8(13)- • metil-tetradecanoat
furanona 0.% dièn-5-beta-ol • mirtenol
• 5-metil-tetradecà • cariofil·lè • muurola-4,10(14)-
• 6,10-dimetil- • cariofil·lè-òxid 2% dièn-1beta-ol
undecan-2-ona • carvacrol • neofitadiè (isòmer II)
(tetrahidro-geranil- • cis-linalool-òxid 1%
acetona) • cis-linalool-òxid • nonacosà
• 6,10,14-trimetil- • cis-p-ment-2-èn-1,8- • nonadecà
pentadecan-2-ona diol • nonanal
(hexa-hidro-farnesil- • citronel·lol 11% • nor-copaanona
acetona) 15% • criptona • octà
• àcid (Z,Z)-9,12- • cubenol • octacosà
octadecenoic (àcid • decà • octadecà
linoleic) • decanal • octadecanol
• àcid (Z)-9- • delta-elemè • octanal
octadecenoic (àcid • dibenzofurà • p-cimè
oleic) 1% • dihidro-actiniòlid • p-cimè
• àcid benzoic • dodecà • p-cimè-8-ol
• àcid decanoic • dodecanal • pentacosà 4.5%
• àcid dodecanoic • eicosà • pentadecà
• pristà • trans-beta-ionona- • tridecà
• salviadienol 5,6-epòxid • tridecanal
• tetracosà 1% • trans-calamenè • undecanal
• tetradecà • trans-linalool-òxid • verbenona
• tetradecanal • trans-pinocarveol • vinil-guaiacol
• tetradecanal • triacontà • viridiflorol
• timol • tricosà 0.5%
oligoelements (Ca, K, Mg més amb estrès hídric; Na menys; menys K i Ca a les arrels; més
Na a les arrels)
petunidina glucòsid [flor]
petunidina-diglucòsid [flor]
pirocatecol [tija]
polifenols 3.4%: flavonoides 0.45&; tanins 0.8%
prolina
putrescina
quercetina-3-O-(6’’-O-gal·loïl)-beta-D-galactopiranòsid [p.a.]
rutina [p.a.]
rutinòsid [flor]
tanins
terpenoides
tiramina
tirosina
triptòfan
vitamina C
vitamina K
MÉS INFORMACIÓ
https://www.academia.edu/31497731/
A_review_on_Erodium_cicutarium_A_potential_medicinal_plant?email_work_card=view-
paper
https://www.degruyter.com/view/journals/znb/60/5/article-p555.xml
https://www.degruyter.com/view/journals/znb/60/5/article-p555.xml
PANICAL
Eryngium campestre L.
[1753, Sp. Pl. : 233] 2n = 14, 28
imatge de JOHANN GEORG STURM

Eryngium campestre. Foto de PERE MASDÉU
foto: JACQUES FRANCIOLY

NOMS POPULARS
Alemany: Feld mannstreu/Eigentliche mannstreu / Feldmännertreu / Krausdistel /

Mannstreu
Anglès: Field eryngo
Àrab: ‫ شنداب‬/ ‫قرصعنة حقلية‬/ garrana/ txouk lebiad
Aragonès: carderol, cardo blanco, cardo corredor, cardo punchero, cardo santo, cardo
ventero, cardo virgen, bena (REL), cardo, cardo birjen, cardo blanco, cardo
borriquero, cardo corredor, cardo punchero, cardo santo, cardo setero,
cardo ventero, cardo virgen, eschelagras.
Armeni: Երնջնակ դաշտային
Basc/ Euskera: armika, buruiska, burviska, chillarra, gardutxa, txori-gardu.
Castellà: cardo corredor, achupalla, cabezuela, cardo correo, cardo santo,
cardo setero, cardo ventero, cardo yesquero, abrojos, aletas, argollón, barba
cabruna, cabezuela, carborricuno, cardacuca, cardacuco, cardenca,
carderol, cardicuca , cardicuco, cardillo, carditos, cardo, cardo bajo, cardo
blanco, cardo borriquero, cardo borriqueño, cardo borriquiego, cardo
burral, cardo burrero, cardo corredero, cardo corredor, cardo cuca, cardo
cuco, cardo de carracuca, cardo de cuco, cardo de la estrella, cardo de las
setas, cardo de las vacas, cardo de sombrilla, cardo estelado, cardo
estrellado, cardo lechero, cardo macho, cardo macuquero, cardo matuteno,
cardo morisco, cardo panical, cardo penicardo, cardo perrero, cardo
punchero, cardo que corre, cardo redondal, cardo rodador, cardo setero,
cardo ventero, cardo virgen, cardo volador, cardocuca, cardocuco, carduca,
caricuca, carlincho, carracuca, cañeras, ceñiglo, ciencabezas, corremundos,
eringe, eringio, escardencha, galoja, gardincha, mancaperros, panicardo,
picos de la Virgen, pincho, pincho setero, quitaveneno, rodano, rodeno,
sombrillas, trabalón
Català: Card girgoler, carcanical, card corredor, card panical, cardot petit,
centcaps, espinacard, herba de la parrella, panical, panical campestre,
panical comú, panical femella, card blanc, card girgoler, card pinacal,
cardot petit, cardot trepador, espinacal, espinacals, espinacard, espinacau,
galabart, herba capitana, herba de la parrella, panicaus, penical, panical,
abreüll, card parnical, card perical, card pernical, card quirical, cardinxes,
cardo perical, panecal, panical punxent, panicard, panicol, penical, perical,
pernical
Danès: Bjærg-mandstro
Eslovac: Kotúč poľný
Eslovè: Možina poljska / Poljska možina
Estonià: Nurm-ogaputk
Finlandès: Kenttäpiikkiputki
Francès: Panicaut champêtre/ Chardon-roland / Chardon-roulant / Panicaut des
champs
Gallec: cardo corredor
Grec: Αγγαθιά / Ερύγγιον το πεδινό / Ηρύγγιο το πεδινό / Ηρύγγιον πεδινό /
Μοσκαγκαθιά / Παπαδίτσα / Σκανθοχόρτι / Σταυραγκάθι / Φειδάγκαθο
Holandès: Echte kruisdistel
Hongarès: Mezei iringó
Islandès: Brekkusveipþyrnir
Italià: Calcatreppola/Calcatreppola campestre
Persa/Farsi: ‫قرصعنه‬
Polonès: Mikołajek polny
Portuguès: Cardo-corredor, cardo-de-palma, cardo-de-palma, eryngio dos campos,
escorpina, escorpinaca.
Rus: Синеголо́вник полево́й/Равни́нный
Serbi: Ветроваљ, Vetrovalj
Suec: Fältmartorn
Turc: Bağdikeni
Txec: Máčka ladní
Ucraïnès: Микола́йчики польові́/Миколайчик полевий / Миколайчики польові
Dins les Umbel·líferes és molt fàcil distingir aquest gènere per les fulles i involucres
espinosos i flors totes fèrtils agrupades en un amen de capítol dens sobre un receptacle
amb palletes, amb els pètals connivents, no radiants, fruit amb esquames, sense
costelles i llavor amb cara comissural plana.
Dins el gènere, Eryngium campestre es distingeix per tenir les fulles basals partides fins
la meitat amb els segments laterals no decurrents al pecíol, però abruptament contret,
de limbe no més ample que llarg, planta molt ramificada de color verd clar.
Eryngium campestre és planta vivaç de fins a 70 cm, molt esponjosa, amb arrel de fins
2.5 cm de diàmetre, cilíndrica, coberta de restes de fibres. Tiges a la base de fins a 2 cm
de gruix, molt ramificades a la zona superior, de color verd molt clar, glauques, amb
medul·la interna esponjosa blanca. En zones ventades com ara als Monegres, es poden
veure panicals rodant fent una massa globosa d’unes quantes plantes fent una sola
massa. Les fulles són coriàcies però no carnoses,i sí dures i punxents, amb nervació
pinnada, densament reticulada. Les basals poden fer 8-32 5-20 cm, amb contorn oval,
amb el pecíol sense punxes una mica més de la meitat de llarg que tota la fulla. Fulles
persistents durant la floració, tri-sectes, amb el segment central simètric una mica major
que els laterals, amb 7-9 divisions oposades pinnatisectes o pinnatipartides; i segments
laterals similars però amb les divisions alternes i lòbuls tots dentats-espinosos no
disposats en un sol pla. 3-6 fulles caulinars esparses; les superiors tri-sectes amb pecíol
alat i beina amplexicaule, espinosa. Fulletes dels pleocasis espinoses en grups de 3.
Capítols de 8-15 cm, sub-esfèrics, el central amb peduncle de 2-5 cm, amb moltes flors
en pleocasis (o dicasis). Bràctees (4-8) no espinoses, de 15-30 × 1.5-5 mm el doble de
llargues que el capítol, patents, rígides, linear-lanceolades, sense espinetes laterals o
amb 1-2 i a la base amb o sense elles. Bractèoles de 7-10 mm, una per cada flor,
cuspidades, glabres. Sèpals de 3-4.5 mm, linear-lanceolats, cuspidats, rígids, sense
voraviu membranaci clar. Mericarpis de 2.5 × 2 mm, densament coberts d’esquames
lanceolades de fins a 1 mm.
Eryngium campestre al món, segons GBIF

Es fa sobre sòls calcaris argilosos profunds en guarets, marges plans de camins. Pots
associar-se a Pleurotus eryngii, una dels bolets bons més saborosos. Poden acompanyar-
lo altres plantes de prats secs com ara Achillea odorata, Dactylis glomerata. Daucus
carota, Hieracium pilosella, Leontodon saxatilis, Medicago lupulina, Sanguisorba minor,
Teucrium chamaedrys. Puja gairebé fins l’estatge subalpí on és substituït i es pot hibridar
amb/per Eryngium bourgatii. És planta típicament europea i de l’Oest asiàtic.
ESPÈCIES SIMILARS
Eryngium campestre és l’espècie més comuna del gènere a la muntanya mitjana catalana.
Hi ha una espècie típica de platges vora el mar (Eryngium maritimum) l’arrel del qual és
més diürètica. I hi ha una altra espècie força comuna a l’estatge subalpí ( Eryngium
bourgatii) fàcil de reconèixer pel seu color blau. Però a la península, a més a més
d’aquestes 3 espècies hi ha:
• aquifolium • glaciale • tenue
• corniculatum • grosii • tricuspidatum
• dilatatum • huteri • viviparumn
• duriaei • ilicifolium
• galioides • pandanifolium
I als Alps destaca un Eryngium alpinum, gran, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles basals
no espinoses de fins a 15 × 5 cm i part superior blavosa molt dividida, de prats ufanosos.
Al món el gènere compta amb fins a 300 espècies, 200 d’elles americanes.
LITERATURA
«Si tens mal de queixal, rosega rel de panical».
HISTÒRIA
Planta coneguda pels clàssics del segle I PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES, que l’empraven com
contraverí, contra-irritant i antisèptica de ferides.
ESOTERISME
Posant una arrel collida la Nit de Sant Joan penjada a la quadra fa que el bestiar no
emmalalteixi aquell any. Sobre tot que els cavalls, mules o ases no es clavin punxes i no
tinguin còlics intestinals.
Duta una tija o un arrel sobre el barret fa que no s’irriti la pell amb la suor i no es
produeixin nafres al treballar als prats o al caminar.
Si es talla el panical on s’ha anat a punxar un llangardaix que està lluitant contra una
serp, aleshores el llangardaix morirà.
La Nit de Sant Joan per burlar-se d’un anoia alguns nois castellans penjaven espinacals
de les finestres d’elles, per fora.
PROPIETATS MEDICINALS (REL)
• afrodisíac • antiulcerogènic
• analgèsic • cicatritzant
• antídot del lletimó • contra-irritant
• antídot verí de serps • depuratiu
• antiespasmòdic • diürètic (clorurs, oxalats, àcid úric,
• antigalactagog urea)
• antioxidant • emmenagog
• antisèptic bucal i urinari • estimulant
• evita efectes secundaris de la • preventiu de nafres als peus per
quimioteràpia (ronxes, úlceres, caminar molt
nàusees, etc.) • repel·lent d’insectes
• expectorant • resolutiu
• hepatoprotector • sinèrgic amb quimioteràpia i
• hipolipemiant radioteràpia
• laxant • sudorífic
• mucolític • vasotònic
• preventiu de cansament • vulnerari
USOS MEDICINALS DEL PANICAL
• àcid úric • mal de coll

• acne • mal d’estómac
• al·lèrgies • mal de panxa
• Bacillus cereus OE • mal de queixal
• bronquitis • melanoma A375
• càlculs d’oxalat càlcic • metritis
• càncer de còlon HCT116 • nàusees de la quimioteràpia
• càncer de mama MDA-MB 231 • nefritis
• Candida albicans OE • obesitat
• catarro • otitis
• cel·lulitis • panadís
• cistitis • panxa inflada
• cremades per radioactivitat • pell irritada pel frec de les sabates o
• diabetis el neoprè o els bolquers
• disúria • peus adolorits
• dolors • picades d’escorpí
• edemes • picades d’escurçó
• Enterococcus faecalis OE • post-part
• erisipela • psoriasis
• eritemes • pulmonia
• esgarrinxades • rampes
• espasmes • retenció d’orina
• estomatitis • reuma (punxes planta UE)
• ferides infectades • Staphylococcus aureus & MRSA OE
• furóncols • talls
• gingivitis • tifus
• hemorroides (ungüent) • tos
• hepatitis • tos-ferina
• hiperacidesa estomacal UE (darrere • Trypanosoma brucei OE
l’orella) • tuberculosis
• hipertensió (UE punxar-se; UI REL) • tumors
• icterícia • úlcera estomacal
• indigestions • urèmia
• infecció d’orina • vaginitis
• irritació de la pell per la suor • varicel·la
• Leishmania mexicana OE • varius
• limfatisme (ganglis inflats)
PREPARATS
Bafs contra paràlisis parcial (perlesia): Eryngium campestre + Tamarix sp. + Teucrium
chamaedrys + Dictamnus hipsanicus + Rosmarinus officinalis + Lavandula latifolia +
Salvia officinalis + Mentha pulegium + Lavandula stoechas + Globularia vulgaris + Thymus
sp. + Agrimonia eupatoria + Achillea millefolium + Cytisus scoparius + 4 cantis d’aigua + 1
canti de vi.
Banys calents parcials contra contusions: grama (Cynodon dactylon) + panical (Eryngium
campestre) + rel d’esparraguera (Asparagus acutifolius) + fulles de peònia (Peonia sp.) +
rel de Cyperus rotundus.
Tisana antireumàtica: panical + grama
Ungüent antireumàtic: panical (summitats florides) + cicuta + sofre cremat + oli
Ungüent vulnerari: contra ferides infectades al rostre de les vaques: oli d’escalfar rel de
julivert + rel de cicuta + rel de panical.
PRINCIPIS ACTIUS DEL PANICAL
A les arrels del Panical s’hi troben:

• aegelinol benzoat (èster de dihidro–cantiletina)
• agasillina (èster de cumarina)
• grandivitina (èster de cumarina)
• aegelinol
I a la part aèria s’hi troba:
• àcid cafeic
• àcid tànnic
• aegelinol
• aegelinol-benzoat
• agasil·lina
• astragalina
• campestròlid 23%
• eudesma-4(15)-7-dièn-1-beta.ol 8%
• falcarindiol 9.5%
• falcarinol
• falcarinona-acetilè [= 4-hidroxi-1,1,5-trimetil-2-formil-hexadièn-(2,5)-angelat]
• fitoesterol
• germacrè D 23.5%
• grandivitina
• iso-quercetina
• iso-rhamnetina
• iso-rhamnetina-glucòsid
• kaempferitrina
• kaempferol-3-O-beta-D-glucòsid [=astragalina]
• kaempferol-3-O-cafeoïl-glucòsid
• kaempferol-3-O-di-p-cumaroïl-glucòsid
• kaempferol-3,7-O-di-rhamnòsid
• kaempferol-7-O-alfa-D-rhamnòsid
• lutoelina-7-O-beta-D-glucòsid
• manitol
• quercetina
• quercetina-3-O-alfa-D-rhamnòsid [=quercitrina]
• quercetina-3-O-beta-D-glucòsid [=iso-quercitrina]
• quercetina-3-O-di-p-cumaroïl-glucòsid
• quercetina-3-O-rutinòsid
• rutina
• saponines: almenys conté (la rel) 7 saponines triterpèniques:
1. 3–O–alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>2)–beta–D–glucuronopiranosil–22–O–beta,beta–
dimetil-acriloïl–A1–barrigenol
2. 3–O–alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>2)–beta–D–glucuronopiranosil–22–O–angeloïl–
R1–barrigenol
3. 3–O–alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>2)–beta–D–glucuronopiranosil–21–O–acetil–22–
O–angeloïl–R1–barrigenol
4. 3–O–alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>2)–beta–D–glucuronopiranosil–21–O–acetil–22–
O–beta,beta–dimetil-acriloïl–R1–barrigenol
5. 3–O–alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>2)–beta–D–glucuronopiranosil–22–O–angeloïl–
28–O–acetil–R1–barrigenol
6. 4–O–beta–D–glucopiranosil–(1––>2)–[alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>4)]–beta–D–
glucuronopiranosil–22–O–beta,beta–dimetil-acriloïl–A1–barrigenol
7. 3–O–beta–D–glucopiranosil–(1––>2)–[alfa–l–rhamnopiranosil–(1––>4)]–beta–D–
glucuronopiranosil–22–O–beta,beta–dimetil-acriloïl–A1–barrigenol
• tiliròsid
[Les saponines 6 i 7 són dèbilment actives contra HCT 116 i HT 29

(línies cel·lulars de càncer de còlon]
OLI ESSENCIAL D’ERYNGIUM CAMPESTRE (PLANTA)
Inflorescències: sesquiterpens 86%; monoterpens 13.5 %
Tiges i fulles: sesquiterpens 79.5%; monoterpens 19%
• (E)-2-decenal 0-0.5% • àcid octanoic 10%

• (E)-2-undecnal • alfa-bisabolol 0.5-7.5%
• (E)-alfa-bisabolè 0.5-1.5 • alfa-cadinol 0-8%
• (E)-anetol • alfa-cedrè
• (E)-beta-damascenona • alfa-copaè 0-1%
• (E)-beta-farnesè 0.5-31% • alfa-cubebè
• (E)-beta-ocimè • alfa-curcumè 0-1%
• (E)-cariofil·lè • alfa-gurjunè
• (E)-gamma-bisabolè 0.5-2% • alfa-humulè
• (E)-nerolidol • alfa-muurolè 0.5-2%
• (E,E)-alfa-farnesè • alfa-neo-clovè
• [R,[R*-R*-(E)]]-3,7,11,15-tetrametil-2- • alfa-pinè
hexadecèn-1-ol • alfa-terpineol
• (Z)-beta-ocimnè • alfa-thujè
• 1-epi-cubenol • alfa-trans-bergamotè
• 1,7-di-epi-alfa-cedrè • alfa-ylangè
• 1,10-di-epi-cubenol 0-2% • al·lo-aromadendrè 0-7.5%
• 3-iso-thujopsanona (derivat) 0-0.5% • ar-curcumè
• 14-hidroxi-alfa-muurolè 0.5-1.5% • aromadendrè
• 14-hidroxi-alfa-muurolè-isòmer • beta-bisabolè 0.5-15.5%
• 14-hidroxi-delta-cadinè 0-1% • beta-burbonè 0.5-1.5%
• 14-hidroxi-delta-cadinè-isòmer • beta-copa+èn-4-alfa-ol 0.5-2%
• 4,5-di-epi-aristolochè • beta-cubebè
• 7-epi-trans-sesquisabinè-hidrat 0-3% • beta-curcumè 0.5-22%
• àcid hexadecanoic • beta-elemè 0.5-20%
• beta-elemol • germacrè A 9%
• beta-eudesmol 0.5-4.5% • germacrè B 0-21.5%
• beta-fel·landrè 0.5-2% • germacrè D 12-49.5%
• beta-gurjunè 0.5-7.5% • germacrè-D-4-ol 1-8%
• beta-pinè 0.5-8% • guaïol 0.5%
• beta-selinè 0-1% • heptanal
• bicicvlo-germacrè 2-4.5% • iso-longifolol 0-1.5%
• cadina-1,4-diè • kusimol 0-1%
• càmfora de ginebre (derivat) 0.5-3% • kusinol
• campestròlid 1.5-35% • ledol 0.5-7%
• cariofil·è-òxid 0-2.5% • linalool
• cariofil·la-4(14),8(15)-dièn-5-alfa-ol 0-2% • llimonè
• cis-sesquisabinè-hidrat 0.5% • longiborneol 0.5%
• citronel·lal • mircè 0-21%
• citronel·lol • neofitadiè
• cubenol 0.5-3% • nonan-2-ona
• decanal • nonanal
• delta-cadinè 1.5-6% • o-ocimè 0.5%
• delta-muurolè • p-cimè
• delta-terpinè • palustrol 0-2.5%
• epi-alfa-bisabolol 0.5-6% • salvial-4(14)-èn-1-ona 0.5-2%
• epi-alfa-muurolol 0.5-2.5% • salvial-4(14)-èn-1,5-epòxid 0-2%
• eremofil·lè 0-4% • sesquicineol 0-1%
• espatulenol 0.7-10.5% • tau-cadinol 0.5-5.5%
• eudesma-4(15)-7-dièn-1-beta-ol 0-7.5% • terpinolè 0-0.5%
• fil·locladè-isòmer • trans-2,3-pinanediol
• gamma-cadinè 0.5-1.5% • trans-alfa-bergamotè 0-0.5%
• gamma-cadinèn15-al 23% • undec-9-èn-1-al 0-1%
• gamma-curcumè 0.5-1% • viridiflorè 0-1%
• gamma-muurolè 0.5-3% • viridiflorol 0.5-2.5%
• gamma-terpinè • (Z)-alfa-trans-berganotol
Taula de JESÚS PALÁ PAÚL
26: germacrè D/ 39: espatulenol/ 46: alfa-cadinol/ 52: campestròlid

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PANICAL
«Essential oil of Algerian Eryngium campestre: chemical variability and evaluatiomn of

biological activities». ALI MEDBOUHI, FETHI BENBELAÏD, NASSIM DJABOU, CLAIRE BEAUFAY,
MOURAD BENDAHOU, JOËLLE QUETIN-LECLERCQ, AURA TINTARU, JEAN COSTA, ALAIN MUSELLI.
Molecules (2019); 24 (14):2575.
«Contribución al conocimiento de los aceites esenciales del género «Eryngium» L. en la

península ibérica». JESÚS PALÁ PAÚL. Tesis doctoral Universidad Complutense de Madrid.
Departamento de Bilogía Vegetal. (2002).
https://www.medicosnaturistas.es/wp-content/uploads/articulos/Eryngium-en-Oncologia-Cardo-
corredor.pdf [MARÍA LUISA MORALES MARINA]
COPA D’OR
Eschscholzia californica Cham.
[Horae Physicae Berolinenses., 74-75, Pl.15, 1820]
2n=12 (Família Papaveràcies)
NOM CIENTÍFIC dedicat a JOHANN FRIEDRICH GUSTAV VON ESCHSCHOLTZ (naturalista d’Estònia:
1793-1831)
NOMS POPULARS
Alemany: Kalifornischer mohn/ Eschscholtzia / Goldmohn / Goldmohn) / Kalifornischer

goldmohn / Kalifornischer kappenmohn / Mohn / Schlafmützchen
Anglès: California gold poppy / California sunlight / Californian poppy / Cup of gold /
Gold poppy / Golden cup / Golden poppy
Àrab: Khishkhash California
Castellà: Amapolla, amapola de California, campanilla, dedal de oro, rasete, raso,
Fernandos
Català: Copa d’or, Rosella de Califòrnia
Francès: Pavot de Californie/ Pavot d'Amérique / Pavot jaune de Californie
Japonès: ハナビシソウ
Portuguès: Papoila-da-Califònia.
Suec: Sömntuta
Xinès: 花菱草 Hua Ling Cao
És una planta anual o vivaç que pot arribar als 50 cm d’alçada, glauca, i més o menys
pubescent. Pot ser més o menys erecta o decumbent. Rel blanca una mica transparent.
La planta enlloc de làtex al trencar-se desprèn un suc incolor transparent. Fulles
alternes (5-18 × 3-8 cm) grises 3-pinnatisectes /pinnatipartides, amb segments lineals.
Flors actinomorfes molt vistoses, solitàries, terminals o axil·lars, amb pedicels entre 1 i 8
cm; amb 4 pètals (2-2.5 × 2-3 cm) ovalats-orbiculars, lleugerament arrugats a la
perifèria, de color taronja (o groc o blanquinós rosat), amb una taca més fosca a la base.
Les primeres en obrir-se poden ser tan brillants que gairebé fan mal a la vista. A la
poncella estan recaragolats. Sèpals (2) (10-15 × 5-7 mm) ovalats, soldats formant una
caputxeta cònica, caducs, més visibles a la poncella (allargada). Al desprendre’s deixen
un voraviu anul·lar al voltant de l’ovari. Les flors s’obren amb el bon temps i es clouen a
la nit o quan està núvol o a punt de ploure. Estams nombrosos, amb anteres linears.
Filaments estaminals filiformes, grocs. Ovari cilíndric. Estil molt curt. Estigmes (2 o més)
subulats / filiformes. Fruit en càpsula (5-10 mm) siliqüiforme, de 7-10 cm, recta o
gairebé, estriada, unilocular, glabra, i que conté llavors negres globuloses, sense aril,
reticulades puntejades. Quan s’asseca les valves de la càpsula s’obren en un moviment
brusc o salt que pot enviar-lo lluny, a més de petar o fer soroll quan ho fa.
Als jardins del Capcir se’n veuen als cóms que fan de petit parterre. I a la línia mitjanera
de la carretera del Pla a Valls també se’n podien veure, o a Alella, vora la riera. En
general, com a espècie escampada de jardins o subespontània, no sembla allunyar-se
massa de la costa a Catalunya (entre La Ràpita i Roses). A les illes Canàries hom la
considera legalment espècie invasora https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-
2013-8565 A Califòrnia li tenen especial devoció perquè l’han escollida com a emblema
nacional del país (des de 1903). També li tenen dedicat un dia de l’any, el 6 d’abril.
Figura també a l’escut d’armes de la duquessa de Sussex. Els farmacèutics d’allí no
volen ni sentir-ne a parlar de que pugui ser tòxica o útil per a dopar-se. Cultivada a casa,
es pot sembrar pel desembre, havent llaurat bé abans el tros, i havent-lo adobat amb
adob químic i no massa fems i, ja de manera opcional, amb força sulfat de coure (diluït
amb aigua i amoníac). En teoria també agraeix una mica d’adob amb Manganès
(permanganat potàssic molt i mol diluït en aigua abans de sembrar). A Califòrnia la
planta es fa especialment als afloraments de metall d’aram. No tolera gens bé el
trasplantament. I no és massa forta front a les males herbes del voltant. Li agraden els
terrenys sorrencs i ben assolellats.
ALTRES ESPÈCIES DEL GÈNERE
• androuxii • crassula • hypericoides

• arizonica • elegans • lemmonii
• australis • exilis • lobbii
• caespitosa • glyptosperma • ludens
• minutiflora • pseudopraecox • rosea
• palmeri • ptarmicoides • rostellata
• papastillii • quadrangularis • rutifolia
• parishii • ramosa • scapifera
• procera • rhombipetala • vaccarum
Distribució mundial de l' Eschscholzia californica Sweet, segons "Plants of the World".
En lila, com a subespontània. En verd, com a nativa
L’alocriptopina té diversos efectes. Inhibix l’aldosa-reductasa, és a dir, evita els efectes

nocius sobre la circulació perifèrica de l’excés de glucosa en sang. Això fa que millori la
visió i també la circulació a les cames. També és anestèsica i soporífera. I evita les
arrítmies i la fibril·lació auricular del cor.
La berberina és també analgèsica i anestèsica. Inhibeix l’acetil-colinesterasa, i això fa
que el cervell pugui estar més actiu. A més inhibeix les arrítmies, l’asma, els dolors
musculars, relaxa el cor i la respiració, abaixa la glucèmia i el colesterol. És
antiinflamatòria i immunoestimulant.
La cheleritrina és també anestèsica, antiinflamatòria, relaxant de la respiració i
immunoestimulant.
La codeïna és antiespasmòdica, sedant (especialment de la tos), relaxant de la respiració
i la digestió.
La coptisina és antiinflamatòria i estimulant de la contracció muscular en general.
La glaucina és antiespasmòdica, relaxant respiratòria, i abaixa la hipertensió al ser un
bloquejant beta-adrenèrgic. També és hipoglucemiant.
La hunnemannina inhibeix al 100% la germinació de les espores dels fongs Alternaria
brassicae, Fusarium lini, Helmintosporium pennisetti (a 1000 ppm).
La nor-sanguinarina inhibeix (a l’1 per mil) el creixement fongs Alternaria brassicicola i
Cladosporium maculatus.
La protopina inhibeix els transportadors de serotonina i de nor-adrenalina. A 5-10-20
mg/Kg incrementa el nombre tics induïts per 5-hidroxi-triptofan. També en rates la
protopina a 4-30 mg/Kg produeix reducció en la immobilitat de la cua per la qual se’ls
penja. La protopina (i la criptopina i l’al·locriptopina) estimulen que l’àcid 3H-GABA es
fixi als receptors de membrana sinàptica al cervell de les rates, de manera similar a les
benzodiazepines.
La s-reticulina actua com un modulador alostèric dels receptors GABA alfa3,5,6.
A nor-sanguinarina inhibeix al 100% la germinació de les espores dels fongs Alternaria
brassicicola, Curvularia maculans.
Tant la reticulina com la 1-(3-hidroxi-4-metoxi-benzil)-2-metil-6,7-metilèn-dioxi-1,2,3,4-
tetrahidro-iso-quinolina tenen efectes inhibidors sobre la butiril-colinesterasa, o sigui,
que són relaxants respiratòries potents. També podrien protegir una mica contra els
excessos amb la cocaïna.
La sanguinarina inhibeix també l’acetil-colinesterasa i faculta el cervell per estar més
actiu. També és anestèsica. I augmenta la potència de la contracció cardí, estimula la
respiració i activa la contracció de les artèries
VIRTUTS MEDICINALS
• afrodisíaca • diürètica
• analgèsica • dopping
• anestèsica • fungicida
• anodina (?) • galactòfuga
• ansiolítica (?) • hepatoprotectora
• antibacteriana • sedant (?)
• antiespasmòdica • soporífera (?)
• antifúngica • sudorífica
• antiinflamatòria • vasomotora
• cardiotònica • vasodilatadora coronària
USOS MEDICINALS
• addicció a la morfina o heroïna • hipertensió

• angiocolitis (inflamació conductes • insomni (?)
hepàtics/biliars) • mal de cap
• anorèxia sexual • mal de queixal
• caspa • manca d’energia
• depressió nerviosa • taquicàrdia
• enuresi • tos espasmòdica
PREPARATS
Uns quants productes farmacèutics barregen extractes d’ Eschscholzia californica,
Passiflora incarnata, Valeriana officinalis, amb vitamina B6, GABA i melatonina. Hom diu
que funcionen molt bé per dormir millor. Comprimits (Sympathyl) amb 75 mg de Mg (¿en
forma de carbonat?), 20 mg d’extracte etanòlic de copa d'or (Eschscholzia) i 75 mg
d’extracte alcohòlic d’arç blanc (Crataegus) a 254 francesos de París el resulten
ansiolítics.
USOS CULINARIS /VETERINARIS. Les llavors es posen al pa o pastissos al coure’ls. La

planta també es barreja als pinsos pel bestiar.
EXPERIÈNCIA PERSONAL
Crec que vaig saber d’aquesta planta pel llibre de RAYMON STARK «El libro de los
afrodisíacos» (Ed. Martínez Roca, 1981). A la pàgina 52 posa textualment: «Las hojas de
la copa de oro mexicana son un afrodisíaco natural. ¡Precaución! Tras la excitación sexual,
puede aparecer una terrible sequedad de boca y garganta. Esta droga es extremadamente
peligrosa, y puede originar la muerte, si se utiliza mal. Algunas tribus indias de México
mezclan chocolate con hojas de copa de oro para obtener un efecto afrodisíaco más
seguro...». Però, de fet, abans havia vist alguna pel·lícula en blanc i negre a la televisió on
un espia era drogat amb aquesta rosella californiana per tal de deixar-lo KO. L’home feia
veure que es debatia entre al vigília i el son més profund, i per això es donava cops a la
paret de la petita cel·la per tal de no perdre el coneixement.
El contacte visual primer amb la planta el vaig tenir al jardí botànic de Blanes d’en KARL
FAUST. Jo conec aquest jardí des que jo tenia només sis mesos d’edat i hi vaig beure
sortir-ne els qui després vaig reconèixer com a RAMON MARGALEF i PIUS FONT QUER, entre
d’altres. Allí hi ha un parterre gran dedicat a les plantes de Califòrnia. I un dia vaig tenir
la sort que el jardiner que en tenia cura passava per allà. I, gràcies al meu interès per la
planta, me’n va regalar uns quants fruits perquè la pogués sembrar al jardí de casa. Jo
devia tenir 28 anys aleshores, i ara els records del què va passar potser no els recordi
amb la precisió que voldria. El cas és que vaig bullir uns 10 minuts uns 10 fruits
(càpsules allargades i primes) i vaig beure’n l’aigua, amb una mica de xocolata. De casa,
que és a 140 m sobre el nivell del mar, al cim del Tibidabo, que és a 500 m snm i a uns 3
Km en línia recta, vaig pujar-hi corrent en 12 minuts. I no vaig esbufegar fins que ja era
a la pujada final més amunt del Coll del Casadet. Aquesta primera reacció explosiva
també la vaig observar en un amic al que n’hi vaig donar a beure i que també en va
sembrar vora casa seva, sota el Tibidabo. Les reaccions successives ja no eren tan
potents. Amb tot, fins els 33 anys vaig estar corrent uns 100 Km a la setmana. I el
beuratge de la planta (fruits), amb bàlsam de Tolú i Echinacea, crec que m’ajudava molt
a mantenir-me àgil i potent. El que no recordo ara és si aquella primera vegada també
vaig respirar fums d’«elemí», que també donen una potència física que t’estalvia de
rebufar quan corres. En tot cas, de copa d’or només en prenia abans d’anar a córrer i de
cap manera em feia venir son, tot al contrari, em donava ganes d’enfilar-me per les
parets; i fins i tot em feia venir petites al·lucinacions, com ara confondre l’ombra d’una
heura amb el braç d’una persona. La planta va tenir el seu efecte positiu, per exemple,
de cara a passar l’examen físic algun opositor al cos de policia. I fa poc, havent begut la
CONXITA CORTINA i jo el decuit de la planta del mateix jardí botànic de Gombrèn, no ens
va deixar dormir massa bé, amb neguit i insomni tota la nit. Però, recentment s’ha
popularitzat la planta com un remei per dormir millor. I deu ser arran d’un llibre d’un tal
RUDOLF FRITZ WEISS que citava la planta com a bon somnífer. Recordo que els russos
l’havien fet presoner de guerra a la segona guerra mundial. I vaig pensar que en devia
sortir malparat, tant com per deduir que com que la planta és una «rosella» ha de fer
dormir. I també hi ha treballs científics que corroboren l’efecte sedant sobre rates o
ratolins de la planta, però no especifiquen amb quina part de la planta o com se n’ha fet
l’extracte. Recentment, fins i tot la casa farmacèutica Bayer posa per escrit que «El
extracto seco de amapola de California ayuda a calmar el nerviosismo. Contribuye a una
óptima relajación, favorece la inducción y profundidad del sueño y mejora la calidad del
descanso nocturno». I no és un acudit! Jo havia sentit a dir per la ràdio que la planta,
com que no conté alcaloides, no és perillosa. Això no sé si va ser abans o després d’una
entrevista que em va fer en JOSEP CUNÍ a Ràdio Barcelona a la matinada. Allí vaig deixar
entreveure que hi havia plantes que podien millorar molt el rendiment esportiu. El que
passaria, suposo, és que el control anti-dopping donaria positiu. Fa pocs anys he estat
nedant al llarg de la Costa Brava i beure la decocció del 3-4 fruits abans de començar, a
més d’un producte ja fora de mercat (PWR, de Sanofi), m’ajudava a poder arribar a fer els
15 Km de cada tram. Però no se m’ocorreria pas prendre’n en una competició «oficial». Al
llibre «fitoguía» (Ed. EviScience, 2006), sobre aquesta planta posen que «se le atribuye
efecto sedante, no demostrado en ensayos clínicos». Crec que caldria escatir si el que
venen els herbolaris o posen als preparats farmacèutics és realment Eschscholzia
californica o alguna altra espècie similar, com ara Hunnemannia fumariaefolia Sweet. O
bé si les fulles de la Eschscholzia californica tenen un efecte contrari al dels fruits. O si és
que a petites dosi són sedants i a grans dosi són estimulants. O si és que les fulles que
venen ja estan lliures d’alcaloides que han estat extrets per aprofitar-los per elaborar
medicaments i el que prenen la gent és pràcticament aigua calenta i això ja els fa efecte
per dormir millor. Seguint amb la Fitoguía, allà reconeixen que la planta sí que té
alcaloides. Els que menciona, ordenats aquí alfabèticament, són: alocriptopina,
berberina, californidina, cariaquina, cheleritrina, chelilutina, chelirubina, coridina,
corisamina, escolzina, isocoridina, macarpina, protopina, sanguinarina.
EFECTES NOCIUS. Contraindicada si es té glaucoma, si s’està embarassada o alletant.

Precaució: pot interferir amb altres psicofàrmacs (barbitúrics, benzodiazepines); i del cert
inactiva l’efecte antibiòtic del bactrim. Disminueix la desintoxicació natural dels
insecticides organofosforats.
PRINCIPIS ACTIUS
• 1-(3-hidroxi-4-metoxi-benzil)-2- • 2’-4’-dihidroxi-7-metoxi-iso-flavona
metil-6,7-metilèn-dioxi-1,2,3,4- • 2’-metoxi-formononetina
tetrahidro-iso-quinolina • 6S,12S-neocariachina-7-O-metil
• 10-hidroxi-cheleritirna èter-N-meto sal
• 10-hidroxi-sanguinarina
• àcid fumàric
• 12-hidroxi-chelirubina
• àcid succínic
• alcaloides isoquinoleínics (0.5-1.2 % ◦ auroxantina
en fulles; 2.5% a la rel) ◦ eschscholtzxantina
◦ 1-(3-hidroxi-4-metoxi-benzil)-2- ◦ luteïna-epoxi-zeaxantina
metil-6,7-metilèn-dioxi-1,2,3,4- ◦ luteoxantina
tetra-hidro-iso-quinolina ◦ mutatoxantina
◦ al·lo-criptopina ◦ neoxantina
◦ berberina ◦ retro-carotèn-triol
◦ californidina ◦ violoxantina
◦ cariachina ◦ zita-carotè
◦ cheleritrina • cheleritrina
◦ chelilutina • chelilutina
◦ chelirubina • chelirubina
◦ coridina • cianurs
◦ corisamina • codeïna
◦ dihidro-chelilutina • colesterol
◦ dihidro-macarpina • coptisina
◦ dihidro-sanguinarina • coridina
◦ dihidro-cheleritrina • corisamina
◦ escholtzina • corituberina
◦ hunnemannina • criptocavina
◦ iso-coridina • criptopina
◦ macarpina • D-L-cheliantifolina
◦ metil-laurotetanina • dihidro-cheleritrina
◦ N-metil-laurotetanina • dihidro-chelilutina
◦ N-meto sal de 6S,12S- • dihidro-chelirubina
neocaroiachina-7-O-metil èter • dihidro-macarpina
[=pavina] • dihidro-sanguinarina
◦ nor-sanguinarina • dihidro-securinina
◦ O-metil-cariachina • escholamidina
◦ protopina • escholidina [rel]
◦ reticulina • escholtzina [rel]
◦ sanguinarina • escholinina [rel]
◦ sanguirubina • eschscholtzina
• eschscholtzina-N-òxid
• alfa-al·locriptopina [rel] • eschscholtz-xantina
• alfa-canadina • eschscholtz-xantona
• alfa-canadina-metohidròxid • eschscholztidina
• alfa-homo-chelidonina • escholina [rel]
• al·locriptopina • flavonoides: quercetina, iso-
• amargs rhamnetina
• anteraxantina • fumarina
• berberina • glaucina
• beta-homo-chelidonina • glucòsids de quercetina-iso-
• beta-sitosterol rhamnetina
• bis-nor-argemonina • grasses
• californidina • heteròsids cianogenètics
• californina (linamarina, etc.)
• cariachina • hunnemannina
• carotenoides: • ionidina
• iso-coridina • O-metil-cariachina
• L-metil-laurotetanina • proteïnes
• lauroscholtzina • protopina
• macarpina • quercitrina
• magnoflorina • reticulina
• morfina • rutina
• N-metil-lauro-tetanina • sanguinarina
• nor-argemonina • sanguirubina
• nor-argemonina • triglochinina
• nor-iso-argemonina • violoxantina
• nor-sanguinarina • xantofil·les
• nor-sanguinarina • zeaxantina
• O-metil-caraiachina
MÉS INFORMACIÓ
ESCHSCHOLZIA_CALIFORNICA_A_PHYTOCHEMICAL_AND_PHARMACOLOGICAL_-
_REVIEW_Ali_Esmail_Al-Snafi?email_work_card=title
EVÒNIM/ BARRETS DE CAPELLÀ
Euonymus europaeus L.
[1753, Sp. Pl. : 197] 2n = 64

NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher spindelstrauch/Gemeiner spindelstrauch

Europäischer spindelbaum / Europäischer spindelstrauch / Europäisches
pfaffenhütchen / Gemeiner spindelbaum / Gewöhnliches pfaffenhütchen /
Kantiger spindelstrauch / Pfaffenhütchen / Pfaffenkapperl /
Pfaffenkäppchen / Pfaffenkäppli / Pfaffenröschen / Rotkehlchenbrot /
Sindelbaum / Spillbaum / Spindelbaum / Spindelstrauch
Anglès: Spindle/Common spindle / Common spindle tree / European euonymus /
European spindle / European spindle tree / Spindle tree / Spindleberry /
Àrab: ‫مضاض أوروبي‬
Aragonès: modrollera, bonetero, ebonimus, modrollonera.
Armeni: Իլենի եվրոպական/ Իլենի սովորական
Bable: boje, boxe, böxe, carrampuya, siempreverde.
Basc/Euskera: arbol mada-rikatu, basaerramu, basaerramua, basauri, madaricatuba,
madarikatuba, mandarikatua, zapatari-egur, zapataribelar, zapatariegur,
zapatariegurr, zapatarriegur.
Castellà: Bonetero/Agracejo / Evonimo/ Boj montés
Català: Boneter europeu/ Barretets de capellà / Barretets vermells / Bonet /
Evònim / Evònim europeu/ barret de capellà, barretets vermells, barrets de
capellà, bonet, bonets, busareta, evònim, evònim europeu, fuen, herba de
polls, matapoll, bonetera, bois, buchos, buis, buiso, busareta.
Danès: Benved/Almindelig benved
Eslovac: Bršlen európsky
Eslovè: Navadna trdoleska / Trdoleska navadna
Estonià: Harilik kikkapuu
Finlandès: Euroopansorvarinpensas/Eurooppalainen sorvaripaatsama /
Sorvarinpensas
Francès: Fusain/Bois carré/Bois à lardoires/ Bonnet-carré / Bonnet de cardinal /
Bonnet-de-prêtre / Bonnet d'evèque / Bonnet-de-prêtre / Fusain d'europe /
Fusin/ Caprenotier/ Cherme/ Garais
Gaèlic: Feoras
Gal·lès: Piswydden piswydd/Piswydden
Gallec: albillo, arbore de serpe, árbore-da-rabia, barrete-de-padre, bonete-de-crego,
bonete-de-preste, boneteiro, fuseira, fusera, pauguirgoriño, árbol-de-rabia,
árbol-de-serpente, árbol-de-tinta, árbore-de-serpe.
Grec: Ευώνυμον ευρωπαϊκό / Ευώνυμον το ευρωπαϊκό
Holandès: Wilde kardinaalsmuts/Kardinaalsmuts
Hongarès: kecskerágó/Csíkos kecskerágó / Közönséges kecskerágó / Papsapka
Islandès: Beinviður/Evrópubeinviður
Italià: Berretta del prete/Berretto da prete/Boretta di prete / Corallini /
Evonimo / Evonimo europeo / Evonymus / Fusaggine / Fusaria / Fusaria
comune/ Fussagine comune
Japonès: せいようまゆみ
Kurd: Germeşoya jirêzê
Noruec: Spolebusk
Polonès: Trzmielina pospolita/Trzmielina zwyczajna
Portuguès: arbore-da-rabia, barrete de padre, barrete-de-padre, bonete-de-crego,
bonete-de-preste, euónimo, evónimo, fuseira, pauguirgoriño, árbore-da-
rabia, árbore-de-serpe.
Rus: Берескле́т европе́йский/Бруслина
Serbi: Курика/ Kurika
Suec: Vanlig benved / Benved
Turc: Papazkülahi
Txec: Brslen evropský
Ucraïnès: Брусли́на європе́йська/ Бруслина європейська
És un arbust alt de fins a 5 metres, amb branques joves prismàtiques, amb 4 cares,
fulles oposades, amplament lanceolades, de limbe agut, finament dentat. Fa flors
tetràmeres d’un blanc verdós, pedunculades. Fruit en càpsula carnosa d’un vermell entre
rosat i taronja molt viu. Euonymus europaeus és un arbust gran que pertany a la família
de les Celastràcies. Es distingeix per no tenir espines (com Maytenus) i tenir les fulles
totes oposades no diminutes. Els 4 estams alternen amb els 4 pètals, sense esperó. Calze
amb 4 sèpals. Flors actinomorfes, dialipètales, amb ovari súper. Carpels soldats almenys
per la base. Peduncles florals no sembre naixent a la base dels pecíols foliars. És
caducifoli, glabrescent, una mica aromàtic, molt ramificat, d’escorça llisa grisa, amb
rames joves tetràgones verdoses. Borrons de 2-4 mm ovoides. Fulles de 6-11 × 1.5-2.5
cm, oval-lanceolades, oposades, finament pubescents sobre els nervis al revers. Les fulles
més inferiors a vegades obtuses, les altres agudes. De marge finament dentat, atenuades
a la base. De color verd mat, més pàl·lid al revers. Pecíol de 2-6 mm, canaliculat.
Inflorescències amb 3-7 flors reunides en cimes bípares o trípares. A vegades la flors
central la tenen avortada. Peduncle floral de 17-25 mm. Flors de 10-12 mm de diàmetre,
tetràmeres, amb pedicel de 5-8 mm. Disc nectarífer tetralobulat d’un verd intens. Calze
amb 4 lòbuls de 1.5 × 2-2.5 mm, ovals, obtusos. Pètals de 2.5-3.5 × 1.5-2 mm, oval-
espatulats, còncaus, finament denticulats a la punta, de color blanc-verdós. Estams 4
igualant la longitud dels pètals. Anteres amb 2 teques. Fruit de 8-12 × 9-15 mm,
obpiramidal, vermell al madurar, solcat formant 4 lòbuls erectes, obtusos, comprimits
lateralment, llisos (o arrugats a l’assecar-se), amb quilla obtusa. Llavors de 5-6.5 × 3.5-
4.5 mm, una mica comprimides lateralment, obovoidees, brillants, de color castany,
cobertes del tot per l’aril de color vermell-taronja intens.
Es fa a la muntanya mitjana a les rouredes molt humides i boscos de ribera com

vernedes, alberedes, omedes, salzedes i bardisses. És típic de França i Catalunya.
Euonymus europaeus al món, segons GBIF
• antifúngic ESC (p.p. polipèptid) • diürètic ESC

• antiparasitari • expectorant ESC
• colagog (ESC REL) • hepàtic (ESC REL)
• colerètic (ESC REL) • laxant ESC
• purgant LLA • tòxic
• repel·lent d’insectes • vomitiu LLA
• tònic cardíac (ESC REL) • vulnerari
USOS MEDICINALS
• anorèxia • paparres FUL FRU

• atonia cardíaca • paràsits externs
• Bacillus subtilis • polls als cabells FUL FRUI
• càncer • polls al pubis FUL FRU
• dispèpsia • Proteus mirabilis
• Enterococcus faecalis • pulmonia
• febres hepàtiques • ràbia
• ferides • restrenyiment
• grip A • sarna FUL
• malària • Serratia marcescens
• Micrococcus luteus
PREPARATS
─ Polpes de: Prunus spinosa + Crataegus monogyna + Sorbus aucuparia + Euonymus

europaeus. La barreja té efecte contra línies cel·lulars de càncer (HeLa de càncer de
matriu, T98G de glioblastoma). Frena la migració, l’adhesió i la proliferació dels tumors i
frena l’expressió de ABCB1, el gen que codifica la glucoproteïna P. A més, actua fent més
sensibles a l’adriamicina els tumors.
─ Extracte hidroalcohòlic sec: 20-50 mg/dia.
ALTRES USOS
La les arrels se’n pot treure una mena de gutaperxa. La fusta s’empre en ebenisteria. De
les llavors se’n pot extreure un tint groc. De l’aril un tint entre vermell i taronja, que amb
alum es torna verd. Però tots aquests tints són poc duradors. De l’arbust se’n pot
extreure un oli volàtil útil per a fer sabons. El carbonet de la fusta s’empra per a
dibuixar. De les tiges se’n poden fer escuradents, agulles de teixir, fusos, broquetes i
altres petits estris.
TOXICITAT
Pot arribar a paralitzar el cor. També ja a petites dosi pot irritar els budells.
PRINCIPIS ACTIUS
• 3-acetil-1,2-diacil-sn-glicerols LLA • Ee-CBP (pèptid de 4992.5 Da) ESC

• àcid cis-vaccènic LLA • flobafens
• àcid esteàric LLA • lectina
• àcid oleic LLA • oli
• agents tànnics • polipèptid ESC
• alcaloides pèptics • resina
• amargants • sesquiterpens derivats de dihidro-
• armepavina beta-agarofurà LLA
• cafeïna • teobromina
• digitoxigenina • triterpens
LLADRACÀ
Eupatorium cannabinum L.
[1753, Sp. Pl. : 838] 2n=20,40
ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC: Eu-patorium ve del grec «de noble pare». Hom
suposa que el qui tenia el pare noble era el rei del Pont el segle I ( MITRÍDATES EL
GRAN). Cannabinum és evident que significa «com el cànem» i bé que s’hi
assemblen les fulles.
Làmina: CARL AXEL LINDMAN

NOMS POPULARS
Foto: PERE MASDEU

Alemany: Gewöhnlicher Wasserdost,Wasserhanf; Gemeiner wasserdost /
Gewöhnlicher wasserdost / Hirschklee / Kunigundenkraut /
Wasserdosten / Wasserhanf
Anglès: Hemp-agrimony, Waterhemp, Hemp Eupatorium; Agrimony / Common
Dutch agrimony / Common hemp agrimony / Gravel root / Hemp
eupatorium / Holy rope / St. john's herb / Sweet-smelling trefoil / Water
agrimony / Water hemp / Water maudlin
Àrab: Khad Albint, Ghaffath, Ghafith, GhafithKinnabi, Kinab maa, / ‫أوبتريوم قنبي‬
‫قنبية غافثية‬
Basc/Euskera: ariketa, orrorcheta, orrotxeta.
Castellà: hierba de Santa Cunegunda, canabina, eupatorio, cañamazo, cáñamo
acuático, cáñamo de agua, cáñamo silvestre, cáñamo silvestre acuático,
cáñamo verde, canabina de agua, cannabina de agua, eupatorio, eupatorio
con hojas de cáñamo, eupatorio de Avicena, eupatorio de los árabes,
eupatorio vulgar, garzota blanca, orégano acuático, orégano de agua.
garzota blanca, orégano acuático, orégano de agua.
Català: Canabassa, Lladracà, eupatori d’Avicenna, altes-i-mires, cànem bord,
eupatori, herba de talls, lladracà, lladracá, lladrecà, lladrencà.
Francès: eupatoire, chanvrine; cannabine
Gallec: eupatorio, eupatório, herba de Santa Cunegunda, herba de Santa
Runegundis, herba pulgueira, herba purgueira, porqueira, pulguera,
purguera, trevo-cervino.
Grec: Ευπατόριο
Hebreu: ‫ גדותן הביצות‬/ ‫אבגר‬
Italià: Canapa acquatica,Canapa d'acqua / Canvetta / Eupatorio cannabino /
Japonès: ヘンプアグリモニー
Portuguès: Eupatória-de-avicena / Eupatório / Trevo-cervino/ epatouro/ eupatorio de
Avicena/ eupatório/ eupatório de Avicena/ eupatório-de-Avicena/ herba de
Santa Cunegunda/ purguera/ trevo cervino / trevo-cervino.
Rus: Репешок
Suec: hampflockel
Turc: Koyun pıtrağı/ Gripotu / İbnisnaotu
Ucraïnès: Сідач коноплевий /Сідач конопляний
Xinès: 大麻叶泽兰 / 大麻叶佩兰 Ta Pei Lan
És una planta herbàcia perenne o vivaç, de fins a 2 m d’altura. Té un aparell radical

robust, amb moltes arrels fibroses. Les tiges creixen molt dretes, i estan tenyides de color
porpra. Per dins tenen una medul·la blanca. A la zona superior es ramifiquen en forma
de corimbe i són puberulentes. Les branques de la inflorescència i els peduncles són
més pilosos, però glabrescents a les zones mitges-baixes durant la floració. Fulles
oposades, curtament peciolades (5 mm), essent les inferiors i de la zona del mig
digitades. El lòbul del mig el·líptic-lanceolat de 6-11 × 2-3 cm, amb la base cuneada i
l’àpex acuminat; lòbuls laterals menors però similars en la forma. Fulles de la zona de
dalt cada cop menors irregularment digitades o fins i tot simples. Fulles de la base
desaparegudes quan la planta està en plena floració. Totes les fulles són escabrides,
esparsament puberulentes amb alguns pèls glandulars, especialment sobre els nervis de
la cara de sota, amb puntuacions transparents (glàndules amb essència). Nervis de les
fulles pinnats amb 5-6 parelles de rames laterals. Marge de les fulles serrat, una mica
ondulat. Inflorescències terminals en corimbes molt densos. Floreix a l’estiu. Capítols
(d’unes 5 flors) nombrosos, de 5-6 × 3 mm amb 3-7 flors. Involucre campanulat, d’uns 6
mm. Filàries en 2-3 sèries, imbricades. Filàries exteriors curtes, oval-lanceolades, de
prop de 2 mm, puberulentes. Filàries mitjanes i interiors gradualment més llargues, amb
voraviu membranós i punta porpra. Corol·les de color porpra clar, d’uns 5 mm una mica
grogoses i glandulars per fora. Flor tubular acampanada amb 5 dents al capdamunt . Els
5 estams acaben en anteres de color porpra. Estil, amb dues rames llargues ben
divaricades. Aquenis de color marró negrós, cilíndrics, de prop de 3 mm, amb 5 costelles
i glàndules grogues. Papus amb setes blanques més llargues que el cos de l’aqueni.
Dins la gran família de les Compostes, el Lladracà pertany a la tribu de les Eupatòries.
Es distingeixen per tenir flors totes no ligulades i estil de les flors del disc amb dues
rames llargues i papil·loses, fruit (aqueni) amb vil·là a sobre, receptacle sense palletes,
fulles oposades.
La planta pot ser atacada pel fong Thanatephorus cucumeris que li produeix zones
pansides. També pot ser atacada pel CMV (virus del mosaic del cogombre).
Sempre prefereix vores d’aigua o terrenys molt humits als marges del bosc sobre terreny
argilós. Andalusia arriba fins els 3000 m snm. A l’Àfrica es troba al Marroc i a Algèria. A
l’Àsia es troba a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Iran, Iraq, Palestina/Israel,
Líban, Síria, Turquia, Nepal i la Xina. A Europa es troba a Estònia, Lituània, Letònia,
Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Àustria, Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Hongria, Països Baixos,
Polònia, Eslovàquia, Suïssa, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, Regna Unit/Illes
Britàniques, Albània, Bòsnia-Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Itàlia, Macedònia,
Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia,, França, Portugal, Espanya. A l’Amèrica del
Nord es troba al Canadà i als Estats Units. Apart també es troba a Nova Zelanda.
La subespècie corsicum (Req. ex Loisel.) P. Fourn. [1939, Quatre Fl. Fr. : 937] es
distingeix per ser planta més fina, més baixa, amb fulles més indivises, amb vil·là tan o
més curt que l’aqueni. Apart, s’han descrit també les varietats o subespècies chinense =
asiaticum, syriacum
àrea de distribució de l'Eupatorium cannbinum (LLADRACÀ) segons "plants of the world"
ESPÈCIES SIMILARS
A la Xina hi ha dues espècies més amb usos medicinals. Eupatorium odoratum L.

(=Chromolaena odorata) s’empra per estroncar la sang després d’arrencar-se una
sangonera; i, en ús intern, contra la leptospirosis, per fer venir la regla, contra el catarro,
l’amigdalitis, la tos, la diabetis i la diarrea. I Eupatorium fortunei Turcz. s’empra contra el
mal de cap per calor i esgotament, febre sense suor, distensió abdominal, tibantor al
tòrax, regurgitacions, halitosi i sensació de greix a la boca, dengue, refredat, tos, febre,
fractures òssies. A l’Amèrica del Nord és força conegut l’Eupatorium purpureum on
s’empra contra el tifus, dengue, febre, infeccions gènito-urinàries, contra càlculs, àcid
úric, reuma, cistitis i prostatitis. És conegut com a «Queen of the meadow» o també com
a «Joe-Pye weed». I menys conegut allí és l’Eupatroium perfoliatum, que s’empra contra la
rinitis al·lèrgica, la grip, el catarro, i la febre alta. A Mèxic s’empre Eupatorium collinum
contra alcoholisme, dispèpsia, febre o hepatitis. A Trinidad-Tobago tenen Eupatorium
triplinerve, espècie caribenya que és molt útil contra la febre groga, la pulmonia, la
bronquitis. Al Brasil, en canvi, tenen l’ Eupatorium semiamplexifolium,
HISTÒRIA
El suís KONRAD GESNER (segle XVI) explicava que al beure vi d’haver-hi cuit la rel va
començar a vomitar al cap d’una hora i a defecar violentament unes dotze vegades
copiosa femta amb mucositat. Els clàssics anomenaven eupatòrium a l’Agrimonia
eupatoria. AVICENNA sembla que coneixia bé la planta del Lladracà i per això es coneic
com Eupatori d’Avicenna. A principis del segle XX es posaven les fulles al pa per evitar
que es florís (Mrs. GRIEVE). La llegenda explica que rentant-se els baixos amb la planta
les dones recuperen la virginitat. SANTA CUNEGUNDA era verge i casada. Vídua ja de
l’emperador germànic ENRIC II volgué entrar en un monestir, però per demostrar que era
verge i podia ser monja va haver de caminar descalça sobre una llarga reixa d’arades
roents. Morí el 3 de març del 1039. A Olot, al segle XVIII, FRANCESC BOLÒS emprava el
Lladracà per guarir ferides i, en ús intern, contra debilitat, caquèxia, obstruccions
hepàtiques, edemes i hidropesia.
PROPIETATS DEL LLADRACÀ
• amargant • hepatoprotector
• antihemorràgic • hipocolesterolemiant
• antiinflamatori (fetge, pulmons) • immunoestimulant
• antimicrobià • insecticida
• astringent • mucolític
• cicatritzant • purgant (decocció arrel)
• colagog • repel·lent d’insectes (Aedes aegypti,
• colerètic Callosobruchus chinensis, Culex
• contraceptiu quinquefasciatus)
• desintoxicant • sudorífic
• emmenagog • vomitiu
• expectorant (rels) • vulnerari
USOS MEDICINALS DEL LLADRACÀ
• abscessos (pus) • càncer: còlon, pulmó, sarcomes

• al·lèrgies • caquèxia
• anèmia • cistitis
• annexitis (ovaris) • cremades
• artritis • cucs intestinals
• bonys • debilitat general
• càlculs biliars / urinaris • depressió
• diabetis tipus I • mal de cap
• diarrea • mal de coll
• dismenorrea (dolor de la regla) • melsa inflamada
• Ebola (+ ortiga + dent de lleó) • menorràgia (fulles menors/5 dies)
• èczema • peritonitis
• edemes • pielonefritis
• estrenyiment en persones molt • pleuresia
debilitades • prostatitis
• ferides • restrenyiment (arrel)
• fetge congestionat • reuma
• gota • rinitis al·lèrgica
• granellades • tos tova
• hepatitis • tumors (fetge, intestins, melsa, testicles)
• hidropesia • úlceres
• hipertensió • vesícula biliar gandula (discinèsia biliar)
• infecció urinària • virus
Dosi diàries: A) 4 g d'arrel en decocció: bullir 2 minuts i reposar 10 minuts, prendre

abans dels àpats. B) 10 g de fulles per L d'aigua. Bullir un moment i reposar 10 minuts.
Beure abans dels àpats.
Homeopatia: calfreds de la febre, grip, hepatitis, afeccions de la melsa i de la vesícula

biliar.
ESOTERISME
Per purificar les habitacions quan s’hi ha mort algú.
VETERINÀRIA
Els cérvols quan tenen alguna ferida van a la planta i s’hi refreguen i després es queden
parats prenent el sol.
ALTRES USOS
És una planta que a les arrels acumula o pot acumular molt d’Arsènic, i per tant,
desintoxicar sòls del voltant de mines contaminats pels residus o les mateixes aigües
contaminades per Arsènic, en basses de decantació.
Les flors atrauen moltes papallones. L’oli essencial de Lladracà evita la podridura del
mango (Mangifera indica) causada per Botryodiplodia theobromae i/o Colletotrichum
gloeosporioides.
POSSIBLE TOXICITAT
La planta és tan amargant que és difícil abusar-ne. Barrejant l’extracte amb la pitança
(125 mg/20g) als ratolins administrada fins l’estómac provoca reducció de la motilitat,
mareig i ptosis, però tot això és reversible a l'abandonar l’experiment. Per la presència
d’alcaloides pirrolizidínics hom sospita que la planta a la llarga podria causar problemes
al fetge. Val més, doncs, fer-ne com a molt una novena. La DL50 del germacrè D o del
neril-acetat és aproximadament de 16-22 micrograms/mL. L’extracte hidroalcohòlic de la
re pot incrementar l’efecte aneugènic del bisfenol-A.
L'Ordre SCO 190/2004 de 28 de gener només prohibeix Eupatorium purpureum i E.
rugosum, espècies afins però ben diferenciades per a la majoria de botànics d'E.
cannabinum.
PRINCIPIS ACTIUS D’EUPATORIUM CANNABINUM
• 1-(2-hidroxi-4-metil-fenil)-propan-1,2-diona
• 1-[2-hidroxi-4-(hidroxi-metil)fenil]etan-1-ona
• 10-acetoxi-8-hidroxi-9-O-angeloïl-timol
• 2-hidroxi-2,6-dimetil-benzofuran-3(2H)-ona
• 2H-cromèn-2-ona
• 30,40,4a0,9a0-tetrahidro -6,70-dimetil-spiro[benzofuran-3(2H),20-piran[2,3-
b]benzofuran]-2,4a0-diol
• 8-metoxi-9-O-angeloïl-timol
• 8-metoxi-9-O-iso-butiril-timol
• 8,10-didehidro-9-(3-metil-butanoïl)-timol 3-O-tiglat [RELS]
• 9-(3-metil-butanoïl)-8,10-dehidro-timol
• 9-acetoxi-8,10-dehidro-timol-3-O-tiglat
• 9-acetoxi-8,10-epoxi-timol 3-O-tiglat
• 9-acetoxi-timol-3-O-tiglat
• 9-hidroxi-8,10-dehidro-timol
• 9-iso-butiril-oxi-8,10-dehidro-timol
• 9-O-angeloïl-8-metoxi-timol 3-O-iso-butirat [RELS]
• 9-O-angeloïl-8,10-dehidro-timol
• àcid acrílic
• àcid cafeic
• àcid cítric
• àcid làctic
• àcid màlic
• àcid tànnic
• taraxasterol acetat;
• alcaloides pirrolizidínics:
◦ A) sense radical a C-7: echinatina; licopsamina; intermedina (supinina,
amabilina);
◦ B)[RELS] amb radicals a C-7 beta-iso-butiril / beta-angelil/beta-tiglil / beta-
iso-valeril;
◦ C) [RELS] amb base de necina: trachelanthamina (isòmers); èsters de beta-
angelil/tiglil;
◦ D) èster a C-9 viridifloril/trachelanthil d’amino-alcohol (turneforcidina)
• benzofuranoides
• beta-ecdisona
• derivats del timol
• euparina
• eupatilina 97 mg %
• eupatorina 18 mg%
• eupatorio-picrina
• eupatobenzofuran
• fenil-propanoides
• flavonoides 0.8-2.5%
• glucòsids de flavonols: 6-metoxi-flavones (hispidulina; eupafolina); astragalina;
kaempferol-3-rutinòsid; hiperòsid; querecetina; isoquercitrina; rutina
• hofmeisterin II
• inulina
• lactona: cromolaènid, eucannabinòlid
• lactones diterpèniques: cannaclerodanòlid
• lactones sesquiterpèniques: eupatorio-picrina; 5'-deoxi-eupatoriopicrina;
hiyodorilactona A; 3-hidroxi-5'- O-acetil-eupatoriopicrina = hiyodorilactona D;
hiyodorilactona B.
• lactucerol
• oli volàtil 0.1-0.2 % [FLORS]: germacrè D 27%; germacrè B 12%; valencè 10%; beta-
cariofil·lè 8.5 %; [FULLES]: germacrè D 37 %; germacrè B 12%; beta-cariofil·lè 10%;
delta-carè 8.5%
• oli volàtil [PLANTA]:
• (E)-beta-ocimè • camfè
• (E)-nerolidol • cumarina
• (Z)-beta-ocimè • decanal
• 1,5-terpineol • delta-2-carè 6%
• 8,89-dehidro-timol [Còrcega] • delta-cadinè 2%
• 8.5-alfa-fel·landrè 3% • elemol 3%
• àcid cafeic 56 mg% • espatulenol 2-27%
• alcohol fenil-etílic • geranil-acetat
• alfa-cadinol 3% • geranil-tiglat
• alfa-farnesè 13 % • germacrè B 12-22%
• alfa-guaiè • germacrè D 35 %
• alfa-humulè • hexil-tiglat
• alfa-metilèn-gamma-butiro-lactona,3- • isobornil-2-metil-butanoat
beta-peroxi-eucannabinòlid • lavandulol [Còrcega]
• alfa-patxulè • linalool
• alfa-pinè • llimonè
• alfa-terpinè 11% • longifolè
• alfa-terpineol • mircè
• alfa-zingiberè 7% • neril-acetat 5-20%
• benzè-acetaldehid • neril-isobutirat 17%
• beta-bisabolè • neril-propionat
• beta-cariofil·lè 9% • nerol
• beta-cubebè • nonanal
• beta-elemè • p-cimè 1%
• beta-himachalè • sabinè
• beta-pinè 5% • timol
• beta-ylangè • timol-metil-èter 6 %
• bi-ciclo-germacrè • timoquinona 6%
• borneol [Còrcega] • valencè 8%
• bornil-acetat
• polifenols 5-8-11%: àcid clorogènic 1.5%; 3,5-àcid-dicafeoïl-quínic 0.3%; 4,-5 àcid-
dicafeoïl-quínic 0.4% derivats cafeoïl- 4%; derivats de l’àcid hidroxicinàmic 6.5%;
• polisacàrids immunostimulants (4-O-metil-glucurono-xilans);
• quercetina 760 mg%
• resina
• rinderina
• rutina 69 mg%
• saponines
• stigmasterol
• supinina
• tanins
• terpenoides
• β-sitosterol
EFECTES FISIOLÒGICS DEL LLADRACÀ
L’extracte hidroalcohòlic a 50 micrograms/mL després de 24 hores produeix una gran

pèrdua de viabilitat a les cèl·lules de càncer de còlon HT29. El mateix extracte a 25
micrograms//mL després de 48 hores provoca una reducció notable de la capacitat de
proliferació, alterant la forma de les colònies, augmentant la transcripció del p21 i
minvant NCL, FOS, AURKA; i induint la mort cel·lular per disrupció de la mitosis al
nucli. L’extracte actua amb sinergia amb la doxorubicina, augmentant-ne la reducció de
la viabilitat cel·lular, però sense alterar l’aturada del cicle cel·lular causada per la
doxorubicina. L’extracte inhibeix també les cèl·lules de Jurkat i en redueix la capacitat
proliferativa del 60 al 25% després de 24-48 hores amb 125 micrograms/mL. Aquest
efecte és similar al del 5-FU. L’efecte antiproliferatiu de l’extracte també és palès contra
cèl·lules BT-20, HepG2, Caco-2. L’eupatroio-picrina inhibeix les funcions pro-
inflamatòries als neutròfils a través de al supressió de la producció d’interleucines pro-
inflamatòries IL-8 i TNF-alfa i quinases de l’ERK 1/2 MAP. A més les lactones
sesquiterpèniques redueixen la β2 integrin CD11b/CD18. L’eupatorio-picrina té activitat
citotòxica envers diversos tumors (in vitro). Per exemple, a 1-5 M contra tumors de
leucèmia o ZNS (V251). O contra FIO26 (fibrosarcoma) o el tumor de Lewis (carcinoma de
pulmó) a 1.5 micrograms/mL. La butionina-sulfoximina n’augmenta moltíssim, fins el
99%, l’efecte citotòxic als tumors. D’entre els derivats del timol, sembla que e més
citotòxic sigui el 9-acetoxi-8,10-epoxi-timol-3-O-tiglat, amb una IC50 de 0.02
microgram/mL contra DLD-1; de 1 microgram/mL contra CCRF-CEM; i de 1.4 contra
HL-60. Per altra banda, el 10-acetoxi-9-O-angeloïl-8-hidroxi-timol o l’eupato-benzofurà
exerceixen IC50 de 1 i de 2.6 contra LDL-1; de8 i 2 contra CCRF-CEM, respectivament.
Contra l’ascites d’Ehrlich la rutina és activa a 2.6 nanoM/mL; l’eupafolina a 9.8; i la
hispidulina a 22; i l’eupatorio-picrina 0.8!
Els olis essencials de l‘Eupatorium cannbinum tenen una IC 50 envers l’Artemia salina de
16-22 micrograms/mL. L’oli essencial té activitat fungicida contra Aspergillus niger i
activitat fungistàtica contra Fusarium oxysporum i Trichoderma lignorum. L’activitat
antibacteriana de l’oli essencial està demostrada contra:
• Escherichia coli • Salmonella typhi
• Proteus mirabilis • Streptococcus aureus
• Pseudomona aeruginosa (no massa • Streptococcus faecalis (molta
inhibició) inhibició)
D’efecte antiinflamatori en tenen diversos principis actius de la part aèria del Lladracà:
9-acetoxi-8,10-epoxi-timol-3-O-tiglat; 9-acetoxi-8,10-dehidro-timol-3-O-tiglat; (7),9-
acetoxi-timol-3-O-tiglat; 8-metoxi-9-O-iso-butiril-timol; 10-acetoxi-8-hidroxi-9-O-
angeloïl-timol; 1-[2-hidroxi-4-(hidroxi-metil)fenil]-etan-1-ona. Aquests principis actius
inhibeixen amb una IC50 de 18 microM la generació d’anions superòxid als neutròfils
molestats amb fMLP/CB. Per altra banda els següents principis actius: 9-(3-metil-
butanoïl)-8,10-dehidro-timol; eupato-benzofurà; 9-iso-butiril-oxi-8,10-dehidro-timol; 10-
acetoxi-8-hidroxi-9-O-angeloïl-timol; 1-[2-hidroxi-4-(hidroxi-metil)-fenil]-etan-1-ona hi
inhibeixen la producció d’elastasa amb un a IC50 de 18 microM també.
L’extracte aquós és hepatoprotector, evita la necrosi al fetge que produiria el Cl4C si

s’administra mitja hora abans a 500 mg/Kg. Contra la toxicitat de l’etanol al fetge actuen
l’acid acrílic, l’acid làctic i l’àcid màlic i cítric de la planta.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EUPATORIUM CANNABINUM
Chemical_constituents_pharmacological_and_therapeutic_effects_of_Eupatorium_cannab
inum-_A_review?auto_download=true&email_work_card=view-paper
LLETEROLA D’HORT
Euphorbia helioscopia L.
[1753, Sp. Pl. : 459] 2n = 42

Foto: CHRISTOPHER BERNIER

NOMS POPULARS
Alemany: Sonnwend-wolfsmilch/Sonnenwend-wolfsmilch/Sonnen-wolfsmilch
Anglès: Sun spurge/Churnstaff / Madwoman’s-milk / Madwoman's milk / Wart
spurge / Wartweed
Àrab: ‫فربيون شمسي‬/‫جيجان‬
Castellà: Lecherula/Euforbia girasol / Lecheriega / Lecheruela / Lechetrezma /
Lechetrezna girasol / Mamona / Pichoga / Tornagallos
Català: Lleterola/Lletera / Lleterola d'hort / Mal d'ulls / Marcoset
Danès: Skærm vortemælk
Eslovac: Mliečnik kolovratcový
Eslovè: Mleček sončni / Sončni mleček / Zeleni klobuk
Estonià: Harilik piimalill
Finlandès: Viisisädetyräkki/Viisisäteinen tyräkki
Francès: Euphorbe réveil-matin / Herbe-aux-verrues / Petite éclaire
Gaèlic: Llaethlys yr ysgyfarnog/Llaeth ysgyfarnog
Gal·lès: Lus na bhfaithní/Lus na bhfaitní
Grec: Ευφορβία η ηλιοσκόπια/Γαλατόχορτο / Γαλατσίδα / Ευόρβιο το
ηλιοσκοπικό / Μεγάλη γαλατσίδα
Hebreu: ‫חלבלוב השמש‬
Hindi: Gani-buti, Chhatri doidak, Piryano doolai
Holandès: Kroontjeskruid
Hongarès: Napraforgó kutyatej
Italià: Euforbia calenzuola/Erba verdona/Erba calenzola
Japonès: トウダイグサ/todaigusa
Noruec: Åkervortemelk/Mjølkegras / Ringormgras / Ringormgull / Sminkegras /
Trollkjerringgras / Vorteblomst / Vortegras / Åkervortemjølk
Persa/Farsi: ‫شیرسگ‬
Polonès: Wilczomlecz obrotny/Kołowrotek
Portuguès: Erva-leiteira / Erva-maleita / Erva-maleiteira / Erva-olha-o-sol /
Leitarega / Leitariga / Leiteira / Maleiteira / Titímalo-dos-vales/ Laiteira-
do-dsol
Rus: Молочай солнцегляд
Suec: Revmorstörel / Revormstörel
Txec: Pryšec kolovratec
Ucraïnès: Молочай соняшний/Молочай сонячний
Urdú: Chhatri dodak, Gandi booti
Xinès: 泽漆/ ze qi, wuduoyun, maoyancao, wuzandeng, yibasan
És una herba anual de fins a 40 cm d’alçària, amb arrel pivotant, tija dreta, (o
ascendent), normalment solitària, que al tallar-se exsuda làtex blanc amargant. Fulles
esparses obovals, obtuses, denticulades a la meitat distal, essent les de sota la umbel·la
majors. Umbel·la ampla, còncava, amb 5 radis allargats, primer tricòtomes, desprès
dicòtomes. Bràctees obovals, desiguals. Glàndules fructíferes enteres, sense banyes.
Càpsula de 23-5 mm, glabra, llisa, amb closques arrodonides. Estils a penes bífids.
Llavors d’uns 2 mm, ovoides, marrons, reticulades-alveolades, carunculades.
Dins del gènere, Eupohorbia helisocopia es distingeix per tenir les glàndules de l’involucre
fructífer enteres, i per ser planta anual, amb fulles esparses, bràctees de la umbel·la
lliures, closques llises, càpsules dehiscents, exsertes, solcades, fulles serrulades a,la
meitat distal, llavors de 1.5-2.3 mm.
Les Euforbiàcies es distingeixen per tenir les flors en forma de ciati i exsudar làtex per
les ferides. La flor masculina està formada per un sol estam articulat, amb un pedicel a
la base. Un fals calze està format per 5 bràctees que formen un involucre en forma de
copa. Hi ha 4 cossos glandulars en forma d’arc o de lluna minvant amb o sense banyes
terminals. La flor femenina està formada per 3 carpels que donaran lloc cadascuna un
coc amb una sola llavor dins. Els estams o flors masculines articulades, sense periant,
formen petits grups front a les bràctees que formen l’involucre. El conjunt de la
inflorescència rep el nom de ciati. Hi ha unes 5000 espècies a la família, reunides en uns
300 gèneres. El gènera Euphorbia compta amb unes 2250 espècies.
Euphorbia helisocopia al món, segons GBIF
És planta típica dels horts, marges de camins una mica humits sobre sòls no massa rics
en nutrients, però sense gaire humus, més aviat bàsics, argilosos, gens salins, en
ambients amb força llum. És espècie cosmopolita, absent, però de les zones tropicals i de
les àrtiques.
HISTÒRIA
La planta figura al Shennong Ben Cao Jing (2800 a.C.) i s’ha emprat a la Xina des de la
dinastia Han (202 a.C.–220 d.C.). També figura a nombrosos tractats xinesos posteriors:
Mingy Bielu (dinastia Han), Xinxiu Ben Cao (dinastia Tang); i Sheng Ji Zong Lu i Ben
Cao Gang (dinastia Ming); i Yaoxing Zhilu (dinastia Qing), i Depei Ben Cao (dinastia
Qing). En general a la farmacopea xinesa és descrita com a planta amargant i una mica
freda, diürètica, bèquica, desintoxicant i insecticida, contra la deficiència a la melsa o a
l’estómac, o de qi i a la sang.. Al Sheng Ji Zong Lu es recomana de seva decocció (250 g)
contra edema, tos, asma, disúria, però combinada amb rels de ginseng (75 g) , pela de
Citrus reticulata (50 g), albercocs (75 g), prunes xineses (Prunus humilis) (150 g), rizoma
d’Atractylodes macrocephala (50 g) i rels de Morus alba (150 g). La planta no es recomana
pas per a llargs períodes o en dosi exagerades, només 3-9 g, uns dies. A més de a la Xina
s’empra a l’Índia, Egipte, Turquia.
VIRTUTS MEDICINALS
• activadora de les NK (p.p. • anticancerígena

diterpenoides) • antidiabètica
• antibacteriana • antifúngica
• antihelmíntica REL • febrífuga
• antiinflamatòria • galactagoga
• antilipidemiant • insecticida
• antiproliferativa • mol·luscicida
• antireumàtica • purgant
• antitumoral • sudorífica
• antivírica (bacteriòfag CP51) • tòxica/ irritant
• citotòxica • vasodepressora
• inhibidora de l’alfa-amilasa • vermífuga
• inhibidora de l’alfa-glucosidasa • vesicant
• inhibidora de la glucoproteïna-P • vulnerària
USOS MEDICINALS
• Actinomyces viscosus • febre

• ascites • fístules tuberculoses (escròfules)
• Bacillus subtilis • flegmes
• berrugues • Fusarium solani (extracte amb
• bronquitis crònica diclorometà)
• càncer de còlon • herpes simple (làtex)
• càncer d’esòfag • insulina baixa
• càncer d’estómac MKN45 • Klebsiella pneumoniae (p.p. lectina)
• càncer de fetge SMMC-7721 • Leishmania
• càncer de mama MCF-7, MDA-MB- • leucèmia
231 (p.p. eufelionòlid F, euforina, • limfedema per tuberculosis
helioscopinòlid A, secoheliosafan A- • limfoma
B) • malalties neurodegeneratives
• càncer de matriu HeLa (p.p. • malària
euforbatines 5,6; eufornina) • Monilia albicans
• càncer de pàncreas PANC-1 (p.p. • neuràlgies
eufelionòlid F) • neurodermatitis UE
• càncer de pulmó LA795 (p.p. • osteomielitis
eufornina), A549 (p.p. diterpens del • Plasmodium
tipus jatrofà o latirà) • Pseudomonas aeruginosa (p.p.
• càncer de recte lectina)
• Candida albicans OE • psoriasis
• còlera LLA • reuma
• colesterol alt • Salmonella enterica
• cucs intestinals • Shigella dysenteriae OE
• diarrea • Shigella flexneri
• disenteria • Staphylococcus aureus (MRSA), OE
• dolors • Streptococcus mutans
• durícies • tinya UE
• edemes • tos
• Enterococcus faecalis OE • triglicèrids alts
• EPOC • Trypanosoma
• erupcions cutànies • tuberculosis
• Escherichia coli (p.p. lectina); OE
• escròfules (tuberculosis als ganglis
limfàtics UE)
PREPARATS
[Entre parèntesis, els productes d’origen animal]
• Malvastrum tricuspidatum + Euphorbia helioscopia + Adiantum capillus-veneris.

Contra tumors.
• Prunella vulgaris + Arisaema erubescens + Amorphophallus konkac + Cremastra

appendiculata + Euphorbia helioscopia + Selaginella doederleinii + Salvia chinensis
+ Paris polyphylla + Ziziphus jujuba. Contra càncer de pulmó no de cèl·lula petita.
• Draba nemorosa + Euphorbia helioscopia + Polyporus umbellatus + Poria cocos +

Solanum lyratum + Ephedra sinica + Ophiopogon japonicus + Prunella vulgaris +
Rehmannia glutinosa + Lilium brownii + Plantago asiatica + (Ostrea gigas) +
Astragalus membranaceus + Alisma plantago-aquatica + Panax ginseng + cisplatí.
S’instil·la a la pleura després d’haver extret el tumor de càncer de pulmó.
• Astragalus membranaceus + Polygonatum odoratum +Solanum nigrum + Hedyoatis

+ Euphorbia helisocopia + Curcuma longa + Fritillaria cirrhosa (+ Scolopendra +
Pheretima). Aquesta decocció s’empra contra el càncer de pulmó.
• Euphorbia helioscopia + Salvia chinensis + Panax ginseng + Scutellaria baikalensis

+ Cynanchum stauntonii + Cinnamomum cassia + Pinellia ternata + Polistes
olivaceus + Taxus chinensis + Arisaema heterophyllum + Zingiber officinale +
Glycyrrhiza uralenensis. La decocció es pren contra el càncer de pulmó.
• iso-alanto-lactona + Scutellaria barbata + Carthamus tinctorius + Prunella vulgaris

+ Euphorbia helioscopia. Contra càncer de fetge (hepatocarcinoma).
• Euphorbia helioscopia + ous. La decocció es pren contra el càncer de coll de

matriu.
• Euphorbia helioscopia + Amorphophalulus sinensis + Smilax glabra + Manis

pentadactyla. La decocció es pren contra el limfosarcoma.
• Saussurea + mangostan + Syzygium samarangense + Euphorbia helioscopia +

Dendrobium. Contra el Parkinson.
• (Corium bufonis) + (Narceus americanus) + (Holotrichia diomphalia) + Euphorbia

helioscopia. Contra tumors o quists cerebrals.
• Euphorbia helioscopia + Morus alba + Prunus humilis + Prunus armeniaca + Panax

ginseng + Atractylodes macrocephala + Citrus reticvulata: contra edema, tos,
escròfules, tinya, picors, neurodermatitis.
• Achyranthes bidentata + Euphorbia helisocopia + Physalis alkekengi + Scrophularia

ningpoensis + Terminalia schebula + Platycodon grandiflorum. Contra el grip.
• Ligustrum thibeticum + Astragalus propinquus + Salvia miltiorhiza + Euphorbia

helioscopia: alimenta el Yin, reomple el Qi, remou l’estancament i dispersa la
flegma; emprat contra faringitis (10 g 2 cops al dia durant 1 mes).
•
• Scutellaria baikalensis + Euphorbia helioscopia + Rhodea japonica +
Cryptotympana pustgulata + Sterculia lychnophora + Mentha haplocalyx. Contra la
faringitis.
• Euphorbia helisocopia + Phyllosctachys glauca + Pinellia ternata + Citrus
reticulatata + Bupleurum chinense + Cynanchum galucescens + Aster tataricus +
Glycyrrhiza uralensis + Tussilago farfara + Peucedanum praeruptorum + Citrus
aurantium + Platycodon grandiflorus. El xarop es pren contra la bronquitis crònica.
• Pinellia ternata + Rubia yunnanensis + Euphorbia helioscopia + Zingiber officinale +

Cynanchum glaucescens + Glycyrhiza uralensis + Scutellaria baikalensis + Panax
ginseng + Cinnamomum cassia. La deoccicó es pren contra la tos amb molta
flegma.
• Ligusticum thibeticum + Astragalus propinquus + Salvia multiorhiza + Euphorbia

helioscopia. De la decocció se’n fan grànuls, contra la faringitis crònica.
• Euphrobia helioscopia + Ephedra sinica : en pastilles contra la tos.
• Euphrobia helioscopia (+ Pheretima aspergillum): en pastilles contra la tos amb

molta flegma.
• Euphorbia helioscopia + Morus alba + Poria cocos + Akebia quinata + Citrus

reticulata + Perilla frutescens + Glycyrhiza uralensis + Areca catechu. La pols es
pren contra la tos o l’edema.
• Euphorbia helioscopia + Hedyotis diffusa + Isatis indigotica + Isatis tinctoria +

Spatholobus suberectus. Els grànuls es prenen contra la psoriasis.
• Euphorbia helioscopia + Brussonetia papyrifera + Spirodela polyrrhiza + (Lycodon

rufozonatus) + Arnebia euchroma. Per tractar la psoriasis.
• Codonospis tangshen + Astragalus membrnaaceus + Euphorbia helioscopia +

Descurainia sophia + (Eupolyphaga sinensis) + (Stelenophaga plancyi) + Salvia
miltiorhiza + borneol + Allium fuistulosum. Contra ascites.
• Euphorbia helioscopia + Anemarrhena asphodeloides + Sarassum pallidum + Poria

cocos + Salvia miltiorhiza + Gentiana macrophylla + Cocculus orbicularis +
Polyporus umbellatus + Rheum palmatum + Tetrapanax papyriferus + Aristolochia
debilis. La decocció es pren contra l’edema.
• Euphorbia helioscopia + Corydalis bungeana + Lonicera japonica + borneol. La

deocció es pren contra la parotiditis epidèmica.
• Euphorbia helioscopia + Areca catechu + Aconitum carmicaheli + Aucklandia lappa

+ Cinnamomum cassia + Citrus reticulata + Alisma orientalis + Rhemum palmatum
+ Prunus humilis + Magnolia officinalis. La pols es pren contra l’edema i la buidor
a la melsa i a l’estómac.
• Euphorbia helioscopia + huangjiu (beguda alcohòlica destil·lada a base d’arròs,

mill o blat). La decocció amb arròs groc o vi de mill s’empra contra la manca de llet
a la dona.
• Euphorbia helioscopia + Zanthoxylum bungeanum + Allium fistulosum + Sophora

japonica. La decocció s’aplica a les escròfules.
• Euphorbia helioscopia + oli de sèsam. L’ungüent s’aplica contra la tinya.

VETERINÀRIA
Les fulles es donen al gossos rabiosos. I la rel, per fer-los anar de ventre.
POSSIBLE TOXICITAT
Els diterpens del tipus ingenan que es troben combinats amb àcids grassos insaturats a
la planta, alguns èsters de l’ingenol i dos èsters de 20-deoxi-ingenol, són moderadament
tumorígens. El làtex és irritant per a la pell, sobre tot si hi toca el sol. Les eufornines A, B
i C són tòxiques. Si la planta es combinés amb Vigna angularis o amb Dioscorea
oppositifolia, aleshores es tornaria més tòxica. El làtex pot irritar la pell., i si es pren, la
boca, l’esòfag i l’estómac. I, com és d’esperar, els ulls. Això no obstant, prendre la
decocció de fins a 150 g de la planta sembla que per un cop no dona intoxicació.
En ratolins les DL50 són de entre 3 i 5 g/Kg segons el tipus d’extracte (aigua, etanol, etil-
acetat). La DL50 de l’extracte amb etanol en injecció peritoneal en rates és de 1.2 g/Kg.
Per boca, 600 mg/Kg de làtex o 1200 mg/Kg durant 14 dies no resulten tòxics per als
ratolins albins. Estudis antics arribaven a la conclusió que la planta era tumorigènica.
Segurament devien fer proves amb dosi letals o quasi letals.
Els diterpens helioscopinòlid A i 15-O-acetil-3-O-benzoïl-characiol suprimeixen la

producció de No i de PGE2 a l’inhibir l’expressió de la iNOS i la COX-2 a les cèl·lules de
la micròglia BC2 afectades per LPS. Aquests diterpens també inhibeixen la producció de
ROS i de citokines proinflamatòries (Il-1beta, IL-6, TNF-alfa), per la via del NF-kappaB.
També són capaços d’atenuar la mort neuronal desencadenada per la micròglia.
L’eufornina inhibeix la proliferació de les cèl·lules HeLa i hi indueix apoptosis (25-50%).

Una concentració alta d’eufornina els bloqueja el cicle a G2/M. I altera la ràtio Bax/Bcl-2
i fa alliberar citocrom dels mitocondris, i apuja els nivells de caspases 3, 8, 9, i 10. Ho fa
incrementant el nivell de la fosdo-CDK1proteïna Tyr15.
El 5,11-jatrofadièn-3-benzoïl-oxi-7,9,14-tri-acetil-oxi-15-ol; i el lup-20(29)-èn-3-acetat; i
l’estigmast-4-èn-3-ona tenen activitat vasodepressora.
El 12-desoxi-forbol-13-fenil-acetat-2-O-acetat és irritant per als ulls i mucoses sensibles.
Diversos extractes, i en especial el fet amb etil-acetat, de la planta tendra actuen contra
línies cel·lulars de càncer de fetge: SMMC-7721, BEL-7402, HepG2; i de càncer colorectal
(SW-480); d’estómac (SGC-7901). Almenys l’extracte amb etil-acetat a 100-200 ppm
actua contra les cèl·lules SMMC-7721 inhibint la capacitat d’invasió i reduint l’expressió
de la MMP-9, i aturant el cicle a G1. L’àcid 3,3-di-O-metil-el·làgic-4-O-beta-D-
glucopiranòsid actua contra les cèl·lules MGC, HepG2 i Hce-8693. El pino-resinol actua
contra les SW480 i SW620. L’àcid gàl·lic actua contra les LA795 (del càncer de pulmó de
ratolí). L’extracte amb etil-acetat redueix les expressions de la ciclina D1, Bcl-2, MMP-9 i
incrementa l’expressió de Bax, caspasa-3 i nm23-H1 al teixit cancerós al ratolí.
L’efecte antiproliferatiu del creixement tumoral de l’extracte es palesa contra: NCI-

H1975, PANC-1, MCF-2, SMMC-7721, BEL-7402, HepG2, SW-480, SGC-7901, LA795,
HeLa, A549, PA.
La modulació de la glicoproteïna-P per part de l’extracte es palesa envers les cèl·lules

MDA-MB-231, NIH3T3/MDR, K562/ADR, MCF-7/ADM, MCF-7/ADR.
L’efecte antiinflamatori es palesa per una frenada de la COX-2 i de les iNOS, i la
supressió de ROS, NO, IL-1, IL-1beta, IL-6, TNF-alfa, PGE2.
L’efecte antihelmíntic i antiprotozoic de la planta està comprovat envers: Plasmodium

falciparum, Leishmania infantum, Leishmania amazonensis, Trypanosoma cruzi,
Trypanosoma brucei, Cimex lectularius, Haemomnchus contortus.
PRINCIPIS ACTIUS D’EUPHORBIA HELIOSCOPIA
• 1-octacosanol ◦ 14,2-alfa-hidroxi-helioscopinòlid
• 3,5-dihidroxi-fenil-glicina B
• 12-desoxi-forbol-13-fenil-acetat-2- ◦ 15-O-acetil-3-O-benzoïl-
O-acetat characiol
• 24-metilèn-ciclo-artenol ◦ 16-epi-18-hidroxi-abbeokutona
• 24-metilèn-ciclo-art-3-ona ◦ 16-hidroxi-ingenol
• àcid flavel·làgic ◦ 17-hidroxi-eufornina
• àcid gel·lic ◦ 17-hidroxi-eufoscopina C
◦ 20-O-acetil-ingenol
• diterpenoids: ◦ diterpenoids del tipus jatrofà,
◦ 2-alfa-hidroxi-helioscopinòlid B latirà, ingenà
◦ 3-beta,7-beta,15-beta-trihidroxi- ◦ epi-eufoscopina A-F
14-oxolatira-5E,12E-dienil-16-O- ◦ ent-16-beta,17-dihidroxi-atisan-
beta-d-glucopiranòsid 3-ona
◦ 5,11-jatrofadièn-3-benzoïl-oxi- ◦ ent-kauran-3-oxo-16-beta-17-
7,9,14-tri-acetil-oxi-15-ol diol
◦ 7-alfa,9-beta,15-beta-triacetoxi- ◦ eufascopoid A
3-beta-benzoïl-oxi-14-beta- ◦ eufcopenoid A
hidroxi-jatrofa-5E,11E-diè ◦ eufcopenoid B
◦ 7-beta,9-beta,11-beta,14-beta- ◦ eufelionòlid A-N
triacetyoxi-3-benzoïl-oxi-212- ◦ eufeliotriol A
beta,15-beta-epoxi-11-beta- ◦ eufeliotriol B
hidroxi-jatrofa-5E-èn ◦ eufohelifan B
◦ 7-beta,9-beta,14-beta-triacetoxi- ◦ eufohelifan A-C
3-benzoïl-oxi-12-beta,15-beta- ◦ eufohelina A-E
epoxi-11-beta-hidroxi-jatrofa-5E- ◦ eufohelionona
èn ◦ eufohelionòsid A
◦ 7-beta,9-alfa,14-beta-triacetyoxi- ◦ eufohelioscopina A-C
3-beta-benzoïl-oxi-15-beta,17- ◦ eufoheliosnoid A-E
dihidroxi-jatrofa-5E,11E-diè ◦ eufohelionòsid E (= 14-alfa,15-
◦ 7-deacetil-eufornina B beta-diacetoxi-3-beta-benzoïl-
◦ 9,19-ciclo-lanost-23E-èn-3,35- oxi-7-beta-nicotinoïl-oxi-9-oxo-
diol jatrofa-5E,11E-diè)
◦ 9,19-ciclo-lanost-25-èn-3- ◦ eufheliotrol A,B
beta,22-diol ◦ eufopia A
◦ 12-deoxi-forbol-13-[2-metil-cis- ◦ eufopia B
2-butenoat]-20-acetat ◦ eufopia C
◦ 12-deoxi-forbol-13-fenoil-acetat- ◦ euforbatina A-G
20-acetat ◦ euforbiapèn A-D
◦ 12-deoxi-forbol-13-dodecdienoat- ◦ euforbon
20-acetat ◦ euforheliosina B
◦ 12-deoxi-forbol-13-[2-metil-cis- ◦ euforhelipan A
2-butenoat] ◦ euforhelipan B
◦ eufornina A-F ◦ miricetina
◦ eufornina A-N ◦ mosloflavona
◦ euforpin A-F ◦ naringenina
◦ eufoscopina A-N ◦ persicogenina-3’-glucòsid
◦ eufoscopoid B ◦ pinocembrina
◦ eufoscopoid A-F ◦ quercetina-3-O-beta-D-(2’’-O-
◦ eufzicoopias A-I gal·loöl)-galactpòsid
◦ eurifoloid Q ◦ sakuranina
◦ helioojatrona A-C ◦ tiliròsid
◦ helioscopianoid A-Q ◦ titimalina
◦ helioscopinòlid A-E
◦ helioscterpenoid • lectina
◦ heliosupina • lípids:
◦ ingenol àcid araquidònic
◦ ingenol-monoacetat àcid docosanoic
◦ lup-20(29-èn-3-acetat àcid esteàric
◦ lup-20(29)-èn-palmitat) àcid làuric
◦ secoheliosfan A,B àcid linoleic
◦ secoheliosfolan A, B àcid mirístic
àcid oleic
• fenil-propanoids: àcid palmític
◦ cumarines helisocopiol
◦ iso-fraxidina heptacosanol
◦ lignans octacosanol
◦ neolignans
◦ quinquenina L1
◦ syringa-resinol-4’-O-beta-D- • m-hidroxi-fenil-glicina
glucòsid
• monoterpenoids &
• fenols: sesquiterpenoids:
◦ àcid 3,4-dihidroxi-benzoic ◦ àcid ficúsic
◦ àcid 3,5-dihidroxi-benzoic ◦ beta-eudesmol
◦ àcid cafeic ◦ elemol
◦ àcid gàl·lic ◦ hemistepsina
◦ àcid shikímic-4-O-gal·lat ◦ swertiamarina
◦ àcod shikímic-5-O-gal·lat
◦ brevifolina • nor-sesquiterpenoids:
◦ etil-gal·lat ◦ (6,R,9S)-megastigman-3-ona-4,7-
◦ metil-gal·lat èn-9-ol-O-alfa-L-arabino-
◦ pirogal·lol furanosil-(1 → 6)-beta-D-
◦ resorcinol glucopiranòsid
◦ 13-carboxi-blumenol C
• flavonoides: ◦ 4,5-dihidro.blumenol A
◦ 7,4’-dihidroxi-5-metoxi- ◦ àcid urushic A
flavanona ◦ aglicona d’icarísid B2
◦ echinattina ◦ citròsid A
◦ glabrona ◦ dehidro-vomifoliol
◦ heliosina ◦ eupforheliosina A
◦ hiperina ◦ helioscopina D
◦ iso-liqüiritogenina ◦ leeaòsid
◦ iso-quercetina ◦ loliòlid
◦ kaempferol ◦ roseòsid II
◦ licochalcona A
◦ licochalcona B • oli essencial
◦ luteolina ◦ 2-adamantil-amina 1%
◦ luteolòsid ◦ àcid cafeic 6.5%
◦ àcid màlic 2% ◦ geraniïna
◦ cariofil·lè 23.5% ◦ helioscopinaA,B
◦ cariofil·lè-òxid 5.5% ◦ helisocopininaA,B
◦ carvacrol 6.5% ◦ mllotusinina
◦ iso-aromadendrè-epòxid 0.5% ◦ punciafolina
◦ timol 48% ◦ terchebina
◦ trans-longi-pinocarveol 2.5%
• triterpenoids
• pruïna ◦ (22R)-ciclo-art-25-beta-èn-3,22-
• punicaflorina diol
• quercetina-3-beta-galactòsid ◦ (23E)-cicloart-23-beta-èn-3,25-
• quercetina-3-beta-galactòsid-2’’- diol
gal·lat ◦ (2e
• quercetina-3-beta-glucòsid ◦ 19-alfa-H-lupeol
◦ 24-metilèn-ciclo-artenol
• tanins ◦ 24-metilèn-ciclo-artan-3-ona
◦ carpinusina ◦ auforbatrinaA-G
◦ corilagina ◦ balanoforina B
◦ euforhelina ◦ ciclo-artenol
◦ euforscopina ◦ estigmast-4-èn-3-ona
◦ flaeocarpusina ◦ lup-20(29)-èn-3-acetat
◦ furosina
latirà jatrofà
eufornina
forbol
terpenoides i flavonoides d'Euphorbia helioscopia
[De «Euphorbia helioscopia L. a phytochemical and pharmacological overview». YAN YANG, XUFEI CHEN, FEI
LUAN, MIN WANG, ZE WANG, JIULING WANG, XIRUI HE. Phytochestry 184:112649 (2021)].
MÉS INFORMACIÓ
«Euphorbia helioscopia L. a phytochemical and pharmacological overview». YAN YANG,

XUFEI CHEN, FEI LUAN, MIN WANG, ZE WANG, JIULING WANG, XIRUI HE. Phytochestry
184:112649 (2021).
«A review on phytochemical constituents and pharmacological activities of Euphorbia

helioscopia. MUHAMMAD SHAHZAD ASLAM, BASHIR A CHOUDJHURY, M UZAIR, ABDUL SUBHAN
IJAZ, SAUMENDU DEB ROY. Indian Research Journal of Pharmacy ans Science (2013)
CAGAMUJA
Euphorbia lathyris L.
[1753, Sp. Pl. : 457] 2n = 20
Llavor. Dibuix: J.L. CASTILLO
NOMS POPULARS
Alemany: Kreuzblättrige wolfsmilch/Dullkraut / Giftmilch / Hexenmilch /

Krätzekraut / Krötengras / Milchkraut / Spechtwurzel / Spring-
wolfsmilch / Springwurzel / Teufelsmilch / Vierzeilige wolfsmilch /
Warzenkraut / Zypresseneuphorbie
Anglès: Caper spurge/Euphorbia / Gopher plant / Gopher spurge / Mole plant /
Paper spurge / Spurge
Àrab: ‫أبو قابوس‬
Aragonès: cagamucho, hierba de la purga, manzanetas, granos rateros, ierba de la
purga, yerba ratera.
Basc/Euskera: katalin-bedarr, sathorr-belarr, satorr-bedarr, tarticua, tartiku.
Castellà: Tártago/Catapucia / Contrarayo / Estrella / Lechero. /Piñoncillo /
Simetrai / Sinvergüenza / Tártaro/ antitopos, cagamucho , cagamuja,
cagarríos, catapucia menor, catapúcia menor, grano menor de reyes, granos
rateros, hierba del topo, hierba topera, higuera del infierno, jalapa,
lechetrezna, muja, piñoncillo, piñoncillos, planta de las muelas, planta para
las verrugas, píldoras de Judas, ratera, tárgago, tártagos, tártagos de
Judas, tártagos de la cruz, tártagos gordos, tártagos horadados, tártagos
menudos, tártagos que matan los ratones, yerba topera, árbol lechero.
Català: Cagamuja/Cagamoixa/ cagamoix, cagamuix, cagamuixa, cagamutja,
cagamutxu, cataprusa, catapucia de Monserrat, catapúcia, herba del frare,
herba vomitòria, lleteresa, lletrera, herba topera.
Danès: Kors vortemælk
Eslovac: Križnolistni mleček / Mleček križnolistni
Estonià: Tahuline piimalill
Finlandès: Ristityräkki
Francès: Épurge/Euphorbe épurge/Euphorbe des jardins/ hrba à taupes/
Euphorobe gesse
Gal·lès: Llaethlys caprys/Fflamgoed gaperol
Gallec: cagarrios, cagarriote, cagarríos, catapúcia-menor, escurripa, herba da cuca,
herba da rata, herba rateira, morganheira, morgañeira, rateira, surbia,
tártago.
Grec: Ευφόρβιες
Holandès: Kruisbladige wolfsmelk/Kruisbladwolfsmelk
Hongarès: Hasindító kutyatej/Keresztes kutyatej / Kerti sárfű / Nagy sárfű
Italià: Euforbia catapuzia
Japonès: ホルトそう
Noruec: Hagevortemelk / Hagevortemjølk
Polonès: Wilczomlecz groszkowy/Wilczomlecz skoczek
Portuguès: Catapúcia-menor/Morganheira / Tártago/cagarrios, catapúcia-menor, erva-
das-ratas, escurripa, herba da cuca, herba rateira, herva leiteira, maleita,
maleiteira, morganheira, rateira, tártago.
Rus: Молочай чины
Serbi: Suvivuohenjuuri/Сувивуохењуури
Suec: Korstörel
Turc: Sütleğen
Txec: Pryšec skočcový
Ucraïnès: Молочай чиновий
Xinès: 續隨子/ 续随子/ xu sui zi/ qian jin zi
Dins el gènere, Euphorbia lathrys es distingeix per tenir les fulles oposades, decussades.
És planta bianual, glabra. Les tiges poden arribar a fer 1.5 m d’alçària. Són dretes,
simples o poc ramificades, fistuloses, glauques. Les fulles són lanceolades, decussades,
enteres, sub-obtuses o mucronades, glauques per revers. Fulles inferiors de 30-65 3-5
mm, linears, sèssils. Fulles superiors de 30-150 10-25 mm, oblongo-lanceolades,
amplexicaules. Inflorescència amb 2-4 radis de fins a 19 cm, 1-2 cops bifurcats, amb les
darreres branques desiguals (o una avortada). Bràctees del pleocasi cordato-lanceolades.
Bràctees del dicasi oval-oblongues, sub-cordades, lliures. Ciati de 4-5 mm, sèssil o quasi.
Nectaris grocs apendiculats, amb 2 apèndixs de 2 mm obtusos gruixuts sub-espatulats.
Fuit de 9-12 × 12-16 mm, sub-globulós, deprimit, solcat, amb el pedicel dret. Coques
arrodonides al dors, llises o una mica rugoses a l’assecar-se. Llavors de 4.5-5.5 × 3-3.7
mm ovoides una mica truncades a la base i obliquament truncades al cim, rugoses,
reticulades alveolades, amb nombroses crestes irregulars més o menys anastomosades,
de color castany. Carúncula de 1.5-2 mm cònico-deprimida, irregularment lobulada,
caduca, terminal.
Marges de murs, camps i camins. D’origen incert. Naturalitzada a bona part del món
temperat (Amèrica, Àsia oriental, Nord d l’Índia, Austràlia meridional, Nova Zelanda).
Euphorbia lathyris al món, segons GBIF
LITERATURA
MIGUEL DE CEVANTES, al Quijote (segona part, capítol XI) escriu: «Miraba Sancho la
carrera de su rucio y la caída de su amo, y no sabía a cuál de las dos necesidades
acudiría primero; pero, en efecto, como buen escudero y como buen criado, pudo más con él
el amor de su señor que el cariño de su jumento, puesto que cada vez que veía levantar las
vejigas en el aire y caer sobre las ancas de su rucio eran para él tártagos y sustos de
muerte, y antes quisiera que aquellos golpes se los dieran a él en las niñas de los ojos que
en el más mínimo pelo de la cola de su asno».
I a «La Gitanilla» esciru. "Cuando la gitana vieja oyó el ensalmo y el embuste, quedó
pasmada, y más lo quedó Andrés, que vio que todo era invención de su agudo ingenio.
Quedáronse con el soneto, porque no quiso pedirle Preciosa, por no dar otro tártago a
Andrés; que ya sabía ella, sin ser enseñada, lo que era dar sustos, y martelos, y
sobresaltos celosos a los rendidos amantes."
HISTÒRIA
És una planta tòxica catàrtica emprada per DIOSCÒRIDES (segle I). Recomanava prendre’n
7-8 llavors amb figues o dàtils i molt d’aigua perquè purga l’aigua, la flegma i la bilis.
També oferia la possibilitat de coure les fulles amb gallina o amb verdures per a tenir els
mateixos efectes. Com a purgant encara s’empra en alguns poblets de França. Els
pidolaires de l’Edat Mitjana l’empraven per a provocar-se nafres i així fer llàstima i
recollir més almoines.
• activadora del receptor del pregnà- • depilatòria (làtex)

X • diürètica
• antiagregant plaquetària • laxant
• anticancerosa • purgant
• antiinflamatòria (p.p. diterpenoides • reverteix resistència a l’adriamicina
de la LLA) al càncer de fetge (p.p. diterpenoides
• antivírica de les llavors)
• callicida irritant • rubefaent
• càustica • vomitiva
USOS MEDICINALS
• amenorrea • Morganella morgani (p.p. dafnetina)

• anúria (obstrucció urinària) • nematodes
• asma • obesitat
• atac de feridura • oligúria
• berrugues (làtex) • osteoporosis
• càncer de còlon T84, HCT-15LLA • picades d’insectes
• càncer de mama MDA-MB-231, • picades des serps
MCF-7 (LLA, REL) • Pseudomonas aeruginosa (p.p.
• càncer de matriu (REL) dafnetina)
• càncer de pròstata REL • queratitis actínica
• càncer de pulmó A549 (LLA, REL) • refredat
• carcinoma de cèl·lula esquamosa KB • restrenyiment
(LLA) • sarcoma S-180 (p.p. ingenol-3-
• colèstasis hexadecanoat)
• congestió pulmonar • sarna
• distensió abdominal • Staphylococcus aureus (p.p
• èczemes dafnetina)
• edemes • Streptococcus faecalis (p.p. dafnetina
• Escherichia coli (p.p. dafnetina) • taques fosques a la pell
• flegmes en nens • timpanitis
• herpes • tinya
• gota (àcid úric)
INTOXICACIÓ
A més de sr purgant i vomitiva la planta produeix hiperestèsia, mal d’estómac, mal de

cap, mareig, suors, hipotensió, i finalment pot provocar col·lapse cardiorespiratori. La
dosis medicinal és de 1-2 g de llavors sense closca, sense oli. El factor L5 és
cocarcinogènic en especial quan hi ha carcinoma de cèl·lula esquamosa. L’extracte amb
èter de petroli pot provocar incontinència urinària. L’oli de la llavor destarota la flora
intestinal. La intoxicació es pot tractar amb rentat d’estómac, furosemida i.m. i vitamina
C p.o. Evidentment, l’acció del làtex sobre l’ull no és innòcua i pot provocar ulceracions i
fins i tot ceguera. Es pot tractar l’ull amb esteroides, cicloplègics, lubricants i anestèsics.
ALTRES USOS
De les llavors se’n pot extreure oli purgant de poc sabor (excepte si està ranci). Plantada
als camps evita que els talps els visitin i hi facin forats. Ruixar el raïm dels marges de la
vinya amb el làtex diluït és una tàctica dissuasòria per escarmentar els qui en furten.
També es planta al peu de murs de xalets com a ornamental.
PRINCIPIS ACTIUS
• 3,4-dioxi-fenil-alanina • eufol
• [6-O-(6-deoxi-alfa-L- • euforbaïna (proteasa) (làtex)
mannopiranosil)-beta-D- • euforbetina FRU
glucopiranosil]-oxi • eufòrbia-Lathyris factors L1-L25
• 6,20-epoxi-latirol • euforbon
• 16-hidroxi-ingenol • flavonoides
• àcid beta-D-glucopiranòsid-urònic • fraxidina
• àcid ferúlic • glicerol-dioleats
• àcid latiranoic • glicerol-monooleat
• àcid oleic FRU • glicerol-trioleat
• àcid p-cumàric • grassa FRU
• aesculetina • hentriacontà
• aesculina • ingenol-3-hexadecanoat
• amargants • iso-euforbetina
• artemetina • jolkinol-B
• baikaleïna • kaempferol
• betulina • kaempferol-3-glucurònid
• beta-sitosterol • latiranona-A
• calmodulina K(a) 2.01 • proteïna FRU
• cautxú natural • quercetina
• cera • quercetina-3-beta-D-glucrurònid
• cumarines • resina
• dafnetina FRU • rutina
• diterpenoides • sarcoma
• DOPA • taraxerol
• eseramina • triterpens (làtex)
• esteroides: euforbiasterol • vitexicarpina
ALGUNS EFECTES FISIOLÒGICS DE L’EUPHORBIA LATHYRIS
L’euforbiasterol frena la diferenciació dels adipòcits 3T3-L1 i així redueix l’acumulació de

triglicèrids. Altera les proteïnes reguladores de l’adipogènesis tot i incrementant primer la
fosforilació de l’AMPK i de l’acetil-CoA-carboxilasa. Frena, després, els nivells de la
sintetasa d’àcids grassos, de PPAR-gamma i de CCAAT/EBP-alfa. L’euforbiasterol
reverteix la multiresistència de les cèl·lules del sarcoma MES-SA/Dx5 mediada per la
glicoproteïna-P.
Els diterpenoides de les llavors de la cagamuja inhibeixen la producció NO induïda per

LPS a les cèl·lules BV-2 de la micròglia. Alguns hi redueixen l’expressió genètica de IL-6,
IL-beta.
L’aesculina i l’aesculetina tenen un efecte diürètic per incrementar els urats i la

creatinina a l’orina i abaixar els nivells sèrics d’àcid úric, creatinina i urea. I apugen
l’expressió proteica i genètica d’OAT1, ACT1, OCT2, OCTN1, OCTN2. L’aesculetina, a
més, abaixa a l’hipocamp l’expressió del NF-kappaB p65 i els de IL-6, Il-1beta, TNF-alfa
al sèrum i a l’hipocamp. I frena l’expressió proteica de les iNOS i la COX-2 i suprimeix,
així, la via inflamatòria del NF-kappaB a les neurones. L’aesculetina redueix la zona
infartada i la pèrdua de funcions neuronals quan hi ha un infart cerebral per onstrucció
temporal de la irrigació. L’aesculetina té efecte antibacterià contra Salmonella typhi,
Shigella boydii, Vibrio cholera. L’aesculetina té efecte antivíric contra el virus NDV de la
malaltia de Newcastle que provocaria conjuntivitis i laringitis. L’aesculetina atenua
l’edema eosinofílic a la pell i als alvèols pulmonars, frena la infiltració i l’activitat de la
peroxidasa, i abaixa els nivells de IL-4, IL-5, IL-13, IL17A, IgE, i frena l’expressió proteica
de ROR-gamma-t i GATA3, i redueix la concentració l’eotaxina pulmonar i la IgG2a.
L’aesculetina té efecte antiproliferatiu contra el carcinoma pulmonar no-de-cèl·lula-
petita NCI-H358, NCI-H1299. L’aesculetina suprimeix el factor de transcripció Sp1 i això
fa que es potenciïn tant el p21 com el p27. Per altra banda, la survivina queda frenada i
així es potencia l’apoptosis dependent de les caspases. També restaura les funcions
mitocondrials als pulmons afectats per l’asma. L’aesculetina a les cèl·lules HepG2 de
càncer de fetge inhibeix la via MAPK promovent l’apoptosis. I a les cèl·lules de leucèmia
HL-60 activa l’apoptosis per via mitocondrial i la fragmentació de l’ADN i atura el cicle
cel·lular. A les cèl·lules sanes l’aesculetina restaura els nivells de SOD, CAT, Gpx, GST,
estalviant la despesa de vitamina C i vitamina E. L’aesculetina als pre-adipòcits evita la
generació de ROS. L’aesculetina frena la tirosinasa a la pell i té efecte antiagregant
plaquetari. Al fetge, frena la pujada de transaminases (ALT, AST) i hi redueix l’estrès
oxidatiu, atenua la cirrosis i la necrosis i evita que baixi el GSH mentre eleva els nivells
de HO-1, NQO1, GSTP1. Quan hi ha fetge gras, l’aesculetina abaixa els nivells sèrics de
TG, colesterol total, ALP, AST, ALT, LDH, TGF-beta1, MDA, fibronectina; i apuja el de
fosfo-FoxO1. L’aesculetina inhibeix la 12-LOX i bloqueja la síntesis d’àcid 12-
hidroperoxi-eicosatetraenoic facilitada per Helicobacter pylori.
La dafnetina en pancreatitis aguda severa i redueix la zona necrosada a l vegada que

abaixa els nivells sèrics d’alfa-amilasa, lipasa, TNF-alfa, IL-1beta, MDA i l’activitat de la
MPO. També redueix les nivells sèrics de creatinina i ALT, apuja els de citokines
antiinflamatòries (IL-10) i suprimeix la via TLR-4/NF-kappaB. La dafnetina, en artritis
atenua l inflamació, abaixa els nivells de ROR-gamma-t, frena l’expressió genètica de IL-
4, IL-6, IL-17, IL-22, IL-23, IFN-gamma, TGF-beta, redueix la hiperplàsia sinovial; i apuja
la proteïna antiinflamatòria Foxp3 i normalitza la relació Th1/Th2/Th17/Treg. La
dafnetina actua com antibacteriana contra Staphylococcus aureus, Streptococcus faecalis,
Bacillus lentus, Escherichia coli, Morganella morganii i, Pseudomonas aeruginosa. També
contra Ralstonia solanaceum.
Dels factors l’Euhpborvia lathyris, el factor L5 actua contra el sarcoma S-180, reduint-
ne la massa. El factor L1 actua contra el càncer de mama MCF-7, el càncer de cèl·lula
esquamosa KB i el càncer d’estómac epitelial GES-1. A les cèl·lules GES-1 el factor L1 hi
disminueix la supervivència, hi incrementa la fuita de LDH, hi indueix la producció
anòmala de ROS, MDA, i SOD. I hi provoca apoptosis, cosa que es palesa per una menor
nivell de MMP i per l’aparició de condensacions al nucli, fragmentació de l’ADN. Hi frena
l’expressió genètica de Bcl-2, citocrom C mitocondrial, PI3K, AKT, mTOR i p62; mentre
que hi incrementa els nivells de citocrom C citoplasmàtic, caspases 3 i 9 fragmentades,
LC3-II i beclina-1. En resum, el factor L1 disminueix la supervivència de les cèl·lules de
càncer epitelial d’estómac GES-1 i ho fa induint-hi estrès oxidatiu, activant-hi l’apoptosis
per via mitocondrial i potenciant-hi l’autofàgia mitjançant la inhibició de la via
PI3K/AKT/mTOR. A més a més, el factor L1 indueix intoxicació intestinal en nematodes
com el Chaenorhabditis elegans. El factor L2 alleuja el dany plmonar provocat per LPS i
ho fa suprimint l’activació de la via NF-kappa-B. Els factors L2 i L3 actuen contra el
càncer de pulmó A549. Els factors L21 i L3 actuen contra el càncer de matriu HeLa,
HEC-1, i d’ovari SHIN-3, HOC-21, HAC-2. El factor L3 actua reduint la pigmentació a la
pell quan s’exposa a UV; i redueix en contingut en melanina i en tirosina a les cèl·lules
del melanoma B-16.
L’extracte de les llavors fet amb metanol actua contra el càncer de matriu HeLa, la
leucèmia mielògena K562, el limfoma histiocític U937, la leucèmia HL-60, i el càncer de
fetge HepG2. L’extracte també atenua la formació d’osteoclasts induïda per RANKL i ho fa
frenant la via de senyals p38/c-Fos/NFATc1.
diterpenoides del tipus lathyrol de la llavor d'Euphorbia lathyris
MÉS INFORMACIÓ
«The phytochemistry, pharmacokinetics, pharmacology and toxicity of Euphorbia semen».

AN ZHU, TAO ZHANG, QI WANG. Journal of Ethnopharmacology 227: 41-55 (2018).
FAJOL
Fagopyrum esculentum Moench
[1794, Meth. : 290] 2n=16
Fagopyrum esculentum. Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM

grans de fajol
clofolles de grans de fajol. Foto: INDIGOSTOCK.
Fagopyrum esculentum. Foto: BERTRAND BUI

NOMS POPULARS
Alemany: Echter buchweizen/Blenden / Bokert / Brein / Buchweizen /

Buchwiezen / Echte buchweizen / Gricken / Heidekorn / Heiden /
Heidenkorn / Heidensterz / Sarazenenkorn / Schwarz-plent / Schwarzes
welschkorn / Schwarzpolenta / Tater / Türkischer weizen
Anglès: Buckwheat/Common buckwheat / Japanese buckwheat
Àrab: ‫حنطة سوداء‬
Basc/Euskera: arto beltz, arto beltza, kirzi.
Castellà: Alforfón/ Trigo sarraceno/ Alforjón/ Grano turco/ Trigo àrabe/ Trigo
cabruno/ Trigo-haya/
Català: Fajol/Blat cairut / Blat negre / Blat sarraí /Blat escairat / Gra de fajol/
Blat sarraí/ Fajol boig
Danès: Almindelig boghvede/Boghvede
Eslovac: Pohánka jedlá/ Pohánka streliciová
Eslovè: Navadna ajda/Ajda navadna
Estonià: Harilik tatar/Tatar
Finlandès: Tattari/Viljatatar
Francès: Sarrasin/Blé noir/Sarrasin commun
Gal·lès: Lus na gcearc/ Gwenith yr hydd/Gwenith yr bwch
Grec: Φαγόπυρον το εδώδιμον
Hebreu: ‫כוסמת‬
Hindi: kuttu-ka-atta
Holandès: Boekweit/Gewone boekweit
Hongarès: Hajdina/Közönséges pohánka / Pohánka
Islandès: Bókhveiti
Italià: Grano saraceno/Grano saraceno comune
Japonès: ソバ/あかばなそば / そば
Nepalès: Phaphar/ फापर
Noruec: Bokkveite/Bokhvete
Persa/Farsi: ‫گندم سیاه‬
Polonès: Gryka zwyczajna/Hreczka / Poganka
Portuguès: Trigo sarraceno, elxine, fagopyro, fagópiro, grão-sarraceno, trigo-mourisco,
trigo-negro, trigumeo.
Rus: Гречи́ха посевна́я/Гречиха обыкнове́нная / Гречиха съедо́бная
Serbi: Хељда/ Heljda
Suec: Bovete
Turc: Karabuğday
Txec: Pohanka obecná
Ucraïnès: Гречка звичайна/Гречка їстивна / Гречка посівна
Xinès: 蕎麥/喬麥 / 荞麦/ qiao mai
Segurament per a moltes persones el gra de fajol és un cereal, però de fet no ho és, sinó
que és la llavor d’una poligonàcia, similar i en miniatura a la del faig (faja). Els cims tan
coneguts a la regió de la capçalera del riu Ter al Ripollès han de tenir forma similar a la
d’aquest gra que per a alguns és un pseudo-cereal.
El fajol és una planta herbàcia, de tija força dreta però poc recta, buida per dins, rogenca
per fora,de fins a 150 cm d’alçària, amb fulles alternes, grandetes (fins a 7 cm), sagitades
o cordades-triangulars, acuminades, palmatinervades, toves, amb òcrees curtes,,
enteres, truncades. Les superiors són sèssils i abraçadores, però les de la zona inferior
són llargament peciolades. Les flors són petites, rosades o blanquinoses, agrupades en
panícules terminals o axil·lars. Cada flor té 8 estams, alternant amb 8 glàndules
nectarífers, i 3 pistils amb estils llargs persistents i estigmes capitats. El periant (2-4
mm) és petaloide, amb 5 peces persistents no acrescents, carenades als angles. Els
aquenis (4-6 mm), majors que el periant, tenen secció triangular i contenen una sola
llavor de maduració desigual.
Dins la família es distingeix per les fulles triangulars, el fruit trígon, les tiges redreçades
no enfiladisses, les flors en panícula, els estils llargs, els estigmes poc engruixits, i el
fruit sobresortint del periant, que no és acrescent.
Fagopyrum esculentum. Morfologia i histologia dels nectaris. A) flor oberta segregant gotetes
de nèctar al receptacle. B) vista apical després d'extreure el gineceu i l'androceu mostrant 8
glàndules en cercle. C) vista frontal d'un nectari amb tricomes i la cara ventral. D) secció
longitudinal d'una flor; el nectari en caputxa consisteix en un parènquima multicapa
especialitzat NP cobert d'una epidermis monocapa. E) secció longitudinal d'un nectari:
l'epidermis ventral consisteix en tricomes unicel·lulars secretors. F) secció transversal del
parènquima abans de l'exsudació de nèctar; els vacúols són petits i el nucli centrat. H) secció
longitudinal del parènquima durant l'exsudació; les cèl·lules tenen vacúols grans i el nucli
s'acosta a la paret. I) secció longitudinal de la flor; amb 2 feixos vasculars VB a la base del
parènquima del nectari NP i un feix vascular al parènquima subnectari CP; també s'hi veuen
els cloroplasts Ch. J) secció longitudinal d'un feix vascular format per floema P i xilema X.
K) secció longitudinal d'una flor mostrant un feix vascular VB que creua el parènquima sub-
nectari CP al tèpal i arriba al parènquima nectari NP. [De VALERY CAWOY, JEAN-MARIE
KINET, ANNE-LAURE JACQUEMART-2008]
Hom suposa que el seu origen pot ser la regió del Yunnan o Manxúria o la Sibèria. Al
Japó n’hi ha restes de cap a l’any 4000 a.C. I a la Xina de cap el 2600 a.C. Es va
començar a cultivar a gran escala a països europeus el segle XVI. Normalment viu bé a
temperatures diürnes entre 17 i 27 ºC, però pot arribar a tolerar mínimes de 7 i màximes
de 40. La pluviometria ideal seria entre 800 i 1100 mm anuals i el sòl ideal seria un sòl
sorrenc de pH 6. El rendiment mitjà sol ser d’un tona de llavors per Ha.
A Catalunya es conreava fins i tot a Collserola però actualment només es fa a la

Garrotxa. Es feia també a la Val d’Aran i a Andorra. Rússia produïa el 2019 785.000
tones l’any. La Xina, 430.000. Ucraïna o els Estats Units, 85.000. Brasil, 65.000.
Kazakhstan, 45.000. El Japó, 42.000. Tanzània 22.000. Canadà 18.000. Bèlgica. 17.000.
El Nepal 11.000. I s’estima que la producció mundial era al voltant de 1.600.000 tones.
Fagopyrum esculentum al món, segons GBIF
• analgèsic • inhibidor de la producció

• antihemorràgic d’aflatoxines
• anti-hialuronidasa • inhibidor de la glicació de proteïnes
• antiinflamatori • modera la pujada de glucèmia
• antioxidant després de menjar
• astringent • mucolític
• cosmètic • neuroprotector
• galactagog UE • prebiòtic
• hepàtic • protector d’endotelis de vasos
• hipotensor sanguinis
• immunoestimulant • restaurador venós
• inhibidor de l’ACE-I • rubefaent
• vasodilatador
USOS MEDICINALS
• abscessos pulmonars • ateroesclerosis

• angina de pit • bronquitis crònica
• angiocolitis • bufeta del fel inflamada
• bulímia • hipertensió
• càlculs renals • icterícia
• cames inflades • insomni
• càncer de pàncreas PANC-1, SNU- • isquèmia cerebral
213) (p.p. lapatòsid A) • llet escassa
• colesterol alt • mal de cap
• còlics biliars • manca de lisina a la dieta
• congelacions • memòria espacial deficient
• debilitat • penellons
• dermatitis • picors
• diabetis • retinopatia diabètica
• èczema UE • reuma
• edemes • Staphylococcus aureus (& MRSA)
• erisipela UI MEL
• fetge gras • Streptococcus pneumoniae MEL
• gota • Streptococcus pyogenes MEL
• hemorràgies a la retina (+ til·la) • úlcera d’estómac (CLOFOLLA p. p.
• hemorroides àcid fosfatídic)
• hepatitis • varius
• hiperlipidèmia • Xanthomonas vesicatoria
USOS ALIMENTARIS DEL FAJOL
No conté ni gluten ni lectines. És un aliment que dona forces i escalfor a l’hivern i no

irrita els budells ni és contraproduent per als celíacs. Amb el gra torrat se’n fan infusions
com a succedani del cafè. El gra una mica torrat i després bullit és una menja típica dels
països eslaus, com als mediterranis pot ser el pa de blat. A Rússia i a Ucraïna es menja
bullit amb llet i mantega. Se’n fa també pa, especial per a celíacs, ja que no té gluten.
Ara també el pa es pot fer amb farines barrejades, de blat, ordi i sègol a més de fajol.
També se’n fan farinetes, creps, fideus, i fins i tot cervesa, whisky i altres begudes
alcohòliques (shochu). El «blin» és una mena de crep que es fa amb farina de fajol, ous,
llet i llevat. Sol embolicar salmó, crema de llet agra, caviar, patata; i se sol acompanyar
de tisana d’herbes medicinals, vi, cava; i solen menjar-se durant el Carnestoltes i per la
Revetlla de Sant Joan.
Les fulles es poden menjar cuites com si fossin espinacs.
Les llavors germinades es poden afegir a les amanides.
El fajol fermentat o «soksungjang» es prepara amb Lactobacillus brevis, Aspergillus
oryzae, Bacillus amyloliquefaciens. Es deixa fermentar unes 5 setmanes. També es pot
fermentar amb Monaschus ruber, de cara a poder rebaixar el nivell de colesterol.
soksungjang
POSSIBLE TOXICITAT
Algunes persones (una per cada milió) desenvolupen al·lèrgia al gra de fajol, a la flor o a
la planta. Tenen inflamació a la pell a les parts on hi toqui la llum del sol,
hipersensibilitat al fred, i formigueig a les mans. La toxicitat pot presentar-se en
humans, ovelles, porcs, cavalls, i en especial degut a la clofolla. La planta acumula
selectivament Plom del sòl fins a 8000 ppm a les fulles. Cal anar en compte, doncs.
També pot acumular selectivament el Seleni.
ALTRES USOS
Les clofolles, molt lleugeres, es fan servir com a farcit per coixins. Caldria, però, tractar-
los molt bé (UV, vapor a 120ºC) perquè no produeixin al·lèrgies. Les bosses que s’escalfen
al microones contra dolors a les articulacions es poden farcir amb aquestes clofolles
també.
El gra sense la clofolla es dona a menjar a gallines i altres aus, porcs, i vaques. Lo millor
seria donar-los els grans germinats ja que així milloraria la llur ossamenta.
El cultiu massiu és beneficiós per al sol ja que n’evita l’erosió i a més evita la proliferació
de males herbes.
Mitja hectàrea d’aquest cultiu pot fer que les abelles produeixin en una temporada uns
60 Kg de mel.
És una planta que atrau a multitud d’insectes beneficiosos.
De les tiges se n’extreu un tint blau.
Els polisacàrids del fajol activen els macròfags on incrementen l’activitat de la iNOS,
l’expressió proteica de NF-kappaB i la secreció de NO i de TNF-alfa. I ho fan estimulant la
via TLR4/NF-kappaB. Els pèptids tenen efecte antifúngic i antibacterià. Hi ha una
proteïna amb dues bandes de 56 i 50 KDa (en absència de 2-mercapto-etanol) i una de
25 KDa (en presència de 2-mercapto-etanol) que té capacitat d’unir-se a la tiamina
(vitamina B1).
PRINCIPIS ACTIUS DEL FAJOL
• (-)-epi-catequina • àcid dodecadienoic POL

• (-)-epi-catequina-3-O-gal·lat • àcid dodecatrienoic POL
• (+)-catequina REL • àcid esteàric
• (+)-epi-catequina REL LLA • àcid fenòlic
• 2’’-hidroxi-nicotianamina FUL • àcid ferúlic
• 3,4-dihidroxi-benzaldehid • àcid fític 10800 ppm
• 3,4-dihidroxi-2-piperidino-metanol • àcid fòrmic MEL
• àcid araquídic • àcid gamma-amino-butíric (GABA)
• àcid araquidònic FUL
• àcid aspàrtic • àcid glutàmic
• àcid behènic • àcid heptadecanoic
• àcid cafeic • àcid heptadecenoic
• àcid carnàubic • àcid hexadecenoic
• àcid cianhídric • àcid làuric POL
• àcid cítric FUL • àcid linoleic
• àcid clorogènic • àcid linolènic
• àcid cumàric • àcid màlic FUL
• àcid docosenoic • àcid margàric POL
• àcid mirístic POL LLA • fosfatidil-colina
• àcid miristoleic POL • fosfatidil-etanol-amina
• àcid oleic • fosfatidil-serina
• àcid oxàlic FUL • fosfolípids
• àcid p-cumàric • Fòsfor 3200-3800 ppm
• àcid p-hidroxi-benzoic • galangina MEL
• àcid palmític • glicina
• àcid pantotènic • hexan-1-al
• àcid pentadecanoic • hiperina
• àcid pentadecenoic • hiperòsid
• àcid protocatechuic • histidina
• àcid salicílic • homo-orientina
• àcid shikímic • inhibidors de proteasa
• àcid silícic • Iode 0.15 ppm
• àcid siríngic • iso-leucina
• àcid tridecan-1-oic • iso-orientina FUL
• àcid vainíllic • iso-oxi-peucedanina
• agents tànnics • iso-vitexina FUL
• alanina • L-sacaropina
• albúmina • lapatòsid A
• alfa-amirina • leucina
• antocianina FUL • lisina
• apigenina 1ppm MEL • liso-fosfatidil-colina
• arginina • liso-fosfatidil-etanol-amina
• aromadendrina-3-O-beta-galactòsid • liso-fosfatidil-serina
• beta-amirina • Magnesi 1200-1500 ppm
• beta-sitosterol • maltasa
• Bor • Manganès 9 ppm
• Calci 700-1500 ppm • metionina
• campesterol • midó 70%
• carbohidrats • Molibdè 5 ppm
• catequina REL • N-tetradecà
• catequina-7-O-glucòsid • niacina
• cianidina • Níquel 1 ppm
• cistina • nonan-1-al
• Clor 130 ppm • nor-valina
• Coure 7 ppm • octan-2-ol
• crisina MEL • orientina FUL
• Crom • orixina
• epi-catequina-gal·lat • pèptids: Fa-AMP1; Fa-AMP-2
• eriodictiol-5-O-metil-èter-7-O-beta- • pinocembrina MEL
D-glucopiranosil—(1,4)-O-beta-D- • Potassi 5000-6000 ppm
galactopiranòsid • proantocianidines oligomèriques
• estigmasterol • procianidina B1-O-gal·lat
• fagomina • procianidina B-2-3-O-gal·lat REL
• fagopirina • procianidina B2 REL
• fagopiritols (= derivats mono-, di-, • prolina
tri- galactosil de D-chiro-inositol) • proteïna 12%: albúmina 6-7.5% +
• fenil-alanina globulina 0.5% + prolamina 0.5% +
• Ferro 25-130 ppm gluteïna 1.5%
• fitina • quercetina
• fitosterols • quercitrina
• flavanols • rhamnosa FUL
• flavo-glucòsids • rutina 3-8% FUL
• flavonoides 188 ppm LLA; 740 ppm • ruvòsid
CLO (p.s.) • salicilamina
• salicilat • tripèptid de fajol
• salidròsid • triptòfan
• saponaretina • valina
• Seleni ‘0.2 ppm • valina
• serina • vitamina B1
• Sodi 6-21 ppm • vitamina B2
• taní • vitamina C
• taxifolina-3-O-xilòsid • vitamina E
• tints • vitexina FUL
• tirosina MEL • Zinc 40-60 ppm
• treonina
AROMA
• (E,E)-2,4-decadienal • àcid nonaoic 7.5%
• (E)-2-nonenal • benzotiazol 5%
• (E)-3-hexèn-1-ol 6.5% • decanal
• 2-metoxi-4-vinil-fenol • fenil-acetaldehid
• 2,5-dimetil-4-hidroxi-3(2H)- • salicil-aldehid
furanona
Valor nutritiu del gra de fajol per 100 g

Energia 1,435 KJ (343 Kcal)
Carbohidrats 71.5 g
Fibra dietètica 10 g
Grassa 3.4 g
Saturada 0.741 g
Monoinsaturada 1.04 g
Poliinsaturada 1.039 g
omega-3 0.078 g
omega-6 0.961 g
Proteïna 13.25 g
Vitamines Quantitat % dieta òptima
Tiamina (B1) 9% 0.101 mg
Riboflavina (B2) 35% 0.425 mg
Niacina (B3) 47% 7.02 mg
Àcid pantotènic (B5) 25% 1.233 mg
Vitamina B6 16% 0.21 mg
Folat (B9) 8% 30 μg
Vitamina C 0% 0 mg
Minerals Quantitat % dieta òptima
Calci 2% 18 mg
Coure 55% 1.1 mg
Ferro 17% 2.2 mg
Magnesi 65% 231 mg
Manganès 62% 1.3 mg
Fòsfor 50% 347 mg
Potassi 10% 60 mg
Seleni 12% 8.3 μg
Sodi 0% 1 mg
Zinc 25% 2.4 mg
Aigua 9.8 g
MÉS INFORMACIÓ
«Morphology of nectaries and biology of nectar production in the distylous species

Fagopyrum esculentum». VALERY CAWOY, JEAN-MARIE KINET, ANNE-LAURE JACQUEMART.
Ann. Bot. 102 (5): 675-684 (2008).
FAIG
Fagus sylvatica L.
[1753, Sp. Pl. 2 : 998] 2n = 22, 24
imatge de THOMÉ, OTTO WILHEM

NOMS POPULARS
Alemany: Buche
Anglès: beech
Basc/ Euskera: pago arrunta, pagoa, fagoa
Castellà: haya, hayuco (FRU)
Català: faig, faus (FRU), fatjó (FRU)
Danès: Bøg
Estonià: Европска буква
Farsi/Persa: ‫راش اروپایی‬
Finlandès: pyökki
Francès: hêtre
Gaèlic: Feá
Gal·lès: Ffawydden ffawydd
Holandès: Beuk
Italià: faggio, faggiuola (FRU)
Japonès: ヨーロッパブナ/ ヨーロッパぶな
Noruec: Bok
Polonès: buk
Portuguès: faia
Rus: Бук европе́йский/ Бук лесно́й
Suec: bok
Turc: Avrupa kayını/ Karagürgen / Katran ruhu / Kayınağaci
Txec: buk
Ucraïnès: Бук лісовий Європейський / Звичайний
Xinès: 欧洲山毛榉欧洲水青冈
El faig és un arbre majestuós, caducifoli, que pot arribar a 50 m d’alçada i fer 8 m de volt
de canó (circumferència del tronc a 1.2 m del terra). L’escorça és llisa, blanquinosa. Els
borrons són marrons, fusiformes, aguts, amb unes quantes esquames imbricades. Les
fulles (3-10 cm) son ovades,el·líptiques, agudes als dos extrems, amb el marge ondulat,
ciliat. Solen estar disposades en un pla (dístiques), tenen un pecíol curt, són gairebé
enteres, una mica festonejades, amb els nervis secundaris (5-10) ben paral·lels i marcats.
Per la cara de sota, amb pèls blanquinosos, com els del marge. Les flors masculines es
disposen en aments (1 cm) llargament (3-6 cm) pedunculats, que pengen. Periant
masculí amb 4-7 lòbuls. Estams 8-16. Anteres amb dehiscència longitudinal. Les
femenines solen ser geminades,. Voltades d’un involucre acrescent format per nombroses
bràctees unides per llur base. Estils 3, fins i corbats. Aquenis (1.3-2.8 × 0.7-1.1 cm)
trígons, 1-2 per cúpula (2-3 cm). Càpsula ovoide amb punxes toves que recobreixen
totalment les valves (4). Als jardins s’hi poden veure varietats:
• ‘Albovariegata’ • ‘Dawyck’ • ‘Quercifolia’

• ‘Asplenifolia’ • ‘Fastigiata’ • ‘Roseomarginata’
• ‘Atropurpurea’ • ‘Pendula’ • ‘Tortuosa’
• ‘Cristata’ • ‘Pyramidalis’ • ‘Variegata’
El faig fructifica cada any, en teoria, si té més de 30 anys. Però fructifica més al llindar
del bosc, vora les carenes, i cada uns quants anys ho fa més intensament.
A l’Amèrica del Nord hi ha Fagus grandifolia. AL Japó hi ha Fagus japonica, i Fagus

crenata. A la Xina hi ha Fagus chienii, Fagus engleriana, Fagus hayatae (a Taiwan),
Fagus longipetiolata, Fagus lucida. Fagus orientalis es fa des de Bulgària al Caucas.
Mapa de distribució geogràfica de Fagus sylvatica (en verd) i Fagus orientalis (en ocre).
El faig és un arbre que no resisteix l’aire marítim o la salinitat. Prefereix climes molt
plujosos, de més de 1000 mm de pluja anual, però li agrada més la humitat a la capçada
que al sòl. Vol tenir el cap mullat i els peus secs, segons PERE MONTSERRAT RECODER.
A Catalunya probablement el faig més gros sigui el del Nord del Pedraforca 42° 15’ 23″ N,
1° 41′ 56″ E. Fa 20 m d’alçada (i de capçada) i uns 5.2 m de volt de canó.
A Andorra hi ha una curiosa llei no escrita que evita que hi creixin els faigs, que són
eliminats sistemàticament. Segurament, almenys segons algun descendent de
CARLEMANY, els andorrans, agraïts a l’emperador, varen prometre-li que ja no hi hauria
més adoració dels faigs a la contrada, i es varen comprometre a eliminar aquests arbres.
Cal recordar que a una regió d’Alemanya els adoradors dels arbres no varen voler
claudicar i decidiren preferir pagar impostos com a pagans abans que fer-se cristians.
Aleshores, CALEMANY, com càstig, els va dur a l’exili, en carros, cap a Suïssa. HITLER,
respecte a aquest càstig, preferí la mala traducció del document i enlloc de «delocavit»
(«envià a l’exili») entengué «decollavit)» («degollà»). I això l’entusiasmà tant que creà una
divisió de l’exèrcit amb el nom de CARLEMANY.
A Europa potser el faig més gros sigui el de Gutspark, Hoppenrade, Brandeburg. Fa 8.8
m de volt de canó. 53° 2' 6.31" N/ 12° 3' 29.22" E. Aquest exemplar segurament és el resultat
de la fusió policòrmica de diversos faigs. Ben ocasionalment el faig es pot fondre amb
altres espècies com l’om (Ulmus montana). Això passa, per exemple, essent ambdues
arrels d’un pam de diàmetre, a la Saraillé (Arieja). Sembla ser que el faig més alt sigui el
de Larrau (pasarelle d’Holçarté), que fa una mica més de 50 m d’alçada.
Per saber de més faigs monumentals a Europa, consultar:

https://www.monumentaltrees.com/es/arboles/hayacomun/records/
La famosa fageda d’en Jordà a Olot, no té pas ara a l’aspecte que tenia quan el poeta
MARAGALL la va descriure. Cap a l’any 1954 se’n va fer una bona tala d'aquells faigs amb
troncs de més d’un metre de diàmetre. La fageda d’Irati podria ser la fageda més extensa
del vessant Sud dels Pirineus, però ni de bon tros la més extensa dels Pirineus, i encara
menys la més extensa del món. A l'Arieja la fageda cobreix més d’un centenar de
quilòmetres de les bagues inclinades, continuadament. I, en general, la fageda a les
bagues del vessant Nord del Pirineus és present des de l’Albera a l’Iparralde.
Hi ha fagedes sobre sòl calcari en indrets molt plujosos, com ara a la Val d’Aran o al
mateix Ripollès, amb un sotabosc esclarissat, amb Scilla lilio-hyacinthus. I n’hi ha sobre
sòl calcari una mica més pobres, només amb Buxus semprevirens, Helleborus viridis, i
poques espècies més. Les de sobre sòl silici solen ser més pobres encara al sotabosc,
amb Luzula nivea, per exemple. En general, a la fageda hi podem trobar:
Allium ursinum Festuca rubra Paris quadrifolia

Anemone hepatica Galium vernum Polypodium vulgare
Anemone nemorosa Helleborus viridis Prenanthes purpurea
Anemone ranunculoide Ilex aquifolium Pulmonaria longifolia
Asperula odorata Lilium martagon Sanicula europaea
Buxus semprevirens Luzula nivea Taxus baccata
Cardamine heptaphyllos Mercurialis perennis Vicia sepium
Carex digitata Narcissus pallidiflorus
Cypripedium calceolus Oxalis acetosella
Fagus sylvatica a Gutspark, Brandemburg. Foto: ANDREAS GOMOLKA
PLINI EL VELL (segle I) explicava que els fruits del faig salvaren de la mort per desnutrició
als habitats de Chios (illa de la costa occidental de Turquia), quan resistiren un llarg
setge.
Abans de l’ús universal del paper per escriure-hi, es feien servir peces de fusta de faig. La
prova és que en molts idiomes «llibre» i «faig» o són la mateixa paraula o molt similars.
Per exemple, en alemany «Buch», «Buche». Antigament sembla que es cultivava el faig com
s’ha cultivat el castanyer, per collir-ne els fruits, a més de per la fusta.
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el faig és un arbre de Saturn. Les fulles refreden i
cicatritzen i, aplicades a masses inflades i calentes, les redueixen i desinflamen. L’aigua
que els clots del faig recullen és bona per tractar úlceres, escròfules. També un
cataplasma de les fulles tendres bullides fa el mateix efecte.
«El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!»
JOAN MARAGALL : «La fageda d’en Jordà»
ESOTERISME
Una llegenda pirinenca assegura que Jesucrist visità la zona i per casualitat topà amb
un home que no parava de blasfemar. Horroritzat, el convertí en un os, i el va facultar
perquè pogués pujar a tots els arbres, excepte al faig.
A Génerest, vora Saint Bertrand de Comminges i vora Saint Béat, al Nord de la Val
d’Aran, hi havia petits monuments prehistòrics per adorar el faig. Els romans
consagraven un faig a Roma a Júpiter i hi feien cerimònies i libacions en gots fets de la
mateixa fusta del faig.
A Suïssa, a primers de novembre, donen un cop de destral a un faig per saber com serà
l'hivern. Si la ferida queda seca, l’hivern serà dur.
El primer diumenge de quaresma a poblets d'Alemanya entaforaven palla al voltant d’un
faig prim i aïllat i hi calaven foc amb torxes. Segons la direcció del fum el pronòstic era
millor (si es dirigia als camps de conreu) o pitjor. Al Pirineu una cerimònia similar es fa el
24 de desembre amb la baixada de «faies» enceses, des d’u cim sobre el poble.
Està per veure l’explicació científica del perquè els faigs grans atrauen la pluja.
• analgèsic • carminatiu
• antiàcid ESC • diürètic (FUL
• antídot • febrífug ESC
• antiinflamatori ESC • mucolític
• antisèptic ESC • refrigerant
• aperitiu • tònic
• astringent
USOS MEDICINALS DEL FAIG
• càlculs renals (ungüent amb cendra • dermatitis ESC

de FRU UE) • diarrea ESC
• càncer • enteritis
• escròfules FUL • mal de queixal ESC BREA
• febre ESC • panses als llavis FUL UE
• ferides • paràsits intestinals
• fongs ESC • tos ESC
• gingivitis (infusió del carbonet) FUL • tuberculosis
• gota • úlceres FUL
• indigestió
El carbó vegetal en pols s’empra com a absorbent de gasos o substancies tòxiques a

l’intestí. També aquesta pols de carbó de faig s’empra com a dentifrici.
FLOR DE BACH
Va bé a les persones intolerants, ansioses per criticar vitriòlicament els altres. Va bé als
arrogants, intolerants, mancats de delicadesa. Els fa recuperar la bondat i la comprensió
i empatia.
HOMEOPATIA
La brea de faig, en homeopatia, s’empra contra mal d’estómac i hemorràgies.
ALTRES USOS NO MEDICINALS DEL FAIG
La fusta és noble per a fer mobles, no s’esquerda si s’ha tallat en lluna nova, però sí que
tendeix a deformar-se, per la qual cosa no se’n fan bigues. Se’n fan peces per al terra de
fusta, casetes, xalets, cadires, taules, lleixes, mànecs, plaques, taulers, peces de torner,
cilindres de tambors, flautes, arpes, culates d’escopetes, parquets, etc. També es pot
convertir en carbó vegetal o cremar directament a la llar de foc. No fa gaire fum i dona
molta escalfor. La fusta dona un gust especial a alguns vins, vinagres i cerveses, que
resulten més refrescants que no pas si no haguessin estat en contacte amb ella. La
Budweiser fa escuma que no vessa a l’abocar-la al got, i deu ser perquè al fons dels tancs
de fermentació hi posen fustes de faig prèviament tractades amb sosa càustica i
esbandides. Les cerveses alemanyes fumades tenen l’aroma de la fusta socarrimada del
faig. Aquesta aroma també impregna alguns pernils fumats, salses o formatges.
A més, de la fusta se’n pot extreure creosota o brea, pyx liquida, metanol, àcid acètic, el
guaiacol i altres productes químics.
De la cel·lulosa del faig se n’ha fet un teixit similar al raió (modal). A més de paper.
De la cendra se n’ha fet lleixiu o simplement adob mineral per al jardí. El sutge de
cremar faig s’empra com a pigment (bistre).
Les fulles són comestibles, en amanida, i més de bon prendre si s'amaneixen amb iogurt
líquid o nata. Macerades en licor, al qual s’hi afegeix sucre, els dona un color verd i una
aroma especial.
La llavors dels fatjons és comestible. Té sabor d’avellana, però forma i textura de pipa de
carbassa. Es poden afegir, moltes, a la farina per fer pastissos o pa. Torrades es poden
fer servir per fe runa beguda similar al cafè. Es poden donar també als porcs, tot i que
amb prudència, ja que un excés els pot resultar tòxic. Els cavall no convé, en canvi, que
en mengin gens, ja que de seguida se n’intoxiquen. .
Les llavors tenen molt d’oli. És oli comestible (inodor, groc, acre si és recent o no rentat
amb aigua freda), lubricant, combustible per a lampadetes, envernissant. A partir de l’oli
també se’n pot fer sabó (amb la mateixa cendra de la fusta). Però les restes de llavor
d’haver extret l’oli són tòxiques.
Els borrons allargats hivernals s’empren com escuradents.
Les fulles seques poden servir per farcir matalassos.
PRINCIPIS ACTIUS DEL FAIG
• àcid esteàric ESC • forbol

• àcids orgànics (cítric, màlic) ESC • grassa
• betulòsid ESC • guaiacol (=2-metoxi-fenol)
• cera (alcohol cerílic esterificat) ESC • idalina FUL
FUL • metil-pentosanes FUL
• cianidín-3-gentiobòsid • oleïna (oli LLA)
• colina LLA • oli vegetal 43% LLA
• creosota • pectina ESC
• cresol • pentosanes FUL
• cresolina • proteïna
• fitosterina FUL • quercetòsid FUL
• flavonoides FUL • tanins 3-4% ESC
• flobafè ESC ESC • trimetil-amina LLA
faig a la baga de l'Albera

Fulles de faig al Capcir, amb ballarucs deguts a Mikiola fagi
"faies" o torxes de faig al Pont de Suert

Faig monumental a la zona del Lago di Como, Lecco (Itàlia)
fageda a la baga de l'Albera
Fageda d'En Jordà

FIGUERA
Ficus carica L. .
[1753, Sp. Pl. 2: 1059] 2n = 26, 39
Ficus carica L. (OTTO WILHELM THOMÉ: Flora von Deutschland, Österreich

und der Schweiz)
ETIMOLOGIA: Ficus era el nom llatí de la planta o de la figa. I Cària era una antiga regió
del SW de Turquia.
NOMS POPULARS
[ NADKARNI (1982), KIRTIKAR AND BASU (1995), KHARE (2007), LIN (2012)].
Regió/ llenguatge/
sistema mèdic NOM
Alemany Echte Feige, Echter Feigenbaum, Essfeige, Feige, Feigenbaum
Anglès Common fig tree, Fig
Àrab Anjir, Teen, Teen barchomi, Ten
Basc/Euskera basa-pikotz, baso-pikotze, bikondo, biku, iko, phikotze, picoa,
picoarra, picotzea, picua, piko-arra, piko-hondo, piko-ondo,
pikoarr, pikondo, pikondoa, pikostoa, pikotze, piku, sorgin-pico,
sorgin-piko, uzkapiko, uztapica, uztapiko.
Brasil Figo, Figueira, Figueira-Da-Europa
Burmès Thaphan, Thinbaw, Thapan
Castellà Breva, Higo, Higuera común
Català bacora, cabra-figuera, cabrafic, cabrafiga, cabrafiguera, fic, figa,
figuer, figuera, bacora, figa-flor, figó.
Coreà Mu Hwa Gwa, Mu Hwa Gwa Na Mu,
Croat Smokva, Smokvencia, Smokvina
Danès Almindelig Figen, Figen
Regió/ llenguatge/
sistema mèdic NOM
Estonià Harilik, Viigipuu
Equador Higo
Eslovac Figa, Figovec, Figovina
Eslovè Figonik
Est de l’Índia Doomoor, Angir, Dumur, Dumar, Udumbara
Finlandès Viikuna
Francès Caprifiguier, Carique, Figue, Figuier, Figue Commune
Gallec baforeira, breveira, cabrafigo, figo, figo verde, figueira
Hindi Anjeer, Anjir, Tin
Holandès Echte Vijeboom, Gewone Vijgeboom, Vijg
Hongarès Fugea
Illes Cook Suke
Iran Anjeer
Italià Fic, Fico, Fico comune
Japonès Ichijiku
Macedonià Smoka
Malàisia Anjir
Mangarevan Pika
Marshall Wojke, Piik
Nepalès Anjiir
Nord de l’Índia Fagari
Noruec Fiken
Occità Cabrafic, Cabral, Figuiero, Figuièr, Figuièra
Oest de l´Índia Anjir, Anjeer, Angir
Palauà Uosech
Palestina Fig
Pakistan Faag, Anjeer, Injir, Baghi, Inzar, Anzar, Anjir
Persa Anjir, anjeer
Polonès Figowiec
Portuguès Figueira-Do-Reino, figueira, figo, figueira-comun
Rus Inzir
Samoà Mati
Sànscrit Angira, Anjeer, Anjir, Anjira, Phalgu, Rajodumbara, Udumvara
Serbi Smoka, Smokovnica, Smokva
Sud de l’Índia Anjeera, Anjoora, Anjooramu, Anjura, Anjuru, Appira, Cevvatti,
Chikappatti, Cimaiyatti, Madipatu, Manchi Medi, Manjimedi,
Shima-Atti, Shimayatti, Simaatti, Simayatti, Simeyam, Simmeatti,
Tacaiyatti, Tenatti, Tenatti, Teneyatti, Theneyatthi, Utumparam
Suec Fikon, fikontrad, getfikon
Taumotuà Tute
Tongarevà Monamona
Turquia Incir, Yemis
Txec Smokvon
Unani Anjir
Regió/ llenguatge/
sistema mèdic NOM
Urdú Poast, Darakht Anjir, Anjir Zard
Vietnam Qua Va, Vo Hoa Qua
Xinès Mo Fa Guo, Wu Hua Guo
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE LA FIGUERA
Si bé es pot dir que tothom coneix la figuera, el gènere Ficus és força ampli i desconegut,
ja que comprèn unes 800 espècies escampades sobre tot per zones càlides asiàtiques i
australianes. Hom suposa que la figuera és originària del subcontinent hindi. És de la
família de les Moràcies i de l’ordre de les Urticals.
Probablement una de les figueres més grans es trobi a l’illa de Sardenya, a uns 1700 m a
l’Oest-Sud-Oest del nurag d’Is Tostoinus. Són notables també les figueres emparrades o
apuntalades i de capçada molt extensa (360 m 2) a l’illa de Formentera.
La figuera fa 3.1 m de volt de canó i uns 9 m d’alçada. I la figuera més petita ha de ser
alguna feta bonsai. Però en general, la figuera és un gran arbust o un petit arbre
caducifoli, de 5-9 m d’alçada, amb diverses branques poc rectes, que s’estenen fent una
capçada força més ampla que alta, des d’un tronc comú més o menys boterut. En
general, l’aparell radical de les figueres s’estén no gaire en profunditat. Escorça llisa,
grisa, mat. Branques joves glabres o suaument peludes. Fulles amb pecíol glabre a
tomentós de fins a 12 cm de llarg. Tant el pecíol com la pell de la figa o les rames al
trencar-se deixen anar una llet blanca o làtex. Làmina o limbe de forma i mida variable,
àmpliament ovada a gairebé orbicular, (4)5-15(23) × (3.5)5-15(18), no dividida o
obscurament palmatífida, però majoritàriament 7-palmatipartida, amb lòbuls espatulats,
amb marge poc dentat a l’àpex, i marges laterals crenats o ondulats-dentats, aguts o
més o menys obtusos. Lòbuls de la fulla escabrosos per dalt, densament suaus i peluts
per sota, sobre els nervis. Nervis laterals en nombre de 6-8(9) parelles, intercostals,
ascendent-paral·lels. Estípules oval-lanceolades, de 10-12 mm de llargada, de glabres a
piloses. Figa-flors axil·lars, solitàries o aparellades, suportades en peduncles de fins a 3
cm de llarg, piriformes a globoses, 1.5-2 cm de diàmetre, subsèssils a sèssils,
subdividides per 3, bràctees basals àmpliament deltoides. Orifici apical tancat per 4-5,
bràctees imbricades ciliades, àmpliament deltoides. Flors masculines amb sèpals
generalment 4, units, amb lòbuls lanceolats; estams 4, filaments llargs amb anteres
ovalades i exsertes. Flors femenines pedicel·lades, amb 4 sèpals, de lòbuls lanceolats-
oblongs. Ovari amb estil lateral, i estigma sencer o bífid. Les figues solen ser obovoides
piriformes, de 2-5 (-8) cm de diàmetre, glabres, o una mica híspides, groguenques a
marrons violetes. Les flors es troben tancades dins el receptacle comú o figa-flor, que té
una obertura apical. Les flors masculines es troben a la vora l’obertura, les femenines (i
algunes estèrils) es troben a la resta de zones. Les flors femenines donen origen a petits
aquenis o llavoretes, envoltats d’un mesocarpi carnós o drupèoles (fruits). Al conjunt la
de infructescència se’l coneix a més de com a figa, botànicament, com a siconi. La
pol·linització la duen a terme petites vespes (Blastophaga psenes). La femella posa els
ous a través de l’ostíol i mor poc després de la pol·linització (qui sap si voluntària o
involuntària), ja que arrosseguen el pol·len de les flors superiors a altres figa-flors. Però
cal que pari compte de les formigues roges Crematogaster scutellaris, perquè se senten
atretes per ella i poden caçar-la si la troben desprevinguda. Normalment les figueres
tenen una primera florada de figa-flors el juny, que són més grans que les figues
madures), i una segona florada de figues a finals d’agost. Hi ha figueres d’un sol sexe
(dioiques) i n’hi ha de monoiques. Les cabrafigues són les plantes mascles de figueres
dioiques i donen figues pràcticament no comestibles, però importants per poder fecundar
les altres figues hermafrodites. Però moltes figueres no necessiten pol·linitzadors, ja que
poden reproduir-se per partenogènesis. Hi ha moltíssimes varietats. Unes tenen una
primera floració de figa-flors pels volts de Sant Joan a finals de juny (Colar, Goina,
Nyoral), i les altres només una floració de figues a finals d’agost (Blanca, Pell de Toro,
Verdal).
CULTIU I MALURES
Es reprodueix bé per estaques grans, i es pot empeltar per canviar de varietat. La figuera
tolera la salinitat (2g de NaCl/L) i la sequera. La figuera és dels arbres fruiters que més
aguanta la salinitat del terra. No convé regar-les més de 3 cops l’any. Quan surten les
fulles a la primavera, aleshores és senyal que ja no hi haurà gelades.
Per millor la concentració de polifenols i flavonoides es poden tractar els plançons amb
metil-jasmonat (200 microM) i inocular-los amb Agrobacterium rhizogenes A7. Per fer
arrelar esqueixos terminals de figuera (de 7 o 8 anys), es poden manetnir en el medi de
MURASHIGE & SKOOG afegint´hi 2 mg/L de 6-benzil-amino-purin i 0.2 mg/L d’àcid 1-
naftalèn-acètic. Els tanys regenerats així in vitro es poden multiplicar per 4. També arrels
tallades es poden fer créixer en el mateix medi afegint´hi 2 mg/L d’àcid indol-butíric i 0.2
% de carbó actiu. Després d’aplicar àcid (2-cloro-etil)-fosfòric a les figues i mantenir-les
tapades, creien més en diàmetre i altura i maduren tornant-se de vedes a blavoses
negroses en 8 dies, per efecte de l’est8imulació de la formació d’etilè. També la goteta
d’oli a l’ostíol estimularia la formació d’etilè, o l’auxina.
D’un fong endofític de les arrels de la figuera (Aspergillus tamarii) es pot aïllar
malformina-E, antibiòtic actiu contra Bacillus subtilis, Escherichia coli, Penicillium
chrysogenum, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus; i fungicida actiu contra
Candida albicans, Fusarium solani. També els Fusarium de les fulles de la figuera
contenen metil-èster de l’àcid helvòlic, àcid hidro-helvòlic, i àcid helvòlic, que són potents
fungicides i bactericides. Les mateixes figues, per altra banda, contenen probiòtics com
Lactobacillus plantarum i Lactobacillus paracasei, que ajuden a evitar el càncer de còlon i
rebaixen la concentració de colesterol al fetge. Aquestes 85 menes de Lactobacillus en
conjunt tenen molta activitat com d’hidrolasa de les salts biliars la qual cosa és
concomitant amb l’expressió dels gens bsh2, bsh3, bsh4.
La figuera pot ser atacada pel nematode Heterodera fici, i així les fulles triguen en
desenvolupar-se o es tornen grogues. També les figues, almenys a Califòrnia, poden sr
infestades per erugues de l’Amyelois transitella. I les arres pel nematode ectoparàsit
Xiphinema index. Les figues a l’arbre si plou molt poden infestar-se amb Alternaria
alternata, Colletotrichum gleosporioides, Phytophtora palmivora, Phytophtora parsiana, i el
viroide 246-401 nt. Algun Fusarium a les figueres de la conca de l’Egeu produeix
fumonisines B1, FB1, B2, FB2. El Ceratocystis fimbriata també pot atacar la figuera. Les
figues, si no s’assequen de seguida, es poden conservar malament i infestar amb Botrytis
cinerea, Cladosporium cladosporioides, Monilia laxa, Penicillium expansum. Contra
aquests fongs valdrien extractes d’altres que els inhibeixen: Hanseniaspora opuntiae,
Metschnikowia pulcherrima. O bé espraiar àcid acètic (100 ppm) mentre les figues es
conserven a 2 ºC. Les fulles de la figuera poden infectar-se amb diversos virus: Fig
mosaic virus, Fig mild-mottle-associated virus, Fig fleck associated virus, Fig cryptic virus,
Leaf mottle-associated virus-1 (closterovirus). Almenys aquest darrer es pot tractar amb
infusions de cúrcuma i gingebre i Thuja. Dins l’intestí d’algunes larves del coleòpter
Apriona geramari que perforen la fusta de la figuera s’hi pot trobar Candida ficus. Altres
coleòpters dels larves dels quals poden atacar l’escorça de la figuera són: Hypocryphalus
scabricollis , Xyleborus bispinatus. La infestació de les fulles amb l’hemípter Paurospsylla
buxtoni es pot controlar biològicament amb l’ascomicet Trichothecium roseum. El còccid
hemípter Saissetia miranda pot arribar a perjudicar molt les figueres (almenys a l’Iran).
També les larves de Drosophila suzukii poden afectar força les figues. A Aràbia unes
quantes espècies d’àcars poden infestar les figueres: Aceria benghalensis, A. olivi,
Caleptrimerus baileyi, Colomerus oculivitis, Oxycenus niloticus, Rhynchaphytoptusficifolia,
Tegolophus hassani .
Ficus carica L. al món, segons GBIF
VARIETATS DE FIGA [de Viquipèdia]
• Acre o d'Acre (grossa, molsuda, de color • bergunya (molt dolça, de les més
vinós, de pell clivellada i gra vermell primerenques del mes d'agost, i de
fosc; quan són seques, són blanques i vegades per Nadal encara n'hi ha; en
de gust superior a les de Fraga; fan especialment els pans de figa.
abunden poc (Camp de Tarr., Priorat, Banyalbufar)
Ribera d'Ebre) • blanca (verda per fora i blanca per dins,
• alacantina (figa petiteta, llarguera, rossa grossa i prou bona; madura pel
o blanquinosa, que madura pel mes setembre; verda, en forma de baldufa.
d'agost i no és gaire estimada per a Alguer)
menjar-ne les persones, sinó més aviat • blanca-poma (de color blanquinós i de
per a donar als porcs. Mall.) la grossària d'una poma. Eiv.)
• albacor (es fa pel juliol i a la fi d'agost o • blancal (és blanquinosa. Rosselló)
al setembre, i és ben negra, grossa, • blancassa (varietat de figa alacantina.
llarguera, no molt bona. Mall.; n'hi ha Ariany)
de quatre classes: de molla vermella, de • blanquella (Empordà), o figa blanqueta
molla de meló, de molla blanca, i del (Val., Bal.) (petita, rosseta, madura per
Beat Ramon. Manacor) l'agost)
• alenyana (mitjancera, blavosa i no gaire • bordissot o de Burjassot (n'hi ha de
bona; n'hi ha de flors i d'agostenques. negres i de blanques, són grosses, una
Porreres) mica aplanades, bones, i maduren entre
• alfarenca (petita, rogenca, molt tardana. l'agost i l'octubre. Les bordissots
Tortosa) blanques formen la varietat anomenada
• algerina o d'Alger (Costitx), o figa també figues de Fraga, molt estimades)
angelina (Ariany) (no és gaire bona • botana (és blanca. Rosselló) (verda, en
abans d'assecar-se, però seca es torna forma de pera)
molt blanca i molt bona) • botanda (grossa, rogenca fosca, no gaire
• bacora (negra, molt grossa, bona, i bona, i fa dos collites l’any. Porreres)
primerenca, madura pel juny. Val.) • bufal (verda, esfèrica. Alguer)
• de bacó (deformació del nom d'albacor o • calderona (negra amb la molla vermella,
bacora, Penedès i Camp de Tarragona) de pell gruixada, no gaire bona, i
madura pel setembre. Mall.)
• de cameta (menuda, llarguera, de color • de Pamis (blanca, grosseta, molt bona
roig fosc, bona; madura entre agost i per a assecar. Pego)
setembre. Pego, Alcoi, Alacant, • pecadora (negra i la més poc fina.
Campello) Organyà)
• capoll-curt (rodoneta i petita, amb molt • del peçonet (petita, negra i molt dolça.
poc peduncle. Mall.) Val.)
• capoll-llarg (de peduncle/capoll molt • pèl de bou (molt primerenca, amb la pell
llarg i sembla una carabasseta; no és vermellosa, bona per als porcs. Mall.)
gaire bona en no ésser per a assecar; • de la pell verda (petita, verda, millor que
madura per l'agost. Mall.) la sejola i que la de coll de dama, i
• carabasseta (blanca groguenca amb madura pel setembre. Solsona)
ratlles verdes, grossa, bona) • de la pera (blanca i té la forma de pera.
• carlina (petitona, rodoneta, blanca, i Costitx)
madura pel juliol. Llucmajor) • perdigona (petita, de pell forteta, de
• cendrosa (grossa, dolça, de color verdós color més o menys obscur i amb tot de
brut. Camp de Tarragona) pics morats, és molt bona i ve pel
• coll de beata (semblant a la de coll de setembre. Priorat)
dama, mitjancera, una mica llarguera, • de pit de reina (grossa, molt semblant a
negrosa, poc gustosa; madura el la de coll de dama, però sempre negra.
setembre o l'octubre. Mall.) Camp de Tarr.)
• coll de dama o coll de senyora • de pom (mitjancera, roja moradenca
(Rosselló, Empordà) blanca o negra, molt fosca, molt bona; madura pel juny
amb el peduncle llarg, la pell gruixada, i es fa a poms. Priorat)
i la molla molt vermella i dolça; és de les • de porc (mitjancera o grossa, de color
figues més ben considerades) blanc o negre, de molsa aigualosa i poc
• cocorella (mitjancera, blanca, de gust gustosa, i es dóna als porcs. Mall.)
fat, bona per a assecar; té la pell • de rei (petita, negra, no gaire bona.
gruixuda. Mall.) Massalcoreig)
• concorrella (Tremp, Organyà) (negra, • reneca (mitjancera, blanca o negra,
petita, molt bona, i madura a mitjan tardana, no gaire bona. Mall.)
agost) • del sant Jaume Gran (grossa, verdosa,
• cucurella (primerenca i de color blanc o un poc aplanada, de cuiro molt gruixut,
negre. Gandesa) molt dolça, madura el setembre i
• corquellera (és negrenca, petita, i l'octubre. Manacor)
segons diuen, congria corcs. Palafrugell) • de Sant Joan nom valencià de les
• cul de ruc (negra, grossa, bona; són les figues-flors
primeres que maduren i les darreres • de tres-fan-càrrega (Camp de Tarr.,
que se'n van. Pla d'Urgell) Priorat), o de sis-fan-carga (Vimbodí)
• de bell cuiro (té la pela molt doble, és (molt grossa, cendrosa, primerenca i no
molt tardana i molt bona. Pla d'Urgell) gaire bona)
• geniva de mort (molt blanca. Camp de • d'ull de perdiu (negra, amb la molla
Tarr.) vermella, grosseta i molt bona, madura
• de goteta de la mel (verdosa, grossa i pel setembre. Organyà, Solsona; blanca
molt bona, i madura pel setembre. i petita. Gandesa; blanca o groga,
Camp de Tarr., Xàtiva, Alcoi) esclafada, mitjancera o més aviat
• de Fraga (bordissot blanca, molt grossa, i molt bona, madura pel
estimada) setembre. Cullera, Gandia; petita, verda
• de mort (petita, de color groc pàl·lid tant blanquinosa amb un ull vermell i gros,
per fora com per dintre, i d'aspecte madura per l'agost i setembre i bona
malaltís; són lletges, però molt dolces. per a assecar. Mall.)
Priorat) • de bec de perdiu (rogeta, menuda, no
• naueta (menuda, de pell rasposa, de gaire bona; madura pel setembre. Cast.)
color vermellós, i madura per l'agost.
Patró, Sanet)
• de la roca (verda blavosa fosca, no gaire • llonga (Alguer)
grossa, tardana i de qualitat variable • maca (negra, aplanada, precoç. Alguer)
segons les localitats. Mallorca) • maellana (blanca verdosa, grosseta, de
• de sa Font de Balafii (grossa, de color de pell dura, de gust molt bo, sobretot si
plom, amb la pell molt gruixuda, i l'assequen; madura per l'octubre.
madura dins el setembre. Mall.) Ribera d'Ebre, Maestr.)
• figa de Sant Joan (negra, en forma de • de la Mare de Déu de Lluc (semblant a
pera, precoç. Alguer) les figues martinenques, grosseta. Mall.)
• deiana (mitjancera, verda, no gaire • martinenca (sol ésser negra, mitjancera,
bona. Manacor) amb poc peduncle, amb molta llet, i
• dolça (blavosa, de molla una mica madura relativament tard; hi ha les
vermellosa, de vegades dolenta. Mall.) varietats blanca i pintada. Mall.)
• de l'Empordà (grosseta, rodona, • masclenya (varietat de la figa
verdosa, bona, i madura el setembre i alacantina, molt grossa i com inflada,
l'octubre. Llucmajor) de peduncle prim i llarg. Mall.)
• d'En Sala (blanca i molt fineta. Urgellet) • modronya (negra, grossa, bona per
• fartabelitre (Ribera d'Ebre) o assecar. Ariany)
afartapobles (Pla d'Urgell) (tardana, • molla vermella (rodona, molt gruixuda i
grosseta, gustosa, i abunda molt) forta, bona per assecar. Ariany).
• Figa de la filera és grossa, blanca, • Morisca (grossíssima, verda negrosa per
primerenca, bona per a assecar (Mall.) fora i blanca per dins, no gaire bona,
• Figa-flor, figa de flor (Priorat, Ribera ben primerenca, i sol destinar-se al
d'Ebre), o figa de Sant Joan (Val., Alg.) bestiar. Mall.)
(del primer esplet de les figueres que en • mugró (it. lacrima di latte. Alguer)
fan dos cada any, i madura el juny i • napoletana, napolitana o poletana o
juliol; cast. breva) boletana (Balears) (negra, grosseta i
• frare-llec (té un cercle a mitjan lloc i és bona, i madura pel setembre i octubre;
molt llarga Empordà) també n'hi ha de blanques, però no són
• gargeliga (figa rossa, molt bona, que tan bones. Val.)
madura entre juliol i agost. Pla d'Urgell) • negra (es destina al sequer, perquè és
• garrofala (forta, grosseta, ben vermella; millor seca que verda. Massalcoreig,
madura pel juny, i el seu gust és d'una Priorat, Gandesa, Pego)
dolçor semblant a la de la garrofa. • negrella (menuda, negra, gens bona si
Priorat) no és per als porcs; madura a l'agost.
• gavatxona (petita, llargaruda, de color Alcoi).
morat fosc. Camp de Tarr.) • Negreta (napolitana negra)
• geganta (mitjancera o més aviat petita, i • oriola (groguenca)
de color roig blanquinós. Mall.) • paratjal (Mall., Men.) o parejal (Cast.),
• hivernenca (Camp de Tarr., Mall.) o figa paletjal (Rib. de Xúquer, Pego) (blanca o
hivernesca (Alguer), hiversesca groga, de vegades amb ratlles verdoses
(Balears), o figa vernesca (Cast., o fosques, grossa, de pell prima i de
Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi) polpa groguenca i aigualosa, en unes
(verda, mitjancera, o més aviat grosseta, regions molt bona, en altres no tant)
i molt tardana, que madura entre el • de porc o porquenya (mitjancera o
setembre i el novembre) grossa, de color blanc o negre, de polpa
• d'hortella o de la tira (grossa, blanca, aigualosa i fadenca, i es dóna als porcs.)
molt molsuda, de pell molt prima, de • roja (negra, de pericarpi gruixat i de
gust molt fi. Mall.) polpa rosada i sucosa; les primerenques
• julienca (negra, de gra blanc, madura a són grosses i llargueres, i les
primers d'agost. Tortosa) agostenques són petites i rodones; totes
• de la llei (de color verd clar i de forma són prou bones. Mall.)
semblant a la de Burjassot, però de • rogeta (menuda, vermella, bona,
millor gust. Tortosa) madura per l'agost. Alcoi, Gandia)
• llimonenca (cònica i de color groc. Mall.)
• rogisca [rotgisca] (negra, semblant a la Llorenç des C.) (verda i llarga, una
figa roja, petita, molt forta; ve quan varietat de la de capoll blanc)
acaben de passar les figues-flors. Mall.) • tabaquera (de forma semblant a una
• sejola (negra, fluixa, no molt grossa, tabaquera. Rosselló)
però bona, i madura pel setembre. • tendral (mitjancera, blanca, molt bona,
Organyà, Solsona; petita, cendrosa, una que madura a la primeria de setembre.
mica groga, bona, i ve per l'agost. Alcoi.)
Priorat; vermella per dins i verda per • ull de perdiu (Alguer)
fora, grossa, i la més bona de totes, i • vacal o bocal (molt grossa, primerenca,
madura per l'octubre. Sta. Coloma de rossa, i no és bona més que per als
Q.; primerenca, blanca verdosa, ampla i porcs. Mallorca)
curta. Camp de Tarr.) • verdal (petita, de pell espessa i verda,
• sang de rossí (negra, grossa i bona, de polpa roja molt ensucrada. És una
amb la polpa molt vermella, i madura de les primeres que maduren i que
entre l'agost i el setembre. Val., Alcoi) rebenten. Com que no suporten el
• sarró de pastor (verda, petita i de pell transport, no es comercialitzen.
molt forta.) Rosselló. Mallorca: mateixa varietat?)
• sarrona o sarronenca (color blavós fosc, • xereca (figa-flor que, oberta i seca,
i no gaire bona si no és seca (Mall.) s'aferra una amb l'altra formant una
• segarrera o segarrenca (blanca i de pell copa. Eiv.; figa que es fa més aviat que
molt gruixuda. Camp de Tarr.) les altres del mateix arbre, o sia, que és
• de la senyora (verdosa o negra, de molla molt primerenca. Men; Figa-flor
rosada i molt dolça, amb la pell (primerenca) produïda per una figuera
gruixuda, de forma rodona, i madura que no en sol fer de figues
cap a l'octubre i novembre. Mall.) primerenques (Mall.). Sols fan
• de set cotnes (de pell molt gruixuda. normalment figues-flors les figueres
Manacor) roges i les albacors; les figues-flors
• sitcel (Manacor) o sitcelis (Ariany), o d'altres figueres, si en fan cap, es diuen
xitxelis (Sancelles) o de set cels (St. xerecs.)
HISTÒRIA
A Jordània es cultivaven les figueres fa uns 11.400 anys. I ja Adam i Eva es cobriren els
genitals amb fulles de figuera, almenys segons molts pintors que han acabat
d’immortalitzar l’escena bíblica. Una única fórmula medicinal que apareix a la Bíblia (2
Reis 20:7) és a base de figues (i mirra) que el profeta ISAÏES va fer posar sobre la nafra del
rei EZEQUIES, i que el va acabar curant. Per altra banda els antics egipcis ensinistraven
simis perquè els recollissin les figues a les que ells no arribaven sense perill de trencar
les branques.
La figa consta com a aliment i medecina als tractats de medecina ayurvèdica, Unani i
Siddha.
Els romans i grecs clàssics menjaven moltes figues, i encara més els atletes. CATÒ EL
VELL explicava com trasplantar les figueres i quantes menes n’hi havia aleshores a Roma.
La llegenda de Ròmul i Remo situa a la lloba Luperca que els va alimentar, sota una gran
figuera. APICIUS escrigué un tractat sobre com conservar les figues. Els dos primers
segles de l’era actual a la vora Zagreb (Šćitarjevo), junt al cadàver dels personatges
importants, es cremaven en el ritus funeraris també fruits, entre els quals les figues.
AVICENNA (segle XI) recomanava menjar figues als afectats d’atròfia dels ronyons.
GREGORIO LÓPEZ (segle XVII) recomanava un petit emplastre de llet de figa amb farina
contra la sarna, cremades del sol o taques a la cara i úlceres al cap. La llet posada sobre
les mossegades de gossos rabiosos prevé infeccions. Posada la llet amb una miqueta de
llana al forat de la càries lleva el dolor. La llet amb llard de porc aplicada a les berrugues
les asseca. Una massa de cendra de figa i farina de mostassa soluciona les llúpies,
durícies, petits tumors i acúfens, aplicant-ho per fora; i prenent-ho va bé contra la tos i
malalties pulmonars. La llet diluïda en aigua va bé per fer gàrgares contra l’amigdalitis i
inflamació de la campaneta. La llet diluïda en aigua i bullida es pot aplicar en lavativa o
ènema contra el mal de panxa.
I, per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), la figuera és un arbre regit per Júpiter. La seva
llet és un bon remei per aplicar contra les berrugues. I la decocció de les fulles per
rentar úlceres, ni que siguin de lepra, escorbut, sarna o úlceres que corren. Beure la
decocció neteja el cos de morats o coàguls deguts a caigudes fortes. Una pasta de llard
amb cendre de fulles de figuera aplicada als penellons, ni que estiguin ulcerats, els cura.
El suc del pecíol instil·lat en una càries dental o a l’orella treu la inflamació. Fins i tot
alleuja la sordesa. Contra les malalties dels pulmons no hi ha com el xarop de figues o
fulles verdes. També va bé contra la hidropesia i l’epilèpsia.
LITERATURA
• Els successius graus de maduració de la figa donen lloc a denominacions

especials: figó, figa verda, figa tabolla, figa tambollada, donçaina, figa pansida, figa
secallona, figa secallina, figa cóquera. Si s’han assecat al sol seran figues verges.
Si s’han assecat al forn, figues forneres [de pitjor qualitat i activitat biològica]. Les
posades a sol i serena, figues rosades.
• «Més pansit que una figa». Aplicat a l’estat psicològic.
• «Això són figues d’un altre paner». Un assumpte ben diferent, del qual no toca
parlar-ne.
• «Estar pesant figues». Deixar el cap abaixar-se involuntàriament diverses vegades,
a causa de la son.
• «De figues a peres». Molt de tant en tant. [en castellà dirien: «de higos a brevas»]
• «Les cames li fan figa». «Va fer figa». Expressions per explicar la manca d’energia.
• «Figa verda i mossa d’hostal, palpant es maduren».
• «De més verdes en maduren». Aplicat a situacions psicològiques o socials.
• «La figa al matí és or, al migdia plata; i al vespre mata». També es diu de la
taronja.
• «Any de figues, any de fatigues». «Any de figues-flors, any de plors».
• «La figa per ser bona deu tenir tres condicions: madureta, pansideta i picada pels
moixons». Les figues més bones són amb coll de beata, llàgrima de vídua, i vestit
apedaçat.
• «Damunt d’ella estic i ella es remena tota; jo passo el gust i ella amb la llet se
queda» Endevinalla mallorquina la solució de la qual no és sexual, sinó botànica.
• «La figa» en llenguatge del tot vulgar és la vagina i la vulva (genitals femenins més
externs).
• «Fer la figa». Gest obscè amb el puny enlaire i tancat però el polse entre el dit
índex i el del cor, que ve a significar que qui el veu ha de treure una figa del cul
d’un ase.
• JOAN JOSEP CARDONA (de Benissa) escriu sobre la figuera i les figues:
«La figuera és arbre de carena de bancal. Isolada. Vivint entre fenolls, fenàs i olivardes.
Tolera malament l'entrada del forcat i admet de mala gana l'aixada. De vegades viu als
corrals i molt sovint la trobem enlairada i feréstega a mitjan muntanya. És arbre difícil
d'entendre perquè és esquerp de tracte. Fa ombra dolenta, la fusta no serveix per a res...
Els mestres d'aixa la gastaven per al fre dels carros. Impossible fer-hi foc. Crema sense
flama i deixa gran quantitat de cendra. A tres passos et pica tota la pell i t'ixen grans. Fa
mala olor. És terrible per als pous perquè les seues quilomètriques arrels busquen
l'aigua i foraden les parets de les cisternes....Però la figa...és un mos excels. Mes la
degustació s'ha de fer quan naix el dia, com a desdejuni, amb la llepada de la rosada de
la nit i a peu d'arbre. La fragància de l'herba seca mullada ajuda. És menjar que
requereix un ambient, i que quedaria perfecte si hi hagués una mica llunyà un toc de
campana. Això sublima i fa més bucòlica l'escena, que per a ser impecable vol absoluta
soledat... La figa en sec és a l'hivern un dolç incomparable. Es guardava en sacs de fil,
entre llavors de fenoll i frígola. Era un present per als convidats quan, oferida dins d'un
garbellet de triar arròs, l'acompanyaven gallons d'ametla mollar... L'oncle Francisco,
arromangada la sotana vella, bonet al cap i serra a la mà, podava l'arbre amb tall pulcre
tapant la ferida amb fang i fem de conill. I deia l'erudit empeltador Salvador de
Castanyeta que ni el Morrut de Cabrera, senyoret de poble, collia figues al Tossal tan
bones com aquelles...«
MITOLOGIA I ESOTERISME
• Arbre dedicat a Mercuri, Bacus, Saturn, Dionisos, Príam.

• La deessa Ceres en agraïment al bon tracte i hospitalitat rebuts per part de Fítalo
a la riba del riu Cèfiso, li va regalar una figuera, arbre desconegut fins aleshores.
• Un dels titans, Síceo, fugia de la fúria de Zeus, i va demanar auxili a sa mare, Rea,
qui el va transformar en figuera.
• Òxil, rei savi i equitatiu de l’Èlide, va mantenir relacions amoroses amb una
hamadríada (nimfa arbòria), i fruit d’aquesta relació sexual va néixer la figuera.
• Si volem dormir sota una figuera sense marejar-nos caldrà trencar alguna fulla,
com passa amb la noguera. L’ombra de la figuera és dolenta des que Judes s’hi va
penjar. La figuera és traïdora com ell, si t’hi puges sembla que t’aguanti, però
després es trenca i et fa caure. [De tota manera de la fusta de figuera se’n fan
anelles.]
• Una rama de figuera amb fulles es veu que tranquil·litza les vaques o toros
agressius, i per això va bé dur-ne al sarró quan s’interacciona amb aquest bestiar.
Estacar una vaca agressiva a una figuera fa que es calmi.
• Si cremen llenya de figuera a la llar de foc, la mare que cria perd la llet.
• Si per Sant Joan s’unta l’ull de les figues amb oli, per Sant Pere ja són madures.
• Passar una criatura amb hèrnia per sobre una branca esberlada de figuera, fa que
es curi.
• Somniar en una figuera amb fulles significa castedat o que cal controlar els
capricis sexuals. Somniar en figues pot indicar una propera aventura sexual. Si es
mengen tendres, que la situació millorarà i els projectes tindran èxit. Si es veuen
seques, que hi haurà pèrdues econòmiques (i cal escollir les menors). Rebre figues
de regal, en somnis, significa bones amistats.
• Perquè una figuera doni més figues cal mirar una estona la lluna i després a
l’arbre.
• Per esbrinar la resposta afirmativa o negativa a una pregunta, cal escriure-la
sobre una fulla de figuera. Si l’endemà la fulla s’ha pansit, la resposta és NO, si e
• encara està tendre, la resposta és SÍ.
• Per assegurar la casa quan marxem de viatge, cal deixar una branca de figuera al
terra davant la porta.
• Per protegir la casa dels incendis, cal penjar un nombre senar de fulles de figuera
en un racó interior de la casa, precisament el dia de Sant Llorenç, el 10 d’agost.
• Hom creu que ni al llorer ni a la figuera els hi cauen llamps.
PREPARATS
• Confitura de figues amb anís.

• Figa. Si es menja la figa amb la pell, sencera (rica en rutina), no enceta els llavis.
Si es menja pelada, és molt probable que es formin panses.
• Figat. Una mena de melmelada típica de Menorca.
• Figues esterilitzades en autoclau a 90ºC/10 psi 5‘, remullades en xarop de sucre
invertit de 50º Brix 24 h, deshidratades en cambra a 55 º C fins arribar al 20%
d’humitat interna, empaquetades en bosses d’Alumini a 27º C i refrigerades a 6 º
C, duren 6 mesos en bon estat.
• Licor «rajika travarica» (de Croàcia): Foeniculum vulgare + Myrtus communis +
Salvia officinalis + Ruta graveolens + Juniperus oxycedrus + Ceratonia siliqua +
Juglans regia + Citrus medica + Ficus carica + Laurus nobilis + Rosmarinus
officinalis + Artemisia absinthium + Rosa centifolia + Mentha piperita + Mentha
spicata.
• Llet quallada amb llet/làtex de figuera, per fer formatges. Cal reposar la llet a uns
45º C.
• Loció pel cabell: nano-càpsules d’àcid poli-gamma-glutàmic amb Phellinus linteus
(crescut sobre arròs germinat), Cordyceps militaris (crescut sobre soja germinada),
Polygonum multiflorum (extracte d’arrel), Ficus carica, oli de coco.
• Mascareta cosmètica anti-arrugues: figa + magrana+ móra d’arbre (Morus alba,
fruits) + Ginkgo biloba.
• NHE-06: Ficus carica +Taraxacum mongolicum + Angelica sinensis + Lonicera
japonica + Pseudo-ginseng + Ginkgo biloba (fulles). La barreja és eficaç contra
càncer de fetge.
• Pa de figues. Pastís comprimit a base de figues, ametlles, clau, canyella i
matafaluga (anís).
• Pasta de figues seques, dàtils i oli d’oliva: contra anèmia, debilitat, restrenyiment,
hemorroides.
• Smoothies: magrana + figa + gínjols + codonyat +plàtan + llet d’ametlles + llet de
civada + mantega d’ametlles + mel + iogurt + poma.
• Tisana per netejar el fetge: carxofa + figa + móra negra (d’arbre).
• Torró de pobre o pa de figa: figa + anous + ametlles + avellanes. «Si vols fer gent
amiga, regala pa de figa».[Sobre tot, si no es vigila bé a rentar-se les dents, amiga
del dentista].
TOXICITAT
El psoralè i el bergaptè de les fulles pot desencadenar dermatitis en forma de butllofes

doloroses a qui durant temps s’apropa a elles. Menjar figues sense pell pot irritar els
llavis. Els triterpenoids més irritants són el calotrofenil-acetat, el metil-maslinat i el
lupeol-acetat. És coneguda dels historiadors l’anècdota de l’emperador CÉSAR AUGUST,
enverinat per la seva muller LÍVIA DRUSILA, que va entaforar Arsènic dins les figues, únic
aliment i darrer del qual l’emperador romà es fiava per no ser enverinat, i que menjava
directament de l’arbre. La vespa pol·linitzadora de la figuera (Blastophaga psenes) podria
ser al responsable d’algunes reaccions al·lèrgiques al menjar figues. Prendre gaire llet de
figuera sense diluir pot desencadenar hemorràgies intestinals, degut al seu efecte
proteolític. Aplicar suc de figa a la pell i prendre el sol després pot desencadenar foto-
al·lèrgia.
PROPIETATS MEDICINALS (LLET= LÀTEX)
• afrodisíaca i gonadotròpica Streptococcus anginosus, criceti,

• anti-al·lèrgica (fulles) gordonii, mutans, ratti, sanguinis,
• anti-angiogènica sobrinus;
• antibacteriana bucal: [FIGA] • antibacteriana [FIGA/ extracte amb
Aggregatibacter actinomyceten etil-acetat de la llet]: Bacillus
comitans; Fusobacterium nucleatum; subtilis; Helicobacter pylori (+Ag);
Pevrotella intermedia; Proteus mirabilis; Staphylococcus
Porphyromonas gingivalis; aureus, epidermidis, saprophyticus
• antibacteriana [FULLA]: Bacillus • colerètica
cereus, subtilis; Enterobacter • digestiva
aerogenes; Klebsiella pneumoniae; • diürètica
Salmonella typhi; Staphylococcus • emol·lient
aureus, MRSA; Streptococcus • eritropoètica
epidermidis; • espasmolítica [↑canals K+/ATP]
• antibacteriana [LLET]: Citrobacter • expectorant
freundei; Enterococcus fecalis; • febrífuga
Escherichia coli; Proteus mirabilis; • galactagoga
Pseudomonas aerugoinos; • hepatoprotectora (de rifampicina,
Salmonella typhi; Streptococcus tatraclorur de Carboni, de metanol)
aureus, pyogenes • hipolipidèmica (fulla)
• anticancerosa [LLET]: esòfag, mama, • immunoestimulant
fetge, matriu, pròstata, • inhibidor de l’acetil-colinesterasa i la
osteosarcoma, glioblastoma butiril-colinesterasa (figa)
multiforme, pàncrees • inhibidor de LOX (figa)
• anticancerosa [FULLA]: melanoma • inhibidor de l’osteoclastogènesis
• antidiabètica (fulla) • larvicida
• antidiarrecia (fulles) • laxant (figues)
• antiespasmòdica (figa) • nematicida
• antifúngica [LLET]: Aspergillus • neuroprotectora (figa)
niger, Candida albicans, • mucolítica
Cyptococcus neofromans, Fusarium • nootròpica (fulles, figues)
oxysporum, Microsporum canis • nutritiva
• antihelmíntica/larvicida (fulles): • pectoral
Aedes aegypti, Heligmosomoides • protectora cardíaca (front a
polygyrus, Pheretima posthuma doxorubicina)
• antiinflamatòria • protectora de l’esperma
• antimutagènica • protectora mamària (front al dietil-
• antioxidant estil-bestrol)
• antiparasitària • protectora pancreàtica
• anti-plaquetària • protectora renal (fulles; de
• antitumoral (llet) gentamicina)
• antivírica [LLET]: CpHV-1, HSV-1, • protectora de testicles (front al Pb)
ECV-11, ADV • refrescant
• carminativa
USOS I APLICACIONS MEDICINALS (FICUS CARICA)
• abscessos (fulles /figues • càlculs en vies urinàries o biliars

matxucades) • calor
• acne • càncer (llet/figues): còlon HCT-116,
• acúfens (llet) HT-29; esòfag, estómac, fetge
• amigdalitis (llet diluïda) Huh7it (fulles), glioblastoma
• anèmia (llet) multiforme, mama MDA-MB-231
• angina de pit (fulles), matriu, glioblastoma
• anorèxia (escorça, fulles petites, llet) multiforme, leucèmia de Jurkat,
• arrugues limfoma DG-75, matriu, melanoma
• ascites (figa) (fulla); melanoma C32 (figa),
• asma melanoma A375 (llet),
• ateroesclerosis osteosarcoma, pròstata DU-145,
• barbs (punts negres) pàncrees
• berrugues (llet) • cansament
• bronquitis (fulles petites) • càries dental (llet)
• cabell debilitat • caspa (fulles)
• colesterol total i LDL alt (fulles) • infecció de vies urinàries: decocció
• colesterol HDL baix en 0.5 L aigua de 5 figues seques +
• colitis ulcerosa (amb estrenyiment) 4 fulles de llorer + 1 poma.
• convalescència • intoxicació hepàtica per CL4C,
• convulsions rifampicina, raigs-gamma
• cor dèbil (figues) • lepra
• cremades (llet diluïda) • leucoderma (rel)
• cucs intestinals (llet, fulles) • llet escassa
• debilitat (figa seca remullada una • llúpies (llet)
nit o millor escaldades) • mal de coll
• depressió • mal de panxa (escorça)(decocció de
• dermatitis (llet) figues seques + ametlla sencera amb
• dermatitis atòpica (figa) pell verda)
• diabetis (fulles) • mal de queixal (llet / fulles)
• diarrea (fulles) • mala circulació (decocció de figues
• disenteria seques + pell de llimona+ fulles de
• dismenorrea (fulles petites) llorer)
• durícies (llet) • melsa inflamada
• èczemes • mossegades de gossos (llet)
• embaràs • obstruccions intestinals parcials
• enterocolitis • osteoporosis (figues UI/ escorça UE)
• epilèpsia • otitis: suc de fulla + mel
• epistaxis (sang pel nas) • papil·lomatosi de les mamelles (de la
• escorbut vaca) (llet de la figuera)
• esgotament • paràlisis (figues seques)
• esport • penellons
• estomatitis (bucal) (figues seques) • picades d’insectes (llet)
• faringitis • pigues (llet)
• febre (figues seques) • pulmonia
• ferides (llet, figa+ mirra) • refredat
• fetge inflamat/delicat • restrenyiment (xarop de figa)
• furóncols (fulles matxucades) • sarna
• gastritis • set
• gingivitis • sordesa
• gonorrea • tènia (rel)
• gota • tos
• hemorràgies (suc de figa + mel) • tos irritativa
• hemorroides (fulles, figues) • triglicèrids alts (fulles)
• hepatitis (decocció figues) • tuberculosis (fulla, figa)
• hipertensió de diabetis tipus 2 (figa) • úlceres
• hipoglucèmia • virus HSV-1, ECV-11, ADV, HPV,
• icterícia: 20 mL suc de fulles + CpHV-1, norovirus
gotet llet de cabra en dejú (3 dies) • vista debilitada UI figues seques en
• ictus pols + sucre + aigua (2 cops al dia)
• indigestió • vòmits
• xarampió
ALTRES USOS (INDUSTRIALS)
Les fulles activades amb KOH serveixen de catalitzador per a la conversió d’oli residual
domèstic (de fregir) en biodièsel.
PRINCIPIS ACTIUS (FICUS CARICA)
FIGUES
(+)-ledè àcid 3-(2,4-dihidroxi-fenil)propiònic

(3-eta-24Z)-estigmasta àcid 3-(m-amino-benzoïl)-2-metil-propiònic
(E)-2-hexenal àcid 9,12-octadecadienoic
(E)-2-nonèn-1-ol àcid acètic
(E)-2-pentenal àcid araquídic (llet)
(E)-5-eicosè àcid ascòrbic
(Z)-9-octadecena àcid aspàrtic
1-(metil-etil)-ciclohexà àcid behènic (llet)
1-heptanol àcid bòric
1-nonadecè àcid butíric
1-octadecè àcid cafeic
1-pentén-3-ol àcid cerotínic
1,1’-(1,4-butanedil)-bis-ciclohexà àcid cichòric
1,2-dietil-ciclo-octanona àcid cis-10-heptadecenoic (llet)
2-etil-1,2-dehidro-tiofè àcid cítric
2-metil-butil-acetat àcid clorogènic
2-metil-1-butanol àcid elaídic (llet)
2-metil-butanal àcid esteàric (llet)
2-naftalè-1,2,3,5,6,7,8,8a-octa-hidro-1,8a- àcid fenòlic
dimetil-7-(1-metil-etenil) àcid ferúlic
2,3-butan-diol àcid fític
2,4,5-trimetil-2,4-dihidro-3H-pirazol-3-ona àcid fumàric
2,6,10,15,19,23-hexametil-2,6,10,14,18, àcid galacturònic
3-alfa-12-oleanèn-3-il-acetat àcid glioxílic
3-hidroxi-2-butanona àcid glutàmic
3-metil-1-butanol àcid heneicosílic (llet)
3-metil-butanal àcid hexadecanoic
3-pentanona àcid lignocèric (llet)
3,5-dihidroxi-6-metil-2,3-dihidro-4H-piran- àcid linoleic (llet)
4-ona àcid linolènic
4-metil-piridina àcid màlic
5-bromo-4-oxo-4,5,6,7-tetrahidro-benzo- àcid malònic
furazà àcid margàric (llet)
5-hidroxi-metil-2-furan-carboxaldehid àcid mirístic (llet)
6-O-palmitoïl-beta-D-glucosil-beta - àcid n-hexadecanoic
sitosterol [llet[ àcid nonadecanoic
6-O-linoleïl-beta-D-glucosil-beta-sitosterol àcid oleic (llet)
6,10,14-trimetil-2-pentadecanona [llet] àcid oxàlic
8-octadecanona àcid palmític (llet)
8-pentadecanona àcid pantotènic
9-nonadecè àcid pentadecílic (llet)
10-nonadecanona àcid p-cumàric
16-diepoxi-hexadecà-1 àcid quínic
22-tetracoso-hexaè-24-(28)-dièn-3-ol àcid shikímic
24-metilèn-ciclo-artanol àcid sinàptic-glucòsid
acetaldehid àcid siríngic
acetat-(3-beta,21-beta()-A-neo-gamma-cer- àcid succínic
22(29)-èn-ol àcid tartàric
acetat-(3-beta)-lanosta-8,24-dièn-3-ol àcid tetradecanoic
acetat-(3-beta)-lanosta-9-(11),24-dièn-3-ol àcid tricosílic (llet)
acetoïna àcid vainíllic
aigua (80% en figues tendres) apiol
alanina arabinosa
alcaloides arginina
alfa-cariofil·lè astragalina
alfa-cubebè baurenol
alfa-farnesè benzaldahid
alfa-guaienè benzil-acetat
alfa-gurjunè benzil-acohol
alfa-muurolè bergaptè
alfa-pinè beta-amirina
alfa-taraxasterol beta-burbonè
alfa-terpineol beta-carotè
alfa-ylangè beta-cariofil·lè
al·lo-aromadendrè beta-ciclo-citral
amilasa beta-cubebè
aminoàcids (llet): beta-damascenona
• alanina beta-elemè
• asparragina beta-glucans
• cisteïna beta-ionona
• fenil-alanina beta-pinè
• glicina beta-sitosterol (llet...)
• glutamina cadalè
• histidina campesterol
• leucina carbohidrats
• lisina cariofil·lè
• ornitina cariofil·lè-epòxid
• serina cariofil·lè-òxid
• tirosina carotenoides
• triptòfan carvacrol
cerebròsid
angelicina ciclo-hexadecà
antocianines (figa): ciclo-octà
• carboxipirà-cianidín-3-rutinòsid cinnamaldehid
• cianidina-3-glucòsid cinnamil-acetat
• cianidina-3-malonil-glucòsid cinnamil-alcohol
• cianidina-3-malonil-glucosil-5- cistina
glucòsid compostos volàtils (llet):
• cianidina-3-O-rutinòsid [↓↓figa • 1-butanol-2-metil,
assecada] • 1-butanol-3-metil,
• cianidina-3-rhamnoglocòsid • 1-butoxi-1-iso-butoxi-butà
• cianidina-3-rutinòsid (dímer) • 1-heptanol,
• cianidina-3,5-diglucòsid • 1-hexanol,
• epi-catequina-(4 → 8)- cianidina-3- • 1-pentanol,
rutinòsid-cianidina-3,5-diglucòsid • 1-pentèn-3-ol
• epi-catequina-(4 → 8)-cianidina-3- • 2-metil-butanal
glucòsid • 3-metil-butanal
• epi-catequina-(4→ 8)-cianidina-3- • 3-metil-butanol
rutinòsid epi-catequina-(4→8)- • 5-hidroxi-metil-furfural
pelargonidina-3-rutinòsid • 6-metil-5-heptèn-2-ona
• epi-catequina-(4→ 8)-pelargonidina- • alcohol benzílic
3-rutinòsid • alcohol cinàmic
• pelargonidina-3-glucòsid • aldehid cinàmic
• pelargonidina-3-glucòsid • alfa-burbonè,
• pelargonidina-3-rutinòsid • alfa-calacorè
• peonidina-3-rutinòsid • alfa-cariofil·lè,
• alfa-cubebè
• alfa-guaiè, • catalasa
• alfa-pinè, • cisteïna-proteasa
• alfa-thujè • diastasa
• angelicina • esterasa
• benzaldehid • fosfatasa àcida
• bergaptè • GSH (glutatió-reductasa)
• beta-cariofil·lè, • GST (glutatió-S-transferasa)
• beta-ciclo-citral • GPx (glutatió-peroxidasa)
• beta-damascenona • lipasa
• beta-pinè, • oxidasa,
• butil-butirat • peroxidasa
• cadinè • proteasa,
• cis-linalool-òxid, • renina
• copaè • serina-proteasa col·lagenolítica
• (E)-2-noneol • SOD
• (E)-2-pentanal èster 2,3-dihidroxi-propílic de l’àcid
• epoxi-linalool octadecenoic
• etil-salicilat èster etílic
• eucaliptol èster etílic de 2-hidroxi-1-(hidroxi-metil)
• eugenol èster etílic de l’àcid hexadecanoic
• fenil-etil alcohol, èster etílic de l’àcid linoleic
• fenil-propil alcohol èster etílic de l’àcid octadecatrienoic
• furanoide èster etílic de l’àcid pentadecanoic
• germacrè-D, èster metílic de l’àcid hexadecanoic
• heptanal, èster metílic de l’àcid octadecanoic
• hexanal, esterasa
• hidroxil-cariofil·lè esterols
• indol estigmasterol
• linalool estilbens (figa)
• llimonè, etanol (figa madura)
• mentol etil-acetat
• metil-hexanoat etil-2-metil-butirat
• metil-salicilat etil-2-metil-fenil-carbamat
• nonanal etil-benzoat
• octanal, etil-butirat
• pentanal, etil-ciclo-octadecà
• tau-cadinè etil-iso-butirat
• tau-muurolè, etil-propionat
• trans-piranoide etil-valerat
• terpinolè, eugenol
• trans-alfa-bergamotè, fenil-alanina
• trans-cariofil·lè fenil-etil-acohol
copaè fenols: rutina 29 mg/100 g; catequina;
criptoxantina àcid clorogènic; (-)-epi-catequina; àcid
cumarines (figa): cumaroïl-hexosa; gàl·lic; àcid siríngic; àcid caftàric
escopoletina; umbel·liferona ficaïna
difosfatidil-glicerol ficines (llet)
di-iso-octil-èster de l’àcid 1,2-benzèn- ficusina
dicarboxílic ficutirucines A, B, C, D, E, F, G, H, I
dimetil-sulfòxid fitol-acetat
eicosà fitosterols (llet):
enzims (figa): licopè-beta-ciclasa; • 6-O-acetil-beta-D-glucosil-beta-
umbel·liferona-dimetil-allil-transferasa sitosterols
enzims (llet): • 6-O-linoleïl-beta-D-glucosil-beta-
• amilasa [beta-fructosa, alfa(1-4)- sitosterol
glucosa/ amilo-glucosidasa]
• 6-O-oleïl-beta-D-glucosil-beta- glucòsids
sitosterol guaiacol
• 6-O-palmitoïl-beta-D-glucosil-beta- guaiazulè
sitosterol hemi-cel·lulosa
• alfa-amirina heptadecà
• beta-amirina hexadecil-oxirà
• beta-sitosterol hexanal
• betulol hexil-acetat
• lanosterol hidroxi-alfa-carotè
• lupeol histidina
• lupeol-acetat hormones:
flavina • auxina,
flavanones: erioidictiol; naringenina • giberel·lina,
flavonoides: • quinina
• apigenina-glucòsid; indol
• astragalina; iso-amil-acetat
• ficucaricones A,B,C,D; iso-amil-laurat
• iso-quercetina; iso-butil-acetat
• iso-schaftòsid; iso-butanol
• kaempferol; iso-butil-iso-valeriat
• kaempferol-3-O-beta-D-rutinòsid; iso-fosfatidil-colina
• kaempferol-3-O-soforotriòsid; iso-fosfatidil-etanolamina
• quercetina; iso-leucina
• quercetina-3-O-glucòsid; iso-propil-miristat
• quercetina-3-O-rutinòsid; iso-schaftòsid
• quercetina-3,7-diglucòsid; jasmona
• rutina; làtex
• schaftòsid; leucina
• umbel·liferona linalil-acetat
flavonols: linalool
• iso-rhamnetina-3-O-glucòsid; linalool-òxid
• siringetina; lipasa
tamarixetina llimonè
fitofluè lisina
fitoïna lupeol (llet...)
fluoro-atropina lupeol-acetat
fosfatidil-colina luteïna
fosfatidil-etanolamina malonil-di-deoxihexòsid de l’àcid vainíllic
fosfatidil-glicerol marmesina
fosfatidil-inositol mentol
fosfatidil-serina metil-acetat
fructosa metil-benzoat
ftalat de dibutil metil-butanoat
fumaricina metil-butirat
furano-cumarines metil-hexanoat
galactosa metil-salicilat
gal·loïl-glicerol (llet) metionina
gamma-carotè minerals
gamma-sitoserol mircè
gamma-tocoferol morina
genistina mucílag
geranil-acetat N-(2-trifluoro-metil-fenil)-piridina-3-
geranil-acetona carboxamida
germacrè D neoxantina-N-[9-borabiciclo(3,3,1)non-9-
glicina il]-
glucosa propilamina
octacosà s-muurolè
octadecà s-nonalactona
octil-ciclohexà sabinè
oli essencial (fulles): sacarosqa
• alfa-farnesè safranal
• alfa-pinè salicilat
• beta-cariofil·lè saponines
• beta-farnesè schaftòsid
• beta-ocimè serina
• beta-pinè sitosterol
• cariofil·lè sucres (20%)
• germacrè-D tanins
• linalool terpens
• llimonè tetrametil-decà
• mircè tirosina
• s-elemè trans-beta-farnesè
• sabinè trans-beta-ocimè
oxim trans-cariofil·lè
p-cimè trans-fitol
pectina trehalosa
pentosà treonina
propil-acetat trimetil-undecà
proteases (endo-proteolítiques amb triptòfan
cisteïna) (llet)= ficines A, B, C, D1, D2, E. valina
prolina violoxantina
proteïnes vitamina A
pseudo-taraxasterol vitamina B1
psoralè vitamina B2
psoralè-glucòsid vitamina C
quinines (figa) vitamina D
quinolina vitamina K1
rhamnosa xanto-toxol
rubixantina xantofi·les
s-cadinè xilosa
s-elemè Z-5-nonadecè
FULLES DE FIGUERA
1-ciclo-hexil-6,7-dimetoxi-1,4-dihidro- calotrofenil-acetat
naftalè carbohidrats 17.5%
4’,5’-dihidro-ubel·liferona cumarines:
24-metilèn-ciclo-artenol • 4’,5’-dihidro-psoralè
acetat de calotropenol • bergaptè
acetat de lupeol • marmesina
àcid cafeoïl-quínic • psoralè
àcid cítric • umbel·liferona
àcid fico-cumàric escopoletina
àcid fumàric esterols:
àcid oleanòlic • 24-metilèn-ciclo-artenol
àcid quínic • bauerenol
àcid oxàlic • lupeol
àcid shikímic • psi-taraxasterol-èster
baurenol
bergaptè fibra 4.5%
beta-amirina ficusogenina
fenols: • luteolina-6-C-hexosa-8C-pentosa
• àcid 3-O-cafeoïl-quínic • quercetina
• àcid 3–5-dimetoxi-cumàric • quercetina-acetil-glucòsid
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic • quercetina-glucòsid
• àcid cafeoïl-màlic • quercetina-rutinòsid
• àcid cinàmic • rutina
• àcid pirogal·lic • rutinòsid
• àcid ferúlic glucòsid de l’àcid psoràlic
• bergaptè humitat/H2O 66%
• chisina iso-schaftòsid
• fenol lípids 0.8%
• fenolftaleïna luperol-acetat
• galangina marmesín
• iso-schaftòsid metil-maslinat
• pinocembrina minerals/cendres: 5.3%
• pinostrobina N-N-dimetil-antranilat
• protocatecol piridils I, II, III, IV, V
• psoralè proteïnes 5.9%
• quercetín-3-O-glucòsid psi-taraxesteril-èster
• quercetín-3-O-rutinòsid psoberan
• quercetina psoralè
• rutina rutina
• vainillina sapogenina esterioidea
flavonoides: schaftòsid
• apigenina-glucòsid taraxasterol
• biochanina-A tirosina
• daïdzeïna xanto-toxina
• kaempferola-rutinòsid xanto-toxol
• luteolina
ARRELS FIGUES SEQUES/100 g

• 2’’-O-acetil-oxi-peucedanina-hidrat- • carbohidrats 73.5
3’’-metil-èster • E: 318 Kcl
• 5-(1’’,1’’-dimetil-allil)-8-metil-psoralè • fibra 3.7
• 8-metil-psoralè • grasses 0.6
• bergaptè • humitat/H2O 16.6
• beta-sitosterol • minerals/cendres 4.6
• beta-sitosterol-palmitat • proteïna 4.7
• nonadecan-10-ona • sucres 50
• psoralè
OLIGOELEMENTS en ppm (micrograms/g) FIGA – FULLES a Hongria ...(Itàlia)
Alumini 24-105 (131-34) Ferro 41-183 (153-28)

Bari 6-8 (13-11) Fòsfor 1054-1285 (946-960)
Bor 50-130 (85-66) Magnesi 1380-3565 (3520-2200)
Cadmi 0.6-0.6 (0.6-0.6) Manganès 7.7-27 (22-5)
Calci 6000-27600 (2750-18600) Molibdè 0.5-0.8 (0.8-0.5)
Cobalt 0.7-0.4 (0.4-0.4) Níquel 1.7-1.7 (1.4-0-7)
Coure 5.6-8.6 (4.8-4.2) Plom 0-1 (1-3)
Crom 1.3-1.2 (2.5-1.4) Potassi 13890-16000 (24780-13900)
Estany 1.2-0.7 (0-9-1.5) Sílice 157-107 (180-170)
Estronci 20-64 (142-70) Sodi 88-137 (240-87)
Sofre 536-1150 (820-357) Vanadi 0.4-9.8 (0.8-14.4)
Titani 1-3.4 (4.7-0.7) Zinc 0.6-14 (0.4-6.4)
FUSTA
• àcid para-cumàric
• àcid siríngic
• beta-sitosterol
• psoralè
• umbel·liferona
EFECTES FISIOLÒGICS (FICUS CARICA)
L’efecte anti-al·lèrgic de les fulles de figuera es manifesta per una reducció de la

degranulació dels basòfils RBL-2H3 i per la promoció i dissociació de IgE dels receptors
Fc-èpsilon-RI. Això es palesa per una inhibició de la dermatitis al·lèrgica, per exemple.
L’efecte antiangiogènic de les fulles de la figuera contenint 11.70 mg/100 g de matèria

seca es manifesta per una acció antioxidant, una reducció de la infiltració leucocitària i
una reducció dels nivells de PGE2, VEGF i TNF-alfa. L’extracte fet amb etanol de les
fulles de figuera inhibeixen la formació de túbuls amb endoteli de vena umbilical
humana, frena els nivells d’expressió d’ARNm de VEGF-A i integrina-beta3.
L’acció antibiòtica de les fulles de la figuera (extracte amb etil-acetat) es pot palesar
envers:
• Aggregatibacter actinomycetemcomitans
• Citrobacter freundi
• Morganella morgani
• Pevrotella intermedia
• Porphyromonas gingivalis
• Proteus mirabilis
• Pseudomonas aeruginosa
• Staphylococcus aureus, MRSA
• Streptococcus anginosus
• Streptococcus criceti
• Streptococcus gordonii
• Streptococcus pyogenes
• Streptococcus sanguinis
En cultius ecològics s’empra el caldo de fulla de figuera i alls contra patògens del kiwi
(Pseudomonas syringae, P. viridiflava) o del tomàquet (Pseudomona syringae tomato).
L’efecte antidiabètic de la fulla de figuera té lloc mitjançant la inhibició de l’expressió de

la fosfo-enol-piruvat-carboxilasa i de la glucosa-6-fosfatasa al fetge. També per l’activació
de l’expressió de l’ AMPK i la inhibició de la de PGC-1-alfa, HNF4-alfa, FOXO1 (forkhead
transcription factor O1). En resum, la fulla de la figuera inhibeix la gluco-neogènesis per
la via de l’activació del AMPK i la frenada dels enzims de la gluconeogènesis. En ratolins
2g/Kg cada dia (6 setmanes) de fulles de figuera milloren el teixit pancreàtic danyat per
la diabetis tipus-1, i hi redueixen l’expressió de FasL, caspasa-8, Bax/Bcl-2, Cit-C,
caspasa-3, p-AMPK, p-JNK. I hi inhibeix l’apoptosis que induiria l’àcid palmític, i hi
inhibeix l’expressió proteica de caspasa-3, p-AMPK, p-JNK. Tmbé pot inhibir l’apoptosis
induïda per H2O2, reduint la producció de ROS. En resum, la figa evita l’apoptosis a les
cèl·lules beta pancreàtiques per les seves propietats antioxidant i carronyaire de radicals
lliures i per la inhibició de la via de senyals AMPK/JNK/caspasa-3. La ficusina de les
fulles de la figuera a 20-40 mg/Kg. Abaixa els nivells de glucosa en dejú, d’insulina
plasmàtica i rebaixa l’augment de pes, en rates a les quals se’ls indueix la diabetis tipus-
2. La ficusina normalitza els nivells de SOD, CAT, Gpx i els lípídics de colesterol total,
triglicèrids, àcids grassos lliures. La ficusina estimula l’expressió del PPARgamma i
millora la translocació i activació del GLUT4 i PPARgamma cap els llurs enclavaments
actius. Millora la sensibilitat ala insulina al teixit adipós. És per tant un possible
tractament contra l'obesitat lligada a la diabetis tipus-2. La tisana de les fulles de figuera
fa abaixar a la meitat el nivell de glucèmia post-prandial (de després de l’àpat principal)
en diabètics del tipus-1.
L’efecte antifúngic dels extractes de les fulles de la figuera es pot palesar envers:
• Aspergillus fumigatus
• Candida albicans
• Cryptococcus neoformans
• Microsporum canis
• Scopulariopsis brevicaulis
• Trichophyton rubrum
• Trichophyton sudanense
Per altra banda, els fongs endofítics de les arrels de la figuera, com ara una Alternaria
contenen principis actius actiu contra fongs patògens. L’Alternaria conté i deixa anar
fumitremorgina B, fumitremorgina C, àcid helvòlic, i ciclo(PHE-SER), que actuen contra
• Alternaria brassicae
• Botrutis cinerea
• Colletotrichum gloeosporioides
• Fusarium graminearum
• Fusarium oxysporum fragariae
• Phytophtora capsici
• Valsa mali
I l’extracte de l’Aspergillus endofític actua contra Pseudomonas aeruginosa.
L’efecte cardioprotector de la figa envers la doxorubicina es manifesta per una reducció

de la disfunció mitocondrial provocada per aquesta gent de quimioteràpia contra el
càncer. A les mitocòndries, gràcies a la figa, aleshores s’hi formen menys ROS, la
membrana es peroxida menys, la mitocòndria s’infla menys, s’evita el col·lapse del
potencial de membrana mitocondrial i que se’n vagi el citocrom C al citosol. La figa fa
que hi hagi més glutatió reduït i més activitat de la succinat-deshidrogenasa.[El codony
també actuaria igual que la figa].
L’efecte de l’extracte de les fulles de la figuera sobre els espermatozous (ratolins) és més
aviat protector (del formol). El formol fa disminuir l’índex gonadosomàtic i incrementar el
percentatge de esperma immòbil, amés de provocar que a l’epiteli seminífer s’hi puguin
observar vacúols grans i desorganització, i al lumen cèl·lules immadures. En canvi,
l’extracte de fulla de figuera fa pujar el nombre d’espermatozous a l’esperma, la llur
motilitat i l’index gonadosomàtic als testicles. I als túbuls seminífers ja no s’hi veuen
cèl·lules immadures taponant-los.
Un dels efectes immunoestimulants de la figa es posa de manifest amb 500 mg/Kg de

polisacàrid soluble en aigua calenta ja que incrementa la ràtio de clarificació de
partícules de carbó i els nivells d’hemolisina. Aquests polisacàrids estimulen les cèl·lules
dendrítiques, en part a través de la via dectina-1/Syk i promovent la llur maduració, i en
part per la promoció de CD40, CD80, CD86 i el MHCH. També estimulen la producció de
citokines per part de les cèl·lules dendrítiques: IL-12, IFN-gamma, IL-6, IL-23. I les
cèl·lules dendrítiques estimulades pels polisacàrids estimulen les cèl·lules T i la llur
proliferació. Els polisacàrids incrementen l’expressió genètica de IL-1beta i TNF-alfa i fan
minvar la de HSP70. La concentració de proteïnes, albúmina i globulines s’incrementa al
sèrum després de 2 setmanes de menjar figues a la dieta (1%). El Complement sèric C3,
l’activitat bactericida i de lisozim també s’incrementen les 2 primeres setmanes. Per
altra banda, l’extracte (fet amb etanol) de les fulles millora la immunitat humoral (TH2) i
la cel·lular (Th1). El polisacàrid FCPW80-2 promociona la secreció de NO, TNF-alfa, IL-6 i
estimula la fagocitosis als macròfags RAW264.7. A més és reconegut pel TLR2 i estimula
les MAPKs (p-ERK, p-JNK, p-38) en ells. Però no pot estimular l’expressió de p-p65 o p-
IkB-alfa, i provoca la translocació del NF-kappaB p65 del citosol al nucli en ells. En les
carpes (peixos) de l’espècie Ctenopharyngodon idella, l’extracte de figa millora la
immunitat i les fa més resistents a Flavobacterium columnare.
El bergaptè de la figuera té acció larvicida contra: Bursaphelenchus xylophilus,

Caenorhabditis elegans, Panagrellus redivivus.
La llet de la figuera o les cumarines tenen acció nematicida contra Bursaphelenchus

xylophilus, Caenorhabditis elegans, Meloidogyne incognita, Panagrellus redivivus,
Pel que fa a l’osteoporosi les figues tenen un efecte anti-osteoclastogènic. Almenys

l’extracte fet amb hexà de la figa inhibeix l’osteoclastogènesis desencadenada pel factor
RANKL estimulat per macròfags RAW264.7 derivats de moll de l’os. L’extracte suprimeix
l’expressió del p38 i del NF-kappa-B, i activa la de l’ERK. . També inhibeix l’expressió del
c-Fos i el NFATc1. Això és important de cara a inhibir l’osteoporosi també en artritis
reumàtica o la resorció periodontal.
Sobre els queratinòcits de la pell humana (HaCaT), la figa frena l’expressió del VEGF,
TNF-alfa, IL-1alfa, SRD5A2 (5-alfa-reductasa-tipus-2). La figa da disminuir la melanina a
la pell de la cara, hi evita la deshidratació i hi redueix la grassa sebàcia.
L’efecte relaxant de la fulla de figuera es manifesta per un retard del començament de la

son induïda per ketamina, un allargament del període de la son un cop induïda,
relaxació muscular, menor ansietat, menors convulsions, menor dolor, majors nivells de
5-HT i norepinefrina.
El 6-O-palmitoïl-beta-D-glucosil-beta-sitosterol i el 6-O-linoleïl-beta-D-glucosil-beta-
sitosterol de al llet de la figuera actuen contra nombroses línies cel·lulars canceroses.
L’àcid 3-(2,4-dihidroxi-fenil)propiònic inhibeix la tirosinasa.
El beta-sitosterol de la fulla i els triterpenoides de la llet actuen com a hipolipidèmic

(colesterol, triglicèrids).
La cisteïna-proteasa té efecte antihelmíntic. Però, també antiplaquetari.
Les cumarines de la figa actuen contra l’anèmia i el càncer. Les cumarines de la fulla
actuen com a citotòxiques i a la vegada com a protector solar o foto-sensibilitzador.
Els esterols de la fulla actuen contra el càncer, la inflamació, i contra protozous.
Els estilbens de la figa actuen contra la tuberculosis.

La ficina (barreja de proteases de la llet de figa) té efecte hemostàtic i ho fa a través de
l’activació del factor X, tot i escurçant el temps d’activació de la tromboplastina i de la
protrombina. També té acció quitinolítica. (La quitina es troba als fongs i als insectes).
La ficusogenina (triterpenoid) de la fulla actua contra el càncer i la inflamació.
Els flavonoides de la fulla actuen contra el càncer.

El lupeol de la llet de la figa és un dels inhibidors de la FPTasa (farnesil-proteïna-
tranferasa) que eviten que s’agregui aquesta cadena de 15 Carbonis al terminal del Ras,
la qual cosa el tornaria oncogènic. Els inhibidors, enlloc de la farnesilació, formen
geranil-geraniats, amb la qual cosa la transducció es fa molt més lenta a les cèl·lules
canceroses.
La morina actua com a neuroprotector front a a la vincristina, evitant el dolor

neuropàtic. I capgira o reverteix la producció de IL-6, NF-kappa-B, i nNF-kappa-B. Per
exemple al nervi ciàtic, evitant-ne el dolor i la inflamació. També pot evitar el càncer de
còlon, almenys l’induït per la 1,2-dimetil-hidrazina I ho fa tot inhibint la via del NF-
kappa-B, i els mediadors de la inflamació TNF-ala, IL-6, COX-2, PGE-2, i afavorint
l’apoptosis, i incrementant la ràtio Bax/Bcl-2.
Es quinines de la figa actuen contra la malària.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE FICUS CARICA
https://www.academia.edu/31704615
http://www.liberherbarum.net
https://www.hindawi.com/journals/ecam/2013/974256/
Filipendula ulmaria (L.) Maxim.
[Trudy Imperatorskago S.-Peterburgskago Botaničeskago Sada 6(1):
251 (1879)].
(=Spiraea ulmaria L.)
NOMS POPULARS
Alemany: Beinkraut / Echte rüsterstaude / Echtes mädesüss / Geissbart / Grosses /

Grosses mädesüss / Krampfkraut / Mädesüss / Moor-spierstaude
Spierblumen / Spierstaude / Wiesen-spierstaude / Wiesen-spierstrauch /
Wiesengeissbart / Wiesenkönigin / Wilder fliede
Anglès: bridewort, dolloff, meadowsweet, meadow queen, meadow-wort, pride of the
meadow, queen of the meadow.
Aragonès: reina de los prados.
Català: herba blanca, herba foradada, reina dels prats, ulmària.
Castellà: altarcina, altarreina, espirea, filipéndula, florón, norotil, reina de los prados,
reina del prado, ulmaria, ulmarina.
Gallec: filipéndula, herba ulmaria, herba ulmeira, raiña dos prados, ulmaria,
ulmeira.
Euskera: burdilinda, burudilina, nasailora, pasailora, semelora, soroerregiña.
Francès: barbe de bouc, reine des prés, ulmaire.
Portuguès: erbascos, erva ulmaria, erva ulmeira, erva-das-abelhas, erva-ulmeira, herva
ulmaria, herva ulmeira, molejas, rainha dos lameiros, rainha-dos-prados,
ulmaria, ulmeira, ulmária.
Occità: Reina daus prats, Reina dels prats, Ulmària
Rus: Та́волга вязоли́стная, Лабазник вязолистный, Лаба́зник вязоли́стный,
Та́воложник.
NOTA: el nom d’ULMÀRIA li ve de la similitud de la rugositat de les fulles amb les de l’om
(Ulmus). El nom de filipendula segurament li ve de les moltes arrels fines com a fils que
emergeixen, com si en pengessin, del rizoma. El nom del famós medicament “aspirina”
deriva del nom que LINNEÉ va donar a aquesta planta, ja que de les flors se n’extragué
per primera vegada l’àcid acetil salicílic, que és l’ ”aspirina”.
És una herba vivaç, de fins a 1.5 m d’alçada, amb rizomes fibrosos no inflats, negres per
fora, marrons per dins; i tiges de secció poligonal una mica rogenques; fulles grans,
arrugadetes, imparipinnades, amb 5-9 parelles de segments amples, desiguals, sèssils,
separats, amb doble dentat, estant els 3 superiors fusionats en un sol segment
trilobulat, verds per sobre i blancs tomentosos per sota, amb estípules semicirculars,
dentades. Les flors són blanques, agrupades en corimbes de rames molt desiguals.
Estams més alts que els pètals (suborbiculars). Carpels de 5 a 9, formant un helicoide.
Dintre les rosàcies –que tenen les flors amb molts estams–, el gènere es caracteritza per
no tenir punxes, per no tenir calicle, pels pètals blancs, i per tenir les fulles
pinnatipartides grans; i per tenir el fruit indehiscent (poliaqueni), no tancat dins el
receptacle. Filipendula ulmaria es distingeix de F. vulgaris (20 cm d’alçada) perquè és
molt major, fins a 1,5 m d’alçada, i perquè té les fulles amb folíols de 5 a 9 cm (enlloc de
1 a 2 cm); i per ser els aquenis glabres i com helicoïdals (enlloc de ser pilosos i rectes). A
més, F. vulgaris (=hexapetala) es fa als prats secs.
La Reina dels Prats, tot i que és típica de la muntanya mitjana humida, puja als
herbassars de megafòrbies de la zona subalpina. És molt amant de les vores dels recs
dels prats de dall o dels herbeis vora els torrents. Es fa a l’hemisferi Nord, a les zones
fredes. A la península hispànica es fa a la meitat Nord. En especial a les muntanyes
cantàbriques i als Pirineus.
Filipendula ulmaria al món, segons GBIF
HISTÒRIA
A diversos jaciments de l’edat del Bronze a Gal·les i Escòcia s’han trobat restes de la
planta. En la mitologia gal·lesa Gwidion i Math, a partir de flors de roure, gódua i
ulmària varen crear una dona a qui anomenaren Blodeuwedd (cara de flor).
Al segle XVI, JEAN DE GADDESDEN la recomanava contra la hidropesia, i J. STOCKERS

contra el dolor a les articulacions. ELISABETH I D’ANGLATERRA es delia per estendre la
planta a la seva cambra per donar-hi escalfor i bona olor. Al segle XVII, NICHOLAS
CULPEPER la considerava planta regida per Venus, ideal per a estroncar tota mena de
fluids (hemorràgies, pèrdues venèries, vòmits, etc.). Creia que ajudava a tenir “el cor
content”. En cas de patir un còlic abdominal, recomanava prendre-la bullida amb vi
blanc, i una mica de mel, per a que obrís el pas. En canvi, contra les diarrees,
recomanava prendre-la bullida en vi negre. Externament, com a vulnerària l’apreciava
molt per a guarir petites úlceres a la boca o als genitals, i grans úlceres canceroses o
també fístules. Advertia, però, que el contacte directe de les fulles tendres amb la pell pot
provocar ampolles.
Al segle XIX, TESSIER, en assaigs clínics a Lyon, demostrà la seva eficàcia com a
diürètica, en ascites i edemes articulars. H ANNON, a Bèlgica, la provà amb èxit contra
l’ascites i l’hidropesia, fins i tot en un afectat per tuberculosi. També GUITARD, a Tolouse,
demostrà la seva eficàcia contra l’ascites. Al segle XX, F. D ESCAUX l’emprà per tractar
artitis, reuma i mal funcionament renal amb sediments a l’orina (Révue de Phytotherpíe:
sept. 1941).
VIRTUTS MEDICINALS
• analgèsica (hipotàlem) • antivomitiva

• antibiòtica [E. coli & E. faecalis (MIC • astringent
0.156-0.625 mg/mL), & fongs: P. • carminativa
cyclopium & F. oxysporum (MIC 2.5-5 • colerètica
mg/mL)] • depurativa
• anticoagulant (flors, llavors) • desintoxicant
• anticomplement (antial·lèrgica) • diürètica (urea, àcid úric, clorurs)
• antiinflamatòria (↓COX-1, ↓IL-2) • febrífuga
• antireumàtica
• antisèptica
• gastroprotectora [spiraeòsid • protectora de les mames front a les
(50mg/kg, p.o.) & tellimagrandina II radiacions ionitzants
(40mg/kg, p.o.)] • relaxant
• immunoestimulant (TH2) • sedant
• inhibidora de l’amilasa, alfa- • sudorífica
glucosidasa i de la síntesi d’AGE • vasodilatadora
• inhibidora de la formació de PKC • vulnerària
• protectora hepàtica i renal front a la
cisplatí (quimioteràpia)
USOS MEDICINALS
 aftes a la boca  gota
 al·lèrgies  grip
 antihistamínica  Helicobacter pylori
 antiinflamatòria  hidropesia
 artritis  hiperacidesa gàstrica
 ascites  hipertensió
 blennorràgia  infeccions urinàries
 bronquitis  insuficiència biliar
 bursitis  mal de cap
 càlculs biliars  mal de ventre
 càlculs urinaris  migranya
 càncer  nàusees
 càncer de coll de matriu (irrigacions)  nefritis
 càncer colo-rectal  neuràlgies
 càncer de mama  obesitat
 cel·lulitis (cicatrius infectades)  oligúria
 cistitis  ossos trencats
 còlics  picades d’insectes
 conjuntivitis UE  pirosis
 cordial  pulmonia
 cremades  rascades
 diarrea (excepte nens petits)  refredat
 diftèria  reuma
 disenteria  sarcoidiosis (& Echinacea & Harpago )
 edemes  talls
 escorbut  tos
 febre  trombosis (preventiva)
 ferides UE  úlceres àtones de la pell / canceroses
 fístules UE  úlcera gastroduodenal
 gasos  úlceres genitals
 gastritis  vòmits
 genolls inflats
PREPARATS
Per a ús intern, hom recomana només fer infusió. Una tassa al dia sol ser suficient. Més,
podria fer abaixar massa la pressió. En canvi, per a ús extern, es pot aplicar la planta
tendra picolada, o bé fer-ne banys amb la decocció (10 minuts). Les fulles i les arrels
s’han emprat per aromatitzar begudes alcohòliques (cervesa, mead, licors, vi). L’oli
essencial extret de les flors és molt aromàtic, però podria provocar en UI hemorràgies
estomacals. Les fulles es conserven en bossetes per a fer olor. La rel mastegada alleuja el
mal de cap. De les arrels se’n treu un tint negre; i de les fulles joves un tint groc clar.
Alcoholatur: 1 part de planta fresca, i 5 parts d’alcohol de 60 graus. Es deixa reposar 15
dies i en acabat es cola. Prendre’n 1-2 culleradetes de cafè al dia.
Infusió de la planta (fulles i flors): 2 culleradetes en una tassa d’aigua, arrencar el bull i
deixar reposar 5 minuts abans de colar. No superar, en tot cas, 30 g de planta seca per a
les infusions al dia.
Rel: remullar-la en aigua 6 hores, després escalfar l’aigua fins que arrenqui el bull, i
deixar reposar abans de colar, només 2 minuts.
Suc: prendre’n una culleradeta al dia.
Xarop: 250 g de planta + 2 L d’aigua a 9Oº al principi, deixar-ho reposar 12 hores, ben
tapat; després, colar ben exprimit i afegir el doble de sucre de l’aigua que quedi.
Prendre’n 100-200 g al dia. A Itàlia ha donat lloc a hemorràgies estomacals.
PRINCIPIS ACTIUS
El glucòsid monotropitina, un cop descompost per hidròlisi, dona lloc al salicilat de

metil, d’olor ben característica, només en la planta seca.
• 4-anís-aldehid • kaempferol (FLO)

• àcid cítric (FLO) • kaempferol-glucòsid
• àcid salicílic (FLO TIJ) • metil-salicilat FLO
• agents tànnics REL • monotropitina FLO
• alcohol benzílic (OE FLO) • mucílag: galactans, arabinogalactans,
• aldehid salicílic (OE, FLO) glucans, galactouronans
• antocianidina FLO • N1-N5-N10-tri-trans-4-cumaroïl-
• avicularina FUL espermidina FLO
• catecol FUL • oli essencial
• cera • opiraeïna
• cumarines • polifenols
• espiraeòsid (FLO) • quercetina
• etil-benzoat (FLO) • piperonal FLOFLO)
• etil-salicilat • quercetina-3-O-beta-D-glucòsid (FLO)
• fenil-etanol • rugosina D
• flavo-glucòsid • rutina
• flavonoides • salicil-aldehid
• gaultherina (FLO) • salicilat de metil (flors, OE)
• heliotropina (FLO) • salicina (FLO)
• hiperòsid FUL • tanins (TIJ)
• iso-amil-amina FLO • terpens
• iso-butil-amina • vanillina (FLO)
• iso-salicina FLO • vitamina
OLI ESSENCIAL
• 2-amil-furà • linalool 3%
• 2-hexanal • llimonè
• alfa-terpineol 1% • mentol
• benzaldehid • metil-salicilat 19%
• beta-ionona 2% • nonanal
• carvacrol • p-anís-aldehid
• carvona • piperitona
• dibutil-/di-iso-butil-ftalat • salicil-aldehid 36%
• geraniol 1.5% • timol
• guaiazulè • trans-anetol 2%
• hexanal
R FONOLL
Foeniculum vulgare Miller
[1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 1] 2n=22
e
(Família Apiàcies/=Umbel·líferes)
v
i
e
w
ssp. azoricum
Foeniculum vulgare ssp vulgare
ssp. azoricum ssp. azoricum

subsp. piperitum subsp. piperitum
NOMS POPULARS
• ALEMANY: Fenchel, Fenchle, Bitterfenchel, Wilder fenchel, Dunkler fenchel,

Brotsamen, Echter fenchel, Enis, Fehnkohl, Femis, Fenicht, Fenikl, Fenis, Fenkel,
Finchel, Frauenfenchel, Gartenfenchel, Gemeiner fenchel, Gewürzfenchel,
Mutterwuez, Süsse fenchel
• ANGLÈS: Bitter fennel, Common fennel, Sweet fennel, Wild fennel, Fennel,
Floreence Fennel, Frech fennel, Garden fennel, Roman fennel
• ÀRAB: ‫ شمرة شائعة‬/ ‫ رازيانج‬/ ‫ شومر‬/ Bisbas, Razianaj
• ARAGONÈS: enojo, fenojo, fenoll, fenollo, fenullo, zenojo, zenollo, zenullo, zinojo,
cenojo, cinojo, enojo, fenojo, fenol, fenoll, fenollo, fenullo, fonoll, hinojo, zenojo,
zenoll, zenollo, zenullo, zinojo.
• BABLE: anisetes, anisines, anisinos, cenoyo, cenoyos, cenoyu, cinoyo, cioyo,
fanocho, fenoyu, fenuyu, finoyo, flor de anís, henoyu, inohu, jenoyu, zenoyo.
• BENGALÍ: Mauri, Pänmouri, Mouri মৌরি
• BOSNI: Komorac
• BRASILER: Endro, Erva-doce, Funcho
• CASTELLÀ: hinojo, abrojo, acinoji, acinojo, acinoju, ahinojo, alinoji, alinoju,
almacio, anises, anisete, anisete silvestre, anís, anís bravo, anís de florencia, anís
silvestre, arinojo, cañiguera, cenojo, cenoyo, cinoho, cinojo, cinojo, cinoju, cinoyo ,
ciollo, enojo, enoyo, esmeldo, espárrago bravo, fanoyo, fenojo, fenol, fenollo,
fenoyo, fenullo, fenículo, finojo, fiollo, fioyo, funcho, funcho bravo, funcho
ordinario, funcho silvestre, hacinojo, henojo, hierba santa, hinojo amargo, hinojo
común, hinojo doméstico, hinojo hortense, hinojo salvaje, hinojo vulgar, inojo,
jenoyo, jinojo, linojo, mellu, milu, millu, millua, perejil de gitano, perejilón, senijo ,
sinijo, tenojo, tinojo, zenojo, zenoll, zenollo, zenullo, zinojo, zinojo .
• CATALÀ: fonoll, fenoll, caramuda, fanoll, follol, fonoi, fonoll dolç, fonoll ver,
fonollera, full, herba de les vinyes, llavoretes, follonera.
• COREÀ: Sohoehyang
• CROAT: Komorac, Koromac, Kummurac, Morac, Moroc, Moraca, Koper wloski
• DANÈS: Almindelig fennikel, Fennikel, Sod fennikel, Florentinsk fennikel
• ESLOVÈ: Sladki komarcek, Fenikel obycajny
• ESTONIÀ: Harilik apteegitill, Apteegitill, Fenkol, Ristiköömen
• FARSI: ‫ رازيانه‬/ ‫رازیانه‬
• FINNLANDÈS: Fenkoli, Fenikeli, Maustefenkoli, Sajsankumina, Salaatifenkoli,
Venkoli
• FRANCÈS: Fenouille, Fenouil, Fenouil doux
• GAL·LÈS: Ffenigl/ Ffanigl / Ffenigl cyffredin / Ffenigl trymsawr / Ffunell /
Gwewyrllys / Llysiau'r gwewyr
• GALLEC: anises, fieiteiro, fieteiro, fiolho, fiollo, fioncho, fionllo, fiuncho, foinllo,
fruncho, funcho, funcho bravo.
• GREC: Μάραθο/ Λανθασμένα γλυκάνισος / Μάλαθρο / Μάλαθρος / Μαραθο /
Μάραθο το φαρμακευτικό / Μάραθον / Μάραθος / Φινόκιο / Φοινίκουλο το κοινό
• HEBREU: ‫ שומר‬/ ‫שומר פשוט‬
• HOLANDÈS: Venkel, Knolvenkel, Venkel soort
• HONGARÈS: Édeskömény, Bécsi fü, Bécsi kapor, Közönséges édeskömény
• INDI: Badi, Badi saunf, Bari saunf, Moti saunf, Saunf, Saumph, Badishep, Saunp,
Saunf, Sonp, Sont बड़ी सौंफ़,मोटी सौंफ़,सौंफ़,सौंफ
• ISLANDÈS: Fennika, Fenniku
• ITALIÀ: Finocchio, Finucchio, Finucchiello, Finocchietto, Finocchiella, Fenùcciu,
Fenucéttu-sarvègu, Finocchio di Roma, Finocchio di Lucca
• JAPONÈS: フェンネル /ウイキョウ / スイートフェンネル
• NEPALÈS: सुप Madesi sauf
• NORUEC: Fennikel, Finkel, Florentinsk fennikel
• ÒCCITÀ: Fenolh, Fenoun
• PAKISTANÍ: Sonef, Saunf
• POLAC: Fenjul, Fenkul wloski, Koper wloski
• PORTUGUÈS: Funcho, Erva-doce, Fiôlho, Fionho, Funcho-bravo, Funcho-de-
Florença, Funcho-doce, Funcho-hortense
• RUS: Фенхель обыкновенный/ Воложский укроп
• SÀNSCRIT: Madhurika, Shatapushpa
• SERVI: Morac
• SUEC: Fänkäl, Besk fänkäl, Bitter fänkäl, Florentinsk fänkäl, Fransk fänkäl,
Kryddfänkäl, Romersk fänkäl, Söt fänkäl, Vanlig fänkäl
• TAILANDÈS: Phak chi, Phak chi duen ha, Phak chi lom, Thian klaep, Yira.
• TAMIL: Perun siragum, Shombu, Sohikire
• TURC: Arapsaci, Rezene, Malatura, Hullebe
• UCRÏNIÀ: Фенхель звичайний /Копрій / Фенхель
• URDU: Sonf,‫سوںف‬
• VASC/EUSKERA: mieloi, anado, aneta, anís-bedarr, anis-bedarra, berbeiña,
berbeña, comiyua, ezamillo, ezamilloa, mehla, mellu, meul, michilu, mielo, mieloi,
mieloia, mielu, mierlu, mieru, mihilua, mihuli, mihulu, mihulua, miillu, millu,
millua, milo, milu, milua, mirillu, mirillu-belar, mirillu-belarr, miro, miru-belar,
miru-belarr, miuli, molu, mullu, puhuillu, pukulli, pukullu, xarpot, xarpotx,
zenojo.
• XEC: Fenykl obecný, Fenykyl bolonský pravý, Fenkyl obencký sladký
• XINÈS: 小茴香 / 茴香 Hui xiang, Xiao hui xiang, Shih-lo, Tian hi xiang, Tzu-mo-lo,
• YIDDISH: ‫איטאַ ליענישער קאָ ּפער‬
Dins de la família de les umbel·líferes, el gènere Foeniculum es distingeix perquè no es

tracta d’una planta espinosa, i perquè té les fulles dividides, el fruit glabre, oblong, sense
punxetes, una mica comprimit lateralment, és a dir, en sentit perpendicular a la
comissura medial, sense marges alats, amb només 5 costelles prominents obtuses, amb
els mericarpis contigus; i perquè les flors són grogues, els segments de les fulles
filiformes; i perquè els radis de les umbel·les són no massa diferents, són prims i sense
bràctees involucrals; i perquè els pètals són obovals; i sobre tot, perquè tota la planta és
agradablement aromàtica. Es fa a terrenys àrids assolellats, en marges de camins i de
camps, i en costers herbosos més aviat càlids, per sota els 1200 m snm.
Foeniculum vulgare Mill. És una herba perenne, aromàtica ―aroma picant, de fusta,
d’herba, de flors, rància, dolça, verda―, comestible, de fins a 2 (3) m d’alçària, amb tiges
fistuloses (buides per dins o amb medul·la blanca). Són estriades, lleugeres però
resistents, ramificades a la part superior, glabres, i sense restes fibroses a la base. Rel
blanca napiforme, molt dura. Fulles alternes, suaus, dividides fins a segments gairebé
filamentosos ramificats. Poden arribar a fer 40 cm de longitud, essent llur contorn
triangular; són peciolades, 3-4 pinnatisectes, amb segments finals de 0.5 mm d’amplada
i fins 4 cm de longitud. La base de les fulles té una beina que embolcalla la tija, i és d’un
groc molt pàl·lid. Les fulles basals solen ser caduques. Les fulles basals són les majors, i
cap amunt cada cop les fulles són menors. Les superiors tenen la beina més llarga que el
limbe foliar. Les flors són d’un groc daurat, a l’extrem d’umbel·les terminals compostes.
Umbel·les terminals i laterals amb 2-44 radis de 2-7.5 cm, desiguals, del tot glabres.
Umbèl·lules amb 10-40 radis de 2-10 mm, glabres. Inflorescència sense bràctees ni
bractèoles. Calze sense dents, formant un voraviu gruixut. Pètals (%) grocs, obovals,
truncats i recargolats cap endins a la punta, de 1.3-1.6 mm, glabres. Estams 5.
Estilopodi persistent, cònic. Estils de 0.3-0.4 mm, una mica divaricats, reflexes, tan
llargs com l’estilopodi (durant la fructificació). Fruit (cremocarp) allargat, de 3-9 × 2-2.5
mm, una mica comprimit lateralment, glabre, aromàtic, amb 3-5 costelles sobresortints,
essent les 2 laterals a penes més amples que les centrals; fuit el·líptic, amb les val·lècules
amb una sol canal; fruit (3.5-10 × 1-3 mm) obtús a les puntes, del color de l’herba seca
al madurar. Pedicel del fruit de 2-10 mm. Mericarpis de secció pentagonal. Llavors amb
endosperma pla o una mica còncau a la cara de la comissura.
—Detalls microscòpics del fruit (cremocarp)—. L’epidermis exterior o epicarpi

consisteix en una renglera de cèl·lules de paret gruixuda, rectangulars, poligonals,
incolores, amb una cutícula fina, amb alguns estomes (rodejats de 2-4 cèl·lules radiades)
i alguns engruiximents als anticlinals; i totalment glabra. Els fragments nombrosos tubs
oleífers són de cèl·lules amb paret fina, poligonals. El mesocarpi consisteix en un
parènquima reticulat marronós, format per cèl·lules ovoides allargades, sub -
rectangulars, amb parets engruixides, lignificades, amb clotets arrodonits, ovals. El
mesocarpi està travessat longitudinalment per 6 canals amples esquizogènics, de secció
el·líptica, i amb cèl·lules epitelials marrons; a la vegada, és travessat als plecs per feixos
vasculars, cadascun amb una banda de xilema interna i dues de floema laterals, i
acompanyats per fibres molt lignificades. Algunes cèl·lules del mesocarpi, en especial les
properes als feixos vasculars, tenen cèl·lules reticulades lignificades. La zona més interior
del mesocarpi està formada per cèl·lules de paret una mica gruixuda, entre rodones i
rectangulars vistes des de la superfície. L’endocarpi està format per una capa de cèl·lules
aplanades lignificades però de parets primes, de longitud variable, de 4-6 micres de
gruix, arrenglerades en paral·lel i longitudinalment en grups de 5-6-7. Però alguna
vegada s’hi pot veure un grup de cèl·lules una mica desorientades. L’endosperma és
abundant i està format per parènquima cel·lulòsic poligonal de parets una mica
gruixudes i que conté oli fixat, alguns grans d’aleurona de fins a 6 micres de diàmetre, i
que clouen un petit globus, i una o més micro-rosetes de cristalls d’oxalat càlcic d’unes 3
micres de diàmetre. El carpòfor sovint no està fes i té esclerènquima de parets gruixudes
formant 2 rengles.
Atlas of microscopy of medicinal plants, culinary herbs and species:
BETTY P. JACKSON & DEREK W. SNOWDON. Belhaven Press. 1990.]
—Autentificació química—. Es sacseja durant 2-3 minuts uns 300 mg de pols de fruits
en 5 mL de diclorometà. Es filtra i s’aboca a sobre uns 2 g de sulfat sòdic anhidre. Es
posen uns 20 microL a la línia de base de la placa cromatogràfica. I en un altre punt de
la mateixa línia 10 microL de solució de referència (3 microL d’anetol + 5 microL d’anís-
aldehid i 5 microL d’oli d’oliva dissolts en 1 mL de diclorometà). Es submergeix la base de
la placa en diclorometà i s’atura la pujada quan arriba el dissolvent a 10 cm de la línia
de base. Aleshores es mira sota la llum UV (245 nm), es marquen les zones no
fluorescents (amb llapis) i es ruixa amb un esprai amb fosfo-molibdat d’etanol, i es posa
a escalfar a 103º C mentre es va mirant. Després es ruixa amb una solució de
permanganat potàssic (0.5 g en àcid sulfúric al 96), sempre a 103º C, i es va mirant.
Amb el primer esprai la solució de referència mostra de color blau grisós clar la zona
marcada de l’anetol, i de color marró grogós la zona marcada de l’anís-aldehid. Amb
l’escalfor, la zona de l’anetol, que es troba cap amunt, es torna ràpidament de color blau
fosc. Entre la taca de l’anetol i la de l’anís-aldehid apareix una zona de triglicèrids de
color blau fosc. A la solució a testar, si és de fonoll, han d’aparèixer dues zones de color
blau fosc a la mateixa altura que a la solució de referència. A més han d’aparèixer altres
zones de color blau més clar; i després d’espraiar amb el permanganat, la zona inicial de
fenchona de color pàl·lid, directament per sobre la de l’anís-aldehid, s’ha de tronar de
color blau fosc a l’escalfar-se. Si fos anís, la zona de la fenchona seria molt menor (1%)
enlloc del 10% que li correspon al fonoll.
VARIETATS A CATALUNYA
• ssp. vulgare (=dulce; = capillaceum): umbel·les amb radis llargs i nombrosos

(més de 10), fruits dolços, de cultiu o subespontània.
• ssp. piperitum: umbel·les amb radis curts i poc nombrosos (menys de 10). Fruits
amargants, picants; és silvestre.
• ssp. azoricum (=sativum): rel gruixuda, base de la tija molt inflada, banca i
sucosa (cultivada i de venda als mercats), fulles molt grans i finament dividides.
NOTA: a la realitat, la transició entre les dues primeres és el més freqüent.
Foeniculum vulgare Mill. al món, segons "Plants of the World"
ESPÈCIES SIMILARS
• Foeniculum multiradiatum: Turquia

• Foeniculum scoparium: Txad
• Foeniculum subinodorum: Marroc
CULTIU
Les llavors es poden sembrar someres, en petits clotets de 2 cm, uns 30 cm a part entre
sí. Això a la tardor als llocs sense gelades, o a la primavera, si no hi ha gelades. Es
desenvolupa bé en terrenys assolellats, densos, permeables, argilosos-llimosos rics en
minerals. Normalment amb un rec setmanal n’hi ha prou. Com que els fruits maduren a
tongades, la collita pot ser esgraonada per arribar a gairebé 1 Tm/Ha.
Germinació de les llavors. Per trencar la latència de les llavors pot servir: aminol forte,
kadostim, bezil-adenina + kinetina // aigua destil·lada, gibberel·lina, kinetina // benzil
adenina, kinetina , gibberel·lina// TiO2 60 ppm.
Malures: papallones (Papilio machaon), pugons (Hyadaphis foeniculi); marietes
(Coleomegilla maculata); cargolins (Theba pisana); tisanòpters (Thrips flavus); fongs
(Alternaria petroselini, Colletatrichum capsici, Erysiphe polygoni, Ramularia feoniculi,
Sclerotinia minor); bacteris (Erwinia carotovora, Pseudomonas syringae); virus (Phyllod)
Poden combatre’s amb sofre micronitzat, permanganat potàssic molt diluït, o eliminant
les plantes afectades.
HISTÒRIA
Alguns geòlegs creuen que un petit reste fòssil a la sala gran de la Cova del Salnitre
(Collbató) podria correspondre a una tija de fonoll encastada en el conglomerat paleocè.
Els sumeris coneixien el fonoll. Empraven les llavors en pols barrejades amb farina de
llinosa per fer emplastres calents, bullits en llet, contra la pulmonia. Els antics egipcis
empraven el fonoll com a digestiu i antiinflamatori. Als temples dedicats a la deessa
Astarté a Fenícia (Ras-es-Shamra) entre els anys 1500 i 1000 a.C., s’hi mastegava fonoll
per tal de mantenir l’ànim, ja que la prostitució (masculina i femenina) hi era d’obligat
compliment com a ritual d’iniciació a la vida adulta. El fonoll és emprat en medecina
persa i de l’Índia: Ayurveda, Unani, Siddha. I era ben preuat pels antics romans, grecs i
xinesos. TEOFRAST, PLINI EL VELL, COLUMEL·LA, DIOSCÒRIDES, coneixien la planta. Per als
grecs la planta dona nom a l’indret tant mític per a tots els atletes del món com
Marathon, lloc on hi havia molt de fonoll. DIOSCÒRIDES el recomanava contra picades
d’escorpins o de serps, per desencallar els ronyons, per fer venir més llet a les mares
(amb farina d’ordi), contra la inflor de l’estómac, i per fer venir la regla a les noies. Per a
les mossegades de gos recomanava la rel triturada amb mel posada a sobre la zona
afectada. El suc de la planta deia que, posat al sol, millora, després d’aplicat als ulls, la
vista. CARLEMANY impulsà al segle IX el seu cultiu als monestirs europeus. Al segle XIII,
NIKOLAOS MYREPSOS a la seva obra Dynameron cita el fonoll com un dels antídots contra
verins. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el fonoll és una planta regida per Mercuri,
sota el signe de Virgo i en oposició a Piscis. Recomana la llavor per a fer venir més llet,
contra el singlot; contra les pedres als ronyons, i (amb vi) per desintoxicar-se del verí de
les serps, dels bolets o de plantes verinoses. La rel, la recomana contra la icterícia
provocada per obstruccions a la bufeta del fel, fetge o melsa; o contra la gota. En general
el fonoll diu que és per recuperar forces. El destil·lat contra les cataractes als ulls. El
silvestre, millor pels ulls; i el cultivat, per fer venir més llet. Ja a principis del segle XX,
SEBASTIAN KNEIPP recomana prendre un got de llet on s’hagin fet bullit 5 minuts una
culleradeta de fruits de fonoll, per recuperar forces els malalts, siguin petits o ancians.
No és estrany, doncs, que més de la meitat del consum de fruits de fonoll a Europa sigui
per part dels alemanys. Alguns pintors impressionistes i modernistes mastegaven
suaument fonoll per evitar intoxicar-se amb el plom de la pintura que els empastifava els
dits; a més els protegia la vista. Els principals països productors són l’Índia (var.
panmorium) (584 mTm), la Xina (48 mTm), Bulgària (36 mTm), Iran (32 mTm), Mèxic (29
mTm), Turquia, Egipte, Romania; França & Itàlia (var. dulce). Al món, la producció total
s’estima (2014) en 970 milers de Tm.
LITERATURA
• «Fonoll i ruda, fan sa vista aguda». « Hinojo para el ojo».

• «Above the lower plants it towers, the Fennel with its yellow flowers; and in an
earlier age than ours was gifted with the wondrous powers, lost vision to restore»
(LONGFELLOW 1842).
• «Semen foeniculi pellit spiraculi culi».
• Finocchio en italià té dues accepcions: La planta del fonoll; i home o jove amb una
sensibilitat especial envers altres homes.
• «Donar fonoll» significa adular. Però, «sembrar fonoll, és sembrar pesar» («Sowing
fennel is sowing sorrow»).
• El poble del Fonoll a la Conca de Barberà, al Sud de Vallfogona de Riucorb, és
famós per haver-s’hi assentat una comunitat nudista. (www.elfonoll.cat)
• La comarca de la Fenolheda, a la Catalunya Nord/Occitània, té per capital Sant
Pau de Fenolhet. El nom li ha de venir, més que de la planta directament, del
cognom del senyor feudal. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026428.xml
• CELDONI FONOLL, cantant, músic i poeta, escriu:
«Perfumat fonoll, i els farà llaurar
creixes i t'escampes entre l'herba baixa
pel meu llarg país. que tens per veïna.
Guardamar i Salses, Ventejat fenoll,
i Fraga i Maó, que surts a la Crònica
i l'Alguer llunyà, de l'alt rei En Jacme
et senten l'aroma i dons gust amable
i et veuen esvelt, al terrer més aspre,
en ermots i marges. serva l'esperança
Petites flors grogues, de la deslliurança
tija i fulles fines del meu llarg país,
on els cargolins esclau dels mals vents
s'enfilen i dormen del nord, de ponent,
en temps de secada, i de l'autoodi,
esperant la pluja que és el pitjor vent».
que els despertarà
VIRTUTS MEDICINALS DEL FONOLL
• abortiu (tija dins la vagina) • antiulcerogènic

• afrodisíac • antisèptic de boca i faringe en nens
• ansiolític • antivíric
• antibacterià • apoptòtic
• anticarcinogènic (preventiu) • broncodilatador
• anti-colinesterasa • carminatiu (fruits)
• antiemètic • colagog
• antiespasmòdic • colerètic
• antifúngic • cordial
• antihiperglicèmic • cosmètic (antiaging al 4%)
• antiinflamatori (flavonoides): ↓LOX, • dentifrici
↓COX • depuratiu
• antimutagènic • desintoxicant (de Cd a ronyons,
• antinociceptiu (contra dolors) fetge, ovaris)(de tetraclorur de
(flavonoides) (fruits 2 g/Kg) Carboni al fetge)(de valproat sòdic a
• antioxidant fetge i ronyons)(de ciclofosfamida al
• antitrombòtic OE fetge)(d’emamectina benzoat -
• antitumoral
insecticida- al fetge i la melsa)(de • nematicida OE (Meloidogyne
paracetamol, al fetge) javanica)
• digestiu • nootròpic (estimulant cognició)
• diürètic (0.5 g/Kg) (clorurs, urea) • oftàlmic (millora la vista i calma la
• emmenagog (fins i tot amb irritació)
anticonceptius com DMPA) • osteoprotector
• estrogènic • oxitòcic (accelera el part)
• expectorant • panacea (allarga la vida)
• febrífug • parasiticida (rel)
• galactagog • protector estomacal contra l’alcohol
• fol·lículo-gènic (en ovaris) etílic
• fungicida • protector ovàric
• hepatoprotector (↓ ALT, ↓ AST, ↓ • protector solar (UV) evitant
ALP, melanogènesis (pigues)
↓ bilirubina, ↓ malondialdehid, ↓ • re-equilibrant del Yin/Yang
amoniac) • refrescants (col·lutori bucal, xampú)
• hipoglucemiant • quimiomodulador
• hipolipidèmic • simpaticomimètic
• immunomodulador (quercetina, • vasorelaxant (efecte d’hormesis
rutina, iso-quercitrina) sobre els calcions cap a dins
• inhibidor del citocrom P450 3A4 l’endoteli)
• larvicida OE (Anopheles stephensi, • vermicida
Culex pipiens) • vomitiu (bullit amb llet)
• laxant suau • vulnerari (fulles)
USOS MEDICINALS DEL FONOLL
• abscessos pulmonars • càncer de pròstata DU145

• aerofàgia • cansament
• aftes • cataractes
• al·lèrgies • catarro
• Alzheimer • cel·lulitis
• amenorrea • ciàtica (fruits tendres UI) /(OE UE)
• anèmia de l’embaràs (no pas OE) (nº • cistitis
glòbuls rojos ↑8%) • còlera
• angina de pit • colesterol-LDL i total alt (fulles)
• anorèxia • colitis
• artritis (per aire) • còlon irritable (+ curcumina)
• asma (fulles) • congestió pulmonar
• bartholinitis • conjuntivitis
• berrugues • contusions
• blefaritis (inflamació de la base de • convalescència post-operatòria
les pestanyes) • cucs intestinals petits (Schistosoma
• bronquitis mansoni)
• cabell debilitat i gras (llavors) • dermatitis
• càlculs urinaris • diabetis (OE:30 mg/Kg)
• càncer de còlon • diarrea
• càncer de fetge (HepG2) • dislipidèmia
• càncer de mama MCF-7, MDA-Mb • dismenorrea
(10 micrograms/mL OE) • dispèpsia
• càncer de matriu (HeLa) (10 • dispnea
micrograms/mL OE)(11% • dolors
supervivència amb 50 • Echinococcus granulosus (quists
micrograms/mL fonoll & 50 hidatídics) (OE, extracte metanol)
micrograms/mL cisplatí) • espasmes musculars
• estómac inflat • infeccions bacterianes:
• estómac massa Yin ◦ Acinetobacter baumanni
• estrenyiment ◦ Campylobacter jejuni
• estrès ◦ Enterococcus faecalis
• faringitis ◦ Escherichia coli
• febrícula (compreses, banys, tisana) ◦ Helicobacter pylori
• flats ◦ Klebsiella pneumoniae
• flegmes als pulmons ◦ Listeria monocytogenes
• fongs: Acremonium sclerotigenum, ◦ Pseudomonas aeruginosa
Alternaria alternata, Aspergillus ◦ Pseudomonas fluorescens
flavus, Aspergillus nidulans, ◦ Pseudomonas glycinea
Aspergillus niger , Bipolaris ◦ Salmonella typhi
sorokinina, Candida albicans, ◦ Salmonella typhimurinum
Cladosporoium cladosporioides, ◦ Serratia marcescens
Cladosporium herbarum, ◦ Shigella flexneri
Cryptococcus neofromans, ◦ Staphylococcus aureus
Cunninghamella echinulata, • insomni
Fusarium graminearum, Fusarium • leucèmia: J45, C8166, WICL CCRF-
moniliforme, Fusarium oxysporum, CEM (human T lymphoblast
Helminthosporium saccharii, leukaemia), CEM/ADR5000
Microsporum gypseum, Mucor
(adriamicin resistant leukaemia)
mucedo, Mucor rouxii, Penicillium
digitatum, Rhizoctonia solani, • leucorrea
Rhizopus nigricans, Trichophyton • leucocitopènia (↑ nº glòbuls blancs
roseum, Trichophyton rubrum 6%)
• fongs dermatofítics: Microsporum • lumbago
canis (OEs Litsea cubeba (1%), • mal de cap
Illicium verum (0.5%), Foeniculum • mal d’esquena
vulgare (0.5%), Pelargonium • mal d’estómac
• mal de panxa
graveolens (0.5%) / Trichophyton
• mal de queixal
rubrum /Trichophyton tonsurans / • mames adolorides (fulles UE)
Microsporum gypseum • mames massa Yin
/Trichophyton mentagrophytes • mareig
• mastitis
• furóncols • manca de llet
• gasos (estomacals, intestinals) • matriu massa Yin
• gastritis • melanoma
• genolls inflats i adolorits (fums) • melsa inflamada (esplenitis)
• gingivitis • memòria escassa
• glaucoma (UE similar al timolol) • menopausa
• golafreria • meteorisme
• gota • micobacteris
• granets • migranyes
• grip (preventiu) • mossegades de gossos (emplastre de
• halitosi rel amb mel)
• hemorroides (banys, amulet) • mussols (als ulls)
• hepatitis • nàusees
• hèrnia de hiatus • nefritis
• hèrnia de l’escrot • nerviosisme en nens
• hiperacidesa estomacal • obesitat femenina (fruits mastegats)
• hipertensió (caldo de fulles) • oligúria (rel)
• hirsutisme (crema al 2%) • osteoporosi de la menopausa
• ictus (OE, caldo de fulles) • ovari poliquístic
• paràlisi per lesions a la medul·la
espinal
• part • tenesme rectal
• picades d’escorpins/ serps: vi de • tercer xacra embussat (plexe solar)
fonoll [PLINI EL VELL] • tos
• pulmonia (cataplasma de pols de • tos ferina OE
llavors de fonoll i farina de llinosa • triglicèrids alts
amb llet) • trombosis OE
• protozous (Blastocystis hominis) • tuberculosi
• refredats • úlceres bucals
• reuma • ulleres (bosses als ulls)
• rinitis • urèmia
• saturnisme (intoxicació per Pb). • vagina atrofiada o seca (crema de
• síndrome pre-menstrual fonoll al 5%)
• singlot • vaginitis
• sordesa (suc en gotes, bafs) • varius
• talls • vertigen
• taquicàrdia (palpitacions) • virus: HV-I, PI-3
• telarquia (pits grans abans de la • vòmits OE
pubertat)
USOS CULINARIS DEL FONOLL
• absenta (licor): destil·lat a base • dolços (bullit amb llet)

d’alcohol, fonoll, anís i donzell • embotits
(Artemisia absinthium) • entrepans
• aigua d’ordi (refresc) • escabetx (sardines) + llorer + orenga
• aiguardent • figues (escaldades amb aigua de
• akvavit (licor noruec a base fonoll abans d’enfarinar-les)
d’alcohol obtingut per destil·lació de • gelats
raïm fermentat (o patates) i Carum • granissats
carvi + Elettaria cardamomum + • grans de fonoll escarxat (en un
Cuminum cyminum + Pimpinella platet, de postres)
ansium + Foeniculum vulgare + • herbes de Provença: cerfull +
Anethum graveolens + pell de espígol + estragó + farigola + fonoll +
taronja + pell de llimona. marduix + romaní + sajolida.
• albergínies en vinagre (punxades • iogurts
amb tija de fonoll) • llegums
• amanides (A: base blanca de la tija • minxos de verdures (crestes)
de la var. azoricum, endívia i alvocat) • mukhwas: grans de fonoll + anís
(B: a Israel: fulles de fonoll + julivert verd + coriandre + sèsam + coco en
+ sal + oli d’oliva+ pebre negra + suc bocinets + sucre + OE menta. Per
de llimona) picar amb el menjar com a
• aromatitzar forns per fer dolços carminatiu, a l’Índia.
• arrossos • oli d’amanir: llorer + fonoll + farigola
• beixamel + orenga
• caldos • olives (adob amb llorer, orenga,
• carabassa cuita farigola, sajolida, all)
• cargols • olla gitana: fonoll + cigrons +
• carns patates + arròs + porc
• confitats en vinagre: fonoll + • pa de figues
(enciam, endívia, romeguera) • pa de sègol (additiu)
[COLUMEL·LA] • panch-phoron: (condiment indi per
• carxofes (es conserven millor amb carn i verdures) fonoll + mostassa
una petita quantitat d’OE) negra + comí castellà (Cuminum
• castanyes cyminum) + fenigrec + comí negre
• cigrons (Nigella)
• pastanagues • trinxat (patata, col, fonoll, all, llard,
• pastissos botifarra negra)
• pilotetes d’herbes (fulles de fonoll + • tripes del porc (rentades amb aigua
fulles de bossa de pastor + fulles de de fonoll)
cosconilles (Silene inflata). Es • truita (amb fulles de fonoll, alls
bullen, després s’hi afegeix all picat tendres i farina) (aixalbit: amb
i s’arrebossen amb ou i es fregeixen. canyella, comí, coriandre, cúrcuma,
• Peix panses, pinyons, nou moscada i
• pol·len de fonoll (com a espècia dels fulles de fonoll)
àngels) • vi
• ratafies • vinagre
• sal (substitut): grans torrats i molts. • wu-xiang-fen (5 espècies): anís
• salses (vinagreta, etc.) estrellat + canyella + clau + fonoll+
• sopes pebre de Sichuan
• tomàquets
VETERINÀRIA
• Abelles: els agrada l’olor i van al rusc buit si la senten.

• Cabres: amb fonoll fan més llet i més bona
• Cargols: se’ls dona a menjar perquè es depurin abans de coure’ls.
• Cavalls: contra còlics : fonoll + Taraxacum UI. UE fums de fonoll + ruda + farigola
(Thymus zygis).
• Conills: convalescències; profilaxis (amb Convolvulus arvensis); perquè tingui gust
la seva carn; perquè quedin més fàcilment prenyades les conilles; per fer-los
orinar més.
• Gosses: afrodisíac; per fer més llet (Carum carvi + Foeniculum + Pimpinella anisum)
• Gossos: fruits (extracte etanol) contra hipertensió
• Guatlles: una barreja d’OEs (fonoll + farigola + Nigella + anís + romaní) millora la
fortalesa dels ous i disminueix la pèrdua de minerals a les ponedores.
• Moltó: ajuda a conservar el semen: 10 mg/mL de l’extracte de fonoll milloren la
conservació de l’esperma criopreservat (200x 10 6 protozous/mL) en una base de
lecitina se soja.
• Mules: bafs contra el refredat
• Ocells: fruits bons per menjar
• Oques (ànecs, etc.): mengen amb ganes fonoll + col + segonet
• Ovelles: fulles de fonoll + Clematis + Rubus amb el pinso // contra paparres
(Melophagus ovinus) OE al 6 per mil.
• Porcs: molgut amb farina ajuda a criopreservar el semen
• Rates: millora la qualitat de l’esperma en mascles obesos.
• Vaques: anorèxia amb diarrea (200 g de fruits de fonoll + sucre de canya); post-
part; infecció del llambric (vedells); problemes digestius (grans de fonoll +
Peganum harmala); primer pinso (amb 0.4% de fonoll en pols) per a accelerar el
desenvolupament dels vedells.
ALTRES USOS
• Acaricida OE: Dermatophagoides farinae, Dermatophagoides pteronyssinus.

• Aromatitzant de mans i habitacions
• Catifa per la processó de Sant Antoni o del Corpus Christi
• Erugues de Spodoptera frugiperdai de Pseudaletia unipunta (quasi les mata)
• Lliga (cola) feta amb la rel: per a caçar ocells
• Marietes (Coleomegilla maculata): les larves s’alimenten de pol·len de fonoll.
• Neteja de les botes de vi
• Papallones Papilio machaon: s’alimenta de la planta i d’altres umbel·líferes (i de
ruda).
• Prunes: evita a 400 ppm OE la infestació amb Botrytis cinerea
• Pugons: l’OE els mata, sense afectar la planta hoste.
• Tint verd de les fulles (cosmètics, fusta, teixits)
• Repel·lent d’animals salvatges
• Repel·lent d’arnes als magatzems de gra
• Repel·lent de mals esperits (per Sant Joan, posat a l’entrada de les cases)
• Tabac: substitut per ser afegit o fumat sol triturat; OE de fonoll ajuda a conservar
les fulles lliures de fongs mentre s’assequen.
• Tomaqueres: els residus de fonoll augmenten la productivitat i qualitat dels
tomàquets.
• Avortament (per prevenir): 50 g llavors de fonoll + 50 g de castanya d’aigua (Trapa

natans) + 50 g sucre: Prendre-ho cada dia durant l’embaràs.
• Bafs diürètics: farigola + fonoll + roser
• Còlics (mal de panxa per gasos): A) fonoll + menta + anís + rel de malví; B) fonoll +
anís verd + anet + bicarbonat sòdic: infusió contra el mal de panxa dels infants.
• Col·liri: A) destil·lat de llavors de fonoll + fulles de Melilotus + fulles de Dysphania
ambrosioides. Ideal per calmar la irritació dels ulls i llevar les cataractes. B)
decocció d’una culleradeta de fruits per tassa; colar per una tela ben fina (lli) i
aplicar tebi en banyereta ocular.
• Contra leucorrea: 100 g llavors de fonoll en pols + 200 g llavors de cascall
(Papaver somniferum) en pols + 100 coriandre en pols + 200 sucre. Prendre’n 50 g
de la barreja pel matí en dejú.
• Dentifrici (Dr. JEAN VALNET): llavors de fonoll en pols + carbonet de pollancre,
quina en pols.
• Digestiva: fonoll (Foeniculum vulgare) + poliol de riu (Mentha pulegium)+ farigola
(Thymus vulgaris) + camamilla (Chamomilla recutita) + anís (Pimpinella anisum)
• Granes carminatives: anís (Pimpinella anisum)+ fonoll + comí marrà (Carum carvi)
+ celiandre (Coriandrum sativum)
• Hepàtica (menorquina): rel de Ruscus aculeatus + Rubia peregrina + fonoll
• Herbes dolces (ratafia): fonoll + fonoll marí (Crithmum maritimum) + romaní
(Rosmarinus officinalis)+ llorer (Laurus nobilis) + tarongina (Melissa officinalis) +
sucre + alcohol de 40º.
• Mukhwas: llavors de fonoll + sucre + anís verd + coco + sèsam. Barreja contra la
calor.
• Polls al cabell: alcohol de fonoll + romaní + ruda + menta.
• Quists ovàrics/infertilitat: fonoll (fruits) + aloc (Vitex agnus-castus) (fruits) +
pastanaga (Daucus carota) (fruits) + Citrullus colocynthis (fruits) + gomoresines de
Ferula persica, Ferula gommosa, Dorema ammoniacum + Urginea maritima (ceba).
• Reforçant muscular: fonoll + rel de genciana + rel de bardana + Melissa.
• Supositoris (frozejeh) vaginals contra la vaginitis infecciosa: Tribulus terrestris +
Myrtus commuis + Foeniculum vulgare + Tamarindus indica .
• Tintura carminativa contra els gasos digestius: 5 g de cada: Foeniculum vulgare +
Carum carvi + Angelica archangelica + Coriandrum sativum. Se’n poden prendre
50 gotes en una tisana diluïda.
• Tisana contra el mal de panxa: fonoll + camamilla (Chamomilla recutita) + rel de
genciana (Gentiana lutea)
• Tisana contra el mareig al viatjar o el vertigen: fonoll + sàlvia + milfulles.
• Vi contra la tos (COLUMELLA) o gleconites: fonoll + hisop (Hyssopus officinalis)+
donzell (Artemisia absinthium) + poliol de riu (Mentha pulegium) + farigola (Thymus
vulgaris).
• Xarop de les 5 rels: Ruscus aculeatus + Apium graveolens + Petroselinum hortense
+ Foeniculum vulgare + Asparagus acutifolius. Una unça de cada en un petricó
d’aigua bullint, es deixa reposar 24 hores i es cola. S’hi afegeix una lliura de sucre
i s’escalfa fins que quedi ben dissolt. Se’n poden prendre 60-100 g al dia com a
diürètic.
POSSIBLE TOXICITAT
L’ OE pot provocar una certa disminució de la capacitat motora, tot i que segons alguns
augmenta la força. A algunes persones els pot desencadenar un atac asmàtic. És
fotosensibilitzant i podria provocar al·lèrgia a la pell a algunes persones si prenen el sol.
A més, en nens, els pot causar ennuegament. Com sempre, és millor aplicar una gota
d’oli essencial a l'avantbraç, sobre les venes, que no pas ingerir-la. La LD50 de l’anetol en
rates és de 2 g/Kg. Dosis menors (0.6g/Kg) provoquen cirrosis hepàtica. La LD50 de l’OE
en rates és de 1,3 g/Kg. L’OE podria afectar el fetus, a dosis majors de 10 mg/mL, per
tant, no és recomanable durant l’embaràs. Tampoc convé als epilèptics, perquè els
podria agreujar els atacs. De fet, l’OE a grans dosi pot provocar convulsions i
al·lucinacions. A petites dosi sol fer les persones i animals més tímids. Ja que les furo-
cumarines provoquen sensibilitat a la llum UV i carcinogènesi, és millor no prendre
fonoll en cas de patir melanoma o carcinoma de cèl·lula esquamosa. En tot cas, seria
millor no excedir la dosis diària de 15 micrograms de furo-cumarines. El lluc o bulb del
fonoll que es ven als mercats conté 5.3 micrograms/Kg de 5-metoxi-psoralè, i 2.8
micrograms/Kg de iso-imperatorina. A les tiges s’hi troben 90, 13 i 45 micrograms/Kg de
bergaptè, imperatorina i psoralè, respectivament. Als fruits s’hi troba 5-metoxi-psoralè,
però per arribar al límit de 15 micrograms hauríem de prendre uns 2 Kg de fruits. En
resum, les dosis normals (8 g de fruits) no haurien de donar cap problema. Però, si el
nadó és al·lèrgic a altres umbel·líferes, millor que la mare no prengui fonoll. L’exposició a
la llum solar o UV pot provocar al·lèrgies a les mucoses o a la pell al prendre fonoll, en
especial, a l’aplicar l’oli essencial (OE). Si se’n pren massa o massa temps, pot afectar el
fetge que es fa gros amb elevació de les transaminases. El fonoll pot fer més abundant la
primera hemorràgia per l’adveniment de la primera regla. Almenys en ratolins, 1.5
mg/Kg d’OE a la dieta fan que el semen sigui de pitjor qualitat i els embrions tinguin
menys potencial de fertilitat. Apart la possible contaminació amb pesticides o amb plom,
si es cull vora camps ruixats o vora carreteres, el fonoll pot estar contaminat amb fongs i
tenir aflatoxina B1. En zones molt adobades i amb contaminants químics (Campània) les
restes de fonoll (amb 4 per mil de nitrats) poden intoxicar les vaques fatalment. A les
begudes no alcohòliques la llei europea limita la concentració màxima d’estragol en 10
mg/Kg.
PRINCIPIS ACTIUS DEL FONOLL (fruits)
• 1-metoxi-ciclohexà • 7-alfa-hidroxi-campesterol
• 1,3-benzenediol • àcid sòrbic
• 2-hidroxi-3-metil-2-ciclopentèn-1- • àcids grassos (saturats 20%;
ona insaturats 80%) (més omega-3 a les
• 2,3-dihidro-propil-heptadec-5-onoat fulles, més omega-6 a les
• (3-beta,5-alfa, 8-alfa, 22E) 5,8-epi- inflorescències) (saturats 0,09%)
dioxi-ergosta-6,22-dièn-3-ol (monoinsaturats 0,068%)
• 3-metil-2-ciclopentèn-1-ona (poliinsaturats 0,169 %)
• 4-metoxi-cinnamil-alcohol ◦ alfa-linolènic
• 5-metoxi-psoralè ◦ araquídic
◦ behènic ◦ hesperidina 0.2%
◦ caprílic ◦ quercetina 17%
◦ caproic ◦ quercetina-7-O-glucòsid 3.2%
◦ cis-11,14-eicosanoic • Ferro
◦ cis-11,14,17-eicosatrienoic • fibra 3.1%
◦ eicosanoic • fitats (derivats de l’hexafosfo-
◦ esteàric inositol)
◦ heneicosanoic • flavonoides (1,2 % al silvestre; 1,6 %
◦ heptadecanoic al cultivat):
◦ làuric ◦ àcid rosmarínic
◦ lignocèric ◦ eriodictiol-7-rutinòsid
◦ linoleic ◦ iso-quercitrina
◦ mirístic ◦ iso-rhamnetina-3-O-alfa-
◦ miristoleic rhamnòsid
◦ oleic ◦ iso-rhamnetina-glucòsid
◦ palmític ◦ kaempferol
◦ pentadecanoic ◦ kaempferol-3-arabinòsid
◦ petroselínic ◦ kaempferol-3-glucurònid
◦ tricosanoic ◦ kaempferol-3-O-glucòsid
◦ undecanoic ◦ kaempferol-3-O-rutinòsid
• aminoàcids ◦ quercetina-3-arabinòsid
• anetol ◦ quercetina-3-glucurònid
• benzo-iso-furanona (derivats) ◦ quercetina-3-O-beta-glucòsid
• bergaptè ◦ quercetina-3-O-galactòsid
• Calci 450 ppm ◦ quercetina-3-O-rutinòsid
• carbohidrats 18-22 % ◦ quercetina
• cis-miyabenol C ◦ rutina
• cumarines: 8-metoxi-psoralè; • Fòsfor 500 ppm
bergaptè; escopoletina; imperatorina • glicina 0,55%
• diosgenina • hidrats de Carboni 7.3%
• estilbè (trímers) • imperatorina
• estragol (=metil-chavicol) • iso-imperatorina
• fenchona • iso-leucina 0,73%
• fenilalanina 0.45 % • leucina 0,63%
• fenols (2,4 % al silvestre; 3.1 % al • lignans (matairesinol...)
cultivat): • llimonè-10-ol
◦ 3,4-dihidroxi-fenetil-alcohol-6-O- • Magnesi 170 ppm
cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid • O-cimè
◦ 3’-8’-binaringenina • oligoelements en ppm als fruits: Ca
◦ àcid 1,3-dicafeoïl-quínic (20.500-23.000), Mg (1.310-3.460),
◦ àcid 1,4-dicafeoïl-quínic Fe (1.140-1.900), Mn (31-51), Cu
◦ àcid 1,5-dicafeoïl-quínic 4.1%
(24-103), Cr (91-98), Co (26-71), Zn
◦ àcid 4-O-cafeoïl-quínic (37-45), Ni (19-24), Cd (1.6-1.9), Al,
◦ àcid 5-O-cafeoïl-quínic Ba, Bo, Pb, St
◦ àcid cafeic 2.96% • Potassi 4140 ppm
◦ àcid cinàmic 0.13 % • prolina 0,53%
◦ àcid clorogènic 3% • proteïnes 1,24%: isoforma X1 com al
◦ àcid ferúlic 3.55% cloroplast PAA1 (ATPS translocadora
◦ àcid ferúlic-7-O-glucòsid 5.2% de Cu) // enolasa citosòlica //
àcid gàl·lic 0.17 % proteïna amb penta-tricopètid
◦ àcid neo-clorogènic 1.4% repetit // iso-citrat-deshidrogenasa
◦ àcid p-cumàric 4.3 % que requereix NADP // 2 proteïnes
◦ àcid quínic codificades des de proteïnes similars
◦ àcid rosmarínic 15% a Son; 3 proteïnes nuclears 5-1
◦ apigenina 12.6% • sinapil-glucòsid
• siringina • vitamines: C (120 ppm), B1 (0,1
• siringina-4-O-beta-glucòsid ppm), B2 (0,03 ppm), B3 (6.4 ppm),
• Sodi 520 ppm B6 (0,4 ppm), folats (270
• trans-miyabenol C micrograms/Kg), A (480
• trans-resveratrol-3-O-beta-D- micrograms/Kg), E 5,8 ppm), K (628
glucopiranòsid micrograms/Kg)
• triptòfan 0,53% • Zinc 2 ppm
MEL UNIFLORAL DE FONOLL
• àcid cafeic (866 micrograms/Kg) • kaempferol

• àcid clorogènic • quercetina
• àcid ferúlic
OLI ESSENCIAL (fruits 4-6%)
• (E)-2-hidroxi-4-ciano-estilbè • 4’-metoxi-acetofenona
• (E)-fitol • 5-metil-2-heptanol
• 1-(3-metoxi-fenil)-1-propanona • 6-metilèn-biciclo (3.1.0) hexà
• 1-fenil-penta-2,4-diïna (4.8%) • 7-dimetil-1,3,7-octriè
• 1-metil-3-(1-metil-etil)-benzè • àcid 2-metil-3-metil-etil-butanoic
• 1-metil-4 (1-metil-etil)-benzè • àcid al·lantoic
• 1-metoxi-4-(1-propenil)-benzè • àcid fòlic
• 1-octanol • àcid n-hexadecanoic
• 1-undecanol • alfa-cubebè
• 1,2-dimetoxi-4-(1-propenil)-benzè • α-etil-p-metoxi-benzil alcohol (9.1%)
• 1,2,4a,5,8,8a-hexaldehid-naftalè • alfa-fel·landrè
• 1,3,6-octatriè-3,7-dimetil-(E)-3-carè • alfa-humulè
• 1,4-dimetoxi-benzè • alfa-pinè
• 1,6-hexandiol • alfa-thujè
• 1,8-cineol • anís-cetona
• 2-ciclohexèn-1-ol • apiol
• 2-heptanol • benzaldehid
• 2-heptanona • benzè-1-metil-4-(1-metil-etil)-p-cimè
• 2-heptè • benzo-tiazol
• 2-metil-5-(1-metil-etil)-2-ciclohexèn- • beta-cariofil·lè
1-ol • beta-elemenona
• 2-metil-5-(1-metil-etil)-2-ciclohexèn- • beta-fel·landrè
1-ona • beta-mircè
• 2-metil-5-(1-metil-etil)-fenol • beta-ocimè
• 2-metil-benzè-metanol • beta-pinè
• 2-metoxi-ciclohexanona • beta-terpinol
• 2-propín-1-ol • biciclo-propil carbinol
• 2,3-ciclohexèn-1-mentanol • camfè
• 2,4-dimetil-benzenamina • càmfora
• 2,6-dimetil-2,4,6-octatriè • carvona 4.9%
• 3-carè • catina
• 3-metil-butanal • cis-llimonè-òxid
• 4-carè • cis-p-2,8-mentadiè
• 4-fluoro-histamina • cis-p-ment-2,8-dienol
• 4-metil-1-(metil-etil)-3-ciclohexè • cubebè
• 4-metil-biciclo (3.1.0)-hex-2-èn • d-llimonè 6.8%
• 4-metil-biciclo (3.1.1)-hept-3-èn-2-ol • delta-cadinè
• 4-metoxi-benzaldehid • diallil-apional
• E-pinà • llimonè
• epi-biciclo-sesqui-fel·landrè • manno-heptulosa
• èster fòrmic de fenil-metil • mefenesina
• estragol 7.6% (5% al silvestre; 10% • metil-chavicol 5-9%
al cultivat) • metil-nonadecanoat
• eucaliptol • neo-fitadiè
• exo-fenchil-acetat • p-anisaldehid 7.7%
• fenchil-acetat • sabinè hidrat
• fenchil-butanoat 4.2% • safrol
• fenchol • tetradecil-oxirà
• fenchona 4 (cultivat)-14 (silvestre)% • trans-anetol 68-75% (41-56% en
• gamma-terpinè fulles) (82-91% en fruits)
• germacrè D • trans-llimonè-òxid
• hexanal • trans-p-2,8-mentadièn-1-ol
• linalool
EFECTES FISIOLÒGICS DEL FONOLL
• acaricida (Dermatophagoides farinae, D. pteronyssinus): p-anís-aldehid.

• anti-aging (pell): El fonoll fa incrementar la síntesis de col·lagen, elastina i TGF-
beta1, i en canvi, bloqueja la de MMPs quan s’irradia la pell amb UVB. També fa
minvar la producció de ROS, LDH mitjançant la promoció del Nrf2 i GSH i
bloqueja la fosforilació de l’ERK i de p38.
• antibacterià: dill-apiol / psoaralè / bergaptè / escopoletina / imperatorina / dill-
apional / proteïnes.
• anticancerigen (ascites d’Ehrlic, melanoma B16F10): anetol. L’anetol (68%) i la
fenchona (8.7%) probablement són els responsables de l’efecte anticanerígen de
l’oli essencial sobre les Caco-2 amb IC50 de 300 micrograms mL. Però la
combinació de l’OE de fonoll amb el de clau (71% eugenol + 8,7% cariofil·lè) té una
IC50 de 73 micrograms/mL. La barreja a 30-45-60 micrograms/mL els provoca
apoptosi (via Bcl-2 / Ki-67) i aturada del cicle cel·lular. En canvi, aquestes dosis
no afecten els limfòcits humans normals. Per altra banda, la barreja d’OE de fonoll
amb OE de Pelargonium graveolens provoca apoptosis a les MCF-7 a dosis de 25-
50-75 micrograms/mL, via el p53, la caspasa-3, el mir-1, el mir-92a, el Bcl-2 i el
Ki-67, aturant el cicle cel·lular, sense tampoc afectar els limfòcits perifèrics
normals. El trans-anetol inhibeix la proliferació, el creixement clonal i la migració
de cèl·lules PC-3 (càncer de pròstata), i també el creixement de cèl·lules mare
canceroses (tumorosferes) derivades de les PC-3. El trans-anetol té un efecte
apoptòtic, amb generació de ROS, permeabilització de la membrana mitocondrial i
dels lisosomes, activació de la caspasa-3 i de la caspasa-9, danys al’ ADN, clivelles
al PARP i inducció del quocient Bax/Bcl-2, aturada a G2/M, minva de les ciclines
D1, CDK-4 i c-Myc i estimulació del p21 i p27, supressió de la localització nuclear
del NF-kappaB i minva de la transcripció dels gens que en depenen.
• antifúngic (Aspergillus niger, Cladosporiuim cladosporioides): dill-apional.
• antiinflamatori: el trans-anetol reverteix els canvis inflamatoris produïts al
pulmó per lipopolisacàdirs infiltrats; disminueix el nombre de cèl·lules
inflamatòries, redueix dràsticament l’expressió del ARNm de la IL-17, incrementa
la del ARNm de la IL-10, i eleva la regulació Th17/Treg a la melsa. Les cumarines
tenen una acció antioxidant clara. La imperatorina té molta acció antiinflamatòria,
i ho fa inhibint la IL6, el TNF-alfa, mitjançant el bloqueig de la cinasa
IkB/NfkappaB.
• antilimfocític: l’extracte amb diclorometà indueix apoptosi a limfòcits
proliferatius, però l’extracte amb butanol només redueix l’activació cel·lular i la
secreció de citocines (interferó-gamma, IL-4).
• anti-micobacteris de la tuberculosi: 2,4-undecadienal / àcid linoleic / àcid
oleic // 1,3-benzè-diol / undecanal.
• antioxidant: cis-miyabenol C / àcid cafeoïl-quínic/ àcid rosmarínic / eriodictiol-
7-O-rutinòsid /quercetín-3-O-galactòsid / kaempferol-3-O-glucòsid .
• antitrombòtic: trans-anetol.
• antitumoral (fibroblastoma L929sA; MDA-MB231; MCF7; HeLa): anetol.
• carronyaire de radicals lliures: àcid 3-cafeoïl-quínic // quercetín-3-O-
galactòsid // kaempferol 3-O-glucòsid // àcid rosmarínic // 3,4-dihidroxi-fenetil-
alcohol //6-O-cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid // 3’-8’-binaringenina.
• estrogènic: dianetol // fotoanetol.
• galactogen (per inhibició dels inhibidors de la prolactina): anetol // dianetol //
foto-anetol
• hepatoprotector: beta-mircè // llimonè.
• inhibidor del citocrom P450 3A4: 5-metoxi-psoralè.
• insecticida (Callosobruchus chinensis, Lasioderma serricorne, Sitophilus oryzae):
1,8-cineol // terpineol // anetol // estragol // fenchona.
• larvicida (Culex pipiens molestus): terpineol // 1,8-cineol.
• repel·lent d’insectes (Aedes aegypti): àcid (Z)-9-octadecanoic // fenchona.
• saliva: mastegar llavors hi augmenta els nitrits.
• TRPA1 (transient receptor potential A1) (agonista/estimulant): trans-anetol.
• vulnerari: la fenchona i el llimonè acceleren la cicatrització de les ferides, amb
efecte antiinflamatori i antimicrobià, i augment de la síntesis de col·lagen i minva
del nombre de cèl·lules inflamatòries durant la curació.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL FONOLL
• «Foeniculum vulgare Mill: A review of its botany, p hytochemistry,

pharmacology, contemporary application, and toxicology». SHAMKANT B. BADGUJAR,
VAINAV V. PATEL, Atmaram H. Bandivdekar. Hindawi Publishing CorporationBioMed
Research InternationalVolume 2014, Article ID 842674
• https://www.who.int/medicines/publications/traditional/
MedPlantsMonograph3.pdf
• «Foeniculum vulgare: a comprehensive review of its traditional use,

phytochemistry, pharmacology, and safety». MANZOOR A. RATHER, BILAL A. DAR,
SHAHNAWAZ N. SOFI, BILAL A. BHAT, MUSHTAQ A. QURISHI. Arabian Journal of
Chemistry (2012).
MADUIXERA
Fragaria vesca L.
[1753, Sp. Pl. : 494] 2n = 14
FRAGARIA VESCA L. Dibuix de TOMÉ, OTTO WILHELM

foto inferior: PERE MASDÉU
ETIMOLOGIA NOM CIENTÍFIC: de «fragro» (= exhalar bona olor) i «vesca» (= escadussera).
NOMS POPULARS
Alemany: Wald- erdbeere/ Erdbeere / Monatserdbeere

Anglès: Starwbery/ Woodland strawberry/ Alpine strawberry / English strawberry /
European strawberry / Hautbois strawberry / Perpetual strawberry /
Steawberie / Strawberries / Strawberry / Wild european strawberry / Wild
strawberry / Wood strawberry / Woods strawberry
Aragonès: fraga, frara, fresera, magoría, martuall, martuel, martuello, matruel,
morterol, fraga, frara, fresa, fresera, fresones, magoria, martoll, martuall,
martuel, martuello, matruel, morterol, mortol.
Armeni: Գետնաելակ
Bable: abeyuotanu, abrodos, abruógano, amorolo, amurolo, amuruógano,
amuruöganeira, argumiétanos, arándanos, bellétanos, bidruégano,
bidruéranos, biruíbanu, biuéganu, celogromo, fresa enana, fresa montés,
fresa silvestre, freseira, freses, gorbiétanu, gurbiétanu, marganétanu,
medruégano, meruégano, meruéndanu, meruétanos, miragüétanu,
mirauétanos, miruéganal, miruégano, miruéndanal, miruéndano,
miruéndanos, miruéndanu, miruénganal, miruéngano, mirándanos,
mirándanu, moruégano, ribichón, ribión, rubión.
Basc/Euskera: amaluquio, amarrúgi, amayata, amuli, arragantze, arragatze, arrugui,
ayugui, basamarrubi, maguria, maidubi, maihar, mailar, malhuro, mallubi,
mallugai, mallugi, malluguia, malluki, malubi, malubia, maluquio, marabio,
marauri, mariguri, mariguria, marrubi, marrubia, marrubiondo, marrubí,
marubia, marubiya, maruri, mauli, mauliqui, maulubi, maurgi, mauri,
maurri, mazura, metra, sagarmina.
Castellà: fresonera silvestre, frutilla, fresal silvestre, fraguera, ajuérgano, alubica,
amagueta, amaita, amaluquio, amarrubia, amaruégano, amaruógano,
amaruóganu, amiergol, amiérgano, amorodo, anube, araques, armeinas,
armeita, armeitas, armeína, armeíta, arrugui, avellátanos, avellótanos,
ayugue, ayugui, belletano, belletedano, ciruégano, colorines, fraga, fragaria,
fragaria menor, fraguera, fresa, fresa brava, fresa común, fresa española,
fresa fina, fresa gorda, fresa menuda, fresa montisca, fresa silvestre, fresal,
fresal común, fresal silvestre, fresas de Castilla, fresera, guindón ,
madroncillo, maeta, magueta, magüetas, maibeta, mairuéndano, maita,
maluquio, mamaeta, mamayeta, mameta, maqueta, mariángana, marrubia,
martuelera, maruéndano, mauliqui, mayeta, mayetas, mayota, mayuela,
mayueta, mayueta, mayueta yerba, mayuetal, mayuetas, maíta, meleta,
melétano, meruendanu, meruéndano, meta, metra, metras, miezdago,
miezgado, miruendanera, miruendano, miruébano, miruégano,
miruéndano, miérdago, miérgado, miézdago, miézgado, morazo, morita de la
reina, morita del rey, morozo, neta, viruébano, viruégano.
Català: maduixera, aragera, aragé, araques, baragera, fraga, fraula, fraulera,
fresera, maduixa, maduixeira, maduixer, maduixer bord, maduixera de
bosc, maduixeres, maduixers, maduixes, maduixetes de bosc, maduxeira,
martoll, martuall, muduxer, manduixera, manduxera, marioges, mariotxa.
Danès: Almindelig jordbaer( Jordbaer/ Skov-jordbaer
Eslovac: Jahoda obyčajná
Eslovè: Gozdna jagoda/ Jagodnjak navadni / Navadni jagodnjak
Estonià: Metsmaasikas
Farsi/Persa: ‫توت‌فرنگی وحشی‬
Finlandès: Ahomansikka/ Mansikka / Metsämansikka
Francès: Fraisier des bois
Gaèlic: Sú talún fiáin
Gal·lès: Mefus gwyllt / Mefusen / Mefusen y goedwig
Gallec: amarón, amodoreira, amoridio, amorillote, amorilloteira, amorillón,
amorodeira, amorodo, amorote, cacareixón, careixón, carrixo, fragaria,
fresa, fresa silvestre, freseira, maroteiro, morango, morango colorado,
morangueira, morodeira, morodera, morodo, moroga, morogo, morogueiro,
morongueira, morongueiro, moronguiño, morote.
Grec: Χαμοκέρασο / Άγρια φράουλα / Φράουλα
Holandès: Bosaardbei/ Aardbeiplant
Hongarès: Erdei szamóca
Islandès: Villijarðarber/ Jarðaber / Jarðarbe
Italià: Fragola di bosco, fragola commune, fragola
Japonès: エゾヘビイチゴ/ ワイルドストロベリー
Noruec: Bærbær / Jarbær / Jolebær / Jærebær / Moskusjordbær / Månedsjordbær
/ Markjordbær
Polonès: Poziomka pospolita
Portuguès: Morango-silvestre/ Fragaria / Moranga / Morango / Morangueiro /
Morangueiro-bravo/ Herva dos morangos/ Morangueira vulgar/ Morodo/
Murungao.
Rus: Земляника лесная
Serbi: Шумска јагода
Suec: Månadssmultron / Skogssmultron / Smultron
Turc: Yabani çilek/ Çilek / Dağ çileği / Ormançileği
Txec: Jahodník obecný
Xinès: 森林草莓 / 野草莓
Les Rosàcies són plantes no paràsites ni submarines, amb fulles amb estípules, amb
flors amb carpels no soldats, dialipètales polistèmones, regulars, amb 5 pètals, i fruit en
polidrupa. Dins la família de les rosàcies, el gènere Fragaria es distingeix per tenir les
flors superovàriques, amb calicle de 5 peces enteres o bífides, i ser plantes herbàcies
rizomatoses, sense agullons, amb el fruit en poliaqueni amb receptacle suculent, estil
curt subterminal, pètals blancs, de més de 3 mm, més de 10 estams; les fulles ternades,
dentades, llargament peciolades, amb els rizomes coberts de les restes de fulles i
estípules, i que arrelen als nusos, donant lloc a un rosetó de fulles; i flors en
inflorescències cimoses.
Fragaria vesca és una planta de fins a 25 cm d’alçada, i amb estolons rogencs que es
poden allargar fins a 50 cm, amb una bràctea a cada nus. Tiges fèrtils ascendents,
rogenques a la base, amb pèls simples, més aplicats a la zona apical. Fulles glabrescents
per la cara de sobre i peluda (amb pèls aplicats) a la de sota. Folíols oval-ròmbics amb
dents triangulars ovals, amples, totes iguals. Pecíol rogenc a la base, amb pèls patents.
Estípules enteres, lanceolades, acuminades, piloses, de color castany. Inflorescència
terminal cimosa, amb pedicels erectes durant la floració i reflexes després, amb pèls
aplicats o més o menys erectes. Bràctea inferior de la inflorescència simple (o en 3
peces), de més de 3 mm d’amplada, amb marge generalment dentat. Flors hermafrodites.
Receptacle amb la zona axial ben glabra, llevat de a la base on hi ha un anell de pèls.
Sèpals 5, reflexos després de la floració, de 3-7 mm, aguts, peluts (amb pèls aplicats).
Peces del calicle lanceolades, piloses. Pètals de 4-8 mm entre ovals i orbiculars, ben
blancs, amb la ungla curta. Maduixa de 5-15 mm, ovoide, entre turbinada i globulosa,
ben vermella al madurar, amb els petits aquenis (1-1.5 mm) repartits per igual en la
superfície, no enfonsats.
ESPÈCIES SIMILARS
Els maduixots de cultiu solen ser híbrids Fragaria x ananassa (=chiloensis ×

virginiana). De maduixera silvestre n’hi ha una altra espècie, ben rara de trobar al
Montsec i a algunes zones del Ripollès i la Garrotxa: Fragaria viridis (=collina). Es
distingeix perquè els sèpals, enlloc d’estar girats cap avall, estan dirigits cap a la punta
de la maduixa, i els estolons només tenen una bràctea al primer entrenús.
FRAGARIA VESCA al món, segons GBIF
Al món és una espècie gairebé cosmopolita de les zones temperades fredes, però
principalment es fa a Europa i Amèrica del Nord. La maduixera es fa als marges de
camins ombrívols i amb força saó, a les vorades i clarianes de rouredes, pinedes de pi
roig, avellanoses i fagedes. Ocasionalment també als alzinars. A Catalunya es troba una
mica arreu, des de terra baixa fins l’estatge subalpí. És absent, però a les planes de
l’Empordà o a les de Lleida o del Camp de Tarragona. Les maduixes del bosc, al Ripollès,
es troben des de Sant Joan (24 de Juny) fins a Sant Gil (1 Setembre). Se’n poden collir
fàcilment 3 Kg en una estona si es coneixen els indrets on es fan, allà on s’hagin tallat
els faigs. Una mica d’efecte psicodèlic el deuen tenir perquè després d’una collita tan
profitosa, a la nit al aclucar els ulls segueixes veient maduixes.
HISTÒRIA
Les maduixes silvestres del cert que eren conegudes pels homes prehistòrics. OVIDI (segle
I a.C-I d.C.) donava a entendre que al paradís els homes s’alimentaven de maduixes. LUCI
APULEU (LUCIUS APPULEIUS) (segle II) en descrivia els usos terapèutics de les maduixes, les
fulles i les arrels. Però les maduixes grosses o maduixots no es conegueren fins el segle
XIV a França.
Per a NICHOLAS CULPEPER, (segle XVII) la maduixera és planta de Venus. Les maduixes
refreden el fetge, la melsa, la sang i l’estómac, apaguen la set i reconforten l’esperit. Però
no es bo prendre’n moltes quan es té febre perquè poden augmentar les pujades de
temperatura al fermentar dins l'estomac. També les fulles o les arrels bullides en aigua i
vi proporcionen una beguda que refresca el fetge i la sang, i desinflama els ronyons, la
bufeta i alleuja moltes altres inflamacions. També frena la menorràgia i desinflama la
melsa. El destil·lat de les maduixes és un remei excel·lent contra les palpitacions i contra
la icterícia. Les úlceres es poden curar amb compreses de l’aigua de bullir fulles i arrels
o amb el mateix suc de les maduixes. L’aigua de fer bullir fulles i arrels va bé per reforçar
les genives i evitar que els dents ballin. També va bé contra el catarro. El suc de les
maduixes es pot instil·lar als ulls per combatre la conjuntivitis o les cataractes; o a la
cara contra ronxes allà on siguin.
CARL LINNÉ (segle XVIII) va fer una cura de maduixes i es va curar de la gota.
Comptant totes les varietats de maduixa, al món se’n produeixen uns quatre milions i
mig de tones l’any.
ESOTERISME
A Alemanya creuen que els nens que han mort dissortadament a una edat molt curta
pugen al cel amagats dins les maduixes del bosc.
Els cinturons fets amb els pecíols de les fulles de les maduixeres protegeixen de les
picadures de les serps.
Una llegenda explica que Adam va discutir amb Eva que va marxar allunyant-se d’Adam.
Ell va marxar en direcció contrària, però sense gaire esma. El sol li va preguntar si
encara estava enfadat amb Eva, i ell respongué que no, que voldria tornar a estar amb
ella. Aleshores el sol va anar col·locant al camí per on avançava Eva mates de
romegueres plenes de mores, després gerderes amb gerds, i no va ser fins que va posar
maduixeres plenes de maduixes que a Eva se li va passar l’enfadament. Aleshores va
sentir l’impuls de reconciliar-se amb Adam i va tornar enrere per reunir-s’hi i donar-li
algunes maduixes que encara no s’havia menjat.
Somniar en maduixes té un significat sexual esperançador. Veure-les, en somnis,
significa que una amistat progressarà. Menjar-les pronosticaria un petó de qui menys
t’ho esperaves. Agafar-ne moltes al bosc, pronosticaria aventura sexual o guany
inesperat. Però si el cistell es volca, decepció en l’amor.
LITERATURA
[«Oda a la fresa» Fata Morgana = PAMELA ERIN MASON RAMOS]
«Fresca fresa, y azúcares, Fresa de las mil pecas,

frenesí de la de chocolate amargo, quiero comerte
lengua que te prueba, de licor. a mediodía,
de los labios que O desnuda en tu propia en las noches de pasión
descifran tu ensoñación. y de silencios.
textura Fresa de los campos
de poros resaltados, psicodélicos, Quiero beberte
como la piel de los fresa de las tierras en agua fresca,
enamorados de Guanajuato*, cada mano lamerte en helados
que se besan. que se agacha en la pizca y paletas.
a recogerte Fresa, tu figura de diamante
Fresa roja,
va fabricando un destino. adorna mi corazón,
mi boca que
Eres más que un fruto, eres como una gota
loca te toca
un estandarte, de sangre que cae
va adquiriendo
fresa color de bandera, invertida
de tu jugo su color
verde la vida en tu frente, sobre la claridad
carmesí, sangre de la tierra.
blanca esperanza dentro, de mi alma
Eres dulce como
roja sangre que y la desborda
un suspiro del que ama;
te llena de jugosidad. con su sabor
y cítrica audacia,
Quiero volverme radiante, como
cuando te muerdo,
como tú, fresa, la primavera.»
me reclama.
al amanecer,
Quiero ya verte
y ser probada por unos [* Guanajuato: regió del
cubierta de crema
labios sedientos. centre de Mèxic]
ALIMENTACIÓ
Les maduixes del bosc es cullen ben madures i es mengen de seguida a l’endemà. A la
nevera es podrien conservar 3 dies. Industrialment es conserven 20 dies a 3º C amb
atmosfera d’11% d’Oxigen i 10% de CO2. Solen amanir-se amb unes gotes de vinagre i
sucre, o amb suc de taronja i sucre, o amb vi dolç, o amb llet o iogurt i sucre, o amb nata
o crema. Però per alimentació solen emprar-se les maduixes de l’hort de la mateixa
manera o en suc, batuts, pastissos, licors (per maceració), confitures. Les maduixes no
convenen, per l’àcid oxàlic, als qui tenen tendència a produir càlculs d’oxalats. Ni a les
persones que en són al·lèrgiques o als nens de menys d’un any i mig o ales
embarassades, pel perill de desencadenar un procés al·lèrgic Les fulles més tendres es
poden menjar com a verdura.
INFUSIONS
Per fer dormir: fulles de maduixera + milfulles + til·la + serpol + menta
Tisana universal (MARIA TREBEN):

• Abies alba (borrons) • Mentha piperita (fulles)
• Alchemilla vulgaris (fulles) • Origanum majorana (planta)
• Asperula odorata (planta) • Oxalis acetosella (flors)
• Bellis sylvestris (flors) • Primula veris (flors)
• Calendula officinalis • Pulmonaria affinis (fulles)
• Epilobium parviflorum (planta) • Rosa damascena (flors)
• Filipendula ulmara (flors) • Rubus idaeus (brotets)
• Fragaria vesca (fulles) • Sambucus nigra (flors)
• Galium verum (planta florida) • Thymus serpyllum (planta florida)
• Glechoma hederacea (planta florida) • Tilia cordata (flors)
• Hypericum perforatum (planta • Tussilago farfara (flors o fulles)
florida) • Urtica dioica (brotets)
• Matricaria chamomilla (flors) • Viola canina (flors)
• Melissa officinalis (fulles)
• analgèsica • hipoglucemiant
• antiinflamatòria • hipotensora
• aperitiva • immunoestimulant
• anticancerígena • laxant
• antireumàtica • pectoral
• astringent • radioprotectora dels limfòcits i dels
• colagoga granulòcits normals (no leucèmics)
• cosmètica • reforçant
• depurativa • refrigerant
• diürètica • tònica
• hepàtica • vasodilatadora coronària (fulles )
USOS MEDICINALS DE LA FRAGARIA VESCA
Externament s’empren per fer mascareta facial de bellesa. Fregar les pigues amb la
polpa, amb suc de llimona, les fa desaparèixer. Per ús intern són tòniques, depuratives,
mineralitzants, refrescants, hipotensores, immunoestimulants. Però a algunes persones
els produeix al·lèrgia. En general s’empren contra:
• àcid úric FRU • hematúria
• aftes a la boca (fulles tendres) • hemorroides FRU
• amigdalitis (fulles UE) • hemorroides REL
• anèmia • hepatitis
• anèmia FRU • hepatitis FRU
• anorèxia • hiperglucèmia de després de dinar o
• anorèxia FRU sopar FRU
• ansietat • hipertensió
• arrugues a la cara (suc UE) • hipertensió FRU
• arrugues a la cara UE FRU • icterícia
• arterioesclerosis FRU • incontinència urinària
• artritis • indigestions FRU
• artritis FRU • infeccions urinàries REL
• asma FRU • infeccions urogenitals (cistitis,
• ateroesclerosis FRU leucorrea)
• auto-intoxicació FRU • infeccions urogenitals FRU
• blennorràgia FRU • insolació UE
• càlculs biliars • intoxicacions
• càlculs biliars FRU • mal de coll (fulles + arrels)
• càlculs urinaris • mal de coll FRU
• càlculs urinaris FRU • mal de vente (pecíols i calzes en
• calor maceració en licor d’anís)
• càncer • melsa inflamada
• càncer FRU • menorràgia (arrels i fulles UI)
• cataractes (fulles UI) • menorràgia REL
• catarro • nafres (fulles UE, maduixes picades)
• cistitis (fulles UI) • osteoporosis FRU
• conjuntivitis (suc UE) • palpitacions (destil · lat aquós)
• convalescència FRU • panses a la boca REL
• coupe-rose (suc UE) • penellons (arrels UE; homeopatia)
• cremades • penellons UE FRU
• cucs intestinals • pielonefritis
• cucs intestinals REL • pielonefritis FRU
• debilitat FRU • pielonefritis REL
• dents que es mouen • pigues UE (maduixa + llimona)
• diabetis • pigues UE FRU
• diabetis FRU • plètora FRU
• diarrea REL • poagre
• diarrees (fins i tot tifus i còlera) • prostatitis (decocció rizoma)
• diarrees FRU • reuma
• disenteria • reuma FRU
• èczema UI FRU • reuma REL
• estomatitis • tabaquisme
• estomatitis REL • tabaquisme (desintoxicació) FRU
• estrenyiment FRU • talls a les mans UE FRU
• ferides UE FRU • taques a les dents UE
• flebitis • tifus FRU
• gastritis FRU • tifus REL
• gastroenteritis REL • tos ferina (fulles + baba de cargol)
• gingivitis (fulles) • tuberculosis
• gingivitis REL • tuberculosis FRU
• gota (àcid úric)(excepte si hi ha • tumors
oxalúria) • ulls plorosos (fulles UE)
• gota (excepte si hi ha oxalúria) FR • urticària UI FR
• grans FRU • varius REL
• xarampió (fulles UE)
PRINCIPIS ACTIUS DE FRAGARIA VESCA
PLANTA
• àcid cítric • flavonols

• àcid el·làgic • fraganol
• àcid màlic • leucoantocianidines
• àcid tànnic • Magnesi
• Calci • metil-salicilat
• catecol • pectina
• diòxid de Silici • procianidina B1
• el·lagitanina • quercetina
• flavonoides • tanins
MADUIXES
• 1-O-protocatechuïl-beta-xilosa • el·lagitanins
• àcid 3-O-metil-el·làgic-3’-O-alfa- • èster de l’àcid acètic i caprònic
rhamnopiranòsid • èster de l’àcid benzoic i caprònic
• àcid caprònic • èster de l’àcid fòrmic i caprònic
• àcid cítric • etanol
• àcid cítric isòmer • Ferro
• àcid clorogènic • flavonoides
• àcid dimetil-el·làgic-hexosa • Fòsfor
• àcid el·làgic • fragarina
• àcid el·làgic i derivats • fragaròsid
• àcid el·làgic-hexosa • fructosa
• àcid èl·làgic metil-pentòsid • furaneol-hexòsid
• àcid el·làgic-pentosa • gal·lo-taní
• àcid ferúlic-hexosa • gal·loïl-bis-hexahidro-difenoïl-
• àcid linoleic glucosa
• àcid linolènic • gal·loïl-glucosa
• àcid metil-el·làgic-acetil-hexòsid • gibberel·lina8-hexosa
• àcid metil-el·làgic-glucosa • hexosil-hexosa
• àcid metil-el·làgic-hexosa • hiperòsid
• àcid metil-el·làgic-pentosa • kaempferol-3-O-hexòsid
• àcid metil-el·làgic-rhamnòsid • kaempferol-acetil-hexòsid
• àcid oxàlic • luteïna
• àcid salicílic • oli essencial
• àcid succínic • pelargonidina 3-O-glucòsid
• àcid tetrametil-el·làgic-hexosa • pelargonidina-3-glucòsid
• agrimoniïna • pelargonidina-acetil-hexòsid
• alcohol amílic • pentagal·loïl-hexosa
• antocianines • peonidina-3-O-malonil-glucòsid
• apigenina-pentòsid • peonidina-3-O-malonil-glucòsid
• bornaol • Potassi
• Calci • proantocianidina-tetràmer
• castalina • proantocianidina-trímer
• casuarictina • procianidina
• catequina • propelragonidina trímer
• cianidina • quercetina-3-O-glucòsid
• cianidina-3-O-glucòsid • quercetina-acetil-hexòsid
• cianidina-3-O-malonil-glucòsid • rutina
• diosmetina-acetil-hexòsid • sacarosa
• salicilat d’etil • triptofan
• tanins • vitamina A
• taxifolina-3-O-arabino-furanòsid • vitamina B9
• taxifolina-3-O-arabinòsid • vitamina C
• terpina • vitamina E (gamma-tocoferol)
• trigal·loïl-glucosa • zeaxantina
AROMA DE MADUIXA (2n=14, 28, 56)

(* primordials; ** exclusius de la maduixa de bosc 2n=14)
(E)-2-decenal 2,3-butanediol-diacetat T furanones

(E)-2-heptanal 3-metil-2-butenil-acetat gamma-decalactona*
(E)-2-hexèn-1-ol 3-metil-butil-acetat heptanal
(E)-2-hexenal* 3,4-dimetil-benzaldehid hexanal
(E)-2-hexenil-acetat* 4-tridecanona hexil-acetat*
(E)-2-nonenal 6-metil-5-heptèn-2-ona hexil-butanoat
(E)-2-octenal acetofenona hexil-hexanoat
(E)-2-pentenal acetona lactones
(E,Z)-2,4-heptadienal alcohols linalool*
(Z)-2-hexenal aldehids llimonè
(Z)-3-hexan-1-ol alfa-fernesè mesifurà*
(Z)-3-hexenal* alfa-fel·landrè ** metil-acetat T
(Z)-3-hexenil-acetat* alfa-ionona metil-2-amino-benzoat **
(Z)-geranil-acetona alfa-pinè ** metil-2-hexenoat
1-decanol alfa-terpineol ** metil-3-hidroxi-octanoat T
1-hexanol benzaldehid metil-benzoat
1-metil-etil-acetat benzil-acetat metil-butanoat*
1-metil-butil-butanoat beta-ionona metil-cinnamat T*
1-metil-etil-butanoat beta-mircè ** metil-decanoat
1-metil-hexil-acetat butil-acetat* metil-dodecanoat
1-metil-octil-butanoat butil-butanoat* metil-hexanoat*
1-octanol butil-hexanoat* metil-octanoat
1-pentèn-3-ol cetones mirtenil-acetat*
1-pentèn-3-ona cinamil-acetat mirtenol
2-hepatanol decanal nerol
2-heptanona decil-acetat nerolidol*
2-metil-amino-benzoat** èsters nonanal
2-metil-butil-acetat etanol nonil-acetat
2-nonanol etil-2-hexenoat octanal
2-nonanona etil-butanoat* octil-acetat
2-pentadecanona etil-decanoat octil-hexanoat
2-pentanona etil-dodecanoat pentanal
2-pentil-furà etil-hexenoat pentil-acetat
2-tridecanol etil-metil-tioacetat propil-butanoat
2-tridecanona etil-octanoat terpineol
2-undecanona eugenol triterpenoides
2,1-pentenil-furà furaneol*
maduixes (crues, madures)
Carbohidrats 7.68 g
• Sucres 4.89 g
• Fibra
2g
alimentària
Grasses 0.3 g
Proteïnes 0.67 g
Riboflavina (vit.
0.022 mg (1%)
B2)
Àcid pantotènic
0.125 mg (3%)
(vit. B5)
Àcid fòlic (vit.
24 μg (6%)
B9)
Calci 16 mg (2%)
Ferro 0.41 mg (3%)
Magnesi 13 mg (4%)
Fòsfor 24 mg (3%)
Potassi 153 mg (3%)
Sodi 1 mg (0%)
Zinc 0.14 mg (1%)
MÉS INFORMACIÓ
«Genetic analysis of the wild strawberry (Fragaria vesca) volatile composition». MARÍA
URRUTIA, JOSÉ L. RAMBLA, KONSTANTINOS G. ALEXIOU, ANTONIO GRANELL, AMPARO MONFORT.
Plant physiology and biochemistry Vol. 121: 99-117. (2017).
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S098194281730342X?via%3Dihub
«Profiling polyphenols of two diploid strawberry (Fragaria vesca) inbred lines using
UHPLC-HRMS». JIANGHAO SUN, XIANJIN LIU, TIANBAO YANGC, JANET SLOVIN, PEI CHEN. Food
Chemistry: Volume 146 (2014): 289-298.
FREIXE
Fraxinus exclesior L.
[1753, Sp. Pl. : 1057] 2n = 46
THOMÉ, OTTO WILHELM: Flora von Deutschland, Österreich und der

Schweiz
Fraxinus excelsior. Foto: PERE MASDEU
MOMS POPULARS
Alemany: Gemeine esche/ Asche / Edelesche / Esche / Geisbaum / Geissbaum /

Gemeiner esche / Gewöhnliche esche / Gewöhnlicher esche / Hochesche /
Oesch / Steinesche / Wundbaum
Anglès: European ash/Ash/ Common ash / European ash /Weeping ash
Àrab: ‫ مران‬/ ‫ لسان العصفور‬/ ‫ شجر البق‬/ ‫ دردار عال‬/ ‫ دردار‬/ ‫مران عالي‬
Aragonès: flaichí, flaxino, fleixín, frachino, frachín, fragino, fraichín, fraix, fraixino,
fraixín, frajen, frajín, frasino, frasno, frasín, fraxinu, freix, freixal, freixe,
freixín, frexenco, fréixel, flagino, flaxino, fleja, fragen, fragino, frasno, fraxin,
freix, freixa, freixe, freixen, fresno, frágino, fráixin, fréixel.
Bable: freisnu, fresna, fresniu, fresno, fresnu.
Basc/Euskera: eizar, leizarra, lizar, lizar arrunt, lizarr, lizarra, lizarrá, ostolizarr.
Castellà: fleja, fragino, frejú, fresno, fresno común, fresno de Vizcaya, fresno de hoja
ancha, fresno elevado, fresno europeo, fresno norteño, frexno, frexo, frágino.
Català: estancasang (angustifolia), fleix, freija, freix, freixe, freixe de fulla gran,
frejú, frexera, frix, arbre ver, estancasanch (angustifolia), fleix
Danès: Ask /Almindelig ask
Eslovè: Beli jesen/ Jesen veliki / Veliki jesen
Finlandès: Saarni /Komea saarni / Lehto saarni
Francès: Frêne élevé/ Frene commun/ Frêne / / Frêne européen / Gaïac des
allemands / Grand frêne / Quinquina d'Europe
Gaèlic: Fuinseog
Gallec: freiso, freixa, freixeira, freixo, freixo comun, freixo común, fresno, frexo,
pulleiro.
Grec: Φραξίνος η ψηλή
Hongarès: Magas kőris
Islandès: Askur/ Evrópuaskur
Italià: Frassino maggiore/Frassino comune/Frassino / Frassino di monte /
Japonès: セイヨウトネリコ
Noruec: Asketre/ Ask
Occità: Cancaridier, Fraisse, Tantaridier
Persa/Farsi: ‫زبان گنجشک‬
Polonès: Jesion wyniosły
Portuguès: Freixo/ Freixo-europeu
Suec: Vanlig ask / Ask
Turc: Adi dişbudak/ Dişbudakağacı
Xinès: 欧洲白蜡树
El freixe és un dels arbres que pot arribar a ser més grans dins del grup dels típicament
europeus. Pot arribar als 40 m d’alçada i tenir més de mil anys (a Suffolk, UK). A
Catalunya potser el més gran sigui el de la finca La Freixeneda (Vall d’en Bas) amb .9 m
de volt de canó i 22 m d’alçada. Altres freixes notables són el de l’Artiga de Lin, amb 4.8
m de volt de canó i més de 25 m d’alçada; el de Can Pubill de Siuret sobre Vidrà (amb
3.3 m de volt de canó i 22 m d’alçada); i el del Pla de Cabrera a l’Esquirol (amb 3.4 m de
volt de canó i 16 m d’alçada). El freixe atrau els llamps. Solen esporgar-se per poder
aprofitar-ne les rames rectes com a vares per a per bastons, tanques, ferratge, etc. i
aleshores, tot i tenir un tronc molt gruixut, queden poc alts. La fusta seca té una
densitat de 710 Kg/metre cúbic. Els borrons a l’hivern són una mica tomentosos, gairebé
negres, sobre rames grises glabres. Té les fulles imparipinnades, amb 9-13 folíols, i de
pecíol glabre de 16-66 mm, i limbe de 20-30 cm, amb folíols entre lanceolats o ovals,
enters o lleugerament serrats (excepte a la base), amb força més dents que terminacions
de nervis secundaris, rectes, acuminats a la punta, en tascó a la base, essent el folíol
terminal sèssil o peciolulat (fins a 12 mm), de 2-10 × 1.5-5 cm. Folíols laterals
normalment sèssils, de 3-10 × 1.5-4 cm, una miqueta peluts bora el nervi central per la
cara abaxial. Inflorescència paniculiforme, densa, axil·lar, en les rames de dos anys,
apareixent un mes abans que les fulles. Flors o bé unisexuals (femenines i masculines) o
bé bisexuals, aclamídies. Pedicel floral de 3-10 mm, glabre. Fruit de 4-9 mm. Sàmara de
28-48 × 6-10 mm, entre lanceolada a oblonga, aguda, entera o emarginada a l’àpex, amb
la llavor inserida en una cavitat el·líptica, amb ala decurrent fins més enllà de la meitat
del cos fructífer. Llavors de 7.4-17.3 × 1.7-4.3 mm, fusiformes, estriades, amb
endosperma abundant. Estams 2 amb filaments de 0.3-0.6 mm, algun cop nuls, i
anteres de 1.2-2.2 mm, ovoides, de color porpra. Estil de 0.8-2.3 mm, simple. Estigma de
0.7-1.4 mm, bilobulat.
Les flors apareixen un mes abans que les fulles. Pot ser un arbre dioic (amb flors només
d’un sexe cada arbre), o monoic
MALALTIES
Pseudomonas savastanoi pot causar tumors a les branques del freixe.
El càncer degut al fong Hymenoscyphus fraxineus (=Chalara fraxinea). El 1992 va
afectar molts freixes a Polònia. El 2007 3 de cada 4 freixes de Dinamarca estaven
afectats. Els freixes joves moren per la malaltia. Els vells poden anar aguantant.
Agrilus planipennis és un banyarriquer de color verd maragda que ha afectat els freixes al
voltant de Mosca. Abans havia afectat els freixes americans (F. americana, F.
pennsylvanica de Nord-Amèrica). https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29458714/
Fraxinus excelsior al món, segons GBIF.
És un arbre típicament pirinenc que es troba a més de a la continuació de la serralada

fins a Galícia, a bona part d’Europa, excepte les zones més càlides. Es pot trobar també
al Montseny i a tot el terç NE de Catalunya. Sol trobar-se als marges dels prats humits al
llindar del bosc de faig o pinedes de pi roig, bedollars, avetoses, avellanoses, rouredes, i
vora els cursos d’aigua, si bé no ben bé arran. Pot arribar als Pirineus fins els 1800 m
snm. De natural arriba fins a l’Iran, però cultivat es fa a l’Amèrica del Nord i a Austràlia
sud-oriental i a Nova Zelanda. S’associa a l’hàbitat dels gripaus i de centenars d’espècies
de papallones.
ESPÈCIES SIMILARS
Els freixes són arbres de la família de les Oleàcies. N’hi ha una cinquantena d’espècies,
generalment de fulla caduca. A la zona de l’Est de Nord-Amèrica s’hi poden trobar mitja
dotzena d’espècies, entre les que destaquen F. americana, F. pensylvanica. A la zona
Oest de Nord-Amèrica s’hi poden trobar una quinzena més d’espècies. A Europa s’hi
poden trobar les tres espècies principals: F. excelsior, F. angustifolia, F. ornus. A l’Àsia
oriental i central, s’hi poden trobar una vintena d’espècies, entre les quals destaquen: F.
floribunda, F. hubeiensis, F. lanuginosa, F. mandshurica, F. xanthoxyloides.
1. Fraxinus angustifolia ssp. angustifolia: amb la cara abaxial dels folíols

completament glabra. Comú a Catalunya, llevat de a la zona pirinenca.
Excepcionalment es pot hibridar amb el freixe de fulla gran (F. excelsior). Gairebé
monumentals són els exemplars de Montjuïc (Jardí Botànic Històric), Aulet,
Vidreres, i Aiguaviva, de 30, 21 i 24 m d’alçada, respectivament. Al Marroc
destaquen almenys els freixes amb troncs d’uns 6 m de volt de canó a les vores
del riu a Ifrane. A les barberies en tenien per estroncar la sang dels talls.
2. Fraxinus angustifolia Vahl [1804, Enum. Pl..,1: 52] subsp. oxycarpa (Willd.) Franco
& Rocha Afonso [1971, Bot. J. Linn. Soc., 64 : 377]. Borrons de color marró., folíols
en tascó la base, amb dents no antrorses i poc més nombroses que les
terminacions dels nervis laterals. Aquesta subespècie difereix de la típica perquè
al costat del nervi ventral principal hi ha pilositat. Rar a la Catalunya Nord i a la
serra pre-litoral.
3. Fraxinus ornus L. [1753, Sp. Pl. : 1057] subsp. ornus 2n = 46. Flors blanques, en
inflorescències terminals tirsoidals amb fulles a la base que surten al mateix
temps que les fulles, amb calze i corol·la amb 4 peces (pètals linears molt més
llargs que el calze), i amb anteres amb filaments molt llargs. Sàmares oblongo-
lanceolades atenuades a la base. Arbre ornamental de poca alçada. Borrons de
color marró i gris. Fulles amb 5-9 folíols ovals o el·lípics-lanceolats., dentats,
verds glabres per dalt, però una mica platejats i pubescents per sota. Es troba a
bona part d’Europa, però més abundant als Alps Marítims. Arriba al SE
d’Espanya i a Sicília, per exemple. La saba condensada és molt rica en mannitol i
s’ha emprat com a substitut del mannà en la confecció d’elixirs de llarga vida.
4. Fraxinus pennsylvanica Marshall [1785, Arbust. Amer.: 51] 2n = 46. Folíol
terminal amb peciòlul de 30 mm. Floreix molt aviat. Folíols dentats irregularment
o enters. Pètals nuls o gairebé. Oriünd d’Amèrica del Nord. Cultivat i
subespontani.
HOMER (segle VIII a.C.) cita el freixe, ja que la llança que duia Aquil·les a la Ilíada era feta
de freixe.
TEOFRATS D’ÈRESOS (segle IV a.C.) a descrigué aquest freixe (Fraxinus excelsior) i l’altre
(Fraxinus ornus).
VIRGILI (segle I a.C.) admirava la bellesa de les freixedes.
PLINI EL VELL (segle I) assegurava que les vares de freixe ajuden a allunyar (a cops?) les
serps. Sembla que les serps li tinguin por al freixe. Els fruits en vi apaivaguen els dolors
del costat (fetge, melsa), drenen els edemes, i aprimen una mica.
DIOSCÒRIDES (segle I) insisteix en l’ús com a contraverí del de les serps, aplicant un
cataplasma de les fulles o del suc de les fulles a la ferida. I també bevent el vi on s’hagin
macerats les fulles.
Santa HILDEGARDA VON BÎNGEN (segle XII) aplicava cataplasmes de fulles als cops, i
preparava un cervesa especial amb les fulles i civada per tal de purgar/desencallar
l’estómac.
AVERROES (segle XII) emprava els fruits (FRU) contra les palpitacions, i com afrodisíacs.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el freixe és un arbre regit pel Sol. És un bon
contraverí de l’escurçó. I l’aigua destil·lada de les fulles és un bon remei contra la
hidropesia. El vi bullit amb les fulles ajuda a extreure els càlculs i soluciona la icterícia.
Rentar-se el cap amb el lleixiu obtingut de les cendres del freixe cura la sarna i la lepra. .
Les sàmares («keys») provoquen l’orina i eliminen els càlculs i alleugen els dolors
punyents dels costats provocats pel «vent».
CARL LINNÉ el 1735 creia que si bé la quina era un bon remei contra la malària, l’escorça
del freixe i el donzell alguna cosa feien també.
Mentre es pica la rama per fer-ne un xiulet, es canta, al Pallars: —« Sapa, sapa, cabiral,
que demà farà un bon sol. Xip, xip, coll de cabrit,; xop, xop, coll de cabrat».
ESOTERISME
Les llegendàries varetes màgiques havien d’estar fetes de freixe. Malgrat el que s’ha
escrit, els llamps cauen i trenquen les branques del freixe. Hi deu haver hagut una
confusió amb els noms i enlloc del freixe l'aixopluc segur deu ser el teix. Tampoc és
veritat que sota els freixe no s’hi vegin serps, però podria ser que les que hi passen ho
facin més ràpid del normal, esporuguides. Per protegir els corrals es posen rames de
freixe a la tanca o a la porta El freixe dona una energia que contraresta la rancúnia, la
por a relaxar-se i a oblidar el passat, la tristor, i l’auto-odi. Dona doncs energia
purificadora i vivificant. Fins i tot alguns creuen que el freixe combat l’esterilitat sexual.
Posant fulles de freixe a la coixinera podríem tenir somnis esclaridors i protectors. Una
cullerada de saba als recents nascuts els protegeix de bruixes i mals esperits.
Segons la mitologia escandinava el freixe Yggdrasil té les arrels que li arriben fins a
l’infern i les rames li arriben fins el cel. I Odí va fer el primer home a partir d’un tros de
freixe. O era un teix?
Les Melíades eren les nimfes del freixe, segons la mitologia grega. I el trident de Posidó
era fet de fusta de freixe.
Quan un nen es trenca o es torça una cama, se’l passa despullat per sobre d’una branca
de freixe esberlada. Després s’aplica argila a la fractura de la branca i al mateix temps
que l’arbre es cura el nen també ho farà, segons els anglesos del segle XVIII.
Cremar les cendres del freixe en una cambra allunya els mals esperits, diuen.
Les rames de freixe s’han emprat per adornar finestres, fonts, noies, carros, animals.
 abortiu  diürètic (sobre tot les sàmares)

 allarga la vida  expectorant
 antihelmíntic  febrífug
 antiinflamatori  hipoglucemiant
 antireumàtic  laxant
 astringent  sudorífic
 carminatiu  tònic
 depuratiu  vomitiu
 descontaminant de Pb, Cd, Cu a  vulnerari
l’aigua
ESC: segona escorça, blanca. FRU: sàmares/fruits. FUL : fulles. FLO: flors
APLICACIONS/USOS MEDICINALS
 anorèxia  lumbàlgia
 arteroesclerosis  mal de cap
 berrugues (saba) ESC  mal d’estómac ESC
 càlculs d’àcid úric  mal de queixal ESC UE, UI
 càncer  mala circulació UI, UE
 cistitis  malària
 colesterol FUL  obesitat
 cremades (ungüent)  otitis (saba que surt al cremar la
 diabetis FLO rama)
 diarrea FRU  paràsits intestinals
 dolors  peritonitis ESC
 èczema  picades de serps, escorpins, insectes
 edemes FUL, FRU + oli UE; UI + aigua ESC
 estrenyiment (FUL)  pulmonia FRU, ESC
 febre (ESC)  refredat
 febres de Malta FRU  reuma UI UE
 febres intermitents  sarna
 ferides ESC  sífilis ESC
 flebitis ESC UE, UI  sinusitis
 gingivitis FUL (mastegar)  tos
 gota FRU  tremolors de mans (FUL + ordi)
 grans  tumors a la melsa
 halitosis (mastegar fulles tendres)  ungles caigudes UE
 hipertensió  urticària ESC UE
 voltadits
Contra l’èczema va bé el caldo de la serp blanca. Cal prendre’l. Es fa bullir lo normal (1/2
hora o 1 hora). També es fan banys amb escorça de Freixe, la segona escorça, la blanca.
L’èczema és un mal gras que dona irritació a la pell. Per exemple, pot començar al cap i,
després, estendre’ s per tot el cos. Aquestes dues cures combinades van molt millor que
els remeis del metge [LURDES CASASAYAS de Gombrèn].
Frenêtte (beguda refrescant freda, de 3.5 º alcohòlics). Fulles de freixe + sucre + àcid
tartàric + xicoira + llúpol + aigua bullida escaldant les fulles + llevat de cervesa cru.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Frênette
Remei contra la urticària. Banyar-se 9 dies seguits, al vespre, amb aigua de Farigola
(Thymus vulgaris), i peles (blanques) de Freixe i Timons (Lavandula latifolia) [LLUÏSA
SADURNÍ de les Comes de Gombrèn].
Saba: una cullerada als recent nascuts. És depurativa i laxant.
Tisana antigotosa: fulles de freixe + fulles de cassís (Ribes nigrum) + ulmària (1/2) +
fulles de bedoll (1/2) + fulles de menta (1/4). Infusionar/reposar 15 minuts. Prendre’n 2
tasses entre els menjars.
Tisana antiinflamatòria: Freixe (Fraxinus excelsior) + Populus tremula + Solidago virga-

aurea.
Vi antipalúdic: escorça de freixe 30 g + escorça de salze 30 g + vi negre 1 L. Deixar
macerar una setmana. Un gotet abans dels menjars, com a preventiu.
Xarop antiartrític: sàmares en pols 500 g + goma aràbiga 150 g + sucre 4 Kg + aigua 4
L.
Xarop antigotós: extracte tou de Physalis alkekengi 8 g + extracte aquós de fulles de

freixe 10 g + xarop de les cinc arrels (api + esparreguera + fonoll+ galzeran + julivert)
q.s.p. 400 mL.
POSSIBLE TOXICITAT
Pot fer abaixar la pressió sanguínia sistòlica. Ja que prenent-ne un grapat cada dia en
una tassa, en infusió, es poden viure 107 anys, molt tòxica aquesta planta no ha de ser.
Amb tot, hi ha persones que desenvolupen processos al·lèrgics desencadenats pel pol·len
del freixe. També respirar la pols de la fusta pot desencadenar a les serreres rinitis i
asma als treballadors.
VETERINÀRIA
ESC: segona escorça, blanca. FRU: sàmares/fruits. FUL : fulles. FLO: flors
 Anyells amb diarrea FUL.

 Conills amb diarrea FUL.
 Convalescències: FUL seques. Per als conills ESC.
 Ferides ESC + aigua / ESC + all + ceba + oli d’oliva + llard + sofre.
 Icterícia: FUL seques.
 Les rames amb fulles es donen de menjar als conills, cabres i a les vaques,
assecades i guardades a la pallissa a partir de setembre.
 Pleuresia ESC (+ Sambucus + Ulmus).
 Vaques, per estimular-les sexualment ESC. Mastitis (ESC + oli). Per les
complicacions que hi pugui haver després del part, a les vaques se’ls dóna aigua de Freixe
amb farina. Ho diu la MERCÈ PALOU del Serradell de Gombrèn.
 Vedells amb indigestió FUL.
USOS NO MEDICINALS
Les tiges rectes i fines s’empren a la sauna per a fuetejar-se el cos nu i així afavorir la
circulació de la sang i prevenir el reuma.
La fusta és noble, forta i elàstica, però no aguantaria massa anys clavada al terra humit.
S’ha emprat per a fer:
 anelles  cases (terra, bigues, entramats, etc.)
 arcs  cercles de botes de vi
 balustrades  cilindres de tambors
 baranes  cistells
 bastons  collars per esquelles
 bates de beisbol  corrons
 bates de criquet  crosses
 botges  culates d’escopetes
 bumerangs  eixos
 carrassos  esquís
 carros (diverses parts)  flautes
 formatgers  pals de billar
 forques  pals de hoquei
 gots  pals de tanques
 graons d’escalinates  peces de carrosseria d’algunes
 guitarres elèctriques marques de cotxe (Morgan)
 jous  peces de torneria
 llances  radis de rodes de carro
 llantes de bicicleta  rampins
 mànecs d’aixades  raquetes de tenis
 mobles (taules, cadires, calaixos)  rems
 morters  tint de xarxes de pesca ESC
 ous de brodar  trineus
 pales de picar /rentar la roba  xiulets
Les branques grans al caure poden fer vídues (matant els marits). Plantat o espontani
vora els rius evita l’erosió de les riberes.
La fusta és bona per cremar, fins i tot verda, tot i que no és tan calorífica com l’alzina.
Se’n pot fer també carbó vegetal.
PRINCIPIS ACTIUS DEL FRAXINUS EXCELSIOR
• 1’’-O-beta-D-glucosil-formòsid • hemicel·lulosa C (arabinosa,

• àcid màlic galactosa) ESC
• àcid urònic anhidre ESC • hexosanes ESC
• amargants • iso-quercitrina
• cel·lulosa ESC • iso-verbascòsid
• cumarina • lignines ESC
• flavonoides • ligustròsid
• fraxidina • mannitol
• fraxinol • nuzhènid
• glucòsids iridoides (excèlsid A, B) • oleòsid-11-metil-èster
◦ (2S,4S,3E)-metil 3-etilidèn-4-(2- • oleòsid-dimetil-èster
metoxi-2-oxo-etil)-2-[(6-O-beta- • oleuropeïna
D-glucopiranosil-beta-D- • oli essencial
glucopiranosil)-oxi]-3,4-dihidro- • oli no volàtil
2H-pirà-5-carboxilat • olivil
◦ (2S,4S,3E)-metil 3-etilidèn-4-{2- • pentosanes ESC
[2-(4-hidroxi-fenil)-etil]-oxi-2- • quercetina
oxo-etil}-2-[(6-O-beta-D- • quercitrina
glucopiranosil-beta-D- • rutina
glucopiranosil)-oxi]-3,4-dihidro- • salidròsid
2H-pirà-5-carboxilat • tanins
• hemicel·llosa A (pentosanes) ESC • verbascòsid
• hemicel·lulosa B (arabinosa,
galactosa, mannosa, àcid
galacturònic) ESC
MANNÀ
 àcid homovainíllic 2-53 ppm
 àcid 3,4-hidroxi-benzoic  àcid p-hidroxi-benzoic
 àcid 4-hidroxi-fenacètic  dopaol 1-63 ppm
 àcid enòlic 63-1628 ppm  esculetina
 estaquiosa 1-11 %  mannotriosa i similars 13-22 %
 fraxetina 0-12 ppm  medio-resinol
 fructosa 9-16 %  mio-inositol (traces)
 galactosa 0.02-0.74%  pino-resinol 4-18 ppm
 glucosa 2-3.7 %  siringa-resinol
 hidroxi-pinoresinol  sorbitol 0.5-0-6 %
 mannitol 30-48%  sucrosa
 mannosa  tirosol 15-774 ppm
EFECTES FISIOLÒGICS DEL FREIXE
L’extracte aquós de les fulles del freixe a 1/10.000 activen el PPAR-alfa. La inhibició de la
diferenciació dels adipòcits i dels mecanismes mediats pel PPAR-alfa són importants de
cara a suavitzar la diabetis. L’extracte aquós de les sàmares redueix la glucèmia en dejú
d’un 75%, i els nivells d’insulina d’un 50%, després de 4 mesos de prendre’n. També
redueix el greix de la panxa d’un 18%, quan es dona a raó d’un 5 per mil a la dieta (en
ratolins). En voluntaris humans l’extracte redueix l’increment post-prandial de la
glucèmia i fa que s’incrementi la secreció d’insulina a la hora i mitja després d’haver
administrat glucosa.
FUMARIA OFFICINALIS L.
[1753, Sp. Pl. : 700] 2n= 28, 32, 48

Fumaria officinalis subsp. wirtgenii
Fumaria officinalis subsp. officinalis

FUMARIA OFFICINALIS (Flora Iberica): a) ssp. officinalis; b) ssp. wirtgenii
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher erdrauch/ Echter erdrauch / Erdrauch / Feldraute /

Gebräuchlicher erdrauch / Gemeiner erdrauch
Anglès: Common fumitory/ Drug fumitory / Earth smoke / Fumaria officinalis /
Fumitory / Hedge fumitory / Wax dolls
Àrab: ‫ كسفرة الحمار‬/ ‫ شاهترج‬/ ‫ ساتراج‬/ ‫ بقلة الملوك‬/ ‫بقلة الملك‬
Aragonès: cantagallicos, clavelinas, manetas de Dios, ubeta, uguetas del peu de
Nostro Siñor, yerba pichadera, zapatitos del niño Jesús, cantagallicos,
clavelinas, fumaria, manetas de Dios, palomilla.
Armeni: Դեղագործական ծխաբույս
Basc/Euskera: negakin, negakina, negaquiña.
Castellà: buche de paloma, camisita de la virgen, camisitas del Niño Jesús, capa de
reina, conejillos, conejitos, cuello de paloma, fumaria, fumoterra,
fumusterra, gitanilla, gitanillas, gitanillos, hierba de conejo, hierba del
conejo, minutisa, palomilla, palomilla común, palomina, pamplinga, pan
quemado, pata de gallina, patitas de Dios, pañalitos del Niño Jesús,
penitentes, perejil de borrico, piececitos, sangre de Cristo, sangre de
nuestro Señor, sangre de toro, señorina real, yerba colorada, zapaticos,
zapaticos de Nuestro Señor, zapaticos de San José, zapaticos de la Virgen,
zapaticos del Niño Jesús, zapaticos del Señor, zapatitos, zapatitos de la
Virgen, zapatitos del niño Jesús.
Català: angelets, coll de colom, coll-colom, colomina, fum de terra, fumilisterra,
fumisterra, fumusterra, fumària, gallaret, gallarets, galleretes, gallerets,
gruisidera, herba de colom, herba de foc, herba de fum, herba dels
innocents, herba dels innocents, julivert bord, petadó, peuets de Nostre
Senyor, peunets, sabatetes de la Mare de Déu, sang de Crist, cendrosa,
mataconill, petadó, serri musteli, serri musterri.
Croata: Димњача
Danès: Jordrøg / Læge-jordrøg
Eslovè: Rosnica navadna
Estonià: Harilik punand
Finlandès: Peltoemäkki
Francès: Fumeterre officinale/ Fumeterre/ Pied-de-céline
Gaèlic: Camán searraigh díge
Gal·lès: Mwg-y-ddaear cyffredin/ Coden fwg / Cwd y mwg / Mwg y ddaear / Mwg y
ddaear meddygol / Pwff mwg
Gallec: erva-molarinha, erva-pombinha, fumária, herba do fogo, herba dona, herba
molariña, herba-do-fogo, malafogo, malfuradiña, matafogo, molariña,
moleirinha, muruxa, pe de galiña, peixol de cal, peixol de can, pomba,
pombiña, prixel de can, pé de galiña.
Grec: Κάπνα. / Καπνιά / Καπνόχορτο / Φουμάρια η φαρμακευτικ
Holandès: Gewone duivenkervel/ Duivekervel / Gewone duivekervel
Hongarès: Orvosi füstike
Islandès: Reykjurt
Italià: Fumaria
Japonès: カラクサケマン
Noruec: Fru Maria / Gulsotturt / Jordrøk / Åkersissel / Jordrøyk
Occità: Fuma-terra, Fumoterro, Terribustèri
Persa/Farsi: ‫شاه‌تره‬
Polonès: Dymnica pospolita/ Dymnica lekarska
Portuguès: erva-dos-cãezinhos, erva-molarinha, erva-moleirinha, erva-pombinha,
fumaria, fumiterra, fumo da terra, fumária, herba dona, herba-do-fogo,
herva molarinha, herva molarinha ordinaria, herva moleirinha, mata fogo,
molarinha, moleirinha, mudadeira, prixel de can.
Rus: Дымя́нка лека́рственная/ Ди́кая ру́та
Suec: Vanlig jordrök / Jordrök
Turc: Şahtere
Txec: Zemědým lékařský
Ucraïnès: Рутка лікарська
Xinès: 球果紫菫/ 药用球果紫堇
La família de les Papaveràcies es pot dividir en dues subfamílies (per a alguns, famílies
separades): Papaveroidees i Fumarioidees. Dins les Papaveroidees/Papaveràcies hi
trobem Papaver, Meconopsis, Glaucium, Chelidonium, Roemeria. Tenen les flors
actinomorfes, amb 4 pètals iguals i molts estams. Dins la subfamília de les
Fumarioidees/Fuamriàcies hi trobem: Fumaria, Platycapnos, Corydalis, Ceratocapnos,
Sarcocapnos, Hypecoum. Tenen les flors zigomorfes, estretes i allargades, amb pètals
molt desiguals, el superior amb una gibositat marcada i un curt esperó a la base, obtús.
Dins les Fumarioidees/Fumariàcies, és fàcil distingir el gènere Fumaria, ja que té 2
estams (triples) (que a vegades es comptabilitzen com 6), i no 4 com Hypecoum (que és
l’únic que té flors grogues). I perquè el fruit és indehiscent i esfèric, i no aplanat i amb
dehiscència bivalva i amb la inflorescència compacta, com Platycapnos. Altres gèneres de
la família es distingeixen perquè Corydalis és planta vivaç amb arrel tuberosa, i té les
flors de 15 mm o més, i el fruit oblong comprimit bivalve amb moltes llavors, i flors en
raïms laxes amb poques flors. I semblant però no tuberosa i amb fulles acabades en
cricells: Ceratocapnos. I Sarcocapnos té les fulles compostes però amb folíols enters,
ovals, (i no lanceolats com Corydalis), i les flors amb ales molt amples en raïms
corimbosos de pedicels desiguals allargats.
A Espanya hi ha unes 25 espècies de Fumaria. A Catalunya unes 20. Les espècies del
gènere Fumaria, força semblants entre si, tenen en comú que són plantes anuals, amb
fulles pinnatisectes, les joves de la base ternades, inflorescències en raïm terminal que
neix oposat a la fulla, amb flors zigomorfes, allargades i estretes, de color blanc i rosat,
amb la part apical dels pètals interns amb taca porpra, i sèpals laterals membranacis,
caducs; i pètals (4) oposats per parelles, essent el superior més gran, amb un esperó curt
basal, i amb l’àpex una mica alat, i els laterals (interns) units a l’àpex formant una mena
de cresta amb 2 ales; i el pètal inferior lliure. Les flors tenen 2 estams triples, el superior
amb un nectari basal dins l’esperó. Cada estam té 3 anteres, el central amb 2 teques, i
els laterals amb una. Estigma amb 2 papil·les. Fruit (aqueni) globós, una mica arrugat al
madurar i assecar-se, amb 2 fovèoles germinals a l’àpex.
Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades. El fruit, mat, més ample
que alt, rugulós, truncat, una mica emarginat; els sèpals fan de més de 1.5 mm, però
són més estrets que la corol·la; les fulles tenen segments de menys de 1.5 mm
d’amplada. Si no és del tot erecta gairebé, o almenys no s’arrossega plana a terra. Els
raïms neixen de peduncles curts i són força densos, amb bràctees la meitat de llargues
que el pedicel, que és patent o erecto-patent. Sèpals dentats. Ales del pètal superior
tacades de porpra a la vora la punta. Fruit de 1.8-2.2 × 2.2-2.5 mm, emarginat o
apiculat, però molt poc. La rel és tendra, gorga, curta.
Hi ha la subespècie típica (ssp. officinalis) que té el pètal inferior subespatulat i els

sèpals de més de 2 mm, amb raïms amb 10-45 flors, sèpals de 2.5-3.5 x 1-1.5 mm,
corol·la rosada, fruit de 2 × 2.5 mm rugulós, truncat al cim, emarginat vist de costat, o
pla vist des del costat més estret. La planta pot créixer fins a 60 cm si s’enfila entre
d’altres.
I hi ha la ssp. wirtgenii, tota ella menor, amb pètal inferior abruptament espatulat,
obtús, i sèpals de menys de 2 mm, raïms de 10-24 flors, sèpals de 1.5-2 × 0.75-1 mm,
corol·la d’un rosa més pàl·lid, fruit de 2-2.2 × 2.2-2.5 mm, arrodonit, glauc rugós,
truncat però amb espícula persistent, no emarginat mirat des del costat, arrodonit vist
del costat més estret. Sol ser una planta força ajaguda que no aixeca més de 20 cm.
2N=48.

Planta de guarets incipients, terres remogudes, marges de camins, vinyes, i horts. Es fa a
bona part d’Europa i regions properes, a les zones temperades d’Amèrica i al SE
d’Austràlia i a Nova Zelanda. A Catalunya es fa a bona part del territori, de terra baixa
fins l’estatge subalpí. A la península hispànica falta a la zona de més a ponent, al NW i al
SW.
Fumaria officinalis al món, segons GBIF

DIOSCÒRIDES assegurava al segle I que el suc de la planta amb una mica de goma aràbiga
impedeix el creixement de les pestanyes. El suc de la Fumaria amb el suc de Rumex i
vinagre neteja la pell de pigues, crostes, taques, ronxes, barbs. Segons NICHOLAS
CULPEPER (segle XVII) la fumària (fumitory) és planta regida per Saturn. El xarop fet amb
la planta és molt bo pel fetge i la melsa, desobstrueix i aclareix els humors que podrien
causar lepra, picors, crostes, etc. És bo contra la icterícia i per fer orinar. La planta seca
en pols cura la tristor, i encara més ho fan els fruits. El destil·lat de la planta tendra amb
una mica d’aigua de roses cura les úlceres a la boca o a la gola, fent-ne gàrgares. El suc
de la planta ficat als ulls calma la irritació i aclareix la vista, tot i que fa plorar de picor.
Per atraure diners al negoci, cal espargir l’aigua de la planta pel terra del local. A la llar,
el mateix foragita els mals esperits. Abans de demanar un augment de sou, alguns
belgues netegen amb aigua de Fumaria les sabates, per aconseguir-ho. A la Borgonya
francesa (Dijon) posar un ram de Fumaria a la finestra d’una noia significa que les
calúmnies que d’ella s’han divulgat no són tan falses. És planta de l’element Terra.
VIRTUTS MEDICINALS
• amarga • diürètica
• anticancerígena • elasticifica d’artèries
• antidiabètica • estomacal
• antiespasmòdica • hepàtica
• antihelmíntica • inhibidora de l’alfa-amilasa
• antiinflamatòria • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
• antioxidant • inhibidora de la butiril-colinesterasa
• aperitiva • sedant
• colagoga • sudorífica
• colerètica • tònica
• cosmètica • vermífuga
• depurativa • vomitiva (massa concentrada)
USOS MEDICINALS DE LA FUMARIA OFFICINALIS
• abscessos • conjuntivitis
• acne • coupe-rose
• adenopatia • costes
• Alzheimer • depressió nerviosa
• anorèxia • dermatitis (+ pebre negra)
• arterioesclerosis • diabetis
• ateromes • dispèpsia
• ateroesclerosis • discinèsia biliar
• bradicàrdia • èczema
• bronquitis • edemes
• càlculs biliars • escaldadures
• càncer: • esclerosis de fetge
• cansament • escorbut
• capil·lars fràgils • estomatitis
• carboncle • ferides
• colesterol alt • fongs a la pell (UE fulles xafades)
• còlic biliar • gota
• hemorràgies oculars • pigues
• hemorroides • psoriasis
• hepatitis • restrenyiment crònic
• herpes • sarna
• hipertensió • sífilis
• icterícia • tabaquisme
• indigestió • taques a la pell
• inflamació • tènia
• lepra • tuberculosis
• malenconia • ull gandul (ambliopia)
• nàusees • vista cansada
• neuropaties diabètiques
• paràsits intestinals (Haemonchus
contortus, etc.)
PRINCIPIS ACTIUS DE LA FUMARIA OFFICINALIS
• àcid fumàric • fumaritina;

• àcid tànnic • fumaroficina;
• adlumina • fumarostrejdina;
• alcaloides: iso-quinoleínics; seco- • hidrastina;
ftàlid-iso-quinoleínics; aporfines; • N-metil-coridaldina;
protopines; protoberbirines; • O-metil-fumaroficina;
espirobenzil-iso-quinolines; benzo- • O-metil-fumarofina
fenil-antranidines; indeno- • parfumidina;
benzazepines • parfumina;
• protopina;
• al·locriptopina; • sinactina;
• bicucul·lina; • amargants
• cheilantifolina • bulbocapnina
• coridamina; • critpopina
• corlumina; • flavonoides (heteròsids)
• criptopina; • fumaricina
• dihidro-fumarilina; • mucílag
• estilopina; • Potassi
• fumaranina; • resina
• fumaricina; • sanguinarina
• fumarilina
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA FUMARIA OFFICINALIS
L’extracte de la planta actua contra diversos tipus de càncer: FaDu (carcinoma de cèl·lula
esquamosa a la faringe), SCC-25 (carcinoma de cèl·lula esquamosa a la llengua), MCF-7
(adenocarcinoma de mama), MDA-MB-231 (adenocarcinoma de mama triple-negatiu).
La parfumidina i la sinactina són molt inhibidores de la propil-oligopeptidasa, amb IC50a
de 99 i 53 microM, respectivament. Eviten la degradació dels neuropèptids. Els
alcaloides de la planta en conjunt inhibeixen el TNF-alfa, la IL-6 i la IL-10. La protopina i
l’al·locriptopina incrementen els nivells d’ARNm dels citocroms P450-1A1/1A2 als
hepatòcits humans i a les cèl·lules HepG2. I poden considerar-se segures, sense perill.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE FUMARIA OFFICINALIS
«Isoquinoline Alkaloids from Fumaria officinalis L. and Their Biological Activities Related
to AlzheimerÏs Disease: JAKUB CHLEBEKA, ZDENEK NOVÁK, DOMINIKA KASSEMOVA, MARCELA
SAFRATOVA, JAN KOSTELNIK, LUKAS MALY, MIROSLAV LOCAREK, LUBOMIR OPLETALA, ANNA
HOSTALKOVA, MARTINA HRABINOVA, JIRÍ KUNES, PAVLINA NOVOTNA, MARIE URBANOVA, LUCIE
NOVÁKOVA, KATERINA MACÁKOVA, DANIELA HULCOVA, PETR SOLICH. Chem. Biodiversity
2016, 13, 91 – 99.
ESPÈCIES SIMILARS
FUMARIA PARVIFLORA. Fàcil de distingir per les flors menudes, de 3-5 mm, blanques.
Marges de camins de les zones baixes. Contra càncer, abscessos, furóncols, ferides,
febre, espasmes, mal de ventre, bonys; laxant, diürètica, anodina, depurativa. Conté
criptopina; dihidro-sanguinarina.
Fumaria parviflora
FUMARIA CAPREOLATA (Fadristerns, «Conejillos de las Vallas»). De flors

majoritàriament blanques, grans (11 mm), amb ales estretes que no arriben a l’àpex de la
flor, amb sèpals més amples que la corol·la, i fruits llisos no apiculats, amb pedicels
recorbats. És molt comuna a la muntanya baixa. Emprada contra colitis, indigestió, mal
d’estómac, dolors, Alzheimer, depressió, tristesa, palpitacions, hepatitis, obesitat. També
contra la neurastènia, malalties del fetge, i palpitacions. Contràriament al que es divulga,
és una planta sana i no és pas tòxica, si bé molt concentrada pot provocar nàusees.
Potser fins i tot és més medicinal o bona que la Fumaria officinalis. Esotèricament s’ha
emprat també en exorcismes i per a atraure els diners.
Fumaria capreolata (de flors blanques i porpra, i fulles de verd grogós), barrejada amb Fumaria
officinalis (de flors rosades fosques, menors, i fulles de verd fosc, més estretes).
APEGALÓS
Galium aparine L.
[1753, Sp. Pl. : 108] 2n = 42, 44, 48, 62, 66, 68
Galium aparine. Làmina de THOMÉ, OTTO WILHELM

NOMS POPULARS
Alemany: Kletten labkraut/ Klebkraut/ Gewöhnliches klebkraut / Gewöhnliches

kletten-labkraut / Kleber / Klebriges labkraut / Kletternde labktaut /
Klimmendes labkraut
Anglès: Cleavers/ Barweed / Bedstraw / Burweed / Catchweed / Catchweed
bedstraw / Cleavers cleaverwort / Clivers / Coachweed / Eriffe /
Everlasting friendship / Goose grass / Goose-grass cleavers / Goosebill /
Goosegrass / Grip grass / Hayriff / Hayriffe / Hayruff / Hedgeheriff /
Loveman / Mutton chops / Robin-run-the-hedge / Scratweed / Spring
cleavers / Sticky willie / Stickyleaf / Stickyweed / Stickywilly
Aragonès: pegalosa, raspasayas, reboleta, répol, sangralenguas, amor de hortelano,
herba pegalosa hembra, raspasayas, reboleta, sangralenguas
Armeni: Մակարդախոտ
Bable/asturià: aleluya, asplín, cariñosa, enredadera, esplín, mestrantu, pegamanos,
planta del enamoramiento
Basc/euskera. lapa, lapa-chipia, zia-belar, zia-belarra, ziabelar latz, ziabelar latza,
ziabelar-latza, ziabelarr.
Castellà: Amor de hortelano/ Azotalenguas / Bardana / Lapa / Presera//amigo de
caminantes, apegaloso, apegamanos,, busca-medias, cadillo, chapizo,
cuajaleches, cuajo, escardalengua, garduña, hierba de gallina, hierba lapa,
hierba pegajosa, hierba presa, lapa, lapas, largalo, lepra, lárgalo, lártago,
meloja, neguillas, pajiro, pega ropas, pegadiza, pegadizos, pegaera,
pegamanos, peganovios, pegantel, pegotes, pelosa, planta del amor, presera,
presura, rabia, rapia, rascalenguas, raspalenguas, redondos, repegón,
reprendederos, represera, roya, rébola, saupeños, tiña, yerba pegajosa,
zotalengua
Català: Apegalòs/ Amor d'hortolà / Apegalós / Apegalosa / Gats / Herba de
gallina / Rabosa / Rèvola// amor d´hortolà, apegalosa, apegalossos,
apegalós, arrèbula, gafetets, gats, herba de gallina, herba remuguera, herba
rumaguera, rabosa, raspa-llengua, rèbula, regula, rèvola, rébola, revoleta,
rèvola, àrbola d'hortolà, endrapallengua, lapa, raspallengua, rèbola, rèbola
borda
Danès: Præstelus / Burre-snerre
Eslovac Lipkavec obyčajný
Eslovè: Plezajoča lakota/ Lakota plezajoča
Estonià: Roomav madar/ Virn
Finlandès: Kierumatara
Francès: Gaillet gratteron/ Gaillet accrochant / Gratteron / Herbe collante / Rièble
Gaèlic: Garbhlus
Gal·lès: Llau`r offeiriad/ Cyngaf / Cynghafan / Gwlyddyn garw / Gwlyddyn y
perthi / Llau’r offeiriad / Llau'r offeiriad / Llysiau'r hidl
Gallec: amor de hortelâo, amor-de-hortelâo, callaleite, chapizo, gatoira, gatuña,
herba coucheira, herba do agano, herba do coucho, herba do rodicio, herba
dos aganos, herba dos amores , herva da agana, muruxa, presoira, presoiro,
presseira, rapa-lingua, rapa-língua, saltaseves
Grec: Απαρίνη / Γάλιο / Γάλιο η απαρίνη / Γάλλιον / Κoλητσίδα / Καβαλλαριά /
Καρπη / Κολλητσίδα μεγ / Κολλητσόχορτο / Κολλιτσίδα / Μεγ.καρπη
κολλητσίδα / Μεγαλόκαρπη κολλητσίδα
Hebreu: ‫דבקה זיפנית‬
Holandès: Kleefkruid
Hongarès: Ragadós galaj
Islandès: Klifurmaðra / Krókamaðra
Italià: Attacca mano/ Aparine / Attacca veste / Caglio asprello
Kurd: Zimanxûnk/ Rûnas
Noruec: Klengemaure/ Grepagras / Klenge / Tene / Klengjemaure
Persa/Farsi ‫بی تی راخ‬
Polonès: Przytulia czepna
Portuguès: Aparine/ Amor-de-hortelão / Erva-peganhosa / Pegamaço / Pegamassa /
Rapa-saias Raspa-lingua Chapizo
Rus: Подмаре́нник це́пкий/ Подмаренник льно́вый
Serbi: Броцика / Прилип
Serbi: Brocika / Prilip
Suec: Snärjgräs / Snärmåra / Vitblommig snärjmåra / Snärjmåra
Turc: Cobansüzeği / Yoğurtotu
Txec: Svízel přítula
Ucraïnès: Підмаренник чіпкий
Xinès: 猪殃殃/ 原拉拉藤
Dins les Rubiàcies, el gènere Galium es distingeix pel fruit sense involucre i en
diaqueni. Dins el gènere, Galium aparine es distingeix per tenir les fulles amb un sol
nervi, mucronades, i amb marges rasposos amb petits agullons retrorsos, com els de la
tija, inflada als nusos; l’ovari no viscós, corol·la blanca amb lòbuls aguts no mucronats,
inflorescència paniculiforme multiflora, amb 4-5 bràctees lanceolades per nus o més,
fruit de 3-4 mm de diàmetre, i pedicels fructífers de fins a 0.3 mm de gruix i ser plantes
anuals, de 20 a 300 cm, amb rel curta i prima. Tiges més o menys ascendents, que no
s’aguanten del tot dretes, de secció quadrada, anguloses, molt escabres al tacte, com les
fulles. Fulles verticil·lades per 6-8 (10), linear-oblongues, obtuses però abruptament
contretes en una aresta, amb l’anvers amb petits aculis. Flors de 1.5 mm de diàmetre, en
petites cimes amb 2-5 flors, pedunculades que ultrapassen la fulla, amb els pedicels
fructífers drets, divaricats i un grup de 4-8 bràctees d’aspecte similar al de les fulles però
molt menors, amb tricomes ganxuts d’orientació diferent a cada banda de la bràctea.
Calze en forma d’anell, verd. Corol·la de 1.5-1.7 mm, més estreta que el fruit i amb els 4
lòbuls oblongs aguts. Estams 4, exserts. Estils 2, curts, connats a la base; estigmes
capitats. Fruits amb els mericarpis de 2.5-4 mm, setosos-uncinats. Llavors de 7.25 mg.
És planta que adopta diferents aspectes segons l’indret on visqui. Se n’han descrit 6
ecotipus o varietats: aparine, aparinella, echinospermum, infestum, intermedium,
spurium, tenerum.
ESPÈCIE SIMILAR
Galium spurium L. [1753, Sp. Pl. : 106] 2n = 20. Tiges de fins a 140 cm, de 0.4-1.67
mm de gruix; fulles de 17-35 × 1-2.8 mm,, en verticils de 6-9, les mitjanes i les superiors
linears, linears oblanceolades o linears el·líptiques, agudes, gradualment atenuades en
una aresta; corol·la d’un blanc verdós, de 0.8-1.3 mm, fruit de 2-3 mm d’alçària amb
mericarpis de 0.75-2.5 mm, setosos-uncinats amb base tuberculada. Es fa als camps de
cereals principalment. També se’l considera subespècie o varietat de Galium aparine =
Galium aparine L. ssp. spurium (L.) Simonkai.
Galium aparine és una planta arvense i ruderal molt comuna als horts, marges de
camins una mica humits sobre terres nitrificades, marges de recs. Solen acompanyar-lo:
Convolvulus arvensis, Lamium amplexicule , Papaver rhoeas, Urtica urens, Veronica
hederifolia a terra baixa i a muntanya mitjana: Chaerophyllum aureum, Lapsana
communis, Urtica dioica. Arriba fins l’estatge subalpí. És una espècie cosmopolita que
escasseja o és absent de la Sibèria, Amazònia, l’Àfrica tropical, les zones desèrtiques i les
gelades.
Galium aparine al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Una de les plantes recomanades pel famós astrònom NICOLAUS COPERNICUS (segles XV-
XVI) per a les malalties renals (còlic, hematúria, retenció d’orina) era el Galium aparine,
junt a l’ortiga i el romaní.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) els «cleavers» són plantes regides per la Lluna. El
suc de la planta pres amb vi ajuda els qui han estat pinçats per un escurçó. Almenys
protegeix el cor del verí. La planta es pot afegir a la verdura per no engreixar-se. L’aigua
destil·lada de la planta presa dos cops al dia ajuda a resoldre la icterícia. La decocció de
la planta atura diarrees i hemorràgies. El suc directa de la planta estronca la sang als
talls. També ajunta els llavis de les ferides verdes. La pols de la planta seca i triturada
també fa que cicatritzin les nafres. Bullida la planta amb llard desinflama les amígdales
untant-les amb aquest líquid. El suc aplicat als ulls els lleva el dolor. És una planta
depurativa a prendre cuita a la primavera, i reforça el fetge.
Per a MARIA TREBEN (segle XX) el pren com a medicinals junt a Galium mollugo i Galium
verum. No fa diferències pel que es refereix a les virtuts medicinals. El recomana per
depurar fetge, ronyons, pàncreas, melsa, sistema limfàtic. Externament contra malalties
de la pell, ferides, furóncols, barbs, etc. Presa la infusió, la recomana contra la
hidropesia, càlculs renals. I en gargarismes contra el goll, afonia, i càncer de laringe.
Afirma que els burros no mengen aquesta planta. En general recomana combinar el
tractament amb infusió presa a glopets tot el dia i untada a la zona afectada, a base de
(millor que siguin plantes tendres) Ahillea millefolium + Calendeula officinalis + Urtica
dioica. Ella transcriu el remei de RICHARD WILLFORT contra el càncer de llengua: glopejar
l’aigua del Galium i prendre’n també a glopets; i el suc barrejat amb mantega com a
remei contra úlceres malignes de la pell.
VIRTUTS MEDICINALS
• anticancerigen • antiparasitari
• anticonvulsiu • aperitiu
• antiespasmòdic • astringent
• antiinflamatori • comestible
• depuratiu: ronyó, fetge, melsa • hipotensor
• desintoxicant • laxant
• desodorant • mucolític
• diürètic • refrescant
• febrífug • sedant
• galactagog • sudorífic
• hemostàtic • vulnerari
• hepatoprotector
USOS MEDICINALS
• abscessos • ferides
• afonia • furóncols
• albuminúria • ganglis limfàtics inflats
• amigdalitis • gastritis
• barbs • goll (tiroides)
• càlculs renals • gota
• càncer de còlon CaCo2 • hepatitis
• càncer d’estómac • hipertensió
• càncer de fetge • icterícia
• càncer de laringe • infeccions d’orina
• càncer de mama MDA-MB-231 • insomni
• càncer de llengua • leucèmia K562
• càncer de pell • limfoma de Hodgkin
• caspa • melanomes
• cistitis • obesitat
• diarrea • picades d’escurçó
• èczema • psoriasis
• enteritis • talls
• epilèpsia • tumors a la boca
• escorbut • tumors de mama
• estrenyiment • úlceres persistents amb MRSA
• febre
USOS CULINARIS
• cru en amanides
• cuit com verdura
• qualla la llet
• substitut del cafè (fruits torrats)
VETERINÀRIA
En ús extern s’empra contra la mastitis de les vaques.
ALTRES USOS
• De l’arrel en surt un tint vermell per a teles; per altra banda, pres, fins i tot fa que els
ossos es tenyeixin de vermell.
• Una bona capa de 4 dits de gruix pot servir per filtrar líquids.
• La planta pot emprar-se per llevar taques enganxoses de les mans.
• El suc de la planta talla la llet i es pot emprar per fer mató o formatge.
POSSIBLE TOXICITAT
Com tantes altres plantes pot arribar a ser molt tòxica si ha estat ruixada amb
pesticides.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GALIUM APARINE
• 1-(4-hidroxi-fenil)-etanona • asperulòsid
• àcid 10-desacetil-asperulòsid • aucubina
• àcid 3-O-cafeoíl-quínic • beta-sitosterol
• àcid 3,4-dihidroxi-benzoic • carotenoides
• àcid 3,4-O-dicafeoïl-quínic • colesterol
• àcid 3,5-O-dicafeoïl-quínic • cumarina
• àcid 4-hidroxi-benzoic • daucosterol
• àcid 4,5-O-dicafeoïl-quínic • dibutil-ftalat
• àcid 5-O-cafeoïl-quínic • diosfenol
• àcid asperulòsid • diosmina
• àcid cafeic • fenol
• àcid carboxílic • flavonoides:
• àcid cítric ◦ iso-rhamnetina-3-O-
• àcid gàl·lic glucorhamnòsid
• àcid hidroxi-truxílic ◦ quercetina
• àcid hidroxi-cinàmic ◦ rutina-3-O-rhamnoglucòsid-7-O-
• àcid p-cumàrixc glucòsid
• àcid p-hidroxi-benzoic • harmina
• àcid rubiclòric • hesperidina
• àcid salicílic • iridoides
• àcid vainíllic • monotropeïna (iridoide)
• àcids grassos • protopina
• agents tànnics • saponina
• antraquinona • tanins
• Arsènic • terpenoides
•
TRICOMES: polisacàrids de pectina + xiloglucà
OLI ESSENCIAL
• (E,E)-3,5-octadièn-2-ona • àcid dodecanoic 1%

• (E)-2-noneal • àcid heptanoic
• (Z)-3-hexenil-acetat • àcid hexadecanoic 22%
• (Z)-3-hexenol • àcid hexanoic
• 1,2,3-trimetil-benzè 0.5% • àcid linoleic 1%
• 1,2,4-trimetil-benzè • àcid linolènic 2.5%
• 1,8-cineol • àcid nonanoic 0.5%
• 2-acetil-furà • àcid octanoic 0.5%
• 2-etil-hexanol • àcid oleic 0.5%
• 2-heptanona • àcid pentadecanoic 0.5%
• 2,2,6-trimetil-ciclo-hexanona • àcid tetradecanoic 5%
• 2,3,4-trimetil-benzaldehid • àcid undecanoic
• 3,4-dimetil-5-pentilidè-2(5H)- • alfa,p-dimetil-estirè
furanona 1% • amil-acetat
• 5-metil-3-heptanoat • ar-curcumè
• 5-metil-furfural 0.5% • benzaldehid
• àcid decanoic 0.5% • beta-damascenona
• borneol • metil-heptanoat
• carvenona • metil-hexadecanoat 1.5%
• cis-calamenè 0.5% • metil-hexanoat
• cis-rosa-òxid • metil-linoleat
• decanal • metil-linonelat
• eicosà • metil-nonanoat
• estirè • metil-octanoat
• etil-hexanoat • metil-salicilat
• furfural 3.5% • neo-fitadiè 4.5%
• gamma-terpinè • nonacosà
• heptacosà • nonanal
• heptadecà • nonaol
• hexa-hidro-farnesil-acetona 4% • octadecà
• hexadecà • octanal
• hexanal • octanol
• hexanol • p-cimè 0.5%
• iso-amil alcohol • p-metil-acetofenomna
• iso-amil-acetat • pentacosà
• iso-fitol 2 % • tetradecanal 7%
• iso-forona • tricosà
• llimonè • tridecà
MÉS INFORMACIÓ
«Composition of the essential oils of Galium aparine L. and Galium odoratum (L.) Scop.
From Trukey». KHC BASER, T ÖZEK, N KIRIMER. J. Essent. Oil Res. 16: 305-307 (2004).
ESPUNYIDELLA GROGA
Galium verum L.
[1753, Sp. Pl. : 107]
2n = 22, 42, 44, 66
Galium verum. Làmina de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN

Foto: BERTRANT BUI
NOMS POPULARS
Alemany: Echtes labkraut/Echte labkraut / Gelbes labkraut / Käse-labkraut /

Labkraut / Liebfrauenstroh / Liebkraut / Mundfäulkraut / Sternkraut /
Wahre labkraut / Wegekraut
Anglès: Lady's bedstraw/Cheese-rennet / Cheese-running / Lady’s bedstraw /
Lady's / Maid's-hair / Our lady's bedstraw / Petty mugget / True
bedstraw / Yellow bedstraw / Yellow lady's bedstraw / Yellow spring
bedstraw
Àrab: ‫جويسئة خضراء‬
Aragonès: lagrimera, cera virgen, cuajaleches, yerba sanjuanera
Armeni: Մակարդախոտ իսկական
Basc/Euskera: ciabelarra, gatzagi-esne, legarr-bedarr, ziabelar hori, ziabelar horia,
ziabelar-horia, ziabelarr.
Castellà: Cuajaleche/Cuajaleches / Galio / Hierba sanjuanera / Presera /
Sanjuanera/agana/ flor de San Juan/ Hierba cuajadera/ Yerba de la grana
Català: Espunyidella groga/Quallallet/ Herba colera/Herba de la mel/ Herba del
mató/ Herba de Sant Joan/ Herba dels talls/ Herba mosquera/ Herba
nuada
Danès: Jomfru marias sengehalm/Gul snerre
Eslovac: Lipkavec syridlový
Eslovè: Prava lakot/Lakota prava
Estonià: Hobumadar
Finlandès: Keltamatara
Francès: Caille-lait jaune/Gaillet jaune / Gaillet jaune caille-lait jaune / Gaillet vrai
Gaèlic: Boladh cnis
Gal·lès: Briwydd fele/Brigau y twynau / Briger t twynau / Briger y twynau /
Briwydden felen / Ceilion / Ceulion / Cywer y llaeth / Llys y cywer /
Llysiau'r cywer / Llysiau'r panwyr / Y felynllys
Gallec: agana, agano, callaleite, coalha-leite, erva-coalheira, erva-do-coalho,
espunidella groga, espuñidera groga, herba d'o rodesno, herba d'o rodicio,
herba da agana, herba do agano, herba do rodesno, herba do rodicio, herba
dos aganos, herva col, herva colera, herva de mato, preseira, presoira,
presoiro, rodesno.
Hebreu: ‫דבקה אמתית‬
Holandès: Geel walstro/Echte waldstro
Hongarès: Tejoltó galaj
Islandès: Gulmaðra
Italià: Caglio zolfino/Erba zolfina
Japonès: せいようかわらまつば
Noruec: Frøyagress / Jomfru marias sengehalm / Marifegra / Melkeyste / Modra /
Ystegress / Gul maure
Persa/Farsi: ‫شیرپنیر‬
Polonès: Przytulia właściwa
Portuguès: Coalha-leite / Erva-coalheira / Erva-do-coalho / Galião/ Erva coalhadeira /
Erva-coalheira
Rus: Подмаренник настоящий
Serbi: Ивањско цвеће/Жута броцика / Иванјско цвеце/ Ivanjsko cveće/
Ivanjsko cvece / Žuta brocika
Suec: Honungsgräs / Jungfru marie sänghalm / Trätogräs / Gulmåra
Turc: Hakiki yoğurtotu / Sarı yoğurtotu / Yoğurtotu
Txec: Svízel syřišťový
Ucraïnès: Підмаренник справжній
Xinès: 蓬子菜/ 篷子菜
Galium verum és una herba vivaç que forma mates denses de fins 1.2 m d’alçària,
glabra o una mica pubescent, amb rel gruixuda força reptant, tiges de fins més d’1 mm
de gruix, ascendents o dretes, de secció arrodonida, ramificades. Entrenusos basals més
curts que les fulles, però els del mig o del cim de la planta fins 4 cops més llargs. Tiges
pubèrules amb tricomes de fins a 100 micres retrorsos, o bé de 150-400 micres,
encrespats. Fulles linears, de 5-25 × 0.3-4, mucronades, de marges recargolats cap avall,
en verticils de 8-12 força separats. Però fulles basals de fins a 2.4 mm d’amplada i
lanceolades i ja pansides quan la planta floreix. Flors d’un groc viu, amb olor com de
mel, molt nombroses, en panícules llargues, estretes, dretes, de 6.5-38 cm. Pedicels
fructífers divaricats, pubèruls, una mica més llargs que la flor o el fruit. Els de darrer
ordre amb 2-3 flors. Bràctees de la inflorescència de primer ordre de 2-18 ×0.3-0.7 mm
en verticils de 4-12, erectes o reflexes, similars a les fulles, pubèrules. Les de segon ordre
de 1.7-6.5× 0.3-0.7 mm en verticils de 2-8 similars a les altres. Bractèoles de 0.9-3.5
0.1-0.65 mm, 1-4 per nus, planes, glabres. Corol·la de 2-4 mm de diàmetre amb 4 lòbuls
mucronats, amb tub de 0.3-0.5 mm i lòbuls de 1-2 mm triangulars-ovals obtusos o
apiculats amb mucró de fins 0.3mm, sobre pedicels de 0.6-2.6 mm. Fruits menuts,
glabres, llisos, sobre pedicels de 1.5-2.3 mm, pubèruls. Estams 4 amb filaments de 0.4-
0.8 mm i anteres de 0.3-0.6 mm oblongues, grogues. Ovari de 0.5-0.7 mm, ovoide o
oblong. Estil de fins 0.9 mm. Estigmes globosos o capitats. Mericarpis de 0.8-1.8 mm
oblongs o ovoides, negrosos, glabres o amb tricomes de 200 micres, llisos o una mica
arrugadets.
Dins el gènere és fàcil determinar aquesta espècie perquè no és pas anual, ennegreix a
l’assecar-se, té més de 4 fulles per verticil, persistents, no rasposes, amb flors rotàcies,
grogues, amb lòbuls apiculats i fulles sense glàndules epidèrmiques d’1 mm d’ample,
ovari glabre.
Es fa en esquerdes rocoses adobades, o en prats grans poc adobats sobre sòls profunds,
o en marges de camins amples herbosos, sempre en indrets ben assolellats i més aviat
secs, però també en lleres de rius, marges de séquies, marges de bardisses. Poden
acompanyar-lo:
Anthoxanthum odoratum Filipendula hexapetala Thymus serpyllum

Arrhenatherium elatius Origanum vulgare Trisetaria flavescens
Brachypodium sylvaticum Rubus caesius Vicia cracca
Galium verum al món, segons GBIF

Al món es fa a l’hemisferi Nord i també a Nova Zelanda. A la península es fa arreu llevat
del SW, massa silícic. A Catalunya es fa a les muntanyes de Tarragona, i també a la
Serralada Prelitoral, a la Serralada Transversal, Pirineus i els contraforts. Va des de la
terra baixa fins l’estatge alpí. Abunda, per exemple, al Capcir, al peu de les pinedes de pi
roig.
ESOTERISME
A Escandinàvia és coneguda com a herba de la deessa Frigg, que ajudava en els parts a
tenir menys dolors, cas que se’n tinguessin. La planta es posava a sobre el jaç. Una altra
versió relaciona la planta amb la Marededéu que la va posar al jaç del Nen Jesús perquè
sabia que els porcs i les ases no la volen menjar, per més que els encanta a les vaques, i
calma la son dels nens petits.
• anticoagulant • mucolítica
• antiespasmòdica • preventiva de butllofes als peus (posant-
• antioxidant l’hi)
• cardioprotectora • repel·lent de mosques
• depurativa • sedant (presa o posant-la ala coixinera)
• febrífuga • vulnerària (+ mantega)
• immunomoduladora
USOS MEDICINALS
• abscessos • ferides
• acne • fetge delicat
• afonia • furóncols
• anèmia • gastritis
• angina de pit • goll (gargarismes)
• barbs • hemorràgies
• càncer de laringe • histèria
• càncer de llengua • indigestions
• càncer de pell (de coll i cap) • mal als peus
• càncer de timus • melsa delicada
• càncer de tiroides • metritis
• Candida sp. • nafres
• cistitis • pàncreas delicat
• convulsions • pell resseca
• corea • polls al cabell
• dermatitis • refredat
• diarrea • retenció d’orina
• dolors als braços UE • ronyons delicats (+ Solidago virga-aurea
• edemes + Lamium galeobdolon: infusió a 80ºC
• enteritis només)
• erisipela • tumors al paladar
• espasmes • úlceres canceroses
• estómac delicat
PREPARATS
Curiosament és de les poques plantes que millora si s’asseca malament. Si, mentre s’ha
estès per assecar-la a l’exterior, rep aigua de pluja i després s’asseca una segona vegada,
aquesta fermentació l’ajuda a atenir més propietats medicinals.
Per quallar la llet de cara a fer mató es posa com si fos herba-col un grapadet de la
planta en remull en aigua tèbia durant 2 hores i després s’afegeix aquesta aigua a la llet
(crua).
Per tenyir els teixits de vermell s’empra la rel, i per tenir-los de groc les flors. Sempre
amb alum com a mordent.
PRINCIPIS ACTIUS
• 1,3-dihidroxi-2-metil-antraquinona xilopiranosil-(1-6)]-beta-D-
• 2-hidroxi-1,3-dimetoxi-antraquinona glucopiranòsid
• 2-hidroxi-1,3-dimetoxi-antraquinona • diosmetina-7-O-beta-D-glucopiranòsid
• 2,5-dihidroxi-1,3-dimetoxi-antraquinona • iso-rhamnetina
• àcid cítric • iso-rhamnetina-3-O-alfa-L-
• àcid clorogènic rhamnopiranosil-(1-6)-beta-D-
• àcid gàl·lic glucopiranòsid
• àcid rubifòlic • quercetina-3-O-beta-D-glucopiranòsid
• àcid rubiclòric • rutina
• àcid silícic • glucòsids
• àcid tànnic • iridoides
• àcid ursòlic • iso-rhamnetina
• agents tànnics • medio-resinol
• aldehid ursòlic • oli essencial
• antraquinona • pinoresinol-4,4’-O-bois-beta-D-
• asperulòsid glucopiranòsid
• aucubina • piperlongumina
• clorogenina • piperonal
• derivats de l’àcid hidroxi-cinàmic 4% • polifenaols 4%
• epi-pinoresinol • polisacàrids 6-5%
• fiscion • quercetina-3-O-beta-D-glucopiranòsid
• flavonoides 0.4% • rutina
• 3,5,7,3',4',3'',5'',7'',3''',4'''-decahidroxil- • saponines
[8-CH(2)-8'']-biflavona • tanins
• diosmetina • vainillina
• diosmetina-7-O-alfa-l-
rhamnopiranosil-(1-2)-[beta-D-
OLI ESSENCIAL
• 2-metil-benzaldehid 26% FUL
• germacrè D 28 % FLO
MÉS INFORMACIÓ
Pàgines 35,36 i 37 de l’obra de MARIA TREBEN: «Salud de la botica del Señor». Ed.
Ennsthaler, Steyer (Àustria). (1999)
https://latierraquepisamos.files.wordpress.com/2016/02/maria-treben-salud-de-la-
botica-del-sec3b1or.pdf
GENCIANA GROGA
Gentiana lutea L. [1753, Sp. Pl. I: 227]
Gentiana montserratii / G. lutea Gentiana lutea
Gentiana montserratii
Gentiana burseri
Gentiana lutea (a dalt i a baix)
NOMS POPULARS DE LA GENCIANA GROGA
Alemany: Gelber Enzian / Anzianwurzel / Bergfieberwurzel / Bitterwurz /

Bitterwurzel / Butterwurz / Darmwurzen / Edler enzian / Enzian /
Gebräuchlicher enzian /Gelbsuchtwurzen / Gemeiner enzian / Grosser
enzian / Halunkenwurz / Istrianswurzel / Jänzene / Jäuse / Sauwurz /
Schnapswurzel / Zergang / Zinzalwurz
Anglès: Great Yellow Gentian / Bitter root / Bitterwort / Gantian / Gentian /
Gentian root / Gentiana / Gentiana lutea / Yellow gentian/ Felwort /
Baldmoney
Basc/ Euskera: errosta, errostá, errotxa, gentziana
Castellà: agenciana, ajenciana, cenjana, chansana, chanzaina, chonzana, funciana,
genciana, genciana amarilla, genciana mayor, genciana rastrera, gengiba,
gengiba de Jarava, gensiana, gonciana, gonzana, janciana, janzaina,
janzana, jonzana, juncia, junciana, junciana, junzana, quina, quina de
Europa, sanzaina, sianzaina, unciana, xanzaina, xanzaá, xaranzana,
xonzana.
Català: argençana, arjanssana, genciana, genciana groga, genciana vera, gensana,
gensiana, gensana, gensiana, gençana, ginçana, llecenciana, llenciana,
llençana, renciana.
Danès: Gul Ensian / Bitterblad / Bitterrod/ Ensian
Eslovè: Košutnik/ Rumeni svišč / Svišč rumeni
Francès: Gentiane jaune/ Grande gentiane
Gallec: argençana-dos-pastores, chansá, genciana, genciana-das-boticas, genza,
gonza, jonza, xanzaina, xanzá, xenciana, xensá, xenza, xenzo, xenzà
amarela, xenzá.
Grec: Γετνιανή
Hindi: Anujaa, Balbhra, Girijaa, Girisaanja, Traayamaana, Traayanti
Holandès: Grote gele gentiaan/ Gentiaan / Gele gentiaan
Islandès: Gulvöndur
Italià: Genziana maggiore/ Genziana / Genziana lutea
Japonès: ゲンチアナ
Noruec: Gulsøte /Søtrot
Polonès: Goryczka żółta
Portuguès: Genciana-amarela/ Argençana / Argençana-dos-pastores / Genciana /
Genciana-das-boticas / Genciana-das-farmácias / Grande-genciana /
Argenciana / Argençana / Argençana dos pastores/ Xensá.
Rus: Горечавка жёлтая
Suec: Gullgentiana
Turc: Sarı censiyan/ Centiyan / Sarı centiyan
Txec: Horec žltý
Ucraïnès: Тирлич жовтий
Xinès: 黄龙胆 (quin jiao)
La família de les gencianàcies es caracteritza per les flors monopètales, és a dir, amb la
corol·la amb els pètals més o menys soldats, almenys per la base. Les flors estan en
grups no compactes, com sí que és el cas a les margarites. L’ovari és lliure, no adherit al
calze. Els estams no tenen els filaments soldats uns amb els altres; i estan inserits a la
corol·la. Les fulles no són pas carnoses. El fruit és simple, i no s’hi distingeixen carpels
separats a la maturitat. Corol·la molt regular, estams no didínams, alternant amb els
lòbuls de la corol·la. Les fulles són radicals, oposades o verticil·lades (mai alternes).
Corol·la acolorida, flors no disposades en espigues allargades. Fruits que no s’obren pas
transversalment. Fulles enteres, caduques (planta vivaç). Fruit en càpsula que s’obre en
2 valves, amb un sol ovari.
Dins la família, el gènere Gentiana es caracteritza per tenir les fulles simples, enteres. I
per un estil molt curt, amb un estigma sèssil o gairebé, persistent a la punta de la
càpsula. I per tenir el calze tubular o acampanat amb 4-10 lòbuls més o menys
profunds; i la corol·la sense clotets nectarífers (com és el cas al gènere Swertia).
Dins el gènere Gentiana, les espècies pirinenques poden tenir les flors grogues o
blaves / morades (excepcionalment blanques). Entre les gencianes grans (de més d’1 m)
hi ha 3 gencianes de flors grogues. Es fan a les clarianes herbades de les pinedes de pi
negre. Les inflorescències són llargues i contenen moltes flors (25) a G. lutea. Les
inflorescències són menors i amb menys flors (15) però més grans o menys dividides a G.
burseri. I encara són menors i amb menys flors (10) a G. montserrati (que alguns tenen
per subespècie de G. lutea). Les fulles són més coriàcies i llises a G. lutea i G.
montserratii que a G. burseri (més fines, amples, i verdes, i amb plecs pels nervis). La
més abundant és Gentiana lutea. Té les flors netament pedicel·lades, amb corol·la de
color groc clar intens, dividida fins la meitat en 6-8 lòbuls estrets i aguts. Una varietat de
flors de color groc ataronjat es fa a la Serralada Cantàbrica (var. aurantiaca). Als
Carpats hi ha la varietat carpatica; i a Turquia la var. orientalis. La segona espècie
pirinenca de flors grogues és Gentiana burseri, amb flors gairebé sèssils, de corol·la de
color crema clar, amb puntets morats abundants, estant el terç apical dividit en 5-6
lòbuls ovals-oblongs aguts, que provoquen replecs al tub. Les fulles recorden molt a les
del plantatge gran. Es fa a llocs més resguardats, no esbatanats. [Als Alps hi ha una
espècie molt similar –Gentiana punctata– de lòbuls perfectament obtusos. És una
planta tot just de dos pams d’altura]. La tercera espècie pirinenca de flors grogues seria
la Gentiana montserrati, francament rara de trobar (del Capcir a Navarra), de flors
llargament pedunculades, de color groc mitjà, dividida en 6 lòbuls oblongs espatulats
obtusos. Si bé hom la considera també com a subespècie de G. lutea.
Les gencianes grogues pirinenques són típiques dels prats subalpins, i de les clarianes
una mica humides dels boscos de Pinus uncinata. Es fan en terrenys bastant arenosos,
profunds, amb força saó, una mica àcids (pH 6.5), amb molt poc calci soluble,
assolellats, i innivats a l’hivern. Necessiten molt de potassi. A més de cultivar-se als
EEUU i a Alemanya (on està molt protegida), la Gentiana lutea es troba de manera
natural als Pirineus, als Alps, al Massís Central francès, al Jura, als Carpats, als
Balcans, a Escandinàvia, entre 500 i 2500 m snm.
Segons Flora Iberica, Gentiana lutea L. és una planta herbàcia vivaç, de 0.2 a 2 m
d’alçada. Té un rizoma que primer és vertical, però després, al créixer més la planta, ja
és més horitzontal, de fins a 6 cm de diàmetre, carnós, i recobert a la zona distal de les
restes de la base de les fulles ja pensides. Té anells lleugerament marcats corresponents
a diferents èpoques de creixement. En surten rels adventícies, llises, grogoses, carnoses.
Les tiges fèrtils fan 1-2 cm de diàmetre a la base; són buits per dins, rectes, drets,
rodons. Les fulles inferiors fan una mena de roseta basal. Són ovalades, el·líptiques,
obtuses o poc agudes. Tenen 5-7 nervis prominents per la cara de sota. El limbe és mat,
lleugerament glauc. Les fulles fan de 7-50 x 4-14 cm. Per terme mig, 25 x 10 cm, sense
comptar els pecíols (fins a 16 cm) o la beina (fins a 3 cm). Les fulles de més amunt de la
tija són oposades, el·líptiques, sèssils (amb beines molt curtes). Les inflorescències són
en raïm de verticil·lastres, condensades per pisos, amb una flor terminal i uns quants
glomèruls sèssils o pedunculats a les aixelles de les bràctees dels 3-7 nusos superiors.
Les flors tenen 4-9 peces; però, de mitjana, 5. Són actinomorfes. El pedicel fa 15-35 mm
en plena floració, excepte el pedicel terminal, que arriba a 65 mm. El calze fa 13-18 mm.
Té forma d’espata. És obert lateralment, i hialí. Té una punta truncada o bé acabada en
2 (o més) petits lòbuls irregulars. La corol·la és rotàcia. Fa 25-40 mm. Té 4-9 lòbuls (de
mitjana 5). No té plecs ni apèndixs entre els lòbuls. És de color groc clar (a vegades
ataronjada: var. aurantiaca). El tub de la corol·la fa uns 6 mm. Els lòbuls fan 22-35 x 3-
11 mm. Són lanceolats i aguts. Els estams tenen el filament estretament alat a la base.
Les anteres són lliures. El gineceu fa 18-28 x 3.5-7 mm; és fusiforme, amb nectaris
prominents a la base. Els lòbuls de l’estigma són lliures, linears, reflexos, papil·losos. La
càpsula fa 20-40 x 7-14 mm; és ovoide, dehiscent gairebé fins la base obrint-se en 2
valves poc divergents; i té un estípit d’1.5-4.5 mm. Les llavors fan 2.5-5 x 2.5-4.5 mm, i
són de contorn àmpliament el·líptic o suborbicular, alades, reticulades, de color marró
clar, una mica grisoses. L’ala fa cosa d’1 mm d’amplada, però s’interromp a la zona de
l’hílium.
La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades
l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm; i
perquè els nusos intermitjos d’inflorescències tenen 20-30 flors.
La subespècie montserratii (o espècie apart) es caracteritza perquè els lòbuls de la

corol·la són només 2-3 vegades més llargs que amples, oblongo-obovats, amb punta
arrodonida; i els estams tenen un filament de 7-11 mm; i els nusos intermitjos
d’inflorescències tenen 8-15 flors de color groc fosquet.
Als Balcans i als Carpats hi ha la Gentiana lutea subespècie symphyandra. A les

Dolomites la ssp. vardjani.
Journal of Ayurvedic and Herbal Medecine: 2017; 3(3): 175-181. «Gantiana lutea Linn. (Yellow Gentian): A
comprehensive review». Om Prakash, Ruchi Singh, Saroj Kumar, Shweta Srivastava, Akash Ved.
ALTRES ESPÈCIES
Al món hi ha 360 espècies del gènere, estant la majoria a l’Àsia (Turquia, Iran, Índia,
Caixmir, Tibet, Nepal, Nord de Pakistan, SW de Xina) , mentre que a Europa (Pirineus,
Alps, Carpats) només se’n troben unes 29.
A la Xina es fan unes espècies que es coneixen com a Qin Jiao: G. crassicaulis, G.
dahurica, G. macrophylla, G. straminea. O com a Long Dan: G. rigescens, G. scabra, G.
triflora. A més de G. barbata, G. olivieri, etc.
Al Tibet podríem trobar-hi G. crassicaulis, G. dahurica, G. dendrologi, G. lhassica, G.
officinalis, G. robusta, G. siphonantha, G. straminea, G. tibetica, G. waltonii.
I al NW de l’Índia s’hi troben, per exemple, G. decumbens, G. kurroo.
Al Nord de l’ Iran podríem trobar-hi G. caucasica, G. gelida, G. spetemfida. I al SW G.
olivieri.
Les altres gencianes pirinenques són petites (menys de 30 cm), i tenen les flors blaves o
morades (rarament blanques).
-------------------------------------
GENCIANES DE FLORS BLAVES O MORADES

Gentiana angustifolia
Gentiana pyrenaica
Gentiana verna
De les gencianes menors de flor blava sense pestanyes (acaulis, cruciata, nivalis,
pneumonanthe, pyrenaica, terglouensis, verna), Gentiana acaulis L. potser sigui la
més comuna (o tan comuna com Gentiana verna). Té la flor campanulada (amb 5 lòbuls
gairebé imperceptibles), de color blau fosc, de 5-7 cm, erectes, per sobre una roseta de
fulles basals (1-9 cm) oval - oblongues. Es presenta en 4 varietats o subespècies. La
primera és totalment acaule (alpina), mentre les altres tres tenen tija. D’aquestes, una
és de fulles amples (kochiana= acaulis). Les altres dues tenen fulles estretes.
D’aquestes, una (angustifolia=occidentalis) té les dents del calze amb estretiments a la
base. L’altra té les dents del calze sense estretiments a la base, essent tan llargues com
el tub del calze (clusii). De la Gentiana acaulis de n’empra tota la planta, sigui la
varietat que sigui. Se li han atribuït propietats o capacitat de curar afeccions com ara:
 amarga  colerètica  estomacal
 amenorrea  congelacions  febre
 antiinflamatòria  cosmètica  refrescant
 càncer  cremades  tònica
NOTA 1: Entre les gencianes de flors no grogues, i amb cilis, hi ha Gentiana campestris, G.
ciliata, i G. tenella. La primera és rabassuda, amb moltes flors liles. Les altres són primes i
dèbils, amb molt poques flors, blaves. Gentiana ciliata té les flors de color blau intens i es fa
també a les zones prepirinenques. Gentiana tenella és de la zona alpina entre el Bastiments i
l’Aneto, i té la flor única blau-verdosa menuda.
---------------------------------------
NOTA 2: L’aparell radical d’una sola planta de Gentiana lutea pot arribar a pesar 7 Kg i fer
uns 9 m de longitud. Alguna arrel pot aribar a fer 8 cm de diàmetre. Tendra no fa gaire olor,
com de llimona o figa seca, i és blanquinosa; però deshidratada ja sí que fa més olor com de
fusta o llimona amarga, i té color marronós amb matisos vermellosos. La rel o rizoma
principal caldria no confondre-la amb la del Veratrum album (molt tòxica), més fibrosa, no
tan compacta. A l’hora de reconèixer les plantes a la muntanya cal fixar-se en les fulles. Les
de la genciana són força mats i llises, i surten oposades, per parelles. En canvi, les del
veratre surten alternes, i són brillants, i amb molts canals o arrugues longitudinals. Aquesta
adulteració de més o menys bona fe pot resultar mortal per als qui en són víctimes. Una altra
adulteració que ha ocorregut alguna vegada és la substitució per rel de ruibarbre alpí (Rumex
alpinus), un laxant. És més vermella, sobre tot amb KOH.
DESCRIPCIÓ HISTOLÒGICA DE GENTIANA LUTEA
En secció transversal, la rel mostra una zona estreta de 4-6 capes de cèl·lules de paret
prima suberificada, una capa de cèl·lules parenquimàtiques de paret prima també,
gairebé sense grànuls de midó, però que contenen glòbuls de grassa i cristalls aciculars
minúsculs d’oxalats (3-6 micres de longitud). Després, s’hi pot veure més endins una
prima capa de floema composta de força capes de parènquima floemàtic col·lapsat i
nombroses capes de tubs cribrosos. Després, una càmbium netament distingible, i un
ampli xilema compost de parènquima llenyós groguenc de parets fines. I enmig d’això
uns quants vasos dispersos i algunes traqueides, ja siguin esgarriades o agrupades. Els
radis medul·lars no es distingeixen bé. La secció transversal del rizoma té la mateixa
estructura, però té illes de tubs cribrosos al xilema, una medul·la central neta i un
fel·loderma col·lenquimàtica. Tan al rizoma com a la rel les tràquees com les traqueides
son escalariformes, amb parets no lignificades.
CROMATOGRAFIA
La solució test es prepara amb 2 g de rel seca polvoritzada en 50 mL de metanol,

remenant_ho a l’agitador durant 20 minuts, mirant que no s’evapori res. Després es filtra
la solució. En acabat es prenen 25 mL i es posen a assecar a baixa pressió (buit parcial)
a menys de 50 º C. El residu es dissolt en una miqueta de metanol fins a obtenir 5 mL de
mostra. La solució patró s’obtindrà dissolvent 50 mg de fenazona en metanol fins a 10
mL. La placa de cromatografia de silicagel es carregarà per una banda amb 50 microL de
solució test i per l’altra amb 10 microL de solució patró, com a bandes d’uns 3 cm. La
placa es posarà recolzada sobre una base de la barreja d’aigua (2), cloroform (30), i
acetona (70). S’esperarà que les taques pugin 15 cm. En acabat s’examinarà la placa sota
llum UV de 245 nm. La solució test mostrar zones de refredament a la part de baix i ala
de dalt; i la zona de l’amarogentina cap al mig, a una altura similar a la de la fenazona.
Després d’espraiar amb 0.2% de salt ràpida vermella B i esperar 10 minuts, la zona de
l’amarogentina es tornarà taronja; i si hi apliquem vapors d'amoníac es tornarà vermella.
Una zona de color violeta just per sobre de la de l’amarogentina evidencia l’adulteració
amb altres gencianes que no són G. lutea.
HISTÒRIA
PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES (segle I d. C.) atribueixen el descobriment de les virtuts de la

planta a GENTIUS, metge de l’antiga Grècia. I d’aquí li ve el nom genèric que li atribuïren:
Gentiana.
AVICENNA (segle XI) assegurava que la genciana era el millor remei contra l’obstrucció
hepàtica.
ALBERT EL MAGNE (segle XIII) recomanava l’extracte contra l’angiocolitis (inflamació i
obstrucció dels conductes hepàtics).
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la rel de genciana groga escalfa, neteja,
desengreixa, desintoxica dels verins, obre el que ha quedat obstruït, com ara el fetge;
ajuda a guarir mossegades de bestioles o gossos rabiosos, ajuda a pair, i neteja el cos
d’impureses; també ajuda contra les hèrnies o trencadures similars. És útil contra la
putrefacció, pestilència o verins. Estimula molt l’estómac, dona confort al cor i evita
desmais. El vi de genciana refresca i alleuja el cansament per viatjar, i ajuda a caminar
millor; alleuja els dolors al costat i els cops o caigudes. Fa orinar molt. Contra les
convulsions o les rampes és millor prendre la decocció de la rel, segons ell. La decocció
ajuda molt contra les hèrnies i els càlculs (pedres), i contra refredats amb flegma
espessa. Per fora, ajuda contra la ronya, sarna, crostes, picors, o úlceres que es mengen
la carn. Contra els cucs intestinals, recomana prendre’n 2 g de la pols de la rel pel matí
amb algun licor. Aquest mateix remei serveix, segons ell, contra l’escròfula (tuberculosi).
És molt útil contra les febres intermitents i contra la icterícia. També contra la infestació
de larves de dípters a l’estómac de les vaques i les picades de bestioles verinoses al llur
braguer. L’autor la considera, sens dubte, sota el domini de Mart.
SEBASTIAN KNEIPP (segle XIX) la tenia com una de les principals plantes junt al donzell
(Artemisia absintium) i a la Salvia officinalis. Amb aquestes tres al jardí ja podríem tenir
una farmaciola, deia.
A Lausana (Suïssa) hi ha una associació dedicada a la genciana: European Gentian

Association, Cercle Européen d'Etude des Gentianacées.
VIRTUTS MEDICINALS DE LA REL DE GENCIANA
 amargant (almenys a dilucions de  bactericida (extracte alcohòlic contra

1/10.000) Staphylococcus aureus)
 amebicida  carminativa
 antibiòtica (bacteris i llevats)  colagoga
 anticoagulant (fulles)  colerètica
 anticonvulsiva  contraverí
 antiemètica (anti-vomitiva)  cordial
 antiespasmòdica  depurativa
 antiinflamatòria  desengreixant
 antioxidant  desintoxicant
 antipalúdica  digestiva
 antireumàtica  diürètica
 antipsicòtica  emmenagoga /ecbòlica (accelera el
 aperitiva part)
 estomacal  inhibidora de l’aldosa – reductasa
 febrífuga  inhibidora dels efectes nocius del
 fungicida (extracte aquós contra ketoconazole
Aspergillus fumigatus, Aspergillus  inhibidora dels efectes nocius del
niger, Botrytis cinerea, Fusarium tabac
oxysporum, Penicillium digitatum)  larvicida (Oestridae,
 hemostàtica (fulles: augmenten Gasterophilidae)
temps de tromboplastina,  laxant suau
disminueixen temps de trombina o  leucocitogènica
de formació del tap de fibrina)  neuritogènica
 hiperglucemiant suau  protectora gàstrica
 IMAO-B: gràcies al contingut en: 3-  radioprotectora de les cèl·lules sanes
3''~-(2'-hidroxi-4-O-iso-prenil-  refrescant
xalcona)-(2'''-hidroxi-4''-O-iso-prenil-  secretagoga (bronquis, bufeta biliar,
dihidro-xalcona) // 2-metoxi-3-(1,1'- estómac)
dimetil-allil)-6a,10a-  sialagoga
dihidrobenzo(1,2-c)-croman-6-  tònica
ona // 5-hidroxi-flavanona  vermífuga
 immunoestimulant  vulnerària (rel, fulles)
USOS MEDICINALS DE LA GENCIANA
 al·lèrgies  dermatitis atòpica

 amenorrea (falta de menstruació)  desmais
 anèmia hemolítica /macrocítica  diabetis (millor extracte fet amb
 angina de pit (preventiva) èter o metanol)
 angiocolitis  diarrea
 anorèxia  disenteria
 arterioesclerosi  dismenorrea
 artritis  dispèpsia
 ateroesclerosis aòrtica  distensió abdominal
 atonia intestinal  dolors als costats (fetge, melsa,
 boca seca malucs)
 bulímia (augmenta GLP-1)  dolors reumàtics (tintura en UE)
 caigudes  escròfules
 càlculs biliars, renals, salivals  esplenomegàlia
 càncer  estrenyiment
 cansament (augmenta resistència  estrès per viatge
en esport /  febre
natació/caminar/viatjar)  febres intermitents (8 g extracte
 caquèxia tou/dia)
 carn-esqueixats (UE)  ferides infectades
 catarro  flatulència
 colesterol alt  gangrena
 conjuntivitis (destil·lat)  gasos
 contusions internes  gastritis
 convalescència  gastroenteritis
 convulsions  gota
 cops  grip
 cor debilitat  Helicobacter pylori
 crostes  hemiplegies
 cucs intestinals (rel en vi)  hèrnies
 debilitat muscular  hiperglucèmia
 debilitat nerviosa  hipertensió (rel o fulles)
 depressió nerviosa  hipotèrmia
 histèria  peus freds
 icterícia  picades d’escurçons, escorpins,
 IgA excessiva etc. [amb pebre i ruda]
 indigestions  picors
 insuficiència hepàtica  pirosis (regurgitació àcida)
 leishmaniosis  poagre
 leucopènia  proteïnes escasses a la dieta
 limfomes  psoriasi
 lipotímies (fins i tot les causades  rampes
per bruixeria)  raquitisme
 mal de coll (amigdalitis)  refredat amb flegma espessa
 mal de panxa  reuma
 mal de peus (fulles)  ronya
 mala circulació  sarna
 maluc adolorit  síncope de calor
 mareig  taques a la cara (destil·lat)
 menorràgia  testicles afectats pel ketoconazol
 morfinisme (antifúngic)
 mossegades de bestioles  tos
 nafres  tuberculosi (escròfules) [flors]
 nàusees  vòmits
 paludisme (= malària)  úlcera gastroduodenal
 paràsits intestinals  varius
 Parkinson  vitiligo
PREPARATS
La millor manera de fer una beguda de rel de genciana és posar-ne un bocinet de rel
fresca dins la cantimplora i deixar-lo macerar durant uns minuts (4-10). Aquesta aigua
tindrà bastant bon gust i no tindrà gaire que veure amb els preparats fets amb la rel seca
i deixada macerar més temps, més amargants i no tan tonificants. Un licor molt famós a
mitjans del segle XX a França era el Suze, licor molt amarg i digestiu fet a base de rel de
genciana. Es destil·la ara a Thuir, prop de Perpinyà, per l’empresa Pernod, si bé en
origen sembla ser que la fórmula era suïssa, de Sonvilier (poblet del Jura bernès). La rel
de genciana és també un dels principals ingredients dels elixirs de llarga vida, i forma
part de moltes o totes les begudes aperitives. Les barreges i preparats amb la rel de
genciana són innombrables, tant pel que fa als licors, com a les barreges d’herbes per
prendre. A tall d’exemples:
• Càpsules: 0.2-2 g de pols de rel x 3 cops al dia. 1- 12 càpsules al dia (de 500 mg).
• Extracte fluid: 2-4 g al dia.
• Extracte tou 0.5-2 g com estomacal. 6-8 g com a febrífug.
• Long-Dan-Xie-Gan-Wan: Rehmannia glutinosa (rel) + Poria cocos + Plantago
asiatica (llavors) + Alisma orientale (rel) + Angelica sinensis (rel) + Gardenia
jasminoides (fruit) + Scutellaria baikalensis (rel) + Bupleurum chinense (rel) +
Gentiana scabra (rel) + Glycyrrhiza uralensis (rel). Contra hepatitis crònica.
• Tintura: 30 gotes al dia.
• Tisana anit-tifoidea: decocció de rel de genciana (Gentiana lutea) + xicòria silvestre
(Cichorium intybus) + card sant (Cnicus benedictus).
• Tisana febrífuga: infusió de rel de genciana + pèl de panotxa + flors de violeta
• Tisana hepàtica contra l’hepatitis, de JOSEP FERRAN COMAS: rel de genciana+
Mentha piperita + Hepatica nobilis + Taraxacum officinale + Marrubium vulgare +
Urtica dioica + rel d’Angelica archangelica (la meitat). Una cullerada de la barreja
(a parts iguals en pes) en 1/2 got d’aigua freda, es deixa tota la nit en maceració.
Essent demà es cola i es pren en dejú amb unes gotes de suc de llimona. En
acabat es descansa al llit una mitja hora, recolzant-se del costat del fetge.
• Tisana per enfortir la musculatura: rel de genciana (Gentiana lutea) + rel de
bardana (Arctium minus) + fonoll (Foeniculum vulgare) + tarongina (Melissa
officinalis).
• Vi antianèmic i aperitiu: rel de genciana 15 g + pell de taronja amarga 15 g + rel
de càlam aromàtic 15 g + coriandre 10 g + matafaluga 10 g + cardamom 25 g + vi
blanc 1 L. Es deixa en repòs 2 setmanes (agitant un cop al dia), es cola, i se’n pren
una cullerada al dia.
• Vi digestiu: 30 g de rel tendra per 1 L de vi blanc, afegint´hi sucre.
• Xarop: 50-100 g al dia.
FLOR DE BACH
Cal suposar que, a més de la G. amarella, de flors de color violeta i que es troba a
l’Europa central i boreal i al Caucas, totes les altres espècies tindran virtuts similars o
superiors a la flor de BACH, contra la depressió motivada, i la desesperació per
contrarietats concretes fortes, i que ens fan no voler seguir, i ens omplen de dubtes.
HOMEOPATIA
Generalment a la 5 CH, es dona contra anorèxia, icterícia, dispèpsia, còlics, diarrea, mal
d’estómac , febre, mal de coll, reuma.
VETERINÀRIA
S’empra en astènia en gossos (amb canyella i ginebrons). S’afegeix als pinsos per al
bestiar per a evitar indigestions, poca gana, timpanisme (panxa molt inflada), a la vegada
que actua com a immunoestimulant i vermífug. Una barreja especial per a les vaques
desganades o astèniques és la de rel de genciana (Gentiana burseri/lutea) amb rel de
càlam aromàtic (Acorus calamus) i fulles de menta (Mentha piperita). Segons NICHOLAS
CULPEPER, va molt bé rentar el braguer de les vaques amb la decocció de la rel quan els
ha picat alguna bestiola verinosa allí; o també contra la infestació de larves de dípters a
l’estómac. Per a reforçar els galls dindi debilitats se’ls pot donar la barreja de rel de
genciana (Gentiana lutea) amb gra de fajol (Fagopyrum esculentum) i mató. La rel en
bocins es donava als porcs quan tenien tos. L’aigua de bullir la rel, amb pols de quina
(Cinchona officinalis) i donzell (Artemisia absinthium), es donava per a fer venir gana al
bestiar. L’aigua de fer bullir la rel de genciana i la de carbassina ( Bryonia dioica) es
donava a les vaques després del part Més rarament s’empra per fora, per a curar ferides
infectades, o picades de bestioles al braguer de les vaques.
POSSIBLE TOXICITAT
L’amargor de la rel pot fer venir nàusees si se’n pren massa aigua de maceració o
decocció o massa concentrada. Les mares que donen el pit no n’haurien de prendre,
perquè l’amargor passa a la llet. La rel, si es bull, pot no facilitar la digestió, com ho faria
en maceració en aigua freda. No convé als que estan molt excitats, perquè és una planta
tònica. A algunes persones, ja sigui per la rel en sí o pels pesticides afegits durant la
conservació o deshidratació, els pot ocasionar mal de cap. Recomanen no prendre’n, o en
tot cas, vigilant molt, si es té hipertensió, hiperacidesa estomacal o úlcera d’estómac,
malaltia de Crohn. La gentisina i la iso-gentisina són lleugerament mutagèniques, com
també les xantones. A més, accentuen la genotoxicitat del metil-metansulfonat. Les
embarassades no n’haurien de prendre de rel de genciana. La rel posada a la vagina pot
ser abortiva. Els nadons tampoc n’haurien de prendre. Alguns opinen que la rel de
genciana no és adient per tractar problemes pulmonars, potser perquè és tònica i seria
contraproduent contra una tos nerviosa. En ratolins la LD50 de l’extracte fet amb etanol
al 30% s’ha estimat en 25 mL/Kg. En conills, 12 mg/Kg/dia només feia abaixar una
miqueta el nombre de glòbuls rojos.
CULTIU I RECOL·LECCIÓ
La germinació de les llavors és fàcil si es fa de seguida després de collir-les a la tardor.

Una altra opció és estratificar les llavors a 2º C en una barreja de sorra i turba. Després,
a la primavera, durant un dia es tenen a 16º C sucades amb una dissolució d’àcid
gibberèl·lic a 1200 ppm i dins una barreja de turba i terra d’origen (4:1), que contindrà
espores de fongs endomicorrízics. També es poden sembrar les llavors directament al
terreny definitiu, ,mentre no sigui calcari, cobrint-les amb 1/2 cm de terra sedassada.
Les plantes aguanten bé les gelades, almenys fins a 10 º sota O. La plantació ex novo sol
fer-se en rengles separats 70 cm i distant les plantes entre si uns 20 cm. Les plàntules
necessiten llum al principi però no toleren la sequera. El segon any es pot adobar una
mica el terreny amb una barreja mineral de NPH a raó de 6-7-14, però tenint molt de
compte en no tocar les plantes amb els grànuls. Si al terreny hi ha poc ferro, se li pot
afegir en forma de sulfat o quelat. Algunes malures poden fer malbé les plantes. El fong
Phoma pot atacar el coll de la rel. La manca de ferro fa que les fulles presentin clorosi.
Les fulles poden aparèixer amb taques degudes a fongs: Cladosporium gentianae,
Septoria gentianicola. La collita de les rels pot dur problemes legals si no se’n té permís
tant del propietari dels terrenys om de les autoritats mediambientals. Com que se’n pot
arribar a collir més de 100 Kg en un dia, l’emmagatzemament a la intempèrie abans no
vingui el vehicle per carregar pot comportar problemes si plou, o si algú roba el material.
Si és d’una plantació, aleshores sol fer-se a partir del cinquè any. Les arrels són més
amargants al principi de la primavera, i més aromàtiques al final de l’estiu. Com més
velles siguin las arrels, menys amargants seran. Un cop amuntegades les arrels es poden
posar sota un cobert ben airejat o es pot forçar la deshidratació amb una estufa
industrial que insufli aire a la massa. La temperatura hauria d’estar entre 45 i 60 º C.
Un cop seca la rel ha quedat reduïda a 1/3 o 1/4 del seu pes tendra. A les plantacions el
rendiment màxim sol ser de 20 Tm per Ha. Les plantes joves poden ser atacades pels
cargols (fulles) o pels ratolins (arrels). També alguns fongs poden infestar les arrels de les
plantes molt joves: Alternaria, Aspergillus, Botrytis, Fusarium, Penicillium.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA GENTIANA LUTEA
• 1-hidroxi-3,7-dimetoxi-xantona • 7-O-primverosil-1-oxi-3-metoxi-
• 1-O-primverosil-7-oxi-3-metoxi- xantona
xantona • 12-ursèn-3beta, 11alfa-diol 3-O-
• 1,3,7-trimetoxi-xantona palmitat
• 2-metoxi-3-(1,1'-dimetil-allil)- • àcid 2,3-seco-3-oxo-olean-12-en-2-
6a,10a-dihidrobenzo(1,2-c)croman- oic
6-ona • àcid 2,3-seco-3-oxo-urs-12-en-2-oic
• 2,3’,4,6-tetrahidroxi-benzofenona • àcid ascòrbic
• 3-3''~-(2'-hidroxi-4-O-iso-prenil- • àcid cafeic
xalcona)-(2'''-hidroxi-4''-O-iso-prenil- • àcid fenòlic
dihidro-xalcona) • àcid gentiotànnic
• 5-hidroxi-flavanona • àcid gentísic
• àcid logànic
• àcid protocatechuïc ◦ gentiamarina (a la rel seca)
• àcid sinàpic ◦ gentiïna
• àcid siríngic ◦ gentiopicrina
• àcid tànnic ◦ sweròsid
• alfa-terpineol ( a l’oli essencial) ◦ swertiamarina
• Alumini • gluten
• amargants • grassa (26 a les llavors)
• amarogentina (0.05-0.08 %) [glicòsid • inulina
secoiridoide, amargant fins i tot en • iso-gentisina (= 1,3-dihidroxi-7-
dilucions a 1/58.000.000] metoxi-xantona)
• amaroswerina • iso-orientina
• bellidifolina-8-O-glucòsid • iso-vitexina
• beta-amirina • linalool
• beta-carotè • llimonè
• betulin 3-O-palmitat • lupeol
• Calci • mangiferina
• carvacrol • Magnesi
• cis-linalil-òxid • midó
• Cobalt • minerals/cendres 8%
• Crom • Manganès (23 ppm)
• demetil-bellidifolina-8-O-glucòsid • mucílag
• enzims (hidratants, oxidants) • niacina
• Estany • nicotinamida
• Ferro (370 ppm) • nor-swertianolina
• fibra • oli essencial (0.1-0.2 %)
• fitosterol • oli no saponificable (6%)
• flavonoides • oligosacàrids
• Fòsfor • pectina
• gentialutina • pelargonidina-3-O-glucòsid [flors
• gentiamarina var. aurantiaca]
• gentianina (rel seca)[amebicida, • pelargonidina-3,5-O-diglucòsid [flors
antipsicòtica] (6000-8000 ppm) var. aurantiaca]
• gentianosa(2.5-8%)(=β-D- • pelargonidina-3-O-rutinòsid [flors
glucopiranosil-(1 → 6)-α-D- var. aurantiaca]
glucopiranosil-(1→2)-β-D-fructo- • polisacàrids
furanòsid) • Potassi (8770 ppm)
• gentiïna • proteïna (14 % a les llavors)
• gentinina = gentipicrina + • sacarosa
gentianina • Seleni
• gentiobòsid • seco-iridoides
• gentioflavonòsid • Silici
• gentiolutelina • Sodi (40 ppm)
• gentioluteol • sucres:
• gentiopicrina (1-3.5%) (més en rel ◦ monosacàrids: glucosa, fructosa;
tendra, fins el 10%, menys en rel ◦ disacàrids: sacarosa, gentiobiosa
seca) (5-8%);
• gentiopicròsid * (2-3%) ◦ trisacàrid: gentianosa (amargant,
• gentiòsid es degrada en disacàrids al
• gentiseïna assecar-se la rel);
• gentisina (=gentianina) [els cristalls ◦ polisacàrids: pectines, etc.
es tronen grocs amb KOH] • sweròsid (0.03-0.08%) (rel, llavors)
• geraldona • swertiamarina
• glicòsids iridoides (3-5%): • swertianolina
◦ amarogentina • tanins [inhibidors de la
◦ amaropanina hialuronidasa]
◦ amaroswerina • tint
• triterpens ◦ dimetil-bellidifolina
• vitamines B1 (aneurina) (48 ppm) , ◦ gentiòsid-7-O-primveròsid
B2 (riboflavina) (2 ppm) ◦ gentiseïna
• xantones (fins a 0.1%): ◦ gentisina
◦ 1-hidroxi-3,7-dimetoxi-xantona ◦ gentisina 1- O-primveròsid
◦ 1,3,7-trimetoxi-xantona ◦ iso-gentisina
◦ bellidifolina ◦ metil-gentisina
◦ desmetil-bellidifolina ◦ xanthidrol
◦ dihidroxi-1,3-dimetoxi-2,7- • Zinc (30 ppm)
xantona
* El gentiopicròsid és 12000 vegades més amargant que l’amarogentina. A l’intestí,

gràcies a la bacteria Veillonella parvula, es degrada a
• 5-hidroxi-metil-isocroman-1-ona
• 5-hidroxi-metil-isocromen-1-ona
• eritrocentaurina
• gentiopicral
• trans-5,6-dihidro-5- hidroximetil-6-metil-1H,3H-piran [3,4-c]piran-1-ona
ALGUNES PROPIETATS DELS PRINCIPIS ACTIUS DE GENTIANA LUTEA
ÀCID ASCÒRBIC (180 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA: OBESITAT

ARTRITIS ORQUITIS
ASMA OSTEOARTRITIS
ASMA (PREVENTIU) OSTEOPOROSIS
ATEROESCLEROSIS OXIDACIONS
BACTERIS PARAQUAT
CADMI PARKINSON
CÀNCER (PREVENTIU) PAROTIDITIS
CATARROS PERIODONTITIS
CROHN PLOM
DEPRESSIÓ POLIOMIELITIS
DOLORS PULMONIA
ÈCZEMES RETENCIÓ D’ORINA
EDEMES TUMOR DE PULMÓ
ENCEFALITIS ÚLCERES
ESCORBUT ÚLCERES DE DECÚBIT
FERIDES XARAMPIÓ
FÍSTULES (PREVENTIU)
GALUCOMA ÀCID CAFEIC ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
GINGIVITIS ADENOVIRUS
GRIP ADN GANDUL
GRIP (PREVENTIU) AGREGACIONS PLAQUETÀRIES
HEMORRÀGIES AL·LÈRGIES
HEPATOTOXICITAT CALCI
HERPES CÈL·LULES DANYADES
HIPERCOLESTEROLÈMIA CÀNCER
HIPERTENSIÓ CÀNCER (PREVENTIU)
HISTAMINA DESGAST DE COL·LAGEN
INFERTILITAT DOLORS
INFLAMACIONS EDEMES
INTERFERÓ BAIX ESPASMES
INTOXICACIONS ESTOMATITIS
LEPRA FERIDES
MIGRANYA FETGE DANYAT (PREVÉ)
MUCOSITATS ESPESSES FONGS
MUTACIONS GÒNADES
NITROSAMINES GRIP
HEMÒLISIS OXIDACIONS
HERPES PARÀSITS
HISTAMINA ÀCIDO SIRÍNGIC. EFICAZ COM:
IMMUNITAT BAIXA ANTIOXIDANT
INFECCIONS
INFLAMACIONS (POC EFICAÇ) ALFA-TERPINEOL (EN OLI ESSENCIAL). EFICAÇ
INSECTES (REPEL·LEIX) CONTRA.
INSOLACIÓ BACTERIS
INTOXICACIÓ HEPÀTICA EXCITACIÓ NERVIOSA
LEUCOTRIÈ INFECCIONS
LIASA INFLAMACIONS
LIPO-OXIGENASA NEMATODES
METALLS (ELS QUELA) PARÀSITS
NERVIOSISME
NITROSAMINES ALUMINI (290 PPM A LA REL).EFICAÇ CONTRA:
ORNITINA-DESCARBOXILASA CÀNDIDES
OXIDACIONS (1/3 DE LA EFICÀCIA DE LA PARÀSITS
QUERCETINA) SILICOSIS
RETENCIÓ D’ORINA VAGINITIS
TIAMINA
TIROIDES AMAROGENTINA (500 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
TUMORS AGREGACIÓ PLAQUETÀRIA INDUÏDA PEL
ÚLCERES COL·LAGEN (PLC/ GAMMA2-PKC / MAPK
VACUNES VIRUS ALDOSA REDUCTASA 2
VESÍCULA BILIAR GANDULA AMPK POC ACTIVA/ FOSFORILADA
VIRUS DE LA SIDA ANORÈXIA
ATEROSCLEROSI
DIABETIS
ÀCID GENTÍSIC. EFICAÇ CONTRA: DISLIPIDÈMIA
BACTERIS ECZEMA ATÒPIC
BULÍMIA FALTA DE SALIVA
DOLORS FETGE DESPROTEGIT
INFLAMACIONS LÍPIDS EN EXCÉS A LA SANG
PARÀSITS MALALTIES CARDIOVASCULARS
REUMA OXIDACIONS
VIRUS PELL SECA
QUERATINÒCITS AMB POCS LÍPIDS I POQUES
ÀCID LOGÀNIC: EFICAÇ CONTRA: PROTEÏNES DE BARRERA I POCA ECS3 (SINTASA 3
ADIPONECTINA DE LA CERAMIDA EPIDÉRMICA )
CEBPA (PROTEÏNA ALFA TROMBOSIS
ACCIONADORA/LLIGADORA DE CCAAT) TUMORS
FABP4 (PROTEÏNA 4 LLIGADA ALS ÀCIDS
GRASSOS)
LIPOPROTEÏNA-LIPASA CALCI (0.8 % A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
OBESITAT A LA MENOPAUSA AL·LÈRGIES
PERILIPINA 1 ALUMINI
PPAR-GAMMA (RECEPTOR GAMMA DEL RECEPTOR ANSIETAT
ACTIVAT DE PEROXISOMES) ATEROESCLEROSIS
SLC2A4 (TRANSPORTADOR DE GLUCOSA TIPUS 4) DEPRESSIÓ
TNF-ALFA HIPERCOLESTEROLÈMIA
HIPERCINÈSIA
ÀCID PROTOCATECHUIC. EFICAÇ CONTRA: HIPERTENSIÓ
ARITMIES INSOMNI
BACTERIS OSTEOPOROSIS
ESPASMES PERIODONTITIS
FAGOCITOSI ESACASSA PLOM
FALTA DE PROSAGLANDINES TISIS
FONGS
HEPATOTOXICITAT
HERPES CARVACROL (EN OLI ESSENCIAL). EFICAÇ CONTRA.
IMMUNITAT BAIXA ALZHEIMER
INFLAMACIONS ATEROSCLEROSIS
ISQUÈMIA BACTERIS
PARÀSITS CÁNDIDES
PEROXIDACIONS CICLO-OXIGENASA
RADICALS LLIURES COLINESTERASA
TOS CUCS
VIRUS DOLORS (ANESTÈSIC)
ESPASMES
FONGS
GASOS
ÀCID SINÀPIC ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA: INFLAMACIONS
BACTERIS MELANOMA
CÀNCER (PREVENTIU) NEMATODES
FONGS OXIDACIÓ LDL
HEPATOTOXICITAT OXIDACIONS
PLACA DENTAL DOLORS (RECEPTORS DE N-METILASPARTAT AMB
PROSTAGLANDINES GLUN2B AL CORTEX CINGULAT ANTERIOR A L’
RADICALS LLIURES (X 600 VALOR DEL TIMOL) AMÍGDALA)
RETENCIÓ D’ORINA INFLAMACIONS
TENSIÓ EN BUDELL PRIM INTOXICACIÓ HEPÀTICA
TENSIÓ EN TRÀQUEA MIELOPEROXIDASA
TOS VIRUS
TRICOMONES
GENTISINA. EFICAÇ CONTRA:
ARTERITIS OBLITERANS
CROM (13 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA: BACTERIS
ALTS I BAIXOS DEL NIVELL DE GLUCOSA PARÁSITS
ATEROESCLEROSIS TUBERCULOSIS
CEL·LULITIS (OBESITAT)
CORNEÏTIS
DIABETIS GLUCOSA ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
ENVELLIMENT PREMATUR FALTA D’ ÀCIDO ÚRIC
GLICOSÚRIA FALTA D’ AGREGACIÓ PLAQUETÀRIA
HIPERCOLESTEROLÈMIA FALTA DE TRIGLICÈRIDS
HIPERTRIGLICERIDÈMIA FERIDRS
INSULINA BAIXA HIPOCOLESTEROLÈMIA
PLOM IRRITACIONS
OFTÀLMIES
OXIDACIONS
COBALT (14 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA: SINGLOT
ADRENALINA
ANSIETAT
ARTERITIS INULINA. EFICAÇ CONTRA:
ERITROCITOPÈNIA ALCOHOL-DESHIDROGENASA
ESPASMES DIGESTIUS CÀNCER DE CÒLON (PREVENTIU)
FALTA DE FIXACIÓ DE GLUCOSA EN TEIXITS CÀNCER DE MAMA (PREVENTIU)
HIPERTENSIÓ COLITIS
SÍNDROME DE RAYNAUD DIABETIS
VASOCONSTRICCIÓ ESTOMAC GANDUL
ESTANY (40 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA: ESTRENYIMENT
ACNE HIPERCOLESTEROLÈMIA
BACTERIS IMMUNITAT BAIXA
MAL D’ESQUENA OBESITAT
TÈNIA OSTEOPOROSIS
TOS
FERRO (370 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
ANÈMIES
ESGOTAMENT ESPORTISTES ISO-GENTISINA. (més a les flors) EFICAÇ COM:
MENORRÀGIA I ALTRES HEMORRÀGIES ANTITUBERCULOSA (MYCOBACTERIUM BOVIS)
MAO-INHIBIDORA
PROTECTORA EPITELIAL DEL DANY DEL TABAC
GENTIANINA (0.6-0.8% A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
AL·LÈRGIES (ANAFILAXIS)
ARTRITIS ISO-VITEXINA. EFICAÇ CONTRA:
BACTERIS ATEROSCLEROSI AÒRTICA (REDUEIX: ERK1/2,
CONTRACTURES MUSCULARS NO, CICLINA D, PCNA, MEK1, RASMCS; EVITA FASE S)
DIABETIS CALCI INTERN A PDGF-BB
DOLORS FOSFOLIPASA-C-GAMMA
EDEMES ICAM-1
ESTAFILOCOCS TNF-ALFA
ESTREPTOCOCS VCAM-1
EXCITACIÓ NERVIOSA (PARALItZANT) VE-CADHERINA
HISTAMINA
INFLAMACIONS LLIMONÈ (EN OLI ESSENCIAL). EFICAÇ CONTRA:
MENINGITIS ACETILCOLINESTERASA
PARÀSITS ALZHEIMER
PSICOSIS BACTERIS
REUMA BULÍMIA
SIGEL·LOSIS CÀNCER
CÀNCER (PREVENTIU)
CÀNDIDES
GENTIOPICRINA (1.1-3.5 %). EFICAÇ CONTRA: CÒLON RELAXAT
FONGS ESPASMES
LARVES FONGS
MALÀRIA INTOXICACIÓ QUÍMICA (PREVENTIU)
PARÀSITS MUTACIONS
NEMATODES
GENTIOPICRÒSID. EFICAÇ CONTRA: NERVIOSISME
CANSAMENT DE NEDADORS TOS
CORONARITIS TUMORS (MAMA, PÀNCREES, PRÒSTATA)
DESGAST DE COL·LAGEN VIRUS
DISQUINÈSIA BILIAR
MAGNESI (0.27 % A LA REL). EFICAÇ CONTRA: FETGE GANDUL
AGREGACIONS PLAQUETÀRIES HIPERACTIVITAT
ANGINA DE PIT HIPERCOLESTEROLÈMIA
ANORÈXIA HIPERLIPIDÈMIA
ANSIETAT HISTAMINA
ARRÍTMIA INSOMNI
ARTRITIS INSULINASA
ASMA NEURÀLGIA
ATEROESCLEROSIS PARKINSON
CALCI PEL·LAGRA
CÀLCULS PENELLONS
CONTRACTURES MUSCULARS PESTICIDES (ANTÍDOT)
CONVULSIONS SÍNDROME DE CROHN
DEPRESSIÓ SÍNDROME DE MENIÈRE
DIABETIS TIROTÒXICS
DISMENORREA VASOCONSTRICCIÓ
DOLOR DE MAMA VERTIGEN
EPILÈPSIA VISIÓ DOBLE
ESPASMOFÍLIA
GLAUCOMA
HIPERCOLESTEROLÈMIA PECTINA ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
HIPERCINÈSIA ATEROMES
HIPERTENSIÓ BACTERIS
HIPOGLUCÈMIA CÀNCER (PREVENTIU)
INFLAMACIONS DIABETIS
INSOMNI DIARREES
MIGRANYA FALTA DE PERISTALTISME
NEUROSIS FONGS
OSTEOPOROSIS HEMORRÀGIES
ÚTER EXCITAT HIPERCOLESTEROLÈMIA
VASOCONSTRICCIÓ VASOS SANGUINIS PARÀSITS
TOS
TUMORS
ÚLCERES
MANGANÈS (23 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
ALCOHOLISME
AL·LÈRGIES POTASI (0,88 % A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
ANÈMIA ARÍTMIES
DEBILITAT EN EL PÈL CANSAMENT
DERMATITIS COR GANDUL
DIABETIS COSSOS CETÒNICS EN DIABÈTICS
DISCINÈSIA DEPRESSIÓ
EPILÈPSIA DESHIDRATACIÓ
OTITIS ESPASMES
RAMPES MUSCULARS
VÒMITS
MANGIFERINA ( A LA PLANTA) EFICAÇ CONTRA:
CÈLUL·LES T DÈBILS
COR DÈBIL
DERMATITIS RIBOFLAVINA (VITAMINA B 2). EFICAÇ CONTRA:
ESPASMES ARABIFLAVINOSA
FETGE GANDUL CATARACTES
HEPATOTOXICTAT FOTOFÒBIA
HERPES GLOSSITIS
INFLAMACIONS MIGRANYA
MAO PEL·LAGRA
RADIOACTIVITAT QUILITIS
RETENCIÓ D’ORINA QUERATITIS
VIRUS TÚNEL CARPIÀ
ÚLCERES DE DECÚBIT
NIACINA ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA:

ACRODÍNIA SELENI ( A LA REL). EFICAÇ CONTRA:
AL·LÈRGIES ACNE
ANGINA DE PIT AGREGACIONS PLAQUETÀRIES
CÀNCER (PREVENTIU) ALCOHOLISME
CEL·LULITIS ANÈMIA
CONVULSIONS ARTERIOESCLEROSIS
DERMATITIS BRONQUITIS CRÒNICA
DIABETIS BULÍMIA
DISFÀGIA CÀNCER (PREVENTIU)
EPILÈPSIA CASPA
ESCOTOMA CIRROSIS
ESQUIZOFRÈNIA CORONARIES AFECTADES
EXCITACIÓ NERVIOSA DESGAST DE PROSTAGLANDINES
FALTA DE SEROTONINA DOLORS
FETGE DESPROTEGIT ENVELLIMENT PREMATUR
EXCITACIÓ NERVIOSA HERPES
FONGS IMMUNITAT BAIXA
HIPERQUERATOSIS IMPOTÈNCIA
HIPERTENSIÓ ARTERIAL INFERTILITAT
IMMUNITAT BAIXA INSOMNI
INFECCIONS MALALTIA CELÍACA
LEUCOTRIÈ PROSTATISME
MERCURI REUMA
MIÀLGIES SÍNDROME DE CROHN
OSTEOARTRITIS SUDORACIÓ PUDENT
OSTEOPOROSIS TRICOMONES
PROSTATITIS ÚLCERES
QUELOIDES VIRUS
REFREDATS CRÒNICS
TAQUES FOSQUES A LA PELL
TUMORS EN TESTICLES
ÚLCERES
SWERTIAMARINA. EFICAÇ CONTRA:

30 CLASSES DE BACTERIS
CANSAMENT DE NEDADORS
DESGAST DE COL·LAGEN
FALTA DE SALIVA
FETGE DESPROTEGIT
FETGE GANDUL
PÁNCREES GANDUL
TIAMINA (VITAMINA B1) (48 PPM A LA REL). EFICAÇ

CONTRA:
ALCOHOLISME
ALZHEIMER
ANORÈXIA
BERI-BERI
CANSAMENT
COLITIS
DELIRIS
DOLORS
ENCEFALOPATIES
ESPASMES CARDÍACS
GASTRITIS
HERPES
MAL D’ESQUENA
MIGRANYA
MIOCARDITIS
NEURÀLGIES
NEURASTÈNIES
NEURITIS
NEUROPATIES
PIROSIS
POLIOMIELITIS
ÚLCERES DE DECÚBIT
ZINC (20 PPM A LA REL). EFICAÇ CONTRA:

ACNE
ACRODERMATITIS
ALOPÈCIA
ALZHEIMER
ANORÈXIA
ARTRITIS
CADMI
CÀNCER
CASPA
CATARACTES
COLITIS
DIARREES
ÈCZEMA
ENCEFALOPATIA
EPILÈPSIA
ESTOMATITIS
FALTA D’ ESPERMA
FALTA DE MUCOSITAT
FURÓNCOLS
*
[Journal of tradictional and complemetary medicine: 7 (2017) - pàg. 400-407: «Medicinal,

biological and phytochemical properties of Gentiana species». FATEMEH MIRZAE, AMIRSAEED HOSSEINI,
HOSSEIN BAKHSHI JOUYBARI, ALI DAVOODI, MOHAMMAD AZADBAKHT].
HERBA DE SANT ROBERT
Geranium robertianum L.
[1753, Sp. Pl. : 681] 2n=64
Làmina: JAN KOPS

ETIMOLOGIA. De géranos (=grua), per la forma del bec igual a la del fruit.
Robertianum deriva de ruber.
NOMS POPULARS
Alemany: Ruprechtskraut, Stinkender

Anglès: Herb Robert, dragon`s blood, storkbill, wild crane’s-bill, stinking Bob
Àrab: ‫ غرنوقي روبرتي‬/ ‫ غرنوق عطر‬/ ‫ غرنوق‬/ ‫ عطر‬/ ‫ إبرة الراهب‬/ ‫إبرة الراعي‬
Aragonès: perejil de burro
Bable: hierba’l picu, perejil montés, hierba de san Roberto
Basc: San Robertoren zaingorri, belar-zankhogorri, lertxun-moko, manda perre
chilla, manda persesilla, manda persesina, manda-perretxil, mando-perrsil,
moko-belarr, zaingorri, zaingorria, zangogorri, zangogurri.
Castellà: Hierba de san Roberto, abujones, aguja de pastor, agujas de pastor, falso
perejil, geranio, geranio de san Roberto, geranio robertiano, geranio silvetre,
geranio tenedor, geranio tercero, hierba de Roberto, hierba de san Ruperto,
hierba de la esquinancia, hierba de la golondrina, hierba de san roberto,
hierba para diarrea de gorrines, lentina, pico de cigüeña, pico de cigüeña
tercero, yerba de San Roberto, yerba de San Ruperto, yerba de la esquinacia
Català: agulles, agulles salades, cama-roja, gata rabiosa, gerani pudent, güelles sa
lades , herba de Robert, herba de sant Jaume, herba de sant Rober, herba
roberta, poteta de gall, agulles salades, aglletes, gerani, güelles, güelles sa
lades, rellotges, herba del pobre.
Estonià: Haisev kurereha
Finlandès: Haisukurjenpolvi
Francès: Herba à Robert, aiguille à Nôtre-Dame, épingle de la Vierge, herbe à l’esqui-
nance, patte d’alouette,
Gaèlic: Ruithéal rí
Gal·lès: Y goesgoch / Dail robin / Llys y llwynog / Llysiau'r llwynog / Pig yr aran
droed-rudd
Gallec: agulleira, erba roberta, erva-de-Sâo-Roberto, erva-roberta, herba da agulla,
herba da esquinancia, malva olorosa.
Hebreu : ‫גרניון הארגמן‬
Holandès: Groot Robertskruid
Hongarès: Nehézszagú gólyaorr
Italià: geranio di Sant Roberto
Japonès: ヒメフウロ
Kurd: Derzîloka genî
Noruec: Stankstorkenebb
Persa/Farsi: ‫سوزن چوپان قرمز‬
Polonès: Bodziszek cuchnacy
Portuguès: Erva-de-são Roberto, bico-de-grou-robertino, chá de São Roberto, erva-ro
berta, geranio fétido, herba da agulla
Rus: Герань роберта
Serbi: Чешуља
Turc: Leylek kakacı / Leylekotu / Turnagagasi
Txec: Kakost smrdutý
Ucraïnès: Журавець смердючий
Xinès: 汉荭鱼腥草 /han hong yu xing cao
Les geraniàcies són plantes que no són ni aquàtiques ni paràsites, ni tenen les flors com
margarides o cards; tenen les flors més normals, no ginandres, amb corol·la dialipètala,
ovari súper i amb el nombre d’estams que doble el d’estigmes (diplostèmones). Les flors
són regulars, de simetria pentàmera amb 5 pètals, 5 sèpals i 10 estams. No són plantes
suculentes ni arbres grans, i tenen el fruit en càpsula allargada septífraga.
Ja dins la família, el gènere Geranium es distingeix d’Erodium perquè Geranium té les
flors amb 10 estams tots ben desenvolupats i perquè les arestes dels fruits estan arque-
jades (i no espiralades com als Erodium). I dins el gènere, Geranium robertianum es dis-
tingeix perquè els pètals tenen l’ungla glabra i de mida similar al limbe, els sèpals erec-
tes, les fulles bi-palmatisectes amb segments pinnatífids, i perquè el bec del fruit fa 15-
20 mm.
Geranium robertianum és planta anual i bianual, amb els sèpals externs llisos, amb
tots els 10 estams amb anteres, amb fulles palmatisectes, amb els mericarpis amb fibres
unides a la part apical i alveolats, amb pètals de 8-14 mm, anteres de color porpra. La
subespècie purpureum té els pètals de 5-9 mm, les anteres grogues, els mericarpis cere-
briformes o estretament alveolats a la part basal. El cas és que la subespècie purpureum
trasplantada en un altre ambient es torna la ssp. robertianum. I al bosc es veuen flors
amb pètals de tres mides: de 5-7 mm, de 8-10 mm i 12-14 mm. Les més grans es fan a
racons més humits i frescals en zones més plujoses.
És planta tota ella olorosa. El que no és possible és que la seva olor agradi a tothom. Per
a uns recorda l’olor a net dels suavitzants o del sabó per a la roba, per a altres als xin-
xes, i per a altres a l’orina del qui ha menjat espàrrecs. Les tiges, que arriben a 60 cm
d’alçària, solen estar tenyides de vermell fosc i són híspides-glanduloses (amb tricomes
glandulars patents de 0.3-1.3 mm) i força ramificades. Les fulles inferiors formen una ro-
seta i tenen el pecíol molt llarg (fins a 20 cm), amb tricomes glandulars de 0.4-2.4 mm
patents i altres eglandulars de 0.2-0.5 mm retrorsos, però no adpresos; i el limbe amb 5
segments amb lòbuls de contorn oval o oval-lanceolat trífid o palmatífid. Les fulles cauli-
nars són oposades, de contorn poligonal (2-10 mm) i les superiors més curtament pecio -
lades i menors, desiguals, amb 3-5 segments de contorn ròmbic. Totes les fulles tenen
tricomes glandulars adpresos, dispersos en ambdues cares. Les estípules (1.2-5×0.8-3
mm) i les bractèoles (0.7-1.5×0.3-1 mm, ovals, glabres per ambdues cares, vermelloses)
són oblongues i obtuses mucronades, vermelloses amb cilis molt dispersos. Els pedun-
cles (1-7 cm), amb tricomes glandulars de 0.4-1.9 mm, patents; i tricomes eglandulars
de 0.2-0.5 mm, retrorsos, no adpresos) són sempre erectes, amb 2 flors, i més llargs que
la fulla d’on neixen. Pedicels de 0.3-2 cm, erectes, pilosos, amb tricomes glandulars de
0.2-1.5 mm, patents; i amb tricomes eglandulars de 0.2-0.5 mm, retrorsos, no adpresos).
Els sèpals (4.2-8×1.4-3.5 mm) són el·líptics, obtusos i amb un mucró llarg (0.8-2.5 mm),
amb una carena marcada al mig del dors, però llisos, amb tricomes glandulars de 0.4-
3.5 mm més o menys patents, i tricomes eglandulars de 0.1-0.5 mm també més o menys
patents, i amb un voraviu translúcid de 0.3-0.4 mm d’amplada. Els pètals (8-14×2-6
mm) són de color rosa i 2 cops més llargs que el calze. El limbe dels pètals a les flors
grans és aplanat, divaricat, oval, enter (o crenat a la var. crenatum Nob.). Es contrau
bruscament en una ungla una mica més curta (4.5-6.5 mm) bicarinada. Estams (10)
amb filaments (5-8 mm) una mica exerts, estretament lanceolats subulats (eixamplats a
la base), glabres, rosats. Anteres (0.5×0.4 mm) grogues a les flors petites o vermelles a les
flors grans. Pol·len groc. Nectaris glabres. Pistils de 4-8 mm. Estigmes papil·losos de co-
lor rosat fosc. Valves dels carpels o mericarpis de 2-3×1-2 mm d’amplada, de color cas-
tany, arrugades transversalment i reticulades a la zona inferior o basal, pubescents (tri-
comes eglandulars de 100-200 micres) i/o glàndules diminutes, amb fibres derivades del
ròstrum i unides a l'àpex de cada mericarpi. El ròstrum fa 12-19 mm, i té un àpex estre -
tit de 4-6 mm, glabre a la seva meitat inferior, però amb tricomes glandulars a 100-300
micres, adpresos i antrorsos a la meitat superior. Restes estigmàtiques de 0.8-1.7 mm,
amb 5 lòbuls glabres. Tot el fruit fa 15-24 mm de longitud. Llavors ovoides, finament
puntuades, de 1.8-2.3×1-1.4 mm, lises, més o menys vermelloses, amb hílum 1/6 de la
longitud perimetral. Les arrels solen estar endomicorritzades per Glomus occultum, Glo-
mus mossae. Té una arrel principal napiforme, vermellosa.
A més de la var. crenatum, amb el limbe dels pètals crenat, ROUY descriu altes varietats:
• rubicaule Hornem. Planta amb moltes tiges i moltes rames vermelles i fulles tam -
bé vermelles.
• graniticarum Mart.-Don. Planta estirada glabra, amb tiges fines, fulles grans; sè-
pals i carpels glabres.
• purpureum Vill. Pètals menys de 2 cops més llargs que els sèpals amb el limbe
gradualment estretit en ungla; anteres grogues, estigmes rosats. Dins aquesta va-
rietat se n’han descrit formes o subvarietats com ara:
• albiflorum • mediterraneum • purpureum • simile
• intricatum • minutiflorum • scopulicolum • villarsianum
• littorale • modestum • semiglabratum
Es fa en clarianes i marges de bosc amb força humus, talussos i tarteres, marges de ca -

mins o rases amb molta saó, des del nivell del mar fins a l’estatge subalpí a 2000 m snm.
Es pot trobar a bona part d’Europa a algunes d'Àfrica, Macaronèsia, NW, NE de la zona
tropical), Caucas, Sibèria, centre d’Àsia, Aràbia, Himàlaia, Xina, Japó. I al·lòctona a Amè-
rica i al SE d'Austràlia i a Nova Zelanda.
Solen acompanyar Geranium robertianum en els seus hàbitats:
Brachypodium sylvaticum Geum urbanum Sanicula europaea

Campanula trachelium Hedera helix Viola sylvestris
Circaea lutetiana Lapsana communis
Fragaria vesca Oxalis acetosella
Geranium robertianum al món, segons GBIF
HISTÒRIA
Unes llegendes relacionen la planta amb sant Robert, mort el 1110, o amb el duc Robert
de Normandia, mort el 1134, per haver curat a molts malalts amb aquesta planta. També
l’han relacionada amb ROBIN GOODFELLOW.
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «herb Robert» és planta de Venus. Útil contra
càlculs, hemorràgies de tota mena. Cura ràpidament les ferides verdes i en particular les
nafres als genitals.
RUDOLPH BREUSS (segle XX) experimentà amb 10 parelles que feia 10 anys que no podien
tenir fills. Prenent l’herba de Sant Robert, al cap d’un any 8 de les 10 van tenir el primer
fill cadascuna.
• adaptògena • comestible
• anticancerígena • depurativa
• antihemorràgic • diürètica
• antiinflamatòria • galactagoga
• antioxidant • hipoglucemiant
• antisèptica • immunoestimulant
• antitumoral • inhibidora de la ureasa
• antiulcerosa • millora el rendiment esportiu
• antivírica • reguladora menstrual
• astringent • repel·lent de mosquits, puces
• augmenta el VO2 • tònica suprarenal
• carronyaire de radicals NO· (TIJ) • vulnerària
• cicatritzant
USOS MEDICINALS DEL GERANIUM ROBERTIANUM
• abscessos • ascites
• acne • càlculs biliars
• aftes bucals • càlculs renals
• amigdalitis bacteriana UE (cataplasma + • càncer de bufeta de l’orina
gargarismes) • càncer de còlon
• càncer d’estómac • gastritis
• càncer de llengua • gingivitis
• càncer de mama • gota
• càncer de matriu • hematomes (contusions)
• càncer d’ovari • hematúria
• càncer de pell • hemorràgies
• càncer de pròstata • hemorràgies internes (homeopatia)
• càncer de pulmó • hemorroides
• caquèxia • herpes zòster (+ aciclovir)
• cataractes • hipertensió
• catarro • icterícia
• colangitis • infertilitat sexual
• colesterol alt • inflamacions
• colitis • leucèmia
• conjuntivitis • llet escassa
• dermatitis UE • mal als ronyons
• diabetis • mal de coll
• dolor a la bufeta UE • mal de coll
• diabetis • mal de queixal
• enteritis • metritis
• epistaxis (sang al nas) • nafres supurants
• erisipela UE • part (preparació)
• estomatitis (boca) • picors
• estrenyiment • reuma
• estrès nerviós • semen de poca qualitat
• faringitis • sífilis
• fatiga crònica • talls
• febres intermitents • urticària
• fístules UE • varius
• fractures òssies • vòmits de sang
• furóncols
Contra el càncer d’estómac, segons OLIVEIRA FEIJÃO, cal menjar en dejú una cullerada de
la planta tendra picolada, barrejada amb un rovell d’ou, i després, durant el dia un parell
de gots de la infusió cadascuna amb un parell de cullerades deixades reposar 10 minuts
en aigua recent bullida. Contra càncer de matriu, a més, fer irrigacions amb la infusió de
dues cullerades de la planta triturada per 1 L d’aigua recent bullida. L'alcoholatur es pot
preparar triturant 100 g d’herba tendra en 200 grams d’alcohol (de boca) i 100 g més
d’aigua. Es deixa 24 hores reposar i es filtra. Com a col·lutori se’n posa una culleradeta
en mig gotet d’aigua, contra mal de coll o úlceres a la boca. La planta tendra es pot posar
directament sobre ferides o talls, i si cal tapar-la amb un drap de fil es tapa (ben net,
clar). Com a diürètica, caldria beure 30 grans de suc en un got de sèrum de llet, dos
cops al dia. [L’oli essencial és difícil de trobar i cal no confondre'l amb el de Pelargonium
roseum o P. asperum]. Recomanen prendre’n 3 gotes 3 cops al dia, diluïdes en una mica
de crema de llet o mel o en un terròs de sucre.
SUC ENERGITZANT (de CÉSAR LEMA COSTAS, modificat): Herba de Sant Robert (un gra-
pat) + Ortigues (un grapat) + 2 pomes (sense pell) + 2 taronges (sense pell) + 1 culleradeta
de te Mat-Cha (pols). Es bat tot amb la batedora ―si cal, s’hi afegeix una mica d’aigua― i
es cola. S’hi afegeix mel o extracte de Malta.
VETERINÀRIA
Hi ha hagut algunes curacions en animals de càncer amb aquesta planta. La planta no

agrada als conills ni als cérvols, i se n’allunyen.
POSSIBLE TOXICITAT
A algunes persones que han estat moltes hores en contacte directe amb la planta els ha
produït al·lèrgia a la pell. Alguns homes que patien prostatitis, i n’han pres setmanes se -
guides, han notat al final que la prostatitis s’agreujava. Caldria prendre-la combinada
amb altres plantes contra el prostatisme. Seria contraproduent prendre’n si s’està pre-
nent anticoagulants.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GERANIUM ROBERTIANUM
• 1,2,3,4,6-penta-gal·loïl-glucosa • flavonoides
• àcid cítric • geraniïna
• àcid el·làgic (augmenta després de la • Germani
hidròlisis àcida) • oli essencial
• àcid màlic • poli-cafeoïl-derivats
• àcid tànnic • perksina
• agents tànnics • tanins
• àcid fenòlics • vescalagina
• aglicones de flavonoides • vitamina A
• amargants • vitamina C
• castalagina • vitamina E
• el·lagitanins
Planta seca:
Planta tendra:  àcid caftàric (166.92 mg/100 g),
 àcid cafeic (6.62 mg/100 g)  àcid el·làgic (7599.76 mg/100 g),
 àcid caftàric (47.41 mg/100 g)  hiperòsid (3.64 mg/100 g),
 àcid el·làgic (10550.65 mg/100 g)  iso-quercitrina (49.49 mg/100 g),
 kaempferols (231.80 mg/100 g)  kaempferols (143.43 mg/100 g),
• quercitrina (203.44 mg/100 g)  quercitrina (83.92 mg/100 g),
 rutòsid (72.23 mg/100 g)
OLI ESSENCIAL 0.025% DE GERANUM ROBERTIANUM
Propietats: analgèsic, antihemorràgic, antiotític, antioxidant, antiplàsmid, antisèptic, as-

tringent, diürètic, sedant.
Contra: ansietat, herpes, depressió nerviosa, síndrome pre-menstrual, mastitis, gingivi-
tis, caspa, caiguda del cabell, acne, peu d’atleta, cansament nerviós. Bacillus cereus, Ba-
cillus subtilis, Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Staphylococcus pseudointermedius,
Streptococcus agalactiae, Streptococcus canis.
• Alcohols monoterpènics: linalool 13% + alfa-terpineol 2.5% + geraniol 2.5% +

• Sesquiterpenoids: alfa-cariofil·lè 3.5% + germacrè D 8.5%
• Diterpèn-fitol-acetat 4%
• Alkèns oxidats: 2(e)-hexenal 6% + 3(Z)-hexèn-1-ol 7%
• 1-octadecè 0.5% • 1-tridecè

• 1-octèn-3-ol • 1,8-cineol
• 1-terpineol • 2-(E)-decanal
• 2-(E)-dodecanal • dodecanal
• 2-(E)-heptanal • eicosà
• 2-(E)-hexenal 6% • fitol
• 2-(E)-hexenil-acetat • fitol-acetat 4.5%
• 2-(E)-hexenol 1% • gamma-cadinè
• 2-(E)-nonèn-1-al • gamma-muurolè
• 2-(E)-nonenol • gamma-terpinè 1.5%
• 2-(E)-undecanal • geraniol 3%
• 2-pentadecanona • germacrè B 0.5%
• 2,4-(E,E)-decadienal • germacrè D 9%
• 2,4-(E,E)-heptadienal • heneicosanal 1%
• 2,4-(E,E)-heptadienol • heptacosà 1%
• 2,4-(E,E)-hexadienal • heptadecà
• 2,6-(E,E)-farnesal 0.5% • heptanal
• 2,6-(E,Z)-farnesal • heptanol
• 2,6-(E,Z)-nonadienal • hexacosà 1.5%
• 3-(E)-hexenol • hexadecanol
• 3-(Z)-hexèn-1-ol 7% • hexanol 0.5%
• 4-heptanol 0.5% • hexèn-benzoat
• àcid hexadecanoic 1.5% • linalool 13.5%
• àcid nonanoic • llimonè 0.5%
• àcid pentadecanoic • metil-salicilat
• alfa-bisabolol • mircè 0.5%
• alfa-cadinè 0.5% • nerol 1%
• alfa-cadinol 0.5% • nerolidol 0.5%
• alfa-copaè • nonadecà
• alfa-eudesmol • nonanal 1%
• alfa-farnesè 1% • octadecà 0.5%
• alfa-muurolè • octadecanol
• alfa-muurolol 0.5% • octanal
• alfa-pinè • octanol 0.5%
• alfa-sinensal • p-cimè
• alfa-terpinè • p-cimèn-8-ol
• alfa-terpineol 3% • p-ment-1-èn-7-al
• benzaldehid • pentacosà 0.5%
• benzè-acetaldehid 1% • pentadecanal
• beta-bisabolol 0.5% • safranal
• beta-boubonè • terpinèn-4-ol
• beta-cariofil·lè 3.5% • terpinolè 0.5%
• beta-ciclocitral • tertradecanal
• beta-copaè • tetracosà 1-.5%
• beta-elemè • tetradecà
• beta-selinè • trans-alfa-bergamotè
• borneol • trans-beta-farnesè 0.5%
• bornil-acetat • trans-beta-ionona 0.5%
• cariofil·lè-òxid • trans-beta-ocimè 1%
• cedrè-epòxid • trans-cadina-1,4-diè 0.5%
• cis-beta-ocimè • trans-carveol
• cis-carveol • trans-linalool-òxid
• cubenol • trans-verbenol
• dauca-5,8-diè • triciclè
• decanol • tricosanal 0.5%
• decenal 0.5% • tridecanol
• docosà 0.5% • undecanal
• docosanal
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical composition and antimicrobial activity of Geranium robertianum L. essential

oil». ELZBIETA GEBAROWSKA, JOANNA POLITOWICZ, ANTONI SZUMNY. Acta Poloniae Pharma-
ceutica – drug research: vol. 74, nº 2 pp. 699-705 (2017).
HERBA DE SANT BENET
Geum urbanum L.
[1753, Sp. Pl. : 500] 2n = 42
Làmina de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN Làmina de JOHANN GEORG STURM

NOMS POPULARS
Alemany: Echte nelkenwurz/ Benediktenkraut/ Gariofilat / Gemeine nelkenwurz /

Gewöhnliche nelkenwurz / Hasenauge / Igeleinkraut / Mannskraftwurzel /
Märzwurzel / Nagelchrut / Nelkengaraffel / Nelkenwurz / Nägeleinkraut /
Sanikula / Stad-benedikte / Stadt-benedikte / Stadt-nelkenwurz /
Weinwurzel
Anglès: Wood avens/ Avens / Bennet's root / City avens / Clove root / Clover-
root / Colewort / Common avens / European avens / Goldy star / Herb
Bennet / St. Benedict's herb / Way Bennet / Wild rye
Àrab: ‫ حشيشة المبارك المدينية‬/ ‫ حشيشة المبارك‬/ ‫جذر قرنفلي‬/‫االسم العلمي‬
Basc/Euskera: San Benito belar, San Benito belarra, linzaiña, tuisarr.
Castellà: Cariofilada/ Hierba de san Benito / Hierba del clavo / Hierba santa/
benedicta/ clavelada/ gariofilada/ islera/ raíz bendita/ raíz benedicta/
sanamunda/ sanamunda silvestre/ yerba de San Benito.
Català: Herba de sant Benet/ Flor de sant Benet / Herba botera / Meligó montès/
Herba de set-sagnies/ Peu de lleó/Pota de lleó
Danès: Nellikerod / Feber nellikerod
Eslovac: Kuklík mestský
Eslovè: Navadna sretena/ Sretena navadna
Estonià: Maamõõl
Finlandès: Kyläkellukka
Francès: Benoîte commune/ Benoîte / Herb-bennet
Gaèlic: Macall coille/Machall coille
Gal·lès: Mapgoll/Afans / Benedigeidlys / F'anwylyd / Llys bened / Llysiau
f'anwylyd/ Mapgoll benedigeidlyn cyffredin / Mapgoll benedigeidlys
Gallego: cariofilada, cariofilata, erva-benta, herba caraveleira, herba caravelleira,
herba de San Benito, herba de San Bento, herba santa, pata de lobo,
patilobo, pé-de-leâo, sanamunda
Hebreu: ‫גיאון‬
Holandès: Geel nagelkruid/Gewoon nagelkruid / Nagelkruid
Hongarès: Erdei gyömbérgyökér / Közönséges gyömbérgyökér
Italià: Cariofillata comune
Noruec: Benediktinarrot / Benediktinerrot / Nellikrot / Kratthumleblom
Persa/Farsi ‫علف مبارک‬
Polonès: Kuklik pospolity
Portuguès: Erva-benta/ Cariofilada / Cravoila / Sanamunda
Rus: Гравилат городской
Serbi: Зечја стопа
Serbi: Zečja stopa
Suec: Nejlikkummer / Vanlig nejlikrot / Nejlikrot
Turc: Karanfilkökü / Su karanfili
Txec: Kuklík městský
Ucraïnès: Гравілат міський
Dins la família de les Rosàcies, el gènere Geum es distingeix per ser plantes herbàcies de
fulles pinnaticompostes, flors no reunides en glomèruls, doble calze, estils llargs,
persistents, folíol terminal més gran que els laterals
Dins el gènere, Geum urbanum es distingeix per tenir l’articulació dels estils molt
corbada; calze entre verd i roig; pètals no unguiculats; tiges fèrtils ramificades amb fulles
menors que les basals, aquenis molt nombrosos, més de cent per flor; contorn de les
fulles basals el·líptic tirant a orbicular, amb estípules de més de 3 cm; receptacle
fructífer hirsut amb pèls de 1.2-5 mm; base del bec de l’aqueni sense pèls glandulífers.
L’herba de Sant Benet pot arribar a fer 60 cm d’alçària. Sol estar una mica ramificada.
La soca és curta i fibrosa, i una mica aromàtica, recordant l’olor dels clavells. Les fulles
inferiors són lirades, pinnatisectes, amb 5-7 segments molt desiguals, inciso-dentats. Les
fulles caulinars són grans, amb estípules foliàcies, suborbiculars, incises-dentades. L es
flors són d’un groc clar, agrupades en cimes pauciflores. El calze és verd i girat cap avall
en la fructificació. Els estils són articulats al quart distal. Els carpels són oblongs, amb
aresta glabra, arquejada, reflexa, i estan reunits en un caparró sèssil al fons del calze.
Es pot hibridar amb el rar aquí Geum rivale per formar Geum× intermedium.
NOTA: malgrat haver estat una planta molt emprada durant el Renaixement, actualment
no es troba als herbolaris, caldria recol·lectar-la de la muntanya.
MALURES: Peronospora gei, Podosphaera aphanis, Ramularia gei, Trichothecium roseum
Geum urbanum al món, segons GBIF
Es troba en marges humits i ombrívols de boscos sobre terrenys una mica àcids amb
força nutrients però no massa matèria orgànica, i gens de salinitat. Poden acompanyar-
la:
Alliaria petiolata Cucubalus baccifer Oxalis acetosella
Brachypodium sylvaticum Fragaria vesca Ranunculus ficaria
Campanula trachelium Geranium robertianum Sanicula europaea
Carex sylvatica Glechoma hederacea Stellaria holostea
Cicerbita muralis Lapsana communis Veronica chamaedrys
Circaea lutetiana Mercurialis perennis Viola sylvestris
A l’Edat Mitjana es duia un tros d’arrel com amulet per protegir-se dels i de les bestioles
verinoses, gossos rabiosos i serps. Se la considera planta de Júpiter. NICHOLAS CULPEPER
(segle XVII) tenia la «cariophillatae, avens, herb Bennet» com a una rel seca, calenta,
depurativa que allunya les arnes dels vestits. La tenia com un bon remei pels pulmons,
melsa, fetge i com a depurativa tèbia del ventre. I un bon remei per desfer els coàguls
que es produeixen després d’una caiguda, bullida la rel tendra o seca en vi o aplicada
amb aquest vi per fora a ferides o per dins beguda. La decocció de a rel conforta el cor i
reforça l’estómac i dona escalfor al cervell; desencalla el fetge a la primavera i hi atura el
vent del còlic. També ajuda els que tenen alguna fractura. Rentant la cara amb el suc de
la rel en marxen les taques. El vi de macerar-hi la rel a la primavera reconforta el cor
bevent-ne un glop en dejú, i és un bon preventiu contra epidèmies. Ajuda també a pair,
dona escalfor a l’estómac i desencalla el fetge i la melsa.
• analgèsica • estomacal
• antidiarreica • febrífuga
• antiemètica • hepàtica
• antiespasmòdica • neuroprotectora
• antihemorràgica • preventiu epidèmies (vi)
• antiinflamatòria • refrescant
• antisèptica • sedant
• cosmètica • vomitiva (si es pren freda i en excés la
• depurativa decocció de l’arrel)
• estimulant
USOS MEDICINALS
• aftes bucals • fetge debilitat

• amigdalitis bacteriana (punxar les • gastritis
amígdales amb els estils dels fruits) • gingivitis
• astènia primaveral • hemoptisis
• barbs • hemorràgies
• blefaritis • hemorroides UE
• blennorràgia • indigestions en ancians
• bronquitis crònica • mal de coll
• caigudes • mal de queixal
• calorades • mal de ventre
• cansament mental • malària REL
• catarro • malalties neurodegeneratives
• còlic biliar • menorràgia
• colitis • mucositis
• conjuntivitis • nàusees
• convalescència • Parkinson
• cor debilitat • penellons
• dermatitis • periodontitis
• diarrea (en ancians) REL • pigues
• disenteria REL • Staphylococcus aureus
• dismenorrea • tenesme (tintura Rel 50 gotes/dia)
• dispèpsia • tos
• enteritis • trombosis
• esofagitis • tuberculosis REL
• estomatitis • úlcera d’estómac REL
• faringitis • úlceres cronificades UE REL
• febre REL
ALTRES USOS
L’arrel s’ha emprat per donar aroma a sopes i a alguns tipus de cervesa. Posant la rel als
armaris s’evita que s’arni la roba. Els fruits queden enganxats als vestits i això pot
engrescar la canalla a jugar-hi.
PREPARATS
• Cataplasma fulles tendres matxucades: contra oftàlmies

• Decocció REL per rentar nafres 30 g/L
• Extracte aquós REL: 1-3 g/dia
• Infusió REL de 30 g per 1/2 L/dia, a beure calenta entre àpats.
• Pols de l’arrel: 1-4 g/dia com a tònic
• Punxetes dels fruits en tocs a les amígdales contra infeccions bacterianes
• Tintura REL 30-50 gotes abans dels àpats.
• Vi de la planta 30 g + sàlvia 10 g + menta piperita 10 g + ruda 10 g + 1 L de vi
negre, deixat macerar 24 hores. Filtrar i beure’n un glop 4-6 cops al dia contra
trastorns respiratoris.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GEUM URBANUM
• àcid 2-alfa,3-alfa,24-trihidroxi-ursa- • derivats de l’àcid dehidro-digàl·lic

12,18-dièn-28-oic • el·lagitanins:
• àcid 2-alfa,3-alfa,24-trihidroxi-ursa- ➢ casaurinina
12,18-dièn-28-oic-28-O-beta-D- ➢ derivats de l’àcid el·làgic
glucopiranòsid ➢ estaquiurina
• àcid 2-alfa,3-beta-23-trihidroxi-ursa- ➢ gemina A
12,19(29)-dièn-28-oic-28-O-beta-D- ➢ pedunculagina
glucopiranòsid ➢ tellimagrandina
• àcid 3,3’-di-O-metil-el·làgic-4-O-beta-D- • esteroides
glucopiranòsid • eugenol
• àcid 3,3’,4’-tri-O-metil-el·làgic • flavina
• àcid 3,3’,4’-tri-O-metil-el·làgic-4-O-beta- • geïna
D-glucopiranòsid • geòsid
• àcid 19-alfa-hidroxi-3-oxo-ursa-1,12- • niga-ichigòsid F1
dièn-28-oic • oli essencial
• àcid gàl·lic • pirogal·lol
• àcid iso-vainíllic • procianidines:
• àcid oleanòlic ➢ procianidina B3
• àcid pomònic ➢ procianidina C2
• àcid piroglutàmic ➢ derivats de catequina
• àcid tànnic • resina
• àcid tormèntic • rubúsid A
• àcid ursòlic • rubúsid D
• àcid vainíllic • tanins 9% REL
• agents tànnics • triterpenoides
• arjunglucòsid I • vicianosa
• beta-sitosterol • vicianosidasa
• beta-sitosterol-3-O-beta-D-
glucopiranòsid
OLI ESSENCIAL DE GEUM URBANUM
(les caselles sense res a les dues columnes correspondrien a components de Geum rivale)
tr = traces
CONSTITUENT nº del % a la PART AÈRIA % a la REL

pic a la
cromatografia
de gasos
(E)-2-hexenal 1 tr -
(Z)-3-hexèn-1-ol 2 38.4 -
(E)-3-hexèn-1-ol 3 0.2 -
hexanol 4 1.4 -
heptanal 5 0.4 -
1-iso-propil-ciclohex-1-è 6 - tr
camfè 7 - tr
heptanol 8 0.4 -
1-octèn-3-ol 9 14.6 tr
6-metil-5-heptèn-2-ol 10 0.2 -
octanal 11 - -
3-octanol 12 0.6 -
(Z)-3-hexenil-acetat 13 0.7 -
alfa-fel·landrè 14 - -
p-cimè 15 tr -
benzacetaldehid 16 0.1 -
2-etil-1-hexanol 17 0.1 -
beta-fel·landrè 18 - -
1,8-cineol 19 - -
llimonè 20 tr -
(E)-beta-ocimè 21 tr -
(E)-2-octèn-1-ol 22 3.3 -
octanol 23 0.6 -
trans-linalool-òxid 24 - -
cis-linalool-òxid 25 tr -
trerpinolè 26 0.1 -
nonanal 27 5.0 -
linalool 28 2.6 0.2
undecà 29 tr -
nopinona 30 0.1 1.6
càmfora 31 - -
trans-pinocarveol 32 tr 0.4
(Z)-3-nonèn-1-ol 33 0.4 -
pic a la
cromatografia
de gasos
pinocarvona 34 - tr
1-(1,4-dimetil-3-ciclohexèn-1- 35 0.1 -
il)
cis-mirtanal 36 - 15.3
nonanol 37 1.2 -
terpinèn-4-ol 38 tr -
trans-mirtanal 39 - 2.9
(Z)-3-hexenil-butirat 40 0.2 -
mirtenal 41 - 3.0
metil-salicilat 42 0.2 tr
alfa-terpineol 43 1.4 0.1
mirtenol 44 0.1 2.1
decanal 45 0.6 -
beta-ciclocitral 46 0.1 -
dodecà 47 0.1 -
citronel·lol 48 0.2 tr
(Z)-3-hexenil-2-metil-butanoat 49 - -
(Z)-3-hexenil-iso-valeriat 50 - -
cis-mirtanol 51 tr 0.7
geraniol 52 2.1 -
trans-mirtanol 53 0.5 3.2
geranial 54 0.1 -
aldehid de perilla 55 - 0.1
fel·landral 56 tr 0.5
decanol 57 0.2 .
àcid nonanoic 58 0.4 -
alcohol cuminílic 59 tr -
dihidro-edulà II 60 tr -
dihidro-edulà I 61 0.3 -
alcohol de perilla 62 - 0.1
undecanal 63 0.2 -
teaspirà A 64 tr -
tridecà 65 tr -
(Z)-3-hexenil-tigliat 66 0.1 -
eugenol 67 0.5 69.2
delta-elemè 68 - -
dehidro-ar-ionè 69 0.2 -
pic a la
cromatografia
de gasos
alfa-cubebè 70 - -
beta-damascenona 71 0.2 -
(Z)-3-hexenil-hexanoat 72 0.1 -
ciclo-sativè 73 - tr
alfa-ylangè 74 - -
alfa-copaè 75 0.1 tr
beta-burbonè 76 - -
beta-cubebè 77 - -
tetradecà 78 0.5 -
beta-cariofil·lè 79 0.3 -
beta-copaè 80 - -
geranil-acetona 81 tr -
alfa-humulè 82 0.1 tr
al·lo-aromadendrè 83 - tr
dehidro-beta-ionona 84 tr -
beta-ionona 85 0.1 -
alfa-muurolè 86 0.1 -
germacrè D 87 0.1 -
(Z,E)-alfa-farnesè 88 4.3 -
tridecanal 89 0.3 -
alfa-muurolè 90 - 0.1
(E,E)-alfa-farnesè 91 4.3 -
gamma-cadinè 92 - -
delta-cadinè 93 0.1 tr
alfa-calacorè 94 tr -
trans-nerolidol 95 1.6 -
(Z)-3-hexenil-benzoat 96 0.5 -
espatulenol 97 - tr
cariofil·lè-òxid 98 tr -
fokienol 99 tr -
viridiflorol 100 - -
guaïol 101 tr tr
humulè-epòxid II 102 - -
farnesè-epòxid 103 - -
cubenol 104 tr -
gamma-eudesmol 105 0.1 tr
pic a la
cromatografia
de gasos
tau-muurolol 106 0.1 -
beta-eudesmol 107 0.1 0.1
alfa-cadinol 108 0.1 -.
alfa-eudesmol 109 0.1 0.1
(Z)-3-hexenil-salicilat 110 0.1 -
bulnesol 111 - tr
pentadecanal 112 0.4 -
heptadecà 113 tr -
benzil-benzoat 114 tr -
octadecà 115 0.1 -
hexadecanol 116 tr -
nonadecà 117 0.1 -
heptadecanal 118 0.1 -
iso-fitol 119 0.1 -
àcid hexadecanoic 120 tr -
eicosà 121 tr -
octadecanal 122 tr -
geranil-linalool 123 0.1 -
octadecanol 124 tr -
fitol 125 4.1 -
docosà 126 tr -
tricosà 127 0.1 -
tetracosà 128 tr -
pentacosà 129 0.1 -
hexacosà 130 0.1 -
EFECTES FISIOLÒGICS DEL GEUM URBANUM
A 50-100 ppm fan que s’incrementi l’expressió de l’alfa-actina i la troponina I al miocardi

i que augmenti i s’estimuli l’expressió genètica de ACTN, ACT1 i TNNI3 a les cèl·lules
mare mesenquimàtiques derivades de teixit adipós. Molt probablement l’efecte
cardiogènic és degut als derivats de l’àcid el·làgic i de l’àcid gàl·lic.
La gemina A redueix als neutròfils la superfície d’expressió de CD11b i hi inhibeix la
producció de ROS, MMP-9, elastasa, IL-8, IL-1beta; però hi estimula l’alliberament de
TNF-alfa, un factor proapoptòtic.
Geum urbanum retarda la formació de fibres de sinucleïna-alfa (cossos de Lewy) i dirigeix
el procés cap a a formes no fibril·lars, i això és bo de cara a evitar el Parkinson.
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical constituents of Geum urbanum L. roots». QUANG TON THAT, TRUONG VAN NGUYEN
THIEN, HUU PHUC DANG, NGOC LE HOAN, LOAN KIEU THI VO, MINH HUU DUC NGUYEN.
Natural Product Research (2008); 32 (21)
https://rucforsk.ruc.dk/ws/files/63428912/GU_revise_2_.pdf
«Composition of essential oil from aerial and undergound parts of Geum rivale and G.
urbanum growing in Poland». ALEKSANDRA OWCZAREK, JAN GUDEJ, AGNIESZKA KICEL. Nat.
Prod. Commun. (2013); 8(4):505-508.
Ginkgo biloba L.
[Mant. Alt.: 331; 1771] 2n = (12) - 24 - (48)
Ginkgo biloba (Big Yellow) a Azuma Sports Park (Fukaura, Fukushima, Japó): 22 m de volt de canó, 31 m
d'alçària, uns 1000 anys d'edat. És l’exemplar més gros el Japó.
ETIMOLOGIA: del japonès “Yin Kyo” (albercoc argentat), pels “fruits”, i per les fulles a la
tardor; i del llatí “bi-loba” (amb dos lòbuls), per la major part de les fulles. [ Curiosament,
“jainko” significa “diví” en basc; i en anglès “jingoism” és un deler per defendre la pàtria amb
les armes].
NOMS POPULARS
Anglès: Maiden-Hair Tree, Kew Tree

Àrab: ‫جنكو‬
Danès: Tempeltrae
Estonià: Hõlmikpuu
Finlandès: Neidonhiuspuut
Francès: Arbres aux mille écus, Noyer du Japon
Grec: Γκίγκο το δίλοβο
Hebreu: ‫ גינקו בילובה עלים‬/ ‫אונתי‬-‫גינקגו דו‬
Japonès: イチョウ / いちょう (Icho, Ityo, Ginkyo; Jin-nan [“fruit”])
Noruec: Tempeltre
Polonès: Miłorząb dwuklapowy
Turc: Mabet ağacı
Xinès: 銀杏 / 白果 / 银杏 / 银杏叶 (FRU: Yin xìng / Bai guo/ Pai kuo/ Yin kuo/
Kung-sun shu/ Fei-o-shieh/ Fu chi-chia/ Ya-chiao-pan// FUL:
Yingxingye/ Ling-yen/ Yah chio)
Alguns científics, com ara CHARLES DARWIN, l’han pres per un fòssil vivent. És una
gimnosperma única dins la seva classe, ben separada de les coníferes i de les Cicadals.
És un arbre caducifoli i dioic, que pot arribar a fer fins a 60 m d'alçària (Corea) i el tronc
tenir fins 7 m de diàmetre (Burnside Farm en Owings Mills, Maryland). Els exemplars
femenins tenen les branques principals gairebé horitzontals, mentre que els masculins
les tenen en angles d’uns 45º. L’escorça és grisa clara o grisenca marronosa, fissurada
longitudinalment, sobretot en exemplars vells, com si fos una mena de suro. Té dos tipus
de rames. Unes són llargues (macroblasts), de color marró groguenc al principi, i després
gris, amb entrenusos de 1,5-4 cm. Les altres (braquiblasts) són curtes, grisenques, amb
marques el·líptiques de les fulles. En alguns exemplars centenaris es desenvolupen arrels
aèries en una mena de mametons cònics grans que pengen, i que els xinesos anomenen
«chi-chi». Les fulles són flabel·lades (en ventall, com la falzia de pou), amb nervació quasi
paral·lela, de base amplament cuneada, de marge sencer, bilobat o no, o fins tetralobat
(var. «Saratoga»), de color verd pàl·lid, tornant-se groc brillant a la tardor, i normalment
de 5-8 cm d'ample. Les fulles es disposen en grups o alternes. El pecíol és llarg. Les
fulles de les branques llargues estan dividides per un profund sinus en dos lòbuls
profundament dissectes. Les de les branques curtes estan ondulades en l'àpex i no solen
tenir els dos lòbuls. Estructures reproductives («inflorescències») agrupades a les aixelles
de fulles esquamoses als braquiblasts. Cons pol·línics pèndols, grocs, amb nombrosos
estams al voltant d’un eix, disposats helicoidalment. Apareixen abans que les fulles i
tenen una vida molt curta. Grans de pol·len que poden volar més de 400 m i que donen
lloc, al cap de 4 mesos d’haver pres contacte amb la goteta segregada pel porus de l’òvul,
a dos espermatozous pluri-flagel·lats.
https://planthumor.files.wordpress.com/2017/07/ginkgo.gif?w=656
Normalment aquests grans de pol·len són fusiformes o naviculars, i tenen una obertura
mono-colpada, mono-solcada i ana-colpada. Però si s’inflen, especialment després de
l’acetolisis, es mostren esfèrics i amb una obertura germinal gran rodona. Al voraviu s’hi
poden veure projeccions auriculars o protuberàncies alades. La secció axial d’aquest
voraviu mostra aquestes projeccions auriculars de la nexina lamel·lada. L’ornamentació
de la cara proximal apareix de sub-reticulada a verrucosa o d’espinosa a granulada, o
fins i tot foveolada (després d’acetolisis). Tota la superfície està coberta d’arrugues,
crestes i reticles irregulars. Després de tractar-lo amb lleixiu, el gra de pol·len mostra
l’exina amb projeccions linears dèbils, amb porus diminuts i irregulars que apareixen
com fòvees. L’ornamentació de l’obertura germinal dels grans no tractats amb àcid acètic
consisteix en una sèrie de projeccions verrucoides o espínules o grànuls. A més, la capa
interna de l’exina a l’obertura germinal mostra un reticle ben clar. Òvuls (2-3 mm)
agrupats en llargs peduncles, en grups de 2-3 a la punta de les tiges rectes. Sense
periant, biovulades. Anormalment (a la varietat epiphylla) els òvuls surten al mig del
limbe d’algunes fulles. Per ser fecundats els òvuls els cal un medi aquós, i això pot
passar mesos després de caure a terra el «fruit». Però un cop fecundades comencen a
germinar, sense període de repòs. Normalment només un òvul arriba a la maduresa en
cada grup. «Fruits» el·líptics, estretament ovoides, obovoides o sub-globoses, de 2.0-3.0
cm per 1.6-2.4 cm, de color groc o glauc groguenc, amb olor una mica desagradable
quan maduren, tous, de sabor acre. De fet, com que és una gimnosperma, en sentit
estricte no es podria parlar de fuit, ni de drupa, sinó de llavors amb dos embolcalls, un
carnós (sarcotesta) i l’altre dur (esclerotesta), intern, de 19-30 × 11-14 mm. L’olor al
madurar l’originen els àcids butíric, hexanoic i valèric, principalment. Les arrels estan
endomicorritzades almenys amb Glomus caledonium, Glomus epigaeum, Glomus mossae,
Glomus tenuis, Gigaspora margarita, que mostren una penetració inter-cel·lular (típica de
les angiospermes). Però pot haver-hi altres fongs endofítics com ara Alternaria,
Aspergillus, Bartheletia paradoxa (fòssil), Chaetomium globosum, Nodulisporium,
Penicillium sp., Pestalotiopsis uvicola, Phomopsis, Pseudochaetosphaeronema ginkgonis,
Streptomyces ginkgonis, Xylaria. Una alga verda microscòpica (10 × 5 micres) endofítica:
Coccomyxa. I els bacteris endofítics: Arthrobacter ginkgonis, Bacillus amyloliquefaciens,
Hymenobacter ginkgonis, Nicardioides ginkgobilobae. I a la rizosfera Bradyrhizobium,
Rhizobium, Shingomonas, Streptomyces, Nitrospira.
DETALLS MICROSCÒPICS (HISTOLOGIA)
―micro-esporangi o sac pol·línic de

Ginkgo biloba amb endoteci de 3 capes
(com a les angiospermes)→
Gra de pol·len de Ginkgo biloba (30 x 30 x 10 micres) [MICHEL, 1986]

A: braquiblast amb flors
masculines
B,C,D: estaminodi
C: amb esporangis oberts
D: vista des del darrere
E: braquiblasts amb flors
femenines
F: flor femenina
G: peduncle amb llavor
[PILGER, 1926]
—imatge
obtinguda per
PAOLA BONFANTE-
FASOLO (CNR-
Torino) de Glomus
sp. dins teixit
radicular de
Ginkgo biloba
formant part de
l’endomicorriza
vesículo-
arbuscular.
cw: paret cel·lular;
ar: arbúscul;
► porus per on
penetra el fong
d’una cèl·lula a
l’altra.
https://forum.mikroscopia.com/topic/16259-ginkgo-biloba-feuille-histologie/
L’epidermis monocapa d’ambdues cares té una cutícula ben marcada. A la cara de sota
(abaxial), hi ha estomes amb cèl·lules annexes ensorrades respecte el pla general de la
superfície. Més endins, la palissada està formada per
cèl·lules allargades amb angles rectes, però amb aspecte irregular, algunes
perpendiculars a la superfície de la làmina. Feixos de vasos conductors es poden veure a
intervals al llarg i a l’ample de la làmina. Tenen grups de cristalls d’oxalat càlcic al
costat. Les cèl·lules del mesòfil són més petites que les de la palissada. Són allargades,
paral·leles a la superfície i separades per grans espais intercel·lulars. En secció
transversal, es veu la cutícula llisa, que es tenyeix de rosa amb Sudan III. Les cèl·lules de
l’epidermis de la cara de dalt (adaxial) es veuen, des de sobre, allargades i amb parets
ondulades, i amb abundants gotetes de 2-12 micres de diàmetre, excepte a les fulles molt
joves. Les cèl·lules de l’epidermis inferior (abaxial) són similars, però amb parets més
rectes, i amb estomes anisocítics intercalats. Els elements lignificats, com ara vasos
xilemàtics amb engruiximents anulars, traqueides i vasos amb porus amb voraviu, són
abundants al pecíol de les fulles velles. Allí s’hi pot veure algun canal secretor també.
Els grups de cristalls d’oxalat càlcic van des de 5-50 micres a les fulles joves, fins 15-100
micres a les fulles més velles. Ocasionalment es poden veure alguns tricomes allargats,
uniseriats, eglandulars, sense envans, amb superfície llisa o verrucosa. Els grans de
midó, d’unes 20 micres, entre poligonals i circulars, són rars. Tenen un hílum central i
se’ls hi pot veure una creu de Malta a l’enfocar-los amb llum polaritzada. La cromatina
als nuclis de les cèl·lules del parènquima en palissada apareix formant grànuls de 32
nm, també anomenats grànuls de Lacandonia.
VARIETATS /CULTIVARS
• ‘All Gold’ • ‘Horizontalis’ • ‘Pendula Selection’

• ‘Autumn Gold’ • ‘Jagged Jade’ • ‘Princeton Gold’
• ‘Baldii’ • ‘Jeosaphat’ • ‘Princeton Sentry’
• ‘Beijing Gold’ • ‘Kathinka’ • ‘PV4 Variegata’
• ‘Bernheim Arboretum’ • ‘Kopista’ • ‘Saratoga’
• ‘Boleslow Chrobry’ • ‘Late Fall Gold’ • ‘Shangril·la’
• ‘BZN’ • ‘Little Joe’ • ‘Snow Cloud’
• ‘California Sunset’ • ‘Löver’ • ‘Sport Tit’
• ‘Clica’ • ‘Majestic Butterfly’ • ‘Spring Grove’
• ‘Doctor Gerd’ • ‘Mariken’ • ‘Thelma’
‘Krüssmann’ • ‘Mayfield’ • ‘Tubiforme’
• ‘Fastigiata Blagon’ • ‘Mephisto’ • ‘Tubuliflora’
• ‘Françoise’ • ‘Montezuma’ • ‘WB’
• ‘Freak’ • ‘Mutation’ • ‘White Lightning’
• ‘Globus’ • ‘Nutans Pendula’ • ‘Yellow Dragon’
• ‘Golden Girl’ • ‘Obelisk’
• ‘Hayanari’ • ‘Pece Lobo’
http://www.jardin-florilege.eu/en/blog/ginkgo-biloba-40-varieties-22
Ginkgo biloba al món, segons GBIF

—Zones relictes del Ginkgo en estat natural: Dalou (a dalt), i Tian Mu Shan (a baix) —
Aquesta mena d’arbres poblava la terra ja al Devonià superior, si bé el seu màxim
esplendor va ser després del Carbonífer, durant el Pèrmic, el Triàsic i el Juràssic. Els
altres gèneres de la família d’aquesta gimnosperma només es poden veure en fòssils
(Arctobaiera, Bairea, Eretmophyllum, Ginkgoites, Sphenobaiera, Windwardia). L’espècie és
la única relíquia arbòria de l'era Mesozoica present en l’actualitat. Fa 100 milions d’anys
Ginkgo biloba s'estenia per l’Extrem Orient, Amèrica del Nord, Groenlàndia i el que seria
Europa (sobre tot del Nord). En canvi, fa només 40 milions d’anys la seva àrea de
distribució es va moure cap el Sud ocupant Europa central i meridional i deixant
Groenlàndia. La densitat d’estomes a les fulles del Ginkgo o gèneres similars és
proporcional a la quantitat de CO2 atmosfèric. Així s’indueix que durant l’era Secundària
(250-65 milions d’anys enrere) va estar entre 1000 i 2000 ppm (amb algun episodi de
més concentració). I que entre 1 i 8 milions d’anys enrere va estar per sota les 1000 ppm,
com també ho va estar al Pèrmic Inferior (275-290 milions d’anys enrere). A Catalunya es
troben fòssils de Ginkgo a la pedrera de calcària litogràfica de Santa Maria de Meià
(Montsec de Rúbies), junt amb fòssils de granotes, peixos, cocodrils, ocells/dinosaures, i
insectes, del Cretàcic inferior (Barremià lacustre = 127 milions d’anys enrere).
https://docplayer.es/114117288-Paleontologia-de-
les-terres-de-lleida-la-pedrera-de-meia-i-l-inici-d-un-
mon-modern.html
fòssil de Ginkgo a la pedrera de Meià

(Montsec de Rúbies))
—bonsai de Ginkgo biloba a la tardor i a la primavera.

Del Museu del
Bonsai de Omiya
(Saitama), al Japó
L’arbre ha estat i és àmpliament conreada a Àsia i posteriorment a tot el món. Se’n
coneix una possible població natural, al nord-oest de Zhejiang (reserva de Tian Mu
Shan), a la Xina 119º 25’ E; 30º 20’ N a 1500 m snm. Allí de mitjana hi cauen 1700 mm
de pluja anualment i les temperatures més fredes mitjanes del mes de gener són del
voltant dels 3 º C, mentre que les del més més càlid (juliol) són de voltant dels 21º C.
Dels poc més de dos-cents arbres que hi ha allí, criden l’atenció els que resisteixen al
marge del cim d’un gran espadat. Una altra zona relicte és a la “Dalou mountian”, al
Nord de Guizhou, al SW de la Xina (28º 15’ 19’’ N; 107º 06’ 27’’ E, 1000 m snm).
Exemplars de més de 3000 anys es poden veure al temple de Dinlisi (Fulaishan, Juxian,
Shandong) o a Panhu (Baoyacun, Naxi, Dongkouxian, Hunan). A la Xina es poden trobar
més d’un centenar de ginkgos mil·lenaris prop temples budistes. El Ginkgo és un arbre
relicte dels boscos que eren més comuns fa uns 180 milions d’anys (Juràssic inferior) en
les zones temperades de la Terra. En aquells temps hom especula que l’espècie era
Ginkgo yimaensis, amb fulles 2-8 feses, i òvuls menors en peduncles ramificats. Els
Ginkgo varen desaparèixer d’Europa al final del Pliocè (1.8 milions d’anys enrere), degut
a la sequera estival i a les gelades molt fortes hivernals.
A més de als boscos de l’Extrem Orient, viu (cultivat) als grans jardins de bona part del
planeta. Als temples budistes orientals se’l considera un arbre sagrat. Per anàlisis
genètica sembla clar que l’arbre es va plantar al costat del temple, i no el temple al costat
de l’arbre.
El Ginkgo resisteix bé la contaminació, el foc, i la radioactivitat (bomba d’Hiroshima),
però no resisteix les gelades molt fortes ni la pluja àcida. Al llarg de la prehistòria sembla
ser que els dinosaures carronyers, i després molts rosegadors i alguns carnívors hagin
dispersat involuntàriament les llavors, un cop expulsada la part dura amb la femta, i
promogut la dispersió de l’espècie. Aquesta propagació és facilitada després per
temperatures suaus, ja que l’embrió es desenvolupa lentament i una gelada molt forta
l’aniquilaria.
L’ àcid 2-hidroxi-6-(10-hidroxi-pentadec-11-enil)-benzoic que segreguen les fulles al
caure al terra inhibeix el creixement de crucíferes, compostes, i gramínies. Aquest efecte
al·lelopàtic, l’ha facilitat de reproduir-se vegetativament o per llavors, i l’haver quedat
relicte en algunes zones, i tot això pot haver ajudat l’espècie a sobreviure tants milions
d’anys.
CULTIU DEL GINKGO
Les llavors germinen fàcilment. Les plàntules, un cop crescudes al planter, es

trasplanten a una terra àcida o neutra, poc compacta, llimosa, humida, i millor a ple sol.
El creixement és molt lent. Prefereix ambients humits. Hi ha almenys dues vintenes de
varietats de jardí. Els esqueixos solen agafar bé si es planten pel juliol. Les plantes que
creixen a partir de tiges tendres a l’estiu, tiges dures a l’hivern, empelts de mametons
penjants i radicants al final de l’hivern, o borrons al final de l’estiu, no solen tenir un
tronc principal ben definit, però si són femelles, fructifiquen ja als 6 anys. Els mascles de
la varietat “fastigiata” és la més comuna als vivers. Les femelles “fructifiquen” al cap de
25 anys. Se’n fan bonsais força bonics d’un sexe o l’altre. A la ciutat comtal n’hi ha
gairebé 200 plantats pels jardins públics. Els de l’edifici històric de la UB varen ser
plantats cap el 1904. Al jardí de la universitat de Santiago de Compostela, en varen
plantar dos el 1880. A la universitat de Montpeller n’hi ha un plantat el segle XVIII. Els
dels volts de l’edifici de l’institut botànic de Torino, plantats cap a 1830, produeixen
moltes llavors o ”fruits” —segurament els anys senars— i germinen, almenys a l’interior,
fàcilment. Alguns creuen que l’arbre suporta gelades de fins a 30 º sota zero, i altres que
no, almenys quan és jove. L'arbre es cultiva a la Xina sobre tot per collir-ne els fruits. Les
fulles s’hi empraven també ja des del segle XVI.
Hom calcula que hi ha al país de la Xina uns 750.00 arbres que produeixen 7000 tones
de fruits cada any. Tant a França (Saint-Jean d’Illac) com als Estats Units (Carolina del
Sud) a partir de 1980 s’han cultivat unes 1500 Ha amb 25000 plantes/Ha, dedicades a
produir fulles per fer-ne extractes medicinals. La plantació s'esporga cada any
mecànicament. A la Xina es fan servir sobre tot els “fruits” i només recentment les fulles
(2000 Ha a partir de 1990). Les plantacions allí almenys són a les províncies de
Shandong i de Jiangsu. Una estimació econòmica mundial calibra la venda de productes
al llarg d’aquests darrers 25 anys de Ginkgo biloba en 100.000.000 $/any.
HISTÒRIA
El Pen Tsao Ching, del primer mil·lenni abans de Crist, reconeix que el Ginkgo és bo per
al cor i els pulmons. I al Shi Wu Ben Cao, i al Yong Ben Cao del segle XIV d. C. (dinastia
Yuan) és citat també igualment. El 1505, però, ja es mencionen les virtuts de les fulles
(Ben Cao Pin Hue Jing Yaor).
Un dels noms xinesos (traduït) de l’arbre és “arbre de l’avi i el net”. I és que com que els
xinesos aprofiten els mal anomenats fruits (òvuls), si un home en sembra un, serà el seu
net qui podrà recollir-ne. Un altre nom és el d’”arbre de les papallones”. La similitud de
les fulles, siguin verdes o daurades (a la tardor), amb les papallones és força evident.
Però la llegenda explica l’origen d’aquesta similitud en l’agraïment dels insectes envers la
planta, que va quedar despullada de fulles durant un gran huracà. Va passar quan els
arbres podien traslladar-se lliurament d’un indret a un altre. El Ginkgo era un arbre de
fulles com els pins i va anar a socórrer per dur-les dins una cova les papallones que el
vent s’havia endut dels arbres de fulles grans. Va aconseguir el que es proposava, però
va quedar sense una fulla. Al calmar-se l’huracà, les papallones varen sortir de la cova
acompanyant l’arbre, que va començar a arrelar, com tots els altres. I es varen quedar a
les branques del qui les havia salvat. Per altra banda és l’emblema de la ciutat de Tòquio
en agraïment a que el 1923 les flames d’un gran incendi no varen consumir un temple
budista gràcies a que estava rodejat de ginkgos. Per això també se’l coneix amb el nom
d’”arbre de les pagodes”. A la Xina, Korea i al Japó, a la tardor és tota una atracció
turística anar a veure el terra de sota les avingudes amb ginkgos cobertes de les fulles
daurades recent caigudes dels arbres. És un espectacle poètic, i gairebé religiós, que cal
contemplar per Tots Sants.
Sembla ser que ENGELBERT KAEMPFER, el 1690, va anotar malament el nom japonès i
enlloc de Ginkio va posar Ginkgo. El 1730 es va plantar al jardí botànic d’Utrecht. I el
1754 al Kew Garden de Londres. El 1784, a Filadèlfia (USA). El 1788 a Montpeller. Un
jardiner de París (PETIGNY) va pagar el 1870, per cinc arbres que va comprar a Londres,
40 escuts per cadascun. I d’aquí li ve el nom popular d’ “arbre dels 40 escuts” (en alguns
idiomes).
A poc més d’1 Km d’on va caure la bomba atòmica d’Hiroshima, un Ginkgo biloba va
començar a rebrotar el 1946. Era davant el temple de Hosei-ji, que havia quedat del tot
destruït. Ara fa més de 15 m d’alçària. https://kwanten.home.xs4all.nl/hiroshima.htm
Se n’han regalat molts esqueixos a sengles autoritats mundials com a símbol de pau.
https://www.dailymotion.com/video/x6ofj7#
Actualment el Ginkgo biloba és la planta medicinal (principalment en forma d’extractes)

més venguda a França i Alemanya. La Willmar Schwabe Company segurament va ser la
primera empresa europea a elaborar extractes medicinals de Ginkgo biloba
industrialment, el 1965 a Karlsruhe (Alemanya). Primer l’extracte es venia amb el nom de
Tebonin, però a partir de 1973 es vengué la barreja de l’extracte amb troxerutín i
heptaminal com a Tanakan. A partir de 1980 l’extracte es ven sobre tot amb el nom de
EGb761. S’obté amb aigua i acetona i té la proporció 35-67:1 entre fulles seques i
extracte final, amb un contingut estàndard de glucòsids de flavonoides, ginkgòlids A, B,
C i J, bilobàlid i o antocianidines; i menys de 5 ppm d’àcid ginkgòlid.
PROPIETATS MEDICINALS DEL GINKGO BILOBA
-activador de la palmitoïl-transferasa 1A -antiespasmòdic bronquial/

-activador de la síntesis de testosterona intestinal/arterial
-activador del factor com de Krüppel als -antiestrès (minva el nivell de cortisol)
endotelis -antifúngic [ginkgetina / 7-O-metil-
-activador del gen Nrf amento-flavona: contra Alternaria
-activador del receptor hCAR (human alternata] [bilobetina contra A. alternata ,
constituitve androstane receptor) Fusarium culmorum, Cladosporium
-activador del receptor X de pregnà (mPXR, oxysporum]
hPXR) -antifúngic FRU (ginkbilobina)
-activador de les cèl·lules de Leydig -antihiperglicèmic dels efectes de
-afrodisíac femení (contraresta efecte corticoides i immuno-supressors
medicaments contra depressió) (+ Muira (ciclosporina, tacrolimús, sirolimús,
Puama) micofenolat de mofetil)
-afrodisíac masculí (per estimulació de la -antihistamínic
NOS al nucli paraventricular) -antiinflamatori (↓IL-1beta, ↓IL-6, ↓ TNF-
-ajuda a cicatritzar incisions/anastomosis alfa, ↓ NF-kappa-B, ↑IL-10, ↑ TGF-beta1,
al còlon ↓caspasa-3 (excepte a l’hipocamp),
-ajuda a regenerar el fetge (+ FK506) ↓caspasa 8, ↓caspasa 9) FUL, FLORS
-allarga la vida MASCULINES
-altera la fixació de iodur sòdic al plasma -antiinflamatori pulmonar FRU
(+ 20%) i a les cèl·lules sanguínies (-60%) -antiisquèmic
-ansiolític no sedant [pels salicilats] -anti-metàstasis
-analgèsic (p.p. bilobàlid) -antimigratori
-antagonista dels receptors de PAF, glicina, -antimutagènic (contra mitomicina C o
GABA ciclofosfamida)
-antagonista de la sobreproducció -antiosteoporòtic
d’endotelina-1 -antioxidant (↑GPX,↑CAT,↑ SOD, ↑GSH)
-antiadipogènic -antioxidant (pels gens de la fase 2) de
-anti-aflatoxina B1 radicals lliures / adriamicina/colesterol/
-antiagregant eritrocític lípids (↑GST, ↑SOD, ↑CAT)
-antiagregant plaquetari -antiparasitari de la fruita
-antial·lèrgic -antipsicòtic
-antial·lodínic/desensibilitzant (fred, cops) -antitrombòtic
-antiangiogènic (melanoma) per la via -antitussigen
PI3K/Akt/HIF-Ialfa/VEGF -antivíric
-antiapoptòtic en teixits normals: cèl·lules -astringent pulmonar FRU
etrellades hepàtiques, neurones, nervi de -augmenta la força del diafragma
la retina, cerebel, medul·la espinal, epiteli -augmenta resistència dels capil·lars
tubular renal, queratinòcits, endoteli sanguinis
pulmonar, cèl·lules de testicle; i en -augmenta tolerància a l’anòxia
neuroblastoma (+aspirina) -augmenta la saturació d’Oxigen
-antiasmàtic -bactericida
-antibiòtic -broncodilatador
-anticancerigen [per informació més -cardioprotector
detallada caldria consultar PubMed] -carronyaire de radicals lliure (HO·, H2O2·,
-anticlastogènic NO·, ONO2·)
-anti-col·lagenasa FRU -cicatritzant
-anticonvulsiu -coadjuvant de síntesis de grafè
-antidipsomaníac biocompatible
-entiemètic (+ gingebre) -colinèrgic
-antienvelliment (cervell, fetge) -cosmètic (+ te verd)
-antieosinofílic -depuratiu FRU
-antiepilèptic -descontaminant de radioactivitat ESC
-detergent
-digestiu FRU -inhibidor de l’influx de colesterol cap a
-diürètic dins les cèl·lules
-dopaminèrgic -inhibidor de la COX-2
-emol·lient -inhibidor de la formació de fibronectina
-espasmolític intestinal -inhibidor de la fosfodiesterasa de l’AMPc
-estabilitza l’espermatogènesis al teixit adipós (p.p. amento-flavona)
-estimula degradació proteínica -inhibidor de la fosfolipasa A2
proteasòmica quan hi ha homeòstasis -inhibidor de la glicerol-3-fosfat-
pertorbadora (corea) deshidrogenasa [pels àcids anacàrdics]
-estimula el VEGF -inhibidor de la glicoproteïna P (de
-estimula estat de vigilància l’epilèpsia)
-estimula l’amígdala cerebral (↑ERK1/2) -inhibidor de la glucosa-6-fosfat-
-estimula la memòria espacial deshidrogenasa FRU
-estimula la prostaciclina -inhibidor de la hipertròfia cardíaca
-estimula la rapidesa mental induïda per l’angiotensina-2
-estimula peristaltisme intestinal -inhibidor de la iNOS
-estimula peristaltisme intestinal -inhibidor de la iso-citrat-deshidrogenasa
-expectorant FRU
-facilita aport/consum de glucosa i Oxigen -inhibidor de la lipasa pancreàtica
a les neurones -inhibidor de la malat-deshidrogenasa FRU
-fibrinolític -inhibidor de la P-glicoproteïna
-flexibilitza les parets dels vasos sanguinis -inhibidor de la producció de colesterol
-fotoprotector de raigs UV -inhibidor de la producció de
-fluïdifica els lípids sanguinis corticosterona
-fluïdificant sanguini -inhibidor de la prolactina
-fungicida [pèptid contra Alternaria -inhibidor de la prolil-endopeptidasa
alternata, Fusarium graminearum, -inhibidor de la proteïna-kinasa c-Jun
Fusarium moniliforme, Pellicularia sasakii] NH2-terminal
-fungicida (pels mateixos fongs endofítics) -inhibidor de la proteïnasa FRU
contra: Aspergillus fumigatus, Candida -inhibidor de la S100B
albicans, Cryptococcus neoformans, -inhibidor de la tirosinasa
Trichophyton rubrum -inhibidor de la topoisomerasa II (per la
-hepatoprotector front a l’alcohol, -inhibidor de la trombina
metotrexat, paracetamol (?), àcid valproic, i -inhibidor de la via NF-kappaB/MAPK
Ccl4 -inhibidor de la via Wnt/beta-catenina
-histaminèrgic -inhibidor del CYP1A1, CYP1B1, CYP1A2
-immunoestimulant (timus, melsa) -inhibidor del CYP1B (p.p. kaempferol,
-immunoestimulant contra accions rhamnetina, quercetina, kaempferol i iso -
estressants (↑C3, ↑C4, ↑IgM) rhamnetina)
-incrementa la producció d’ATP https://www.nature.com/articles/srep14633
-incrementa la VO2max (+ Rhodiola) -inhibidor del NF-kappa-B
-inductor del CYP1A1, CYP1B1, CYP3A4 -insecticida (excepte per a Acalolepta sp.
(?), CYP2C19, CYP2D6 (?), CYP3A5, Diptyoploca japonica, Homona magnanima,
CYP2B/PROD, ABCB1 Spilarctia subcarnea)
-inductor de l’heme-oxigenasa -insulinogènic
-inductor de la glutatió-S-transferasa-P1 -intoxicant (llavor)
-inhibidor de l’acetil-colinesterasa -lipolític
-inhibidor de l’activitat de l’AP1 (ADN) -manté el cervell oxigenat
-inhibidor de l’adhesió de monòcits i -millora la circulació arterial, capil·lar i
neutròfils a l’endoteli vascular venosa
-inhibidor de l’alfa-glucosidasa -millora l’equilibri
-inhibidor de l’ARNm del CYP19 -millora intestí (zones occludens 1,2,3;
-inhibidor de l’aromatasa (a nivell ocludina; claudina 3)
enzimàtic i de transcripció) -millora rendiment esportiu de llarga
-inhibidor de l’E-selectina durada
-inhibidor de l’expressió de connexina-43
-modula la 3-hidroxi-3-metil-glutaril-CoA- -protegeix el sarcoplasma dels peroxinitrits
reductasa -protegeix el timus
-mucolític -protegeix els endotelis
-mutagènic? -protegeix els glòbuls rojos deficients en
-nefropatia diabètica glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa de l’estrès
-neurogènic (a partir de cèl·lules mare a oxidatiu FUL
l’oïda) -protegeix els melanòcits de l’estrès
-neuroprotector oxidatiu
-nootròpic -protegeix els miòcits activant l’heme-
-osteogènic (augmenta expressió gens oxigenasa
BMP-2, Runx2, Colla1 al moll de l’os) -protegeix els ronyons de l’Arsènic i de la
-pèptid C-gènic gentamicina
-potenciador de la captació de glucosa per -protegeix els testicles (després de cops o
part de la musculatura llisa aòrtica torçades, o del metotrexat o del cisplatí, o
-potenciador de la incorporació d’àcid de la diabetis)
araquidònic als fosfolípids cerebrals en -protegeix l’ADN de la hiperglucèmia
isquèmia -protegeix l’oïda del cisplatí, de pesticides i
-potenciador de la transcripció de la heme- de gentamicina
oxigenasa-1 per la via MAPKs/Nrf2 -protegeix l’striatum (substantia nigra)
-potenciador de la captació de gingenòsids -protegeix la barrera sang/cervell
pel cervell -protegeix la musculatura esquelètica en
-prevé l’agregació plaquetària diabètics
-prevé l’Alzheimer -protegeix la pell de la radioactivitat
-prevé la formació de cataractes en -protegeix la retina
diabètics -protegeix la viscositat de l’àcid hialurònic
-prevé la formació de cataractes per -protegeix les cèl·lules de Muller (glia de la
radiació ionitzant retina)
-prevé l’osteoporosis -protegeix les membranes (glòbuls rojos,
-prevé la re-estenosis després d’una etc.)
angioplàstia -protegeix les mitocòndries
-promou la regeneració endotelial -redueix nivell de cortisol
-promou la síntesis de glutatió (pell, -regenera nervis danyats
bufeta, fetge, macròfags) -relaxant/contracturant del budell prim
-promou la síntesis de prostanoide (dopamina/histamina)
-protegeix (un 10%) de l’efecte apoptòtic del -relaxant del còlon
gossipol (els limfòcits) -relaxant traqueal
-protegeix del Tecneci 99 (+ Angelica -repressor del linc-ARN-p21
archangelica en pre-tractament de 7 dies) -sedant FRU FUL
-protegeix de la peroxidació lipídica els -serotoninèrgic hipotalàmic
glòbuls rojos durant bypass -supressor de l’E-cadherina
cardiopulmonar hipotèrmic -tònic mitocondrial cardíac (de la fase 2)
-protegeix de la radioactivitat (Tc99) -tònic venós (paret, circulació de retorn)
-protegeix de les radiacions -tonificant de l’íleum (per acetilcolina)
electromagnètiques (5G) -tòxic
131 -tranquil·litzant
-protegeix del Iode
-protegeix del tricloretilè -vasodilatador vasos sanguinis (coronàries,
-protegeix dels UVB (la pell) vasos encefàlics, etc.)
-protegeix el cor del Mercuri i la -vasorelaxant cerebral
doxorubicina -vermífug FRU
-protegeix el fetge dels lantans (triterpens -vesicant
de Lantana camara) -vulnerari
USOS MEDICINALS DEL GINKGO BILOBA
-abscessos SMMC-7721, HCC); fibrosarcoma (+

-accidents nuclears (120 mg/dia) radioteràpia); glioma (U-87); llagrimal;
-acne (+ adapalè + bakuchiol + mannitol) mama depenent d’estrogen -FRU-( MCF-7,
-acrocianosis MDA-MB-231); matriu HeLa (FLORS
-acúfens (+ ginseng + Melissa + metionina) MASCULINES); melanoma (A2058; B16-
-al·lèrgies F10) FRU; ovari; pàncreas (MIA PaCa-2,
-alveolitis pulmonar Panc-1)(+ 5-FU); pell; pròstata; pulmó de
-Alzheimer (240 mg) Lewis FRU EXOCARP; recte (HCT116)(+ 5-
-anèmia hemolítica FU); sarcoma S180 resistent a la quimio
-anestèsia als genitals provocada per (p.p. àcid anacàrdic; bilobol; cardanol)
prendre fluoxetina
-aneurisma aòrtic (preventiu de la ruptura -Candida albicans (proteïna FRU)
només si encara està poc format) -cansament físic per exercici de llarga
-angina de pit /isquèmia de miocardi (500- durada
2000 ppm) -cardiomiopatia diabètica
-angiocolitis -càries (àcid ginkgoneòlic)
-angioedema difús -cataractes (preventiu)
-anorèxia -cirrosis hepàtica (+ ginseng + Schizandra)
-anòsmia (per virus) + prednisona/ -cistitis
dexametasona + mometasona -claudicació intermitent
-ansietat (+ gingebre) -Clostridium perfringens (p.p. derivats
-àntrax FRU kaempferol)
-arrítmia -condroartritis (↓MMP3)
-arrugues a la pell (potes de gall) -colesterol elevat
-arteriopaties oclusives a les cames (+ Mg -colitis ulcerosa
citrat + arginina) -conjuntivitis al·lèrgica FRU
-arterioesclerosis -cor debilitat (amb fibril·lacions)
-artritis per candidiasis -corea de Huntington
-artritis reumatoide -Corynebacterium diphteriae FRU
-asma (+ vitamina C + astaxantina) -cremades
-Aspergillus niger -cremades químiques oculars UE
-astènia -cucs intestinals
-atac de feridura (extracte p.o. o injecció de -dèficit de testosterona en diabètics
meglumina) -degeneració macular (ceguesa)
-atàxia espino-cerebel·lar tipus 17 -descompensació vestibular (SNC)
-ateromes -deliris post-quirúrgics
-ateroesclerosis -demència vascular / degenerativa
-autisme -depressió nerviosa (+ inositol + ginseng)
-Bacillus anthracis FRU -dermatosis
-Bacillus cereus -desorientació
-Bacillus subtilis FRU -diabetis tipus 2
-Behcet (malaltia de) -diarrea FRU
-blennorràgia -diftèria FRU
-bronquitis crònica FRU / bafs FUL -disfàsia
-bufeta de l’orina dèbil FRU -dislèxia
-bypass cardiopulmonar hipotèrmic -dislipidèmia alcohòlica
-cabell debilitat o que cau o que creix poc -dispèpsia
-callositats -dispnea /ofec FRU
-cames inflades -discinèsia retardada (en esquizofrènics,
etc.)
-càncer: boca (cavitat), bufeta T24 -distímia
(polisacàrid-Se); còlon (HCT116, HT29) (+ -disúria
5-FU); esòfag FRU 8 (+ radioteràpia); -dolor mecànic per hipersensibilitat
estómac FRU/FUL; fetge (HepG2, Hep3B, -dolor per cremades (+ Echinacea)
-drogoaddicció per cocaïna -hipertensió pulmonar
-èczema -hipotèrmia cardiopulmonar
-edema cerebral -homocisteïna elevada
-edema pulmonar per mal d’altura -ictus (seqüeles)
-edemes capil·lars -implants amb refús
-ejaculacions nocturnes involuntàries -implants al pàncreas de cèl·lules mare del
-encefalopaties circulatòries moll de l’os per combatre la diabetis
-Enterococcus faecalis -impotència sexual (+ arginina)
-enuresis FRU -incontinència urinària FRU
-epilèpsia (?) -insomni senil (UE al llambric)
-envelliment mental -insuficiència circulatòria cerebral (post-
-enverinaments FRU traumàtica)
-Escherichia coli FRU (p.p. derivats de -insuficiència venosa
kaempferol) -intoxicació per adriamicina
-esclerosis del nervi òptic -intoxicació per Alumini
-esclerosis del timpà -intoxicació per Arsènic
-esclerosis múltiple -intoxicació per amfetamines
-espasmes arterials (cervell, cames, mans, -intoxicació per benzopirè
cremàster, etc.) -intoxicació per bisfenol
-espermatorrea -intoxicació per bleomicina
-esquizofrènia (+ clozapina / + olanzapina) -intoxicació per brometalina (+ mannitol +
-esteatosis hepàtica no alcohòlica emulsió lipídica i.v.)
-estómac regirat -intoxicació per Cadmi
-estrès mental -intoxicació per cisplatí
-estrès post-traumàtic -intoxicació per Coure
-falta de concentració -intoxicació per diòxid de Titani (als
-fatiga mental ronyons)
-febre FRU -intoxicació per escopolamina
-ferides -intoxicació per Fluor
-fibromiàlgia (+ coenzim Q10) -intoxicació per glifosat
-fibrosis pulmonar -intoxicació per glutamat
-fibrosis renal -intoxicació per insecticides (paraquat)
-filariosis organofosforats (diazinon)
-flebitis -intoxicació per levo-DOPA
-flegmes pulmonars (llavors) -intoxicació per mandioca/iuca (Manhiot
-fongs esculenta) (suc)
-fosfolípids baixos -intoxicació per marihuana (+ piracetam)
-fragilitat vascular -intoxicació per Mercuri
-fred a mans i peus i als pulmons FRU -intoxicació per metotrexat
-Fusarium oxysporum (proteïna FRU) -intoxicació per monòxid de Carboni
-gammapatia monoclonal -intoxicació per MPTP (= N-metil-4-fenil-
-gingivitis 1,2,3,4-tetrahidro-piridina)
-glaucoma -intoxicació per naftalè
-gonorrea FRU -intoxicació per Oxigen (càmera
-hemiplegia cortical hiperbàrica)
-hemorràgia subaracnoidal (+ oxiracetam) -intoxicació per paracetamol (?)
-hemorroides -intoxicació per Plata
-hepatitis B -intoxicació per Plom
-herpes HHV-1, HHV-2 -intoxicació per radioactivitat
-hidrocefàlia a la corda cervical superior -intoxicació per rotenona
-hiperacúsia -intoxicació per simvastatina
-hiperfosforilació -intoxicació per tricloretilè (pell)
-hiperglucèmia postprandial -intoxicació per Urani (fetge, ronyons)I
-hipermeabilitat capil·lar -intoxicació per verapamil
-hipertensió (per excés de sal) -isquèmia bufeta de l’orina
-hipertensió portal -isquèmia cerebral FRU/ FUL
-isquèmia espina dorsal -poliúria FRU
-isquèmia hepàtica (+ N-acetil-cisteïna) -pors per condicionament previ
-isquèmia intestinal -Pseudomonas aeruginosa
-isquèmia pulmonar -psoriasis
-isquèmia renal (preventiu) -pulmons dèbils FRU
-isquèmia retina -púrpura
-lesions medul·lars -radiacions electromagnètiques
-leucorrea FRU -rampes a les cames
-lipofuscina -ressaca alcohòlica FRU
-lipomes -retinopatia diabètica (+ àcid alfa-lipoic +
-Listeria monocytogenes carnosina)
-mal de l’aparador -reuma
-mal de cap -Reynaud (síndrome)
-mal de muntanya (pre-tractament de 80 -retinopatia per cloroquina
mg/12 hores + acetazolamida 250 mg x 2 -retinopatia diabètica
al dia) -rinitis (bafs)
-mal de queixal FRU -ronyons dèbils FRU
-mala circulació capil·lar -Salmonella enterica FUL
-mala circulació cerebral -Salmonella typhi FRU
-mala circulació perifèrica -sarcopènia
-manca de flow -Staphylococcus aureus
-mareig -secrecions vaginals FRU
-memòria a curt termini lenta (+ gelea reial -sepsis (ginkgòlids A, B)
+ ginseng) -seqüeles traumatismes cranials/ictus
-menopausa i post-menopausa -set per estrès
-metaplàsia gàstrica -Shigella dysenterica
-metrorràgia -shock hipovolèmic per gammapatia
-miopatia alcohòlica monoclonal/mieloma múltiple (injecció
-miopatia per simvastatina i.v./ tractament p.o.)
-nàusees -shock per calor
-nefropatia diabètica /glomeruloesclerosis -SIDA
-nervi òptic danyat (gangli de la retina) (+ -síndrome de dèficit d’atenció per
Hypericum perforatum + ginseng) hiperactivitat
-nervi seccionat -síndrome metabòlic (+ metformina)
-neuràlgia -síndrome pre-menstrual
-neuropaties -somnolència
-nistagmes -sordesa deguda a explosió/ soroll màxim
-obesitat -sordesa idiopàtica unilateral
-oclusions arterials -sordesa per cisplatí (preventiu)
-oïda intern disfuncional -sordesa per soroll exacerbat (explosions,
-Oncomelania hupensis (caragol) ↓...† etc.
-ossos trencats -sordesa senil
-osteoporosis [pel ginkgobilol] (per -Staphylococcus aureus FRU FUL (+
corticoides i/o per menopausa) gentamicina)
-otitis mèdia amb laberintitis -Streptococcus mutans FRU
-pancreatitis associada a pulmonia -tabaquisme
-parestèsies -test d’intel·ligència de Sternberg (amb 600
-Parkinson (+ àcid protocatechuic) mg milloren els resultats)
-pell resseca o envellida -tics nerviosos
-penellons -tifus FRU
-pèrdua d’equilibri (propensió a caure) -tinnitus (+ clonazepam + metionina)
-periodontitis -tos FRU
-peus adolorits -toxoplasmosis FRU (sarcotesta tova)
-Pneumocystis carinii -traumatisme cranial (+ melatonina /+
-poliaquiúria FRU mexiletina)
-polineuropaties (+ àcid fòlic) -Trichoderma reesei (proteïna FRU)
-triglicèrids alts -virus
-trombosis (preventiu) -virus de diarrea porcina FRUIT
-tuberculosis FRU -virus del grip A (H1Na, H3N2)
-úlceres d’estar-se al llit -virus del grip B
-úlcera d’estómac (+ cimetidina) -vista defectuosa (cataractes, glaucoma,
-uveo-retinitis autoimmune retinopatia, visió escassa de colors)
-varius -vitiligen UI UE (+ vitamines C, E, B12,
-vellesa cerebral àcid fòlic; + ZnO + fenil-alanina)
-vertigen (per gentamicina, etc.) -vòmits (+ gingebre)
ALTRES USOS DEL GINKGO
La fusta s’empra a la Xina i al Japó per a fer tauletes i estris de prendre el te (i alguns
altres estris), ja que no és atacada pels corcs. Els “fruits” triturats s’empraven com a
sabó per rentar la roba. Els “fruits” es bullen o es rosteixen fins que la part exterior
s’esquerda. La part dura interior es pot llevar aleshores i es bull apart amb almívar, o es
rosteix. En tot cas, degut al contingut en àcid cianhídric recomanen no menjar-ne gaires,
no més de 5. És el mateix que passa amb les ametlles amargues. Els falsos fruits
triturats tenen efecte mata-cargols i larvicida de mosquits. Les fulles es posen entre les
pàgines dels llibres per deixar el punt de lectura i per evitar que s’hi criïn insectes en el
futur. Les que cauen al terra es poden recollir i emprar per fer un compost fertilitzant i
insectífug. Antigament (segle XVII) s’afegia a un regal una mena de targeta d’agraïment
que no era altra cosa que una fulla gran de Ginkgo, amb algun escrit curt, clar. La fusta
s’ha emprat per fer pasta de paper japonès, o directament tubs per beure el sake i molts
altres estris més o menys religiosos. Al mullar-la no es fa pas malbé. S’ha afegit extracte
de fulles al filtre de cigarrets (tabac) per disminuir l’efecte tòxic. 0.8 mg disminueixen la
toxicitat un 30%. També s’ha afegit l’extracte a begudes, aliments, i cosmètics.
L’extracte etanòlic dels fruits es pot emprar contra el fitopatogen que sol podrir les arrels
de les verdures, el fong Aphanomyces cochlioide. I del fong endofític Nodulisporium se'n
extreu l’esporotriòlid efectiu contra Rhizoctonia solani, Sclerotinia sclerotiorum,
Magnaporthae oryzae. Cultivant els Phomopsis de les fulles es pot obtenir taxol.
L’extracte pot emprar-se amb èxit com a larvicida contra larves d’Anopheles stephensi.
Afegint 4 g/Kg al pinso dels pollastres d’engreix fa que tinguin millors digestions i un
sistema antioxidant més potent.
ALGUNS EFECTES FISIOLÒGICS DEL GINKGO BILOBA
El bilobol injectat a la cuixa provoca edema per alliberament d’histamina.
La bilobetina i la iso-ginkgetina tenen efecte contra el càncer de mama. Aturen a les

cèl·lules HeLa el cicle cel·lular a G2/M, hi indueixen apoptosis, hi activen la proteïna pro-
apoptòtica Bax i afavoreixen l’activitat de la caspasa-3. La bilobetina inhibeix la proteïna
anti-apoptòtica Bcl-2. L’extracte de fulles gorgues (caigudes de l’arbre) incrementen en
cèl·lules de melanoma, l’expressió de les caspases 3 i 9; i la del p53. En càncer
d’estómac, l’extracte EGb761 atura el cicle cel·lular a G0/G1, i hi incrementa la caspasa
3 i el p53, a la vegada que hi disminueix el gen anti-apoptòtic Bcl-2.
La ginkgetina inhibeix la STAT5 i bloqueja la diferenciació de pre-adipòcits en adipòcits.

A les cèl·lules 3T3-L1 abaixa l’expressió del PPAR i del C/EBPalfa. Amb tot això s’evita la
formació als teixits adiposos de greix blanc de nous adipòcits amb gotes de lípids. La
ginkgetina inhibeix la sialidasa dels influenzavirus. Els conjugats d’àcid siàlic amb
ginkgetina ajuden a sobreviure a la infecció amb influenzavirus.
La ginkgotoxina primer activa el cor, però després el paralitza.
L’extracte aquós dels “fruits” suprimeix l’activitat de la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa,

de la malat-deshidrogenasa, i de la iso-citrat deshidrogenasa. A dosis de 100 mg/Kg p.o.
fa abaixar els nivells plasmàtics d’ACTH, corticosterona, nor-epinefrina, epinefrina i de
CTRH (corticotrophin-realising hormone).
L’extracte hidroalcohòlic de les fulles actua com a neuroprotector. Actua com a

carronyaire de radicals lliures. Reverteix les pèrdues per envelliment en receptors alfa-1-
adrenèrgics, 5-HT1A i muscarínics; protegeix en condicions d’isquèmia les neurones,
preserva la funcionalitat de l’hipocamp (sistema fibrós, captació de colina,) i el preserva
de la frenada en els receptors de glucocorticoides; estimula la plasticitat neuronal; i
contraresta el dèficit cognitiu que segueix a l’estrès o al traumatisme. Regula l’ús de
glucosa pel cervell, protegeix la respiració a les mitocòndries evitant el desacoblament de
la fosforilació oxidativa, incrementant-hi els ATP i augmentant l’expressió de la subunitat
de la citocrom-oxidasa COX III (codificada per l’ADN). També (p.p. ginkgòlid) frena
l’expressió del receptor perifèric per ala benzodiazepina a l’escorça suprarenal i per tant
redueix l’estrès nerviós. Regula l'homeòstasis del Coure al cervell. També ajuda a
normalitzar les membranes neuronals afectades per Alumini. Inhibeix l’agregació del
beta-amiloide i en suprimeix la toxicitat. Incrementa la producció d’apolipoproteïna E.
Inhibeix el factor de transcripció de l’AP-1. Protegeix l’ADN del nucli i el de la mitocòndria
i incrementa la transcripció mitocondrial. Incrementa el potencial de membrana a la
mitocòndria, i el nivell intracel·lular de calcions a les cèl·lules SH-SY5Y. També hi
augmenta l’expressió d’Opa1 i hi disminueix la de Drp1. Els flavonoides, el bilobàlid i els
ginkgòlids B i J protegeixen les mitocòndries que començaven a estar afectades per
Alzheimer. Preserva ATP dins la mitocòndria en cas d’hipòxia. Regula l’expressió del
receptor perifèric de benzodiazepina. Inhibeix la poteïna-kinasa-C. Protegeix la regió de
l’hipocamp en individus vells, promovent que hi hagi més densitat de rames a les
dendrites apicals de les cèl·lules piramidals del cornu ammonis-3 i al cornu ammnonis-1.
Estimula la citocrom-C-oxidasa, inhibeix la MAO i la COMT. Inhibeix els efectes dels
glucocorticoesteroides. Estimula la plasticitat neuronal. Estimula la proteïna kinasa A i
la fosfolipasa D. Inhibeix la PAF i la fosfolipasa A2. Incrementa la reabsorció d'àcid
araquidònic. Protegeix de les alteracions de l’ATPasa K i Na. Disminueix la clastogènesis.
Evita la pèrdua de receptors de neurotransmissors (receptors muscarínics, alfa-2, 5-TH)
en individus vells. Inhibeix la pèrdua de colina-receptors muscarinèrgics i d’alfa-
adrenoceptors, i estimula la captació de colina a l’hipocamp. Inhibeix la degeneració de
les neurones dopaminèrgiques a l'estriàtum. Preserva el piruvat i apuja el nivell
d’ascorbat. Evita el progrés de l’Alzheimer i del Parkinson. L’extracte afecta més a
algunes regions cerebrals com el còrtex insular, l’amígdala, el nucleus acumbens i el gir
dentat. L’extracte de Ginkgo biloba actua com a antioxidant tot reduint l’estrès oxidatiu i
l’apoptosis que se’n derivaria a les neurones (de neuroblastoma in vitro). Els radicals
H2O2· afavoreixen l’acetilació de la p53-lisina 382, redueixen el potencial de membrana
de les mitocòndries i fan que s’incrementi la ràtio Bax/Bcl-2, i que s’incrementi com a
conseqüència d’això la fragmentació de la PARP (ADP-ribose polymerase). Però tot això
queda bloquejat per l’extracte evitant l'apoptosis D’aquí que hom pensi que protegeix de
la neurodegeneració, ja que en edat adulta les neurones humanes pràcticament no es
reprodueixen. El ginkgòlid B facilita l’exocitosis del glutamat dels terminals neuronals a
l’hipocamp. L’extracte és noradrenèrgic dels receptors beta i incrementa receptors
muscarínics a l’hipocamp. Els ginkgòlids A, B, C a 1, 3, 10 mg/Kg i.v. indueixen l’heme-
oxigenasa i amb això disminueix el dèficit neuronal al cervell infartat després de ser
obstruït el rec sanguini per uns minuts. L’ EGb761 a 100 mg/Kg p.o. durant 7 dies
preventivament (4- 24 hores abans de l’oclusió de l’artèria medial) redueix també el
volum infartat al còrtex cerebral i promou la proliferació neuronal gràcies a la sobre-
expressió de l’heme-oxigenasa. En cas d’oclusió d’ambdues caròtides, també protegeix
l’hipocamp. El ginkgòlid B, a 1-50 microM o a 10 mg/Kg i.p., prevé el dany per cisplatí a
les cèl·lules HEI-OC1 (auditòries), també a través de la inducció de la heme-oxigenasa.
Per tal que tingui més efecte neuroprotector, l’extracte acomplexat amb fosfatidil-colina.
Així augmenta més la CAT, SOD, GSH (al cervell). L’EGb761 estimula la proliferació de
cèl·lules mare neuronals a la zona sub-ventricular i al gir dentat, i així pot millorar la
capacitat d’aprenentatge i la memòria amb (rates) individus afectats per demència
vascular. L’extracte augmenta l’expressió dels canals de l’àcid alfa-amino-3-hidroxi-5-
metil-4-isoxazol-propiònic, del Calci i del Clor, de la prolactina, de la hormona de
creixement. També a l’hipocamp augmenta l’ARNm de la trans-tirentina. L’extracte
protegeix de la neurotoxicitat dopaminèrgica de l’ 1-metil-4-fenil-peridinium. Les
catequines i les procianidines de les fulles del Ginkgo biloba inhibeixen l’agregació del
beta-amiloide A-beta-42 i pot així desestabilitzar les fibril·les. L’extracte disminueix la
neuroinflamació i l’astrogliosis, per la via LCN2-JAK2/STAT3. L’extracte EGb761
protegeix de l’efecte de les radiacions electromagnètiques a l’hipocamp. Hi disminueix el
Bax i l’Acas-3 i hi incrementa el Bcl-2; i hi disminueix el nombre de cèl·lules
apoptòtiques reactives al TUNEL. És a dir, hi augmenta la viabilitat cel·lular que les
radiacions electromagnètiques fan minvar. L’extracte fa que disminueixi l’expressió de
l’ARNm, la infiltració de neutròfils, i els nivells d’ICAM-1 a la zona entre el còrtex normal
i el necròtic. L’extracte de fulles fermentades amb Aspergillus niger protegeix les
neurones (del cervell de rates) dels efectes dels raigs gamma; almenys reverteix l’augment
de MDA, catecolamines, epinefrina, nor-epinefrina, dopamina, IL-1beta, TNF-alfa
(expressió genètica); i la baixada de GSH, SOD, i la fragmentació de l’ ADN. El Ginkgo en
voluntaris sans fa que disminueixin les ones theta i beta a la regió frontal amb els ulls
tancats. A les neurones hNT, 250 ppm de l’extracte EGb761 durant 24 hores fan que
augmenti el NF-kappaB/p65 i també els ARNm de la Zinc finger protein 91. Però que
disminueixin els transcrits de c-myc. Augmenten els ARNm de CuZn SOD; i
disminueixen els de la glutatió-reductasa i la glutatió-S-transferasa pi. Augmenta els
transcrits de HSP70. L’acció dels enzims del glutatió disminueix; però també la de la
SOD CuZn, malgrat l’augment dels ARNm. L’activitat de la SOD-Mn no varia. L’extracte
modula la formació de la memòria de la por associada a nivell genètic i proteic al CREB-1
a l’hipocamp dorsal. Això afecta a la remodelació del cito-esquelet, i a l’estabilitat, mida i
forma de les espines dendrítiques i a la formació de la beina de mielina, això com a la
composició de les proteïnes de la membrana als compartiments del cos de les dendrites i
de l’axó. Queden afectades almenys 32 proteïnes. I amb això es pot millorar la memòria a
llarg termini també. L’extracte de Ginkgo combinat amb àcid alfa-lipoic evita l’apoptosis
ocasionada per nanopartícules de Plata a les neurones del cervell o del cerebel. El
ginkgòlid B (10-20 mg/Kg una hora abans) protegeix del dany per la isquèmia cerebral i
ho fa tot inhibint la excitotoxicitat mitjançant la modulació del desequilibri en
aminoàcids excitadors. O sigui, abaixant glutamat, àcid aspàrtic, glicina; i apujant el
GABA a l'estriàtum. En ratolins, un tractament de 3 mg/Kg/dia durant 40 dies amb
bilobàlid fa que a l’hipocamp s’apugin els nivells de glutamat, aspartat, glicina i GABA.
El nivell de glicina també s’apuja a l'estriàtum. Al còrtex s'apuja el nivell de GABA, i
s’abaixa el d’aspartat. L’extracte EGb761 inhibeixen la proliferació del glioma U-87 (i
altres línies cel·lulars canceroses) i ho fa disminuint l’expressió de l’ARNm del receptor
perifèric de benzodiazepines. Però aquest efecte no és permanent després
d’interrompre’s. L’extracte a 3 ppm atenua l’increment de calcions intracel·lulars
provocat pel kaïnat a les neurones del cerebel. A 10-30 ppm la inhibició és ja total.
L’influx de calcions pels porus de KCl no queda afectat però pels que depenen del
voltatge dels calcions directament sí i molt. Però també afecta el receptor del kaïnat que
és un subtipus del de glutamat. Els ginkgòlids A, B, C inhibeixen l’acció directa del
GABA. Són antagonistes dels receptors alfa-1,beta-2, gamma-2L GABA-A. A 50 mg/Kg
durant 14 dies l’extracte EGb761 protegeix de la dessensibilització del receptor 5-HT1A
induïda per estrès/fred. L’extracte es comporta com un agonista/estimulant d’aquest
receptor 5-HT1A. El ginkgòlid B promou la diferenciació neuronal a través de la via
Wnt/beta-catenina, a les cèl·lules mare neurals a la zona sub-ventricular, en mamífers
acabats de néixer. El bilobàlid a 2.5-10 mg/Kg dia abaixa l’ansietat i incrementa
l’activitat motora en ratolins. També apuja l’expressió del receptor de glucocorticoides a
l’hipocamp. Estimula la intel·ligència espacial i la memòria. El bilobàlid frena
l’alliberament de colina lliure a l’hipocamp (per hipòxia) amb una EC50 de 0.38 microM
in vitro. In vivo a dosis de 20 mg/Kg p.o. també evita l’alliberament de colina per hipòxia
amb una ED50 de bilobàlid de 56 mg/Kg, o amb 200 mg/Kg de l’extracte EGb761 (amb
un 3% de bilobàlid). Per tant l’extracte ha d’evitar el mal causat per la hipòxia. Per altra
banda, a les neurones del cerebel, el dany causat per 3 mM de H2O2 és evitat en gran
part per una administració prèvia de 10 ppm de l’extracte de Ginkgo. L’efecte,
administrat immediatament, o després d’una hora, és força menor. El nucli baso-lateral
de l’amígdala del cervell és on més afinitat hi ha per a l’extracte de Ginkgo. Així una sola
dosis augmenta la memòria de successos alarmants, sense potenciar l’ansietat. En
ratolins alimentats amb sacarosa, a l’hipocamp el quocient Bax/Bcl-2 és del voltant de
20, mentre que en ratolins alimentats amb extracte afegit de Ginkgo el quocient baixa
fins a 12. El Ginkgo, doncs, protegeix l'hipocamp de l’envelliment. L’extracte de Ginkgo
evita que a les cèl·lules PC12 la producció de radicals lliures associada al beta-amiloide
A, l’augment de la captació de glucosa i l’apoptosis i mort cel·lular que se’n deriva.
L’extracte GBE50 a 10 mg/L com a pre-tractament inhibeix l’expressió de
lipopolisacàrids inflamatoris (100 micrograms/L × 12 hores), i la proteïna associada als
corpúsculs de la micròglia induïts per ATP (5 mM × 30 minuts), l’agregació dels
corpúsculs inflamatoris NLRP3, i l’alliberament de factors inflamatoris com IL-6, TNF-
alfa. O sigui, que l’extracte redueix la inflamació a la micròglia que provoquen els
lipopolisacàrids. En rates, després de lesionar-les el còrtex entorínic l’extracte EGb761
estimula l’activació de la micròglia després de 3-14 dies a la capa molecular i a l'hílum
del gyrus dentatus. També mostren activació de la micròglia algunes regions del corpus
callosum. A la micròglia activada hi ha més astròcits, en especial al corpus callosum de
l’hemisferi lesionat. L‘extracte (100 mg/Kg/dia × 2 setmanes) corregeix els nivells lipídics
que l’electroxoc altera. L’extracte aleshores redueix la reserva d’àcids grassos lliures un
33% i incrementa la de diacil-glicerols un 36% a l’hipocamp. L’extracte EGb761 a 4-16
micrograms/mL prevé o evita la davallada de l’activitat sinapto-sòmica de recaptació de
serotonina, 5-hidroxi-triptamina i dopamina (que els ions ferrosos frenen). I això ho fa
gràcies a la seva activitat carronyaire de radicals lliures. La miricetina i la quercetina són
els flavonoides del Ginkgo biloba que més redueixen el metabolisme oxidatiu a les
neurones cerebrals ja estiguin en repòs o carregades amb calcions. El bilobàlid de les
fulles de Ginkgo por reduir l’edema cerebral causat per trietiltín, i disminuir la zona
infartada al còrtex cerebral. Preserva la síntesis de l’ATP mitocondrial i l’expressió da la
subunitat ND1 de la deshidrogenasa del NADH, i l’ADN mitocondrial del COX III
(subunitat de la citocrom-C-oxidasa); inhibeix el dany per apoptosis (causat per medi
lliure de sèrum), i frena la deterioració de la membrana mitocondrial. Aquestes són
algunes accions neuroprotectores del bilobàlid que ajuden a evitar la neurodegeneració.
Les convulsions epilèptiques provocades per Liti i pilocarpina queden reduïdes per
l’extracte de Ginkgo. L’extracte redueix l’agressivitat i l’ansietat. I ho fa gràcies a inhibir
la via de hiperactivació mTOR (relacionada amb les convulsions recurrents). La iso-
rhamnetina del Ginkgo indueix la diferenciació neuronal a les cèl·lules PC12. Potencia
l’efecte del factor de creixement neuronal. L’extracte, a més de tenir efecte antioxidant,
angiogènic i neuritogènic, ajuda a reparar i regenerar les neurones després d’un ictus.
Activa la via p-GSK-3alfa/beta activada per la heme-oxigenasa, la CRMP-2 ( collapsin
response mediator protein 2), la semaforina 3A i la Wnt, tot i estimulant així la
proliferació, diferenciació i migració de les neurones progenitores (cèl·lules mare). El
biginkgòsid F a 1 microM té un efecte neuroprotector important (35%) respecte a la
viabilitat cel·lular contra l’efecte de l’ A-beta-25-35 (en cèl·lules SH-SY5Y). El bilobàlid i el
ginkgòlid A protegeixen les neurones de l’exotoxicitat induïda per NMDA (àcid N-metil-
aspàrtic). L’extracte pot inhibir els efectes de l’A-beta-1-42, com ara l’influx de calcions
per la via dels receptors del NMDA estimulat per la PKC o l’augment del glutamat
extracel·lular o dels calcions al citosol. L’extracte redueix o inhibeix tant la PAF com la
formació de H2O2 i així evita la progressió de la neurodegeneració. L’extracte EGb761 en
pre-tractament fa que pugin els nivells de l’expressió proteica de Nrf2, HO1, GAPDH,
beta-actina, CRMP2, histona H3. Tot això durant l’estrès oxidatiu provocat per butil-
hidroperòxid terciari. L’extracte inhibeix l’activació pel glutamat de l’activador del
plasminogen tissular i ho fa tot inhibint la translocació del c-Fos a les neurones corticals
primàries (en rates). Entre 10 i 100 ppm l'extracte EGb761 estimula la regeneració
neuronal. Això es fa palès al sembrar cèl·lules de Schwann en un medi de cultiu amb
àcid làctic/glicòlic. Hi ha més adhesió entre les cèl·lules, més supervivència, menys LDH
i més MTT. Implantant-les en un nervi ciàtic lesionat cada cop hi ha menys fibril·lació
però al cap d’un mes apareix el potencial d’acció unitària motora (MUAP); després va
augmentant i els axons es van mielinitzant. L’extracte protegeix del Parkinson i això és
concomitant amb evitar que la concentració de Coure pugi al mesencèfal i a l’hipocamp o
que baixi al corpus striatum. El bilobàlid a 2.3 microM inhibeix l’activació de la
fosfolipasa A2 induïda per N-metil-D-aspartat (NMDA) a l’hipocamp. D’aquesta manera
pot inhibir les convulsions que el MNDA provocaria per si sol. El bilobàlid inhibeix la
ruptura de la membrana per efecte del glutamat i evita que s’alliberi colina lliure. En cas
de encèfal-mielitis autoimmune, la combinació de l’extracte amb cèl·lules mare
mesenquimàtiques derivades del moll de l’os pot ser un bon remei per protegir les
neurones, llurs axons i la capa de mielina, inhibint a la vegada la secreció de citokines
proinflamatòries. L’efecte dels radicals lliures HO· sobre les cèl·lules granulars del cerebel
queda atenuat per l’extracte de Ginkgo. Així no puja tan l’expressió del Fos ni la del Jun;
ni baixa tan la del Bcl-2; i no hi ha tanta peroxidació lipídica. L’extracte ajuda els
ancians a superar estats depressius, i ho fa gràcies a inhibir l’expressió de S100B, un
marcador de dany cerebral. A més, pot actuar amb sinergia amb medicaments contra la
depressió. L’extracte té un efecte bifàsic sobre la nor-metanefrina a l’escorça cerebral.
Primer, després de ¾ h el fa abaixar, i després el fa pujar, almenys al cap de 14 dies. El
tractament crònic (1-2 mesos), abaixa la densitat del 3H-dihidro-alprenolol i l’activitat de
l’adenilat-ciclasa estimulada per l’iso-protenerol. En resum, l’extracte actua com a
terapèutic al sistema beta-adrenèrgic. En rates embarassades dosi de 100 mg/Kg/dia
d’extracte alteren 187 gens a l’hipocamp dels fetus masculins i 160 als femenins. Entre
altres canvis que efectua —IGF II (insulin growth factor II),, IGFBP 2 (insulin growth
factor binding protein 2), TRPM 2 (testosterone repressed prostate message-2), GDDR
(glutathione-dependent dehydroascorbate reductase), LPL (lipoprotein lipase), GC
(guanylate cyclase), DBP Brn-2 (DNA binding protein Brn-2)—, està el desenvolupament
de l’hipocamp, que millora. La propil-endopeptidasa hidrolitza els neuropèptids que
contenen prolina (vasopressina, substància P, TRH) i participa en el procés
d’aprenentatge i de la memòria. El Ginkgo té efecte anti-amnèsic i inhibeix la propil-
endopeptidasa, almenys gràcies al contingut en àcid 6-(8'Z-pentadecenil) salicílic i en
àcid 6-(10'Z-heptadecenil) salicílic.
L’extracte també protegeix el cor. I ho fa tot activant la via colinèrgica de senyals. Un

tractament amb 100 mg/Kg/dia durant 8 dies fa que es recuperi el cor de l’estimulació
dels receptors beta-adrenèrgics. Aquest tractament prevé l’augment de l’activació dels
receptors muscarínics M2 i la inhibició del receptor beta-adrenèrgic B1 deguda a l’iso-
protenerol. L’extracte també prevé la disfunció de la NOS endotelial al cor. I millora
l’electrocardiograma, i la contractilitat del ventricle esquerra. A la llarga, doncs, evita la
hipertròfia cardíaca i ho fa tot activant la via M2/NO. També estimula l’EDRF
(endothelium-derived relaxing factor). L’extracte pot inhibir l’activació del sistema
renina-angiotensina i ho pot fer a l’inhibir l’activació de la via de senyals TLR4/NF-
kappaB. Això localment pot prevenir les afectacions del miocardi. L’extracte contraresta
l'efecte de l’endotelina-1, disminuint així el dany per isquèmia. L’extracte a 3 mg/mL
inhibeix la fase lenta de contracció de l’artèria aorta i incrementa la relaxació que segueix
a la contracció de fase ràpida. L’extracte prevé l’infart de miocardi o almenys en redueix
l’afectació. També incrementa els nivells sèrics d’histamina i disminueix l'activitat de la
creatina-kinasa MB i abaixa els nivells de IL-6, IL-1beta, caspasa 3, caspasa-9; i
suprimeix l’expressió proteínica de MMP-9, p38, TGF-beta, MAPK, NF-kappaB; i promou
l’expressió de la Bcl-2. A les mitocòndries del miocardi l’extracte etanòlic estimula la
respiració State 2 depenent del piruvat + malat, però abaixa una mica el potencial de la
membrana La respiració State 3 també és estimulada per l’extracte, però en menor grau.
Ara que el complex IV no queda pas inhibit. I la generació de H2O2 queda atenuada ja a
baixes concentracions de l’extracte. L’extracte millora la circulació al promoure
l’expressió de la trombomodulina i la secreció de t-PA (tissue type plasminogen activator).
A l’endoteli arterial. L’extracte a 0.01-0.1% inhibeix de manera significativa el corrent de
Na (I) i el de Ca (L) i el corrent de transició de K (Ito) als cardiomiòcits ventriculars. Però
ni els ginkgòlis A, B ni el bilobàlid a 0.1 mM tenen cap efecte sobre aquest canals de
corrent. En general l’extracte prolonga la durada del potencial d’acció; però el bilobàlid
l’escurça. El bilobàlid també incrementa el corrent de Ca (I) i de K (I). Per altra banda,
l’extracte GBE50 abaixa la K(I) proporcionalment a la seva concentració i pot alleugerir la
heterogeneïtat electrofisiològica del miocardi i prevenir així isquèmia i arrítmies.
L’extracte té un efecte crono-tròpic negatiu i provoca vasodilatació (per la inhibició de
l’influx de calcions i l’activació d’alliberament de NO a l’endoteli i als músculs aòrtics de
fibra llisa). L’extracte a 240 mg/dia no interfereix per res l’efecte de la digoxina.
L’extracte fa apujar els nivells d’apelina al cor i del respectiu ARNm. Després de provocar
la contracció de l’anell aòrtic amb nor-adrenalina, l'extracte de Ginkgo reverteix aquest
efecte i el relaxa. La quercetina també té un efecte similar a l’extracte total. Ambdós
incrementen la concentració de calcions dins les cèl·lules endotelials. Aquest increment
en la concentració de Ca++ queda abolit quan prèviament s’han eliminat els calcions
extracel·lulars. La quercetina activa la síntesis i alliberament de NO. L’extracte pot
inhibir la via de senyals CaN/NFAT a les cèl·lules cardíaques i ho fa reduint l’expressió
de la proteïna TRPC6. D’aquesta manera pot protegir el cor d’una hipertròfia del ventricle
dret (que es pot provocar, per exemple, amb monocrotalina). Concentracions molt baixes
d’extracte (5 ppm) incrementen els corrents hERG (human ether-a-go-go-related gene). Per
altra banda, nivells de 50-250 ppm les redueixen. El ginkgòlid (des de 5 a 250 ppm)
redueix els corrents. L’extracte accelera l’activació dels canals hERG sense alterar la
corba d’inactivació, i reduint, això sí, el temps d’inactivació. Tant l’extracte com el
ginkgòlid escurcen la durada del potencial d’acció, inhibeixen els corrents Ica-L i frenen
el [Ca++]i en miòcits ventriculars aïllats. Resumint, tant l’extracte com el ginkgòlid poden
prevenir l'arrítmia per isquèmia i tenen efecte antiarrítmic per la via de la inhibició dels
corrents KIr i CaI-La. A dosi baixes de menys de 100 ppm l’extracte no afecta
l’electrocardiograma, només incremente el flux per les coronàries. Concentracions majors
(200-300 ppm) redueixen el ritme cardíac, disminueixen el flux coronari i tendeixen a
potenciar els paràmetres de l’electrocardiograma. I hi ha menys NADH a les mitocòndries
dels cardiomiòcits. Les mitocòndries aïllades de cors pretractats amb 50 ppm d'extracte
durant 20 minuts abans de la interrupció de l’oxigenació mostren índexs respiratoris
més elevats (amb piruvat/malat 2/3), i menor generació de H2O2. Concentracions
majors (400 ppm) no tenen efecte sobre la generació de H2O2 i no prevenen la oxidació 3,
ans l’amplifiquen. En reperfusions sense isquèmia l’extracte no altera aquests
paràmetres. L’extracte inhibeix la proliferació de les cèl·lules de fibra muscular llises
aòrtiques provocada pels lipopolisacàrids de bacteris Gram-negatius. I ho fa abaixant
l’expressió del TLR4 (toll-like receptor-4) i inhibint l’activació de l’oxidasa del NADPH
induïda pels lipopolisacàrids, l’ARNm i la via de senyals MAPK. El ginkgòlid B a 4-9
microM fa abaixar la concentració del corrent de calcions induïda per de serotonina
També fa abaixar moderadament (14-45%) l’eficàcia màxima de pressió de la serotonina
a les cèl·lules musculars de fibra llisa vascular. En rates l’extracte a 100-1000
micrograms/mL incrementa el ritme cardíac i la força de contracció. El ginkgòlid B
minva la força de contracció. La quercetina la potencia a només 30 micrograms/mL.
L’amento-flavona incrementa molt el ritme cardíac. La catequina i la epi-gal·lo-
catequina-gal·lat tenen efecte inotròpic (augmenten la força però no el ritme). El bilobàlid
a 0.3 microM redueix un 28% el corrent (K)I sinoatrial. L’extracte té un efecte
desacoblador a la fosforilació oxidativa de les mitocòndries cardíaques; inhibeix l’oxidació
del succinat a 1 mg/mL gairebé del tot. Aquest efecte es deu a l’increment de
permeabilitat dels hidrogenions i K+ a la membrana interna de la mitocòndria. L’extracte
minva el S3 de la respiració amb piruvat i malat i succinat, però no el complex IV.
L’extracte també redueix ràpidament el citocrom C pur. Tot això a més de la reducció de
H2O2 fa bé als cardiomiòcits ja que prevé l’apoptosis i protegeix les funcions cel·lulars de
possibles situacions patològiques. L'extracte produeix a 86 micrograms/mL contraccions
a la vena cava. També atenua l’expressió anormal de l’intercanviador Na+/ Ca++, i
disminueix respecte al control sense tractament la ATPasa-2 del reticle sarcoplàsmic
(SERCA-2), la LTCC i el receptor de rianodina-2 al miocardi, i així millora la diàstole
després d’un infart, redueix la zona infartada i millora la funció de contracció del cor.
L’extracte protegeix el miocardi i ho fa mitjançant la regulació de la via de senyals
Akt/Nrf2. Així aconsegueix que es redueix la zona infartada (per isquèmia), i que
s’abaixin les nivells de CK-MB, LDH, TnT, TNF-alfa, IL-6, IL-1beta, MDA; i que s’apugin
els de SOD i GSH-Px; i que s’abaixi l’expressió de la caspasa-3 i del Bax; i que s’apugi la
del Bcl-2, p-Akt, HO-1, Nrf2. En resum, actuant com antioxidant i antiinflamatori.
L’extracte inhibeix la remodelació miocàrdica que donaria lloc a fibril·lacions i arrítmies
típica de després d'un infart i ho fa mitjançant la reducció de la transcripció dels gens
TGF-beta1, MMP-2, MMP-9 i la reducció de l’expressió proteica del col·lagen-tipus-1 i de
la MMP-2 i la MMP-9 a les cèl·lules del miocardi. El ginkgòlid B anul·la la prolongació en
el temps fins a una relaxació del 90% en la contracció del cardiomiòcit induïda per
hiperglucèmia. Però el ginkgòlid B deprimeix l’escurçament del pic de velocitat màxima
de la contracció/relaxació, i escurça el temps fins a l’escurçament del pic tant en
condicions de hiperglucèmia com en condicions de normoglucèmia. El ginkgòlid B també
prolonga el temps de relaxació del 90% en cardiomiòcits en condicions normals de
glucèmia. A 25.5 mM de glucosa (hiperglucèmia) s’apuja l’expressió del SERCA2a i
s’abaixa la del PLB, sense que s’alteri la del intercanviador NCX i sense afectar el
fosfolambà. L’extracte redueix la producció de MMP-1 a la fibra llisa de les coronàries al
suprimir l’activació del receptor beta PDGF (pletelet-derived growth factor receptor beta)
induïda per LDL oxidat.
En càncer de fetge hepatocel·lular (en rates) l’extracte reverteix els valors alterats de
diversos indicadors. El càncer fa que s’abaixi el nivell de ING-3 i que s’apugin els de
Foxp-1, alfa-FP, CEA, glipican-3. L’extracte de Ginkgo reverteix totes aquestes
alteracions i fa que hi hagi menys anaplàsia. Els flavonoides de l’extracte indueixen
l’expressió de la UDP-glucuronil-transferasa a!a i del CYP1A2 a les cèl·lules HepG2 (però
no ho fan en hepatòcits humans primaris). Els flavonoides junt amb altres principis
actius activen el pregnà X i els receptors d'aril-hidrocarbonis i androstà. Un tractament
prolongat sembla que fa que incrementi la massa hepàtica, però que s’abaixin els nivells
de ALA i fosfatasa alcalina, així com el de sals biliars; i que s’incrementi la proteïna total
i l’albúmina en particular (als mascles). Als hepatòcits, a 100 ppm l’extracte incrementa
els nivells d’ARNm de CYP2B1 i CYP3A23. El bilobàlid a 2.8 ppm fa apujar el nivell
d’ARNm de CYP2B1 per 8 aproximadament (igual que l’extracte a aquella dosis). El
ginkgòlid a 1.1 ppm fa apujar l’expressió de l’ARNm del CYP3A2., per 3, mentre que
l’extracte ho fa per 6. El ginkgòlid A a 5 ppm fa apujar l’expressió de l’ARNm del CYP2B1
i del CYP3A18. El bilobàlid entre 1 i 5 ppm fa apujar l’ARNm del CYP3A2 i del CYP2B1,
però no el del CYP3A23 ni la testosterona-6-beta-hidroxilació. El ginkgòlid A fa apujar
l’ARNm del CYP3A23 i la testosterona-6-beta-hidroxilació, però no l’ARNm del CYP2B1 o
del BROD. La combinació d’extracte de Ginkgo, Panax ginseng i Schizandra chinensis
protegeix el fetge de l’acció del tatraclorur de Carboni, gràcies a l’efecte antioxidant que
manté o apuja els nivells de CAT, SOD, GSH. El TGF-beta-1 (hepatic transforming growth
factor beta-1) s’abaixa molt amb la combinació d’extractes. L’extracte pot reduir la
incidència del càncer hepatocel·lular concomitant amb virus de la hepatitis B. L’extracte
hi redueix l’expressió proteica del HBx, p53, Bcl-2. Unes dosi de 100-1000 ppm
d’extracte o 10-30 ppm de bilobàlid durant 4 dies fan que pugi l’activitat de la glutatió-S-
transferasa al fetge. També el ginkgòlid A a 30 ppm la fa pujar, però no els ginkgòlid B ni
el C. Tant l’extracte com el bilobàlid fan pujar l’activitat de la DT-diaforasa i el contingut
en glutatió al fetge. L’efecte cancerigen de l’extracte (qui sap si lliure o no d’aflatoxines)
sobre el fetge es palesa al cap de dos anys en ratolins B6C3F1 per alteracions en el H-ras
i el Ctnnb1, per desregulació de la via WNT i per l’expressió de gens oncogènics en
general. Així es pot desenvolupar un carcinoma hepatocel·lular. L’estimulació aparent de
la metàstasis ha de ser deguda a l’estimulació, també, de les vies del MAPK. L’extracte
reverteix l'esteatosis hepàtica deguda a la ingesta d’alcohol etílic i millora les unions
entre els hepatòcits; frena l’expressió al fetge del TNF-alfa, de la LBP (lipopolysaccharide
binding protein), del CD14 i del TLR4. El reforça de la unió entre les cèl·lules per las tigth-
juntions es palesa per una increment de la ZO-1, de l’ocludina i de la claudina-1.
Als pulmons el Ginkgo pot corregir la tos i l’asma ja que la ginkgetina té una gran
afinitat per l’elastasa dels leucòcits (i la inactiva). La ginkgetina suprimeix molt
l’expressió anormal de la via Akt/p38 a les cèl·lules A549 estimulades per l’elastasa
humana de neutròfils. Aquesta i altres bioflavones del Ginkgo també hi abaixen els
nivells d’expressió de l’ARNm de MUC5AC. Els nivells de neutròfils infiltrats i de IL-8
també s’abaixen. En resum, el Ginkgo té un efecte antiinflamatori als pulmons. El
kaempferol i la quercetina suprimeixen l’expressió genètica de MUC5AC induïda per la
IL-1beta i per la via ERK/p38 MAPK. L’extracte també té aquest efecte antiinflamatori
dels epitelis de les vies respiratòries. L’extracte atenua la fibrosis pulmonar provocada
per bleomicina i ho fa regulant la relació entre macròfags M1 i M2 i regulant l’apoptosis
mediada pel NF-kappaB. L’extracte suprimeix la crescuda d’alfa-SMA i TGF-beta induïts
per la bleomicina. Per altra banda, la bleomicina apuja l’expressió proteica i genètica del
NF-kappaB/p65 fosforilat, caspasa-3, i caspasa-9; però abaixa les del Bax i Bcl-2. I
l’extracta contraresta totes aquestes alteracions, excepte la de la caspasa-9. La
ginkgetina millora l’efecte terapèutic del cisplatí en el tractament del càncer de pulmó
que no sigui de cèl·lula petita amb EGFR de tipus salvatge. I ho fa mitjançant la
interrupció mediada per la ferroptosis del eix Nrf2/HO-1. L’extracte abaixa l’activació del
PKC-alfa a les cèl·lules inflamatòries i així abaixa el nivell de IL-5 a l'esput dels asmàtics.
Per això pot ser un bon complement al tractament amb glucocorticoesteroides.
La protecció de l’estómac prevé l’úlcera per consum etílic, té lloc mitjançant la inhibició
de la reducció del moc de la paret gàstrica, la inhibició de la peroxidació lipídica, el
bloqueig de l’apoptosis i la preservació de NP-SH. (sulfurs no proteics).
Al còlon, l’extracte actua com antiinflamatori en cas de colitis ulcerosa autoimmune.

Millora l’estat histològic, apuja l’activitat de la SOD i hi redueix el contingut en MDA, hi
inhibeix l’expressió proteica i genètica del TNF-alfa, del NF-kappaB-p65 i de la IL-6.
Experimentalment això es palesa fent la prova amb 2,4,6-trinitro-benzè-àcid sulfònic.
L’extracte apuja el LincARN-p21 i així inhibeix la metàstasis del càncer colo-rectal,
associada a EZH2. L’extracte, de passada, inhibeix l’expressió de fibronectina.
L’extracte (100 mg/mL)/Kg p.o.) protegeix els ronyons de l’efecte del cisplatí. El cisplatí
fa que pugin els nivells de BUN, creatinina, proteïnes totals micronitzades, xantina
oxidasa, l’adenosina deaminasa, MDA, NO, MPO. L'adenosina deaminasa baixa amb el
tractament amb l’extracte de Ginkgo. La vitamina E ajudaria l'extracte a abaixar els
nivells de proteïnes, creatinina, MDA, NO, MPO.
Pel que fa a la immunitat, als monòcits THP-1 els lipopolisacàrids hi indueixen la MIP-1
(monocyte chemotactic protein-1), el TNF-alfa, el SCDF-1 (stromal cell-derived factor-1) i
MIP-1 alfa. Doncs. Tot això queda reprimit per l’extracte de Ginkgo, gràcies a que
bloqueja el TLR4 (monocytes expressing toll-like receptor-4). Aquesta inhibició està
associada amb l’activació de la MAPK (mitogen activated protein kinase) i amb la
producció de NO. L’extracte abaixa l'estabilitat de l'ARN del TLR4 a les cèl·lules.
L’extracte indueix dins elles l’expressió del tristetraprolín. L’extracte fa de mediador de
l’activació del tristetraprolín intra-cel·lular i incrementa la seva interacció amb la regió 3’
de l’ARNm del TLR4,regulant així la producció de NO. En resum, l’extracte por abaixar al
sensibilitat dels monòcits envers els polisacàrids i controlant l’expressió del TLR4 pot
abaixa la inflamació sistèmica típica de les malalties immunitàries. A les cèl·lules T de la
sang perifèrica, l’extracte de Ginkgo frena la via de senyals c-Jun N-terminal kinase-AP-1
(activator protein-1). De passada l’extracte abaixa els nivells de TNF-alfa, IL-2, IL-4 i
gamma-IFN i l’AP-1, però no l’activitat del NF-kappa-B d’unió a l’ADN ni l’activitat de la
ESRPK (extracellular signal regulated protein kinase).
POSSIBLE TOXICITAT DEL GINKGO BILOBA
És una planta que s’ha posat de moda. Malgrat l’extensa literatura científica i els
protocols teòrics de control de qualitat, i degut a l’ingent volum de la seva
comercialització, cal no confiar cegament en els seus efectes beneficiosos, per més que
ens l’hagi receptada un metge. A algunes persones els pot anar molt bé i a d’altres els pot
ser molt perjudicial. I això serà segurament degut a llurs receptors. I cal tenir, a més,
molt de compte amb la toxicitat deguda al combinar-lo amb medicaments. Per altra
banda, no és rigorós associar demència i trastorns neurològics a l’ús de la planta quan
aquests trastorns han estat la causa preexistent de començar a prendre Ginkgo. Els
ginkgòlids i el bilobàlid s’adhereixen als receptors GABA dels invertebrats com ho faria la
picrotoxina. Aquests receptors tenen alanina en posició 2’, mentre que als vertebrats
l’alanina és substituïda per valina, i així els ginkgòlids o el bilobàlid ja resulten 10000
vegades menys tòxics. Finalment, tampoc cal sobreestimar el poder desintoxicant del
Ginkgo, ja que pel cap mas ajuda en la desintoxicació, però mai cal esperar que tingui un
efecte radical. En tot cas, sempre és millor prendre els extractes estandarditzats que no
pas la infusió. I això encara menys que les fulles o els falsos fruits en cru. Sobre l’efecte
anticancerós no hi ha una opinió unívoca; i fins i tot alguns opinen que el Ginkgo pot
accentuar els càncers de fetge, mama o de còlon. Tampoc hi ha una versió única sobre
l’efecte antiisquèmic, ja que alguns opinen que el Ginkgo pot afavorir que hi hagi
hemorràgies internes (subdurals, retrobulbars, etc.). Fins i tot respecte a la protecció
contra els acúfens hi ha diversitat de parers. Uns opinen i demostren que el Ginkgo els
pot corregir, els altres que no fa res; i uns pocs que és contraproduent (ototòxic). I també
hi ha opinions oposades respecte a la capacitat de protegir de l’efecte hepatotòxic del
paracetamol (=acetaminofèn). La majoria creuen que el Ginkgo pot desintoxicar el fetge
del paracetamol, però una minoria molt minsa creu que el Ginkgo exacerba la toxicitat
del paracetamol al fetge. Segurament, d’entre les plantes més emprades, aquesta sigui la
més perillosa, essent la dosificació adient molt diferent d’una persona a l’altra. Per a ella
s’escau molt l’avís que a molts pròlegs de llibre sobre plantes medicinals posen: que els
autors no es fan responsables dels efectes que puguin tenir les plantes, a les dosi i amb
els usos citats. Les dosi emprades en experiments amb rates o ratolins són difícils
d’extrapolar a les adients en humans (de raça caucàsica), expressades també en mg/Kg
o ppm de massa corporal. En tot cas han de ser proporcionalment molt menors.
El pol·len pot desencadenar reaccions al·lèrgiques. A Corea del Sud, on el 40% dels
arbres d’ombra són Ginkgos, el 5% dels al·lèrgics tenen reacció positiva a la pell a aquest
pol·len.
La fulles poden provocar també al·lèrgies (pels urushiols) en forma de exantema

pustulós. I mal de cap, boca seca, calfreds, i granellades. A més, a la llarga, o per sobre-
dosis, poden desencadenar palpitacions, taquicàrdia, hemorràgies internes (oculars,
cerebrals, pulmonars, estomacals, etc.), i irritabilitat/paranoia. Però alguns d’aquests
efectes podrien ser deguts als productes afegits a la planta durant el cultiu, el transport
o l’envasament/esterilització, com per exemple, a les aflatoxines. També s’han donat
casos d’adulteració amb altres plantes. De tota manera, dosi experimentals massives en
animals provoquen salivació exagerada, vòmits, anorèxia, diarrea, esclerosis local, i
trombosis localitzada. Possiblement sigui contraceptiu o pugui ocasionar danys als
cromosomes dels òvuls i a la llarga també pot disminuir la fertilitat dels òvuls. Però sí
que disminueix una mica l’expressió del gen IGFBP3 a les cèl·lules THLE-2. Si es pateix
epilèpsia la planta està contraindicada perquè facilita que hi hagi més atacs i més sovint.
En tot cas és prudent no prendre més d’un mes seguit l’extracte de la planta, ja sigui a la
dosis recomanada universalment (120 mg) o a la reduïda (20 mg). Caldria descansar una
setmana abans de reprendre el tractament. D’entre les més de 4 milions de persones que
en prenen als Estats Units, almenys s’han donat una dotzena de morts suposadament
degudes a la planta, per sobredosis. En rates, amb 1g/Kg els hepatòcits incrementen llur
mida un 150%, sobre tot pel que fa al citoplasma. I s’hi formen vacúols amb grassa.
També amb aquestes dosi massives prolongades (3 mesos amb 500-1000-2000
mg/Kg/dia) apareix una tendència a formar-se càncer de tiroides (adenoma fol·licular) i
de nas (metaplàsia, atròfia, hiperpigmentació de la mucosa de les fosses nassals), el fetge
es fa més gros i més gras, els ronyons perden massa per nefropaties, la menstruació
s’allarga, apareix hiperplàsia als conductes biliars i a l’epiteli respiratori, i fibrosis a la
submucosa; i hi ha propensió major de l’estadísticament normal a la leucèmia i a
l’hepatoblastoma i a l’adenoma hepatocel·lular (càncer de fetge). Per altra banda les rates
femelles amb dosi de 600 mg/Kg viuen més que les que no reben l’extracte, però amb
dosi de 2000 mg ja viuen menys. L’àcid ginkgòlic resulta immunotòxic quan és injectat (2
mg) a la vora els nòduls limfàtics del peu o el genoll. En rates velles, a la llarga l’extracte
de Ginkgo fa que el fetge augmenti de massa, que el cor bategi més apoc a poc i que
empitjori la circulació a la cua. El mateix prospecte del «tanakene» adverteix que una
sobredosis, a més dels efectes de l’etanol, pot provocar nàusees, vòmits, mal d’estómac,
diarrea, mal de cap, vertigen, hipotensió i poliúria. Malgrat l’efecte protector sobre els
glòbuls rojos a dosi moderades, l’extracte a dosi altes els incrementa la fragilitat, canvia
la morfologia i hi indueix molt consum de glutatió i fa que s’hi formi metahemoglobina.
Aquest efecte dual o d’hormesis, com sempre, és difícil de calibrar. En algun cas
l’extracte afegit al tractament amb fluoxetina ha promogut un estat d’hipomania (eufòria
amb poca capacitat de concentració).
Els “fruits” poden fer mal al fetge i ronyons en animals petits (conillets d’Índies); i, en
humans, almenys poden provocar dermatitis de contacte intensa. Es podria evitar amb
una capa protectora (untant-se) de carboxi-metil-beta-1,3-glucà. Els principis actius que
poden desencadenar al·lèrgies per part dels «fruits» són el resorcinol, l’àcid ginkgòlic, el
ginkgol i el bilobol. Tradicionalment s’ha menjat la part central dura, rostida; fins a 5
“llavors” en una menjada al dia. La part tova és tòxica, fins i tot rostida. Provoca diarrea,
vòmits, convulsions (degudes a la seva proteïna), i pèrdua del sentit (coma). L’àcid
ginkgòlic i la ginkgotoxina dels “fruits” tenen acció hemolítica. L’àcid ginkgòlic indueix
apoptosis a les cèl·lules renals MDCK, danyant les mitocòndries i els lisosomes. I té
efecte al·lergènic, citotòxic i mutagènic. A més, la ginkgotoxina paralitza el SNC, almenys
en granotes. Primer provoca una pujada de la pressió arterial i desparés una baixada
forta, dispnea, i convulsions (0.2 g/Kg conill i.v.). La llavor o fals fruit (6 mg/Kg s.c.) en
ratolins també provoca convulsions i la mort. Les llavors/”fruits” contenen 4’-O-metil-
piridoxina —que al sèrum pot arribar a 360 ppm—, que esgota la reserva de vitamina B6
i de GABA, i provoca convulsions. Però, torrant les llavors, gairebé desapareix. Si algun
nen en menja, aleshores normalment té convulsions, febre, vòmits, diarrea, canvis
asimètrics a la nineta (sense reacció a la llum). Caldria rentat gàstric, sedants i diürètics,
sèrum glucosat intravenós; donar-li fosfat de piridoxal (2 mg/Kg) i mantenir-lo amb
escalfor.
En tot cas, no s’aconsella pas aquesta planta (extracte de fulles) a nens petits, persones
que prenguin anticoagulants i/o que tinguin un marcapàs implantat. Tampoc a
embarassades, ja que el fetus creixeria menys i amb dosis de 100 ppm (en ratolins) el
fetus podria desenvolupar ulls molt rodons, sindactília i malformacions a mandíbules,
orelles i nas. O a dones que donin el pit, i persones epilèptiques, esquizofrèniques,
hipertenses, diabètiques, o que tinguin úlcera estomacal. Caldria abstenir-se de
prendre’n uns 15 (quinze) dies abans de qualsevol operació quirúrgica, per tal d'evitar
hemorràgies excessives durant la intervenció.
INTERFERÈNCIA AMB MEDICAMENTS. Sobre tot, no prendre mai amb l’ansiolític

trazodona, ja que pot desencadenar coma. Combinat amb haloperidol pot agreujar la
catalèpsia. I cal ser molt vigilant per les possibles interaccions (additives o substractives)
amb anticoagulants (aspirina, warfarina, acenocumarol), corticoides, ibuprofè, i amb
medicaments com ara: àcid valproic, aripiprazol, bupropion, ciclosporina, chlorzoxazone,
depakote, dilantin, diltiazem, efavirenz, fexofenadine, immuno-supressors (ciclosporina,
tacrolimús, sirolimús, micofenolat de mofetil), midazolam, nicardipina, nifedipina,
omeprazole, paclitaxel, propanolol, risperidona, S-mephenytoin, talinolol, theophylline,
tolbutamide, trazodone. Si s’està prenent Ginkgo i immuno-supressors, cal anar
abandonant la presa de Ginkgo a poc a poc, no sobtadament. Els medicaments
psicotròpics o antipsicòtics poden interferir més amb el Ginkgo quan a més a més s'està
prenent altres plantes com ara ginseng, Rhodiola, Sylibum marianum, Bacopa.
La injecció endovenosa d’extracte de Ginkgo biloba pot desencadenar efectes molt

perillosos: hipotensió, desmai, xoc, arrítmia, fibril·lació, febre alta, anèmia hemolítica
(per deficiència de la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa). La DL50 en ratolins o en rates és
de 1 g/Kg. En tots els casos, la vitamina B6 contrarestaria els efectes nocius, si s’hi és a
temps —millor en injecció endovenosa—. En casos lleus, també el bilobàlid (20
mg/Kg/dia) durant 4 dies, reverteix els efectes de la 4-O-metil-piridoxina.
En canvi, no és més insegur prendre Ginkgo pel fet d’estar prenent medicaments
compatibles o sinèrgics com ara: 5-fluoro-uracil, àcid fòlic, alprazolam, cilostazol,
cimetidina, clopidogrel, clozapina, dextrametorfà, diazepam, digoxina, donezepil,
efavoirenz, fexofenadine, flurbiprofèn, haloperidol, lopinavir, metformina, olanzapina,
oxiracetam, renexin, ritonavir, selegiline, sorafenib, tamoxifen.
PREPARATS AMB GINKGO
— Càpsules «Ginkor Fort»: extracte de Ginkgo + troxerutina + clorhidrat d’heptaminol.

Contra trastorna de la circulació venosa (cames pesades, dolors al gitar-se, hemorroides).
— Dimetil-amino-etil-ginkgòlid B. Preparat de semi-síntesis més biodisponible que el
natural (ginkgòlid B).
— EGb50/fosfolípids: amb 20 mg/mL i fosfolípids 1:1, preparat a 30 º C amb tetrahidro-
furà com a dissolvent
— EGb761 (extracte estandarditzat). Dosis diària que recomanem: 20 mg. (En
bibliografia: 120-240 mg/dia). Conté 24% de glucòsids de flavonoides, 6% de lactones
terpèniques i 5 ppm d’àcids ginkgòlics.
— «Gibidyl Forte». Xampú danès per enfortir el cabell
— «Ginkor Fort»: extracte de Ginkgo biloba + troxerutine + heptaminol (medicament
venotònic, antiadherent de macròfags a la paret venosa)
— Niosomes: Tween 80, Span 80, colesterol (141 nm) (dispersió/ homogeneïtzació/
assecatge per congelació o per espraiat). Arriba més als teixits difícils com ara el cervell.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23378764/
— Pastilles efervescents: extracte + àcid cítric 12.5% + bicarbonat sòdic 20%.
— Pomades cosmètiques anti-arrugues: A) 2% d’extractes de fruits de Ginkgo + Punica
granatum + Ficus carica + Morus alba; B) Thea sinensis + Aspalathus linearis + Glycina
soja
— «Sailuotong»: Ginkgo + Panax ginseng + Crocus sativus. Extracte per millorar la
memòria.
— «Shuxuening»: injectable a base d’extracte de Ginkgo, per millorar la circulació
cerebral, per exemple, en cas d’atac de feridura. Però pot donar reaccions
pseudoal·lèrgiques gràcies a que activa la via de l mTOR.
— «Tanakene» (40 mg/mL). Dosis diària prudent/segura: 0.5 mL/dia (=20 mg). (En
bibliografia: 3-4 mL = 120-160 mg). Segons el prospecte, va bé contra insuficiència
circulatòria cerebral manifestada en vertígens, cefalees, pèrdua de memòria, davallada de
les facultats intel·lectuals, trastorns de la motilitat, pertorbacions afectives i del caràcter;
seqüeles d’accidents vasculars cerebrals i de traumatismes cranioencefàlics; trastorns
vasculars perifèrics manifestats en arteriopaties de cames, trastorns vasomotors distals,
afectacions de la microcirculació (Reynaud, acroparestèsia, acro-eritrocianosis, fragilitat
capil·lar); trastorns neurosensorials de causa vascular en otorrinolaringologia i
oftalmologia. I per corregir efectes de sobredosis, prendre cafè o te, i analgèsics/
antiinflamatoris contra el mal de cap.
—Tintura per la circulació: Ginkgo biloba + Crataegus monogyna (fruits) + Leonurus
cardiaca
—Tisana antiasmàtica MTX (contra bronquitis, asma, tos): Ginkgo biloba llavors +
Ephedra + Pînellia ternata rizoma + Tussilago farfara flors + escorça de Morus nigra +
Perilla frutescens fruits + pinyols d’albercoc + rel de Scutellaria baikalensis.
—Tisana pel colesterol: Ginkgo biloba + Crataegus monogyna + Rosmarinus officinalis +
Centella asiatica + Salvia officinalis + Sideritis angustifolia
— Vinagre dels «fruits». Es preparar per fermentació de la coberta carnosa, i no fa mala
olor. Hom en pren per aprimar-se.
— Homeopatia 5-7-9 CH:
• aftes a la llengua • millora amb escalfor humida

• agressivitat • millora amb repòs al llit
• braç adormit • nàusees
• cansament • necessitat de criticar els altres i a
• confusió un mateix
• depressió • no estar-se quiet
• desig de cafè • oïda debilitat
• dificultat per a pensar • parla accelerada
• empitjorament amb aire fred • pell seca
• empitjorament amb exercici • pesadesa a la regió anterior del
• erupcions cervell
• esternuts • picor a la pell
• excitació mental • pors irracionals
• fred • principi de refredat
• impressions irracionals • regla massa aviat
• indecisió • sensació de llibertat mental
• indiferència • sequera a la gola
• ira reprimida • sequera nasal
• mal de cap a la regió frontal • somnis relacionats amb l’aigua
esquerra • somnolència
• mal d’estómac • tremolors
• memòria debilitada • tristesa
• migranya • vertigen
• Antídots homeopàtics del Ginkgo (s’empitjora bevent alcohol a la matinada):

―Acidum nitricum, Acidum phosphoricum, Bryonia, Calcium carbonicum,
Phosphorus, Sulphur
LEGISLACIÓ EUROPEA
Segons la German Commission E [Bundesanziger nr. 133, Vol. 46; July 1994 (pag. 413-
415)], l’extracte estandarditzat de Ginkgo biloba ha de contenir 2-14 % de flavonol-
glucòsids; 5-7 % de terpèn-trilactones (de les quals 2.8-3.4 % ginkgòlids A, B, C i 2.6-3.2
% bilobiàlid); i menys de 5 ppm d’àcid jinkgòlid. Apart, el control de qualitat haurà de
comprovar que no hi hagi contaminants. Normalment les fulles seques s’esterilitzen o bé
amb raigs gamma o bé amb òxid d’etilè. Caldrà comprovar que no continguin resorcinol.
De jinkgol + àcid jinkgòlid com a màxim podrà haver-n’hi 1 ppm. Caldrà comprovar que
no hi hagi més de 20 ppm en total de metalls pesants (Mercuri, Cadmi, Plom, Arsènic,
Bari). La possible presència de microorganismes haurà d’estar conforme als
requeriments de la Farmacopea Europea III, 5.1.4., categoria 3 A. La quantitat total
d’aflatoxines (B1, B2, G, G2) no pot ser major de 4 micrograms/Kg, ni la de l’aflatoxina
B1 major de 2 micrograms/Kg. També haurà d’estar lliure de pesticides organofosforats i
organoclorats, seguint la normativa de la Farmacopea Europea III, 2.8.13. L’extracte ha
d’estar lliure de dissolvents com metanol, toluè, n-butanol, n-hexà, acetona, ciclohexà i
2-butanona, seguint el protocol ICH Q3C. I haurà de passar tests d’estabilitat/caducitat.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GINKGO BILOBA
-àcids orgànics
-altres grups (derivats de glicerol, conjugats d’1-hidroxi-pirè, compostos nitorgenats
(citokines, hexosamines, àcid 6-hidroxi-nurètic, lectines, pentadièn-1,5-diïl-difenol
-carbohidrats
-compostos inorgànics: oxalat càlcic; oligoelements (Se, Cu, Zn, Cr, Fe, Mn)
-flavonoides: flavanols (monòmers, dímers); flavones (aglicones, monoglucòsids,
biflavones); flavonols (aglicones, monoglucòsids, diglucòsids, diglucòsids acetilats,
triglucòsids, triglucòsids acetilats)
-poliacetats (alkil-fenols, àcids alkil-fenòlics); lípids; hidrocarburs de cadena llarga
-terpens: trilactones; esteroides i fitosterols; carotenoides; poliprenols; terpens volàtils
(oli essencial)
FULLES (millor arbres joves, de 25 anys)
• 1-hexacosanol • àcid 2-hidroxi-6-(10-hidroxi-

• 1-hidroxipirè-beta-O-glucòsid pentadec-11-enil)benzoic
• 1-hidroxipirè-beta-O-glucurònid • àcid 3-metoxi-4-hidro-benzoic
• 1-octacosanol • àcid 3,4-dihidro-benzoic
• 1,4-dimetil-2,5-di-iso-propil-benzè • àcid 3,4-dihidroxi-benzoic
• 3-O-bilòsid: 3-O-(2’’-O-(beta-D- • àcid 6-hidroxi-nurènic
glucosil)-alfa-L-rhamnosil) • àcid 6-(8'Z-pentadecenil) salicílic
• 4‘-O-metil-miricetín 3-O-(6-O-alfa-L- • àcid 6-(10'Z-heptadecenil) salicílic
rhamnopiranosil)-beta-D- • àcid làuric
glucopiranòsid • àcid linolènic
• 4’-O-metil-piridoxina • àcid N-[2-(1-beta-D-glucopiranosil)-
• 5-m-pentadecil-resorcinol 1H-indol-3-il)acetil]-L-glutàmic
• 10-nonacosanol • àcid N-[2-(1-beta-D-glucopiranosil)-
• 2-carboxi-arabinitol 1H-indol-3-il)acetil]-L-aspàrtic
• 2-hexenal • àcid quínic
• 2-iso-propìl-fenol • àcid 3-[5,7-dihidroxi-2-(4-
• (7E)-2beta,3alfa-dihidroxi- metoxifenil)-4-oxo-4H-chromèn-8-
megastigm-7-èn-9-ona il]-4-metoxi-benzoic
• (22E, 24R)-ergosta-7,22-dièn- • àcid 4-hidroxi-benzoic
3beta,5alfa,6beta,9alfa-tetraol [del • àcid 6-hidroxi-kinurènic (0.25 % en
Cahetomium] fulles grogues)
• 24-alfa-etil-latosterol • àcid anacàrdic
• 3’-O-metil-miricetina-3- • àcid ascòrbic (vitamian C)
rhamnoglucòsid • àcid behènic
• 4-O-metil-piridoxina • àcid cimàmic-derivats
• 5,6-epoxi-luteïna • àcid D-glucàric
• acenaftè • àcid gàl·lic
• àcid ginkgòlid 5 ppm
• àcid heptadecenil-salicílic • chaetomugilina A, D [del
• àcid hidro-ginkgòlid Chaetomium]
• àcid màlic • cis-neoxantina
• àcid oleic • cis-violoxantina
• àcid p-cumàric • citokinina (conjugats amb zeatina,
• àcid p-hidroxi-benzoic ribosil-zeatina, dihidro-zeatina)
• àcid pirúvic • Cobalt
• àcid protocatechuic • colina
• àcid quínic • Crom
• àcid shikímic • d-catequina
• àcid succínic • d-gal·lo-catequina
• àcid vainíllic • daucosterol
• àcids aminats • delta-3-carè
• àcids anacàrdics: • dihidro-brassicasterol
◦ 6-tridecil-salicílic • dihidro-iso-pentenil-adenina
◦ 6-[(8Z)-pentadecenil]salicílic • dihidro-zeatina
◦ 6-[(9Z,12Z)- • diterpens (ginkgòlids)
heptadecadienil]salicílic • docosan-1-ol
◦ 6-[(8Z)-heptadecenil]salicílic • docosanol
• àcids fenòlics 19 ppm • dolicol
• àcids orgànics lliures i esterificats • elemol
• afzelina • Enterococcus (resistents a
• alfa-carotè vancomicina) FRU (àcids hidroxi-
• alfa-ionona alkenil-salicílics)
• amentoflavona • enzims
• aminoàcids 92 mg/100 g • epi-catequina
• antocians • epi-catequina
• apigenina • epi-gal·lo-catecol
• arabinosa • epi-gal·lo-catequina
• astragalina • ergosterol
• auro-xantina • esciadopitisina
• beta-carotè • espinasterol
• beta-eudesmol • esteroides C29
• beta-ginkgòtids B1, B2 • estigmasterol
• beta-ionona • fenil-propanoides
• beta-sitosterol • Ferro
• beta-sitosterol-3-O-beta-D- • fibra
glucopiranòsid • fitosterols 0.2 % p.s.
• biflavones • flavanols:
• bilobàlid ◦ catequina
• bilobàlid-isòmer ◦ epi-catequina
• bilobanona ◦ gal·lo-catequina epi-gal·lo-
• bilobetina catequina
• biginkgòsids A-I ◦ proantoocianidines
• campesterol • flavina
• cardanol • flavones:
• cardispermina ◦ 2,3-dihidro-esciadopitisina
• cardol ◦ 5’-mentoxi-bilobetina
• carotenoides ◦ 5,7,4’-trihidroxi-flavona
• cartequina ◦ 7-metoxi-amento-flavona
• catecols ◦ amentoflavona
• cera ◦ apigenina
• ceril-ceroat ◦ apigenina-7-O-glucòsid
• chaetoglobosina A, C [del ◦ bilobetina
Chaetomium] ◦ esciadopitisina
◦ gingketina
◦ hiperòsid • hex-trans-2-èn-1-al
◦ iso-ginkgetina • hexosamines
◦ kaempferol-3-O-rhamnòsid • hidrocarburs
◦ luteolina • ipuranol
◦ luteolina-3’-O-glucòsid • iso-fitol
◦ quercetina • iso-ginkgetina
◦ quercitrina • iso-ginkgetina-7-O-beta-D-
◦ rutina glucopiranòsid
• flavonoides 28% • iso-pentenil-adenina
• flavonols pentagonals • iso-quercitrina
• flavonols-mono/-di/tri-glucòsids • iso-rhamnetina 3%
derivats de [més el mes de maig i als • isorhamnetina 3-O-alfa-L-[6"'-p-
mascles] cumaroïl-(beta-D)-glucopiranosil-
◦ 5, 7, 5'-trihidroxi-3', 4'-dimetoxi- (1,2)-rhamnopiranòsid]
flavonol-3-O-alfa-L- • iso-rhamnetina-3-O-rutinòsid
rhamnopiranosil-(1→6)-beta-D- • iso-rhamnetina-glucòsid
glucopiranòsid • iso-rhamnetol
◦ iso-rhamnetina-3-O-rutinòsid • isoprè
◦ iso-rhamnetina-glucòsid • kaempferol 14%
◦ kaempferol • kaempferol 3-O-(2’’-O-beta-D-
◦ kaempferol 3-O-(6-trans-cafeoïl)- glucopiranosil)-alfa-L-
beta-D-glucopiranosil-(1→2)- rhmanopiranòsid
alfa-L-rhamnopiranòsid • kaempferol 3-O-alfa-(6’’-p-cumaroïl-
◦ miricetina glucosil-beta-1,4-rhamnòsid)
◦ miricetina 3-O-(6-trans-p- • kaempferol 3-O-alfa-L-[6"'-p-
cumaroïl)-beta-D-glucopiranosil- cumaroïl-(beta-D)-glucopiranosil-
(1→2)-alfa-L-rhamnopiranòsid (1,2)-rhamnopiranòsid]
◦ quercetina 3-O-(6-trans-feruloïl)- • kaempferol 3-O-alfa-L-[6"'-p-
beta-D-glucopiranosil-(1→2)- cumaroïl-(beta-D)-glucopiranosil-
alfa-L-rhamnopiranòsid (1,2)-rhamnopiranòsid]-7-O-beta-D-
• flavoxantina glucopiranòsid
• formononetina • kaempferol-3-O-beta-D-rutinòsid
• Fòsfor • kaempferol-3-rhamnoglucòsid
• gal·lo-catecol • kaempferol-3-rhmanòsid
• gal·lo-catequina • kaempferol-7-O-glucòsid
• gamma-carotè • lectines
• gamma-eudesmol • linalool
• gamma-sitosterol • luteïna
• gamma-tocoferol • luteïna-èster
• ginkgetina –en fulles grogues- • luteolina
• ginkgetina-7’’-O-beta-D- • Magnesi
glucopiranòsid • Manganès
• ginkgo-flavona-glucòsids • mannana
• ginkgo-terpens • meglumina
• ginkgobilol • miricetina
• ginkgol • monoterpens
• ginkgòlids A, B, C, J; M (també a les • n-heptacosà
arrels) • n-metil-tiramina
• ginnó • n,n-dimetil-tiramina
• ginnol • n-pentacosà
• globosterol (del Chaetomium)[=25xi- • n-tricosà
metil-22-homo-5alfa-colest-7,22- • neo-xantina
dièn-3beta,6beta,9alfa-triol] • nerolidol
• guaiacil-glicerol • niacina
• hamamelitaní • nonacosà
• hex-cis-3-èn-1-ol • nucleòsids i nucleobases
• oli essencial: • quercetina 3-O-beta-D-
◦ 1,4-dimetil-2,5-di-iso-propil- glucopiranosil-(1-2)-alfa-L-
benzè rhamnopiranòsid
◦ 2-iso-propil-fenol • quercetina 3-O-beta-rutinòsid
◦ 2,5,8-trimetil-dihidro-naftalè • quercetina-3-O-alfa-(6’’-p-cumaroïl-
◦ acenaftè glucosil-beta-1,4-rhmanòsid)
◦ alfa-ionona • quercetina-3-O-alfa-L-
◦ beta-ionona rhamnoglucòsid
◦ cis-3-hexenol • quercetina-glucòsids
◦ cis-4-hexenol-trans-4-hexenol • quercetol
◦ heptadeca-3,6,9-trièn-1-ol • quercitrina
◦ p-cimè • rhamnetina
◦ p-tolil-propilè • ribosil-zeatina
◦ timol • rutina
◦ trans-linalool-òxid • ruvòsid
• oligoelements: Fe, Zn, Cu, Mn, Cr, • sacarosa
Ni, Sr, B, Si • salicilats: (n-tridecil-, n-pentadecil-,
• oxalat càlcic h-heptadecil-, n-pentadecenil-, n-
• p-cimè heptadecenil-)
• p-hidroxi-fenil-glicerol • Seleni
• p-tolil-propilè • sequoïtol
• pentadièn-1,5-diïl-difenol • sesamina
• pètpdid 4244 Da • sesquiterpens: dihidro-atlantones
• pinitol (bilobàlid)
• podofil·lotoxina (desl fongs endofítics • sitosterol
a les fulles) • sitosterol-glucòsid
• poliprenols • Sodi
• polisacàrid amb Seleni • tanins
• polisacàrids de: galactosa + • terpèn-trilactones 6%: ginkgòlids
arabinosa + rhamnosa + (glucosa) + 3%; bilobàlid 3%, àcids ginkgòlids 5
(mannosa) + (xilosa) + (àcid ppm
galacturònic) + (àcid glucurònic) • timol
• populnina • trans-linalol-òxid
• proantocianidina • trans-violoxantina
• proantocianidines oligomèriques • tricetina
• procianidina • triterpens: esteroides; fitoesterols
• prodelfinidina • urushiols
• quercetina 19% • violobetina
• quercetina 3-O-alfa-L-[6"'-p- • violoxantina
cumaroïl-(beta-D)-glucopiranosil- • vitamina B6 3 mg/100 g
(1,2)-rhamnopiranòsid] • vitamina B9 1.7 mg/100 g
• quercetina 3-O-alfa-L-[6"'-p- • vitamina C 81 mg/100 g
cumaroïl-(beta-D)-glucopiranosil- • vitamina E 4 mg/100 g
(1,2)-rhamnopiranòsid]-7-O-beta-D- • vitamina PP 9 mg/100 g
glucopiranòsid • xilosa
• quercetina 3-O-beta-D- • zeatina
glucopiranòsid • zeatina-glucòsid
• zeaxantina
• Zinc
FLORS MASCULINES
• (-)-iso-lariciresinol 4-O-beta-D-glucopiranòsid
• (+)-ciclo-olivil-6-O-beta-D-glucopiranòsid
• àcid cis-p-cumàric 4-O-beta-D-glucopiranòsid
• àcid trans-cinàmic 4-O-beta-D-glucopiranòsid
• amento-flavona
• amento-flavona-7’’-O-beta-D-glucopiranòsid
• benzil-alcohol O-alfa-l-arabinopiranosil-(1 → 6)-beta-D-glucopiranòsid
• bilobetina
• calaliukiuenòsid
• cis-coniferina
• coniferina
• dihidro-dehidro-diconiferil alcohol-4-O-beta-D-glucòsid
• esciadopitisina
• estròsid B
• ginkgòsid A
• iso-ginkgetina
• matsutake alcohol glcòsid
• metilconiferina
• olivil 4-O-beta-D-glucopiranòsid
• p-cumaril-alchol-glucòsid
SUC DE L’ÒVUL
• alfa-L-arabino-furanosidasa • glutatió-S-transferasa (GST)

• alfa-L-arabinosidasa • histones
• arabinogalactà • Magnsi
• beta-D-xilosidasa • metionina-sinatsa
• Bor • Potassi
• Calci • proteïnes riques en glicina
• calmodulina • sacarosa
• fructosa • SOD (superòxid-dismutasa)
• glucosa • Sofre
ARRELS PRINCIPALS
• àcid eicosan-dicarboxílic • glutamina

• àcid fel·lònic • jinkgòlids A, B, C, J, M
• àcid protocatechuic • tanins condensats.
• àcids fenòlics 345 ppm • terpèn-lactones (ginkgòlid A,
• bilobàlid ginkgòlid C)
“FRUITS” (millor d’arbres vells, de 500 anys)
• 1-hexacosanol • àcid 2-hidroxi-6-(10-heptadecenil)-

• 2-hexenal salicílic FRU
• 3,5-diacetil-gingkotoxina • àcid 2-hidroxi-6-tridecilbenzoic
• 4-O-metil-piridoxina [absent a les • àcid 5,9-octadecanoic
fulles!] • àcid 5,9-12-octadecatrienoic
• 7S,8R-urolignòsid-9’-O-beta-D- • àcid 14-metil-hexadecanoic
glucòsid • àcid acètic
• 8-hidroxi-3-alkil-3,4-dihidro-iso- • àcid alfa-linoleic
cumarines • àcid alfa-linolènic
• 10-nonacosanol • àcid anacàrdic
• 22-dihidro-brassicasterol • àcid aràquic
• acenaftè • àcid ascòrbic (vitamina C)
• àcid 2-hidroxi-6-(8-pentadecenil)- • àcid aspàrtic
salicílic FRU • àcid benzoic
• àcid butíric
• àcid caprílic • ergosterol
• àcid cianhídric (traces) • escrofenòsid
• àcid cítric • estigmasterol
• àcid esteàric • fenil-alanina
• àcid fòrmic • Ferro
• àcid fosfòric • fibra
• àcid gadolènic • fosfolípids
• àcid ginkgòlic • Fòsfor
• àcid ginkgoneòlic • fructosa
• àcid glutàmic • GABA (àcid gamma-amino-butíric)
• àcid heptadecenil-salicílic • galactosa
• àcid hexanoic (=caproic) • ginkbilobina
• àcid hidro-ginkgòlid • ginkbilobina-2
• àcid hidro-ginkgòlid • ginkgetina
• àcid hidro-ginkgolínic • ginkgol
• àcid làctic • ginkgotoxina
• àcid linoleic • ginnol
• àcid linolènic • glicina
• àcid mirístic • glicilípids
• àcid oleic • glucomanana
• àcid palmític • glucosa
• àcid palmitoleic • glutamina
• àcid pantotènic • histidina
• àcid piroglutàmic • homo-serina
• àcid propiònic • iso-leucina
• àcid protocatechuic • leucina
• àcid valèric • lisina
• àcids anacàrdics • Magnesi
• àcids fenòlcis 2708 ppm • Manganès
• àcids grassos mono-insaturats • metionina
• àcids resorcílics • metionina-sulfòxid
• àcids grassos saturats • midó
• agents tànics • mono-galactosil-diglicèrid
• alanina • n-nonacosà
• arginina • n-nonacosan-10-ol
• asparagina • n-nonacosan-10-ona
• beta-carotè • niacina
• beta-sitosterol • oli vegetal
• biflavones: • pentosanes
◦ 5’-mentoxi-bilobetina • polisacàrids de 420 KDa amb
◦ bilobetina manosa, rhmanosa, glucosa
◦ ginkgetina (8.25/1/1.53)
◦ iso-ginkgetina • Potassi
◦ esciadopitisina • prolina
• bilobol • proteïna 13% (plastocianina, etc.)
• campesterol • proteïna de 18 KDa antioxidant i
• cardanols queladora de Cu++ i Fe++.
• cardiospermina • resina
• cardols • resorcinol (5-n-alkil-)
• carotenoides • sacarosa
• cerebròsid • serina
• cistina • Sodi
• colesterol • tirosina
• Coure • treonina
• digalactosil-diglicèrid • triglicèrids
• diglicèrids • triptòfan
• valina • vitamina B2
• vitamina B1
FUSTA
• arabino-4-O-metil-glucurono-xilà • prolina
• arginina • sesamina
• hemicel·lulosa • sesquiterpens (bilobanona + 10,11-
• lignans diversos dihidro-atlantona + 10,11-dihidro-6-
• monoterpens (cimè + ionona + iso- oxo-atlantona + elemol + eudesmol)
prenil-fenol + linalool-òxid + timol) • tanins (sesamina)
• polisacàrids (arabino-4-O-metil- • tanins diversos
glucurono-xilà)
➢ BORRONS: prolina + arginina
➢ CLOSCA DELS “FRUITS”: lignines amb grups guaiacil, ferulats, p-cumarats,

veinillina
➢ COR DEL TRONC/FUSTA: bilobanona (C15 H20 O2)
➢ ESCORÇA: àcid fel·lònic; àcid eicosan-dicarboxílic

➢ FLOR FEMENINA: rafinosa
➢ “FRUITS” dessecats: sacarosa 6% + midó 68% + proteïna 13% + grassa 3% +

pentosanes 1.5%
MÉS INFORMACIÓ
—«Ginkgo biloba. Recent Results in Pharmacology and Clinic.» E. W. Fünfgeld Ed. Rökan.
Springer-Verlag: Berlin - Heidelberg - New York - London - Paris - Tokyo, 1988.
—«Ginkgo biloba.» Teris A. van Beeck Ed. Harwood academic publishers. Taylor &
Francis e-Library, 2006. 2000 OPA. The Netherlands.
—«Ginkgo biloba – a global treasure from biology to medecine». T. HORI – R. W. RIDGE – W.

TULECKE – P. DEL TREDICI – J. TRÉMOUILLAUX-GUILLER – H. TOBE (Eds.) Springer-Verlag
Tokyo 1997.
ERES GEOLÒGIQUES (Ma= milions d’anys)
PRIMÀRIA/ PALEOZOICA (-541...-252 Ma)

Càmbric (-489 … -541 Ma)
Ordovícic (-445 … -485 Ma)
Silúric (-423 ...443 Ma)
Devonià (-372… - 419 Ma)
Carbonífer (-303 … -358 Ma)
Pèrmic (-252 .. - 298 Ma)
SECUNDÀRIA /MESOZOICA (-252 … -68 Ma)
Triàsic (-208 -252 Ma)
Juràssic (-152 ..-201 Ma)
Cretàcic (-145 ...-72 Ma)
TERCIÀRIA / CENOZOICA (-66 ...2 Ma)
Paleocè (-66 … -59 Ma)
Eocè (-38… -56 Ma)
Oligocè (-33,9 ...-28.1 Ma)
Miocè (-23 ...-7.2 Ma)
Pliocè (-5.3 … -3.6 Ma)
QUATERNÀRIA (-2.5 ...0 Ma)
Plistocè (-2.500.000… -129.000 a)
Holocè (-10.000 ..-4.200 a)
HEURA DE TERRA
Glechoma hederacea L.
[1753, Sp. Pl. 2: 578] 2n = 18, 36
OTTO WILHELM THOMÉ, Flora von Deutschland, Österreich und der

Schweiz, 1885
NOMS POPULARS
Alemany: Gundermann / Blauhuder / Buldermann / Donnerrebe / Echte gundelrebe

/ Efeu-gundermann / Egelkraut / Erd-efeu / Gemeine gundelrebe /
Gewöhnlicher gundermann / Grundrebli / Gundelrebe / Gundelrieme /
Gunelreif / Hederich / Huder / Katzenminze / Silberkraut /
Soldatenpetersilie / Udram / Zickelskräutchen
Anglès: Ground ivy / Alehoof / Catsfoot / Creeping Charlie / Field balm / Gill-over-
the-ground / Tun-hoof/Run-away-Robin/ Creeping Jenny/ Haymaids
Basc/euskera: amuntz, sasipeko-belarr, untz
Castellà: hiedra terrestre, zapatitos de la Virgen, hiedra sueca, hierba de San Blas,
rompepiedras, caneros
Català: heura caiguda, heura de terra, heura terrestre, herba de Sant Blai.
Danès: Almindelig korsknap/ Katteurt / Vedbend-katteurt / Korsknap
Eslovac: Zádušník brečtanovitý
Eslovè: Bršljanasta grenkuljica/ Grenkuljica bršljanast
Finlandès: Maahumala
Francès: Lierre terrestre/ Glechoma faux lierre / Gléchome faux-lierre / Gléchome
lierre terrestre / Glécome faux lierre / Glécome lierre / Glécome lierre
terrestre / Lierre terrestre commun
Gallec: hera terrestre, herba do reste, herba dos bolos, herba redonda, malvela
Holandès: Hondsdraf/ Kattekruid soort / Leverkruid
Hongarès: Kerek repkény/Folyófű / Földi borostyán / Földön futó borostyán / Kerek
nádra / Kereklevelű repkény
Italià: Ellera terrestre comune/ Edera terrestre / Erba gattaia hederacea
Japonès: カキドオシ /グレコマ・ヘデラケア
Noruec: Vårkorsknapp /Korsknapp/ Jordrev / Sjølgrøe / Krossknapp
Occità: Èrba dau bon òme
Persa/Farsi:‫پیچک باغی‬
Polonès: Bluszczyk kurdybanek/ Bluszczyk ziemny
Portuguès: Erva-de-São-João/Hera-terrestre / Malvela / Sanguina Erva-terrestre /
Hera-terrestre / Hortelã-do-mato
Rus: Будра плющевидная
Suec: Jordreva
Turc: Yersarmaşığı
Txec: Popenec obecný /Popenec břečťanolistý / Popenec břečťanovitý
Ucraïnès: Розхідник звичайний
Xinès: 金錢薄荷 /欧活血丹
Planta delicada però vivaç, suaument peluda, amb tiges radicants arrapades al terra i
tiges floríferes redreçades, simples, de 5-25 (35) cm, sovint tenyides de roig a la base,
amb cantells una mica gruixuts, blanquinosos, a vegades una mica alats; més o menys
pilosos, a vegades només als cantells i als nusos, però en general més pilosos a la part de
dalt. Fulles oposades, peciolades, entre sub-orbiculars i reniformes, crenades, a vegades
auriculades a la base, toves, 5-palmat-nervades, amb nervis més marcats a la cara
abaxial (de sota), de 0-7-4.4 × 1-5.8 cm, més o menys piloses, però més piloses al marge;
amb pecíol de 1-1.5 cm. Amb algunes glàndules esferoidals grogues. Limbe de les fulles
inferiors menor que el de les superiors, però sempre amb longitud major que el limbe
corresponent. Flors violetes amb taques porpres, reunides per 2-3 (5); oloroses, axil·lars,
i dirigides cap a un mateix costat. Bràctees similars a les fulles, i bractèoles d’1-3 mm,
en parelles, linears. Pedicel de les flors de 2-5 mm. Calze de 5-7 mm, tubulós, dret, amb
15 nervis més o menys pilosos, a vegades amb pèls glandulosos molt menuts; i amb 5
dents estretes una mica desiguals, de 1.5-2.5 mm i corbades després de la floració i de
manera molt desigual. Corol·la bilabiada, de 10-20 mm de longitud, amb tub dret i
sobresortint, amb gorja dilatada, pilosa; i amb llavi superior de 3 mm, dret, pla,
emarginat; i llavi inferior amb 3 lòbuls, essent el mitjà el més gran, obcordiforme. Estams
4 (a vegades absents), acostats, ascendents, essent els dos interiors més llargs, i amb
anteres amb sacs divergents en creu. Estigma bífid, exsert. Núcules de 1.5-2 × 0.8 mm,
el·lipsoidals, allargades, de color castany clar.
Dins la família de les Labiades se separa dels altres gèneres per la suma dels següents
caràcters. Corol·la amb dos llavis ben marcats. Estams 4, didínams, exerts, amb
filaments ben paral·lels sota el llavi superior. Estams exteriors més curts que els
interiors. Calze amb 15 nervis. Fulles simples, dentades, reniformes o cordiformes,
palminervades. Tiges simples, mai ramificades. Amb tot és una espècie una mica
polimorfa, sobre tot pel que fa a les mides de les flors i a la pilositat. Hi ha varietats, però
potser la més coneguda és una de variegada amb taques blanques i porpres, cultivada
als jardins. Les arrels normalment contenen fongs endomicorrízics (Glomus clarus,
Glomus custos, Glomus intraradices).
És una planta que pot arribar a ser invasiva (a Nord-Amèrica). Els borinots són els qui
més pol·linitzen les flors: Anthidium manicatum, Anthophora plumipes, Antophora
quadrimaculata, Osmia caerulentes, Osmia uncinata. Però altres insectes també ho fan:
Liposthenes glechomae, Liposhenes latreillei, Rondaniola bursaria. El pol·len per si sol
només pot anar volant fins a 1 m de distància. Les flors femenines depenen del pol·len de
les hermafrodites, que són més grans. Les formigues poden transportar també les llavors
a uns quants metres un cop la planta tot inclinant-se cap a terra les hi diposita. La
planta és poc resistent a la presència de Bor al sòl.
HÀBITAT I ÀREA DE DISTRIBUCIÓ
Glechoma hederacea L. al món, segons Plants of the World.
La planta creix més o menys abundant i compacta al sotabosc d’avellanoses, rouredes o

fagedes, omedes, o freixenedes ombrívoles; i alguns cops en marges de prats humits. En
ocasions és cultivada en jardins pirinencs, com és el cas del Jardí Botànic de Plantes
Medicinals de Gombrèn o als parcs de Bagnères-de-Luchon, com a decorativa; o als horts
de Beasaín (Guipúscoa), com a medicinal. Als Pirineus es pot fer fins a 1300 m snm. A la
península hispànica es troba a les muntanyes de la meitat Nord, i també a la Serra
Penibètica. A Catalunya es troba al Pirineu gironí i a la Vall d’Aran, a la Serra
Transversal, al Montnegre i a Montserrat (i a la Mola).
ESPÈCIES SIMILARS
• Glechoma biondiana (Diels) C.Y.Wu & C.Chen Del NE de la Xina.

• Glechoma grandis (A.Gray) Kuprian. Del Japó i zones continentals properes.
• Glechoma hirsuta Waldst. & Kit. Des d’Itàlia i Grècia i Polònia fins la Rússia
occidental.
• Glechoma longituba (Nakai) Kuprian. Àsia oriental, no massa lluny de la costa de
10º N a 60º N. Conté: metil-iso-feruloïl-7-(3,4-dihidroxi-fenil) lactat; benzil-4'-
hidroxi-benzoïl-3'-O-β-D-glucopiranòsid. Alguns la consideren subespècie de
Glechoma hederacea.
• Glechoma sardoa (Béguinot) Béguinot. Només de Sardenya.
• Glechoma sinograndis C.Y.Wu. De la Xina central.
• Glechoma biondiana (Diels) C.Y.Wu & C.Chen Del NE de la Xina.
• Glechoma × pannonica Borbás (= Glechoma hindenburgiana Graebn.). D’Ucraïna,
Hongria, Països Bàltics i zona al Nord de Samara. (Rússia)
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) deia que al seu temps es prenia contra la ciàtica i la ictèrica.
GALÈ (segle II) la recomanava contra la irritació dels ulls en banys oculars.
A l'Edat Mitjana a centre-Europa s’emprava molt contra la febre.
JOHN GERARD (segle XVI-XVII) la recomanava internament contra els acúfens o tinnitus, i
com a bon remei diürètic i astringent; i com a tònic suau.
ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVII) constatava que, ja que les flors són molt amargants, han
d’anar bé per corregir les afeccions del fetge, per llevar-li el fred i la humitat.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la tenia per planta regida per Venus i contrària a Mart,
calenta i seca. Bon remei per ferides internes com ara als pulmons, contra dolors, contra
humors colèrics a l’estómac, melsa o budells. I adient per a corregir la icterícia i obrir els
conductes de la bufeta i el fetge, o de la melsa. Desintoxicant de verins i d’epidèmies.
Provoca la orina i la menstruació a les dones. Begut el vi on s’hagi macerat la planta,
això traurà el dolor de la ciàtica, o de la gota (a les mans, genolls, peus). Contra el mal de
coll, fer gàrgares amb la decocció de la planta afegint-hi una mica de mel i d’alum. I això
també per fer compreses sobre les úlceres venèries, o les nafres verdes. Per netejar
fístules, és millor emprar el suc de la planta bullit amb una mica de mel i unes miques
de sulfat de coure. Això mateix és bo per rentar úlceres canceroses, i inflamacions de la
pell a qualsevol part del cos. Contra la picor dels ulls amb llagrimeig i dolor, o contra les
cataractes, un bon remei és banyar-los amb la barreja clarificada amb aigua (afegint-hi
una punteta de sucre) de suc d’heura de terra (Alehoof/Ground Ivy) barrejat amb suc de
Bellis i Chelidonum. El suc de l’heura de terra instil·lat a l'oïda lleva els acúfens i combat
la sordesa. En general, és millor esperar unes hores a que el suc es clarifiqui abans de
prendre’l.
VIRTUTS MEDICINALS
• analgèsica • antifibròsica
• antidiarreica • antihelmíntica
• antiespasmòdica • antioxidant
• astringent • febrífuga
• cardiotònica • hepàtica
• carminativa • inhibidora de la xantina-oxidasa
• depurativa • laxant
• de-pigmentant • mucolítica
• desintoxicant • pectoral
• digestiva • sedant
• diürètica • tònica
• emol·lient • vulnerària
USOS MEDICINALS DE LA GLECHOMA HEDERACEA
• abscessos (pus) • fístules

• acúfens • fractures
• angiocolitis • furóncols (amb mel i sulfat d’aram)
• anorèxia • gastritis
• ardor d’estómac (pirosis) • gota (vi)
• arteritis • grip
• asma • hematúria
• atonia gàstrica • hemoptisi
• bronquièctasi (alcoholatur) • hepatitis
• bronquitis crònica • hipertensió
• càlculs biliars • icterícia
• càlculs renals • indigestions
• càncer: còlon, epitelioma, limfoma, • infeccions d’orina/ genitals
leucèmia, mama, matriu, pròstata • inflamacions
• cansament • leucorrea
• carcinoma de laringe HEp2 • mal de cap (fregues UE/ infusió UI)
• cataractes (suc amb Bellis , • mal d’orella
Chelidonium, clarificats + sucre) • mal de coll
• catarro • mal d’esquena
• ciàtica (vi) • mal de panxa
• cistitis • mal de queixal
• colèstasi • melanoma
• colitis • menstruació irregular
• conjuntivitis • metritis (irrigacions)
• convalescència • nafres (amb mel i alum)
• crostes al cap • neuràlgies
• cucs intestinals • obesitat
• dermatitis • orelles tapades
• diabetis • osteoporosi
• diarrea amb sang • part (per expulsar la placenta)
• dismenorrea (dolor de la regla) • periodontitis
• disúria • pigues
• dolors del part • pulmonia
• durícies • refredat
• èczemes • retenció d’orina
• EPOC • reuma deformatori
• escorbut • ronquera
• espasmes • sarna
• faringitis • sinusitis
• febre • sordesa
• ferides • taques fosques a la pell
• tinnitus • úlceres canceroses (amb mel i sulfat
• tos d’aram)
• traumatismes • ulceres venèries (amb mel i alum)
• tuberculosi (suc + llet) • úlceres verdes (amb mel i alum)
• úlceres • uretritis
• veroles
PREPARATS DE GLECHOMA HEDERACEA
• ALCOHOLATUR: 2 culleradetes de cafè/dia

• BAFS : dirigits als genitals
• HOMEOPATIA: asma, bronquitis, catarros
• INFUSIONS: 1 culleradeta de postres per tassa/ 3 tasses al dia/ entre els àpats
• SUC: 30 g /dia
• TISANA ANTIGRIPAL: heura de terra + orenga del verd + farigola + romaní + flor de
pi
• XAROP: 80 g/dia
VETERINÀRIA
• Cavalls: cataractes. Però internament els resulta tòxica.

• Truges: en poden menjar, amb pa de sègol, quan crien. I, després del part, per
expulsar la placenta (caldo de la planta, amb mantega fosa i amb parietària).
• Vaques: també els és tòxica per via interna. Però, amb precaució, amb pa de sègol i
amb tanarida (Tanacetum vulgare), els va bé contra la diarrea. Després del part també
els va bé.
ALTRES USOS
• amanida (planta tendra) • formatge (per quallar la llet)

• cervesa (additiu) • truita feta amb planta tendra
• caldo gallec (amb la planta)
ESOTERISME
• Colgada a la porta de la casa o de l’estable, combat la infertilitat i augmenta la

producció de llet.
• Duta sobre el cap, afavoreix les relacions amoroses serioses.
• Serveix per invocar esperits de la naturalesa i per dur a terme encanteris d’amor i
fidelitat, i per protegir-se de la negativitat. També per escatir si algú ens està fent
projeccions màgiques, especialment vora on viu una bruixa. Per esbrinar-ho, i perquè
la persona es descobreixi a si mateixa, cal encendre una espelma groga essent dimarts
i, al peu de l’espelma, col·locar-hi una mateta de Glechoma hederacea. Això feien a
Bulgària.
LITERATURA
Planta associada a Sant Blai, patró de paletes i fusters, que se celebra el 29 de novembre
(i el 3 de febrer). Mentre el martiritzaven, el segle IV, arrossegant-lo per sobre un rampí
de garfis de ferro, va miraculosament curar un nen al que se li havia entravessat una
espina a la gola. Les taques de les flors d’aquesta planta hom pot imaginar que recorden
aquesta espina entravessada; i el rampí vindria a ser la xarxa de tiges radicants, i els
garfis les arrels adventícies.
En castellà diuen que «Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vedieres, mal año
tuvieres». Les cigonyes, com les flor d’aquesta planteta, estiren el coll.
I en gallec diuen: «Si souperan as mulleres que cousa e a malvela, habianla pacer todas
como ganado pace a herba».
PRINCIPIS ACTIUS DE LA GLECHOMA HEDERACEA
• 1-octèn-3-il-acetat • cera
• 1-octèn-3-ol • cis-ocimè
• 3-octanol • cistanòsid E
• 3-octanona • Clor
• àcid (10E,12Z,15Z)-9-oxo-10,12,15- • colina
octadecatrienoic • Coure
• àcid (10E,12Z)-9-oxo-10,12- • Crom
octadecadienoic • elemol
• àcid (9S,10E,12Z,15Z)-9-hidroxi- • èpsilon-muurolè
10,12,15-octadecatrienoic • Estronci
• àcid (9S,10E,12Z)-9-hidroxi-10,12- • eucaliptol
octadecadienoic • Ferro
• àcid 9-hidroxi-10-trans,12-cis- • flavones: apigenina; hiperòsid;
octadecadienoic rutina
• àcid acètic • Fòsfor
• àcid cafeic • genisteïna
• àcid ferúlic • germacrè B
• àcid asiàtic • germacrè D
• àcid aspàrtic • glechomina
• àcid cafeic • glucòsids:
• àcid clorogènic ◦ (+)-lariciresinol 4,4'-bis-O-beta-
• àcid ferúlic D-glucopiranòsid
• àcid glutàmic ◦ (+)-pinoresinol 4,4'-bis-O-beta-D-
• àcid oleanòlic glucopiranòsid
• àcid p-cumàric ◦ (+)-syringa-resinol 4,4'-bis-O-
• àcid palmític beta-D-glucopiranòsid
• àcid rosmarínic ◦ (6R,7E,9R)-megastigma-4,7-
• àcid salicílic dièn-3-ona 9-O-beta-D-
• àcid succínic glucopiranòsid
• àcid tartàric ◦ (7R,8R)-threo-7,9,9'-trihidroxi-
• àcid ursòlic 3,3'-dimetoxi-8-O-4'-neolignan 4-
• alfa-cadinol O-beta-D-glucopiranòsid
• alfa-terpineol ◦ 4-allil-2-hidroxi-fenil 1-O-beta-
• amargs iridoides D-apiosil-(1-->6)-beta-D-
• apigenina glucopiranòsid
• Arsènic ◦ 7S,7'S,8R,8'R-icariol A(2)-9-O-
• Bari beta-D-glucopiranòsid
• beta-bournonè ◦ apigenina 7-O-beta-D-glucurono-
• beta-elemè piranòsid
• beta-pinè ◦ apigenina 7-O-neo-hesperidòsid
• beta-sitosterol ◦ crisoeriol 7-O-neo-hesperidòsid
• borneol ◦ dihidro-dehidro-diconiferil
• Brom alcohol 4-O-beta-D-
• bromil-acetat glucopiranòsid
• Calci ◦ luteolina 7-O-beta-D-
• camfè glucopiranòsid
• goma • Molibdè
• grassa • Níquel
• hiperòsid • nitrat potàssic
• iso-mentona • oli essencial 0.03%: 1,8-cineol; alfa-
• iso-pinocamfona pinè; beta-pinè; borneol; mentol;
• iso-quercetina pulegona
• lactones sesquiterpèniques: • p-cimè
◦ 1 α,10 beta-epoxi-4-hidroxi- • Plom
glechoma-5-èn-òlid • polisacàrids
◦ 1 β,10 alfa-epoxi-4,8-dihidroxi- • prolina
glechoma-5-èn-òlid • resina
◦ 1 beta,10 α;4 α,5 beta-diepoxi-8- • Rubidi
metoxi-glechoman-8 alfa,12-òlid • resina amargant
• lectina (gelheda) • rutina
• L-pulegona • sabinè
• linalool • saponines
• llimonè • Sofre
• luteolina • sucres
• Manganès • tanins 7%
• marrubiïna (lactona • tau-elemè
sesquiterpènica) • terpinèn-4-ol
• mentol • Titani
• mentona • valina
• mirtenal • vitamina C
• Zinc
L’acció antioxidant i antiinflamatòria es posa de manifest en macròfags RAW264.7

estimulats amb LPS. La Glechoma hederacea hi prevé els danys a l’ADN, hi disminueix el
NO, el MDA, i hi incrementa el GSH. I hi disminueix l’expressió de l’ ARENf de iNOS,
COX-2, TNF-alfa, IL-6, IL-1beta. En macròfags peritoneals (de ratolí) excitats amb LPS,
Glechoma hederacea inhibeix la síntesis de NO, IL-12p70, TNFalfa, però incrementa la
producció de gamma-IFN. No altera, però, la IL-6.
L’acció desbloquejadora de obstrucció dels conductes hepàtics es posa de manifest per

l’atenuació de la infiltració cel·lular, de NF-kappaB i AP-2 i IL-6 i I-1beta. La Glechoma
hederacea també inhibeix el TLR4. També alleuja el TGF-beta/Smad, el CTGF
(connective tissue growth factor) i l’expressió del col·lagen i redueix el nombre de cèl·lules
positives a l’actina de fibra muscular llisa - alfa. Tot això probablement ho fa interferint
l’eix HMGB/TLR4 (=high mobility group box-1/toll-like receptor-4).
La Glechoma hederacea inhibeix l’osteoclastogènesis abolint les oscil·lacions dels Ca++ al

citosol lliure induïdes pel RANKL (receptor activator of nuclear κ-B ligand ) o receptor
activador del lligand del NkappaB. En macròfags primaris derivats del moll de l’os,
l’extracte etanòlic suprimeix l'osteoclastogènesis mediada pel RANKL (receptor of activator
of nuclear factor Kappa-B ligand), mitjançant l’activació i després la de-sentibilització de
VGCCs (voltage gate Ca++ chanels) sensibles a la 1,4-hidro-piridina, i això suggereix
aplicacions potencials en el tractament de desordres dels ossos com ara periodontitis,
osteoporosis i artritis reumatoide.
En melanoma B16 la Glechoma hederacea redueix la melanina cel·lular i l’activitat de la

tirosinasa També fa disminuir l’expressió del factor proteic de transcripció relacionat
amb la tirosina. En definitiva, inhibeix el gen de la transcripció de la tirosina. I això
sense ser citotòxica. També la Glechoma hederacea inhibeix els factor melanogènics
paracrins als queratinòcits: α-MSH, SCF, ET-1, bFGF; NO.
Les lactones sesquiterpèniques de Glechoma hederacea tenen activitat citotòxica envers

línies cel·lulars de càncer de mama (MDS-MB-231), de còlon (HCT116; SW620) i pròstata
(DU145).
La lectina gleheda aglutina els glòbuls rojos amb antigen Tn(GalNAcalpha1-Ser/Thr). I és

insecticida. Té estructura proteínica tetramèrica amb 4 subunitats parelles unides ponts
disulfur. Té especificitat envers la N-acetil-galactosamina. S’assembla a les lectines de la
lleguminoses. Els factors més potents per lligar-se a gleheda són les glicoproteïnes amb
Tn multivalents exposades de l’infamat armadillo o les salivars de l’ovella (asialo). De tota
manera mentre que en algunes plantes un terç del contingut proteic correspon a la
gleheda, en d’altres a penes és perceptible. Es localitza al parènquima en palissada de la
fulla. Resulta mol insecticida, per exemple, contra Leptinotarsa decemlineata, no per un
efecte citotòxic, sinó per un efecte aglutinant de carbohidrats.
L‘àcid (9S,10E,12Z,15Z)-9-hidroxi-10,12,15-octadecatrienoic triplica l’adenilat-ciclasa

basal a les membranes de les plaquetes o amb una IC50 de 10-20 microM. De manera
reversible, sense lapsus temporal i representant una V max sense canvi substancial de Km
per a ATP, Mg++ o Mn++. També de manera sinergètica incrementa l'adenilat-ciclasa en
resposta a la forskholina i al 5’-(beta,gamma-imido)trifosfat, però no altera l’adenilat-
ciclasa mediada per l’epinefrina (receptors 2-alfa-adrenèrgics). Té una acció paral·lela a la
PGE1 i PGD2, essent agonista parcial dels receptors de PGE1 i PGD2 a les plaquetes
humanes.
La marrubina és fluïdificant de les secrecions mucoses i expectorant.
Els tanins són astringents i cicatritzants
Els àcids fenòlics i les lactones sesquiterpèniques són antisèptics. L’acid ursòlic i l’àcid
oleanòlic inhibeixen el virus d’Epstein-Barr que el 12-O-tetradecanoïl-forbol-13-acetat
activa. Ho fan de manera semblant a l’àcid retinoic. Però l’àcid ursòlic és a més eficaç
com a preventiu, mentre que els altres dos àcis no tenen cap eficàcia preventiva. L’àcid
ursòlic (= àcid 3-beta-hidroxi-urs-12-èn-28-oic) és un triterpè inductor de la diferenciació
cel·lular, antimutagènic, antivíric i antimetastàsic. A més, promou l’apoptosi en cèl·lules
tumorals, per activació de caspases, inhibició de les tirosina-kinases i inducció a
l’alliberament de Ca++, prevenint a més que les cèl·lules sanes es tornin malignes o
canceroses. Interfereix amb nombrosos enzims, especialment els que afecten la síntesis
d’ADN. També inhibeix l’angiogènesis en tumors. S’ha testat in vitro amb èxit contra
càncer de mama, melanoma, hepatoma, carcinoma de pròstata, i leucèmia mieloide
aguda i leucèmia mielògena crònica. S’ha comprovat que és citotòxic envers moltes línies
cel·lulars humanes: A549, SK-OV-3, SK-MEL-2, XF498, HCT15.
L’àcid oleanòlic inhibeix el creixement tumoral i hi promou l’apoptosi, per exemple a la

línia cel·lular K562 d’eritro-leucèmia, resistent a la vincristina. Envers la HeLa actua
amb una IC50 de 6.5 micrograms/mL. És antimutagènic, per exemple, contravenint
l’efecte del benzopirè. Inhibeix la COX-2, i per tant la PGE2, amb una IC50 de 295
micrograms/mL. També inhibeix el factor nuclear d’activació cel·lular amb una IC50 de
50 microM. Estimula l’alliberament de NO i TNFalfa; i indueix l’expressió de iNOS i
TNFalfa als macròfags. L’àcid oleanòlic també suprimeix l’expressió d’oncogens con el C-
jun, C-fox. I indueix la diferenciació de cèl·lules M1 a macròfags.
SENET DE POBRE
Globularia vulgaris L.
[1753, Sp. Pl. : 96] 2n = 32
ssp. willkommii (Nyman) Wettst.
[1895, Bull. Herb. Boissier, 3 : 286]
NOMS POPULARS
Alemany: Gemeine kugelblume / Weihwedel

Anglès: Common globularia
Àrab: ‫عينون شائع‬
Castellà: Botón de pobre / Coronilla de fraile / Globularia mayor
Català: Senet de pobre
Danès: Almindelig kugleblomst / Kugleblomst
Francès: Globulaire commune/ Globulaire ponctuée / Globulaire vulgaire
Holandès: Kogelbloem
Hongarès: Közíönséges gubóvirág
Noruec: Kuleblom
Polonès: Kulnik pospolity / Kulnik zwyczajny
Portuguès: Globulária
Suec: Berg-skrabba
Txec: Koulenka vyšší
La família de les Globuliariàcies es distingeix per les flors gamopètales,

superovàriques anisostèmones i fruit sec indehiscent unilocular.
El gènere Globularia es distingeix per les flors gamopètales irregulars formant un
capítol envoltat per un involucre d’uns quants folíols per sobre un receptacle convex que
té palletes. El calze és persistent, tubulós, amb 5 divisions desiguals. La corol·la és
també tubulosa, però bilabiada, amb el tub estret, el llavi superior molt curt, i el llavi
inferior amb 3 lòbuls allargats. La flor té 4 estams didínams inserits ala gorja de la
corol·la. Les anteres tenen 2 compartiments que s’obren per una fissura comuna. Hi ha 1
estil filiforme i un estigma bilobat. L’ovari és lliure. El fruit sec es troba clos dins el calze,
és unilocular, monosperm, indehiscent. Les flors són blaves, sèssils, i s’agrupen en
capítols molt densos solitaris a la tija i les rames laterals; fulles simples, coriàcies,
alternes o formant rosetons, sense estípules. Tiges i fulles glabres.
Dins el gènere, Globularia vulgaris es distingeix per no ser llenyosa del tot, tenir
a la base tiges reptants curtes a més de les dretes, i fulles de 2-12 1-4 mm, tenir els
peduncles cilíndrics, amb 8-20 bràctees d’13 mm i el limbe foliar sobtadament contret en
pecíol gruixut, i àpex mucronat, tridentat o emarginat; i involucre, receptacle i cara de
forra del calze pilosos. És planta vivaç de fins a 30 cm, dreta gairebé llenyosa, amb tiges
dretes, algunes basals curtes. Fulles radicals en rosetó, majors, planes, obovals,
atenuades a la base en un llarg pecíol, enteres, emarginades o tridentades a l’àpex, amb
3-5 nervis. Les altres sèssils, lanceolades agudes. Flors del capítol blaves, d’1 cm.
Involucre del receptacle amb pèls rígids. Calze pilós, amb els lòbuls el doble de llargs que
el tub. Corol·la amb el llavi superior curt i bífid, i el llavi inferior profundament tripartit.
La subespècie willkommi es distingeix per les fulles primes i elàstiques, poc
escarioses al marge, amb la dent central de l’àpex més curta que les laterals; i capítol
esfèric de 8-15 mm de diàmetre.
ESPÈCIES SIMILARS
• Globularia alypum: mata llenyosa de fins a 80 cm d’alçària, amb capítols subsèssils.

• Globularia cordifolia: mata arrapada al terra, fulles emarginades en cor a la punta,
amples de 4-7 mm i formant catifes més o menys denses, peduncle al final de 5-15
cm.
• Globularia nana: mata arrapada al terra, fulles de 2-3 mm d’amplada formant catifes
molt denses, peduncles de menys de 2 cm.
• Globularia nudicaulis: plantes poc llenyoses, dretes amb tiges nues o amb 1-4
escates, fulles totes radicals, obovals-oblongues, molt obtuses, amb 1 nervi.
Globularia nana Globularia cf. willkommii
Globularia nudicaulis
Globularia nudicaulis. Foto: PAUL FABRE
Globularia cordifolia
Globularia cordifolia. Foto: PAUL FABRE
Globularia alypum
Globularia alypum
• antihelmíntic • estomacal
• antireumàtic • laxant
• estimulant • vasotònic
USOS MEDICINALS
• diarrea • rampes a les cames

• hipertensió • restrenyiment
• incontinència d’orina
• mal de ventre
DOSIFICACIÓ: infusió de 5 g/tassa × 1-3 cops al dia després dels àpats. Com a purgant
30 g/0.5L infusió fins que es refredi, abans d’anar a dormir i al desvetllar-se.
PRINCIPIS ACTIUS DE GLOBULARIA VULGARIS
• 10-catalpol-èsters: globularina, etc.

• asperulósid
• besperulòsid
***
FOIXARDA
Globularia alypum
• àcid úric • hepatitis
• acne • hiperacidesa estomacal (pirosis)
• al·lèrgies • hipertensió
• Alzheimer • icterícia
• anorèxia • impotència
• anúria • intoxicacions per proteïnes
• artritis • laxant
• artrosis • leucèmia
• bulímia • mal d'estómac
• càncer • mal de cap
• caspa • mal de queixal (planta crua
• catarro mastegada)
• ciàtica • mala circulació
• cucs intestinals • malalties autoimmunes
• diabetis II • nafres
• dolors • pielonefritis
• ecbòlica (accelera el part) • psoriasis
• estrenyiment • puerperi (expulsió placenta)
• febre • restrenyiment
• ferides • reuma
• furóncols • sialagoga
• gota • tònica
* * *
LLUQUETÓ
Globularia nana
• antiinflamatori • mala circulació cerebral
• catarro • nafres
• faringitis • tint blau FLO
• hemorroides • trombosis
• hipertensió
HEURA
Hedera helix L.
[Species Plantarum I: 202 (1753)] 2n=48
(Família Araliàcies)

NOMS POPULARS
Alemany: Efeu, Gemeiner Efeu, Baumtod, Echter efeu, Gewöhnlicher efeu,

Immergrün, Kleinblättriger efeu, Mauerpfau, Wintergrün
Anglès: Ivy, Atlantic Ivy, Common Ivy, English Ivy
Àrab: Habl Almasaaken, Habl Almasajeen, Leblab Kabeer, ‫ حبل المساكين‬/‫عشقة متسلقة‬
‫ هيدرا‬/ ‫ لبالب متسلق‬/ ‫ لبالب كبير‬/ ‫ قسوس متسلق‬/
Basc/ Euskera: anzosto, armerroa, aunzosto, huntz, huntz arrunt, huntza, huntzorri,
huzkei, suskei, txira, txirosto, untz, untza, untza-ostoa, untzi, untzosto,
unza ostua, xira, xira-osto, zira, zuzkei.
Castellà: Hiedra, aráa, cazuz, cussus, edera, enredadera, harau, hedra, hiedra
arbórea, hiedra común, hiedra de poeta, hiedra macho, hiedra mayor,
hiedra mural ancha, hiedra negra, hiedra terrestre, hierba del gotoso, jeran,
ruda, sidra, trepadora, yedra, yedra arbórea, yedra bravía, yedra común,
yedra de jardín, yedra estéril, yedra negra, yedra rastrera, yedro, yera,
yeras, yiedra
Català: heura, hedra, gedra deura, edra, elra, eubra, eurera, gedra, hedrera,
heurera, lleura, xedra, hura, chedra, edra trepadora.
Finlandès: Köyneliäs muratti
Francès: Lierre, Lierre grimpante, Lierre des bois, Bourreau des arbres, Herbe de
Saint Jean
Gallec: adreira, areira, edra, edreira, hedra, hedreira, hera, heradeira, hereira,
hireira, hédera, planta do aire, trepadeira.
Grec: Κισσοσ / Κισσός / Κισσός ο ελικτός / Τέτσος
Hebreu: ‫קיסוס החורש‬
Holandès: Klimop, Gewone klimop
Italià: Edera, Ellera
Japonès: キヅタ属 / ヘデラ
Noruec: Eføy, Vedbend, Vintergrønt, Bergflett
Occità: Eurre, Gèdra
Portuguès: aradeira, edra, eira, era, hedera, hedra, hera, hera arvorea, hera ordinaria,
hera poetica, hera-dos-muros, hera-dos-muros-velhos, hera-trepadora,
heradeira, hereira, hero, hédera, trepadeira, hera-de-Argélia, hera-dos-
muros, hera-matizada
Rus: Плющ обыкновенный
Suec: Murgroena, Murgröna
Xinès: 常春藤 / 洋常春藤 / 長春滕
És una liana perenne que pot arribar als 30 m de longitud. És una dialipètala,
inferovàrica, isostèmona. Les tiges més robustes poden arribar a fer 10 cm de diàmetre.
Hi ha arrels adventícies a la tija que l’ajuden a arrapar-se al substrat, ja siguin altres
plantes ja sigui a la roca o a alguns altres materials sòlids. Tiges joves més o menys
serpentejants, poc o força piloses a l’extrem (amb pèls estrellats amb rames primes, a
penes soldades a la base, i amb una columna que les sosté). Les fulles presenten
dimorfisme sexual. Les de rames estèrils tenen forma 3-5-(7)-palmada 1.5-6.5(10) cm ×
2-6.5 (10) cm, de base truncada, cordada, amb nervis ben marcats; en canvi les fulles de
rames fèrtils són romboidals (4-8 (13) cm × 3-6 (8) cm, amb nervis que destaquen menys.
Són brillants, llises, una mica coriàcies. Les flors, en inflorescències terminals o
umbel·les de 12 a 20 (30) flors, són de color groc verdós i d’uns 5-7 mm. Pètals de 3-4
mm × 1.4-2.5 mm, deltoides. Sèpals de 0.3-0.5 × 0.3-0.6 mm, triangulars, de color marró
clar. Estams amb filets de 2-3.5 mm, de color groc verdós, amb anteres de 1-1.5 mm x
0.5-1 mm d'igual color. Estil de 0.5-0.8 mm. El fruit negre (o tenyit de roig) i mat al
madurar (verd abans) fa uns 6.5-8.5 × 7.5-8 mm, i conté 2-5 llavors de 5-6 mm × 3-4
mm. Un exemplar extraordinari era el de Gignac, a uns 20 Km a l’Oest de Montpeller,
amb 450 anys, i base del tronc de gairebé un metre de diàmetre, a principis de segle XX.
A Aranjuez hi havia exemplars amb tiges de 30 cm de diàmetre.
MALURES. La planta pot ser infectada pels fongs ascomicets Diaporthe eres, Erysiphe
heraclei, Oidium araliaceum, Phoma hedericola; i/o pels oomicets Phytophtora cinnamomi,
Phytophtora niederhauserii, Phytophtora tropicalis; i/o per Sclerotium rolfsii (basidiomicet);
i/o pels bacteris Rhodococcus eryhtrococcus, Xanthomonas campestris hederae.
Se’n poden distingir algunes subespècies. La típica té les tiges joves no fèrtils rectes i els
nervis de les fulles poc prominents. La ssp. rhizomatifera té les fulles menors 2-3 x 2-3
cm) i amb nervis molt marcats, i les tiges joves serpentejants. A més fa rizomes, fent
honor al seu nom. Es fa a Tarragona, Castelló, i Alacant.
DETALLS MICROSCÒPICS:
Tall
all transversal
transversalde
detija
tijad'heura,
d'heura,amb
ambzona
zonade
decol·lènquima
col·lènquimaangular
angularque
quelalafa
famolt
moltflexible
flexibleii
resistent. [preparació de la Universidad de Lugo]
HÀBITAT I ÀREA DE DISTRIBUCIÓ
L’heura es fa tant entapissant talussos i roques ombrívoles, com troncs d’arbre, com
sobre la superfície de boscos ombrívols, des del l’Era Terciària.. A Catalunya arriba a uns
1500 m snm. Hedera helix es fa més aviat a la meitat Est i al terç Sud de la península
hispànica. També està present a les Balears.
L’heura estimula molt el creixement dels plançons de faig, per exemple.
ESPÈCIES SIMILARS
A la península hispànica s’hi poden trobar com autòctones altres espècies molt similars:
Hedera hibernica (Hort. Ex G. Kirchn.)Bean; Hedera maderensis K. Koch ex A. Rutherf.;
Hedera canariensis Willd. Com al·lòctones o cultivades no són rares: Hedera algeriensis
Hibberd; Hedera maroccana MacAllister; Hedera colchica (K. Koch)K.Koch.
• Hedera hibernica és típica de Galícia, tot i que es pot trobar a altres indrets
(Sierra Morena, Vallvidrera). Es diferencia pels pèls estrellats amb 7-9 braços
soldats en llur base, i de color ataronjat, presents als brots i al revers de les fulles.
Les fulles de rames fèrtils tenen els nervis molt marcats.
• Hedera maderensis és típica de l’Alentejo (Portugal) (ssp. iberica). Es diferencia
pels pèls estrellats amb 9-16 braços soldats fins més de la meitat de llur longitud i
de color vermellós.
• Hedera canariensis es pot trobar a les muntanyes de la zona de Gibraltar. Es
diferencia pels pèls estrellats en forma d’escut, amb 12-22 radis.
NOTA 1. A la Serra de Llaveria hi ha, entapissant algun cingle calcari, una heura amb
tricomes incolors de molts braços, soldats en gairebé tot el recorregut, similars per llur
forma a l’escut de la policia nacional espanyola. Les fulles són menudes (làmina de 3 cm)
i gairebé totes deltoides-romboidals. Els pecíols (1 cm) són verds, prims, i destaquen molt
de les branques (gruixudes, lignificades/suberificades) d’on neixen per grups nombrosos
(fins a 7) .
NOTA 2 . El que no té res a veure amb aquestes heures (Hedera helix) és l’anomenada
Heura Terrestre (Glechoma hederacea). És una petita herba fràgil de la família de les
labiades, que creix al sotabosc d’avellanoses, rouredes o fagedes molt ombrívoles, o en
ocasions cultivada en jardins pirinencs, com és el cas del Jardí Botànic de Gombrèn. I
encara té que veure menys l'anomenada «Yedra venenosa» (Toxicodendron radicans (L.)
Kuntze, planta nord-americana de la família de les anacardiàcies.
HISTÒRIA
A l’Antic Egipte la planta es relacionava amb Osiris. TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a. C)

considerava les tiges de l’heura com el millor material per atiar el foc. CATÓ (segle II a.C.)
creia que per separar l’aigua del vi calia filtrar la barreja a través d’un cul de got fet amb
fusta d’heura. PLINI (segle I) explicava que a les bacanals romanes en honor al déu
Dionisos o Baco, es bevia vi amb heura, que resultava com a mínim al·lucinogen.
DIOSCÒRIDES (segle I) l’anomenava «kissós». Segons ell, les flors, begudes amb vi, actuen
contra la disenteria. La pomada feta amb cera i oli, contra les cremades. Les fulles cuites
en vinagre, per curar la melsa. I contra mal de cap crònic, instil·lar pel nas la barreja del
suc de la planta amb oli de lliri, mel i carbonat sòdic. També servirien compreses de
vinagre amb heura i oli de roses. Oli d’heura contra otitis. O també instil·lar a l'oïda
contrari suc de les flors/fruits/umbel·les escalfat en oli de roses dins una closca de
magrana. El suc instil·lat pel nas treu l’ozena (mala olor). Els fruits consumits en excés
produeixen bogeria i esterilitat. Per fora, tenyeixen de negre els cabells. Les fulles cuites
en vi curen úlceres, cremades i taques (efèlides) a la pell produïdes pel sol. Els fruits,
aplicats al baix ventre, provoquen en la dona la menstruació. El brotet amb mel, ficat al
coll de la matriu, actua com a contraceptiu. Un ungüent preparat amb fulles i fruits
mata els polls del cabell. El suc de les arrels amb vinagre ajuda contra les picadures
d’aranyes. La goma o llàgrima de la tija debilita els pèls. Al segle IV, en època de
l’emperador TEODOSI, MARCEL L’EMPÍRIC assegurava que un excel·lent remei contra el mal
de cap era aplicar-hi un coixí de tela vermella, cosit amb fil vermell, ple de fulles tretes
d’una heura que estigués recobrint el cap d’una estàtua. Al segle XIX, CHARLES DARWIN
s’adonà que les rels adventícies de l’heura segreguen una substància gomosa que les
ajuda a arrapar-se al substrat.
PROPIETATS MEDICINALS DE L’HEURA
• abortiva • depurativa (flors)

• al·lucinògena • estimulant
• antiespasmòdica • fotoprotectora de UV
• antifúngica contra Aspergillus niger, • gastrointestinal
Botrytus cinerea, Botrytis tulipae, • hemolítica
Fusarium oxysporum, Penicillium • hepatoprotectora (del paracetamol)
gladiolii, Sclerotinia sclerotiorum • hipotensora
• antihelmíntica • immunoestimulant
• antimicrobiana • mucolítica
• antiproliferativa • narcòtica
• antiprotozoica • parasiticida
• antimutagènica • respiratòria
• antiparasitària • substrat per fabricar nanopartícules
• antisèptica medicinals d’or
• antitrombòtica • vasoconstrictora
• aperitiva (fulles) • vasotònica/vasodilatadora
• astringent • vomitiva (fruits)
• contraceptiva • vulnerària
• cosmètica (el suc de la tija ajuda a
depilar-se; o també l’aigua
concentrada dels fruits)
USOS MEDICINALS DE L’HEURA
• abscessos (pus) • ateroesclerosis

• afonia • berrugues
• Alzheimer • bronquitis aguda, asmàtica, crònica
• amenorrea • bulímia (1 fruit)
• arteritis • càlculs biliars
• artritis • càlculs renals
• càncer (còlon, fetge, melanoma, • mal de queixal
pròstata, pulmó) • mal d’estómac
• canes (cabell blanc) • mala circulació
• carn-esqueixats UE • mastitis (esquerdes) (fulla aplicada
• catarro (rel) sense epidermis)
• cel·lulitis UE (ferides mal • menopausa
cicatritzades) • miocarditis
• ciàtica (fums) (cataplasma • nafres
voluminós fulles escalfades) • nerviosisme (ve amb fruits macerats
• contusions (cataplasma de fulles dins)
bullides o a la brasa) • neuràlgia/neuritis
• colesterol alt • obesitat
• cremades UE • otitis
• cucs intestinals • ozena
• depressió • penellons
• diabetis • peu d’atleta
• dismenorrea (regla molt dolorosa i • picades d’aranya (arrels)
irregular) • picades d’insectes
• dispèpsia • picors a la pell
• dispnea • pòlips a les fosses nasals
• EPOC (irrigacions nasals)
• esplenitis • polls (al cabell)
• esquerdes a la pell • psoriasis
• estrenyiment • pulmonia
• favus/ tinya • rascades
• ferides • regles insuficients
• fístules • retenció d’orina
• furóncols • reuma
• glaucoma (banys amb infusió de • rinitis en nens petits
fruits) • sarna UE
• gola escanyada per tos seca • sinusitis
• gota/ poagre/àcid úric • sordesa
• grans (amb greix de serp) • taques a la pell (efèlides)
• hemorroides • tinya UE
• hepatitis • torçades de turmell (bafs)
• herpes (oli d’haver-hi fregit les • tos de coll (com escanyat
fulles) • tos en nens petits
• hipertensió (50 gotes tintura/dia) • tos ferina (cataplasma de fulles amb
• hipertiroïdisme llard)(vi macerat) (tintura fins a 50
• icterícia gotes al dia)
• insolació • tuberculosis
• laringitis (afonia) • ulls de poll (cataplasma fulles
• Leishmania infantum, L. tropica bullides en vinagre) / fulles
• leucorrea triturades amb all
• mal de cap (suc aplicat als polsos) • varius a les cames
• mal als genolls (cataplasma de fulles
bullides en vi)
HOMEOPATIA: bronquitis asmàtica/ càlculs biliars i angiocolitis/ hipertiroïdisme
TOXICITAT
S’han donat casos d’irritació en dermatitis de contacte, i fotosensibilitat. El falcarinol i el
dehidro-falcarinol, presents tot l'any la planta, semblen ser els responsables de la
irritació. Curiosament provoquen més reacció irritativa a baixes concentracions que no
pas al 5%, per exemple. També el pol·len pot provocar al·lèrgia (rinitis, asma,
conjuntivitis, dermatitis atòpica). Menjar més de dos fruits fa venir nàusees. Menjar-ne
un o dos treu la gana durant unes hores. Prendre la infusió o decocció en dosis
«normals» fa venir al·lucinacions, com ara veure’s a si mateix des de sobre el cap enlloc
de des del punt de mira dels ulls. L¡heura presa interaccionaria amb medicaments, ja
que inhibeix el citocrom CYP2C8 i CYP2C19 amb una IC50 de 3 i 6 mg/mL. Es va donar
el cas a París d’un home que es va suïcidar afartant-se de fulles d’heura. Sembla ser que
va morir per sufocació/asfíxia, ja que l’hederacòsid C es va trobar a l’estómac però no a
la sang cardíaca. La boca la tenia plena de fulles triturades d’heura.
(veure també l’apartat d’HISTÒRIA)
• Bafs: contra sinusitis i refredats de cap.

• Barreja pectoral: heura + farigola + anís + rel de malví
• Cataplasma de farina de llinosa i fulles d’heura triturades (3:1).
• Compreses amb aigua de fer bullir 10 minuts 50 g /L. Contra inflamacions.
• Cosmètica: barreja per aclarir taques a la pell a base de fulles d’heura, arrel de
genciana, i arrel de dent de lleó, a parts iguals en volum, triturat, se’n posa una
cullerada a bullir en una tasseta d’aigua durant 5 minuts. Un cop refredat s’hi
afegeix el suc d’una llimona i s’aplica amb ajuda d’un cotó fluix 3 cops al dia
[herbolaris FERRAN & FERRANDO]
• Fulla tendra (pecíol) mastegada : contra mal de queixal o per fer abaixar la
pressió.
• Infusió de mitja fulla per got, deixar reposar 5 minuts. Prendre’n només una
culleradeta cada 1-2 hores.
• Pastilles per llepar : amb rel de malví (Althaea officinalis), Hedera helix i
Sysimbrium irio. Contra el mal de gola i la tos.
• Pomada: Heura + Llorer + oli d’oliva: per guarir cremades. B) Pomada del Dr.
HENRI LECLERC: alcoholatur d’Hedera helix 10 g + lanolina anhidra 10 g + oli
essencial d’orenga 20 gotes + vaselina 80 g. Per massatges de zones inflamades
(nervis, articulacions).
• Prospantus©: xarop contra la tos, amb extracte sec de fulla de Hedera helix (2,5
mL de ‘Prospantus Jarabe’ contenen 17,5 mg d’extracte sec d’Hedera helix L., fulla
(fulles d’heura) (5-7,5:1), dissolvent d’extracció: etanol 30% m/m.
• Supositoris per a nens de 4 a 10 anys: 960 mg d’extracte/dia.
• Tintura o extracte hidroalcohòlic: 20 mg en ens de 0 a 1 anys. 50 mg en ens de 1 a
4 anys. 150 mg en nens de 4 a 12 anys. 250 -400 mg en adults.
• Tisana antitussígena: fulles d’Heura + closques d’ametlla.
• Tisana hipotensora: Heura + Olivera (fulles) + Ortiga + Freixe + Genciana (rel).
• Vi posat a macerar unes hores en un forat excavat a la tija gruixuda de l’heura.
Contra la tos ferina.
ALTRES USOS
• Arcs per disparar fletxes fets amb tiges molt gruixudes.

• Botes de vi: l’aigua neteja les botes de vi.
• Cabell: Per rentar el cabell.
• Fusta: de la fusta de les tiges molt grans se’n feien culleres i gots.
• Goma (gomoresina): cremada fa olor com d’encens. Se’n feia vernís. A més
d’emprar-la en depilació.
• Jardins: en jardineria entapissa talussos per evitar despreniments o simplement
per fer un mur verd que també protegeixi de les gelades, o també perquè s’hi
dipositi la pols del carrer evitant que entri a les cases, o per purificar l’aire de
residus da gasolina o similars (bromo-toluè, formaldehid). O per donar ombra i
frescor a les teuladetes. O per protegir les plantes joves de les gelades. La planta
és enemiga de nematodes com Meloidogyne javanica, del sòl.
• Plata: Les fulles netegen la plata.
• Teixits: l’aigua de bullit fulles d’heura es feia servir per rentar la roba negra
perquè quedés més brillant.
• Usos festius/religiosos: corones de Tots Sants, rams per Sant Pere (amb teix),
rams pel Diumenge de Rams, pessebre de Nadal (amb molsa), corones de morts,
arcs per als nuvis a les bodes, o a les tavernes per sobre les botes de vi.
• Vasos: gots de fusta de tiges gruixudes.
ESOTERISME
• La Nit de Reis es posen quatre fulles sobre el plat sense escurar del sopar, però
afegint-hi aigua. Si essent-demà alguna de les fulles (cor, fetge, melsa, pulmons)
està pansida, caldrà parar compte amb l'òrgan corresponent (marcat amb una
inicial), i beure de moment l’aigua del plat.
• Somniar amb l’heura té que veure amb l’adherència excessiva. Veure-la a casa, és
senyal d’amistat amb felicitat i sexe. Veure-la trepant un arbre, significa falses
amistats. Veure-la trepant per un mur, significa que la relació es refermarà. Veure
una corona d’heura significa amic molt fidel.
LITERATURA
«¿Cómo quieres que la hiedra en el invierno se seque? ¿Cómo quieres que yo olvide a quien
he querido siempre?
VETERINÀRIA
• Bestiar: Heura + Coptis chinensis (100+100 mg/Kg) treu la tos dels animals i
exteriorment cura ferides. Cucs (heura sola).
• Cabres: la diarrea se’ls envà amb aigua on s’hagi macerat fulles d’heura, afegint-hi
una mica d’oli d’oliva. Per millorar l’estat de salut d’una cabra malalta, bafs a la
quadra amb fulles d‘heura bullint en un perol. Contra icterícia: menjar fulles. Per
expulsa la placenta. Cucs.
• Cavalls: ferides al capar-los: rentar la ferida amb infusió de fulles d’heura. Per
enfortir les peüngles: fruits d’heura triturats + alum deixat tota la nit a la pota.
Per enfortir les potes quan hi ha infeccions: empastifar-les amb cendra de tiges
d’heura. Cucs.
• Conills: menjar-ne els resulta anafrodisíac.
• Ovelles: Nematodes (Haemonchus contortus) en ovelles, amb ED50 contra eclosió
dels ous de l’extracte hidroalcohòlic a 0.15 mg/mL. Un tractament de 2 setmanes
aconsegueix reduir la presència d’ous a un 35 % respecte el valor inicial. La
Fasciola hepatica i el Dicrocoelium en ovelles desapareixen gràcies a un tractament
amb alfa-hederina (0.005 i 0.001 mg/mL). En ovelles infectades de molt amb
Dicrocoelium l’extracte amb saponines (al 60%) a raó de 500 mg/Kg el fa
desaparèixer. Per expulsar la placenta. Cucs.
• Vaques: les mamelles esquerdades es curen amb cataplasma de fulles d'heura
fregides amb oli. Si mengen fulles d’heura això els ajuda a expulsar la placenta.
Però l’heura fa que produeixin menys llet. Contra infeccions post-part: lavativa
amb infusió de fulles. O purga després d’un avortament. Cataractes (banys). Cucs.
Toxicitat en animals: pot provocar diarrea, timpanisme (panxa inflada), pèrdua de visió
temporal, hipotensió.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HEURA
àcid abscíssic • hederagenina

àcid fòrmic
àcid màlic esterols insaturats:
àcids fenòlics: • 5-alfa-estigma-7-èn-3beta-ol
• àcid 3,5-O-dicafeoïl-quínic • alfa-espinasterol
• àcid 4,5-O-dicafeoïl-quínic • campesterol
• àcid cafeic • colesterol
• àcid clorogènic (=5-O-cafeoïl-quínic) • estigmasterol
• àcid dihidroxibenzoic • sitosterol
• àcid iso-clorogènic flavonoides 1.8%
• àcid neo-clorogènic • astragalina (=kaempferol-3-O-
• àcid p-cumàric glucòsid)
• àcid protocatechuic • escopolina
• àcid rosmarínic • iso-quercetina (=quercetina-3-O-
glucòsid)
àcids grassos: • kaempferol
• àcid cis-vaccènic • kaempferol-3-O-rhamnoglucòsid
• àcid linoleic • kaempferol 3-O-rutinòsid
• àcid oleanòlic • nicotifloròsid
• àcid oleic • quercetina
• àcid palmític • rutina (=quercetina-3-O-rutinòsid)
• àcid palmitoleic fenols:
• àcid petroselínic • àcid p-cumàric
alcaloides: • àcid shikímic
• emetina • nicotifloròsid
• pandamina
aminoàcids galactosa
antocianina: cianidina-3-monòsid glucòsids
arabino-galactan & proteïnes (a la goma) hedera-saponina F
arabinosa hedera-colxíside E
hedera-colxíside F
carbohidrats: minerals: Calci, Iode, Potassi
• hentriacontà
• heptacosà metil-èsters: d’àcids carboxílics d’
• pentacosà estigmasterol, d’alfa hederina, de beta-
cumarines: escopolina (=escopoletina-7-O- hederina
glucòsid)
monodesmòsids: alfa-hederina; beta-
derivats de saponines triterpèniques: hederina; hederagenina 3-O-beta-glucòsid
• 3-sulfat d’àcid echinocístic oli volàtil (oli essencial)
• 3-sulfat d’àcid oleanòlic • alfa-pinè
• 3-sulfat de 28-O-beta-gentiobiosil- • beta-cariofil·lè
oleanat (=helicòsid L-8a) • beta-elemè
• àcid oleanòlic • beta-pìnè
• baiogenina (=2-beta-OH- • furfurol
hederagenina) • gamma-elemè (=elixè)
• hedera-saponina A, B, D, E, F, G, H, • germacrè B
I • germacrè D
• hedera-saponina C (=hederacòsid C) • llimonè
2% • metil-etil-cetona
• metil-isobutil-cetona • 3-O-beta-glucosil-hederagenina
• sabinè • alfa-hederina
• trans-2-hexanal • beta-hederina
• trans-2-hexanol • hederacòsid C
olis • hederacòsid D
poliacetilens: • hederasaponina C
• 11,12-dehidro-falcarinol • helixòsid A [fruits] 3-O-beta-D-
• falcarinol glucopyranosyl-(1-->2)-beta-D-
• falcarinona glucopyranosyl hederagenin 28-O-
• panaxidol beta-D-glucopyranosyl-(1-->6)-beta-
proteïnes D-glucopyranosyl ester
resina/gomoresina • helixòsid B [fruits] 3-O-beta-D-
rhamnosa glucopyranosyl-(1-->2)-beta-D-
glucopyranosyl oleanolic acid 28-O-
saponines triterpènqiues: beta-D-glucopyranosyl-(1-->6)-beta-
• 3-O-beta-glucosil-(1-2)-beta- D-glucopyranosyl ester
glucosil-àcid oleanòlic sucres reductors
• 3-O-beta-glucosil-(1-2)-beta- tanins 13%
glucosil-hederagenina terpenoides: oleanan-, uyrsan-, lupan-,
• 3-O-beta-glucosil-28-O-beta- triterpenoides:
glucosil-(1-6)-beta-glucosil - vitamines: provitamina A, vit. C, vit. E
hederagenina (=estaunòsid A)
L’alfa-hederina té efecte bronquiolìtic demostrable en teixit de fibra llisa muscular boví

de tràquea. Indueix la relaxació per la via de la iso-prenalina, probablement a través de
la inhibició de la de-sensibilització induïda per altes concentracions de lligants
muscarínics com ara la metacolina. L’alfa-hederina a 1 microM inhibeix la internalització
de les proteïnes de fusió del receptor GFP beta-2-adrenèrgic. També inhibeix la
internalització dels receptors beta-2-adrenèrgics en condicions estimulants. Cèl·lules del
tipus II alveolars pre-tractades amb alfa-hederina palesen un increment del lligam
d’aquests receptors, i un increment de l’AMPc intracel·lular. El pre-tractament amb alfa-
hederina (0.02 mg/Kg) evita que al pulmó amb asma deguda a ovoalbúmina pugin la IL-
2, i la IL-17, i fa que s’abaixin els nivells d’ARNmi de la IL-7 i s’apugi l’expressió
d’ARNmi-133. L’alfa-hederina actua amb sinergia amb el 5-Flúoro-uracil, triplicant-ne
l’eficàcia. Això seria d’aplicació, per exemple, en càncer de còlon. Els derivats
monodesmosídics de l’hederagenina actuen contra un ampli espectre de llevats i fongs
dermatofítics. L’alfa-hederina és molt activa contra Candida glabrata. L’efecte principal
és contra la síntesis de membranes. L’alfa-hederina a 25-329 microM activa l’activitat
motora espontània de la fibra llisa de l’estómac. La contracció és produïda per l’influx de
Ca++ localitzat als espais intercel·lulars o forçat a cap a fora de la membrana cel·lular, i
això a través dels canals de tipus L (dependents de voltatge). L’alfa-hederina, així com la
beta-hederina i la delta-hederina, són antimutagèniques, contra els efectes mutagènics
de la doxorubicina, el benzo(alfa)pirè. L’alfa-hederina suprimeix la IL-6 desencadenada
pel l’epiteli de transició a mesènquima en càncer de còlon. L’alfa-hederina aquí allí
inhibeix la fosforilació de la JAK2 (Janus kinase 2) i la STAT3 (signal transducer and
activator of transcription-3) i interromp la translocació nuclear de la STAT-3 a les cèl·lules
SW620 de càncer de còlon tractades amb IL-6. Per tot això, l’alfa-hederina és una bona
candidata per tractar el càncer de còlon i la metàstasis associada. L'alfa-hederina i l'àcid
corosòlic tenen activitat citotòxica envers cèl·lules HepG2 (carcinoma hepato-cel·lular),
promovent-hi apoptosis. L’alfa-hederina i l’hederagenina corregeixen les neuro-
degeneracions típiques de l'Alzhemier o el Huntington. Promouen l’autofàgia a les
cèl·lules amb agregats proteínics. Promouen la reducció del nivell proteínic de la
huntingtina mutant amb 74 CAG repeticions i amb A53T-alfa-sinucleïna, i inhibeixen
l’oligomerització de l’alfa-sinucleïna i de formació d’inclusions de huntingtina, per al via
de la inducció de l’autofàgia depenent d’AMPK-mTOR. La internalització de les proteïnes
de fusió del receptor GFP beta-2-adrenèrgic, després d’una estimulació amb 1 microM de
terbutalina, queda inhibida per la pre-incubació amb 1 microM d’alfa-hederina durant
24 hores en cèl·lules HEK293. L’alfa-hederina és citotòxica i inhibeix la proliferació de
cèl·lules de melanoma B16 (de ratolins) a 5 micrograms/mL en absència de sèrum.
L’alfa-hederina és hemolítica i vasoconstrictora de vasos sanguinis.
L’hederagenina té efecte apoptòtic en càncer de còlon LoVo, inhibint la viabilitat cel·lular

amb una IV50 de 1.17 microM a les 48 hores. (i 1.389 a les 24 hores). L’hederagenina
incrementa els ROS a les cèl·lules LoVo, tirant amunt el Bax i avall el Bcl-2, Bcl-xL i la
survivina. Incrementa a més del Bax, la caspasa-3 i la caspasa-9. Però inhibeix a més
del Bcl-2, la pro-caspasa-3, i la PARP (poly-ADP-ribose-polymerase). L'hederagenina és
activa contra contra formes amastigotes de Leishmania infantum i Leishmania tropica,
amb una eficàcia similar a la del N-metil-glucamina-antimoniat.
L’extracte etanòlic de les fulles d’heura a 50 mg/Kg p.o. reduïx a la meitat la bronco-
constricció induïda per la inhalació d’ovoalbúmina, i igualment passa amb el factor
activador de les plaquetes. Un tractament de només una setmana de 100 mg/Kg ja
millora (abaixa) el nombre de cèl·lules globulars i el gruix de la membrana basal a les
vies respiratòries dels asmàtics. En nens amb asma al·lèrgica moderada, el tractament
amb l’extracte durant un mes, suplementari al de la cortisona, fa que millori la capacitat
expiratòria màxima (MEF). La capacitat vital VC (volum d’aire tret després d’una màxima
inspiració), per exemple, millora de 0.052 L, i la MEF75-25 de 0.115L/s, i la MEF25 de
0.086 L/s. L’extracte té la mateixa eficàcia tant si es dona per boca com en supositoris.
L’extracte en xarop millora l’estat de salut dels afectats per bronquitis crònica o aguda,
almenys al cap d’una setmana de prendre’l. Només 1-2 % d’ells solen veure’s afectats per
trastorns gastrointestinals. Aquest percentatge pujaria fins els 25% si s’hi afegeixen
antibiòtics als tractament, i això sense que hi hagués millora respecte a la bronquitis.
L’efecte antiinflamatori de l’extracte etanòlic (7 mg/Kg i.p.) és palès contra la inflamació
provocada per formol, i equivalent a la del diclofenac. També l’extracte de saponines
(150 mg/Kg p.o.) resulta antiinflamatori envers inflamacions provocades per carragahen
o per grànuls de cotó. L’extracte etanòlic de les fulles és efectiu contra càncer de pròstata
metastàtic Mat-LyLu, inhibint la mitosis, la proliferació i la mobilitat. L’extracte etanòlic
dels fruits immadurs suprimeix la migració, però no la proliferació. En canvi, en cèl·lules
de càncer de pròstata no tan metastàtic (AT-2), l’extracte dels fruits suprimeix la
proliferació, però no la migració. L’extracte, ric en hedera-saponina F, combinat amb
oseltamivir redueix la infiltració de les cèl·lules inflamatòries CD11b+LyG6 i
CD11b+Ly6Cint als alvèols bronquials atacats per influenza-virus A/PR/8. També
l’extracte (fet amb etanol al 30%), en aquest cas ric en hedera-saponina B, actua contra
enterovirus EV71/c3 i EV71/C4a, la qual cosa es palesa per una reducció de CPE
(induced cytopathic effect) i de l’expressió de la proteïna vírica VP2 (del càpside).
L’extracte aquós (100 mg/Kg) redueix el dolor un 70%. I inhibeix la formació d’úlcera a
l’estómac i ajuda a la re-cicatrització.
Compostos fenòlics i en especial la beta-amirina resulten citotòxics. L’extracte metanòlic

de fulles palesa una LD50 a 800 micrograms/mL en Artemia salina i la beta amirina a
162 micrograms/mL.
L’extracte ric en saponines com ara hederacòsid C, té acció antibacteriana contra:

Bacillus, Enterococcus, Escherichia coli, Proteus vulgaris, Staphylococcus, Streptococcus.
Contra els Gram-positius amb una IC50 de 0.3-1.3 mg/mL. Contra els Gram-negatius
amb una IC50 de 1.3-5 mg/mL. I té acció antifúngica amb una IC50 de 2.5 mg/mL
contra Candida albicans. L’extracte ric en saponines és eficaç contra formes
promastigotes de Leishmania infantum i Leishmania tropica. L’extracte amb 60 microM
d’hederacòsid C provoca una gran contracció de la fibra llisa estomacal, similar a l’efecte
de l’acetil-colina. L’hederacòsid C inhibeix Staphylococcus aureus causant de mastitis,
tirant avall el NF-kappaB i la via del MAPK. Inhibeix l'expressió de IL-5, IL-1beta, TNF-
alfa, i incrementa l’expressió de IL-10. També suprimeix l’expressió de TLR2 i TLR4, a
l’atenuar les vies MAPK (p38, ERK, JNK) i del NF-kappa-B (p65, IkBalfa), seguint a la
davallada de la fosforilació del p38, ERK, JNK, p65, IkBalfa.
L’acció antiespasmòdica té lloc gràcies a les saponines en primer lloc, i després gràcies
als àcids dicafeoïl-quínics i després als derivats de flavonols.
L’efecte antiinflamatori de l’extracte sec de fulles d’heura es palesa per una reducció de
la IL-6 als macròfags excitats per LPS. La Il-6 es redueix un 40% amb 400
micrograms/mL.
L’acció antioxidant és forta tant per part de l’alfa-hederina com per la hedera-saponina
C, hedera-colxísides-E, hedera-colxìsides F, almenys pel que fa a la fracció lipídica.
L’efecte anti-trombòtic es palesa per part de tots els extractes fets amb heura. Hom
suposa que l’alfa-amirina i la beta-amirina en són les responsables majors. Però també
l’estigmasterol o l'àcid hexadecanoic. Per altra banda, l'hederagenina i l'àcid oleanòlic
inhibeixen a 280-300 microM amb IC50 l’activitat de la hialuronidasa, que faria
acumular material obstructiu a les venes.
MÉS INFORMACIÓ
Pharmacological_and_therapeutic_activities_of_Hedera_helix-A_review?
email_work_card=view-paper
HEDERA
Hedera L.,Sp. Pl. 1: 202 (1753).
CLAU TAXONÒMICA PER A HEDERA

1. Tricomes estrellats de 0.5-1 mm, amb menys de 10 radis...........................................2
1’. Tricomes en esquama, de 0.1-0.4 mm, amb més de 10 radis, marrons o blancs..........6
2. Tricomes arrapats a la superfície................................................................................3
2’. Tricomes amb els braços aixecats...............................................................................4
3. Longitud entre la base del limbe al primer sinus de 2.5-4 cm, fulles juvenils (a 6-8
nusos sota l’àpex) de 6-9 cm, amb 5 lòbuls, i pecíol de 5-12 cm,; rizomes
absents....................................................................................................H. hibernica
3’. Longitud de la base del limbe al primer sinus 1.5-2 cm, fulles juvenils (a 6-8 cm sota
l’àpex) de 3.5-6.5 cm, amb 3-5 lòbuls, pecíols de 3.5-5.5 cm,; rizomes
presents.......................................................................... H. helix ssp. rhizomatifera
4 Fruits madurs grocs o taronja, d’Itàlia i Transcaucàsica..............H. helix f. poetarum
4’ Fruits madurs negres, d’Europa en general i les Açores..............................................5
5 Fulles juvenils de 5-8 cm d’amplada, amb 3-5-7 lòbuls, amb o sense marques
blanques sobre els nervis, longitud de la base al primer sinus 2-4 cm.........H. azorica
5’ Fulles juvenils de 3-6 cm amb 5 lòbuls, amb marques blanques sobre els nervis,
longitud de la base al primer sinus 1-2 cm.....................................H. helix ssp. helix
6 Fulles juvenils no lobulades i molt coriàcies, molt aromàtiques..................H. colchica
6’ Fulles juvenils lobulades, no aromàtiques..................................................................7
7 Fulles juvenils de 5-8 cm, amb lòbuls laterals tan o més llargs que el del mig.............8
7’ Fulles juvenils de 2-4.5 (6) cm amb els lòbuls laterals la meitat de llargs que el del
mig, (excepte per a H. rhombea)................................................................................11
8 Base del limbe de les fulles juvenils truncada o una mica cordada, cara de sobre molt
brillant.................................................................................................H. algeriensis
8’ Base del limbe de les fulles juvenils cordada o una mica truncada, cara de sobre mat o
brillant.......................................................................................................................9
9 Centre del tricoma no elevat, fulles juvenils amb 5 lòbuls.....................H. maroccana
9’ Centre del tricoma elevat, fulles juvenils amb 3-5 lòbuls...........................................10
10 Fulles juvenils en general amb 5 lòbuls................................................H. maderensis
10’ Fulles juvenils sense o amb 3 lòbuls.....................................................H. canariensis
11 Fruits madurs taronja o grocs, del Nepal i SW de la Xina..........................................12
11’ Fruits madurs negres, es troba a molts països..........................................................13
12 Fulles juvenils amb (3) 5 lòbuls..................................H. nepalensis ssp. nepalensis
12’ Fulles juvenils amb 3-lòbuls (els laterals menuts)............H. nepalensis ssp. sinensis
13 Fulles juvenils amb marques blanques.....................................................................14
13’ Fulles juvenils sense o a penes marques blanques....................................................15
14 Tricomes només a la cara de sota a les fulles juvenils...................................H. cypria
14’ Tricomes a ambdues cares a les fulles juvenils.....................................H. pastuchovii
15 Base del limbe truncada o una mica cordada, làmina amb 3 lòbuls.............H. iberica
15’ Base del limbe cordada, làmina amb 3-5 lòbuls.......................................H. rhombea
Segurament hi ha uns 2000 cultivars d’heures, dels quals 200 són els més comuns, a més de
les 12-20 espècies principals.
1. ALGERIENSIS Rantonnet ex C. Morren Hort., ex Rev. Hortic. (1890) 164; Dippel,

Handb. Laubholzk. iii. (1893) 241. Es pot veure al vessant Nord de Vallvidrera (250 m
snm), Montjuïc i Palafolls (i Tordera).
2. ALGERIENSIS VAR. VARIEGATA (Paul) Paul
3. Hedera algeriesnis ‘Gloria de Marengo’ fulles variegades
4. AURANTIACA (Hibberd) Carrière (p.p. HELIX HELIX)
5. AZORICA Carrière. Oriünda de les Açores.

6. CANARIENSIS Willd. (= grandifolia Hibberd) Es tracta de l’heura típica de Canàries i
Madeira. Es pot trobar, plantada, a l’extrem Sud de la península (Málaga, Cádiz), a
Huelva (Sierra de Aracena), Toledo, Cáceres, al Nort de Lisboa, Priego de Córdoba,
València, Cáceres, Zaragoza, Vizcaya. És una trepadora perennifòlia nativa de
l'arxipèlag canari, molt pareguda a l’ Hedera helix fins el punt que molts consideren
que la H. canariensis és una varietat de la H. helix de fulles més grans i llustroses. Les
fulles són més amples que llargues. Les dels rebrots no florescents són més o menys
trilobulades. Les dels florescentes, cordiformes-suborbiculars. Baies d’ uns 8 mm de
diàmetre, negres, amb 3-5 llavors blanquinoses. Var. variegata (Paul) Verhaeghe; var.
arborescens Hibberd
7. CAUCASIGENA Pojark. De Turquia, Caucas i Israel.
8. CAZORLENSIS R. H. Marshall & McAll. (híbrid entre Hedera helix × Hedera

maroccana). Làmina més ampla que llarga, de 10.5 × 12.5 cm, brillant, amb lòbuls poc
profunds (fins menys de la meitat), poc aguts, amb els sinus entre lòbuls amples en
angle entre 90º i 120º. Pecíols d’uns 15 cm; tiges roges o verdes si són a l’ombra.
Tricomes de 0.3-0.8, generalment de 0.5 mm de diàmetre i amb 8 o fins a 16 radis.
2n=48. Descobert al poble de Cazorla.
9. COLCHICA (K.Koch) K.Koch (=caucasica; cordifolia Hiberd); coriacea Hibberd.

L’Hedera colchica és una espècie coneguda com a heura de Pèrsia o heura persa que
arriba a una alçària de 30 metres. Com el seu nom comú indica, es nativa de Pèrsia, i
té cultivars molt interessants. Per exemple, el ‘Dentata’ que té els marges de les fulles
dentats, o el ‘Sulphur Heart’ que té les fulles verdes amb el centre verd-grogós.
Cultivada a Catalunya. Var. dentatovariegata. Var. flavovareigata. Forma
sulphureocordata. Tricomes en esquama amb 15-25 radis, fulles mat, de base
cordada, no lobulades o poc, de més de 15 cm d’amplada.
10. CREBRESCENS M.Bényei-Himmer & M.Höhn. D’Alemanya, Hongria i Europa Central.
11. CYPRIA McAll. (= pastuchovii var. cypria) De l’illa de Xipre (muntanyes de Troödos)
12. HELIX HELIX (= diversifolia Stokes; = lobata Gilib.) L’Hedera helix és la heura
comuna, que creix silvestre a Europa, Àfrica i Àsia. Les fulles són simples, lobulades, i
de color verd fosc. Pot arribar a una alçària de 30 metres, i és de creixement ràpid.
Tricomes estrellats blancs, amb braços enlairats, fulles de menys de 8 cm d’amplada
amb lòbuls fins més de la meitat, els inferiors dirigits enrere, base sagitada o cordada,
rarament truncada. Varietats:
1. Hedera helix Annette
2. Hedra helix aureovariegata Weston
3. Hedera helix burgalensis Sennen & Elías in Sennen Pl. Esp. nº 4337 / Bol.
Soc. Ibér. Cien. Nat. (27): 143 (1928)
4. Hedera helix ‘Chicago‘ has 2-3 cm (0.7-1.2 inch) long and 3cm (1.2 inch) wide,
medium greenleaves. The lives of one of its forms, Hedera helix ‘Chicago
Variegata’ are creamy-edged. Those of another Hedera helix ‘Golden Chicago’
are marked with golden yellow patches.
5. Hedera helix ‘Cristata’ (Parsley Ivy) has 3-4cm (1.2-1.5 inch) long and
4cm (1.5 inch) wide medium green leaves that are so notably undulate as to
seem curly-edged
6. Hedera helix ‘Emerald Gem’ and Hedera helix ‘Emerald Jewel’ both
have 2cm (0.7 inch) long and 3cm (1.2 inch) wide, sharply pointed, emerald
green leaves.
7. Hedera helix Eva
8. Hedera helix floribunda Senen PL. Esp. (Bol. Soc. Ibér. Cienc. Nat (27):
143 (1928)
9. Hedera helix ‘Glacier’ has 3cm (1.2 inch) long and 2cm (0.7 inch) wide
leaves which are medium green with grey-green blotches, white marginal
patches and pink edges. For dense growth this plant needs pinching out two or
three times a year.
10. Hedera helix Green Ripple
11. Hedera helix Harald
12. Hedra helix f. irica P.D.Sell
13. Hedera helix Ivalace
14. Hedera helix ‘Jubilee‘ has 2cm long and 1.5-2cm (0.5-0.7 inch) wide
dark green leaves variegated with grey and white. This variety is notably
dense.
15. Hedera helix ‘Little Diamond’ has roughly diamond shaped, 2cm (0.7
inch) long and 1.5cm (0.5 inch) wide, medium green leaves thinly bordered with
white. It needs pinching out to become bushy.
16. Hedera helix lobatomajor G.H.M.Laur.
17. Hedera helix ‘Lutzii’ has 3cm (1.2 inch) long and 2 cm (0.7 inch) wide,
dark green leaves covered with pale green and yellow spots. Not self-branching
it needs pinching out two or three times a year.
18. Hedera helix Marmorata
19. Hedera helix Mona Lisa
20. Hedera helix ‘Old Garden’
21. Hedera helix ‘Oro di Bogliasco’ (= mexicana)
22. Hedera helix f. poetarum (Nicotra) cALL. & A. Rutherf. (= chrysoacarpa

Walsh) De Turquia i el Caucas. Introduïda a Itàlia i a França.
23. Hedera helix ‘Sagittifolia’ has arrow-head-shaped, 4cm (1.5 inch) long
and 3cm (1.2 inch) wide, dark green leaves. A variegated form, Hedera helix
‘Sagittifolia Variegata’ has light green and pale yellow markings. These plants
make an excellent trailers, but growing points must be pinched out if bushy
growth is desired. (= Pittsburg)
24. Hedera helix scutifolia
13. HELIX RHIZOMATIFERA. Es pot veure al Garraf, Montsant, Tivissa, Llaveria, Cardó i
als Ports de Tortosa. La Canaleja (Guadalajara), Alacant, Múrcia, Almeria. A la Serra
de Llaveria hi ha, entapissant algun cingle calcari, aquesta (?) heura amb tricomes
incolors de molts braços, soldats en gairebé tot el recorregut, similars per llur forma a
l’escut de la policia nacional espanyola. Les fulles són menudes (làmina de 3 cm) i
gairebé totes deltoides-romboidals. Els pecíols (1 cm) són verds, prims, i destaquen
molt de les branques (gruixudes, lignificades/suberificades) d’on neixen per grups
nombrosos (fins a 7) .
14. HIBERNICA Poit. L’Hedera hibernica és una de las trepadores que creixen silvestres a
Europa, en concret a les costes de l’Atlàntic. Les fulles són de color verd fosc brillant, i
lobulades. Els fruits són baies negres blavoses. Es troba a Galícia, serres el Sud de
Ciudad Real i Cabañeros, Portugal (al Nord de Lisboa), Sierra de Béjar, Málaga; Regne
Unit, i als Països Baixos. A Catalunya, per Barcelona a Vallvidrera i Montjuïc; a
Calafat, Turó de Montcada, el Figaró, Viladrau, Massanes, Moià, Sant Fruitós de
Bages, Collada de Bracons, Sant Pau de Segúries, Fígols, Cercs.
15. MADERENSIS K.Koch ex A.Rutherf. De Madeira. Es podria trobar en alguns jardins

del SW de la península hispànica.
16. MADERENSIS IBERICA (= IBERICA (McAll.)Ackerf.& J.Wen Es fa al Marroc (Rif),

Espanya (Andalusia, Badajoz), Portugal (Évora). A Catalunya es pot veure a Sant Boi
de Lluçanès, i a Montblanc.
17. MAROCCANA McAll. Fulles bastant coriàcies, amb 3 lòbuls, eixamplats a la base,
essent el central més llarg. Tricomes rogencs rotats, de només 50-150 micres i amb 4-
9 radis, àmpliament soldats; pecíol molt vermell i turgent. Es fa al Magreb i,
introduïda, a Espanya. I a les illes Canàries. A Catalunya es pot veure a Barcelona
(Montjuïc, Vallvidrera-Sarrià), Berga, Manresa, Tona, Montserrat, Blanes, UAB
Bellaterra, Capellades, Montblanc, Calafat.
18. NEPALENSIS (Hibberd) Bean/ K.Koch. [= cinerea (Hibberd) Bean] [= himalaica

Tobler]. Coneguda com a heura de l’Himàlaia, és una trepadora originària de Nepal i
Bután que arriba a una alçària de fins 30 metres. Les fulles són de color verd fosc,
lobulades, i de glabres.
19. NESSENSIS R.H.Marshall & McAll. És un híbrid entre Hedera iberica Hedera
hibernica. Làmina foliar de 7.5 × 8 cm, brillant, amb 3-5 lòbuls dirigits endavant als
costats, però els inferiors dirigits enrere i base més o menys truncada. Sinus fins
menys de la meitat de la làmina. Pecíols de 8 cm. Tricomes estrellats primer blancs,
després en general de color castany clar (primer al bony central), de 0.3-0.6 mm de
diàmetre, amb el centre fusionat de 1/8-1/4 del diàmetre total, amb 8 radis o de 6 a
16., alguns dirigits cap amunt. Descobert al jardí botànic de Ness, a Wirnal (UK).
2N=120.
20. PASTUCHOVII Woronow. Del Caucas i Nord de l’Iran.
21. RHOMBEA
Var. formosana (Nakai)H.L.Li
Var. rhombea (= pedunculata Nakai) (= tobleri Nakai)
22. ROBUSTA
23. SEPULCRALIS R.H.Marschall & McAll. Híbrid introduït a la Gran Bretanya (= Hedera
hibernica × Hedera algeriense). Làmines foliars de 12 × 15 cm, molt brillants, sobre tot
les joves, amb 3-5 lòbuls poc profunds (fins menys de la meitat) i poc aguts, amb
sinus molt amples en angle de més de 120º, i base cordada; pecíols de 18 cm i 3.5 mm
de gruix. Tricomes amb els braços arrapats a la superfície, amb 5-10 (15) radis, en
general de 8. 2n=96. Descobert al cementiri de la catedral anglicana de Liverpool.
24. SINENSIS (Tobler)Hand.-Mazz. (=robusta Pokark.)(=shensiensis Pojark.) De la Xina

fina al Nord del Vietnam. Var. leucotricha Grushv.&Skvortsova
25. SOROKSARENSIS M.Bényei-Himmer & M.Höhn (= × schmidtii M.Bényei-Himmer)

D’Hongria.
26. TAURICA (Hibberd)Carrière. Cultivar: ‘Yalta’ De Crimea.
Textos i làmines de FLORA IBERICA
subespècies de Hedera helix

Figura 1: Hedera helix 'Oro di Bogliasco' (= mexicana)
Figura 2: Hedera caucasigena

Figura 3: Hedera colchica
Figura 4: Hedera colchica
Figura 5: Hedera algeriensis variegata

Figura 6: Hedera algeriensis
Figura 7: Hedera helix aureovariegata
Figura 8: Hedera helix Chicago

Figura 10: Hedera helix Parsley cristata
Figura 9: Hedera helix Emerald Gem
Figura 11: Hedera helix Glacier

Figura 12: Hedera helix Jubilee
Figura 13: Hedera helix Little Diamond

Figura 14: Hedera helix. Algunes varietats
Figura 15: Hedera algerirensis Gloria de Marengo

Figura 16: Hedera helix Luitzii
Figura 17: Hedera helix sagittifolia
Figura 38 - "Hedera crebrescens (Araliaceae) a newly identified diploid taxon and

triploid ivies from Hungary". Márta Benyei-Himmer & Endre Gy Toth. (2017).
DOI:10.17110/StudBot.2017.48.2.225
Figura 18: hibernica
Figura 19: Hedera pastuchovii

Figura 23: Hedera taurica 'Yalta'
Figura 22: Hedera taurica

Figura 24: Hedera helix f. poetarum
Figura 25: Hedera helix 'Old Garden'

Figura 26: rhombea
Figura 27: Hedera helix chrysocarpa (= poetarum)

Figura 28: rhombea
Figura 29: azorica

Figura 30: sinensis
Figura 31: Hedera nepalensis

Figura 32: canariensis
Figura 33: Hedera canariensis variegata

Figura 34: canariensis
Figura 35: helix helix
Figura 36: nepalensis

Figura 38: Hedera crebrescens
Figura 37: Hedera cypria
Figura 39: Hedera crebrescens (d‘Hongria)

Figura 40. Hedera maroccana
Figura 41: Hedera helix rhizomatifera
Figura 42: Hedera maderensis

Figura 43: Hedera soroksarensis
Figura 44: Hedera cf. rhizomatifera a la serra de Llaveria (Tarragona) entapissant el penya-segat
calcari de l’esquerra.
dendrograma de les espècies basat en 30 caràcters morfològics
COMENTARIS
De les llavors que caguen les garses en neixen heures hibridades entre les autòctones
(helix, hibernica) i les de jardí. La fulla pot fer-se 3 cops més gran o més petita segons
hagi rebut aigua i adob en més o menys quantitat.
Les espècies del gènere Hedera es diferencien per la presència de tricomes estrellats o en
esquama. Les de tricomes en esquama es classifiquen segons el nombre de lòbuls, la
longitud del lòbul del mig, la relació del diàmetre del centre del tricoma respecte a la
mida total; i l’amplada total del limba foliar. Les heures de tricomes estrellats es
classifiquen segons la profunditat dels lòbuls foliars, la longitud dels lòbuls, l’amplada
del lòbul del mig, el nombre de lòbuls; i la posició dels tricomes, i si aquests tenen
estípit, i si estan molt o poc soldats a la base. Hedera maderensis ssp. iberica hauria de
ser tinguda com una espècie apart, si es té en compte l’ADN ribosòmic nuclear i el dels
cloroplasts. Caldria considerar-la com Hedera iberica (McAllister)Ackerfield&J.Wen.
Una visió sintetista troba 15 espècies d’heures al món, distribuïdes per Europa, Àfrica
del Nord, Macaronèsia i Àsia. A més de als boscos, les heures es troben com
ornamentals a jardins i en interiors. La primera espècie descrita va ser Hedera helix, per
LINNÉ, el 1753. La segona, Hedera canariensis, per WILLDENOW, el 1807. Hedera hibernica
té els tricomes blancs (o marronosos) i arrapats a la superfície, és tetraploide (2n=96), i
les fulles grans, mentre que Hedera helix té els tricomes blancs amb els braços aixecats;
és diploide (2n=48) i té les fulles menors. A l’Àsia generalment es reconeixen 4 espècies:
Hedera nepalensis (var. nepalensis, var. sinensis), Hedera pastuchovii, i Hedera rhombea.
Però alguns també hi afegeixen Hedera caucasigena, Hedera taurica, Hedera robusta
(similar a Hedera colchica). Hedera nepalensis, si té les fulles amb 5 lòbuls i amb lòbuls
secundaris menuts, és la var. nepalensis; i, si en té 3 i sense lòbuls secundaris, és la var.
sinensis. Les espècies amb tricomes estrellats són: arizonica, helix helix, helix poetarum,
helix rhizomatifera, i hibernica. Les espècies amb tricomes en esquama són: algeriensis,
canariensis, colchica, cypria, maderensis maderensis, maderensis iberica, maroccana,
nepalensis nepalensis, nepalensis sinensis, pastuchovii, rhombea. Probablement Hedera
iberica (2n=144) sigui el resultat de la hibridació entre Hedera canariensis, com a mare, i
Hedera hibernica, com a pare.
Hedera caucasigena i Hedera taurica poden ser formes d’Hedera helix ssp. helix.
MÉS INFORMACIÓ
• https://www.plantsrescue.com/tag/hedera-baccifera/
• "A morphometric analysis of Hedera L. (the ivy genus, Araliaceae) and its
taxonomic implications». JENNIFER ACKERFIELD & JUN WEN. (2002). :
https://www.researchgate.net/publication/266880516
• «Hedera. The Complete Guide». HUGH A MCALLISTER(Author), ROSALYN

MARSHALL(Author), JOSEPHINE HAGUE(Illustrator), ALISTAIR GRIFFITHS(Foreword By).
Royal Hoticultural Society (2017).
• «The garden’s guide to growing ivies». PETER Q. ROSE. Timber Press (1996).
Figura 45: Hedera helix cf. Parsley Cistata a l'antic Garden el Baixador de Vallvidrera
Figura 46: Hedera helix Eva

Figura 47: Hedera helix Elegantissima
Figura 48: Hedera helix Goldchild

Figura 49: Hedera helix Cathedral Wall
Figura 50: Hedera helix Kolibri

Figura 51
Figura 52: Hedera helix (finca Quinta Sinfonía)

Figura 53: Hedera helix (carretera de les aigües 146)
Figura 54: Hedera helix ? (Can Caralleu)

GIRA-SOL
Helianthus anuus L.
[1753, Sp. Pl. : 904] 2n=34
foto↑: MADELEINE SARRAT

NOMS POPULARS
Alemany: Sonnenblume/Gewöhnliche sonnenblume&/Einjährige sonnenblume /

Gemeine sonnenblume
Anglès: Sunflower/Common sunflower/Annual sunflower / Common garden
sunflower / Girasol / Sunflower / Turnsole / Wild sunflower
Àrab: ‫ عباد الشم‬/ ‫ دوار الشمس‬/‫زهرة الشمس‬
Aragonès: carasol/ chirasol/ mirasol/ scarapela/ tornasol
Bangladeshi: সূর্যমুখী
Basc/Euskera: eguzkibelarr, ekhi, ekhilili, ekilore, ekilorea, gireguzquia, iguzkilore,
iruzki-lore.
Castellà: Girasol/Acahual/ Calom / Copa de Júpiter / Corona real / Flor de sol /
Flor de escudo/ Jáquima / Maíz de teja / Maravilla / Mirasol / Sol de las
Indias/ Tlapololote/ Giganta/ Rosa de Jericó/ Tornasol/ Trompeta de
amor/ Chimalatl
Català: Gira-sol/Corona de rei / Sol-coronat
Ceilaní: சூரியகாந்தி
Danès: Solsikke / Almindelig solsikke
Eslovac: Slnečnica ročná
Eslovè: Navadna sončnica / Sončnica navadna
Estonià: Harilik päevalill
Finlandès: Auringonkukka/Auringon ruusu / Isoauringonkukka
Francès: Tournesol/Hélianthe annuel/Helianthe / Soleil / Soleil annuel
Gaèlic: Lus na gréine
Gal·lès: Blodau'r haul
Gallec: catasol/ tornasol/ virasol/ xirasol
Grec: Ηλίανθος / Ηλίανθος ο μονοετής / Ήλιος / Λιοστρόφι
Hebreu: ‫חמניה מצויה‬
Holandès: Zonnebloem/Engelse zonnebloem / Jaarlijkse zonnebloem
Hongarès: Napraforgó
Italià: Girasole comune/Girasole / Helianthus annuus
Japonès: ヒマワリ/ひまわり
Kurd: Gulberojk/Gula berberoj / Gula berbiro / Veraroj
Nepalès: सूर्यमुखी फूल
Noruec: Solsikke/Solvendel
Persa/Farsi: ‫گل آفتابگردان‬
Polonès: Słonecznik zwyczajny/Slonecznik
Portuguès: Girassol/Helianto/ Tornesol vastifloro/ Giganta
Portuguès: Girassol
Rus: Подсо́лнечник одноле́тний/Подсолнечник масли́чный
Samoà: Mata o le lā
Serbi: Сунцокрет/ Suncokret
Suec: Solros
Turc: Ayçiçeği/Gündöndü / Günebakan
Txec: Ice roční/Slunečnice roční
Ucraïnès: Соняшник однорічний/Соняшник олійний
Xinès: 向日葵/葵花/ kui hua
Dins la gran família de les Compostes el gira-sol pertany a la subfamília de les

Corimbíferes, amb floretes ligulades a la perifèria i tubuloses al centre dels capítols, tiges
sense làtex i estils no inflats. Els gira-sols són plantes anuals que poden arribar fer tres
metres d'alçària, si bé normalment arriben només a fer 1.5 m. Les tiges són generalment
ben dretes i híspides. La majoria de les fulles són caulinars, alternes, peciolades, amb
base cordiforme i amb els marges serrats; i d’entre 10 i 30 cm. Les fulles basals són
oposades, i les superiors no són pas auriculades a la base del pecíol. La cara inferior sol
ser més o menys híspida, a vegades glandulosa; i la superior quasi glabra. L'involucre és
hemisfèric i fa uns 1.5-4 × 20 cm. Les bràctees involucrals anomenades filàries es troben
en nombre de 20-100 o més. Són entre ovalades i lanceolades —sobtadament estretides
a l'àpex—, nerviades longitudinalment, i amb la vora generalment híspida o hirsuta,
igual que les seves cares externes; o molt rarament glabres. El receptacle té les escates
tridentades, amb la dent mitjana més gran i la punta hirsuta. Les lígules, en nombre de
15-30, i fins a 100, són de color groc a ataronjat vermellós. Fan 2,5-5 cm. Els flòsculs, de
150 fins a 1000, són del mateix color que les lígules, i amb els estams de color marró-
vermellós. Els fruits són aquenis ovalats, una mica truncats a la base, de 3-15 mm de
llarg, glabres o gairebé, estriats amb finíssims solcs verticals, de color fosc; són
generalment gairebé negres —encara que poden ser també blanquinoses, vermelloses, de
color mel o ben clapejats o amb bandes longitudinals més clares—. El vilà consisteix en
dues escates lanceolades de 2-3,5 mm acompanyades, o no, de fins a quatre petites
esquames obtuses de 0,5-1 mm, totes aviat caduques. Almenys hi ha uns 50 cultivars
diferents. Els tricomes del gira-sol són de dos tipus. Els biseriats capitats glandulars es
troben a les fulles. Els uniseriats linears glandulars també es troben a les fulles i, a més,
als pecíols, tiges i parts verdes de la flor, sobre tot a la cara de sota de les filàries (que
venen a ser com el calze de la inflorescència).
Pipes de gira-sol
Grans de pol·len de gira-sol

Tricomes glandulars linears de les filàries (bràctees verdes de sota el capítol) del gira-sol : a,d; i dels nervis
de les fulles: b,c. Tinció amb blau de toluïdina. a) tricoma glandular entre dos eglandulars majors. c) tricoma
ja començant a envellir. d) tricoma ja netament senescent. Regleta de 50 micres. De EVENLY AMREHN &
OTMAR SPRING (2021)
Tricoma glandular capitat biseriat. Regleta de 20
micres. (Foto: EVELYN AMREHN ET AL. 2013)
Tricoma glandular linear uniseriat.
Regleta de 50 micres. Foto:
EVENLY AMREHN & OTMAR SPRING
2021.
Helianthus annuus al món, segons GBIF
El gira-sol és originari de l’Amèrica central. A Mèxic se n’ha trobat restes de fa 4600

anys, si bé el cultiu generalitzat allí hom suposa que data de l’any 1000 a.C. El segle XVI
va passar a través dels conqueridors espanyols a Espanya i d’allí a altres països. A
Rússia i a Ucraïna s’hi va introduir el segle XVIII. Actualment es cultiva a bona part del
món on hi hagi terra de cultiu.
ESOTERISME
A més de ser una planta que dona aliment era respectada com a la representació del déu
solar pels indígenes de Mèxic i del Perú. Una plantació de gira-sols vora la casa diuen
que protegeix de la malària. El gira-sol és l’emblema nacional d’Ucraïna i de Kansas.
HISTÒRIA
El segle XVI, segons BERNARDINO DE SAHAGÚN, el gira-sol s’emprava a Mèxic contra el

dolor als ulls, la febre, la indigestió i per purificar els budells.
CULTIU
• https://infoagro.com/herbaceos/oleaginosas/girasol.htm
• https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_sunflower_diseases
USOS INDUSTRIALS
Ja que les llavors contenen gairebé un 60% d’oli no és estrany que l’oli s’empri per
cuinar. L’oli normal de gira-sol té un sabor més suau que l’oli d’oliva i conté 4 cops més
de vitamina E. La composició estàndard d’aquest oli és de 62 % de PUFA )gairebé tot
d’àcid linoleic omega-6), 25% de MUFA i 12% de SFA. L’oli verge de gira-sol té un sabor
més intens però agradable. També se’n fa margarina, salsa maonesa, gelats, etc. Apart, a
més, se’n fa bio-dièsel. La producció mundial l’oli de gira-sol en 2018 estava encapçalada
per Ucraïna (més de 5 milions de tones), i Rússia (4.6 milions), i seguida per Argentina
(1,.3 milions) i Turquia (1 milió). Hongria, França, Espanya, Romania, i Bulgària
produïren el voltant de mig milió de tones aquell any.
La plantació de gira-sols s’ha emprat per a extreure la radioactivitat dels sols

contaminats després d’accidents a centrals nuclears. O per extreure del terra metalls
pesats (Arsènic, Cadmi, Crom, Plom, Vanadi; o altres tòxics (excepte el Seleni).
La resta de la premsada de les llavors es dona al bestiar. Les tiges proporcionen fibra per
a fer paper.
Les pipes es venen com aliment i entreteniment, ja siguin crues, cuites, amb sal o sense,
pelades o amb closca. Són també un bon aliment per a molts ocells. Entre Ucraïna i
Rússia el 2018 produïen 27 milions de tones de llavors de gira-sol. La producció sumada
de tots els altres països no arribava, però, als 17 milions. Amb les pipes torrades s’obté
un succedani del cafè. Les pipes crues tenen un enzim que coagula la llet de vaca i es pot
emprar per fer formatge tendre o mató.
USOS MEDICINALS DEL GIRA-SOL
• artritis • bronquitis LLA

• asma LLA • catarro TIJ
• atac de feridura • colesterol alt
• ateroesclerosis • cremades pel sol (preventiu FLO)
• bronquièctasi LLA • dermatitis
• diabetis FUL (p.p. heliangòlid) • mala circulació
• disenteria • malària LLA
• dolor als ulls • melsa inflamada LLA
• epistaxis (sang pel nas) • nerviosisme TIJ
• febre TIJ • neuràlgies
• ferides TIJ • picades de serps verinoses (REL UE)
• gastritis • pleuresia TIJ
• glicació de proteïnes (BROT • pulmonia LLA
preventiu) • refredat TIJ
• hepatitis • retenció d’orina
• hipertensió • reuma (tintura de llavors)
• impotència sexual LLA • úlceres TIJ
• indigestions • visió defectuosa LLA
• laringitis LLA • vitiligo LLA (+ cafè)
• mal de cap TIJ
POL·LEN (actiu contra:)

• Aspergillus niger • Escherichia coli
• Aspergillus ochraceus • Paenibacillus larvae
• Brochotrix thermosphacta • Pseudomonas aeruginosa
• Enterococcus raffinosus
PREPARATS
― Tiges tendres tallades a bocinets (50 g) en 100 g d’alcohol etílic (de boca) es deixen
macerar en ampolla ben tapada a sol i serena durant un mes. En acabat es filtra i es
posa en flascons. El líquid es pren barrejat amb vi blanc: 2 cullerades pel matí en dejú,
durant una setmana seguida. És bo contra pleuresia, catarros, pulmonies, refredats i
gastritis. També es pot aplicar en compreses per curar úlceres i ferides.
― Tintura de fulles: prendre’n 20 gotes cada 3 hores contra la febre.
― Tintura de llavors: per fregues contra els dolors del reuma
― El cafè fet amb pipes torrades és bo contra el mal de cap.
― La mel de gira-sol és de color groc palla en estat líquid i de color groc daurat quan
cristal·litza, fa una olor molt dèbil com a palla humida amb notes florals i olioses, i sabor
dolç, refrescant, agradable, afruitat lleugerament aspre i picant a la gola. Si és pura
cristal·litza en cristalls gruixuts que no acaben de desfer-se a la boca. Un camp de gira-
sols pot produir molta mel. El perill, però per a les abelles, és que hagi estat ruixat amb
pesticides que per altra banda tampoc els caldrien a les plantes.
TOXICITAT
Al ser una composta pot donar al·lèrgia a través del pol·len,. També s’han donat casos de
dermatitis al·lèrgica per contacte amb la planta. La toxicitat de l’oli dependrà dels
additius.
CURIOSITATS
Les plantes joves orienten cap el sol els llurs capítols i van canviant de direcció al llarg
del dia. Les més velles ja no, queden ja més fixes. En tot cas prefereixen orientar-se cap a
l’Est de bon matí.
Les floretes es distribueixen dins el capítol seguint una mena d’espiral de Fermat que
segueix la sèrie de Fibonaci i on, segons H. VOGEL, la distància des del centre o radi seria
r = c √n, essent c un factor constant i n el número que indexa la floreta; i θ = n ×137.5º.
Normalment hi ha 34 espirals en una direcció i 55 en la contrària. En els capítols molt
grans, però, sol haver-hi 89 espirals en una direcció i 144 en la contrària.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GIRA-SOL
• (-)-ent-kaur-16-beta-19-diol FLO • 8-acetoxi-3-hidroxi-1,9,14-

• (-)-ent-kauran-16-beta-ol FLO pentadecatriè-4,6-diïna PLÀNTULA
• 1-beta,2-alfa-epoxi-tagitinina-C • 23-dehidro-beta-sitosterol POL
• 1-fenil-beta-dicetones POL • 23-dehidro-campesterol POL
• 1-metoxi-4,5-dihidro-niveusina-A • 23-dehidro-colesterol POL
FUL • 24-etil-24(25)-dehidro-latosterol LLA
• 1-O-metil-4,5-dihidro-.niveusina-A • 24-etil-colesterol LLA
FUL • 24-etil-latosterol LLA
• 1-O-metil-hemiketal-4,5-dighidro- • 24-etil-trans-22-dehidro-colesterol
niveusina-A LLA LLA
• 1,2-anhidrid-4,5-dihidro-niveusina- • 24-metil-colesterol LLA
A FUL • 24-metil-latosterol LLA
• 1,2-anhidrid-neveusina-A FUL • 24-metil-trans-22-dehidro-colesterol
• 1-(4’-hidroxi-3’-metoxi-fenil)-2-[4’’- LLA
(3-hidroxi-fenil)-2’’-metoxi-fenoxi]- • 24-metilèn-25-metil-colesterol LLA
propan-1.3-diol • 24-metilèn-ciclo-artenol
• 1,8-cienol FLO • 24-metilèn-colestanol POL
• 15-hidorxi-deoxi-3-dehidro-fruticina • 24-metilèn-lanosterol LLA
FUL • 24-Z-etilidèn-latosterol LLA
• 2-metil-propan-1-ol FLO • 25-dehidro-sitostanol POL
• 2,4-metilèn-colesterol • 28-iso-avenasterol LLA
• 3-ceto-15-hidroxi-deoxi-fruticina TIJ • 28-iso-avenasterol LLA
• 3-etoxi-niveusina A FUL • acetoïna FLO
• 3-etoxi-niveusina-B FUL • àcid (-)-ent-kaur-16-èn-19-oic TIJ
• 3-hidroxi-3,4-seco-dammaea-4,25- • àcid (-)-ent-kaur-16-èn-19-oic-
dièn POL thujanol-èster FLO
• 3-hidroxi-deoxi-3-dehidro-fruticina • àcid (-)-kaur-16-èn-19-oic FLO
FUL • àcid (-)-traquiloban-19-oic-thujanol-
• 3,8-dihidroxi-1,9,14-pentadecatriè- èster FLO
4,6-diïna PLÀNTULA • àcid 15-beta-hidroxi-traquiloban-
• 4,5-dehidro-niveusina FUL 19-oic-metil-èster FLO
• 4,5-dihidro-8,9-dehidro-teaspirona • àcid 16-alfa-hidroxi-(-)-kauran-19-
FLO oic
• 5-alfa,6-alfa-epoxi-estigmasterol • àcid 16-beta-hidroxi-(-)-kauran-18-
• 5-beta,6-beta-epoxi-estigmasterol oic
• 5-dehidro-avenasterol LLA • àcid (-)-17-hidroxi-16-b
• 6-hidroxi-mahgastign-4,7-dièn-3,9- • àcid (-)-17-hidroxi-16-alfa-kauran-
diona 19-oiceta-kauran-19-oic
• 7-dehidro-avenasterol LLA • àcid (-)-17-hidroxi-ent-iso-kaur-15-
• 7,11,15-trimetil-3-metilèn- èn-oic
hexadecan-1,2-diol • àcid 17-hidroxi-ent-iso-kaur-15(16)-
• 7,24-estigmadièn-3-beta-ol èn-19-oic FUL
• 8-(beta-D-glucopiranosil-oxi)-3- • àcid 4-hidroxi-benzoic LLA
hidroxi-1,9,14-pentadecatriè-4,6- • àcid 13-epi-12-oxo-fitodienoic REL
diïna (= helian) PLÀNTULA • àcid abscísic LLA
• àcid acètic-etil-èster FLO
• àcid aconític FUL • àcid palmític LLA
• àcid angeloïl-grandiflòric • àcid palmitoleic LLA
• àcid aspàrtic LLA • àcid quínic LLA
• àcid behènic LLA • àcid shikímic LLA
• àcid benzoic-pentil • àcid sinàpic LLA
• àcid benzoic-pentil-èster FLO • àcid siríngic LLA
• àcid cafeic LLA POL • àcid succínic FUL
• àcid càpric LLA • àcid tartàric LLA
• àcid caproic-metil-èster FLO • àcid trans-abscísic LLA
• àcid ciliàric FUL • àcid trans-cinàmic LLA
• àcid cinàmic LLA • àcid traquiloban-19-oic FLO
• àcid cítric LLA • àcid traquiloban-19-oic-thujabol-
• àcid clorogènic LLA èster FLO
• àcid dàucic • àcid urònic PERICARP
• àcid decanoic LLA • àcids beta-dioxo-alcanoids
• àcid dihidro-faseic LLA • àcids epoxi-ceto-octadecenoics REL
• àcid dioxi-indol-3-acètic LLA • àcids grassos monoinsaturats 10%
• àcid echinocístic FLO LLA
• àcid 15-beta,16-beta-epoxi-karuan- • àcids grassos poliinsaturats 32-
19-oic 34% LLA
• àcid (-)-15-beta,16-beta-epoxi-17- • àcids grassos saturats 5% LLA
hidroxi-kauran-19-oic • àcids octodecadienoics REL
• àcid ent-15-beyeran-19-oic FLO • agrofil·lina-A FUL
• àcid ent-17-oxo-kaur-15(16)-èn-19- • agrofil·lina-B FU
oic • alanina LLA
• àcid ent-iso-kaur-15(16)-èn-19-oic • alcohol dihidro-dehidro-dicofinerílic
FUL • alfa-amirina LLA
• àcid ent-kaur-16-èn-19-oic TIJ • alfa-pinè POL
• àcid ent-kaur-16-èn-19-oic- • alfa-terpinè FLO
thujanol-èster FLO • alfa-terpineol FLO
• àcid esteàric LLA • alfa-tocoferol LLA
• àcid ferúlic POL • angeloïl-cumambrina-B
• àcid fític LLA • annuinonona
• àcid fumàric FUL • annuitrina FUL
• àcid gadoleic LLA • annuòlid-C
• àcid galacturònic FLO • antocianina FLO
• àcid glutamínic LLA • arabinosa LLA
• àcid grandiflòric FLO • arginina LLA
• àcid iso-clorogènic • argofil·lina-A FUL
• àcid iso-ferúlic LLA • argofil·lina-B FUL
• àcid jasmònic LLA • arnidiol FLO
• àcid kaur-16-èn-19-oic FLO • artemisia-cetona FLO
• àcid làctic FUL • ayapina REL
• àcid lignocèric LLA • beta-amirina LLA
• àcid linoleic LLA • beta-carotè LLA
• àcid linolènic LLA • beta-pinè FLO
• àcid màlic FUL • beta-sitosterol LLA
• àcid malònic FUL • borneol FLO
• àcid mirístic LLA • borneol-acetat FLO
• àcid neo-clorogènic LLA • boscialina
• àcid nor-ent-kauranona • brassicasterol FLO
• àcid O-hidroxi-benzoic • brassinòlid POL
• àcid P-hidroxi-bnzoic LLA • breïna TIJ
• àcid oleanòlic FLO • Calci LLA
• àcid oleic LLA • calenduladiol LLA
• àcid P-cumàric LLA • camfè OE
• camfolenal FLO • fitina LLA
• càmfora FLO • fitosterols LLA
• campest-7-èn-beta-ol LLA • flavo-glucòsid FLO
• campesterol LLA • fosfatidil-colina LLA
• carotè LLA • fosfatidil-etanol-amina LLA
• carotenoide LLA • fosfatidil-serina LLA
• castasterona POL • Fòsfor 6900-7400 ppm LLA
• cautxú natural FUL TIJ • fructosa FLO
• cefalina LLA • fumaricina
• cera • galactosa FLO
• ciclo-artenol LLA • gamma-tocoferol LLA
• cis-5,6-luteïna-epòxid FLO • gardenina-B
• cis-9’-luteïna FLO • geraniol-acetona FLO
• cis-13-violocantina FLO • giberel·lina
• cis-13’-luteïna-epòxid FLO • glicerol-alfa-monopalmitat POL
• cis-xantoxina FLO • glicina LLA
• cisteïna LLA • glucosa LLA
• citral FLO • glucòsids FUL
• colesterol LLA • gossipol LLA
• colina LLA • heliangina
• Coure 15-19 ppmLLA • heliangòlid
• criptoxantina FLO • helianil-octanoat POL
• cumarines-7-hidroxilades REL • heliannaol-A
• cumín-alcohol FLO • heliannona->A
• cutina FLO • heliannona-B
• daucosterol LLA • heliannona-C
• deca-2,5-dièn-1-al FLO • heliannuol M
• delta-7-avenatserol LLA • heliantòsids A, B, 1,2,3,4,5 FLO
• delta-cadinol FLO • heliantriol-B FLO
• delta-tocoferol LLA • heliantriol-C FLO
• demetoxi-encecalina REL • heliantriol-F FLO
• demetoxi-encecalol REL • helieudesmanòlid-B
• dendrolasina POL • helikaurólid A
• E-hex-2-èn-1-ol POL • helikauròlid B
• ent-atisan-16-alfa-ol FLO • helikauròlid C
• ent-kaur-16-èn-19-al FUL • helikauròlid D
• ent-kauran-16-beta-19-diol FLO • helivipòlid-D
• ent-traquiloban-19-al FLO • helivipòlid-G
• eritrodiol TIJ • helivipòlid-K
• escopoletina • helivipòlid-L
• escopolina • hemi-cel·lulosa FLO
• esculetina • heptadecà LLA
• esqualè LLA • hex-trans-2-èn-1-al FLO
• estaquiosa LLA • hexahidro-2H-azepín-2-ona LLAVOR
• estigmast-7-èn-3-beta-ol LLA GERMINANT
• estigmasterol LLA • hexan-1-al LLA
• eucaliptol FLO • himenoxina
• eudesm-4(15)-èn-1-beta, 6-alfa-diol • hispidulina
• eugenol FLO • histamina
• faradiol FLO • histidina LLA
• fenil-acetaldehid FLO • Iode 0.04 ppm LLA
• fenil-alanina LLA • iso-fucosterol POL
• Ferro 60-70 ppm LLA • iso-leucina LLA
• fil·loquinona LLA/OLI • iso-liqüiritigenina
• fistosterol LLA • iso-mentol FLO
• fitat LLA • iso-quercetina FLO
• kukulkanina • pectoli-naringenina
• lactones sesquiterpèniques • pentan-2-ona LLA
[TRICOMES GLANDULARS • pentosanes PERICARP
CAPITATS] • perillil-acetat FLO
• lariciresinol • pinoresinol
• lecitina LLA • poliamides d’àcids hidroxi-
• lecenopina cinnàmics POL
• leptocarpina • Potassi 6900-7200 ppm LLA
• leucenopina-lactam • prolina LLA
• leucina LLA • propio-vainillona FLO
• lignina PERICARP • proteïna 13-24% LLA
• linalil-acetat FLO • quercetina FUL FLO
• linalool FLO • quercetina-3’-glucòsid FLO
• lisina LLA • quercetina-7-O-beta-D-glucòsid POL
• llimonè FLO • rafinosa PERICARP
• loliòlid FLO • rhamnosa LLA
• lupeol TIJ • Rubidi
• luteïna FLO • rubixantina FLO
• luteïna-epòxid FLO • rubricaulòsid
• Magnesi 3500-5100 ppm LLA • sabinè FLO POL
• maltosa FLO • sabinol FLO
• Manganès 20 ppm LLA • sacarosa FLO
• melobiosa FLO • salicilat LLA
• mentol OE • sapogenina FLO
• metil-acetat FLO • saponina FUL
• metionina LLA • saponines triterpenoides
• mirtenal FLO bidesmosídiques: heliantpòsids;
• N-docosà LLA monodesmòsid
• N-eicosà LLA • serina LLA
• N-heneicosà LLA • Sodi 30 ppmLLA
• N-hentriacontà LLA • Sofre 2500-4800 ppm LLA
• N-heptacosà LLA • tambulina
• N-heptadecà LLA • taraxantina FLO
• N-hexacosà LLA • taraxasterol TIJ
• N-hexadecà LLA • terpinèn-1-èn-4-ol FLO
• N-nonacosà LLA • terpinil-acetat FLO
• N-nonadecà LLA • tigitanina-A FUL
• N-octadecà LLA • tirosina LLA
• N-pentacosà LLA • tocoferol LLA
• N-tetracosà LLA • treonina LLA
• N-tridec-2-ona FLO • triptofan LLA
• neo-clorogenina • ubiquitina
• niacina LLA • vainillina REL LLA
• niveusina-B FUL • valina LLA
• niveusina-C FUL • verbenona FLO
• nobiletina • violoxantina FLO
• nucleïna LLA • vitamina B1 LLA
• oli LLA • vitamina B2 LLA
• oli essencial FLO • vitamina E LLA
• oxilipines REL • vitamina K1
• P-cimè FLO • xantofil·les FLO
• pectina • Zinc 46-54 ppm LLA
OLI ESSENCIAL DE GIRA-SOL
• (-)-espatulenol 0.5% • càmfora de ginebre 0.5%

• (-)-trans-pinocarvil-acetat • cariofil·lè-òxid
• 1,3,8-p-mentatriè • carvol
• 1,4-p-mentadièn-7-ol 0.5% • cis-carveol
• 16-kauran-16-ol 1.5% • cis-lanceol 0.5%
• 2-tridecanona 0.5% • cis-verbenol 1%
• 2,3-dehidro-1,8-cineol 0.5% • criptopinona
• 2,4-thujadiè 0.5% • d-verbenol 4%
• 3,3,5,6,7-pentametil-1-indanona 3% • dehidro-aromadendrè
• 3,5-dietil-fenol • dehidro-ciclo-longifolè-òxid 5%
• 4-iso-propenil-toluè 0.5% • E,E-2,6-dimetil-1,3,5,7-octatetraè
• 4-vinil-guaïacol • epoxi-ciclo-octà
• 4,5,9,10-dehidro-iso-longifolè • fel·lopterina 2%
• àcid 9-hexadecenoic • gamma-terpinè
• àcid abiètic 4% • hotrienol
• àcid hexadecanoic 2% • iso-aromadendrè-epòxid 0.5%
• àcid linoleic 1% • iso-silvestrè
• àcid pimàric 3% • kaur-16-è 3.5%
• àcid tetradecanoic • kauran-16-ol 1%
• àcid trans-oleic • L-beta-pinè 0.5%
• alfa-pinè 26% • L-pinocarveol
• alfa-terpineol 1% • L-terpinèn-4-ol 0.5%
• androsta-2,16-diè • manoïl-òxid
• androstan-3,11-diol 0.5% • metil-iso-pimarat 0.5%
• benzil-etil-carbinol 0.5% • mirtenal
• berbenol • o-cimè 0.5%
• beta-terpinè • p-cimèn-8-ol 0.5%
• bisabolè 0.5% • pinocarvona 1%
• bornil-acetat 0.5% • terpinolè 1.5%
• cadina-3,9-diè 0.5% • trans-2-carèn-4-ol
• calarè 5% • trans-longi-pinocarveol 0.5%
• camfè • trans-p-menta-2,8-dienol 1.5%
• camfolenal • verbenona 7.5%
POL·LEN T(taronja)/C(crema): AROMA
• (E,E)-octa-2,4-dienal 2% T; 2.5% C • llimonè 1.5% T; 1 %C

• (E)-hex-2-èn-1-ol 0.5% T • metil-nonaoat 2.5% T; 4% C
• alfa-pinè 20.5% T; 29% C • metil-octanoat 3%T, 2.5% C
• alfa-pinè-òxid 1.5% T; 1% C • mirtenol 0.5%T; 1.5% C
• beta-cariofil·lè 9% T; • pinocarvona 2% T; 1.5% C
• beta-chamigrè 6.5% T; 8.5% C • sabinè 11% T; 6% C
• beta-elemè 5.5% T; 9.5% C • tau-cadihnol 1.5% T; 4% C
• beta-gurjunè 9% T; 4% C • trans-gamma-cadinè 1.5% T; 4% C
• dendrolasina 2.5% T; 4% C • trans-verbenol 1% T; 2.5% C
• germacrè D 10% T; 5% C • verbenona 1.5% T; 3% C
• iso-bornil-acetat 2% T; 1% C
Gira-sol, llavors torrades sense sal
• Sucres 2.73 g
Grasses 49.80 g
Proteïnes 19.33 g
Aigua 1.20 g
Calci 70 mg (7%)
Ferro 3.80 mg (30%)
Magnesi 129 mg (35%)
Fòsfor 1155 mg (165%)
Sodi 3 mg (0%)
Zinc 5.29 mg (53%)
MÉS INFORMACIÓ SOBRE HELIANTHUS ANNUUS
«Capitate glandular trichomes of Helianthus annuus (Asteraceae): ultrastructure and

cytological development». EVELYN AMREHN, ANNEROSE HELLERE, OTMAR SPRING.
Protoplasma DOI 10.1007/s00709-013-0534-7 (2013).
«Ultrastructural alterations in cells of sunflower linear glandular trichomes during

maturation». EVENLY AMREHN, OTMAR SPRING. Plants (10) : 10.3390/plants 100811515
(2021)
«Pollen aroma fingerprint of two sunflower (Helianthus annuus L.) genotypes

characterized by different pollen coolors». ALESSANDRA BERTOLI, MARCO FAMBRIBI, SILVIA
DOVERI, MICHELE LEONARDI, CLAUDIO PUGLIESI, LUISA PISTELLI. Chemistry and Biodiversity
(8): 1766-1775 (2011)
NYÀMERES
Helianthus tuberosus L.
[1753, Sp. Pl. : 905] 2n = 102
Helianthus tuberosus. Foto: PERE MASDÉU
https://commons.wikimedia.org
NOMS POPULARS
Alemany: Topinambur/Knollen-sonnenblume/Erdbirne
Anglès: Jerusalem artichoke/ Artichoke / Earth apple / Girasole / Jerusalem
sunflower / Sunchoke / Sunroot / Topinambour / Tuberous sunflower
Àrab: ‫دوار الشمس الدرني‬
Armeni: Գետնախնձոր
Castellà: aguaturma, alpetaca, bataca, bataca de caña, batata, batata de caña,
castaña de tierra, macuca, marenquera, margarita grande, papa de caña,
papa topinambur, papa de sierra, papa real, pataca, pataca de caña, pataca
de pala, patacas, patata de caña, patata de palo, patata de tierra, patata
tumba, patata turma, peras de tierra, petacas, tupinambo, turma de agua,
alcachofa de Jerusalén, cotufa, flor de sol, gigantilla, girasol batateiro,
girasol de Canadá, pataca macuca, pataca pedorra, topinamburo, turma de
tierra, marenquera.
Català: Nyàmera/Batata de la noguera / Heliant / Pataca / Patata de canya /
Patatxo / Topinàmbur/ Trumfes-nyàmeres
Danès: Jordskok
Eslovac: Slnečnica hľuznatá
Eslovè: Topinambur/Laška repa / Sončnica-laška repa
Estonià: Maapirn/Mugul-päevalill / Topinambur
Finlandès: Maa-artisokka
Francès: Topinambour/Hélianthe tubéreux/Artichaut de Jérusalem / Soleil vivace /
Truffe du Canada
Gaèlic: Bliosán gréine
Gal·lès: Blodyn-yr-haul oddfog/Artisiog jerwsalem
Grec: Γλυκοκολοκασούδι / Γλυκοπατάτα / Έλερμανσι / Ηλίανθος ο κονδυλόριζος /
Κολοκασούδι
Hebreu: ‫ארטישוק ירושלמי‬
Holandès: Aardpeer/Jeruzalemartisjok / Knolzonnebloem / Topinamboer
Hongarès: Csicsóka
Islandès: Ætifífill
Italià: Topinambur/Girasole del canada/Carciofo di gerusalemme/ Rapa tedesca
Japonès: キクイモ/きくいも
Kurd: Sêvarxin/Sêvaxîn / Sêvaxînk
Noruec: Jordskokk
Persa/Farsi: ‫سیب‌زمینی ترش‬
Polonès: Słonecznik bulwiasty/Bulwa / Bulwy / Topinambur
Portuguès: Tupinambo/Girassol batateiro / Topinambo
Rus: Топинамбу́р/Подсо́лнечник клубнено́сный / Топина́мбур
Serbi: Чичока/ Čičoka
Suec: Jordärtskocka
Turc: Yer elması/Yerelmasi / Yildizkökü
Txec: Slunečnice topinambur
Ucraïnès: Топіна́мбур / Земляна груша / Соняшник бульбистий
Xinès: 洋姜/ 菊芋
Composta de la tribu de les Helianthae, propera al gira-sol, pot arribar a fer 2.8 m
d’alçària. Forma colònies denses. Floreix pel setembre amb flors d’un groc molt brillant.
Els tubercles, de color castany fosc, allargats i ramificats poden arribar a fer uns 7-10 ×
3-6 cm. També sota terra hi ha rizomes i arrels més fines fasciculades. Els tubercles
poden ser rabassuts, en forma de pera, en forma de massa o de clau, allargats i de color
des del blanquinós al morat clar, porpra o violaci, passant pel castany fosc. Als nusos
solen ser més morats. Les tiges són ben dretes, poc ramificades a la base ni a la zona
mitja, i híspides. Tenen una medul·la blanca esponjosa dins. Les fulles són oposades en
general, excepte a la part superior, peciolades i híspides, amb els nervis secundaris molt
marcats, ovoides, amb els marges una mica dentats. Les inferiors poden fer uns 30 cm
mentre que les superiors són cada cop menors i més estretes. Les bràctees involucrals
(20-35) solen ser de color verd fosc, lanceolades, amb els marges ciliats, amb la cara
externa puberulenta, híspida i glandulosa. El receptacle té escates tricuspidades amb la
punta peluda. Els capítols fan 5-10 cm de diàmetre i tenen unes 10-20 lígules de 2.5-4
cm de color tan groc que pot fer mal a la vista. Flòsculs del mateix color, fins a 30.
Rames de l’estil apendiculades i piloses. Fruits en forma d’aquenis similars a les pipes
dels gira-sols, amb un vil·là de 2 arestes espinoses principals de 9-12 mm i 1-2 menors
deltoides.
BACTERIS ENDOFÍTICS: Actinobacteriae, Alphaproteobacteriae, Bacillus aquimaris,

Bacillus methylotrophicus, Firmicutes, Gammaproteobacteriae, Listeria sp., Micrococcus
luteus, Pseudoxanthomonas helianthi.
MALURES: Alternaria sp. Aspergillus tamari, Botrytis cinerea, Fusarium oxysporum,

Penicillium citrinum, Penicillium polinicum, Podosphaera fusca, Pseudomonas syringae,
Sclerotinia sclerotiorum, Sclerotium rolfsii, Trichoderma viride.
Originària del Canadà i els EEUU, de Nova-Escòcia fins a Minnesota i Kansas. Allí els
amerindis ja la cultivaven. El nom de tupinambu ve dels amerindis brasilers de la tribu
Tupimabà que el 1615 estaven de visita pel Vaticà. S’havia plantat a Paria dos anys
abans i en tenien unes mostres exposades al Vaticà. És espècie naturalitzada
potencialment invasora a Catalunya. Es fa vora als marges de cursos d’aigua, o cultivada
als horts, sobre sòls rics en matèria orgànica i nutrients. Resisteix bastant bé el fred
hivernal, fins i tot temperatures de 50 graus centígrads negatius. Solen acompanyar-la
Angelica sylvestris, Calystegia sepium, Solidago canadensis, Symphytum officinale, Vicia
sepium.
A la península es fa a la meitat Nord i al llevant, a més de a Huelva. Al mon, es fa sobre
tot a l’hemisferi Nord. A Catalunya es troba amb menys probabilitat al Garraf, Penedès,
Anoia, Segarra, Les Garrigues, i muntanyes per sobre els 1400 m snm.
Helianthus tuberosus al món, segons GBIF

• afrodisíaques • desintoxicants (d’etanol, metalls

• ajuden a absorbir Ca, Fe, Mg pesants, Estronci radioactiu)
• anticanceroses (càncer de mama) • diürètiques (àcid úric)
• anticoagulants • espermatogèniques
• anticolesterolèmiques • estimulants de la proliferació de
• antidiabètiques (per esmorzar) fibroblasts REL
• antidislipidèmiques • estimulants de la quimiotaxis dels
• anti-fatiga crònica neutròfils (p.p. lectines)
• antifúngiques • estomacals
• antihipertensives • immunoestimulants
• antiinflmamatòries (p.p. heliangina) • inhibidores de l’alfa-amilasa
• antimutagèniques • inhibidores de l’alfa-glucosidasa
• antiobesitat • insulinogèniques
• antioxidants (als fibroblasts) • laxants suau
• anti-retinopatia diabètica • manca de capacitat de concentració
• antireumàtiques mental
• anticaquicàrdiques • prebiòtiques
• antitripanosòmiques: (p.p. helianto- • preventives de l‘acne
tuberòlid-8-O-tiglat ) • preventives de càncer de còlon
• aprimants (excepte a les vaques/ • promouen síntesis de vitamines B
rumiants) • protectores dels espermatozous
• colagogues • protectores hepàtiques
• colerètiques • protectores de la mucosa gàstrica
• comestibles • protectores renals
• cordials • tòniques
USOS MEDICINALS
• àcid úric • fenil-cetonúria

• alcoholisme • ferides FUL
• anèmia • ferides en diabètics
• angina de pit • gastritis
• anorèxia FUL • gota
• arrítmies • Helicobacter pylori (+ llet
• arterioesclerosis fermentada)
• arteritis perifèrica • hemorroides
• artritis • hipertensió
• ascites d’Ehrlich • immunodeficiències
• blefaritis • infeccions cròniques
• bursitis • infeccions d’orina
• càlculs renals • inflamació de les arrels dels nervis
• càncer de mama MCF-7, MDA-MB- • inflamació per obesitat
52 (polipèptids de tubercles trinxats) • insomni FUL
• colesterol alt • intoxicació per metalls pesants
• colitis • Klebsiella pneumoniae (extracte amb
• conjuntivitis etil-acetat)
• cremades • Leishmania donovani,
• cremades per radioactivitat • lesions musculars
• diabetis tipus 2 • leucèmia
• diarrees • obesitat
• disbiosis intestinal • ossos trencats FUL
• envelliment prematur • pancreatitis
• esteatosis hepàtica no alcohòlica • Plasmodium falciparum
• estrès nerviós
• Pseudomonas aeruginosa (extracte • Staphylococcus aureus (extracte
amb etil-acetat) amb etil-acetat)
• psoriasis • taquicàrdia
• resistència a la insulina • triglicèrids alts
• restrenyiment • Tripanosoma cruzi,
• retinopatia diabètica • tuberculosis
• síndrome de fatiga crònica • úlceres
• vista cansada
USOS CULINARIS I INDUSTRIALS
Els tubercles allargats es couen i resulten viscosos i poc dolços. Solen barrejar-se amb
patates o altres verdures, o salses. Se’n fan truites, sopes i menges de quaresma. Es pot
coure amb panses, gingebre, mantega, avellanes, botifarra, etc. PIUS FONT QUER posava
que “no se tata de ninguna golleria, pero bien aliñadas, las aguaturmas se dejan comer”.
La que la inulina és un bon prebiòtic que no acaba de digerir-se pot dir-se que és una
menja molt sana però que no alimenta o dona calories. Si es cou molt, la inulina acaba
donant fructosa. Els tubercles es poden torrar per fer una mena de cafè. Dels tubercles
se’n pot extreure per fermentació etanol de molt bona qualitat, per fermentació amb
llevats, o, industrialment, se n’extreu també fructosa, butanol, àcid succínic, àcid cítric,
àcid làctic, inulina. Com a fornidores de biomassa poden produir en la part aèria fins a
120 Tm/Ha.
PRINCIPIS ACTIUS (TUBERCLES)
• (22E,24R)-5-alfa,8-alfa-epi-dioxi- • àcid glutàmic

ergosta-6,22-dièn-3-beta-ol • àcid neo-clorogènic
• (22E,24R)-5-alfa,8-alfa-epi-dioxi- • àcid pantotènic 4-6 ppm
ergosta-6,9(11),22-trièn-3-beta-ol • àcid pinèl·lic
• (24R)-24-etil-5-alfa-colestan-3- • àcid salicílic-beta-D-glucòsid
beta,5-alfa,6-beta-triol • àcid salvianòlic (i isòmers de
• (24R)-5-alfa,8alfa-epi-dioxi-ergosta- derivats)
6-èn-3-beta-ol • alanina
• 4,14-iso-atripicòlid iso-butirat • arginina
• 4,15-iso-atripicòlid-metacrilat • Bari 30 ppm
• 4,15-iso-atriplicòlid-tiglat • beta-carotè 0.02 ppm
• 5-alfa,8-alfa-epi-dioxi-22-alfa,23- • beta-sitosterol
alfa-epoxi-ergosta-6-èn-3-beta-ol • Bor 10 ppm
• 5-alfa,8-alfa-epi-dioxi-22-beta,23- • Cadmi 0.01 ppm
beta-epoxi-ergosta-6-èn-3-beta-ol • Calci 140-210 ppm
• 7-alfa-hidroxi-estigmasterol • catalasa
• 7-alfa-hidroxi-sitosterol • cel·lulosa
• àcid 1,4/1,5/3,4/3,5 dicafeoïl- • Cobalt 0.3 ppm
quínic • colina 450 ppm
• àcid 5-O-(4-cumaroïl)-quínic • Coure 2 ppm
• àcid cafeic • Crom 1.2 ppm
• àcid cafeic-4-O-(4-cumaroïl)-quínic • Escandi 0.1 ppm
• àcid cafeoïl-quínic • espermidina
• àcid cinàmic • espermina
• àcid clorogènic • estigmasterol
• àcid cripto-clorogènic • Estronci 48 ppm
• àcid dicafeoïl-quínic isòmers • fenil-alanina
• àcid feruloïl-quínic • fenolasa
• àcid gentísic • Ferro 51 ppm
• fibra 4% ◦ desmetoxi-encecalina
• folats 0.1-0.2 ppm ◦ dihidro-euparina 2%
• fosfatasa ◦ euparina 0.5%
• Fòsfor 780-1170 ppm ◦ heliantol 2%
• fructans ◦ kauran-16-ol 9%
• fructo-oligosacàrids ◦ undecanal 12%
• fructosa
• fructosil-nistosa • Plata 0.003 ppm
• furano-heliangòlid • Plom 0.07 ppm
• galacto-oligosacàrids • polifenolasa
• grassa 1% • polipèptids: 18KDa (similar a SOD);
• heliangina 28KDa (similar a fosfatasa alcalina)
• heliantina • polisacàrids
• heliantotuberòlid-8-O-tiglat • Potassi 4300-6440 ppm
• hemicel·luloses • prolina
• histidina • proteïna 5% (6.5% a la var. «Rote
• inuletina Zonenkugel», amb més AA sofrats)
• inulina • pseudo-inulina
• isoxazolidina • sacarosa
• iso-leucina • schleicheol
• lactones sesquiterpèniques • Seleni 0.01 ppm
• leucina • serina
• lignines • sinantrina
• lisina • sitost-5-èn-3-beta-ol-acetat
• Liti 0.6 ppm • Sodi 60 ppm
• Magnesi 170-260 ppm • sucres 9%
• Manganès 1-15 ppm • tirosina
• mannans • Titani 15 ppm
• metil-2-(4’metoxi-4’-oxo- • treonina
butanamida)-benzoat • trimetil-glicina (=betaïna)
• metionina • triptòfan
• midó • vainillina
• Molibdè 0.2 ppm • valina
• niacina 13-20 ppm • Vanadi 1.4 ppm
• Níquel 1.7 ppm • vitamina A 0.02 ppm
• oli essencial 20-350 ppm FUL/ 1-20 • vitamina B1 2-3 ppm
ppm REL • vitamina B2 0.5-0.9 ppm
◦ (E)-tetradec-2-enal 5% • vitamina B6 0.7-1 ppm
◦ 2-pentil-furan 5% • vitamina C 40-60 ppm
◦ alfa-pinè 7% • vitamina E 2.8 ppm
◦ beta-bisabolè 30% • vitamina K 0.02 ppm
◦ desmetil-encecalina 0.5% • Zinc 1.8-8.5 ppm
OLI ESSENCIAL DELS TUBERCLES
• (2E,4Z)-deca-2,4-dienal • (E)-tridec-2-enal
• (E,E)-deca-2,4-dienal • (E)-undec-2-enal
• (E)-anetol • (Z,E)-alfa-farnesè
• (E)-beta-farnesè • (Z)-beta-ocimè
• (E)-hex-2-enal • (Z)-biformè
• (E)-nerolidol • (Z)-hept-3-èn-1-ol
• (E)-non-2-enal • (Z)-hept-4-enal
• (E)-oct-2-enal • (Z)-Hex-2-èn-1-ol
• (E)-oct-4-enal • (Z)-hex-3-èn-1-ol
• (E)-tetradec-2-enal • (Z)-lanceol
• (Z)-non-6-enal • ciclopentadecanòlid
• (Z)-oct-5-én-1-ol • cimèn-9-ol
• (Z)-pent-2-èn-1-ol • cis-alfa-bergamotè
• 13-epi-manool • cis-carvona-òxid
• 13-epimanool-òxid • cis-metil-dihidro-jasmonat
• 2-acetil-tiazol • cis-pinocamfona
• 2-fenil-etanol • cis-pinocarveol
• 2-metildecà • cis-sesquisabinè-hidrat
• 2-octilfurà • cis-verbenol
• 2-pentil-furan • criptomeriona
• 2,3-didehidro-1,8-cineol • cuminal
• 3-metil-but-2-enal • decan-1-ol
• 3-metil-butan-1-ol • decanal
• 3-metil-heneicosà • delta-cadinè
• 3-metilbut-2-èn-1-ol • desmetil-encecalina
• 6-metoxi-elemicina • desmetoxi-encecalina
• 7-alfa-H-silfiperfol-5-è • desmetoxi-encecalina
• 7-beta-H-silfiperfol-5-è • dihidro-euparina
• acetil-hidroxi-2,2-dimetil-cromè- • dihidro-euparina
isòmer • docosanal
• acetofenona • dodec-1-è
• àcid (Z,Z)-octadeca-9,12-dienoic • dodecan-1-ol
• àcid comúnic • dodecanal
• àcid dodecanoic • elemicina
• àcid heptadecanoic • esqualè 10%
• àcid hexadecanoic • eugenol
• àcid kaur-16-èn-18-oic • euparina
• àcid octadecanoic • euparina
• àcid pentadecanoic • eupatorio-cromè
• àcid tetradecanoic • fenil-acetaldehid 3.5%
• alfa-calacorè • fenol
• alfa-camfolenal • fil·locladanol
• alfa-camfolenol • gamma-biciclo-homofarnesal
• alfa-copaè • gamma-curcumè
• alfa-iso-comè • gamma-dodecalactona
• alfa-muurolè • gamma-terpinè
• alfa-Pinè • gamma-undecalactona
• alfa-pinè-òxid • geranil-acetona
• alfa-terpineol • geraniol
• alfa-thujè • heliantol
• apiol • heliantol A
• benzaldehid • heliantol-isòmer
• beta-atlantona • heliantol-isòmer
• beta-bisabolè 63% • henicosà
• beta-bisabolenal • hentriacontà
• beta-fel·landrè • heptacosà
• beta-pinè • heptadecanal
• bornil-acetat 5% • heptan-1-ol
• calarè 8% • heptan-2-ona
• camf-6-enona • heptanal
• camfè • hexadecanal
• camfè-hidrat • hexan-1-ol
• càmfora • hexanal
• carvacrol • indol
• carvo-tanacetona • intermedeol
• carvona • iso-pimara-8,15-diè
• kaur-16-è • pentadecanal
• kaur-16-èn-18-al • pentan-1-ol
• kauran-16-ol • pimara-7,15-dièn-3-ona
• linalool • pimara-8,15-diè
• llimonè • pimara-8(14),15-diè
• manool • pinocarvona
• metil-hexadecanoat • piridina
• metil-linoleat • sabinè
• metional • sesquisabinè
• miristicina • silfiperfola-5,7(14)-diè
• mirtenal • terpinèn-4-ol
• mirtenil-acetat • terpinolè
• mirtenol • tetradecan-1-ol
• modhef-2-è • tetradecanal
• neo-intermedeol • tetradecè
• non-8-èn-2-ona • thuja-2,4(10)-diè
• nonà • timol
• nonacosà • trans-car-3-èn-2-ol
• nonadecà • trans-carveol
• nonadecanal • trans-pinocamfona
• nonanal • trans-pinocarveol
• nopol • trans-pinocarvil-acetat
• oct-1-èn-3-ol • trans-sesquisabinè-hidrat
• octà • trans-verbenol
• octan-1-ol • traquiloban-19-al
• p-cimè • tri-triacontà
• p-cimè • triciclè
• p-cimèn-8-ol • tricosà
• p-menta-1,5-dièn-8-ol 4% • tridecà
• p-menta-1,8-dièn-4-ol • tridecan-1-ol
• p-metil-acetofenona • tridecanal
• p-vinil-guaïacol • undecan-2-ona
• penta-triacontà • undecanal
• pentadecan-1-ol • verbenona 6%
PRINCIPIS ACTIUS (FULLES)
• 4-hidroxi-3-metoxi-cinamaldehid • àcid di-O-cafeoïl-quínic isòmer I

(=aldehid coniferílic) • àcid di-O-cafeoïl-quínic isòmer II
• 6-metil-cumarina • àcid di-O-cafeoïl-quínic isòmer III
• àcid 4-O-(4-cumaroil)-quínic • àcid esteàric
• àcid 4-O-(4-cumaroil)-quínic isòmer • àcid dihidroxi-cinàmic
cis • àcid gamma-aminobutíric (GABA)
• àcid 5-O-(4-cumaroil)-quínicàcid • àcid hidroxi-cinàmic
cítric • àcid indol-3-acètic
• àcid 5-O-feruloïl-quínic • àcid linoleic
• àcid 5-O-(4-cumaroïl)-quínic isòmer • àcid linolènic 40% dels lípids
cis • àcid màlic
• àcid 7-deoxi-logànic isòmer • àcid mirístic
• àcid azelaàmic (=9-amino-9-oxo- • àcid neo-clorogènic (=5-O-cafeoïl-
nonaoic)àcid clorogènic (=3-O- quínic)
cafeoïl-quínic) • àcid nicotínic
• àcid azelaic • àcid palmític
• àcid cripto-clorogènic (=4-O-cafeoïl- • àcid palmitoleic
quínic) • àcid quínic
• àcid salicílic-2-O-glucòsid • dimetoxi-trihidroxi-flavona isòmer I
• àcid salvianòlic (derivat de) isòmer I • dimetoxi-trihidroxi-flavona isòmer II
• àcid salvianòlic (derivat de) isòmer II • epi-afzelequina-trimetil-èter
• àcids grassos poliinsaturats • escopoletina
• aminoàcids • èsters de l’àcid quínic
◦ àcid glutàmic 4.1-4.8% • fenols (×5 respecte a les arrels)
◦ alanina 2.2-2.4% • flavonoides (× 7 respecte a les arrels)
◦ arginina 2% • fraxidina
◦ cisteïna 0.2% • himenoxina (=5,7-dihidroxi-3’,4’,6,8-
◦ fenil-alanina 2% tetrametoxi-flavona)
◦ glicina 2% • indol-4-carbaldehid
◦ histidina 0.8% • iso-escopoletina (=6-hidroxi-7-etoxi-
◦ iso-leucina 1.7% cumarina)
◦ leucina 3.5-3.2 % • iso-fraxidina
◦ lisina 2% • iso-quercitrina
◦ metionina 0.8-0.9% • iso-rhamnetina-3-O-glucòsid
◦ prolina 1.9-2.2% • iso-rhamnetina-3-O-glucurònid
◦ serina 1.7-1.9% • kaempferol-3-O-glucurònid
◦ tirosina 1.4-1.6% • kukulkanina B (=2’,4’,4-trihidroxi-
◦ treonina 1.9-2.3% 3’-metoxi-chalcona)
◦ valina 2-2.3% • lípids amb omega 6/omega 3 = 0.6
• liquiritigenina (=4’,7-dihidroxi-
• apigenina-O-malonil-diglucòsid flavanona)
• astragalina (=kaempferol-3-O- • loliòlid
glucòsid) • nevadensina (=5,7-dihidroxi-4’,6,8-
• betaïna (=trimetil-glicina) trimetoxi-flavona)
• buteïna (=2’,3,4,4’-tetrahidroxi- • proteïnes 3%
chalcona) • quercetina-3-O-glucurònid
• crisoeriol-O-glucòsid • trihidroxi-trimetoxi-flavona
• dihidro-actinidiòlid • vainillina
• dihidroxi-metoxiflavona • vitamina B2
• dimetoxi-tetrahidroxi-flavona
OLI ESSENCIAL DE LES FULLES
• (E)-alfa-bergamotè 0.5% • beta-sesquifel·landrè 3%

• (Z)-alfa-bisabolè-epòxid 12.5% • cariofil·lè-òxid 5%
• alfa-copaè 1.5% • geranil-acetat 0.5%
• beta-bisabolè 70% • hexahidro-farnesil-acetona 1.5%
• beta-burbonè 0.5% • neo-fitadiè 1.5%
• beta-ionona 2%
El metil-2-(4’metoxi-4’-oxo-butanamida)-benzoat actua com antiinflamatori als macròfags

activats per LPS, frenant la producció de IL-1beta, IL-6, TNF-alfa proteica i genètica.
També inhibeix les vies MCP-1, Rantes, MAPK las adipòcits 3T3-L1 cultivats vora
macròfags RAW 264.7
MÉS INFORMACIÓ
«Jerusalem artichoke (Helianthus tuberosus L.) as a medicinal plant and its natural
products». BARBARA SAWICKA, DOMINIKA SKIBA, PIOTR PSZCZÓLKOWSKI, IMRAN ASLAN, JAVAD
SHARIFI-RAD, BARBARA KROCHMAL-MARCZAK. Cellular and Molecular Biology (2020);
66(4):160-177.
«Identification of biocative phytochemicals in leaf protein concentrate of Jerusalem

artichoke (Helianthus tuberosus L.). LÁSZLÓ KASZÁS,, TAREK ALSHAAL, HASSAN EL-RAMADY,
ZOLTÁN KOVÁCS, JUDIT KOROKNAI, NEVIEN ELHAWAT, ÉVA NAGY, ZOLTÁN CZIÁKY, MIKLÓS FÁRI,
ÉVA DOMOKOS-SZABOLCSY. Plants; 9 (7) 10.3390/plants9070889 (2020).
«Chemical composition of the tuber essential oil from Helianthus tuberosus L.

(Asteraceae). NIKO S RADULOVIC, MILJANA R DORDEVIC. Chemistry and Biodiversity; 11(3):
427-437 (2014).
SEMPREVIVA
Helichrysum stoechas (L.) Moench
[1794, Meth. : 575] 2n = 28
Helichrysum stoechas. Foto: JACILLUCH

Helichrysum stoechas. Foto: MADELEINE SARRAN
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnliches sonnengold/Gewöhnliche immortelle / Immortelle /

Mittelmeer-strohblume
Anglès: Common shrubby everlasting / Golden cassidony / Goldilocks/ Shrubby
everlasting
Àrab: ‫ذهب الشمس المكور‬
Aragonès: manzanetas, perpetua, siempreviva, perpetuas silvestres amarilla,
siempreviva.
Basc/Euskera. beti-bizi, betibizi, betibizi hori, betibizi horia, betibizia, betilora, dolda-
belarr, loreche bat.
Castellà: Flor de San Juan / Manzanilla bastarda / Manzanilla real / Perpetua /
Perpétua amarilla / Perpétua de monte / Perpétua silvestre / Perpetuas de
monte/ Siempreviva / Siempreviva amarilla / amaranto, amaranto amarillo,
andorgas, axea, boja, boja ramblera, boja yesquera, cagadilla de mirla,
cardo heredero, copa real de España, elicriso, escoba limpia, flor de San
Juan, flor del colmenero, flor perpetua, flores de San Juan, gallinácea,
gallinaza, hagea blanca, hierba de la ciática, hierba tripera, humacielos,
humera, inmortal, manzanilla, manzanilla basta, manzanilla bastarda,
manzanilla borde, manzanilla borriquera, manzanilla bravía, manzanilla
burrera, manzanilla de la reina, manzanilla de la sierra, manzanilla de
lastra, manzanilla de monte, manzanilla de pastor, manzanilla del campo,
manzanilla mala, manzanilla montuna, manzanilla real, manzanilla
serrana, manzanilla silvestre, manzanilla yesquera, manzanillones,
manzanillón, maranto, meaperros, pericones, perpétua, perpétua amarilla,
perpétua de monte, perpétua silvestre, perpétuas, perpétuas amarillas,
perpétuas de monte, perpétuas silvestres, perpétuas silvestres amarillas,
piñerina, piñones, piñoninos, plateadilla, siempre-viva, siempre-florida,
siemprehuto, siempreviva, siempreviva amarilla, siempreviva de monte,
siemprevivas, siemprevivas amarillas, siemprevivas de monte, tomilleja,
tomillo churro, tomillo perruno, tomillo socarrinero, tomillo yesquero, yesca,
yesquera.
Català: Botja / Flor de mort / Flor de Sant Joan / Flors de tot l'any / Guirnalda /
Maçanelles / Perpetuïna / Ramell de Sant Ponç / Ramell de tot l'any /
Sempreviva borda/ balsamilla de bosc, botja, camamilla borda, caçanella,
escaçanella, flor de Sant Joan, flor de Sant Joan seca, flor de Santa Llúcia,
flor de Corpus, flor de mort, flor de Sant Joan, flor de tot lány, herba
cuquera, herba de Sant Joan, herba florida tot l'any, mançanella,
mançanilla, mançanilla bastarda, mançanilla borda, maçanella, perpetuïna,
perpètua, perpètua borda, ramell de Sant Ponç, ramell de tot lány,
sempre-viure, sempreviva, sempreviva borda, sempreviva de camp,
semprevives bordes, semprevives, semprevives bordes, semprevives d’
hivern, ajoca-sapos, botja fematera, camamirla borda, flor de Pasqua, flor
de la salpassa, floreta de Pasqua, herba capçotera, herba escapçotera,
herba fematera, mançanilla de pastor, mançanilla gorda, mançanilla la
groga, perpètua de muntanya, salpassa, sempreviva, sempreviva borda,
ajoca-perdius, flor de Tots-Sants
Danès: Stinkende evighedsblomst/Kostartet evighedskrans
Francès: Immortelle stoechas/Immortelle / Immortelle commune / Immortelle
d’Hyères / Immortelle des dunes / Immortelle jaune/ Éternelle
Gal·lès: Blodyn tragwyddol
Gallec: carrasca de San Xoan, carrasca marina, carrascas de San Xoán, carrasco
bravo, herba das almorranas, herba de San Pedro, herba do becho, herba
do vecho, manzanilla do campo, perpetua, perpetuas, perpétua-das-areias,
rosmarinho-bravo, sombra.
Grec: Αμάραντο / Ελίχρυσο η στοιχάς / Ελίχρυσον
Italià: Perpetuini profumato
Portuguès: Marcenilha / Perpétua-de-flores-encarreiradas / Perpétuas / Perpétuas-
das-areias/ alecrim-das-paredes, alicrisio, carrasca de San Xoan, crisanto,
faros, herba das almorrans, herba de San Pedro, herba do becho, jónias,
macela-real, macella mourisca, marcela, marcela da serra, perpetua,
perpetua-das-oreiras, perpetuas das areas, perpétua, perpétua-das-areias
rosmarinho-bravo.
Suec: Prakthedblomster
Dins la gran família de les Compostes, Helichrysum pertany a la subfamília de les

Corimbíferes. Té els capítols amb flors bisexuades al centre, tubuloses, regulars, i flors
femenines (o estèrils)na la perifèria, ligulades, radiants (algun cop tubuloses), i l’estil no
està inflat ni articulat sota les branques; i no té pas làtex. I dins la subfamília de les
Corimbíferes pertany a la tribu de les Inulae Cass. Que es caracteritza per tenir algunes
flors noi ligulades i l’estil indivís (o amb 2 rames filiformes i obtuses. Dins la tribu, el
gènere Helichrysum es distingeix per tenir flors de la mateixa forma però heterògames,
essent les perifèriques disposades en un sol rengle. I dins el gènere, Helichrysum
stoechas es distingeix per les fulles linears de menys de 4 mm d’amplada, distribuïdes al
llarg de la tija, bràctees involucrals disposades laxament, les externes 3 cops més curtes
que les altres, involucre globulós de 4-67 mm de diàmetre, fulles de 10-25 × 1-2 mm,
blanques i tomentoses, més o menys ondulades; planta amb olor forta. Helichrysum
stoechas és planta molt olorosa, vivaç, de 10-50 cm, dreta o amb rames ascendents, molt
ramificada des de la base, tota ella tomentosa blanquinosa (excepte les flors de color
sofre més o menys clar). Fulles alternes, linears, enrotllades pels marges cap avall, a
vegades verdoses pel dors, laxament erectes, agudes a la punta. Involucre globulós amb
folíols en 4 rengles, els exteriors oval-lanceolats i els interiors oblongs obtusos, peluts al
dors, amb algunes glàndules. Receptacle pla, sense pàlees. Aquenis (cípseles) amb
glàndules brillants molt menudes, amb vil·là de 3.5 mm format per 12-20 setes
escàbrides, i amb la placa apical que conserva el nectari central. Capítol en corimbe dens
de 1.5- 3 cm. Les flors, com de paper, es mantenen seques molt anys sense podrir-se.
Les parts aèries de la planta tenen tricomes eglandulars molt llargs, simples, uniseriats i
multicel·lulars; i tricomes glandulars biseriats, amb 10-14 cèl·lules. Els tricomes
glandulars abunden al revers de les fulles, sobre tot entre els nervis, també a la
inflorescència, al receptacle i als lòbuls de la corol·la i a la superfície exterior de l’ovari.
La secreció acumulada a l’espai sota la cutícula s’allibera pel punts de ruptura de la
mateixa cutícula.
FONGS ENDOFÍTICS: Acremonium; Alternaria; Aspergillus; Botrytis; Diaporthe; Fusarium;

Nigrospora; Penicillium; Trichoderma; Ulocaldium
Es fa des dels sorrals marítims (amb flors més fosques) fins a matollars de muntanyes
mediterrànies (1600 m snm), però no sol pujar per sobre els 1300 m snm. Prefereix
sempre terreny sorrenc, o ben drenat, molt assolellat i sec. A la península hispànica
només escasseja a Galícia. És del Sud d’Europa i Nord d’Àfrica. A Catalunya és comuna
arreu excepte a les muntanyes per sobre els 1500 m snm.
Helichrysum stoechas al món, segons GBIF
VIRTUTS MEDICINALS
• analgèsica • IMAO-A
• antiespasmòdica • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
• antifúngica • inhibidora de l’alfa-amilasa
• antihelmíntica • inhibidora de l’alfa-glucosidasa
• antihistamínica • inhibidora de la dipeptidil-
• antiinflamatòria peptidasa-4
• antioxidant • inhibidora de la tirosinasa
• antisèptica • mucolítica
• antivírica • neuroprotectora
• aperitiva • pectoral
• carminativa • preventiva de formació de cristalls
• colagoga d’oxalats
• desobstrueix • queladora de metalls
• digestiva • sedant (dosi petites)
• diürètic • sudorífica
• excitant (grans dosi) • tònica estomacal
• febrífuga • vulnerària
• hipoglucemiant
USOS MEDICINALS
• Acinetobacter baumanii • cucs intestinals

• al·lèrgies • diabetis
• amigdalitis • dismenorrea
• annexitis (ovaris) • Enterococcus faecalis
• anorèxia • Escherichia coli
• ansietat • faringitis
• anus irritat (bafs) • ferides
• Bacillus cereus • fetge inflamat
• cabell debilitat (i poc ros) • gasos intestinals
• càlculs d’oxalats FLO • hemorroides (amulet)
• Candida albicans • hèrnies intestinals (al matalàs)
• catarro • herpes
• ciàtica • hipertensió
• colesterol alt • indigestions
• còlics biliars • infeccions venèries
• conjuntivitis • irritació als ulls
• irritació per làtex d’Euphorbia • prostatitis
• Kelbsiella penumoniae • Proteus mirabilis
• mal de cap • psoriasis
• mal d’estómac • reuma
• mal de queixal • sarna
• mal de ventre • sida
• mussols • sinusitis
• neuràlgia del trigemin • Staphylococcus aureus
• obesitat • Staphylococcus epidermidis
• paràsits • talls amb dolor al nervi
• picades d’abelles • tinya
• picades de serps • tos
• picors als genitals • úlceres
• virus
PREPARATS
• Bafs: Helichrysum stoechas + Thymus vulgairs + Eucalytpus globulus + Santolina

chamaecyparissus.
• Oli nasal hidratant [© Manantial de Salud]: Helichrysum stoechas + Matricaria
chamomilla + Rosmarinus officinalis + Eucalyptus globulus + Pinus halepensis +
Thymus vulgaris + Equisetum maximum + Salvia lavandulifolia + Hypericum
perforatum + oli d’oliva verge + vitamina E. [Manantial de Salud].
ALTRES USOS
• Catifes florals per Corpus Christi.

• Cementiris, figures religioses, i jardins: decoració.
• Decoració per Nadal, Tots Sants, Pasqua, Ascensió, etc.
• Fungicida contra Cladosporium herbarum, Penicillium sp., Phytophtora capsici
• Fulles seques: esca; per socarrimar la pell del porc recent sacrificat; per fer4 fum
quan s’obre una arna d’abelles.
• Fums amb encens.
• Planta: fregalls; rentar botes de vi; aromatitzar armaris amb roba; matalassos
(secs i calents).
• Protector de cases per l‘Ascensió, junt a rames d’olivera.
• Ratafia.
• Sal-passar o beneir les cases amb rams de la planta xopats amb aigua beneita i
sal .
VETERINÀRIA
Les truges de porc senglar prefereixen parir els godalls on hi hagi la planta.
Ungüents amb la planta solen aplicar-se a ferides del bestiar.
L’extracte de la planta (fet amb metanol) contraresta la reducció de la fosforilació de

l’ERK44/42 i restaura l’expressió de BDNF (brain-derived neurotrophic factor) i retorna a
nivells basals els nivells de CREB (cyclic AMP-response element binding) a les neurones
noradrenèrgiques de l’hipocamp (de ratolí) exposades a condicions d’ansietat.
Probablement empitjori l’estat dels afectats per un dèficit de la glucosa-6-fosfat-
deshidrogenasa.
PRINCIPIS ACTIUS D’HELICHRYSUM STOECHAS
• 4-hidroxi-3-(iso-pentèn-2-il)- • croman
acetofenona • cumarina
• 4,4’-dihidroxi-5,6,5’,6’-tetrametil- • eritrodiol
3,3’-metilèn-di-pir-2-ona • escopoletina
• 5,7-dihidroxi-3,6,8-trimetoxi-flavona • estigmasterol
• acetofenona • falvonoides
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic • floroglucinols
• àcid 5-cafeoïl-quínic • gnafalina
• àcid cafeic • helipirona
• àcid cafeoïl-quínic • homoarenol
• àcid clorogènic • iso-neringenina-glucòsids
• àcid cripto-clorogènic • iso-quercitrina
• àcid ferúlic • italipirona
• àcid lanostanoic-3-O-alfa-D- • kaempferol
glucopiranòsid • kaempferol-3-O-glucòsid
• àcid neo-clorogènic • metil-helipirona
• àcid-iso-deicafeoïl-quínic • miricetina
• àcid oleanòlic • miricetina-O-acil-hexòsid
• àcid p-hidroxibenzoic • naringenina-glucpòsid
• àcid ursòlic • oli essencial
• àcids fenòlics • plicatipirona
• alfa-pirones • quercetagetina-7-O-glucopiranòsid
• apigenina-glucòsid • quercetina
• arzanol • rutina
• beta-sitosterol • santinol B
• beta-sitosterol-diglucòsid • tetrahidroxi-chalcona-glucòsid
• beta-sitosterol-glucòsid • uvaol
• cinarina
OLI ESSENCIAL 0.3-0.8%
• 1-epi-cubenol 0-0.5% • di-epi-1,10-cubenol 0.5%
• 10-epi-gamma-eudesmo 1%l • dihidro-eudesmol 0-1%
• alfa-bisabolol 9.5% • E-iso-eugenol-acetat 0-8%
• alfa-cadinol 0-0.5% • epi-alfa-bisabolol 22%
• alfa-calacorè 0-0.5% • fenil-acetaldehid
• alfa-copaè 1-2% • gamma-eudesmol 0-1%
• alfa-fenchè 0-1.5% • gamma gurjunè 0-2.5%
• alfa-guaiè 0-1.5% • gamma-muurolè 0-0.5%
• alfa humulè 13.5-21% • gamma-terpinè
• alfa-pinè 12-59% FLO; 78% FUL • geraniol
• alfa-selinè 1.5-4.5% • heptadecà 0-0.5%
• beta-acorenol 0-0.5% • hexanol 0-0.5%
• beta-cariofil·lè 4-33.5% • humulè-epòxid II 0-1.5%
• beta-elemè • kaurè 0-3%
• beta-eudesmol 0.5-1% • ledol 0-0.5%
• beta-pinè 0-1.5% • llimonè 9-16.5%
• beta-selinè 1.5-5% • mircè
• camfè • nonanal 0-0.5%
• ariofil·lè-òxid 1.5-6.5% • octadecà 0-0.5%
• cis-beta-guaiè 0-1.5% • santolinatriè
• decanal • selín-11-èn-4-alfa-ol 0-1%
• delta-cadinè 0.5-1% • (Z)-3-hexanol 0-2%
NOTA: alguns descriuen l’absolut de les flors com calent, picant, una mica animal, amb
matisos de cuir i de tabac. S’hi podria afegir l’olor de tinta i de càmfora.
MARXÍVOL
Helleborus foetidus L.
[1753, Sp. Pl. : 558] 2n = 32
NOMS POPULARS
Alemany: Stinkende nieswurz

Anglès: Stinking hellebore/Bear's foot / Dungwort / Setterwort / Stinkwort
Àrab: ‫خربق كريه الرائحة‬
Aragonès: chibuerro, chiguarro, chigüerre, chigüerrio, chugurre, culebrera, flor de
bruja, icharruego, ichigüerro, malcusit, malcusíns, matapullo, matarruego,
oliarca, pan de broxas, pan de culebra, pixacán, planta de las brujas,
planta del veneno, tetas de bruja, zatre, zetre, culebrera, eléboro fétido, flor
de bruja, icharruego, ichiguerro, ichigüerro, ixagüerro, ixarruego,
mansiulot, marcusins, matapullo, matarruego, oliarca , pan de broxas, pan
de culebra, pixacán, planta de las brujas, sagüerro, tetas de bruja , uliarca,
ullarca, zatre, zetre
Bable: fediondos, h.ielgos, llavera, llaverón, llombriguera, mestrantu, pitona, pitón.
Basc/Euskera: baladre, baladrea, lubi-belarr, lupi belarra, lupu bedarr, lupu-belar,
ornavario, otsababa ar, otsababa-arra, su-belar
Castellà: Hierba de ballestero/Baladre / Hierba llavera / Pie de grifo/ acolecho,
agüero, baladra, baladre, ballesta, ballestera, beleño, berfa, castellada,
chavera, chigüero, chígüero, cornivario, cornivarios, crujía, cuernitos,
eleborastro, eléboro, eléboro fétido, eléboro negro, flor de culebra, flor del
veneno, garbanzos-de-lobo, habas-de-lobo, helleborastro, heléboro ,
heléboro verde, hierba alobada, hierba ballestera, hierba de ballesteros,
hierba de la ballestera, hierba de la culebra, hierba de los ballesteros,
hierba del alobadado, hierba del alobado, hierba del alobodado, hierba
garbancera, hierba llavera, hierba venenosa, llabera, llaberón, llave del año,
llavera, navarro, ornavario, pie de grifón, planta de la culebra, quitalocura,
raíz de culebra, sagüerro, vedegambre fétido, vedegambre silvestre,
verdegambre negro, vileño, yerba de ballesteros, yerba de los porrazos,
yerba del alobado, yerba llavera
Català: Marxívol/Herba clavera / Lletera borda / Lletrera borda / Malbec /
/Manxiuler / Manxiulot / Marcívol / Marxígol / Palònia blanca / Palònia
borda/baladre, el·lèbor, herba clavera, lletera borda, malbec, manxívols,
manxígols, manxiuler, manxiulet, manxiulot, marcívol, margívol, marxígols,
marxívols, marxígol, marxívol, marxívols, palònia blanca, palònia borda,
ulierca, ullarca, pelònia borda, flor navarro, mansiblo, mansiulo, mansiulot,
manxiulo, manxiulot, ronya de gos, sagüerro, ullarca.
Danès: Stinkende nyserod
Eslovac: Čemerica smradľavá
Eslovè: Smrdljivi teloh
Estonià: Vinav lumeroos
Francès: Hellébore fétide/Pied-de-griffon
Gal·lès: Crafanc-yr-arth ddrewlly/Crafanc yr arth / Crafanc yr arth ddrewedig /
Elebwr / Llewyg y llyngyr / Palf yr arth / Palf yr arth ddrewedig / Pawen yr
arth / Tafol y môr / Troed yr arth
Gallec: allabeira, besteira, chaveira, chaveiro, claveira, elébor, erva besteira, erva-
dos-besteiros, follabeira, heboro, herba chaveira, herba claveira, herba da
braña, herba da cruz, herba da papeira, herba da poita, herba da sarja,
herba de lobo, herba do gado, herba do gando, herba do lobo, herba do
porco, herba do sanguiño, herba do sapo, herba dos bois, herba forte, herba
papeira, herbal, herbebal, herbedal, herbeira, héboro, ollabeira, pé de grifo
Holandès: Stinkend nieskruid
Italià: Elleboro puzzolente
Japonès: ヘレボルス・フォエティドゥス
Noruec: Stinkjulerose
Persa/Farsi: ‫کنگرگون‬
Polonès: Ciemiernik cuchnący
Portuguès: Besteira / Erva-besteira / Erva-dos-besteiros / Heléboro-fétido/bugalhó,
chaveiro, eleboro fétido, heléboro-fétido, herba chaveira, herba da braña,
herba de lobo, herba do gado, herba do gando, herba do porco, herba dos
bois, herba forte, herba papeira, herbal, herbedal, herva de besteiros,
héboro.
Suec: Klockjulros
Txec: Čemeřice smrdutá
Dins la família de les Ranunculàcies (A. L. de Jussieu), el gènere Helleborus, que es pot
encabir dins la subfamília de les Hel·leboràcies (Loiseleur), es distingeix per tenir les flors
actinomorfes, fulles no oposades, fulles no totes basals, pistils poc nombrosos, fulles
pedades, flors verdoses. Calze regular amb 5 sèpals petaloides persistents. Pètals (5) molt
menuts, tubulosos, amb 2 llavis, i més curts que els estams. Fol·licles (1-5) una mica
soldats per la base, coriacis, inflats al final, arrugats transversalment i amb el bec afuat.
Dins el gènere, Helleborus foetidus es distingeix per ser planta perenne, amb fulles
pedades amb 7-11 segments, sèpals connivents i 2-4 fol·licles per flor. Helleborus
foetidus fa una mata de 20-80 cm d’alçària, amb soca una mica llenyosa vertical però
amb rebrots laterals. Tija sense fulles basals però amb cicatrius de les fulles velles a la
zona inferior. Fulles a la zona mitjana, pedades, glabres, coriàcies, amb pecíol acanalat a
vegades amb lase roja. Segments de la fulla estretament lanceolats, subenters, de color
verd força fosc, brillants. Bràctees de color verdós clar; les inferiors i les mitjanes amb el
pecíol acanalat i el limbe força reduït, de mida entre les fulles ben desenvolupades i les
bràctees més superiors, que són ovades, enteres. Inflorescència corimbiforme. Flors de 1-
3 cm de diàmetre, nombroses, que no miren cap amunt. Sèpals amplament ovals, amb la
punta a vegades rogenca. Formen un periant campanulat o globós. Sèpals igualant els
estams però pètals la meitat de llargs. Fol·licles 2-4, més més llargs que amples, amb bec
igualant la meitat de la llur longitud amb 2-5 llavors. En anys plujosos en fan 5 i en anys
de sequera menys.
MALURES: virus del mosaic del cogombre
Detall ultraestructural del pol·len d'Helleborus foetidus. Zona perifèrica del

tapetum quan s’està formant la primexina al microspor. A dalt, paret
cel·lular poc densa, amb incipient granulació entre les fibres. Cossos pro-
Ubisch (pb) amb cobertura de material d’exina dens. Citoplasma del
tapetum amb organels. Reticle endoplasmàtic associat als cossos pro-
Ubisch. Regleta d’1 micra. [De P. ECHLIN & H. GODWIN]
Es fa en marges pedregosos vora les masses forestals sobre sòl calcari. Pot arribar a
l’estatge subalpí en zones molt assolellades, visitades per les serps. A la muntanya
mitjana i baixa sol preferir racons una mica ombrívols. És espècie típicament de la
meitat occidental d’Europa, tot i que s’ha introduït a Amèrica del Nord. SE d’Austràlia i
Nova Zelanda.
Helleborus foetidus al món, segons GBIF
A Catalunya poden acompanyar-lo:
Ampelodesma mauritanica Galium maritimum Santolina

Asparagus acutifolius Geranium sanguineum chamaecyparissus
Banjeania hirsuta Juniperus oxycedrus Smilax aspera
Campanula rapunculoides Lithospermum purpureo-
Cephalanthera longifolia coeruleum
Euphorbia amygdaloides Parietaria officinalis
VETERINÀRIA
COLUMELA (segle II) ja escrigué que posant una fibra de la rel del marxívol travessada per
dins un forat a l’orella o a la papada d’una animal (ovella, cavall, vaca) això fa que no
agafi malalties. L’aigua de bullir la planta un cop tèbia es fa servir per curar la sarna de
les cabres. Contra la ronya o sarna també s’aplica una pasta feta amb els fruits i oli
d’oliva i sofre. Contra el timpanisme, quan es boteixen les vaques, es frega amb la planta
la boca de l’animal. També contra el mateix, refregar el ventre de l’ovella amb la planta.
Contra la mastitis (o les contusions fortes, furóncols, ferides infectades, ferides amb
cucs, picades d’insectes) en cavalls s’aplica la planta en bocins, socarrimada per a fer
supurar i netejar el pus. Contra la pulmonia de cavalls es fan fums amb la planta que
han d’inhalar els animals. Per calmar la inflamació de les zones encetades pels arreus es
netegen amb la decocció de la planta, tèbia. Per curar la infecció de sota la peüngla (o el
mateix àntrax) a les vaques s’hi cus sota la pell un bocinet de marxívol amb un bocinet
d’all. Contra les infeccions als ulls s’aplica un petit cataplasma de la planta darrere
l’orella. Per ajudar els vedells a lliurar-se dels paràsits intestinals es pot posar la planta
al jaç. Contra el brom (=moquillo) dels gossos, un fulard ple de la planta. Contra el borm
(=muermo) dels cavalls, també.
Per foragitar els ratolins de la pallissa o el graner, serveix cremar la planta perquè els
fums els espantin.
La planta triturada es pot emprar (il·legalment) per adormir els peixos d’un gorg i poder
pescar-los fàcilment amb la ma.
ESOTERISME
Els fums de cremar la planta hom creu que foragita el mal. Com que la planta fructifica
molt aviat a la primavera, el nombre de fol·licles o millor encara el de llavors per fol·licle
s’ha pres com un pronòstic de l’abundància de la collita de cereals de l’estiu. Així el
nombre de llavors per fol·licle equivaldrà al nombre d’àpats que es podran fer cada dia.
• abortiu/contraceptiu UE • rubefacient
• emmenagog • vermífug
• esternutatori • vesicant
• febrífug • vomitiu
• parasiticida • vulnerari corrosiu
• purgant dràstic
USOS MEDICINALS
• abscessos
• berrugues
• càncer: HL-60 (leucèmia), A549 (pulmó) [p.p. glucòsid esteroide nº 7]
• contusions
• cucs intestinals (decocció de fulles seques; 2 gotes de suc deixat una nit en aigua)
• escròfules (REL fregida en oli d’oliva UE)
• febre de pulmonia (UE als ventrells; mates sota el llit)
• ferides infectades
• fissures anals (decocció)
• furóncols (FUL cuita en oli d’oliva)
• ganglis inflats (embolicat en un fulard)
• grans
• hemorroides (amulet a la butxaca)
• mal de cap (embolicat en un fulard)
• mal de coll (embolicat en un fulard)
• mal de queixal (embolicada dins un fulard) (directament sobre la càries)
• paràsits (xinxes, puces, polls) (rentant en llençols, la pell o el cabell amb l’aigua de
coure la planta)
• penellons (decocció)
• peus inflats (UE poca estona)
• polls al cabell (pols de FUL)
• pleuresia UE
• psoriasis (FRU + oli d’oliva + S)
• pulmonia UE
• restrenyiment que no respon a altres teràpies més normals
• reuma (FRU cuit en oli UE)
• tifus (UE FUL sobre ventrells i ventre)
HOMEOPATIA
• aftes • còlics
• agitació al dormir • coll amb rigidesa i formigueig
• ansietat • convulsions
• bulímia • desmais
• cabell que cau ungles amb • diarrea violenta i molt líquida i
excoriacions blanquinosa
• dolor a la melsa (que s’estén al • mal d’estómac (epigàstric)
omòplat i cap al costat esquerra) • nàusees
• dolor rere l’oïda esquerre • pell amb excoriacions
• dolor toràcic opressiu • sabor a fems
• llengua ardent a la punta • vòmits
• llengua groga al centre
ALTRES USOS
Es posa per blanquejar les fibres de cànem a l’aigua bullent amb cendra. Les fibres es
posen primer dins l’aigua i per sobre les plantes de marxívol; es tapa amb una tela i per
sobre la tela es posa la cendra; i per sobre si va abocant aigua bullint.
https://www.youtube.com/watch?v=nddeCS7nlHY
TOXICITAT
A més de purgant, és vomitiu i tòxic per al cor. Pot desencadenar al·lèrgies cutànies amb
vesícules i formigueig. L’ús intern és desaconsellable, a menys que sigui en homeopatia.
Els usos externs han de tenir en compte que pot haver-hi reacció al·lèrgica o que pot
«digerir» massa la carn. Si el bestiar en menja pot morir, o almenys presentar distensió
abdominal, conjuntivitis, taquicàrdia, hipotèrmia, diarrea, depressió, incapacitat per
aguantar-se dret i molta set.
PRINCIPIS ACTIUS
• 16-beta-formil-oxi-10,14-dihidroxi-5-beta-[(beta-D-glucopiranosil)oxi]-19-nor-
bufa-3,20,22-trienòlid
• bufadienòlids
• glucòsids esteroides
• hel·leboreïna
• hel·leborina
bufadienòlids
MÉS INFORMACIÓ
«Novel steroidal glycosids from the whole plants of Helleborus foetidus». TOMOKI IGUCHI,
YUKA UCHIDA, SHINGO TAKANO, AKIHITO YOKOSUKA, YOSHIHIRO MIMAKI. Chemical and
Pharmaceutical Bulletin, 68;3 (2020).
«The ultrastructure and ontogeny of pollen in Helleborus foetidus L. P. ECHLIN & H.

GODWIN. Journal of Cell Science 3 (1968): 161-174.
https://www.plantasyhongos.es/herbarium/htm/Helleborus_foetidus.htm
MARXÍVOL
Helleborus viridis L.
[1753, Sp. Pl.: 558] 2n = 32
Imatge de FRANZ EUGEN KÖHLER

Flor d'Helleborus viridis. Foto: H. ZELL.
NOMS POPULARS
Alemany: Grüne nieswurz
Anglès: Green hellebore, winter hellebore
Àrab: ‫خربق أخضر‬
Bable: llavera, llaverones, llaverón
Basc/Euskera: baladrea, biciyo belarra, lipu belarr, lubi-belarr, lupi belarr, lupi belarra,
lupu bedarr, lupu belar, lupu belarr, otso baba, pika baba, zaguta.
Castellà: eleboro verde, ballestera verde, hierba llavera, vedegambre, agüero,
ballestera, barredero, castellada, chigüero, cornivario, elebor, eleboro verde,
eléboro fétido, hierba de ballesteros, hierba del alobadado, hierba del
alobado, hierba llavera, llave del año, ornavario, pie de grifo, sagüerro,
vedegambre verde, yerba de ballesteros, yerba llavera.
Català: el·lèbor verd, baladre, pàmpols, lletera borda, malbec, manxígols,
manxiuler, manxiulot, marcívol, marxigols, marxiulot, marxívol, palònia
blanca, uliarda, ulierca
Danès: Grøn nyserod
Eslovac: Čemerica zelená
Eslovè: Zeleni teloh
Estonià: Roheline lumeroos
Francès: Ellébore vert/Hellébore vert / Hellébore verte
Gallec: besteira, chaveiro, erva besteira, erva-dos-besteiros, herba chaveira, herba
da braña, herba do lobo, herba do gado, herba do gando, herba do porco,
herba dos bois, herba forte, herba papeira (2), herbal (2), herbedal (2),
héboro.
Gal·lès: Crafanc yr arth / Pelydr gwyrdd
Holandès: Wrangwortel/Groene wrangwortel
Hongarès: Zöld hunyor
Italià: Elleboro verde
Noruec: Grønn julerose
Polonès: Ciemiernik zielony
Portuguès: besteira, chaveiro, erva besteira, erva-dos-besteiros, herba chaveira, herba
da braña, herba de lobo, herba do gado, herba do gando, herba do porco,
herba dos bois, herba forte, herba papeira, herbedal, héboro.
Rus: Морозник зелёный
Suec: Grön julros
Txec: Čemeřice zelená
Ucraïnès: Чемерник зелений
Dins el gènere es distingeix per la base no llenyosa, fulles totes basals sota les rames,
pedatisectes, amb 7-11 folíols, i les flors amb sèpals patents, amplament el·líptics o
ovats, apiculats, d’un verd groguenc clar; bràctees digitades o lobulades, pètals menuts
però més llargs que la meitat de la longitud dels estams. Les flors en conjunt fan 3-5 cm
de diàmetre i estan una mica inclinades. Tija floral apareixent abans que les fulles.
Fulles caduques, amb segments de 2-4 cm d’amplada. Fol·licles concrescents a la base.
Mata de fins a 60 cm d’alçària, vivaç. Fulles radicals (1-2) necrosades a l’hivern, amb
segments lanceolats-oblongs més o menys profundament dentats i sovint 2-3-forcats.
Fulles caulinars amb pecíol ample embeinador i 3-5 segments sovint 2-3-forcats. Fulles
florals sèssils, digitades, o rarament indivises, de color verd clar també. Flors de color
verd clar a vegades renyides de rosa, poc nombroses. Sèpals més llargs que els estams.
Fol·licles (2-4) quasi tan amples com llargs, amb el bec la meitat de llarg que el cos.
Sol trobar-se en pastures, clarianes amples de boscos caducifolis, principalment fagedes,

sobre terrenys preferentment calcaris, profunds, amb força saó.
Poden acompanyar-lo:
• Anemone nemorosa • Luzula nivea

• Bromus erectus • Primula veris
• Daphne laureola • Prunella hastifolia
• Daphne mezereum • Pulmonaria ffinis
• Deschampsia flexuosa • Scilla lilio-hyacinthus
• Dianthus monspessulanus • Viola sylvatica
• Juniperus communis
És d’Europa central i occidental. A la península es concentra als Pirineus i serralades

properes (Serralada Transversal, Prepirineus).
Helleborus viridis al món, segons GBIF
[Cal suposar que són també les d’Helleborus foetidus, i fins i tot més potents]
• antihelmíntic • irritant
• antiparasitari • purgant
• diürètic • repel·lent de mosques
• ecbòlic • tònic cardíac (tòxic)
• emmenagog • vermífug
• esternutatori • vomitiu (fins i tot en UE)
• febrífug • vulnerari
• hipotensor
USOS MEDICINALS
• amenorrea • cucs i paràsits intestinals

• bogeria • edemes
• càncer • febre
• congestió cerebral • fred a l’estómac (1-3 g UI)
• gota • picors
• hemiplegia • restrenyiment a amb atonia
• hipertensió intestinal (acompanyat de psicosis o
• lepra atacs cerebrals)
• paràlisis • sarna
• peritonitis
HOMEOPATIA
• acúfens (timbres, brams) • miccions molt freqüents amb orina

• angiocolitis pàl·lida
• ardor a la boca • nàusees
• boca mucosa alternant amb boca • picor a la llengua
seca • picor al nas amb esternuts violents
• càlculs biliars • pols accelerat o lent
• calor a l’estómac • rots freqüents
• calor a la faringe • sabor ranci a la boca
• calor a tot el cos • sialorrea
• distensió estomacal • son interrompuda
• epilèpsia amb suors prèvies • sopor
ALTRES USOS
Les mates amb fulles serveixen per ventar els tàvecs del bestiar. El suc de la planta es
posava a la punta de les fletxes per enverinar les víctimes.
TOXICITAT
La intoxicació provoca arrítmia ventricular i supraventricular, gastroenteritis, hipotensió.

El tractament pot ser amb sèrum intravenós glucosat amb KCl, SO 4Mg i xilocaïna.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HELLEBORUS VIRIDIS
• (25R)-26-[(alfa-L-rhamnopiranosil)oxi]-22-alfa-metoxi-furost-5-èn-3-beta-il-O-beta-
D-glucopiranosil-(1-->3)-O-[6-acetil-beta-D-glucopiranosil-(1-->3)]-O-beta-D-
glucopiranòsid
• (25R)-26-[(alfa-L-rhamnopiranosil)oxi]-22-alfa-metoxi-furost-5-èn-3-beta-il-O-beta-
D-glucopiranosil-(1-->3)-O-beta-D-glucopiranosil-(1-->3)-O-beta-D-glucopiranòsid
• quercetina-3-O-(2-E-cafeoïl)-alfa-L-arabinopiranosil-(1-->2)-beta-D-
galactopiranòsid-7-O-beta-d-glucopiranòsid
• quercetina-3-O-(2-E-cafeoïl)-alfa-L-arabinopiranosil-(1-→2)-beta-D-
galactopiranòsid
• quercetina-3-O-alfa-L-arabinopiranosil-(1-->2)-beta-D-galactopiranòsid
HERBA FETGERA
Anemone hepatica L.
[Species Plantarum I: 538, 1753]
Hepatica nobilis (L.) H. Karst.=Hepatica nobilis Schreb. 2n= 14
[família Ranunculàcies]

Anemone hapatica (foto: PERE MASDÉU)
Anemone hepatica. Foto. ALAIN BIGOU
NOMS POPULARS
ALEMANY: Leberblümchen /Auswärts / Blaue herzblume / Blaue schlüsselblumen /

Blaue windblume / Blaues herzblumenkraut / Blaumblume / Dreilappiges
leberblümchen / Ebenauskraut / Edel-leberkraut / Fastenblume / Feigerl /
Gewöhnliches leberblümchen / Guldenleberkraut / Haselmünichkraut / Hasenwurz /
Herzblümli / Herzfreude / Herzkraut / Herzleberkraut / Himmelsterndln / Hirschklee /
Hümmistern / Josefibleamel / Leberblattl / Leberkraut / Leberwindblume / Märzblom /
Märzblümchen / Osterbleaml / Schneekadeln / Schwarzblätterkraut / Sohn-vorm-
vater / Staudenbleaml / Sternleberkraut / Vorwitzchen / Vorwitzerchen /
Vorwitzkraut / Windrosenkraut
ANGLÈS: Kidneywort/ American liverwort / Anemone hepatica / Common hepatica /
Hepatica / Liver flower / Liverleaf / Liverwort / Pennywort / Roundlobe hepatica
ARAGONÈS: hoja de tres picos, primavera, hepática, yerba del hígado.
BASC/ EUSKERA: gibel-bedarra, gibel bedarra, gibel-bedarr, gibel-bedarra, gibel-belar.
CASTELLÀ: hepática, hepática noble, hierba de la Trinidad, hierba del hígado, trébol
dorado, viola de lobo, anémone de flor cerúlea, trifolio áureo.
CATALÀ: herba fetgera, herba felera, viola de pastor, viola de galàpet, viola borda, viola
de llop, felera, fetgera, herba del fetge, herba melsera, herba-fetgera, viola blanca, viola
de ca, herba de setge, plàtica, setge, violes bordes, violeta borda, viola de llei, viola de
pastor, viola de bosc.
DANÈS: Blå anemone/ Leverurt
ESLOVÈ: Pečeňovník trojlaločný
FRANCÈS: Hépatique / Hépatique à trois lobes
FINLANDÈS: Sinivuokko/ Lehtosinivuokko
HOLANDÈS: Leverbloempje
HONGARÈS: Nemes májvirág/ Farkasibolya / Májfű kökörcsin / Májvirág
ISLANDÈS: Skógarblámi
ITALIÀ: erba della Trinità
NORUEC: Blåveis/ Blåsymre / Blåsømmer / Blåvissel
OCCITÀ: Èrba de la trinitat, Èrba del fetge
POLONÈS: Przylaszczka pospolita/ Przylaszczka / Trojanek
PORTUGUÈS: anémola, anémona, anémone, epática, epática dos jardins, hepática
RUS: Печёночница благородная/ Печеночница благородна
SUEC: Blåsippa/ Rödsippa
TURC: Rüzgargülü
TXEC: Jaterník podléška/ Jaterník trojlaločný
És una petita planta herbàcia perenne o vivaç que no sobrepassa els 20 cm d'alçada. Té
un curt rizoma pivotant, del qual en surten les arrels fibroses (de color negre vermellós) i
les fulles. Les fulles són coriàcies, de limbe trilobulat, de 3 a 5 cm de longitud, i una
mica més amples que llargues, amb tres lòbuls enters i arrodonits, sensiblement iguals;
rarament presenten alguna escotadura intermèdia. La cara de dalt de les fulles és de
color verd fosc amb taques blanquinoses, brillant i pell fina. El revers, en canvi, és de
color violaci, i finament ciliades vora el marge. Les fulles, en posició ajaguda, són
sostingudes per pecíols de 10 a 14 cm de longitud, que arrenquen directament des del
terra. Les flors, solitàries, actinomorfes, creixen cadascuna sobre un fi peduncle pilós,
sense fulletes o bràctees, i erecte que sobrepassa l'altura de les fulles. Tenen una mena
de calicle compost de tres bràctees petites i senceres, ovals, sèssils, molt apropades a la
flor, que té de 5 a 8 (normalment 6) peces acolorides, o tèpals, lliures, glabres.
L'androceu està format per nombrosos estams blancs (o grocs); i el gineceu per un
nombre indefinit de carpels lliures, amb estils no acrescents ni plomosos al madurar. Les
flors (2-2.5 cm de diàmetre) són generalment blaves o blau-violàcies, però n’hi ha de
blanques i de rosades. Apareixen molt d'hora, al principi de primavera o encara en ple
hivern a les zones menys fredes, poc abans que les noves fulles s'hagin desplegat. El fruit
és un poliaqueni sobre un receptacle inflat. Els carpels, tomentosos, acaben en punta
curta, estan una mica comprimits i no tenen estries.
Dins la família de les ranunculàcies, aquesta planta es diferencia perquè no té les fulles
oposades, té les flors regulars o actinomorfes, el fruit en poliaqueni amb carpels amb una
sola llavor, flors solitàries amb un petit involucre de bràctees a sota, pètals no
diferenciats dels sèpals, fulles o orbiculars.

Es fa des del nivell del mar (a Escandinàvia) fins als boscos subalpins (2000 m snm) dels
Pirineus. Prefereix pinedes frescals i ombrívoles de pi roig o pi negre, però també es troba
a les fagedes, (rouredes, avellanoses) i preferentment sobre terrenys calcaris. A la
península es fa a les serralades del Nord, al Sistema Ibèric i a les muntanyes de llevant.
A Catalunya s fa a bona part del territori llevat en general de la zona costera i de la conca
de Lleida. També es fa a la meitat de llevant de Nord-Amèrica i a la zona del Japó.
Se n’han descrit algunes varietats: acuta; hispanica, japonica, transylvanica
Distribució geogràfica mundial de l'herba fetgera (Hepatica nobilis, segons GBIF )
HISTÒRIA
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «liverwort» és una planta regida per Júpiter i sota
el signe del Cranc. La té per molt bona contra qualsevol afecció hepàtica, per calmar i
refredar el fetge, per netejar-lo, desinflamar-lo, i per tant, bona contra la icterícia. Bullida
en cervesa calma la calor al fetge o als ronyons. També la té com un remei excel·lent
contra herpes, crostes, tinya, èczemes, úlceres
• analgèsica • espasmolítica
• antibacteriana (pulmonar, • laxant suau
intestinal) • mucolítica
• antiinflamatòria intestinal • panacea
• astringent • pectoral
• colagoga • rubefaent
• depurativa renal • tònica
• diürètica • tòxica (tendra)
• emol·lient • vesicant
• vulnerària (fulles fregides en oli /
cara de dalt tanca ferida, cara de
sota, la fa supurar)
USOS MEDICINALS DE L’HERBA FETGERA
• abscessos (pus) • hematèmesis (vòmits de sang)

• bronquitis • hemorràgies internes
• càlculs biliars (pedres al fetge) • hepatomegàlia (fetge gros)
• càlculs renals (pedres als ronyons) • hèrnia inguinal (1 culleradeta de
• catarro pols de la planta en vi)
• cistitis • herpes
• colesterol alt • hipertensió
• conjuntivitis UE (decocció) • icterícia
• cops als ulls (UE decocció) • indigestions
• crostes • insolació
• dermatitis • laringitis (afonia)
• diabetis • mal de coll
• èczema • malària
• esclerosis múltiple • pigues (vinagre)
• esplenomegàlia (melsa grossa) • reuma
• faringitis • talls
• ferides • tinya
• furóncols • tos
• gingivitis • tuberculosis
• gota • úlceres
HOMEOPATIA: amigdalitis - bronquitis crònica – hepatitis - mal de coll.
• Depurativa: Herba Fetgera (Hepatica nobilis) + Cua de Cavall (Equisetum arvense)

+ cues de Cirera (Prunus avium) + arrel de Xicoira (Cichorium intybus) + arrel de
Romaguerons (Rumex caesius) + Herba Prima (Asperula cynanchica) + Liquens
(Evernia prunastri) + brots de Pi (Pinus sylvestris). Es pren dia per altre. [MANUEL
FAJULA: Camprodon, 2007].
• Hepàtica: Anemone hepatica + Asplenium trichomanes
• Melsa: Anemone hepatica + Polypodium vulgare + Phyllitis scolopendrium
• Ratafies
• Refrescos
• Ronyons: Anemone hepatica + Asplenium septentrionale + Parietaria officinalis
USOS VETERINARIS
Sempre cal donar l’herba seca, mai tendra.
• Bestiar: afeccions de la melsa.

• Gallines: perquè estiguin sanes: Anemone hepatica + Polypodium vulgare +
Aristolochia pistolochia + ceba. O bé: 20 Kg de ceba en un perol amb aigua i bullir-
ho amb Aneomne hepatica + Polypodium vulgare + Aristolochia pistolochia.
• Ovelles: és bo que en mengin, seca, especialment si han menjat herba mullada i
manifesten brúixol. Però tendra els provoca diarrea i hematúria (sang a l’orina).
Contra enterotoxèmia: Anemone hepatica + Rosmarinus officinalis + Olea europaea
+ Aristolochia pistolochia + Juniperus phoenicea + vinagre + sofre en pols + sal +
antimoni (tot en pols).
TOXICITAT
Pot produir gastritis i baixada de la pressió arterial. Si les fulles tenen fongs, poden ser
dolentes. Més val fer la infusió de les fulles ja seques, perquè tendres poden donar
problemes. En tot cas, recomanen no prendre’n pas més de nou dies seguits (novena).
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid anemònic • glicòsids de flavonoides

• àcid iso-anemònic • hepato-trilobina
• àcid tànnic • mucílag
• anemonina • proto-anemonina
• anemonol (al assecar-se la planta • resina
passen a àcids anemònics) • saponòsids (rels)
• antocianina • sucres
• emulsina • tanins
• flavonoides
Herniaria glabra L.
[1753, Sp. Pl. : 218] subsp. glabra 2n = 18, 36
Herniaria glabra. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

Herniaria glabra. Foto: MICHEL CANTAGREL
NOMS POPULARS
Alemany: Kahles bruchkraut/Bruchkraut / Bruchktaut / Christenschweiss /

Dürrkraut / Glattes tausendkorn / Glattes tausendkraut / Harnkraut /
Jungfernkraut / Kuckucksseife / Nierenkraut / Passionsblümchen /
Tausendkorn
Anglès: Smooth rupture wort/Glabrous rupturewort / Herniary / Rupture wort
Àrab: ‫ نبات الشيخ‬/ ‫ حليكة جرداء‬/ ‫ حشيشة الفتق‬/ ‫أم وجع الكبد‬
Aragonès. mil-en-grana
Armeni: Փսխածաղիկ հարթ
Castellà: herniaria, hierba cólica, hierba de la piedra, arenal, arenaria, arenilla,
arenilla, cachapeiro, cachapete, cazapete, ciento-en-grana, gazapeiro,
gazapeos, gazapero, gazapete, gazapeto, gazapote, granujilla, hierba de la
hernia, hierba de la orina, hierba de la piedra, hierba del turco, hierba
lacólica, hierba turca, manzanilla del campo, manzanilla fuerte, mil-en-
grana, mil-en-rama, mil granos, milengrana, milgranos, quebranta-piedras,
quebrantapiedras, rompepiedras, yerba de la orina, yerba del mal de piedra,
yerba del turco, yerba golondrina, yerba-la-jabonera, yerba turca.
Català: herniària, cent-en-grana, herba del mal de pedra, herniària vera, arenària,
cent-en-grana, cent-en-rama, granelluda, herba arenària, herba còlica,
herba de Noè, herba de Sant Francesc, herba de cent granes, herba de cent-
en-grana, herba de la irritació, herba de la pedra, herba de la rapa, herba
de les dones, herba de les mil granes, herba de mal de pedra, herba de mil
granes, herba de pedra, herba de santa-en-grana, herba de santa-engrana,
herba de santa-engrena, herba del mal de pedra, herba del mal de ventre,
herba granària, herba renària, herba turca, herniària, herniària vera, mil
granes, mil-en-grana, mil-granes, passacamins, pixosa, romp-roca, santa-
en-grana, trenca-pedra, trencapedra, urinària, herba pixotera, pitxosa,
pixosa, herba cagadera, herba cagadora, herba d'arenal, herba d'orina,
herenària
Danès: Glat brudurt/Brudurt
Eslovac: Prietržník holý
Eslovè: Goli kilovni//Goli kilavec / Kilavec goli
Estonià: Harilik söötreiarohi
Finlandès: Tyräruoho/Ketotyräruoho
Francès: Turquette/Herniaire glabre/Herniaire / Herniarie glabre / Herniole
Gal·lès: Llysiau'r-fors llyfn/Llys y fors
Gallec: coquera, coriña, erva-das-quebraduras, herba da pedra, herba do pedreira,
herba dos mexos, turca.
Grec: Ερνιάρια η λεία
Hebreu: ‫דרכנית קירחת‬
Holandès: Kaal breukkruid/Breukkruid
Hongarès: Porcikafű/Kopasz porcika / Kopasz porcikafű
Italià: Erniaria glabra/Erniaria erba
Japonès: コゴメビユ
Noruec: Brokkurt
Persa/Farsi: ‫علف ترکی‬
Polonès: Połonicznik nagi/Połonicznik gładki
Portuguès: Erva-das-quebraduras/Erva-herniaria / Erva-turca / Herniaria /
Herniola / Milegrama/ Milegrana/ turca.
Rus: Гры́жник гла́дкий/Грыжник го́лый
Serbi: Ситница/Килавица
Serbi: Sitnica/Kilavica
Suec: Vanlig knytling / Knytling
Turc: Atyaran / Bozkırotu / Kaşıkotu / Türkotu
Txec: Průtržník lysý
Ucraïnès: Остудник голий
Xinès: 治疝草
La família (o subfamília) de les Il·licebràcies, del grup de les Cariofil·làcies, es caracteritza

per tenir flors sense corol·la, superovàriques, dialisèpales, amb tiges no inflades als
nusos, estípules amb les fulles, ser plantes no aquàtiques sinó terrestres, i tenir 5
sèpals. I dins aquesta subfamília el gènere Herniaria es caracteritza per tenir 2 estigmes
subdentats. I ja dins el gènere, aquest espècie (Herniaria glabra) es caracteritza pet tenir
fulles amb nervis ben patents, flors pentàmeres, fulles glabres (o de marge ciliat), tiges
joves pubèrules o glabres i flors de 1.25-1.5 mm, amb l’utricle major que els sèpals.
Herniaria glabra és planta de color verd mat més o menys groguenca i en general
vivaç. Les tiges creixen arrapades al terra fins a 35 cm del lluquet, amb entrenusos de
fins 1 cm pubèruls o glabres. Les fulles fan fins a 3-7 mm, són sèssils o subsèssils, una
mica gruixudes oval-el·líptiques, atenuades a la base, obtuses, amb marge a vegades
ciliat, glabres per la resta. Les estípules fan 1-1.5 mm i tenen el marge ben ciliat.
Glomèruls de 6-10 flors, en general oposats a les fulles o a vegades axil·lars, o agrupats
fent rames de segon ordre. Flors de 1.25-1.5 mm, pentàmeres, sèssils, glabres o una
mica pubescents. Sèpals estretament oblongs, obtusos, corbats quan són joves. Estams
5. Estil de 0.25 mm, bilobat, amb estigmes subsèssils i divergents. Utricle major que els
sèpals ovoide o globós.
NOTA: se n’han descrit algunes subespècies: glabra; nebrodensis; rotundifolia.; setulosa.
ESPÈCIES SIMILARS: H. alpina; H cinerea; H. fontanesii; H. fruticosa; H. hirsuta; H.

latifolia; H. lusitanica; H. scabrida.
Es fa en replans ruderalitzats argilosos o sorrencs, de vora el mar fins a l’estatge alpí. És

d’Europa i de l’Àsia occidental.
Herniaria glabra al món, segons GBIF
• antiespasmòdica • diürètica
• antireumàtica • espermicida REL
• astringent • expectorant
• cosmètica • hipotensora
• depurativa • mucolítica
• detergent • vulnerària
USOS MEDICINALS
• àcid úric • hipertensió

• albuminúria • icterícia
• arenilla • infecció d’orina
• bronquitis • mal d’estómac
• càlculs biliars • mal de ventre
• càlculs urinaris • orina fosca
• cistitis • ossos fracturats
• colesterol alt • pell aspra
• còlic hepàtic • picors a la pell
• còlic nefrític • pielonefritis
• conjuntivitis • prostatitis
• diarrea • psoriasis
• èczemes • retenció de líquids
• edemes • reuma
• gota • tos cronificada
• grans • úlceres
• hèrnies • uretritis
• hidropesia • Vibrio cholera dfrA1 (p.p. herniarina)
VETERINÀRIA
En general s’ha donat al bestiar contra la diarrea, timpanisme, retenció d’orina. En

gossos es dona contra el colesterol alt i càlculs biliars.
ALTRES USOS
A vegades es posa junt amb moltes altres herbes a la ratafia. Tota la planta s’emprava
com un fregall per rentar la vaixella.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HERNIARIA GLABRA
• àcid tànnic • narcissina [=iso-rhamnetina-3-O-

• alcaloides beta-d-rutinòsid]
• apiorutina [=quercetina-3-O-[(D- • oli essencial
apio-beta-d-furanosil-(1 → 2)-O-[- • paroniquina
alfa-l-rhamnopiranosil-(1 → 6)]- • rutina
beta-d-glucopiranòsid] • saponines (herniariasaponines
• cumarina 1,4,5,6,7)
• flavonoides • saponòsids triterpènics *
• herniarina • umbel·liferona
• licoagròsid B [=maltol-3-O-[6-O-(3-
hidroxi-3-metil-glutaroïl)]-beta-d-
glucopiranòsid]
*
• 3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 2)]-[β-D-apiofuranosyl-
(1 → 3)]-4-O-acetyl-β-D-fucopyranosyl-(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid,
• 3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 2)]-3,4-O-diacetyl-β-D-
fucopyranosyl-(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid
• 3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[β-D-glucopyranosyl-(1 → 3)-α-L-rhamnopyranosyl-
(1 → 2)]-β-D-fucopyranosyl-(1→)}-2β,3β,16α-trihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid)
• 28-O-{[6-O-acetyl-β-D-glucopyranosyl-(1 → 2)]-[2-O-acetyl-α-L-rhamnopyranosyl-(1 →
4)-β-D-glucopyranosyl-(1 → 6)]-β-D-glucopyranosyl-(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-
dioic acid
dioic acid
•
dioic acid
• 28-O-{[6-O-acetyl-β-D-glucopyranosyl-(1 → 2)]-[β-D-glucopyranosyl-(1 → 6)]-β-D-

glucopyranosyl-(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid
• 28-O-{[β-D-glucopyranosyl-(1 → 2)]-[β-D-glucopyranosyl-(1 → 6)]-β-D-glucopyranosyl-

(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid)
• 28-O-(beta-D-glucopyranosyl-(1-->3)-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->2)- [beta-D-
glucopyranosyl-(1-->3)]-4-acetyl-beta-D-fucopyranosyl(1-->))- medicagenic acid-3-O-beta-D-
glucuronide.
• 29-hydroxy-medicagenic acid (3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[β-D-glucopyranosyl-

(1 → 3)-α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 2)]-[α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 3)]-4-O-acetyl-β-D-
fucopyranosyl-(1→)}-2β,3β,29β-trihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid)
• herniaric acid (28-O-{[6-O-acetyl-β-D-glucopyranosyl-(1 → 2)]-[α-L-rhamnopyranosyl-(1
→ 4)-β-D-glucopyranosyl-(1 → 6)]-β-D-glucopyranosyl-(1→)}-2β,3β-dihydroxyolean-18-ene-
23,28-dioic acid
• medicagenic acid (3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[β-D-glucopyranosyl-(1 → 3)-α-L-

rhamnopyranosyl-(1 → 2)]-[α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 3)]-4-O-acetyl-β-D-fucopyranosyl-(1→)}-
2β,3β-dihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid,
• zanhic acid (3-O-β-D-glucuronopyranosyl-28-O-{[β-D-glucopyranosyl-(1 → 3)-α-L-

rhamnopyranosyl-(1 → 2)]-[α-L-rhamnopyranosyl-(1 → 3)]-4-O-acetyl-β-D-fucopyranosyl-
(1→)}2β,3β,16α-trihydroxyolean-12-ene-23,28-dioic acid
ORELLA DE RATA
Hieracium pilosella L.
[1753, Sp. Pl. : 800]
(=Pilosella officinarum Vaill.)
[1754, Königl. Akad. Wiss. Paris Phys. Abh., 5 : 703]
2n=18, 36, 45, 54, 63
Làmina de JOHANN GEORG STURM

Pilosella officinarum. Foto: BERTRANT BUI
Foto: E. PICORNELL
Foto: BERTRANT BUI

NOMS POPULARS
Alemany: Kleine habichtskraut/ Langhaariges habichtskraut

Felsenblümeli / Habichtskraut / Kleines habichtskraut / Kleines mauseohr
/ Mausohr-habichtskraut / Mausröhrchen / Nagelkraut
Anglès: Mouse ear hawkweed/ Felon herb / Hawkweed / Hieracium pilosella /
Mouse bloodwort / Mouse ear / Mouse-eared hawkweed / Mousear
hawkweed / Pilosella
Àrab: ‫ينم‬
Aragonès: Pelosilla/ Belosilla
Basc/Euskera: bilorria, erabia-belar, erabia-belarra, erabia-belharr, sagu-belarr, sagu-
belarra, sagubelarra, sagubelarri.
Castellà: Vellosilla/Coca de Polonia / Oreja de ratón / Pelosilla/ Cepillo/Hierba de la
salud/ Cerrillejo
Català: Orella de rata/Herba cancera/ Filosella/ Peludella/ Peludella/ Cancera/
Herba de Sant Joan/ Herba del mal blanc/ Herba vellutada/
Peludeta/Herba del falcó
Danès: Håret høgeurt
Eslovac: Chlpánik obyčajný
Eslovè: Dolgodlakava škržolica / Kosmatica / Škržolica dolgodlakava
Estonià: Karvane hunditubakas
Finlandès: Huopakeltano/Keltano
Francès: Piloselle/Epervière piloselle/Épervière / Herbe à l'épervier / Oreille de
souris / Piloselle de rat / Piloselle oreille de souris / Veluette
Gaèlic: Searbh na muc
Gal·lès: Clust y llygoden/Blewynnog / Clust y lygoden / Gwylydd llygod / Heboglys
torllwyd / Torllwyd / Torllwydig
Gallec: Herba cancera/ Peloseña
Holandès: Muizenoor/Havikskruid / Havikskruid soort / Muizenoor soort / Muizeoor
Hongarès: Ezüstös hölgymál
Italià: Sparviere pelosetto/Pelosella/Pilosella
Noruec: Hårsveve/Hårsvæve
Persa/Farsi: ‫حلبوب‬
Polonès: Jastrzębiec kosmaczek/Jastrzebiec kosmaczek / Jastzrębiec kosmaczek
Portuguès: Pilosela-das-boticas / Pilosela/ Orelha de rato/ Erva alcar/ Orelha-de-
lebre
Rus: Ястребинка волосистая
Serbi: Лисајевица
Serbi: Lisajevica/ Gråfibla / Vanlig gråfibbla / Gråfibbla
Turc: Farekulağı
Txec: Jestřábník chlupáček/Chlupáček zední / Chlupáček zední pravý
Ucraïnès: Нечуйвітер волохатенький/ Нечуйвітер волохатенькийй / Нечуйвітер
звичайний
DESCRICPIÓ BOTÀNICA
Dins la gran família de les Compostes, aquest grup d’espècies pertany a la tribu de les
Lactuceae Cass, que es caracteritza per tenir totes les flors dels capítols ligulades. I dins
la tribu, el gènere Hieracium (sensu lato) es distingeix per no tenir mai espines, ni els
aquenis disposats formant una estrella, ni coronats, però sí amb un vil·là sedós no
netament plumulós, amb els aquenis del disc no rostrats, el receptacle nu o amb fibril·les
molt curtes, aquenis ni comprimits ni tuberculats, i setes del vil·là amb 1-2 rengles.
El grup del Hieracium pilosella L. s’ha separat recentment per part dels botànics
especialitzats en aquestes compostes que són les més difícils de determinar, en un
gènere apart del Hieracium, el gènere Pilosella. Degut a l’apomíxia el gènere no segueix
les lleis de Mendel tal com esperava el seu descobridor.
gènere HIERACIUM PILOSELLA
estolons mai sí, molt sovint

fruits madurs 2.5-4 mm, amb el cim llis 1-2.5 mm, negres al madurar,
amb el cim denticulat,
vil·là 2 rengles, l’extern més curt 1 sol rengle de setes
tiges sovint amb fulles i capítols no sovint sense fulles i amb un sol
únics capítol
flors d’un groc daurat uniforme d’un groc pàl·lid (rarament
taronja) amb lígules roges per
sota
fulles enteres o dentades, les basals sempre enteres, atenuades en
peciolades, gairebé mai amb pecíol molt ample, amb
tricomes estrellats nombrosos tricomes estrellats
pel revers
A: capítol amb bràctea, fruit,

alvèol.
B: flor ligulada jove
C: flor ligulada madura
D, E: fruits madurs
F, H: dents ciliats de les
lígules
G: cilis de les lígules
J: marges dels alvèols del
receptacle (p: sense cilis; q:
amb cilis curts; r: amb cilis
llargs)
L: tricoma simple escabrid
M: tricoma sub-plumulós
N: tricoma glandulífer
O: tricoma estrellat
[Làmina de ZHAN, 1921]

Hieracium pilosella és una herba vivaç que
forma colònies denses, amb estolons que
s’allarguen força, 4-8(15 )cm, amb tigetes
reptants de 1-1.5 cm de gruix,fulles radicals,
que formen un rosetó, enteres, oblongues, de 3-
6 × 0.5-1.5 cm, de punta obtusa, blanques i
tomentoses per sota però amb setes llargues a
ambdues cares i sobre tot als marges,
membranoses-coriàcies, amb tricomes estrellats
(i alguns de fins com els de l’anvers) al revers.
Tija de 10-30 cm, nua, sense fulles, de 1-1.5 mm
de gruix, pubescent, amb tricomes estrellats i
tricomes glandulífers i alguns de simples.
Capítol únic, mediocre, de 1.8-2.2 cm de
diàmetre, amb involucre de 7-10 mm de bràctees
linears agudes de 0.5-1.5 mm d’amplada, amb
abundants tricomes glandulífers negrosos i sota
d’ells alguns estrellats i poquíssims de simples,
de flors de color groc crema amb involucre
pubescent-glandulós, amb tricomes encrespats, i
lígules de la perifèria de color vermell porpra per
sota.
Dins el nou gènere/subgènere Pilosella se’n

reconeixen 5 seccions d’espècies. La secció
AURICULA té fulles sense tricomes estrellats i
amb més d’un capítol per tija. Les altres
seccions tenen tricomes estrellats i les tiges són
monocèfales. La secció CASTELLANINA té els exemplar del jardí botànic de Gombrèn
capítols naixent a l’extrem dels estolons. La
resta de seccions tenen les tiges floríferes
naixent de la mateixa roseta basal. La secció PILOSELLA té les fulles densament piloses
per sota i forma estolons. La Secció ALPICOLINA té les tiges curtes (menys de 10 cm),
amb 1-6 capítols, i les fulles estretes (2-6 mm) amb tricomes estrellats barrejats amb
glandulosos a ambdues cares. I la secció CYMOSINA té les tiges de més de 20 cm i amb
5-10 capítols, fulles de 5-20 mm d’amplada, i tricomes estrellats només al revers i sense
glàndules.
Dins l’espècie Pilosella officinarum, almenys a La clusa (al Sud del Catllaràs) B DE RETZ
va determinar les següents varietats o subespècies (amb el número de registre del plec
d’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona):
• angustius Nägeli & Peter BC624648
• microcephaloides Zahn BC624647
• pilosella Nägeli & Peter BC624646
• ruboriscens (Nägeli & Peter) Zahn BC624645
• subvirescens (Nägeli & peter) Zahn BC624858
• subvirescentipes Zahn BC613666
• tricholepioides (Nägeli & Peter) Zahn BC625622
• vulgare (Tausch) Nägeli&Peter BXC624649
Es fa en replans herbosos entre roques, guarets, tofoneres ja no productives, guarets ja

molt abandonats ben il·luminats, sobre terrenys més o menys argilosos secs pobres i ben
drenats, calcaris. Es troba per Europa, Àsia occidental i Amèrica del Nord, Nova Zelanda
i SE d’Austràlia. A Catalunya es troba arreu, a terra baixa, muntanya mitjana, estatge
subalpí
Pilosella officinarum Vaill. al món, segon GBIF
• antianèmica • cordial
• antibiòtica • depurativa
• antiespasmòdica • diürètica (càlculs, clorurs, urea)
• antifúngica • expectorant
• antihelmíntica • febrífuga
• antihemorràgica • mucolítica
• antiinflamatòria • panacea
• antioxidant • sedant
• antisèptica • sialagoga
• antitumoral • sudorífica
• astringent • tònica
• colagoga • vulnerària
• colerètica
USOS MEDICINALS
• abscessos (FUL per dors) • dismenorrea

• aftes bucals • dispnea
• anèmia • edema cardíac
• ascites • edemes
• asma • enteritis
• astènia • epistaxis
• ateroesclerosis • espasmes
• bronquitis • estomatitis (mucosa bucal)
• Brucella abortus • faringitis
• Brucella melitensis • febre
• càlculs biliars • febres de Malta
• cames inflades • ferides (revers de FUL)
• càlculs renals • fongs
• candidiasis • gastritis
• catarro • gota
• cistitis • grip
• cor cansat • hemoptisis
• cucs intestinals • hemorràgies
• diarrea • hemorroides
• hepatitis • paràlisis renal
• hèrnies • pielonefritis
• icterícia • problemes respiratoris
• mal de coll • retenció d’orina
• menorràgia • talls (revers de FUL
• infeccions urinàries • tos
• oligúria • tos-ferina
• ossos trencats • xarampió
PREPARACIÓ
Se’n venen extractes i càpsules. El preparat casolà hauria de fer-se amb planta tendra o
recent assecada de no més d’un mes, i amb aigua a 60 º o com a molt a 80º, perquè les
cumarines no es desactivin. O sigui, maceració/infusió amb l’aigua quan comença a fer
alguna bombolleta. També valen els preparats farmacèutics com l’extracte fluid
estabilitzat, a dosi de 2 a 5 g al dia. O la tintura mare en dosi de 30-50 gotes 2-3 cops al
dia. Un preparat del Dr. JEAN VALNET que anomena poció diürètica es fa amb 4 g
d’extracte fluid de pelosella, 1 g d’extracte tou d'alquequengi, 100 g de xarop de llimona i
aigua fins a 500 mL, per prendre en tassetes durant el dia.
PRINCIPIS ACTIUS DE PILOSELLA OFFICINARUM
• àcid cafeic • isoetina

• àcid cafeic (derivats) • luteolina
• àcid cafeoïl-quínic • luteolina-7-O-beta-D-glucòsid
• àcid clorogènic • Manganès
• agents tànnics • mucílag
• alfa-amirina FLO • oli essencial
• amargants • oxalat càlcic
• apigenina-7-O-glucòsid • pectines LLA
• arabinogalactans proteics LLA • procianidines oligomèriques
• beta-amirina FLO • resina
• cumarines • taní
• extensines LLA • taraxasterol FLO
• fern-7-èn-3-beta-ol FLO • taraxerol FLO
• flavonoides • triterpenoides
• flavonòsids • umbel·liferona
• hiperòsid • vitexina-2’’-O-rhamnòsid
MÉS INFORMACIÓ
“Estudio monográfico sobre los géneros Hieracium y Pilosella en España. Con referencias
a Portugal y los Pirineos franceses. GONZALO MATEO SANZ, FERMÍN DEL EGIDO MAZUELAS.
(2017). Ed. Jolube (Jaca).
«Flora manual dels Països Catalans». ORIOL DE BOLÒS, JOSEP VIGO, RAMONA M MASALLES,
JOSEP M. NINOT. Ed. Pòrtic (1997). Pàgines: 959-979 (B. DE RETZ).
«Phytothérapie. Traitement des maladies par les plantes. Dr. JEAN VALNET. Maloin Ed.
(1979) Paris: 627-628.
ORDI
Hordeum vulgare L.
[1753, Sp. Pl. : 84] 2n = 14

Hordeum vulgare ssp. hexastichum. Foto: RAUL DUPAGNE
ordi per a cervesa
NOMS POPULARS
Alemany: Gerste/Mehrzeilige gerste / Sechszeilige gerste / Saat-gerste

Anglès: Barley/Barley grass / Common barley / Four-rowed barley / Six-rowed
barley
Àrab: ‫ شعير شائع‬/ ‫ الشعير الشائع‬/ ‫الشعير‬/‫شعير‬
Armeni: Սովորական գարի
Bangladesh: যব
Castellà: Cebada/ Alcacer / Cebada cuadrada / Cebada de cuatro carreras / Hordio/
Alcacer, caballar, corona, dos carreras, hordiate, hordio, malta, negrillo,
ordio.
Català: Ordi
Danès: Almindelig byg/Byg
Egipci antic: xii-ma, iit
Eslovac: Jačmeň siaty/Jačmeň obyčajný
Eslovè: Ječmen/Ječmen navadni / Navadni ječmen / Sorta
Estonià: Oder/Harilik oder / Mitmerealine oder
Feroès: Seksraðað bygg
Finlandès: Ohra/Monitahoohra / Pelto-ohra
Francès: Orge commune/Orge / Orge à quatre rangs / Orge d’hiver
Gaèlic: Eorna
Gal·lès: Haidd/Barlys
Grec: Κριθάρι/ Κριθή η κοινή
Groenlandès: Suaasiassat
Hebreu: ‫שעורה תרבותית‬
Holandès: Gerst/Gerstegras / Gewone gerst
Hongarès: Árpa/Takarmányárpa
Islandès: Bygg
Italià: Orzo comune / Orzo coltivato
Japonès: オオムギ/おおむぎ / バクガ
Nepalès: Jhao
Nepalès: जौ
Noruec: Seksradsbygg / Bygg
Pers/Farsi: ‫جو‬
Polonès: Jęczmień zwyczajny/Jęczmień wielorzędowy
Portuguès: Cevada/Cevada-das-quatro-carreiras
Portuguès: Cevada
Rus: Ячмень обыкновенный
Serbi: Јечам/Јецам/ Ječam/ Jecam
Suec: Brygg / Korn
Sumeri: akiti
Turc: Arpa
Txec: Ječmen setý/Ječmen obecný / Ječmen víceřadý
Ucraïnès: Ячмінь звичайний
Xinès: 大麦/麥芽 / 麦芽/ mai ya
CULTIU DE L’ORDI: https://infoagro.com/herbaceos/forrajes/cebada.htm

Dins la família de les Gramínies, el gènere Hordeum es distingeix per tenir espiguetes
totes similars, bisexuades formant una sola inflorescència o espiga, tenir la tija acabada
amb una sola espiga, no espinosa, tenir fulles a la tija quan floreix, tenir les espiguetes
ternades sobre cada excavació del raquis (fràgil) de l’espiga, les 2 laterals pedicel·lades (o
rarament totes 3 sèssils) contenint cadascuna una sola flor, no ser pas unilateral
l’espiga. Les espiguetes són plano-convexes,
uniflores però amb el rudiment d’una segona flor
reduïda a un pedicel. Les glumes són gairebé
iguals entre sí, linear-aristades, i col·locades
costat per costat davant les 3 espiguetes i
simulant un mig-involucre, i més curtes que les
flors. Glumel·les quasi iguals,. La inferior
lanceolada, convexa, amb 5 nervis sobre el dors,
llargament aristades, almenys a l’espigueta fèrtil,
la superior bi-carenada i bidentada. Estams 3,.
Estigmes sèssils, laterals. Cariòpside pelut a
l’àpex,m oval-oblong, canaliculat a la cara
interna, adherent a les glumel·les. Espiguetes
sèssils o subsèssils, reunides per 3 a cada
excavació de l’eix de l’espiga i aplicades contra
l’eix, formant una espiga verdosa, amb l’eix més o
menys fràgil. Fulles planes, amb lígula curta
truncada.
Dins el gènere Hordeum vulgare es distingeix per
ser espècia cultivada, elevada, del tot glabra,
amb espigues aristades grosses, cariòpside o gra
gros, oval, 2 cops més llarg que ample. L’espiga
té 4-6 cares, les espiguetes són totes fèrtils,
sèssils, aristades, amb arestes dretes. Hi ha dos
espècies similars que es poden reunir en una.
Hordeum vulgare fa l’espiga allargada de 6-10
cm, desigualment tetràgona, les espiguetes
madures estan imbricades sobre 4 rengles,
essent els 2 laterals més sobresortints. I
Hordeum haxastichum fa l’espiga més curta (4-6
cm), regularment hexagonal, les espiguetes
madures imbricades fent 6 rengles que
sobresurten per igual.
L’ordi es distingeix del blat i dels sègol perquè a
l’espiga a cada entalla s’hi insereixen tres
espiguetes i no una de sola, essent la central del
tot sèssil i les laterals subsèssils, i contenir cada
espigueta només una flor. Les dues glumes de
cada espigueta estan col·locades una al costat de
l’altra i no un enfront de l’altra (com al blat o al
sègol).
És una espècie que resisteix molt bé el fred i l’altura i pot viure sobre sòls pobres.
S’adapta a climes freds (70º N a Noruega) i a l’altura (3000 m snm al Perú, 1800 m snm
a Suïssa). Pot germinar ja a 6º C i florir a 16 º C i madurar a 20 º C. Pot suportar gelades
de -10º C. Pot prosperar al desert després d’unes pluges seguida de sequera extrema.
Sempre es troba en conreus. Hi ha varietats que se sembren a la tardor i n’hi ha que se
sembren abans de la primavera. El cicle vital pot durar només 3 mesos. A Sant Martí de
Sesgueioles (Segarra) hi ha un centre de recerca agrícola (Molí de la Roda-La Salle) on es
cultiven centenars de varietats de blat i d’ordi. A Catalunya es cultiva tant a les zones del
prelitoral com al les prepirinenques i a la Catalunya Central com a les Terres de Ponent.
Al món és sub-cosmopolita. Només falta a l’Àfrica central tropical a l’Amèrica del Sud
tropical, a les zones desèrtiques d’Austràlia i a les zones àrtiques i antàrtiques.
Hordeum vulgare al món, segons GBIF
HISTÒRIA
sembra de l'ordi a l'antiga Sumèria
L’ordi és el cereal cultivat des de més antic. N’hi havia vora el llac Tiberíades cap a l’any
17000 a.C. De pa d’ordi se’n fa des de cap a l’any 10000 a.C. A Egipte cap a l’any 3000
a.C ja es llaurava la terra amb bous per sembrar-hi ordi. A Suècia, cap a l’0any 1500 a.C
ja es llaurava també per sembrar-hi ordi. A la Xina (Anyang) hi ha un petit escrit sobre
l’ordi que data de cap a l’any 1200 a.C. Les falç per segar-lo eren primer de sílex, després
de terracota vitrificada, després d’aram (ja el 3000 a.C.). Durant l’Edat de Bronze es
coneixien diversos tipus de blat a la vegada que es cultivava l’ordi també. La sembra
primer es feia a ma i després ja es mecanitzava per uns tubs que deixaven caure la llavor
mentre es llaurava. A Sumèria, capa l’any 2000 a. de C. una embarassada que regava
amb orina seva una barreja de grans de blat i d’ordi sabia que tindria un nen si al cap de
dues setmanes germinava primer el blat, i que tindria una nena si era l’ordi qui
germinava primer. El calendari del pagès de l’any 1700 a.C. a Sumèria, dictat en teoria
pel déu Ninurta donava ja moltes directrius per cultivar l’ordi. Ben curiosa és la
recomanació de resar una oració a la deessa Ninkilim quan el pagès vegi germinar l’ordi
perquè els ratolins de camp, altres bestioles o els ocells no delmin la collita. A l’Antic
Egipte ja es coneixien els dos tipus d’ordi el de 2 rengles, millor per a fer la cervesa, i el
de 6 rengles.
sembra de l'ordi a l'Antic Egipte
Ja a l’Antic Egipte la feien servir

per fer-ne cervesa, com a la Coda
de Can Sadurní a Begues els
neolítics (3800 anys abans de
Crist).
Actualment només a Europa hi ha

més de 1300 varietats registrades.
Al món el 2018 la producció d’ordi
era de 141 milions de tones i s’hi
dedicaven més de mig milió de
quilòmetres quadrats al seu cultiu.
Els principals països productores
en milions de tones foren Rússia
(17), França 11), Alemanya (9.5), Cervesa actual de venda per subvencionar l'exploració del
Austràlia (9). Espanya (9). Canadà jaciment epipaleolític de Can Sadurní (Begues-Garraf), feta
(8), Ucraïna (7), Turquia (7), Regne imitant la recepta prehistòrica (4200 a. C.)
Unit (6.5) i Argentina (5).
A la Bíblia surt citat l’ordi com un dels cultius que va assotar una de les plagues que
desencadenà Moisès (Èxode 9:31) i en 38 ocasions més. Els cinc pans que Jesús
multiplicar per donar de menjar a mil persones que havien acudit a escoltar-lo eren
d’ordi (Joan 6:13). Els gladiadors romans s’alimentaven sobre tot de pa d’ordi. El pa de
blat tradicionalment s’havia reservat a les classes més poderoses, però ha acabat
imposant-se al d’ordi i de civada. GALÈ, HIPÒCRATES, PITÀGORES i PLATÓ recomanaven
menjar ordi als seus deixebles.
DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que la cervesa obtinguda de l’ordi és diürètica però pot
afectar els ronyons ni els nervis, en especial les meninges; a més infla la panxa i les
cames. Però l’ivori remullat dins la cervesa més més fàcil de treballar. Del gra escrivia
que l millor era el pelta, blanc (perlat), però que és menys nutritiu que el blat. Però, això
nogensmenys, la farina bullida en aigua sí que alimenta més que la de blat; i és bona
contra les úlceres de la tràquea. La farina cuita amb fonoll fa venir més llet. L’ordi és
diürètic, detersiu, flatulent, de mal digerir però fa madurar les inflamacions. Cuita la
farina amb pyx liquida, resina i fems de colom fa madurar les durícies. Cuita amb melilot
i cascalls és analgèsic contra els dolors de costat. S’aplica en cataplasma amb llinosa,
fenigrec i ruda contra els còlics per gasos intestinals. Amb pix liquida, cera i orina de
nen i oli fa madurar les escròfules. Amb mirra i vi o amb pera silvestre o mores
d’esbarzer o escorça de magrana estronca els fluxos. Amb codonyat o vinagre alleuja la
inflamació de la gota. Cuit amb vinagre el suc de la farina d’ordi sense coure aplicat
calent, cura les lesions de la lepra. El suc de la farina amb aigua i cuit amb pyx liquida i
oli fa supurar els abscessos. Extret el suc amb vinagre i cuit amb pyx liquida convé
contra les fluxions articulars. La farina d’ordi restreny i desinflama.
El profeta MAHOMA recomanava l’ordi contra dolors, nivells alts de colesterol, malalties
del cor, el tractament del càncer, els efectes de l'envelliment, la diabetis i la hipertensió.
ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVII) escrivia que l’ordi és fred i sec, però la farina cuita en
aigua humidifica, Per desencallar obstruccions internes és millor prendre l’ordi bullit
amb rels d’endívia, julivert, api i de llengua de bou i per això rebaixa la febre, refresca el
fetge i lleva l’ardor a l’orinar. Ni hi ha que fan una beguda amb ordi, ametlles, llavors de
meló i de carabassa. Fregant-se les mans amb farina d’ordi es posen fines.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) l’ordi és una planta de Saturn i no convé als
melancòlics. Un cataplasma de farina d’ordi, vinagre, mel i figues seques triturades
dissolt els abscessos. El cataplasma de farina d’ordi bullida amb melilot, camamilla,
llinosa,m fenigrec i ruda en pols lleva els dolors del costat (de la melsa) i de l’estómac. El
cataplasma de farina d’ordi bullida amb llavor de puça (saragatona) i aigua, afegint-hi oli
de lliris i mel, aplicat calent cura els bonys sota les orelles, gola, coll o zones properes. L?
aigua destil·lada de la fulla verda de l’ordi cura les cataractes si s’instil·len les gotes als
ulls i hi alleugen els dolors.
ESOTERISME
Els antics egipcis i els bramans posaven les primeres espigues d’ordi als altars en honors
de les divinitats. Els grecs clàssics als altars de Demetera. Una tradició castellana era
posar dins la casa un feix d’ordi vestint-lo amb vestits de dona i amb això pretenia la
dona casar-se a l’any i tenir una bona collita.
• antiespasmòdic • emmenagog
• antiinflamatori • emol·lient
• astringent • estomacal
• cardioprotector • expectorant
• digestiu • febrífug
• diürètic
USOS MEDICINALS DE L’ORDI
• abscessos • cremades
• arterioesclerosis • debilitat
• artritis • diabetis
• bronquitis • diarrea
• càncer d’estómac • dispèpsia
• cataractes (hidrolat) • dolors musculars
• catarro • febre
• colesterol alat • furóncols
• condilomes • hipertensió arterial
• contusions UE • indigestions
• lumbago • retenció de líquids
• mal de coll • tos irritativa
• penellons • tuberculosis
• post-part • tumors abdominals
• restrenyiment • vòmits
USOS ALIMENTARIS
• «Agua de cebada»: preparat amb ordi perlat (100 g ben rentats, per 2 L bullint
l’aigua 1 hora) + suc de llimona + mel o sucre + canyella + vi + gel. Ara típic de les
festes de Madrid però originària de la zona d’Alacant. També és coneguda a
Hispanoamèrica i a la Gran Bretanya. Diuen que va bé per als pulmons, abaixa el
colesterol, millora la digestió, estronca la diarrea, frena les pujades de glucèmia,
protegeix la pell i el cabell de l’oxidació.
• «Máchica»: farina d’ordi torrat o també d’ordi amb altres llavors (blat, blat de moro,
llinosa, pèsols, Chenopodium pallidicaule, Amaranthus cuadatus). S’empra com a
farinetes pels nens petits, barrejat amb llet,. O barrejat amb farines per fer pa o
pastissos o salses. A l’Equador (Latacunga) és molt popular i també a Mèxic
(Sinaloa) i al Perú.
• Cervesa: per produir un barril de cervesa calen uns 35 Kg d’ordi, 500 g de llúpol,
500 g de sucre i un grapat de llevat (de cervesa). Es deixen germinar els gras
d’ordi fins que l’arreleta tingui la meitat de longitud del gra, primer en muntons i
després en capes ben estesos, sempre remullats. S’hi pot afegir una mica de calç
apagada a l’aigua per tal d’evitar contaminació bacteriana indesitjable. Quan
l’arreleta arriba a tenir 2 cm s’asseca el conjunt i es torren els grans en un forn
amb aire calent. Si la cervesa ha de sortir clara la temperatura serà de 65C i si ha
de sortir fosca, de 85ºC. Amb aquesta procés s’aconsegueix transformar el midó en
maltodextrina, dolça, tova i fermentable. Les arreletes s’aparten i serviran pels
pinsos de gallines i bestiar en general. El gra estovat i mig torrat s’esclafa per
obtenir la malta molinada. Aquesta s’aboca a grans cisternes amb aigua calenta.
El fons té una cribra que deixa passar el líquid però no la part sòlida. El most de
cervesa conté substàncies entre midó i sucres més simples que donaran sabor a la
cervesa. El most es passa per un recipient amb vapor perquè es vagi barrejant i
bullint. Aleshores s’hi afegeix el llúpol i el sucre i es fa bullir 2 hores tot plegat.
Després es filtra per separar les resines del llúpol i les proteïnes que hagin
coagulat. Després el líquid es refreda i s’aboca al recipient de fusta per a la
fermentació alcohòlica amb el llevat. Com més dens sigui el most més grau
alcohòlic donarà. El recipient de fusta s’ha de refrigerar i es manté fred perquè la
fermentació genera escalfor. Si el recipient és de fusta de faig, la cervesa no farà
gaire escuma a l’abocar-la al got o gerra. Abans d’envasar el líquid enriquit ja en
alcohol cal clarificar-lo. Si s’hi i afegeix sucre en aquesta etapa la cervesa pujarà
més al cap. També al clarificar-la alguns hi afegeixen més llúpol o altres plantes
aromàtiques. Hi ha cerveses de 3º i de 6º, i n’hi ha «sense alcohol» (0.55). Alguns
grups arriben a consumir 0.5 L e cervesa al dia.
• Extracte de Malta (melassa d’ordi) : pasta marró caramel·litzada resultant de la
hidròlisis enzimàtica de l’ordi germinat formada per polisacàrids 25-30%, glucosa
7-10%, fructosa 1-2%, sacarosa 1-3%, maltosa 39-42%, malto-triosa 10-15%,
enzims, proteïnes 3.8%, grasses 0.1%, fibra 0.1%, aigua 22%, minerals 1.1% (en
especial Fòsfor), i vitamines, en especial del grup B. És molt dolça i molt calorífica
i energitzant. Es pot afegir a xocolates, cereals, galetes, pastissos, pans, pizzes,
gelats, barretes energètiques, o menjar-la a cullerades directament o afegir-la a les
begudes per ensucrar-les com si fos mel. Per als nens petits el plàtan aixafat amb
suc de taronja i extracte de Malta resulta molt agradable i estimula la capacitat
intel·lectual. També convé per donar escalfor als pulmons, i posar bé el cor i el
sistema nerviós. Es ven com a «melaza de cebada» sola o combinada amb melassa
de blat de moro.
• Farina cuita al vapor (30 hores): de fàcil digestió per a farinetes per a nens petits
• Ginebra: és un destil·lat de molta graduació alcohòlica (40º) fet a partir de la malta
fermentada i aromatitzada amb ginebrons i algunes altres aromàtiques (coriandre,
angèlica, anís, taronja, llimona).
• «Kvas»: beguda alcohòlica russa de només 2º feta a partir de farina d’ordi i de sègol
i segonet, poma i pera. És refrescant i ve a ser com una cervesa aigualida. També
es posa a la sopa freda coneguda com «okroshka» a base de patates, ous,
cogombres, cebollins, anet, raves i carn, sal, pebre, mostassa i crema de llet agra.
En receptes casolanes per fer el kvas s’hi posa també gingebre, llimona i panses.
Es posa a bullir aigua (4 L) en una cassola gran. Es posen bocins de pa de sègol o
d’ordi (750 g) al forn i s’hi couen a 180º C fins que es posin durs. Quan l’aigua
estigui ja bullint s’hi aboca el pa i es va remenant i es tapa i es deixa reposa 5
minuts. Es cola a través d’un drap molt gran i al líquid s’hi afegeix llevat actiu (un
sobret) prèviament remullant en 45 mL d’aigua tèbia (2 minuts). S’hi afegeix sucre
(125 g), pell de llimona (en bocinets), i gingebre (rel tendra en llesques molt fines),
es remena i es tapa i es deixa reposa tota una nit. Essent demà es cola i s’aboca
el líquid en pots de vidre deixant-hi una mica d’aire, i s’hi afegeixen panses (50 g)
i es tapen perquè hi hagi una mica més de fermentació (3 hores) i al final es posa a
la nevera abans de consumir.
• Malta torrada (succedani del cafè): un cop germinat el gra, s’asseca a baixa
temperatura 65-80ºC, se’n lleva la radícula i es torra a 200º C. S’afegeixen petites
quantitats a la cervesa si es vol enfosquir. Normalment es ven com a succedani del
cafè, molta.
• Pa integral
• Palla: un bon aliment per a rucs, muls i cavalls
• Pinso per als porcs o els cavalls
• «Tsampa»: menja tibetana fet amb farina d’ordi torrada,del tipus qingko, mantega
de yak i moll de l’os de yak. Es pot guardar en forma de boles per endur-se de
viatge (a peu). Una versió més moderna s'elabora amb nou ingredients: fesols
vermells, cigrons, llenties, blat de moro sec, cacauet natural, mel pura, plàtan
verd, soja en grans i blat sec. Els grans i plàtans es torren al foc, i mòlts,
s'uneixen amb la mel. Després es dóna forma de pilotetes a la massa, que es pot
conservar mesos.
• Verd d’ordi (fulla crio-triturada)
• Whisky: beguda alcohòlica (40-62º) molt famosa obtinguda a partir de la malta de
grans d’ordi (o també d’altres cereals com blat, blat de moro o sègol). La
fermentació alcohòlica sol tenir lloc en botes de fusta de roure. El segle XV el
produïen monjos irlandesos i monjos escocesos com «aqua vitae». La fermentació
pot durar més de 3 anys. L’aigua que s’afegeix a la malta ha de ser molt pura, de
bona deu. El gra d’ordi es deixa germinar durant una setmana després d’haver-lo
remullat en aigua a 13º C. Un cop germinat s’asseca cremant torba a sota durant
3 dies quedant el gra a uns 70º C. Després es moltura i es barreja amb aigua
calenta i es posa en cisternes 33 dies a fermentar. En acabat es destil·la dos cops
en alambins d’aram; i al final es diposita a les botes perquè envelleixi i agafi el
gust i color de la fusta de roure.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HORDEUM VULGARE
• (+)-catequina LLA • 28-iso-fucosterol LLA

• (+)-coridina REL • 5,7-dihidroxi-3’,4’,5’-trimetoxi-
• (+)-glaucina REL flavona TIJ
• (R)-epi-heterodendrina GER • àcid 2’-deoxi-mugènic REL
• 1-(3-amino-propil)-pirolini GER • àcid 3-hidroxi-mugènic REL
• 1,4-benzoquinona FUL REL • àcid 5-hidroxi-trans-ferúlic
• 2-carboxi-arabinitol FUL • àcid 5’,8-diferúlic
• àcid abscíc LLA • cera FUL
• àcid aconític REL • cianidina-3-arabinòsid FUL
• àcid alfa-ceto-glutàric LLA • cianidina-3-glucòsid
• àcid ascòrbic TIJ 3300 ppm • cistina LLA FUL
• àcid cafeic LLA • cistationa GER
• àcid clorogènic LLA • citrinina LLA
• àcid esteàric LLA FUL • Cobalt TIJ 49 ppm
• àcid ferúlic • colina LLA
• àcid feruloïl-quínic FUL • Coure GER 8 ppm; LLA 1-10 ppm
• àcid feruloïl-shiquímic FUL • crisoeriol-7-galactòsid FUL
• àcid fític LLA 1% • crisoeriol-7-O-beta-D-gluc`soid FUL
• àcid hidroxàmic FUL • Crom 31 ppm TIJ
• àcid indol-3-carboxílic • cumarina
• àcid jasmònic LLA • diamino-propà GER
• àcid linoleic FUL LLA • dicentrina REL
• àcid linolènic FUL LLA • dietil-amina LLA
• àcid malònic LLA • dimetil-amina LLA
• àcids mugineic REL • epi-heterodendrina
• àcid o-hidroxi-cinnàmic LLA • escopoletina
• àcid oleic FUL; LLA 1.4% • espermina LLA
• àcid oxalacètic LLA • Estany TIJ 12 ppm
• àcid p-cumàric LLA • estigmasterol PLA GER
• àcid p-hidroxi-benzoic • etil-amina LLA
• àcid p-oxi-benzoic • Ferro TIM 160 ppm; GER 100 ppm;
• àcid palmític FUL; LLA 4070 ppm LLA 40 ppm
• àcid palmitoleic FUL • fibra TIJ 13.4%; LLA 15%; PLA 13-
• àcid pantotènic LLA 44%
• àcid salicílic TIJ • fil·loquinona LLA
• àcid sinàpic PLA • fitat LLA
• àcid siríngic PLA • fitina LLA 1%
• àcid trans-ferúlic PLA • fitoesterols GER
• àcid vainíllic • folacina LLA
• aesculetina • Fòsfor ÑLLA 0.9 %
• aesculina • fructosa LLA
• alfa-al·locritpona REL • gibberel·lina LLA
• alfa-tocoferol FUL REL LLA • gibberel·lina A-1, A-3 GER
• alfa-tocoquinona FUL • glaucentrina REL
• alkil-resorcinol LLA • gluco-difructosa LLA
• Alumini LLA 7 ppm • gramina REL TIJ GER FUL
• amoníac LLA • grassa 2.9% TIJ; 5.5% LLA,; 6.4 %
• AMPc LLA GER PLA
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid FUL • herniarina PLA
• Arsènic 0.01 ppm GER • heterodendrina PLA
• barwina LLA • hexacosan-1-al FUL
• beta-carotè TIJ LLA • hexacosan-1-ol FUL
• beta-glucà LLA • hordatina-A GER
• beta-sitosterol GER • hordatina-B GER
• betaïna TIJ REL • hordeïna LLA
• biotina LLA • hordenina GER REL
• Bor 2-6 ppm LLA • herdeumina LLA
• Calci 1,1% TIJ, 4100 ppm LLA • horsatina PLA
• calmodulina TIJ • indol-3-carboxaldehid GER
• campesterol GER • iso-orientina FUL
• candicina GER • iso-orientina-3’-metil-èter FUL
• catequina • iso-orientina-7-arabinosil-glucòsid
• catequina-7-O-glucòsid FUL
• iso-oritentina-7-O-beta-D-glucòsid • Potassi GER 6100 ppm; LLA 9900
FUL ppm, PLA 19900-44000 ppm
• iso-orientina-7-rhamno-glucòsid • procianidina B3 LLA
FUL • procianidina C2 LLA
• iso-vitexina FUL • prodelfinidna B3 LLA
• iso-vitexina-7-diglucòisd FUL • prolina REL
• iso-vitexina-7-O-beta-D-glucòisd • pro-pelargonidina-dímer LLA
FUL • proteïna 0.9 % TIJ; 21% LLA; 25-
• leucocianidina FUL 34% PLA
• lignina PLA • protoclorofil·la FUL
• luteïna GER • putrescina GER
• luteolina-7-O-beta-D-glucòisd FUL • rafinosa LLA
• lutonarina PLA • riboflavina TINJ LLA
• lutonarina-3’-metil-èter PLA TIJ • salicilats LLA
• Magnesi 2300 ppm TIJ;1670 ppm • saponarina FUL TIJ
GER • satiomem PLA
• maltosa LLA • Seleni TIJ 24 ppm
• Manganès 60 ppm TIJ; 26 ppm • serina LLA
GER; 120 ppm LLA • Silici TIJ 34 ppm
• manitol REL • Sodi TIJ 2200 ppm; GER 250 ppm
• melatonina LLA • Sofre LLA 200 ppm
• Mercuri 0.07 ppm GER • tiamina TIJ 13 ppm; LLA 10 ppm
• metil-amina LLA • tocoferols LLA 56-71 ppm
• metionina LLA • tric¡ina TIJ
• midó LLA 62% • tricina-7-O-beta-D-glucòisd FUL
• N-metil-tiramina REL GER LLA • trigonel·lina LLA
• neo-xantina PLA • triptamina GER
• niacina TIJ; LLA 115 ppm • triptòfan LLA GER
• ocrotoxina A LLA • tiramina GER
• orientina FUL • tirosina LLA
• orientina-7-O-glucòsid FUL • ubiquinona GER
• orizanol PLA • umbel·liferona LLA
• òxid de Silici LLA 9000 ppm • valina
• p-cumaroïl-agmat TIJ • violoxantina GER
• pentosanes 8-24 % • vitamina B1 LLA
• piperidina LLA • vitamina B2 LLA
• piridoxina LLA • vitamina K1 FUL REL
• pirrolidina LLA • vitexina-7-O-beta-D-diglucòsid
• plasto-hidro-quinona-9 LLA REL • Zinc 20 ppm TIJ GER LLA
• plasto-quinona FUL GER
• plastoquinona-9 GER
Valor nutricional per cada 100 g de gra d’ordi

• Carbohidrats 77.7 g
Sucres 0.8 g
Fibra alimentria 15.6 g
• Grasses 1.2 g
• Proteïnes 9.9 g
Vitamina C 0 mg (0%)
Calci 29 mg (3%)
Ferro 2.5 mg (20%)
Magnesi 79.0 mg (21%)
Fòsfor 221 mg (32%)
Potassi 280 mg (6%)
Zinc 2.1 mg (21%)
VERD D’ORDI
proteïnes 11.5% + carbohidrats 59.5% + lípids 3.2%
Carbohidrats del verd d’ordi:

• eritrosa • ribulosa
• fructosa • sedoheptulosa
• glucosa • xirulosa
Aminoàcids del verd d’ordi

(en negreta els aminoàcids essencials)
àcid aspàrtic 3,90%
àcid glutàmic 4,90%
alanina 3,16%
arginina 2,15%
cistina 0,35%
fenil-alanina 2,25%
glicina 2,30%
glutamina 0,60%
histidina 0,75%
iso-leucina 1,90%
leucina 3,41%
lisina 2,31%
metionina 0,15%
prolina 2,11%
serina 1,43%
tirosina 0,79%
treonina 1,76%
triptòfan 0,65%
valina 2,50%
Lípids del verd d’ordi:
àcid araquíric 0,34%

àcid càpric 0,10%
àcid erúcic 0,50%
àcid esteàric 1,50%
àcid làuric 1,50%
àcid linoleic 9,00%
àcid linolènic 50,00%
àcid mirístic 2,50%
àcid oleic 2,00%
àcid palmític 19,00%
àcid zoomàric 3,50%
àcids no identificats 10,06%
Vitamines del verd d’ordi
àcid ascòrbic (vitamina C) 330 mg

àcid fòlic 630 mcg
àcid nicotínic 10 mg
àcid pantotènic 2,5 mg
biotina 49 mcg
carotens (pro-vitamina A) 51500 U.I.
colina 265 mg
piridoxina (vitamina B6) 0,04 mg
riboflavina (vitamina B2) 2,70 mg
tiamina (vitamina B1) 1,30 mg
Minerals del verd d’ordi
Calci 1100 mg
Coure 1,5 mg
Ferro 16 mg
Fòsfor 589 mg
Magnesi 225 mg
Manganès 5,7 mg
Potassi 8900 mg
Sodi 770 mg
Zinc 7,25 mg
USOS RECOMANATS DEL VERD D’ORDI
• al·lèrgies • envelliment cel·lular per excés

• anorèxia d’oxidació
• arterioesclerosis • esgotament físic
• artrosis • esport
• astènia • esteatosis hepàtica (fetge gras)
• cirrosis hepàtica • estrès nerviós
• colesterol alt • gastritis
• convalescències • gastroenteritis
• creixement en nens • gota
• depressió sexual • infeccions cronificades
• dermatitis • lactància
• descompensació hormonal femenina • malalties cardiovasculars
• dieta pobre en vitamines, minerals i • obesitat
enzims • reuma
• edemes • rigidesa muscular
• embaràs
ordi torrat ordi maltejat

bales de palla d'ordi
aigua d'ordi. Foto: TAMORLAN
ordi perlat. Foto: RASBAK

máchica
verd d'ordi (= «verde de cebada»)
envàs de malta torrada, de finals del segle XIX
LITERATURA
• A barley corn is better than a diamond to a cock.

• A bestia comedora, piedras en la cebada.
• A burro muerto, la cebada al rabo.
• A caballo muerto, la cebada al rabo.
• A porta do rezador non poñas o trigo ó sol, e do que non reza nada nin trigo nin
cebada.
• Agua con todo y brida, la cebada con la silla.
• Agua de febrero, para las cebadas tempero; y la de mayo, para todo el año.
• Agua de marzo, cebada y habas a sacos.
• Agua en febrero, cebada en granero.
• Agua trotada, tanto vale como cebada.
• Al asno muerto, la cebada al rabo.
• Al burro que no come cebada, media carga.
• Al trigo le llaman trigo y a la cebada cebada, y a las mozas de este pueblo las de la
cara lavada.
• Amigos sí, pero la cebada a dos reales.
• Amigos, amigos, pero la cebada a dos reales.
• Amistad, la que se quiera, pero la cebada a veinte la fanega.
• Anem al camp a veure ordi, espiga ençà espiga enllà, torna-te'n a casa que ja
granarà.
• Bai de giärste saiget op Sünt-Vit, es se met samtem Sacke quit.
• Barley makes the heap, but wheat the cheape.
• Barley-corn is the heart’s kew.
• Barley-straw’s good fodder when the cow gives water.
• Bestia sin cebada, nunca te dará buena cabalgada.
• Bo és escoar s'ordi damunt es talec d'altri.
• Buen día de Reyes, la cebada crece por encima de los tejados.
• Burra vieja quiere su cebada, dijo al marido la vieja casada.
• Caballo que con tres años ve una yegua y no relincha, o le falta cebada o le aprieta
la cincha.
• Cama y condidura, y cebada para la mula.
• Cebada atollada, trigo en polvo, centeno en lodo.
• Cebada encima de estiércol, espérala con seguridad; y si el año es mojado, pierde
cuidado.
• Cebada granada, a los ocho días segada.
• Cebada hostigada, muermo cría, que no nalga.
• Cebada la que yo quisiere, y trigo el que Dios me diere.
• Cebada para marzo, leña para abril y trigo para mayo.
• Cebada para marzo, leña para abril, flores para mayo y trigo para junio.
• Cebada que tarde siegas, más queda en el campo que en la era.
• Cebada sobre estiércol, espárcela cierto, y sí el año es mojado, pierde cuidado.
• Cebada sobre estiércol, espera ciento, y si el año fuere mojado, pierde cuidado.
• Cebada y regalo hacen bueno al caballo.
• Cebada, a que eu quixer; e trigo, o que Deus me der.
• Cebada, centeno y trigo, mucho sol y poco abrigo.
• Centeno en polvo, cebada en lodo, y trigo en todo.
• Comfortable is he who doesn't have a donkey - Doesn't know of its straw and
barley.
• Conde y condadura, y cebada para la mula.
• De atrás viene la cebada.
• Dem ist gut Gerste borgen, der Weizen genug hat.
• Des que’l burru muertu, la cebada al rabu.
• Desear una cosa tanto como la cebada una mula de alquiler.
• Después de muerto el burro, cebada al rabo.
• Die Gerste eingestäubt, den Hafer eingekleibt
• Die Gerste im Halme ist noch ungewisse Ernte.
• Die Gerste ist gut gerathen.
• Die Gerste muss das Mehl auf dem Boden suchen.
• Die Gerste nahm mir den Kopf in Beschlag statt der Dichtkunst, und der Weizen
statt der Mildthätigkeit.
• Die Gerste wächst nicht für den Esel.
• Die Gerste wird vor dem Hafer.
• Dijo a las cebadas marzo: Tales como os pillo os alzo.
• Dijo el trigo a la cebada: Dios te dé cosecha mala.
• Dijo la cebada al labrador: siégame pronto que ya estoy granada.
• Doar Gâsten liggt, kann kên Roggen liggen.
• Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
• Ehe die Gerste reif ist, sind die Hühner verhungert.
• Eine resche jäche Gersten seyn.
• El agua de san Jorge es buena para la cebada.
• El burro que más trabaja merece más cebada y paja.
• El hidalgo de Fuenlabrada, que vendió el caballo para comprar la cebada.
• En casa del rezador no pongas el trigo al sol, pero el que no cree en nada, ni odio,
ni trigo, ni cebada.
• En febrero lluvia, cebada segura.
• En julio se siega la cebada con capote y el trigo en agosto en pelote.
• En teniendo el castellano vino, ajos, trigo y cebada, no deja la plaza en julio ni en
enero la capa.
• Eres chiquita y redonda como un grano de cebada; lo que tienes de pequeña lo
tienes de resalada.
• Erst Gerste, dann Hühner.
• Es ês in der Garste geschee, es tut d'n Hober niss (nichts).
• Estamos encerrando, no nos dan vino, permita Dios que se vuelva la cebada en
trigo.
• Fällt die Gerste in der Marterwoche aus dem Sack, so bleibt sie in den Hosen
stecken.
• Febrero lluvioso, cebadas en grueso.
• Febrero, cebadero.
• Febrero, mes cebadero, y cabrito al caldero.
• Febrero, saca cebada del culero.
• Gerste mit gutem Aufgang wird selten lang
• Hat der Gerste einen guten auffgang, so wird er nicht lang vnd hat einen bösen
fortgang.
• He who is frightened of a sparrow will never sow barley.
• Ist die Gerste im Krug zu Ende, so klingt er hohl.
• It is ill prizing of green barley.
• It is ill prizing of green barley.
• It is safe to lend barley to him who has oats
• Kommt die Gerste trocken zur Erd', ist eine gute Ernt' beschert
• L'aigua per Sant Jordi és bona per a l'ordi.
• L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
• La amistad corra, y la cebada a ocho cuartos.
• La tramontana se lleva todo lo que aventa: cebada, trigo y avena.
• Lluvia del mes de junio, bonita cebada y mal heno.
• Lluvioso febrero, buen cebadero.
• Lo pagès, per Sant Jordi, ja sap lo que farà l'ordi.
• Malhaya el burro que no gana la cebada.
• Man muss die Gerste nicht eher aus dem Sacke schütten, bis man Weizen hat.
• Mieux vaut l’orge de notre pays que le blé d’autri.
• Mit da raif Jârscht amm da Wett wachse.
• Mit einer Hand voll Gerste lockt man mehr Hühner als mit einem schönen
Knüttel.
• Morena tiene que ser la tierra para ser buena, para sembrar y coger trigo, cebada
y avena.
• Mort En Jordi, ja no hi ha més ordi.
• Mucha agua en la otoñada, poco trigo y menos cebada.
• Nieva menudo, dale cebada al burro
• No es cebada, que se descabeza.
• No hay cebada para tantos asnos.
• No hi ha ordi que no es piqui.
• No metas en tu casa quien dos ojos haya, sino trigo y cebada.
• Non bisogna scuotere l’orzo dal sacco prima di averes il frumento.
• Orzo e paglia fa caval da battaglia.
• Paja nueva y cebada vieja, ensanchan la pelleja.
• Pan de cebada, comida de asno disimulada.
• Pan de centeno, para tu enemigo es bueno; pan de mijo, no se lo des a tu hijo; pan
de cebada, comida de asno disimulada; pan de panizo, fue el diablo el que lo hizo;
pan de trigo candeal o tremés, lo hizo Dios y mi pan es.
• Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant
Marc ja faràs tard.
• Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat.
• Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.
• Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si el trobes espigat, a fi de maig te l'hauràs
menjat.
• Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan
és en gavella; si per San Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
• Per Sant Jordi, cava ton ordi; per Sant Marc, ja faràs tard.
• Per Sant Jordi, garbes d'ordi.
• Per Sant Jordi, guarda ton ordi.
• Per Sant Jordi, la piula pica l'ordi.
• Per Sant Jordi, sembra ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
• Per Sant Jordi, vés a veure l'ordi, i si l'ordi no fuig, fuig tu de l'ordi.
• Per Sant Jordi, vigila ton ordi; si en veus una espiga ençà i una altra enllà, torna-
te'n cap a casa, que prou n'hi ha.
• Por oír misa y dar cebada no se pierde jornada.
• Por tardío que venga mayo, dejara la cebada granada y el trigo espigado.
• Puesto que el asno no come bien la paja, poca cebada.
• Quan et segarem, ordi? Per Sant Jordi.
• Quan l'octubre és arribat, sembra el segle, l'ordi i el blat.
• Quan no plou de maig, anyada d’ordi a raig.
• Qui a des pois et du pain d’orge, du lard et du vin pour sa gorge, qui a cinq sous
et ne doit rien, il se puet dire qu’il est bien.
• Qui amb ordi va al molí, troba el lladre pel camí.
• Revuelto el trigo con la cebada, no vale nada.
• Si d’abril plou, blat, ordi i sèu de bou.
• Si en abril llueve, trigo, cebada y sebo de buey.
• Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat.
• Si hace buen tiempo el día de Santa Ágata, la cebada madura en la espiga.
• Si junio moja bien, salen centeno, cebada, y heno.
• Si llueve por San Jorge, ni ciruelas ni cebada.
• Si llueve por San Juan, la cebada se va desmejorando, y el trigo se estropea.
• Si no llueve por san Jorge, sanseacabó cebada.
• Si no plou per sant Jordi, tururut ordi.
• Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
• Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
• Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi.
• Sow barley in dree, and whest in pul.
• The ass dead, the barley at his tail.
• The horse can die from too much barley.
• Toda es nada, sino coger mucho trigo y cebada.
• Tormentas en marzo, la cebada con un mazo.
• Tranquille est celui qui n’as pas d’âne: il ne s’occupe ni de sa paille, ni de son
orge.
• Trigo y cebada, plata quebrada.
• Trigo, cebada y avena, sembrarás en tierra buena.
• Trop d’orge fait crever le cheval.
• Une poule affamée rêve qu’elle est dans le grenier à orge.
• Valen tanto como el heno, la cebada y el centeno.
• Venderle la cebada a alguien.
• Wann de Gearste mehr gellt, äs de Roggen, un de Maget roet (räth) öewer de
Fruggen un de Knecht öewer den Buren, dat werd nit lange duren.
• Wenn die Gerste fällt, bekommt der Bauer Geld.
• Wenn die Gerste weg ist, wird 's Huhn geschlachtet (verkauft).
• Wer Gerste säen will, muss es den Hühnern nicht erzählen.
• Who sows barley cannot reap wheat.
• Wir haben keine Gerste gefressen, antworteten die Esel der Gipsmühle, als man
ihnen sagte: der Tag der Auferstehung ist ein schrecklicher Tag.
• Wo mer Gääsch (Gerste) schött, kann kei Kôn ligge.
• Ya viene mayo por las cañadas, espigando los trigos y granando las cebadas.
• Yero y cebada, en gavilla grana.
LLÚPOL
Humulus lupulus L.
[1753, Sp. Pl. : 1028] 2n = 20 (Família Cannabàcies)
ETIMILOGIA: del llatí, del nom vulgar en temps medievals, derivat segurament de “humus”
(terra), o del diminutiu de «homo» “homulus”, i de “lupus” (llop), o el seu diminutiu «lupulus».
Potser per la semblança de la forma de la fulla amb la petjada del llop.
OTTO WILHEM, THOMÉ (Flora von Deutschland, Östereich und der Schweiz)
Làmina de Medizinal-Pflanzen-I de FRANZ EUGEN KÖHLER
NOMS POPULARS
Alemany: Hopfen, Hopfendrüsen, Hopfenzapfen, Echter hopfen, Bierhopfen, Gemeiner

hopfen, Gewöhnlicher hopfen, Hecken-hopfen, Hopf, Hoppen, Hupfen,
Weiden-hopfen, Wilder hopfen
Anglès: Hops, Coomon Hop, Golden Hop, Willd Hop
Àrab: ‫ راتنج الجنجل‬/ ‫ حشيشة الدينار‬/ ‫ جنجل شائع‬/ ‫ اللوبوالن‬/ ‫جنجل‬
Armeni: Գայլուկ սովորական
Basc: exker-aien, ezker-aien, lupibelarra, lupulu, lupulua.
Castellà: betiguera, cerveza, hombrecillo, lupina, lupio, lupo, tetas de gitana, parra,
cuerpo de hombre, enredadera, espárrago de ortiga, espárrago de ortiguilla,
espárrago de río, espárrago de soguilla, espárrago de zarza, espárrago
ortiguero, espárrago zarcero, espárragos de culebra, espárragos de las
paredes, espárragos de sortijilla, espárragos negrillos, flor de hombre,
hombrecillo, hombrecillos, lopu, lupiera, lupina, lupio, lupios,
lupo, lópulo, lúpulo, lúpulo, lúpulo bravo, parra silvestre, pimienta
blanquizca, piña fofa, retigueras, vetronera, vidarria, zaramancón,
zaramangón, úpulo.
Català: Llúpol, Llobet, Esparga, Espàrgol, Espargolera, Esparce Bord, Escanya-Poll,
Esquellerinc, Guilleuma, Herba de la Cervesa, Cervecera, Cervesa.
Asparguls, Boca de llop, Cervesera, Escanya-poll, Escanyapolla, Esparga,
Espargolera, Espergolera, Espàrgol, Espàrrec bord, Esquelleric,
Esquellerinc, Esquellerincs, Flor de cervesa, Guilleuma, Herba cervesera,
Herba de la cervesa, Llupins, Lubet, Tàrrec de bou, Vidàrria.
Danès: Humle
Eslovè: Navadni hmelj/ Hmelj navadni / Pravi hmelj
Estonià: Humal/ Harilik humal
Finlandès: humala, humulat
Francès: Houblon, Houblont grimpant, Vouleuvrée, Vigne du Nord,
Gaèlic: hopa
Gal·lès: Hopys / Hopysen / Llewyg y blaidd / Pensag / Pensoe
Gallec: carrizo, engatadeira, lupio, lúpalo, lúparo, lúpulo.
Hebreu: ‫ כשותנית‬/ ‫ כשות‬/ ‫כשותית‬
Holandès: hop
Hongarès: Közönséges komló/ Komló
Italià: Luppolo
Japonès: ホップ
Occità: Aubelon, Auberon, Aubloun, Oubloun, Tantaravèl
Persa/Farsi: ‫رازک‬
Polonès: Chmiel zwyczajny
Portuguès: engatadeira, húmulo, lúparo, lúpulo, lúpulo bravo, lúpulo silvestre, lúpulo-
trepador, pè-de-galo, pé de gallo bastardo, pé de gato, pé-de-galo, vinha-do-
Norte.
Rus: Jmiel Obyknoviennyi/ Хмель обыкновенный
Suec: Humla / Vildhumla / Humle
Turc: Şerbetçi otu
Txec: Chmel otáčivý
Xinès: 蛇麻 / 啤酒花
Liana vivaç rizomatosa que forma colònies atapeïdes, glabra en general, amb tiges
enfiladisses, de 0.5-5 cm de gruix, que giren com les agulles del rellotge, de fins a 10 m,
proveïdes d'esperons retrorsos, fistuloses, amb tricomes bifurcats esgarriats sobre els
HUMULUS LUPULUS. 1) epidermis d'una bractèola amb estoma. 2) part interior de bractèola amb
parènquima amb cristalls d'oxalat càlcic i teixit vascular. 3) glàndula vista de costat sortint de l'epidermis
d'una bractèola mostrant cutícula (c). 4) capa d'esclerènquima de la testa. 5) epidermis d'una bractèola
mostrant cicatriu (cic) i engruiximents i grànuls de les parets. 6) pericarpi en vista superficial. 7) epidermis
de sota una fulla amb nombrosos estomes. 8) tricoma glandular vist de costat. 8a) ídem des de sobre. 9) petits
tricomes eglandulars. 9a) tricomes eglandulars grans. 10) epidermis de sobre una fulla mostrant parènquima
en palissada (pal), cutícula estriada, i un tricoma cistolític (cy) amb dipòsits de carbonat càlcic. 11) vista
superficial d'una glàndula. —[De l’Atlas od Microscopy of Medicinal Plants, Culinary Herbs and Spices:
BETTY P. JACKSON & DERECK W. SNOWSON (1990)].
nervis que ajuden la planta a agafar-se al substrat o tutors. Fulles de fins a 17 x 19 cm,
en general oposades, amb estípules en els entrenusos inflats. En longitud, el pecíol
aproximadament iguala la làmina, que és generalment 3-5-7-palmat-lobada (excepte vora
les flors que és simple), amb el marge fistonat-dentat, amb dents obtuses mucronades, i
de contorn cordat, d'un verd molt fosc. El lòbul central sol ser major que els laterals.
Sobre tot vora els marges, la fulla és aspre, degut a tricomes cistolítics amb rosetó basal
de cèl·lules crustàcies a la cara adaxial. A la cara abaxial hi ha glàndules i tricomes.
Estípules (a la base de les fulles) membranàcies, de 7 × 17 mm, lanceolades, bífides,
feses fins la meitat. Hi ha peus femenins i peus masculins. Les flors femenines formen
cons ovoides de fins a 3.5 × 3 cm, amb bràctees de fins a 10 x 15 mm, ovals, de
consistència de paper, pàl·lides i aromàtiques, recobertes internament de glàndules
groguenques ―de 0.25 mm de diàmetre― que es desprenen a l'agitar. Els segments del
periant femení són peludes al dors i fan cosa de 1 × 3 mm; son herbacis, tenen un nervi
dorsal de color verd fosc i el voraviu escariós, laciniat. El lupulí, o pols que desprenen les
flors femenines és la part primordial com a medicinal. A la base de cada bràctea hi ha un
parell de flors femenines, amb llarg estil filiforme, cadascuna estant protegides per una
beina obliqua o prolongació de la bràctea principal. Estigmes de cosa de 3 mm. Com és
planta dioica, té inflorescències masculines a part, en branques corresponents a altres
peus. Inflorescències masculines en panícules axil·lars, solitàries o en cimes menudes,
pedunculades, amb bràctees, essent els peduncles molt peluts, amb tricomes simples
aculeats, barrejats amb altres naviculars i estrellats. El periant masculí té 5 lòbuls
iguals. Hi ha 5 estams, amb filament curt dret. Les anteres fan cosa de 2 × 0.75 mm, són
sèssils i tenen dehiscència foraminal apicular. Floreix fins a finals de l'estiu. Fruit ovoide
comprimit (3 × 2.5 mm), cobert de glàndules grogues aromàtiques, globós, sèssil i
subsèssil, adherit al periant.
La família de les Cannabàcies, comprèn un altre gènere molt conegut, el Cànnabis. Són
típics de la família no tenir làtex, tenir les flors menudes, unisexuals, les masculines
amb 5 estams, les femenines amb 2 estigmes i 2 estils; i els fuits indehiscents. És una
família propera a la de les Urticàcies. Es poden arribar a produir híbrids entre Humulus,
Cannabis i Urtica, però estèrils.
Humulus lupulus al món, segons GBIF
Suposadament silvestre en riberes humides a la península hispànica, llevat dels terç SW,
així com en altres localitats de clima temperat del nord d'Àfrica, Europa i Àsia. Abunda
localment en algunes valls, com el del Guadalop a Terol, però el major nombre de plantes
es troba en cultius, especialment a la província de Lleó. Allí se’n produeixen 1200 Tm de
cons/estròbils l‘any, principalment per a fer cervesa. Almenys s’hi ha cultivat des del
segle XVI. Es conrea a Europa (Alemanya, etc.) i als Estats Units; i en general als països
més consumidors de cervesa (Austràlia, Sud-Amèrica).
CULTIU
La llavor requereix estratificació o tractament amb fred (congelació amb terra un parell
de setmanes, i dues setmanes més d'aclimatació càlida). Intentar saltar-se aquest pas
amb aplicació d’àcid gibberèl·lic no acaba d’anar bé. Normalment es reprodueix, però, per
estaques, per tal de mantenir sense alteracions la mena o varietat. Després, un cop
crescudes les plantes, cal anar amb compte amb els caragols, i altres depredadors; i
posar les plantetes en terreny molt humit, arenós, solt, i sense altres plantes d'altres
gèneres a prop. El sòl no convé que sigui gaire àcid, en tot ca el pH no ha de baixar de
6,5. Normalment els conreus s’adoben amb uns 60 g d’adob mineral 15:15:15 i 4 Kg de
fems de granja Per cada metre quadrat. Si al sòl hi ha deficiències d’oligoelements es
nota a les plantes. Si hi massa Zinc, aleshores creixen amb fulles de color groc pàl·lid,
amb el lòbul central molt allargat. Això es pot corregir ruixant amb sulfat de Zinc. Si el
que manca és Bor, aleshores triguen a créixer nous brots i les fulles tenen
malformacions, amb entrenusos curts i la punta acaba morint-se. És fàcil de corregir
afegint bòrax al sòl. Evidentment, la planta agraeix o li calen els tutors per enfilar-se
adientment. Necessita més de 15 hores de llum per florir. A la fi de setembre es cullen els
cons femenins o estròbils, gairebé l'única part usada medicinalment de la planta,
juntament amb el lupulí o pols groga que contenen i desprenen. Per millorar el
rendiment o la massa dels estròbils s’adoben les plantes amb pro-hexadiona càlcica.
Aparells moderns per llaurar, ruixar, i collir mecànicament només es fan servir per a
grans extensions. Finalment és important també tenir bona cura del protocol d’assecatge
dels estròbils. A Espanya l cultiu intensiu es fa a la província de León, de acara a abastir
la indústria cervesera que en necessita centenars de tones. Si bé hi ha indicis que es
cultivava el llúpol el segle XI a Eslovènia, Croàcia, Bohèmia, Bavària, Finlàndia, o
Anglaterra, el cultiu intensiu no es va començar a estendre fins entrat el segle XVI, i
sempre lligat a la producció de cervesa. Durant el segle XIX ja era un cultiu mundial
molt estès.
Entre els fongs que poden atacar la planta hi ha: Alternaria alternara, Armillaria mellea
(alzinois), Botrytis cinerea, Cladosporium, Diaporthe humicola, Epicoccum, Phyophtora
citricola, Pseudoperonospora humuli, Sphaerotheca humuli, Verticillium albo-atrum,
Verticillium dahliae, Verticillium nonalfalfae. Alguns fongs poden ser propagats per cucs
(Heterodera humuli). També poden atacar la planta l’àcar Tetranychus urticae i el pugó
Phorodon humuli. També pel virus latent HLV (Hop Latent Virus: de doble ARN) o el virus
del mosaic (AMV= Arabis Mosaic Virus), o el virus NRSV (Prunus Necrotic Ringspot Virus),
propagats per nematodes (Xiphinema diversicaudatum). Altres plagues poden ser les del
curculiònid Otiorrhynchus singularis o del l’arna Hydroecia micaea o els escarabats
Psylliodes attenuata i Agriotes sp., o l’estisoreta Forficula auricularia; o els llimacs
Agriolimax reticulatus, Arion hortensis. Contra els fongs, ja va prou bé ruixar al sulfat de
Zinc. Contra els àcars i pugons, la solució ecològica del caldo d’ortiga (deixada podrir un
mes en aigua) funciona també prou bé. Contra els pugons també s’hi val lluitar
mitjançant la lluita biològica, fent servir depredadors com ara Anthocoris nemorum,
Anthocoris nemoralis, Forcicula auricularia. I contra els àcars, fer servir predadors com
ara Phytoseiulus persimilis, Stethorus punctillium, Typhlodromus occidentalis.
HISTÒRIA
PLINI deia que les tiges tendres es podien menjar com espàrrecs, però que a penes
alimentaven.
SANTA HILDEGARDA (segle XI) preconitzava l’ús de la resina de les flors femenines per a
l’elaboració de la cervesa, a més de recomanar-la contra la bilis negra i la tristesa.
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), és una planta regida pel signe de Mart. Neteja i
lleva obstruccions al fetge, la melsa, la sang i els ronyons. Relaxa el ventre. Les pinyetes
van bé contra el mal francès i altres afeccions de la pell, com ara tinya, vitiligen, nafres,
herpes. També desintoxica de verins. Dos grams de les pinyetes maten els cucs
intestinals, i fan venir la regla i la orina. El xarop fet amb el suc i sucre afegit cura la
icterícia, alleuja el mal de cap i lleva la inflamació a l’estómac i el fetge; i també abaixa la
febre. I tan efectiva és la planta silvestre com la cultivada. [Però, recentment hom creu
que la varietat o cultivar ‘Magnum’ és més potent que les silvestres]. CHARLES DARWIN
observà el 1882 com la punta d’una tija de llúpol donava tota una volta al voltant d’un
tutor en dues hores.
VIRTUTS MEDICINALS DEL LLÚPOL
-activa el TRPA1 (transient receptor -estrogènic (p.p. 8-prenil-naringenina)

potential ankyrin 1) (canal de cations -febrífug
permeable al Calci) (p.p. eudesmol) -galactagog
-afrodisíac per a les dones -hipnòtic (p.p. essència)
-amarg aperitiu -incrementa el HDL-colesterol
-anafrodisíac per als homes [pel lupulí] -incrementa la incorporació de Iode al
-analgèsic UE tiroides pel INa-simportador
-anodí -inductor de la quinona-reductasa
-ansiolític -inhibeix la invasió tumoral/metàstasis
-antial·lèrgic -inhibeix l’aldo-ceto-recuctasa 1B10
-antiandrogènic (p.p. 8-prenil- -inhibeix l’alfa-glucosidasa (p.p. xanto-
naringenina, iso-xanto-humol) humol)
-antibiòtic contra Gram+positius -inhibeix l’autofàgia (p.p. xanto-humol)
-anticancerigen (p.p. humulona, xanto- -inhibeix l’aromatasa
humol) -inhibeix la coinesterasa
-anticonvulsiu -inhibidor de la COX-I (p.p. xanto-humol)
-antidiabètic -inhibidor de la COX-II (p.p. xanto-
-antiedematós (p.p. humulona) humol)
-antiespasmòdic -inhibeix la diferenciació dsl adipòcits
-antiestrogènic -inhibeix la proteïna de trasllat del
-antifúngic (Trichophyton) (p.p. essència) colesteril-èster (p.p. xanto-humol)
-antihistamínic -inhibeix la quinona-reductasa 2 (p.p.
-antiinflamatori xanto-humol)
-antimutagènic -inhibeix la tirosinasa
-antioxidant -inhibeix la xiloglucasa
-antiproliferatiu (p.p. xanto-humol) -inhibeix els citocroms CYP2C8, 2C9,
-antisèptic (p.p. amargs) 2C19, 1A2
-antitumoral -inhibeix l’expressió del PPAR-gamma
-aperitiu (p.p. amargs) (1 hora abans -insecticida (p.p. xanto-humol)
dels menjars) -larvífug (Leptinotarsa decemlineata)
-aromatitzant -laxant
-astringent -millora la memòria espaial (p.p.
-atura cicle cel·lular a la fase S (p.p. estròbils madurs)
xanto-humol) en cèl·lules canceroses -neuroprotector
-colagog -potencia l’efecte del paracetamol
-cosmètic -proapoptòtic (p.p. xanto-humol)
-depuratiu -promou augment massa de testicles i
-detergent vesícula seminal
-disminueix nombre i motilitat -protector d’endotelis (tight-junctions)
espermatozous (p.p. prenil-naringenines)
-diürètic (p.p. flavonòsids) -protector de l’hipocamp (↑ nor-
-espasmolític (p.p. essència) epinefrina, ↑GABA)
-estimula el complex -regenerador de la sang
E-cadherina/catenina -sedant (p.p. essència)
-estimula el nervi vagus -somnífer
-estomacal (colinèrgic) -soporífer
-sudorífer -tòxic
-tònic dels òrgans genitourinaris -vermífug
-tonifica la circulació sanguínia -vulnerari
USOS MEDICINALS DEL LLÚPOL
―Les tiges tendres són comestibles com a espàrrecs i són aperitives i diürètiques.
―Les fulles podrien fer-se servir, però són poc actives. S’empren en cataplasmes contra
dolors del reuma.
―Les arrels, molt ramificades des del lluc, són diürètiques.
-abscessos freds UE -dispèpsies

-àcid úric (hiperuricèmia) -distonies neurovegetatives
-adenitis cervical -dolors del reuma UE
-anèmia -edemes dolorosos (cel·lulitis infecciosa)
-anorèxia -ejaculació precoç
-ansietat -ejaculacions nocturnes involuntàries
-arrugues a la cara -Enterococcus faecalis OE
-ascites -enuresis
-astènia primaveral -Escherichia coli OE
-atac de feridura (ictus) (p.p. xanto- -escorbut
humol) -escrofulisme
-ateroesclerosis -espasmes intestinals
-bilirubinèmia -espermatorrea
-cabell debilitat -estrenyiment
-càlculs a la bufeta -estrès
-càncer d’estómac -febre
-càncer de bufeta -ferides
-càncer de còlon -fetge gras (triglicèrids)
-càncer d’estómac BGC-838 -fetge inflamat
-càncer de fetge HepG2 -flat
-càncer de mama MCF-7, T47-D (també -gota UE UI
l’ estrogen-depenent i el resistent a la -herpes
doxorubicina)(p.p. 8-prenil-naringenina) -hipertensió
-càncer d’ovari -icterícia
-càncer de pròstata PC3, DU145 (p.p. -inapetència
xanto-humol) -inflamació per obesitat
-càncer de pulmó (p.p. iso-xanto-humol) -insomni (UE a la coixinera/ UI)
-càncer de tiroides (+ iodur radioactiu) -Leishmania mexicana
-ciàtica (cataplasma sec de cons calents) -leucorrea
-cirrosis /fibrosis hepàtica -limfatisme
-cistitis -Listeria monocytogenes
-Clostridium perfringens OE -litiasis úrica
-convalescències -lumbago (cataplasma sec de cons
-crisis psicològica en homosexuals i calents)
transsexuals -mal de cap
-debilitat en cames i/o braços -mal d’estómac
-demència -mal de panxa
-dermatosis (èczemes, herpes) -mal de queixal
-diarrees nervioses -mala circulació
-digestions lentes -malària /paludisme
-dismenorrea (dolor de la regla) -malsons (coixí)
-melanoma (p.p. iso-xanto-humol) -sífilis
-menopausa -síndrome metabòlica
-meteorisme /gasos intestinals -Staphylococcus aureus aureus OE
-migranyes -Staphylococcus epidermidis
-MRSA (Staphylococcus aureus resistent -taquicàrdia
a la meticil·lina) -tènia (i altres cucs intestinals)
-neuràlgies -tensió nerviosa
-obesitat -tinya
-osteoporosis de la menopausa -tos irritativa
-otitis -Tripanosoma brucei OE
-paràlisis de la bufeta -tristesa
-picors -tuberculosis
-Plasmodium falciparum -tumors al fetge
-poagre / àcid úric/ gota -úlceres canceroses UE UI
-pòlips a la bufeta -uricèmia
-post-part o puerperi (cataplasma) -virus de l’hepatitis C (p.p. xanto-humol)
-raquitisme -virus del grip
-reuma -virus de la sida VIH-1 (p.p. xanto-
-rinitis humol)
-ronquera -Yersinia enterocolitica OE
VETERINÀRIA
― Abelles: varroasis.
― Cabres: evita producció d’amoníac a l’intestí.
― Cavalls: laminitis/ aigüerol/Streptococcus bovis; icterícia.
― Gossos: icterícia.
― Ovelles: se’ls pot donar llúpol ensitjat, barrejat amb el normal.
― Pollastres: en millora la qualitat de la carn.
― Vaques: gasos intestinals/ mastitis (+ farina de llinosa UE). Inhibeix al tub digestiu el
creixement de bacteris productors d’amoni i/o metà com ara Peptostreptococcus
anaerobius, Clostridium aminophilum, Clostridium sticklandii.
ALTRES USOS
Amb la fibra de les tiges se n’ha fet tela o paper.

Amb les fulles, un tint de color canyella per a la llana. I, amb els estròbils, un tint groc.
Les puntes de les tiges es mengen com espàrrecs. Es poden colgar les mates perquè
siguin més blanques.
Els estròbils aromatitzen la cervesa, però també es poden posar a la massa del pa.
POSSIBLE TOXICITAT DEL LLÚPOL
Està contraindicat en l'embaràs o la lactància. Pot produir un efecte estrogènic exagerat,

així com nàusees, diarrees i vertígens. Els treballadors que cullen els fruits madurs solen
estar afectats d'al·lèrgies cutànies (butllofes), conjuntivitis i eritemes diversos. El pol·len
pot afectar a algunes persones, especialment si hi ha altres factors desencadenants
d’al·lèrgies com l’ozó i altres contaminants atmosfèrics de les ciutats. És hipotensor
potent, i sedant fort, la qual cosa pot donar lloc a estats de prostració amb dolors
cardíacs. En definitiva, és un hipnòtic que s'acumula. El Mg++ i els lípids redueixen
l'efecte antibiòtic dels seus compostos amargs, mentre que aquest efecte augmenta en
medi àcid. Els cons conservats a altes temperatures i exposats a la llum perden bastant
d’eficàcia.
PREPARATS
ÚS INTERN
—Càpsules amb pols dels estròbils: 250 mg/ càpsula/ 1-3 al dia
—Cervesa. Beguda alcohòlica (3-30%) gasosa preparada per fermentació (amb
Saccharomyces cerevisae, S. uvarum, Lactobacillus, Brettanomyces) de melasses d’ordi,
des de fa almenys sis-mil anys (Cova de Can Sadurní-Begues). El llúpol s’hi afegí al segle
XI (SANTA HILDEGARDA?). L’aroma que confereix el llúpol depèn de la varietat emprada, pot
ser amargant, aromàtica o mixta. S’hi han afegit a vegades algunes fruites (cireres, gerds,
albercocs, kiwis, mandarines, plàtans, castanyes), o algunes altres plantes: Cànnabis,
romaní, gingebre, coriandre, Myrica gale, nou moscada, pebre, taronja de Curaçao; i s’hi
pot afegir mel o vi; o es pot emmagatzemar en botes de fusta de faig perquè l’escuma no
sobresurti a l‘abocar-la al vas. N’hi ha fermentació baixa (lager) i de fermentació alta
(ale). El país on es beu més cervesa és la República Txeca (190 L/persona/any 2018). A
Alemanya són 100 L i a Àustria 108 L. La cervesa, a més de ser un aliment força
complet, millora la circulació i la digestió, potencia l’efecte d’antibiòtics, apuja el
colesterol bo, millora a densitat òssia, i ajuda a recuperar-se del cansament i la calorada;
i per fora ajuda a mantenir el cabell fort i brillant aplicada com a condicionador del
cabell.
—Coixins farcits amb estròbils de llúpol, i altres flors (artemisa, donzell, espígol,
calèndula, gessamí, malva, marialluïsa, roses) i fibres (berbena, canyella en rama, pinyes
d’avet, pinyes de cedre, fulles de xiprer). Per dormir millor.
—Extracte sec (6:1): 0.3-1 g /dia
—Extracte fluid: 5-15 gotes/ 3 vegades al dia.
—Infusió: 5 g / 0.5 l /3 tassetes al dia.
—Lupulí fresc (si està oxidat perd propietats): 0.1-0.250 g / 1-3 vegades al dia
—Mixtrakt 2/Erba Calm Bio (SANTIVERI): extractes hidroalcohòlics de Passiflora +
Valeriana + Crataegus + Humulus lupulus. Molt còmode de prendre i eficaç quan no
s’acaba de dormir bé del tot.
—Tintura (1:10) 60-120 gotes/dia
—Tisana contra l’insomni (MARIA TREBEN): 50 g de Primula veris + 25 g espígol + 10 g
hipèric + 15 g pinyetes de llúpol + 5 g de rel de valeriana. Una culleradeta per tassa,
deixant-ho reposar 3 minuts després de bullir. Beure amb mel a glopets abans d’anar a
dormir, amb mel.
ÚS EXTERN
—Infusió de 50 g/L per foments. 50-100 g per banys generals. Bafs contra retenció
d’orina (aplicats a la meitat inferior del cos).
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HUMULUS LUPULUS
[OLI ESSENCIAL] 0.3-1 %
1,2-epi-tio-humulè 2-metil-butil-iso-butirat
2,3,5-tritiahexà 2-metil-butil-propionat
2-metil-propil-2-metil-butirat 2-metil-propil-iso-butirat
2-decanona 2-metil-propil-pentenoat
2-metil-2-butil-iso-valerat 2-metil-tia-5-hex-2-è
2-metil-5-pentenil-furà 2-nonanona
2-metil-butil-heptanoat 2-pentadecanoat
2-metil-butil-hexanoat 2-tetradecanoat
2-tridecanoat linalil-propionat
2-undecanona linalool
3-(4-metil-pent-3-enil)-3-tiofè llimonè
3-metil-butil-iso-butirat metacamforèn
4-(4-metil-pent-3-enil)1,2-ditia- metil-2-metil-nonanoat
ciclohex-4-è metil-2,5-dimetil-hexanoat
5-(4-metil-5-pent-3-enil)1,2,3-tritia- metil-4-metil-hexa-2-noat
ciclohept-5-è metil-5-metil-hexanoato,
6-(4-metil-pent-3-enil)1,2,3,4-tetratia- metil-6-metil-heptanoat
ciclo-octa-6-è metil-8-metil-nonanoat
8,9-epi-tio-humulè metil-9-metil-decanoat
alfa-cariofil·lè metil-deca-4-enoat
alfa-humulè metil-deca-4,8-dienoat
gamma-ionona metil-decanoat
alfa-terpineol metil-decenoat
al·locimè metil-dodeca-8-enoat
beta-cariofil·lè metil-dodeca-dienoato
beta-mircè metil-dodecanoat
borneol (èster valeriánic) metil-èster de l’àcid gerànic
butil-iso-butirat metil-geranat
cannabè metil-nonanoat
cariofil·la-3(12)-6-dièn-4-ol metil-noneoat
cariofil·la-3(8)-13-dièn-5-ol metil-octanoat
cariofil·la-3(8)-13-dièn-5-a-ol metil-tio-heptanoat
cariofil·la-4(12)-8(13)-dièn-5-b-ol, metil-tio-hexanoat
cariofil·lè metil-tio-humulona
cariofil·lè-òxid metil-tio-isoheptanoat
citral metil-tridecenoat
decan-1-al metil-undecadienoat
etil-heptanoat metil-undecanoat
eudesmol metil-undecenoat
eugenol mircè
farnesè neril-iso-butirat
fenil-etanol neril-propionat
geranil-acetat nonanil
geranil-iso-butirat octil-acetat
geranil-propionat octil-isobutirat
geraniol pentadeca-6,9-dièn-2-ona
germacratiè pentenil-iso-butirato
heptil-iso-butirat pentil-iso-butirat
heptil-propionat serolidol
hexil-propionat undecan-2-al
humulè (sesquiterpè)
[ESTRÒBILS]
• 2-metil-buta-3-èn-2-ol 1.000 ppm • 3-metil-buta-2-èn-1-al

• 2-metil-propan-1-ol • 3-metil-butan-1-ol
• 2,2-dimetil-5-oxo-2,5-dihidro-furà • 3-metil-butan-2-ona
• 2,3,4-tri-tia-pentè • 3-sulfanil-pentan-1-ol
• 2',4',6',4-tetrahidroxi-3'-geranil- • 3-sulfanil-3-metil-butan-1-ol
chalcona • 3-sulfanil-4-metil-pentan-1-ol
• 2',4',6',4-tetrahidroxi-3'-prenil- • 3-sulfanil-4-metil-pentil acetat
chalcona • 3-sulfanil-hexan-1-ol
• 2’,6’-dimetoxi-4,4’-dihidroxi- • 3-sulfanil-hexil-acetat
chalcona 75 ppm • 3’-metil-xanto-humol
• 3’(iso-prenil)-2’,4’-dihidroxi-4,6’- alfa-ylangè 5 ppm
dimetoxi-chalcona 28 ppm al·lo-aromadendrè 77 ppm
• 4-(4-metil-pent-3-enil)3,6-dihidro- al·lo-aromadendrè-epòxid 12 ppm
1,2-di-triína Alumini 5 ppm
• 4-deoxi-humulon amines
• 4-hidroxi-7,8-dihidro-beta-ionona amoniac 1.1%
• 4-metil-4-sulfanil-pentan-2-ona arginina
• 4’-hidroxi-al·lo-humulinona aromadendrina 98 ppm
• 4’-hidroxi-cis-al·lo-iso-humuloma asparagina
• 4,5-epi-tio-cariofil·lè astragalina
• 4’-O-metil-xanto-humol beta-alanina
• 5'-prenil-xanto-humol beta-cariofil·lè 520 ppm,
• 5''-(2''-hidroxi-iso-propil)-dihidro- beta-carotè 2 ppm,
furano-[2'',3''-b]-4,4'-dihidroxi-6'- beta-cubebè 5 ppm,
metoxi-chalcona beta-eudesmol 60 ppm,
• 5''-hidroxi-6'',6''-dimetil-dihidro- beta-farnesè 35 ppm,
pirano-[2'',3''-b]-4,4'-dihidroxi-6'- beta-pinè
metoxi-chalcona beta-selinè 150 ppm
• 5''-hidroxi-6'',6''-dimetil-dihidro- beta-selinè-epòxid 2 ppm
pirano-[2'',3''-b]-4',6'-dimetoxi-4- biciclo-germacrè 10 ppm
hidrox-chalcona cadalè 2 ppm
• 5,7-dihidroxi-2-iso-propil-8- calamenè 2 ppm
prenilcromona Calci 0.62 %
• 6-hidroxi-7,8-dihidro-alfa-ionona càmfora de ginebró 13 ppm
• 6-prenil-naringenina cariolan-1-ol 5 ppm
• 8-prenil-naringenina catequina
• 12-aromadendrina-epòxid 20 ppm cendres 7-10%
citral
acetona Cobalt 24 ppm
àcid 3-metil-butanoic cohumulona
àcid alfa-amino-adípic colina
àcid ascòrbic 0.18 % colupulona
àcid asparagínic Crom 7 ppm
àcid ceròtic cromones
àcid clorogènic cubenol 17 ppm
àcid delta-9-tetrahidro-cannabinòlic dehidro-ciclo-xanto-humol
àcid ferúlic dehidro-ciclo-xanto-humol hidrat
àcid gamma-amino-butíric (GABA) dehidro-dehidro-beta-ionona
àcid gentísic delta-cadinè 60 ppm
àcid metil-glutàmic delta-cadinol 36 ppm
àcid neo-clorogènic delta-guaïè 20 ppm,
àcid p-cumàric delta-selinè 5 ppm
àcids fenol-carboxílics (ferúlic, clorogènic, deoxi-humulona
etc.) dietil-amina 3 ppm
adhumulona dimetil-amina 1.4 ppm
adlupulona dimetil-xanto-humol
alfa-alanina dipentè
alfa-cadinè 10 ppm epi-catequina
alfa-cadinol 15 ppm epi-cubenol 13 ppm
alfa-copaè 15 ppm, epi-globulol 5 ppm
alfa-eudesmol 65 ppm, ergocalciferol (p,.p. fongs)
alfa-guaïè 16 ppm, ergosterol (p.p. fongs contaminants)
alfa-humulè espatulenol 10 ppm
alfa-muurolè 35 ppm Estany 22 ppm
alfa-pinè estaquiosa
alfa-selinè estradiol
estrona iso-quercitrina
etil-amina 5 ppm iso-xanto-humol 1.837 ppm
etil-metil-amina 4 ppm isoprè
farnesol 17 ppm kaempferol-3-rhamnòsid
fenil-alanina ledol 8 ppm
Ferro leucina
fibra 7.2 % leucocianidina
flavonoides (combinats amb mono- o di- leucodelfinidina
glicòlids): linalil-iso-nonilat
• 6-prenil-naringenina linalool
• acacetina lisina
• chalco-naringenina llimonè
• desmetil-xanto-humol luparenol
• flavokawaïna luparol
• kaempferol lupulina (alcaloide)
• naringenina lupulon
• quercetín-3-O-beta-D- Magnesi 2.380 ppm
galactopiranòsid maltosa
• quercetina Manganès 80 ppm
• xanto-humol metil-amina
• xanto-humol B metil-glutamina
flobafè metil-heptanoat
formaldehid metil-nonil-cetona
Fòsfor 4.760 ppm mircè
fructosa 1.5-2.0 % mircenol
gamma-cadinè 60 ppm nerol
gamma-elemè 16 ppm, nerolidol
gamma-eudesmol 18 ppm, niacina
gamma-muurolè 170 ppm oli essencial 0.2-1 %,
geraniol p-cimè
germacrè-B 105 ppm (p-metoxi-fenil)-difenil-metanol
germacrè-D 15 ppm palustrol 7 ppm
globulol 27 ppm pectina 12-14 %
glucosa 1.5-2 % piperidina 2.5 ppm,
grassa 2.9% pirrolidina 1 ppm
hidrats de Carboni 77 % polisacàrids
histidina post-humulona
hulupona 2.1-3.9 % Potassi 2 %
humulè 1.200 ppm pre-humulona
humulè-diepòxid-A pre-lupulona
humulè-epòxid-I 7 ppm principis estrogènics (dietil-etil-bestrol)
humulè-epòxid-II 70 ppm proantocianidines:
humulenol-II 15 ppm • catequina-(4alfa-->8)-catequina,
humulinona • catequina-(4alfa-->8)-epi-catequina,
humulon • catequina-(4alfa-->8)-
humulusol gal·locatequina-(4alfa-->8)-
iso-adhumulona catequina,
isi-xanto-humol • catequina,
iso-cohumulona • epi-catequina-(4beta-->8)-catequina-
iso-humulona (4alfa-->8)-catequina
iso-leucina • epi-catequina-(4beta-->8)-catequina,
iso-maltosa • epi-catequina-(4beta-->8)-epi-
iso-parafina catequina-(4beta-->8)-catequina,
iso-pentenil-narangenina (en resina) • epi-catequina-(4beta-→8)-epi-
iso-pentil-amina 0.4 ppm catequina,
iso-pre-humulona • epi-catequina,
• gal·locatequina-(4alfa-->6)- S-metil-tio-4-metil-pentanoat
catequina, catechina-(4alfa-->8)- sacarosa
gal·locatequina, catequina-(4alfa-- Seleni
>6)-gal·locatequina, afzelequina- selín-11-èn-ol 30 ppm
(4alfa-->8)-catequina, catequina- selina-3,7-diè 195 ppm
(4alfa-->8)-catequina-(4alfa-->8)- selina-3,7(11)-diè
catequina, selina-4(14).7(11)-diè
• gal·locatequina-(4alfa-→8)- serina
catequina, Sílice 45 ppm
• gal·locatequina-(4alfa-→8)- Sodi 47 ppm
gal·locatequina-(4alfa-→8)- tanins
catequina, tanins 2-4 %
• gal·locatequina, tau-cadinol 9 ppm
teaspirà
procianidina B1m, B2, B3, B4 tiamina 3 ppm
procianidines tirosina
prodelfinidina-B-3, treonina
prodelfinidines tribenzil-amina
prolina triciclo-dehidro-humulona 3.000 ppm
proteïnes 11-24 %, trimetil-amina
quercetín-3-O-rhamnòsid triptòfan
quercetín-3-rhamno-diglucòsid valina
quercetín-3-rutinòsid viridiflorè 60 ppm
quercetín-3’-glucòsid viridiflorol 16 ppm
quercitrina xanto-humol 15 ppm [=3'-[3,3-dimetil -
rafinosa alil]-2',4',4-trihidroxi-6'-metoxi-chalcona]
resines 11-30 % Zinc
riboflavina 10 ppm
rutina
S-metil-tio-2-metil-butanoat,
[RESINA]
6-prenil-naringenina
[LLAVORS] 8-prenil-naringenina
àcid gamma-linoleic àcid valeriànic
acil-florglucinol
adhumulona
[FULLES] adlupulona
cannabidiol cohumulona
kaempferol colupulona
leucocianidina deoxihumulona
rutina 2.000 ppm humulona
lumulona
lupulona
[PLANTA]
1,2-epi-tiohumulè 4,5-epi-tiocariofil·lè
2-decanona àcid 3-metil-butanoic
2-metil-but-3-èn-2-ol àcid cafeic
2-metil-propil-2-metil-butirat àcid hulupínic
2-pentadecanona àcid maslínic
2-tridecanona àcid oleanòlic
4-deoxi-humulona àcid tànic
àcid ursòlic hederagenina
ad-humulona helupona
ad-lupulona hexil-iso-butirat
alfa-coracalè hidroxitoluè-butilat
alfa-cubebè 15 ppm humulèn-epòxid
alfa-pinè humulenol
alfa-terpineol humulol
alfa-tocoferol iso-pentil-amina
beta-pinè iso-xanto-humol
beta-humulè lignina
beta-sitosterol linalil-propionat
calactina linalool
campesterol luparona
cariofil·la-3(8)-13-dièn-5-alfa-ol lupulina
cariofil·lè lupulona
cel·lulosa metil-butenol
cianidina metil-decanoat
colupol metil-dodecanoat
colupulona metil-geranat
decan-1-al metil-hexanoat
delfinidina metil-nonaoat
deoxi-cohumulona metil-octanoat
deoxi-humulona mircè
dimetil-trisulfur miricetina
esqualè neril-iso-butirat
estigmasterol neril-propionat
etil-metl-amina nerol
farnesè oli essencial
farnesol pentosanes
flavonoides piperidina
friedelina polifenols
gal·lo-catecol polisacàrids
gamma-calocorè prehumulona
gamma-ionona prelupulona
geranil-acetat quercetina
geranil-iso-butirat rutina
geranil-propionat tanins
geraniol trans-beta-farnesè
germacratriè xanto-humol
glucòsids
[TIGES]
5-alfa-ergostan-3-ona cel·lulosa
5-alfa-estigmast-22-èn-3-ona estigmasterol
5-alfa-estigmastan-3-ona friedelina
àcid maslínic hederagenina
àcid oleanòlic, lignina
àcid ursòlic pentosanes
campestrol tetradec-9-èn-2-ona
ESPÈCIES SIMILARS
-Humulus americanus. Es fa als EEUU i al Canadà, llevat de a la part més occidental.

Els estròbils són sedants. Les fulles, en compreses, s’apliquen a ferides o nafres de
curació lenta.
-Humulus japonicus (=scandens). 2n=16 (peus femelles)/=17 (peus mascles) [Lu

Ts’ao, Lai Mei Ts’ao, Lei Ts’Ao]. Es fa a bona part de l’Est d’Àsia. S’empra contra el tifus,
el paludisme, càlculs urinaris, infeccions urogenitals, disenteria, ejaculacions nocturna
involuntàries. Conté almenys firedelanona, cis-asarona, epi-friedelanol, estigmast-4-èn-
3,6-diona, gamma-sitosterol, àcid n-hexadecanoic, àcid linoleic, metil-ferulast, eugenil-
beta-D-glucopiranòsid, apigenina-7-O-betaD-glucopiranòsid, (E)-resveratrol-3-O-beta-D-
glucopiranòsid.
-Humulus neomexicanus. Es fa a bona part de Mèxic.
-Humulus pubescens. Es fa a la part oriental dels EEUU.
-Humulus yunnanensis (=cordifolius). Es fa a la meitat occidental de la Xina.
MÉS INFORMACIÓ
―”Terpene biosynthesis in glandular trichomes of hop”: GUODONG WANG, LI TIAN, NAVEED

AZIZ, PIERRE BROUN, XINBIN DAI, JI HE, ANDREW KING, PATRICK X ZHAO, RICHARD A DIXON.
Plant Physiology: 2008 Nov;148(3):1254-66.
―”Hops”. R. A. NEVE. Springer Ed. 1991

JUSQUIAM
Hyoscyamus niger L.
[1753, Sp. Pl. : 179] 2n = 34
Hyosciamus niger: imatge de FRANZ EUGEN KÖHLER

Hyoscyamus niger: foto PERE MASDÉU
Hyoscyamus niger: foto MIKE NORTON

NOMS POPULARS
Alemany: Altsitzerkraut, Schwarzes Bilsenkraut, Bilsenkraut, Appolonienkraut /
Becherkraut / Echtes bilsenkraut / Hühnertot / Rasewurzel /
Schlafkraut / Schwarzes blisenkraut / Teufelsauge / Zahnwehkraut /
Zigeunerkraut
Anglès: Black henbane, Common henbane, Sticking nightshade, Hogbean
Àrab: ‫ سكران‬/ ‫ البنج‬/ ‫ أسود‬/ ‫ أحمر‬/ ‫ أبيض‬/ ‫بنج أسود‬
Aragonès: anillón, guixeta, jusquiamo, justiamo, malbaloca, matarrata, negrillón,
yerba de locos, yerba loca, beleño, beleño negro, cacagüet, guixeta, herba
lloca, ierba falaguera
Armeni: Բանգի սև
Basc/ Euskera: aitabelo, atabaloi, azkoordin-bedarr, biotz-igarra, era-belarra, erabedarr,
erabedarra, erabelar beltz, erabelarr, erabelarra, otsobaba, txokolateras,
xerribaba.
Castellà: abeleño, adamanta, anillón, aveniños, belaño negro, belesa, beleño, beleño
negro, benignos, beninos, beniñas, beniños, benjí, bininos, cachirulos,
cardo beleño, cascahuete, cañaguerras, cañamones locos, colmenillas,
dormidera, garbancillo loco, guixeta, hierba loca, hierbas de locos,
jusquiamo, justiamo, malvaloca, matarrata, negrillón, niños, tabaco borde,
tomalocos, veleño, veleño negro, veliño, venina, venino, verdegambre,
veñiña, yerba loca
Català: gotets, herba de Santa Maria, herba de la Mare de Déu, herba del mal de
queixal, herba queixalera, herba talpera, jusquiam, queixals de vella, tabac
bord, tabac de paret, capseta.
Danès: Almindelig bulmeurt
Estonià: Koera-pöörirohi
Finlandès: Hullukaali/ Musta villikaali / Pihahullukaali
Francès: Jusquiame noire, hebre aux engelures, mort aux poules, herbe des tigneux
Gaèlic: Gafann
Gal·lès. Llewyg yr iâr/ Bela / Crys y brenin / Ffâen y moch / Parfyg
Gallec: arangaño, arangaños, belello, beleño, beleño negro, cardo veliño, herba do
gorgullo, herba dos areixos, herba dos arengos, herba dos ouvidos,
mamendro, meimemdro, meimendro, meimendro-negro, meimendros,
mimendro, miomendro, moimendro, momendro.
Grec: Γέροντας, Γιατρός, Γλιτζιάς, Δισκύαμος , Μηλόχορτο, Στρουμπάρα ,
Υοσκύαμος ο μέλας
Hebreu: ‫שיכרו זהוב‬
Hindi: Parasika Yavani
Holandès: Bilzekruid, Bilzenkruid soort, Donker bilzekruid
Hongarès: Bolondító beléndek
Italià: Giusquiamo nero
Japonès. ヒヨス
Kurd: Benc / Beng / Giyabeng
Noruec: Bulmeurt/ Fallurt / Hønebane / Svinebønne / Søvngras / Tannverksgras /
Villrot
Persa/Farsi: ‫بنگ دانه‬
Polonès: Lulek czarny/ Lulek / Szaleniec
Portuguès: arangaño, cardo veliño, herba do gorgullo, herba dos areixos, herba dos
arengos, herba dos ouvidos, mamendro, meimendro, meimendro negro,
meimendro-negro, memendro, memendro negro, mimendro, miomendro,
moimendro, momendro, velenho negro, cardo-beleno yosciamo
Rus: Белена чёрная
Serbi: Буника /bunika
Turc: Banotu / Bardakotu / Batbatotu / Siyah banotu
Txec: Blín černý
Ucraïnès: Блекота чорна
Xinès: 天仙子/ 莨菪子 / liang dang / tian xian zi
Planta bisanual o perenne de 30 a 70 cm d’alçada, poc ramificada, rígida, sense
agullons, però amb calzes punxents a la fructificació, pilosa viscosa amb olor com de vi.
Tricomes pluricel·lulars uns llargs i els altres curts, uns adpresos, els altres patents
Fulles de 38 × 15 cm alternes, toves, suaus al tacte, pubescents sobre tot sobre els
nervis,les radicals peciolades formant una roseta i les caulinars sèssils o abraçadores,
oval-oblongues, sinuades-pinnatífides, inciso-lobulades, amb lòbuls desiguals,
triangulars lanceolats, llargament ciliats. Inflorescències en cimes escorpioides o
helicoides amb aspecte d’espiga secundiflora. Bràctees abundants, similars a les fulles,
enteres o inciso-lobulades, agudes, sèssils, amplexicaules. Flors totes subsèssils amb
pedicels de menys de 8 mm, amb el calze de 14-20 mm, campanulat, globós a la meitat
basal, mig tomentós, amb 10-30 nervis. Al fructificar (24-32 mm) es torna rígid, amb 5(8)
lòbuls desiguals, més curts que el tub, oval-lanceolats, fortament mucronats, amb punxa
de fins a 2 mm. Corol·la de 24-39 mm, infundibuliforme, gairebé regular, amb 5 lòbuls
desiguals, una mica més curts que el tub, amb el limbe d’un groc brut, amb venes també
violeta (excepte a la var. pallidus W.K.) però la gorja d’un negre porpra; amb el sinus
inferior que sobrepassa just el calze. Pubescent a la meitat basal per la cara de fora.
Estams 5(6), que ultrapassen la gorja, inserits a la meitat inferior del tub de la corol·la,
desiguals (7-19 mm), 2 més llargs que els altres i en general exerts, amb filaments lliures
entre ells i més llargs que les anteres, i pubescents a la base. Anteres de 2.5-3.5 × 0.7-
1.5 mm, el·lipsoides, de color porpra negrós, dorsifixes, no connivents, de dehiscència
longitudinal. Estil de 15-20 mm. Estigma capitat de 0.8-1.2 mm d’alçària. Càpsula
(pixidi) de 13.5-18 10-14 mm, inflada a la base asseguda dins el calze, amb la base
membranàcia i opercle coriaci. Llavors obovoides, de 1.3-1.8 1.3-1.5 mm, foveolades i
crestades de color castany gris clar.
Dins les Solanàcies aquest gènere, que comprèn unes 23 espècies, es distingeix per la
corol·la amb tub llarg, calze acrescent, flors en raïms espiciformes unilaterals fullats,
càpsula closa dins el tub del calze i que s’obre per un opercle circular al capdamunt,
fulles fulles dentades o pinnatífides.
Hyoscyamus niger al món, segons GBIF

Es fa a terres remenades i adobades vora les cases de pagès. Vol molta llum i
prefereix terrenys una mica àcids, argilosos, poc humits, ben afemats però no amb
fems recent, i no tolera la salinitat. Es troba des de la terra baixa fins el pis subalpí.
Solen acompanyar-lo: Anacyclus clavatus, Artemisia vulgaris, Bromus diandrus,
Carduus bourgenaus, Chenopodium muralis, Chenopodium vulvaria, Malva neglecta,
Malva sylvestris, Onopordum acanthium, Silybum marianum , Sisymbrium officinalis.
Mai massa abundant, però dispersa, es troba per tota la península hispànica, llevat
de la part occidental central i meridional. Es troba a l’hemisferi boreal a Europa,
Àsia, Àfrica septentrional i Amèrica del Nord.
A l’antiga Pèrsia en bhang, o mang, figura a la llegenda del príncep VISH-TASP, protector
de ZOROASTRE. Sembla que va beure’l amb vi i va caure adormit per tres dies seguits i va
tenir temps de visitar el paradís superior. La mateixa història s’explicava de VIRAZ, un
visionari llegendari. Per als celtes antics la planta estava consagrada a Belenos, oracle i
déu del sol, i permetia els druides comunicar-se amb les fades i altres éssers espirituals.
El nom científic del gènere aplicat per LINNÉ, i molt abans per PLINI EL VELL, significa
«fava de porc» en grec. Caldria trobar l’origen d’aquesta denominació en el passatge de
l’Odissea on els companys d’Ulisses són drogats per la bruixa Circe que els transforma
en godalls al fer-los beure una poció de jusquiam. Per altra banda, els porcs avui en dia
semblen gaudir per menjar la planta sense posar en perill la llur vida. S’ha dit que les
bruixes s’untaven el cos amb un ungüent amb jusquiam, i que això les capacitava per
volar pels aires sostingudes només per una escombra per poder dirigir-se així a
l’aquelarre. S’havia emprat també en rituals de màgia negra per a procurar la mort a
algú indesitjat. Ara s’ha substituït el jusquiam pel tabac. O podríem dir que la planta del
tabac ―una altra solanàcia molt propera genèticament al jusquiam― és més intel·ligent
que la del jusquiam i fa que més homes la consumeixen i la reprodueixin. Abans de
l’aparició del tabac a Europa, aquí es fumava el jusquiam, però només en rituals de
bruixeria. De l’Edat de Bronze en queden algunes restes que palesen el seu ús mil·lenari.
En tot, cas el tabac ara és legal vendre’l i consumir-lo però el jusquiam no, per l’ordre
ministerial de 2004 signada per la doctora ANA PASTOR JULIÀN, i per legislació sobre
estupefaents ja de més enrere. El jusquiam figurava com a narcòtic ja al papir d’Ebers
del segle, XV a.C. L’oli de les llavors sembla ser que s’empraven aleshores com a
combustible de les làmpades «màgiques». Actualment, malgrat tot, es ven a les
parafarmàcies dels Estats Units.
DIOSCÒRIDES (segle I) preferia emprar Hysocyamus major, un jusquiam abundant a les
roques vora el mar, ―per exemple al port de Maó― que no pas el jusquiam de l’interior
(Hyoscyamus niger). La planta, o les llavors soles xafades amb una mica d’aigua calenta,
desprenen un suc que es pot conservar un any com a analgèsic amb efectes més potents
fins i tot que l’opi. Es pot emprar contra el dolor als ulls, dolor a l’oïda, contra el dolor de
la regla, als peus o on sigui. També se’n poden fer una mena de panellets amb ferina de
blat, o ordi, i la planta triturada, o el suc. La llavor sola (fins a 700 mg) és útil contra la
tos, el catarro, els dolors als ulls, el de la regla, la menorràgia, presa amb aigua-mel i
llavors de rosella. Les llavors xafades amb vi s’apliquen contra el dolor als testicles, la
gota, el dolor a les mames (després del part). Les fulles s’apliquen, soles o amb farina
d’ordi, en cataplasma contra dolors locals. Les fulles (3-4), begudes amb vi, curen les
febres intermitents. Menjades com a verdura, fan desvariejar. El vinagre on s’hagi cuit
una rel de jusquiam va bé per glopejar contra el mal de queixal.
Probablement els bersekers vikings prenien jusquiam, a més d’Amanitha muscaria,
abans de les batalles per tal d’entrar en un estat alterat de consciència que els
insensibilitzava. I el posaven al costat dels cadàvers enterrats. A l’antic Israel es posaven
flors de jusquiam sobre els ulls dels morts també. Eren, però, d’alguna de les altres
espècies d’allí: albus, aureus, boveanus, desertorum, muticus, pusillus, reticulatus. El
mateix AVICENNA (segle XI) sembla que havia ressuscitat algun mort amb l’ajuda d’una
lavativa amb jusquiam.
Al tractat xinès del Pen-Ts’ao Ching (segle I) es dona a entendre que prenent les llavors
es podria caminar grans distàncies sense cansar-se, veure i comunicar-se amb els
esperits i a través d’ells veure els dimonis. Diversos encens s’han cremat per induir
estats psicodèlics, barrejant jusquiam amb olíban (Boswellia sacra), coriandre, canyella
xinesa (Cinnamomum cassia), asa-fètida o fins i tot tabac.
Sant ALBERT MAGNE (segle XIII) donava a entendre que al seu temps els nigromàntics
empraven el jusquiam per invocar els esperits dels morts i els dimonis.
Santa HILDEGARDA VON BÎNGEN (segle XII) havia constata que després de perdre la
consciència per borratxera un home podia recuperar el sentit aplicant-li aigua de
jusquiam freda als polsos, el front i la gola. El segle XI, a Alemanya, per fer ploure es
rodejava a una noia verge a la que es posava una fulla de jusquiam al dit petit del peu
que havien agafat amb el dit petit de la ma, i amb les companyes anaven nues vora un
riu on l’esquitxaven amb l’aigua.
El segle XVI hi havia judicis a bruixes per haver donat llavors de jusquiam a un home
que quedà embruixat i sexualment molt excitat. O també per haver espargit llavors de
jusquiam entre dos amants i haver pronunciat un encanteri com ara «aquí sembro
llavors silvestres que fins que no se separin faran que s’odiïn i evitin l’un a l’altre».
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el henbane és planta de Saturn. El vi on s’hagi
bullit la planta es pot aplicar en compreses per alleujar el dolor de la ciàtica o altres
dolors amb excés de calor. El vinagre aplicat als polsos i al font alleuja el mal de cap i
l’insomni quan hi ha febre alta. L’oli de les llavors va bé contra la sordesa, contra els
acúfens; o fa el mateix el suc de la rel o de la planta. La decocció de la planta o les llavors
maten els polls al cabell de les persones o al pèl del bestiar. Els fums de la planta seca
rebaixen les llúpies i els penellons ulcerats a peus o mans. Va molt bé per desinflamar
els genitals de la sífilis, i contra la gota i el mal de queixal. El segle XIX PERGER donava a
entendre que ficant una tija de jusquiam dins l’aigua d’una font això feia ploure després
d’una sequera.
LITERATURA
―Y vi tus ojos, flor de beleño, tus ojos dicen arcanas rimas
raros abismos de luz y sueño; y tus lucientes cejas sobre ellos,
ojos que dejan al alma inerme, fingen dos alas sobre dos simas...
ojos que dicen: duerme... Duerme... ¡Oh! plegue al cielo que cuando grita
Pupilas hondas y taciturnas, la pena en mi alma dolida e inerme,
pupilas vagas y misteriosas, tus grandes ojos de zulamita
pupilas negras, cual mariposas murmuren: «duerme»...―
nocturnas.
[AMADO NERVO]
Bajo las bandas de tus cabellos
—«A quien tiene beleño no le falta el sueño»—
VIRTUTS MEDICINALS DEL JUSQUIAM

• afrodisíac (posant les llavors a les brases • anticolinèrgic (fracció aquosa & orgànica)
de la sauna) • anticonvulsiu
• al·lucinogen • antiespasmòdic
• analgèsic (en massatges, etc.) • antihelmíntic
• anodí • antineuràlgic
• antagonista de Ca++ (fraccions amb • antiodontàlgic
dissolvents orgànics) • antitumoral
• bloquejant dels receptors muscarínics • midriàtic (dilata les ninetes)
• broncodilatador • narcòtic
• cicloplègic • oftàlmic
• diürètic • parasimpaticolític
• espasmolític • relaxant de la bufeta de l’orina
• estupefaent • relaxant de la tràquea
• febrífug • resseca les mucositats, saliva i llàgrimes
• hipertensiu primer, hipotensiu després • sedant del sistema nerviós
• hipnòtic • tòxic
• incrementa el dosha Pitta • vulnerari
USOS MEDICINALS (UE/ o UI en dosi de 500 mg)

• acúfens • llagrimeig
• agitació psicopàtica • mal de cap
• alcoholisme • mal d’estómac
• angiocolitis • mal de queixal (glopejat amb vinagre)
• asma (FUL/LLA fumades) • mal de ventre
• baveig excessiu • mareig per moviment (petit cataplasma
• bronquitis asmàtica darrere l’orella)
• càncer (dolors) • morfinisme
• candidiasis • mastitis UE
• ciàtica • metritis
• cistitis • miàlgia UE
• còlics biliars, nefrítics • neuràlgies UE
• contusions • paràlisis UE
• corea • paràsits al tub digestiu UI
• COVID-19 (+ pròpolis): tos seca/ ofec/ • Parkinson
mal de coll/ dolor al pit/ febre/ mareig/ • penellons UE
mal de cap/ ma de ventre/ diarrea • polls al cabell UE
• delirium tremens • pulmonia
• diabetis • restrenyiment espàstic
• dismenorrea • reuma (oli LLA)
• dolor de còlic nefrític • sífilis
• dolors oculars • síndrome de Menière
• dolors als ossos • singlots seguits
• dolors del reuma • sordesa
• enteritis • tensió muscular
• epilèpsia • terror
• espasmes • testicles inflamats UE
• febre • tètanus
• furóncols UE • torçades UE
• gonorrea • tos-ferina UI
• gota • tremolors senils UI
• hemorràgies internes • tristesa amb ansietat UI
• hiperacidesa gàstrica • tumors a les paròtides
• incontinència urinària • vòmits
• insomni (bany de peus, planta tendra a
la coixinera)
HOMEOPATIA
• acúfens • convulsions
• conjuntivitis • deliris
• empitjora al gitar-se • mareig al viatjar (tiretes per posar
• excitació sexual darrere l’orella)
• exhibicionisme • millora al seure inclinant-se cap
• gelosia endavant
• grolleries • otitis
• hipersensibilitat nerviosa • por a estar sola
• incontinència urinària • por a l’aigua
• insomni • sequedat de mucoses
• loquacitat • sordesa
• mal de queixal • tos asmàtica
• tos seca espasmòdica
TOXICITAT DEL JUSQUIAM

La planta no s'hauria de prendre mai, —excepte en molt petites dosi, menors a 1 g, o en
homeopatia —, sinó emprar-la per usos externs només.
L’efecte psicodèlic/estupefaent no es manifesta de seguida de prendre una infusió de la
planta. Però comença sobtadament al cap de potser vint minuts. A més de sequera a la
gola i tenir les ninetes dilatades i la visió borrosa, es té una visió deformada de la
realitat, sobre tot de les cantonades, i es perd l’equilibri espacial, podent tenir la sensació
d’estar dins un remolí enlloc de en un punt fixe. Estant gitat al llit sembla que tot va
giravoltant com si fóssim dins una rentadora. Poden aparèixer al·lucinacions
generalment sobre animals amenaçadors. En cas de sobre-dosis, poden aparèixer
convulsions i estat de coma, i fins i tot paràlisis cardiorespiratòria. Abans també pot
haver-hi midriasis, taquicàrdia, arrítmia cardíaca, boca seca, mal de cap, fotofòbia,
retenció d’orina, distensió de la bufeta de l’orina, mareig, hiperreflèxia, al·lucinacions
visuals, tàctils i auditives, desorientació, confusió mental, deliris, agressivitat i
capteniment combatiu. La cervesa feta amb jusquiam de seguida té un efecte intoxicant,
amb només 0.5 L. Bevent-ne més d’1 L té efecte afrodisíac, però dona més set com més
se’n beu. Bevent-ne més de 2 L ja té efectes estupefaents donant lloc a alteracions
mentals perilloses.
Segons el mateix NICHOLAS CULPEPER, contra l'enverinament per jusquiam cal prendre llet
de cabra amb mel i aigua, pinyons i vi dolç, fonoll, llavors d'ortiga i de créixens, mostassa
i raves; o bé alls i cebes amb vi. Clínicament el tractament és rentat d’estómac, carbó
actiu, benzodiazepines (lorazepam 1 mg sublingual) i sèrum en vena amb bicarbonat
sòdic i clorur potàssic.
Analgèsic d’ús extern: belladona + estramoni + jusquiam + cascall + marihuana +
morella roquera + oli
Bàlsam tranquil: 50 g de fulles de jusquiam + 50 g de fulles de belladona + 50 g de fulles
d’estramoni + 50 g de fulles de cascalls + 50 g de fulles de morella (Solanum nigrum) +
200 g d’etanol ... reposar 24 hores tot ben esmicolat... + 5 Kg d’oli de cascalls .. 6 hores
al bany-Maria, remenant-ho ... es cola i s’exprimeix el residu... es refreda .. + 1 g d’OE
espígol + 1 g OE romaní + 1 g OE farigola + 1 g OE menta... es filtra i es guarda.
Buscapina© (butil-bromur d’escopolamina): medicament antiespasmòdic de la
musculatura llisa del tracte gastrointestinal, biliar i genitourinari, que per a alguns les
fulles dels jusquiam siguin «la buscapina natural».
Cardiodoron©: jusquiam + Primula veris + Onoprodum acathium: trastorns del cor o de la
circulació i del son.
Cataplasmes emol·lients i sedants: fulles de jusquiam + segonet
Extracte hidroalcohòlic: fins a 200 mg al dia.
Fregues contra la coixesa d’animals: tripó + malrubí + jusquiam +`+ atzavara (polpa
blanca)... tot bullit en poca aigua.
Fulles seques fumades contra l’asma.
Gruit: additiu per fer cervesa: 40 g de planta de jusquiam triturada + 5 g nabius + 23 L
d’aigua + 1 L de malta + 900 g de mel + 5 g de llevat sec + sucre moreno. Una llei bàvara
del 1516 va prohibir l’ús del jusquiam a la cervesa, que va ser substituït pel llúpol.
Infusió d’una culleradeta de cafè per litre d’aigua: 2-3 tasses al dia.
Oli contra lumbàlgies: ruda + jusquiam
Píldoles de Méglin: extractes de jusquiam, valeriana i lactucari (llet d’enciam silvestre) 50
mg de cada per pastilla. Prendre 1-2 pastilles al dia contra espasmes.
Preparat contra les candidiasi: ortigues + 1/6 de jusquiam + 1/6 de nou moscada + uns
brins de safrà + caldo de carn abocat sobre Melissa officinalis, tot plegat deixat reposar
unes 4 hores. Cal beure-ho cada dia durant un mes
Supositoris anti-hemorroidals: extracte de jusquiam 50 mg + extracte d’Hamamelis 100
mg + mantega de cacau 5 g, per supositori.
Tintura al 10%: 1-2 g al dia o 60-120 gotes.
Xarop: 20-40 g al dia, si en una culleradeta de cafè hi ha 750 mg de tintura.
PRINCIPIS ACTIUS DE HYOSCYAMUS NIGER
• àcid clorogènic • Coure LLA

• àcid esteàric LLA • cumarina
• àcid linoleic • cumarino-lignans (LLA): cleomiscosina-
• àcid mirístic LLA A; cleomiscosina-A-9’-acetat;
• àcid oleic LLA cleomiscosina-B; clomiscosina-B-9’-
• àcid palmític LLA acetat; hiosgerina; venkatasina
• àcid tànnic • cuscohigrina
• àcids fenòlics: àcid vaníl·lic, vanil·lina, • cusparina
pino-resinol • datura-lactona-4
• aesculetina • daucosterol
• agents tànnics derivats de l’àcid cafeic • escopetol
• alcaloides 0.15% FUL (atropina, • escopina
escopolamina); 0.10 % REL; LLA 0.05% • escopolamina
(hiosciamina, atropina) • escopolina
• anisodamida • esculetina
• apoatropina • Ferro LLA
• Arsènic LLA • fitosterols LLA
• atropina • flavonoides: apigenina, luteolina, rutina,
• atroscina LLA espiraeòsid
• belladonina • GABA
• bimetil-amina • glucòsids esteroides: atropòsid A,
• Calci LLA atropòsid C., atropòsid E
• colina • goma LLA
• hiosciamilactol • metil-pirrolina
• hiosciamina • metil-pirrolina
• hiosciamòsid E [=(22R,24Z)-1-alfa,3- • mucílag
beta,7-beta,22,26-penta-cis-hidroxil- • N-trans-feruloïl-tiramina
ergost-22-O-beta-D-gulcopiranosil-5,24- • nitrat potàssic
dièn-26-O-beta-D-glucopiranòsid] • piridina
• hisociamòsids F, G • Potassi LLA
• hioscina • proteïna LLA
• hioscipicrina • quercetina-7-glucòsid-3-rhamno-
• hipaconitina galactòsid
• kaempferol-3-diglucòsid • resina-cautchú LLA
• lignanamides: hiosmina, cannabisina D, • rutina
cis-cannabisina E, cannabisina G, • saponines
cannabisina Km, cannabisina L, • Sodi
grossamida, hiosciamina • tetrametil-putrescina
• LLA • trimetilamina
• Magnesi LLA • tropina
• Manganès LLA • tropinona
• Zinc
hiosciamina
ESPÈCIE SIMILAR
Hyoscyamus major/albus
MÉS INFORMACIÓ
https://flora.org.il/en/plants/
HIPÈRIC
Hypericum perforatum L.
[1753, Sp. Pl. : 785] 2n=16, 32, 36, 48
Hypericum perforatum ssp. perforatum. Làmina de THOMÉ, OTTO WILHELM

H. perforatum
NOMS POPULARS
Alemany: Echtes Johanniskraut/Johanniskraut/Alfblut / Blutkraut / Frauenkraut /

Gartheil / Gemeines Johanniskraut / Hartenaue / Hartheu /
Hergottsblut /Jageteufel / Jesuswundenkraut / Johannisblut /
Johanniswurz / Konradskraut / Kreuzkraut / Kristi kreuzblut /
Mannskraft / Sonnenwendkraut / Teufelsflucht / Tüpfel-hartheu / Tüpfel-
Johanniskraut / Unserer frauen bettstroh / Wundkraut
Anglès: St. John's wort/Amber /Aron's bread/Goatweed / Hardhay / Klamath weed
/ Perforate St. John’s-wort/ Tipton's weed / Touch-and-heal/ Grace-of-
God/ Balm of warrior
Àrab: ‫ عشبة‬/ ‫ عرن مثقوب‬/ ‫ داذي رومي‬/ ‫ حشيشة القلب‬/ ‫المنسية‬/‫نبتة سانت جونز‬
‫ هوفاريقون‬/‫القديس يوحنعصبة القلب‬
Aragonès: hipericón, pericón, picón, trescalar, té de montaña, té pericón, yerba de San
Juan, yerba desinflamatoria, yerba gorodada, yerba sanjuanera,
corazoncillo, flor amarilla, hierba de la sangre, hierba gorodada, hierba
sanjuanera, hipericón, hipérico, pericón, picón, trescalar, yerba amarilla,
yerba desinflamatoria
Armeni: Արևքուրիկ սովորական
Bable/Asturià: centaura, flor de San Xuan, flor de pericón, hipéricu, mestrantu, perico,
pericote, pericu, pericón.
Basc/Euskera: San Juan belarra, Santio belar, asiki-belar, asiki-belarr, asiki-belarra,
bioztxu, bioztxua, espai-bedarr, espai-bedarra, licurusna, likurusma,
likurusna, milaxilo, milazilo, milazulo, milazuloa, milazuola, ostoargal,
santio-belarra, te beltza
Castellà árnica, cachapego, cachapero, cientoenrama, corazoncillo, corazón de
ciervo, corión, espantadiablos, hierba de San Juan, hierba de la sangre,
hierba de las heridas, hierba de las machacauras, hierba del agua, hierba
del pericón, hierba militar, hierbo amarillo, hipérico del Roncal, hipérico
horadado, hipericón, hipérico, lechuguilla amarilla, paticas de gallo,
perforada, perforata, perico, pericote, pericón, pericón amarillo, pericón
común, pericón silvestre, periquito, planta de San Juan, San Juan,
sanjuanes, sanguinaria, sanjuanera, sanjuanines, te borde, trescalar,
tresflorina, té, té pericón, árnica, altamisa, altamisa, hierba del cantor, flor
de la cólica, tila de campo, tila de monte, tila de tierra, joja de la malagana
Català: Sant Joan, àrnica, berbena de Sant Joan, berbenes de Sant Joan, centaura
groga, diablots, dragó, flor de cop, flor de Sant Joan, flor de Sant Pere,
foradada, herba de San Joan, herba de cop, herba de fer oli de cop, herba
de las ferides, herba de les bruixes, herba de lóli de cop, herba de sant
Joan, herba del cop, herba dels cops, herba dels pericó, herba dels set caps,
herba foradada, hipericó, hipèric, hipèric foradat, inflabou, inflabous,
milifulla groc, oli de cop, pericot, pericó, pericó foradat, pericó groc,
periquet, santjoan, transflorina, trescalam, trescam, tresflorina, tresflorina
vera, floreta de la Mare de Déu , floreta de sant Joan , herba Sant Joanera,
herba militar, herbeta de sant Joan, perico, perico bord
Danès: Prikbladet perikum/Hekseurt / Johannesurt / Jordhumle / Kirsti blodståre
/ Mandeblod / Mandskraft / Perikon / Perikum / Prikket perikon / Prikket
perikum / Prikbladet perikon
Eslovac: Ľubovník bodkovaný
Eslovè: Šentjanževka/Krčnica šentjanževka
Estonià: Liht-naistepuna
Finlandès: Mäkikuisma/Läpikuisma
Francès: Millepertuis perforé/Casse-diable / Herb de millepertuis / Herbe de la
Saint-Jean / Herbe-à-mille-trous / Millepertuis
Gaèlic: Beathnua/Lus na maighdine muire
Gal·lès: Eurinllys trydwll/Candoll / Llysiau ioan / Tarfwgan / Y gynddal / Ysgol
Crist / Ysgol fair
Gallec: abeloura, abelouro, corazoncillo, corazonciño, curanzociño, curazociño,
erva-de-sâo-Joâo, herba das feridas, herba de San Xoan, herba de San
Xoán, herba de San Xuan, hiperico, hipericào, hipericâo, hipericón,
milfurada, pericon, pericón.
Grec: Βάλσαμο/Αγιαννήτου / Βαλσαμόχορτο ή σπαθόχορτο / Βαλσαμόχορτον /
Καραολόχορτον / Σουμάτζι / Τ’ αη γιαννιού το βοτάνι / Υπερικό το διάτρητο
Hebreu: ‫ פרע‬/ ‫היפריקום‬
Holandès: Sint Janskruid
Hongarès: Közönséges orbáncfű/orbáncfű / Likacsos orbáncfű / Lyukaslevelű
orbáncfű
Islandès: Jóhannesarjurt/Doppugullrunni
Italià: Iperico/Erba di san Giovanni/ Scacciadiavoli
Japonès: セント・ジョーンズ・ワート/セイヨウオトギリソウ
Noruec: Johannesurt/Prikkperikum / johannesurt / Prikkperikum
Persa/Farsi: ‫چای کوهی‬
Polonès: Dziurawiec zwyczajny/Dziurawiec / Dziurawiec pospolity / Ruta polna /
Świętojańskie ziele
Portuguès: erva-de-são João, hipericão, hipérico, milfurada, capelas-de-S. Joaô, herva
de Sam Johaom, hipericâo, hipericâo fêmea, hipericâo-bravo, iperico,
iperiçâo, milfurada, milfurado, paparicâo, pericâo, piricão fêmea.
Rus: Зверобой продырявленный/Зверобой/ Zverpboi Prodyriavliennyi
Serbi: Кантарион/Богородичина трава / Крвавац
Serbi: Kantarion/Bogorodičina trava / Krvavac
Suec: Johannesört/Johannesblöda / Mansblod / Randpirk / Äkta mannablod /
Äkta johannesört
Turc: Sarı kantaron/Kılıç otu / Koyunkıran / Mayasıl otu
Txec: Třezalka tečkovaná
Ucraïnès: Звіробій звичайний
Xinès: 貫葉連翹/贯叶连翘/贯叶连翅 / 黑点叶金丝桃 / guan ye lian qiao
La família de les Hipericàcies es distingeix per tenir les flors regulars, talamiflores, és a
dir, amb els pètals i els estams inserits directament sobre el receptacle, sense adherir-se
als sèpals; i pel calze persistent, amb 5 sèpals lliures o gairebé, 5 pètals lliures, sovint
marcescents, cargolats dins la poncella; estams nombrosos reunits a la base en 3-5
grups; estils 3-5, lliures, estigmes inflats; ovari lliure; fruit en càpsula, dehiscent per1-5
valves (rarament indehiscent), fulles enteres, oposades.
Dins la família de les Hipericàcies, el gènere Hypericum ―que compta amb unes 470
espècies, agrupades en 36 seccions― es distingeix per tenir els sèpals ben iguals, els
estams reunits en 3 fascicles almenys a la base, la càpsula que s’obre en valves fins la
base, les tiges dures, i els pètals divaricats i sense glàndules petaloides.
Dins el gènere, Hypericum perforatum es distingeix per tenir glàndules vermelloses que a
l’assecar-se la planta es tornen negroses, als pètals, però no, o molt poc, als sèpals (de
4-8 mm lanceolats aguts, no ciliats); i per ser planta glabra; amb tiges cilíndriques, amb
glàndules negroses i amb 2 línies longitudinals sobresortints; i per les fulles sèssils no
eixamplades en cor a la base, amb puntuacions transparents molt visibles a contrallum,
i amb punts negres a la perifèria; i bràctees de 4-6 mm, linear-lanceolades, ben diferents
de les fulles; pètals de 9-15 mm, asimètrics, el doble de llargs que els sèpals 84-8 mm);
estams reunits a la base en 3 grups, més curts que els
sèpals; càpsula oval, de 5-10 mm, el doble de llarga que el
calze, rogenca, amb vesícules irregularment dispostes en
2-3 bandes obliqües; llavors fosques de 0.8-1 mm.
És planta polimorfa. Les flors solen ser d’un groc daurat

fosc, però poden ser també de color crema quasi
blanquinós, o d’un groc ataronjat. La subespècie típica té
les fulles de 15-35 × 5-12 mm, planes. És planta de poc
més de 110 cm, molt ramificada.
La ssp. angustifolium (DC.) A. Fröhlich [1911, Sitzb.

Kaiserl. Akad. Wiss., Math.-Naturwiss. Kl., Abt.,1: 120]
(2n=12,16) té les fulles de les tiges principals de 10-18 3-
8 mm, una mica revolutes als marges. És planta de fins a
80 cm, poc ramificada. Es fa en indrets més secs que la
Hypericum perforatum ssp.

angustifolium
subespècie típica o a cotes més baixes. Com antibiòtic és més potent que la subsp.
típica.
Hypericum perforatum és, doncs, planta vivaç, glabra, una mica aromàtica, d'uns 50-
90 cm d'alçària. Amb tiges de color verd clar marronós, buides per l’interior, ascendents,
sòlides i ramificades, rodones o gairebé quadrangulars, en secció, amb dos voravius
verticals una mica alats que van alternant de posició al passar d'un entrenús a un altre.
Alguns tiges que no donen flors, són jacents a la base, a l'hivern, rodones en secció, i
tenen fulles més menudes i una mica doblegades per la meitat, cap amunt. Les fulletes
falten cap a la base de la tija florífera, més amunt són oposades, de fins a 3.5 cm,
el·líptiques, obtuses, sèssils o peciolulades (les superiors), petites i farcides de punts
transparents visibles al besllum, i amb altres punts més a les vores, negrosos, opacs. Hi
ha un voraviu vermellós que uneix cada costat de les bases de les fulles connivents. Les
flors són en general d'un groc daurat i estan a la zona del cim de la mata. Peduncles
florals més curts que el calze. Pètals obovals de 2-3 × 0.5 cm, una mica dentats a la
punta d'una banda, sempre amb un lleuger vorell vermellós (com de sang) que per
dessecació es torna negre, enervats. Calze format per 5 lacínies estretes, agudes, més
curtes que els pètals i doble llargues que l'ovari. Estams molt nombrosos (50-60) en 3
fascicles, amb anteres grogues també, però amb un puntet negrós, sent els filaments
bastant llargs, gairebé com els pètals. Pistil amb 3 estils individualitzats. Càpsules de
color marró vermellós, en forma gairebé cilíndrica, amb tendència a ser pentagonal,
només dividit en tres compartiments i més ampla per dalt, amb porus que s'obren en
temps sec per deixar anar llavors de color marró molt fosc, gairebé esfèriques, molt
menudes. Els grans de pol·len fan 21-17 micres, són esferoides i tricolporats
Grans de pol·len d'Hypericum perforatum [MediaWiki], d'unes 19 micres.
FONGS ENDOFÍTICS: Acremonium sclerotigenum, Alternaria alternata, Epicoccum

nigrum (productors d’emodina i hipericina), Fusarium oxysporum, Scedopsorium
apiospermum, Seimatosporium (productor d’avenaciòlid), Thielavia subthermophila
(productor d’hipericina i emodina).
RIZOSFERA: Hepricibacter terrae, Hypericibacter adhaerens.
ENDOMICORRIZES: Glomus constrictum, Glomus geosporum, Glomus intraradices.
MALURES: S’ha introduït una plaga que deixa les poblacions invasores d’hipèric
reduïdes a l’1% del que eren abans. Es tracta del petit escarabat negre Chrysolina
quadrigemina. Els hemípters cicadèlids, per altra banda, solen afectar de manera natural
les plantes d’hipèric o els tisanòpters del gènere Thrips. Fongs paràsits naturals:
Colletotrichum gloeosporioides, Diploceras hypericinum, Fusarium solani, Keissleriella
ocellata, Microsphaera, Passalora hypirici, Scerotinia rolfsii, Seimatosporium hyperiucm. A
més, pot estar afectat per fitoplasmes.
Secció transversal de dos pistils d'Hypericum perforatum en plena floració;

encerclades en vermell, glàndules fosques amb hipericina, sobre la placenta
[Imatges de «Journal of Plant Biotechnology: 2019 2299-2312: PARIDE RIZZO et al.]
Glàndules fosques diferenciant-se de la placenta. a) primordi fosc en una poncella de 5 mm;

b) glàndula fosca eixint de la placenta d'una poncella de 5.5 mm; c) ídem d'una poncella de
5.7 mm; d) ídem de 6.1 mm; e) ídem de 8.1 mm; f) glàndula fosca totalment diferenciada
eixint del teixit de la placenta en una flor ja oberta [barra indicadora de 25 micres].
Les glàndules transparents contenen hiperforina i es troben als sèpals, pètals i fulles.
Les glàndules fosques contenen hipericina i pseudo-hipericina i es troben als sèpals,
pètals, estams, fulles i tiges.
Es fa des de la terra baixa a l’estatge subalpí en herbassars nitrificats sobre terres

remenades, marges de torrents, marges de boscs, marges de camps, pastures. Es fa a
tot el món temperat, especialment a l’hemisferi Nord (Amèrica, Europa, Àsia), però també
a la zona més meridional de les temperades de l’hemisferi Sud (Amèrica. Àfrica,
Austràlia, Nova Zelanda).
Hypericum perforatum al món, segons GBIF
CULTIU
Llavor fàcil de germinar. Es fa el planter en caixes petites amb terra molt orgànica
granulada, però sense deixar-lo créixer molt, ja que les arrels s’entortolligarien massa.
Després es passa a el terreny, en fileres, deixant separacions de 20 × 40 cm.
ESOTERISME
Planta del signe del Lleó sota el domini del Sol. Hyperion era un tirà de la mitologia
grega, fill d’Urà, déu dels Cels, i de Gea (dessea de la Terra). Del mateix matrimoni va
neixer Tea, germana d’Hyperion i a la vegada muller seva, ja que entre els dos
engenraren Helios, el sol, Selene, la lluna, i Eos, l’aurora. La majoria d’autors, però, fan
derivar Hypericum de “hyper” + “eikon”, és a dir, “per sobre la imatge”. Per altra banda,
no costa gaire d’imaginar el paral·lelisme entre la decapitació de Sant Joan Baptista i la
planta. Almenys per al gaèlic sant Columba, del segle VI, estava clar. Les gotetes
transparents de la fulla semblen les gotes d’aigua baptismal. Les taques de color vermell
fosc de les flors recorden les gotes de sang del màrtir, i més encara ho recorda el color
que pren l’oli de macerar o bullir al bany-Maria la planta. També diuen que el 29
d’agost, quan varen decapitar sant Joan Evangelista, la planta traspua gotes de sang.
Per altra banda, sant Joan Evangelista va escapar il·lès de la porta llatina de Roma
després que li llencessin per sobre un barril d’oli bullint. Això ha fet que a la planta se la
conegui també com un remei excel·lent contra les cremades. El cert és que fins i tot al
món protestant, tan ontrari a la veneració dels sants, se la conegui com a “Saint-John’s
wort” (herba de Sant Joan).
MARIA TREBEN recull la creença que el color roig de la planta li ve de la sang de Jesucrist,
que va impreganr un ram que duia a la ma Sant Joan Evangelista. També escriu que les
noies se’n feien corones per ballar al voltant de la foguera de Sant Joan, o que llençaven
a l’aigua algun ramet amb flors per veure si les flors reviscolaven i els donaven un bon
auguri de cara a agafar xicot aquell any que venia. I, finalment, que els pagesos autríacs
donaven al bestiar entre dues llesques de pa un ram d’hipèric en flor el dia de Sant
Joan perquè tinguessin bona salut fins l’any següent.
L’hipèric espanta dimonis; tempestes i derrotes; i atrau l'amor. A l’Edat Mitjana era
coneguda com una de les principals herbes fuga-daemonium.
Portat a sobre els divendres, manté allunyada la bogeria o la malenconia.
Sobre les finestres, protegeix la casa dels llamps, incendis i mals esperits. Millor collir-lo
la nit de Sant Joan perquè protegeixi la casa la resta de l’any, i posar-lo a sobre al porta
o finestra que miri cap a llevant.
Posat en el coixí, ens deixa conèixer en somnis els nostres propers amants.
Menjar les seves flors allunya fantasmes, dimonis i a la mateixa tristesa. El fum de
cremar les llavors d’hipèric allunya els fantasmes de la casa i fa que deixin de fer sorolls
estranys a la nit.
Abans era planta que els irlandesos creien que protegia el bestiar si la Nit de Sant Joan
els practicaven un ritual amb oració ajudats d’un ram d’hipèric.
HISTÒRIA
HIPÒCRATES, TEOFRAST D’ÈRESOS, PLINI EL VELL i GALÈ tenien la planta com un remei
antiinflamatori i vulnerari. Per a PLINI EL VELL (segle I), la llavor és diürètica i atura la
diarrea, i beguda amb vi va bé contra els trastorns s de la bufeta de l’orina. EUPATOR
DIONISI MITRÍDATES (segle I a.C.) sembla que prenia com alexitèric o antídot general
hipèric entra altres plantes.
DIOSCÒRIDES (segle I), relacionava el líquid vermell que exsuda la planta al refregar-la
entre els dits amb el nom «androsaemum», que significa sang d’home. La recomanava per
fer orinar i per fer venir la regla, i, pres en vi, contra les febres periòdiques (malària);
també la llavor, beguda 40 dies seguits, contra la ciàtica; i la planta granada en
cataplasma contra les cremades.
PARACELS (segle XVI) la recomanava contra la tristesa i altres afeccions nervioses
(psicosis). També contra paràsits, per guarir ferides. Al mateix segle XVI MIGUEL DE
CERVANTES cita a la seva famosa novel·la «El Quijote» (segona part: XLVI) l’oli d’APARICIO
DE ZUBIA, fet amb hipèric, trementina d’avet, vi blanc, blat, encens, valeriana i card sant.
“Quedó don Quijote acribillado el rostro y no muy sanas las narices, aunque muy
despechado porque no le había dejado fenecer la batalla que tan trabada tenía con aquel
malandrín encantador. Hicieron traer aceite de Aparicio, y la misma Altisidora, con sus
blanquísimas manos, le puso unas vendas por todo lo herido”.
ANGELO SALA (segle XVII) la recomanava contra els mals esperits, melancolia, ansietat,
depressió. Recomanava prendre el preparat fet amb la planta florida tendra i brandi.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el bullia en vi per tenir un bon remei contra ferides
externes o internes. Macerat en oli tanca ferides i obre obstruccions. La decocció de la
planta granada, i millor encara barrejada amb suc de Polygonum aviculare, va bé als que
escupen o vomiten sang, i contra el verí de serps o altres bestioles que ens hagin
mossegat, o per els que no poden pixar. Uns 8 grams de llavors d’hipèric triturades fins a
fer-ne pols i begut amb una mica de caldo, això fa expulsar la bilis o la sang acumulada
a l’estómac. Contra les febres periòdiques (tercianes o quartanes) va bé beure la decocció
de la planta granada. Prendre l’aigua de les llavors durant 40 dies seguits va molt bé
contra la ciàtica, l’epilèpsia i la feridura.
JOHN KING (segle XIX) tenia l’hipèric, planta introduïda als USA cap el segle XVIII, per
astringent, diürètic, sedant; i un bon remei contra afeccions renals, diarrea, disenteria,
icterícia, paràsits intestinals, dismenorrea, depressió nerviosa i hemorràgies. També
remarcava que era un bon remei contra lesions de la medul·la espinal.
K. DANIEL a principis del segle XX la recomanava contra la depressió nerviosa a
Alemanya. A finals del segle XX al mateix país en 25% de les receptes d’antidepressius
eren d’Hypericum perforatum, que entrava ja al sistema de la seguretat social.
El 1986 el productor de cinema FRANCIS FORD COPPOLA va perdre un fill en un accident de

vaixell pilotat per un actor de la pel·lícula que estaven rodant (Gardens of Stone). El
productor va agafar una depressió que es va tractar amb èxit amb hipèric i això va donar
molt d’impuls a la recomanació de fer servir hipèric contra dels depressions arreu del
món.
VIRTUTS MEDICINALS DE L’HIPÈRIC
• abortiu • eleva una mica el cortisol salivar (a

• activador de la glicoproteïna-P al fetge petites dosi)
• activador de la producció de melatonina • emmenagog
• alexetèric • emol·lient
• allarga la resistència nedant (en rates) • estimula el CYP3A al fetge i ronyons
• analgèsic • estimula CYP2c al fetge
• anestesiant • estimulador de la via JAK-STAT
• anodí • estimulant (allarga la vida de la
• antiasmàtic serotonina)
• antibiòtic • expectorant
• antiangiogènic • frena l’ARNm del MDR1
• anticancerigen • frena la MECLR (mixed epithelial cell
• antidepressiu lymphocyte reaction)
• antiespasmòdic • hemostàtic
• antigalactagog (poc potent) • hepàtic
• antihelmíntic • immunoestimulant/immunosupressor
• antihemorràgic • inhibidor de l’acetil-colinesterasa
• antihiperglucèmic (extracte amb etil- • inhibidor de la COMT
acetat) • inhibidor de la fase lítica dels CD8+
• antiinflamatori • inhibidor de la LOX-5
• antimutagènic (extracte aquós) • inhibidor de la MAO-A i de la MAO-B
• antioxidant • inhibidor de la mobilitat dels
• antipànic espermatozous (a 0.6mg/mL)
• antisèptic • inhibidor de la proliferació de les de
• antitumoral PBMC (peripheral blood mononulcear
• antivíric cells)
• aperitiu • inhibidor de la PKC
• astringent • inhibidor de la succino-oxidasa
• bactericida • inhibidor de la topo-isomerasa II-alfa
• balsàmic • inotròpic
• broncodilatador • interfereix amb el citocrom P450-1A2 i el
• cicatritzant P450-3A4
• colagog • larvicida OE: mosquits
• colerètic • millora (a la llarga) la memòria de l’espai
• contraresta el catabolisme del triptòfan • miorelaxant
per part de citokines • mucolític
• contraresta l’efecte estimulant del • neuroprotector (de l’oxiplatí, de la H2O2,
moviment de la cafeïna de la rotenona, de la manca de glucosa,
• cosmètic del clorur d’Alumini, etc.)
• digestiu • protector dels efectes col·laterals del
• diürètic CPT-1 (inhibidor de la topoisomerasa-I
• eleva la 5-HT (5-hidroxi-triptamina) en contra càncer de còlon)
• protector intestinal de l’irinotecan • sobre-expressa al cervell la IL-6
• protector pancreàtic • sobre-expressa al fetge MRP2, GST-P,
• protector pulmonar (del paraquat, etc.) CYP1A2
• protector de radiacions ionitzants • sobre-expressa als intestins P-gp,
• protector renal en diabètics MDR1/ABCB1
• protector renal del cisplatí • tònic uterí
• redueix la contractibilitat del vas • tòpic vulnerari antipútrid
deferent (testicles) • vasodilatador coronari
• reforça la membrana de les neurones • vermicida
• regenerador epitelial • vermífug
• resolutiu • vulnerari
• sedant
USOS MEDICINALS DE L’HIPÈRIC
• abscessos • càncer de pròstata (hipericina + llum

• acne làser)
• addició als opiacis • càncer de pulmó de no-cèl·lula petita
• agressivitat (p.p. hiperforina) • càncer de tiroides anaplàstic (hipericina
• Agrobacterium tumefaciens + llum làser)
• alcoholisme • Candida albicans
• alopècia (p.p. astilbina) • caquèxia
• Alzheimer • càries infantil
• amenorrea • carn-esqueixats
• anèmia • caspa
• anorèxia • catarro
• ansietat • ciàtica
• arteritis obliterans • cicatrius hipertròfiques REL/ hiperforina
• arterioesclerosis • cistitis
• artritis • Cladosporium cladosporioides
• asma • Clostridium
• Aspergillus niger • coàguls
• atac de feridura (homeopatia) • colangitis
• ateroesclerosis • colesterol elevat
• Bacillus cereus • còlics nefrítics
• berrugues • colitis ulcerosa
• bilirubina (icterícia) • còlon irritable
• braços inflats • congelacions
• bronquitis • congestió pulmonar
• cabell que cau • contusions
• càlculs biliars • convulsions
• càlculs renals d’oxalats • cops al cap
• cames inflades • Covid-19 ?
• càncer de bufeta de l’orina (+ llum) T24, • Corynebacterium diphteriae
NBT-II • cremades
• càncer de còlon (+ manumicina) • cucs intestinals
• càncer d'estómac • debilitat pulmonar
• càncer de mama (adenocarcinoma) (p.p. • debilitat renal
proteïna HYP) • depressió nerviosa
• càncer nasofaringi (+ llum) • depressió per immobilitat/ictus
• càncer d’ovari NuTu-19 (hipericina + • dermatitis atòpica
llum làser) • dermatosis
• càncer de pàncreas (hipericina + llum • diabetis
làser) • diarrea FRU
• càncer de pell (hipericina + llum làser) • diarrees sanguinolentes
• dislocacions • glioblastoma U87 (+ fedratinib), LN299,
• disenteria [p.p. p38SJ]
• dislipidèmia • gonorrea
• dismenorrea • gota
• dispèpsies • hematèmesi (càpsules amb fruits)
• distensió de lligaments • hematomes
• dolor als malucs • hemiplegia
• dolors • hemoptisis
• dolors a nervis que empitjoren abans de • hemorràgies internes
turmentes (homeopatia) • hemorroides
• èczemes infantils • hepatitis
• edemes • hepatomegàlia
• ejaculació prematura • herpes simple
• encefalomielitis autoimmune (p.p. • herpes zòster
hiperforina) • hidrofòbia
• endometritis • hiperacidesa gàstrica
• enteritis • hipercolesterolèmia de la menopausa
• Enterobium • hipersensibilitat
• Enterococcus faecalis • hipertensió
• enuresis nocturna en infants • hipotensió
• epilèpsia (extracte aquós) • Hymenolepis
• eritroleucèmia K562 • icterícia
• Escherichia coli • ictus (homeopatia)
• esclerosis múltiple • impotència sexual
• esgotament nerviós (homeopatia) • incontinència seminal
• esofagitis • incontinència urinària
• espasmes musculars • indigestions
• espasmes uterins • infeccions genitourinàries
• esquerdes als mugrons • infeccions infantils
• esquizofrènia • infeccions venèries
• esteatosis hepàtica • inflamació de la pell
• estelles clavades • inflamació dels pulmons
• estomatitis per radioteràpia • insolació
• estrès nerviós per confinament o per • insomni
sorolls • insulinoma RINm5F (+ llum)
• excitació nerviosa isquèmia hepàtica
• Exophiala dermatitidis • isquèmia intestinal
• fatiga crònica • isquèmia renal
• febres periòdiques • Kluyveromyces marxianus
• ferides (cesària, episiotomia, de bala, • Lactobacillus (càries infantil)
cirurgia cranial, etc.) (+ neem + • Leishmania donovani (p.p. hipericina)
calèndula) • Leishmania panamensis (extracte al 0.5%
• ferides que arriben fins l’os (+ neem) hipericina + llum 5J/cm2 15 min/2 a la
• fetge congestionat setmana × 3 setmanes)
• fibrositis • lesions a la medul·la espinal
• flebitis • lesions per nadar
• fractures • lesions al nervi òptic (+ ginkgo + ginseng)
• Fusarium oxysporum (?) • leucèmia K562, U937, HL-60 (in vitro)
• galindons • limfangitis (homeopatia)
• galteres • Listeria monocytogenes OE
• gangrena • llúpies
• gasos digestius-timpanitis • lumbago
• gastritis • macadures
• gastritis per fred extrem • mal de cap
• gastroenteritis • mal de coll
• mal de costat o inflamació de la melsa • psoriasis
(fulles + sal) • pulmonia
• mal d’esquena • punxades amb punxes
• mal d’estómac • punxes clavades (i després tintura de
• mal de panxa Iode)
• mal de queixal (?) i després de l’extracció • rampes a les cames
• mala circulació • refredat
• malaltia de Behçet • ressaca alcohòlica
• malària • retenció de líquids
• malenconia • reumatisme
• mastàlgia (dolor a les mamelles) • rigidesa a les cervicals
• medul·la espinal (lesions) • Salmonella enteritidis
• melanoma A375 (+ UVA) • Salmonella typhimurinum
• melenes (femta amb sang) • Sarcina lutea
• memòria que falla • sida
• menopausa (+ Cimicifuga) • síndrome de fatiga crònica
• mesotelioma (+ llum) • síndrome del tunel carpià
• miàlgies • síndrome metabòlica
• micobacteris • síndrome premenstrual
• Micrococcus luteus • somnambulisme
• Microsporum canis • Staphylococcus aureus
• migranya • Streptococcus mutans
• miocarditis (fibrosis) autoimmune • Streptococcus pyogenes
• nafres • Streptococcus sanguis
• nafres en procés de gangrena • tabaquisme
• narcolèpsia • talls
• nefropatia diabètica • taquicàrdia
• nervis lesionats (homeopatia) • tendons esberlats
• nerviosisme • tètanus (homeopatia)
• neuràlgia braquial • torçades
• neuràlgia del trigemin UI UE • tos
• neurosis angoixant • tos-ferina
• oligúria • Toxoplasma gondii
• osteomielitis al peu de diabètics • traqueïtis
• osteoporosis • trastorn bipolar (+ SAMe)
• otitis mèdia • trastorns obsessius-compulsius
• ovari poliquístic (+ Paeonia lactiflora rel + • trastorns psicosomàtics
regalèssia rel + canyella xinesa escorça) • traumatismes
• panadissos • Trichoderma viride
• pancreatitis • Trichophyton rubrum
• paràlisis • tristesa
• paràlisis espàstica • tumors cerebrals
• paràsits intestinals • tumors superficials
• Parkinson • úlcera duodenal
• pell encetada-seca • úlcera d’estómac
• Penicillium funiculosum • úlceres per cisplatí i radioteràpia (oli
• perforació del timpà d’hipèric + oli de neem)
• picades d’insectes • úlceres als peus en diabètics (+ neem +,
• Pichia fermentans Calendula)
• poagre • úlceres varicoses
• post-part • úter infantil
• Propionibacterium acnes (+ UVA) • varius
• Proteus mirabilis • vertigen
• Proteus vulgaris • virus:
• Pseudomonas aeruginosa • citomegalovirus de Davis
• Pseudomonas tolaasii • EBV (mononucleosis)
• HBV (hepatitis) • virus d’anèmia de cavalls
• HCV ?(hepatitis) • virus de Friend
• HIV-1 (?) (sida) • virus de la poliomielitis
• HV-1 (herpes) • virus de la vesículo-estomatitis
• HV-2 (herpes) • virus de Rausher
• influenza-virus A2, B (grip) • virus Sendai
• parainfluenza-virus • virus vaccinia
• retrovirus • voltadits
• Sindbis
PREPARATS I BARREGES AMB HIPÈRIC
Per aprofitar al màxim les propietats de la planta caldria fer preparats barrejant plantes
amb poncelles, flors ben obertes i plantes ja fructificades.
• Alcoholatur vulnerari francès: Hipèric + Sàlvia + Romaní + Espígol + Farigola + Orenga

• Col·lutori (extracte alcohòlic) per evitar càries infantil
• Decocció al 6% en UE
• Extracte fluid: 5-10 gotes 3 cops al dia
• Extracte hidroalcohòlic: 1 g/dia
• Extracte sec nebulitzat (5:1) 300-900 mg al dia repartits en 3 preses.
• Gel cosmètic cicatritzant. Atache©
• Hidrolat/destil·lat aquós: no dona reacció a la pell per fotosensibilitat.
• Hipericina: 0.4-0.7 mg/dia
• Infusió: 15 g/L o 3-4 tasses al dia
• Injectables: https://www.homoempatia.eu/product/hyperforat-nervohom-solucion-
inyeccion.366016.html?language_code=es
• MS14©: Penaeus latisulcatus 90% [llagostí de l’Índic] + Apium graveolens 5% +
Hypericum perforatum 5%. Redueix l’encefalomielitis i millora la qualitat de vida dels
pacients amb esclerosis múltiple.
• Oli: UI 1 culleradeta 1-2 cops al dia fora dels menjars. Oli escalfat al bany-Maria UE (o
deixat 40 dies a sol i serena), en general UE ad libitum (+fred/+calor).
• Oli 1 L + vi blanc 500 g + summitats florides d’hipèric 500 g. Es deixa macerar 3 dies.
Després es bull al bany-Maria fins que el vi s’esgoti. Per xopar gasses en cremades,
úlceres, neuràlgies. Millor repartir-lo en pots petits ben tapats. [HENRI LECLERC]
• Suc de la planta: 2 culleradetes 3 cops al dia. Reduir la dosis a la meitat al cap de 15
dies.
• Teràpia fotodinàmica antimicrobiana: injecció local aquosa de fenotiazina 2% +
extracte d’hipèric (en propilenglicol, DMSO o cromoglicat disòdic) + llum (10
min.)/fibra òptica / primer cada dia, després un cop per setmana per manteniment.
Contra osteomielitis diabètica al peu, per evitar amputació.
• Tintura:30 gotes/2-3 cops al dia
Flor de Bach: Contra la por a la foscor i contra els malsons.
Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sense gana, es fa bullir l’Herba de
Cop (Hypericum perforatum) amb la planta de la Centaura, Herba Prima i 3 Pomes (amb
pela). Es bull tot i, quan està quasi sense aigua, s’hi posa ¼ L de xarop de sidra, i s’hi
afegeix sucre roig (3 cullerades). Es pren a cullerades. [CECÍLIA CLOTA, de Campdevànol].
Ungüent antiinflamatori (treu el foc del mal acabat de fer) per ferides (esgarrapades de
bestiar, talls, etc.). Es fan bullir, a poc a poc, sense que vessi, en un tupí de terra nou,
fins que pari el bull ell sol: 1 cullerada de greix de porc rentat 3 vegades (fins que quedi
ben blanc) + 2 terrossos de pega + 1 ram gran d’Herba de Cop (Hypericum perforatum) i
de Ruda (Ruta graveolens) + grans d’All pelats (en nombre sempre senar) + oli (només
quan s’ha fos primer el llard). Recepta facilitada per MARIA BOSCH I CASADEMUNT, del Mas
El Solé, de Vallfogona de Ripollès, segons va aprendre de sa mare.
Per evitar la formació de tendrums després de ferides o que es trenqui alguna part del
cos, es fa oli de arrel de Cicuta (Conium maculatum) i d’Herba de Cop (Hypericum
perforatum). Per fondre els tendrums, s’unten amb greix de gallina vella i arrel de Julivert
(Petroselinum sativum). [ONOFRE VALLS, de Pardines].
Antiinflamatori tòpic: Hypericum perforatum, (Herba de Cop) + Lavandula angustifolia

(Espígol) + Rosmarinus officinalis (Romaní).[RAMON COROMINAS, de Campdevànol].
Alcohol pels cops: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajulida (Satureja
montana) + Hipèric (Hypericum peforatum) + grana de Ginebre (Juniperus communis).
[ANTONI PICOLA I PUJOL, d’Ogassa].
Remei contra la gangrena. Greix rentat 3 vegades + pega negra + 1 raig d’oli + 3 grans
d’All + 1 brot de Ruda + 1 brot de Flor d’Herba de l’Oli de Cop (Hypericum perforatum). Es
fa bullir l’aigua i se’n fan compreses. [MERCÈ BASAGAÑA, de Campdevànol].
Ratafia de Sant Joan. 15 g d’hipèric i una llimona gran tallada a rodanxes en 1/2 L
d’aiguardent. Es fica tot dins una ampolla de broc ample i es va sacsejant, ben tapat,
cada dia uns instants, i al cap de 15 dies es cola i s’hi afegeixen 150 g de sucre, es
sacseja bé i es guarda a les fosques, per prendre alguna copeta digestiva i estomacal de
tant en tant. Ho recollia l’herbolari JOSEP FERRAN COMAS.
Tisana contra la bronquitis: hipèric + Glechoma hederacea + rel d’Inula helenium [JEAN
VALNET]
Tisana contra la depressió nerviosa: hipèric + ortiga + regalèssia + romaní. [herbolari

JOSEP GUARRO]
Similasan ©: Arnica montana 4x + Calendula officinalis 4x + Hypericum perforatum 4x +

Symphytum officinale 6x. Preparat homeopàtic en esprai per accelerar la cicatrització de
petites ferides i talls.
Mepentol©: àcid linoleic + àcid gamma-linolènic + àcid oleic + àcid palmític + àcid
esteàric + àcid palmitoleic + àcid araquidònic + àcid eicosanoic + extracte d’Equisetum
arvense + extracte d’Hypericum perforatum. Molt emprat per prevenir o tractar úlceres
per enllitament crònic.
Dynamiclear©: Hypericum perforatum 0.05% + Calendula officinalis 0.05% + CuSO4·5H2O

6.4% + Aloe vera + glicerol + vitamina E + hidroxi-etil-cel·lulosa + polisobrat 80 + aigua
purificada + tint blau + tint groc + benzoat sòdic + àcid cítric. Crema contra l’herpes
labial produït pel HSV-1. Es ven sense recepta, i sembla que amb una sola aplicació és
efectiu per rebaixar el dolor, la picor i la cremor de l’herpes labial.
Xingpi Kaiyu Fang©: Panax quinquefolius + Curcuma longa + Acorus tatarinowi +

Hypericum perforatum. Preparat xinès contra la depressió.
POL-6©: Bacopa monnieri, Hypericum perforatum, Centella asiatica, Withania somnifera,

Camellia sinesis, Ocimum sanctum (2:1:2:2:1:2). Preparat contra els efectes de
l’abstinència en alcohòlics recalcitrants.
Shuganjieyu©: càpsules amb Eleuterococcus senticosus i Hypericum perforatum. Als

pacients deprimits millora la connectivitat entre el caudat ventral dret i el còrtex orbito-
frontal esquerra. També redueix l’augment que la depressió causa en el volum del caudat
dret. La millora cognitiva és concomitant amb el tractament.
Per tenir una imatge més precisa de la regió cardíaca afectada per un infart agut de
miocardi es pot recorre a la hipericina-mono-Iode123 per a obtenir una imatge SPECT
(single-photon-emission compyted tomography), ja que la hipericina té una gran afinitat
per les cèl·lules necrosades.
VETERINÀRIA
Per als gossos, l’hipèric, la camamilla i la sàlvia són bons remeis contra malalties de la
pell. En general l’hipèric és un bon remei per a ajudar a cicatritzar ferides, per exemple,
de mossegades, i també contra la sarna, inflamacions, febre. En gossos en especial, és
un bon remei a provar contra l’endocarditis. També es pot donar en homeopatia contra
dolors d’accidents que han afectat algun nervi, ja sigui prenent-ne per la boca o en
injeccions.
Per a molts animals l’hipèric, però, pot desencadenar una reacció al·lèrgica a les zones de
mucoses descobertes exposades a la llum intensa del sol. També, almenys a les ovelles
per sobre de 2 mg d’hipericina/Kg de massa d’animal, els fa pujar la temperatura rectal.
Aproximadament 1 g/Kg d’hipèric al dia millora la immunitat de pollastres contra la
malaltia infecciosa del virus de la bursa IBDV BC-6/85. En esturions (acipensèrids)
criats en piscifactories l’extracte d’hipèric cura les ferides més ràpidament que el
tractament amb antibiòtics.
L’extracte d’hipèric ric en hiperforina inhibeix al Paenibacillus larvae que afecta les
abelles. L’oli d’hipèric combinat amb oli de neem (Azadirachta indica) és un bon
tractament contra miasis deguda a Wohlfahrtia magnifica en animals domèstics.
POSSIBLE TOXICITAT DE L’HIPÈRIC
A part l'efecte fotosensibilitzant (hipericisme) que pot provocar fortes reaccions al·lèrgies
cutànies en algunes persones sensibles, especialment les de pell molt blanca, pot causar
nàusees i debilitat, en ús intern. Quanta més hipericina dugui la plata més fototòxica
serà i quanta més quercitrina dugui,, menys ho serà. Alguna vegada s'ha intoxicat algú
menjant la planta. La fotosensibilització es dóna també en vaques, cavalls, conills i
porcs. Els animals de pell clara tenen més problemes que els de pell fosca. Es poden
presentar sequedat al morro, ampolles a les mucoses exposades al sol, intranquil·litat,
convulsions epilèptiques, trontoll, hemòlisis, i coma. En principi, més val que ovelles,
cabres o cavalls no en mengin. A les ovelles fa que baixin el nivell d’hemoglobina, el
nombre de glòbuls rojos, la proteïna, la glucosa, el colesterol, els triglicèrids i l’activitat
de la fosfatasa alcalina; i eleva el nivell a la sang de Nitrogen/urea, Na, K, bilirubina
(total i directa), AST, ALT, LH, GGT. La dosis tolerada en vedells és de 3 g de planta
seca/Kg de massa o 10 mg/Kg d’hipericina, si no són albines; si ho fossin aleshores seria
de 3.5 mg/Kg. Tot i que el 80% de la hipericina es perd amb l'assecat, el bestiar nota els
efectes foto-sensibilitzants després d’alimentar-se amb hipèric sec. En conills pot causar
cirrosi al fetge. L’extracte amb èter facilita o agreuja els atacs epilèptics. Si hi ha cirrosis
hepàtica alcohòlica, l’hipèric pot no frenar l’evolució cap a un carcinoma hepato-cel·lular
amb cèl·lules sincicials gegants. S’ha donat almenys un cas de reacció amb febre
persistent després de prendre hipèric. També s’ha donat algun cas que al prendre hipèric
i ja havent patir trastorns psicològics greus abans, la planta ha desencadenat episodis de
hipomania o de mania. Almenys s’ha descrit un cas de necrosis del moll de l’os
concomitant amb candidiasis oral, anèmia normocítica, agranulocitosis i disfàgia,
concomitant amb un tractament alb hipèric contra la depressió nerviosa en un jove de 22
anys a Turquia. Com que l’hipèric és un tònic uterí, més val que les embarassades, si no
és al moment del part, no en prenguin pas. S’’ha donat algun cas de taquicàrdia
supraventricular possiblement deguda a l’hipèric, que ha remès al deixar de prendre’l.
La DL50 per a rates ve a ser de 5 g/Kg per via oral i de 1.8 g/Kg per via intraperitoneal.
L’aplicació de radioteràpia junt a la quimioteràpia (vincristina, nitrosourea,
temozolomida) podria donar lloc a amaurosis per neuropatia òptica si a més s’està
prenent hipèric. S’ha donat almenys un cas d’epistaxis a continuació d’inhalació d’un
esprai nasal amb hipèric. El nombre de fol·licles secundaris i terciaris als ovaris
disminueix (en rates) prenent hipèric. D’aquí es pot concloure que les dones poc fèrtils
més val que no prenguin hipèric si volen quedar embarassades. A més, l’hipèric provoca
mutació al gen «BRCA1 exon» a l’esperma. A 0.6 mg/mL l’extracte d’hipèric fa que cap
espermatozou penetri l’oòcit en condicions en les que normalment passaria. Algun estudi
senyala que la hipericina redueix la transducció a la retina espatllant una mica l’epiteli
pigmentari i afectant la funció de la retina. La hipericina pot lligar-se a l’alfa-cristal·lí,
una proteïna de la lent ocular i els UVA podrien donar opacitat a la lent, ja que l’alfa-
cristal·lí no es renova de manera natural. A més, cèl·lules epitelials de la lent ocular
humana irradiades amb UVA i tractades amb hipericina perden alfa-cristal·lí i acumulen
productes d’oxidació del triptòfan (N-formil-kinurenina). Degut a la fotosensibilització de
la hipericina, aquestes cèl·lules acumulen al citoesquelet N-formil-kinurenina.
Hi ha molts estudis o propaganda contra l’Hypericum perforatum, i això per a alguns és

bon senyal i està indicant que les companyies farmacèutiques que fabriquen
antidepressius li tenen por per la competència al mercat. Als USA, per exemple el 2016,
els productes amb Hypericum perforatum, es vengueren per un valor de 6 milions de $. A
part l’aparició d’ampolles a la pell al prendre el sol allà on s’ha aplicat la planta,― i això
passa només a algunes poques persones ―, hi ha un munt d’interferències amb altres
medicaments. I és aquesta medicament i l’hipèric es relacionen amb el citocrom hepàtic
P450-CYP3A4, i amb els CYP1A2, CYP2C9, CYP2C19 i amb la P-glucoproteïna. Per tant,
cal molta prudència si s’està prenent medicació i a la vegada hipèric; o, millor, encara, no
fer les dues coses a la vegada. La llista segurament incompleta dels medicaments
incompatibles amb l’hipèric, o bé perquè s’anul·la el llur efecte o bé perquè la combinació
és perillosa per excés d’efecte, seria:
• acenocumarol • fenitoïna • nelfinavir
• amitriptilina • fenobarbital • nevirapina
• anticoagulants orals • fluoxetina • omeprazol
• anticonceptius orals • IMAOs • paclitaxel
• anticonvulsius • imatinib • paroxetina
• antidepressius • indinavir • phenprocoumon
• atorvastatina (?) • inhibidors de la proteasa • ritonavir
• carbamazepina • inhibidors de la • rizatriptan
• ciclosporina transcriptasa inversa (no • saquinavir
• cisplatí (?) nucleòsids) • sertralina
• citalopram • lopinavir • simvastatina
• clozapina • medicació anti-refús • sumatriptan
• digoxina d’òrgans implantats • tacrolimús
• dolutegravir • metotrexat • teofil·lina (?)
• efavirenz • midazolam • triptans
• etravirina • naratriptan • warfarina
• everolimus • nefazodona • zolmitriptan
Un pretractament amb hipèric potencia l’efecte hipnòtic del pentobarbital, i agreuja la

disminuicó de reflexes causada pel diazepam; i eleva la concentració plasmàtica del
paracetamol. Ja que una sola dosis de 500 mg/Kg o dosi repetides de 200 mg/Kg durant
3 dies d’extracte d’hipèric trenquen la PPI (pre-pulse-inhibation) en rates, cal tenir present
que persones psicòtiques puguin alterar-se més amb estímuls repetitirus (sorolls) enlloc
d’acostumar-s’hi i deixar-se d’alterar. També en cas de malaltia de Huntington caldria
prudència a l’hora de prendre hipèric, pel mateix motiu. A l’incrementar la transcripció
del supressor 3 dels senyals de citokina l’hipèric disminueix la defensa immunitària
contra el virus A/PR/8/34H1N1.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’HIPERICUM PERFORATUM
(+)-epi-catequina, àcid p-hidroxi-benzoic

(-)-epi-catequina àcid palmític
1-hexacosanol àcid palmític,
1-octacosanol àcid shikímic
1-tetracosanol àcit tànic
1,3,6,7-tetrahidroxi-xantona àcid vainíllic
(2R,3R,4S,6R)-3-metil-4,6-di(3-metil-2- adhiperforina 0.2-1.9% en extractes
butenil)-2-(2-metil-1-oxo-propil)-3- agents tànnics
(4-metil-3-pentenil)-ciclohexanona alcohol cerílic,
2-metil-decà alfa-amorfè
2-metil-octà alfa-camfolenol
2,6-dimetoxi-4-hidroquinona-I-O-beta-D- alfa-eudesmol
glucopiranòsid alfa-terpenil-acetat
2,6-dimetoxi-4-hidroxi-benzil-alcohol-1- alfa-terpinè
O-beta-D-glucopiranòsid alfa-terpineol
(2R,3R,4S,6R)-6-metoxi-carbonil-3-metil- amargants
4,6-di(3-metil-2-butenil)-2-(2- ar-curcumè
metil-1-oxopropil)-3-(4-metil-3- astilbina
pentenil)ciclo-hexanona benzocatequina,
(2R,3R,4S,6S)-3-metil-4,6-di(3-metil-2- beta-amirina
butenil)-2-(2-metil-1-oxopropil)-3- beta-burbonè
(4-metil-3-pentenil)ciclo-hexanona beta-carotè
3-metil-4,6-di (3- metil-2-butenil)- beta-elemè
3-(4- metil-3-pentenil)-2-(2-etil-1- beta-eudesmol
oxo-butil)-ciclohexanona beta-pinè
5-hidroxi-L-triptòfan beta-selinè
6-metil-hept-5-èn-2-ona beta-sitosterol
(6R,9S)-roseòsid biapigenina
(7E,6R,9S)-9-hidroxi-4,7-megastigma- biciclo-elemè
dièn-3-ona Cadmi
acetofenona Calci 500 ppm
àcid 1,2-benzèn-dicarboxílic bis(1-metil- cariofil·lè
propil)-èster
àcid 3-hidroxi-làuric carotenoides:
àcid 4-hidroxi-benzoic • cis-trol·li-xantina
àcid ascòrbic 1.300 ppm, • epoxi-xantofil·les
àcid cafeic • luteïna
àcid cinàmic • luteolina
àcid clorogènic • luteoxantina
àcid esteàric, • trol·li-cromona
àcid ferúlic • viloloxantina
àcid gàl·lic
àcid gentísic cianidina
àcid indol-3-acètic cisteïna
àcid iso-ferúlic clorofil·la
àcid iso-valeriànic colina,
àcid làuric dodecanol
àcid mirístic (E)-beta-farnesè
àcid nicotínic (E)-ocimè
àcid p-cumàric emodín-antranol,
epi-catequina, hiperòsid 0.9% (=quercetina-3-O-beta-D-
escopoletina galactopiranòsid)
estearina hipodematina
éster de l’àcid iso-valeriànic, hipoerico-hidroantrona,
esterol humulè
fenchol HYP-1 (porteïna cristal·litzada amb
fenol, melatonina, amb activitat com
fistosterols, quinona-reductasa
fitosterina https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/2724
flavones: luteolina 2869/
flavonoides 3.2%:
• I3,Ii8-biapigenina 0.26 % imanina
• amentoflavones ishwarana
• catequines iso-hipericina,
• flavones iso-quercitrina 0.5%
• flavonols kaempferol
• hiperòsid 0.9% kielcorina
• iso-quercetina L-triptòfan
• iso-quercitrina 0.3% leucina
• proantociandines leucocianidina
• quercetina, lisina
• quercitirina, luteïna
• rutina 1.6% luteoxantina
Magnesi 1000 ppm
flavonols: kaempferol, quercetina mangiferina
flobafè mannitol 1.1-2 %,
floroglucinol, miquelianina (= quercetina-3-O-beta-D-
floroglucinols prenilats: hiperforina, glucuronopiranòsid)
adhiperforina mircè
miricetina
fura-adhiperforina miricetina-3-O-beta-D-glucòsid
furo-hiperforina n-decanal
furo-hiperforina-isòmer n-nonà
GABA (àcid gamma-amino-butíric) n-octanal
n-octanol
glucòsids: hiperòsid, iso-quercitrina, n-undecà
quercitrina, rutina
nafto-diantrones (0.1%): hipericina,
glutamina pseudo-hipericina, proto-hiperiicnja,
grassa amb alcohol cerílic, pseudo-proto-hipericina, iso-hipericina,
guaïol ciclo-pseudo-hipericina,
gurjunè,
hidrocarburs cristal·litzables, niacina
hiperescabrina B nicotinamida
hiperescabrina C Níquel
nonà
hipericina (0.05-0.3 )(=4,5,7,4',5',7'- nonacosà
hexahidroxi-2,2'-dimetil-naftodiantrona) novoimanina
i anàlegs a l’hipericina (més presents a
la var. angustifolium): OLI ESSENCIAL (especialment a les
• iso-hipericina, flors) 0.1-0.35 %; la composició varia
• proto-hipericina, força segons origen. L’OE de la Xina
• psedo-hipericina; conté força beta-pinè, alfa-pinè, 2-metil-
octà, beta-cariofil·lè, germacrè D, i àcid
hiperforina 2-4.5% en extractes, hexadecanoic. L’OE de França conté
hiperina, força beta-pinè, alfa-pinè, 2-metil-octà,
beta-cariofil·lè, espatulenol, cariofil·lè- • 3-ciclo-hex-1-enil-prop-2-enal
òxid, nonà, decà, undecà, humulè, • 6-metil-5-heptèn-2-ona 0.5%
tetradecanol, beta-funebrè, dodecanol, • àcid dodecanoic 0.5%
gamma-muurolè. L’OE d’Alemanya • àcid nonanoic
conté força alfa-pinè, 2-metil-octà. L’OE • alcans C29H60,
de Grècia conté força alfa-pinè, 2-metil- • alfa-acoradiè
octà, germacrè D, beta-cariofil·lè. L’OE de • alfa-amorfè 12%
l’Iran conté força beta-pinè, alfa-pinè, • alfa-bisabolol 0.5%
espatulenol, cariofil·lè-òxid, beta- • alfa-bisabolol-òxid
cariofil·le, beta-selinè, alfa-selinè, àcid • alfa-butil-benzoat 0.5%
hexadecanoic, n-tetradecanol, timol, • alfa-cadinè
alfa-eudesmol, gamma-eudesmol, biciclo- • alfa-cadinol 1%
germacrè, alfa-amorfè. L’OE d’Itàlia • alfa-calacorè 0.5%
conté força alfa-pinè, 2-metil-octà, • alfa-cedrè
espatuulenol, cariofil·lè-òxid, germacrè- • alfa-copaè 1%
D, 2,6-dimetil-octà, 2,6-dimetil-heptà. • alfa-cubebè 0.5%
L’OE de Lituània conté força • alfa-cofolenal
espatuleonol, cariofil·lè-òxid, germacrè- • alfa-eudesmol 0.5%
D, beta-cariofil·lè, viridiflorol, • alfa-farnesè
tetradecanol. L’OE de Portugal conté • alfa-fel·landrè
força 2-metil-octà, germacrè D, beta- • alfa-gurujè
cariofil·lè, beta-selinè. L’OE de Sèrbia • alfa-himachalè (excepte en la
conté força beta-pinè, alfa-pinè, 2-metil- ssp. angustifolium) 1%
octà, germacrè D, beta-cariofil·le, alfa- • alfa-humulè 0.5%
bergamotè, (E)-anetol, beta-farnesè, (Z)- • alfa-longipinè 2.5%
beta-farnesè; àcid bis-(2-etil)-1,2-benzè- • alfa-muurolè 4.5%
dicarboxílic; n-eicosà, 1-tetradecanol; • alfa-muurolol
àcid palímtic; 10-metil-1-undecè. L’OE • alfa-pinè 0.5-12-25%
d’Uzbekistan conté força beta-cariofil·lè. • alfa-selinè 15.5%
Almenys l’OE de Samsun (Turquia) • alfa-terpinè
varia força la seva composició segons • alfa-terpineol 6%
l’etapa de creixement de la planta de la • alfa-thujona
qual s’ha extret. Així conté monoterpens • alfa-ylangè 0.5-10%
no oxigenats en un 2.6 % als fruits • al·lo-aromadendrè 0.5%
tendres o un 1.2% a les fulles en plena • ar-curcumè 13%
floració; i de hidrocarburs oxigenats un • aromadendrè
33% a les fulles al pricnipi de la floració, • benzaldehid
o un 13% a les flors totalment obertes o • benzèn-acetaldehid
als fruits verds; i de monoterpens • benzil-benzoat 0.5%
oxigenats un 4% a les flors del tot obetes • benzofenona
o un 4.5% als fruits verds, i només un • beta-bisabolol 2%
08% a les fulles en plena floració; de • beta-burbonè 0.5%
sesquiterpens no oxigenats un 50% als • beta-cariofil·lè 1-28%
fruits o un 40% a les flors del tot obertes, • beta-cedrè 0.5%
i un 26.5% a les fulles quan la planta no • beta-copaè 0.5%
ha florit encara; i de sesquiterpens • beta-cubebè 0.5%
oxigenats n’hi ha un 40% a les fulles • beta-elemè
quan la planta està fructifincant, i un • beta-eudesmol
20% als fruits. • beta-funebrè 0.5%
• 1-epi-cubenol • beta-gurjunè 0.5%
• 1,8-cineol • beta-himalachè (excepte en la
• 1,10-di-epi-cubenol ssp. angustifolium)
• 2-metil-decà • beta-himachalè-òxid II 0.5%
• 2-metil-dodecà 0.5% • beta-longipinè
• 2-metil-octà 0.5-35% • beta-pinè 6-10%
• 2-undecanona • beta-selinè 6%
• beta-sesquifel·landrè 1% • geraniol
• biciclo-germacrè 5.5% • germacrè D 37%
• borneol • globulol
• bornil-acetat • guaïol 0.5%
• cadalè 1.5% • hexa-hidro-farnesil-acetona
• cadinè 0.5%
• calacorè • hexenil-benzoat 0.5%
• camfè • himachalol 1%
• camfolenal • humulan-1,6-dièn-3-ol 1%
• càmfora • humulè
• cariofil·lè-epòxid • humulè-epòxid 0.5%
• cariofil·lè-òxid 14% • humulè-òxid II 0.5%
• carvenona • iso-amil-benzoat 1.5%
• carvona • iso-borneol
• carvona-òxid • iso-butil-iso-butirat
• ciclo-sativè • iso-cariofil·lè
• cineol, • iso-pentil-benzoat 0.5%
• cis-beta-ocimè • linalool 0.5%
• cis-cadín-4-èn-7-ol 0.5% • llimonè
• cis-calamenè 2.5% • llimonè-4-ol 3%
• cis-carveol 0.5% • metil-2-octà,
• cis-gamma-cadinè 2% • metil-geraniat
• cis-linalool-òxid • metil-salicilat
• cis-muurola-4(14),5-diè • mircè,
• cis-p-ment-3-èn-1,2-diol 9% • mirtenol
• cis-verbenol • n-decanal,
• cubenol 0.5% • n-docosà
• cumín-aldehid • n-eicosà 1%
• decanal • n-heptadecà
• delta-cadinè 5% • n-heptanal
• dodecanol 12% • n-hexadecà
• drima-7,9(11)-diè • n-hexadecanol 1.5%
• (E)-beta-damascenona • n-nonà
• (E)-beta-farnesè 7% • n-nonanal 0.5%
• (E)-beta-ionona 0.5% • n-nonè,
• (E)-beta-ocimè 4-12% • n-octà 6.5%
• (E)-2-decenal 1% • n-octanal
• (E)-2-hexenal 1.5% • n-octanol
• (E)-2-hexenol 2% • n-pentacosà 0.5%
• (E)-2-nonenal • n-tetracosà
• (E)-2-octenal 0.5% • n-tetradecanol 15%
• (E,E)-2,4-decadienal • n-tricosà
• (E,E)-afla-farnesè 1% • n-tridecà
• elemol • n-undecà
• epi-alfa-muurolol 6% • neral
• espatulenol 21% • nerol
• eucaliptol • nerolidol 6.5%
• farnesè • nonacosà
• gamma-amorfè 0.5% • octanol
• gamma-cadinè 3% • p-cimè
• gamma-curcumè 0.5% • p-cimèn-8-ol
• gamma-eudesmol • p-cimenè
• gamma-muurolè 7.5% • p-menta-1,5-dièn-8-ol 0.5%
• gamma-terpinè • p-undecà
• geranial • pino-camfeol
• geranil-acetat • pino-carveneol
• resina resina,
• sabinè 0.5% resorcinol,
• safranal rhodà
• selina-11-èn-6-a-ol 3.5% rutina 0.5% (no a la ssp. angustifolium)
• tau-cadinol 2% S-(+)-skyrín-6-O-beta-alfa-
• tau-muurolol 2% arabinofuranòsid
• tau-terpinè S-(+)-skyrín-6-O-beta-glucopiranòsid
• terpinèn-4-ol 7.5% S-(+)-skyrín-6-O-beta-xilopiranòsid
• tetradecanol ramificat 9% saponines
• trans-beta-ocimè seco-hiperforina
• trans-cadina-1(2)-4-diè selina-4,11-diè
• trans-calamenè siringat-4-O-beta-glucopiranòsid
• trans-carveol sitosterol,
• trans-linalool-òxid skyrín-6-O-beta-D-glucopiranòsid
• trans-nerolidol 1% tanins 5.1-9.2 %,
• trans-pino-carveol tau-eudesmol
• trimetil-pentadecanona 2.5% taraxasterol
• verbenona terìneol
• viridiflorol 0.5% terpinolè
• (Z)-2-heptenal trans-pinocamfona
• (Z)-2-nonenal(Z)-ocimè treonina
• (Z)-3-hexenal-benzoat 0.5% triacontanol
• (Z,E)-alfa-farnesè 7% trol·licromona
umbel·liferona
[ ↑ OLI ESSENCIAL ↑ ] undecà
violoxantina
xantona: 1,3,6,7-tetrahidroxi-xantona
ornitina [Flors]
p-cimè I3-Ii8-biapigenina
pectina, adhiperfolina
pinol agents tànnics
pirano[7,28-b]hiperforina amentoflavona
pirogalol, cis-trolixantina,
Plom 6-18 ppm FUL, flavonoides 11.7 %,
polifenols hiperforina
hipericina
proantocianidines oligomèriques 12%: hiperina
catequina., epi-catequina, pro-cianidina iso-quercetina
luteïna
prolina luteoxantina,
proteïnes: HYP, p27SJ, p38SJ melatonina
proto-hipericina, pseudo-hipericina
proto-pseudo-hipericina, quercetina
provitamina A 130 ppm, quercitrina
pseudo-hipericina, 5000 ppm a la ssp. rutina
angustifolium/ 3000 ppm a la ssp. serotonina
típica tanins 16.2 %,
pseudo-hipèric-dihidro-antrona, trol·licroma,
quercetina violoxantina,
quercetina-3-O-xilòsid
quercitrina (=quercetina-3-O-beta-alfa-L- [Llavors/Fruits]
rhmanopiranòsid) adhiperfolina
R-(-)-skyrín-6-O-beta-glucopiranòsid agents tànnics
R-2,3-dihidroxi-propil-3,4-dihidroxi- beta-carotè
benzoat carotè
carotè 165 pm, Plom 4-5ppm,
grassa 32.8 %, xantones (a l’endodermis i a l’exodermis):
hiperforina tetrahidroxi-xantones; xantona-
hipericina glucòsids; xantona-sulfonats; 1,3,6,7-
hiperòsid tetrahidroxi-8-prenil-xantona: 1,3,6,7-
oli essencial tetrahidroxi-2-prenil-xantona; 1,3,7-
oli essencial 0.33 %, trihidroxi-6-metoxi-8-prenil-xantona;
proteïna paxantona
proteïnes 18-21 %,
resinasaponina
saponines, Acremonium sclerotigenum, un dels
vitamina C fongs endofítics d’Hypericum perforatum,
produeix naftodiantrones, emodina,
[Rel] emodina.antrona, eskyrina i pseudo-
2-deprenil-rheedia-xantona B hipericina.
5-O-metil-2-deprenil-rheedia-xantona B
5-O-metil-iso-jacareubina Altres fongs endofítics que es palesen en
àcid linoleic la planta ja una mica fermentada són:
cadensina D Fusarium oxysporum
calcino-xantona D Plectosphaerella cucumerina
Cadmi 0.25-1.25 ppm Scedosporium apiospermum
dimetoxi-garcinona B Produeixen petites quantitats d’emodina,
fitoesfingosina-1-fosfat hipericina i pseudo-hipericina.
hiperbifenils A, B
iso-kielcorina
kielcorina
Lantà
O-demetil-forbè-xantona
hiper-bifenil-A hiper-bifenil-B
iso-kielcorina
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’HYPERICUM PERFORATUM
La inhibició (IC50 en microM) sobre la recaptació/inutilització sinaptosòmica de 5-

hidroxi-triptofan té lloc a concentracions poc superiors a 10 per part de:
hipericina/pseudo-hipericina, miricetina; i en major grau a 0.3-0.2, adhiperforina i
hiperforina. La inhibició de la recaptació sinaptosòmica de nor-epinefrina a valors poc
per sobre 10 la fan: hipericina, hipericina/pseudo-hipericina, kaempferol, biapigenina,
iso-quercitrina, miricetina; i a valors molt baixos: adhiperforina (0.7) i hiperforina (0.08).
La inhibició de la recaptació sinaptosòmica de L-glutamina la fan a valors poc per sobre
de 10 la hipericina, hipericina/pseudo-hipericina, kaempferol, iso-quercitrina,
miricetina; i amb concentracions molt més baixes: adhiperforina (2.4) i hiperforina (0.14).
L’extracte d’hipèric frena l’expressió de gens proinflamatoris (MAPK8), d’estrès oxidatiu
(GPX3, GSTM3, SOD3) o relacionats amb l’Alzheimer (Sncb, Apbb1ip).
L’hipèric modula l’entrada de Ca++ als neutròfils i pot modular la de calcions també als
leucòcits en persones amb esclerosis múltiple. La peroxidació lipídica sèrica i als
neutròfils així com l’apoptosis als neutròfils i els nivells de Ca++ intracel·lular són més
elevats en pacients amb esclerosis múltiple. L’hipèric reverteix aquestes pujades.
L’hipèric fa pujar la GSH-Px als neutròfils, tot i que no altera els nivells de glutatió
reduït, vitamina C i beta-carotè sèrics en persones no afectades.
L’hipèric inhibeix l’epoxidació al CYP1A1 del (+/-)-trans-7,8-dihidro-7,8-dihidroxi-

benzo(a)pirè. La reacció final donaria lloc a un producte cancerigen (diol-epòxid-2). La
rutina no participà en aquesta acció anticancerígena en aquest cas. La hipericina a 0.5
microM, la pseudo-hipericina a 8 microM, la hiperforina a 1.2 microM i la quercetina a
1.5 microM sí, amb els valors esmentats per a la IC50. La quercetina inhibeix la NADPH-
P4540 reductasa amb una IC50 de 20 microM, els altres principis actius abans
esmentats no. L’hipèric es pot dir que evita la producció a través del CYP1A1 de
procancerígens.
Els àcids fenol-carboxílics (cafeic, clorogènic, ferúlic, gentísic) són immunoestimulants.
L’amentoflavona té activitat antiinflamatòria, i, a més, anti-ulcerogènica. I inhibeix la

cathepsina B humana
La biapigenina minva (en un 70%) la despolarització de la membrana mitocondrial

induïda per ADP i incrementa la repolarització (en un 40%). Si hi ha biapigenina l’estat 3
estimulat per ADP de respiració és notable, però això no passa si hi ha inhibidors dels
translocadors d’adenina-nucleòtid. La biapigenina redueix la retenció de Calci i ho fa
incrementant el flux cap a fora. Però aquest efecte és bloquejat, per exemple, per ADP +
oligomicina (un bloquejador de la permeabilitat de porus de la membrana mitocondrial).
La biapigenina, doncs, modula l’obertura dels porus de la membrana mitocondrial
contribuint al flux cap a fora de Calci, reduint la sobrecàrrega de Calci interna i protegint
així les neurones contra la excitotoxicitat.
Els carotenoides regeneren es teixits i són carronyaires de radicals lliures i reforcen el

sistema immunitari.
Els derivats del floroglucinol tenen efecte antibiòtic/antibacterià, regenerador de

ferides/vulnerari i antiinflamatori.
Als hepatòcits in vitro la pseudo-hipercina i els principals flavonoides de l’hipèric

(hiperòsid, rutina, iso-quercitrina, quercitrina, I3Ii8-biapigenina) al cap de 4 hores
d’estar en contacte baixen els llurs nivells una mica L’efecte antagonista al receptor tipus
1 del factor alliberador de corticotropina (CRF-1) i la inhibició de la unió al transportador
5-HT queden atenuats durant el contacte metabòlic. Aqquest efecte reductor lleuger és
concomitant amb la davallada de pseudo-hipericina, que és un antagonista del CRF-1.
La hiperforina és un potent lligam (Ki=27nM) per al receptor de pregnà-X, un receptor
orfe nuclear que regula l’expressió de la mono-oxigenasa del citocrom P4503A4 al fetge.
La hiperforina o l’extracte d’hipèric indueixen molt l’expressió del CYP3A4 las hepatòcits
humans.
Els flavonols són antiinflamatoris i anti-ulcerogènics, anticancerígens i regeneradors de

teixits.
La hiperforina eleva la concentració de Na+ a les plaquetes i a les cèl·lules PC12

(feocromocitoma) quan cal. La hiperforina inhibeix ràpidament la recaptació de
serotonina a les plaquetes a la vegada que hi augmenta els ions Na+ i Ca++ a través de
canals catiònics no selectius (NSCC) o de canals TRP (transient receptor potential chanel).
La pujada de calcions intracel·lulars té lloc per l’activació del TRPC6, sense que
intervinguin TRPC1, TRPC3, TRPC4, TRPC5, TRPC7. La hiperforina controla l’activitat
dels canals de la membrana plasmàtica i mobilitza als cations de Ca i Zn des de les
reserves internes. A les mitocòndries cerebrals la hiperforina col·lapsa el potencial de
membrana, promou l’alliberament de Ca++ i Zn++ de les mitocòndries i ho fa per la via
del transportador sensible al roig de Ruteni.
La hiperforina inhibeix la captació/inutilització de catecolamines i aminoàcids que

depèn del Sodi cap a la post-sinapsis, i ho fa segurament interferint amb els mecanismes
del concentració de Na+ a les sinapsis. En sinaptosomes del cervell de rates, la
hiperforina inhibeix la captació/inutilització específica de colina amb una IC50 de 8.5
microM, mentre que la captació poc específica no queda afectada. La infusió localitzada
d’hiperforina a 100 microM en sonda provoca una reducció retardada de l’alliberament
d’acetil-colina i un increment concomitant dels nivells de colina. Per altra banda, una
infusió de només 10 microM d’hiperforina incrementa a l’striatum l’alliberament d’acetil-
colina i abaixa els nivells de colina. L’administració sistemàtica de 1-10 mg/Kg i.p.
d’hiperforina provoca una pujada significativa d’acetil-colina a l’striatum. Ratolins
tractats amb 10 mg/Kg d’hiperforina es mouen menys. En resum, dosi petites
d’hiperforina estimulen l’alliberament d’acetil-colina a l‘striatum, i dosi elevades
inhibeixen la captació/inutilització de colina a la sinapsis i inhibeixen l’alliberament
d’acetil-colina.
La hiperforina fa que pugi la concentració de catecolamines, serotonina i glutamat al

locus coeruleus (de rates). Per altra banda, no altera la concentració d’àcid 5-hidroxi-
indol-acètic, GABA, taurina, aspartat, serina, o arginina.
La hiperforina estinula la mobilització intracel·lular del Calci i estimula l’acidificació a

les cèl·lules de la musculatura llisa DDT1-MF2. Això es palesa amb un efecte
espasmolític.
La hiperforina bloqueja l’activació per part dels neutròfils de la MMP-9 i frena

l’angiogènesis desencadenada per la inflamació i també frena la fibrosis pulmonar. Una
sal d’hiperforina (diciclo-hexil-amònica) és capaç de inhibir la quimiotaxis i la quimio-
invasió a IC50 de 1 microM. Aquest efecte s’associa amb una expressió reduïda de la
molècula d’adhesió CD11b per neutròfils estimulats amb formil-Met-Leu-Fen i amb un
bloqueig de l’activació desencadenada per l’elastasa leucocitària de la gelatinasa MMP-9.
L’angiogènesis desencadenada pels neutròfils polimorfonuclears també és bloquejada per
una injecció local o una administració i.p. de la sal en un model murí induït per IL-8. El
tractament intraperitoneal amb la sal d’hiperforina redueix el reclutament de
polimorfonuclears i estimula la resolució reduint la fibrosis en un model d’inflamació
pulmonar produïda per bleomicina.
La hiperforina i.p. (4 mg/Kg) durant 4 setmanes estimula l’expressió dels canals TRPC6
i TrkB per la via de canals sensitius SKF-96365 cque controlen el seguit de senyals que
involucren al Ca++, la PKA, CREB i p-CREB. In vivo, la hiperforina augmenta l’expressió
de TrkB al còrtex cerebral però no a l’hipocamp, on la neurogènesis es manté inalterada.
O sigui que l’extracte d’hipèric amb hiperforina actua sobre al via cortical BDNF/TrkB
deixant l’hipocamp tranquil. El TrkB és el receptor del BDNF (brain-derived neurotrophic
factor).
La hiperforina inhibeix la LOX-5 i per tant, la síntesis de leucotriens. A 4 mg/Kg i.p.

suprimeix pràcticament del tot la formació de LTB4 als exsudats pleurals amb proves
amb carragahen com inflamatori. La inhibició de la LOX-5 per la hiperforina queda
anul·lada en presència de fosfatidil-colina i molt reduïda pel domini semblant (amb la
mutació W13A-W75A-W102A) a LOX-5-C2. La hiperforina destorba la interacció de la
LOX-5 amb la proteïna semblant a la coactosina i anul·la la translocació de la membrana
nuclear de la LOX-5 en neutròfils estimulats per ionomicina. Ambdós processos tenen
lloc per la via del domini regulador similar al de la LOX-5-C2. La hiperforina es manifesta
com un potent inhibidor de la LOX-5. La hiperforina també inhibeix la COX-1 en
plaquetes estimulades per ionòfor o trombina amb una IC50 de 0.3-3 microM,
respectivament. La hiperforina a concentracions similars suprimeix l’activitat de la COX-
1 a les plaquetes en presència d’àcid araquidònic (20 microM) exogen. Però la hiperforina
no interfereix amb la COX-2 i quasi no amb la LOX-12 o la LOX-15 en plaquetes o
leucòcits, respectivament.
La hiperforina inhibeix la producció de IFN-gamma abaixant del T-box (marcador

genètic de l’expressió de Th1) i apujant el GATA-3 (marcador genètic de TH2) en cèl·lules
T activades per IL-2/PHA. La hiperforina, per altra banda, també frena molt l’expressió
del receptor CXCR3 a les cèl·lules T activades. Això i la modulació de l’expressió de la
MMP-9 pot conduir a la inhibició de la capacitat migratòria i de creuar la matriu cap el
quimioatraient CXCL10 per part dels limfòcits activats. En encefalomielitis al·lèrgica, una
malaltia autoimmune mediada per Th1, la hiperforina atenua la severitat de la malaltia.
La hiperforina modula la fluïdesa de la membrana cerebral. I inhibeix la

recaptació/inutilització vesicular de monoamines (serotonina, dopamina, nor-adrenalina)
induint el flux cap a fora de monoamines; i ho fa de manera no selectiva, a les neurones i
als astròcits.
La hiperforina protegeix dels danys per isquèmia cerebral aguda i ho fa a través de la

inhibició de l’activació de la micròglia per part de la IL-17A. La hiperforina en injecció
local de 0.5 micrograms després de la isquèmia (1-48 hores) redueix el volum de les
àrees infartades, recupera les funcions neuronals i disminueix l’activació de la micròglia,
i facilita el pas de M1 a M2 al striatum al voltant de l’infart.
La hiperforina intervé en el reclutament coactivador i de transactivació per part del

receptor esteroide X. Dit d’una altra manera, activa el receptor esteroide X.
La hiperforina promou l’apoptosis en la leucèmia limfocítica crònica de cèl·lules B. I això

es palesa en apoptosis d’aquestes cèl·lules, externalització de fosfatidil-serina,
fragmentació de l’ADN, disrupció del potencial de membrana mitocondrial, activació de la
caspasa-3, i fragmentació del PARP-1. La hiperforina, a més, indueix la frenada de Bcl-2
i Mcl-1, que són dues proteïnes antiapoptòtiques que controlen la permeabilitat
mitocondrial. També frena dues proteïnes que solen estar sobre-expressades en pacients
amb aquest tipus de leucèmia, la p27Kip1 i la INOs. L’apoptosis que la hiperforina
promou és sobre tot per la via de les caspases. Les cèl·lules B de donants sans no queden
afectades no molt menys tant per la hiperforina. La hiperforina indueix l’apoptosis en
cèl·lules de leucèmia limfocítica crònica a través de l’acceleració de la via Noxa (una
proteïna BH3 de la família Bcl-2). La hiperforina indueix la interacció de Noxa amb Mcl-
1 i la dissociació del complex Mcl-1/Bak.
La hiperforina pot activar les canals no selectius de cations TRPC6 (transient receptor
potential canonical-6). La hiperforina estimula l’activitat del factor de transcripció AP-1
via TRPC6. L’activació del TRPC6 és perillosa en glomeruloesclerosis segmental o en
alguns tumors.
La hiperforina atenua la producció de beta-amiloide induïda per Alumini i atenua la

tau- fosforilació regulant la via Akt/GSK-3beta a les cèl·lules PC12. També protegeix les
neurones del dany oxidatiu provocat pel maltolat d’Alumini i de l’apoptosis en les
cèl·lules PC12 i en les SH-SY5Y.
La hiperforina i la procianidina B2 inhibeixen el desenvolupament de les cèl·lules K562

i U937 de leucèmia, i les LN229 de glioblastoma cerebral i també els astròcits normals.
Això a concentracions entre 15 i 20 microM. La procianidina B2 té més efecte sobre les
K562 amb una IC50 del voltant de 12 microM i les U937 amb una IC50 del voltant de
100 microM. La hiperforina i la hipericina actuen amb sinergia inhibint les K562 i les
U937. L’apoptosis es palesa per una pèrdua de asimetria fosfolipídica, externalització de
fosfatidil-serina i canvis morfològics, de mida i de granulacions. A les cèl·lules U937 la
hiperforina els incrementa la caspasa 9 i la caspasa 3, i a les K562 les caspases 3 i 8.
La hiperforina de les flors d’hipèric pot transformar-se en la seva sal diciclo-hexil-

amònica en laboratori. Aquesta sal és eficaç contra la leucèmia mieloide crònica K562.
En canvi no té efecte sobre les cèl·lules HUVECs. L’apoptosis sobre les cèl·lules de
leucèmia K562 es palesa per una fragmentació de l’ADN, condensació nuclear, increment
del nombre de cèl·lules amb apoptosis primerenca i dissipació del potencial de
membrana mitocondrial, alliberament al citoplasma de citocrom C, frenada de les
proteïnes anti-apoptòtiques i augment de les pro-apoptòtiques, activació de les caspases
3, 8 i 9 i fragmentació del PARP, aturada del cicle cel·lular a G1, augment de l’expressió
de p53 i p27 (Kip1).
La hipericina té efecte antidepressiu, antineoplàsic, antitumoral, antivíric, i inhibeix les

MAO, PKC, dopamina-beta-hidorxilasa, transcriptasa inversa, telomerasa i CYP i té un
paper molt important quan se l’excita amb llum làser perquè allibera Oxigen monoatòmic
que fulmina les cèl·lules canceroses.
La hipericina té un efecte antivíric i anticancerigen. La hiperforina és un derivat acetilat

del floroglucinol i té efecte antibacterià i anti-depressiu. La hipericina i/o la hiperforina
actuen sobre els neurotransmissors (però només de manera significativa sobre CRF-1,
DA3):
• acetil-colina • glutamat-NMDA (àcid N-metil-aspàrtic)
• adrenèrgics • glutamat-PCP
• angiotensina-1 • histamina
• benzodiazepines • monoamines
• bradicinina-2 • neurocinina-1
• colecistocinina • neuropèptid-Y
• CRF-1 (hipotàlem-pituitària-suprarenals) • opioides-delta
• DA3 (sistema mesolímbic) • opioides-kappa
• dopamina • opioides-mu
• endotelina-A • serotonina
• GABA-A • sigma
• glucocorticoides • vasopressió V1-3
La hipericina i la hiperforina fan apujar el nivell plasmàtic de corticosterona,
probablement per la via dels receptors 5-HT2. L’extracte amb hiperforina i hipericina fa
abaixar el nivell de prolactina, i ho fa per la via de la dopamina, i evita que pugi per
efecte de l’haloperidol, per exemple. La hiperforina sola té el mateix efecte però molt més
reduït.
La hipericina a 0.3 micrograms/mL a les cèl·lules càncer de pròstata (adenocarcinoma)

activades de seguida amb làser redueix la malignitat i la metàstasis. També aquest efecte
fototòxic es palesa en càncer de bufeta de l’orina o en càncer de pàncreas, il·luminant-ho
de seguida amb làser verd. Aquesta teràpia fotodinàmica també és exitosa en diversos
tumors de cèl·lula esquamosa.
La hipericina indueix l’expressió de dos transportadors ABC: MRP-1 (multidrug

resitance-associated protein-1) i BCRP (breast cancer resistance protein). La hipericina
atenua l’efecte citotòxic del cisplatí sobre les cèl·lules A2780 (adenocarcinoma d’ovari) i
A2780cis, i la de la mitoxantrona sobre les cèl·lules HL-60 (leucèmia promielocítica).
Però la hipericina potencia l’efecte de la mitoxantrona a les cèl·lules cBCRP (breast
cancer resistant protein). La hipericina, però, no restaura la capacitat proliferativa a les
cèl·lules rescatades. I incrementa l’expressió del transportador MRP1 a les cèl·lules
A2780 i A2780cis, i això indica que la hipericina impacta en alguns mecanismes de
resistència. La hipericina, a més, pot ser substrat del transportador BCRP.
La hipericina és citotòxica a concentracions per sobre 160 micrograms/mL i genotòxica

per sobre 120 micrograms/mL. Redueix la freqüència de lesions a l’ADN provocades per
doxorubicina a concentracions entre 30 i 60 micrograms/mL o per metil-metè-sulfonat a
30 micrograms/mL; però no pot reduir el dany quan es troba amb etopòsid.
La hipericina es concentra en el citoplasma al voltant del nucli, vora l’aparell de Golgi i

on hi ha més REN. Fins i tot arriba a ficar-se a la membrana nuclear. També es troba a
l’esparti entre cèl·lules quan formen colònies denses, com a l‘adenocarcinoma de còlon.
Per a aquestes cèl·lules WiDr a 10 microM o menys la hipericina no els és tòxica, excepte
si a més se les il·lumina amb llum taronja de 600 nm (6mW/cm 2) aleshores només amb 1
microM d’hipericina s’arriba a la DL50.
La hipericina prevé el dany a l’endoteli del cordó umbilical humà provocat per metil-
glioxal. Hom pot suposar, doncs, que en ateroesclerosis i en diabetis, la hipericina
protegirà també les cèl·lules endotelials i els endotelis humans. La protecció pot venir de
la inhibició de la PKC, l’estimulació de l’expressió del gen anti-apoptòtic Bcl-2 i la
inhibició del pro-apoptòtic Bax, i també per la inhibició de l’activació de les MAPKs (p38,
JNK, ERK1/2), i la inhibició de la formació d’AGEs.
La hipericina fotoactivada i la manumicina A (un inhibidor de la farnesil-transferasa)

estimulen la resposta apoptòtica i antiproliferativa en cèl·lules d’adenocarcinoma de
còlon HT-29. Aquest doble tractament incrementa la supressió del creixement
clonogènic, atura el cicle a la fase S, eleva l’activitat de les caspases 3 i 7 i el la
fragmentació de la pro-caspasa 3 i la lamina B, i la fragmentació del p21Bax a p18Bax i
la fragmentació massiva del PARP. Amb el tractament només amb hipericina el factor
inductor de l’apoptosis es re-localitza al nucli. Tant la manumicina (extreta del
Streptomyces parvulus) com la hipericina fotoactivada indueixen la reducció del nivell
porteic total del Ras. La manumicina abaixa la quantittat de Ras farnesilat, però els dos
remis junts rebaixa molt el Ras farnesilat i com el no farnesilat.
La hipericina s’acumula sota la membrana citoplasmàtica de les cèl·lules de

l’insulinoma RINm5F i amb foto-activació té efecte apoptòtic i hi disminueix la capacitat
proliferativa, la qual cosa es palesa per una menor expressió de Ki-67 i per l’aturada del
cicle cel·lular en G0/G1. L’efecte antiproliferatiu és degut a una frenada de la fosforilació
de la JNK i de l’ERK. L’apoptosis té lloc amb l’activació de la caspasa-3 i la caspasa-9 i
l’elevació del quocient Bax/Bcl-2.
La hipericina s’acumula als teixits necrosats i als cancerosos. I, amb la foto-activació,

que produeix Oxigen monoatòmic, indueix apoptosis, necrosis i autofàgia a les cèl·lules
canceroses. La mort cel·lular programada per apoptosis es palesa per un arrodoniment
de la forma de la cèl·lula, que s’encongeix (picnosis), i amb una condensació i
fragmentació de la cromatina (cariorrexis), butllofes a la membrana citoplasmàtica (que
acaben evadint-se) i formació de cossos apoptòtics (fragments de la cèl·lula cadascun
amb orgànuls funcionals i una porció de material genètic) que acaben sent digerits per
fagòcits, sense que es produeixi inflamació. En canvi, la necrosis es palesa per un
augment del volum cel·lular que acaba provocant que la membrana citoplasmàtica peti i
s’escampi pel voltant el contingut cel·lular provocant inflamació. Sol passar degut a una
agressió exterior. Si és deguda a senyals interns (RIP1-serina/treonina-kinases)
aleshores s’anomena necrosis apoptòtica i sol ser provocada per danys a l’ADN de les
cèl·lules tumorals o per virus-vaccinia, i els detritus es formen ja dins els fagocits o
macròfags. L’autofàgia es palesa per una vacuolització massiva del citoplasma amb
formació de doble membrana als vacúols, sense que es condensi la cromatina. Més
informació a https://es.wikipedia.org/wiki/Muerte_celular Però la hipericina sense llum
tot i no ser citotòxica té efecte contra metàstasis i contra l’angiogènesis. Però també pot
induir l’expressió d’alguns transportadors ABC, que podrien reduir l’efecte d’alguns
tractaments quimioteràpics.
La hipericina a 2-10 microL/mL augmenta l’expressió de l’ADAMTS9 a les cèl·lules

MCF7 de càncer de mama multiplicant-la per 1.8 i 3.6 respectivament. En canvi amb 50
microL/mL s’abaixa per 0.7. Quan la hipericina està per sobre 50 microL/mL hi ha mort
cel·lular estesa en aquestes cèl·lules canceroses i evita la metàstasis.
La hipericina inactiva molt virus sempre que tinguin coberta lipídica, però no pot
inactivar els que no tenen aquesta membrana. Sembla ser, però, que la hipericina sola,
sense ajuda de la llum, tampoc té poder viricida. I amb presència d’antioxidants la
capacitat queda reduïda. En tot cas, en condicions òptimes la hipericina actua contra
HIV-1 (human inmunodefiency virus-1), HVS-1 (herpesvirus-1), HSV-2 (herpesvirus-2),
influenza A V (influenza virus type A), para-3 V (parainfluenza virus type 3), RadLV
(radiation leukemia virus), MoMuLV (Moloney murine leukemia virus), vaccinia V, FLV
(Friend leukemia virus), VSV (veiscular stomatitis virus), MCMV (murine cytomegalovirus),
Sendai V, SV (Sindbis virus), EIAV (equine infectious anemia virus), DHVB (duck hepatitis
B virus), BIV (bovine inmunodeficiency virus), HCMV (human cytomegalovirus), BVDV
(bovine viric diarrhea virus).
La hipericina té una IC50 de 1.5 micrograms/mL respecte a les cèl·lules de glioblasoma

U87 a les que provoca apoptosis. Hi ha un s312 gens expressats de manera diferent
implicats. Hi ha factors de transcripció que se sobreposen al factor de transcripció de les
cèl·lules mare del glioblastoma i modulen els gents. La hipericina pot afectar la infiltració
de macròfags i de cèl·lules Treg in vivo.
L’hiperòsid alleuja el dany neuronal provocat per l’epilèpsia i ho fa tot i estimulant els
nivells d’antioxidants i reduint l’autofàgia. Això ho fa a la regió CA3 de l’hipocamp i
suprimint la via PI3K/Akt i la via MAPK.
L’hiperòsid té activitat anticancerosa contra el càncer de pulmó de no cèl·lula petita amb

la mutació T790M. L’hiperòsid hi inhibeix la proliferació i hi indueix l’apoptosis.
L’hiperòsid incrementa l’expressió de la proteïna FoxO1 i frena el nivell del CCAT1 (colon
cancer associated transript) d’ARN no codificant llarg. In vivo l’hiperòsid inhibeix el
creixement d’aquest tumors implantats, inhibeix la proliferació i indueix l’apoptosis
frenant la FoxO1 per la via CCAT-1. L’hiperòsid a 10-50-100 microM inhibeix en concret
la viabilitat de les cèl·lules A549 i incrementa la fosforilació de la MAPK i la JNK, trenca
la continuïtat de la membrana mitocondrial, fa que surti citocrom C de la mitocòndria,
activa l’expressió de les caspases 3 i 9.
L’hiperòsid protegeix el fetge contra l’estrès oxidatiu in vitro/ in vivo i ho fa per la via
PHLPP2-Akt-GSK-3beta. Per exemple, del CCl 4. Reverteix la baixada de SOD i reverteix la
pujada de MDA, i regula la via de senyals esmentada al fetge tractat amb tert-butil-
hidroquinona. Redueix l’expressió de la «pleckstrin homology (PH) domain leucine-rich
repeat protein phosphatase 2 (PHLPP2)-protein kinase B (AKT)-glycogen synthase kinase
3β (GSK-3β)». per tal d’activar la fosforilació de l’Akt, induir la fosforilació de la GSK-
3beta i incrementar la translocació de Nrf2 (nuclear factor erythroid-2-related factor 2),
reduir la translocació nuclear del Fyn, promoure l’expressió de la heme-oxigenasa-1 in
vivo/in vitro.
Els components de l’oli essencial tenen acció antibacteriana i antivírica.
La proteïna p27SJ té activitat com a fosfatasa. La seva expressió a les cèl·lules fa

minvar el nivell de Erk1/2. Un tractament de la cèl·lules que expressen la proteïna
p27SJ amb àcid okadaic (un inhibidor de la fosfatasa) manté l’Erk1/2 en la seva forma
fosforilada. Pere tant, la desfosforilació de l’Erk1/2 en aquest cas està mediada per la
proteïna. L’expressió d’aquesta proteïna afecta també les dianes reguladores que
segueixen a l’Erk1/2: STAT3, CREB. A més. L’expressió de la ciclina A associada al
ERK1/2 actiu i regulada pel CREB és moderada/reduïda a les cèl·lules amb p27SJ. La
ciclina A està molt reduïda en aquestes cèl·lules que expressen la proteïna p27SJ, i el
cicle cel·lular queda desregulat a G2/M. La proteïna p27SJ suprimeix l’expressió del
genoma del virus HIV-1.
La proteïna p38SJ té molta activitat com a fosfatasa i pot afectar la fosforilació de

kinases de les vies de senyals cel·lulars. Aquesta proteïna redueix la viabilitat de les
cèl·lules del glioblastoma multiforme aturant el cicle a G0/G1. La inhibició implica la
frenada de la ciclina E, Cdc2, i E2F-1.
La pseudo-hipericina, que és el doble d’abundant que la hipericina a l’Hypericum

perforatum, amb fotoactivació té un efecte fototòxic envers les cèl·lules de leucèmia de
Jurkat, i ho fa amb una IC50 de 200 nanograms/mL. La hipericina ho fa a 100
nanograms/mL. A l’apoptosis provocada l’acompanya un increment de la fragmentació
de l’ADN.
La pseudo-hipericina és antagonista del receptor CRF1 (corticotropin-releasing factor-1).
Les xantones tenen acció antidepressiva, antivírica, diürètica i cordial o tònica cardíaca.
EFECTE ANTIDEPRESSIU/ EFECTE NEUROPROTECTOR
L’efecte antidepressiu es pot explicar per la inhibició de la hiperforina i l’adhiperofrina

sobre la captació/inutilització de serotonina, dopamina, nor-adrenalina, GABA, L-
glutamat L’elevació de la concentració de cations de Na fa que s’inhibeixin les
neurotransmissors dependents de Na. Aquest increment de Na+ i el subseqüent de Ca++
per l’activació dels canals NSCC o TRP és concomitant amb una alteració de la fluïdesa
de la membrana. La hiperforina inhibeix, per altra banda, la captació/inutilització
vesicular de monoamines i l’alliberament de monoamines des de les vesícules. Això ha
d’anar seguit d’una reducció de la captació/inutilització presinàptica i un increment de
diversos neurotransmissors i de llur concentració dins i fora les cèl·lules. La hiperforina
millora la capacitat cognitiva i modula la producció de proteïna precursora de beta-
amiloide.
L’extracte d’hipèric frena molt la degradació del triptòfan mitogen-activada i ho fa

proporcionalment a la dosis. Això sembla basat en l’activitat supressora de cèl·lules
immunocompetents, la qual cosa aboca a una disminució de la producció d’IFN-gamma.
L’extracte també frena molt la síntesis de neopterina. La degradació del triptòfan és
induïda per citokines a les cèl·lules mononucleades de la sang perifèrica humana. La
neopterina, per altra banda, és un marcador de l’activació del sistema immune. Tot
plegat, i en especial la disminució de la degradació del triptòfan, pot explicar una mica
l’efecte antidepressiu de l’hipèric.
Els extractes d’hipèric actuen com antidepressius en models animals amb rates i
ratolins. Els faciliten la capacitat d’aprenentatge i la consolidació de la memòria,
modulen l’ansietat, redueixin l’alcoholisme i l’addició a la nicotina, inhibeixen la
captació/inutilització de neurotransmissors i n’estimulen l’alliberament, actuen com
antagonistes de canals iònics; modulen l'homeòstasis iònica intracel·lular, eleven la
concentració de diversos neurotransmissors extracel·lulars al cervell; estimulen
l’alliberament d’acetil-colina al corpus striatum i a l’hipocamp; i modulen el procés que
condueix al beta-amiloide. L’extracte augmenta els nivells d’ARNm del receptor alfa de
glucocorticoides i frena les nivells del beta.
Al cervell de la rata, 30 minuts després d’administrar p.o. 50-200 mg/Kg extracte fet
amb etanol d’Hypericum perforatum, s’abaixa el nivell de serotonina i del seu metabòlit
àcid 5-hidroxi-indol-acètic a l’hipocamp, a l’hipotàlem, a l’striatum al pons de la medul·la
i al còrtex frontal. Per altra banda, augmenta el nivell de nor-epinefrina i el seu
metabòlit metil-hidroxi-fenil-glicol i la producció de nor-epinefrina a totes aquestes
regions. El nivell de dopamina i el del seu metabòlit àcid dihidroxi-fenil-acètic, augmenta
a l’hipotàlem a l’striatum i al còrtex frontal. La reducció de la serotonina té un efecte
ansiolític, i l’augment de la dopamina i la nor-epinefrina té un efecte antidepressiu.
Pel que fa a l’efecte neuroprotector, la biapigenina afecta a les mitocòndries l’energia i hi

redueix la captació de Ca++, mentre que la quercetina i el kaempferol actuen com
antioxidants.
L’extracte d’hipèric protegeix l’hipocamp de la citotoxicitat del glutamat o de NMDA (àcid

N-metil-aspàrtic). També inhibeix les citokines pro-infamatòries dels macròfags i
incrementa el creixement de neurites. I doble, respecte a la incubació només amb
glutamat, el contingut intracel·lular de glutatió reduït.
Al cervell de rata l’hipèric fa a la llarga s’incrementi en un 50% l’expressió dels receptors

de 5-HT1A i 5-HT2A, mentre que els receptors serotoninèrgics es queden igual. Això
passa també amb els antidepressius sintètics corrents (fluoxetina, etc.)
Tot i que ni la hipericina ni la hiperforina tenen un efecte excitant a l’hipocamp,

l’extracte d’hipèric hidrosoluble, sí que el té a 10 -6-10-4 g/L. Això es palesa per un fEPSP
(filed excitatory postsinaptic potential). A concentracions majors de 10-3 g/L l’extracte amb
etanol redueix les respostes evocades, però l’extracte hidrosoluble les incrementa.
L’efecte excitador de l’extracte aquós és amplificat pels antagonistes dels receptors
GABA-A i GABA-B. Aquesta excitació, en canvi, no es pas contrarestada per
l’antagonistes del receptor AMPA o per un bloquejador de canals de Ca++ del tipus L.
La fracció lipofílica de l’extracte d’hipèric inhibeix molt al SNC la unió als receptors mu-,
delta-, kappa opioides i als receptors 5-HT6 i 5-HT7. LA hipericina, la pseudo-hipericina i
la hiperforina inhibeixen la unió als receptors opioides i als de serotonina a baixa
concentració micromolar. La unió a l’estrogen és inhibida al 50% per la I3-Ii8-
biapigenina també a concentració micromolar. La fracció lipofílica de l’extracte d’hipèric
inhibeix amb menys força la unió al receptor de neurokinina-1, almenys comparant-ho
amb la inhibició als altres receptors suara esmentats. I l’extracte amb etanol inhibeix
força —com ho fan també la Valeriana i la Passiflora— la unió al GABA-A ja a 3
micrograms/mL. Per altra banda l’hipèric no afecta per res la unió a receptors
d’histamina o de glutamat matabotròpic.
EFECTE ANTIINFLAMATORI
L’extracte d’hipèric suprimeix la inflamació i la infiltració leucocitària en ratolins

torturats amb carragahen i PGE1 injectats. La hipericina inhibeix in vitro l’activació del
NF-kappa-B pel TNF. També inhibeix les GFRPK (growth-factor-regulated protein kianses).
I la producció/alliberament d’àcid araquidònic i de leucotriè B4. Per altra banda, la
injecció intra-vítrea de 0.1 mL d’hipericina inhibeix la progressió de la vitro-retinopatia
proliferativa en conills., i ho fa segurament inhibint la PKC. La hipericina i la pseudo-
hipericina inhibeixen l’activitat de la 12-LOX. La hipericina inhibeix l’alliberament d’àcid
araquidònic de la membrana de fosfolípids en granulòcits humans estimulats pel ionòfor
de Calci A23187-TPA, amb una IC50 a 4 microM. Però aquest ionòfor no és l’únic
inductor. També passa el mateix amb menys de 0.4 microM d’hipericina si hi ha 0.16-
0.32 microM de TPA. Com a conseqüència d’aquesta inhibició, la hipericina inhibeix
l’alliberament de LTB4 però no de PGE2. La hipericina també inhibeix la producció de IL-
1bealfa en monòcits humans activats per LPS, i a méa activa la producció de NO en
leucòcits humans aïllats. La hipericina, doncs, inhibeix la via de senyals mediada per la
PKC i això influeix en el metabolisme de l’àcid araquidònic i la producció de IL-1alfa,
amb un efecte immunosupressor sobre el sistema immune de l’hoste.
En proves amb preadipòcits 3T3-L1 l’hipèric promou la diferenciació i incrementa

l’expressió del PPARgamma, un receptor nuclear que regula la diferenciació dels
adipòcits. També incrementa l’adiponectina, una adipokina antiinflamatòria. L’hipèric
també inhibeix l’activació del NF-kappaB, un factor de transcripció inflamatori. Si
s’estimulen els adipòcits 3T·-L1 amb TNF-alfa aleshores menva l’expressió de l’inhibidor
IkappaB-alfa del NF-kappa-B. I s’incrementa la seva fosforilació. L’hipèric fa minvar
l’expressió/fosforilació del IkappaBalfa pertorbat pel NF-kappaB. El tractament amb
hipèric fa minvar la pertorbació en l’expressió i fosforilació de l’IkappaBalfa induïdes pel
TNF-alfa. Això indica que l’hipèric intervé en la inhibició de l’activació del NF—kappa_B
L’hipèric també abaixa l’increment dels nivells d’ARNm de citokines pro-inflamatòries (Il-
6, MCP-1) induït pel TNF-alfa. L’hipèric, doncs, pot promocionar la diferenciació dels
adipòcits a través de la seva activitat antiinflamatòria, reduint així els perills de la
síndrome metabòlica.
La pseudo-hipericina, l’amento-flavona, la quercetina i l’àcid clorogènic de l’extracte fet

amb etanol de l’hipèric inhibeixen sinergísticament la producció de PGE als macròfags
induïda per LPS. I ho fan activant el supressor SOCS3 (suppressor of cytokine signaling
3). L’anul·lació del SOCS3 compromet la inhibició de la PGE2 i del NO per part dels
quatre compostos, però no per part de l’extracte total d’hipèric. Els quatre compostos, i
en canvi no l’extracte, fan davallar la IL-6 i el TNF-alfa. Tant ells com l’extracte total,
però, fan davallar la IL-1beta L’anul·lació del SOCS3 fa abaixar la IL-6 i el TNF-alfa. La
pseudo-hipericina és la que més influeix a la inhibició de la PGE2 i del NO en cèl·lules
tractades amb els quatre compostos. Ambdós tractaments no alteren l’expressió de la
COX-2 ni de la INOS, però, això nogensmenys, l’activitat de la COX-2 minva per efecte de
l’extracte i dels quatre compostos, i s’incrementa per efecte del SOCS3. És a dir, les
quatre compostos inhibeixen la producció de PGE2 i de NO induïda per LPS mitjançant
l’activació del SOCS3 La reducció de PGE2 en part es pot atribuir a l’activitat enzimàtica
de la COX-2, que s’incrementa amb l’anul·lació de la del SOCS3. Per altra banda, altres
compostos de l’extracte alleugen la resposta dels macròfags induïda perls LPS i ho han
de fer per mecanismes diferents i independents del SOCS3.
En cèl·lules epidèrmiques humanes incubades amb hiperforina la proliferació de cèl·lules

T i de cèl·lules sanguínies mononucleades perifèriques en general queda paralitzada. La
hiperforina penetra bé a la pell combinada amb etilèn-glicol.
L’extracte d’hipèric amb força pro-antocianidines oligomèriques redueix l’efecte de la

histamina i el KCl sobre el cor. L’hiperòsid protegeix el cor, en millora el rendiment,
alleuja les deficiències de la hipertròfia cardíaca i l’aposició de fibrina després d’un infart.
L’hiperòsid pot augmentar l’autofàgia després d’un infart i la promoció del flux de
l’autofàgia suprimeix la via inflamatòria NLRP1 desencadenada per l’infart de miocardi.
Les procianidines de l’hipèric contraresten l’efecte vasoconstrictor de la histamina o de la

PGF2-alfa a les coronàries. No poden gairebé contrarestar, però, l’efecte del Kcl. Només
ho pot fer la fracció oligomèrica més elevada.
L’Hypericum perforatum inhibeix l’expressió de la beta-defensina-2, la queratina-17, el

transportador de glucosa-, el NF-kappa-B i el pSTAT3. Això interessa contra la psoriasis.
EFECTE ANTIVÍRIC/ ANTIBIÒTIC
L’extracte alcohòlic (etanol) d’hipèric suprimeix la secreció d’antígens HBsAg i HBeAg per
part del virus de l’hepatitis B a les cèl·lules HepG2.2.15 També suprimeix l’ADN
extracel·lular del virus HBV i inhibeix l’activitat del promotor del virus, el factor Fp.
L’extracte, doncs, actua inhibint la transcripció del virus.
L’àcid 3-hidroxi-làuric actua contra el virus HIV-1. La proteïna p27SJ també.
L’(-)-avenaciòlid del fong endofític Seimatosporium té acció antibiòtica contra la

tuberculosis (Mycobacterium tuberculosis) i contra diversos fongs (Candida).
EFECTE IMMUNITARI
El 5-O-metil-2-deprenil-rheedia-xantona B de la rel d’hipèric és un potent inhibidor del

MHC (complexe major d’histocompatibilitat).
En els afectats per la malaltia de Behçet els nivells de caspasa-3, caspasa-9, apoptosis,
peroxidació lipídica i Ca++ lliure citosòlic són elevats, mentre que la viabilitat cel·lular, la
GSH i la GSH-Px són reduits. Amb el tractament amb hipèric baixen els nivells de
calcions, caspasa-3, caspasa-9, i pugen els de GSH i GSH-Px.
L’extracte d’hipèric a 30-100 mg/Kg/dia in vitro fa que els limfòcits esplènics siguin més
refractaris a l’apoptosis, que tinguin menys expressió de Fas-Ag i més de Bcl-2.
EFECTE CONTRA OSTEOPOROSIS
L’osteoporosis deguda al dèficit d’estrogen pot ser revertida per l’hipèric. L’hipèric
incrementa la proliferació a cèl·lules MG-63 i fa pujar l’expressió d’ALP (fosfatasa
alcalina), OC (osteocalcina), OPG (osteoprotegerina). L’hipèric té un efecte similar al de
l’estrogen sobre l’os ja que minora la pèrdua de trabècules òssies. Per altra banda,
l’astilbina prevé la progressió de l’osteoporosis i ho fa a través de la via TLR4/MD-2.
L’astilbina prevé la degradació de la matriu extracel·lular induïda per lipo-polisacàrids i
ho fa frenant la MMP13 i la ADAMTS5. L’astilbina a l’inhibir al formació del complex
TLR4/MD-2/LPS bloqueja l’activació del seguit de senyals TLR4/NF-kappa-B activada
pels LPS. L’astilbina protegeix els cartílags en models d’osteoartritis induïts
quirúrgicament.
L’hipèric inhibeix l’activació de l’estradiol-17beta per part del CYP1A1. La hipericina, la

pseudo-hipericina, la quercetina, el kaempferol, la miricetina inhibeixen molt el CYP1A1.
L’extracte total d’hipèric és el que inhibeix més el tipus salvatge o CYP1A1.1. La variant
CYP1A1.2 (Ile462Val) és inhibida pels principis actius purs abans esmentats. Els valors
de IC50 per a la 2-hidroxilació per a aquest tipus és més del doble més baixa que per al
tipus salvatge o per al tipus CYP1A1.4 (Thr461Asn).
ESPÈCIES SIMILARS
[D’Hypericum n’hi ha unes 470 d’espècies majors, al món]

-Hypericum acutum (=tetrapterum). Contra Bacillus subtilis.
-Hypericum adenotrichum. De l’Oest de Turquia. Contra càncer.
-Hypericum androsaemum.[Todabuena] De fulles molt grans (10 × 5 cm). Diürètic,
estomacal, aperitiu, vulnerari en ferides o cremades, resolutiu, contra berrugues,
mossegades de gossos, cucs intestinals (nematodes), per fer créixer el cabell.
-Hypericum ascyron. De la Xina. Contra abscessos, mal de cap, febre, nàusees, com
regeneratiu i alexetèric.
-Hypericum balearicum. Mata alta de fins més de 1.5 m, densa i voluminosa. Fulles
rígides, ondulades. Endemisme balear.
-Hypericum barbarum. Contra Agrobacterium tumefaciens, Bacillus cereus, Escherichia
coli, Micrococcus luteus, Proteus mirabilis, Pseudomonas tolaasii, Salmonella enteritidis,
Staphylococcus aureus, Candida albicans.
-Hypericum calycinum. Contra càncer de còlon, Bacillus subtilis.
-Hypericum canariense. Arbustiu, de fins a 4 m d’alçària, de les illes centrals i
occidentals de les Canàries. No té glàndules als marges de les fulles ni als sèpals i les
fulles estretes, i la inflorescència amb moltes flors.
-Hypericum chinense.[Chin Ssu T’Ao]. Alteratiu, astringent. Contra mossegades de
gossos o serps, diarrea, nàusees, infeccions. De la Xina.
-Hypericum cernuum. De l’Índia. Contra abscessos i per guarir ferides.
-Hypericum connatum. Tònic i vulnerari.
-Hypericum cordatum. Contra Staphylococcus aureus, Cladosporium cladosporioides,

Cladosporium sphaerospermum.
-Hypericum crispum (=triquetrifolium). Desinfectant, tòxic, contra malària i

tuberculosis. De Turquia i Grècia. Contra Bacillus brevis, Bacillus cereus, Escherichia coli,
Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Candida albicans.
-Hypericum drummondi. D’Amèrcia del Nord. Contra tuberculosis.
-Hypericum erectum. Del Japó. Fungicida, vulnerari, hemostàtic, contra el mal de coll.
Hemostàtic. Contra càncer de mama.
Hypericum ericoides.[Rompepiedras, Pinillo del Oro, Corazón de Peña]. És arbust
herbaci rígid, de les roques del llevant i de les illes Balears. Contra càlculs. L’OE conté
n-octà 29%, alfa-pinè 11%, pulegona 7.5%, acetofenona 7%.
-Hypericum glandulosum. Arbust de fins a 2 m d’alçària, amb rames lignificades no

perfectament rectes, amb fulles de fins a 3 cm, aromàtiques, una mica rígides, no
perfectament planes. D’aspecte similar a una estepa. De les Canàries. Fulles curtament
peciolades, glàndules als marges de les fulles i als sèpals.
Hypericum grandiflorum. Semblant a H. androsaemum, però amb fulles més estretes.

De les Canàries. Té les fulles amples, ovals, la inflorescència amb 2-4 flors, i els marge
sde les fulles i els sèpals sense glàndules.
-Hypericum heterophyllum. Contra Rhizoctonia solani, Fusarium acuminatum.
-Hypericum hircinum. De tota la conca mediterrània, excepte el SE. Molt laxament

ramificat, i sense puntets negres a les hojas ni vermells a les flors. Contra infeccions i
contra dismenorrea, inhibidor de l’alfa-glucosidasa.
-Hypericum hirsutum. Planta pubescent, flors en panícula esterta, fulles peciolulades,

planta de fins a 1 m d’alçària. Europea. Contra Agrobacterium tumefaciens, Bacillus
aureus, Bacillus cereus, Escherichia coli, Micrococcus luteus, Pseudomonas tolaasii,
Salmonella enteritidis, Staphylococcus aureus, Candida albicans.
-Hypericum humifusum. Vulnerari, perca úlceres i èczemes.
-Hypericum hyssopifolium. Contra Bacillus subtilis, Enterococcus faecalis, Enterococcus

hirae, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Salmonella typhi, Staphylococcus
aureus, Staphylococcus epidermidis, Candida albicans, Candida kefyr, Fusarium
acuminatum, Rhizoctonia solani.
-Hypericum japonicum. De la Xina i el Japó. Cultivat aquí als jardins a la zona

ombrívola. Alteratiu, astringent. Contra asma, mossegades de serps, càncer, refredat,
hèrnia, disenteria, icterícia, seqüeles de l’extracció de dents, mal de queixal, sangoneres.
-Hypericum laxiusculum. Del Brasil. Antiespasmòdic, aromàtic, astringent, excitant.
-Hypericum linarioides. Contra Rhizoctonia solani, Verticillium albo-atrum.
-Hypericum lysimachioides. Contra Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa,

Staphylococcus aureus, Streptococcus pyogenes, Candida albicans.
Hypericum maculatum. Antibiòtic contra Agrobacterium tumefaciens, Aspergillus niger,

Bacillus cereus, Bacillus subtilis, Escherichia coli, Klensiella penomoniae, Micrococcus
luteus, Proteus mirabilis, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas tolaasii, Salmonella
enteritidis, Sarcina lutea, Staphylococcus aureus., Candid aalbicans. Sol hostatjar el fong
endofític Plectosphaerella cucumerina, productor per ell mateix de petites quantitas
d’emodina, hipericina, i pseudo-hipericina.
-Hypericum mutilum. Dels Estats Units (USA). Contra tumors.
-Hypericum origanifolium. De Grècia. Contra bultos a la pell.

-Hypericum patulum. De l’Indoxina. Per guarir mossegades de gossos, nafres, picades
d’ablles. Estimulant.
-Hypericum pratense. De Mèxic. Contra càncer de matriu.
-Hypericum prolificum. D’Amèrica del Nord. Contra tuberculosis.
-Hypericum quadrangulum (=maculatum). Més de muntanya que l’espècie típica. Es fa

en prats de pastura de muntanya, en racons humits però airejats. Es molt similar a H.
perforatum. Té les fulles una mica més grans, sense puntets transparents. Tiges amb 4
voravius longitudinals, sèpals ovals.
-Hypericum richeri. Contra Agrobacterium tumefaciens, Bacillus cereus, Escherichia coli,

Micrococcus luteus, Pseudomonas tolaasii, Salmonella enteritidis, Sarcina lutea,
Staphylococcus aureus.
-Hypericum rumeliacum. Contra Agrobacterium tumefaciens, Bacillus cereus, Candida

albicans, Candida glabrata, Candida tropicalis, Enterobacter cloacae, Escherichia coli,
Klebsiella penumoaniae, Micrococcus luteus, Proteus mirabilis, Pseudomonas aerugonosa,
Pseudomonas tolaasii, Salmnonella enteritidis, Sarcina lutea, Staphylococcus aureus,
Staphylococcus epidermidis.
-Hypericum sampsoni. De l’Indoxina. Vulnerari, hemostàtic, anodí. Contra mal

d’esquena, mossegades de serps, cremades, diarrea, disenteria, episatxis, hematemesis,
infeccions, mastitis, galteres, erupcions, traumatismes, ferides, bultos.
-Hypericum scabroides. Contra Bacillus brevis, Bacillus cereus, Escherichia coli,

Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Streptococcus pyogenes, Candida
albicans.
-Hypericum scabrum. Contra Bacillus brevis, Bacillus cereus, Escherichia coli,

Pseudomonas aeruginosa, Staphylococus aureus, Streptococcus pyogenes, Candoida
albicans. Insecticida contra: Ephestia kuehniella, Sitophilus granarius.
-Hypericum scrugli. Endpemic de Sardenya. Inhibidor de l’alfa-glucosidasa. Conté 3-

geranil-1-(2’-metil-butanoïl)-florglucinol; i 3-geranil-1-(2’-metil-propanoïl)-floroglucinol.
-Hypericum struthiolaefolium. De Veneçuela. Emmenagog.
-Hypericum teretiusculum. Del Brasil. Excitant, aromàtico, emmenagog. Contra

dimsenorrea i amenorrea.
-Hypericum uliginosum. De Mèxic i Perú. Contra diarrees.
-Hypericum virginicum. Dels Estats Units (USA). Contra tumors.
Algunes espècies contenen naftodiantrones potencialment antivíriques contra retrovirus:

H. androseamum, H. annulatum, H. barbatum, H. boissieri, H. elegans, H. hirsutum,
H. hyssopifolium, H. humifusum, H. montanum. H. montbretii, H. triquetrifolium,
H. richeri, H. rochelii, H. rumeliacum, H. thasium, H. patulum.
Dues altres espècies contenen hiperforina: H. inodorum, H. moserarum.
Altres espècies contenen derivats de l’acil-floroglucinol: H. sampsonii, H. ascyron, H.

foliosum, H. geminiflorum, H. scabrum
El gènere Hypericum al món, segons GBIF. A l'extrem Sud d'Amèrica hi és introduït.
↓Seccions del gènere Hypericum, segons ROBSON (2003): en blau les que no tenen naftodiantrones;
en rosa, les que produeixen naftodiantrones en 1 òrgan; en vermell, les que produeixen
naftodiantrones en 2 o més òrgans
MÉS INFORMACIÓ SOBRE HYPERICUM PERFORATUM
• “St. John’s Wort. The premier herb for relieving depression, healing wounds and
easing nerve pain”. ROY UPTON. Keats Publ. Inc. Canaan, Connecticut (1997).
•
• “St. John’s Wort and its active principles in depression and anxiety”. Ed. W. E.
Müller. Birkhüser Verlag: Basel – Boston – Berlin (2005).
• “Hipérico, el antidepresivo del siglo XXI. Hierba de San Juan, la planta de la
alegría y el optimsimo”. MIQUEL PROS. Océano Grupo Editorial S.A. (2000)
• St. John’s wort (Hypericum perforatum L.): a review of its chemistry, pharmacology
and clinical properties”. JOANNE BARNES, LINDA A ANDERSON, J DAVID PHILIPSON.
Journal of Pharamacy and Pharmacology 53: 583-600 (2001).
• “Essential oil and volatile components of the genus Hypericum (Hypericaceae)”.
SARA L CROCKETT. Nat. Pord. Commun. (2010) 5(9): 1493-1506.
• “Morphogenetic changes in essential oil composition of Hypericum perforatum
during the course of ontogenesis.” ALESSANDRA BERTOLI, CÜNEYT CIRAK, MICHELE
LEONARDI, FATIH SEYIS, LUISA PISTELLI. Pharmaceutical Biology. Vaol 49, isue 7
(2011).
• “Composition des huiles essentielles de Hypericum perforatum L. du Sud-Est de la
France”. ISABELLE SCHWOB, JEAN-MARIE BESSIÈRE, JOSETTE VIANO. Comptes
Rendues Biologies. Vol. 325, issue 7 (2002): 781-785.
• “Hypericum perforatum to imporve post-operative pain outcome after
monosegmental spinal microdescectomy (HYPOS): a study protocol for
randomised, double-blind, placebo-controlled trial”. CHRISTA RAAK, WOLFRAM
SCHABRODT, BETTINA BERGER, ARNDT BÜSSING, RENÉ GEISSEN, THOMES OSTEMANN.
(2028). Trials 19, 253.
https://trialsjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13063-018-2631-6
• “Hypericin – the facts about a controversial agent”. A KUBIN, F WIERRANI, U
BURNER, G ALTH, W GRÜNBERGER. Current Pharmaceutical Design (2005): 233-253.
HISOP
Hyssopus officinalis L.
[Species Plantarum 2: 569. 1753] 2n=12
var. pilifer
hisop HYSSOPUS OFFICINALIS. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM:

Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz
Foto: HOLGER CASSELMANN
Foto: H ZELL
NOMS POPULARS
Acadi: zupu
Alemany: Bienenkraut, Eisop, Eisewig, Eisenkraut, Hysop, Hizopf, Ibsche,

Ipsenkraut, Isop, Isump, Josefskraut, Kirchenysop, Klosterysop, Söpli,
Weinespe, Ysop.
Àrab: ‫ زوفا‬/ ‫ حسل‬/ ‫ جسمي‬/ ‫أشنان داود‬/‫زوفا طبية‬
Aragonès: herba dÁlcaná, herbeta d'Alcaná, hisopo.
Euskera: isipu-belar, itze-belar, itze-belarr, urdingorri, urdingorría.
Portuguès: erva sagrada, erva-sagrada, esopo, hissopo, hissopo-das-

farmácias , hyssopo, issopo.
Castellà: hisopillo de dos órdenes, hisopillo húmedo, hisopo, hisopo común,

hisopo hortelano, hisopo real, hysopo, isopo, isopo hortelano, rabillo, rabillo de
gato de los colmeneros.
Català: asperge, herba d'Alcanà, herbeta d'Alcanà, hisop, isop, saborija borda,
sajolida borda.
Hebreu: ‫אֵזוֹב‬
Iranià: Zufa.
Turc: Arıotu / Kutsalot / Zufaotu / Zulfaotu.
Valencià: hisop, isop, saboricha borda.
L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé
iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament
bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior. Tenen 4
estams fèrtils ben desenvolupats i molt sobresortints, amb filaments
estaminals no paral·lels. Les bràctees deixen veure clarament els calzes. La
inflorescència és unilateral. La seva aroma recorda a una barreja de Nepta i de
Menta, i en taxonomia es considera de la subfamília de la Nepta i la tribu de la
Menta.
És una mata que com a molt fa 50 cm d’alçada, amb tiges que poden ser
erectes, amb moltes fulles, amb indument més o més dens, generalment amb
pèls retrorsos, de longitud variable. Fulles de 11-22 × 2-5 mm, lanceolades,
més o menys piloses, a vegades una mica corbades cap a l’àpex, obtuses o
mucronades, amb marge una mica revolut. A vegades amb glàndules grogues
esferoidals. Fulles joves en fascicles axil·lars menors, més rígides.
Inflorescència espiciforme de 3-17 cm, força densa, formada per verticil·lastres
una mica separats, força unilateral. Bràctees similars a les fulles, en general
mucronades. Bractèoles de 3-6 mm, lanceolades, més o menys aristades.
Calze de 5-6 (9) mm, verdós, a vegades de color porpra, amb glàndules
esferoidals brillants (150-175 micres), i amb pèls blancs dispersos. Dents del
calze de 2-5 mm, força similars, triangulars. Corol·la de 5-8 mm, blavosa o
morada. Llavi superior amb 2 lòbuls, arquejat cap amunt, pilós, amb
glàndules esferoidals a la cara externa. Llavi inferior amb el lòbul central
ample i els laterals més estrets i arrodonits. Estams fins a 5 mm, exerts.
Anteres amb teques més o menys alineades i d’obertura dorsal, perpendiculars
al filament, i de color porpra. Estil amb estigma bífid i rames iguals, de color
porpra, exsert. Núcules de 2.2-2.5 × 1-1.5 mm, ovoides, aplanades,
verrucoses, amb pèls menuts a la part arrodonida, de color castany fosc.
Creix en prats i marges argilosos secs calcaris a la muntanya mitjana calcària.

Floreix de juliol a setembre. Es fa per Europa central i meridional, Nord
d’Àfrica (var. austro-oranensis), i fins a la Rússia occidental i muntanyes del
Nord d’Iran. Cultivada es pot trobar a altres parts del món.
Als Països Catalans Hyssopus officinalis es presenta en unes poques

varietats. N’hi ha dues de poc piloses: officinalis (de bràctees no aristades),
fent mata poc ramificada i ben dreta, només cultivada o subespontània; i
pilifer (=aristatus) (de bràctees aristades), de les pastures seques
prepirinenques (800-1500 m snm). I n’hi ha dues més de molt piloses:
canescens (de corol·la d’un blau intens, de més de 10 mm, i calze fortament
trinervat) dels matollars secs prepirinencs i perifèria d’Osona i la Segarra; i
cinereus (de corol·la d’un blau molt pàl·lid, de menys de 8 mm, i dents del
calze poc nervades), del territori de les serres interiors de Castelló de la Plana.
Resumint, tenim Hyssopus officinalis ssp. pilifer (poc pelut) i Hyssopus
officinalis ssp. canescens (molt pelut o blanquinós) a la zona prepirinenca.
El primer (pilifer) es pot trobar en territori pirinenc francès a l’Alt Pirineu, a
l’Alta Garona, i als Pirineus Orientals; i en territori pirinenc espanyol, a la
zona prepirinenca de Lleida, Barcelona i Girona. És de la conca ponentina
mediterrània i del centre europeu. El segon (canescens) es pot trobar en
territori francès als Pirineus Orientals (Vallespir, Conflent), als contraforts
meridionals dels Pirineus (Camporrells, Camarassa, Artesa de Segre), als
Montsecs, (Vilanova de Meià, Abella i Benavent de la Conca), al Pirineu lleidatà
(Espot, Rialp, Llavorsí, Alins, Civís), al pre-Pirineu barceloní (Castellar d’en
Hug, Guardiola de Berguedà), i al pre-Pirineu gironí (Vall de Bianya, Sant
Aniol d’Aguja, Talaixà, Bassagoda, Comanegra, collada de Tosses). És de la
part ponentina i meridional europea. Finalment hi ha una varietat descrita per
Frère SENNEN el 1933 a Santa Cecília de Voltregà: Hyssopus torresii.
Àrea de distribució del HYSSOPUS

OFFICINALIS a la península
hispànica
[ANTHOS]
Àrea de distribució de la
subespècie canescens a
Catalunya
[Mapes del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya]
Àrea de distribució de al
subespècie pilifer a Catalunya
Encara no està clar a què corresponen les altres varietats que es troben a la
zona prepirinenca, de fulla estreta, fent mates ajagudes, i amb flors petites.
Al món Hyssopus officinalis es capté com una espècie principalment

eurosiberiana. Es pot trobar a Armènia, Azerjaidjan, Daguestan, Rússia (SW),
Àustria, Txèquia, Hungria, Suïssa, Ucraïna, Albània, Bulgària, Croàcia,
França, Espanya (NE i SE), Itàlia, Algèria, Marroc, Iran i Turquia.
Als Alps hi ha Hyssopus decumbens Jord. & Fourr. [Brev. Pl. Nov. 1: 46
(1866)] de tiges ajagudes, fulles i flors petites, tub del calze llarg de 3 mm,
dents d’ 1 mm, sobrepassades de 2-3 mm per la corol·la.
I també hi ha una altra varietat: Hyssopus montanus (Jord. & Fourr.) Briq.
[1893, Lab. Alp. Marit., 386], de 20-40 cm, glabra o glabrescent, verda,
aromàtica, de tija llenyosa a la base, de rames redreçades, glabres o
puberulentes; fulles lanceolades o linears, agudes o subobtuses, glabres o
glabrescents; flors d'un blau viu, força petites, en espigues força curtes;
bràctees mútiques; calze glabre, amb tub llarg de 4-5 mm, amb dents
simplement triangulars-agudes, no mucronades, llargues de cosa d’1 mm; i
corol·la depassant de 3 mm les dents calicinals. És del centre i regió sud-
llevantina europea, fins a la Rússia europea.
Varietats, segons les flores catalanes/franceses:
—subsp. aristatus (Godr.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881). Hyssopus
aristatus Godr., Mém. Acad. Stanislas, III, 3: 106 (1850).
 Hyssopus officinalis L. ssp. pilifer (Griseb. ex Pant.) Murb. in Acta Univ.

Lund. 27: 59 (1891)
—subsp. austro-oranensis Maire, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 7: 273

(1882).
—subsp. canescens (DC.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881).
 Hyssopus canescens (DC.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881), pro syn.
 Hyssopus cinerascens Jord. & Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 92 (1868).
—subsp. cinereus (Griseb. ex Pant.) Murb. in Acta Univ. Lund. 27: 59 (1891)
= Hyssopus cinereus Pau, Not. Bot. Fl. Españ. 1: 23 (1888).
—subsp. montanus (Jord. & Fourr.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 386 (1893).
 Hyssopus montanus Jord. & Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 90 (1868).

 Hyssopus cretaceus Dubj., Spisok Rast. Gerb. Russk. Fl. Bot. Muz.
Imp. Akad. Nauk 5: 51 (1905).
—subsp. officinalis.
LITERATURA
―“On hi ha l’hisop, el dimoni no hi pot”―
«―Senyor, pequí/ pietat de mi./Espargiu-me amb hisop,/rosat i xop/ de vostra

sang divina,/ma dolça medecina.// Negra és la nit del pecat,/oh, ma estrella
matutina;/ mes ben rentat/ me’n deixareu/ blanc com la neu―». [Mossèn
CINTO VERDAGUER].
LA BÍBLIA
L’hisop de l’evangeli de Sant Joan, 19, segons JIM DUKE, era una rama de
Sorghum bicolor. Altres (RAMON MORALES VALVERDE) opinen que podria ser
Majorana syriaca. L’evangeli de Sant Joan, 19 diu això:
-28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de
complir l'Escriptura, va dir:
«--Tinc set.
-29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat
d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis.
-30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:

--Tot s'ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit».
A l’Antic Testament l’Hisop és citat en una dotzena d’ocasions. Per exemple a

Números 19:18
«Després, un home en estat de puresa ritual prendrà hisop, el mullarà en aquesta
aigua i aspergirà la tenda on hi hagi un mort, amb tots els objectes i persones que
s'hi trobin, o aspergirà amb aquella aigua el qui hagi tocat algun os humà o una
persona assassinada, o morta de mort natural, o una sepultura».
NOTA: Aquí segurament es deu referir a Majorana aegyptiaca (o a Majorana

syriaca).
VIRTUTS MEDICINALS DE L’HISOP (HYSSOPUS OFFICINALIS)
 analgèsic dental  emmenagog

 antibacterià  emol·lient
 antiespasmòdic  estimulant de la medul·la
 antifúngic oblonga [CADÉAC & MEUNIER]
 antihelmíntic  estomacal
 antihemolític  expectorant
 antiinflamatori  fungicida (Candida)
 antioxidant  hipertensiu
 antisèptic  insectífug
 aperitiu  larvicida
 astènia  lipolític (OE)
 astringent  miorelaxant
 bactericida (Staphylocccus  mucolític
pyogenes, S. aureus)  panacea (segons les
 carminatiu trementinaires)
 cicatritzant  pectoral
 conservant (carn)  resolutiu
 cordial  simpàtic-tònic (var. decumbens)
 digestiu  vasodilatador (perifèric)
 diürètic  vermífug
USOS MEDICINALS DE L‘HISOP
 afonia  càlculs renals

 al·lèrgia respiratòria  càncer
 amenorrea  caquèxia
 amigdalitis  catarro
 angina de pit  cistitis
 annexitis  còlics
 anorèxia  conjuntivitis
 asma  cops
 blefaritis  cops als ulls
 bronquitis crònica  cremades
 cucs intestinals  mal d’estómac
 debilitat  mal d’orella (bafs)
 dermatitis  mal de coll
 diabetis (per inhibició de  mal de panxa
l’alfa-glucosidasa)  mal de queixal (amb vinagre)
 dismenorrea  morats a la còrnia (EU)
 dispèpsia  nervis debilitats
 dispnea (ofec)  pell irritada
 èczema  periodontitis
 edemes  pulmonia
 emfisema pulmonar  pulmonitis
 enteritis  pulmons debilitats
 esclerosis hepàtica  refredat
 esclerosis en plaques  retenció d’orina
 esplenomegàlia (UE)  reuma
 falta de regla  rinitis
 ferides  ronyons debilitats
 flegma als pulmons  ronquera
 gasos intestinals  sífilis (úlceres)
 gastroenteritis  sinusitis
 gingivitis  sudorífic
 gota  suors nocturnes
 grans o furóncols  taques (morades) a la còrnia
 hidropesia (UE) (ull) (UE)
 hipotensió  tinnitus
 icterícia  tònic
 indigestió  tos (seca)
 infeccions bacterianes  tuberculosis
 infeccions víriques  tumors abdominals
 infeccions urogenitals  úlceres (pols de planta)
 inflamació de la panxa  virus (HIV-1, grip)
 lepra (OE)
TOXICITAT
L’oli essencial de la varietat francesa pot provocar atacs epilèptics, o mal de

cap, degut as la pinocamfona, principalment. No és una planta (i menys l’oli
essencial) recomanable en grans quantitats per a embarassades, ni tampoc
per a nens petits. L’oli essencial està molt desaconsellat en ús intern; sobre
tot, pels abusos que se n’han fet, i potser també per les adulteracions. Per a
qualsevulla persona sensata no és el mateix prendre una infusió feta amb un
got d’aigua i una cullerada de planta que prendre una cullerada d’oli essencial
de la planta.
PREPARATS MEDICINALS
Infusió, xarop, tintura, oli essencial (OE), destil·lat aquós.
BARREGES
Tisana antiasmàtica (Dr. VALNET): fonoll (llavors) 15 g + hisop 3 g + Marrubium

vulgare 3 g + Adiantum capillus-veneris 30 g + Inula helenium (rel) 30 g +
Agropyrum repens (rel) 30 g + Arctium minus (rel) 30 g + Apium graveolens (rel)
30 g. Fer-ho bullir 3 minuts. Prendre a tassetes.
Grand Charteuse: Melissa tendra 64 g + hisop tendre 64 g + angèlica tendra

32 g + canyella 16 g + safrà 4 g + macís (aril de nou moscada) 4 g. Es deixa
macerar 8 dies en 1 L d’alcohol, es premsa i es destil·la en acabat. Després
afegir 125 g de sucre un cop filtrat. Un altre mètodes d’elaboració: olis
essencials de Melissa 2 g + hisop 2 g + angèlica 10 g + menta piperita 20 g +
nou moscada 2 g + clau d’olor 2 g + alcohol de 80º 2 L + sucre.
ÚS CULINARI: es pot emprar (tendra) per aromatitzar formatges, embotits,

bolets, estofats, sopes i amanides, licors o ratafies. La mel d’Hisop és molt
aromàtica.
ALTRES USOS: bossetes de roba amb la planta seca dins espanten els
mosquits. També s’empren per aromatitzar la roba i donar-li un matís blavós.
ÚS VETERINARI: epidèmies: fumigacions d’estables (Hisop + Ginebrons +

Encens + All), durant una setmana –// bronquitis en gossos —// diarrees –//
catarro.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ HISOP (Hyssopus officinalis)
La composició química de l’OE varia no només d’una zona a una altra sinó
dins la mateixa zona, segons l’adob i l’ època de l’any. Per augmentar la
producció d’OE (oli essencial) hom recomana adobar el terreny amb 180 kg
N/Ha, i 40 kg/Ha de P2O5 i de K2O. El superfostat sembla l’adob ideal per a
aportar Fòsfor.
(En negreta els més abundants o importants)
 1,8-cineol  alcohol benzílic

 3-carè  alfa-fel·landrè
 3-octanol  alfa-humulè
 acacetina-7-O-alfa-L-  alfa-pinè
rhamnopiranosil-(1→6)-beta-  alfa-terpinè
D-glucopiranòsid  alfa-terpineol
 àcid cafeic  alfa-tuiona
 àcid clorogènic  apigeninA
 àcid ferúlic  apigenina-7-O-beta-D-
 àcid màlic glucopiranòsid
 àcid mirtènic  apigenin 7-O-beta-D-
 àcid nonanoic glucuronopiranòsid butil èster
 àcid oleanòlic  apigenina-7-O-beta-D-
 àcid parahidroxibenzoic glucuronopiranòsid-metil-èster
 àcid protocatexuic  apigenina-7-O-beta-D-
 àcid rosmarínic glucurònid
 àcid siríngic  benzaldehid
 àcid ursòlic  beta-fel·landrè
 àcil oleanòlic  beta-ionona
 beta-pinè  mirtenal
 beta-sitosterol  mirtenil-acetat
 beta-tuiona  mirtenol
 borneol  mirtenol-metil-èter
 bornil-acetat  N-eicosà
 camfè  nerol
 càmfora  nopinona
 carotè  oct-1-on-3-ol
 carvacrol  octan-3-ol
 colina  O-vainillina
 cuminaldehid  P-cimè
 delta-cadinè  P-cimol
 diosmin  pinocamfona
 diosmina  Pinocarveol
 elemol (derivant de l’hedicariol)  pinocarvona
 espatulenol  quercetina-7-O-beta-D-
 estragol apiofuranosil-(1→2)-beta-D-
 eugenol xilopiranòsid
 eugenol-metil-èter  quercetina-7-O-beta-D-
 fenetil-alcohol apiofuranosil-(1→2)-beta-D-
 fenil-etanol xilopiranòsid 30-O-beta-D-
 fitosterina glucopiranòsid
 flavonoides (derivats de:  quercetina-7-O-β-D-
apigenina, diosmetina, apiofuranosil-(1 → 2)-β-D-
hesperidina, luteolina, xilopyranòsid
quercetina)  quercetina-7-O-β-D-
 furfural apiofuranosil-(1 → 2)-β-D-
 gamma-terpinè xilopiranòsid 3'-O-β-D-
 geraniol glucopiranòsid
 germacrè D  resina
 goma  sabinè
 hedicariol  tanins (5%)
 hesperidina  T-cadinol
 hissopina (colorant)  terpenil-acetat
 iso-pinocamfona  terpin-4-ol
 ledol  terpineol
 llimonè  terpinil-acetat
 luteolina  terpinolè
 luteolina-7-O-beta-D-  timol
glucopiranòsid  trans-beta-ocimè
 marrubina  transhexen-1-ol
 marubiïna  trans-nerolidol
 metil-chaicol  trans-pinocarvel
 metil-éster de l’àcid salicílic  trans-sabinè hidrat
 metil-eugenol  verbenol
 metil-mirtenat  xantofil·les
 mircè
La varietat officinalis (cultivada) és la més perillosa, per la molt major

concentració de thujones, que fan que l’oli essencial (OE) provoqui atacs
epilèptics (en ús intern), o mal de cap (en ús extern). Entre les tuiones de l’ OE
(oli essencial) destaquen:
 1-pinocamfona,  ispinocamfona,
 cis-pinocamfona,  pinocarvona
 iso-camfona,  pinocarvona,
En general, els components que són considerats típic de l’OE d’Hisop són:
 2-hidroxi-iso-pinocamfona,  camfè
 àcid cis-pinònic  L-pinocamfona,
 alcohols sesquiterpènics,  metilmirtenat,
 alfa-pinè,  pinocamfeol,
 beta-pinè,
Als Alps, l’ OE (oli essencial) de la varietat officinalis conté iso-pinocamfona

en un 43% i pinocamfona en un 4%. La varietat decumbens és més activa
contra virus i Gram-positius (MIC 0.3%) que la varietat officinalis (MIC
1.5%). Contra llevats (Candida) ambdues varietats són eficients (pel llimonè). A
Banon, a la Provença alpina, l’OE de la var. decumbens conté linalool (50%),
1,8-cineol (13%), llimonè (5%), β-cariofil·lè (3%), β-pinè (3%), α- pinè (2%) com
a principals components. En canvi, la iso-pinocamfona i la pinocamfona hi són
molt escadusseres.
A Itàlia, en dues zones properes a Urbino, l’OE de les plantes crescudes a uns
1000 m snm era el més potent com a antifúngic. La composició de l’OE
variava, de 34% a 19% de pinocamfona, de 3% a 29% d’iso-pinocamfona, de
10% a 11% de beta-pinè, de 0.25 a 8% de linalool, i de 0.25 a 5% de càmfora.
A Egipte, l’OE essencial d’algunes mostres conté principalment beta-pinè

(20%), pinocamfona (19%), càmfora (16%).
Algunes mostres del centre d’Espanya d’OE contenen 1,8-cineol en un 53%, i

beta-pinè en un 17%, com a principals components.
A Iran, l’OE conté, per ordre d’aparició a la cromatografia de gasos:
 1,8-cineol (3.1 per mil)  delta-cadinè (4.7)

 alfa-cubebè (5.3)  elemol (4.6)
 beta-bourbonè (14.7)  espatulenol (21.4)
 beta-cariofil·lè (6.4)  germacrè (33.6)
 bornil-acetat (14.2)  l-linalool (5.6)
 càmfora (67.6)  mirtenal (4.3)
 cariofil·lè-òxid (21.3)  mirtenil-acetat (740.8)
 cis-sabinol (17.5)  nerolidol (z. e)(7.5)
 cubenol (3.3)  terpineol-4 (2.8)
A l’ Índia (plana septentrional) l’OE conté pinocamfona en un 49%, beta-pinè

en un 18% i isopinocamfona en un 10%, com a components principals. I com
a secundaris: àcid pìnic, àcid cis-pínic, àcic mirtènic, mirtenol-metil-èter, (+)2-
hidroxi-pinocamfona. A la regió Uttar Pradesh de l’ Himàlaia, mostres de l’OE
contenen isopinocamfona 38%, pinocarvona 20%, 1-8-cineol 12% β-pinà 10%
com a principals components.
A Montenegro, l’OE conté metil-eugenol en un 38%, llimonè en un 37% i beta-

pinè en un 10% com a components principals.
A Sèrbia l‘OE conté cis-pinocamfona en un 43%, trans-pinocamfona en un
14%, germacrè D-11-ol en un 6%, i elemol en un 6%, com a components
majoritaris.
A Turquia l’OE de la varietat angustifolius conté pinocarvona en un 36%,

pinocamfona en un 20%, beta-pinè en un 11 %, 1,8-cineol en un 7%, i
isopinocamfona en un 5% com a components principals.
GRÈVOL
Ilex aquifolium L.
[Família Aquifoliàcies]
Foto: HERVÉ GOËAU
Foto: LILIANE ROUBAUDI

NOMS POPULARS
Alemany: Europäische stechpalme/Stechpalme/Christdorn / Gemeine stechpalme /

Gewöhnliche stechpalme / Hulst / Hulste / Hülsdorn / Hülse / Stech-
hülsen / Stechdorn / Stecheiche / Stechlaub
Anglès: Holly [—i d’aquí Hollywood)]—, holm, hulver bush/Christmas holly /
Common holly / English / English holly / English or European holly /
European holly / Holly tree / Holy tree / Mexican holly
Àrab: ‫ شرابة الراعي‬/ ‫ شجرة الدبق‬/ ‫بهشية شائعة‬/‫بهشية مائية األوراق‬
Aragonès: alebro, aligreu, areulo, arébel, cardo blanco, cardonera, cardón, crébol,
escardón, acebo, alebro, areulo, cardo blanco, crévol, grabolé, grebolé,
grevolé, grébol
Armeni: Սղոցի սովորական
Bable: acea, aceba, acebo, acebro, acebu (4), acebuche, acegu, aceo, aceu, acibu,
acéu, briscu, carrasco, carrascu, carrescu, cébranu, escayu, espino, espinu,
sardón, xardona, xardonera, xardón.
Castellà: aceba, acebeo, acebiño, acebo, acebo hembra, acebo mallorquín, acebo que
lleva como cerezas, acebo-cerezo, acebro, aceo, acibuche, adebo, agrifolio,
alcebo, alebro , aquifolia, aquifolio, arcebo, azabuche, bollitera, bolostios,
cardo blanco, cardón, cardonera, carrasca, carrasco, cebor, cebro,
chaparro, colostios, crebol, crébol, crévol, escardamudos, grebolé, grévole,
sardón, xardón.
Català: agrèvol, agrifoli, arbre de mal fruit, arbre de visc, areu, boix grèvol, coscoll
del vesc, coscoll grec, coscoll grèvol, coscó marí, éreu, flor de Nadal, grèbol,
grègol, greu, greuler, grèvol, grèvol de visc, grevoler, griègol, grèmol, grèvol
de visc, hereu.
Danès: Almindelig kristtorn/Kristorn / Kristtorn
Eslovac: Navadna bodika/Bodika / Bodika navadna / Božji les
Estonià: Teravalehine iileks
Euskera: Gorostiya
Finlandès: Orjanlaakeri
Francès: Houx/Bois franc / Houx commun / Houx d'angleterre
Gaèlic: Cuileann
Gallec: acebeda, acebedo, acebeira, acebiche, acebicho, acebiño, acebo, acebre,
acebreiro, acebro, acevinho, acevinho espinoso, acevinho-espinhoso, acevo,
acevro, acibeiro, acibiño, acibo, acibra, acibre, acibreira, acibreiro, acibro,
acivo, acivro, aquifólio, arche, azevinho, azibro, cebro, cibro, enceviño,
escornacabras, espinha-sempre-verde, jardo, jardón, pica-folha, picarato,
rascacú, sardón, teio, vellebrán, vidreiro, visqueiro, xando, xardeira, xardo,
xardon, xardón, zebro.
Gal·lès: Celyn/Celynnen
Grec: Ιλεξ / Ίλεξ / Πουρναρι
Holandès: Hulst
Hongarès: Közönséges magyal/Magyal / Szúrós magyal / Téli magyal
Islandès: Kristþyrnir/Jólaviður
Italià: Agrifoglio/Alloro spinoso / Aquifoglio / Ilex aquifolium / Pungitopo
maggiore
Japonès: セイヨウヒイラギ/せいようひいらぎ
Kurd: Hola ewropayî
Mallorquí: abre de mal fruit, abre de visch, arbre de mal fruit, arbre de visc, arbre de
visch, arbre del visc, llampúdol bord.
Noruec: Kristtorn/Benved / Tornebusk / Tornebusk. / Beinved
Persa/Farsi: ‫خاس کریسمس‬
Polonès: Ostrokrzew kolczasty/Ostrokrzew
Portuguès: Azevinho/Azevim / Azevinheiro / Azevinho / Pau-azevim / Pica-folha /
Sombra-de-azevim / Visqueiro / Xardo / Zebro
Rus: Па́дуб остроли́стный/Остроли́ст / Падуб обыкнове́нный
Serbi: Божиковина / Зеленика/ Božikovina / Zelenika
Suec: Kristtorn / Järnek
Turc: Çobanpüskülü / Dikenli defne / Işılgan
Txec: Cesmína ostrolistá
Ucraïnès: Падуб звичайний/Гостролист / Падуб гостролистий
Valencià: grevolé, grèvol, grèvol de visc, grévol.
Xinès: 歐洲冬青
La família de les Aquifoliàcies es caracteritza per per tenir flors dialipètales amb ovari
súper, amb u sol carpel, essent les flors regulars o actinomorfes amb menys de 10 pètals
(4) i estams poc nombrosos (4) i per ser plantes llenyoses. A més les fulles són normals,
no en forma d’escata menuda ni esquama, esparses, enteres o simples, espinescents,
lluents, coriàcies.
El grèvol pot tenir port arbustiu, o, només excepcionalment, pot atènyer uns 10 m
d’alçada, en climes humits. És una arbre petit, dioic. Hi ha peus femenins, que
produeixen fruits, i peus totalment masculins, que no en produeixen. És una
angiosperma llenyosa, amb flors que tenen calze i corol·la ben diferenciats, en fascicles
axil·lars breument pedunculats. Calze persistent amb 4 (5) lòbuls petits. Els 4 (5) pètals
són lliures entre ells, llevat de a llur base, i l’ovari és súper. Les flors blanquinoses, de 6-
8 mm de diàmetre, tenen un sol carpel. Són actinomorfes, amb 4 (5) pètals. El nombre
d’estams 4 (5), no arriba mai a doblar el de pètals 4 (5). Les fulles són simples, ovalades
el·líptiques, ondulades, molt coriàcies, esparses, espinescents. En alguns exemplars,
tenen poques punxes al marge foliar. No hi ha estípules, i el pecíol és curt. Les baies
esfèriques, vermelles, al madurar fan entre 8 i 10 mm, amb 4(5) nuclis piramidals.
Estigmes 4 (5) gairebé sèssils. El tronc és llis, amb escorça grisenca o verdosa.
D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una
vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a
Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis, per fer la infusió del mate. És una infusió
estimulant que evita deficiències dietètiques als qui consumeixen només carn rostida. El
seu ús va ser promocionat en especial pel jesuïtes. A Amèrica del Nord, a la part del SE
dels Estats Units, els indis beuen yaupon, una beguda vomitiva que els neteja, feta amb
diverses espècies del gènere: cassine, dahoon, vomitoria. Al món, del gènere Ilex, n’hi ha
unes 700 espècies més. Es fan a climes humits i freds, però no a climes secs i desèrtics,
o a climes glacials. Només al Brasil n’hi ha més de 60 espècies. A la Xina, més de 110
espècies. Al Japó, més de 30 espècies. A les Filipines, més de 20 espècies. A les illes de
Sumatra i Borneo, més de 40 espècies. I se n’han detectat fossilitzades espècies del
gènere des del Cretàcic (fa 125 milions d’anys) o dels del Terciari. Ilex aquifolium és
l’espècie més abundant a Europa. A Amèrica potser la més estudiada, a més de l’ Ilex
paraguayensis, sigui Ilex opaca. A la Xina, Ilex cornuta, i al Japó, Ilex crenata.
Una fructificació abundant (dels arbres femella) sembla pronosticar un hivern amb
nevades abundants. De manera natural es troba més o menys esgarriat a rouredes,
fagedes, teixedes, sobre sòls àcids. Poden acompanyar-lo;
• Acer opalus • Quercus pubescens
• Betula alba • Quercus robur
• Fagus sylvatica • Quercus teriana
• Fraxinus excelsior • Sorbus aria
• Quercus mas • Taxus communis
Àrea possible de distribució europea (de
Wikipedia Commons).
Ilex aquifolium al món, segons GBIF
A Ripoll hi ha uns quants grèvols plantats a l’esplanada davant el monestir. A Catalunya

destaquen la grevolosa de Montmaneu/Argençola i la del Montnegre. Potser l’exemplar
més gran del món sigui un del parc de Nebrodi (Sicília), que deu tenir uns 450 anys.
Almenys a Catalunya s’ha legislat la seva conservació des de 1994.

http://www.enscat.org/files/noticies/38/ORDRE_regulacio_verd_nadalenci_proteccio_b
oix_grevol.pdf
A les “comunitats autònomes espanyoles” s’han legislat diversos graus de protecció del
grèvol a partir de determinades dates.
 Andalucía 2002-03  Euzkadi 1998
 Aragón 1995  Extremadura 2001
 Asturias 1995  La Rioja 1984
 Balears 1984-85-92  Madrid 1992
 Castilla-La Mancha 1990-98  Navarra 1984-96
 Comunitat Valenciana 1985-86
Per a informació més detallada a Espanya:

http://www.jolube.es/Habitat_Espana/documentos/9380.pdf
Als departaments francesos també s’ha legisla’t per protegir el grèvol, a partir de
determinades dates:
 Alpes-Hute Provence 1995  Isère 2010
 Alpes Maritimes 1996  Jura 1993
 Corse 1991  Loire 2004
 Drôme 2008
En canvi, als Estats Units, a Oregon y Washington, se’l tem com a espècie invasora que
cal controlar.
ESOTERISME
 Per prevenir l’herpes als vedells, caldria lligar-li una rama a la mare.
 Com a planta regida per Saturn, serà antihemorràgica, astringent, febrífuga i
sedant. Durant les festes romanes dedicades a Saturn (les Saturnàlies) la setmana
de l’actual Nadal, s’enviaven regals als amics, decorats amb rames de grèvol. La
mateixa festa la celebraven els grecs en honor de Kronos, com a déu no ja de
l’agricultura i la vinya (com per als romans) sinó de la fertilitat i les collites en
general.
 Hom creu que a l’arbre no hi cauen els llamps, o que protegeix la casa dels
llamps. I que també protegeix de la bruixeria.
 Els celtes prenien rames amb fruits per decorar les llars. Així allunyaven
les mals esperits (amb les punxes de les fulles), i mantenien l’esperit
amable del bosc (amb els fruits vermells). Se n’han emprat les rames
carregades de fruits vermells, almenys el darrer segle per les festes de
Nadal, amb la intenció de protegir les llars. Com a planta de jardineria es
pot retallar fins a aconseguir formes escultòriques.
 Amb aigua de destil·lar les fulles, es ruixa suaument un nadó, per a
protegir-lo dels mals.
 Llençant una rama a un animal ferotge, hom creu que això l’aplacarà.
 Per ajudar a que es facin realitat els nostres somnis, hom creu que cal
posar 9 fulles de grèvol de les que gairebé no tenen punxes dins el coixí, a
mitjanit d’un divendres.
 Fregar-se amb una rama de fulles punxents, això diuen que cura la febre
ràpidament.
 Contra la paràlisi intestinal del bestiar, caldria passar un nombre senars
de vegades una rama de grèvol, beneïda, per sobre el seu llom.
 Algunes tribus indígenes d’Amèrica del Nord tenien grèvols plantats al
voltant del poblat. Per a ells simbolitzava la força, la ferocitat i el coratge
envers els enemics, que associaven respectivament al tronc dret i potent,
les punxes de les fulles, i la longevitat de les fulles. Aconseguien assecar els
fruits perquè es mantinguessin llisos i brillants. I els feien servir com a
ornaments de la vestimenta, i, fins i tot, com a moneda de canvi.
VIRTUTS MEDICINALS DEL GRÈVOL
 analgèsic  febrífug
 anticancerós  mucolític
 antioxidant (de lípids, d’ARN,  purgant
inhibint leucotriè-B4)  resolutiu (rels)
 aperitiu  sudorífic
 astringent  tònic (vi amb fulles tallades a
 broncodilatador bocins, en maceració)
 diürètic  tòxic (especialment els fruits per als
 emol·lient (rels) nens)
 estomacal  vomitiu
USOS MEDICINALS
 anorèxia  epilèpsia
 artritis  estrenyiment
 bronquitis (escorça bullida en llet de  febre (banys de peus amb fulles)
cabra) (decocció de rels UI)
 càlculs a vies urinàries  ferides
 càncer de budell  fetge inflamat (escorça UI)
 càncer d’estómac  gota
 càncer de fetge  grip
 càncer de matriu (irrigacions)  icterícia
 còlics intestinals (fruits tendres  indigestions
madurs)  mal d’estómac
 convulsions  menorràgia (fruits assecats triturats
 debilitat cardíaca (fulles i fruits fins a pols)
triturats molt fins)  ossos trencats (escorça UE)
 diarrea  paludisme (vi).
 dislocacions d’articulacions (escorça  pleuresia
UE)  reuma (fulles matxucades UE)
 dolors d’artritis reumàtica
ALTRES USOS
L’escorça molt bullida, i deixada fermentar uns 12 dies, dona lloc a la lliga, per a atrapar
ocells els caçadors furtius. [Aquesta pràctica va quedar prohibida a Espanya, per la
sentència del famós Tribunal Constitucional, el 4 de juny de 2013].
La fusta és dura, resistent a la humitat, i fàcil de modelar per a fer-ne marcs, peces de
torneria, estris de fuster, culates d’armes de foc, mànecs d’estris agrícoles o de la cuina,
marcs de finestres de palaus reials, de color natural o tintades, taulers d’escacs, pals de
tanques, etc.
Una mena d’escombra, feta amb les rames, servia com a escura-xemeneies. A Londres,
posaven un noiet italià embolcallat d’una mena de gàbia de cistelleria, entaforada amb
rames de grèvol i heura, enmig una processó d’escura-xemeneies, el primer de maig. Ho
feien per tal recollir almoines.
Els fruits alimenten a l’hivern els galls fer i altres aus i animalons protegides. Per això és
un arbre protegit per diverses lleis a l’àmbit espanyol i català, des de principis de segle
XX.
A la fira de Santa Llúcia les rames de grèvol procedeixen només de zones on és permès la
recol·lecció, com ara de Galícia o de la província de Sòria o de Burgos, o bé de vivers. En
algunes poblacions del centre d’Espanya, el diumenge de rams, enlloc de palmons, fan
servir rames de grèvol.
Les fulles poden alimentar el bestiar, quan no hi ha altra cosa.
PREPARATS
 Aiguardent preparat per destil·lació alcohòlica dels fruits vermells madurs.

 Escorça: un grapat /L. Infusió de tota la nit. Prendre’n 2 tasses al dia, entre àpats.
 Pols de fulles i fruits: com a tònic cardíac d’efectes similars a la digital.
 Tintura: 20 g /100 cc etanol de 60º. Es pren a petits glopets (una cullerada
dissolta en un got d’aigua).
 Tisana general: 1 cullerada sopera/tassa: bullir 2-8 minuts i deixar reposar 10
abans de colar. Prendre’n una tassa entre àpats.
 Tisana laxant: bullir 10 g de fulles en ½ d’aigua durant 10 minuts. Es deixa
refredar, es cola i se’n pren una tassa després dels àpats
 Vi tonificant: 100 g de fulles esmicolades el 1 L de vi blanc, reposant-ho 15 dies
(sacsejant-ho dia per altre). Al final, reposat, es decanta i cola.
FLOR DE BACH
 enveja  manca de cordialitat

 falta d’amor  odi
 gelosia  paranoia
 infelicitat  sofriment psicològic
 ira  suspicàcia
 manca de compassió
TOXICITAT
Els fruits són tòxics, almenys per a la majoria d’humans. Uns 5 fruits poden ja donar
símptomes de toxicitat en nens. En adults, el límit estaria per sobre dels 20. La toxicitat
es pot manifestar amb basques, mal de panxa, vòmits, mareig, febre, midriasi, visió
borrosa, dificultat per a engolir, arrítmia, dispnea i paràlisi respiratòria. La intoxicació
caldria combatre-la amb un rentat d’estómac, laxants, administració de carbó actiu, i
procurant mantenir les constants vitals (a l’hospital).
ANA PASTOR JULIÁN va signar al BOE de 2004 la ORDEN SCO/190/2004, de 28 de enero,
por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o
restringida por razón de su toxicidad. A la llista s’hi inclou, entre altres moltes espècies, el
grèvol (Ilex aquifolium); en concret, les parts aèries.
https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2004/02/16/pdfs/A01047-01052.pdf
Es va sobreentendre que aquesta llista estava dirigida als herbolaris, però no a les
farmàcies, ni a les jardineries o floristeries. Quatre anys després, aquesta ordre va
quedar paralitzada.
https://supremo.vlex.es/vid/listado-plantas-prohibidas-toxicidad-42930028
PRINCIPIS ACTIUS D’ILEX AQUIFOLIUM
 27-P-cumaroxi-àcid ursòlic (fruits)  baurenol (fulles)

 àcid 2,4-dihidroxi-fenil-acètic, i el  beta-sitosterol (fruits)
seu metil-èster (llavors)  cafeoïl-glucosa (fruits)
 àcid aspàrtic (fulles)  campesterol (flors)
 àcid cafeic (fulles)  carotenoides (fruits)
 àcid cafeotànnic o 5,6-5’6’-di-epoxi-beta-carotè
 àcid cítric o 5,6-mono-epoxi-beta-carotè
 àcid clorogènic o 5,6-mono-epoxi-liteïna
 àcid glutàmic (fulles) o alfa-carotè
 àcids grassos: o aurocrom
o araquidònic o beta-carotè
o esteàric o fitofluèn
o gadoleic o luteïna
o heptadecanoic o mutracrom
o linoleic o neoxantina
o linolènic  cera (triterpenols)
o palmitoleic (llavors)  cianidina (fruits) / cianidina-3-
o pentadecanoic xilosil-glucòsids
 cisteïna (fulles)
 àcid iso-clorogènic  colesterol (flors) / 24-etil-colesterol/
 àcid ilèxic 24-metil-colesterol/ 24-etil-5,22-
 àcid màlic colestadien-3-beta-ol
 àcid oleanòlic (fulles)  dextrosa
 àcid para-hidroxi-benzoic (fruits)  ergosterol (flors)
 àcid ursòlic (fruits)  eritrodiol
 àcid vainíllic (fruits)
 èster metílic de l’àcid 2,4-dihidroxi-  resina
fenil-acètic (llavors)  rutina (fulles)
 èsters tripterpènics (glòbuls de  rutòsid
grassa al citoplasma parènquima  sacarosa (fulles joves)
foliar)  saponines tòxiques (fruits)
 estigmasterol (flors)  serina (fulles)
 fenols: àcid clorogènic, hiperòsid,  sitosterol (fulles)
rutòsid  tanins
 glucòsid cianogènic: 2-β-d-  teobromina (fulles)
glucopiranosil-oxi-p-hidroxi-6,7-  tricloro-metil-propan-2-ol (fruits)
dihidro-mandelo-nitril  triptòfan (fulles)
 goma  triterpens:
 hiperòsid o àcid urs-12-en-28-oic
 ilex-lactona (fruits) o àcid ursòlic (fruits)
 ilicè (escorça) o alfa-amirina (escorça i fulles)
 ilicina (amargant, diürètica) o beta-amirina (fulles joves)
 ilixantina (colorant groc de l’escorça) o beta-amirona (fulles joves)
 kaempferol (fulles) o eritrodiol
 maltosa (fulles velles) o metil-éster de l’àcid urs-2,12-
 monoterpens: 3- (3′-hidroxo- dien-28-oic (especialment en
ciclopent-1-enil) Z-propènic àcid- fulles albines)
1,5′-lactona o oleanol-aldehid
 pelargonidina (fruits) o p-amirina
 pelargonidina-3-bioxid (fruits) o ursol-aldehid
 pelargonidina-3-glucòsid (fruits) o uvaol (fulles, fruits)
 pelargonina (fruits)  valina (fulles)
 quercetina (fulles)  viscina (escorça)
HERBA DE L’ALA
Inula helenium L.

NOMS POPULARS
‍Alemany: Echter alant/Alant / Helenenkraut

Anglès: Elecampane/Alant / Elecampanae / Elecampane inula / Elemcampane /
Elfdock / Elfwort / Horse elder / Horse-heal / Scabwort / Velvet dock /
Wild sunflower / Yellow starwort
Àrab: ‫ قسط شامي‬/ ‫ زنجبيل شامي‬/ ‫راسن‬/‫جذر الراسن‬
Armeni: Կղմուխ հեղինեի
Basc/Euskera: Kristo-lora, Alaní, Egorri, Kristo-lora, Usteltxa.
Castellà: Astabaca, Helenio, Hierba del ala, Hierba del moro, Ala, Alaní, Campana,
El-ala, Énula, Énula campana, Helenio, Hierba campana, Hierba de la
campana, Hierba del ala, Hierba del moro, Raíz del moro, Yerba campana,
Yerba del moro, Énula campanula, Ínula.
Català: Herba de l’ala, Ala, Ala de corb, Alada, Àrnica, Arrel de campana,
Campana, Ènola, Herba campana, Herba de l'ala, Ènula, Ènula campana,
Ínula.
Danès: Alant / Læge-alantrod / Læge alant
Eslovac: Oman pravý
Eslovè: Veliki oman/Oman veliki
Estonià: Aedvaak
Finlandès: Isohirvenjuuri/Aatamin hirvenjuuri
Francès: Grande aunée/Aunée / Aunée officinale / Inule aulnée / Inule hélénie/
Oeil-de-cheval
Gaèlic: Meacan aillinn
Gal·lès: Clafrllys mawr / Llwyglys / Marchalan
Grec: Ινούλα
Hebreu: ‫טיון דביק‬
Holandès: Griekse alant/Alant / Alantwortel / Griekse
Hongarès: Örménygyökér/Palka / Örvénygyökér
Islandès: Iðunnarsunna / Ilmefni
Italià: Enula campana
Kurd: Zencefîlê şamî yê yewnanî
Llatí de farmàcia: (folia, radix, rhizoma) helenii
Noruec: Alant / Halsurt / Rotalant / St. ellens-rot / Alantrot
Persa/Farsi: ‫زنجبیل شامی‬
Polonès: Oman wielki/Oman czerwonkowy / Omian
Portuguès: Helénio
Rus: Девясил высокий/Астра лекарственная / Девясил
Serbi: Оман, Oman
Suec: Alant / Elinsrot / Ålandsrot
Turc: Andızotu
Txec: Oman pravý
Ucraïnès: Оман високий
Xinès: 土木香/ おおぐるま/ Tumuxiang
És una planta herbàcia, vivaç, que en condicions bones, sobre terra molt adobada, arriba
a fer 2.5 m d’alçada i tenir fulles de fins a 4 m de longitud, per uns 40 cm d’amplada, o
més. Almenys així era als horts de Sant Romà de la Clusa (1978). És de la família de les
Compostes i a la subfamília de les Corimbíferes o Asteroidees, que es caracteritzen per
ser plantes que no punxen i per tenir, als capítols, flors ligulades (a la perifèria) i flors
tubuloses (al centre). I és de la tribu de les Inúlees, que es caracteritza per tenir l’estil no
inflat, indivís o amb dues rames filiformes, però obtuses a la punta. Dins la tribu, el
gènere Inula es caracteritza per tenir les flors heteromorfes i heterògames, essent les flors
perifèriques ligulades radiants (a vegades molt curtes) uniseriades, femenines, trífides;
les flors centrals tubuloses, 5-dentades, hermafrodites; i les bràctees del capítol
(hemisfèric) amb folíols/bràctees imbricats apendiculats a la base; i el vil·là senzill, no
doble (com a Pulicària). Les anteres són apendiculades. El receptacles és pla i nu. Els
aquenis són cilíndrics o subtetràgons, rossos, glabres, i coronats per un vil·là rossenc de
setes capil·lars (en un sol rengle). Dins el gènere, l’espècie dedicada a Helena (Inula
helenium) es caracteritza per tenir l’involucre del capítol (6-7 cm de diàmetre) amb folíols
inferiors oblongs, escariosos, obtusos, de 10-13 x 4-9 mm; i els exteriors amplament
ovals i tomentosos, herbacis; els aquenis subtetràgons, més que cilíndrics, amb costelles,
no rostrats, de 3-5 mm, amb vil·là de pèls pestanyosos aspres uniseriats; i sobre tot, per
tenir les fulles molt grans. Tota la planta és una mica pubescent. Està ramificada al
capdamunt en corimbe. La tija pren un color marró violaci al capdamunt. Les fulles són
alternes, denticulades, i més pubescents i blanquinoses per sota, el·líptiques- oblongues,
decurrents, molt peciolades, les superiors oval-lanceolades, sèssils, i una mica abraçant.
Folíols interiors de l’involucre escariosos, oblongs obtusos; els exteriors herbacis, amples,
ovals, tomentosos. Flors d’un groc daurat intens. Rel aromàtica, gruixuda, bifurcada i
amb moltes ramificacions fines, mucilaginosa, amargant, camforada, que ha de contenir
almenys un 15% d’aigua per mantenir-se viva. És planta del centre i Nord d’Europa, o de
la meitat Nord de la península hispànica, llevat del terç més occidental, si bé hom la
considera originària de Turquia o del centre d'Àsia. Actualment se la pot trobar a la part
d’Àsia més occidental, a l’Himàlaia, al Japó i Nord-Amèrica, i fins i tot a Nova Zelanda.
ESPÈCIES SIMILARS. Del centenar d’espècies d’aquest gènere, n’hi ha unes 16 que
s’empren com a medicinals. D’entre elles, a més de la Inula helenium, destaquen: I.
britannica, I. cappa, I. japonica, I. racemosa, I. viscosa. D’elles se n’han aïllat en total uns
90 principis actius.
HISTÒRIA I LLEGENDES
Al plorar HELENA D’ESPARTA, quan era a Troia, i caure a terra les llàgrimes d’ella, va
brotar aquesta planta. Altres diuen que ella mateixa duia com a medecina la planta a
sobre al fugir amb PARIS cap a Troia.
Alguns experts consideren que la planta que JOB, el profeta bíblic afectat de malalties
calamitoses sense renegar de Jehovà, es va curar amb aquesta planta. Altres creuen que
era amb alguna Pulicaria.
HIPÒCRATES (segles V/IV a. C) l recomanava contra picors i erupcions a la pell. Els
romans l’empraven contra dolors en general, com a desintoxicant del verí de les serps o
d’altres verins, i per tractar congelacions de mans i peus. Es troba subespontània encara
al voltant d’antics monestirs paleocristians a les illes britàniques.
CARLEMANY (segles VIII/IX) ordenava plantar la planta, entre d’altres, als horts de plantes
medicinals dels monestirs.
JOHN GERARD (segles XVI/XVII) recomanava la planta contra la falta de capacitat
respiratòria (asma, ofec).
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la tenia per planta sota el domini de Mercuri, seca (en
tercer grau), bona (xarop de la rel) per a l’estómac i la melsa, asma, anúria, amenorrea,
dolors del part, còlics nefrítics, còlic de la bufeta de l’orina; que ajuda a resistir els verins
i a combatre la tos inveterada, la tuberculosi, la febre, rampes, convulsions, gota, ciàtica,
i que ajuda (aplicada per fora la fulla i presa la rel) a calmar els dolors de les
articulacions, i a corregir les hèrnies i provoca luxúria; per fora, contra picors i sarna o
ronya. La planta (fulles) posada en cervesa i beguda cada dia, millora la vista molt. La
decocció de la rel en vi mata els cucs intestinals. Mastegar la rel fixa les dents que es
belluguen i evita la càries. La rel bullida en vinagre i aplicada xafada amb llard s’aplica
amb èxit a sarna, ronya o picors. Les úlceres pútrides banyades amb la decocció de la rel
milloren. L’aigua destil·lada de les fulles (o arrels) neteja la pell de la cara
d’imperfeccions.
La planta figura a les antigues farmacopees minoica, micènica, egípcia, assíria i sèrbia.
VIRTUTS MEDICINALS DE L’HERBA DE L’ALA

• afrodisíaca • astringent
• amargant • carminativa
• antibiòtica (especialment contra • cicatritzant
bacteris resistents) • colagoga
• antifúngica (1 mg/mL contra • colerètica
Aspergilus niger) • cosmètica (hidrolat)
• antioxidant • depurativa
• antivomitiva • desintoxicant
• antihelmíntica (Ascaris lumbricoides, • detersiva
Chlonorchis, etc.) • digestiva
• antipruriginosa • diürètica (de clorurs i d’urea)
• antisèptica • emmenagoga
• antitussígena • emol·lient
• estimulant • mucolítica (assecant de vies
• estomacal respiratòries)
• expectorant • pro-oxidant
• immunoestimulant • sedant
• inhibidora de l’acetil-colinesterasa • sudorífica
• larvicida (Aedes aegypti) [IC50 iso- • tònica
alantolactona 10 micrograms/mL] • vermífuga
• laxant suau • vulnerària
USOS MEDICINALS DE L’HERBA DE L’ALA
• acetonèmia • gastritis
• amenorrea (manca de la regla) • gastroenteritis
• amigdalitis (angines) • gingivitis
• angiocolitis • grip
• anúria • hèrnies
• artritis • herpes
• artritis reumàtica • hipertensió
• asma • hipòxia
• atonia digestiva • icterícia
• bota • indigestió
• bronquitis (homeopatia) • infeccions urinàries
• bronquitis crònica • leucorrea
• càlculs biliars • mal de queixal
• càncer (cervell, còlon, esòfag, • menopausa
estómac, fetge, leucèmia • mossegades de gossos
limfoblàstica aguda, leucèmia • mossegades de serps
mielògena, leucèmia mieloide • MRSA
crònica, mama, matriu, pàncrees) • nàusees
• cansament • nefritis/pielonefritis
• caspa • neuritis
• ciàtica • paràsits intestinals
• cistitis • part
• colecistitis • picors
• còlics nefrítics • picors anals
• convulsions • pigues
• crostes • pneumonitis
• cucs intestinals • ràbia
• debilitat (nens, ancians) • rampes
• dents que es mouen • refredat
• dermatitis atòpica • ronya
• diabetis • sarna
• diarrea • singlot
• dismenorrea • talls
• dispèpsia • tos
• dolor de la regla • tos ferina
• èczemes • traqueïtis
• enteritis • tuberculosi
• esplenitis (melsa inflamada) • úlcera estomacal
• esplenomegàlia • úlceres pútrides
• febre • úlceres varicoses
• ferides • verí de serps
• ferides supuratives • vista debilitada (cervesa amb fulles)
DOSI MEDICINALS
• Decocció de 10-20 g de rel per 1 L d’aigua. Se’n pren una tassa abans de cada
àpat.
• Extracte fluid: 5-10 g al dia.
• Inhalacions/bafs: 1 culleradeta de la tintura en un bol d’aigua bullint, contra la
traqueïtis.
• Poció antituberculosa: extracte tou de la rel 2 g + tintura de badiana 1 g + xarop
de Falzia de Pou (Adiantum) 80 g + aigua 200 mL. Cal prendre’n un una cullerada
cada 2 hores.
• Pols: 2-10 g barrejada en aigua o qualsevol líquid alimentari. 9 g barrejada en vi,
contra esplenomegàlia.
• Tintura: 15-20 gotes × 4-5 cops al dia.
• Tintura mixta: 50 mL tintura de la rel + 50 mL tintura de Farigola (Thymus).
Prendre’n 1 culleradeta 3 cops al dia contra la bronquitis.
• Vi: rel triturada 40 g + aigua de vida 1/2 L + vi blanc 1 L. Macerar 15 dies. Colar.
Prendre’n 3 gotets al dia com a diürètic, tònic, bèquic.
VETERINÀRIA
La rel és tònica, diürètica, expectorant, astringent, antihelmíntica per a cavalls, cabres,

ovelles, vaques. S’empra contra diarrees, cucs, i sarna (exteriorment).
ALTRES USOS
• Comestible: Les fulles tot i ser amargant, s’empraven com a verdura, en temps
dels romans (emperadriu LÍVIA DRUSILA). La rel bullida amb sucre (probiòtica).
• Condiment: en begudes alcohòliques (absenta). Pinço per a pollastres (millora pes,
rendiment, flora intestinal, antioxidants).
• Cosmètica. A la vegada actua com a preservativa contra fongs i antipruriginosa, i
combina bé amb quitosan.
• Perfum: oli essencial.
• Repel·lent de mosquits i puces.
• Tint: rel amb cendra i nabius, macerant-ho dona un tint blavós.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA INULA HELENIUM
• (1(10)E)-5beta-hidroxigermacra- • 4beta,5alfa-epoxi-1(10),11(13)-
1(10),4(15),11-triè-8, 12-òlid germacradièn-8,12-òlid
• 1-beta, 10 alfa-epoxi-1,10-H-cis- • 4-epi-iso-inuviscòlid
inunòlid • 4-oxo-5(6),11-eudesmadiè-8,12-òlid
• 1-deoxi-8-epi-invangustina • 4-oxo-11-eudesmaè-8,12-òlid
• 2beta, 11alfa-dihidroxi-eudesm-5- • 5-alfa-epoxi-alantolactona
èn-8beta,12-òlid • 5-epoxi-alantolactona
• 2-oxo-alantolactona • 7S,1(10)Z-4,5-seco-guaia-1(10),11-
• 3alfa-hidroxi-11betaH-eudesm-5-èn- dièn4,5-dioxo
8beta,12-òlid • 8-epi-tometosina
• 3-metil-2-alcanones (24 mg/100 g) • 10-iso-butiril-oxi-8,9-epoxi-timol
• 3-metil-quercetina iso-butirat
• 4-alfa-H-confertina • 10-isobutiril-oxi-6-metoxi-8,9-
• 4-beta-5,alfa-epoxi-4,5-cis-inulòlid epoxi-timol isobutirat
• 11alfa,13-dihidro-alantolactona • flavonoides (18 mg/g): catequina,
• 11-alfa-H-13-dihidro-iso- kaempferol, quercetina
alantolactona • friedelina
• 11-beta-hidroxi-13-clor-eudesm-5- • fructòsid
en-12,8-òlid • gamma-sitosterol
• 15-hidroxi-11betaH-eudesm-4-èn- • germacrè D
8beta,12-òlid • germacrè D-lactona
• Al • grasses
• alantacàmfora • helenalina
• alantolactona (antihelmíntica al 1 • helenina
per mil, immunostimulant, • igalan
antiinflamatòria) • inulenina (punt de fusió 110 º C)
• al·lo-alantolactona • inulina (40%)
• amargants • iso-alantolactona
• aplotaxè (a l’oli essencial)[= (8Z, 11Z, • iso-costunòlid
14Z)-heptadeca-1, 8, 11, 14- • iso-heleprolina
tetraene ] • K
• Mg
• azulè • Mo
• B-carotè • mucílag
• beta-humulè • Na
• beta-pinè • Ni
• beta-sitosterol • niacina
• bi-alantolactona • nonacosà
• Ca • oli essencial (4%): aplotaxè,
• campesterol alantolactona, iso-alantolactona,
• carabrona diplofil·lina
• cera • P
• Co • pectina
• costunòlid • poliacetilèns
• Cr • quercetina
• Cu • resina
• dammaradienol (saponina • saponina
triterpènica) • Se
• dammaradienil-acetat • Si
• daucasterol • sinantrina
• dihidro-alantolactona • Sr
• dihidro-iso-alantolactona • tomentosina
• diplofil·lina • trans-cariofil·lè
• escopoletina • trideca-12-èn-2,4,6,8,10 pentaí
• esterols • tri-nor-alantolactona
• estigmasterol • umbel·liferona
• Fe • vitamina B1
• fenols: àcid cafeic, àcid clorogènic, • vitamina B2
àcid ferúlic, àcid-p-cumàric, àcid • vitamina B12 (11 micrograms/100 g
rosmarínic, àcid sinàpic d’arrel)
• fibra • Zn
POSSIBLE TOXICITAT
Algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques al contacte amb la planta.

L’alantolactona és una lactona sesquiterpènica que té acció antitumoral envers diversos

càncers. Per exemple contra les cèl·lules d’HepG2. Inhibeix la proliferació cel·lular,
indueix l’atura del cicle a G2/M i l’apoptosi. L’aturada del cicle cel·lular té lloc per
l’estimulació del p21, i per la inhibició de la ciclina A1 i B1. La promoció de l’apoptosi té
lloc per l’increment de l’expressió de la PARP i la caspasa-3 i la producció de ROS (que
suprimeix la via AKT i inhibeix la mitofàgia mediada pel PINK-1).
L’alantolactona té efectes contra les cèl·lules B de la leucèmia limfoblàstica aguda. Tant
in vitro com in vivo hi promou la producció de ROS i el dany a l’ ADN conseqüent.
L’alantolactona hi inhibeix la reductasa.
L’alantolactona inhibeix la proliferació i indueix l’apoptosi en cèl·lules de càncer
d’estómac. Indueix la formació de ROS (espècies reactives d’oxigen), i això mitjançant la
inhibició de l’activitat de la TrxR1. I això provoca l’activació de la MAPK (p38 mitogen-
activated protein kinase) i l’apoptosi en aquestes cèl·lules gàstriques. L’alantolactona
actua amb sinergia amb l’erastina contra el càncer d’estómac, per la inhibició del TrxR1 i
del GSH.
L’alantolactona provoca l’acumulació d’autofagosomes degut a la fallada de la llur
degradació. Inhibeix l’activitat i l’expressió de les proteïnes CTSB/CTSD. Aquestes, quan
s’esgoten provoquen una disfunció dels lisosomes. L’alantolactona inhibeix la proliferació
de cèl·lules del càncer de pàncrees in vitro i in vivo, i estimula la sensibilitat a la
quimioteràpia (oxaliplatí). L’alantolactona els provoca la mort cel·lular malgrat reduir els
nivells de TFEB.
L’alantolactona indueix l’apoptosi a les cèl·lules MDA-MB-231 de càncer de mama.
Indueix la via mitocondrial de les caspases (3, 9), incrementant la ratio Bax/Bcl-2,
disminuint la MMP, fent alliberar Citocrom C de les mitocòndries al citoplasma, fent
clivelles al PARP, fent que es produeixin ROS, modulant les activitats dels MAPKs, i fent
minvar l’expressió de p-NF-kappaB, p65 i pSTAT3; i a la vegada, incrementant el p-c-
Jun. En tumors MDA-MB-231 implantats en rates frena molt l’angiogènesi.
L’alantolactona inhibeix la proliferació, la motilitat, la migració i la formació de tubs a les
cèl·lules endotelials de la vena umbilical. Per altra banda, fa minvar molt l’angiogènesi a
la membrana de l’al·lantocòrion d’embrió de pollastre. En general suprimeix la
fosforilació a l’ EGFR-2 i a les proteïnes subsegüents PLC-gamma-1, FAK, Src, Akt. És
per tant, antiangiogènica.
L’alantolactona inhibeix la proliferació i provoca producció de ROS en cèl·lules
d’adenocarcinoma de pulmó A549. Suprimeix l’activació del STAT3, inhibeix la seva
translocació al nucli i disminueix el seu lligam amb l’ADN. A la vegada, fa augmentar
l’acció de la doxorubicina i evita la resistència cap a ella, fent que s’acumuli més a
l’interior de les cèl·lules.
L’alantolactona reverteix la intolerància a la glucosa i la resistència a la insulina
provocades per una exposició prolongada a la IL-6. D’aquesta manera també reverteix la
inflamació a la musculatura esquelètica desencadenada pel TRL4. L’alantolactona
activa la fosforilació de l’ AKT (alpha serine/threonine-protein kinase) i així millora la
captació de glucosa per les cèl·lules musculars. L’alantolactona, per altra banda, atenua
la fosforilació del STAT-3 (signal transducer and activator of transcription 3), que la IL-6
estimula. La IL-6 estimula la TLR4 (toll-like receptor 4), un receptor de reconeixement de
patògens; i l’alantolactona ho reverteix.
L’alantolactona reverteix la intolerància a la glucosa típica de la obesitat i
desencadenada pel palmitat i la inflamació típica de la obesitat. El palmitat activa la
fosforilació de les JNK (c-Jun N-terminal kinases) i la kinasa IKKbeta/alfa, i incrementa
els nivells de citokines proinflamatòries (TNF-afa, IL-6) i quimiokines com la MCP-1
(monocyte chemoattractant protein-1). Però l’alantolactona redueix la via de la proteïna-
kinasa mitògen-activada associada a les JNK. Això no obstant, l’alantolactona no afecta
la via del NF-kappaB als adipòcits. Ara, fa minvar l’expressió genètica de les JNK i del
TLR4 i redueix la inflamació associada a la IL-6 i MCP-1 ARNm, tant als adipòcits com
als macròfags infiltrats.
L’alantolactona inhibeix la TrxR (tioredoxina-reductasa) recombinant o l’enzim mateix
dins la cèl·lula. A les cèl·lules HeLa (càncer de matriu) la tioredoxina oxidada puja molt
amb el tractament amb alantolactona. També provoca acumulació de ROS i apoptosi.
L‘alantolactona té un efecte inhibidor sobre el citocrom P450 /CYP3A4. Per tant, pot
contrarestar l’activitat de molts medicaments:
• barbitúrics • griseofulvina • primidona
• cafestol • hiperforina • rifabutina
• carbamazepina • inhibidors de la • rifampicina
• dexametasona transcriptasa inversa • topiramat
• felbamat no nucleòtids • troglitazona
• fenitoïna • modafinil
• glucocorticoides • piolgitazona
L’alantolactona és eficient inhibint les línies cel·lulars JURL-MK1 (leucèmia), HeLa

(càncer de matriu), B16F10 (melanoma), K562 (leucèmia mielògena), U87 (glioma),
Bel-742 (càncer de fetge), SMMC7721 (càncer de fetge), HepG2 (càncer de fetge), SF-
295 (càncer cerebral), HL-60 (leucèmia), Hepa 1c1c7 (càncer de fetge), BPRc1 (càncer
de fetge), HCT-8 (càncer de còlon).
La iso-alantolactona actua contra càncer pancreàtic a 6 micrograms/mL. Té activitat
antiproliferativa, indueix l’apoptosi per la via mitocondrial, inhibeix la formació de
colònies i la migració a les cèl·lules PANC-1, SW1990. També l’alantolactona i l’al·lo-
alantolactona tenen els mateixos efectes.
L’alantolactona estimula l’apoptosis per la via intrínseca a cèl·lules K625 (leucèmia),
HepG2 (càncer de fetge), U87 (glioblastoma).
L’alantolactona actua contra el càncer colo-rectal RKO. Hi inhibeix la viabilitat
cel·lular, i hi indueix l’apoptosis, amb producció de ROS i disrupció del potencial de la
membrana mitocondrial. Això és concomitant amb una frenada del Bcl-2 i una
estimulació del Bax, i una activació de les caspases 3 i 9.
La iso-alantolactona té efecte antiinflamatori. A la micròglia BV2 disminueix la
producció de TNF-alfa, IL-1beta, NO, PGE2 quan la inflamació és provocada per LPS. En
canvi, incrementa l’expressió de Nrf2 i HO-1 i els nivells de fosforilació del GSK-3beta.
Activa, doncs, la via de senyals antiinflamatòria GSK-3beta-/Nrf2.
La iso-alantolactona disminueix la inflamació pulmonar (provocada per LPS). Això és
concomitant amb la inhibició de la pujada de MPO, MDA, TNF-alfa, IL-1beta. També fa
que disminueixin molt menys els nivells abaixats pels LPS de SOD, GPX, CAT.
L’alantolactona suprimeix l’activació del NF-kappaB induïda pels LPS, i també fa minvar
molt la fosforilació del PI3K i AKT. També activa l’expressió del Nfr2 i HO-1. La iso-
alantolactona protegeix de la pneumònia provocada per Staphylococcus aureus.
La iso-alantolactona indueix l’apoptosi a les cèl·lules de càncer d’esòfag. Els activa les
caspases 3, 7, 10 i hi estimula el receptor de mort DR5. També hi estimula la formació
de ROS. En tumors implantats de la línia ECA109 a rates, té una acció supressora del
tumor.
La iso-alantolactona té efectes antiadhesiu, antimigratori i antiinvasiu en cèl·lules MDA-
MB-231 de càncer de mama. Fa minvar l’expressió de la MMP-2 i de la MMP-9. També i
molt la p-p38 MAPK, però no altera la p-ERK 1/2 o la p-JNK 1/2. Bloqueja la
translocació del NF-kappaB p65 del citoplasma al nucli.
La iso-alantolactona és un potencial tractament contra la leucèmia mielògena
K562/A02 amb el fenotipus Bcr/Abl. La iso-alantolactona hi indueix l’apoptosis,
mitjançant la producció de ROS i la modulació dels nivells de Bcl-2 i família; i per
l’activació de les caspases, les clivelles a la PARP i l’alliberació al citoplasma de citocrom
C. La iso-alantolactona inhibeix la proliferació cel·lular induint l’aturada del cicle a S.
La iso-alantolactona té acció antiproliferativa en línies cel·lulars com ara JURL-MK1
(leucèmia), HeLa (càncer de matriu) i B16F10 (melanoma), sense afectar les cèl·lules de
ronyó o fetge sanes. Hi fa incrementar les nivells dels enzims antioxidants o
desintoxicants (GR, GGCS, GST-Pi, HO-1). També pot ser eficient contra el càncer de
pàncrees. Redueix el potencial de membrana a les cèl·lules PANC-1.
La iso-alantolactona és eficient contra el carcinoma de cèl·lula escamosa de cap i coll
UM-SCC-10A. Hi indueix apoptosis, però no necrosi. Fa que s’aturi el cicle cel·lular a G1,
augmenta el p53 i el mp21 i rebaixa l’activitat de la ciclina D. Augmenta el Bax (gen pro-
apoptòtic) i disminueix el Bcl-2 (gen anti-apoptòtic). I fa que s’alliberi citocrom C al
citoplasma (de de la mitocòndria), que es redueixi el potencial de membrana mitocondrial
i que s’activi la caspasa-3.
La iso-alantolactona actua com a desintoxicant. Ja l’extracte fet amb metanol de la rel
de la Inula helenium té una acció desintoxicant, ja que indueix l’activitat dels enzims
NDPH oxidoreductasa 1 (NQO1, QR) i la GST, essent-ne els majors responsables la iso-
alantolactona i l’alantolactona. Indueixen la QR tant a cèl·lules Hepa1c1c7 com a les
mutants BPRc1, que no tenen el translocador del receptor de l’aril-hidrocarboni. La iso-
alantolactona en cèl·lules in vitro indueix l’activitat de la GST, GSH, GGCS (gamma-
glutamil-cisteïna-sintetasa), i la heme-oxigenasa-1. També provoca un increment de
l’activitat de la luciferasa a les HepG2-C8. També estimula la translocació nuclear de la
Nrf2 (nuclear related factor E2). La iso-alantolactona és, doncs, quimio-preventiu i actua
com un inductor de la fase 2 enzimàtica. Mitjançant l’estimulació de l’acumulació del
Nrf2 al nucli.
L’alantolactona i la iso-alantolactona, ambdues, tenen un efecte antiinflamatori contra
l’artritis reumàtica. Inhibeixen les vies del NF-kappa-B i del MAPK induïdes pel TNF-
alfa. Als fibroblasts suprimeixen l’expressió de MMP-3, MCP-1, IL-1 quan són afectats pel
TNF-afa. A les cèl·lules RAW 264.7 activades per LPS suprimeixen l’expressió de IL-1, IL-
6 i iNOS. Això, entre 0.6 i 2.4 micrograms/mL. Prenent per boca 12-50 mg/Kg de la
barreja es nota un alleujament (en potes de rates). L’extracte amb etanol de la rel de la
Inula helenium activa la via p38MAPK/Nrf2/HO-1 a les cèl·lules Raw264.7 produint un
efecte antiinflamatori potent.
L’alantolactona i la iso-alantolactona tenen efecte larvicida, antifúngic, antihelmíntic,
antibacterià, antiinflamatori, anti-tripanosòmic i antiproliferatiu (càncer de còlon,
melanoma, ovari, pròstata, pulmó, leucèmies).
El costunòlid, una altra lactona sesquiterpènica de la Inula helenium, ajuda a la
doxorubicina contra la leucèmia mieloide crònica K562/ADR, mitjançant la inhibició
de la via PI3K/Akt, i l’activació de la caspasa-3, la PARP i la frenada de l’expressió de la
p-glicoproteïna.
El costunòlid té efectes contra la leucèmia mieloide crònica K562, i en sinergia amb l’
imatinib. Hi inhibeix la proliferació cel·lular, i hi indueix l’apoptosi per la via
mitocondrial, per la modulació dels nivells de proteïnes de la família del Bcl-2, i induint
l’activació de les caspases. Augmenta l’apoptosis induïda per l’imatinib, per la via de
senyals de transducció Bcr/Abl i per la via de l’activador de la transcripció 5. El
costunòlid inhibeix la proliferació cel·lular aturant el cicle a la fase G2/M, i abaixa
l’expressió de la ciclina B1 i cinasa depenent de la ciclina, a la vegada que augmenta
l’expressió del p21.
L’iso-costunòlid té acció citotòxica envers les línies cel·lulars A2058 (càncer de pell), HT-
29 (càncer de còlon), HepG2 (càncer de fetge), essent les IC50, respectivament de 3, 5 i
2 micrograms/mL. L’apoptosi va acompanya d’una aturada en G0/G1. Fa incrementar
els nivells de Fas i facilita la migració de citocrom C fora de la mitocòndria, la qual cosa
és concomitant amb una modulació de la família Bcl-2. Per altra banda, sembla no
provocar producció de ROS i abaixa una mica els nivells de procaspasa-8, procaspasa-3,
PARP i Bid.
Entre els sesquiterpenoïdes eudesmanòlids de la Inula helenium, destaca l’ 11-beta-
hidroxi-13-clor-eudesm-5-en-12,8-òlid pels seus efectes contra les cèl·lules mare de la
leucèmia mielògena KG1a. Un altre eudesmanòlid promou molt les proteïnes
relacionades amb l’apoptosis (Bcl-2, Bax, citocrom C, caspasa-9, caspasa-3).
L’igalan és una altra lactona sesquiterpènica de la Inula helenium. Activa la via del Nrf2
(nuclear factor erythroid 2-related factor), mitjançant l’increment de la forma inactiva del
GSK3beta, la forma fosforilada de l’ AKT i l’acumulació nuclear del Nrf2. D’aquesta
manera s’incrementen HO-1, NQO1, gens diana a les cèl·lules del càncer de fetge
HepG2. Per tant, l’igalan activa els mecanismes defensius i de desintoxicació cel·lulars.
La barreja de lactones sesquiterpèniques de la Inula helenium (extracte fet amb hexà) té
un efecte inhibidor sobre els senyals de transducció i d’activació de la transcripció STAT
a les cèl·lules de càncer de mama MDA-MB-231. La barreja suprimeix la fosforilació del
STAT3 a la tirosina 705, sense afectar les kinases anteriors en el corrent de senyals.
Frena l’expressió dels gens diana de la STAT3, incloent-hi la ciclina D1, c-myc, i Bcl-2, i
indueix l’apoptosi mediada per les caspases. Suprimeix l'activació de la STAT3. Inhibeix
el creixement de tumors de mama implantats en rates. En definitiva, pot ser un bon
tractament contra el càncer de mama triple negatiu.
Les lactones sesquiterpèniques de la Inula helenium inhibeixen l’activació del NF-kappa-
B activada pel TNF-alfa, així com l’expressió del TNF-alfa, IL-1, IL-4 a les cèl·lules HeCat,
a dosi de 0.6-2.4 micrograms/mL. L’aplicació tòpica a l’1 per mil (pes/pes) en una crema
emol·lient atenua la dermatitis atòpica provocada pel 2,4-dinitro-cloro-benzè a l’orella
de rates. Això és concomitant amb uns menors nivells sèrics de TNF-alfa, IFN-gamma i
IgE. La reducció és menor pel que fa als nivells d’ARNm de IL-4, IL-5, IL-13. Aquest
tractament tòpic redueix l'engruiximent de la capa de dermis/epidermis i la inflamació
infiltrava.
Les lactones sesquiterpèniques obtingudes extretes amb etil acetat i etanol de la Inula
helenium tenen efectes contra les cèl·lules de càncer de pàncrees. A molt baixes
concentracions aturen el cicle cel·lular a G0/G1 a les CFPAC-1. A concentracions més
altes indueixen l’apoptosi per la via mitocondrial. També inhibeixen la fosforilació del
STAT3/AKT, impedint així la migració.
Les lactones sesquiterèniques de la Inula helenium obtingudes per extracció amb hexà
inhibeixen el creixement cel·lular a les MK-1, HeLa, B16F10.
Les lactones sesquiterpèniques han de ser les responsables de l’efecte desintoxicant de
la planta. Estimulen la quinona-reductasa i la glutatió-S-transferasa, influint sobre la
transcripció.
La barreja d’àcids fenólics de la Inula helenium té un efecte neuroprotector. En cèl·lules
del neuroblastoma SH-SY5Y fan que es produeixin radicals lliures de peròxid d’Hidrogen.
Aquests radicals fan que s‘indueixi la pèrdua de viabilitat, incrementen l’apoptosis,
redueixen l’activitat de la superòxid-dismutasa, fan que minvi el potencial de la
membrana mitocondrial, i que es produeixi menys ATP. La barreja d’àcids fenòlics, per
contra, reverteix tot això.
L’extracte aquós de les fulles de la Inula helenium té un efecte positiu contra càncers de
cervell, més concretament, almenys contra el glioma humà U-87 MG. L’efecte citotòxic i
antiproliferatiu té lloc a 200 micrograms/mL.
Un extracte de la planta més concentrat amb polipèptids actua contra el càncer de
mama. Això també si a la Inula helenium s’hi afegeixen Chelidonium majus, i Equisetum
arvense. Aquest mateix extracte de la barreja de Inula helenium, Chelidonium majus,
Equisetuim arvense, i Inonotus obliquus, actua contra el limfoma de cèl·lules T en adults
de ratolins ASF-LL, en injeccions intraperitoneals. En un altre model, l’extracte enriquit
amb polipèptids de la Inula helenium, Chelidonium majus, Equisetum arvense, Inonotus
obliquus i Hypericum perforatum actua contra l’adenocarcinoma de creixement lent
CBRCB-Rb en ratolins.
L’extracte de la Inula helenium té acció citotòxica envers les línies cel·lulars HT-29
(càncer de còlon), MCF7 (càncer de mama), Capan-2 (càncer de pàncrees) G1.
El 10-isobutiril-oxi-8,9-epoxi-timol isobutirat té acció antibiòtica envers Candida
albicans, Enterococcus sp., Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphyloccocus
aureus.
L’aplotaxè inhibeix l’activació de les cèl·lules T expressant-ho en termes de l’expressió de
la IL-2 i el CD69. Curiosament, l’aplotaxè no té afecte apoptòtic o necròtic, tampoc sobre
la formació del conjugat induït pel superantigen entre cèl·lules T Jurkat i cèl·lules B Raji.
Tampoc sobre l’agrupament de CD3 i LFA-1 a la sinapsis immunològica. Però l’aplotaxè,
en canvi, sí que inhibeix i força la fosforilació de la PKC-θ, i també la translocació a la
sinapsis immunològica; i bloqueja la internalització del receptor de la cèl·lula T induïda
per PMA. A més, condueix a la inhibició de la fosforilació de les MAPK (JNK, ERK, p38) i
a la inhibició de les activitats promotores del NF-kappa-B, NF-AT i AP-1 en cèl·lules T
Jurkat. En resum, l’aplotaxè té un efecte immunosupressor sobre les cèl·lules T
activades, i això mitjançant la modulació de les vies del la PKC-θ i MAPK.
L’oli essencial de la Inula helenium té molta acció antibiòtica contra MRSA
(Staphylococcus aureus resistents, a 1-9 mg/mL), gràcies a la configuració espacial més
que de les molècules d’alantolactona i d’iso-alantolactona, per la de la diplofil·lina. Les
dues primeres adopten forma en U, amb un metil al mig, mentre la tercera adopta la
forma de S. La iso-alantolactona inhibeix l’expressió de l’alfa-toxina al S. aureus causant
de pneumònia. La concentració bactericida mínima és d’uns 0.02 microL/mL d’oli
essencial de la rel. Hi ha danys a la membrana, concomitants amb permeabilitat de
fosfats i àcids nucleics que en surten.
Els polisacàrids de la rel de la Inula helenium activen el sistema Th1 als macròfags
peritoneals de ratolí induït per la presència d’eritròcits d’ovella. Activen però no molt
(menys que els LPS) la producció en ells de NO.
ACCIONS DE L’ALANTOLACTONA EN DIFERENTS TIPUS DE CÀNCER

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3826378/table/tab1/?report=objectonly
TIPUS DE CÀNCER LÍNIA CEL·LULAR EC 50 Dianes moleculars

FETGE HepG2 40 microM Bax/Bcl2 ↑
Bel-7402 caspasa-3 ↑
SMMC-7721 STAT3 ↓
caspasa-8 ↑
Bid ↑
MMP ↓
NF-kappaB↓
p53 ↑
p65 ↓
GLIOBLASTOMA U87 20-40 microM ADP-ribosa ↓
Bax ↑
Bcl-2 ↓
caspasa-3 ↑
caspasa-9 ↑
NF-kappaB ↓
P53 ↑
ROS↑
CÒLON HCT-8 5 micrograms/mL Activina/ SMAD3 ↑

Cripto-1/ActRII ↓
LEUCÈMIA HL-60 10-50 citocrom C ↑
K562 micrograms/mL Bax ↑
K562/ADR PARP ↓
(eritroleucèmia) ADP-ribosa ↓
NF-kappa B ↓
formació d’ADN ↓
fosforilació I-kappa-B-
alfa ↑
p21 ↑
Bcr/Abl ↓
P-glicoproteïna ↓
ciclina B1 ↓
CDPK1 ↓
PULMÓ A549 6-25 microM
ALTRES CÀNCERS MK-1 (leucèmia) Bcl-2 ↓
HeLa (matriu) caspases ↑
B16F10 (melanoma) COX-2 ↓
PC3 (pròstata) fosforilació Akt ↓
iNOX ↓
NF-kappaB ↓
Nrf2 ↑
p53 ↑
VEGF ↓
LLIRI BLAU
Iris germanica L. [1753, Sp. Pl. : 38]
2n = 36, 44, 48
Iris germanica. Làmina d' AMÉDÉE MASCLEF Làmina de HANS-SIMON HOLTZBECKER

Iris germanica. Làmina de THOMÉ, OTTO WILHELM
Iris florentina. Làmina de FRANZ EUGEN

KÖHLER
NOMS POPULARS
Alemany: Deutsche schwertlilie/Echte schwertlilie / Ritter-schwertlilie /

Schwertlilie / Türk schwertlilie
Anglès: German iris/Bearded iris / Blue Flag / Fleur-de-lis / Garden iris / Iris /
Orris / Orris rood / Orris root / Purple flag / Tall bearded iris
Àrab: ‫ كف الصبا‬/ ‫ سوسن ألماني‬/ ‫ سوسن‬/ ‫ زنبق أزرق‬/ ‫سوسن جرماني إيريسا‬/ irsa
Armeni: Հիրիկ պարկային
Castellà: Iris/Lirio / Lirio cardeno / Lirio común / Lirio morado/ cárdeno, carrizas,
carrucia, cebollas de lirios, cuchillos, espadaina, espadañas, fresilla de
monte, ireos de flor blanca, ireos de flor púrpura, iris, lirio, lirio azul, lirio
blanco, lirio calzado, lirio cárdeno, lirio de campo, lirio de Florencia,, lirio de
las parmas, lirio de maceta, lirio de palma, lirio morado, lirio pascual, lirio
silvestre, parma, parmito
Català: Lliri blau/Garitjol blau / Grejol/Lliri comú/Lliri morat/ Lliri de Sant Josep
Danès: Have-iris / Iris / Sværdlilie
Eslovac: Kosatec nemecký
Eslovè: Bradata perunika / Nemška perunika / Perunika nemška
Estonià: Aediiris/Aed-võhumõõk
Finlandès: Saksankurjenmiekka/Sininen kurjenmiekka
Francès: Iris d'Allemagne/Flambe/Iris / Iris allemand / Iris germanique
Gal·lès: Gellesgen farfog
Grec: Ίριδα / Ίρις η γερμανική / Καζάφι
Hebreu: ‫אירוס גרמני‬
Holandès: Blauwe lis/Duitse lis / Duitse lis soort / Lis soort
Hongarès: Kerti nőszirom/Kék nőszirom / Nepáli nőszirom
Italià: Giaggiolo maggiore/Giaggiolo paonazzo
Japonès: ドイツアヤメ
Kurd: Pelezêsk/Pizîlaqa alman
Noruec: Hageiris
Polonès: Kosaciec bródkowy/Kosaciec niemiecki / Kosaciec ogrodowy
Portuguès: Lírio-cardano / Lírio-cardeno / Lírio-da-alemanha / Lírio-germânico / Lírio-
roxo/ Iris / Lírio florentino
Rus: Ирис германский
Serbi: Перуника/Богиша/ Perunika/ Bogiša
Suec: Tyskiris/Trädgårdsiris
Turc: Mor süsen / Navruzu / Türk süzeni
Txec: Kosatec německý
Ucraïnès: Півники німецькі
Xinès: 德国鸢尾
Les Iridàcies tenen flors dialipètales, superovàriques, anisostèmones; tenen rizomes o

bulbs, i els estigmes bilobulats.
Dins les Iridàcies, el gènere Iris es distingeix per tenir les fulles lanceolades de més de 3
mm d’amplada que ixen molt abans que les flors; i flors amb tèpals desiguals entre ells,
molt més grans que 15 mm, 3 exteriors divaricats o tirats cap avall i els 3 interiors drets;
estams erectes; estils curts; estigmes molt grans, petaloides.
Aquest lliri és planta perenne que pot arribar fer 80 cm d’alçària. Destaca per rizoma
carnós, blanc, que s’estén densament i horitzontal. Les fulles són lanceolades, i una mica
més curtes que les tiges floríferes. Hi ha 2-3 flors per espata, molt oloroses, subsèssils,
de color morat, violeta, blanc o groc i morat. L’espata està inflada i té les valves obtuses
oblongues, herbàcies a la base, escarioses i rogenques a la part de dalt. El periant té el
tub més llarg que l’ovari, i divisions amples de longitud similar, i el limbe quasi tan
ample com llarg. Les divisions exteriors són barbudes per la part de sobre i al mig. Els
estigmes són més amples al cim i hi tenen 2 lòbuls ovals divaricats. La càpsula és oval-
trígona.
Dins el gènere, Iris germanica es distingeix per tenir un rizoma gruixut (com el dit gros) i
no bulbs, i fulles no canaliculades, el periant amb el tub més llarg que l’ovari, la tija de
més de 30 cm, espates verdes a la base, estigmes més amples al cim i flors liles, blaves,
morades, porpra, taronja, grogues, rosa, vermelles, o blanques. Hi ha la var. florentina
de flors blanques, amb les divisions del periant (tèpals) molt més llargs que amples,
estigmes més amples a la zona del mig, amb lòbuls no divaricats i rizoma molt olorós
una mica rosat.
Iris germanica al món, segons GBIF
Es fa en terrenys rocosos o argilosos més aviat secs, assolellats, segurament

subespontània. Es troba majoritàriament a Europa i Amèrica del Nord. També al SE
d’Austràlia. No tolera la salinitat i tampoc li agraden els terrenys massa adobats amb
matèria orgànica. A Catalunya manca a les planes lleidatanes i a cotes per sobre els
1500 m snm.
ESOTERISME
Els lliris de flors grogues i morades simbolitzen la passió sexual, però també la falsedat.
Els de flors blaves simbolitzen l’arribada de bones notícies tranquil·litzadores i
d’assoliment de capricis i de la bellesa. Els de flors violeta s’associen a la noblesa i
devoció religiosa, donen harmonia espiritual, saviesa i intel·ligència i ajuden a meditar i a
estudiar amb tranquil·litat. Els de flors blanques signifiquen la puresa i esperança de
recuperació després dels problemes de salut o altres i superació de les adversitats o
invitació a superar la manca de comunicació. Per als grecs clàssics aquestes flors
blanques varen sorgir d’unes gotes de llet de quan Hera dona va el pit a Hèrcules. La
resta de la llet encara es pot veure mirant el cel en una nit sense lluna i sense núvols en
forma de Via Làctia.
Per als antics egipcis les flors d’Iris representaven la saviesa, la fe i la valentia i es
posaven a la tomba amb l’avinentesa que aquesta valors els mantindria el difunt al més
enllà. La flor de lis és un símbol de nobles des dels temps micènics (des del rei CNOSSOS)
fins la nissaga dels borbons actuals, des de l rei LLUÍS VII.
Segons la mitologia grega Iris era filla de Taumas i d’Electra, i germana de les Harpies.
Iris era la missatgera dels déus de l’Olimp i duia gairebé només bones notícies. Per tal
de facilitar la comunicació dels missatges Hera la va convertir en l’arc de Sant Martí. De
la flor de l’Iris n’hi ha de tants color com té l’arc de Sant Martí. Per als rituals religiosos
les flors d’aquest lliri han de ser collides per persones castes. I la flor mateixa, en
especial la blanca, és símbol de castedat. Però a la vegada és una flor que pot reconciliar
els amants. També hi havia una prova per esbrinar si una donzella era verge o no. Si
orinava molt després de prendre el pol·len del lliri amb aigua o vi, això delatava que no
ho era. Per altra banda, el ritual de neteja de males energies a les embarassades amb la
rel del lliri facilita que tinguin un bon part si es fa dues setmanes abans del termini.
També poden penjar una rel del coll amb una cinta verda que la creui i que arribi fins la
panxa. I la rel penjada del coll fa que els amants es reconciliïn.
És planta de Venus i de la Lluna i és adient collir-la quan Venus o la Lluna estiguin en
Àries o en Libra.
El perfum intens de la flor ajuda en rituals màgics. Si es manté a la cambra de la noia
que s’ha de casar ja des d’u mes abans això facilitarà la felicitat del matrimoni. I si una
dona està molt desesperada pels mals tràngols que està passant pot recórrer a posar-se
en contacte amb la pell una bosseta de tela morada amb un tros de pergamí on hagi
escrit el seu nom i una creu al costat, i amb tres llavors de llimona, un propàgul de
falguera i una llesca de rel de lliri. Però mentre cus la bosseta ha de repetir unes quantes
vegades la frase: «Que la Magdalena em cerqui i canviï el meu destí, i que condueixi la
meva vida ple bon camí».
Somniar amb lliris representa el desig sexual i la confiança de sobreposar-se als
sentiment negatius. Olorar-los és un bon auguri. Veure’ls en somnis fora de temporada
significa que tenim esperances enganyoses i que som víctimes d’infidelitats. Però en
general somniar amb lliris és símbol de sensibilitat i gràcia espiritual.
El preparat com a flor de BACH és adient per a les persones que els manca inspiració.
Penjant-se un tros de rizoma del coll s’aconsegueix que es redueixien els ganglis inflat o
les hemorroides.
HISTÒRIA
A la terrissa micènica del segle XV a.C. ja hi figuren imatges

que es podrien interpretar com flors d’Iris. DIOSCÒRIDES
(segle I) distingia la varietat macedònica (var. florentina) per
la bona olor del rizoma de color una mica ataronjat i més
potent com a medicinal. El rizoma és calorífic i fluïdifica els
humors. És bo contra tos amb mucositats espesses, o quan
la bilis és massa espessa (aleshores, amb hidromel). El
rizoma fa dormir, alleuja el mal de ventre i humiteja els ulls.
Beguda l’aigua del rizoma amb vinagre convé als qui han
estat mossegats per serps verinoses, i també als qui pateixen
de la melsa, tenen espasmes, calfreds, o ejaculen quan no
toca. Beguda l’aigua del rizoma amb vi fa venir la regla. El
lavatives obra fístules i llagues, i convé als qui tenen ciàtica.
En bafs del baix ventre estova els conductes genitals
femenins. Introduït un bocí de rizoma com a supositori
vaginal amb mel fa expulsar el fetus. El cataplasma del rizoma bullit estova les escròfules
i regenera la carn allí on s’ha posat a la vista l’os. El cataplasma amb vinagre i oli de
roses va bé contra el mal de cap. Un petit cataplasma del rizoma amb mel i rel de
Veratrum album neteja la pell de pigues i efèlides.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que l’»Orris» o «Flower-de-luce» és calent i sec en
tercer grau, mitiga els accessos de febre, fa venir la regla, ajuda a desintoxicar-se de
verins, convé als qui tenen dificultats per respirar. La rel triturada en verd lleva el morat
de l’atac de feridura o infart si s’aplica a les zones afectades.
LITERATURA
En un país llunyà el rei es moria i ningú no sabia quin remei e podia curar, llevat de
l’últim apotecari que digué que només olorant la flaire del lliri blau recuperaria la salut.
El rei va encomanar als seus tres fills que anessin a cercar-lo prometent al qui
l’aconseguís dur l’herència del regne. El fill gran era vanitós, el segon gandul i el tercer
bon jan. El fill grans i el mitjà passaren debades davant una velleta que demana pa per
poder menjar. El petit li’n oferí i a canvi la velleta que en realitat era una fada, li indià on
era el lliri blau. Tan content com unes pasques es dirigia cap a palau quan els dos
germans se’l trobaren i sorpresos per la troballa del lliri blau l’ofegaren en un estany
entre les canyes i se n’endugueren el lliri blau cap a palau. Però abans, d’amagat del
germà gran, el mitjà havia clavat una canya a l’aigua perquè el petit pogués respirar des
de sota l’aigua. Al presentar el lliri blau al pare se sentí una veu que eixia de la mateixa
flor que deia» «no és pas aquesta la ma del qui ha trobat la flor». Sospitant per l’absència
del fill petit, el pare, ja recuperat, manà anar a cercar-lo. Quan eren a la vora se sentí
una flauta que un pastor havia fabricat amb el sobrant de la canya que ajudava a
respirar el fill petit, i entre les notes una veu que deia: « passa, passa, mal germà, i no
em nomenes, que m’has mort en riu d’arenes, per la flor del lliri blau». Al sentir això el
rei demanà explicacions al fill mitjà, qui li explicà el que havia passat. Un cop salvat el
petit i nomenat hereu del regne, el gran va ser desterrat i el mitjà perdonat. D’aquesta
llegenda medieval el mestre JOAQUÍN RODRIGO en va compondre un poema simfònic.
—«Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un
lliri blau, color del cel, diu: —Vine, vine...—» [JOSEP CARNER]. GUILLERMINA MOTTA va
musicar el poema sencer («cançoneta incerta»).
VIRTUTS MEDICINALS
• abortiu • hipolipidèmic
• activador de la PKC • hipotensor
• antídot • immunomodulador
• antiespasmòdic • inductor de la quinona-reductasa
• antifúngic (p.p. irigenina, irilona, iris-
• antihelmíntic kashmirianin)
• antiinflamatori • inhibidor de l’alfa-amilasa (p.p.
• antimutagènic hidroxi-irilones)
• antioxidant • inhibidor de la serotonina
• antiproliferatiu • inotròpic negatiu
• antiulcerós (p.p. gamma- • laxant
irigermanal) • masticatori
• balsàmic • mucolític
• citotòxic (p.p. iris-kashmirianinaA) • neuroprotector
• colagog • perfum (var. florentina)
• colerètic • protector pancreàtic
• cosmètic • protector pulmonar
• diürètic • protector renal
• emmenagog • purgant
• estimulant de la respiració • relaxant musculatura llisa
• hepatoprotector • tònic cardíac
• hipoglucèmic • vomitiu
USOS MEDICINALS
• abscessos • mal alè (var. florentina)

• Alzheimer (var. florentina) • mal de cap (+ oli de roses + vinagre)
• angiocolitis • mal de ventre
• asma • malària
• Aspergillus flavus • melsa inflamada (esplenomegàlia)
• bronquitis a la gent gran • morats per mala circulació UE
• calfreds • nafres que deixen l’os a la vista
• càncer de pell • nafres que suquegen
• Candida albicans • picades de serps verinoses
• ciàtica (lavativa) • pigues (+ mel + Veratrum album
• cremades REL)
• dents que fan mal quan ixen • Plasmodium falciparum (p.p. iridal)
• dispnea • pleuresia
• ejaculació precoç • pòlips nasals
• Escherichia coli • Pseudomonas aeruginosa
• esclerosis • refredat
• escròfules • retenció d’orina
• espasmes • Serratia marcescens
• espermatorrea • taques fosques a la pell per insolació
• esplenomegàlia (+ Veratrum album REL)
• febre • tènia
• fístules • tos
• halitosis (var. florentina) • tos-ferina
• infeccions bacterianes • tuberculosis
• infeccions víriques • vegetacions
• insomni
ALTRES USOS
S’ha plantat molt als jardins i vora els camins als monestirs. També sobre les cabanes de
pedra seca per tal d’aguantar el sostre i evitar que la pluja s’endugui l’argila que tapa les
pedres. La rel assecada durant anys adquireix bona olor i, molta, en especial de la
varietat florentina (lliri de Florència), forma part de cosmètics, dentifricis, col·lutoris
contra l’halitosis. Les llavors s’han emprat com a denes de rosari. L’extracte de la rel
actua com a mata-caragols.
POSSIBLE TOXICITAT
Es pot donar el cas de dermatitis al·lèrgica de contacte amb la rel o preparats fets amb la
rel.
La irisolidona estimula la producció de citokines Th1 (IL-2, gamma-IFN, i Th2 (IL-4, IL-5)
als limfòcits T CD4+ i CD8+, a dosi entre 0.1 i 0.8 ppm. Per altra banda, la irilona
suprimeix la producció d’aquestes citokines actuant com immunosupressora.
L’iridal inhibeix el creixement de les cèl·lules A2780 (càncer d’ovaris) i K562 (leucèmia) i
també actua contra Plasmodium dalciparum.
PRINCIPIS ACTIUS DE L’ IRIS GERMANICA
• 2’-metil-6’-hidroxi-ciclohexenil-3- • flavonoides
metil-1-acetofenona-èter • furfural
• 2,4’,6-trihidroxi-4-metoxi- • gamma-irigermanal
benzofenona-2-O-beta-D-glucòsid • gamma-irona
• 3-beta,4’-dihidroxi-7,3’-dimetoxi- • genisteïna
flavona-5-O-beta-D-glucopiranòsid • geraniol
• 3-hidroxi-5-metoxi-acetofenona • glucòsids
• 5-metoxi-3’,4’-dihidroxi-6,7-metilèn- • ionona
dioxi-4H-1-benzo-piran-4-ona (=iris- • iridal
kashmirianina A) • iridina
• 5,2’-dihidroxi-3-metoxi-6,7-metilèn- • iridobelamal A
dioxi-flavona • iriflogenina
• 5,3’-dihidroxi-3-(4’-beta-D- • iriflogenina-4’-O-gentiobiòsid
glucopiranosil)-6,7-metilèn-dioxi- • irigenina
4H-1-benzo-piran-4-ona • irigenina S
(=germanaism H) • irilina D
• 5,3,3’-trihidroxi-7,4’-dimetoxi- • irilona (=5,4’-dihidroxi-6,7-metilèn-
flavona dioxi-iso-flavona)
• 5,7,2’-trihidroxi-6-metoxi-flavona • irilona-4’-O-beta-D-glucopiranòsid
• 5,7,4’-trihidroxi-6,3’,5’-trimetoxi-iso- • iris-kashmmirianina
flavona • irísid A
• 8-hidroxi-irilona • irisina
• 8-hidroxi-iriolona-5-metil-èter • irisolidona (=5,7-dihidroxi-6,4’-
• acetaldehid dimetoxi-iso-flavona)
• acetofenona • irisolidona-7O-alfa-D-glucòsid
• acetovainillona • irisolona
• àcid benzoic • iristectorona K
• àcid caprílic • irisxantona
• àcid decanoic • irona
• àcid làuric • iso-flavonoides:
• àcid mirístic ◦ 5-hidroxi-3-(4'-hidroxi)-6,7-
• àcid nonanoic metilèn-dioxi-4H-1-benzopiran-
• àcid piroglutàmic 4-ona
• àcid tridecílic ◦ 5-hidroxi-3-(4'-metoxi)-6,7-
• àcid undecílic metilèn-dioxi-4H-1-benzopiran-
• alfa-amirina 4-ona
• alfa-carotè ◦ 5-metoxi-3-(4'-hidroxi)-6,7-
• alfa-irona metilèn-dioxi-4H-1-benzopiran-
• androsina 4-ona
• apocinina ◦ 5,7-dihidroxi-3-(3'-hidroxi-4'-
• benzaldehid metoxi)-6-metoxi-4H-1-
• benzil-alcohol benzopiran-4-ona
• beta-amirina ◦ 5,7-dihidroxi-3-(3'-hidroxi-
• beta-carotè 4',5'dimetoxi)-8-metoxi-4H-1-
• beta-irona benzopiran-4-ona
• beta-sitosterol ◦ 5,7-dihidroxi-3-(3'-hidroxil-4', 5'-
• cirsiliol-4’-glucòsid dimetoxi)-6-metoxi-4H-1-
• daucosterol benzopiran-4-ona
• diacetil ◦ 5,7-dihidroxi-3-(3'-metoxi-4'-
• estigmasterol hidroxi)-6-metoxi-4H-1-
• estigmasterol-3-O-beta-D- benzopiran-4-ona
glucopiranòsid ◦ 5,7-dihidroxi-3-(4'-hidroxi)-6-
• etil-miristat metoxi-4H-1-benzopiran-4-ona
• eugenol ◦ iso-peonol
• iso-penol • naftalè
• lectina → GalNAc/Gal • naringenina
• linalool • nonil-aldehid
• mangiferina • oli essencial
• metanol • ombuïna
• metil-caprilat • oxalat càlcic
• metil-linoleat • resina
• metil-oleat • tanins
• metil-palmitat • tectoridina
• midó • tectorigenina
• mucílag • triterpens
• muningina • vitamina C FUL
• N-deacaldehid
AROMA DE LES FLORS D’IRIS GERMANICA
• 1-cariofil·lè 0-54% • alfa-bulnesè 0-2.5%

• 1-decanol 0-0.5% • alfa-cariofil·lè 0-16.5%
• 1-iso-propil-3-tert-butil-benzè • alfa-cedrè 0-2.5%
• 1-metoxi-4-propil-benzè • alfa-ciclo-ciral
• 1-nonanol • alfa-copaè 0-7%
• 1-octanol 0-2% • alfa-cubebè 0-1%
• 1-undecanol • alfa-fel·landrè 0-0.5%
• 2-dodecanona 0-0.5% • alfa-guaïè 0-1%
• 2-etil-1-butanol • alfa-longifolè 0-4.5%
• 2-etil-hexanol • alfa-longipinè 0-3%
• 2-fenil-1-propanal • alfa-pinè 0-12%
• 2-isopropil-5-ceto-hexanal • alfa-santalol
• 2-metil-popanoic-acetil-èster 0-2% • alfa-terpinè 0-0.5%
• 2-pentadecanona 0-6% • alfa-terpineol 0-1%
• 2-tert-butil-4-hidroxi-anisol • alfa-thujona 0-13.5%
• 2,2,4-tetrametil-3-pentanona • allil-hexanoat
• 2,2,4-trimetil-pentà 0-2.5% • al·lo-aromadendrè 0-11.5%
• 2,2,5-trimetil-hexà • amil-caprilat
• 2,3-dimetil-ciclohexanol • aristolè
• 2,3,4-trimetil-pentà 0-0.5% • aromadendrè 0-1.5%
• 2,4-dimetil-pentà • benzil-benzoat
• 2,5-dimetil-hexà 0-0.5% • benzil-formiat
• 2,6-di-tert-butil-p-cresol 0-0.5% • beta-asarona
• 3-carè 0-1.5% • beta-cedrè 0-29%
• 3-metil-heptà 0-0.5% • beta-ciclo-citral 0-0.5%
• 3-metil-pentà 0-1% • beta-eudesmè 0-2.5%
• 3,5-dimetil-2-ciclohexèn-1-ona 0- • beta-pinè 0-4%
2.5% • beta-pinona
• 4-carè 0-2.5% • beta-santalol
• 4-terpineol 0-0.5% • beta-terpineol 0-3.5%
• 6-decalactona • beta-thujona 0-2.5%
• 7,8-epoxi-alfa-ionona • butil-butirat 0-0.5%
• àcid fenil-acètic • butil-caprilat
• àcid gerànic 0-1% • butil-hidroxi-anisol
• àcid mirístic • butil-iso-butirat
• aldehid anísic 0-5% • calarè 0-2%
• aldehid benzoic • camfè
• alfa-asarona 0-0.5% • cariofil·lè-òxid
• alfa-bisabolè 0-7% • carvomentè
• alfa-bisabolol 0-0.5% • cedril-acetat
• cedrol • iso-longifolè
• cetona 0-2% • iso-mentol 0-0.5%
• ciclohexà 0-0.5% • iso-pulegol 0-1%
• ciclohexan-etanol 0-5.5% • iso-safrol 0.21%
• cinamaldehid 0-9% • isoprè 0-3%
• cineol 0-0.5 0-2.5% • lauril-alcohol 0-1.5%
• cis-citral 0-0.5% • linalil-acetat 0-22%
• citronel·lè 0-2.5% • linalil-formiat 0-3%
• citronel·lil-acetat 0-0.5% • linalil-iso-valeriat
• citronel·lil-butirat 0-0.5% • linalool 0-34%
• citronel·lil-fomiat • linalool-propionat 0-5%
• citronel·lil-propanoat 0-2.5% • llimonè 0-1.5%
• citronel·lol 0-33.5% • longiciclè
• criptona 0-2.5% • m-dietil-benzè 0-1%
• croton-aldehid 0-0.5% • m-iso-propil-etil-benzsè 0-1%
• cumín-alcohol • m-tolualdehid 0-4%
• decanal • mentol 0-1%
• delta-cadinè 0-10.5% • metil-10-undecenoat
• dietil-carbonat • metil-acetat
• dihidro-alfa-ionona • metil-antranilat 0-7.5%
• dihidro-carvona • metil-benzoat 0-0.5%
• dodecà • metil-caprat 0-14%
• dolcimè 0-4% • metil-caprionat
• eicosà • metil-cinamat 0-34%
• èster acètic del mentol 0-1% • metil-estearat 0-0.5%
• etil-benzè 0-0.5% • metil-hexadecanoat 0-23%
• etil-crisantemumat 0-2% • metil-laurinat 0-9.5%
• eugenol 0-4% • metil-linoleat 0-1%
• eugenol-acetat • metil-m-tolil-cetona
• farnesil acetat • metil-miristat 0-23%
• farnesol 0-5% • metil-nonanoat 0-2%
• fenc 0-13.5%hol • metil-octanoat 0-1%
• fenetol • metil-oleat 0-2.5%
• fenil-acetaldehid 0-0.5% • metil-salicilat
• fenil-etil-alcohol 0-1.5% • metil-toluè 0-0.5%
• gamma-decalactona 0-1% • metil-undecanoat 0-1%
• gamma-gurjunè 0-4% • metil-undecenoat 0-0.5%
• gamma-nonano-lactona 0-1.5% • mircè 0-4%
• gamma-terpinè 0-1.5% • miristil-alcohol 0-3%
• gamma-valeriolactona 0-0,.5% • neo-hexà 0-0.5%
• geranial 0-2% • neril-acetat 0-2.5%
• geranil-acetona 0-1.5% • nerol 0-23%
• geranil-butirat 0-1.5% • nonà
• geranil-fenil-acetat 0-2% • nootkanona
• geranil-tigliat 0-2% • o-xilè
• geraniol 0-22.5% • octil-formiat
• globulol 0-8% • p-metil-benzaldehid
• heptadecà 0-7.5% • pantolactona 0-1.5%
• hexadecà 0-0.5% • patxulí-alcohol 0-0.5%
• hidroquinona-dimetil-mesitilè 0- • pentadecà 0-8%
0.5% • pentadecanol
• iso-amil-butirat • pentanol
• iso-ciclocitral • perillil-aldehid
• iso-eugenol • piperitona 0-3%
• iso-hexà 0-1% • piperonal
iso-llimonè 0-0.5% • propil-benzè 0-0.5%
• ro-dietil-benzè 0-0.5% • trans-2-nonenal
• sabinè 0-0.5% • trans-2-pinanol
• safranal 0-0.5% • trans-carveol
• safrol 0-6% • trans-dihidro-carveol 0-5%
• sativè 0-2% • triciclè 0-3%
• sogeraniol • tridecà 0-3%
• terpinil-acetat 0-4% • tridecanal
• terpinolè 0-1% • tridecanol 0-9.5%
• tetradecà 0-0.5% • undecà 0-4%
• tetradecanal 0-2% • undecanal
• tetrahidro-furfuril-acetat 0-1.5% • valencè 0-3.5%
• tetrahidro-geraniol 0-20% • verbenona 0-1%
• thujopsè 0-22% • viridiflorè 0-11.5%
• timol
MÉS INFORMACIÓ
«New constituents from the rhizomes of Egyptian Iris germanica L.» . SABRIN R M IBRAHIM,
GAMAL A MOHAMED, NAWAL M AL-MUSAYEIB. Molecules (2012) 17(3):2587-2598.
«Identification of floral scent profiles on beraded irises». YUAN YUAN, YE SUN, YANCHUN
ZHAO, CHUNGUI LIU, XIULAN CHEN. FENGTONG LI, JIANZHONG BAO. Molecules (2019);
24(9):1773.
«Chemical constituents from rhizomes of Iris germanica». GUO-YONG XIE, YU-JIE CHEN, RUI
WEN, JING-YUAN XU, SA-SA WU, MIN-JIAN QIN. Zhongguo Zhong Yai Za Zhi (2014); 39(5):
846-850.
NOGUERA
Juglans regia L.
[Sp. Pl. II: 297 (1753)]
Làmina: Köhler's Medicinal Plants, 1887.

NOMS POPULARS
• Albanès: Arra Persiana • Italià: Noce

• Alemany: Wallnuss • Japonès: シナノグルミ
• Anglès: Walnut • Llatí: Jovis glans
• Àrab: ‫خشب الجوز‬ • Persa: ‫گردو‬
• Aranès: Escarré • Portuguès: Nogueira
• Castellà: Nogal • Rus: Орех грецкий
• Eslovè: Oreh • Sànscrit:अक्षोट (akschota)
• Francès: Noyer • Turc: Ceviz
• Grec: Καριά • Ucraïnès: Горіх волоський
• Hebreu: ‫אגוז‬ • Vasc: Intxaurrondo
• Xinès: 普通胡桃
La noguera és un arbre que perd la fulla a l’hivern. L’escorça és llisa (excepte en

arbres vells), i grisa. La fusta, considerada noble perquè dura i no es corca. Pot costar
uns 1500 euros el metre cúbic. És emprada en ebenisteria, i per a fer peces de torn,
culates d’escopetes o fusells, mobles, esclops, plaques i caixes de carros, revestiments
per al terra, motllures, portes, escales, fullola per a fondos d’armari, etc. És grisa a
les parts de l’albeca, amb betes marronoses fosques, a les parts del duramen, i té una
densitat entre 0.59 i 0.66. Té el gra gruixut, i la fibra recta. És de fàcil acabt; i fàcil de
mecanitzar, encolar, o corbar; i no costa de posar-hi cargols. És molt dura, i per això
costa de serrar, apart de la duresa dels nusos. Però l’arbre, perquè se’n pugui obtenir
fusta, ha de tenir almenys 30 anys. La Noguera és de la família de les Juglandàcies.
És una monoclamídia llenyosa, sense espines, amb flors masculines disposades en
aments, i amb estams nombrosos (més de 20, o gairebé, per flor). Fulles 5-9
imparipinnnades (en conjunt de 20 a 35 cm), amb folìols el·líptics (5-9 x 2.5-6.5 cm),
aguts, glabres (observats a simple vista), enters (excepte a les fulles molt joves, on són
una mica serrulats), sense estípules a la base, una mica coriàcis i rasposos, i molt
aromàtics. Hom recomana recollir les fulles com a medecina a finals de juliol, a poder
ser. Peciòlul terminal de 2 a 5 mm, els lateralts molt i molt curts. Folíols de base
arrodonida una mica assimètrica, i àpex obtús, agut o una mica acuminat. Cara
abaxial del limbe amb glàndules peltades a l’aixella dels nervis. Pecíol de 5 a 8 cm,
glabrescent. Per l’abril, abans que surtin les fulles o al mateix temps, apareixen els
ramells de flors (unes masculins, altres femenins). Les flors femenines són a la punta
d’alguns branquillons, en general per parelles. Tenen l’ovari ínfer, amb 4 lòculs a la
base i 1 a la part apical, amb un sol òvul, central, coronatpel calze, i 2 estils molt
curts acabats en 2 estigmes llargs, corvats enfora cap avall, papil·losos. Flors
masculines, a les branques de dos anys, formant aments de mig pam, pèndols, amb
gairebé un centenar de flors. És, doncs, un arbre monoic. Calze adherit al costat
intern de la bràctea, amb 5-6 sèpals membranosos i desiguals, suportant uns (14)-
20-(36) estams, amb filaments molt curts, lliures, amb anteres gruixudetes,
biloculars, amb cel·les oposades, de dehiscència longitudinal. Fructifica pel setembre.
A finals de mes ja es poden començar a collir les nous. Si volem aprofitar la closca
verda (=epicarp), però, caldrà collir-les a finals de maig o primers de juny. L’envoltori
carnós o epicarp, primer és verd, ─a primers de juny es pot aprofitar per a fer licors,
per exemple─, i més endavant es torna marró, i acaba descarnant-se irregularment.
Aquesta pela carnosa madura s’empra com a colorant (nogalina) i preservatiu de la
fusta, i és de color marró fosc. El tint també s’empra en microscopia en substitució
del carmí (molt car) per a tenyir cucs, per exemple. Dins l’epicarp la nou té una closca
dura el·lipsoide, partida i ajuntada sòlidament en dues valves semiesfèriques. Pere
fora la closca, o endocarp, és arrugadeta i irregularment i lleugera solcada. Clou una
llavor o ametlla cerebriforme amb 4 compartiments molt lobulats. I a la meitat o
entremig té una membrana llenyosa o paret fina més o menys completa. Embrió
amfítrop, sense albumen, amb cotiledons carnosos bilobulats, amb radícula súpera i
contínua, i plúmula difil·la i pinnada. Un sol arbre ha arribat a produir una collita de
350 Kg de nous (de 4 a 6 cm i fins a 18 g). És el cas de l’anomenat ”plantón del
covacho”, a la “pedanía de Pedro Andrés”, al terme de Nerpio (Albacete), actualment ja
sense vida. El que queda del que era queda protegit sota un templet, a tocar la A-46.
Per altra banda, la volta de canó del tronc d’una Noguera pot arribar a fer més de 7
m, i l’alçada de la capçada a 30 m. La “Noguera del Arco” era un arbre molt vell (800
anys) que es troba, ja més mort que viu, a Socovos (Albacete), i té aquests 7.6 m de
volta de canó (prò només 8 m d’alçada). A Catalunya hi ha una Noguera monumental
al Pallars Jussà, a la vall del riu Cantó, a uns 830 m snm, sota la carretera N-260 de
Sort al Port del Cantó (Prats de Llavaners). Fa uns 14 m d’alçària, 4.75 de volta de
canó però la capçada fa només 7 m de diàmetre mitjà.
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneixeu-nos/
arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/pallars_sobira/noguer-llavaners/
noguer-llavaners-mapa.pdf
Les llavors o anous (pelades), degut a l’àcid gal·lic i a les naftoquinones, resisteixen la
invasió de fongs productors d’aflatoxines en climes freds, però no aguanten la calor
gaires mesos sense tornar-se ràncies. En climes càlids, com ara a Egipte, la
colonització de fongs a les anous i la producció de micotoxines per aquest fongs no és
menyspreable a la closca de fora. S’hi pot trobar:
• Aspergillus niger • Fusarium moniliforme
• Aspergillus flavus • Fusarium oxysporum
• Aspergillus fumigatus (abundant) • Humicola grisea var. themoidae
• Cladosporium cladosporioides (rar)
• Cladosporium herbarum • Penicillium chrysogenum
• Eeurotium repens • Penicillium citrinum
• Eeurotium rubrum • Penicillium oxalicum
• Eurotium amstelodami • Rhizomucor pusillus (abundant)
• Eurotium chevalieri • Thermoascus aurantiacus (rar)
• Fusarium equiseti
Micotoxines:
• aflatoxines B1, B2, G1, G2 (75% • ochratoxina A,
de mostres amb 20 ppm) • patulina
• citrinina • toxina T-2
• diacetoxiscirpenol • zearalenona (rara: 120 ppm)
• esterigmatocistina
Un volum de 100 L d’anous pesa uns 67 Kg. I se’n poden extreure 30 Kg de nous
pelades, o 16 L d’oli. L’aparell radical és molt potent, si bé el 60% és superficial, les
arrels poden arribar molt fondo.
Detall dels tricomes (0.5 mm de longitud aproximadament) sobre el nervi, cara abaxial
ESPÈCIES SIMILARS
Altres gèneres de la família Juglandàcies (Ordre de les Fagals) produeixen també

anous comestibles: Alfaroa, Carya, Cyclocarya, Engelhardtia, Hicorius, Oreomunnea,
Platycarya, Pterilema, Pterocarya, Ramphocarya. Dins el gènere Juglans hi ha una
vintena d’espècies principals, entre el centenar i mig descrites amb més o menys
valor.
• J. ailanthifolia • J. honorei • J. olanchana
• J. australis • J. macrocarpa • J. pyriformis
• J. boliviana • J. major • J. regia
• J. californica • J. mandshurica • J. sieboldiana
• J. cathayensis • J. mexicana • J. sigillata
• J. cinerea • J. microcarpa • J. steyermarkii
• J. guatemalensis • J. mollis • J. venezuelensis
• J. hindsii • J. neotropica
• J. hirsuta • J. nigra
Dins el gènere Juglans hom hi considera almenys 3 seccions: Dyoscarion (regia),

Rysocarion (nigra, mollis, microcarpa, major, hindsii), Cardiocarion (sieboldiana,
mandshurica, cinerea, cathayensis).
HTTPS://WWW.ARS.USDA.GOV/ARSUSERFILES/31120/JUGLANS.PD
D. RIVERA et al. han descrit, a més, un Juglans hispanica, de nous menors (2-3 cm)
que la Noguera típica, molt oleoses, i amb la paret interna mol dura i gruixuda. Diuen
que es fa per les serres d’Espanya i Sud de França. Segons BUXÓ (1990) se’n trobaren
restes al peu del Cingle Vermell de Vilanova de Sau (Cabrerès), datades de 7700 anys
a. C. http://www.proyectoforestaliberico.es/especieano2011-2012ok.pdf
Hom creu majoritàriament que la Noguera prové de Pèrsia (Iran); tot i que podria
haver-n’hi hagut abans ja de la darrera glaciació per aquí Europa. Alguns creuen que
és una espècie relictual ja del Terciari, i que ocuparia aleshores les serralades d’Àsia
Central, des de Xingjiang, passant per zones de Kazakhstan, Uzbekistan i la franja
meridional del Kyrgyzstan, fins les muntanyes del Nepal, Tibet, franja septentrional
de l’Índia i Pakistan; i, cap a ponent, fins Afghanistan, Turkmenistan, Iran i zones
d’Azerbaijan, Armènia, Geòrgia i la part llevantina de Turquia. Durant el Pleistocè, les
poblacions es varen anar diferenciant per expansió i contracció de l’àrea de
distribució amb les oscil·lacions del clima durant les glaciacions i els periodes
intergalcials. Aquestes oscil·lacions influieren en la diferenciació específica a les zones
temperades o fresques del continent europeu i, en menor mesura, a l’americà, degut
a la manca de barrera muntanyosa que vagi d’Est a Oest. A Itàlia hi ha constància o
testimonis datables de Noguera (Juglans regia) des del 7000 a. C. Al NW de la Xina
(Xingjiang) des del 5200 a. C. A Grècia i Turquia, des del 2000 a. C.
A Occitània i a Catalunya era tradició plantar una Noguera vora cada pou. Hom creia,
o creu, que les arrels purificarien l’aigua del pou.
Un pastor nascut a Valldarques (Alt Urgell) (segle XIX/XX) tenia la fulla de Noguera
com un remei universal, per a aplicar allà on hi hagués algun mal. Advertia, per altra
banda, que adormir-se sota l’abre amb fulles dona mareig. Només trencant alguna
fulla, abans, fa que poguem evitar aquest malestar, similar al d’una borratxera. I
plantada la noguera vora la casa deia que provoca malsons.
NICHOLAS CULPEPER (SEGLE XVII) recomanava emprar les fulles joves de la Noguera
amb vi dolç; ja que actuen com a laxants. Preses amb Ceba, sal i mel, poden curar,
segons ell, la mossegada d’un gos rabiós. Recomanava el suc de les nous verdes,
bullit amb mel, contra úlceres a la boca, gola o estómac. Les nous velles podien
curar, segons ell, tendinitis, gangrenes i carbuncle. Conservades (escarxades) amb
sucre creia que ajuden els estómacs dèbils. L’aigua de destil·lar les nous verdes
l’emprava per a abaixar la febre (30-60 g), o ajudar a guarir nafres. L’aigua de
destil·lar les nous ja una mica més madures, amb vinagre afegit després, creia que
ajuda a guarir trombosis, amigdalitis, sordesa, i acúfens. Les nous socarrimades són
molt astringents; les recomanava contra hemorràgies de les dones, preses amb vi
negre (o vi ranci). També, barrejades amb oli i vi negre, creia que ajuden a reforçar el
cabell. Clar que la mateixa barreja, enlloc de amb nous socarrimades, amb closques
verdes de nous, també funciona. Un bocí de closca verda deia que atura el mal de
queixal. Les nous, barrejades amb Ruda i vi, van bé, segons ell, contra l’amigdalitis
(mal de coll). Les nous amb mel, aplicades a les orelles creia que calmen el dolor
d’oïde. Els ramells de les flors de la Noguera, conservats un cop assecats, i presos
amb vi blanc, ajuden molt, deia, les mares durant el puerperi. L’oli de nous ajuda a
combatre els còlics i a deslliurar-se dels gasos digestius. L’aigua destil·lar les fulles
tendres del mes de maig va molt bé, deia, per guarir nafres.
MITHRIDATES (SEGLE I A. C.) recomanava, com a contraverí general, la barreja de 2

nous + 2 figues + 20 fulles de Ruda + una punta de sal + 20 ginebrons.
PLINI EL VELL (segle I d. C.) atribuïa propietats màgiques a la noguera, i destacava

també el perill de jeure-hi a sota.
Per als grecs clàssics, la Noguera era un arbre protegit per Artemis (=Diana), deesa de
la cacera, de la natura i de la lluna. Diuen que ella edificà un temple amb la seva
fusta i el dedicà a Cària, a qui Dionisi havia convertit en Noguera. Dionisi era el déu
de l’èxtasi místic. S’enamorà de Cària, una princesa de la Lacònia. Les dues
germanes d’ella ho varen fer saber al pare. Aleshores, Dionisi, assebentat de que
l’havien delatat, va vengar-se convertint les dues germanes de Cària en estàtues de
pedra. Degut a això, però, Cària va morir de pena, perquè s’estimava molt a ses
germanes. Després va ser quan Donisi va convertir el cos de Cària en una Noguera.
La Noguera també estava consagrada a Persèfone, filla de Demeter i Zeus, i que va ser
raptada per Hades, déu dels inferns. Per això molts creien que la Noguera protegia
contra maleficis. Encara avui en dia alguns duen una nou penjant del coll o posen
fulles de Noguera sota les finestres com a amulet protector contra els mals aires o
maleficis.
De tradicions folklòriques relacionades amb la Nogera n’hi ha unes quantes més.
• Les noies, durant la collita de les anous, llençaven una vara contra la capçada
de la Noguera per saber si es casarien aviat. Si la vara quedava colgada de les
branques, això pronosticava boda propera.
• Per altra banda, els enamorats llençaven anous al foc. Si esclataven, això era
senyal que el matrimoni petaria també; però, si es cremaven sense fer sorol,
això era senyal que el matrimonia duraria i seria feliç.
• Els nuvis romans de la Roma clàssica llençaven anous a la multitud en senyal
de fidelitat a una sola muller.
• A Itàlia, a més d’arròs, la gent llencen anous als nuvis en acabada la boda. O
com a petit obsequi per als invitats els posen una bosseta amb nous al costat
del plat.
• Hom creu que les Nogueres atrauen els llamps, i que no és pas gens segur
resgardar-s’hi a sota durant una tempesta.
• Al Poitou francès, era tradició que els pastors fessin passar per sobre el foc de
la foguera de Sant Joan anous i rames de Tripó (Verbascum sp.). Això, després
que els altres haguéssin donat tres tombs al voltant de la foguera duent a la
ma rams de fulles de Noguera. Aquest ritual es feia per a protegir el bestiar del
llop, i per a que no tinguessin mal de queixal aquell any els viletans. Les
cendres del foc després es guardaven a casa per protecció contra els llamps, o
s’escampaven pels horts per a tenir bona collita.
• En general, hom creu que dur anous com a amulet dona energia al cor, i evita
dolors reumàtics.
• En el llenguatge simbòlic, que ens regalin anous vol dir que aconsiguirem
complir els nostres anhels.
• Posades les anous sobre el cap, diuen que prevé la insolació.
• Una creença ja menys creïble és el truc de posar-se la dona la nit de noces
dins la roba interior tantes anous torrades com anys vulgui estar sense quedar
prenyada.
CULTIU DE LA NOGUERA
La Noguera és molt sensible tant a les gelades primaverals tardanes com a les de
tardor primerenques, especialment quan l’arbre és encara jove i no ha començat a
fructificar (abans dels 12 anys). Tampoc resiteix gaire les calorades de 38 º C,
especialment si el temps és molt sec. Això faria que les nous quedessin arrugades o
mig buides. El que sí resisteix bé són les gelades hinvernals, fins a ─12 ºC. La
resistència a les gelades dependrà en gran mesura de lo sobtades que vinguin. A les
branques joves de la Noguera, la concentració de sucres solubles és el principal
indicador directament proporcional a la tolerància a les gelades. Aproximadamanet,
al multiplicar-se per 1.7 la concentració de sucres, es dobla la temperatura negativa
que resisteixen. A finals de l’estiu, i a la tardor, la temperatura de nucleització del gel
dins la planta sol ser de ─5º C, essent el temps letal en que moren el 50 % (LT50) de
les plantes de poc més d’una hora quan la temperatura baixa a ─10º C. En canvi, en
ple repòs hinvernal, la temperatura de nucleització del gel és d’uns ─6.5 º C; i, si
s’arriba a ─15º C, el dany només és del 25%. Amb temperatures de ─8º C, el grau
d’afectació pot variar entre un 10% i un 50%; i amb temperatures de ─15º C,
l’afectació varia entre un 25% i un 100%. Tot depèn de si és més o menys sobtada la
davallada de la temperatura. Com més sobtada, més dany. A temperatures de ─20º
C, a les varietats Chanlder i Franquette, el teixit floemàtic es deshidrata i es torna
marró, i es trenca la medul·la. A temperatures de ─15º C, l’afectació a la Chandler
varia entre un 25% i un 100%, mentre que a la Franquette ho fa entre un 60% i un
80%. A temperatures de ─8º C, al setembre boreal, la Chandler presenta un 50% de
teixits necorsats. I a temperatures al voltant de ─10º C durant més d’una hora,
presenta fins a un 100% de necrosis per congelació. L’inici del repòs hinvernal potser
sigui el periode en el qual les gelades puguin fer més mal.
http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1669-
23142018000100014
Amb tot, el gen JrGSTTau1 s’ha demostrat implicat en la major resistència a les
gelades. Les varietats més resistents a les gelades tenen nivells més alts de SOD i de
Pox; i més baixos d’O2-·. Les varietats més sensibles, ja a 1 º C positiu, comencen a
malmetre’s. És curiós que al formar-se els nuclis de gel a l’escorça, això emeti
ultrasons. Després, es formen bosses o cavitacions que provoquen embolismes en el
fluxe de la saba.
Lo ideal és que el terreny rebi almenys 1000 mm d’aigua a l’any. Altrament caldrà
regar-lo, a tesa o per goteig, no per aspersió. La Noguera es cultiva a tot el món
temperat (a latituds entre 10 º i 50º N). Prefereix sòls porfunds, arenosos, amb bona
saó, sense grans gelades tardanes, no excessivament àcids (ph 6.5-7.5), poc
compactes, rics en àcids húmics (1-2%), ben drenats, però amb argila (20%). Prefereix
els terrenys on hi dona el sol de tarda. En terreny pedregós fa més bona fusta, i les
anous fan millor oli i més quantitat. No li agraden els terrenys argilosos àcids i massa
humits. Si el terreny és màssa àcid, serà fàcil de corregir-ho afegint-hi una mica de
calç ben dispersada. La sequera sol basificar el sòl, que pot passar de pH 7.3 a pH
7.8. La sequera fa que es metabolitzi un 18% menys de Carboni o un 30% menys de
N. Això es pot corregir afegint al sòl Bacillus cereus.
Les plantes de Noguera es poden multiplicar per empelt en pua, just per sota el nivell
del terra, o per borrons (escudet, canó). Es poden fer germinar les llavors, prèvia
estratificació en sorra freda, i posterior estovament amb aigua. La sembra directa
seria el procediment millor perquè les arrels es desenvolupessin bé. A l’hora de triar
la varietat caldria saber si la varietat triada tindrà una floració primerenca o tardana,
si brotaran primer les flors masculines o les femenines, o ambdues alhora; si la nou
tindrà molt oli i la closca molt dura, o tindrà poc oli i la closca tova; si produeixen
molta collita i si aquesta serà tardana o primerenca; i si serà resitent a malalties; i si
la closca serà fosca o clara, fina o arrugada, rodona o allargada.
L’estudi genètic del gènere facilita la creació d’híbrids més resistents a malalties o
més productius que la mitjana, com ara el de les varietats Fernor x Shinrei.
També s’està estudiant la resistència a Agrobacterium tumefaciens (bacteri) i a
Pratylenchus vulnus (nemàtode) mitjançant millora transgènica.
Les principals varietats (assequibles) actuals són:
• ‘Adams’ • ‘Barthere’ • ‘Bijoux’

• ‘Ashley’ • ‘Bec de Perdiu’ • ‘Brantome’
• ‘Chaboksar’ • ‘Fernor’ • ‘Mollar’
• ‘Chandler’ • ‘Franquette’ • ‘Moyete’
• ‘Cisco’ • ‘Hartley’ • ‘Parisienne’
• ‘Comuna’ • ‘Jinlong 1’ • ‘Payne’
• ‘Concord’ • ‘Jinlong 2’ • ‘Rasna’
• ‘Corne’ • ‘Karaj’ • ‘Rego’
• ‘Dels Ocells’ • ‘Lara’ • ‘Ronde de
• ‘Early Mature’ • ‘Lauzeronne’ Montignac’
• ‘Ehrhard’ • ‘Marbot’ • ‘Shinrei’
• ‘Elite’ • ‘Mayette’ • ‘Tardana’
• ‘Fernette’ • ‘Meylannaise’ • ‘Toyserkan’
• ‘Waterloo’
Chandler: varietat californiana molt cultivada, amb fructificació lateral, vigor mitjà,
brotació a partir de mitjans d’abril (a l’hemisferi boreal), de nou gran i llavor clara.
Maduren les nous a primers d’octubre. Pol·linitza bé amb la Fernette i amb la
Franquette.
Fernor: varietat obtinguda a Bordeus, amb fructificació lateral, mitjanament
vigorosa, erecta, amb brotació tardana (mitjans d’abril, a l’hemisferi boreal), amb
bona qualitat de la nou. Combina bé a l’hora de pol·linitzar amb les varietats Fernette
i Ronde de Montignac.
Franquette: varietat tradicional francesa, de capçada dreta, bona produtora en
climes freds, de fructificació apical, de nona qualitat de la nou. Collita tardana.
Pol·linitza bé amb Meylannaise i amb Ronde de Montignac.
Hartely: varietat califormniana de capçada cònica, amb fructificació apical i
subapical, amb inici de bones collites ja als 12 anys, amb bona qualitat de nou, clara.
Pol·linitza bé amb la Chandler.
Altres varietats californianes: ‘Amigo’, ‘Chico’, ‘Payne’, ‘Pedro’, ‘Pioneer’, ‘Serr’, ‘Swar’,
‘Tehama’, ‘Vina’.
Varietats espanyoles: ‘Baldo II’, ‘Carcagente’, ‘Cerda’, ‘Escriva’, ‘Villena’.
A Catalunya, la millor Noguera per fer-la servir de porta-empelt és la californiana
Juglans hindsii. Forma bones unions amb els empelts, és força resistent al bolet
alzinoi (Armillariella mellea), i als nemàtodes Cacopaunus i Heterodera, (tot i que no
resiteix al Pratylenchus). En canvi, a Califòrnia, solen emprar porta-emplets
europeus, que no toleren l’alcalinitat dels sòls, però són força robustes en sòls
neutres o àcids, i resisteixen la podridura del lluc i de les arrels, encara que no tant
els nemàtodes.
Per preparar un terreny nou per fer-hi una plantació de Nogueres, caldrà primer
llaurar-lo estant bastant sec. Això uns mesos abans, amb el subsolador, en passades
creuades. Després caldria adobar el terreny per corregir-ne les deficièncires. A la
Nogeura li cal més Nitrogen que Fòsfor o Potasi. Per començar, 4 Kg de fems per
metre quadrat estaria bé. Després, cada any, per cada arbre, caldria afegir adob
mineral a raó de 1,8 (Nitrats), 0.5 (P 2O5), i 0.4 (K2O) Kg/m quadrat. La plantació es
pot fer a mitjans de la tardor en escossells de 60-x 60 x 40 (de fondo) i vigilant que la
inserció de l’empelt quedi just per sobre el nivell del terra. Després, es taparà
l’escossell amb sorra fina, i el regarem amb uns 50 L. El marc de plantació sol
aproximar-se a 10 × 10 m (7 × 7 per produir més nous/12 × 12 per produir més
fusta). Entre maig i juliol el reg per goteig hauria d’aportar 4 L/m quadrat/dia. Els
mesos d’agost i setembre l’aport hauria de ser de 3 L/m quadrat/dia.
Caldrà controlar més o menys el creixement de males hebres al voltant dels arbres.
Posar-hi una làmina de plàstic negre servirà almenys els primers anys. Després
podríem passar una arada molt somera en tirades creuades. O bé fer-hi plantacions
de lleguminoses per a aportar més Nitrogen a sol. Les plantes arrancades es podenr
emprar per a mulching. Les podes haurien de ser assenyades o moderades, amb
l’objectiu només d’alliberar l’arbre de les rames seques o les creuades. Al principi es
poden fer podes de formació perquè l’arbre no creixi tan cap amunt. Un truc és
despuntar el tronc principal a una altura d’1.5 m. Després es podran fer petites
podes de fructificació perquè quedein només les branques productores. Ambdós tipus
de poda es faran a finals d’octubre (a l’hemisferi boreal), i tenint molt de compte de
segellar bé les ferides. Un bon truc és aplicar a les ferides la barreja de pyx liquida
amb vaselina, oli de ricí, i oxiclorur de Coure.
La collita es pot fer del terra o ajudant-se amb pals per fer caure les nous, des de
finals de setembre a finals d’octubre (a l’hemisferi Nord). També es pot fer la collita
ajudant-se d’un vibrador i extenent lones pel terra.
La Noguera pot quedar afectada per unes quantes malures.
• Agrobacterium tumefaciens (cresta de gall).
• Alternaria alternata. És un fong ascomicet que es desenvolupa millor a
temperatures entre 25 i 28 º C i amb humitat al voltant del 80%. Però pot viure
entre 2 i 32 ºC. Comença provocant puntets de color marró, voltats d’un
voraviu cloròtic, a les fulles inferiors. A les nous els provoca depressions
rodones de color fosc, dures. Si l’ambinet és propici, apareix el miceli
fructificant de color gris fosc. L’interior de la nou queda esponjós i fosc, per
zones.
• Armillariella mellea. L’alzinoi és un bolet basidiomicet comestible, força bo
quan és jovenet. Però ataca les arrels de la Noguera. Això es pot començar a
notar perquè les fulles es tornen grogues abans d’hora, algunes branques
s’assequen i les anous queden més petites del normal.
• Brenneria nigrifluens. Bacteri que produeix una mena de xancre.
• Callaphis, Chromaphis. Aquests pugons pul·lulen per sota les fulles però no
danyen massa la planta.
• Cercospora fusca. És un ascomicet que es detecta com a taques marronosos,
que es tornen vermelles i irregulars a la làmina de les fulles, i als nervis.
• Colletotrichum gloeosporoides, Gnomonia leptostyla. Són fongs fitòfags
que han aparagut fa pocs anys a les Nogueres. Produeixen el que s’anomenen
antracnosi. Ataca a les varietats més primerenques, ja que el fong es
desenvolupa millor amb temperatures fresques i humitat elevada. A les
branques joves, apareixem com escates grises, i, a les fulles, taques negres
amb puntets blancs. Les fulles cauen, i les nous queden amb malformacions.
Hi ha mutants resistents, i s’està estudiant de modificar les varietats normals
genèticament per tornar-les resistents a l’antracnosi.
• Curculio caryae (coleòpter). Les larves poden infestar les nous.
• Cydia pomonella. L’eruga d’aquest lepidòpter passa l’hivern a les clivelles del
tronc, forma la cirsàlida a la primavera, i pel mes de maig vola com a
papallona. I va posant ous a sobre les nous durant 2-3 setmanes. Els ous
eclosionen al cap de 18 dies. I és aleshores quan les larves fan més mal a les
anous que encara són verdes. Després de 3-4 setmanes, les larves abandonden
les nous i es dirigeixen a les clivelles del tronc o a altres parts. Pel juliol i agost
pot aparèixer una segona generació. En total, poden fer malbé gairebé la meitat
de las anous; especialmnent els anys secs i molt calorosos.
• Cryptococcus. És un llevat que pot afectar els aments de les flors masculines.
• Cytospora. És un ascomicet que produeix l’anomenat xancre, que es
manifesta per una mucositat ataronjada o vermellosa que regalima per
l’escorça.
• Drosophila mojavensis. Mosca que posa els ous a les branques joves i
borrons. Les larves poden atacar les nous.
• Gnomonia leptostyla. Aquest fong creix especialment quan hi ha més
humitat, i la temperatura és fresca. Produeix taques fosques voltades d’un
voraviu groc als folíols. Les taques van creixent fins afectar tots el folíols de la
fulla, que acaba caient. L’escorça de la Noguera també pot quedar afectada,
però només superficialment.
• Methylibium petroleiphilum. És un bacteri aerobi que pot produir podridura.
• Macroposthonia xenoplax (nemàtode).
• Marssonina juglandis (fong deuteromicet). Ataca les fulles.
• Mycterothrips. Són uns trips o tisanòpters que es mengen les fulles de la
Noguera.
• Phomopsis juglandina. Ascomicet.
• Phyllosticta juglandis (fong aascomicet). Ataca fulles i anous.
• Phytophtora cinnamomi. Aquest fong, que tan mal fa a tants arbres,
s’instal·la a les arrels provocant la mort sobtada de la planta.També por afectar
les branques, on apareix com una mena de tinta negra que va regalimant, i fa
que algunes branques quedin seques, començant per la punta. També pot
afectar les anous, que surten petites i arrugades. El fong s’expandeix més
quan la temperatura ambient és de 25 º C.
• Pratylenchus (nemàtode).
• Rhagoletis completa (dípter). Mosca provinent de Nord-Amèrica. Ha envaït
les Nogueres del centre i Sud d’Europa. No tolera temperatures primaverals
mitjanes per sota dels 7 º C.
• Xanthomonas juglandis. Aquesta bacteriosis afecta les Nogueres,
especialment, quan ha plogut molt a finals de la primavera. Apareixen unes
taques negres als marges dels folíols, que agafen forma còncava. I apareixen
taques negres amb el centre esquerdat, als brots i a les anous.
• Zeuzera pyrina. Les erugues d’aquesta papallona excaven galeries a les fulles,
i a la fusta dels troncs joves. Les branques afectades es poden trencar; i, al
final, podrien provocar la mort de la Noguera.
Producció de nous en tones per països (2001): Xina─330.000 / Estats Units de

Nordamèrica─254.000 / Iran─138.000 / Turquia─136.000 / Ucrània─52.000 /
Índia─31.000 / Rumania─30.000 / França─28.000 / Iugoslàvia─23.776 /
Grècia─20.000 / Mèxic─18.500 / Geòrgia─18.000 / Pakistan─18.000/
Àustria─17.082 / Alemanya─14.500/ Xile─12.500 / Bielorússia─12.000 / Rússia
(federació)─12.000 / Espanya─10.000 / Argentina─8.900 / Azerbaijan─8.600 /
Moldàvia─6.530 / Hongria─6.500 / Bulgària─6.000 / Xèquia─6.000 /
Eslovàquia─5.000 / Croàcia─4.770 / Suïssa─4.000 / Portugal─3.500 /
Brasil─2.650.
LITERATURA
• “Per Sant Just i Pastor (6 d’agost) entren les nous en sabor, les noies en amor,
i les velles en dolor”.
• “Si per Sant Joan trona, totes les nous es corquen”. [Perquè no es corquin, cal
lligar una corda d’espart al voltant del tronc].
• Per Santa Magdalena (22 de juliol), la nou és plena; per Sant Salvador (6
d’agost), ja hi ha el galló”. Per Sant Gil (1 setembre), sacsejar les nogueres”.
“Per Sant Bartomeu (24 d’agost), bat el noguer que és teu”.
• “Mucho ruido, y pocas nueces”.
• “Da Deus nozes a quem não tem dentes”. “Déu dona nous a qui no les sap
trencar”. [Un truc molt útil, quan no disposem de trenca-nous, és posar-ne
dues dins la ma i fer pressió perquè una trenqui l’altra].
• “Arquiña cerrada de bon parecer; ningun carpinteiro a sabe facer, soilo Deus con
soilo seu poder: ─A noz”.
• “Quatre cames dins d’un llit, i el rigor ric al mig: ─La nou”.
• “Diu l’ombra del noguer: si no em fas mal, jo t’en faré”.
• “Ombra di noce, ombra di frate, e ombra del padrone, sono tre ombre poco
buone”.
• “Debajo del Nogal, ¡no te pongas a apigazar!”. [Astúries: apizagar =
endormiscar-se]
VIRTUTS DE LES ANOUS (LLAVORS)
La part de dins de la Nou, la llavor, és considerada com un aliment dels primordials.

Especialment per als vegetarians, ja que conté els famosos àcids grassos
poliinsaturats omega-3; i és una bona font de proteïnes amb aminoàcids essencials.
Potser el que li falti (més) sigui metionina. I també és bo que mengin anous les dones
gestants, per afavorir l’aprentatge futur del nadó. O els ancians, per evitar la
degeneració neuronal. A més, d’entre els fruits secs, la nou és la que conté major
proporció de polifenols antioxidants, esterols. La teoria de la signatura fàcilment
relaciona la figura del cervell amb la de la llavor carnosa de les nous. Això apart,
menjar nous va bé per a millorar la memòria. També reforça el cor i fa abaixar l’LDL-
colesterol. Però alguns, com RUDOLPH STEINER veien a la nou la figura dels pulmons i
el senyal antroposòfic que les nous han de servir per a millorar els pulmons.
L’anomenat torró de pobre consisteix en una nou pelada anvoltada d’una figa. I
parlant de pobres, a Sant Martí de Tous expliquen la història, o llegenda, d’una
senyora que malgastava la seva fortuna en luxes, i, sobre tot, i menges molt cares i
difícils d’aconseguir; fins que es va arruinar. Va haver de marxar del castell i anar a
captar per les masies que abans havien estat seves. Només va ser aleshores quan va
descobrir, per una caritat que li va fer una pagesa, que el pa amb nous era deliciós i
que:─ "Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui fora la senyora de
Sant Martí de Tous".
Hom recomana les ANOUS (LLAVORS) per a millorar la salut en casos de:
• Alzheimer (preventiu) • angina de pit (preventiu)

• amigdalitis (amb Ruda i vi) • aprenentatge (el millora)
• asma • mal de queixal (dur-ne una de 3
• aterosclerosi compartiments a la butxaca)
• borratxera (prevenció) • mal d’orella (torrades amb mel, i
• cabell que cau (nous torrades, i aplicades)
amb vi i oli) • malària (extracte fet amb metanol)
• cames dèbils • memòria dèbil (per insomni)
• càncer (mama, etc.) • metritis
• colesterol LDL • metrorràgia (nous torrades, i amb
• cor dèbil vi ranci)
• cucs intestinals • obesitat
• diabetis • osteoporosi
• disenteria • pedres als ronyons
• dolors • pielonefritis
• enuresis nocturna • pirosis (agror estomacal)
• fatiga • pulmonitis per fum de tabac
• fetge inflamat • pulmons dèbils
• herpes (suc de la nou verda) • reuma
• hipertensió (deguda al cortisol) • serotonina (apuja els nivells)
• impotència sexual (amb mel) • sífilis
• leucorrea • tuberculosis
• mal d’esquena
OLI DE NOUS
L’octopaïna, que s’extrau de l’oli de Nous, és un dels millors estimulants dels

receptors beta-3 agonistes. Ajuda a augmentar la temperatura del cos i a incrementar
el metabolisme.
D’una anyada a una altra pot haver-hi força diferència en les proporcions dels
components de l’oli. L’oli de Nous no és pas recomanable per a fregir, només per
amanir o per a usos externs. Més val conservar-lo a la nevera, perquè amb el temps
es podria tornar ranci. L’oli de primera premsada és apte per amanir. El de segona
premsada, amb calor, no és bo per menjar, només serveix per a vernissos. És poc
untós o força secant. Antigament s’emprava per a alimentar la llàntia del Santíssim
en alguna església.
Per a ús intern és laxant, i millora la circulació i les neurones; està indicat contra el
mal de ventre i els gasos intestinals; també ajuda a desintoxicar el fetge, per exemple,
del Plom; i a deslliurar-se de paràsits com ara la tènia.
Per a ús extern és emol·lient, cosmètic, i rejovenidor. S’emprava per a tractar

tendinitis, carboncle o gangrenes, anèmia infantil (massatge)
En ús de laboratori ajuda a la diferenciació de cèl·lules mare mesenquimàtiques en

neurones.
USOS MEDICINALS DE LES ANOUS (CLOSCA VERDA = EPICARP)

• acúfens (destil·lat)
• aftes
• amebiasi (Acanthamoeba castellanii)
• amigdalitis (destil·lat)
• cabell que cau (amb vi i oli)
• càncer de pròstata
• càries dental
• ciàtica UE
• cucs intestinals
• diabetis: ajuda a regenerar cèl·lules beta pancreàtiques
• estomatitis
• febres intermitents (destil·lat)
• faringitis (suc de l’epicarpi bullit amb mel)
• ferides (destil·lat)
• fongs (Alternaria alternata, Rhizoctonia solani, Botrytis cinerea, Fusarium
culmorum, Phytophthora infestans)
• gastritis (suc de l’epicarpo bullit amb mel)
• gingivits
• infeccions (l’extracte fet amb metanol /aigua és bactericida: Escherichia coli,
Klebsiella aerogenosa, Staphylococcus aureus)
• mal de queixal UE
• peixos (posades a l’aigua i xafades les nous verdes fan que els peixos quedin
panxa amunt com anestesiats).
• sordesa (destil·lat)
• tiroïditis: nous verdes partides escarxades amb mel durant 1 mes (prendre una
cullerada de la barreja al dia)
• úlceres bucals (suc de la pela verda o epicarpi bullit amb mel)
• Ratafia A: 1 L alcohol de boca + 1 nou verda + 4 claus d’olor + 1 canyella en
rama de 4 cm + ⅛ de nou moscada; macerat 40 dies a sol i serena; en acabat
afegir-hi 3 Kg de xarop (2 Kg de sucre + 1 L d’aigua).
• Ratafia B: 1 L alcohol de boca + pell de 3 nous verdes + ½ nou moscada + 1
tros de canyella en rama + 5 claus d’olor + 1 vainilla + unes fulles de Maria-
Lluïsa, Poliol, Menta + pell d’una llimona o ½ taronja. Es deixa macerant 40
dies, i en acabat s’hi afegeix xarop (600 g de sucre + 400 g d’aigua).
NOUS: CLOSCA DURA

hipertensió
NOUS: LÀMINA INTERIOR
• aldehid-oxidasa (l’apuja, i, per • inflamacions

tant, ajuda a desintoxicar el fetge) • leucopènia per quimio/radio-
• al·lèrgies teràpia
• anèmia per ciclofosfamida • taques fosques a la pell
(protectora) • Pàrkinson
• arrugues a la pell • nefritis (protegeix els glomèruls)
• colesterol • tos
• cor dèbil • urèmia (l’abaixa)
• diabetis • xantina-oxidasa (l’abaixa)
ESCORÇA D’ARRELS
• càncer de pròstata • diabetis
• candidiasi (extracte fet amb • gingivitis
metanol) • trombosis (preventiu)
• càries dental
ESCORÇA DE RAMES JOVES
• berrugues Microsporum audouinii, M.
• durícies gypseum, M. vanbreuseghemii,
• cinta dental (però enfosqueix les Sporotrichum schenckii,
dents) Trichophyton gourvila, T. rubrum,
• infeccions per Pseudomonas T. violaceum
aeruginosa, Staphylococcus • protector renal dels efectes de la
aureus, S. mutans, S. sanguis. ciclofosfamida
• Fongs (fungistàtic): Candida • purgant contra l’estrenyiment
albicans, C. tropicalis, • tuberculosi
FLORS MASCULINES
• càlculs renals (amb Lithospermum Culex quinquefasciatus (vector de
officinale) la filariosi)
• epilèpsia • malària
• hemòlisis (l’evita) • post-part
• larves de mosquits (larvicida): • protector solar UVB
Anopheles stephensi (malària); • reuma
Aedes aegypti (dengue);
BORRONS DE LA NOGUERA
Pomada contra caspa i/o caiguda de cabell: fregir 20 minuts un grapat de borrons
en 300 g de llard; retirar del foc, xafar en un morter i conservar en un vas de gres.
FULLES: VIRTUTS MEDICINALS
• acaricides contra Tetranychus • excitants del fetge i del pàncrees

cinnabarinus & T. viennensis • hipoglicemiants
• amebicides • mucolítiques
• analgèsiques • protectores de fetge i ronyons
• antiinflamatòries • protectores de pulmons (dels
• astringents efectes secundaris de la
• bactericides (especialment bleomicina)
combinant l’extracte amb • repel·lents d’abelles (evita que
nanopartícules de Plata) (extracte piquin)
sol, contra: Microcystis, • repel·lents de formigues (rentant
Micrococcus, Pasteurella les superfícies amb la infusió)
multocida, Porphyromonas • repel·lents de mosques i tàvecs
gingivalis, Pseudomonas (penjant-ne rames a les finestres /
aeruginosa resistent a la posant un ram dins un jerro amb
gentamicina, Staphylococcus aigua/ rentant els cavalls)
aureus MRSA, S. epidermidis, S. • repel·lents de puces (fulles al jaç)
pyogenes, Shigella.) • reforçants dels ossos
• cosmètiques • tòniques astringents
• depuratives • vermífugues
• detergents • vulneràries
FULLES: USOS MEDICINALS
• abscessos • fongs (Candida albicans,

• acne Cryptococcus neoformans)
• amebes Acanthamoeba castellanii • gastritis
• amigdalitis • gastroenteritis
• anorèxia • gota
• artritis • hemorràgies
• asma • hemorroides
• astènia • herpes zòster
• ateroesclerosi • hipertensió
• balanitis • icterícia
• Bartholinitis • immunodeficiència per HIV-III-B
• berrugues • impetigen
• cabell debilitat • impotència sexual (nous amb mel)
• càncer • infeccions
• carboncle • leucorrea (irrigacions)
• celles dèbils • Leishmania (amb Salvia officinalis)
• cistitis (bafs) • limfatisme
• colesterol LDL a nivells massa • mal d’estómac
elevats • mal de panxa
• colesterol HDL massa baix • mal de queixal
• conjuntivitis • mans que suen
• crostes de llet • mossegades o picades d’animals
• cucs intestinals (amb sal, mel i Ceba)
• dents brutes • ossos amb necrosis
• dermatitis • osteoporosis
• diabetis tipus 2, (i tipus 1) [ajuda, • paràsits
però cal sempre el seguiment • penellons
mèdic][0.4 mg/mL d’extracte • pestanyes dèbils
aquós inhibeixen un 60% l’alfa- • peu d’atleta
amilasa pancreàtica, i la proteïna- • peus adolorits
tirosina-fosfatasa-1B][200 mg/Kg • peus que suen, amb pudor
per boca apuja insulina, abaixa • picor anal
glucèmia HbA1c, augmenta • polls als cabells
regeneració cèl·lules beta • psoriasis
pancreàtiques] • raquitisme
• diarrees • retinopatia diabètica
• dismenorrea (dolor abans que • reuma
vingui la regla) • sarna
• dolors • sinusitis
• èczema • tinya
• enteritis • tiroides malalt
• escròfules • triglicèrids a nivells massa elevats
• espasmes • tuberculosis
• febre (destil·lat) • tumors (abaixa adhesió cel·lular)
• ferides • úlceres (destil·lat/ infusió)
• fístules • varius
• xinxes
• Al Magreb s’empra molt la decocció d’uns 20 minuts d’un grapat de fulles en 1

L d’aigua, per fora, contra dermatitis; mentre que la mateixa proporció, però
només feta en infusió, sense bullir, però reposant-ho també 20 minuts, seria
per prendre, contra diabetis o reuma.
• Vi tònic del Dr. VALNET: deixar reposar macerant-ho 500 g de closca verda
d’anous en 1 L d’aigua de vida o aiguardent; i en acabat, filtrar, i barrejar amb
vi (3 L) i sucre.
• Bafs contra èczema supurant: 25 g escorça de Roure + 25 g fulles de Noguera

+ 2 L d’aigua bullint.
• Banys contra el raquitisme: ½ Kg fulles de Noguera en 5 L d’aigua i 2 Kg de sal

(marina), fins que arrenqui el bull; i, en acabat, vessar-ho sobre la banyera mig
plena amb aigua calentona.
• Poció antituberculosa de KÜSS: 60 g fulles de Noguera, 120 g glicerina vegetal,

300 mL aigua. Prendre’n una culleradeta de cafè deprés dels àpats.
• Loció contra l’acne: Juglans regia + Matricaria chamomilla + Myrtus communis +

Rosa damascena. + Urtica dioica .
• Flor de BACH [Walnut]: caràcter dèbil, covardia, excés d’influències exteriors, i

manca de llibertat d’acció; i això malgrat tenir ideals i ambicions ben definides.
És adient en episodis de canvis, com ara el naixament, quan surten les dents,
l’anada a l’escola, l’entrada a la pubertat, el matrimoni, la maternitat, la
menopausa, la jubilació. Ajuda a trencar vincles amb el passat i a tirar
endavant sense estar lligat, confiant en un mateix, i sense patir.
• Preparat de medecina antroposòfica contra la diverticulitis : Carpellum Mali

comp. (Juglans regia, Testa + Pirus malus + Carpellum).
• Barreja d’olis per guarir cremades : Sesamum indicum L. + Pistacia atlantica

Desf. + Cannabis sativa L. + Juglans regia L.
• Oli essencial de les fulles: antibiòtic contra, sobre tot, Gram-positius:

Staphylococcus aureus, S. epidermidis; però en menor grau també contra
Gram-negatius: Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris,
Pseudomonas aeruginosa, Salmonella typhi, Shigella dyssenteriae.
USOS VETERINARIS
Una crema preparada amb fulles de Noguera aplicada al pelatge fa que les mosques i
el tàvecs no ataquin la pell dels cavalls. Aquesta crema es pot aplicar també al morro
de les vaques quan pateixin de coriza o als cavalls que tinguin el borm. Enlloc de la
crema, es pot rentar també els animals directament amb l’aigua preparada amb fulles
(decocció) de la Noguera. Aquesta aigua serveix també per rentar els gossos i
eliminar-los paràsits. Posant fulles al jaç dels animals, farem que no hi vagin puces o
polls. Per ús, intern la infusió de fulla de Noguera és depurativa, mobilitza toxines
enquistades i ajuda a alliberar-se de fongs. Externament, també és antifúngica i
ajuda a guarir nafres dels animals; i fins i tot gangrenes. En general, és antiàlgica i
antiinflamatòria. Un extracte de diverses parts de la planta (fulles, epicarpi, arrels) fet
amb petroli té acció contra ascaridiasi (gossos), echinococcosi (larves) (gossos),
eimeriasi (gallines), siphachiasi (gallines) i toxocariasi (gossos). Les anous són un bon
aliment per als esquirols i altres bestioles del bosc. I són adients com a complement
dietètics per als gossos.
POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE LA NOGUERA
Descansar sota una Noguera, quan té fulles, pot donar mal de cap i mareig, com
també pot fer-ho prendre infusió de fulles massa velles. A algunes persones la
Noguera els pot accentuar la tos també. L’al·lèrgia a les nous és més greu en nens
que en persones grans. Pot manifestar-se amb picor a la boca i a la gola, urticària,
mal d’estómac i vòmits. Respirar la pols de nous pot provocar, especialment en nens,
atacs de tos o d’asma. La sensibilitat a les proteïnes de les anous sol durar tota la
vida. La globulina 11S Jug r 4 és un al·lergen de la Noguera, menor però rellevant,
reactiu per al 27% d’adults amb al·lèrgia a les anous. Té un alt valor predictiu per al
90% de les al·lèrgies a les anous. La IgE específica contra la Jug r 4 és present sovint
junt a la sensibilització a altres components de les anous, principalment la prolamina
Jug r 1; i, en menor grau, la Jug r 3, o les cupines Jgr 2, Jug r 4, o la profilina Jug r
5. A més a més, sembla que els polifenols ajuden en la sensibilització de les persones
al·lèrgiques a la Noguera. L’al·lèrgia a la Noguera (pol·len, nous) pot creuar-se amb la
de l’Avellaner o el Bedoll. El fet de torrar les anous no els lleva pas la capacitat de
desencadenar al·lèrgies.
Algun estudi relaciona la fulla de la Noguera i les mateixes anous amb la progressió
del goll al tiroïdes.
A la Xina hi ha hagut episodis de diarrees atribuïts a menjar anous. Un estudi
relaciona aquests episodis amb la contaminació bacteriana a amb Acinetobacter,
Actinobacteria, Bacillus, Burkholderia, Cyanobacteria, Firmicutes, Pseudomonas.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA PLANTA (JUGLANS REGIA)
• 1-degal·loïl-rugosina F (llavor) • àcid cumaroïl-quínic (fulla,

• 1, 2, 3, 4, 6-penta-O-gal·loïl-3-D- epicarp)
glucosa (llavor) • àcid dicafeoïl-quínic (fulla)
• 1, 2, 3, 6-tetra-O-gal·loïl-3-D- • àcid el·lagic (closca, llavor,
glucosa (llavor) epicarp)
• 1,4-naftoquinona • àcid esteàric (llavor 1-2 -5%)
• 4-hidroxi-α-tetralona • àcid fenòlic
• 5-hidroxi-1,4-naftoquinona • àcid ferúlic (closca, llavor, fulla)
[=julgona] • àcid feruloïl-quínic (fulla)
• 5-hidroxi-3,7,4'-trimetoxi-flavona • àcid fòlic (llavor)
• 5,7- dihidroxi-3,4'-dimetoxi- • àcid folínic (llavor)
flavona • àcid gàl·lic (llavor, epicarp)
• àcid aspàrtic (llavor) • àcid gernànic
• àcid benzoic (fulla) • àcid glutàmic (llavor)
• ácid betulínic (escorça) • àcids grassos (llavor)
• àcid cafeic (closca, fulla, llavor) • àcid hidroxicinnàmic (llavor,
• àcid cafeoïl-quínic (i similars) epicarp)
(fulla, epicarp) • àcid linoleic (llavor) 20-50-70%
• àcid cinnàmic (fulla) • àcid linolènic (llavor) 9-11-25%
• àcid cítric (epicarp) • àcid màlic (llavor, epicarp)
• àcid clorogènic (closca, llavor) • àcid mirístic (llavor)
• àcid neoclorogènic (fulla) • eugenol (fulla)
• àcid oleic (llavor 12-34%) • fenilalanina (llavor)
• àcid p-cumàric (fulla, closca, • fenil-propanoide (fulla)
llavor, epicarp) • fenols (10-12 g/Kg de llavors / 20
• àcid p-cumaroïl-quínic (fulla, g/Kg pasta residual llavors)
epicarp) • fenols (llavor): àcid cinnàmic, àcid
• àcid palmític (llavor 5- 8%) gàl·lic, àcid siríngic, àcid vaníllic,
• àcid palmitoleic (llavor) catequina, epicatequina, juglona,
• àcid pantotènic (llavor) pirocatequina, rutina.
• àcid protocatexuic (fulles, epicarp) • Ferro (llavor 25 ppm)
• àcid salicílic (fulla) • fibra (llavor)
• àcid sinàpic (closca, llavor, fulla) • fitosterols (llavor): estigmasterol,
• àcid siríngic (closca, llavor) campesterol, sitoesterol
• àcid tànnic • flavonoides (2 g/Kg llavors)
• àcids grassos monoinsaturats • folacina (llavor)
(MUFA) (llavor 14%) • Fòsfor (llavor 0.2-0.5%)
• àcids grassos poliinsaturats • gal·loïl-glucosa (planta)
(PUFA) (llavor 40%) • germacrè-D (fulla)
• adenina • glansreginines A , B
• aesculetina (fulla) • glansrina D
• alanina (llavor) • glicina (llavor)
• aldheids (35% dels components • glicòsids cardíacs
més volòtils de l’oli) • heterofil·liïna D
• amargants • hexen-2-al
• arginina (llavor) • hidrats de Carboni (llavor)
• avicularina (fulla) • hidrojuglona (llavor)
• beta-carotè (llavor) • hiperina (fulla)
• beta-eudesmol (fulla) • hiperòsid (fulla)
• beta-sitosterol (planta) • histidina (llavor)
• betulina (escorça) • inositol (fulla)
• biotina (llavor) • isoleucina (llavor)
• Bor (llavor) • juglanina A, B
• bromelaïna • juglona (closca, llavor, fulla)
• Calci (llavor) • kaempferol (fulla)
• campesterol (llavor) • kaempferol-3-arabinòsid
• carotè • kaempferol-O-pentòsid (fulla: 48
• casuarictina (llavor) ppm)
• casuariïna • kaempferol-rhamnòsid (fulla)
• casuarinina • lecitina (llavor)
• casuarictina • leucina (llavor)
• cianidina (fulla) • linalil-acetat
• cistina (llavor 0,35 %) • linalil-bezoat
• citrul·lina (plàntules) • lisina (llavor)
• colesterol (llavor 12 ppm) • lupeol
• Coure (llavor) (20 ppm) • Magnesi (llavor 0.2 %)
• Crom (llavor) • Manganès (llavor 30 ppm)
• daucosterol • megastigmà (fulla)
• delta-5-avenasterol (llavor) • melatonia (llavor: 4
• delta-7-avenasterol (llavor) micrograms/Kg)
• derivats de la naftoquinona • metionina (llavor)
• diarilheptanoides cíclics • mio-inositol
• el·lagitanins (closca): • miricetina-3-O-glucòsid (fulla)
tellimagrandina I, II • miricetina-3-O-pentòsid (fulla)
• epicatequina (fulla) • neolignà (fulla)
• estigmasterol (llavor) • niacina (llavor)
• eugeniïna • nicotina (fulla)
• Níquel • quercetina-3-O-xilòsid (fulla: 70
• oli essencial (fulla 300 ppm) ppm)
• oligopètids (llavor) • quercitrina (fulla)
• oxalat càlcic • regiolona
• peduculagina (polifenol) • rugosina C, F (llavor)
• peroxidasa (llavor) • salicilats (llavor)
• plumbagina (epicarp) (= 5-hidroxi- • serina (llavor)
3-metil-1,4-naftoquinona) • serotonina (llavor 300 ppm)
• polifenols • siringaldehid (llavor, closca)
• Potassi (llavor 0.4-0.6%) • siringetina-O-hexòsid (fulla)
• progesterona • Sofre (llavor 0.1 %)
• proteïna 15% (llavor) [7% • tanins (escorça 7%, fulla 9-11%,
albúmina, 15% globulina,72% epicarp 12%, llavor 2-4 ‰)
gluteïna, 5% prolamina] • tanins hidrolitzables
• quercetina (fulla) • taxifolina-pentòsid (fulla)
• quercetina-3-O-arabinòsid (fulla: • tellimagrandina II (llavor)
74 ppm) • tetralona (fulla)
• quercetina-3-O-deoxihexòsid • tirosina (llavor 0.4%)
(fulla, epicarp) • treonina (llavor)
• quercetina-3-O-galactòsid (fulla: • triptòfan (llavor 0.2%)
48 ppm) • valina (llavor)
• quercetina-3-O-glucurònid (fulla) • vitamina A, B1, B2, B6, B8, C, E
• quercetina-3-O-rhamnòsid (fulla: (llavor)
450 ppm) • Zinc (llavor 30 ppm)
NOTA: alguns pagesos creuen que el suc de les nous es torna groc degut a l”alt”
contingut en Iode. Segurament el suc es torna groc per les flavones que a l’oxidar-se
passen a quinones, degut a la tirosinasa (enzim que conté Coure i no pas Iode, que se
sàpiga).
Contingut mineral a les fulles de la Noguera (sobre pes sec)
N P K Mg Ca S Mn B Zn Cu Fe Mo
4-
170- 30- 35- 20- 75- 0.7-
2.5- 0.12- 1.2- 0.3- 1.25- 20
400 350 300 200 155 1.0
3.25 % 0.3 % 3.0 % 1.0 % 2.5 % pp
ppm ppm ppm ppm ppm ppm
m
0.04- 1- 0.01- 1.2-

72-88 14-628 0.9-67 7-28
0-9 27 0.1 3.1
ppm ppm ppm ppm
ppm ppm ppm ppm
Cu Fe Mn Pb Zn Ni Cd Cr
Contingut mineral a l’escorça de la Noguera (sobre pes sec)
Valors LÍPID PROTEÏN POTASI FÒSFOR CALCI SODI FERRO KCALORI

nutritius de S ES ES
100 g de nous
(pes sec)
66% 18% 500 mg 350 mg 100 mg 3 mg 3 mg 680
PRINICPIS ACTIUS DE L’OLI D’ANOUS
Les llavors contenen fins un 60% d’oli. Conté més d’un 60% (54-72%) d’àcids grassos
poliinsaturats (PUFA), un 20% de monoinsaturats i un 10% de saturats. El contingut
d’omega-6 va del 20 al 50%, i el d’omega-3 es mou al voltant del 11 %. Més
concretament, les proporcions dels pricnipals àcids grassos és:
• àcid esteàric (1- 5%).
• àcid linoleic (47- 68%)
• àcid linolènic (7-17%)
• àcid oleic (10 -25%)
• àcid palmític (4%-11%)
Entre els triacilglicerols destaquen:
• di-linoleoïl-linolenoïl-glicerol 18%
• di-linoleoïl-oleoïl-glicerol 18%
• palmitoïl-dilinoleoïl-glicerol
• tri-linoleïna 38%
Són importants també els fosfolípids i els esfingolípids. El contingut en diverses
formes de vitamina E (alfa, beta, gamma, delta) és alt (200-450 ppm). El gen JrVTE1
està implicat en la producció de gamma-tocoferol. També són elevats els nivells de
fitosterols (de mitjana 1200 ppm). De beta-sitosterol pot haver-n’hi entre 970 i 1490
ppm. De beta-carotè pot hevr-n’hi entre 0.22 i 0.62 pp. De luteïna, entre 0.01 i 0.06
ppm. El de vitamina K (0.15 ppm) és baix, com també ho és el de escualè (4 ppm) i el
de polifenols 55 ppm). També conté campesterol, delta-5-avenasterol, i cicloarterol
(220-530 ppm). I entre les àcids derivats del monociclopropà, conté:
• metil 2-octil-ciclopropèn-1-octanoat insaturat
• octadecanoat de l’àcid dicíclic - metil 9,10,12,13-dimetilè
• octadecanoat de l’àcid tricíclic - metil 9,10,12,13,15,16-trimetilèn
• octadecanoats de metil 9-ciclopropil-nonanoat / 6,7-metilè- / 8,9-metilè- /
9,10-metilè- / 11,12-metilè
Entre els components volàtils destaquen:
• 2-decenal
• hexacosanol (9-28 ppm)
• hexanal
• hexanol
• nonanal
• pentanal
PRINCIPIS ACTIUS DE LES ARRELS: alcaloides, esteroides, fenols, plumbagina,

saponines, tanins.
PRINCIPIS ACTIUS DE LES FLORS MASCULINES

• (±)-4-(6-amino-9H-purin-9-il)-5-hidroxi-3,4-dihidronaftalèn-1(2H)-ona
• (±)-4-(6-amino-9H-purin-9-il)-5,8-dihidroxi-3,4-dihidronaftalèn-1(2H)-ona
• (±)-5,6,7,11c-tetrahidro-1H-indolizino[7,8-b]indol-3(2H)-ona
• (±)-5,8-dihidroxi-4-(1H-indol-3-il)-3,4-dihidronaftalèn-1(2H)-ona
• (±)-9-hidroxi-5-oxo-2,3,4,5-tetrahidro-1H-benzo[b]azepina-2-carboxamida
• 4,5-dihidroxi-alfa-tetralona 4-O-beta-D-glucopiranòsid
• 4,5,8-trihidroxi-alfa-tetralona 5-O-beta-D-glucopiranòsid
• 5-(ethoximetil)-1-(4-hidroxifenetil)-1H-pirrol-2-carbaldehid
• 5-hidroxi-1, 4-nafthoquinona
• 5-hidroxi-4-metoxitetralona
• 5,6,11,12-tetrahidropirrolo[1',2':1,2]azepino[4,5-b]indol-3-carbaldehid
• àcid tetracosanoic 2,3-dihidroxipropil ester
• rutina
• vanillina
PRINCIPIS ACTIUS DE LA LÀMINA INTERNA DE LES ANOUS

• (+)-dehidro-vomifoliol • antocianina
• (2S,3S)-taxifolin-3-O-α-d-arabino- • apigenina
furanòsid • beta-sitosterol
• (2S,3S)-taxifolin-3-O-α-l-arabino- • blumenol B
furanòsid • campesterol
• (4S)-4-hidroxi-1-tetralona • catequina,
• (6R,9R)-9-hidroxi-megastigman-4- • di-gal·loïl-HHDP-glucosa
en-3-ona • di-HHDP-glucosa
• (6R,9S)-9-hidroxi-megastigman-4- • epicatequina
en-3-ona • etil-gal·lat
• 2,3-hexahidroxi-difenoïl-glucosa • fisetina
• 2,3,4,6-tetragal·loïl-glucosa • gal·loïl-HHDP-glucosa
• àcid cafeic • hexahidroxi-difenoïl(HHDP)-
• àcid caftàric glucosa
• àcid clorogènic • HHDP-valoneoïl-glucosa
• àcid dihidrofaseic • hiperòsid
• àcid el·làgic • isoquercitrina
• àcid ferúlic • kaempferol
• àcid gàl·lic • luteolina
• àcid gentísic • miricetol
• àcid p-cumàric • patuletina
• àcid protocatexuic • pedunculagina
• àcid sinàpic • quercetina
• àcid siríngic • quercitrina
• àcid vaníllic • rutòsid
PRINCIPIS ACTIUS DE L’OLI ESSENCIAL DE LES FULLES
• (E)-beta-farnesè (8%) • juglaterpè A (3.1% - 11.0%) = (1, 1

• (E)-geranil acetona (3.7% - 5.8%) l-hidroxi-2,4-cicloeudesmà)
• α-pinè (15.1%) • llimonè (3.6%)
• β-cariofil·lè (15.5%) • metil salicilat (16%)
• β-pinè (30.5%) • monoterpèns (55%)
• carvacrol (33%) • òxid de cariophyl·lè (33.8%)
• eugenol (27%) • P-eudesmol (1.4% - 9.5 %)
• germacrè D (14.4%) • sesquiterpèns (6%)
• germacrè D (21%) • timol (16-23.1%)
• homoveratrol (16%)
PRINCIPIS ACTIUS DE L’EPICARPI
• àcid cítric
• (6S, 9S)-roseòsid • àcid clorogènic
• 5-hidroxi-2-metoxi-1, 4- • àcid ferúlic
naftoquinona • àcid gàl·lic
• àcid cafeic • àcid màlic
• àcid protocatechuic • glicerol 1, 2, 3-tri-(9Z, 12Z, 15Z-
• àcid sinàpic octadecatrienoat)
• àcid siríngic • glucosa
• àcid vainíllic • juglanina A, B (diaril-hepatnoides)
• alfa-pinè • juglona
• beta-pinè • metil-palmitat insecticida contra
• bizantionòsid B Tetranychus cinnabarinus]
• blumenol C-glucòsid • miricetina
• catequina • mucílag
• diaril-heptanoide • naftoquinones
• epi-catequina • neolignà
• eugenol • oxalat càlcic
• fenil-etanoides • regiolona (derivat d’alfa-tetralona).
• flavonoides • rhoiptelol
• fosfat • salidròsid
• glicerol 1-(9Z-octadecenoat)-2-(9Z, • sesquiterpèns
12Z-octadecadienoat)-3-(9Z, 12Z, • taní hidrolitzat
15Z-octadecatrienoat) • tetradecà
• glicerol 1-hexadecanoat-2, 3-di- • tetralones
(9Z, 12Z-octadecadienoat) • trans-linalool
• glicerol 1, 2, 3-tri-(9Z, 12Z- • triterpèns pentacíclics
octadecadienoat)
EFECTES FISIOLÒGICS DE JUGLANS REGIA L.
FETGE I RONYONS. L’extracte hidroalcohòlic de les fulles de la Noguera protegeix el

fetge contra el dany oxidatiu del tetraclorur de Carboni. Per altra banda, després
d’una injecció amb clorur de Mecuri (que poromou la fallada renal als conills),
l’extracte pot ajudar a regenerar les nefrones (in vitro /in vivo). I la injecció
intraperitoneal de l’extracte abaixa els nivells de transaminases, proteïnes totals i
albúmina palsmàtica, mentre manté els de BUN, bilirrubina i fosfatasa alcalina.
MACRÒFAGS. L’àcid gàl·lic, l’etil gal·lat i el (+)-dehidro-vomifoliol inhibeixen la
producció de NO en RAW 264.7 a dosis de 25 mciroM. És a dir, apaivagen els
processos al·lèrgics i inflamatoris relacionats amb el sistema Th1.
MICRÒGLIA. Un extracte d’anous fet amb metanol evita l’efecte del lisat de
lipopolisacàrids de paret cel·lular bacteriana sobre la micròglia (activació de les
cèl·lules BV-2, producció de NO, TNF-alfa). L’extracte indueix la internalització del
receptor del lipopolisacàrid i l’activació de la fosfolipasa D2. És a dir, té un efecte
antiinflamatori que protegeix de la possible neurodegeneració.
FERIDES. Apòsits que contenen nanopartícules de Planta, juglona i col·lagen
aumenten la proliferació cel·lular, l’alineació de les noves fibres de col·lagen,
augmenten l’adhesió cel·lular per la beta-catenina i la VE cadherina, l’angiogènesis,
perl VEGF i VEGFR2. En definitiva tenen una ctivitat vulnerària que acaba amb el
tancament de la ferida, després de la formació de nou teixit i la inhibició de bacteris
nocius.
CÀNCER:
Natural Products to Fight Cancer: A Focus on Juglans regia:
ELENA CATANZARO, GIULIA GRECO, LUCIA POTENZA, CINZIA CALCABRINI, CARMELA
FIMOGNARI
(novembre de 2018)
[extracte de l’article]
Els el·lagitanins un cop ingerits s’hidrolitzen i passen a àcid el·làgic, que després és
metabolitzat per la flora intestinal passant a urilitinaA i urolitina B. Un cop
traspassada la barrera intestinal, les urolitines UroA i UroB tenen un munt
d’activitats, destacant l’anticancerígena. Les UroA, UroC, IsoUroA bloquegen el cicle
cel·lular a la fase G2/M i S, ja a 100 microM. La UroA i els el·lagitanins inhibeixen la
proliferació cel·lular a la fase G2/M de les Caco-2, mitjançant la ciclina B1. La UroA
inhibeix la proliferació cel·lular de les cèl·lules HT-29 a la fase G0/G1, induint
després l’apoptosi. Hi ha persones que a la femta produeixen sobre tot UroA; altres
que produeixen tant UroA com UroB i UroC; i altres que no produeixen UroA.
Respecte a les cèl·lules SW480 actua igual la barreja d’UroA/UroC i àcid el·làgic, com
la barreja d’IsoUroA/ UroA/UroB/UroC i àcid el·làgic. Ambdues barreges bloquegen el
cicle a G2/M i S, provocant apoptosi. Les dues barreges actuen front a les cèl·lules
Caco-2, fent minvar el miR-224, i, de retruc, incrementen l’expressió del p53 i del
CDKN1A (i, per tant, del p21). En cèl·lules HT-29, les barreges minven el miR-215
però no actuen front el miR-224. Front a les SW480, cap miRNA queda afectat. La
UroA (1.5-30 microM), a més de propiciar l’apoptosi i l’aturada del cicle cel·lular, pot
propiciar l’autofàgia a les cèl·lules SW620. La UroA també fa minvar l’expressió de la
MMP-9 (proteïna molt activa en les metàstasis). La UroA, o les barreges abans
esmentades, no afecten les cèl·lules normals, només les canceroses. A més, actuen en
sinèrgia amb la quimioteràpia. A 20-40 microM, la UroA incrementa al doble la
sensibilitat de les Caco-2 i de les SW480 al 5-fluorouracil o a la 5-deoxi-5-
fluorouridina. La sinèrgia, quan es tracta de les HT-29, no és tan gran. La UroA
bloqueja la proliferació i la capacitat d’invasió de les HepG2, soles o amb HVB. Això,
mitjançant l’activació de p38-MAPK, la supressió de la fosforilació de c-Jun, i la
davallada de l’expressió de la beta-catenina, i, en conseqüència, augmentant la
ciclinaD1, i la c-Myc, i la fosforilació del p53. En definitiva, la UroA promou
l’apoptosi. La UroA incrementa els nivells de Let7, i suprimeix l’expressió de Lin28a i
K-ras. En definitiva, a les HepG2 (2.15) inhibeix la metàstasi. La UroA provoca
apoptosi i aturada del cicle cel·lular a les UMUC3, mitjançant la inhibició de la via
d’escapoliment PI3K/Akt. A les T24, l’activació de la caspasa 3 és per la via en
cascada del p38/MAPK i c-Jun. Envers cèl·lules normals BJ, la UroA tindria que
estar 5 vegades més elevada per tenir els mateixos efectes sobre el cicle cel·lular. En
càncer de pròstata, la UroA actua contra (AR+)LNCaP, contra C4-2B i contra C4-2B
resistent a l’enzalutamida. Això, mitjançant l’aturada del cicle per la via del p21, i la
inducció de l’apoptosi pel Bcl-2. La UroA inhibeix el PSA. En definitiva, és una
antagonista dels receptors androgènics. Per altra banda, la UroA bloqueja la
proliferació cel·lular de cèl·lules ER+MCF-7, només quan hi ha estradiol disponible.
Si no hi ha estradiol, la UroA actua promovent la proliferació cel·lular. Però la UroA
actua contra la línia cel·lular amb receptors estrogèncis MDA-MB231. També la UroA
suprimeix la proliferació cel·lular a HEC1A, i a cèl·lules de càncer d’endometri d’
Ishikawa. Això, amb aturada a G2/M, augment del p21, de ciclina B1 i ciclina E2,
cdc25B, p-cdc-2 i Myt1. A més, la UroA modula l’expressió de gens depenents de
l’estrogen per la via ER-alfa. És a dir, actuant com un agonista estrogènic.
Juglanina A, juglanina B. Són diaril-heptanoides. Es troben a l’epicarp, o pela verda

de la nou. Tenen efecte inhibitori sobre el creixement del càncer, i també són
antiinflamatòries. Almenys in vitro, inhibeixen cèl·lules de càncer de mama MCF-7,
SKBR3, MDA-MB231, BT474. També de càncer de pulmó A549, HCC827, H1975. O
el càncer de pell desencadenat per UVB: B16F10. Les juglanines desencadenen per la
via dels ROS tant l’apoptosi com l’autofàgia en cèl·lules canceroses de mama o pulmó.
L’apoptosis es desencadena tant a partir dels receptors superficials (via extrínsica)
com a partir d’estímuls al RE/membrana mitocondrial. En aquest segon cas, que
s’anomena via intrínsica, el procés està controlat per proteïnes del grup del Bcl-2
(Bax/Bcl-2). En les dues vies intervenen les caspases 3 i 7, però, a més a més, en la
extrínsica, intervé la caspasa 8, i, en la intrínxica, la caspasa 9. Les juglanines
redueixen la ratio Bcl2/Bax, activen les caspases 3, 8, i 9, i activen els TRAIL/DRs
que responen a l’activació del p53. És a dir, asseguren que, si falla una via de
l’apoptosi, per resistència de les cèl·lules tumorals, tindran una segona via per
activar-la. L’autofàgia probablement tingui lloc mitjançant la LC3 (autophagosome
marker microtubule-associated protein light chain 3), la PI3K-III (autophagy-
regulating class III PI3-kinase) i el complex Beclin 1. Per altra banda, a més a més
dels ROS, les MAPKs són també objectiu de les juglanines. Una de les MAPKs és la
cinasa C-Jun N-terminal (JNK). El seu objetiu principal és el de regular la
proliferació, diferenciació i apoptosi cel·lular. Que la JNK promogui la supervivència o
la mort cel·lular dependrà dels estímuls, i del tipus de cèl·lula activat. Així, per
exemple, en el melanoma activat pels UVB, la via del p38/JNK està molt atenuada.
Les juglanines actuen com a antitumorals, desencadenant una cascada
antiinflamatòria. De fet, són capaces d’inactivar la via PIK3/Akt i de suprimir
l’activació de cèl·lules B per l’activador de cadena lleugera NF kappa-B induït per
UBV. Les juglanines actuen amb sinèrgia amb la doxorubicina (adriamicina), tant en
cèl·lules normals com en cèl·lules resistents A549 a la doxorubicina o al cisplatí
(H69).
Juglona [5-hidroxi-1,4-naftoquinona]: a l’oxidar-se, actúa com a fitotòxica envers

moltes espècies vegetals, la qual cosa fa que poques plantes creixin sota l’arbre. Per
exemple, ni els raves ni l’ensiam hi van gens bé. Hi ha un estudi sobre la inhibició
envers la microalga Chlamydomonas reinhardtii. Les naftoquinones es troben a moltes
plantes, fongs o bacteris. Tenen també una acció anticancerígena. El mecanisme
implicat és la generació de radicals de semiquinona i altres ROS en el medi interior de
la cèl·lula. Així s’atura el creiement cel·lular i es provoca apoptosi en uns quants
tipus de cèl·lules tumorals: de mama, de pell, glials, pulmonars (H322, A549), de
pròstata, de pàncrees, de bufeta de l’orina, d’estómac, de coll de matriu, d’ovari, i
sanguínies (leucèmies). Almenys in vitro, actua en cèl·lules de càncer de pròstata,
tant si són dependents de l’androgen (LNCaP) com independents (DU145). En les
LNCaP, l’apoptosis té lloc per la via intrínsica, amb ajuda de les caspases 3 i 9, i amb
decreixement del potencial de membrana mitocondrial. A concentracions gairebé
tòxiques, fa minvar l’expressió dels Ars i del PSA. La IC50 pot estar entre 13 i 32
microM, al cap de 24-48 hores. Pel que fa al risc de metàstasis, la juglona incrementa
l’expressió de l’E-cadherina, i redueix la N-caderina i la vimentina. I actua amb
sinèrgia tot inhibint la Akt/glycogen synthase kinase-3β/Snail, que podria promoure
la repressió de l’E-cadherina i la inducció de la EMT (transició epitelial-
mesenquimàtica). En cèl·lules de càncer de pàncrees BxPC-3 i PANC-1, la juglona té
una IC50 del voltant de 20 microM. A més, actua disminuint l’adhesió de les cèl·lules
pancreàtiques, i minvant la invasió cel·lular un 56% i un 80% respectivament. La
juglona fa caure el nivell de la MMP-9 i del Phactr-1 (reportador del VEFG) a ambdues
línies cel·lulars. Ara bé, només a la BxPC-3 fa minvar la MMP-2. Deixant el pàncrees,
i entrant al càncer de mama, la juglona té fectes anticancerosos sobre MCF-7
normals o resistents a la doxorubicina (MCF-7Adr) o al transtuzumab (SKBR3).
Promou l’aturada a G1 i l’apoptosis pels ROS. La juglona incrementa la ratio
Bax/Bcl2, els nivells intracel·lulars de Ca++, la disrupció ΔΨ, l’allibreament de
citocrom C, i l’activació de la caspasa 3. És a dir, activa la via intrínsica de l’apoptosi.
Tant a la línia MCF-7 com a la SKBR3, inhibeix la proliferació cel·lular, la formació de
colònies, i la capacitat de migració. A la línia MCF-7Adr, inhibeix l’angiogènesis per la
minva dels nivells de VEGF-A, VEGF-B i VEGF-C. La capcitat prooxidant de la
juglona està ben demostrada almenys respecte la línia MCF-7. Fa minvar els nivells
de GSH, CAT, SOD i GPX, degut a la formació dels ROS. L’estrés oxidatiu provocat
per la juglona desencadena la FOXO3, que al seu torn modula el p53 i altera
l’homeostasi cel·lular, i promou l’apoptosi. La juglona també afecta l’ADN. Hi provoca
osques per oxidació, i hi provoca intercalació. Nivells elevats de gamma-H2AX
(phosphorylated-H2A histone family member X) es detecten quan la juglona es
combina amb ascorbat (vitamina C). En general, l’ascorbat millora l’acció
anticancerígena de la juglona: inhibint la proliferació cel·lular, incrementant la
citotoxicitat, i induint la formació de ROS. La juglona actua contra el càncer de coll
de matriu. Promou l’apoptosi en cèl·lules HeLa, per la via intrínsica i per la extrínsica,
mitjançant el Bax, el Cit-C, el receptor i el lligand Fas, i el JNK. En el tipus Caski, i
en el Siha, de càncer de coll de matriu, i en el SKOV3 de càncer d’ovari, la juglona
promou l’apoptosi per la via intrínsica. A la línia SKOV3, la juglona indueix l’aturada
del cile cel·lular en G0/G1 i inhibeix la capacitat invasiva fent minvar l’expressió de la
proteïna MMP-2. La juglona actua contra línies de melanoma B16F1 normal i en
fenotipis resistent A2038, MEWO. La juglona hi promou l’estrés oxidatiu i l’apoptosi.
A la línia B16F1, fa consumir GSH. A les A2058 i MEWO, la juglona fa incrementar el
p53, i el fosfo-p38. A les MEWO, la juglona les sensibilitza al potencial antitumoarl
del TRAIL. També la juglona promou desperfectes a l’ADN, i això està demostrat per
l’increment de micronuclis a les cèl·lules B16F1. En glioblastomes, la juglona com
que és liposoluble i creua amb facilitat la barrera entre la sang i el cervelln pot actuar
contra alguns tipus: F-98, C6, U251, U373, C6. La juglona hi promou la mort
cel·lular i atura el cicle en G0/G1; això sense afectar a les cèl·lules glials sanes. La via
principal d’actuació és la producció de ROS mitjançant almenys l’empitjorament del
complex I de la cadena respiratòria mitocondrial. A la línia cel·lula C6n la juglona
redueix la capacitat invasora dels esferoides i s’oposa a la metàstasi. A la línia
cel·lular U251n la juglona atura el creixement gràcies a la promoció de l’apoptosi
mitjançant la inhibició de la peptidil-proplil cis/trans isomerasa (Pin1). La juglona
impedeix la migració i l’angiogènesis. La juglona promou l’apoptosi també de les
cèl·lules troncals GSCs del glioma (obtingudes de línies U87, SHG62 i SHG66)n per la
via ROS / p38. La juglona també actua contra cèl·lules de la leucèmia promielocítica
HL-60, normals o resistents a la doxorubicina, promovent l’apoptosi per la via dels
ROS. També per la mateixa via inhibeix el càncer d’estómac SGC-7901, o el càncer de
bufeta de l’orina T24. En aquesta última línia la juglona promou l’estrés al RE
mitjançant la sobreespressió de l’ Eif2-alfa, el dany a l’ADN, i la disminució de la
formació de colònies. L’ascorbat aquí també augmenta l’acció de la juglona. La mort
cel·lular programada és activada per la juglona implicant a les caspases 3 i 9, la
PARP, el Cit-C, la Smac, i la mTor. La juglona afecta també els fibroblasts, als que
provoca dany a l’ADN d’una sola cadena, la qual cosa provoca apoptosi i necrosi. En
cèl·lules normals de pell JB6 Cl 41, la juglona evita l’efecte cancerígen del 12-O-
tetradecanoïl-forbol-13-acetat (TPA) i dels EGF.
Oligopèptids: al cap d’un mes de prendre’n 100-400 ppm, els ratolins allarguen el
temps de nedada, disminueixen la LDH, la creatina-cinasa, la BUN, l’àcid làctic a la
sang; i incrementen l’acumulació de glicogen al fetge i a la musculatura. Minva l’estrés
oxidatiu de la fatiga, i s’incrementava la SOD, la GPX, i minva el MDA. Millora l’activitat
de la piruvat-cinasa, de la succinat-dehidrogenasa, de la Na/K ATPasa, i l’expressió
ARNm mitocondrial, i el contingut d’ADN a la musculatua esquelètica.
Un biopètpid present als residus de l’extracció de l’oli de les anous té acció

anticancerosa contra MDA-MB231 (càncer de mama) i HT-29 (càncer de còlon). La
pepsina colorasa PP, i la pepsina neutrasa hidrolitzada, mostren acció anticancerosa
front a cèl·lules de càncer de mama UACC-62, i no tenen cap efecte front MCF-7, HT-29
o U251. Un pèptid, obtingut per l’acció de la papaïna sobre el residu proteínic de la
nou, té la seqüència Cis-Tre-Leu-Glu-Trip. Té facilitat per creuar les membranes.
Promou l’apoptosi i l’autofàgia en cèl·lules MCF-7 i promou l’aturada del cicle a les
Caco-2 i a les HeLa. En canvi, no té cap efecte nociu sobre cèl·lules IEC-6 o sobre
limfòcits esplènics. Aquest pèptid té acció immunomoduladora. Activa la proliferació
dels limfòcits esplènics, la producció d’ IL-2, i la fagocitosi i la producció de NO pels
macròfags.
Extractes de fulles. L’extracte de fulles joves fet amb metanol actua contra cèl·lules
epitelials de càncer renal A498 i 769-P, i contra cèl·lules de càncer colo-rectal Caco-2.
L’extracte fet amb cloroformo actua contra càncer oral BHY, càncer de mama MCF-7, i
càncer colo-rectal HT-29. La inhibició de la proliferació cel·lular té lloc per l’aturada en
la fase G0/G1. Aquest extracte conté 5-hidroxi-3,7,4′-trimetoxiflavona; lupeol;
daucosterol; 4-hidroxi-a-tetralona; β-sitosterol; 5,7-dihidroxy-3,4′-dimetoxi-flavona; i
regiolona. Les fraccions extretes amb cloroformo, o amb etil-acetat, de l’extracte fet amb
metanol, o l’extracte fet amb metanol i aigua, mostren acció antiproliferativa envers
línies cel·lulars com ara WRL, HEP-G2, KB, Caco-2, amb IC50 entre 9 microg/mL i 70
microg/mL. La fracció de cloroformo és la més activa. Però, no té, ni aquesta ni les
altres, cap efecte sobre la línia MCF-2. Semblaria, doncs, que l’acció antiproliferativa
està inversament relacionada amb el contingut fenòlic. Un extracte fet amb metanol
indueix la mort cel·lular en les línies MDA-MB231, MCF-7 i HeLa.
Extractes de nou verda. Un extracte fet amb metanol actua contra cèl·lules mare del
càncer colo-rectal (CCSCs), aïllades a partir de HCT116. L’expansió de les cèl·lules mare
fa que el tumor creixi, ajudat pels gens activats, amb osques, o per la cascada de la
Wnt/beta-catenina. La glicogen-sintasa-cinasa 3 beta (GSK3β) modula els nivells
intracel·lulars de la beta-catenina, a través de la degradació proteosòmica i la
ubiqüitinació. Aquest extracte redueix la viabilitat cel·lular, promociona la diferenciació
cel·lular, i suprimeix l’autorenovació de les CCSCsw, a través de la inhibició del lligand
(del tipus delta no canònic) del Notch1, i de la inhibició del Notch 1 i la modulació de la
via de la beta-catenina. Aquest extracte conté principalment (+)-catequina, àcid
clorogènic, i àcid el·làgic, que actuen en sinèrgia entre sí i amb altres components. Un
extracte lipídic de nou verda exhibeix la mateixa acció envers les CCSCs: inhibició del
clonatge, inhibició del Notch1 i de la beta-catenina, i de la fosforilació de la GSK3beta.
Els principals components d’aquest extracte són l’ALA, i el LNA ; una barreja de PUFA i
de gamma-tocoferol. Un extracte lipídic enriquit amb ALA i beta-sitosterol inhibeix la
proliferació cel·lular de la línia MCF-7. La diana principal és el receptor X farnesoide
(FXR). És un receptor nuclear que promou l’apoptosi, i fa minvar l’activitat de
l’aromatasa. La seva expressió està correlacionada amb la dels Ers (receptors
estrogènics). El FXR és activat també per l’ALA, i encara més afegint-hi el RXR
(peroxisome proliferator-activated receptor (PPAR)/retinoid X receptor).
Extractes d’escorça d’arrel. Extractes fets amb cloroformo, metanol, o n-hexà,

promouen l’apoptosi, tant per la via intrínseca, com per la extrínseca. Incrementen la
ratio Bax/Bcl2, i l’expressió del p53, les caspases 3 i 8, i el TNF-alfa. Pel contrari, fan
minvar el mdm-2 (apoptotic upstream regulator mouse double minute 2 homolog).
L’extracrte fet amb cloroformo és el més potent. Això indicaria que el contingut en
polifenols no és pas tant important.
Experiments amb animals.
UroA. Diversos estudis en confirmen l’acció anineoplàsica. Vegi’s taula aquí sota.
Sembla molt important contra càncer de pròstata. L’administració per boca de 50
mg/Kg a ratolins Balb/c atímics inhibeix el creixement cel·lular en tumors
xenoimplantats derivats de cèl·lules PC-3 (AR-) i C4-2b (AR+). In vitro, l’UroA té un
efecte potent sobre cèl·lules AR+. De fet, només calen 2 setmanes per bloquejar la
proliferació de cèl·lules C4-B2 o 7 contra les PC-3. A les PC-3 lp, l’UroA fa minvar el
Ki67 (marcador de proliferació); però, a les C4-2B, el fa recular molt més. L’UroA no és
gens tòxic, almenys a dosis que equivaldrien en humans a 550 mg/Kg/dia.
Activitats farmacològiques in vivo d’extractes i compostos aïllats de la Noguera (Juglans regia).
Compost/ Tractament Efectes

Model Experimental Objectius moleculars
Dieta /Dosis anticàncer
MCF-7-xenoimplant ⬆ Caspasa 3, 9
0–10 mg/Kg/dia ⬇ Creixement
mascles ratolins ⬆ LC3B
(7 dies) tumoral
BALB/c-nus ⬆ p-JNK
⬇ Volum
⬆ Caspasa 3
tumour
⬇ Pes tumour ⬆ PARP
⬇ Bcl-2, Bcl-xl, ⬆ Bax,
Bad
A549-xenoimplant 0–30 mg/Kg/dia ⬆ p53

ratolins nus atímics (28 dies) ⬆ TRAIL, DR4, DR5 &
FADD
⬆ PI3K, Akt, & p-
Juglanina
ERK1/2
⬆ p-p38
⬆ LC3BI/II, ATG7,
Beclin1 & PIK3C3
⬇ Ki67
⬇ p38/JNK
Suppressió de ⬇ PI3K/AKT
la hiperplàsia ⬇ IL-1β, TNF-α, IL-6
Ratolins sense pèls 0–20 mg/Kg/2
epidèrmica i de
exposats a radiació dies per setmana ⬇ Ciclina D1, CDK1,
la infiltració
UVB (10 setmanes) PCNA
cel·lular
inflamatòria ⬆ p53, p27, p21
⬆ PARP
⬆ Caspases 3 i 8
Femelles de ratolins ⬇ Creixement
BALB/c-nu 1 mg/Kg/ dia per tumoral
implantades amb 3 dies (5
cèl·lules tipus mare administracions) ⬆ Supervivència
U87
Ratolins nus MDA- 10–40 mg/Kg/dia
⬇ Creixement
MB231- cada 3 dies (5
tumoral
xenoimplantats administracions)
Ratolins endogàmics 1 mg/Kg/dia 1, 3 ⬇ Creixement
C57BL/6J implantats & 5 (3 tumoral
amb B16F1 administracions) ⬆ Supervivència
Juglona
Mascles de rata
⬇ Incidència i
desmamellats F344 200 ppm/un cop
multiplicitat de
tractats per setmana (3
tumors
subcutàniament amb setmanes)
intestinals
injeccions d’ azoximetà
Ratolins swiss/HaICR amb

0–2 mg (una sola Anomalies
amb tumor d’Ehrlich injecció) mitosis
xenoimplantat
⬇ Quantitat de
fluid ascític
Juglona + Ratolins mascles (1 mg/Kg + 100 ⬇ Creixement ⬆ G0/G1 aturada cicle
ascorbat endogàmics BALB/c mg/Kg)/dia (9 tumoral cel·lular
amb carcinoma dies) ⬆ Supervivència ⬆ p53, p16
d’Ehrlich ⬇ Ciclina A
xenoimplantat ⬆ PARP
⬆ Bax
⬇ Bcl-xL
⬇ HIF-α
⬇ GLUT1
⬇ GSH, ⬆ SOD
⬇ p-Akt
Compost/ Tractament Efectes
Model Experimental Objectius moleculars
Dieta /Dosis anticàncer
⬆ Carboxilació
proteïnes
⬆ MDA
⬆ γ-H2AX
Ratolins mascles ⬇ Ki67

BALB/c atímics
(nu/nu) C4-2B- ⬇ Akt
50 mg/Kg/5 dies
xenoimplantats ⬇ Creixement
Uro A per setmana (4–5
Ratolins mascles tumoral
setmanes)
BALB/c atímics
⬇ Ki67
(nu/nu) PC-3-
xenoimplantats
⬇ IGF-1
⬇ HDL, colesterol total
100 g nous ⬆ sensibilitat a la
senceres /Kg de insulina
⬇ Mida tumor ⬇ Glucosa-6-fosfat
dieta ad libitum
(18 setmanes) ⬇ Succinilcarnitina
Ratolins TRAMP ⬇ 4-hidroxibutirat
⬆ PCK1 & CIDEC
155 g of nous ⬇ Plasma IGF-1
senceres/Kg de ⬇ Resistina
⬇ Creixement i
dieta ad libitum
mida tumor
(9, 18, 24 ⬇ LDL
setmanes)
113 g of nous
Ratolins nus LNCaP senceres /Kg de ⬇ Nombre de
xenoimplantats dieta ad libitum tumors
(126 dies)
⬇ Creixement
xenoimplants
Ratolins femella 110 g de nous
(nu/nu) HT-29 senceres/Kg de ⬇ Pes tumor ⬇ VEGF
Dieta d’anous xenoimplantats dieta (25 dies)
 Cadells ⬇ Incidència
nascuts de tumor
femella de 111 g de nous/Kg
⬇ Multiplicitat
ratolí SV129 i de dieta ad
tumor
mascle libitum (opcional
Expressió alterada de
transgènic 2 setmanes
84 gens associats
homozigòtic abans de criar +
amb la proliferació i la
C(3)1/SV40 T 21 dies de
diferenciació
amb antigen desmamellat + ⬇ Mida tumor
SV129 110, 130 o 145
 Femella SV129 dies)
Ratolins nus MDA- 113 g de nous

⬇ Creixement
MB231- senceres/Kg de
tumoral
xenoimplantats dieta (35 dies)
⬆ ALN, àcid
eicosapentaenoic,
111 g de nous DHA & total ω-3
Ratolins (nu/nu)
senceres/Kg de ⬇ Creixement
atímics HT-29- ⬇ àcid araquidònic
dieta ad libitum tumoral
xenoimplantats ⬇ miRNAs 1903, 467c
(25 dies)
& 3068, ⬆ miRNA
297a
Juglanina. Estudis in vitro en confirmen l’activitat antitumoral. A ratolins mascles
Balb/c portadors de càncer de mama humà per injecció amb cèl·lules MCF-7,
l’adminisració durant 7 dies de juglanina determina una disminució del volum del
tumor, i gràcies a apoptosis (amb intervenció de les caspases 3 i 9) i a autofàgia
(modulada per LC3). Vegi’s taula aquí sobre. La juglanina promou de fosforilació del
JNK, essent molt poc tòxica. És molt segura en ratoolins mascles atímics implantats
amb cèl·lules de càncer humà de pulmó A459. Després de 4 setmanes administrant-
la, redueix el volum i el pes del tumor de manera proporcional a la dosis, sense
mostrar signes de toxiciatt ni al fetge ni al ronyó, fins i tot a dosis altes (30
mg/Kg/dia). Desencadena l’apoptosi i inhibeix la proliferació a través dels mateixos
mecanismes observats in vitro: PIK3/Akt, p38/MAPK,p53. També queda palès l’efecte
de la juglanina en ratolins sense pèls expñosats a radiació UVB. La juglanina
suprimeix la hiperplàsia epidèrmica i la inflamació observada als controls. La
juglanina modula la via de senyals de l’apoptosi p38/JNK i PI3K/Akt. També
probablement atura el cicle cel·lular ja que fa minvar Ki57 i incrementa la ciclinaD, la
cinasa ciclina-depenent, i l’expressió de l’antigen nuclear de proliferació cel·lular.
També incrementa els nivells de p53, p21 i p27, que representen el lligam entre
l’aturada del cicle cel·lular i l’apoptosi. La juglanina no mostrà cap perfil de toxicitat
en els experiments amb animals.
Juglona. Se n’ha demostrat l’eficàcia antitumoral in vivo envers càncer de p`rostata,

càncer intestinal i ascites d’Ehrlich. Afegint 200 ppm de juglona a la dieta de mascles
de rates F344 desmamellats en la fase incial de la carcinogènesi, això redueix la
incidència i el nombre de tumors intestinals, en comparació amb els controls tracats
només amb el carcinogen. La juglona produeix abnormalitats a la mitosi a les
c’el·lules tumorals proliferatives, a la vegada que fa minvar el lfuid ascític a ratolins
Swiss/HaICR portadors de tumors de l’ascites d’Ehrlich. La juglona inhibeix el
crexiement tumoral i augmenta la supercvivència en ratolins Balb/c portadors del
carcinoma d’Ehrlich. Promou l’apoptosi i l’aturada del cicle cel·lular i l’estrès oxidatiu
i el dany a l’ADN. També afegint-hi ascorbat aquestes accions s’intensifiquen. Així es
promou la peroxidació lipídica, la carbolixalció porteínica, l’augment de l’activitat de
la SOD, i el consum de GSH. És a dir, l’estrès oxidatiu. Associada a l’ascorbat és
capaç de fer mal las àcids nucleics i promocionar la fosforilació del gamma-H2AX. És
a dir, propiciar l’aturada del cicle cel·lular en G1 (amb acció del p53 i del p16) i
l’apoptosi. També la jugloan amb l’ascorbat és capaç de reduir l’expressió de la ciclina
A, i es detecten clivelles al PARP i s’incrementa la ratio Bax/Bcl2. La combinació de
juglona amb ascorbat fa minvar els nivells de HIF-1alfa i GLUT1 i la recaptació de
glucosa. Cal recordar que les cèl·lules tumorals produeixen molta glicòlisi per més
oxigen del que disposin i que la HIF-1alfa (hypoxia-inducible factor) és un factor
depenent de l’oxigen l’activació del qual promou l’expressió de factors crítics implicats
en la quimioresistència, com ara factors angiogèncis o proteïnes glicolítiques com els
transportadors de glucosa GLUTs. El GLUT1 està implicat en el metabolsime glicolític
al reduir la recaptació de glucosa.
Extracte fenòlic. Un extracte enriquit en polifenols redueix el desenvolupament

tumoral i la mida del tumor per la disminució de la inflamació relacionada amb el
càncer de còlon, en ratolins. La prevenció de la fomació de tumors s’atribueix a la
inhibició del TNF-alfa/NF-kappa-beta, que de pas apaivaga la colitis crònica.
Presa de nous. En general aquesta dieta fa que s’inhibeixi l’inici de la tumoració o

que el creixement tumoral sigui menor o que disminueixi la mida del tumor. Fins i tot
aquests efecte spassen de la mare a les cries. Si las anous es donen desp´res de
desmamellar-les, fan minvar la incidència del tumor mamari tant a la mare com a les
cries en ratolins SV129, en comparació amb grups de control. En ratolins del tipus
TRAMP al dieta rica en anous promociona la davallada del IGF-1 (factor de creixment
del tipus de l’insulina), inhibint, per tant, el càncer de mama o de pròstata. En canvi
en ratolins xenoimplantats HT-29 no hi ha modulació per la IGF-1, però sí una
davallada del VEGF i de l’angiogènesi. Els tumors presentaven àrees centrals de
necrosi. En carcinoma de mama la dieta rica en anous provoca una alteració de la
composició de la membrana cel·lular, més rica aleshores en omega-3, ALA i DHA i en
HDL. En ratolins protadors de tumors HT-29 les anous i la llinosa superposen llurs
accions, que no són degudes exlusivament als omega-3.
************************************************************************
GINEBRE
Juniperus communis L.
[1753, Sp. Pl. : 1040] 2n=22

NOMS POPULARS
Alemany: Gemeiner Wacholder/ Dürrenstaude / Gemeiner wachholder / Gewöhnlicher

wacholder / Heide-wacholder / Wacholder
Anglès: Common Juniper/Dwarf juniper / Ground juniper / Juniper / Juniper berries /
Juniper berry/ Northern juniper / Prickly juniper
Àrab: ‫ عرعر‬/ ‫ عرعار‬/ ‫ سرو جبلي‬/ ‫عرعر شائع‬
Aragonès: azotacristos, chinarro, chinastra, chinebre bord, chinebrero, chinebro,
chinepro, chinestra, chinibro, chinipro, enebro, ginebro, inebro, xinastra, xinebre,
xinebro, ayaga, azotacristos, chenebro, chinabro, chinarro, chinebrero, chinebro,
chinepro, chinibro, chinipro, enebro, ginebro, ginebro negral, grojo, jinebro real, xinastra.
Armeni: Գիհի ցածրաաճ
Assam: Arar, Abahal, Habbul
Bable: gorbezu, gorbiñu, gurbañu.
Basc/Euskera. aginteka, agintza, agintzea, arabota, epuru, ijiñebre, ipar ipurua, ipar-
ipuru, ipar-ipurua, ipar-orre, ipar-orrea, ipurea, ipurka, ipuro, ipuru, ipurua, ipuruquia,
iñibre, jinebro, jiniebro, junpuru, larraon, licabra, likabra, orre, orrea, orri, unpuru.
Bengali: Hayusha
Castellà: acatera, arcentos, archenas, bola del enebro, buta (FRU), buto, chaparro,
chinarro, chinebro, cimbro, eneblio, enebra, enebrio, enebriza, enebro, enebro albar,
enebro común, enebro espinoso, enebro mayor, enebro morisquillo, enebro negral,
enebro real, enebrosa, escardamulos, esquena, ginebro, ginebro negral, ginebro real,
giniebro, gorojo, grojo, hinastra, hinieblo, hiniebro, inebro, jabino, jabino común, jineblo,
jinebro, jinieblo, junípero, macarulla, nebral, nebras, nebreira, nebrera, nebrina, nebro,
orrea, pinchorrero, rosafín, sabina, sabino, xinibreira, xinibro, árbol de las butas,
árguma.
Català: bola, dzimbru, ginebra, ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre ver,
ginebrer, ginebrera, ginebro, ginebron, ginebró, ginebró ver, grans de ginebró, jenibró.
Danès: Almindelig Ene/ Ene / Enebær / Enebærtræ
Eslovac: Borievka obyčajná
Eslovac: Navadni brin/ Brin navadni
Estonià: Harilik kadakas
Farsi/Persa: ‫پیرو‬
Finlandès: Kataja/ Koti kataja/ Metsäkataja
Francès: Genévrier
Gaèlic: Aiteal
Gal·lès: Merywen/ Eithinen bêr / Eithinen y cwrw / Meryw / Merywen gyffredin
Gallec: cimbro, enebro, escaldamures, sabina, xenebreiro, xenebro, xenibreria,
xinebreiro, xinebro.
Grec: Αβρατζιά / Αγριοκυπαρίσσι / Αόρατος / Άρκευθος
Gujrati: Palash
Hebreu: ‫ערער‬
Hindi: Havuber, Havubair
Holandès: Jeneverbes/ Gewone jeneverbes / Jeneverboom
Hongarès: közönséges boróka/ Boróka
Islandès: Einir/ Einirunni / Einitré
Italià: Ginepro
Japonès: セイヨウネズ
Kannada: Padma Beeja
Kurd: Merxa derewîn
Marathi: Hosh
Noruec: Eine/ Einer/ Brakje / Bresk / Brisk / Bruse / Ener / Sprakje
Occità: Genebrièr, Genevrié, Genibre, Genèbre
Polonès: Jalowiec pospolity
Portuguès: jimbro, junípero, simbro, zimbra, zimbro, zimbro comum, zimbro rasteiro,
zimbro rastreiro, zimbro-comum.
Punjabi: Havulber
Rus: Mожжевельник обыкновенный/ Можжеве́льник\ве́рес
Sànscrit: Havusa, Matsyagandha
Serbi: Клека/ Боровица / Боровица обична / Вења / Клек обични / Смрека
Suec: En/ Enbuske / Vanlig En
Telugu: Hapusha
Turc: Adi ardıç/ Ardıç / Kuvvet ardıcı / Şifalı ardıç
Txec: Jalovec obecný
Ucrainiès: Яловець звичайний
Urdú: Abhal, Aarar.
Xinès: 欧洲刺柏
És un arbust perennifoli dioic (hi ha peus masculins i peus femenins, o a vegades peus
bisexuals). Forma una mata densa, de fulles fusiformes planes, gairebé aciculars,
punxents, disposades de tres en tres, i més densament i antrorses cap a la punta de les
rames. Les branques són fortes i costen de partir. Si agafa forma d’arbre pot arribar a fer
15 m d’alçada. Fulles de color verd clar amb una ratlla blanca longitudinal al mig, de 10-
20 x 1-2 mm, poc més llargues que els fruits (gàlbuls esfèrics de (6)-7-(10) mm, de color
verd primer i després blau negrós, sempre amb pruïna, més conegudes com a ginebrons.
Maduren al cap de 2-3 anys. Gàlbuls (=ginebrons) amb una marca d’un triangle menut
doble (com una estrella de David) a l’àpex. Contenen 3 llavors oblongues cadascuna,
sense ales. Flors masculines en aments estrets cilíndrics compactes petits formades per
escames peltades o gairebé amb 3-7 sacs pol·línics a la cara de sota.
Dins el gènere Juniperus (de la família de les Cupressàcies), que compta amb unes 75
espècies al món, l’espècie communis pertany al grup amb fulles sempre ternades,
aciculars (no esquamiformes), i gàlbuls axil·lars, no terminals. I dins aquest grup, es
distingeix per tenir una sola ratlla blanca ala cara de dalt de les fulles i els gàlbuls
madurs negrosos (ni grocs ni vermells). És una espècie molt present a tot l’hemisferi
holàrtic a les zones fredes o temperades. I, ja dins l’espècie se’n poden distingir 3
subespècies.
La ssp. nana (=alpina=sibirica) té les fulles molt properes, quasi imbricades, una mica
recurvades, mucronades, i és una mata molt densa ajaguda. Es a l’estatge alpí dels
Pirineus (arriba al Montseny), als vessants assolellats, de 1000 a 3000 m snm. Es
regenera bé després dels incendis.
La ssp. communis té les fulles separades, acuminades, de 1.4 mm d’amplada i fa una
mata alta menys densa. De 1000 a 1700 m snm.
Hi ha formes intermèdies entre la var. nana i la communis als prats subalpins on la var.
nana sol preferir cotes més altes.
La ssp. hemispherica fa una mata ajaguda força densa, amb fulles de 1.5-2 mm
d’amplada. S’ha citat a Catalunya als Ports de Tortosa, a La Molina i al Montseny, per
sobre els 1000 m snm.
DETALLS MICROSCÒPICS: La coberta de les llavors està formada per 2-3 capes de
cèl·lules de parets fines, cobertes per fora per una cutícula fina. Més cap endins hi ha
cèl·lules esclerenquimatoses poligonals de parets gruixudes. L'endosperma i l’embrió no
es diferencien. La capa exterior del gàlbul mostra 3-4 cèl·lules grans cúbiques o tabulars
amb parets gruixudes marrons poroses. El sarcocarpi està format per cèl·lules laxament
unides, grans, el·líptiques, de parets fines i que contenen cristalls prismàtics d’oxalat
càlcic i gotetes d’oli essencial. La fusta del tronc forma una mena de nano-formigó amb
nanofibril·les de cel·lulosa de 20-50 nm i estructures globulars de lignina de 5-60 nm.
ESOTERISME
Per als celtes, el ginebre cura tant el cos com l’ànima. Dur una rama de ginebre diuen
que protegeix de les picades d’escurçons. Cremant els ginebrons amb encens foragita els
mals esperits que s’han fet amos de persones o cases. Els ginebrons s’empren com
amulet protector (dins una bosseta) d’accidents, maleficis, desgràcies, atacs d’animals,
robatoris, etc. També les rames o la bosseta amb ginebrons, posades a la paret de la
casa, protegeixen de les forces malignes. Per a curar les hemorroides caldria posar 9
ginebrons enterrats entre dues pedres perquè mentre es vagin assecant els ginebrons es
vagin curant les hemorroides.
HISTÒRIA
Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el Juniper té moltes virtuts. Els ginebrons són
calents en tercer grau i secs en primer grau, actuen contra verins i pestilències
(epidèmies) i són molt eficaces contra estrangúries i disúries (dificultat per orinar). Els
ginebrons són bons per trencar els càlculs, fer venir la gana als anorèxics i contra
l’epilèpsia i les paràlisis. Menjar una dotzena de ginebrons en dejú és molt bo contra la
tos, dispnea i la caquèxia, mal de panxa, hèrnies, rampes i convulsions. Ajuden a tenir
més memòria, reforcen la vista i es nervi òptic i van bé contra les febres, la gota la ciàtica
i la debilitat a les cames o braços. L’oli essencial expel·leix l’aire i va bé pel mateix que els
ginebrons, en especial contra inflamacions de les vies urinàries. La cendra, dissolta en
aigua, és un bon remei contra la hidropesia, fa venir la regla i ajuda a la mare durant les
contraccions abans del part. Fregades les genives atacades per l’escorbut amb la cendra
del ginebre es curen. La cendra posada al bany general cura les picors, les crostes i la
mateixa lepra.
LITERATURA
«Davant els ulls, davant el pensament, Persevera el matoll i crema,

en algun lloc enllà de tot saber, i pengen lents els ginebrons
a l'altra banda de turons i planes, envesprits entre branca i branca,
damunt l'indret del llamp constant, i reposen, arxipèlags de l'aire,
crema la mata de ginebra, certa, mentre crema el matoll de la distància».
verda, crispada i flonja, i persevera. (LLUÍS SOLÀ, 2003)
PREPARATS
—aigua d’ordi + ginebrons + mel (beguda refrescant)

—Alcohol pels cops: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajolida
(Satureja montana) + Hipèric (Hypericum perforatum) + grana de Ginebre (Juniperus
communis). Ho diu l’ANTONI PICOLA I PUJOL, d’Ogassa. 2007.
—aperitiu Braulio: Achillea moschata + ginebrons + Artemisia absinthium + Gentiana
alpina (rels) + etanol 21º.
—bafs
—brea
—cendra
—confitura de ginebrons
—estelles de la fusta
—fumigacions de rames
—ginebra (licor de ginebrons): elaborada almenys des del segle XIII. Al principi es venia
com a remei contra el lumbago, els còlics biliars i renals, i la gota. Es dona contra les
males digestions, la tos, els refredats i els dolors articulars.
—liniment amb alcohol + ginebrons
—mel cuita amb ginebrons
—oli essencial
—pyx liquida
—ratafies
—resina
—tintura de Maria TREBEN contra tremolors a braços i cames: 1L d’aiguardent de 40º 15
dies en maceració a sol i serena o prop de la cuina amb 40 g Hypericum perforatum + 20
g Orchis (rel) + 20 g Primula veris rel + 10 g ginebrons. Cal prendre’n 15 gotes cada hora
durant el dia.
—ungüent de fregir 5 minuts les branques en oli d’oliva, contra carn-esqueixats
—ungüent contra la ronya del bestiar: llard + ginebrons + rel de Bryonia
—ungüent per l’espatllat: greix, cera verge, oli, i moltes herbes (que hi posa la Maria de
les Llosses) i oli de Ginebre (que fa molta pudor). Per cops a les costelles, va molt bé, i es
recuperar la respiració sense dolor. Ho diu la ROSA GALLART de Vallfogona, de Cal Miquel
de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. —vi amb cendra (diürètic)
—vi amb rel de genciana (Gentiana lutea) + ginebrons + canyella + fulles de llorer (Laurus
nobilis)
—vinagre dels quatre lladregots*
—whisky
* VINAGRE DELS QUATRE LLADREGOTS. A Tolosa de Llenguadoc, entre 1628 i 1631,

durant una epidèmia de pesta, quatre bandolers entraven dins les cases, estrangulaven
els malalts agonitzants i els prenien tot allò que trobaven de valor. Però un cop les
detingueren in fraganti i els condemnaren a morir cremats a la foguera. Només al donar
a conèixer el llur secret, que els permetia no contagiar-se, se’ls commutà la pena de ser
cremats per la de ser penjats a la forca. La fórmula sembla ser que consistia en la
barreja de:
• 1,5 L de vinagre de vi (fort)
• Artemisia absinthium, Filipendula ulmaria, Juniperus communis (ginebrons),
Origanum majorana, Salvia officinalis (un grapadet de cada)
• claus d’espècie 50
• Inula helenium (rel), Angelica archangelica (rel), Rosmarinus officinalis, Marrubium
vulgare (60 grams de cada)
• càmfora 3 g
La part més emprada de la planta són els ginebrons, ja sigui menjats, ja sigui en
decocció (barrejats amb altres plantes o amb la col fermentada). El whisky i la ginebra
són begudes alcohòliques obtingudes per destil·lació i que s’aromatitzen amb ginebrons.
L’oli essencial (OE) dels ginebrons de la var. nana s’empra com a antibiòtic segur de vies
urinàries i per a altres usos. L’oli essencial pot irritar els ronyons (albuminúria amb
hematúria), l’estómac i els budells. També fàcilment pot donar lloc a un estat
d’embriaguesa. Pot accelerar el part. Aplicat a la pell, com gairebé tots els olis essencials,
pot irritar-la. L’oli essencial aplicat amb precaució potencia el Pitta i inhibeix el Kapha i
el Vata. En aquest sentit, va bé contra el reuma muscular. És adient també per a obrir el
sisè xacra (del front) i evitar així la manca de connexió amb allò que es percep instant a
instant. Això és útil per prevenir caigudes, mareigs, i problemes d’atenció visual o d’oïda.
Amb les rames del ginebre es fa un ungüent bullint-les en oli d’oliva durant 5 minuts
exactes. L’oli es conserva filtrat i s’aplica als carn-esqueixats posant-hi després una
làmina de plàstic o film porós.
Preparat com a flor de BACH, s’empra contra l’excés d’autocompassió i de sentiment de

culpabilitat o victimisme; i la manca d’autoestima, la falta de compromís i/o de
motivació, la hipersensibilitat, la impaciència, la ment enterbolida, la mandra, la
propensió als accidents i als oblits per pèrdua de connexió amb la realitat immediata,
por, falta de vigor.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS DEL GINEBRE
 abscessos  berrugues (ginebrons, OE)

 àcid úric (ginebrons)  blennorràgia (ginebrons)
 acne  bronquitis
 afrodisíac OE  caigudes (per a evitar) (ginebrons)
 albuminúria (ginebrons)  càlculs biliars (ginebrons)
 Alzheimer OE  càlculs urinaris (ginebrons)
 analgèsic  calvície
 anèmia  cames dèbils (ginebrons)
 anorèxia (ginebrons)  càncer de boca, còlon, fetge,
 antisèptic: OE en saunes etc. matriu SiHa, pell A-431, pulmó A-
 antibiòtic (extracte etanòlic FUL + 549
OE):  caquèxia
◦ Agrobacterium tumefaciens  càries a les dents (brea)
◦ Bacillus subtilis  carminatiu
◦ Campylobacter jejuni  carn-esqueixats (oli)
◦ Erwinia chrysanthemi  caspa
◦ Escherichia coli  catalèpsia (FUL extracte amb
◦ Hafnia alvei metanol)
◦ Listeria monocytogenes  catarro (ginebrons, resina)
◦ Micrococcus luteus  cel·lulitis infecciosa
◦ Mycobacterium aureum, M.  ciàtica OE
avium, M. fortuitum, M.  cicatritzant
intracellulare, M. phlei M.  cirrosis hepàtica (ginebrons)
tuberculosis  cistitis OE
◦ Salmonella sp.  colecistitis
◦ Staphylococcus aureus  colesterol (ginebrons, OE)
◦ Xanthomonas phaseoli  còlics (ginebrons)
 antídot del Iode (OE)  colitis
 antiespasmòdic  condiment (xucrut)
 antihistèric  congelacions
 antiinflamatori  conservant de la carn OE (0.05
 antioxidant (↑SOD, ↑CAT, ↑GPx) ml/Kg + nitrit sòdic 75 mg/Kg)
 antireumàtic  contraceptiu 30 g (ginebrons)
 antisèptic OE (budells, orina,  contraverí
pulmons, sang, superfícies)  cucs i paràsits intestinals
 antitumoral  debilitat cardíaca (ginebrons)
 anúria (ginebrons) (cendra)  debilitat general (ginebrons)
 aperitiu  debilitat nerviosa OE
 arterioesclerosis (ginebrons, OE)  depuratiu
 artritis (branques)  dermatitis (branques, pyx liquida,
 asma (ginebrons, ESC) brea, ESC)
 barbs OE  desembussador
 desintoxicant  hemoptisis
 diabetis (ginebrons, OE, ESC)  hemorràgies OE
 diarrea (rames)  hemorroides (ginebrons, resina)
 digestions pesades (ginebrons)  hepatomegàlia
 digestiu  hepatoprotector (de Cl4C,
 disenteria (ginebrons) paracetamol, azitromicina)
 dismenorrea (ginebrons)  hèrnies (ginebrons)
 dispèpsia (ginebrons, OE)  herpes (cendra)
 discinèsia biliar OE  hidropesia (ginebrons)
 distensió abdominal (ginebrons)  hipertensió
 disúria (ginebrons)  hipoclorhídria (ginebrons)
 disúria (cendra amb vi)  hipoglucemiant
 diürètic  histèria (ginebrons)
 dolor articular (ginebrons)  impotència sexual (ginebrons)
 dolor muscular (cruiximent) OE  indigestió per excés de grassa
 èczema ploraner (brea) (ginebrons)
 edemes (ginebrons)  infeccions d’orina OE
 embòlia grassa (ginebrons)  inhibidor de la 12-LOX
 emmenagog  insecticida (fums, brea)
 encarcarament  intoxicació de la sang OE
 enterocolitis infecciosa  laxant suau (ginebrons)
(ginebrons, OE)  lepra (cendra)
 epidèmies (fumigacions)  letargia (insensibilitat)
 epistaxis  leucèmia OE
 escorbut (ginebrons)  leucorrea (ginebrons, OE)
 escuradents (estelles)  litotríptic
 esterilitat sexual (ginebrons)  lumbago (ginebrons, OE)
 estimulant (ginebrons)  mal d’estómac
 estomacal  mal de cap (ginebrons)
 estrès  mal de panxa (ginebrons)
 febres intermitents (ginebrons)  mal de queixal (ginebrons, OE)
 ferides (ginebrons)  mal de queixal (fulles)
 fetge debilitat o gandul  mala circulació
(ginebrons)  mareig
 fissures anals (resina)  melanomes
 fístules  menopausa (ginebrons)
 flat (ginebrons)  menorràgia (resina)
 flegmes als pulmons  migranyes
 fumigant antisèptic  miosarcoma
 fungicida OE: Aspergillus niger,  mossegades de serps (OE,
Candida albicans, Penicillium ginebrons)
hirsutum, Rhizoctonia solani,  nefritis infantil ESC
Rhizopus stolonifer  nervi òptic esclerosat (ginebrons)
 fungicida OE var. nana FUL:  neuroblastoma
Microsporum canis; Trichophyton  oligúria (ginebrons)
rubrum  orina escassa (branques)
 gasos  pàncrees debilitat (ginebrons)
 gastritis (ginebrons)  paràlisis (seqüeles)
 gingivitis (ginebrons, cendra)  parasiticida (brea)
 glicació de proteïnes (OE var.  Parkinson
hemispherica)  part (ecbòlic) (ginebrons)
 glioblastomes (ginebrons)  pell grassa OE
 gonorrea (ginebrons, OE, ESC)  picors (cendra)
 gota (ginebrons, OE)  pielonefritis ESC
 grip  pirosis (ginebrons)
 halitosi s (ginebrons)  pleuresia (ginebrons, OE)
 post-part (ginebrons)  tabaquisme
 preventiu de contagis  taques fosques ala pell
 psoriasis (ginebrons, brea)  tenesme anal
 pulmonia OE  tifus (rames)
 raquitisme OE  tònic
 refredat (ginebrons)  tònic pancreàtic
 refredat (branques)  tos seca (ginebrons, ESC)
 repel·lent de paparres  transaminases altes
 repel·lent de mosquits  tuberculosis infantil (ginebrons)
 repel·lent de serps  úlcera gastroduodenal (ginebrons)
 respiració impotent (ginebrons  úlceres varicoses OE + ali
 reuma (ginebrons, branques, oli d’ametlles
LLA)  urèmia
 rots /aerofàgia (ginebrons)  uretritis
 rubefaent  varius
 seborrea  ventre inflat
 sífilis (branques)  vermífug
 sinusitis  vista dèbil (ginebrons)
 soporífer  voltadits (brea)
 Staphylococcus aureus  vomitiu (fums, brea)
 sudorífic
ALTRES USOS
Per fer un bastó es pot fer pelant una tija i aprofitant un petit tram d’una rama com a
mànec, o bé posant el tronc al forn de pa gran, traient-lo un cop el pal calent, i lligant
amb un cordill una ampolla de vidre a la punta per fer el mànec corbat, i deixant-lo
refredar així fins que agafi la forma sense deformar-se.
Les estelles del tronc s’han emprat com escuradents.
Almenys en conills s’han implantat bastons de la fusta de ginebre per substituir ossos
trencats. Aquestes pròtesis s’han tolerat bé i han funcionat com era d’esperar almenys
durant 3 anys després de l'implant.
La goma o resina d’alguns exemplars grans s’emprava cremant-la com a verdader encens
en algunes esglésies aragoneses.
La ginebra, com totes les begudes alcohòliques concentrades, ajuden els joves rossos
d’ambdós sexes a desinhibir-se sexualment.
TOXICITAT
L’OE és fort i no convé ni als nens molt petits ni a les embarassades. Com moltes
vegades és millor aplicar-lo sobre la pell vora alguna vena, més que no pas prendre’l.
Amb tot, a algunes persones els pot desencadenar una dermatitis bul·losa al·lèrgica. La
brea és encara més forta, i, fins i tot per fora, només és prudent aplicar-ne una sola gota.
La pyx liquida es fa servir per a fer pomades, ben barrejada amb altres ingredients. Tan
la brea com la pyx liquida aplicades en excés donarien mareig i embotiment. Les
persones al·lèrgiques al pol·len del xiprer també ho són al del ginebre. Que la ginebra
emborratxe no és secret per a ningú. D’alguna manera les mates que contenen en
especial delta-3-carè no són pas brostejades per les ovelles.
PRINCIPIS ACTIUS DEL GINEBRE
• 1,4-cineol • àcid alfa-cetoglutàric FUL

• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid ascòrbic
• àcid acètic (ginebrons) • àcid benzoic FUL
• àcid cafeic • beta-elemenè
• àcid cinàmic FUL • beta-fel·landrè
• àcid cis-aconític FUL • beta-fenchè
• àcid cítric FUL • beta-pìnè
• àcid clorogènic FUL • beta-selinè
• àcid esteàric • beta-sitosterol
• àcid ferúlic FUL • betulina
• àcid fòrmic (ginebrons) • biflavones FUL
• àcid fosfòric FUL • bilobetina (ginebrons)
• àcid fumàric • borneol
• àcid gàl·lic • borneol-acetat
• àcid glicòlic (ginebrons) • bornil-acetat
• àcid glucurònic • cadinè (ginebrons)
• àcid iso-pimàric • Calci
• àcid làuric • calmenè
• àcid linoleic • camfè (ginebrons)
• àcid linolènic • càmfora (ginebrons)
• àcid màlic (ginebrons) • campesterol
• àcid malònic FUL • carbohidrats
• àcid oleic • carè
• àcid oxàlic FUL • cariofil·lè
• àcid p-cumàric FUL • cariofil·lè-òxid
• àcid palmític • catecol-taní
• àcid palmitoleic • catequina
• àcid protocatechuic FUL • cedrè FUL
• àcid quínic FUL • cedrol FUL
• àcid shikímic FUL • cera (ginebrons)
• àcid siríngic FUL • ciclohexitol (ginebrons)
• àcid succínic FUL • cis-3-etoxi-p-ment-1-è
• àcid tànic • cis-4-etoxi-thujà
• àcid trans-aconític FUL • citronel·lal
• àcid trans-comúnic • citronel·lol FUL
• àcid vainíllic FUL • Cobalt
• alcaloides • colesterol
• aldehid camfolènic • criptojaponol
• alfa-amirina • cuparè
• alfa-cadinol • cupressuflavona FUL
• alfa-cubebè • delta-cadinè
• alfa-fel·landrè • delta-cadinol
• alfa-muurolè • deoxi-podofil·lotoxina
• alfa-pinè (ginebrons) • dihidro-junenè (ginebrons)
• alfa-selinè • diterpenoides
• alfa-terpinè • diterpens labdànics:
• alfa-terpineol ◦ àcid 15-dièn-18-oic
• alfa-terpinil-acetat ◦ àcid 15,16-epoxi-12-hidroxi-
• al·lobetulina 8(17),13(16),14-labdatrièn-19-oic
• Alumini ◦ àcid 7-oxo-13-epi-pimara-
• amargants 8,7alfa-hidroxi-sandaracopimàric
• amentoflavona (FUL, ginebrons) ◦ àcid imbricatòlic
• amentoflavona-dimetil-èter FUL ◦ àcid iso-cuprèssic
• apigenina (ginebrons) ◦ àcid trans-comúnic
• apigetrina ◦ aril-tetralina
• aromadendrè ◦ junicerdal
• beta-amirina ◦ lignà-deoxi-podofil·lotoxina
• beta-cadinè FUL
• beta-carotè • epi-catequina
• esciadopitisina FUL • mentol
• escutel·lareïna-7-O-beta-D-glucòsid • mirtenal
(ginebrons) • mirtenol
• Estany • monoterpens
• etil-laureat • N-hentriacontà
• etil-miristat • N-heptacosà
• etil-palmitat • N-nonacosà
• farnesol FUL • N-penta-triacontà
• fel·landrè • N-tri-triacontà
• fenols • nepetina (FUL, ginebrons)
• Ferro • neril-acetat
• ferruginol • nerol
• fibra • nerolidol FUL
• flavina • niacina
• flavonoides • nootkatona
• Fòsfor • oli essencial
• fructosa • oplopanona
• gal·lo-catequina • p-cimè
• gal·lo-taní • p-cimèn-8-ol
• gamma-cadinè • p-cimenol
• gamma-elemè • p-cimol
• gamma-muurolè • p-mentà
• gamma-terpinè • pectina (ginebrons)
• geranil-acetat • pentosanes
• geraniol • pinè
• germacrè-D • podofil·lotoxina
• ginnol • poliprenols FUL
• glucosa-isòmer • Potassi
• glucòsids • proantocianidines
• goma (ginebrons) • proteïna
• grassa • quercetín-3-O-arabinosil-glucòsid
• hemaglutinina LLA (ginebrons)
• hinokiflavona FUL • quercetina FUL
• hipolaetín-7-O-beta-xilopiranòsid • quercitirna (ginebrons)
• humulè • resina
• humulè-òxid • rodoxantina FUL
• iso-criptomerina-amentoflavona FUL • rutina (ginebrons)
• iso-quercetina • sabinè
• junè (ginebrons) • sacarosa
• junenol • santè
• junionona • Seleni
• juniperina • selina-4(14),7(11),diè
• juniperòsid A (ginebrons) • sesquiterpens
• L-llimonè ESC • Sílice
• leucantocianina • Sodi
• linalil-acetat • sugiol
• linalool • tanins
• llimonè-peròxid • tans-4-etoxi-pin-2-è
• llimonè-peròxid • terpè (ginebrons)
• longifolè • terpinè
• lupeol • terpinèn-4-ol
• luteolina (ginebrons) • terpineol
• Magnesi • terpinolè
• Manganès • thujan-4-ol
• Manganès-acetat • thujè
• manool FUL • thujona
• thujopsè • triciclè
• tolurosol • umbel·liferona
• torulosal • verbenona
• totarol • vitamina B1
• trans-3-etoxi-p-ment-1-è • vitamina B2
• trans-4-etoxi-thujà • wilddrol
• trans-sabinè hidrat • ylangè
• trans-verbenol • Zinc
OLI ESSENCIAL JUNIPERUS COMMUNIS VAR. COMMUNIS
• 1-indanona 1% • cedrè-epòxid 3%
• 1,8-cineol • cis-muurola-3,5-diè
• 2-hexenal (11 % FUL) • cis-muurola-4(14)-5-diè
• 2,3,3-trimetil-3-ciclopentèn- • cis-pinè-hidrat
acetaldehid 2% • cis-sabinè-hidrat 3-4%
• 4-carè 4% • copaè
• 4-terpineol 10-19% • cubenol-1-epi
• 5-decèn-1-ol 2.5% • delta-3-carè
• alfa-cadina-4,9-diè 1% • delta-cadinè
• alfa-cadinè • elemol
• alfa-cadinol 1.5% • epi-alfa-bisabolol 1%
• alfa-cedrè • espatulenol 1.5%
• alfa-cedrol • eudesmol
• alfa-fel·landrè • gamma-cadinè 1%
• alfa-humulè 1.5-6% • gamma-elemè
• alfa-muurolè • gamma-terpinè
• alfa-muurolol • geranil-acetat
• alfa-pinè 2-51% • germacrè B 1%
• alfa-terpinè 2% • germacrè D 2-8%
• alfa-terpineol • germacrè D-4-ol
• alfa-terpinil-acetat • hexil-3-metil-butanoat
• alfa-terpinolè 1% • linalool 2%
• alfa-thujè 1% • linalool-acetat
• beta-acoradiè • llimonè 1-5%
• beta-bisabolè • manool
• beta-cariofil·lè 1-10% • manool-epi-13
• beta-elemè • metil-citronel·lat
• beta-farnesè • metil-geraniat
• beta-mircè 3-8% • p-cimè
• beta-oplopenona • sabinè 6-47%
• beta-pinè 5-18% • sabinil-acetat
• beta-selinè • sandara-copimara-8(14)-15-diè
• beta-thujona 0.1% • tau-cadinol 2-4%
• biciclo [4.1.0]hept-2-èn,3,7,7- • timol-metil-èter
trimetil 1% • trans-beta-ocimè
• bornil-acetat • trans-cariofil·lè
• cadina-1,4-diè • trans-pinè-hidrat
• camfè • trans-sabinè-hidrat
• cedrè 4%
OLI ESSENCIAL JUNIPERUS COMMUNIS VAR. NANA
alfa-pinè 12-33% llimonè 10-54%

beta fel·landrè 4-25% sabinè 26-33%
GINEBRA (beguda alcohòlica destil·lada): etanol; manool; manoïl-òxid; trans-totraol
L’àcid imbricatòlic aïllat de l’extracte dels ginebrons tendres i madurs prevé la progressió
del cicle cel·lular de les cèl·lules de l’adenocarcinoma de pulmó CaLu-6. I ho fa
estimulant els inhibidors de les kinases depenent de les ciclines i la llur acumulació a la
fase G1. I també ho fa frenant les ciclines A, D1 i E1. Però sembla no tenir cap efecte
apoptòtic.
La podofil·litoxina és citotòxica per a les línies cel·lulars J45.01 i CEM/C1 de leucèmia,

amb IC50 de 0.004 i 0.029 ppm. L’extracte dels ginebrons és citotòxic amb valors de 3 i
24 ppm envers les J45.01 i U-266B1.
El terpinèn-4-ol té efecte diürètic, i segurament és el principi actiu del ginebre que més
té aquest efecte.
MÉS INFORMACIÓ
SOURAVH BAIS, NARESH SINGH GILL, NITAN RANA, SHANDEEP SHANDIL 2014. «A
Phytopharmacological Review on a Medicinal Plant: Juniperus communis»
https://doi.org/10.1155/2014/634723
ANTIM K. MAURYA, RENUKA DEVI, ASHISH KUMAR, RAJKESH KOUNDAL, SONI THAKUR, ANAMIKA
SHARMA, DHARMESH KUMAR, RAKSHAK KUMAR, YOGENDRA S. PADWAD, GOPI CHAND, BIKRAM
SINGH, VIJAI K. AGNIHOTRI. 2018: «Chemical Composition, Cytotoxic and Antibacterial
Activities of Essential Oils of Cultivated Clones of Juniperus communis and Wild
Juniperus Species.» https://doi.org/10.1002/cbdv.201800183
ESPÈCIE SIMILAR
Juniperus oxycedrus. El càdec es distingeix per tenir a les fulles dues ratlles blanques
per la cara de sobre i els gàlbuls no negres sinó o bé grocs marronosos o vermells al
madurar. Es fa a zones més àrides i no tan altes. Se’n distingeixen 3 o 4 subespècies.
-badia fa les fulles de 1.5-2 mm, el gàlbul de 1-1.5 cm de color castany i es fa als boscos
secs de l’interior, com ara al Montsec i a Ribagorça, per sobre la cota 1000.
-macrocarpa fa les fulles de 2.5 mm d’amplada i el gàlbul de 1.5 cm i pruïnós al
principi. Es fa a les zones litorals, com ara per Cadaqués, L'Escala i Gavà.
-navicularis fa les fulles de 1-1.5 mm d’amplada i el gàlbul de 7-10 mm vermell o groc,
no pruïnós de jove, de color de corall vermell al sr molt madur. Es fa en sorrals litorals
sota pinedes al S i SW de la península hispànica.
-oxycedrus és la més comuna, fa les fulles de 1.5-2 mm d’amplada, i el gàlbul vermellós
de fins a 1 cm de diàmetre. No sobrepassa la cota 1400 i escasseja a la Serralada
Transversal, Pirineus i terres gironines.
Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa
Kalanchoe daigremontiana
Raym.-Hamet & Perrier
[Anales du Museé Colonial de Marseille, sér. 22: 128-132 (1914)]
[= Bryophyllum daigremontianum (Raym.-Hamet & E.P. Perrier)
Berger]
Propàguls del marge foliar de Kalanchoe daigremontiana arreladors. Foto: CRAZYD
Kalanchoe daigremontiana. Foto: DENIS BARTHEL

NOMS POPULARS
Anglès: mother of thousands, devil’s backbone, alligator’s plant, crown of thorns,

Mexican hat plant
Castellà: espinazo del diable, aranto, curalotodo
Danès: Nilgud
Eslovè: Velika živorodka
És una planta crassa perenne, dreta, de fins a 1.5 m d’alçària, que al marge crenat de les
fulles oblongo-lanceolades agudes, oposades, de fins a 15-20 × 3-5 cm, de base cordada,
de punta aguda, hi té rebrotets (esperons bulbífers en forma de cullereta) o fillets que si
cauen al terra poden arrelar i formar una nova planta. Pot arribar a 1 m d’alçària Tota la
planta té un color verd grisós. Les fulles estan motejades amb taques grises,. Més tirant
a porpra pel revers. És una planta que reviu també a partir de trossos de tija, que arrela
amb facilitat. Si la tija s’ajeu degut al pes o al que sigui, aleshores comença a emetre rels
adventícies i a engendrar tiges secundàries dretes. Quan floreix fa una inflorescència
terminal paniculiforme amb 2-3 peduncles laterals primaris oposats acabats en cimes
bípares amb flors campanulades d’un vermell o carabassa o rosa o groc o violeta mats
flors miren cap avall primer però al final acaben mirant amunt El calze és tubular, de 4-
7 mm amb 4 lòbuls triangulars. La corol·la, més llarga que el calze, està formada per un
tub llarg de 25 mm de longitud i 4 lòbuls de 8 mm. Hi ha 8 estams, fixats al mig del tub
de la corol·la. Hi ha 4 nectaris més amples que alts. Els carpels estan soldats entre ells, 4
sobre un cinquè.
La planta té el metabolisme del C4, més eficaç del normal en la funció clorofíl·lica, que la
majoria de plantes (del C3).
HÀBITAT I DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA
És planta de jardí que sovint, en especial vora la costa. Creix subespontània. És

endèmica de del SW de Madagascar, de la vall del Fiherenana i les muntanyes
Androhibolava. Però s’ha tornat gairebé invasora en ambients molt secs sobre sòls
pedregosos molt assolellats i càlids d’Amèrica, conca mediterrània, illes Canàries i moltes
illes dels oceans càlides, SE d’Àfrica i SE d’Àsia i SE d’Austràlia. A Austràlia l’híbrid amb
K. delagoense ha tornat fa molt invasiu.
Kalankoe daigremontiana al món, segoms GBIF

En medecina popular els Kalanchoe es consideren una ajuda per a combatre infeccions
víriques, bacterianes i de fongs. I tant el suc com les fulles pelades es consideren
antiespasmòdiques, antiinflamatòries, vulneràries, cicatritzants, antiulceroses,
diürètiques, emol·lients. Algunes persones el recomanen contra els càncers limfàtics.
JESÚS YBARRA PALOMINO (1908-1994) el recomanava des de Mèxic, junt amb
Cochlospermum vitifolium o bé el Bidens pilosa, contra càncers d’ossos. També s’ha
emprat com insecticida i fungicida. De tota manera l’espècie més anticancerígena sembla
ser Kalanchoe pinnata (d’aspecte molt diferent).
El suc de les fulles diluït en infusió és eficaç contra la leishmaniosis, i té acció

antihistamínica als pulmons i sedant al cervell (amb increment de producció de GABA).
Les dosis estimades com a normals són de 5 g/Kg de pes corporal. Dosis 4 vegades
majors podrien ser perilloses. Un ús continuat, a la llarga, pot ser massa
immunosupressor. En ús extern (oïda, ulls, ferides a la pell) no és perillós. En ús intern
pot interactuar (augmentant-ne l’efecte) amb tònics cardíacs, antihistamínics, sedants,
immunosupressors.
Per curar eles ferides a les potes a les gallines va molt bé els suc de la planta (fulles).
La medecina antroposòfica el recomana contra agitació psíquica, hipertensió,

taquicàrdia, i ansietat.
JOSEP PÀMIES recomana prendre entre 30 i 50 grams de planta liquada barrejada amb un
batut de fruita.
PRINCIPIS ACTIUS I EFECTES FISIOLÒGICS
• 25(27)-dehidro-poriferasterol
• àcid fumàric (antihepatocarcinogènic a IC100 a l’ 1% a la dieta)
• àcid iso-cítric
• àcid màlic (antitumoral)
• àcid oxàlic
• àcid quínic
• àcid shikímic (anticàncer, antioxidant, carronyaire de ROS)
• àcid succínic (preventiu del càncer)
• bersaldegenina
• bersaldegina-1-acetat
• bersaldegina-1,3,5-ortoacetat (molt anticancerigen i citotòxic). Atura el cilce
cel·lular a G2/M a les cèl·lules SKVO-3 (de càncer d’ovari), però sense afectar les
caspases (3,7,9); ho fa apujant el nivell d’oxidació a les cèl·lules canceroses i
induint la mort cel·lular per la via del receptor dels TNF 6-10.
• bersaldegina 3-acetat
• briofil·lina A (0.4 microM), que inhibeixen l’activació de l’antigen del virus
d’Epstein-Barr (EBV) a les cèl·lules de RAJI (cèl·lules limfoblastoides derivades del
limfoma de BURKITT) per l’agent tumorigen 12-O-tetradecanoil-forbol-13-acetat.
• briofil·lina B: inhibeix la replicació del virus HIV als limfòcits H9 a més de resultar
citotòxic per a moltes línies cel·lulars tumorals a dosis nanomolars.
• bufadienols:
◦ bersaldegenina-1,3,5-ortoacetat
◦ daigremontianina
• clerosterol
• daigremontianina [tòxic cardíac]
• daigredorigenina-3-O-acetat
• glucòsids de iso-rhamnetina, miricetina, kaempferol, quercetina
• hellebrina hellebrigenina: inhibidores de A459 (cànbcer de pulmó), U373
(glioblastomaastrocitoma), Hs683 (glioma), T98G (glioblastoma), MCF-7
(adenocarcimnoma de mama), SKMEL-28 (melanoma), PC-3 (càncer de p`rostata),
HT-29 (càncer de còlon). La helleberina té una IC50 de 5-58 nM; la hellebrigenina,
de 3-42 nM
• hovetriacòsid C
• kalandaigremòsid A [= 1beta,3beta,5beta,14beta,19-pentahidroxi-bufa-20,22-
dienòlid] REL
• kalandaigremòsid B [= 19-(acetil-oxi)-1beta,3beta,5beta,14-tetrahidroxi-bufa-
20,22-dienòlid] REL
• kalandaigremòsid C [= 3beta-(O-alfa-l-rhamnopiranosil)-5beta,11alfa,14,19-
tetrahidroxi-bufa-20,22-dienòlid] REL
• kalandaigremòsid D [= 19-(acetil-oxi)-3beta,5beta,11alfa,14-tetrahidroxi-bufa-
• kalandaigremòsid E [= 3beta,5beta,11alfa,14beta,19-pentahidroxi-12-oxo-bufa-
• kalandaigremòsid F [= 19-(acetil-oxi)-3beta,5beta,11alfa,14beta-tetrahidroxi-12-
oxo-bufa-20,22-dienòlid] REL
• kalandaigremòsid G [= 19-(acetil-oxi)-1beta,3beta,5beta,11alfa,14beta-
pentahidroxi-12-oxo-bufa-20,22-dienòlid] REL
• kalandaigremòsid H [= 1beta-(acetil-oxi)-3beta,5beta,11alfa,14beta,19-
pentahidroxi-12-oxo-bufa-20,22-dienòlid] REL
• metil-daigremontiana
Els bufadienòlids s’assemblen als glicòsids cardiotònics com la digoxina i, a més de ser
anticancerígens, tenen acció insecticida. Els bufadienòlids inhibeixen l’ATP-asa i la
serina-proteïnasa/trombina (factor de coagulació II). Una injecció endovenosa de 20 ppb
(micrograms/Kg)/min en conillets d’Índies provoca arítimia ventricuclar i la mart quan
s’acumulen dosi de 760-860 ppb a la massa corpòria. De tota manera els bufadienòlids
són menys tòxics que la ouabaïna.
L’extracte (amb diclorometà) té acció citotòxica amb IC50 <10 ppm, envers línies cel·lalrs
cancerígenes com: HeLa (adenocarcinoma de matriu), SKOV-3 (adenocarcinoma d’ovari),
MCF-7 (càncer de mama), QA375 (melanoma)
Fórmula SMILE de bersaldegenina-1,3,5-ortoacetat

MÉS INFORMACIÓ
«Bufadienolides of Kalanchoe spercies: an overview of chemical structure, biological

activity and porspects for pharmacological use». JOANNA KOLOSZIEJCZYK-CZEPAS, ANNA
STOCHMAL. Phyochemistry Reviews 16: 1155-1171 (2017).
https://www.youtube.com/watch?v=yMro_beJDOU
Kalanchoe pinnata
VÍDUES
Knautia arvernensis (Briq.) Szabó
[1934, Bot. Közlem., 31 (3-4) : 132] 2n = 40
=Knautia dipsacifolia Kreutzer [1840, Anthochron. Pl. Eur.
Med.: 223]
=Knautia nevadensis (M.Winkl-. Ex Szabó)Szabó in Mat.
Természettud. Közlem. 31(1):326 (1911)
Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ Foto: HUGUES TINGUY

Knautia arvernensis. Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ
Knautia arvernensis (= sylvatica, =
dipsacifolia)
Dibuix: R. TAVERA /Flora Iberica

(p.p. Knautia nevadensis)
NOMS POPULARS
Alemany: Acker-witwenblume/Feld-witwenblume/Acker-skabiose / Gefleckter

aronstab / Nähkisselchen / Wiesen-knautie / Wiesen-witwenblume /
Wiesen-witwenbume / Wiesenknautie / Wiesenskabiose / Witwenblume
Anglès: Field scabious/ Bluebuttons / Field scabiosa / Gipsy rose
Castellà: Lengua de vaca / Viuda silvestre/ Escabiosa de bosque
Català: Vídua borda/ Escapiosa/ Herba negra/ Herba del mal de masclit
Danès: Almindelig blåhat/Blåhat
Eslovac: Chrastavec roľný
Eslovè: Njivsko grabljišče/Grabljišče njivsko
Estonià: Harilik äiatar/Äiatar
Feroès: Reyð kúpa
Finlandès: Ruusuruoho/Ketoruusuruoho
Francès: Scabieuse des prés
Gaèlic: Cab an ghasáin
Gal·lès: Clafrllys y maes
Holandès: Beemdkroon/Knautia
Hongarès: Mezei varfű/Rühfű
Islandès: Rauðkollur
Italià: Ambretta
Noruec: Rødknapp / Raudknapp
Polonès: Świerzbnica polna
Rus: Короста́вник полево́й
Suec: Åkervädd
Tces: Chrastavec rolní
Turc: Uyuzotu
Ucraïnès: Свербіжниця польова
La família de les Dipsacàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales,

inferovàriques, , flors amb 4 estams, flors agrupades en capítols i cada flors amb calze i
calicle.
I dins la família de les Dipsacàcies, el gènere Knautia es distingeix per tenir l’involucre
herbaci, no espinós ni filiforme, el calze amb arestes radiants, el receptacle amb setes,
sense palletes, calicle una mica estipitat, comprimit, sub-tetragon, no solcat i calze
coronat per 6-10 arestes (o setes).
Dins el gènere, Knautia arvernensis es distingeix per no ser anual sinó vivaç, amb
l’involucre amb 12-16 peces subagudes, flors roses en caparrons quasi hemisfèrics, no
plans, llargament pedunculats. Flors exteriors a penes majors que la restants i igualant
la longitud de l’involucre. Calze dividit quasi fins la base en 6-10 arestes dretes, però
divergents a la maturitat) lanceolades més llargues que el cos, que és sèssil o gairebé, de
longitud la meitat de la del calicle. Fulles de verd intens, no gaire gruixudes, poc rígides,
poc lluents, enteres o dentades, la majoria, una mica peludes, el·líptiques-lanceolades.
Planta d’indrets frescals, amb pèls rectes de 1 mm, blancs-transparents, perpendiculars
a la tija i abundants a la base, fulles a les ramificacions de tota la planta. Els grans de
pol·len són triporats (rarament 4-porats), esferoidals-el·lípsoidals i grans.
Formes pròximes o espècies menors que es troben l’estatge
montà superior són Knautia catalaunica (planta menor,
fulles menors, poc dentades, totes pubescents) Knautia
salvadoris (fulles glabres, però ciliades als marges, i
entrenusos glabres o amb pèls menors de 0.5 mm). Es fan
als prats de dall i formacions de megafòrbies fins a 2200 m
snm.
grans de pol·len al ME
Knautia arvernensis es fa als marges de camins o marges de boscos humits, prats vora
fondalades, a la muntanya mitjana. A Catalunya del Gironès al Solsonès i cap el Nord
fins al Ripollès, Berguedà i fins la Vall d’Aran.
Knautia arvernensis a Catalunya segons UB (http://biodiver.bio.ub.es/biocat)

Knautia dispacifolia al món, segons GBIF
• anticonvulsiva • diürètica
USOS MEDICINALS
• abscessos • gonorrea
• acne • hemorroides
• condilomes • herpes
• contusions • mal de coll
• convulsions • picors
• cremades • rascades
• cucs intestinals • refredat
• dermatitis • ronquera
• dermatitis seborreica • sarna
• èczema (homeopatia) • talls
• erupcions • tos
• escròfules • tos-ferina
• furóncols • xarampió
ENCIAM
Lactuca sativa L.
[1753, Sp. Pl. : 795] 2n = 18
'Romà'
'Fulla de Roure'
'Lollo Rosso'
'Iceberg'
'Francès'
'Capdell de Tudela'
'Meravella' (= ‘Batavia’)
Enciam amb flors. Foto: H ZELL 'Llarg Negre o del Sucre o del Penedès'
NOMS POPULARS
Alemany: Garten salat/Garten-lattich / Grüner salat / Kopfsalat / Lattich / Salat

Anglès: Lettuce/Celtuce / Garden lettuce / Head lettuce / Prickly lettuce
Àrab: ‫سالطة‬/‫خس‬
Armeni: Հազար մշակովի
Bangla-Desh: লেটুস
Castellà: Cogollo, ensalada, farfalá, lechuga, lechuga comú, lechuga crespa, lechuga
de cogollo, lechuga de hojas rizadas, lechuga de la Nacla, lechuga de oreja
de mulo, lechuga doméstica, lechuga escarolada de Madrid, lechuga
flamenca, lechuga flamenquilla, lechuga larga, lechuga llena, lechuga
molondra, lechuga moradita, lechuga moronda, lechuga motrileña, lechuga
mulata, lechuga oreja blanca, lechuga oreja de mulo, lechuga oreja morada,
lechuga puntiaguda sevillana, lechuga repollada, lechuga repolluda,
lechuga rizada, lechuga romana, lechuga romanilla, lechugas, lechuguilla,
lechuguilla amarga, lechuguinas, lechuguino, lechugón, oreja de mulo.
Català: Enciam/Encisam / Lletuga/ Herba dels filòsofs
Danès: Have-salat/Salat
Eslovac: Šalát siaty
Eslovè: Ločika gojena / Solata vrtna
Estonià: Aedsalat
Finlandès: Lehtisalaatti/Ruokasalaatti / Salaatti
Francès: Laitue cultivée/Laitue / Salade
Gaèlic: Leitís
Gal·lès: Letysen/Golaeth / Gwylaeth / Llaethygen / Y rhai cyffredin
Grec: Μαρούλι/Θρίδαξ η ήμερος / Μαρούλια
Hebreu: ‫ חסה ננסית‬/ ‫ חסה אייסברג‬/ ‫חסה‬/‫חסה תרבותית‬
Holandès: Sla/Bindsalade
Hongarès: Fejes saláta/ Kerti saláta / Leveles saláta / Saláta
Islandès: Salat
Italià: Lattuga coltivata
Japonès: レタス
Kurd: Kahû/Kaho / Loçik / Xas
Noruec: Hagesalat
Persa/Farsi: ‫كاهو‬
Polonès: Sałata siewna/Sałata
Portuguès: Alface
Rus: Салат/Латук
Serbi: Зелена салата/ Zelena salata
Suec: Sallat
Tonga: Lētisilau
Turc: Marul
Txec: Locika setá/Locika salátová
Ucraïnès: Латук посівний
Xinès: 生菜/莴苣
L’enciam és una planta anual, admirada i consumida per les seves fulles tendres,
glabres, de formes força diferents segons la varietat, des de ovals a pinnatipartides, i de
colors des del verd molt clar fins el roig molt fosc. Les fulles no tenen pèls ni agullons,
com passa a les espècies similars silvestres. Quan l’enciam s’espiga desenvolupa tiges de
fins a 1 metre d'alçària amb petites flors grogues disposades en panícula corimbiforme.
Com passa a les altres espècies de la tribu Cichorieae, les inflorescències es componen de
múltiples floretes, cadascuna amb un calze modificat anomenat papus (que es converteix
en el "paracaigudes" plomós del fruit), una corol·la de cinc pètals fusionats en una lígula,
i les parts reproductores o essencials: les anteres fusionades que formen un tub que
envolta un estil i estigma bipartit. A mesura que les anteres desprenen pol·len, l'estil
s'allarga per permetre que els estigmes, ara recoberts de pol·len, surtin del tub. Els
ovaris formen fruits secs comprimits i obovals (en forma de llàgrima) que no s'obren en la
maduresa, de 3 a 4 mm de llarg. Els fruits tenen de 5 a 7 costelles a cada costat i estan
rematats per dos rengles de petits pèls blancs. El papus roman a la part superior de cada
fruit. Cada fruit conté una llavor, que pot ser blanca, groga, grisa o marró segons la
varietat d'enciam.
Dins la família de les Compostes, el gènere Lactuca pertany a la tribu de les Lactuceae
Cass. que es distingeix per tenir totes les flors ligulades. I dins la tribu, el gènere es
distingeix per ser planta sense punxes, tenir els aquenis no disposats formant una
estrella i sense corona sinó amb un vil·là blanc no plomós, i per tenir els aquenis del disc
aplanats, lenticulars, lleugerament estriats longitudinalment en ambdues cares i acabats
bruscament en un bec capil·lar. I dins el gènere, Lactuca sativa es distingeix per tenir les
flors grogues, l’involucre amb peces desiguals imbricades en uns quants rengles, les
fulles caulinars abraçadores però no decurrents, mai linears, capítols disposats en
panícula, aquenis amb el bec prim i blanc, capítols en corimbe estretit, fulles mai dures
o amb espícules.
HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU
És planta cultivada d’origen incert. És planta que vol llum i molta aigua, sòls més aviat
argilosos, però gens salins i no massa rics en humus.
Els principals països productors (2020) són la Xina (14 milions de tones). USA (4.5),
Espanya (1), Itàlia (0.7), l’Índia (1.1), Japó (0.5), França (0.45), entre d’altres països. En
total al món la producció estimada és d’uns 28 milions de tones d’enciam cada any.
Lactuca sativa al món, segons GBIF
CULTIU
https://www.infoagro.com/hortalizas/lechuga.htm
A l'antic Egipte s’extreia oli de les seves llavors de l’enciam, a més de cultivar-lo per
menjar les seves fulles ja cap al 2680 a.C. L'enciam era considerat una planta sagrada
dedicada al déu Min, déu de la reproducció. Els antics egipcis creien que menjar enciam
permetia «realitzar l'acte sexual sense descans». El seu ús quedà reflectit en cerimònies
religioses i en imatges a moltes tombes i pintures murals. La varietat conreada aleshores
equivalia a l’actual enciam romà gros. Cap a l'any 50 d.C. COLUMEL·LA va descriure
diverses varietats d'enciam. Si per als romans i els egipcis l’enciam era tingut per
afrodisíac, potser per la similitud del làtex de la tija amb el semen masculí, per als grecs
tenia fama d’anafrodisíac. Els mateixos pitagòrics en menjaven tot sovint. DIOSCÒRIDES
(segle I) recomanava prendre l’aigua de les llavors assíduament per tal de frenar els
somnis eròtics i el desig de tenir relacions sexuals. Però beure’n en excés avisava que
produeix ambliopia. Santa HILDEGARDA VON BINGEN (segle XII) l'esmenta com a
medicinal. El 1586, JOACHIM CAMERARIUS va descriure els tres tipus d’enciams clàssics
actuals: l'enciam de cabdell, l'enciam de fulles soltes, i l'enciam romà.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «Lettuce» és planta de la Lluna, i per això dona
humitat i refreda. El suc de l’enciam barrejat o bullit amb oli de roses i aplicat al front i
als polsos fa venir la son i alleuja el mal de cap causat per la calor. L’enciam bullit
afluixa el ventre quan hi ha restrenyiment; i ajuda a fer la digestió, a remetre la set i a
incrementar la llet de les dones que donen el pit. També alleuja ràpidament el mal
d’estómac o el mal de ventre provocats pel còlera. Aplicat a la zona del cor, fetge o
ronyons desinflama. De tota manera, no és aconsellable que mengin enciam els afectats
per asma, tuberculosis o altres malalties dels pulmons.
Entre els segles XVI i XVIII es van desenvolupar moltes varietats a Europa, sobretot als
Països Baixos. Actualment les varietats més conegudes són:
‘Maravella’
‘Romà’ o ‘Enciam Llarg’
‘Francès’ o ‘Trocadero’
‘Fulla de Roure Vermell’
‘Fulla de Roure Verd’
‘Lollo rosso’
‘Cabdell de Tudela’
‘Iceberg’
‘Llarg Negre’, ‘Del Sucre’ o ‘Del Penedès’
USOS CULINARIS DE L’ENCIAM
Els romans cuinaven/coïen i servien les fulles d'enciam amb oli i vinagre, però les fulles
més petites de vegades les menjaven crues. Era habitual servir una amanida d'enciam
abans de començar un àpat. Després de l'època romana, a Europa es va continuar la
tradició de coure l'enciam, abocant-hi oli i vinagre calent sobre les fulles cuites.
Actualment es cultiva per les seves fulles, que es mengen crues en amanida. Si es vol
evitar el perill de contaminació bacteriana patològica, es poden deixar en remull les fulles
uns minuts en una dissolució de permanganat potàssic de manera que l’aigua tingui un
color rosat molt suau només. Això, i després esbandir-les en aigua (neta o potable). A
l’amanida típica, a més de les fulles d’enciam, s’hi posa tomàquet com a mínim, i sal, oli i
vinagre. Alguns hi afegeixen fulles de ruca, fulles de canonges, raves, olives, fulles de
dent de lleó, soja germinada, bocins de formatge o de tofu, anous, maduixes, anxoves,
tàperes, etc. També hi ha enciams per consumir-ne la tija (crua o cuita), i altres per fer
oli a partir de les llavors. Les fulles d'enciam també es poden posar a sopes i entrepans, o
servir per embolicar tabulé.
POSSIBLE TOXICITAT
La contaminació per virus de l’ hepatitis A, el calcivírids o els norovirus són rares però
possibles. També és possible la presència als enciams de Giardia lamblia. I la
contaminació bacteriana perillosa ocasional amb:
• Aeromonas • Shigella
• Campylobacter • Vibrio cholera
• Escherichia coli • Yersinia intermedia
• Listeria monocytogenes • Yersinia kristensenii
VIRTUTS MEDICINALS
• afrodisíac (petites dosi) • analgèsic

• anafrodisíac LLA, FUL (grans dosi) • antiespasmòdic
• antiinflamatori • febrífug
• antiparasitari • galactagog LLA
• antireumàtic • hipnòtic
• bèquic • hipoglucemiant
• carminatiu • laxant suau
• diürètic • mucolític
• drenador hepàtic • parasiticida
• emol·lient • sedant
USOS MEDICINALS DE L’ENCIAM
• Alzheimer • indigestions
• ansietat • insolació
• asma • insomni
• berrugues LAT • intoxicacions
• bronquitis • leucèmia HL-60
• cabell debilitat LLA • llet escassa LLA
• càncer (+ poma) de mama MCF-7 • lumbago UE
• ciàtica • mal de cap
• còlera (UI bullit) • mal d’estómac
• contusions UE • mal de ventre
• cops de calor • mala circulació
• cremades pel sol • nefritis
• diabetis • neuràlgies
• dismenorrea • neurosi
• dolors LLA • palpitacions
• ejaculació involuntària massa • restrenyiment
freqüent LLA • reuma
• epilèpsia • talls UE
• esclerosis a les cames • taquicàrdia
• excitació nerviosa • tifus LLA
• febre • tos REL
• gasos intestinals • tos-ferina REL
• gota • tos nerviosa
• hemorroides UE • tos seca
• hiperactivitat • verola
• hipertensió
PRINCIPIS ACTIUS DE LA LACTUCA SATIVA

Carbohidrats 2.23 g
• Sucres 0.94
Grasses 0.22 g
Proteïnes 1.35 g
Aigua 95.63 g
Calci 35 mg (4%)
Ferro 1.24 mg (10%)
Magnesi 13 mg (4%)
Fòsfor 33 mg (5%)
Potassi 238 mg (5%)
Sodi 5 mg (0%)
Zinc 0.2 mg (2%)
• 1-hexacosanol • beta-lactucerol
• àcid alfa-linolènic • beta-pinè
• àcid aspàrtic • Bor 1-85 ppm
• àcid cafeic • Brom
• àcid cítric • Cadmi 0.01-4 ppm
• àcid esteàric • Calci 360-19000 ppm
• àcid ferúlic • camfè
• àcid folínic • campesterol LLA
• àcid glutàmic • carbohidrats
• àcid linoleic • cariofil·lè
• àcid màlic • cautxú natural
• àcid oleic • ceril-alcohol
• àcid oxàlic • cistina
• àcid p-cumàric • Clor 395 ppm
• àcid palmític • Cobalt 0.002-0.85 ppm
• àcid palmitoleic • colina
• àcid pantotènic 2-33 ppm • Coure 0.4-29 ppm
• àcid tànnic • Crom 0.005-20 ppm
• àcids grassos monoinsaturats • delta-5-avenasterol LLA
• àcids grassos poliinsaturats • delta-7-avenasterol LLA
• àcids grassos saturats • dihidro-corinanteïna
• agents tànnics • durenol
• alanina • ergosterol
• albúmina • espatulenol
• alfa-lactucerol • estigmast-7-èn-3-beta-ol LLA
• alfa-terpinè • estigmasterol LLA
• alfa-terpineol • Estronci 2-580 ppm
• alfa-terpinolè • fenil-alanina
• alfa-tocoferol LLA • Ferro 5-175 ppm
• Alumini 3-120 ppm • fibra
• amargants • fitosterol
• arginina • Fluor
• Arsènic 0.001-0.5 ppm • folacina
• Bari 0.1-145 ppm • Fòsfor 110-13900 ppm
• beta-carotè • Gal·li 0.2-7 ppm
• glicina • Plom 0.02-6 ppm
• grasses • Potassi 2900-121800 ppm
• hiosciamina • prolina
• histidina • proteïna
• iso-leucina • quercetina
• Iterbi 0.04-0.85 ppm • sacarosa
• Itri 0.4-8.5 ppm • Seleni 0.05 ppm
• kaempferol • serina
• lactucaxantina • Silici 10-800 ppm
• lactucina • sitosterol
• lactucopicrina • Sodi 28-18500 ppm
• lactupicrina • Sofre 30-3800 ppm
• lafa-pinè • taraxasterol
• Lantani 1-20 ppm • terpinèn-4-ol
• leucina • timol
• linalool • tirosina
• lisina • Titani 0.1-870 ppm
• Liti 0.07-2.5 ppm • treonina
• llimonè • triptòfan
• luteolina • valina
• Magnesi 110-8700 ppm • Vanadi 0.3-20 ppm
• Manganès 1-240 ppm • veronicastròsid
• mannitol • viridiflorè
• Mercuri 0.04 ppm • vitamina A
• metionina • vitamina B1 0.5-8 ppm
• Molibdè 0.1-2 ppm • vitamina B6 0.6-9 ppm
• n-hexacosanol • vitamina C 180-3000 ppm
• niacina 4-65 ppm • vitamina E
• Níquel 0.2-28 ppm • vitamina K
• oli essencial • Zinc 2.7-970 ppm
• pectina • Zirconi 0.4-85 ppm
• Plata 0.02-0.5 ppm
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA LACTUCA SATIVA
L’extracte aquós de l’enciam inhibeix el creixement de les cèl·lules HL-60 de leucèmia i de

les MCF-7 de càncer de mama. I això és concomitant amb l’activació de la kinasa
«checkpoint kinase-2», la inducció del tumor supressor p21, i una frenada severa del
prooncogen ciclina D1. L’extracte amb etil-acetat indueix la mort de les cèl·lules HL-60, i
això és concomitant amb l’acetilació de l’alfa-tubulina i l’estabilització dels microtúbuls,
tal com ho fa, per exemple, el taxol. De tota manera la dosis eficaç seria de 3 Kg d’enciam
al dia per a una persona d’uns 70 Kg.
MÉS INFORMACIÓ
https://ruralcat.gencat.cat/documents/
20181/7267744/28_FMA_Catàleg+varietats+tradicionals+enciams_id33.pdf/5753fee7-
7ee2-41c2-bce1-f736e6eda613
ENCIAM DE BOSC
Lactuca virosa L.
[1753, Sp. Pl. : 795] 2n = 18

Lactuca virosa: aquenis amb vil·là. Foto:
BERTRAND BUI
Lactuca virosa. Foto: LILIANE ROUBAUDI Lactuca virosa: rosetó basal. Foto: HUGUES
TINGUY
NOMS POPULARS
Alemany: Gift-lattich/Stinklattich / Stinksalat / Weiden-lattich / Wilder lattich

Anglès: Wild lettuce/Bitter lettuce / Great lettuce / Laitue vireuse / Opium
lettuce / Poisonous lettuce / Rakutu-karyumu-so
Àrab: ‫خس نفاذ‬
Aragonès: cardo de roca
Castellà: Lechuga salvaje/Lechuga ponzoñosa / Lechuga silvestre / Lechuguilla/
achicoria, cardo de leche, cardo lechal, cardo lechar, cardo lechar bravo,
cardo lechero, cerraya, escarola, escoba, hierba lechera, lactucario,
lechacino, lechara, lechariega, lecharina, lechera, lecheriega, lecherina,
lecherina brava, lecherín, lechuga asnal, lechuga borde, lechuga brava,
lechuga de asnos, lechuga espinosa, lechuga montés, lechuga ponzoñosa,
lechuga silvestre, lechuga venenosa, lechuga virosa, lechugueta,
lechuguilla, lechuguitas, leicheriega, leitariega, liteira, rasposa, serrallón,
serraya
Català: enciam bord, enciam boscà, enciam de bosc, lletuga borda, lletuga de bosc
Danès: Gift-salat
Eslovac: Šalát jedovatý
Eslovè: Ločika strupena
Estonià: Mürksalat
Francès: Laitue vireus/Laitue sauvage / Laitue vénéneuse
Gal·lès: Letusen chwerw/Gwylaeth bigog / Gwylaeth gryf-arogl
Gallec: alface maior, alface virosa, alface-brava, alface-brava-maior, alface-virosa,
leiteruga, leituga brava, nabelo, serralho.
Holandès: Gifsla/Giftsla
Hongarès: Mérges saláta
Italià: Lattuga selvatica/Lattuga velenosa
Japonès: ワイルドレタス
Noruec: Giftsalat
Persa/Farsi: ‫الکتوکا ویرسا‬
Polonès: Sałata jadowita
Portuguès: Alface-brava / Alface-brava-maior / Alface-virosa/ leituga, leituga brava,
leituga-brava, serralho
Suec: Giftsallat
Txec: Locika jedovatá
Ucraïnès: Латук опіумний
Xinès: 毒莴苣
Dins les Compostes, i dins la tribu de les Lactuceae Cass., que tenen totes les flors del
capítol ligulades, el gènere Lactuca es distingeix per no tenir punxes grans, no tenir els
aquenis formant una estrella, ni una corona al cim dels aquenis sinó un vil·là sedós però
no plomós, i no ser els aquenis rostrats (amb bec aprimat). I, dins el gènere, Lactuca
virosa es distingeix per tenir les flors grogues, les fulles caulinars no decurrents ni
linears, i els aquenis negres amb l’àpex una mica híspid o llis, i les fulles no dividides ni
pinnatisectes (com les té Lactuca serriola). Lactuva virosa és planta bisanual, de tija
robusta, híspida a la base, amb els nervis del rosetó de fulles basals una mica tenyits de
porpra o violeta. Nervi de les fulles amb agullons molt menuts. Pot arribar a fer més d’2
m d’alçària. Les fulles caulinars, més rígides, es disposen esparses per la tija i tenen
també dents menudes rasposes sobre el nervi i a les vores. Els marges són una mica
sinuats i a la base tenen dues aurícules que abracen la tija. Les flors s’agrupen en
capítols i aquestes en petis raïms terminals. Cada capítol té unes 20 floretes totes
ligulades, de color groc clar. La lígula té 5 dentetes. Les bràctees que suporten el capítol
són molt desiguals, i estretes, lanceolades. Les fulles de les rames de la inflorescència
són molt menudes, curtes i amples, amb un apèndix a cada costat, aplicat a la tija. Els
fruits són comprimits, negres, una mica vermellosos, amb marges aspres prop de l’àpex,
del qual ix l’eix que suporta el vil·là. El vil·là està format per pèls blancs molt fins,
denticulats, no plomosos. Tota la planta segrega un làtex blanc per les ferides, de sabor
amargant.
Lactuca virosa al món, segons GBIF
És planta principalment europea. A Catalunya es fa a la terra baixa i muntanya mitjana

(200-1600 m snm). Sol torbar se a clarianes de boscos i de bardisses, marges de camps
de conreu en terrenys no massa secs.
HISTÒRIA
Als papirs d’Ebers de l’Antic Egipte (segle XVI a.C.) hi consta com a medicinal, sedant,
contra l’insomni i els dolors.
DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava per a l’estómac, contra l’insomni i per estovar el
ventre. Uns 2 grams del làtex beguts amb vinagre aigualit purguen i a més purifiquen les
taques i opacitats a l’ull. Aquest làtex, barrejat amb llet de dona, cura les cremades. El
làtex fa adormir i calma els dolors. Fa venir la regla i és un antídot contra el verí dels
escorpins i les aranyes. Les llavors frenen els somnis eròtics i el desig sexual.
CARLEMANY (segle IX) la considerava essencial i obligava a cultivar-la als horts monacals
del seu imperi, segons consta al «Capitulare de villis vel curtis imperi». Els dervixos de
l’antiga Turquia en comunien junt a la marihuana per tal de tenir visions religioses.
Sembla ser que l’arquitecte GAUDÍ consumia també lactucari.
VIRTUTS MEDICINALS
• afrodisíac (làtex) • hipnòtic

• anafrodisíac (LLA) • laxant
• analgèsic • mucolític
• antiespasmòdic • oníric (provoca somnis vívids)
• diürètic • rubefaent
• euforitzant (els primers moments) • sedant
• galactagog • tònic (primerament)
USOS MEDICINALS
• artritis • espermatorrea
• asma • gota
• berrugues (làtex) • hiperglucèmia
• cremades (+ llet de dona) • indigestions
• depressió nerviosa • insomni
• diarrea • irritabilitat
• dolors del càncer • mal de ventre
• dolor de la regla • picades d’escorpins
• dolors • restrenyiment
• dolors del reuma • taques als ulls UI
• dolors musculars • tifus
• edemes • tos-ferina
• espasmes de la bufeta del fel • tos seca (REL)
ALTRES USOS
Les fulles més joves, de la roseta basal, es mengen en amanida.
HOMEOPATIA
• bronquitis • hepatomegàlia
• catarro cronificat • inflamació del tracte urinari
• dolors • insomni
• flatulència • tos
El lactucari (làtex assecat) és un bon substitut de l’opi. Se’n recomanen prendre un s300
mg fins a 3 cops al dia. De infusió de la planta (FUL, REL) se’n recomana prendre menys
de 4 g al dia.
TOXICITAT
S’han reportat casos d’intoxicació de diabètics a a més de prendre el làtex de la planta

han abusat del vi i d’un àpat abundós i per tot plegat han mort. Intoxicacions menys
greus provoquen mal de cap, agitació, i entumiment. Per altra banda hi ha persones
al·lèrgiques al làtex d’aquest enciam silvestre. En tot cas és una planta que debilita i no
convé als qui estan delicats dels pulmons.
La lactucina és un agonista del receptor de l’adenosina. La lactucopicrina inhibeix

l’acetil-colinesterasa.
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid cítric • amargs

• àcid lactúcic • asparagina
• àcid màlic • beta-amirina
• àcid oxàlic • beta-lactucerol
• beta-sitosterol • lactucopicrina
• càmfora • lactupicrina
• cauxtú • laxtosa
• cumarina • mannitol
• esqualè • N-metil-beta-fenil-etil-amina
• Ferro • neo-lactucina
• flavonoides • oli essencial
• germanicol • oli vegetal
• hiosciamina • taraxasterol
• lactones sesquiterpèniques • triterpens
• lactucà • vitamina A
• lactucè • vitamina B1
• lactucerina • vitamina B2
• lactucerol-alfa • vitamina C
• lactucerol-beta (cristalls) • vitamina E
• lactucina
ORTIGA BLANCA
Lamium album L.
[1753, Sp. Pl. : 579] 2n = 18
Foto: YOAN MARTIN
Lamium album L. Làmina: JOHANN GEORG STURM
NOMS POPULARS
Alemany: Weisse taubnessel/Bienensaug / Honigblume / Saugblume / Taubnessel

Anglès: White dead-nettle/Archangel / Dead nettle / Bee nettle / White henbit/
Honey flower
Àrab: ‫ الميون‬/ ‫حرف أبيض‬/‫الميون أبيض‬
Armeni: Խուլ եղինջ
Basc: zapata-belar
Castellà: Ortiga blanca/Lamio blanco/ Ortiga muerta/ Leucada
Català: Ortiga morta/Falsa ortiga / Flor d'ortiga / Ortiga blanca
Danès: Hvid døvnælde / Hvid tvetand / Hvit døvnælde / Døvnælde
Eslovac: Hluchavka biela
Eslovè: Bela mrtva kopriva / Mrtva kopriva bela
Estonià: Valge iminõges
Finlandès: Valkopeippi
Francès: Ortie blanche/ Lamier blanc/ Ortie morte
Gaèlic: Teanga mhín/Caochneantóg bhán
Gal·lès: Marddanhadlen wen
Grec: Λαβρόχορτο
Groenlandès: Døvnælde
Hebreu: ‫נזמית לבנה‬
Holandès: Witte dovenetel
Hongarès: Fehér árvacsalán
Islandès: Ljósatvítönn
Italià: Falsa ortica bianca
Japonès: オドリコソウ
Noruec: Døvnesle/Blindnesle / Dønesle / Dauvnesle
Persa/Farsi: ‫گزنه سفید‬
Polonès: Jasnota biała
Portuguès: Urtiga-branca
Rus: Яснотка белая
Suec: Vidplister / Vit blindnässla / Vitplister
Turc: Beyaz ballıbaba/Akballibaba / Ballibaba / Beyaz ballibaba
Txec: Hluchavka bílá
Ucraïnès: Глуха кропива біла
Xinès: 短柄野芝麻
Dins la família de les Labiades, el gènere Lamium es distingeix per tenir la corol·la
netament bilabiada 4 estams aproximats i paral·lels sota el llavi superior de la corol·la,
àpex dels filaments estaminals no apendiculats, estil partit en branques gairebé iguals,
àpex de l’aqueni truncat, i dents del calze subulades però no espinoses. I ja dins el
gènere, Lamium album es distingeix pel calze no espinulós, les anteres piloses, amb el
llavi superior de la corol·la de més de 8 (12) mm, bractèoles de 2-5 mm, corol·la blanca
amb el tub una mica corbat a la base amb una gepa ventral.
Lamium album és planta vivaç, de 20-50 cm, una mica peluda (amb tricomes eglandulars
i glandulars), de tiges de secció quadrangular, redreçades, amb fulles oposades,
abundants, verdes, peciolades, ovals-triangulars, acuminades, molt dentades; flors
blanques amb algunes taques verdoses, en verticils de 6-15 flors separats concentrats a
la zona superior; calze de dents toves, en alena, més llargues que el tub; corol·la d’uns 2
cm, inflat per sobre l’estretament inferior gibós i amb pèls a l’interior formant una anella
obliqua; llavi superior enter amb marges barbuts i llavi inferior amb 2-3 dents a cada
costat a la base; anteres peludes. Tetra-aquenis formats per 4 núcules que contenen una
llavor ovoide, quedant cada aqueni independent al madurar. Dispersió de les llavors
ajudada per les formigues. Pol·linització de les flors per abelles i borinots.
LAMIUM ALBUM. Escales/barra a: 1 cm; b: 5 mm; c: 4 mm; d,f,i: 500 micres; e: 100 micres; h:
30 micres; g: 20 micres. a) planta florida; b) fragment d'inflorescència; c) vista lateral de la flor; d)
marge del llavi superior amb tricomes eglandulars; e) tricomes i papil·les del revers del llavi
superior (→): tricomes glandulars; (↑↑)tricomes eglandulars; f) fragment de la cara de sobre del tub
de la corol·la amb tricomes eglandulars cònics (↑↑) i glandulars (↑) i una anell de tricomes
eglandulars (*) de sobre l'ovari; g) papil·les i tricomes glandulars amb caparrons de 4 cèl·lules de la
cada de sobre del llavi superior; h) secció del llavi superior amb papil·les (*), tricomes glandulars
(↑) i eglandulars (↑↑); i) cèl·lules del mesòfil al llavi superior. [D’ANETA SULBORSKA et al. 2020]
LAMIUM ALBUM. (a) Poncella amb el calze obert. (b) Tricomes glandulars (↑) i
eglandulars (↑↑) a la cara de sota del calze. (c) Tricomes peltats (*) i tricomes capitats
(*) a la cara de sota del nervi del calze. (d) Secció de sèpal amb fragments de dos
tricomes eglandulars i un tricoma glandular (↑) a la cara de sota. (e,f) Seccions de sèpals
(tenyits amb blau de toluïdina). K calze, C corol·la, Ad epidermis adaxial (de sobre),
Ab epidermis abaxial (de sota). Regletes: 2 mm (a), 200 µm (b), 50 µm (d–f), 20 µm
(c). [D’ANETA SULBORSKA et al. 2020]
LAMIUM ALBUM: tricomes capitats i peltats i papil·les a la
corol·la. (a, b) Tricomes sense tenyir; (c, d) tricomes visibles al
MEE; (e–x) tricomes amb assaigs histoquímics; (a) Tricoma capitat
amb caparró unicel·lular; (b) Tricoma capitat amb caparró bicel·lular;
(c) Tricoma capitat amb caparró tricel·lular; (d) Tricoma peltat amb a
caparró quatricel·lular; (e) Tricoma capitat tenyit de blau després del
tractament amb Sudan negre B (lípids); (f,g) Tricomes peltats tenyits
de vermell amb Sudan B (lípids totals); (h–j) Tricomes capitats i (k)
peltats tenyits de taronja amb Sudan III (lípids); (l, m) Tricomes
peltats tenyits de blau amb Nil (lípids àcids); (n) Tricoma peltat tenyit
de vermell amb roig neutre (terpens/ oli essencial); (o–u) Tricomes i
papil·les tenyides de blau amb reactiu de Nadi (terpens); (v–x)
Tricomes tenyits de fúcsia amb reactiu de Godin (iridoides). Regleta:
500 μm (o), 50 μm (p), 20 μm (a, b, f, g, j–n, q–x), 10 μm (c, d, h, i).
[D’AGATA KONARSKA et al. 2021]
Tipus de tricomes i papil·les a la corol·la de LAMIUM ALBUM amb assaigs histoquímics. (a, f)
Tricomes sense tenyir (MO). (b–e) MEE. (g–j, p–y) Reaccions histoquímiques (MO). (k–o) (MF)
(a) Tricoma capitat amb caparró unicel·lular. (b) Tricoma capitat amb caparró bicel·lular. (c)
Tricoma capitat amb caparró quatricel·lular. (d) Tricoma peltat. (e) Tricoma cònic. (f) Tricoma
capitat amb caparró bicel·lular amb contingut groc. (g, h) compostos fenòlics tenyits de negre als
caparrons dels tricomes després d’aplicació amb triclorur fèrric. (g) Tricoma capitat amb caparró
tricel·lular. (h) Tricoma peltat. (i, j) Color marró dels tanins als tricomes tenyits amb dicromat
potàssic. (k–o) Autofluorescència blava a diferents tricomes capitats i peltats; (o) tricomes amb
àcids fenòlics. (p–r) Tanins a tricomes capitats tenyits amb blau de toluïdina. (t–u) compostos
fenòlics a papil·les tenyides amb blau de toluïdina. (v) compostos fenòlics visibles a l’epidermis
abaxial del llavi superior tractada amb blau de toluïdina. (w) Tricoma cònic eglandular al tub de la
corol·la tenyit de porpra (pectines) després de tractament amb blau de toluïdina O. (x, y) Tricomes
eglandulars contenint compostos fenòlics (blau) visibles amb blau de toluïdina O. Regletes: 30 µm
(c, d, h, i, q, r, w, y), 20 µm (a, b, f, g, j, k, o, p, s, t, u, v), 10 µm (e, l, m, n, x). [D’ANETA
SULBORSKA et al. 2020]
LAMIUM ALBUM. Fragments d’estams amb diversos tipus de tricomes. (a–c) Tricomes
eglandulars llargs i tricomes glandulars multicel·lulars a les anteres. (d–f) Tricomes glandulars
multicel·lulars. (g–l) Tricomes capitats amb columna allargada als filaments estaminals. (f, k, l)
Tanins tenyits de blau de toluidina. (i, j) Tanins tenyits de marró amb dicromat potàssic.
Regletes: 500 µm (a), 200 µm (b), 100 µm (c), 50 µm (d–g), 20 µm (h–j), 10 µm (k,l).
[D’ANETA SULBORSKA et al. 2020]
LAMIUM ALBUM. Tricomes eglandulars de la corol·la amb assaigs
histoquímics. (a–d) Tricomes cònics; (a–c) imatges al MEE; (d) imatge al
MO; (e–l) Tricomes subulats; (e, f) Tricomes tenyits de vermell amb Roig
Neutre (terpenoides/ oli essencial); (g–i) Tricomes tenyits de blau amb Nil
(lípids); (j) Tricoma tenyit de blau amb reactiu de Nadi (terpens/ oli
essencial ); (k, l) Tricomes tenyits de fúcsia amb reactiu de Godin (iridoides).
Regleta: 500 μm (g), 100 μm (e), 50 μm (b–d, h, i, k, l), 30 μm (a), 20 μm (f),
10 μm (j). [ D’AGATA KONARSKA et al. 2021]
LAMIUM ALBUM. Tricomes glandulars de columna allargada als estams. (a, b) MEE; (c–l)
MO; (c) Tricoma sense tenyir; (d–h) Tricomes amb tin vermell interior de Roig Neutre
(terpenoides/oli essencial); (i–l) Tricomes tenyits amb blau del Nil (lípids). Regleta: 100 μm
(a), 30 μm (b), 5 μm (c–l). [ D’AGATA KONARSKA et al. 2021]
[ D’AGATA KONARSKA et al. 2021]
Lamium album es fa als marges de prats humits nitròfils a Europa Central i Àsia
occidental i boreal. A la península hispànica es pot trobar als Pirineus oi Serralada
Cantàbrica i al Sistema Central. A Catalunya al Ripollès, Cerdanya, Berguedà, Pallars
Sobirà i Val d’Aran. També a Andorra occidental, entre els 1100 i els 2300 m snm.
De Lamium album se n’han descrit subespècies: album (Europa i la Xina; naturalitzada a

Amèrica del Nord); crinitum (Turquia, Himàlaia); barbatum (extrem oriental de Rússia i Japó).
NOTA IMPORTANT: Aquesta ortiga blanca no és massa comuna, o almenys és molt més
rara que Lamium flexuosum (de marges de rieres de la terra baixa, pudent, amb
anteres glabres, i amb calze rígid o punxent).
Lamium album al món, segons GBIF

Lamium album als Pirineus, segons «Atlas de la Flora de los Pirineos».
VIRTUTS MEDICINALS DEL LAMIUM ALBUM
 antiespasmòdica  emol·lient
 antihemorràgica  expectorant
 antiinflamatòria  febrífuga
 antioxidant  hipoglucemiant
 antiproliferativa  mucolítica
 antireumàtica  protectora hepàtica
 antisèptica  regulador matriu i ovaris
 antivírica  sedant
 astringent  sialagoga
 cicatritzant  tònica
 colerètica  vasoconstrictora uterina
 depurativa  vasoconstrictora sanguínia
 diürètica  vulnerària
USOS MEDICINALS
 abscessos (bosses de pus)  depurativa

 anèmia  diarrea
 asma  digestiva
 bronquitis  dismenorrea
 cabell debilitat  dispèpsia
 càncer de matriu  diürètica
 càncer de pulmó  èczema
 Candida albicans  epistaxis (sang pel nas)
 caspa  Escherichia coli
 catarro  esclerosis uterina
 cistitis  escròfules (flors)
 conjuntivitis  estomatitis
 cremades  faringitis
 febre  melsa inflamada
 flegmes als pulmons  menopausa
 gastritis  menorràgia
 gastroenteritis  menstruació precoç
 gota  metrorràgia
 hemoptisis  osteoporosis de la menopausa
 hemorràgies  peus inflats i adolorits (bany
 hemorroides decocció)
 hepatitis C  prostatitis amb miccions dificultoses
 hipertensió  refredat
 hipertròfia prostàtica  Staphylococcus aureus
 hipnòtica  tos
 indigestions  úlceres àtones
 insomni  urèmia (ancians)
 leucorrea  uretritis
 mal de coll  úter infantil
 mal de ventre  vaginitis
 varius
• Alcoholatur: 2-4 culleradetes de cafè al dia.

• Banys: es fa bullir la planta 2 hores en molt aigua, que queda viscosa.
• Extracte fluid de planta amb flors: 20-30 gotes 3 cops al dia.
• Extracte sec de planta amb flors: 0-5-2 g al dia repartits en 3 vegades
• Hidrolat (destil·lat) de les flors: provoca alegria, bon color a la cara i vitalitat.
• Infusió: una culleradeta de planta (amb flors) triturada per tassa, deixar-ho en
infusió reposant 10 minuts i beure’n 2-3 tasses al dia entre els àpats.
• Irrigacions vaginals: un grapat de la planta per litre d’aigua bullint-ho 10 minuts,
contra la leucorrea.
• Tintura de planta amb flors (poc obertes): s’assequen primer les flors i en acabat
es posen (10 g) en 100 mL d’alcohol etílic de 60º durant 10 dies i després es filtra.
Se’n pot prendre una culleradeta de postres al dia, diluïda en suc de fuita.
• Tintura endolcida: 100 g de tintura + 50 de xarop simple + 25 g d’aigua. Beure’n
una cullerada sopera cada mitja hora fins que s’aturi l’hemorràgia (de la matriu).
• Xampús
• Xarop: a partir de la tintura
POSSIBLE TOXICITAT
Toxicitat nul·la. La planta en temps de carestia s’ha emprar com aliment ja sigui en
amanides ja cuita com a verdura. Allunya els escarabat de la patata i dóna millor gust a
les patates que han crescut a la vora Lamium album. En tot cas la possible intoxicació
deriva de la confusió amb altres espècies.
PRINCIPIS ACTIUS DEL LAMIUM ALBUM
• 1,2-humulè-epòxid 0.9% • acetòsid FLO

• 2R-galactosil-acetòsid (=lamalbòsid) • àcid cafeic
FLO • àcid clorogènic FLO
• àcid ferúlic ◦ genipòsid
• àcid gàl·lic ◦ hemialbòsid
• àcid gentísic ◦ lamàlbid
• àcid oleanòlic FLO ◦ lamalbòsid
• àcid p-cumàric ◦ lamiol
• àcid protocatechuic ◦ lamiòsid
• àcid siríngic ◦ lamiridosina A
• àcid tànnic ◦ lamiridosina B
• àcid vainíllic ◦ lamirizodina A
• àcids grassos ◦ lamirizodina B
• amines ◦ loganina
• beta-amirina FLO ◦ pentsemòsid
• beta-amirina-acetat FLO ◦ picròsid II
• colina ◦ sesamòsid
• flavo-glucòsids ◦ shanzísid-metil-èster
• flinòsid D ◦ verbenalina
• gents tànnics
• histamina • iso-escutel·lareïna (derivats)
• glucòsids iridoides: • iso-quercetina
◦ 5-deoxi-lamiol • kaempferol-3-O-glucòsids FLO
◦ 6-beta-hidroxi-polamiïda • metil-amina
◦ 6-O-siringil-8-O-acetil-shanzísid- • mucílag
metil-èster • oli essencial: aldehids,
◦ 24-api-ptesrosterona sesquiterpens, alcans.
◦ acetòsid • p-cumaroïl-glucòsid FLO
◦ àcid logànic • polisacàrids
◦ albòsid A • quercetina FLO
◦ albòsid B • rutòsid FLO
◦ aucubina • saponina
◦ barlerina • tiamina
◦ carioptòsid • tiliròsid FLO
◦ dehidro-pentsemòsid • triterpens
◦ eurostòsid • verbascòsid
◦ fito-ecdisona
OLI ESSENCIAL (% màxims)
• 2-pentil-furà 0.5% • bisabolol

• 2,2-dehidro-1,8-cineol 0.6% • borneol 0.2%
• 4-hidroxi-4-metil-2-pentanona • camfè 0.1%
• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona • cariofil·lè-òxid 12.5%
• 10-epi-cubebol 0.6% • carvona 1.4%
• àcid n-dodecanoic • cerdol 1.7%
• àcid octadecanoic • delta-cadinè 0.4%
• alcà de cadena ramificada 21.9% • delta-elemè 1.4%
• alfa-copaè 0.4% • dodecanoat-butil
• alfa-eudesmol 0.2% • E-alfa-bergamotè 0.3%
• alfa-terpineol 0.4% • E-beta-cariofil·lè 6.6%
• alfa-thujè 0.7% • E-beta-damascenona 0.6%
• benzèn-acetaldehid 0.2% • elemol 2.2%
• benzoat-iso-pentil • epi-alfa-cadinol 0.3%
• beta-burbonè 0.6% • epi-cubebol 0.2%
• beta-cariofil·lè • epi-cubenol-isòmer 0.3%
• beta-citronel·lol 0.3% • espatulenol
• beta-elemè 2.7% • esqualè
• beta-fel·landrè 0.4% • farnesè-beta-E
• fitona • neo-fitadiè
• gamma-cadinè 2.7% • neral 23.2 %
• gamma-eudesmol 0.3% • nonèn-1-ol 0.7%
• gamma-terpinè 0.2% • p-cimè 0.1%
• geranial 36.4% • pentacosà
• geranil-acetat 0.4% • pentanol
• germacrè-D 21% • piperitona 0.4%
• hexadecà-n • prenol
• iso-geranial 0.2% • terpinèn-4-ol 0.1%
• iso-neral 0.3% • terpeniol
• linalool 0.7% • tetradecanol-n
• longiciclè 0.4% 0.1% • tricosà
• n-tridecanol • undecà–n
• neo-fitadiè
1: apigenina-7-O-beta-D-(6''-trans-p-cumaorïl)-glucòsid/ 2: astragalina/ 3: quercetina-3-O-[(4'''-O-E-
feruloïl)-alfa-rhamnopiranosil-(1→ 6)]-beta-glucopiranòsid/ 4: verbascòsid/ 5: lamàlbid/ 6: shanzísid-metil-
èster/ 7: flinòsid D/ 8: quercetina-3-O-alfa-rhamnopiranosil-(1→ 2)[4'''-O-E-feruloïl)-alfa-rhamnopiranosil-
(1 6)]-beta-glucopiranpòsid
MÉS INFORMACIÓ
«Phenolic constituents of Lamium album L. subsp. album flowers: anatomical,

histochemical and phytochemical study». ANETA SULBORSKA, AGATA KONARSKA, ANNA
MATYSIK-WOŹNIAK, MARTA DMITRUK, ELŻBIETA WERYSZKO-CHMIELEWSKA, AGNIESZKA
SKALSKA-KAMIŃSKA, ROBERT REJDAK. Molecules 25 (24):6025 (2020).
«Histochemical and phtyochemical analysis of Lamium album L. subsp. album L. corolla:

essential oil, triterpens, and iridoids». AGATA KONARSKA, ELŻBIETA WERYSZKO-
CHMIELEWSKA, ANNA MATYSIK-WOŹNIAK, ANETA SULBORSKA, BEATA POLAK, MARTA DMITRUK,
KRYSTYNA PIOTROWSKA-WERYSZKO, BEATA STEFAŃCZYK, ROBERT REJDAK. Molecules
26(14):4166 (2021).
Lamium flexuosum. Fotos: LILANE ROUBAUDI. No

confondre amb Lamium album!
LLORER
Laurus nobilis L.
[Sp. Pl. 1: 369. 1753 (1-V-1753)] 2n=42, 48
OTTO WILHELM THOMÉ - làmina a la «Flora von Deutschland, Österreich und

der Schweiz» (1885). A) rama florida; B) rama fructificada; 1) inflorescència
amb flors femenines; 2) flors masculines; 3a-3b) estams; 4-5 flors femenines;
6-7 seccions sagital i transversal del fruit en drupa.
Flors femenines. Foto: NADIATALENT Flors Masculines. Foto: JEAN-CLAUDE ECHARDOUR
NOMS POPULARS
Alemany: Echter lorbeer/ Lorbeer Echter/ lorbeerstrauch / Edler lorbeer / Gemeiner

lorbeer / Gewürzlorbeer / Loor / Lor / Lorbeerbaum
Anglès: Bay laurel /Bay / Bay leaf / Bay leaf tree / Bay tree / Bayleaf / Bayleaf
laurel / Daphne / Grecian laurel / Laurel / Laurel tree / Poet’s laurel /
Spurge laurel / Sweet bay / Sweet bay laurel / Sweet laurel / True bay /
True laurel
Àrab: ‫ورق اللوري‬,‫رند‬,‫ دانيمو ورق غار‬/ ‫ الغار‬/ ‫ غارالرند‬/Waraq ghaar, Rand, Waraq
al-lauri
Aragonès: laurelero
Armeni: tapni derev [դաբնի-ի տերեւ].
Bable: alloriu, alloru, aurel, chorín, hojes de laurel, horbaga, isoureiro, laureiro,
laurel, llaureiru, llaurel, llaureru, lloreda, lloreo, llorera, lloreu, lloréolo,
lloréu, lloureiro, llóreo, rameira, soriu, tsaurel, tsoureiro.
Basc/Euskera: ereinontzarr, ereinotz, ereinotza, ereinuntza, ereiñuntza, erenotza, ereño,
ereñotz, ereñotza, ereñuntza, eriontz, eriñotz, erramo, erramu, erramua,
erreñotza.
Búlgar: dafinov list [дафинов лист]
Castellà: aurel, aurelar, aurelero, aurero, auré, lauredo, laurel, laurel , laurel común,
laurel de Apolo, laurel de Dafne, laurel del Mediterráneo, laurel hembra,
laurel macho, laurel noble, laurel real, laurelal, laurelero, lauro, llorea,
llorel, lloreo, lloreolo, loreda, loredo, lorel, lorelero, loreto, loureiro, orel,
árbol de Apolo.
Català: bacalia, baguer, bagues, laurer, llaurel, llaurer, llor, llor de llei, llorell,
llorer, llorer noble.
Francès: Laurier/ Laurier noble/Laurier commun / Laurier d'Apollon / Laurier de
poète / Laurier des poêtes / Laurier franc / Laurier sauce / Laurier vrai /
Laurier-sauce
Gallec: gamallo, laureiro, laurel, lobago, loireiro, loiro, loureiro, loureiro da baieira,
loureiro femia, loureiro macho, loureiro palmo, lourero, louro, sempre verde.
Georgià: [დაფნა]
Grec: Δάφνη η ευγενής/ Βαγια / Βάγια / Δαφνη / Δάφνη / Δάφνη η του
απόλλωνα / Δάφνη του απόλλωνα
Hebreu: ‫ דפנה עלים‬/‫ער אציל‬
Italià: Alloro, Lauro
Japonès: ゲッケイジュ / げっけいじゅ / ベイリーフ / ローリエ / ローレル
Occità: Baguièr, Baguièr-laurièr, Laur, Laurièr, Laurèr, Rampalm
Polonès: Wawrzyn szlachetny
Portuguès: Loureiro, loireiro ordinario, loiro, loureiro vulgar, loureiro-comum, loureiro-
de-Apolo, loureiro-dos-poetas, louro, sempre-verde.
Romanès: dafni [δάφνη]
Rus: Лавр благородный /Лавровый лист
Turc: Akdeniz defnesi /Defne / Tehnel
Ucraïnès: Лавр благородний
Xinès: 月桂 (yue gui)
Dins de les monoclamídies, la família del llorer o lauràcies, es caracteritza per ser de
plantes llenyoses, no paràsites, amb flors que no estan agrupades en aments allargats,
amb fulles enteres, sense estípules, aromàtiques, oval-lanceolades, amb 8-12 estams
inserits en dos rengles: a la base de les divisions del periant i sobre el receptacle, però no
soldats al periant; amb fruit carnós (drupa); i amb un sol estigma. Dins la família hi ha
uns 55 gèneres i unes 3500 espècies. Les més conegudes són l’alvocat, el camforer i la
canyella. I s’hi podrien afegir, pels avesats als perfums, la cubeba, el palo de rosa, la
ravensara i el sassafràs.
Dins el gènere s’inclouen dues espècies principals: Laurus azorica, Laurus nobilis. Laurus
azorica és de les Canàries occidentals i de les Açores. Té pilositat a la part de sota de les
fulles jove si a les tiges més joves. Forma el que s’anomena la laurisilva, als vessants
inferiors de les muntanyes regants pels vents del Nord alisis. L’acompanyen altres arbres
semblants: Apollonias barbusana, Ocotea foetens, Persea indica. Durant el Terciari, fins
15 milions d’anys enrere, aquesta laurisilva estava present a la conca mediterrània.
El llorer comú (Laurus nobilis) és un arbre dioic —hi ha arbres mascles i arbres femella
—, perennifoli de 5-10 m d'alçada, de tronc recte, amb l'escorça grisa fosca llisa, però
rasposa; i copa densa, fosca. Les rames joves, per contra, tenen l’escorça verda, llustrosa
i ben llisa. Pot ser un arbre de fins a 12 m d’alçada, o pot resistir les podes i adoptar la
forma d’una tanca densa i baixa. La fusta és de color gris clar tirant a groc clar, amb
algunes zones marrons al duramen. És brillant, poc forta i aromàtica. Crema donant una
flama molt vermella. La densitat de la fusta va de 0.576 a 0.750, depenent de com estigui
de deshidratada. Té fulles d’un verd fosc quan tenen sempre ombra (saba amb 3 mM de
K+), o més clares (saba amb 12 mM de K+) si estan més assolellades. Són alternes,
lanceolades o oblongo-lanceolades, de consistència una mica coriàcia, aromàtiques,
pinnatinervades, amb el nervi principal molt sobresortint per sota, i amb la vora de la
làmina de vegades una mica ondulada (especialment als tanys o a les fulles apicals de la
capçada). Tenen àpex agut i base atenuada. Fan uns 3-9 cm de longitud i tenen un curt
pecíol. La cara de dalt és de color verd fosc llustrós, mentre que el revers és més pàl·lid.
Les flors, dioiques, són d’un groc molt clar i estan disposades en petites umbel·les sèssils
de 4-6 flors, amb 4 petaloides de 3-4.5 ×1.5-2 mm, oblongs, més tard, caducs. Flors que
apareixen al març-abril, i estan embolicades abans d'obrir-se per un involucre
subglobós. Les flors masculines tenen 8-12 estams d’uns 3 mm, i gairebé tots tenen de 2
nectaris oposats, sub-basilars que s’obren de baix a dalt per ventalles d’1 mm; i gineceu
rudimentari. Les flors femenines tenen 2-4 estaminodis apendiculats i ovari subsèsil
amb estil curt i gruixut, i estigma trígon subcapitat; i ovari lliure, embolcallat per 2-4
estaminodis tripartits. El fruit és una drupa, ovoide, de 10-15 mm, negra a la maduresa,
tova, suaument acuminada, amb el pericarpi prim, amb una sola llavor de 6.5 x 9 mm,
llisa; amb el receptacle poc engruixit. Té llavor única de 9 per 6,5 mm, llisa. Madura a
principis de tardor.
Distribució mundial del llorer (Laurus nobilis L.) segons GBIF

És de la ribera del Mediterrani. Durant les glaciacions es va anar refugiant en indrets
més humits i càlids. Cerca refugiar-se en petites valls humides i arrecerades. A la
península hispànica és abundant a la zona cantàbrica, on sembla tenir ADN de Laurus
azorica també. A Galícia i a l’extrem meridional de la península es barreja amb boscos
d’alzina surera humits. També es fa a Portugal, i a les zones properes al mar dels Països
Catalans. Tenen un aire tropical les lloredes de la Costa Brava, vora Lloret i Tossa de
Mar, on es fa amb la falguera Osmunda regalis, i sota els verns (Alnus glutinosa).
MALURES
• Athelia rolfsii • Paraconiothyrium variabile

• Aureobasidium sp. • Pestalotiopsis uvicola
• Cacoecimorpha pronubana • Phytophtora citricola
• Calonectria ilicicola • Pseudomonas syringae
• Capnodium sp. • Psylla piri
• Coccus hesperidum • Raffaelea lauricola
• Glomerella cingulata • Stigmina carphopila
• Gynaikothrips ficorum • Trioza alacris
• Limacinula sp. • Xylella fastidiosa
https://plantamus.com/blog/enfermedades-del-laurel/
CULTIU
És fàcil reproduir el llorer ja sigui per llavor, ja sigui per esqueix. Esqueixos lignificats de
8-10 cm de longitud es posen en sorra gruixuda en pots de vidre. Un cop han sortit les
arrels es trasplanten en torretes petites amb una barreja de sorra i llim que dreni bé, i a
sota s’hi aplica escalfor. El millor període per fer els esqueixos és a l’estiu, de juliol a
agost. Després, cap a finals de setembre, es trasplanten al planter amb llim i sorra. A
l’hivern no poden suportar gelades, però els agrada un ambient ben ventilat. Poden
agrupar-se en rengles ben atapeïts. A la primavera ja es podran plantar, preferentment
en un terreny amb molt d’humus, humit i poc fred.
Les llavors, un cop desproveïdes del pericarpi, es poden posar a germinar. La llavor amb
el pericarpi quedaria adormida. Llevant el pericarpi, posant-la a estratificar en fred i
humitat i àcid gibberèl·lic, germina molt bé, sempre que contingui o hagi contingut més
del 15% d’aigua.
ESOTERISME
• Segons la mitologia grega, el llorer està molt relacionat amb Apol·lo. Apol·lo estava
molt cofoi per haver mort Pitó, un mostre de cent caps que llençava foc per les
seves cent boques, i que ho destruïa tot al seu pas per la Tessàlia. Per això,
creient-se ja invencible, va desafiar Cupido. Cupido es va enfadar i, com a
represàlia, disparà una fletxa amb punta d’or a Apol·lo, i això li inspirà amor i
passió. Però, acte seguit va disparar una fletxa amb punta de plom a Dafne, filla
de la Terra i del riu Peneu. Com a resultat de les fletxes disparades per Cupido, a
Apol·lo se li despertà una ardent passió de concupiscència envers Dafne. Però
Dafne s’omplí de desdeny i animadversió envers Apol·lo. Quan Dafne corria per
fugir d’Apol·lo, el pare d’ella va acudir a auxiliar-la i la va convertir en llorer allí
vora el riu. Al veure-la convertida en llorer, Apol·lo l’abraçà i la besà mil cops, i al
final, donant-se per vençut, tallà unes rames i se’n va fer una corona. Content
amb el seu amulet, sentencià que, tot i que no havia pogut ser la seva amant,
almenys seria el seu símbol de la victòria per a coronar artistes, prohoms, poetes i
esportistes. Deixà la pell de Pitó perquè les nàiades podessin cobrir el seient i
seure allí còmodament per fer profecies en el futur, envoltades pels llorers. I
Júpiter, déu dels llamps, va respectar sempre més aquell indret, el poder de
clarividència de les nàiades, i les rames de llorer que mai el llamp les toca.
• S'emprava en rituals d’endevinació a l’oracle de Delfos, situat al peu de la font de

Castàlia, al Mont Parnàs, «obert» només els mesos de bon temps i no pas a
l’hivern. La nimfa o nàiada que practicava la dafnomància emergia de l’aigua tota
nua, però ho feia duent enganxada alguna fulla de llorer provinent de la lloreda
del costat. Segons on se li havia enganxat alguna fulla, això significava una o altra
cosa. Després, si llençava al foc unes rames de llorer i espetegaven molt fort, això
era senyal de que la profecia que acabava de fer era encertada i esperançadora. Si
no espetegava gaire, era senyal que la profecia no era gaire segura o poc
afalagadora. Ella també mastegava fulles de llorer fins aconseguir un estat propici
per a l’endevinació. I escoltava la remor del vent sobre les fulles dels llorers com a
veu divina que responia a les preguntes dels devots.
• Els romans i els grecs antics empraven el llorer per a coronar els campions
d’esports. El costum va començar en la celebració dels Jocs Pítics, l’any 582 a. C.
Abans, als Jocs Olímpics, des del 776 a. C., les corones eren fetes de rames
d’olivera. També creien que aportava força física als esportistes de la lluita quan
en duien. Era una planta sagrada junt a l’olivera, l’olivereta (Ligustrum vulgare), la
murtra, i el romaní.
• És un arbre regit pel Sol i el signe de Leo. Té la virtut de foragitar embruixaments i

els mals que Saturn pugui fer al cos humà. És impossible que un llamp el fereixi.
• Hom diu que repel·leix els llamps tenir una ram beneït per Setmana Santa penjat
al balcó. També es poden cremar aquestes fulles per a foragitar una tempesta.
• Foragita el diable. Pot emprar-se junt al ginebre, hipèric, milfulles, ruda, vesc.
• Foragita les bruixes, cremant-ne sobre brases junt amb oli beneït i rames de
donzell (Artemisia absinthium). Alguns pagesos creuen que les bruixes al caure
―per efecte d’aquests fums― dels núvols amenaçadors de turmentes, es poden fer
mal amb les forques que deixen ells al camp, cap per munt.
• Per purificar l’aire d’un habitatge sobre unes brases de carbó o un cotó xopat amb
alcohol, assegurat dins una cassoleta de terrissa, s’hi posen a cremar fulles de
llorer, olivera (Olea sp.), espígol (Lavandula latifolia), romaní mascle (Cistus clusii).
I es va passejant la cassoleta per les habitacions perquè s’hi vagi escampant el
fum purificador [FERRAN & FERRANDO].
• Porta clarividència, visions i somnis profètics. Somniar en una branca de llorer és

senyal de distincions, prosperitat i honors. Però somniar que dus una corona de
llorer és senyal de que a la vida real estàs perdent prestigi.
• Prevé les actuacions dels fantasmes i dels poltergeists.
• En els banys per dur a terme neteges espirituals, o «limpias», es posa Alfàbrega,
Llorer, Clau i Canyella.
• Escrivint un desig sobre una fulla i cremant-la, això pot ajudar a fer-lo realitat.
• Perquè l’amor duri, es talla una tija de llorer i es divideix en dues meitats. Cada
amant n’ha de guardar una meitat.
• Unes rames simulades de llorer daurades adornen la tribuna del congrés dels
diputats de Les Corts Generals de l‘Estat, a Madrid. També a Madrid, als jardins a
la zona Nord del Tribunal Suprem, hi ha unes bons exemplars de llorer, podats en
forma de piràmide.
• A l’escut nacional de Grècia, a més de la creu ortodoxa sobre atzur, hi figuren

dues rames de llorer formant una circumferència que envolta el camp d’atzur.
• La verge de Loreto (Itàlia) el 10 de desembre del 1294 va aparèixer dins un bosc de

llorers. És la patrona dels aviadors.
LITERATURA
• —«En aquesta santa casa, els llorers hi són florits, i a la cara de les noies els
àngels hi són escrits. En aquesta santa casa, els llorers hi són granats, i a la cara
de les noies els àngels hi són pintats»—.
• «Cal no adormir-se en els llorers!»
• «Posar la corona de llorer abans de la cursa». És una estratègia didàctica típica

alemanya—«Den Lorbeerkranz vor dem Rennen aufsetzen» »— per animar els
deixebles a obtenir millor rendiment, quan encara tot just estan començant a
aprendre.
• «Batxillerat» ve de «Baca laureatus». «Laureato» en italià significa que es té el títol i

s’ha passat l’examen de doctorat i en tot cas haver assolit un grau per tenir el
poder de la clarividència.
• —«Entre los árboles todos, se señorea el laurel; entre las mujeres, Ana; entre las
flores, el clavel»—. Poema a Galerías, d’ANTONIO MACHADO.
• CALDERÓN DE LA BARCA a «Amar después de la muerte» posava: —«Abenhumeya

valiente, a cuya altivez bizarra no el roble del Alpujarra dé corona solamente, sino
el sagrado laurel, árbol ingrato al sol, cuando llore el español, su cautiverio cruel...»
VIRTUTS MEDICINALS DEL LLORER
• abortiu (fruits, OE) ◦ Staphylococcus aureus, MRSA

• antibiofilm ◦ Staphylococcus epidermidis
• antibiòtic (OE) per disrupció de ◦ Yersinia enterocolitica
membrana:
◦ Clostridium botulinum • anticancerós: MCF7, NCI-H460,
◦ Enterobacter cloacae HCT15, HeLa, HepG2
◦ Enterococcus faecalis • anticatarral OE
◦ Escherichia coli • anticoagulant OE
◦ Helicobacter pylorii • anticonvulsiu
◦ Kocuria rhizophila • antiinflamatori: abaixa NF-kappaB,
◦ Listeria monocytogenes IL-1beta, IL-6, NLRP3, NO
◦ Proteus sp. • antiespasmòdic
◦ Pseudomonas aeruginosa • antinociceptiu (contra dolors)
◦ Salmonella abony • antisèptic OE
◦ Salmonella typhimurinum • antitumoral
• carminatiu ◦ Aspergillus niger
• colagog ◦ Aspergillus ochraceus
• condiment persistent (fulles), que no ◦ Aspergillus versicolor
perd l’aroma al coure’s: adobs ◦ Candida albicans,
d’olives, arrossos, bouquet garni, ◦ Peniciliium funiculosum
brous, caldos, cargols, escabetxos, ◦ Penicillium expansum
estofats, llegums, marisc, patates, ◦ Penicillium ochrochloron
peix, rostits, salses, sofregits, sopes. ◦ Penicillium verucosum
• condiment (fruits): patates, salses, ◦ Phtophtora infestans
carn de cérvol ◦ Trichoderma viride
• conservant de la carn (junt amb la
murtra OEs) • galactagog
• cosmètic • hepatoprotector (l’extracte amb
• culinari etila-cetat manté els nivells de GSH,
• desintoxicant GSHPx, LPx, Px, CAT, XOD)
• desopilant (escorça de rel) • mucolític
• digestiu • neuroprotector (antioxidant, evitant
• diürètic (escorça de la rel bullida en la formació d’A-beta-amiloides)
vi [DIOSCÒRIDES]) • protector gàstric
• ecbòlic (fruits) • retardant absorció d’etanol
• emmenagog (fruits) • sedant
• estimulant de l’atenció visual • sudorífic
• estomacal • vasodilatador coronari
• expectorant • viricida (coronavirus)
• fungicida (OE): • vomitiu (fruits)
◦ Alternaria alternata, • vulnerari
◦ Aspergillus brasiliensis, • YANG: lleva l'excés de YIN al budell
◦ Aspergillus fumigatus prim, vesícula biliar o pàncrees
USOS MEDICINALS
• abscessos • càncer de matriu

• acne • càncer de pròstata
• adenitis • càncer de pulmó A549, NCI-H460
• aerofàgia (nanopartícules de 47 nm d’extracte
• aftes aquós amb OZn a 80μg/mL)
• amenorrea (fruits) • càncer rectal (sobre tot preventiu)
• amigdalitis • cataractes (UI preventiu)
• anèmia hemolítica • catarro
• angina de pit • cel·lulitis
• anorèxia • cistitis (banys de seient)
• anúria • colesterol (abaixa un 30% nivells
• arnes de la roba (les foragita) alts de LDL i apuja els de HDL un
• arrítmies cardíaques 30%)
• artritis OE • còlics
• astringent • contractures musculars OE
• Biomphalaria glabrata (cargol • contusions
aquàtic portador de la Schistosoma) • convalescència gripal
(extracte de flors LD90 340 ppm) • coronaritis
• blefaritis • coronavirus (OE): SARS-CoV (IC 50
• bronquitis crònica 120 micrograms /mL; índex de
• calvície selectivitat 4.16)
• càncer de còlon • cremades
• càncer de fetge • cruiximent («agulletes)
• càncer de mama • debilitat infantil (bany general)
• dermatitis OE • llet escassa
• diarrea • lumbago
• digestions pesades (fulla • lumbàlgia OE
mastegada/ decocció) • mal d’estómac fort
• dismenorrea (fruits) • mal d’orella UE / oli de fruits
• dispèpsia • mal de cap
• distonia neurocirculatòria • mal de coll
• distraccions en operacions de • mal de panxa
vigilància (OE) • mal de queixal OE
• dolors a les cervicals UE • melanoma
• dolors cervicals OE • migranya (preventiu)
• dolors de la grip (ulls, pit, cap, • mílium (quists a la cara)
costelles) • mosquits (OE repel·lent)
• dolors lumbars UE • neuràlgies
• dolors musculars OE • neuritis vírica OE
• edemes • neuroblastoma SH-SY5Y / SK-N-
• enterocolitis vírica BE(2)-C: OE/ AcEt extracte.
• epilèpsia • paludisme
• eructes • Parkinson
• estómac inflat • pell grassa
• estomatitis • peroxinitrits
• excitació nerviosa • peus cansats (UE banys amb fulles)
• ferides (per tancar-les: fulles • picades d’insectes OE
escalivades aplicades per la cara • picadures d’insectes (fruits)
adaxial; per la cara de sota les • polls UE
obriria) • por
• fongs • refredats
• furóncols • reuma deformatori OE
• gasos digestius • sarna (oli de fruits)
• glioblastoma multiforme • sífilis
• gota • sinusitis
• grans (fulles escalfades amb llard) • sordesa
• grip OE • torticoli OE
• hemorroides • tos
• hepatitis vírica • traumatismes cranioencefàlics
• hipertensió • tremolors (oli dels fruits)
• histèria • triglicèrids alts (els abaixa un 30%)
• Hodgkin OE • tristesa
• ictus (preventiu) • trombosi (oli de fruits)
• impotència sexual • Trypanosoma cruzi
• insomni (decocció prolongada de 3 • úlcera d’estómac per etanol (fulles,
minuts) fruits)
• intoxicació per fosfur d’Alumini • úlcera gastroduodenal (fulles, fruits,
(residual en gra tractat) llavors)
• leucèmia HL60, Molt 4B • úlceres UE UI (infusió de fulles;
• leucèmia K562 resistent a la fruits triturats amb mel)
doxorubicina (extracte de llavors) • virus OE
POSSIBLE TOXICITAT
A algunes persones l’OE (oli essencial), els fruits o les fulles els poden provocar
dermatitis de contacte i/o estomatitis (bucal). Els fruits verds podrien provocar
intoxicacions, poc probables, pel seu sabor amargant i picant. Una infusió molt
carregada de fulles podria abaixar la glucèmia i la pressió arterial i donar mareig. Lo
normal és fer la infusió de 2-3 fulles o posar-ne un nombre similar per cada ració de
menjar. Alguns asseguren que les fulles tendres són tòxiques i que perden llur toxicitat a
l’assecar-se.
PREPARATS
• Adob de les olives: vinagre, sal, llimona, all, comins castellans, farigola, fonoll,
llentiscle, llorer, murtra, orenga, sajolida.
• Bàlsam de Fioravanti. Adient contra dolors als ossos, i contra la gota. Composició:
trementina veneciana (Larix) 12 p + resina elemí 6 p + gàlban 5 p + mirra 6 p +
copaiba 6 p + Àloe vera 2 p + estorac líquid 4 p + baies tendres madures de llorer
8 p + canyella 3 p + galanga 3 p + claus d’olor 3 p + nou moscada 3 p + zedoària 3
p gingebre 3 p + Dictamnus albus 2 p + alcohol 80 º 190 p. Primer es trituren fins
a fer-ne pols les arrels, la canyella, el clau, la nou moscada, i les baies de llorer i
es posa a macerar això en alcohol durant 4 dies. Després s’hi afegeixen les
gomoresines i es macera 2 dies més. Finalment es destil·la a bany-maria fins a
obtenir 156 p de licor.
• Banys de cap: llorer (fruits) + comins + hisop + orenga + eufòrbia. Contra

sinusitis i inflamació del paladar.
• Banys de peus (o genolls): llorer (Laurus nobilis) + mercolatxa (Mercurialis

tomentosa) + romaní (Rosmarinus officinalis) + farigola (Thymus vulgaris).
• Bioabsorbent de metalls pesants (Pb, Cd, Cu, Zn): fulles triturades desgreixades
(restes industrials)
• Bouquet garni: julivert + farigola + llorer + cerfull.
• Cataplasma diürètic: s’aplica sobre el baix ventre, calent, a base de fruits de

llorer, ginebrons, dents d’all, tot ben triturat amb una grapat de segonet i es bull
en vi blanc fins que espesseixi i es pugui aplicar.
• Fulles seques. Es poden dur de viatge com a remei d’urgència contra el mal
d’estómac. Només cal mastegar-ne una porció.
• Herbes (ramellet) per l’estofat: llorer + farigola + sajolida + orenga.
• Licor digestiu mallorquí: fonoll marí (Crithmum maritimum) + fonoll (Foeniculum

vulgare) + fulles de llorer + brot de romaní (Rosmarinus officinalis) + fulles de
tarongina (Melissa officinalis) + alcohol de boca rebaixat.
• Liniment antireumàtic: 4 fulles de llorer + 4 fulles de baladre (Nerium oleander) en

1 L d’alcohol rebaixat, deixat reposar 40 dies a sol i serena.
• Oli d’amanir A) amb fulles de llorer i rames florides d’hisop (Hyssopus officinalis):
per donar millor gust a la carn de porc o pollastre. B) amb fulles de llorer i un
bitxo (Capsicum).
• Oli medicinal [DIOSCÒRIDES]: El daphnélaion es prepara amb fruits de llorer ben

negres o madurs. Es bullen en aigua i es va recollint el greix amb la closca d’un
musclo. Aquest oli és verd, picant i molt amargant. Dona escalfor, obre
obstruccions, relaxa i evita fatiga de tendons. És adient contra tendinitis,
tuberculosi, febre amb calfreds, catarro, mal de cap, mal d’oïda. Sempre per ús
extern. Per ús intern resultaria vomitiu.
• Pomada contra grans de pus: fulles fresques 50 g + fruits 50 g + llard 100 g.
S’escalfa fins que s’hagi evaporat l’aigua. Es filtra per una gassa i es deixa
refredar.
• Sabó (en pastilla): Es prepara el sabó d'Alep amb greix de la baia del llorer. És el
que es fa servir al hammam.
• Sal d’herbes: pols obtinguda triturant les plantes amb l’ajuda d’aire líquid. Sal +
julivert + llavor d’api + all + orenga + llorer.
• Suc de fulles: 3-4 gotes en aigua per beure, per llevar la por, l’excitació, per fer
venir la regla, millorar l’estómac i l’oïda.
• Tisana de rel de gram (Cynodon dactylon) i fulles de llorer: contra els dolors
menstruals.
• Travarica (licor digestiu croata): Foeniculum vulgare Mill., Myrtus communis L.,
Salvia officinalis L., Ruta graveolens L., Juniperus oxycedrus L., Ceratonia siliqua
L., Juglans regia L., Citrus spp., Ficus carica L., Laurus nobilis L., Rosmarinus
officinalis L., Artemisia absinthium L., Rosa centifolia L., Mentha × piperita L., M.
spicata L.
• Vinagre de llorer: en compreses calentes contra dolors de la grip o mals reumàtics,

o picades de bestioles (abelles, mosquits, vespes, etc.), en sinusitis, mal de
ronyons, mal de la regla.
• Xarop contra la tos: rel de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) + rel de malví (Althaea
officinalis) + flor de malva + figues seques + pell de taronja + fulles de llorer.
VETERINÀRIA
• Abelles: Paenibacillus larvae IC50 580 micrograms/mL d’extracte. Virus BQCV

(Black queen cell virus). Varroa (l’allunya, preventiu). Nosema cenarae.
• Aus: gota (pomada de baies de llorer).
• Cavalls: laminitis (=aigüerol) (pomada de baies de llorer).
• Còlics (pomada de baies de llorer).
• Dermatitis (pomada de baies de llorer).
• Gosses: ajuda el part (llorer + gingebre + clau).
• Limfangitis contagiosa: 1/2 L oli de baies de llorer + 30 g Euphorbia + 30 g àcid
arseniós + 60 g sulfat d’Arsènic. Ús extern!
• Mastitis (pomada de baies de llorer).
• Mosquits (repel·lent, larvicida).
• Paparres de les vaques (Rhipicephalus micropilus) OE.
• Polls del bestiar: oli dels fruits.
• Timpanisme (pomada de baies de llorer).
ALTRES USOS
Bastons, cèrcols, culleres, mànecs de magallons, marqueteria, tint (fruits).

PRINCIPIS ACTIUS PRINCIPALS DEL LLORER
Els llorers de jardí solen tenir més flavonols (derivats del kaempferol o la quercetina) (×4)
i més flavones (derivades d’apigenina o luteolina) (×2) que els silvestres. Els llorers de
ciutats amb molta contaminació atmosfèrica contenen més carbohidrats aromàtics
policíclics cancerígens.
OLI ESSENCIAL DE FULLES (0.5-3-4.25%) ◦ beta-ionone

[Vegi’s les taules I, II, II, al final de tot, ◦ pseudoionona,
segons origen]
OLI ESSENCIAL DE FLORS
• 1,8 cineol 30-70% • 1,8-cineole
• 1 (12), 8 (15)-cariofil·ladièn-9alfa-ol. • alfa-eudesmol,
• acetil-eugenol • alfa-pinè
• alfa-bulnesè • beta-cariofil·lè
• alfa-pinè • beta-elemè,
• alfa-terpineol 3 % • beta-pinè,
• alfa-terpinil-acetat 4-26%
• beta-cimè OLI ESSENCIAL DE FRUITS (0.6-0.8-4.3%)
• beta-longipinè • (E)-beta-ocimè (21%)
• beta-pinè • 1,8-cineol 9%
• cadinè • àcid cinàmic
• carvacrol • alfa-bulnesè 3.5%
• cis-thuj-2-en-4-ol • alfa-fel·landr
• cumin-aldehid • alfa-pinè 11 %
• dimetil-estirè • alfa-terpinil-acetat 4-10 %
• eugenol • beta-elemè 7.5 %
• fel·landrè • beta-fel·landrè 5%
• geraniol • beta-longipinè 7%
• isoeugenol • beta-ocimè
• linalool 1-27 % • beta-pinè 4-11%
• linalool acetat • biciclo-germacrè,
• metil-eugenol 6 % • bornil-acetat 4.5 %
• mircenol • cadinè 5% ...
• p-cimè • ...camfè 4 %
• sabinè 9 % • citral
• terpinèn-4-ol • eugenol
• trans-thuj-2-en4-ol • linalool acetat 4.5%
• metil-èster de l’àcid cinàmic
OLI ESSENCIAL DE BRANQUILLONS • metil-eugenol
(0.8%) • sabinè 5-11 %
• 1,8 cineol 48.5 % • terpineol
• alfa-terpinil-acetat 13%
• beta-pinè 3.5 %
• linalool 4 % OLI DE PREMSADA DE FRUITS (p.f. 30ºC)
• metil-eugenol 6.5% 15%
• sabinè 3 % • àcid làuric
• terpinèn-4-ol 3.5% • àcid linoleic
• àcid linolènic
FRUITS • àcid oleic
• cianidina 3-O-glucòsid (41%) • àcid palmític
• cianidina 3-O-rutinòsid (53%) • costunol
• 3-O-glucòsid de peonidina (3%) • costunòlid
• 3-O-rutinòsid de peonidina (2%) • dehidro-costus-lactona
• nor-isoprenoides: • fitosterol
◦ 6-metil-5-heptèn-2-ona, • geraniol
• triglicèrids d’àcid làuric, mirístic,
oleic
• 12:0 (27.6%), 18:1 n-9 (27.1%),
18:2 n-6 (21.4%),16:0 (17,1%), • OLI DE LLAVORS: àcid oleic 42%
• àcids grassos insaturats 18:1 n-9,
18:2 n-6: 329 microg/mg
FULLES
• (1R,4S)-1- 4alfa,6alfa,11,12- • anhidro-peroxi-

hidroperoxi-p-ment- tetraol costunòlid
2-èn-8-ol acetat • 5a,9-dimetil-3- • apigenina
• 1-epi-biciclo-sesqui- metilèn-3,3a,4, • artecanina
fel·landrè 5,5a,6,7,8-octahidro- • artemorina
• 1-pentèn-3-ol 1-oxaciclo-penta[c]- • artremorinand
• 10- epigazaniòlid azulèn-2-ona • astragalina
• 1beta,15-dihidroxi- • 8-acetoxi-carvo- • B-cubebè
5alfa-H,7-alfaH- tanacetona • bassorina
eudesma-3,11(13)- • acetil-eugenol • benzaldehid
dièn-12,6alfa-òlid • acetona • benzil alcohol,
• 1beta,15-dihidroxi- • àcid 2-metil- • beta-bisabolè
5alfaH,7alfaH- propiònic • beta-elemè
eudesma-3,11(13)- • àcid acètic • beta-eudesmol
dièn-12,6αòlide • àcid butíric • beta-fel·landrè
• 3-oxo-eudesma- • àcid cafeic • beta-pinè
1,4(15),11(13)trièn- • àcid caprílic • beta-selinè
12,6-alfa-òlid • àcid cinàmic • beta-sitosterol
• 5a,9-dimetil-3- • àcid fòrmic • biciclo-germacrè
metilèn3,3a,4,5,5a,6, • àcid heptanoic • biciclo-sesqui-
7,8-octahidro-1- • àcid iso-butíric fel·landrè
oxaciclo-penta[c] • àcid nonanoic • blumenol C
azulèn-2-ona • àcid p-cumàric • boldina
• 2-etil-furà • àcid propiònic • Bor
• 2-hidroxi-1,8-cineol • àcid valeriànic • borneol
• 2-metil-butanal • àcid valèric • borneol-acetat
• 2-metil-butanol • actino-dafnina • bornil-acetat
• 2-metil-propanol • alfa-amorfè • butanol
• 2-metil-propil-2- • alfa-burbonè • butiraldehid
metil-propionat • alfa-cadinè • camfè
• 2,3-dehidro-1,8- • alfa-cubebè • càmfora
cineol, • alfa-fel·landrè • campesterol
• 3-alfa-acetoxi- • alfa-guaiè • carè
eudesma-1,4(15), • alfa-L-arabino- • cariofil·lè
11(13)-trièn- furanosil-beta-D- • cariofil·lè-òxid
12,6alfa-òlid glucopiranòsids, • carvacrol
• 3-beta-cloro-dehidro- • alfa-muurolè • carvacrol
costuslactona • alfa-pinè • carvona
• 3-oxo-alfa-ionol 7,8- • alfa-selinè • catequina
dihidro derivats • alfa-terpinè • cianidina
• 3,4-dimetoxi-allil- • alfa-terpineol • cianidina-3-O-
benzè • alfa-terpineol-acetat glucòsid
• 3beta-cloro-dehidro- • alfa-terpinolè • cianidina-3-O-
costuslactona • alfa-ylangè rutinòsid
• 5-alfaH,7alfaH- • al·lo-aromadendrè • ciclo-sativè
eudesman- • cinamil-acetat
• cis-3-hexèn-1-ol • hexadecà • metil-heptenona
• cis-alfa-bisabolè • hexanal • metilèster de l’àcid
• cis-ocimè • hexanol cinnàmic
• cis-p-ment-2-èn-1-ol • hidroquinona • mircè
• cis-p-menta- • humulè • mirtenal
2,8,dièn-1-ol • iso-domesticina • mirtenol
• cis-sabinè hidrat • iso-quercetina • N-decà
• cis-thuj-2-èn-4-ol • iso-valeraldehid • N-nonà
• citral • juglanina • n-tridecà
• colamenè • kaempferol • N-undecà
• copaè • kaempferol-3-àcid • neral
• costunòlid hexanoic • neril-acetat
• Coure • kaempferol-3-O-alfa- • nerol
• cubebè L-(2''-E-p-cumaroïl- • nor-carotenoids
• cumambrina A 4''-Z-p-cumaroïl)- • p-cimè
• cumambrina B rhamnòsid • partenòlid
• cumin aldehid • kaempferol-3-O-alfa- • pentanal
• cuminil-alcohol L-(2'',4''-di-E-p- • pentil-acetat
• D-llimonè cumaroil)-rhamnòsid • perillil-acohol
• deacetil • kaempferol-3-O-alfa- • pino-carvona
laurenobiòlid L-galactòsid • piperidina
5αH,7αH-eudesman- • kaempferol-3-O-alfa- • primeveròsids
4α,6α,11,12-tetraol L-rhamnòsid • proantocianidina
• deacetil- • kaempferol-3-O- • procianidina B2
laurenobiòlid beta-D-rutinòsid • procianidina B4
• dehidro-1,8-cineol • kaempferol-3-O- • procianidina B5
• dehidro-costus- rhamnopiranòsid • procianidina B7
lactona • kaempferol-3,7-O- • quercetina
• delta-cadinè dirhamnopiranòsid • quercetina-3-O-alfa-
• dihidro-partenòlid • launobina L-galactòsid
• dimetil-estirè • laurenobiòlid • quercitrina
• elemicina • lauròsid A, B, C, D, • reinosina
• epi-catequina E • reticulina
• epi-gal·lo-catequina • lauroxepin, 11,13- • rutina
• eremantina dehidro-santonina • rutinòsids
• espatulenol • ledè • sabinè
• espirafòlid • leucocianidina • salicilat
• estragol • linalil-acetat • santamarina
• etil-pentanoat • linalool • sobrerols,
• eucaliptol • linalool-diols, • tanins 25 ppm
• eugenil-acetat • lindoldhamina • tans-pinocarveol
• eugenol (alcaloide bisbenzil- • terpè
• eugenol-acetat isoquinoleínic) • terpenil-acetat
• fel·landral • llimonè • terpinèn-4-ol
• flavonoides 150 ppm • luteïna (↓ amb llum) • terpineol
• gal·lo-catequina • luteïna-epòxid (↑ • terpinil-acetat
• gamma-cadinè fulles velles) • terpinolè
• gamma-elemè • luteolina • tetradecà
• gamma-muurolè • magnoliàlid • thujè
• gamma-terpinè • Manganès • timol
• gazaniòlid • mannitol • tocoferol (alfa,
• geranil-acetat • megastigman gamma)
• geraniol • mentadièn-8-ols • toluè
• germacranòlid • metanol • trans-2-hexanl
• goma • metil-cinamat • trans-carveol
• guaijaverina • metil-eugenol • trans-ocimè
• trans-sabinè hidrat • vicianòcids • viridiflorol
• tridecà • violoxantina (perd • vomifoliol
• trilaurina grup epoxi amb poca • zaluzanina C, D
• tulipinòlid llum)
FUSTA
Cinam-taní B-1
BORRONS
• (E)-beta-ocimè
• 3-hidroxi-7,8-didehidro-beta-ionol
• 3-hidroxi-beta-damascona
• germacrè D
EFECTES FISIOLÒGICS DEL LLORER
• La lindoldhamina activa el canal iònic 3 sensible als àcids, sense dependre dels
protons; modula alostèricament i positiva els canals ASIC3. Els ASICs estan
relacionats amb el dolor, malalties neuronals i l’aprenentatge.
• L’oli essencial inhibeix l’adenilat-ciclasa-1, la qual cosa vol dir que és sedant i que
inhibix la producció d’AMPc.
• L’alfa-terpineol redueix la dependència i habituament respecte de la morfina.
• El costunòlid és anit-inflamatori, anticancerós, antivíric, antibiòtic, antifúngic,

antioxidant, antidiabètic, antiulcerós, antihelmíntic. Pel que fa al càncer, provoca
aturada del cicle cel·lular, apoptosi, diferenciació, agregació de la proteïna dels
microtúbuls, i inhibeix l’activitat de la telomerasa, la metàstasi, i la invasió,
reduint la resistència a la quimioteràpia múltiple i l’angiogènesi.
• La dehidro-costuslactona té les mateixes propietats que el costunòlid.
• Tant l’oli essencial del llorer com el 1,8-cineol inhibeixen l’alfa-glucosidasa de

forma competitiva, mentre que el 1-(S)-alfa-pinè i el R-(+)-llimonè ho fan sense
competir-hi.
• El magnoliàlid actua contra l’asma i la dermatitis atòpica, ja que atenua la

hipersensibilitat mediada per la IgE i inhibeix la degranulació dels mastòcits, la
producció de IL-4 IC50 18 microM), de ARNm-IL4 (IC50 16 microM) i de la
proliferació de cèl·lules B (Y16) depenent de la IL-5 (IC50 18 microM). El
magnoliàlid atenua la producció de beta-hexosaminidasa a les cèl·lules RBL-2H3
(IC50 20 microM).
• La re-inosina protegeix el fetge de la tioacetamida. Prevé la pujada de

transaminases (AST, ALT), fa pujar els nivells d ‘ARNm de Bcl-2, Bcl-XL i fa
abaixar el de’ ARNm de Bax. En resum, prevé l’apoptosi causada per la
tioacetamida.
• Els glicòsids derivats del kaempferol inhibeixen la Na/K ATP-asa, la qual cosa
interessa quan hi ha congestió cardíaca o arrítmies. I també tenen un cert poder
antibacterià.
• El 3-alfa-acetoxi-eudesma-1,4(15), 11(13)-triè-12,6α-òlid fa minvar la forma activa

de la caspasa-3 i els nivells de p53, a la vegada que fa pujar el Bcl-2; i inhibeix
l’apoptosi provocada per la dopamina, l’activitat de la tirosinasa intracel·lular, la
formació de ROS, de quino-proteïna i d’alfa-syn, a les cèl·lules de neuroblastoma
SH-SY5Y. Després d’estar 24 hores exposades a 0.6 mM de dopamina s’observaria
un increment de l’apoptosi, de formació de ROS i una davallada de llur viabilitat.
Però amb un pre-tractament amb espirafòlid (0.4-10 microM), n’incrementa
notablement la supervivència, i hi abaixa la formació de ROS. La fracció de
l’extracte fet amb n-hexà inhibeix la formació de ROS a les cèl·lules SH-SY5Y, a
més de inhibir l’apoptosi provocada per la dopamina amb una IC50 de 3
micrograms/mL. Injectant 6-OH-dopamina a la substantia nigra de rates joves fa
que es detecti tirosina-hidroxilasa, però l’extracte amb hexà de les fulles de llorer
inhibeix la pèrdua neuronal detectada per la tirosina-hidroxilasa. També redueix
la formació de sinnucleïna provada per la dopamina. En resum, actua com a
neuroprotector i preventiu del Parkinson.
• El deacetil-laurenobiòlid té acció antimicrobiana contra Actinomyces viscosus,

Porphyromonas gingivalis, Prevotella intermedia, Actinobacillus actinomycete-
mcomitans, Staphylococcus aureus,Streptococcus pyogenes, Candida albicans,
Cryptococcus neoformans, Aspergillus fumigatus.
• El lauròsid B (un glicòsid megaestigmà de les fulles del llorer) suprimeix la

proliferació cel·lular de les línies de melanoma A375, WM115, SK-Mel-28. Ho fa
induint l’apoptosi, activant la caspasa-3, i clivellant la PARP (poli-ADP-ribosa-
polimerasa). Inhibeix també la degradació del IkB-alfa l’ancoratge ADN- NF-kB, i
l’expressió dels gens antiapoptòtics (XIAP, c-FLIP) regulats pel NF-kB.
• L’extracte fet amb cloroform de les fulles de llorer protegeix del dany per isquèmia
neuronal. Grups de SH-SY5Y privades d’oxigen i de glucosa tenen una millor
supervivència (80% respecte a 60%) quan amb la re-oxigencació s’hi afegeix 4
microg/mL de l’extracte de llorer. El diferencial, quan es tracte de llesquetes de
cervell (de rata) és 97% respecte a 80%. L’extracte inhibeix molt la desfosforilació
de la DAPK (death-associated protein kinase). El pre-tractament amb 4 mg/Kg
amb l’extracte fa disminuir molt (80%) la mida de la zona infartada, almenys en la
zona de l’artèria cerebral medial.
• El kaempferol-3-O-alfa-L-(2'',4''-di-E-p-cumaroïl)-rhamnòsid i el kaempferol-3-O-
alfa-L-(2''-E-p-cumaroïl-4''-Z-p-cumaroïl)-rhamnòsid mostren una forta activitat
antibacteriana contra els MRSA i els enterococs resistents a la vancomicina (VRE)
També actuen sinergísticament abaixant les MIC de les fluoroquinolones contra
els MRSA. Aquest efecte té lloc amb la norfloxacina o la ciprofloxacina, però no
amb no amb les quinolones hidrofòbiques.
• El cinamtaní B (proantocianidina de la fusta del llorer) és una molècula

carronyaire de radicals lliures (molt més potent que la vitamina C), a més d’actuar
com a antiagregant i apoptòtica en les plaquetes de la sang humana. Redueix
l’agregació plaquetària i la reorganització de la tubulina provocada per la
trombina. I redueix l’activació de les tirosina-cinases Btk i pp60(src).
• L’oli essencial de llorer inhibeix en un 90% la formació 3-nitro-tirosina (a 300

micrograms/mL), mentre que l’1,8 cineol resulta del tot inactiu per a la formació
de peroxinitrits.
• Els sesquiterpens hidrosolubles (anhidro-peroxi-costunòlid; 3-oxo-eudesma-
1,4(15), 11(13)-trièn-12,6-alfa-òlid) tenen un efecte inhibitori molt gran sobre les
cèl·lules de leucèmia promielocítica HL60. Hi provoquen canvis apoptòtics al nucli,
com ara la condensació de la cromatina. Els nuclis hipodiploides de les cèl·lules
HL60 amb un tractament amb 2.5, 5 i 10 microM d’anhidro-peroxi-costunòlid
s’incrementen a 10, 46 i 91 % després de 3 dies. Amb l’altre sesquiterpè
s’incrementen 10, 39 i 90% amb 5, 10 i 20 microM, respectivament.
• Contra els epimastigots de Trypanosoma cruzi les concentració mínima eficaç per a
la dehidrocostus-lactona és de 6.3 microM; per a la zaluzalina D, és de 2.5
microM; i per al (1R,4S)-1-hidroperoxi-p-ment-2-èn-8-ol-acetat, és de 1.4 microM.
• L’efecte anticonvulsiu de l’oli essencial del llorer es deu, almenys en part, al metil-
eugenol, a l’eugenol i als pinens. L’oli essencial a dosis anticonvulsives produeix
sedació i lleugera discapacitat motora.
• El costunòlid i el seu component actiu (alfa-metilèn-gamma-butirolactona)

retarden l’elevació dels nivells d’etanol després de consumir-ne si s’administren
1/2 hora abans, i ho fan retardant l’obertura del pílor. Apart, incrementen la
producció de pepsina i de moc gàstric.
• Pel que fa a la inhibició de la producció de NO, hi ha unes 15 lactones

sesquiterpèniques al llorer que tenen aquest efecte sobre els macròfags activats
per lipopolisacàrids (LPS. Són el costunòlid, la dehidro-costus-lactona, la
eremantina, la zaluzanina C, el magnoliàlid, la santamarina i l’espirafòlid els que
tenen major efecte (IC50 a dosis entre 1 i 4 microM). L’alfa-metilèn-gamma-
butirolactona ho fa amb una IC50 a 9.6 microM. El costunòlid i la dehidrocostus-
lactona inhibeixen la iNOS (inducible nitric oxide synthase), tot induint la HSP 72
(heat shock protein 72) i prevenint l’activació del NF-kappaB que induiria la iNOS.
TAULA I DE LA COMPOSICIÓ DE L’OLI ESSENCIAL DE LAURUS NOBILIS (a Bulgària)

Molecules. 2019 Feb; 24(4): 804. Published online 2019 Feb 22. doi: 10.3390/molecules24040804 PMCID:
PMC6412751 PMID: 30813368 Chemical Composition and Antimicrobial Activity of Laurus nobilis L.
Essential Oils from Bulgaria HAFIZE FIDAN,* GALINA STEFANOVA, ILIANA KOSTOVA, STANKO STANKOV, STANKA
DAMYANOVA, ALBENA STOYANOVA, VALTCHO D. ZHELJAZKOV. Derek J. McPhee, Academic Editor
Principi actiu Contingut en %

nº * no detectable
RI
Fruits Branquillons Fulles
1 Α-Thujene ALFA-THUJÈ 931 nd * 0.29 0.32
2 Α-Pinene ALFA-PINÈ 939 11.01 2.94 2.56
3 Camphene CAMFÈ 954 4.33 0.30 0.18
4 Sabinene SABINÈ 971 6.30 3.33 8.82
5 Β-Pinene BETA-PINÈ 979 0.28 3.44 2.45
6 Β-Myrcene BETA-MIRCÈ 991 0.34 0.19 0.31
7 Α-Phellandrene ALFA-FEL·LANDRÈ 1003 5.18 0.38 1.01
8 Α-Terpinene ALFA-TERPINÈ 1014 0.22 0.89 0.52
9 P-Cymene p-CIMÈ 1020 nd 1.00 0.18
10 L-Limonene L-LLIMONÈ 1029 2.25 1.68 0.04
11 1,8-cineole 1,8-CINEOL 1032 33.33 48.53 41.02
12 Cis-β-ocimene cis-BETA-OCIMÈ 1046 0.16 nd nd
Principi actiu Contingut en %
nº * no detectable
RI
Fruits Branquillons Fulles
13 Trans-β-ocimene trans-BETA-OCIMÈ 1050 0.72 nd nd
14 Γ-Terpinene GAMMA-TERPINÈ 1055 0.44 1.35 0.99
15 cis-Sabinene hydrate cis-SABINÈ HIDRAT 1065 nd nd 0.62
16 Β-Linalool BETA-LINALOOL 1096 2.16 3.80 4.92
17 Terpinene-4-ol TERPINÈN-4-OL 1179 0.85 3.25 2.35
18 Α-Terpineol ALFA-TERPINEOL 1189 1.55 1.73 3.11
19 Bornyl acetate BORNIL-ACETAT 1286 4.38 0.52 0.65
20 α-Terpinyl acetate ALFA-TERPINIL-ACETAT 1333 10.30 13.09 14.44
21 Thymol TIMOL 1336 0.20 0.70 0.15
22 Eugenol EUGENOL 1363 0.21 0.33 1.47
23 Β-Elemene BETA-ELEMÈ 1390 7.45 0.25 0.78
24 Methyleugenol METIL-EUGENOL 1402 1.58 6.62 6.03
25 Β-Caryophyllene BETA-CARIOFIL·LÈ 1429 0.51 0.35 0.32
26 Germacrene D GERMACRÈ-D 1484 nd nd 0.25
27 Bicyclogermacrene BICICLO-GERMACRÈ 1501 nd nd 0.16
28 Caryophyllene oxide CARIOFIL·LÈ -ÒXID 1574 0.61 0.41 0.34
29 Ledol LEDOL 1602 0.31 0.27 0.39
30 (−)-Spathulenol 8 (-)-ESPATULENOL 8 1619 0.25 0.21 0.31
31 Τ-Cadinol T-CADINOL 1628 0.44 0.38 0.55
32 Β-Eudesmol BETA-EUDESMOL 1642 0.37 0.32 0.47
34 Cedren-13-ol acetate CEDRÈ-13-OL-ACETAT 1788 0.97 nd nd
34 N-Heneicosane n-HENEICOSÀ 2100 0.19 0.16 0.24
35 Phytol FITOL 2105 0.21 0.18 0.26
36 N-Docosane n-DOCOSÀ 2200 0.21 0.18 0.26
37 N-Tricosane n-TRICOSÀ 2300 0.19 0.17 0.23
38 N-Tetracosane n-TETRACOSÀ 2400 0.16 0.15 0.20
39 N-Pentacosane n-PENTACOSÀ 2500 0.24 0.21 0.30
40 N-Hexacosane n-HEXACOSÀ 2600 0.39 0.34 0.49
41 N-Heptacosane n-HEPTACOSÀ 2700 0.33 0.28 0.40
42 N-Octacosane n-OCTASOSÀ 2800 0.26 0.23 0.33
43 Squalene ESQUALÈ 2817 0.41 0.35 0.51
Total de components identificats % 99.29 98.80 98.93
Carbohidrats, % 1.98 1.74 2.48

Monoterpens (carbohidrats), % 31.45 14.97 17.38
Monoterpens oxigenats, % 52.95 71.78 67.84
Sesquiterpens (carbohidrats), % 8.02 0.61 1.53
Sesquiterpens oxigenats, % 2.97 1.61 2.08
Fenil-propanoids, % 2.00 8.76 7.91
Diterpens, % 0.21 0.18 0.26
Triterpens, % 0.41 0.35 0.52
TAULA II DE LA COMPOSICIÓ DE L’OLI ESSENCIAL DE LAURUS NOBILIS (a la Campània-Itàlia)
Molecules. 2017 Jun 3;22(6). pii: E930. doi: 10.3390/molecules22060930. Laurus nobilis: Composition
of Essential Oil and Its Biological Activities. CAPUTO L, NAZZARO F, SOUZA LF, ALIBERTI L, DE MARTINO L,
FRATIANNI F, COPPOLA R, DE FEO V.
nº. Principi actiu %

1 Methyl pentanoate METIL-PENTANOAT 0.1
2 Ethyl isovalerate ETIL-ISOVALERAT 0.1
3 Α-Thujene ALFA-THUJÈ 0.7
4 Α-Pinene ALFA-PINÈ 5.8
5 Camphene CAMFÈ 0.8
6 Sabinene SABINÈ 12.2
7 Β-Pinene BETA-PINÈ 1.4
8 Α-Phellandrene ALFA-FEL·LANDRÈ 0.5
9 δ-2-Carene DELTA-2-CARÈ 0.4
10 Α-Terpinene ALFA-TERPINÈ 0.6
11 O-Cymene O-CIMÈ 0.3
12 1,8-Cineole 1,8-CINEOL 31.9
13 (Z)-β-Ocimene (Z)-BETA-OCIMÈ 0.2
14 (E)-β-Ocimene ((E)-BETA-OCIMÈ 0.2
15 Γ-Terpinene GAMMA-TERPINÈ 1.0
16 cis-Sabinene hydrate cis-SABINÈ HIDRAT 0.3
17 ρ-Mentha-3,8-diene RO-MENTA-3,8-DIÈ 0.5
18 trans-Sabinene hydrate TRTANS-SABINÈ HIDRAT 10.2
19 Linalool LINALOOL 0.1
20 Exo-Fenchol EXO-FENXOL 0.1
21 Allo-Ocimene AL·LO-OCIMÈ 0.2
22 Trans-Sabinol TRANS-SABINOL 0.2
23 Camphor CÀMFORA 0.2
24 β-Pinene oxide BETA-PINÈ-ÒXID 0.1
25 Isoborneol ISO-BORNEOL 0.5
26 Iso-Isopulegol ISO-ISO-PULEGOL 0.6
27 Neoiso-Isopulegol NEO-ISO-PULEGOL 2.5
28 Α-Terpineol ALFA-TERPINEOL 3.3
29 Cis-Carveol CIS-CARVEOL 0.2
30 cis-p-Mentha-1(7),8-dien-2-ol CIS-P-MENTA-1(7)8,DIÈN-2-OL 0.1
31 trans-Sabinene hydrate acetate TRANS-SABINÈ-HIDRAT-ACETAT 0.7
32 2-(1E)-Propenyl-phenol 2-(1E)-PROPENIL-FENOL 0.1
33 neo-3-Thujanol acetate NEO-3-THUJANOL-ACETAT 0.4
34 α-Terpinen-7-al ALFA-TERPINÈN-7-AL 0.3
35 iso-Verbanol acetate ISO-VERBANOL-ACETAT 0.3
36 α-Terpinyl acetate ALFA-TERPINIL-ACETAT 5.9
37 Eugenol EUGENOL 1.6
38 Cyclosativene CICLO-SATIVÈ 0.1
39 Longicyclene LONGICICLÈ 0.2
40 Β-Elemene BETA-ELEMÈ 0.4
41 Methyl-eugenol METIL-EUGENOL 3.3
42 Β-Funebrene BETA-FUNEBRÈ 0.5
43 Cis-Thujopsene CIS-TUJHOPSÈN 0.2
44 Spirolepechinene ESPIRO-LEPEQUINÈ 0.1
45 Allo-Aromadendrene AL·LO-AROMADENDRÈ 0.1
46 Γ-Himachalene GAMMA-HIMACALÈ 0.1
47 A-Amorphene A-AMORFÈ 0.1
nº. Principi actiu %
48 Δ-Amorphene DELTA-AMORFÈ 0.1
49 Δ-Cadinene DELTA-CADINÈ 0.2
50 Elemicin ELEMICINA 0.5
51 Spathulenol ESPATULENOL 0.4
52 Caryophyllene oxide CARIOFIL·LÈ-ÒXID 0.3
53 Thujopsan-2-α-ol THUJOPSAN-2-ALFA-OL 0.1
54 Viridiflorol VIRIDIFLOROL 0.2
55 Eremoligenol EREMOLIGENOL 0.1
Total 91.6
MONOTERPENS (CARBOHIDRATS) 34.0
MONOTERPENS OXIGENATS 48.6
SESQUITERPENS (CARBOHIDRATS) 3.2
SESQUITERPENS OXIGENATS 0.2
5.6
COMPOSTOS FENÒLICS
TAULA III DE LA COMPOSICIÓ DE L’OLI ESSENCIAL DE LAURUS NOBILIS (a Tunísia)

RI (=índex de retenció) /Tr= traces https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6273486/
Molecules. 2016 Oct; 21(10): 1414. Published online 2016 Oct 22. doi 10.3390/molecules21101414 PMCID:
PMC6273486 PMID:27782086 Laurus nobilis, Zingiber officinale and Anethum graveolens Essential
Oils: Composition, Antioxidant and Antibacterial Activities against Bacteria Isolated from Fish and
Shellfish MEJDI SNUOSSI, NAJLA TRABELSI, SABRINE BEN TALEB,1 AMENI DEHMENI, GUIDO FLAMINI,
VINCENZO DE FEO,*Luca Forti, Academic Editor and Derek J. McPhee, Academic Editor
Principi actiu RI Principi actiu RI

% %
(E)-3-Hexen-1-ol (E)-3-HEXEN-1-OL 853 0.3 Cumin aldehyde CUMINALDEHID 1241
2-Heptanone 2-HEPTANONA 891 Neral NERAL 1241
2-Heptanol 2-HEPTANOL 901 Carvone CARVONA 1244
Tricyclene TRICILÈ 928 Piperitone PIPERITONA 1254
Α-Thujene ALFA-THUJÈ 933 0.2 Geraniol GERANIOL 1256
Α-Pinene – ALFA-PINÈ 941 3.8 Geranial GERANIAL 1269
Camphene -CAMFÈ 955 0.5 Phellandral FEL·LANDRAL 1274
Sabinene SABINÈ 977 3.5 Bornyl acetate BORNIL-ACETAT 1287 0.6
Β-Pinene BETA-PINÈ 982 3.6 2-Undecanone 2-UNDECANONA 1292
6-Methyl-5-hepten-2-one α-Terpinyl acetate ALFA-TERPINIL-
987 1352 9.0
6-METIL-5-HEPTÈN-2-ONA ACETAT
Myrcene - MIRCÈ 993 0.3 Α-Copaene ALFA-COPAÈ 1377
Geranyl acetate
δ-2-Carene DELTA-2-CARÈ 1003 1383
GERANIL-ACETAT
Α-Phellandrene ALFA-FEL·LANDRÈ 1006 Tr Β-Elemene BETA-ELEMÈ 1392
δ-3-Carene DELTA-3-CARÈ 1013 Methyl eugenol METIL-EUGENOL 1403 3.6
Β-Caryophyllene
Α-Terpinene ALFA-TERPINÈ 1020 0.3 1419 Tr
BETA-CARIOFIL·LÈ
Allo-Aromadendrene
P-Cymene P-CIMÈ 1027 0.5 1461
AL»LO-AROMADENDRÈ
Limonene LLIMONÈ 1032 0.7 Β-Chamigrene BETA-CAMIGRÈ 1477
Γ-Curcumene
Β-Phellandrene BETA-FEL·LANDRÈ 1033 1481
GAMMA-CURCUMÈ
Ar-Curcumene
1.8-Cineole 1,8-CINEOL 1034 56.0 1483
AR-CURCUMÈ
Γ-Terpinene GAMMA-TERPINÈ 1063 0.6 Valencene VALENCÈ 1493
cis-Sabinene hydrate Α-Zingiberene
1070 0.2 1495
CIS-SABINÈ HIDRAT ALFA-ZINGIBERÈ
cis-Linalool oxide (furanoid) CIS-LINALOOL
1077 Tr Β-Bisabolene BETA-BISABOLÈ 1509
ÒXID
Principi actiu RI Principi actiu RI
% %
Β-Sesquiphellandrene
Terpinolene TERPINOLÈ 1090 0.2 1524
BETA-SESQUIFEL·LANDRÈ
Selina-3,7(11)-diene
P-Cymenene P-CIMENÈ 1091 1544
SELINA-3,7(11)-DIÈ
2-Nonanone 2-NONANONA 1092 Elemol ELEMOL 1549
Linalool LINALOOL 1101 3.8 (E)-Nerolidol (E)NERODIOL 1565
Exo-Fenchol EXO-FENXOL 1118 Spathulenol ESPATULENOL 1577 0.4
cis-p-Menth-2-en-1-ol Caryophyllene oxide
1123 Tr 1582 0.3
CIS-P-MENT-2-ÈN-1-OL CARIOFIL·LÈ-ÒXID
Trans-Pinocarveol 10-epi-γ-Eudesmol 1
1141 0.3 1622
TRANS-PINOCARVEOL 0-EPI-GAMMA-EUDESMOL
trans-p-Menth-2-en-1-ol Dill apiole
1142 1623
TRANS-P-MENT-2-ÉN-OL APIOL D’ANET
Cis-Verbenol CIS-VERBENOL 1142 Tr Γ-Eudesmol GAMMA-EUDESMOL 1631
Camphor CÀMFORA 1145 Β-Eudesmol BETA-EUDESMOL 1650
Α-Eudesmol
Camphene hydrate CAMFÈ HIDRAT 1150 1653
ALFA-EUDESMOL
Α-Cadinol
Isoborneol ISO-BORNEOL 1158 1654
ALFA-CADINOL
Borneol BORNEOL 1168 Tr Β-Bisabolol BETA-BISABOLOL 1672
4-Terpineol 4-TERPINEOL 1178 5.2 Α-Bisabolol ALFA-BISABOLOL 1684
p-Cymen-8-ol P-CIMÈN-8-OL 1185 26.9

MONOTERPENS (CARBOHIDRATS)
118 64.
Dill ether ÈTER D’ANET MONOTERPENS OXIGENATS
6 8
Α-Terpineol ALFA-TERPINEOL 1190 4.7 SESQUITERPENS (CARBOHIDRATS) 0
Myrtenol MIRTENOL 1195 SESQUITERPENS OXIGENATS 0
Cis-Dihydrocarvone
1195 FENIL-PROPENOIDES 8.0
CIS-DIHIDRO-CARVONA
Trans-Dihydrocarvone
1202
TRANS-DIHIDRO-CARVONA
Trans-Piperitol TRANS-PIPERITOL 1207 TOTAL 99.7
ESPÍGOL
Lavandula angustifolia Miller [1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 2] subsp.
pyrenaica (DC.) Guinea [1972,Bot. J. Linn. Soc.,65: 283]
(=Lavandula spica L., = L. officinalis Chaix)
2n = 42,48
Lavandula latifolia Medik [1784, Bot. Beobacht. : 135]

(=Lavandula spica DC)
2n = 54
Lavandula ×intermedia Emeric ex Loisel. [1828, Fl. Gall., éd. 2,2:19]

(=L. angustifolia × latifolia / = L. burnatii Briq.)
[Família Labiades o Lamiàcies]

ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC: del llatí “lavandus” (ser rentat), perquè
probablement s’usava en els banys com additiu de l’aigua. “angustifolia” i “latifolia”
concorden amb les fulles estretes o amples. “spica” es refereix a l’espiga i “officinalis” a
que és d’ús medicinal o a que es ven o es venia a les oficines de farmàcia.
Lavandula angustifolia
NOMS POPULARS
LAVANDULA ANGUSTIFOLIA LAVANDULA LATIFOLIA
Alemany Lavendel Spik Lavendel
Anglès English Lavender Spike, Spikenard, Broad-Leaved-

Lavender, Lesser Lavender
Àrab ‫ضرم‬ ‫اسطوخودوس تیری‬
Basc/ Euskera Espika, Esplika, Ispiliku,
Ispiau, Banda, Belharrxut,
Belatxeta, Belarrixeta
Castellà Alfazema Alhucema, Alhucena, Alfazema Brava,
Jalveo, Jalvio, Espliego, Lavanda,
Pliego
Català Espígol, Espígola, Espigolina, Barballó, Barmaió, Espígol Mascle
Espic, Espígol Femella
Francès Lavande de Provence Grande Lavande
Gallec/ Alfazema
Portuguès
Grec Λαβαντούλα η κοινή /
Λεβαντα / Λεβάντα / Λεβάντα η Λεβάντα
γνήσια
Italià Lavenda Lavando Spigo
Occità Badafa, Badassa, Espi, Espic, Aspic, Badafa, Espi, Espic, Espidet,
Lavanda, Lavando Espiguet, Lavanda
Rus: Lavenda
Dins la família de les labiades, el gènere Lavandula es distingeix per uns quants
caràcters essencials. Les flors tenen dos llavis ben diferenciats. Els estams són tos
inclosos en el tub de la corol·la. Les flors són blaves, el calze té 13-15 nervis i 5 dents
connivents, essent la superior en caputxeta, i les altres molt poc marcades; i el tub de la
corol·la sobresurt per sobre del calze. I dins el gènere, a Catalunya, al grup que tenen les
fulles enteres o gairebé i no tenen bràctees grans a la inflorescència, hi trobem les dues
espècies següents. L’híbrid és molt rar a la natura però és possible trobar-lo entre les
zones on dominen els parentals (Lavandula angustifolia a partir de 700 m snm,
Lavandula latifolia, a partir del nivell del mar i fins a 1500 m snm).
Lavandula angustifolia: Fulles oblongo-linears de 2-6 cm, grises. Mata molt aromàtica,
llenyosa a la base, perenne, amb llargues tiges floríferes simples de 20-30- (40) cm,
primes i tibants, herbàcies, de secció quadrada, escamoses i finament pubescents, que
porten les flors a la punta, amb 1-3 entrenusos intraflorals, en espigues compactes
barrejades amb bràctees més amples que llargues, acuminades, romboidals pedades,
membranàcies, marronoses, nervades, acompanyades algunes vegades de bractèoles
escarioses. Calze gris blavós, de 5-6 mm de llarg per 1.5 d'ample, amb 13-15 nervadures,
amb 5 dents apicals, un d'ells amb una mena de caputxa. Corol·la d'un blau anyil, poc
més gran que el calze, caduca, amb 3 lòbuls al llavi inferior i 2 en el superior, més
amples, poc dividits. Estams 4 tancats al tub de la corol·la. Ovari súper. Carpels oblongs.
Flors que fàcilment s'arrenquen. Fulles oposades subsèssils, linear-lanceolades, de color
verd blavós tirant a verd fosc amb el temps, no molt grans, de 2-3 mm d'ample,
primerament molt pubescents i després ja gairebé res; les estèrils més estretes. Les
diferències entre la subespècie típica angustifolia i la subespècie pyrenaica són només
quantitatives i referides al grau d’esclerificació i lignificació i la mida dels feixos
vasculars. L’eix de la inflorescència té una secció quadrada amb 4 rivets reforçant les
cantonades. A l’epidermis d’aquest eix floral hi ha estomes, tricomes i pèls secretors. Els
tricomes són pluricel·lulars en ramificats en T. Els pèls secretors tenen un curt pedicel i
un caparró uni-cel·lular o bi-cel·lular.
Lavandula latifolia: Mata semblant amb olor més acre o camforat o no tan fi, però amb
tiges floríferes ramificats en comptes de senzills, i més llargues, de fins a 1 m, amb 3-6
entrenusos intraflorals. Bràctees florals estretes, lanceolades, no membranoses,
verdoses, acompanyades per diminutes bractèoles linears persistents. Flors de color blau
molt clar, en espigues més laxes difícils d'arrencar. Carpels oblongs. Fulles blavoses
grisos, grans, de 5-8 mm d'ample, no tan estretament linears, amb marges revoluts, les
inferiors agrupades, espatulat-lanceolades, més estretes a partir del terç distal; les
estèrils més amples.
Lavandula intermedia: Mata de 60 a 150 cm, amb fulles de linear-lanceolades a

espatulades, sovint tomentoses. Tija floral ramificada, i flors amb corol·la amb simetria
bilateral, de color porpra-lila a blanc. Floreix de juny a juliol. És l’híbrid entre
angustifolia × latifoia i és el més emprat en perfumeria: sabons, detergents, cosmètics,
perfums, colònies, i fins i tot com saboritzant de gelats, formatges, o de pa, o d’anxoves
(a la Provença).
Lavandula intermedia
Lavandula angustifolia: en terrenys pedregosos o rocosos dels Prepirineus o

muntanyes similars calcàries argiloses, en la franja dels (700)-900-1200-(1600) m s.n.m.
Lavandula latifolia: en terrenys àrids calcaris, airejats, disgregats, amb sòl abundant
encara que sigui pedregós, en clarianes de boscoses poc densos d’alzines o roures o
pins, per sota els 900 (1000) m s.n.m.
A través dels majoristes ens arriba de diverses zones d’ Espanya, Països Balcànics,
Bulgària, França i d’alguns altres països de la conca mediterrània. Els híbrids es cultiven
en molts països, i entre ells els Estats Units (USA), Nova Zelanda, Japó.
Lavandula latifolia Medik al món, segons GBIF
Lavandula angustifolia Mill al món, segons "Plants of the world"
CULTIU
Normalment es cultiva l’híbrid. És fàcilment mecanitzable, per la qual cosa arriba a fer-
se intensiu, especialment a la zona de confluència de les províncies de Terol i Conca i a
la Provença. Prefereix terrenys no molt rics, airejats i assolellats. Tolera bé una mica de
salinitat (25 mM NaCl), sobre tot quan es ruixa amb adob foliar amb Potassi. Es
reprodueix bé per esqueixos posats en solcs profunds perquè no els toqui massa el sol. O
millor encara per cultiu in vitro en càmera climàtica. Reproduint-lo per llavors es pot
perdre el quimiotipus o sigui l'aroma escollida. A França la producció d'oli essencial és de
75.000-150.000 Kg/any. Les arrels poden infectar-se del nematode Melodogyne arenaira.
O pel beneficiós (antibacterià per a Gram-positius i Gram-negatius i antifúngic)
Streptomyces tunisialbus. Els bacteris endofítics Proteobacteria, Actinobacteria,
Formicutes tenen un bon paper ja que estimulen la planta des de les arrels a produir
principis actius aromàtics. I a més ajuden les endomicrorizes vessículo-arbusculars a
mantenir-se a la rizosfera i dins les arrels. I Glomus mossae i Glomus intraradices ajuden
la planta a suportar millor l’estrès de la sequera. Bacillus thuringensis promou el
creixement de Lavandula anagustifolia i la seva resistència a la sequera; i ho fa per la via
d’incorporar més Potassi, disminuir la conductibilitat dels estomes i controlar
l’acumulació de prolina i àcid indol-acètic a les tiges. I això és concomitant amb una
davallada de la glutatió-reductasa i de l’ascorbat-peroxidasa. I això repercuteix amb un
menor índex de danys cel·lulars per oxidació.
L’addició d’àcid jasmònic al medi de cultiu (1.5 mg/dm 3), en càmera climàtica, fa que l’oli
essencial sigui més ric en delta-cadinè (30%); borneol (17%); cariofil·lè-òxid (14%); tau-
cadinol (9%); beta-cariofil·lè (6%); 1-8, cineol (6%); beta-pinè (3%); geranil-acetat (2%);
mirtenal (2%). Lavandula intermedia pot ser atacat per l’insecte Dysmicoccus lavandulae.
O pel virus del mosaic de la userda o pel virus del mosaic del cogombre. Malauradament
la planta pot ser atacada pels fongs Fusarium sporotrichioides, Phytophtora citrophthora,
Phytophtora palmivora, Phytophtora pelgrandis.
Lavandula angustifolia Lavandula latifolia

HISTÒRIA
Alguns afirmen que els antics egipcis feien servir l’espígol en rituals funeraris, però
també com a medicinal, contra dolors de la regla, insomni i migranyes. Més cert és que
els antics grecs l’empraven com a perfum i per les virtuts cosmètiques. I les romans
sembla que a més l’empraven en rituals religiosos. I els celtes irlandesos l’empraven en
rituals dirigits a la deessa Aine, reina de les fades i promotora de la fertilitat, i filla del
déu del mar. Resaven sobre tot per aconseguir millorar la capacitat intel·lectual i
l’aspecte físic. Durant el regnat d’ ENRIC VIII a Anglaterra era emprat pels nobles, per
perfumar la roba. Durant el regnat de la reina VICTÒRIA ja l’ús de l’espígol es va
popularitzar del to, especialment entre les dones. La reina ELISABETH I en prenia en
infusió contra el mal de cap.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) considerava l’espígol planta netament regida per Mercuri.
I un bon remei contra les afeccions cerebrals degudes al fred: apoplexia, mal de cap,
convulsions, tremolors, desmais, epilèpsia, espasmes. Segons ell, l’espígol reforça
l’estómac i allibera d’obstruccions el fetge i la melsa; provoca la regla i ajuda a expel·lir la
criatura morta en un mal embaràs. Les flors macerades en vi alleugen els còlics aplicant-
ho. Contra epilèpsia i vertigen, la decocció de la barreja següent: canyella + rel
d'esparreguera + fonoll + espígol + malrubí (Marrubium vulgare). Glopejar l’aigua de coure
espígol alleuja el mal de queixal. El destil·lat (hidrolat) de les flors combat l’afonia (2
cullerades),i presa, aplicada i olorada és útil per corregir les fibril·lacions cardíaques,
desmais. De l’oli essencial només se’n poden prendre unes poques gotes, perquè és molt
fort, i millor diluït.
Si hi ha una planta paradigmàtica de la Provença aquesta és l’espígol. Hi ha rutes

turístiques, adients sobre tot entre Sant Joan i la Marededéu d’Agost. https://www.la-
provenza.es/la-ruta-de-la-lavanda. El museu de l’espígol es pot visitar a Saint-Remséze,
al Sud d’Ardache. Hom calcula que a la Provença el cultiu i la indústria de l’espígol mou
uns 30 milions d’euros l’any i dona feina directament a 10000 persones i indirectament a
20.000 més. A més, el turisme atret entre altres motius per la visita als camps d’espígol
mou al voltant de 1500 milions d’euros. Malgrat tot això, algun científic català s’ha
arruïnat en el negoci del cultiu de l’espígol.
ESOTERISME
• Es crema per tal de foragitar els mals esperits i mentrestant es va recitant, si es
vol: “Alhucema, Romero, Romerito, quita el mal de este sitio”.
• A la zona de Tortosa es crema romaní, espígol, sàlvia i bocins de pell de taronja
amarga per a foragitar els mals esperits, en especial després de la mort d’algú a la
casa.
• Hom diu que aspergit sobre el cap procura una ment casta i sincera.
• Planta regida por Mercuri.
• La Nit de Reis s’encenen a Moià, vora les cases, unes petites torxes fetes amb
espígol collit el dia de la Marededéu d’Agost per auspiciar bons regals per part dels
reis mags.
• Regalar un ram d’espígol significa desitjar pau i sort, amb puresa i devoció.
• Els rituals màgics amb espígol solen dedicar-se a demanar salut física i mental,
paciència, espiritualitat, calma malgrat les circumstàncies difícils, obrir la
consciència a nivells superiors, amor, joventut i puresa de l’aura.
• L’espígol és la flor nacional de Portugal.
• Somniar amb l’espígol pot significar que a la vida real el qui ho sonia no hauria de
ser tant exigent amb si mateix quan no s’acompleixen les expectatives. També pot
significar que cal evitar situacions conflictives. O que ets admirat per algunes
persones. Però si la planta no té flors i està pansida, això pot significar que vindrà
un període de desgràcies. Si el somni és d’un gran camp ple de mates florides
d’espígol, això és senyal de que necessites pau interior i reconciliar-te amb tu
mateix.
LITERATURA
«Espigolar»: ve a ser collir d’ací d’allà, les espigues o el raïm sobrants després de la collita
o arreplegar entre les restes d’allò que altri ha deixat.
“Té l’Espígol callada resplandor, feixuc d’aroma i de color;

com si tot ell esdevingués olor, car som presos, com ell, de tot l’enyor
i ens reca de deixar-lo tan endins de la brisa morada, i de la serra.”
del vent i dels camins, [JAUME AGELET]
com de collir-lo encara fresc a terra,
«Mos brins són fins i drets, com ciriets de la pradella.

Nois, colliu-ne i espargiu-ne per la capella!
Daran encens al Déu que, immens, fa trono d’ella;
i bona olor a qui, de cor, sos pecats plora,
i els peus hi adora del Salvador.
Noiets, colliu-ne, d’aire espargiu-ne, que estan en flor!
[Mossèn Cinto VERDAGUER: «Brins d'espígol»]
VIRTUTS MEDICINALS DE L’ESPÍGOL
[ambdues espècies (a, l) i l’híbrid (i) tenen aproximadament les mateixes virtuts i usos]
-abortiu -conservant productes cosmètics i

-analgèsic alimentaris (carn de vedella, oli de soja)
-ansiolític -cordial
-anti-arnes -depuratiu
-antibiòtic (Staphiloccocus aureus) -desinfectant
-anticancerigen -digestiu
-anticoagulant suau -diürètic (aigua, Na)
-antihelmíntic -ecbòlic
-antiinflamatori (fulles) -emmenagog
-antipútrid -espasmolític
-antireumàtic -estimulant
-antisèptic -estomacal
-antitussigen -estomacal
-anti-verí -excitant (a dosis petites)
-aperitiu -fluïdificant
-bactericida -fumigant
-calmant de l’excitabilitat cerebral- -hipotensor
espinal -insecticida OE
-cardioprotector (preventiu d’infart) -millora la intel·ligència espacial
-carminatiu -neuroprotector
-cicatritzant -perfumant
-colagog -protector solar (amb pròpolis)
-colerètic
-relaxant musculatura fibra llisa -sudorífic
(tràquea) -tònic
-repel·lent d’insectes (mosquits) i de rates -vermífug
-sedant suau ( a dosis fortes) -vulnerari
USOS MEDICINALS / APLICACIONS
-àcid úric -esgotament nerviós

-acne -espasmes
-acne rosaci -estómac irritable
-afonia -falta d’atenció per haver dormit poc
-agulletes (cruiximent) -fatiga
-al·lèrgies alimentàries (l) -ferides
-alopècia -fetge congestionat
-Alzheimer -fístules anals
-amaurosis -flebitis
-anèmia -fogots de la menopausa
-ansietat -gases
-apoplexia (atac de feridura) -gonorrea
-artritis -grip
-asma -hidropesia
-ateroesclerosis -hiperlipidèmia: colesterol, triglicèrids
-blefaritis -hipertensió
-bronquitis mucosa -histèria
-cabell que cau -icterícia
-càncer d’estómac, fetge, coll de matriu, -indigestions
pròstata, mama MCF-7, limfoma de -infart de miocardi (preventiu)
Hodgkin -insomni
-cara congestionada -intranquil·litat
-cistitis -irritabilitat
-colesterol elevat -isquèmia cerebral amb edema cerebral
-còlic nefrític -isquèmia renal (a)
-contractures musculars -laringitis
-convulsions degudes a la nicotina -leucorrea
-cremades -mal als ulls
-crisis de nervis -mal d’orella (fregit en oli)
-crostes -mal de panxa (fins i tot en bebès)
-cucs intestinals -mal de queixal
-debilitat muscular -mal humor
-depressió (amb males digestions) -mala circulació
-dermatosi infecciosa -mareigs
-dermatosis al·lèrgiques -melsa congestionada
-diarrees -memòria decadent
-diftèria -migranya
-discinèsia biliar -mossegades de serps (escurçons, etc.)
-dispèpsies -nafres
-distraccions (manca de capacitat de -nàusees
concentració mental) -nerviosisme
-dolors articulares -neuràlgia
-dolors del cansament -oligúria
-èczema perianal -palpitacions nervioses
-enteritis -paràlisis
-epilèpsia -paràlisis de llengua
-erupciones febrils -part i post-part
-escròfules -picades de bitxos
-plexe solar agarrotat -tos espasmòdica o molt forta
-polls -tos ferina
-pulmonia -tos nerviosa
-quequesa -tremolors
-rampes -triglicèrids alts
-raquitisme -tuberculosis
-regla insuficient -úlceres aftoses
-reuma -úlceres gangrenades
-sarna -úlceres sifilítiques
-sinusitis -úlceres varicoses
-talls -vertigen
-taquicàrdia -vòmits
-tifus -xancre
-tinya
COM A FLOR DE BACH
• Agressivitat epileptiforme • Excés d’anàlisis

• Ambició de poder • Excés de treball
• Angoixa (a) • Falta de confessió
• Ansietat sobre tot a l’hospital (abans • Falta de relaxació
i després d’operacions) • Falta de tolerància
• Aversió social (a) • Fòbies
• Cansament mental • Impaciència
• Conflictes per solucionar • Incongruència
• Crisis nervioses • Inseguretat
• Deliris • Insomni post-part
• Depressió • Mal humor
• Depressió maníac-depressiva • Males «vibracions»
(bipolar) • Mareig al viatjar
• Desequilibris nerviosos • Preventiu de caigudes en ancians
• Despertar amb poca energia • Síndrome premenstrual
• Estrès • Tensió nerviosa
• Estrès d’infermeres en UCIs • Xoc emocional
OLI ESSENCIAL D’ESPÍGOL

(a= angustifolia/ l= latifolia/ i= intermedia)
RENÉ-MAURICE GATTEFOSSÉ (1881-1950), va encunyar a Lió, per primera vegada, el terme

«aromateràpia». Al submergir la mà en un pot gran contenint oli essencial d’espígol, ell es
va curar ràpidament de la cremada que acabava de patir accidentalment al laboratori.
Després, no li va quedar cap marca de la cremada. Arran d'aquell accident, es va
interessar pel que ell va denominar aromateràpia. Això va ocórrer a principis de segle XX.
Curiosament, la seva família està lligada a Saint-Rémy-en-Provence, el poble que va
veure néixer a NOSTRADAMUS.
Aplicat al sisè xacra (front)i al tercer xacra (plexe solar). Alleuja el dosha pitta (i el vata).
Per meditar millor. Associat a Àries, i al cap. Sempre és millor aplicar-ne una gota a
l'avant-braç sobra alguna vena, que no pas prendre’l per la boca. En aquest cas, millor
diluït en llet que no pas en aigua o en un terrós de sucre. I per fora, per massatges,
millor diluir-lo al 2% en un oli (cànem, ricí, sèsam) o cold-cream.
La proporció de càmfora i de borneol haurien de ser mínimes per tal de valorar més al
mercat l’oli essencial. Durant la destil·lació, que assoleix el seu punt òptim de màxim
rendiment als 60 minuts, als 1.5 minuts apareix el màxim pic de 1,8-cineol i fenchol.
Entre el minut 7.5 i el 15 hi ha el màxim pic de càmfora. Al minut 30 apareix el màxim
pic de linalool.
Lavandula intermedia var. reydovan es considera viricida, fungicida, neurotònic,
bronquial, i a usar contra la astènia, rinofaringitis, enterocolitis infecciosa, catarro.
Lavandula intermedia var. super és especialment hipotensor, antiàlgic, cicatritzant,

fluïdificant, antipruriginós, antiespasmòdic a donar en rampes, hipertensió, picors.
• acaricida: Rhipicephalus (Boophilus) • contraresta mala olor bossa de

annulatus; Hyaloma marginatum femta en colostomitzats
rufipes, Ixodes ricinus (amb 1,2- • fongs: Aspergillus niger, Botrytis
propanediol) cinerea, Candida albicans, Rhizopus
• àcid úric stolonifer, Trichophyton rubrum
• Acinetobacter bohemicus (i) • contusions
• al·lèrgies • cor nerviós
• amaurosi • cosmètic
• analgèsic (a) • cremades
• anòsmia (pèrdua d’olfacte) • cremades
• anticoagulant suau • cruiximent (agulletes)
• antimutagènic • coupe-rose
• antisèptic ambiental • debilitat infantil
• antisèptic • debilitat mental
• artrosi • depressió nerviosa (petites dosis)
• asma • dermatitis al·lèrgica
• astènia (i) • diarrea
• aterosclerosis • digestions lentes
• bacteris provinents de les tortugues: • dismenorrea (dolors menstruals)
• Aeromonas caviae • dispèpsia
• Aeromonas dhakensis, • dispèpsia
• Aeromonas hydrophila, • distonia neuro-vegetativa
• Citrobacter freundii, • diürètic
• Proteus mirabilis • dolors
• Pseudomonas aeruginosa • dolors cardíacs
• Salmonella enterica • dolors postquirúrgics
• blefaritis • drogoaddicció
• bronquitis vírica (i) • èczema sec
• Burkholderia resistent al • emmenagog
ciprofloxacino • enterocolitis infecciosa (i)
• cabell escàs i debilitat • epilèpsia
• calmant en situacions d’estrès • erupcions
• càncer (coll de matriu, fetge, • Escherichia coli (i)(a: resistent a
estómac, pròstata) piperacil·lina)
• Candida albicans • esclerosis
• cansament mental • escròfules (tuberculosis)
• cardiotònic • espasmes
• carminatiu • espasmes digestius
• carn-esqueixats • espermatorrea
• caspa • esquerdes a la pell
• catarro (i) • estimulant en situacions de calma
• cel·lulitis • estómac gandul
• cervicals adolorides • estreptococs beta-hemolítics
• cicatritzant • excitació nerviosa (grans dosis)
• cistitis • febre
• colitis • febres eruptives
• contractures musculars • fístules
• flebitis • nàusees de la quimioteràpia
• fongs • neuràlgies (i)
• frigidesa • NO-supressor al cervell
• gasos intestinals • obesitat
• genoll adolorit per artritis UE • Parkinson
• Giardia duodenalis (a) • part (dolors)
• gonorrea • penellons
• grans • picades d’insectes
• grip • picors (a)
• Haemonchus contortus (ovelles) • Pseudomonas aeruginosa
• herpes • Pseudomonas fluorescens (i)
• hiperalgèsia (a, i) • psoriasis
• hipertensió sistòlica (a, i) • pulmonia
• hipnòtic • rampes (a, I)
• hirsutisme • regla irregular
• histèria • rinitis (i)
• infeccions urinàries • Salmonella enterica (i)
• inhibidor de l’acetil-colinesterasa i • sarna
de la butiril-colinesterasa • Scodoptera littoralis (mata les
• insecticida: corcs, mosques, erugues)
mosquits, polls, puces • somnolència al conduir
• insolació • Staphylococcus aureus (a) i MRSA
• insomni (a) (emulsionada amb rhamnolípids de
• Kochuria marina (i) Pseudomonas aeruginosa)
• lesió medul·lar (a) (+ cèl·lules mare • talls
de la gelatina de Wharton) • taquicàrdia
[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc • testicles congestionats
/articles/PMC5319241/] • tònic cardíac
• Leishmania major (a) • torçades
• Listeria monocytogenes (i, a) • tos (i)
• mal d’esquena (lumbars) • Trichomonas vaginalis (a)
• mal de cap • trombosis (i)
• mal de queixal • úlcera estomacal (gastroduodenal)
• mala circulació • úlceres varicoses
• mala circulació cerebral • urticària
• mala olor de cotxe nou • vasodilatador coronari
• melatonina-gènic (a) • vertigen
• menopausa • virus (i)
• migranyes • voltadits
• mossegades de serps • xarampió
MEL D’ESPÍGOL
Té fama de convenir contra afeccions respiratòries (tos). És tònica, antiespasmòdica.

Contra faringitis, nerviosisme, estrès. Conté, entre els compostos volàtils, hexan-1-ol,;
hexanal; àcid acètic; hotrienol; 2-fenil-acetaldehid; butan-1,3-diol; butan-2,3-diol; àcid
benzoic; cumarina; àcid-2-fenil-acètic.
POSSIBLE TOXICITAT
L'oli essencial pot portar additius irritants per a les mucoses. No és aconsellable en ús
intern per la falta de garanties de la seva qualitat. Tot i essent pur, donat el cas, a grans
dosi resultaria excitant i narcotitzant. Un oli essencial de Lavandula angustifolia testat a
Londres donà citotoxicitat envers fibroblasts i cèl·lules endotelials de la pell humana. La
infusió de la planta a grans dosis en lloc de resultar carminativa, augmenta els gasos, i
congestiona el fetge. En general recomanen que no en preguin les embarassades. Alguns
adolescents que abusen dels perfums a base d’espígol desenvolupen un creixement
anòmal de les mamelles, tot i essent mascles. En principi l’espígol té un efecte anti-
muscarínic i bloqueja les canals de Ca++ i de Na+. Per tant tot i estar indicats contra el
mareig al viatjar, i la úlcera gastro-duodenal, poden donar sequedat de boca i retenció
d’orina. Un extracte d’espígol amb acetona causà una intoxicació greu a un nen de 18
mesos. Tenia depressió del sistema nerviós i confusió mental. I l’electroencefalograma
mostrava alteracions de ritme ràpid típiques d’intoxicació.
PREPARATS AMB ESPÍGOL
• Alcoholatur/tintura: 60 gotes/dia
• Bafs: contra el fred.
• Bany: 6 gotes a la banyera plena o 100 g de flors per cada 100 L.
• Bossetes (de tela o en forma d’ampolla lligant les tiges tombades en amunt)
aromàtiques, per a armaris, calaixos, etc., també per foragitar arnes i dragonets.
• Coixinets
• Compreses.
• Essència.
• Fumigacions
• Hidrolat (destil·lat aquós).
• Infusió : 1 culleradeta/tassa / 3 /dia
• Licor
• Liniment (etanol + oli essencial).
• Pastissos.
• Sals de la princesa (àcid acètic glacial + oli essencial). Per olorar contra els
desmais.
• Tintura.
• Vi.
• Vinagre.
• Xiclet contra el mal alè: màstic + Echinacea + espígol.
BARREGES
Tisana diürètica i depurativa de les «cinc flors» del Dr. LECLERC: borraina + calèndula +
espígol (×2) + pensament + ginesta (1/2)
Contra epilèpsia i vertígens [NICHOLAS CULPEPER]: canyella + rel d'esparreguera + fonoll +
espígol + malrubí (Marrubium vulgare).
• Bafs contra bronquitis: Lavandula latifolia + Eucaliptus globulus + Thymus

vulgaris + Rosmarinus officinalis.
• Esprais ambientadors per treure les males olors.
• Gargarisme o glopejar: Lavandula angustifolia + Hysopus officinalis + Malva
sylvestris + Thymus vulgaris + Plantago lanceolata
• Liniments contra ciàtica i dolors musculars, reumàtics.
A) Inula helenioides + Lavandula latifolia + Cistus albidus + Thymus vulgaris +
Rosmarinus officinalis + Citrus limon + Daucus carota + etanol. No aplicar a ferides.
Maceració 9 dies a sol i serena.
B) Lavandula angustifolia + Thymus vulgaris + Tilia sp. + Rosmarinus officinalis +
Chamomilla recutita + etanol.
• Tisana antieczematosa: Lavandula angustifolia + Thymus vulgaris * Chamomilla
recutita + Tilia sp. Fragaria vesca (rel).
• Tisana antireumàtica: Ilex aquifolium + Rosmarinus officinalis + Lavandula:
decocció refredada.
• Tisana antitaquicàrdica: Melissa officinalis + Rosmarinus officinalis+ Lavandula.
• Tisana antituberculosa: Rosa canina (flors i fruits) + Mentha + Rosmarinus +
Lavandula
• Tisana contra el mal de panxa: Lavandula latifolia + Calamintha menthifolia +
Thymus vulgaris.
VETERINÀRIA
• Abelles: les deslliure de la Varroa.

• Ases: contra el paràsit extern Bovicola ocellatus oli essencial de Lavandula
angustifolia al 5% v/v vaporitzat. Al cap de 2 hores moren el 80% dels polls.
• Cavalls: OE espígol +OE trementina: resolutiu per a gossos o cavalls UE (dolors
localitzats)
• Cavalls: peüngles esquerdades als cavalls: OE espígol + OE trementina + Aloe
vera (tintura) + oli de petroli + àcid nítric (unes gotes).
• Conills: OE contra micoplasmes i Pasteurella. UE Psoroptes cuniculi (àcars)
• Gats: contra paràsits i puces als gats
• Gossos i gats: catarros, infeccions respiratòries i urinàries. OE contra sarna.
• Gossos: intranquil·litat mentre viatgen en vehicle.
• Ocells: posades les rames florides sobre la gàbia dels ocells els ajuda a canviar
més de pressa la ploma. També els convé menjar-ne.
• Ovelles: contra diverses malalties de les ovelles.
• Peixos: contra infestació del protozou Hexamita inflata.
PRINCIPIS ACTIUS
Lavandula angustifolia
[Oli essencial] 0.3-1-4-5.5%: • 2-heneicosanona

hidrocarburs monoterpènics 10.4% + • 3-octanol-acetat
monoterpens oxigenats 37.2 % + • 5-etil-5-metil-pentadecà
hidrocarburs sesquiterpènics 11.2% + • 5-fenil-dodecà
sesquiterpens oxigenats 36.3 % • 9-cedranona
• 1-octadecanol • acetat de linalil 30-55%,
• 1-terpinèn-4-ol • aldehid valeriànic
• 1-tricosè • alfa-bergamotè
• 1,2-dihidro-linalool • alfa-bisabolol
• 1,8-cineol • alfa-cadinè
cumarines (benzolactones) de Lavandula angustifolia.

• alfa-cadinol • fenchol
• alfa-calacorè • fità
• alfa-camfolenal • furfurol
• alfa-cedrè • gamma-cadinè
• alfa-citral • gamma-eudesmol
• alfa-eudesmol • gamma-terpinè
• alfa-muurolol • geranil-acetat
• alfa-pinè • geraniol
• alfa-pinè-òxid • germacrè B
• alfa-santalè • heptadecà
• alfa-terpineol • herniarina
• alfa-terpinolè • hexadecà
• alfa-thujè • humulè-epòxid
• aromadendrè • humulè-epòxid II
• beta-bisabolè • iso-patulenol
• beta-calacorè • lavandulil-acetat
• beta-chamigrè • linalil-acetat
• beta-ocimè • linalil-antranilat
• beta-pinè • linalool 20-35 %
• beta-santalè • linalool-òxic
• beta-sesqui-fel·landrè • llimonè
• bisabolol-òxid A • m-camforè
• borneol • m-cimè
• bornil-acetat • mirtenol
• bornil-formiat • monoterpens:
• butirat de linalil ◦ (E) cariofil·lè
• cadalè ◦ (E)beta-ocimè
• cadina-1,4-diè ◦ (Z)beta-ocimà
• camfè ◦ alcohol terpènic
• càmfora ◦ linalil-acetat
• capronat de linalil ◦ terpín-4-ol
• cariofil·la-4(12),8(13)-dièn- • N-etil-amil-cetona
5beta-ol • neril-acetat
• cariofil·lè • nerol
• cariofil·lè-òxid • nerolidol
• cineol, • octadecà
• cis-sabinè-hidrat • octadecanal
• cis-14-nor-muurol-5-èn-4-ona • òxid de cariofil·lè
• cis-beta-farnesè • pentadecanal
• cis-carveol • p-cimè
• criptona • p-cimèn-8-ol
• cumarines • p-ment-1-èn-8-ol
• D-carvona • pinocarvona
• delta-3-carè • piperitenona
• delta-borneol • sabinè
• delta-cadinè • tau-cadinol
• di-epi-alfa-cedrè • terpinèn-4-ol
• di-iso-butil-ftalat • thuja-2,4 (10)-diè
• (E)alfa-atlantona • trans-beta-bergamotè
• (E)(E)-farnesol • trans-calamenè
• eicosà • trans-carveol
• epi-alfa-bisabolol • trans-pinocarveol
• epi-cubenol • tricosà
• èsters butírics • valerianat de linalil
• èsters valeriànics • verbenona
• etil-amil-acetona • (Z)-3-hexenil-benzoat
[Planta] rosmarínic-sintasa; beta-
fel·land`re-sintasa
• 2-(beta-d-glucosil-oxi)-trans- • umbel·liferona
cinàmic àcid butil-èster • umbel·liferona-metil-èter
• 3-(3,4-dimetoxi-5-metilfenil)-3-
oxopropil acetat
• 3-hidroxi-1-(3,4-dimetoxi-5-metil- [Flor]
fenil)propan-1-ona 3-hidroxi-1-(4-
metil-benzo[d][1,3]dioxol-6-il) • 1-octèn-3-il-acetat
propan-1-ona • 1,8-cineol
• 4,4'dimetoxi-2,2'di-O-beta-d- • 2-metil-but-3-èn-1-ol
glucopiranosil-truxinat • 2,6-dimetil-5-acetoxi-metil-hepta-
• àcid cafeic 1,6-dièn-3-ona
• àcid cumàric • 2,6-dimetil-5-acetoxi-metil-hepta-
• àcid rosmarínic (derivats) 6-èn-3-ona
• alcohol amílic • 2,6-dimetil-6-acetoxi-octa-1,7-
• alfa-pinè dièn-3-ona
• apigenina7-O-beta-D-glucòsid • 2,6-dimetil-6-acetoxi-octa-1,7-èn-
• bergamotè 3-ona
• beta-pinè • 4-butanòlid
• borneol • 5-pentil-5-pentanòlid
• bornil-acetat 0.2-0.68 %, • àcid alfa-santalènic
• camfè • àcid butíric
• capril-aldehíd, • àcid caproic
• cedrè • àcid isobutíric
• crisofanol • àcid valeriànic
• crisofanol-glucòsid • alfa-fotoestanalol-A
• cromona (derivats) • alfa-fotoestanalol-B
• cumarina 1.000-1.500 ppm • alfa-nor-santalenona
• curcumè • alfa-santalal
• emodina • alfa-santalè
• emodina-glucòsid • beta-fel·landrè
• endocrocina • beta-santalè
• fenols: àcid cafeic, àcid ferúlic, • càmfora
àcid rosmarínic, • caproaldehid
• fisció • cariofil·lè
• fisció-glucòsid • citronelol
• fitosterols • cuminaldehid
• flavonoides: apigenina, apigenina- • d-cadinè
7-O-beta-D-glucòsid, ladaneïna, • dihidro-cumarina
luteolina, luteolina-7-O-beta-D- • farnesè
glucòsid, quercetina; 5,4’- • gamma-cadinè
dihidroxi flavonoid-7-O-beta-D- • geranil-caproat
piranoglucuronat-butil-èster • geranil-isobutirat
• glucòsids • geranil-valerat
• herniarina • iso-valeraldehid
• linalool • lavandulil-acetat
• luteolina • lavandulol
• luteolina-7-O-beta-D-glucòsid • linalil-acetat 240-7.200 ppm,
• luteolina-7-O-beta-D-glucurònid • linalil-butirat
• monoterpens • linalil-caproat,
• saponina àcida • linalil-iso-butirat
• tanins 5-10-12 % • linalil-valerat
• triterpens—sintases: germacrèD- • linalol-òxid
sintasa; (E)-beta-cariofil·lè- • llimonè
sintasa; tau-cadinol-sintasa; àcid • mircè
• neral [Llavors]
• ocimè • planteosa
• òxid de cariofil·lè
• sabinè
• valeraldehíd [Fulles]
• • àcid ursòlic 0.7 %,
• luteolina-diglucurònid
• luteolina-glucurònid
Lavandula latifolia (oli essencial)
A les fulles molt joves, domina el beta-fel·landrè. A les fulles no tan joves hi domina el
1,8-cineol. A les inflorescències desenvolupades hi domina el linalool.
• 7-metoxi-cumarina • cis-linalool-epòxid 2-11 ppm

• cineol 10%, • cis-ocimè 55 ppm
• d-alfa-pinè • citronelal 1-7 ppm
• d-camfè • citronelol 1-41 ppm
• d-càmfora • cumarina 22 ppm
• d-borneol • cuminaldehíd 3-42 ppm
• èsters diversos 4-5%, • eugenol 9 ppm
• geraniol • furfural 8-24 ppm
• l-linalool • geranil-acetat
• alfa-bisabobol 4-10 ppm • geranil-butirat 6-28 ppm
• beta-bisabolè 1-15 ppm • geraniol 3-21 ppm
• alfa-cadinol 1-20 ppm • hexanol 1-7 ppm
• alfa-felandrè 2-12 ppm • hexil-tigliat 7-43 ppm,
• alfa-octanona 4-12 ppm • iso-borneol 1-43 ppm
• beta-pinè 60-375 ppm • lavandulil-acetat 1-33 ppm
• alfa-pinè 90-750 ppm • lavandulol 10-165 ppm
• alfa-terpineol 35-210 ppm • llimonè 55-300 ppm
• alfa-thujè 1-19 ppm • linalil-acetat 1-200 ppm
• alfa-thujona 2-9 ppm • linalool 0.15-0.5 %
• beta-thujona 4-20 ppm • metil-heptenona 2-8 ppm
• 1,8-cienol 1.000-3.435 ppm • mircè 40-75 ppm
• 3-octanol • neril-acetat 6-28 ppm
• àcid oleanòlic 0.5 %, • nerol 1-15 ppm
• àcid rosmarínic 0.7 %, • òxid de cariofil·lè 6-24 ppm
• àcid ursòlic 1-1.0 % en fulles • p-cimè 26-98 ppm
• càmfora 480-3.300 ppm • sabinè 55 ppm
• borneol 20-760 ppm • terpinèn-4-ol 120 ppm
• bornil-acetat 1-76 ppm • terpinolè 12-28 ppm
• camfè 25-230 ppm • trans-carveol 1-3 ppm
• cariofil·lè 190 ppm, • trans-epoxi-linalil-acetat
• cariofil·lè-òxid • trans-fitol
• carvona 2-5 ppm, • trans-linalol-epòxid 8-20 ppm
• cineol • trans-ocimè 50 ppm
• cis-alfa-bisabolè 38-200 ppm
Lavandula intermedia (oli essencial)
• (E9-beta-cariofil·lè 1.3% • gamma-muurolè 0.5%

• (Z)-beta-farnesè 1.3% • gamma-terpinè 0.2%
• (Z)-beta-ocimè 0.9% • hexil-butanoat 0.5%
• 1-octèn-3-il-acetat 0.3% • hexil-butanoat 0.5%
• 1-octèn-3-il-acetat 0.5% • hexil-iso-butirat 0.3%
• 1-octèn-3-ol 0.3% • lavandulil-acetat 3.2%
• 1,8-cineol 5.2% • linalil acetat 23 %
• alfa-fel·landrè 0.1% • linalool 41.6%
• alfa-pinè 1.1% • llimonè 1%
• alfa-terpineol 1.6% • mircè 1.5%
• beta-pinè 0.4% • o-ocimè 0.2%
• borneol 2.8% • terpinèn-4-ol 4.8%
• camfè 0.5% • terpinolè 0.4%
• càmfora 6 % • trans-beta-ocimè 0.7%
• eucaliptol 3%
Lavandula intermedia (tricomes glandulars)
• borneol-deshidorgenasa → càmfora
• cis-prenil-difosfat-sintasa (=lavandulil-difosfat-sintasa)
• monoterpè-acetil-transferasa: LiAAT-3, LiAAT-4 → lavandulol, geraniol, nerol
• sesquiterpè-sintasa → 9-epi-cariofil·lè
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’ESPÍGOL
ALZHEIMER. L’oli essencial de Lavandula angustifolia té afinitat competint com

antagonista amb el receptor (glutamat)-N-metil-D-aspàrtic-àcid (NMDA), amb una IC50 a
0.04microL/mL. També té afinitat pel transportador de serotonina (SERT). A més millora
la viabilitat de les cèl·lules nervioses SH-SY5Y tractades amb peròxid d’hidrogen (aigua
oxigenada).. Tot això explicaria l’efecte antidepressiu i ansiolític sobre el sistema nerviós
humà. En ratolins, tant l’oli essencial de Lavandula angustifolia com el seu principal
component (linalool) prevenen i reverteixen els danys neuronals propiciats per
galactosa/Cl3Al. I això ho fan a dosis de 100 mg/Kg. Protegeixen la SOD, la GPX i
inhibeixen el MDA i l’AChE. També protegeixen l’expressió de la HO-1 i del Ndf2 (nuclear
factor-erythroid 2-related factor 2). I fan incrementar l’expressió de les proteïnes
relacionades amb la plasticitat de la sinapsis, de la CaMKII (Calcium-calmodulin-
dependent protein kinase II), de la p-CaMHII, del BDNF (brain-derived neurotrophic factor)
i del TrkB a l’hipocamp. En resum, l’oli essencial o el linalool protegeixen de l’estrès
oxidatiu, de l’activitat colinèrgica i de l’expressió de la via de les proteïnes Nrf2/HO-1 i
milloren la capacitat cognitiva. En cèl·lules SH-SY5 de neuroblastoma, l’oli essencial de
Lavandula angustifolia (linaool 68%) inhibeix l’adenilat-ciclasa ADCY1 i l’expressió de la
ERK (signal-regulated kinase). L’extracte d’espígol inhibeix la formació de beta-amiloide
als cervells afectats per Alzheimer, almenys a l’hipocamp. Millora els nivells de les
proteïnes Snca, NF-L, Hspa5, Prdx2, Apoa1, Atp5a1. La Snca té molt efecte
neuroprotector i antiapoptòtic. La NF-L està implicada en el manteniment del calibre
neuronal. Hspa5 i Prdx2 tenen efecte anti-apoptòtic, i la Prdx2 a més és neurotròfica.
Apoa1 és antiinflamatòria. I Atlp5a1 produeix ATP a partir de l’ADP. L’extracte aquós de
les flors de Lavandula angustifolia protegeix el cerebel del dany provocat per glutamat.
CÀNCER. Les flavones i derivats flavonoides de la Lavandula angustifolia (apigenina,
luteolina, rutina) fan minvar els nivells de MDA. L’àcid rosmarínic és el més antioxidant.
Els flavonoides també protegeixen la despesa de SOD i GSH-Px I a 17-70 mg/Kg tenen
efecte analgèsic i antiinflamatori. A més tenen efecte citotòxic envers les línies cel·lulars
HeLa (càncer de coll de matriu) i Bel-7402 (càncer de fetge).
COR. L’oli essencial de Lavandula angustifolia (200-400 mg/Kg) prevé l’infart de miocardi
evitant que pugin els nivells de TNF-alfa i troponina-I, evitant la despesa d’enzims
antioxidants. Evita o redueix molt la zona necrosada i la infiltració leucocitària
(inflamació). https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5241520/
ESTRÈS. Inhalar l’aroma de l’oli essencial de Lavandula angustifolia apuja en situacions

molt estressants els nivells dels ARNm de NGFR (fast nerve growth factor receptor) i de la
proteïna Arc (activity regulated cytosqueletal-associated protein). En canvi, en situacions
de tranquil·litat l’oli essencial els fa abaixar. L’efecte ansiolític provocat a l’olorar oli
essencial de Lavandula angustifolia es palesa per un descens dels nivells de triptòfan,
serina, glicina, aspartat, tirosina, cisteïna, fenil-alanina, hipo-taurina, histidina,
asparagina i d’àcids grassos al cervell. Per contra, a l’orina pugen aspartat, sacarosa,
maltosa, fructosa, i glucosa; nucleòsids i àcid làctic i àcid pirúvic. Però aquests efectes al
cap de 10 dies, per habituació, s'esmorteixen. L’aroma de l’oli essencial de Lavandula
angustifolia en dones joves fa que s’incrementi l’activitat del sistema parasimpàtic Al
cervell s’activen la zona orbito-frontal, el gir cingulat posterior, el tronc cerebral, el tàlem
i el cerebel; però s’inhibeixen el gir pre/post/central i el camp frontal ocular. És a dir,
l’aroma indueix la relaxació però també l’atenció. L’efecte d’llorar oli essencial de
Lavandula intermedia (=burnatii) sobre ,’ansietat es palesa per un descens d’ACTH
(estimulat per aspira runa mica d’èter) En canvi la davallada induïda pel mateix èter dels
nivells d’adrenalina, nor-adrenalina i dopamina és contrarestada, en especial el de
dopamina, per l’aroma. Olorar linalol a les menopàusiques els fa davallar el nivell de
gonadotropina. L’efecte ansiolític de l’oli essencial (Lavandula angustifolia) té lloc
igualment en anòsmics. Olorar-lo, es tingui o no el sentit de l’olfacte, incrementa els
nivells a l’striatum i a l’hipocamp de 5-HT. L’oli essencial, doncs, és ansiolític,
principalment perquè afecta la neurotransmissió serotoninèrgica. L’aroma de l’oli
essencial de Lavandula angustifolia estimula el lòbul frontal esquerra, la qual cosa
significa que inhibeix la depressió i facilita que s’abordin les problemes. Però retarda una
mica el temps d’acció i de memorització, sobre tot a dosis fortes.
FERIDES. L’aplicació de l’oli essencial a petites ferides de la pell promou la síntesis de

col·lagen i la diferenciació de fibroblasts, tot estimulant el TGF-beta.
HERBES. Les cumarines de l’espígol són fitotòxiques envers el Lolium rigidum, i podrien
ser emprades com herbicida contra aquesta mala herba.
PRÒSTATA. Tan l’oli essencial de la Lavandula angustifolia com, en menor grau, el linalol
o el linalil-acetat tenen un efecte inhibitori pronunciat sobre les cèl·lules PC-3 de càncer
de pròstata. El cicle cel·lular se’ls atura en G2/M. En tumors implantats, el llur
creixement queda inhibit per l’oli essencial (i pel linalool). Abaixa l’expressió de Ki67 i
PCNA.
SISTEMA IMMUNITARI. El sistema immunitari i el neuroendocrí estan intercomunicats a

través almenys de la indol-amina-2,3-di-oxigenasa, relacionada directament amb el
metabolisme del triptòfan. L’oli essencial de Lavandula angustifolia interfereix amb el
catabolisme del triptòfan. A través de l’enzim mencionat i de la formació de neopterina
per la via de la ciclo-hidrolasa-I del guanosín-trifosfat i del gamma-interferó. Això en
cèl·lules mononucleades de la sang perifèrica estimulades amb fito-hemaglutinina. L’oli
essencial suprimeix el catabolisme del triptòfan induït per la fito-hemaglutinina i també
suprimeix la formació de kinureïna. També tenen efecte similar els sus components
principals (linalool, alfa-pinè, llimonè). També l’oli essencial i aquests components fan
disminuir la formació de neopterina i de gamma-interferó En cèl·lules monoclonals de la
sang perifèrica no estimulades per fito-hemaglutinina, l’efecte de l’oli essencial és menor.
En resum, l’oli essencial modula el sistema immunitari-neuroendocrí tot interferint en el
catabolisme del triptòfan que la indol-amina-2,3-di-oxigenasa activaria.
ÚLCERA ESTOMACAL. L’oli essencial de Lavandula hibrida protegeix l’estómac front a

l’etanol però no front a la indometacina, la qual cosa significa que no interfereix en la
cascada de prostaglandines derivades de l’àcid araquidònic. L’efecte analgèsic es palesa
olorant-lo, i sense efecte sedant que interfereixi en la capacitat motora. L’efecte analgèsic
és inhibit per la naloxona, l’atropina o la mecamilamina, la qual cosa significa que
intervé tant la via opioidenèrgica com en la colinèrgica.
URETRA. El linalil-acetat (i en menor grau l’oli essencial complet) disminueix molt la

sensació de dolor al manipular el catèter a la uretra, si s’olora uns 20 minuts abans de la
manipulació.
ALGUNES ALTRES ESPÈCIES D’ESPÍGOL
-Lavandula bipinnata. Contra picades de bitxos.

-Lavandula buchii. De Tenerife. Pareguda a L. multifida, però amb divisions més amples,
planes i grises.
-Lavandula canariensis: De fulles verdes dividides amb contorn romboidal. Flors de
color blau fosc. Floreix quasi tot l’any. Contra febre, cucs intestinals, mal de cap (una
rameta rere l’orella), com digestiva, estomacal, contra còlics, en ferides, nafres.
-Lavandula coronopifolia. De Palestina Israel, Aràbia i Nord d’Àfrica, i Canàries.
Hepatoprotector. Contra càncer de mama i de fetge. Conté àcid 2-formil-(A)1-19alfa-
hidroxi-1-nor-ursan-2, 12-dièn-28-oic; trans-beta-ocimè (26%); carvacrol (18%); beta-
bisabolè (13%); mircè (7%); fenols 31 mg/g; flavonoides (16 mg/g).
-Lavandula dentata. Contra el catarro o la tos i per a curar ferides. Contra càncer de
mama. De fulles grises pinnatipartides. Flors de color blau clar.
-Lavandula lanata. Exclusiva de las muntanyes andaluses. Recoberta per una llanositat
blanca molt espessa. Espiga de flors estreta i interrompuda, bràctees linears. Calze amb
8 nervis. Corol·la lila. Se fa en roquissars calcaris i tarteres de las altures.
-Lavandula luisieri. De Portugal, del grup de L. stoechas. Conté 1,8cineol; càmfora;
linalool; trans-alfa-nerodil-acetat. Conra inflamació dels cartílags. Extracte
hidroalcohòlic actiu contra Escherichia coli, Salmonella, Staphylococcus aureus;
Trichophyton rubrum; Trichophyton mentagrophytes.
-Lavandula multifida (incl. ssp. canariensis)[Alhucemilla]. Planta mediterrània-
africana-occidental. Prefereix els sorrals pedregosos no lluny del mar. Tota la planta
recoberta per una pilositat patente grisosa bastant densa. Fulles molt dividides en
fragments. Espigues cilíndriques o còniques. Flors de color anyil molt llampant, amb
nervis i gola més fosca. Contra la febre i els cucs intestinals. Conté majoritàriament beta-
ocimè i carvacrol a l’oli essencial. Contra Cryptococcus neoformans.
-Lavandula pubescens. De Palestina /Israel. Infeccions, depressió, amnèsia, obesitat,
Alzheimer. OE: carvacrol 65%. OE contra Staphylococcus aureus, Candida albicans,
Microsporum canis, Trichophyton rubrum, Trichophyton mentagrophytes, Epidermophyton
floccosum.
-Lavandula stoechas. Contra asma, bronquitis, sinusitis, tos, càncer de pulmons, i
contra mal de cap, espasmes, convulsions, úlcera d’estómac, fartaneres, indigestions,
tifus, Vibrio parahaemolyticus. Antisèptic, resolutiu, carminatiu, antiinflamatori,
emmenagog, aperitiu, laxant, antídot escopolamina Conté fenchona i càmfora(+)-2-
bromanona. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6348916/
CAPS D’ASE
Lavandula stoechas L.
[1753, Sp. Pl. : 573] 2n = 30
(← varietat de jardí)
NOMS POPULARS
Alemany: Schopf-lavendel/Französischer lavendel / Ährenförmiger lavendel

Anglès: French lavender/Butterfly lavender / Fringed lavender / Italian lavender /
Spanish lavender / Topped lavender / Wild lavender
Àrab: ‫ حلحال‬/‫ضرم مكور‬
Basc/Euskera: esplicamina, esplika-miña, esplikamin, izpiliku min, izpiliku-mina.
Berber: ⴽⵀⵣⴻⵎⵜ/ Khzemt
Castellà: Cantueso/Azaya / Cantahueso / Cantuerca / Cantueso morisco /
Estecados / Tomillo borriquero/ Alucema, astecados, azaya, aztecados,
cantagüeso, cantahueso, cantigüeso, cantihueso, cantrojo, cantrueso,
cantuerca, cantueso arábigo, cantueso basto, cantueso de zarzuela,
cantueso fino, cantueso montés, cantueso morisco, cantueso real de
España, estecados, esticados, flor del Corpus, flor del Señor, galanita,
hierba de San Juan, hierba sabia, lavanda, nazareno de Jesús, rabo,
romero cantudo, romero cantuoso, romero de Señor, te de moro, tomillo,
tomillo basto, tomillo borriquero, tomillo burrero, tomillo cantimpalo,
tomillo cantueso, tomillo cantueso caballar, tomillo cantuoso, tomillo de
cantueso, tomillo del Señor
Català: Caps d'ase/ Timosa / Tomaní / Tomanyí/ Cabeçuda/ Bofarull/ Bafarull/
Ramaníll mascle/ Toamní/ Te moro/
Danès: Sommerfugle-lavendel/Vælsk lavendel
Finlandès: Tupsupäälaventeli
Francès: Lavande stéchade/Lavande / Lavande à toupet / Lavande des îles
d'Hyères / Lavande papillon
Gal·lès: Lafant
Gallec: cantoxiña, cantroxiño, cantruexo, arcanha, arcâ, arzaia, arzaya, arzaya
brava, azaia, azaya, azayan, cantaojo, cantigüeso, cantraxo, cantroxina,
cantroxiña, cantroxo, cantueso, cantueso hembra, cantueso macho,
controxo, esprego, lavanda, rasmonino, rasmono, romaniz, rosmaniño,
rosmano, rosmaní, rosmarinho
Grec: Αγριολεβαντα / Αγριολεβάντα / Καλιγερικόχορτο / Καραμπαχι / Λαβαντούλα
η στοιχάς / Λαβαντούλα η στοϊχάς / Λαμπρή / Λεβάντα / Λεβάντα άγρια /
Λεβάντα η στοιχάς / Λεβαντούλα / Μαυροκέφαλο / Μυροφόρα / Χαμολίβανο
Hebreu: ‫אזוביון דגול‬
Holandès. Franse lavendel/Kuiflavendel / Stechas lavendel / Stechas soort
Hongarès: Füzéres levendula/Bóbitás levendula / Spanyol levendula
Italià: Lavanda selvatica/ Lavanda di monte / Steca / Stecaole / Stigadosso
Japonès: フレンチ・ラベンダー / ラベンダー・ストエカス
Noruec: Fransk lavendel
Persa/Farsi: ‫اسطوخودوس فرانسوی‬
Portuguès: Rosmaninho, arcanha, arcâ, arzaya, cabeçuda, cantroxiña, cantroxiño,
cantroxo, cantruexo, rasmonino, rasmono, rosmano, rosmarinho, tomelo.
Rus: Лаванда стэхадская
Suec. Skärmlavendel
Turc: Karabaş otu
Xinès: 西班牙薰衣草
Dins la família de les Labiades, el gènere Lavandula (amb unes 40 espècies) es distingeix
per la corol·la netament bilabiada, sense gepa dorsal, pels 4 estams didínams, introrsos,
i calze amb 13-15 nervis i 5 dents desiguals no espinosos, amb la dent central del llavi
superior acabant-se en un apèndix el·líptic com una caputxa; i tub de la corol·la (blava)
sobresortint molt del calze. I dins els espígols (gènere Lavandula), els Caps d’Ase (L.
stoechas) es distingeix per tenir les fulles enteres, la inflorescència compacta, amb un
plomall de bràctees de color al cim, de 3.5-8 mm; i amb el peduncle de com a molt el
doble de llarg que l’alçària de la inflorescència.
Lavandula stoechas fa mates molt oloroses, denses, de 20-150 cm. Les tiges joves són
tomentoses amb pèls curts blanquinosos. Hi ha fulles axil·lars de 6-37 × 1.5-4 mm,
amplament linears, amb marges revoluts, amb nervadura reticulada, de marges enters.
Les fulles hivernants fan 6-10 1-1.5 mm i es disposen en fascicles densos, imbricades, i
són blanquinoses, tomentoses amb pèls menuts compostos i amb glàndules esferoidals
groguenques, especialment al revers. La inflorescència fe 1.5-5 × 0.8-1.9 cm i està
formada per 9-16 verticil·lastres amb 6-14 flors cadascun, de secció quadrangular o
arrodonida. Les bràctees fan 4-8 4.5-10 mm i són amplament el·líptiques, acuminades,
reticulades, de dors glabre i revers llanós i són de color roig més o menys violeta. Les
bràctees superiors fan 8-36 × 2-10 mm i n’hi ha 2-8 per plomall i són més estretes
(el·líptiques-lanceolades), amb el nervi central molt marcat i són de color blau-violeta. El
calze fa 6-8 mm i té 4 dents agudes amb marge que pot ser molt pilós, blanquinós, amb
una dent de 1.5-2 mm, apendiculada. Corol·la de 4.5-5 mm, de color blau-violeta, més
fosc a la part superior. Tub, en canvi, descolorit. Lòbuls de 1.5 mm, essent els 2
superiors una mica majors que els 3 inferiors. Gola pilosa. Anteres molt poc exsertes.
Núcules de 1.6-1.8 × 1.1-1.3 mm, el·lipsoides, subtrígones, més o menys aplanades (amb
una cara convexa), llises, brillants, papil·loses, o no, en un àpex; de color castany.
NOTA: Lavandula pedunculata s’assembla i havia estat considerada subespècie o varietat

de L. stoechas. La longitud del peduncle, però, és més del doble que la de la
inflorescència. Es troba a la península hispànica a força zones llevat de al NE. I de la
mateixa Lavandula stoechas se n’ha descrit la subespècie luisieri, de fulles de mida
heterogènia, essent les axil·lars majors, lanceolades, i el peduncle una mica més llarg
només que l’espiga. Es fa al quadrant SW de la península hispànica.
MALURES: Botrytis cinerea, Epicoccum sorghinumon, Phytoptora pelgrandis, virus en

mosaic de l’alfals
Lavandula stoechas al món, segons GBIF
Es fa a brolles d’indrets secs molt assolellats, a terra baixa i a muntanya mitjana,

preferentment, però no exclusiva, sobre terreny silícic. Es pot hibridar o aproximar a
Lavandula pedunculata per formar L. × sennenii (per exemple, vora el Coll de la Mola,
Rojals, Serra de Prades). A Catalunya Lavandula stoechas es troba al litoral i prelitoral,
al NW de Tarragona i entre el Garraf, el Bages, Osona i l’Empordà. També a les
muntanyes del Sud d’Andorra i a la Garrotxa fins alguns indrets del Ripollès. A la
península es troba vora el litoral excepte al Nord i és més abundant a l’interior al
quadrant SW. Poden acompanyar-la:
Brachypodium retusum Cistus salviifolius Sarothamnus catalaunicus
Calicotome spinosa Dorycnium pentaphyllum Spartium junceum
Calluna vulgaris Erica arborea Thyymus vulgaris
Cistus monspeliensis Hyparrhenia hirta Ulex parviflorus
Cistus salviifolius Pleurochaete squarrosa
Al món, es fa a Europa occidental i Nord de la conca mediterrània, i, introduïda, a

Amèrica del Nord, Sud d’Austràlia i Nova Zelanda.
ESOTERISME
S’havia emprat en rituals per atraure l’amor, o de purificació, i per conjurar tempestes o
prevenir que caiguin llamps a la casa. Segons la medecina ayurvèdica la planta és
comparable a una escombra per al cervell, ja que el purifica.
• anorèxics (UE posats sobre l’orella) • cosmètics

• antiasmàtics • digestius
• antiespasmòdics • larvicida OE
• antihelmíntic • mucolítics
• antiinflamatoris • protectors hepàtics i renals
• antisèptics • relaxants musculars
• aperitius UI • sedants
• carminatius • vulneraris
• cicatritzants
USOS MEDICINALS
• Alzheimer • ferides OE
• artritis OE UE • Fusarium oxysporum OE
• asma (bafs) • gasos digestius
• boira mental • gastritis
• bronquitis crònica OE • grip (bafs)
• càncer: estómac, melanoma, mama • hemorroides
• cansament • hipertensió
• carn-esqueixats OE • indigestions
• catarro OE • insomni
• cerumen a l’oïda OE • Klebsiella pneumoniae OE
• contusions • mal de cap (bafs)
• convalescència després d’infeccions • mal de coll
• convulsions • mal de queixal
• cor nerviós • mareig
• cremades • migranyes
• cruiximent OE UE • mossegades
• cucs intestinals • nàusees
• diabetis • nerviosisme
• diarrea • otitis OE
• èczemes (OE UE) • Parkinson
• dolors del part • pèrdua de l’olfacte
• espasmes • Pseudomonas aeruginosa OE
• estomatitis • refredat (UE bafs)
• faringitis • reuma OE UE
• febre • Rhizoctonia solani OE
• Salmonella typhimurinum OE • talls
• síndrome metabòlica • tos
• sinusitis (bafs) • úlcera d’estómac
• Staphylococcus aureus OE FLO • varius
ALTRES USOS
Posats en bossetes dins els armaris en foragita les arnes. L’oli essencial s’empra en
cosmètica per afer sabons, perfums, cremes de massatge, etc. Les tiges es poden cremar
com a barretes d’encens. L’OE combat els curculiònids.
PRINCIPIS ACTIUS DE LAVANDULA STOECHAS
• àcid18-hidroxi-27-nor-olean-12,14-dièn-30-al-28-oic REL
• àcid 3 beta-hidroxi-1-oxo-olean-12-èn-30-al-28-oic REL
• apigenina
• apigenina-7-O-glucòsid
• fenchona (= biciclo[2.2.1]heptan-2-ona, 1,3,3-trimetil-, (1R)-)
• luteolina-7-O-glucòsid
• metil-èster de l’àcid cafeic
• metil-èster de l’acid p-cumàric
• stoechanona A (= 9,10-dihidroxi-8-iso-propil-1,5-dimetil-triciclo[4.4.0.02.7]dec-4-
èn-3-ona)
• stoechanona B (= 9-O-acetil- 9,10-dihidroxi-8-iso-propil-1,5-dimetil-
triciclo[4.4.0.02.7]dec-4-èn-3-ona
OLI ESSENCIAL DE LAVANDULA STOECHAS

La ssp. stoechas pot contenir:
• 1-(benzoxi)-propà • alfa-terpineol 0.5%

• 1-octè-3-ol • alfa-thujè
• 1,8-cineol 4-15.5% • apopinè
• 2-(2’-propan-2’-ol)-5-metil-5-vinil- • beta-cadinè
tetrahidro-furà • beta-cariofil·lè
• 2-(p-tolil)-propanol • beta-fel·landrè
• 2,2,3-trimetil-3-ciclopentèn-1- • beta-mirtenal 3%
acetaladheid • beta-pinè 3%
• 2,3-epoxi-pinà • beta-terpineol 2.5%
• 2,4-dimetil-2,7-octadiè • borneol 0.5%
• 2,6,6-trimetil-1-ciclohexè-1- • bornil-acetat 0.5%
carboxaldehid 3% • cadidè 2.5%
• 2,8-p-menta-dièn-1-ol • calamenè 1.5%
• 3,6,6-trimetil-biciclo[3.1.0]hex-2-èn- • camfè 0.5%
2-carbaldehid 1% • càmfora 6-48%
• alfa-citral • cariofil·lè-òxid
• alfa-copaè • carvacrol 0.5%
• alfa-copaè-9-ona 1% • carvona
• alfa-humulè • cis-carvacrol
• alfa-llimonè 1.5% • cis-iso-piperitona
• alfa-muurolè • cis-thujan-4-ol
• alfa-pinè 1-6% • cis-verbenol
• alfa-terpinè • cis-verbenol I 0.5%
• cis-vebrenol II 3.5% • mustakona 2%
• copaborneol 2.5% • nerolidol
• crisantenona • p-cimè 1.5%
• cumóin-aldehid • p-cimèn-8-ol 2.5%
• dehidro-p-cimè • p-menta-1,5-dièn-8-ol
• delta-3-carè 0.5% • p-menta-1,7-dièn-8-ol 0.5%
• espatulenol 0.5% • p-menta-1(7),8(10)-dièn-9-ol 0.5%
• eucaliptol 4% • p-mentèn-(1,7)-ol-8 0.5%
• fenchil-acetat • pinocarvil-acetat 10%
• fenchol 3% • piperitona
• fenchona 30-42% • pulegona 40.5%
• gamma-terpinè 0.5% • sabinè
• globulol 1.5% • terpineol
• iso-llimonè • tetral-hidro-spirol 1%
• iso-pulegol 0.5% • timol
• iso-terpinolè • trans-3-pinanona
• ledol 2% • trans-caran-3-ol
• mentol 18% • trans-carveol 2%
• mentona 12.5% • trans-dihidro-carvona 1%
• mircè • trans-p-2,8-menta-dièn-1-ol
• mirtenal-acetat 9.5% • trans-pino-carvol 0.5%
• mirtenil-propionat 1.5% • verbenè
• mirtenol 4.5% • viridiflorol 4%
NOTA: L’OE de la ssp. luisieri (de la meitat Sud de l’Oest de la península) es

caracteritza per contenir: trans-alfa-necrodil-acetat; trans-necrodol.
FLOR DE NEU
Leontopodium alpinum Cass. in Cuvier [1822, Dict.
Sci. Nat., 25: 474] subsp. alpinum 2n = 52
[= Leontopodium nivale subsp. alpinum (Cass.)
Greuter]
imatge de THOMÉ, OTTO

WILHELM
moneda de 2 cts. d'euro
austríaca
foto: TOBIAS GASSER

NOMS POPULARS
Alemany: Alpen-edelweiss/Edelweiss
Anglès: Edelweiss/Common edelweiss / Leontopodium alpinum
Castellà: Flor de las nieve/Edelweiss / Flor de nieve /
Català: Flor de neu/Edelweiss
Danès: Ægte edelweiss/Edelweiss
Eslovac: Plesnivec alpínsky
Eslovè: Planika/Očnica
Estonià: Alpi jänesekäpp/Eedelveiss
Finlandès: Alppitähti
Francès: Edelweiss/Edelweiss des alpes / Etoile-des-alpes / Étoile d’argent
Gaèlic: Edelweiss
Grec: Εντελβάις
Hebreu: ‫אדלווייס‬
Holandès: Edelweiss/Alpen-edelweiss
Hongarès: Havasi gyopár
Islandès: Alpafífill
Italià: Stella alpina dell'Appennino/Edelweiss/ Stella alpina
Japonès: セイヨウウスユキソウ/エーデルワイス
Noruec: Edelweiss/Alpeedelweiss
Persa/Farsi: ‫سپیدگوهر‬
Polonès: Szarotka alpejska/Szarotka
Portuguès: Edelwein/Edelvais
Romanès: Floare de colț
Rus: Эдельвейс альпийский
Serbi: Рунолист/ Runolist
Suec: Edelweiss
Turc: Edelweiss/Arsîan oyağı
Txec: Plesnivec alpský/Protěž alpská
Ucraïnès: Біло́тка альпі́йськ/ Білотка альпійська / Едельвейс альпійський
Xinès: 高山火絨草/ 高山火绒草
Pertany al grup de compostes sense làtex i sense lígules grans (corimbíferes). El

receptacle no té palletes ni res que s’hi assembli. L’aqueni té setes (vil·là). Les flors (totes
tubuloses) tenen diferents colors en un mateix capítol, les masculines grogoses, i les
femenines, verdoses. Estan envoltades de petites bràctees dretes estretes. Les fulles, a les
tiges que porten els grups de flors, no són oposades, sinó esparses. Les anteres tenen a
la base dos apèndixs filiformes.
Crida molt l’atenció, sobre tot quan fa colònies importants, el toment blanc molt espès
que recobreix tota la planta (5-15 cm) i que actua de filtre dels raigs UV. Les fulles
lanceolades de la base, o les caulinars, encara deixen traspuar una mica el color verdós,
però les fulles que envolten el grup de flors del cim són ben blanques (i cotonoses) i
formen una mena d’estrella de 6-9 braços al voltant del corimbe compacte de grups de
flors.
La flor de neu és una herba perenne o vivaç tota revestida d’un toment blanc. La tija pot
fer fins a 20 cm d’alçària, i sol ser simple i dreta. Les fulles solen ser tomentoses per
ambdues cares, o en tot cas almenys per la de sota; i són lanceolades, les inferiors més
amples que les caulinars. L’involucre és del tot tomentós, amb folíols tacats de castany
clar a la punta; els exteriors oblongs, i els interiors linears. Els capítols són menuts,
subglobulosos, sèssils o una mica pedicel·lats, formant un petit corimbe terminal molt
compacte envoltat a la base per 6-9 fulles involucrals, estretes, oblongo-lanceolades,
molt tomentoses per ambdues cares, divaricades en forma d’estrella i ultrapassant molt
el corimbe. Cada capítol té 5-6 floretes de 5 mm.
Se n’han descrit subespècies i varietats que potser no passen d’ecotipus. Leontopodium

himalayanum en seria una, molt abundant a la serralada de l’Himàlaia, de mida gran;
però hi ha una cinquantena llarga d’espècies menors més, distribuïdes sobre tot per Àsia
(https://www.ipni.org/?q=Leontopodium). Al Pirineu s’ha descrit, a part de la varietat
típica (alpinum), dues varietats: nivale (de les altures) i pusillum.
Planta ben emblemàtica del Catllaràs, arriba als Rasos de Tubau sobre Gombrèn i es
troba per altres punts del Pirineu calcari. Es fa en prats secs argilosos no massa secs i
entre pedres calcàries, amb molt pocs nutrients, innivats una part de l’any. Als Pirineus
es troba entre els 1500 i ens 2800 m snm. Als Alps de 1700 a 3400 m snm. És planta
dels Alps, Apenins, Carpats, Europa central i Àsia boreal.
La flor de neu (Leonotpodium) al món, segons GBIF
HISTÒRIA
S’ha emprat més que res com a decorativa, donada la facilitat d’assecar-la i posar-la en
un quadre en una paret de l’interior de la casa. Les plantes cultivades no solen tenir el
toment tant espès. D’aquí que s’hagin dictat normes legals per a protegir, almenys en
teoria, les colònies silvestres.
El 1945 l’excursionista nudista BADIA, que havia estat als Alps, ensenyà les colònies de
flor de neu del Catllaràs a FONT QUER i els BOLÒS. En BADIA Practicava el nudisme durant
les vacances pel Catllaràs i els que l’havien vist deien que tenia els plecs abdominals
verticals enlloc d’horitzontals.
És la flor nacional d’Àustria, Suïssa, Bulgària, Mongòlia, Eslovènia; i ha figurat com
emblema de moltes tropes de muntanya. A Catalunya és planta protegida que no es pot
recol·lectar i més val no fer-ho. A La Pobla de Lillet un home en collia un cistell cada a y
pel 18 de juliol per vendre-la com a record. Amb la globalització ara és possible sembrar-
la de llavors venudes als garden-centers, com és el cas de les plantes que hi ha al nostre
jardí botànic de Gombrèn.
Potser la fama de la flor de neu va esclatar quan a mitjans del segle XIX l’emperador
austríac FRANCESC JOSEP va collir una flor als peus del Grossglockner i la va lliurar a la
seva muller SISSÍ tot dient-li que era la primera que collia ell mateix directament i no per
encàrrec. Després va anar apareixen com a logo de nombroses insígnies militars o civils.
S’han compost cançons i escrit novel·les i poesies en honor de la planta que s’ha pres
com a símbol de la fidelitat i puresa.
 analgèsica
 antibiòtica: Enterococcus faecium, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa,
Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Streptococcus pyogenes
 antiinflamatòria d’endotelis i pell
 antioxidant
 colagoga
 cosmètica anti-aging
 galactagoga
 inhibidora de l’acetil-colinesterasa
 mantenidora dels implants de venes al miocardi
 protectora hepàtica (de les aflatoxines)
 restauradora del efectes dels UVA i UVB a la pell
USOS MEDICINALS
 al·lèrgies
 Alzheimer (p.p. REL, silfiperfolè-acetat)
 arterioesclerosi de l’oïda intern
 asma
 ateromes
 ateroesclerosis
 colesterol (apuja el bo o HDL)
 cor debilitat
 diarrees
 insolació
 leucèmia promielocítica HL-60
 llet escassa
 mal d’estómac
 mal de ventre (bullida amb llet i mantega)
 nefritis
 refredats
 sordesa per ateroesclerosis a la zona òtica
PRINCIPIS ACTIUS
• (1R*,3S*,4R*,6S*)-9-(acetoxi)-4-hidroxi-1-[(2Z)-2-metil-but-2-enoïl-oxi]bisabol-
10(11)-è
• (6Z)-1-acetoxi-3-angeloiïl-oxi-(4E,6E)-tetradeca-4,6-dièn-8,10,12-triïn
• [(2S,3R,4R)-4-(3,4-dimetoxi-benzil)-2-(3,4,5-trimetoxi-benzil)-tetrahidro-furan-3-
il]-metil-(2Z)-2-metil-but-2-enoat
• [(2S,3R,4R)-4-(3,4-dimetoxi-benzil)-2-(3,4,5-trimetoxi-fenil)-tetrahidro-furan-3-il]-
metil-(2Z)-2-metil-but-2-enoat
• 1-acetoxi-3-angeloïl-oxi-(4E,6E)-tetradeca-4,6-dièn-8,10,12-triín
• 6-hidroxi-luteolina-7-O-beta-D-glucòsid
• 14-acetoxi-iso-comè
• àcid 3,4,5-tri-(E)-cafeoíïl-D-glutàric [=àcid leontopòdic B]
• àcid 3,5-dicafeoïl-quínic
• àcid ent-kaur-16-en-19-oic
• àcid leontopòdic 4-5% [= àcid 2-[(3S)-3-hidroxi-butanoat]-3,4,5-tris-[(2E)-3-(3,4-
dihidroxi-fenil)-2-propenoat]-d-glucàric]
• àcids grassos
• apigenina-7-O-beta-D-glucòsid
• Calci
• crisoeriol-7-O-beta-D-glucòsid
• derivats de l’àcid cafeic: 5-6%
• iso-comè
• fenil-propanoides
• flavonoides 0.25-0-35 %
• leoligina
• luteolina-3’-O-beta-D-glucòsid
• luteolina-4’-O-beta-D-glucòsid
• luteolina-7-O-beta-D-glucòsid
• luteolina-7,4’-di-O-beta->D-glucòsid
• metil-ent-7-alfa,9-alfa-dihidroxi-15-beta-[(2Z)-2-metil-but-2-enoïl-oxi]kaur-16-èn-
19-oat
• poliacetilens
• Potassi
• quercetina-3-O-beta-D-glucòsid
• silfinè
• silfiperfolè-acetat
• tau-cadinol
• tanins
• terpenoides
EFECTES FISIOLÒGICS DE L’EDELWEISS
L’àcid leontopòdic inhibeix la pujada de IL-6, VCAM1 i HUVEC i de LDL oxidats

provocats per LPS. I això és bo de cara a calmar la inflamació d’endotelis vasculars, i
inflamació aterogènica.
La leoligina és agonista o potenciadora de la proteïna de transferència de l’èster del

colesterol CEPT(= proteïna de transferència de lípids plasmàtics) a 100 picoM o 1 nanoM,
però a 1 mM inhibeix l’activitat d’aquesta proteïna implicada en les partícules de
lipoproteïnes HDL. I això és bo de ara a controlar l’ateroesclerosis.
MÉS INFORMACIÓ
«Chemical profiling af edelweiss (Leontopodium alpinum Cass.) extracts by micellar

electrokinetic capillary chromatography». MARKUS GANZERA, VIKTORIA GREIFENEDER,
STEFAN SCHWAIGER, HERMAN STUPPNER. Foitoterpaia 83 (2012):1680-1686.
1: crisoeriol-7-O-beta-D-glucòsid
2: luteolina-4’-O-beta-D-glucòsid
3: luteolina-3’-O-beta-D-glucòisd
4: luteolina-7-O-beta-D-glucòsid
5: quercetina-3-O-beta-D-glucòsid =iso-quercitrina]
6: luteolina
7: àcid clorogènic
8: àcid-3,5-dicafeoïl-quínic
9: àcid 4,5-dicafeoïl-quínic
10: àcid leontopòdic
LEONURUS CARDIACA L.
[Sp. Pl.: 584 (1753)]
(Família Labiatae= Lamiaceae)
Foto: Bertrand BUI

Làmina: THOME, OTTO WILHELM
NOMS POPULARS (Leonurus cardiaca L.)
• Alemany: Echtes Herzgespann, Herzheil, Echter Löwenschwanz, Herzgespann,

Herzgold, Herzkräutl, Herzspannkraut, Lövenschwanz, Wolfskrau.
• Anglès: Common Motherwort, Lion's Ear, Lion's Tail,Throw-Wort.
• Búlgar: Стрък от дяволска уста
• Castellà: Agripalma, Cardíaca, Cola de León, Corazón Duro, Corazón Real, Mano
de Santa María.
• Català: Herba del Mal de Cor, Mà de Santa Maria, Herba del Mal Color.
• Danès: Hjertespand
• Eslovac: Vňať srdcovníka obyčajného
• Eslovè: Deljenolistna srčnica
• Estonià: Lääne-südamerohu ürt
• Euskera: Bihotz-Belar.
• Finlandès: Nukula
• Francès: Agripaume
• Gallec: Cardea, Man de Santa María.
• Grec: Λεoντόνουρος o καρδιακός
• Holandès: Hartgespan, Hartkruid
• Hongarès: Szúrós gyöngyajak virágos hajtás (szu'ro's gyo¨ngyajak)
• Italià: Cardiaca comune
• Japonès: Yakumoso
• Letó: Sirds māteres laksts
• Lituà: Sukatžolių žolė
• Maltès: Kardiaka komuni
• Noruec: Hjerteurt
• Polac: Ziele serdecznika
• Portuguès: Agripalma, Cardíaca.
• Romanès: Iarbă de talpa gâştei
• Rus: Пустырник сердечный, Пусты́рник обыкнове́нный
• Suec: Hjärtstilla ört
• Txec: Srdečníková nať
• Vietnamita: Ich-Mao-Thao
• Xinès: Yi-Mu-Cao, Chong-Wei-Zi (fruits)
Labiada vivaç que pot arribar a 1.5 m d’alçada. Fa una mata ramificada radialment des
de la base, pubescent. Les fulles inferiors són majors que les superiors. Les mides van de
4 a 12 cm de llargada per 1-4 cm d’amplada. Totes són una mica més blanquinoses per
la cara de sota, però de color verd fosc per sota la pilositat, peciolades, amb làmina força
plana, i neixen oposades sobre tigetes prismàtiques quadrangulars, sovint tenyides de
porpra a les zones distals, amb medul·la interna tova. Les fulles inferiors són 5-7-
palmatipartides, amb lòbuls laceolats, dentats, incisos. Les fulles superiors són més
estretes, lanceolades, bífides o trífides. Flors blanquinoses o més o menys tenyides de
color propra, sèssils, en verticils nombrosos, compactes, més curts que els pecíols de les
fulles, en espigues allargades. Calze acampanat, de 6-7 mm, amb 5 angles, amb dents
punxents, fosques, tan llargues com el tub del calze, que és molt regular. Les 2 inferiors
reflectides avall (de 2.5 a 4 mm). Bractèola espinescent, linear, ciliada, de 2-3 mm,
erecta, neixent a la base del calze. Corol·la de 9 mm, bilabiada, – amb llavi superior una
mica corbat, enter; i llavi inferior amb 3 lòbuls, el mitjà només una mica major –, peluda-
llanosa per fora, el doble d’alta que el calze, amb el tub que no el soprepassa, estret, i
amb un anell de pèls interior oblic. Carpels truncats i híspids a l’àpex, trígons, amb
angles aguts. Estams, 4, acostats, paral·lels, ascendents, sobresortints, els 2 exteriors
una mica més llargs que els centrals. Anteres acostades per 2, amb compartiments
oposats, amb obertura comuna.
Se n’han descrit algunes subespècies, com ara la ssp. villosus, amb fulles basals
lobulades no tant feses, i tota ella més peludeta. Del mateix gènere hi ha unes 25
espècies més al món (80 si considerem sinònims).
http://www.theplantlist.org/tpl1.1/search?q=+leonurus
Al gènere hi ha 3 seccions i 5 subseccions, segons KRESTOVSKAJA. la Xina s’hi poden

trobar 12 espècies, essent la més abundant L. japonicus (=heterophyllus).
http://flora.huh.harvard.edu/china/PDF/PDF17/leonurus.pdf Destaquen per llurs usos
medicinals: L. japonicus, L. macranthus, L. lanatus, L. persicus, L. quinquelobatus, L.
sibiricus, L. turkestanicus.
Segurament les diferències arran de l’efecte medicinal no han de ser molt grans. El
leonúrid manca a L. cardiaca i a L. sibiricus. Al L. japonicus hi manquen el verbascòsid,
l’acetil-harpàgid i l’ajugòsid. L’hiperòsid abunda a L. japonicus però no n’hi ha a L.
cardiaca, on en canvi sí que hi ha isoquercitirna. Els àcids clorogènic i cafeic abunden a
L. cardiaca, però són molt escassos a L. japonicus. Més diferències s’especifiquen a la
llista de principis actius.
Del gènere, tradicionalment s’ha emprat a Europa només Leonurus cardiaca. Té les dents
del calze com agulles negres, tan llargues com el tub del calze, i punxen. Fan força mal al
prémer amb la ma un grapat de planta triturada. La taula següent resumeix alguns trets
diferencials entre les 3 espècies més emprades ara a Europa.
Leonurus cardiaca L. japonicus L. sibirica

Pèls adaxials (micres) 300-500 80-120 60-160 (densos)
Pèls abaxials (micres) 250-600 (densos) 120-220 (densos) 50-100
Altura corol·la (cm) 8 12 16
Pèls llavi superior de 15 cèl·lules 2 cèl·lules 7 cèl·lules
la corol·la (micres) 1300-1800 220-320 750-1100
Pèls anell interior tub 400-550 400-800 220-320
corol·la (micres)
Pèls ovaris (micres) 2-4 cèl·lules sense 1-2 cèl·lules
320-280 150-280
Leonurus cardiaca és originària de la conca septentrional del Mar Negre i de l’Àsia

temperada freda. Es troba als herbassars nitròfils sobre sòls una mica humits, rics en
nutrients però sense salinitat i sense un excés de matèria orgànica, argilosos, bàsics, ben
il·luminats. La podem trobar a gran part de França (molt abundant al voltant de
Clermont-Ferrand), i al centre d’Europa. Es pot trobar molt escadussera a la zona de
més al Nord de la península hispànica. Arriba, naturalitzada, al Nord d’Àfrica i al Nord
d’Amèrica. A Catalunya es pot trobar, probablement com a testimoni d’antics cultius, a
la muntanya mitjana, a la Vall d’Aran, la Cerdanya, Les Alberes, Olot, Besalú i a
Montserrat. La del jardí botànic de Gombrèn prové del viver de la Dolça Revolució de
JOSEP PÀMIES (Balaguer).
Leonurus cardiaca al món, segons Plants of the World
HISTÒRIA
Molt tòxica no deu ser, si fem cas de la llegenda xinesa, i no als advertiments d’alguns
entesos espanyols. Diuen a la Xina que es va condemnar un home a cadena perpètua i
se’l va recloure en una vall inaccessible. Dins la vall passava un rierol; i ell bevia
d’aquella aigua que quedava impregnada, a través de les arrels, de la Ma de Santa Maria.
El resultat diuen que va ser que va viure 300 anys. P. A. MATTIOLI (segle XVI) tenia al
Leonurus cardiaca per molt útil contra palpitacions, espasmes, paràlisis, mucositats
massa espesses, falta d’orina, falta de menstruació, i per a evacuar les pedres de les vies
urinàries. Segons NICHOLAS CULPEPPER (segle XVII), és planta del signe de Leo, regida per
Venus. Ell assegurava que no hi ha planta millor per a llevar la tristesa del cor. En
l’actualitat podríem assegurar que Leonurus cardiaca és una planta cordial fins i tot
millor que el Crataegus monogyna (Arç Blanc), i ansiolítica, millor que la Valeriana
officinalis.
VIRTUTS MEDICINALS (Leonurus cardiaca)
• analgèsica • calmant
• antiarrítmica III • cardioprotectora
• antibacteriana (contra Staphilococcus • cardiotònica
aureus) • carminativa
• anticancerígena • cicatritzant
• antiespasmòdica (tub digestiu, • cronotròpica negativa
matriu, vasos sanguinis) • diürètica
• antifúngica: Aspergillus niger • ecbòlica (accelera el part)
• antiinflamatòria • emmenagoga
• antioxidant • expectorant
• antiplasmòdica (Plasmodium • galactagoga
falciparum) • inotròpica negativa
• antitrombòtica • laxant suau
• antivírica (virus de l’encefalitis) • litotrítica
• astringent • miorelaxant
• bradicarditzant • mucolítica
• oftàlmica (augmenta la visió dels • tònica uterina [stachydrina]
colors) • vasodilatadora de vasos sanguinis
• sedant • vulnerària
• sudorífica
• tònica
USOS MEDICINALS
• acne • gasos intestinals

• amenorrea • gliomes cerebrals (rels de L. sibiricus)
• anèmia • goll
• angina de pit (homeopatia: herba • hemorroides
leonuri cardiaca 5 CH) • herpes zòster
• ansietat • hiperacidesa estomacal
• ansietat dels alcohòlics per • hiperlipidèmia
l’abstinència • hiperplàsia (estomacal, mamària)
• arrítmies • hipertensió
• artitis reumatoide • hipertiroidisme
• asma • hiposistòlia
• aterosclerosi (ateromes) • hipotiroidisme
• avortament incomplet • histèria
• càncer: estómac, leucèmia limfocítica, • humor canviant en excés
mama, matriu, pròsatata, pulmó. • ictus
• ciàtica • indigestió
• cirrosi hepàtica • insomni
• colesterol alt • irritabilitat
• còlon irritable • isquèmia cerebral
• convulsions • leucorrea
• cor debilitat * • llet escassa
• cor gros [stachydrina] • lumbago
• cor nerviós • mal de cap
• coronaritis • mal d’estómac
• debilitat • mal de panxa
• desmais • mala circulació
• diabetis-II • manca de regla (rel)
• disgustos • migranya
• dolor articular (per mala circulació) • nefritis
• dolor a la bufeta del fel • nàusees
• dolor de la regla (rel) • ovari poliquístic
• dolors • palpitacions
• endocarditis • Pàrkinson
• endometritis • part
• espasmes • pelvis inflamada
• esquizofrènia • picors
• extrasístoles • pre-eclàmpsia (hipertensió en
• febre embarassades)
• ferides • pròstata inflamada
• fetge gras • puerperi (post-part)
• fibril·lació auricular • rampes (espasmes musculars)
• fibrosi renal • respiració dificultosa
• flemes als pulmons • retenció de líquids
• fòbies (atacs de pànic) • reuma
• fogots de la menopausa (rel) • salpingitis
• sorra a les vies urinàries • tuberculosi pulmonar (suc de la
• taquicàrdia planta tendra)
• tensió descompensada (homeopatia: • urticària
herba leonuri cardiaca 5 CH) • úter infantil
• tensió premenstrual • vaginitis
• triglicèrids elevats • vertigen
• tristesa • vista cansada
• vòmits
* Fa minvar el corrent de repolarització, allarga el temps AP, allarga el temps d’activació

I(f), no altera la propagació ventricular, disminueix la pressió, i enlenteix la freqüència
cardíaca.
• Extracte en glicerina 6-12 mL /dia (6% stachydrina, 0.1 % rutòsid, 0.2%

verbascòsid, 0.3% lavandulifoliòsid).
• Extracte fluid 1:1 etanol al 25%: 2-4 mL repartits en 3 cops al dia. Per a bebès:
0.1 g al dia (en grànuls) repartits en 5 dosis al dia.
• Homeopatia
• Infusió planta: 3-10 g /dia
• Suc planta tendra: 1 culleradeta al dia en dejú.
• Tintura (amb alcohol de boca, o amb vodka): 1.5-4 g /dia
• Xarop
• Barreja (infusió) per al cor (5 g al dia):
◦ Adonis vernalis 1 g ◦ Leonurus cardiaca 10 g
◦ Canvallaria majalis 2 g ◦ Mentha piperita 5 g
◦ Crataegus monogyna 10 g ◦ Salvia lavandulifolia 5 g
◦ Eschscholzia californica (FRU) 2 g ◦ Viscum album 10 g
◦ Lavandula latifolia 5 g
POSSIBLE TOXICITAT
No la recomanen per a les dones embarassades, ja que podria provocar avortament.

Tampoc quan la menstruació és ja de per sí molt abundant. Tampoc recomnanen
prendre’n si després s’estarà exposat a la llum del sòl amb molta intensitat, ja que
algunes persones desenvolupen aleshores al·lèrgia cutània a la planta. No es recomana
que en prenguin els nens petits, menors de 12 anys, excepte en dosi ínfimes (0.1 g al
dia). Normalment es ven com a Leonurus cardiaca (=Agripalma)(=herba leonuri) una altra
labiada, a determinar, amb dents del calze agudes, molt més amples a la base, i toves,
grogues, i sense el sabor amargant metàl·lic de la Ma de Santa Maria. Per això caldria
esbrinar si la gran set, les diarrees, el mal d’estómac, les nàusees i hemorràgies que se li
atribueixen són degudes a ella o a la planta que l’ha substituïda, amb l’aquiescència i
“vigilància” de les suposades autoritats sanitàries europees. La combinació d’alguna
espècie de Leonurus amb benzodiazepines pot provocar mareig, sedació i fins estat de
coma. Alguns no la recomanen quan hi ha la pressió arterial molt baixa, o si es prenen
fluidifcicants o anticoagulants sanguinis. Tampoc, 2 setmanes abans d’una operació
quirúrgica (pels efectes creuats amb l’anestèsia); o si s’està prenent ibuprofè o naproxè,
aspirina, sintrom; o quan es vulgui conduir i s’estiguin prenent, a més, benzodiazepines,
alcohol, codeïna o antidepressius; o, en general, quan s’estigui prenen alguna medicació
forta, com ara immunosupressors, o tònics cardíacs tipus digoxina o espironolactona.
Els fruits de L. heterophyllus= japonicus, a dosis de més de 60 g/dia, poden donar
debilitat de cames, opressió al pit i prostració, sense fer perdre, però, la lucidesa.
PRINCIPIS ACTIUS
En conté fins a 259, dels quals 147 (52%) són diterpens del tipus labdà ‒ en resta molt
per investigar sobre llurs activitats fisiològiques ‒. Un 10%, flavonoides. Un 9%, esterols.
Un 8%, fenil-propanoides o glicòsids fenòlics. Un 6%, triterpenoides. Un 5%, iridoides.
Un 3%, ciclopèptids.
• 3-octanol • fenil-propanoides [L. cardiaca]: 4-

• àcid ascòrbic rutinòsid de l’àcid cafeic. [L.
• àcid cafeic japonicus]: osthol, auraptenol,
• àcid cítric meransinhidart, imperatorina, (+)-
• àcid clorogènic sesamina, (-)-gomisina K1, dimetil-
• àcid màlic gomisina J. [L. japonicus]: leonurísid
• àcid oleanòlic A, leonurísid B, leonòsid E, leonòsid
• àcdi rosmarínic F, cistanòsid E.
• àcid tartàric • flavonoides ***
• àcid ursòlic • glucòsids amargants iridoides (acetil
• àcids fenòlics harpagid, ajugol=leonúrid, ajugòsid,
• agujol galiriòsid, stegiòsid I)
• ajugòsid • glucòsid cardíac
• alcaloides pirrolicidínics quaternaris: • humulè
stachydrina (0.5-1.5%), betonicina • lavandulifoliòsid (1%)
(=4-hidroxi-stachydrina) • leocardina
• alfa-humulè • leojaponona A [L. japonicus]
• alfa-pinè • leojaponona B [L. japonicus]
• apigenina • leonurina (a L. japonicus >0.05%)
• astragalina (alcaloide guanidínic)
• benzaldehid • linalool
• beta-pinè • llimonè
• betaïna • marrubina
• betonicina • megastigman-glucòsids [L. japonicus]
• cariofil·lè • monoterpenoides
• catequina • oli essencial : sesquiterpèns
• ciclopèptids [fruits L. japonicus]: (germacrè D, beta-cariofil·lè, alfa-
ciclo-leonurinina, ciclo-leonuripèptid humulè)
A-F, LJAMP1, LJAMP2 • resina
• citròsid A [L. japonicus] • saponines
• clorur potàssic • stachydrina (0.6-1.5% a L. cardiaca/
• colina 0.2-1% a L. japonicus)
• esterols [L. cardiaca]: glicòsids • stachyòsid
esteroides. [L. japonicus]: beta- • stafilionòsid E [L. japonicus]
sitosterol, stigmasterol, beta- • tannins
sitosterona, beta-sitosterol-gluco- • terpèns (monoterpenoides,
piranòsid, ergosterols, diterpenoides **, triterpenoides ****)
syringoesterones, beta-sitosteril- • trigonelina
azelat, ciatisterona, demetil-incisterol • turicina
A3. [L. japonicus fruits]: leonuròsids • verbascòsid
A-D (=derivats de la glucosamina)
** Diterpèns del tipus labdà:
• seco-labdans [L.japonicus] : leoheteronia, leojaponina, villenol; nor-diterpenoides:

àcid leojapònic A, àcid leojapònic B
• furano-labdans [L. sibiricus]: leosibirina, iso-leosibirina, leonotinina, leonotina,
dubiïna, nepetaefuran. [L. japonicus]: leoheterina, hispanolona, galeopsina,
heteronona A, heteronona B, leojaponina.
• lactona-labdans [L. sibiricus]: sibiricinona A, sibiricinona C, isosibiricinona B. [L.

japonicus]: leoheteronina A, leoheteronina C, leoheteronina E, leojaponina C.
• spiro-labdans [L. sibiricus]: leosibiricina, sibiricinona D, sibiricinona E, 15-epi-

sibiricinona D, 15-epi-sibiricinona E, 3-alfa-acetoxi-leoheteronona C, 3-alfa-
acetoxi-leoheteronona E, leosibirinona A, leosibirinona B, 3-alfa-hidroxi-
leoheteronona A; 3-alfa-acetoxi-15-epi-leoheteronona E.
[L. cardiaca]: leocardina, 15-O-etil-leopersina C, 15-O-metil-leopersina C, alfa-15-

epi-O-metil-leopersina C. [L. japonicus]: prehispanolona, preleoheterina,
leoheteronona A, leoheteronona E, 15-epi-leoheteronona B, 15-epi-leoheteronona
D, 15-epi-leoheteronona E, epi-preleoheterina, iso-preleoheterina:
També diterpèns clordànics: isoleopajonina, leonuketal.
*** Flavonoides:
• 2’’-syringilrutina • genkwanina • leonurusoides A-E
• 4’-O-p-cumaril- • heteronòsid • luteolina
apigenina-7-O- • hiperòsid 0.2% • miricetina
glucòsid • hispanona • quercetina
• 5-7-,3’,4’,5’- • isomacrantina • quercitrina
pentametoxi-flavona • isoquercitrina • rutina
• apigenina • isorhamnetina-3-O- • tiliròsid
• apigenina-7-O-beta- rutinòsid • vitexina
glucopiranòsid • isovitexina • wogonina
• astragalina • kaempferol
• daïdzeïna • leojaponina
**** Triterpèns [L. cardiaca]: àcid corosòlic, àcid euscàfic, àcid oleanòlic, àcid ursòlic,
ileafitol D. [L. japonicus]: leonurus-oleanòlid A-J, phlomistetraol B.
L’acció anticancerígena és deguda a: leonurina, phlomistetraol, LS1.

L’acció antidiabètica és deguda a: leonurina, quercetina, stachydrina.
L’acció antihemorràgica és deguda a: 15,16-dinorlabdà (diterpenoide), leojaponina A.
L’acció antiinflamatòria és deguda a: àcid ursòlic, isomacrantina, lavandulofiolòsid,
leojaponina, isomacrantina.
L’acció antimicrobiana és deguda a: àcid ursòlic, leucoscepòsid A, LJAMP1, LJAMP2.
L’acció antiosteoporòsica és deguda a: leonurina.
L’acció antioxidant és deguda a: hiperòsid, kaempferol, leonurisidina A, luteolina,
myricetina, quercetina, kaempferol, rutina.
L’acció antiplaquetària és deguda a: prehispanolona.
L’acció cardiovascular és deguda a: lavandulofoliòsid, leonurina, stachydrina.
L’acció ginecològica és deguda a: leonurina, stachydrina .
L’acció hepatoprotectora és deguda a: cistanòsid E, leonòsids E,F, verbascòsid.
L’acció hipolipidèmica és deguda a: leonuròsids A-E.
L’acció immunomoduladora ****** és deguda als polifenols.
L’acció neuromoduladora és deguda a: leonurina.
L’acció neuroprotectora ***** és deguda a: leonurina, leonurusoleanòlid A.
L’acció renoprotectora és degua a: leonurina, stachydrina.
L’acció vasorelaxant aòrtica és deguda a: leonuketal (diterpenoide espiroquè), ciclo-
leonuripèptids E, F.
*****
• leonurina [L. japonicus] en ictus per oclusió arterial cerebral actúa com
antioxidant i antiapoptòtica: ↓ mieloperosidasa, ↓ nitrat/nitrit (NO), ↓ apoptosi
fibra nerviosa, ↓ contingut aqüós cerebral, ↓ volum infartat, ↓ Bax, ↓
malondialdehid, ↑ SOD, ↑ catalasa, ↑ UCP4, ↑ Bcl-2, ↓ glutamat, ↓H 2O2 ,
↓autofàgia, ↓ JNK.
• stachydrina [L. cardiaca] millora l’estat de l’hipocamp, desinflama, ↓ ICAM-1, ↓

TNF-alfa, ↓NSE, ↓MPO, ↓histona-deacetilasa.
• nor-triterpenoides (leonurusoleanòlids A, B, C, D) [L. japonicus]: ↑NGF (creixement

axons)
• [L. sibiricus, glucòsid de beta-sitosterol, leojaponina]: ↓prolil-oligo-peptidasa
****** ↑ NO, ↓PAF, ↓TNF-alfa, ↓IL-6 , ↓IL-8, ↓ vía de senyals NF-kappa-beta
MÉS INFORMACIÓ
-Phytochemistry and pharmacology of the genus Leonurus: The herb to benefit the
mothers and more”. ZHANG, RUIHAN & LIU, ZHI-KE & YANG, DA-SONG & ZHANG, XING-JIE &
SUN, HAN-DONG & XIAO, WEI-LIE. (2018). “ Phytochemistry. 147. 167-183.
10.1016/j.phytochem.2017.12.016.
-“Microscopic and Phytochemical Comparison of the Three Leonurus Species L. cardiaca,

L. japonicus, and L. sibiricus”. ANNA PITSCHMANN, CHRISTINE WASCHULIN, CHRISTINA SYKORA,
SODNOMTSEREN PUREVSUREN, SABINE GLASL. Planta Med 2017; 83: 1233–1241
BÀBOL
Cardaria draba (L.) Desv. [1815, J. Bot. Appl.,3:163]
= Lepidium draba L. [1753, Sp. Pl. : 645] 2n=(62) 64
Làmina: JAN KOPS
NOMS POPULARS
NOTA: Al mercat majorista es ven com a «Coclearia» del país, tot i no ser-ho.
Alemany: Pfeil-kresse, Herzkresse, Türkische-kresse

Anglès: Hoary-cress, thanet-cress, white-top, heart-podded hoary-cress, hoary
pepper-wort, holly-cress
Àrab: ‫قنيبرة حادة‬
Aragonès: corona, coronas, coroneta.
Armeni: Կոտեմ վայրի (kotem vayri)
Basc/Euskera: draba-belar, lanfina zuria, lanjina zuri, lanjina zuria.
Castellà: babol, blanquilla, capellanes, capellán, cochlearia falsa, draba, flor de
muerto, floreta, floretas, florida, hierba blanca, hinchace, lobón de huerta,
mastuerzo bárbaro, mastuerzo oriental, masuerzo oriental, papola,
saponaria.
Català: amor de pagès, afrontapagesos, bàbol, bàbols, capellans, colet, coleta,
cresta de gall, farots, floretes blanques, frares, guixes, herba apoderada,
herba blanca, morrissà gros, morritort, muixos, pàpoles, palitra, papol,
papola, papoles, paula, pelitre, sabonera.
Estonià: Harilik võõrkress
Finlandès: Kynsimökrassi
Francès: passerage drave, pain blanc
Grec: Βρωμολάχανο / Καρτάρια
Holandès: Pijlkruidkers
Hongarès: Koshomlok
Italià: cocola, lattona
Persa/Farsi: ‫ازمک‬
Polonès: Pieprzycznik przydrozny
Portuguès: erva-da-fome, erva-fome
Turc: Yabani tere
Txec: Vesnovka obecná
Ucraïnès: Кардарія крупковидна
És una herba vivaç, rizomatosa (amb boletes blanques, de la mida d’un cigró,
cartilaginoses disperses per l’aparell radical), glabrescent, amb pèls curts, simples,
eglandulars, unicel·lulars, cònics, verrucosos, blanquinosos cendrosos. Fa entre 10 i 60
cm d’alçària, amb la tija molt ramificada a la zona superior, amb rames ascendents. Les
fulles són enteres de marge una mica dentat. Les basals, de 4-10 cm de longitud, han
caigut quan la planta fructifica i tenen un pecíol clar molt llarg. Les fulles caulinars,de 2
a 7 cm de longitud, són alternes, tenen aurícules agudes, el·líptiques, ovades o
lanceolades; i són ovat-lanceolades agudes. Els estomes són anisocítics, de quocient
amplada/longitud d’1.35. Les flors estan disposades en raïms sense bràctees, agrupades
en panícules corimbiformes de 20 a 120 mm i amb pedicels de 10-12 mm més o menys
patents en la fructificació. Amb sèpals de 2 mm erecto-patents, no gibosos, caducs, a
vegades amb marges blanquinosos; i pètals de 3-4 mm unguiculats blancs. L’androceu
és tetradínam. Té 6 nectaris més o menys confluents en anella. El fruit, de 3.5-4.5 × 3.5-
4.5 mm, totalment glabre, és en silícula amb un septe estret, cordiforme d’àpex més o
menys en tascó (unit a l’estil, de 0.7-1.5 mm), dídima, amb valves lleugerament
carinades, subglobuloses, llises o reticulades. El pedicel fructífer és 2-4 cops més llarg
que la silícula. Hi ha una llavor de 1.5-2 mm, a cada lòcul, ovoide, àptera, llisa. El
pol·len és tri-colpat i prolat.
Dins la família de les Crucíferes, o de la col (Brassicàcies), el gènere Cardaria es
distingeix per ser del grup amb fruit curt o silícula (menys de 2.5 cops més llarg que
ample), en forma de cor, a penes una mica alat o no alat, ni orbicular ni massa
emarginat, i amb les valves reticulades.
La var. repens té els fruits a penes reticulats i poc cordiformes i molt inflats. Es fa a
Europa i Amèrica del Nord. La var. dunense té les fulles gruixudes amb nervació molt
sobresortint i es troba a les platges de sorra marítimes.
La discussió sobre si la planta pertany al gènere Cardaria o Lepidium, des del punt de
vista bioquímic, pels polipèptids dels enzims dels cloroplasts (RuBisCO), sembla ser que
pertanyeria a la secció Lepia (tribu Lepidiae) del gènere Lepidium. Les plantes d’aquesta
secció Lepia DC tenen les silícules ovals, emarginades, amb valves carinades poc alades i
les fulles caulinars superiors auriculades i amplexicaules; a més dels cotiledons enters.
FULLES: en secció transversal mostren el nervi principal en semi-cercle, una epidermis

una mica ondulada a la cara abaxial; sempre amb cèl·lules rectangulars o escairades;
també col·lènquima amb 2-3 capes; i parènquima amb 4-8 capes a sobre el feix vascular;
i parènquima de cèl·lules poligonals regulars; i un feix complet d’esclereida al cim del feix
vascular. El parènquima del mesòfil consisteix en 4 rengles de palissada, excepte a la
zona central on hi ha 2-3 capes de parènquima espongiforme i mesòfil iso-bilateral. El
pecíol, en secció, mostra una epidermis ondulada trilateral amb cèl·lules escairades, i a
sota 1-2 capes de col·lènquima; i a la zona de sobre el feix vascular, 2-6 capes de
parènquima poligonal.
TIGES: en secció transversal mostren epidermis amb cèl·lules escairades, cobertes per
sobre per una cutícula gruixuda. Per sota la bicapa epidèrmica, als reforços angulosos hi
ha col·lènquima de 3 capes. Sota el col·lènquima hi ha 5-6 capes de parènquima cortical.
L’esclerènquima es troba formant 3 capes sobre els feixos floemàtics. El parènquima
medul·lar és unilateral hexagonal, i està format per 24-26 capes de cèl·lules.
REL: en secció transversal mostra tricomes perifèrics. Les 10-18 capes de parènquima
radical està format per cèl·lules cada cop menors cap el centre de la rel. Hi ha càmbiums
de 2-3 capes entre el floema i el xilema. El xilema secundari es troba sota el càmbium, i
el xilema primari més a l’interior. El parènquima medul·lar està format per 8-24 capes de
cèl·lules escairades rectangulars.
Imatges de SEYED MOHAMMAD MOUSAVI, JAVAD SHARIFI-RAD (2014)
epidermis de Cardaria draba vista al ME

gra de pol·len de Cardaria draba vist al ME
detalls del mericarpi de Cardaria draba vists al ME
Fa colònies en marges de camins i talussos o terrenys remenats poc inclinats i molt

assolellats a la terra baixa i muntanya mitjana fins 1500 m snm. No defuig els terrenys
amb salinitat. Preferix sòls argilosos bàsics no gaire humits però poc compactes i pobres
en matèrica orgànica. Probablement sigui nativa europea oriental i asiàtica sud-
occidental, però es troba introduïda a l’Amèrica del Nord (des de principis del segle XX) i
a altres zones de climes temperats. Es fa des de Finlàndia al Marroc, i des de Portugal a
Egipte. Pot estar acompanyada de Medicago lupulina i Hordeum murinum.
Cardaria draba al món, segomns GBIF

ESPÈCIES SIMILARS
Cardaria pubescens es fa als USA.

Cardaria chalepensis es fa al Canadà.
VIRTUTS MEDICINALS
• analgèsica (central i perifèrica)

• antibiòtica (per a Gram+positius i Gram-negatius) (sobre tot l’extracte amb hexà)
• anticancerígena (HeLa, L20B, RD)
• antifúngica
• antioxidant
• carminativa
• comestible (fulles, bullides)
• condiment (llavors com pebre)
• diürètica
• expectorant LLA
• hipoglucemiant
• inhibidora de la hidroxil-metil-glutaril-CoA-reductasa
• inhibidora de la lipasa
• laxant LLA
• refrescant UI FULL
• rubefaent UE LLA
USOS MEDICINALS
• Alternaria • infeccions orina

• anèmia • inflamació crònica
• ateroesclerosis • Klebsiella pneumoniae
• Bacillus cereus • peix tòxic LLA
• Bacillus subtilis • pressió alta
• càncer renal • pròstata inflamada (prostatitis)
• Candida albicans • Pseudomonas aeruginosa
• cistitis • proteïnèmia baixa
• Clostridium perfringens • quists hidatídics (Echinococcus
• colesterol alt granulosus)
• còlics nefrítics • reuma
• Enterobacter sakazakii • Rhizoctonia solani
• Enterococcus faecalis • Rhizopus stolonifer
• Escherichia coli • Sclerotinia sclerotiorum
• escorbut • Staphylococcus aureus
• Fusarium oxysporum • triglicèrids alts
• gasos intestinals LLA • tumors
• glòbuls rojos escassos • urea elevada en sang
• Helicobacter pylori • Verticillium
• hemoglobina baixa
ALTRES USOS
És planta mel·lífera que atrau a les abelles i molts altres insectes beneficiosos per als
conreus.
PRINCIPIS ACTIUS DE CARDARIA/LEPIDIUM DRABA
• (2-hexadecanoïl-oxi-3-hidroxi-propil)-hexadecanoat
• (3,3-dimetil-5-metil-tio-3,4-(2H)-dihidro- pirrol-2-il-idèn)-acetonitril
• (3,3-dimetil-5-metil-tio-3,4(2H)-dihidro-pirrol-2-ilidèn)ace
• (E,Z)-2,6-nonadienal
• (E,Z) piperidina-1-(1-propenil)
• (Z,Z,Z) al·locolat
• 1-(hidroxi-metil)-1,2-etan-diïl èster
• 1-thio-,1-[N-hidroxi-5(metil-tio)-pentar,9-oxa-biciclo[3.3.1]nonà-2,6-diol
• 1,1'metilèn-bis, N[4 amino-butil]aziridina
• 1,2-dimetoxi,trans,N[3[N-aziridil]-propilidè]tetra hidro-furfuralamina,
• 1,3-heptadecín-1-ol
• 1,5-bis-(3-sulfo-sulfanil)-propil-amino)-pentà
• 1,13-tetradecadièn-3-ona
• 2-amino-5-[(2-carboxi)vinil]
• 2‐(4‐hidroxi-fenil)acetonitril 7%
• 2,4-dicloro-6-[(1H-indazol-7-il-amino)metil]-fenol
• 2,6- dihexadecanoate
• 2,6-bis[2-(2-sulfo-sulfanil-etil-amino)-etoxi]-pirazina
• 2,6-bis[2-[2-S-tio-sulfuro-etil-amino]-etoxi]-pirazina
• 2,6-nonadienal
• 2,7-difenil-1,6-dioxo-piridazino[4,5:2',3']-pirrol-[4',5'-d]pírid
• 2,7-difenil-3,7-dihidro-1H-piridazino-[4',5':4,5]-pirrolo-[2,3-d]-piridazina-1,6(2H)-
diona
• 3-butenil-iso-tio-cianat 80% FLO – 6% REL
• 3-pentil-metil-èster de l’àcid oxi-raneundecanoic
• 4‐(metil-sulfanil)-butil-iso-tiocianat 28%
• 4‐(metil-sulfinil)-butil iso-tio-cianat 69% - 6% FLO-72% FRU – 30% REL
• 5-octadecenal
• 5‐(metil-sulfanil)-pentan-nitril 14%
• 5‐(metil-sulfinil)-pentan-nitril 41%
• 8- hidroxi-2-octanona
• 9-(acetil-oxi)-3a,4,5,8,9,11a-h
• 13- heptadecín-1-ol
• àcid (2E)-3-(2-amino-1H-imidazol-5-il)prop-2-enoic
• àcid 9,12,15-octadecatrienoic
• àcid cafeic 7% FULL-13% LLA
• àcid cis,-5,8,11,14,17-eicosapentaenoic
• àcid el·làgic 8% LLA
• àcid fòlic
• àcid fòlic
• àcid fosforotioic
• àcid gàl·lic 4%
• àcid hexadecanoic
• àcid hexadecanoic 11%- 24% REL
• àcid l-(+)-ascòrbic
• àcid N,N'-pentametilèn-bis[s-3-amino-propil tio-sulfúric
• àcid p-anísic 7%
• àcid p-cumàric 5% FULL – 8% LLA
• àcid sinàpic 7-8% LLA
• àcid tànic 3%
• àcid (Z,Z,Z)-9,12,15-octadecatrienoic
• alcaloides
• allil-iso-tio-cianat
• alfa-pinè 5% REL
• beta-D-glucopiranosa
• Cadmi 1ppm
• Calci 4000 ppm
• catecol 3%
• ciclodeca[b]furan-2(3H)-ona
• cicloheptà
• cis-metil-11-(3-pentil-oxiran-2-il)-undecanoat
• cis, benzèn-etanamina, 2-iso-tio-cianat-N-metil-N-[2.trans
• Cobalt 0.6 ppm
• complanatúsid
• corimbolona
• Crom 7 ppm
• cumarines
• dasicarpidan-1-metanol-acetat
• decà 11%
• dibutil ftalat 4 %
• dipalmitat de l’àcid ascòrbic
• dipirrolidin-metà
• duro-hidroquinona
• erisolina
• erucina
• esculetina
• èster acètic de dasicarpidan-1-metanol,
• esteroides
• esterols
• etil-iso-al·locolat
• fenol,2,4-dicloro-6- [(1H-indazol-7-il-amino)metil]
• fenols
• Ferro 4%
• fitol 10%
• flavonoides
• floroglucinol 1%
• formamida-N-metil-N-4-[1-(pirrolidinil)-2-butinil]
• genkwanina-4’-O-beta-D-glucòsid
• gluco-erisolina
• gluco-rafanina
• gluco-sinalbina
• heptadecà 7% FRU
• hexadecà 7 % FRUiso-butil-iso-tio-cianat 14% REL
• imidazol
• iso-rhamnetina 14%
• kaempferol 11%
• leuco-antocians
• luteolina 1-4%
• Magnesi 2.7%
• Manganès 15 ppm
• metil èster de l’àcid pirrolizín-1,7-diona-6-carboxílic
• metil-3,5-dioxo-hexahidro-1H-pirrolizina-2-carboxilat
• miricetina 2-4%
• N-(2-iso-tio-cianato-fenetil)-N-metil-2- (pirrolidín-1-il)-ciclo-hexanamina
• N-(4-aminobutil)aziridina
• N-[3-[N-aziridil] propilidè]
• N-metil-N-(4-pirrolidín-1-il-but-2-inil)-formamida
• N-propenil-piperidina
• naftalèn,1,2-dihidro-2,5,8-trimetil
• Níquel 6 ppm
• nonà 11%
• o-cimè
• octadecà 6% FRU
• paromomicina
• pirrolidina
• Plom 4 ppm
• quercetina 13%
• quinones
• resorcinol 6%
• rhmanocictrina-3-O-beta-D-glucòsid
• S-benzil-l-cisteïnil-S- tetrahidro-piranil-l-cisteïnil-hydrazida
• S-benzil-l-cisteïnil-S-tetrahydro-piranil-l-cisteïnil-hidrazida
• S-èster del trimetilèn-di-imino-dipropà
• saponines
• sinalbina
• sulforafà REL FRU
• tanins
• terpenoides
• tetrahidro-furfurilamina
• vainillina 6%
• Zinc 7 ppm
OLI ESSENCIAL DE LEPIDIUM DRABA
(4-hidroxi-fenil)-acetonitril 0-7% 3-metil-undecà 1%

(E,E )-hepta-2,4- dienal 3,7-dimetil-decà
(E,E )-octa-3,5-dièn-2- ona 4-(metil-sulfanil)-butil-iso-tio-cianat 2-
(E)-fitol 11% PLA AER – 39% FULL 28%
(S)-metil-metan-tio-sulfinat 4-(metil-sulfinil)-butil-iso-tio-cianat 0-
(S)-metil metan-tio-sulfonat 69%
1-(3-etil-oxiranil)-etanona 1.5% 4-(metil-sulfonil)-butil-iso-tio-cianat 0-
1,3-heptadecín-1-ol 5%
1,5-bis-(3-sulfo-sulfanil-propil-amino)- 4-hidroxi-3-metoxi-benzaldehid
pentà 4-hidroxi-benzaldehid
1-tridecà 0.5% 4-metil-dodecà 0.5%
1,2,3-trimetil-ciclohexà 0.5% 4-metil-fenol
2-fenil-acetaldehid 4-metil-tridecà
2-fenil-acetonitril 4-metil-undecà
2-heptadecanal 4,6-dietil-2-metoxi-pirimidina 1.5%
2-iso-butil-2,5-dimetil-ciclohexà 0.5% 5- (metil-sulfanil)-pentan-nitril
2-metil-acetofenona 5-(metil-sulfanil)-pentil-iso-tio-cianat
2-metil-decalín 5-(metil-sulfinil)-pentan-nitril 0-4.5%
2-metil-tridecà 5-metil-hexan-nitril
2-metil-undecà 0.5% 5-metil-undecà 0.5%
2-metoxi-4- vinil-fenol 5,6,7,7a-tetrahidro-4,4,7a-trimetil-
2-nonenal 2(4H) – benzofuranona 0-0.5%
2-pentil-furà 6-(metil-sulfanil)-hexan-nitril
2,2-dimetil-pentanal 2% 6-metil-hept-5-èn-2-ona
2,3-dimetil-decahidro-naftalè 2% 6,10,14-trimetil-2-pentadecan-2-ona
2,3,3-trimetil-1-butè 0.5% 20% PLA AER - 11% FULL
2,3,4,5-tetrahidro-piridina 0.5% 6,10,14-trimetil-pentadecan-2-ona
2,4-pentandiona 1.5% 9-oxa-biciclo-[3.3.1]-nonan-2,6-diol
2,6-dimetil-undecà 0.5% 9,12,15-octadecatrièn-1-ol 5%
3- (metil-sulfanil)-propil-iso-tio-cianat acetofenona
3- fenil-propan-nitril àcid (E)-hex-2-enoic
àcid bis(2-metil-propil)-1,2-benzèn- etil linolenat
dicarboxílic 0.5% etil-èster de l’àcid hexadecanoic
àcid decanoic (=càpric) 0-0.5% etil-linoleat 3.5%
àcid dodecanoic (=làuric) 0-2% farnesil acetona 0.5%
àcid eicosanoic 0.5% fitol 10%
àcid hex-2-enoic gamma-sitosterol 1%
àcid hexadecanoic (=palmític) 11% geranil-acetona 0-0.5%
àcid hexanoic (=caproic) germacrè B
àcid linoelaídic 1% germacrè D 0.5%
àcid nonanoic (=pelargònic) gibberelina
àcid octadeca 9,12-dienoic (=linoleic) heneicosà
2.5% heptacosà 1%
àcid octadecanoic 1% heptan-nitril
àcid octanoic (=caprílic) hexadecà
àcid palmític 4% hidroxi-2-octanona
àcid tetradecanoic 0-1.5% iso-butil-iso-tio-cianat
àcid tetradecanoic (=mirístic) linalool
alfa-ionona menta-furanona 2.5%
benzaldehid metil-èster de l’àcid hexadecanoic
benzil-iso-tio-cianat metil-linolenat 2.5%
beta-ciclocitral naftalè,1,2-dihidro-2,5,8-trimetil
beta-ionona 0-1.5% nonadecà
bis(2-etil-exil)-ftalat 12.5% nonanal
but-3-enil-iso-tio-cianat FLO 2% o-cimè
decà octadecà
decahidro-1,6-dimetil-naftalè 4.5% pentacosà
decahidro-2,6-dimetil-naftalè 1.5% ses-butil iso-tio-cianat
dibutil-ftalat 0.5-5.5% tetracosà 0.5%
diciclo-hexil-propan-di-nitril 7.5% tetradecà 0.5%
dimetil-sulfòxid 3.5% tricosà
dodecà 6% undecà 2.5%
eicosà 0.5%
ergostà-4,6,22-trièn-3-alfa-ol 1%
1: 4-(metil-sulfanil)-butil-iso-tio-cianat (=erucina)
2: 5-(metil-sulfanil)-pentan-nitril (=erucina-nitril)
3: 4-(metil-sulfinil)-butil-iso-tio-cianat (=sulforafà)
4: 5-(metil-sulfinil()-pentan-nitril (=sulforafà nuitril)
5: (4-hidroxi-fenil)-acetonitril (=sinalbín nitril)
6: 4-(metil-sulfonil)-butil-iso-tio-cianat (=erisolina)
MÉS INFORMACIÓ
http://qu.edu.iq/repository/wp-content/uploads/2017/03/had10.pdf
HAIDER MASHKOOR HUSSEIN: «Determination of phytochemical composition and ten
elements content (Cd, Ca, Cr, Co, Fe, Pb, Mg, Mn, Ni, Zn) of Cardaria draba by GC-MS,
FT-IR and AAS techniques». International Journal of Pharma amb Bio Sciences 2016
July; 7(3):(B) 1009-1017.
https://www.researchgate.net/publication/
329104446_Cardaria_drabra_L_A_review_of_Phytochemistry_and_Therapeutic_Uses
«Cardaria draba L.: A review of phytochemistry and therapeutic uses». MOHAMED
FANOKH AL-OWAIDI, ESTABRAQ H. NASER, SALAM AHMED ABED. Plant archives 19 (1) Nov.
2018.
ANI RADONIC, IVICA BLAZEVIC, JOSIP MASTELIC, MARINA ZEKIC, MIRJANA SKOCIBUSIC, ANA
MARAVIC: «Phytochemical analysis and antimicrobial activity of Cardaria draba (L.)Desv.
Vlatiles.» Chemistry & Biodiversity- vol 8 (2011).
Lepidium latifolium L.
[1753, Sp. Pl. : 644] 2n = 24 (48)
Làmina: JAN KOPS
NOMS POPULARS
Alemany: Pfefferkraut
Anglès: Broad-leaved pepperweed, perennial pepperweed, pepperwort, dittander,
dittany, tall whitetop
Castellà: rompepiedras, lepidio, mastuerzo mayor, piperisa, candelero de Salomón,
lepidio de Plinio, mastuerzo montesino, seiteraje
Català: herba arenera, herba de la fluxió, morritort bord, herba del mal de queixal
Eslovè: Draguša
Àrab: ‫رشاد عريض األوراق‬
Estonià: randkress
Finlandès: Isokrassi
Francès: grande passerage, passerage à grandes feuilles
Gaèlic: Piobracas
Gal·lès: Pupurlys llydanddail
Gallec: herba pimenteira
Hebreu: ‫שחליים גבוהים‬
Holandès: Peperkers
Italià: lepidio latifoglio
Polonès: Pieprzyca szerokolistna
Portuguès: erva-pimenteira
Txec: Řeřicha širokolistá
Ucraïnès: Хрінниця широколиста
Xinès: 宽叶独行菜
Dins les Crucíferes i dins el gènere Lepidium, aquesta espècie es caracteritza per tenir les
fulles basals ovals enteres, coriàcies, molt planes, denticulades al marge, i els fruits de 2
× 2 mm pubèruls, no alats o a penes alats a l’àpex. També per tenir els pètals iguals, o
més llargs, que els sèpals. És planta vivaç o perenne, rizomatosa, glauca, glabra en
general, amb tiges de 1-2 m, dretes, ramificades a dalt. Tiges forts, anguloses a la zona
basal, arrodonides més amunt, de color verd blavós cendrós. Fulles coriàcies. Les basals
de 20 × 6 cm, peciolades, molt rarament pennatilobades, gairebé sempre enteres,
denticulades. Les caulinars curtament peciolades, des d’ovades-lanceoaldes a linear-
lanceolades, enteres, denticulades. Les superiors com si fossin bràctees. Raïms densos
formant inflorescències paniculiformes, amb pedicels de 4-5 mm, erecto-patents, glabres.
Sèpals de 0.8-1 mm, suborbiculars, amb voraviu blanquinós, una mica vil·losos. Pètals
de 1.5-2.5 mm, amb làmina suborbicular, més gran que la ungla, blancs. Estams 6, amb
anteres grogues. Fruits de 1.8-2.3 × 1.5-2 mm, de suborbiculars a el·líptics, molt
lleugerament escotats, una mica pubescents. Estil de 0.2 mm. Llavors de 1-1.2 × 0.8-1
mm, d’ovoides a subglobuloses, àpteres, papil·loses, de color roig.
HISTÒRIA
PLINI EL VELL (segle I) deia que contra la ciàtica, gota o dolors a les articulacions va molt
bé capolar les fulles i barrejar-les amb llard vell sobre la zona adolorida durant 2 hores
(dones) o 4 hores (homes). Recomanava després aplicar-hi la barreja d’oli amb vi i tapar-
ho amb llana fins que se suï. Per a NICHOLAS CULPEPER, (segle XVII), a més, la fulla lleva
les impureses o decoloracions de la pell, i també les marques de cicatrius, cremades o
crostes. I el suc, amb cervesa, fa que el part vagi més de pressa.
La filla de LINNÉ, CRISTINA, observà durant les nits que salten guspires entre les flors, de
manera espontània.
Es fa, segurament subespontània, en ribes de rieres, amb molta matèria orgànica, a

Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Introduïda a Amèrica i a Austràlia. A Ladakh (Caixmir) es
fa entre 2500 i 4500 m snm. És activa a 42º C i resisteix fredorades i sequeres intenses.
Pot ser invasiva.
Lepidium latifolium al món, segons GBIF
Lepidium latifolium a Catalunya, segons

http://biodiver.bio.ub.es/biocat
VIRTUTS MEDICINALS/ COMESTIBLES
• anticancerigen (NCI-60) • depuratiu

• antiinflamatori • diürètic
• antioxidant • ecbòlic
• antitumoral • estomacal
• aperitiu • hepàtic
• comestible (Shangso chonma: fulles • hipoglucemiant
tendres, bullides dos cops, i fregides amb • litotríptic
sal, all, ceba i masala)(poncelles en • protector de l’ADN
vinagre) • repel·lent d’insectes
• condiment • tònic
USOS MEDICINALS
• artritis • escorbut
• càlculs renals o biliars • escrofulosis
• cames adolorides • febre (bany de peus)
• càncer de bufeta UM-UC-3, T24 • glioblastoma LN229
• càncer d'estómac MGC-803 • gota
• càncer de fetge HepG2 • hipertensió
• Candida albicans • lumbago
• ciàtica UE • mal de cap (bany de peus)
• crostes • mal de queixal
• cremades • marques a la pell
• diabetis • part lent
• dolors articulars UE • prostatitis (amb hiperplàsia)
VETERINÀRIA
L’extracte ataca la Varroa destructor dels ruscs, respectant les abelles.
PREPARATS
• Liniment antireumàtic: 1 L d’alcohol + 4 rels de Lepidium latifolium + 3 dents d’all.

Es deixa macerar 15 dies. Es fan fregues amb el líquid xopant un cotó-fluix a les
zones adolorides.
• Amulet preventiu de malalties: una rel penjada del coll.
PRINCIPIS ACTIUS
• 4-metoxi-glucobrassicina
• 15,17-diona-16-hentriacontanol
• àcid esteàric 13-33%
• àcid làuric 1-2%
• àcid linoleic 4-6.5%
• àcid linolènic 7-52%
• àcid mirístic 1-1.5%
• àcid oleic 1-4%
• àcid palmític 19-31%
• àcid palmitoleic 0.3%
• àcid pentadecanoic 1-7%
• àcids grassos moinoinsaturats 1-4.5%
• àcids grassos poliinsaturats 11-53%
• àcids grassos saturats 36-68%
• allil-iso-tio-cianat
• anteraxantina
• apetalumòsid B6
• epi-tio-nitril-1-ciano-2,3-epi-tio-propà
• fenil-etil-glucosinolat
• fenols 30%
• flavonoides 54-71%
• glucobrassicina
• glucochelorina
• glucococlearina
• glucoiberina
• gluconapina 10%
• glucorafanina 10%
• glucotropeolina
• goma
• kaempferol-3-O-(2-O-feruloïl-beta-D-glucopiranosil-(1-2)-beta-D-glucopiranòsid)-7-O-
glucopiranòsid
• kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranòsid-7-O-alfa-L-rhamnopiranòsid
• kaempferol-3-O-beta-D-glucopiranosil-(1-2)-beta-D-glucopiranòsid-7-O-beta-D-
glucopiranòsid
• kaempferol-3-O-beta-D-soforòsid-7-O-alfa-L-rhamnòsid
• kaempferol-3-O-robinòsid-7-O-(2″″-(E)-feruloïl)-soforòsid
• kaempferol-7-O-alfa-L-rhamnopiranòsid
• mucílag
• quercetina-3-O-(2,6-di-O-beta-D-glucopiranosil)-beta-D-glucopiranòsid-7-O-alfa-L-
rhamnopiranòsid
• quercetina-3-O-beta-D-soforòsid-7-O-alfa-L-rhamnòsid
• sinigrina 75%
• zeaxantina
EFECTES FISIOLÒGICS DEL LEPIDIUM LATIFOLIUM
L’epi-tio-nitril-1-ciano-2,3-epi-tio-propà té efecte anticancerigen ja que promou

l’apoptosis tant per la via intrínseca com per la via extrínseca.
MÉS INFORMACIÓ
«Evaluation of nutritional and anrtioxidant status of Lepidium latifolium Linn.: a novel

phytofood from Ladakh.» TARANDEEP KAUR, KHADIM HUSSAIN, SUSHMA KOUL, RAM
VISHWAKARMA, DHIRAJ VYAS. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0069112 (August 2, 2013)
OLIVERETA
Ligustrum vulgare L.
[1753, Sp. Pl. : 7] 2n = 46

Flors de Ligustrum vulgare. Foto: JOHN DE VOS
NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher liguster/Liguster/Beinholz / Gemeiner liguster / Rainweide /

Tintenbeere / Tintenbeerstrauch / Zaunriegel
Anglès: Wild privet/Common / Common privet / European privet / Prim / Privet
Àrab: ‫تمرحنة شائعة‬
Aragonès: dentisco, legustre, pisasang, yerba de las andaderas, aligustre, dentisco,
legustre, pisagang.
Armeni: Սրնգենի սովորական
Bable: Cornapú
Basc/Euskera: arbustu arrunt, arbustu arrunta, arbustu-arrunta, belchalea, beltzale,
biñorría, sosakusi, sosakusia, zuhain madarikatu.
Castellà: Aligustre/Alheña / Cornapuz / Malmadurillo / Olivilla / Trueno/ Abusto,
albeña, albena, alfeña, alfena, alheña, aligustre, azahar silvestre, boje,
capicuerno, cornapuz, legustio, ligustro, ligustro germánico, malamdurillo,
malmadurillo, malmarudillo, matahombres, mata-hombres, olivastro, palillo
duro, árbol de alheña, árbol del paraíso, sanguñera, sebe de jardín,
Català: Olivereta/Albena / Escanyacabres / Herba dels fics / Llampuga /
Llampuga blanca/ albena, albenga, alenga, alenya, alhenya, aligustre,
alquena, herba dels fics, olivella, pixasang, sanguinet, troana, abreguet,
belxaliá, binyorrià, rotabec, sosacusià
Danès: Almindelig liguster/Liguster
Eslovac: Zob vtáčí
Eslovè: Navadna kalina/Kalina navadna
Finlandès: Aitalikusteri
Francès: Troène commun/Troène vulgaire/Raisin de chien / Troène d'europe
Gaèlic: Pribhéad
Gal·lès: Prifed/Gwewydd / Pryfet / Rhyswydden / Yswydden gyffredin
Gallec: alfaneira, alfaneiro, alfeneiro, alfenheiro, fiadeira, fiafeira, fiaza, filseira,
fusera, galiña gorda, ligustro, santantoninhas, santantoniñas, tilseira,
tousera.
Grec: Λικούστρο το κοινό/ Αγριομυρτιά/ Μυρτολιά
Holandès: Wilde liguster/Liguster
Hongarès: Közönséges fagyal/Fagyal / Vesszős fagyal
Italià: Ligustro comune/Ligustro/ Olivella; Mariseli; Maruseli; Scìepolàr; Scrìul;
Tamarìz; Varuseli; Olivetta; Ischio; Conastello; Guistrico; Rovistico;
Sanguinello
Japonès: せいよういぼた
Noruec: Liguster
Persa/Farsi: ‫برگ نو‬
Polonès: Ligustr pospolity
Portuguès: Alfeneiro/Alfena / Alfenheiro / Ligustro / Santantoninhas /
Santoninhas/alfaneira, alfaneiro, alfeheiro, alfena, alfeneiro, alfenheiro,
alfeninheiro, cascafilgueiro, fiafeira, filseira
Rus: Бирючина обыкновенная
Serbi: Калина/Дивља калина / Европска калина / Обична калина/
Kalina/Divlja kalina / Evropska kalina / Obična kalina
Suec: Vanlig liguster / Liguster
Turc: Kurtbağrı
Txec: Ptačí zob obecný/Ptačí zob
Ucraïnès: Бирючи́на звича́йна/Бирючина звичайна
NOTA: Aleheña, o denominacions similars, venen de l’àrab Al-hinna. Però l’autèntica

henna és la Lawsonia inermis, i s’empra encara avui per a tenyir el cabell, principalment
de color roig. Al poble d’Olivella (El Garraf), o almenys en el seu terme, sí hi ha aquesta
planta, tot i que els habitants pensen que el nom del lloc deriva d’Olivera. Per altra
banda, és curiosa l’equivalència entre el privet anglès (nom de la planta) i el privet rus
(salutació molt informal). L’etimologia eslava ens diu que el mot privet deriva de “que se’n
parli”.
L’olivereta és un arbust normalment de 1.5 m d’alçària però que pot arribar als 3 m, de
fulles oposades, decussades, enteres, glabres, lanceolades, coriàcies, quasi persistents
però al final caduques, de flors blanques, oloroses, en raïms atapeïts terminals, i fruits
negres al madurar, rodons, de 6-8 mm. Les flors són bisexuades, actinomorfes,
tetràmeres. Estams 2 inclosos i adnats a la corol·la amb anteres amb 2 teques de
dehiscència longitudinal. Pol·len tricolporat. Carpels 2 fusionats, ovari súper, bilocular,
amb 2 òvuls pènduls per cada lòcul, de placentació axial. Òvuls amb un sol tegument i
amb la nucel·la amb poques cèl·lules. Estil únic acabant en estigma bífid. Nèctar
segregat pels òvuls. Inflorescència de panícules terminals de perfil oval-piramidal, densa.
Corol·la de 4-6 mm, de color blanc crema, gamopètala, més o menys obcònica o en
embut, amb 4 lòbuls en forma de caputxa, i tub menys llarg que els lòbuls. Calze
gamosèpal, petit (1 mm), campanulat amb 4 lòbuls. Escorça de color gris castany verdós
llisa, amb lenticel·les d’1 mm, arrodonides o el·líptiques travessades. Branques joves amb
pubescència diminuta. Les fulles són més arrodonides com més basals siguin. Pecíol de
2 mm. Limbe de les fulles basals de 12 ×16 mm. Limbe de les fulles apicals: 10-15 × 30-
40 mm.
La família de les Oleàcies, que compta amb unes 600 espècies agrupades en uns 29
gèneres, es distingeix per les flors gamopètales, superovàriques anisostèmones, el fruit
en drupa o baia. En el cas del gènere Ligustrum el fruit és en baia. La sotstribu (dins la
tribu Oleeae) de les Ligustrinae es distingeix per l’ovari amb 2 òvuls pènduls a cada lòcul.
És espècie típica europea, i de la part més occidental de l’Àsia, i del Magreb; introduïda a
Amèrica del Nord, SE d’Austràlia, i a jardins del Japó. Es fa a marges de boscos i de
bardisses de l’alzinar i les rouredes, preferentment sobre sòls calcaris amb saó, no massa
rics en nutrients però on no hi hagi res de salinitat; arriba fins a uns 1300 m snm. Solen
acompanyar-la:
Brachypodium sylvaticum Coriaria myrtifolia Crataegus monogyna
Clematus flammula Cornus sanguinea Euphorbia amnygdaloides
Hedera helix Rosa canina Rubus ulmifolius
Prunus spinosa Rosa sempervirens
Pteridium aquilinum Rubia peregrina
A Catalunya es troba arreu, llevat de a les planes àrides i a l’alta muntanya. A la

península hispànica es pot trobar dispersa arreu excepte al terç SW.
La planta era coneguda pels clàssics del segle I: PLINI II, VIRGILI, DIOSCÒRIDES.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el «privet» és planta regida per la Lluna. S’empra
per rentar nafres, reduir inflamacions i estroncar secrecions. L’oli on s’hagin macerats
les seves flors al sol és molt bo contra les ferides inflamades, i ple mal de cap per excés
de calor. El destil·lat aquós o hidrolat de les flors refreda, asseca i desinflama, el ventre,
l’estómac, la matriu, ja sigui pres ja sigui aplicat per fora. També va bé quan es treu
sang per la boca o per altres parts i contra el llagrimeig als ulls.
Relació entre Sant Cugat del Vallès i l’Olivella: SANT CUGAT era un home fort, alegre, i que
atreia moltes amistats. Un germà seu era SANT FELIU. Germà potser no en sentit estricte,
sinó simbòlic. Ambdós varen morir com a fruit de la persecució de DIOCLECIÀ, l’any 304.
Provenien de Tunísia. Al segle VI, es constatà la tradició de “spargere ligustri” a la seva
tomba. És a dir, adornar-la amb branques d’Olivella. Varen passar pocs anys des de la
degollació de Sant Cugat, al poble homònim ara del Vallès Occidental, el 304, fins al
reconeixement oficial del cristianisme com a religió de l’imperi romà (313). El simbolisme
de l’Olivella pot ser doble: com a triomf dels homes forts i honorables, d’una banda, i com
a planta que malgrat sigui tallada i retallada, torna a brotar. Aquesta devia ser la
intenció dels cristians companys de Sant Cugat. A més, la planta tant es troba a Tunísia
com a Catalunya. Les baies ens recorden la sang dels màrtirs, però l’olor de les flors, la
glòria celestial.
• amargant
• antiinflamatòria FLO
• astringent FLO FUL ESC
• deshabituant del tabac (glopejant aigua de les fulles)
• immunoestimulant (incrementa el nombre de cèl·lules auxiliars T)
• laxant ESC
• vulnerària
USOS MEDICINALS
• amigdalitis FUL FLO • mal de cap

• ciàtica FLO + oli UE • nafres a la boca FUL
• diarrea • nafres d’evolució lenta petites FRU
• estomatitis • remei general FUL
• hemorràgies • tumor d’úvula FUL
• kraurosis FUL • ulls que llagrimegen
• leucorrea FUL
ALTRES USOS
- L’aigua de les fulles s’empraven per netejar ferides o simplement com sabó.
- El suc dels fruits, de color blau/violeta, s’emprava per a acolorar alguns vins, i
també, simplement, com a tinta per escriure.
- L’escorça s’emprava per a tenyir la llana de groc verdós, amb alum com a
mordent. Els fruits la podien tenyir de violeta morat, també amb alum com a
mordent.
- Les rames s’empraven per pegar els nens molt petits.
- És planta decorativa, amb flors d’olor agradable, que pot fer tanques als jardins i
patis de les cases. Resisteix molt bé tota mena de terrenys i molt en especial la
poda intensiva.
- Els branquillons s’empraven per fer cistellets.
- Sembla cert que les corones dels guanyadors en els concursos clàssics d’atletisme
eren fetes amb branques d’Olivella, a més de llorer i olivera.
POSSIBLE TOXICITAT
Intoxicació amb les baies: en nens petits ja només 5 baies poden donar lloc a basques,
diarrees, i mal de panxa. Més de 10 baies poden donar lloc a convulsions nervioses,
depressió respiratòria, hematúria i fallada renal. Per contacte amb la pell poden donar
lloc a dermatitis irritativa.
DOSIFICACIÓ (segons JEAN VALNET)
Per ús intern cal emprar les fulles en decocció: 50 g per litre. Fer-ho bullir només 1
minut. Deixar reposar 15 minuts. Beure’n dos gots al dia.
Per ús extern, convé emprar la decocció més concentrada i combinar les fulles amb arrel
de Malví.
PRINCIPIS ACTIUS I EFECTES FISIOLÒGICS
• àcid behènic ESC

• àcid behènic: a l’escorça. Cosmètic.
• àcid siríngic ESC
• àcid siríngic: a l’escorça. Antioxidant a 30 ppm (IC40)
• cinchonina
• ligulina: als fruits (matèria colorant)
• malvidina-3-glucòsid FUL
• mannitol: a l’escorça. Contra el glaucoma, inflamacions, nefritis, malaltia de
REYE, espasmes, cucs intestinals. I com a edulcorant, per prevenir mutacions, i
oxidacions per radicals lliures. És diürètic, i laxant.
• resina ESC
• siringina: a la fulla. Baixa la tensió, és adaptogen, antipirètic. Rebaixa la resposta
immunitària, per la via del complement. Rebaixa l’estrès. És neurotròpic y tònic.
• taní: a les fulles i a l’escorça (6-10%). Contra cucs intestinals, bacteris, càncer,
diarrea, disenteria, intoxicació hepàtica, SIDA, hipertensió, mutacions, pèrdua de
grassa, nefritis, radicals lliures (antioxidant només amb 1/3 de l’activitat de la
quercetina), tumors (via xantina-oxidasa i ornitina-descarboxilasa), nafres, virus,
càries (via la glucosil-transferasa), immunitat disparada, oxidació de les grasses.
Els tanins poden ser psicotròpics, i IMAO (anti-Parkinson).
ESPÈCIES SIMILARS (* les més comunes)
La única que es considera nadiua d’Europa és Ligustrum vulgare. La majoria de la resta,

tot i que hi viuen per haver estat plantades als jardins, son originàries de l’Àsia més
oriental.
De les 50 espècies que conformen aquest gènere, les més emprades com a medicina son:
- Ligustrum glomeratum: bosses de pus.
- Ligustrum ibota; tònic com el cafè, berrugues.
- Ligustrum indicum: magolaments, diürètic, odontitis.
- *Ligustrum japonicum: bactericida, tònic com el cafè.
- **Ligustrum lucidum: mal de cap, refredat, restrenyiment, sordesa, debilitat en la visió,
debilitat en la musculatura de l’esquena, febre, hepatitis, insomni, reuma, palpitacions,
envelliment, nefritis, tumors, vertigen.
- Ligustrum obtusifolium: diürètic, hemostàtic.
- *Ligustrum ovalifolium: diürètic, hemostàtic.
- Ligustrum robustum: contra el mal de dents.
ASSUTZENA
Lilium candicum L.
[Sp. Pl. 61 (1753)]
Làmina: CARL FRANZ GRUBER Foto: BERTRAND BUI

NOMS POPULARS
• Àrab: ‫زنبق أبيض‬

• Aragonès: azucena, bara de San Antonio, lirio blanco, vara de San
Antonio, vara de San José.
• Euskera: Amabirginaren lore, San Josefen lili, azucena,
iondonioane-lili, juane-lili, jundane, liliya, lislora, zitori,
zitori arrunt.
• Castellà: azucena, azucena blanca, azucena común, azucena con la
flor rayada de líneas purpúreas, azucenas blancas,
azuzena, lilio, lirio blanco, rosa de Juno, vara de San José.
• Català: assutzena, assutzena, açucena, espasa, lliri, lliri blanc,
lliri blanc de Sant Josep, lliri blanch, lliri d'olor, lliri de
Sant Antoni Abat, lliri de Sant Joan, lliri de Sant Josep,
lliri de sant Antoni, lliri dólor, lliri gran, lliris blanc de
Sant Josep, lliris blancs, lliris blancs de Sant Joan, lliris
de Sant Antoni, lliris de Sant Joan, lliris de Sant Josep,
lliris dáigua.
• Francès: Lys Blanc, Lis Blanc.
• Hebreu: ‫שושן צחור‬
• Mallorquí: assucena, assutzena, lliri, lliri blanc, lliri blanch.
• Portuguès: assucena, açucena, açucena branca, bordões de São José,
cajado-de-Sâo-José, cajado-de-São-José, cajado-de-Sâo-
José, cebola cecêm, cebola cessêm, cebola de açucena,
cebola seçena, cecêm, flor de liz, lirio branco, lirio de San
Antonio, liz, sinais, sucena, suçena, çucena.
• Valencià: assutzena, susena.
L’assutzena o lliri blanc és una planta vivaç, que hiberna deixant els bulbs
ben enterrats a terra. Com més profunds, més triguen a fer flors. Prefereix una
mica d’ombra arran de terra, però força llum a dalt. La planta pot passar del
metre i mig d’alçada si troba el terreny i el rec adient. Els bulbs són unes
cebes d’escates grogues. Les fulles inferiors són oblongues, divaricades, i les
superiors menors, més estretes i més erectes. Les fulles caulinars són estretes,
esparses, i una mica ondulades. Flors molt grans, blanques, amb olor dolça
molt penetrant. Les poncelles primer són dretes, després les flors són
divaricades. Flors apareixen en raïms de 3-10 espaiats, amb bractèoles.
Periant acampanat molt obert, amb pètals corbats cap enfora al terç distal,
glabres. Estil prim, que ultrapassa els estams (que són molt rectes i grossos).
A Gombrèn floreix pel juliol. Dins de casa, les flors fan tanta olor que poden
arribar a provocar mal de cap o mareig.
VARIETATS
var. aureomarginatum Elwes var. purpureum Weston
var. cernuum Weston var. rubrolineatum H. Vilm.
var. monstruosum H. Vilm. var. salonikae Stoker
var. peregrinum (Mill.) Pers. var. striatum Baker
var. plenum Weston var. variegatum Loudon
var. purpureostriatum Souillet
HISTÒRIA
És un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a
ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. Era ja citat ja per CARLEMANY al
Capitulare de Villis. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat,
virginitat, puresa, i poder. Antigament era ja una planta venerada. Hom creia
que provenia de la llet de Juno (=Hera), deessa del matrimoni. El perfum de les
flors hom considera que dona pau, que calma el dolor degut a ruptures
sentimentals, i que facilita la continuació dels projectes ja començats. A la
Bíblia (Eclesiastès 50:8) l’assutzena és citada com a símbol d’honor i glòria,
referint-se al summe sacerdot Simeó, fill de Johanan: 6) Era com un estel
quan brilla entre els núvols, o com la lluna plena un dia de festa; 7) com el sol
quan il·lumina el palau reial, o com l’arc de Sant Matí quan apareix entre els
núvols; 8) com les flors entre el brancatge a la primavera, com assutzena vora
el rierol, o com rama de cedre a l’estiu”.
DIOSCÒRIDES assegurava que les fulles matxucades alleugerien la inflamació

provocada per les pinçades de serps. Bullides, alleugereixen la de les cremades
per foc. Els bulbs matxucats amb mel, assegurava que ajuden a ajuntar els
nervis tallats.
Segons NICHOLAS CULPPEPER, és una planta regida per la Lluna. Ell creia que,
per la seva oposició a Mars, expel·leix els verins. Perquè això passi, cal beure’n
la decocció (dels bulbs: 40 g) en vi. El suc del bulb, deixat en extracte de Malta
i cuit i menjat amb pa, és un bon remei, segons ell, contra la hidropesia. Diu
també que l’ ungüent fet amb el bulb i llard de porc serveix per guarir
cremades i úlceres al cap.
Segons QUER, l’oli cal preparar-lo posant durant 3 dies els pètals de les flors
en oli i anar renovant els pètals fins a que passin 9 dies. Si no es renoven,
aleshores es poden florir.
VIRTUTS MEDICINALS DE L’ASSUTZENA
 antiespasmòdica  emmenagoga (pol·len)

 antigenotòxica  emol·lient
 antiinflamatòria  expectorant
 antioxidant  mucolítica
 antivírica (HSV-2)  perfum (oli essencial de les
 astringent flors, Baiser Vol, Dolce Vita,
 cicatritzant Pleasures)
 cosmètica  resolutiva
 diürètica (3 g / 100 mL  sudorífica
decocció)  vulnerària
AFECCIONS TRACTADES AMB LLIRI BLANC
 abscessos (flegmons)  carn-esqueixats (bulbs en

 amenorrea (manca de aiguardent)
menstruació)  caspa
 barbs (a la cara) (destil·lat  cops (flors deixades en
aquós) aiguardent)
 berrugues  cremades (flors)
 cabell dèbil  dermatitis
 càncer de mama  durícies
 càncer de matriu  èczemes
 càncer de pulmó  edemes (bulbs tendres)
 epilèpsia (pol·len)  part
 erisipela (fulles, llavors)  pigues
 espasmes  pits petits
 febre (bulb bullit en vi)  reuma (flors matxucades en
 ferides (bulbs) cataplasma / bulbs cuits a la
 fongs (bulbs) brasa)
 furóncols (pasta de bulbs  serps, mossegades (fulles,
bullida en llet, aplicada llavors)
calenta, 3 cops al dia)  talls (carn i nervis)
 gastritis  tiroïditis per hipertròfia
 gota (cataplasmes de bulbs bullits
 hepatitis en vinagre)
 herpes zòster  tos (destil·lat aquós)
 indigestió (fulles matxucades  tumors
en cataplasma)  úlceres (bulb bullit en vi)
 mal d’orella (flors en oli  ulleres (ennegriment
renovades) periocular)
 mastitis  varicel·la
 nàusees  voltadits
 pal·lidesa a la cara (bulbs  xarampió (flors i tela vermella
bullits en vi) envoltant el nen malalt perquè
 la malaltia e faci més via)
PREPARATS
 Remei per madurar i rebentar els furóncols. Una cabeça de Lliris

(Lilium candidum), fer-la bullir i, quan siguin cuits, cal aixafar-los i
posar-hi greix dolç de porc + Safrà en rama, sobre el gra que s’hagi de
rebentar. [ LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn].
 La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum), confitada en licor d’Anís,
s’empra per fer pujar la carn dels talls. [MARIA ORRIOLS de Gombrèn].
 Per curar els talls, s’hi posa oli de Lliri Blanc (Lilium candidum).
[ISABEL BOIXADER, de Gombrèn]
 La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum) es posava en oli i aiguardent per
guarir ferides, per pellar-les i per netejar-les. [CARME CORTACANS,
TON CORTINA i JOSEP CORTINA de Gombrèn].
 Els Lliris de Sant Anton (Lilium candidum) es posaven en aiguardent.
L’aiguardent es prenia contra el mal de ventre. També es podien
menjar els lliris. [MATILDE CANAL I TORRENTÓ, de Santa Maria de
Besora].
La inhibició del càncer de mama es fa a través de l’estimulació del gen

proapoptòtic p53, almenys en la línia cel·lular MCF-7. Són anticancerígens el
jatropham, el flavonol kaempferol i les saponines de l’espirostanol.
L’acció antivírica és més preventiva que curativa.
PRINCIPIS ACTIUS DEL LILIUM CANDIDUM
Els bulbs contenen

 2-feniletil-alfa-L-arabinopiranosil-(1-->6)-beta-D-glucopiranòsid, 2-fenil-
etil-palmitat
 àcid metil-succínic
 àcid metil-glutàmic
 antocianines
 etiolina (alcaloide)
 flavonol de kaempferol
 glucomananes
 jatrophan
 jatrophan-glucòsid
 liliosterines
 midó
 oxidases
 pirrolina (derivats)
 saponines de l’ espirostanol
o (25R,26R)-26-methoxyspirost-5-ene-3 beta,
o 17 alpha-diol 3-O-[O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->2)-O-[beta-D-
glucopyranosyl-(1-->4)] -beta-D-glucopyranoside],
o 17 alpha-diol 3-O-[O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->2)-O-[6-O-
acetyl-beta-D-glucopyranos yl- (1-->4)]-beta-D-glucopyranoside],
o 17 alpha-diol 3-O-[O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->2)-beta-D-
glucopyranoside]
o (25S)-spirost-5-ene-3 beta,
o 27-diol 3-O-[O-beta-D-glucopyranosyl-(1-->3)-O-alpha-L-
rhamnopyranosyl-(1-->2)-O - [beta-D-glucopyranosyl-(1-->4)]-beta-
D-glucopyranoside]
 saponines del furostanol
La fracció dels tri-glicòsids de les saponines és la O-alpha-L-rhamnopyranosyl-

(1-->2)-O-[beta-D-glucopyranosyl-(1-->6)]-beta - D-glucopyranose, formant-se un
pont O-glucosídic amb el C-3 de l’aglicona.
Les flors contenen:

 iso-rhamnetina-3-O-rutinòsid
 beta-sitosterol
 beta-sitosterol-glucòsid
MARCÒLIC
Lilium martagon L.
[1753, Sp. Pl. : 303] 2n = 24

foto: JEAN-CLAUDE CALAIS
foto: TIERRY RAVAYROL foto: LILIANE ROUBAUDI

NOMS POPULARS
Alemany: Türkenbund/ Türkenbund-lilie

Anglès: Martagon lily / Martagon / Turk's cap lily
Àrab: ‫زنبق بنفسجي‬
Aragonès: azuzena de puerto, azuzena silbestre, lidio, azucena silvestre, martagón.
Basc/Euskera: citogorria, zitogorri, zitori, zitori gorri, zitori gorria, zitori-gorri,
zitorigorria.
Castellà: martagón/azucena silvestre / lirio atigrado / lirio llorón / lirio silvestre/ ajo
de antojil/ ajo de antosil/ azucena / azucena de Almodóvar/flor de un
día/lirio bravo/ lirio navarro/ samarro.
Català: marcòlic, lliri morat, marcòlic vermell, consolda, marcori, mariòli.
Danès: Martagon-lilje / Krans-lilje
Eslovac: Ľalia zlatohlavá
Eslovè: Lilija turška / Turška lilija / Zlati klobuk
Finlandès: Varjolilja
Francès: Lis martagon
Gal·lès: Lili fartagon/ Llysiau martagon
Gallec: cangorea, lirio martagón, lírio-mártago, martagón, perendos, perendoso,
perendós, prendehueso, prendoa, prendoso, prendueso, prendóa, prendós,
solda consolda, soldaconsolda.
Holandès: Turkse lelie
Hongarès: Turbánliliom
Islandès: Túrbanlilja
Italià: Giglio martagone
Japonès: マルタゴンリリー
Noruec: Krøll-lilje
Persa/Farsi: ‫سوسن سرخ‬
Polonès: Lilia złotogłów
Portuguès: Martagão, bordões de São José, cangorea, lirio amarello, lirio-martagâo,
lírio, lírio-mártago, martagâo, perendós, prendoso, prendóa, sinais.
Rus: Ли́лия кудрева́тая/ Лилия кавказская / Лилия лесна́я / Сара́нка
кудреватая / Ца́рские ку́дри
Serbi: Шумски љиљан / Šumski ljiljan
Suec: Krollilja
Turc: Türk zambağı/ İstanbul zambağı
Txec: Lilie zlatohlavá/ Lilie zlatohlávek
Ucraïnès: Лілія лісова
Xinès: 欧洲百合
Les Liliàcies es distingeixen per tenir les flors dialipètales superovàriques diplostèmones
(estams en nombre doble al dels pistils), essent les flors regulars, de simetria trímera, la
corol·la no sepaloide, el fruit en càpsula, els pètals sense un nervi central acolorit
diferentment, la càpsula triangular i les flors disposades en umbel·la o en caparró. Dins
la família, Allium té l’estil ginobàsic (connectat al receptacle), no terminal. I dins el
gènere, Lilium martagon es distingeix per tenir les fulles de la zona del mig de la tija
verticil·lades, i els tèpals de color morat amb taques més fosques. Les altres dues
espècies de Lilium més o menys silvestres a Catalunya són Lilium pyrenaicum (exposat
aquí més endavant), de flors grogues; i Lilium candidum (exposat en un altre capítol), de
flors blanques. Lilium al món compta, però, amb un centenar d’espècies.
El marcòlic té la tija és ben dreta (fins a 1.5m) i simple. Fa fulles el·líptiques
lanceolades agrupades per pisos horitzontals de 6 a 10. Bona part sota la inflorescència
està despullada de fulles. Les flors són en raïm lax de 3 a 8, capcotes, amb les 6
divisions enrotllades cap amunt a la meitat distal, de color rosa fosc, amb taques
púrpura. Al madurar i fructificar es redrecen. La ceba subterrània és ben groga i de
peces estretes ben juntes. El bulb fa 3-5 cm de diàmetre i és ovoide amb escates d’un
groc clar. La tija fa 60-180 cm i és de color verd o tenyida de morat i és glabrescent a la
zona superior. Les fulles apareixen a la primavera i són més o menys pubescents als
nervis del revers; i són força mats. Les fulles de la zona mitjana fan 7-15 × 1-6 cm, i
s’agrupen en verticils de 5-10, separats entre ells. Les fulles són lanceolades, patents.
Les dels extrems són menors alternes o gairebé oposades i més aplicades. La
inflorescència és un raïm de 1-15 flors, alternes, pèndules, amb bràctees aïllades o en
parelles, ciliades al marge (o glabres). Els pedicels són patents i recorbats a l’extrem en
plena floració. Les flors no fan olor. El periant és estrellat, amb tèpals amplament
lanceolats, de 25-40 × 12-55 mm, i estan molt cargolats cap avall a la punta. El nectari
té taques negroses i és més o menys fimbriat. Els filaments estaminals fan 28-35 mm i
són de color entre crema i verdós. Les antres fan 8-11 mm i són vermelles (o grogues),
amb e pol·len ataronjat. L’estil fa 12-17 mm. La càpsula fa 20-35 mm i és dreta. Les
llavors són triangulars i planes amb voravius membranosos, de color marró més o menys
clar, fan 7-8.5 × 5.5-6.5 mm. Els grans de pol·len tenen una sol embolcall de 8.5-16
micres (amb exina de 1.5-2.5 micres), i fan 59-85.5 × 38-60 micres
MALURES: Botrytis ellyptica; virus LSV (lily sympotmless virus), fitoplasma de fil·lodis.
És típic de l’estatge montà però arriba als boscos de pi negre i avetoses de l’estatge
subalpí (fins els 2100 m snm), dins els boscos o a les clarianes o marges humits. És una
espècie protegida. És espècie típica eurosiberiana. A Catalunya es fa a la Serralada
Litoral (Maresme, La Selva) Serralada Prelitoral (Serra de Prades, Montserrat), Serralada
Transversal i Pirineus. A les vernedes del Maresme l’acompanyen Anemone nemorosa,
Doronicum pardalianches, Ranunculus ficaria, Symphytum tuberosum. A les fagedes
l’acompanyen. A les comunitats de megafòrbies alpines l’acompanyen Acontium sp. pl.,
Adenostyles alliariae, Cicerbita alpina, Cicerbita plumieri, Doronicum austriacum,
Gentiana burseri, Ranunculus platanifolius, Veratrum album. A les teixedes de Montserrat
l’acompanyen Anemone hepatica, Buxus sempervirens, Campanula speciosa, Campanula
trachelium, Geranium robertianum, Ilex aquifolium, Sanicula europaea, Viola alba. Els
bulbs dels marcòlics alpins són més reputats com a medicinals. Recentment s’ha
promulgat força normes legals per evitar la seva recol·lecció.
Lilium martagon al món, segons GBIF

Lilium martagon al món, segons Plants of the World
Lilium martagon (i altres espècies afins) a Europa. Mapa de CARL FELD-MAIER
VIRTUTS MEDICINALS DEL LILIUM MARTAGON
 analgèsic  cordial
 anticancerigen  diürètic
 antiinflamatori  emmenagog
 antisèptic  emol·lient
 hemostàtic  resolutiu
 inhibidor de la síntesis de melanina  sedant
 mucolític  vulnerari
USOS MEDICINALS DEL LILIUM MARTAGON
S’empren o bé la ceba (matxucada i aplicada o bullida amb llet i presa), o bé les flors
(ungüent en oli per a afeccions de la pell).
 abscessos (BUL + llet, bullit)  hemorràgies internes post-part

 amenorrea UI (BUL + milfulles + escorça blanca
 atonia gàstrica (BUL + vi) de pollancre)
 bonys UE  hemorroides
 cabell dèbil UE  hèrnies BUL UE
 càlculs biliars FLO  mal de queixal UE
 càncer  mastitis UE
 caspa UE  migranya
 catarro FLO UE  nòduls reumàtics UE
 cistitis  ossos fracturats BUL UE UI(+ vi)
 colze de tenista/miner (BUL en truita)
 contusions  paràsits
 cremades UE (+ oli)  quists UE (+ sal)
 èczemes UE  rectitis
 estrenyiment  retenció d’orina
 ferides  taques fosques a la pell UE (+ oli)
 fongs als peus UE  tendrums
 furóncols UE  tumoracions UE
 grans infectats UE (+ llet + llard)  úlcera estomacal
 úlceres UE
 voltadits
USOS CULINARIS
Cru, bullit amb llet i mantega, fregit, cuit a la brasa, o assecat (en pols i afegit amb llet a
les farinetes de civada), el bulb del marcòlic es menja a Sibèria. Els kyrgyz adoben l
formatge d’ovella amb la ceba de marcòlic.
VETERINÀRIA
La ceba de marcòlic capolada fins a fer una pasta homogènia s’aplica allà on s’hagi
trencat un corn, s’embena bé i s'immobilitza amb parracs i pals i acaba soldant-se. La
pasta barrejada amb vinagre s’aplica al braguer contra la mastitis, o també contra
paràsits, nafres o èczemes al bestiar.
PREPARATS
• Emplastre contra fractures òssies o contusions: ceba de marcòlic capolada +

resina d’avet + sal + rovell d’ou + alfals.
• Tintura de flors: antiinflamatòria.
PRINCIPIS ACTIUS
• (-)-5-hidroxi-3-metil-3-pirrolín-2-ona-5-O-(6-O-p-cumaroïl-beta-D- glucopiranòsid)
• 2(S)-1-O-cafeoïl-3-O-beta-D-glucopiranòsid-glicerol (=regalòsid)
• 3,6’-di-O-feruloïl-sacarosa
• (25S)-5-alfa-espirostan-3-beta,17-alfa,27-triol-3-O-[O-beta-D-glucopiranosil-(1--
>2)-O-beta-D-glucopiranosil-(1-->4)-beta-D- glucopiranòsid]
• (25S)-espirost-5-èn-3 beta,17´-alfa, 27-triol-3-O-[O-beta-D-glucopiranosil-(1-->2)-
O-beta-D-glucopiranosil- (1-->4)-beta-D-glucopiranòsid]
• àcid cafeic POL
• àcid gamma-metilèn-glutàmic BUL (+ al juny)
• alcaloides 0.16% part aèria i fins a 0,3 a la ceba (BUL) (+ a l’abril)
• alfa-carotè-5,6-epòxid POL
• Bor BUL
• dioxina POL
• Ferro BUL
• indol-carbinol POL
• jatropham 5-O-O-beta-D-glucopiranòsid
• jatropham 5-O-[O-beta-D-glucopiranòsid-(1→3)-beta-D-glucopiranòsid
• lilidina (=jatropham) (=5-hidroxi-3-metil-1,5-dihidro-pirrol-2-ona) FUL TIJ
• llimonè POL
• proteïnes BUL
• substàncies mucoses BUL
• sucres BUL
• vitamines BUL
• xantofil·les POL
MÉS INFORMACIÓ
https://www.researchgate.net/profile/Dmitry-Bokov/publication/335681956_Ethno-
pharmacological_review_on_the_wild_edible_medicinal_plant_Lilium_martagon_L/links/
5d7422f192851cacdb293ccf/Ethno-pharmacological-review-on-the-wild-edible-
medicinal-plant-Lilium-martagon-L.pdf
***
LLIRI DE NÚRIA
LILIUM PYRENAICUM Gouan [1773, Illustr. Obs. Bot. : 25] 2n =24
És una espècie protegida als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica. Això no vol pas dir que
l’administració pública al fer pistes noves la faci desaparèixer. Es fa a les clarianes de
les pinedes de pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata) inclinades fins a 2300 m snm. Des de
la zona de Camprodon a la de Vielha, i més enllà, fins a Astúries. És similar a l’espècie
anterior, però, té les flors grogues (amb punts vermells), o molt rarament de color rosat
ataronjat, i les anteres les té d’un vermell més clar que el marcòlic. Les fulles no les té
disposades per pisos sinó alternes; i són abundants fins la mateixa inflorescència (tot i
que a sota són menors). També es cultiva a alguns jardins de la zona pirinenca alta.
Hom l’empra (macerant les flors en licor d’anís o en oli) com a succedani d’ Arnica
montana, contra cremades, cops, ferides, inflamacions.
PREPARATS
Emplastre vulnerari per curar ferides: ceba de marcòlic + oli + sal + julivert + malví +
carbassina (Bryonia dioica) + Umbilicus rupestris + ruda.
La ceba del Lliri de Núria cuita es dona al bestiar que s’ha fet mal a les potes. També
s’introdueix la pasta dins les ferides del bestiar perquè cicatritzin ràpid.
Bullida aquesta ceba en llet i barrejada amb llard s’aplica a grans infectats. Cal canviar
l’emplastr cada 3 hores.
Lilium pyrenaicum. Foto: PERE MASDÉU

MALEÏDA
Linum tenuifolium L. s. l.
[1753, Sp. Pl. : 278] 2n = 16, 18
Linum milletii
Linum tenuifolium s.s.
Linum milletii [Flora Iberica]

Linum milletii
És planta vivaç de soca una mica llenyosa. Amb tiges de fins a 30 cm, abundants,
ascendents, glabres al cim. Fulles estretament lanceolades alternes amb un nervi
central. Flors blanques una mica tenyides de rosa o lila, en cimes corimbiformes. Sèpals
lanceolats, llargament acuminats subulats, ciliats, glandulosos, amb un nervi central.
Sèpals ultrapassant la càpsula. Pètals obovals, breument acuminats al cim, 2-3 cops
més llargs que el calze. Estigma en caparró. Càpsula ovoide.
La família de les Linàcies es distingeix per tenir les flors dialipètales superovàriques
isostèmones regulars, ser plantes herbàcies, i les flors tenir 5 estams lliures, la càpsula
ser dehiscent amb fissures longitudinals. Dins la família de les Linàcies, en gènere Linum
es distingeix per tenir sempre les fulles superiors alternes. Dins el gènere, Linum
tenuifolium es distingeix per tenir els pètals blancs, del tot lliures, càpsula d’uns 4 mm
com a molt; i fulles linears una mica rígides, i soca una mica llenyosa.
De Linum tenuifolium se n’han descrit unes quantes subespècies:
• appressum (Caballero) Rivas Mart.: rara, de les muntanyes d’Alacant, molt
llenyosa, en forma de coixí.
• milletii (Senn. Et Barrau) (=salsoloides Cadevall/= L. ortegae Sennen): molt
comuna als PPCC, llenyosa a la base, herbàcia i laxa a la resta. És la que es troba
al Ripollès. Fulles més grans de les tiges floríferes de 5.5-15 × 0.4-1.3 mm, planes
almenys a la meitat apical, de quasi linears a estretament lanceolades, piloses per
ambdues cares. Al revers pèls hialins petits una mica ganxuts i tirats cap enrere a
gran part de la superfície (molt rarament sense pèls) ; pètals de 10-20 × 5-9 mm,
2-3 cops la longitud dels sèpals i amb una taca basal de 4-7 mm a la cara de fora
de l’ungla, de color morat (groga a la poncella), i nervis més o menys acolorits al
llarg de la llur longitud. Flors amb dos tipus d’estils, uns força drets i junts que
sobrepassen les anteres, i els altres divergents-convergents que no les
sobrepassen. Sèpals sobtadament contrets a la punta, amb voraviu escariós ample
a la zona basal, ciliat-glandulífer a la zona del mig i amb petits pèls hialins
ganxuts antrorsos a la zona de la punta; amb la cara externa glabra i la interna, a
la zona del mig, amb pèls hialins aplicats. La va descriure FRÈRE SENEN d’una
mostra arreplegada a Vilalleons pel germà GONZALO el juny DEL 1925. La varen
dedicar al savi compositor LLUÍS MILLET PAGÈS (1867-1941), director i fundador de
l’Orfeó Català. LLUÍS MILLET PAGÈS Posà música, per exemple, a l poema de JOAN
MARAGALL El Cant de la Senyera. La nota a «Plantes d’Espagne» 5458 posa: «soca
gruixuda-tortuosa-llenyosa, així com les parts velles de la tija, molt variables en
longitud, així com les tiges fructíferes de l’any, enterament i densament
encrespades, així com les fulles linear- revolutes - crassinèrvies cada cop menys
denses, les bràctees allargades; rebrots estèrils densament fullats-curts amb el
cim sovint engruixit imbricat; cimes ramificades - densimultiflores; calzes glabres-
glandulosos, igualant 1/3 dels pètals rosa-blancs, violetes a l’ungla, recorreguts
per estries brunes-ramificades; càpsula jove gruixuda-curta-angulosa-solcada».
• salsoloides (Lam.) Rouy: rara a les muntanyes d’Alacant, fulles de 2 mm
densament imbricades.
• suffruticosum (L.) Litard.: molt comuna a Catalunya, a terra baixa i interior,
mata de més de 40 cm, pètals de 30 mm.
• tenuifolium: rara als prats secs dels Pirineus, poc lignificada a la base, pètals de
15 mm, fulles planes poc rasposes. Estils molt divergents. Sèpals gradualment
estretits.
En general l’espècie es fa als prats secs (Xero-Bromion, Aphyllantion) i brolles seques

(Rosmarino-Ericion) de la conca mediterrània septentrional.
Linum tenuifolium s.l. al món, segons GBIF
Linum tenuifolium subsp. milletii al món, segons GBIF

Segurament les indicacions que figuren recentment a obres sobre etnobotànica es deguin
a en MARTÍ TUBAU ARNAU, nat a Castell de l’Areny (Cal Pernet). Ell cultivava salsufragi
(Silene saxifraga) al seu hort de Sant Romà de La Clusa (Berguedà). Havia corregut la
fama pels pobles de voltant que ell en cultivava; així que un home que li preguntà com
era la planta en va collir tot seguint la descripció oral, se la va prendre i li va anar bé per
desfer-se de pedres als ronyons. La sorpresa després per a en MARTÍ va ser que s’adonà
que l’home aquell havia pres maleïda enlloc de salsufragi. I segurament no ha estat l’únic
a confondre aquestes dues espècies. L’experiència després ha corroborat aquestes
utilitats per a la maleïda:
• càlculs renals
• càncer (rabdomiosarcoma, càncer de matriu)
• diürètica
PRINCIPIS ACTIUS
• àcid ferúlic
• àcid sinàpic
• apigenina-glucòsid
• luteolina
• naringenina
• quercetina
• rutina
LLINOSA
Linum usitatissimum L.
[1753, Sp. Pl. : 277] 2n = 30

gra de llinosa groga
grans de llinosa marrons

Foto: MICHEL PANSIOT
Tija del lli en secció transversal. (Foto: ALIX SÉBASTIEN; etiquetes:
PHILMARIN)
Càpsules de lli amb 10 compartiments amb una llavor cadascun. (Foto: RASBAK)
Rames de lli, llavors de llinosa, oli i residu premsat de l'extracció de l'oli. (Foto: HANDWERKER)
Teixit de lli conegut com a "batista", per les sanefes.

estopa de lli
NOMS POPULARS
Alemany: Gemeiner lein/Flachs/ Echter lein / Faser-lein / Flachsbeere / Flas /

Flax / Gebauter lein / Glix / Haarlinsen / Klanglein / Lein/ Leinsamen/
Leinbleaml / Leinsamen / Springlein / Saat-lein / Öl-lein
Anglès: Flax/Annual flax / Common flax / Common yellow flax / Cultivated flax /
Flax seed / Linseed / Linseed flax / Pale flax
Àrab: ‫ مسلج‬/ ‫ كتان زهور‬/ ‫الكتان‬/‫كتان‬
Armeni: Կտավատ
Bable: lino, linu, llín
Bangladeshi:তিসি
Basc/Euskera: aborr liño, agorr, agorr liño, amillu, arruma, axume liño, ehun linu,
ehungintzarako linu, garrapusta, karranka, karrapusta, larraputs, li, liho,
lihoa, linabera, linaberatx, linaberri, linagorr, lino, liño, liñoa, lu,
martxoliño, negu liño, olio-linu, urri liño, zuntz-linu, zuntz-linua.
Castellà: Lino, linaza, boja blanca, campanita, campanitas, lagrimicas de la Virgen,
lino albar, lino armado, lino blanco, manto de la Virgen, pañales de la
Virgen
Català: Lli, llinosa, gra de llinosa, bri, herba feridora, llinet, linós, llinassa, llinós
Curaçao: Linasa
Danès: Dyrket hør / Hør / Oliehør / Almindelig hør
Eslovac: Ľan siaty
Eslovè: Lan/Lan navadni / Navadni lan
Estonià: Harilik lina
Finlandès: Pellava/Kiutupellava / Kuitupellava / Liina / Peltopellava / Öljypellava
Francès: Lin cultivé/Lin usuel/ Lin / Lin commun / Lin utile
Gaèlic: Líon
Gal·lès: Llin/Llin ardir / Llin cyffredin
Gallec: aborr liño, bagazo, baragaño, linho, lino, liñaza, liño, liño manso.
Grec: Λινάρι/Λίνον το χρησιμότατον/ λινοκάλαμις - αὖνον - λίνον ἄγριον -
λινόσπερμον
Groenlandès: ilupaassiassaq
Hebreu: ‫פשתה תרבותית‬/‫פשתן‬
Holandès: Vlas/Lijnzaad
Hongarès: Len/Házi len
Islandès: Hör/Lín / Spunalín
Italià: Lino comune/Lino coltivato/Lino
Japonès: アマ/あま
Kurd: Loke
Nepalès: आलस
Noruec: Lin/Blåe / Hør / Lein
Persa/Farsi: ‫تخم كتان‬/‫کتان‬
Polonès: Len zwyczajny
Portuguès: Linho/ Linhaça /aborio, aborr liño, bagos de linhaça, linhaça, linhaça ,
linho, linho da terra, linho gallego, linho mourisco, linho-da-terra, linho-do-
inverno, linho-galego, linho-mourisco, sementes de linhaça.
Rus: Лён обыкновенный/ Долгунец
Serbi: Лан/ Lan
Suec: Lin/Arbetslin / Hyr / Hör / Höör / Liin / Oljelin / Spånadslin / Vanligt
lin / Äkta lin
Turc: Keten
Txec: Len/Len semenný / Len setý
Ucraïnès: Льон/Льон звичайний / Льон-довгуне́ць
Xinès: 亚麻/亞麻 / 胡麻/ ya ma/ chih-ma / hu ma
La família de les Linàcies es distingeix per tenir les flors dialipètales superovàriques
isostèmones, i ser plantes herbàcies, amb flors regulars amb 5 estams, i càpsula que
s’obre per fissures longitudinals. La família es divideix en dues subfamílies. A les
Linoidees a més del gènere Linum hi ha: Anisadenia, Cliococca, Hesperolinon, Radiola,
Reinwardtia, Sclerolinon, Tirpitzia. I a les Hugonioidees hi ha: Durandea, Hebepetalum,
Hugonia, Idorouchera, Philbornea, Roucheria. El gènere Linum es distingeix per tenir les
flors pentàmeres, amb 5 sèpals lliures, 5 pètals, 5 estams i ser plantes de més de 10 cm
d’alçària. Dins el gènere, Linum usitatissimum es distingeix de les altres espècies per
tenir la major part de les fulles alternes, els pètals no blancs sinó de color, tiges floríferes
sense ales, glabres, i fulles superiors sense glàndules basals, soca no llenyosa, planta
anual càpsula de 6-9 mm, llavors de 4-6.5 × 1.8-3.2 mm, inflorescència amb pedicels
inferiors molt més llargs que els immediats superiors. La planta pot arribar a 1 m
d’alçària en condicions òptimes. La tija sol ser única o poc ramificada però també pot ser
molt ramificada a la base. Les tiges tenen secció circular i superfície estriada, i
consistència herbàcia una mica dura, sense ales decurrents. Les fulles, estretament
lanceolades, són alternes, més o menys densament disposades i més o menys erectes o
patents, amb 1-3 nervis, glabres o amb llargs pèls hialins al marge i a revers, amb el
marge una mica engruixit i corbat, amb dents minúscules, blanquinoses, antrorses; a
vegades amb glàndules assentades al dors, però sense glàndules a la base. Fulles basals
més amples, obtuses. Les de zones del mig de 10-30 (40) × 0.8-5 (7) mm, lanceolades
agudes. Les fulles superiors són estretament oval-lanceolades, agudes i acuminades.
Inflorescència en monocasi sub-corimbiforme, laxa, amb 1-12 rames i 1-25 flors
llargament pedicel·lades. Pedicels de 7-27 (42) mm en la fructificació, 2-6 cops més llargs
deu els sèpals, erecto-patents. Bràctees de 5-16 0.2-3.5 mm, més curtes i estretes a les
fulles superiors, més o menys estretament lanceolades, agudes. Flors homòstiles. Sèpals
amb quilla o sense, aguts, amb 3-5 nervis. En la fructificació el nervi central es prolonga
en una aresta, però en general els nervis queden difuminats. Els sèpals tenen un voraviu
escariós una mica fimbriat a la punta. Els sèpals externs fan 3.2-7(9.5) × 2.5-3.7 mm i
són oval-lanceolats. Els sèpals interns fan 3.5-7.2(10) 2.8-4.8 mm i 0.5 a 0.9 vegades la
longitud de la càpsula; i són amplament oval-lanceolats i gradualment acuminats. Pètals
de 8-15 × 5-10 mm, oval-cuneats, no apiculats, més o menys emarginats, a vegades
truncats-crenulats, lliures a la base, d’un blau cel intens, amb nervis més foscos. Hi ha
varietats de colors diferents (blanc, rosa, violeta, groc). Anteres oblongues, 3-4 cops més
llargues que amples. Estigmes claviformes sublinears, blaus. Càpsula de 5.5-9(º13) mm,
ovoide, de base aplanada, amb espícula de prop d’1 mm, i de superfície una mica
papil·losa, glabra als septes, de color palla podrida, una mica brillant. La llavor o gra de
llinosa és aplanada, allargada, d’uns 4-6.5 × 2-3.2 mm, arrodonida per una punta i
aguda per l’altra. El tegument és de color castany roig fosc o bé groc daurat, o verd oliva,
llisa, brillant, molt finament puntuada en superfície. I s’infla molt amb l’aigua produint
una mucositat espessa. Es va seleccionar la varietat daurada entre les productores de
llavors olioses (i no entre les productores de fibra per teixir) per al consum humà, a
causa del seu sabor més agradable o dolç i la seva textura més suau, als EUA
(universitats de Dakota del Nord i Dakota del Sud).
Com és d’esperar les endomicorrizes (Glomus intraradices, Glomus mosseae, Rhizophagus

clarus, Rhizophagus irregularis) afavoreixen la boina salut de la planta. En canvi,
Fusarium oxysporum la delma.
Per distingir les principals con-varietats de cultiu de Linum usitatissimum pot servir la
següent clau:
A) càpsules obertes del tot per septes i lòculs durant la maduració; les llavors es poden
trencar fàcilment; i les càpsules cauen de la planta......................................... crepitans
A* càpsules que no s’obren a la maduració o ho fan només una mica en septes; llavors
que no es trenquen fàcilment i càpsules no caduques................................................. B
B) planta de més de 70 cm i ramificada només al terç; o planta de menys alçària i rames
només al 1/5 apical........................................................................................elongatum
B* planta de menys de 70 cm i més del 20% de la tija ramificada...............................C
C) mil llavors pesen més de 9 grams, plantes sense rames basals............mediterraenum
C* mil llavors pesen menys de 9 grams, plantes amb branques
basals......................................................................................................usitatissimum
Linum usitatissimum convar. crepitans
HISTOLOGIA.- La farina de llinosa obtinguda de triturar les llavors de lli normalment té

color marró grogós amb fragments minúsculs més foscos. Té una olor lleugera i
penetrant com oliosa i un gust mucilaginós. Els detalls microscòpics que la caracteritzen
són:
(a) abundants fragments de capa pigmentada de la testa; amb cèl·lules entre quadrades i
poligonals amb parets moderadament engruixides i finament perforades incolores; cada
cèl·lula conté una massa homogènia de pigment taronja-marró que sol extra-vessar-se.
Se’n poden veure ocasionalment fragments adherits a la part de l’endosperma; les
cèl·lules són tabulars.
(b) La capa esclerenquimatosa incolora o de color marró pàl·lid difuminat de la testa està
composta per cèl·lules longitudinalment allargades amb extrems roms vistos des de la
superfície; en alguns fragments les parets estan fortament engruixides i el lumen està
reduït a una capa irregular, mentre en altres les parets estan menys fortament
engruixides i el lumen és clar; nombrosos porus estan presents però poden ser confusos,
particularment a les cèl·lules de parets més fines. Molt ocasionalment hi ha fragments
que mostren aquesta capa vista en secció, quan les cèl·lules apareixen oblongues o ovals.
(c) Fragments d’epidermis de la testa en vista superficial apareixen compostes de
cèl·lules grans, de parets primes, entre poligonals i rodones, farcides amb mucílag que es
tenyeix amb roig de ruteni. Aquesta capa normalment apareix enganxada a la capa
subjacent de parènquima.
(d) Parènquima de la testa composta per una o, més usualment, dues capes de cèl·lules,
entre rodones i poligonal en vista superficial amb parets fine so poc gruixudes i
irregulars espais entre elles. Aquestes capes usualment es troben enganxades a la’
epidermis i algunes vegades associades també a la capa esclerenquimatosa.
(e) Capa hialina de la testa que usualment es troba només associada ma la capa
esclerenquimatosa; està composta de cèl·lules de paret molt fina, allargades i reposant
amb llurs llargs eixos en angles rectes sobre les cèl·lules esclerenquimatoses; aquesta
capa freqüentment és indistinta i en secció les cèl·lules apareixen col·lapsades.
(f) Parènquima abundant de l’endosperma i cotiledons compost per cèl·lules més aviat
irregularment poligonals amb parets moderadament engruixides.
(g) Vasos engruixits ocasionals petits, amb espirals i reticulats associats als fragments
de la capa esclerenquimatosa.
GRA DE LLINOSA: a) tinció amb blau de toluidina (regleta de 50 micres); b, c: tinció GUS; b) regleta 255
micres; c) regleta 50 micres, emb embrió; , IntSC: integument intern; ExtSC integument extern
Linum usitatissimum. Detalls histològics. 1- Capa pigmentada de la testa en vista superficial
mostrant les cèl·lules (pg.c) i l’endosperma subjacent (en.s). 2- Epidermis (ep.) i dos capes de
parènquima de la testa (p.) en secció. 3- Part de la testa en superfície mostrant epidermis
(ep.), dos capes de parènquima (p.) i esclerènquima (s.l.). 4- Capa pigmentada de la testa
(pg.) i endosperma (en.s.) en secció. 5- Masses aïllades de pigment. 6- Part de la testa en
secció mostrant la capa esclerenquimatosa (s.l.), la capa hialina col·lapsada i la capa
pigmentada. 7- Part d’una cèl·lula de la capa esclerenquimatosa en secció longitudinal
mostrant el perfil dentat corresponent a les cèl·lules parenquimatoses subjacents. 8- Part de
testa en superfície mostrant l’epidermis (ep.) i la capa de parènquima subjacent. 9- Cèl·lules
de paret gruixuda de la capa d’esclerènquima en superfície. 10- Cèl·lules de paret fina de la
capa d’esclerènquima (s.l.) en superfície, amb capa hialina (hy.) associada. 11- Cèl·lules
moderadament engruixides de la capa d’esclerènquima en superfície. [«Atlas of Microscopy
of Medicinal Plants, Culinary Herbs and Species»: BETTY P. JACKSON & DEREK W.
SNOWDON (1990)]
Linum usitatissimum. a-d: detecció histoquímica i citoquímica de la lignina a les regions
basals de les tiges de lli i a les llavors madures. Tinció amb floroglucinol-HCl (a) i amb
reacció de Maüle (b) de tres seccions transversals; etiquetatge de la lignina amb
KMnO4- als feixos de fibres de líber (c) i de xilema (d) en seccions ultrafines. bf fibres
liberianes; cc marge de la cèl·lula; cp parènquima cortical; ep epidermis; ml làmina
mitja; pcw paret cel·lular primària; ph floema; S1 S1 paret secundària; S2S2 cèl·lula de
paret cel·lular; sx xilema secundari; xf fibra de xilema. [ARNAUD DAY et al. 2005]
Les fibres liberianes es localitzen a l’escorça de la tija entre l’epidermis i el xilema central
i es consideren com a fibres primàries de floema esclerenquimatós. A la maduresa les
cèl·lules de les fibres individuals amb una paret secundària gruixuda i lumen
extremadament reduït poden tenir 150 mm de longitud i un diàmetre de 15-25 micres.
No només la cel·lulosa contribueix a les propietats mecàniques d’aquestes fibres. Alguns
compostos fenòlics presents en un 7% a les fibres liberianes (lignines, flavonoides,
antocians, àcids cinàmics) reforcen el material de cimentació de la làmina mitja. La
lignina és la principal, de molt. La coloració vermella-porpra del xilema amb en test de
Maüle indica que la lignina del xilema és del tipus G-S. El floema, les fibres liberianes, el
parènquima cortical i l’epidermis donen un coloració vermella discreta amb el reactiu de
Weisner a les cantonades i a la làmina mitja de les fibres liberianes (a). En canvi no es
detecta cap coloració vermella-porpra a les fibres liberianes amb el test de Maüle ( 1b), i
això indica que la lignina associada a aquestes fibres és pobra en unitats S.
Linum usitatissimum. a-f: identificació i topoquímica de les subunitats de lignina a les
fibres de xilema (a,c,e) i liberianes (b,d,f). Localització immuno-histo-química de la
lignina condensada G (a, b), condensada barrejada amb subunitats GS (c, d), i no-
condensada barrejada amb subunitats GS de lignina (e, f). bf fibres liberianes; ml
làmina mitja; pcw paret cel·lular primària; ph floema; S2S1 paret secundària; S2i regió
interna de la paret secundària S2; S2o regió externa de la paret secundària; S3 S3 paret
secundària; xf fibra de xilema; cc cantonada cel·lular [ARNAUD DAY et al. 2005]
Linum usitatissimum. a-f: subunitats de lignina G condensada amb immuno-etiquetatge
(a, b); subunitats de lignina GS barrejada condensada (c, d); i subunitats de lignina GS
barrejada no-condensada (e, f) a las fibres liberianes quan la planta està florint (a, c, e) i
als estadis de maduració (b, d, f). bf fibres liberianes; cc cantonada de la cèl·lula; ml
làmina mitja; pcw paret cel·lular primària; S1S2 paret secundària; S2S2 paret
secundària. [ARNAUD DAY et al. 2005]
1,2,3,4: epidermis adaxial (dors); 5,6>: epidermis abaxial (revers) de la fulla de llinosa
A les cèl·lules del xilema (1d) la làmina mitja i la paret primària es queden més tenyides
que no pas la paret secundària. A més, la capa S 1 de la paret secundària queda més
intensament tenyida que la capa S2. La tinció amb permanganat potàssic de les fibres
liberianes (1c) mostra que la el complex de la làmina mitja (cantonada, làmina mitja,
paret cel·lular primària) de totes les fibres liberianes queda tan intensament tenyida com
les fibres del xilema. En canvi, la paret secundària es tenyeix dèbilment, excepte a una
franja d’una micra a la unió entre paret primària i secundària, que ha de correspondre a
la capa S1 de la paret secundària. El contingut de lignina a les tiges del lli varia segons la
zona histològica. Les capes més internes tenen 10 cops més lignina amb acetil-bromur
(23-32%) que no pas les externes (1.5% a la zona basal; 4% a la zona apical). Als teixits
més externs en contingut en lignina és major (1.5%) a les zones apicals que no pas a les
basals. Als teixits interns ja no hi ha diferència de contingut entre les zones apicals i
basals. El contingut en lignina és alt (83%) a les capes externes de les zones basals i no
tant (31%) a les apicals a estats de desenvolupament intermedis. Als teixits interns hi ha
un increment de la lignina (32%) a les zones basals només. Els teixits interns contenen
només traces de compostos fenòlics, però els externs ja en tenen de quantificables (àcid
p-cumàric; àcid ferúlic; àcid sinàpic). En total però, només arriben al 0.012% a la regió
apical (sobre pes sec). Als teixits externs joves el contingut de lignina a la tija sol ser de
0.22% a les zones basals i 0.31 a les apicals; i a la maduresa, de 0.51% a les basals i
0.59% a les apicals. A les fibres liberianes a la paret primària pràcticament no hi ha
proteïnes però a la secundària sí. Les proteïnes de la paret secundària de les fibres del lli
contenen poquíssima hidroxiprolina i força àcid glutàmic o glutamina i àcid aspàrtic o
asparagina. Es troben en forma de proteoglicans similars a arabino-galactans i contenen
també alanina, glicina, serina i treonina. Una de les proteïnes conté un 41% de glicina.
Una altra, un 14.5 % de leucina.
grans de pol·len de Linum usitatissimum-. (regletes de 1 i 0 micres)
HISTÒRIA I CULTIU DE LA LLINOSA
Es coneixia fa uns 34.000 anys a Geòrgia (cova de Dzudzuana) com a varietat més
propera a Linum bienne. Ja a Jericó, fa 9900 anys la varietat era com l’actual i fa uns
9000 anys a Israel (cova de Nahal Hemar) o a Turquia (Çatalhöyük) s’emprava com a
fibra tèxtil i era una planta de major alçària. Fins l’any 2500 a.C el lli no es tenyia més
que amb algunes franges blaves. On es teixia més era a Egipte. A Sumèria es coneixia
com a «sheck» i s’emprava com a medicinal, per exemple, contra pulmonies (en
cataplasmes amb amb fonoll). Els llençols de lli ara ja són una antigalla, com ho són
totes les peces de roba de lli o fil. Però les plantes que produeixen llavors, que són de
menor talla, sí que es cultiven molt, ja sigui per alimentació humana, animal, per
medecina, per fer-ne oli alimentari o industrial a bona part del món.
Linum usitatissimum al món, segons GBIF
DIOSCÒRIDES (segle I) recollia alguns noms de la planta: «línon, linokálamis, aílinos, linon
ágrion, zeraphoíst». Per a ell la llinosa té les mateixes virtuts que el fenigrec. Dedueix les
inflamacions internes i externes si es pren amb oli i mel i aigua, crua. En cataplasma,
amb lleixiu de cendra i carbonat sòdic, lleva grans, acne i efèlides. També redueix
galteres i durícies. Cuita amb vi purifica els herpes i lesions similars. Amb cardamom i
mel lleva la lepra de les ungles. La llinosa, presa amb mel, expulsa les flegmes dels
pulmons. Amb mel i pebre excita el desig sexual. Cicatritza les úlceres als budells o al
còlon si s’aplica en lavativa. També en bany de seient convé molt a la matriu.
CULTIU: https://www.facebook.com/EugenioDocumentales/videos/1171972260267419
El lli de fibra prefereix climes suaus i humits, mentre que el lli per a gra requereix climes
càlids. El terreny argilós silícic és el més convenient. No ha de ser ni massa compacte
com per no deixar germinar la llavor, ni massa flonjo com per no retenir humitat al
voltant de les petites arrels de la planta. El lli és molt sensible a la sequera durant les si
setmanes que transcorren entre 10 dies abans d’aparèixer les primeres poncelles fins 15
dies després del final de la floració. La fertilització de base podria ser 30-60 N, 50-75
P2O5, 50-75 K2O. Després, a l’aparèixer les primeres poncelles es pot aplicar en superfície
60-70 de N/Ha. El lli pot ser atacat per insectes: Aptonia euphorbiae, Longitarsu
parvulus, Thrips angusticeps, Thrips lini.
El terreny ha de tenir saó, profunditat de terra cultivable d’almenys 50 cm i no ser

inundable o compacte per excés d’aigua. Normalment es cultiva lli cada 5 anys ja que les
arrels del lli intoxiquen el terreny. Una excepció és la comarca d’Odessa on es podia
cultivar any rere any. Normalment s’alterna el cultiu del lli amb trèfola, pastanaga,
civada, blat, colza o fins i tot patates. La llinosa es sembra pel mes de maig a Catalunya
(Lluçanès) i a l’Aragó. Es fa després de llaurar i aplanar el terreny, formant taules per
poder regar-ho bé cada 5 dies. Se sembra ben espès a eixams i es passa el rasclet per
tapar les llavors. A primers de juliol s’adoben les plantes ja ben crescudes amb nitrat. El
lli floreix pel mes d’agot. A mitjans de setembre el lli està sec del tot ja i es pot arrencar i
fer-ne feixos petits o gavelles que es deixen assecar al sol durant 3-4 dies. Després es
desgrana amb les mans. S’aboquen després a l’aigua, és a dir, s’enriuen, d’un tram d’una
séquia perquè es podreixi i es pugui separar la fibra de la resta. S’hi posen lloses a sobre
perquè l’aigua no se’ls endugui. I es deixa així durant 2 setmanes. En acabat es treuen
de l’aigua i s’estenen pel camp perquè s’oregin i s’assequin. Ja a l’octubre es guarden en
lloc protegit. En un dia de tardor sense vent i molt de sol es manipulen els feixos per
extreure’n la fibra separant-la de la palla o estopa. Es mallen amb un mall de fusta
(curat en humus) sobre una pedra amb molt de compte. I s’acaba de separar amb una
escaratxa de fusta. I s’acaba de picar amb una espadilla de fusta. S’acaben de separar
les fibres bones de les dolentes amb una mena de rasclet fix. La fibra selecta es recull en
manats anomenats copes. Per filar la fibra s’enfila una punta del manat amb la punta de
la filosa i amb les mans es van torçant el fus i unint les fibres per formar un fil. El filat
sol fer-se a l’hivern. La fusada és el fil que es pot arribar a recollir al fus. Grups de
fusades calia convertir-los en troques mitjançant el dimuré. El color natural es blanqueja
a base d’abocar aigua bullint per sobre la cendra posada sobre un drap que cobreix el
gran vas d’argila on s’han ficat les torques. L’aigua es va reintroduint tot i reciclant-la.
L’aigua de rentar la cendra de blanquejar les roques es pot aprofitar després per rentar
els cabells, la fusta o la vaixella. Les torques s’assequen al sol. Després es transformen
les torques en cabdells amb la debanadora.
Els països que el 2017 produïren més tones de lli foren Kazakhstan (680.000), Rússia
(620.000), Canadà (500.000), Xina (360.000), Índia (180.000), Estats Units (97.000),
Etiòpia (97.000), Ucraïna (46.000), Regne Unit (46.000), i França (42.000). Als voltants
contaminats per radioactivitat de Txernòbil el lli s’hi adapta produint més proteïnes
associades a la síntesis de piruvat als estadis primerencs de la formació de la llavor i
també incrementant la ceto-acil-sintasa I, relacionada amb la condensació de la manolil-
ACP que allarga les cadenes d’àcids grassos. I això fa que les llavors continguin un 12%
més d’oli que les dels controls no radioactius.
A Catalunya abans es conreava en petites parcel·les arreu, entre vinyes, o en replans de
muntanya o als fondals de terra baixa. D’aquí nombrosos (uns 40 a Catalunya) topònims
com Llinars. Sembla ser que on es conreava més el lli era a la zona Nord del Tarragonès i
al Moianès i Lluçanès.
PROPIETATS MEDICINALS (LLAVOR)
• afavoreix creixement cerebral en • cordial FLO

fetus • diürètica
• afrodisíaca • emol·lient
• analgèsica • febrífuga OLI
• antial·lèrgica • hepatoprotectora de radioactivitat
• anticancerígena OLI
• antiespasmòdica • inhibidora de l’alfa-amilasa
• antihistamínica OLI • laxant
• antiinflamatòria (↓PGE2, ↓leucotriè, • millora millora espacial
↓bradikinina, ↓histamina) • neuroprotectora front a la
• antireumàtica ciclofosfamida
• antisèptica • pectoral
• antitrombòtica • protectora de la pell dels UV OLI
• aperitiva • resolutiva
• cardioprotectora OLI • vulnerària
• cicatritzant
USOS MEDICINALS
• abscessos UE • Aspergillus ochraceus OLI

• acne • ateroesclerosis
• al·lèrgies • autoimmunitat
• arenilla • blennorràgia
• artritis reumatoide LLA OLI • cabell debilitat UE (aigua de
• Aspergillus flavus OLI LLA blanquejar els cabdells)
• bronquitis • hipertensió
• càlculs biliars UI UE • hipertiroïdisme
• càncer (+ segonet de civada) • indigestions
• càncer d’ovari • intoxicació per metalls pesants UI
• càncer de còlon • intoxicació per tabac
• càncer de mama • irritabilitat UI
• càncer d’ovari OE LLA • laringitis
• càncer de pròstata • lepra a les ungles
• càncer de pulmó • lumbago UE
• càncer de recte • malària
• catarro • mal de coll
• cistitis • mal de panxa
• colesterol LDL alt • malalties de transmissió sexual
• colesterol total alt • menopausa
• còlic nefrític UE • mossegades de serps
• còlics biliars UE • nefropatia diabètica
• còlics UI UE • nervis debilitats
• colitis ulcerosa • osteartritis de genoll OLI
• còlon irritable • osteoporosis UI (FAR)
• cremades UE • ovari poliquístic
• cremades de segon grau (OLI + • paludisme
henna) • pell esquerdada
• dermatitis • Penicillium chrysogenum LLA
• diabetis tipus II • pirosis (cor-agre) OLI
• diarrea crònica • pleuresia
• diarrea UI • Propionibacterium acnes
• disenteria • prostatitis
• dolors musculars • psoriasis
• èczema • pulmonia UE
• efèlides • punxes clavades UE
• enteritis • rascades
• esofagitis OLI • refredat
• espasmes • resistència a la insulina OLI
• esteatosis hepàtica (fetge gras) OLI • restrenyiment
• estomatitis • reuma
• faringitis • rinitis al·lèrgica
• febre UI, UE (cataplasma fred als • ronquera
ventrells) • ronyó poliquístic
• ferides • síndrome metabòlica (OLI)
• fibromes uterins • síndrome de Sjörgen (OLI)
• fibrosis quística • síndrome del túnel carpià (OLI)
• fissures anals • Staphylococcus aureus
• flegmes als pulmons • Staphylococcus epidermidis
• furóncols • talls
• Fusarium graminearum LLA • torçades UE
• ganglis inflamats UE • tos
• gastritis • triglicèrids alts
• gonorrea FUL • úlcera duodenal
• gota • úlcera estomacal
• grans • úlcera intestinal
• hemorroides UE UE • úlceres
• hepatitis • uretritis
• herpes zòster UE • xerostomia (+ camamilla)
• hiperacidesa estomacal
ALTRES USOS DE LA LLINOSA
Després d’obtenir els cabdells amb la debanadora caldrà començar a teixir amb el teler
per fer teles per tovalloles, mocadors, llençols, camises, coixineres, cobrellits, estovalles,
túniques, casulles, bruses, pantalons, veles de barques, paper, bitllets, material aïllant,
bosses de tela, catifes, tapissos, estores, cordills, etc. El fil és un teixit hipoal·lergogen
de moda entre els vegans actuals. És un teixit que no fa nosa a la pell, perquè pot
absorbir un 20% d’aigua sense que es noti enganxós; i és fresc i absorbeix molt bé la
calor; és fort, i evita que hi pul·lulin bacteris.
L’oli de llinosa s’empre en un 80% per a vernissos i pintures. La resta per a altres usos
industrials (tinta d’impressora, sabó,xarol), cera per a fusta, esmalts, linòleum, hules;
i per impermeabilitzar lones, i teles quasi-impermeables. Ruixat sobre l’asfalt evita que
s’hi adhereixi el gel o la neu; i, sobre el formigó, evita que s’esquerdi o es gasti. I el
mucílag de les llavors bullides es fa servir com a pres dels ordits de lli.
PREPARATS
Cataplasmes de farina de llinosa. Sol barrejar-s’hi farina de fenigrec, boll de camamilla,

de plantatge i de donzell. Es prepara la pasta bullint amb aigua i/o llet fins que es nota
que ha espessit de cop. S’aboca sobre una gassa i quan està a temperatura suportable
s’aplica al tòrax o allà on hi hagi el mal. Tant serveix per afeccions agudes, com la
pulmonia, com per afeccions cròniques, com l’artritis. Van molt bé per fer madurar
furóncols, i contra el mal als ronyons. Si hi hagués apendicitis, aplicar-los freds,
alternant amb la cura de la llet (fermentada) d’ovella bullida amb comí. També s’apliquen
fres las ventrells (bessons) quan hi ha febre per abaixar-la. En general però, s’apliquen
calents i es cobreixen amb algun parrac de franel·la o tovallola per conservar l’escalfor. I
quan es noten freds es retiren. Es pot posar una tovallola a sota el cos per tal de no tacar
els llençols amb la pasta que pugui sobreeixir de la gassa. Hi ha gasses de gairebé un
metre quadrat que són ideal per a aquests cataplasmes. Segons LURDES CASASAYAS,
Contra la pulmonia i mal de ventre fort, es prepara en una cassola nova, que no hagi
sigut mai trencada, un sofregit de Ceba, i s’espesseix, després, amb farina de lli (Linum
usitatissimum). Es posa sobre la pell, fent doblats perquè l’emplastre s’aguanti. Es posa
entre tebi i calent. Es canvia cada 3 hores, perquè si no es canvia, el foc torna dins.
Les llavors senceres absorbeixen molta aigua per envoltar-se de mucílag abundant. No es
digereixen. Passen tot el tub digestiu sense a penes digerir-se, però amb efecte laxant. En
canvi, si es trituren, es digereixen del tot i poden tenir altres efectes. Les llavors
triturades s'han de consumir de seguida (o abans d'una setmana), o bé guardar-les a la
nevera com a màxim un mes, perquè conservin totes les bones propietats. La farina a
l’aire lliure durant uns dies a 35º C sol contaminar-se amb Aspergillus flavus, amb la
consegüent producció d’aflatoxines; això a més de tornar-se rància. Les llavors senceres
es conserven bé durant un any a la nevera, o en envàs especial (sense Oxigen). La dosis
normal és de 3 culleradetes de postres al dia o 15-20 g (repartides en 3 preses) o 5.5-8
Kg a l'any per persona. És preferible prendre les llavors (senceres) deixades macerar uns
5 minuts en una mica d’aigua, llet, orxata o suc de fruita. Després cal beure líquid en
abundància. Hi ha pans o torrades cuits ja amb llavors de llinosa i/o de xia. Per a UE és
preferible fer servir la llavor triturada (farina).
Les llavors s’afegeixen a alguns pans, pastissos, galetes, etc. de manera que es mengen
ja cuites. Alguns mengen crus els germinats per posar-los a les amanides. El mucílag
preparat a 98º s’empra per espessir, emulsionar o donar escuma a algunes menges. La
farina de llinosa daurada es posa a algunes hamburgueses perquè tinguin una bona
consistència.
OLI: n’hi ha d’ús alimentari, ideal com a font d’omega-3 (àcid alfa-linolènic), per mantenir
bons nivells de colesterol i una bona salut pulmonar. Amb suc de llimona hom el té com
un bon vermífug. No és adient per a fregir sinó només per a amanides o prendre en fred.
És un bon conservant, per exemple, del formatge, sobre tot si a més s’hi posen unes
gotes d’oli essencial d’orenga.
Els lignans de la llinosa, i sobre tot el diglucòsid de seco-iro-lariciresinol, són

transformats per la flora intestinal en enterodiol i enterolactona que passen al rec
sanguini. D’aquesta manera apareix una acció anticancerígena eficient almenys en
estadis primerencs de càncer de mama o còlon. La llavor de llinosa indueix l’expressió a
la mucosa intestinal del còlon del p53 i del p21 i la seva fracció no digerible
desencadena l’expressió del p53 independent del p21. Tan la llavor com la fracció
indueixen l’aturada del cicle cel·lular. La fracció indueix l’apoptosis mitocondrial. Amb el
cancerigen azoximetà la fracció pot incrementar l’expressió del Bax i de la caspasa-3 i
frenar la de l’antiapoptòtic Bcl-2. Els lignans de la llinosa (pinoresinol; medioresinol;
lariciresinol) inhibeixen ULK1 i ULK2 (kinases com UNC-51 i ULK1/2) que intervenen en
l‘autofàgia). L’enterodiol inhibeix ULK2.
L’extracte hidroalcohòlic de la llinosa té efecte anticancerós contra les cèl·lules MCF-7 i
BT20 de càncer de mama. La ingesta de gra de llinosa (25 g/dia) incrementa l’apoptosis
en càncer de mama i rebaixa l’expressió del Her2 i Ki-67, almenys pel que fa al càncer
primari. Els lignans i la iso-flavona de la llinosa fa que pugi el nivell d’estradiol a les
cèl·lules MCF-7 Amb petites quantitats de lignans ja puja l’expressió d’ER-alfa, a majors
no s’altera i a altes queda frenada. És, doncs, un efecte que segueix l’esquema
d’hormesis. L’extracte del gra de llinosa fet amb àcid clorhídric a 1001 C durant una
hora seguit d’extracció amb etil-acetat/hexà (9:1) pot separar seco-iso-lariciresinol i
anhidro-seco-iso-lariciresinol amb una puresa del 97-98%. Ambdós principis actius
modulen el desenvolupament del càncer MCF-7 i MDA-MB-231 de mama.
L’àcid alfa-linolènic es converteix en docosahexanoic i eicosapentanoic almenys en part
un cop al rec sanguini. De tota manera consumir oli de llinosa fa que la llet de la mare
contingui més àcid alfa-linolènic però no altera el contingut d’eicosapentanoic. Una dieta
amb llinosa incrementa el nivell d’àcid docosahexanoic a l’hipocamp i això explicaria la
millora de la memòria espacial.
En general la concentració de Cadmi o de Terres Rares, o la de linatina són prou baixes
com per no alterar la bona fisiologia. A més, si apliquéssim àcid salicílic a les arrels la
planta podria suportar millor o evitar l’estrès provocat per la presència de Cadmi. NOTA:
A Catalunya trobem Cadmi en concentracions una mica més fortes del normal a la zona de
Palautordera al peu del Montseny, i al Montnegre (pissarres negres) i en algunes zones de les
pissarres silúriques de Collserola; sempre lligat a afloraments de Zinc i de Plom. Això, a part de a
les aigües de residus de foneries (Riera d’Arbúcies, Llobregat més avall de la SEAT)].
La linatina inactiva la vitamina B6. Dins la planta (amb endomicorrizes) el Seleni ajuda a
inactivar l’efecte tòxic de l’Arsènic.
El seco-iso-lariciresinol-diglucòisd és el lignà més potent de la llinosa. Té acció anti-
mitòtica, antivírica i antitumoral.
El ciclo-linopètid-A té molta activitat immunosupressora i antimalàrica.
L’oli de llinosa frena l’expressió genètica de la proteïna reguladora aguda esteroidogènica
i del Cyp11A1m, revertint la síndrome d’ovari poliquístic provocada per letrozol. El gra de
llinosa i les llavors de fonoll milloren la reserva fol·licular als ovaris durant l’embaràs, la
lactància, la pubertat i la menopausa.
Un concentrat de lignans del gra de llinosa tenen un efecte hipotensor clar sobre la
pressió sistòlica, la diastòlica i la mitjana i abaixa les marcadors enzimàtics de fetge,
ronyó i cor, millora l’estatus antioxidant, el nivell d’electròlits sèrics, el perfil lipídic i les
anomalies histològiques que la sal amb deoxi-corticosterona pot provocar. I ho fa
modulant els enzims endògens.
POSSIBLE TOXICITAT
Algunes persones presenten reaccions adverses com a urticària en prendre les llavors
triturades. Es tracta d’una hipersensibilitat del tipus I que implica a la IgE. Hom la
desaconsella en persones afectades per hepatitis E. Cal beure molta aigua després de
prendre les llavors, perquè no quedin encallades en algun replegament d'algun diverticle
(cas que se'n tinguin). Convé mantenir una bona flora intestinal de forma natural o
ajudant-se amb preparats de Lactibacillus, per beneficiar-se millor de les propietats
medicinals de la llinosa, en concret, perquè el diglucòsid del lignà seco-iso-lariciresinol
passi a enterodiol i a enterolactona. En tot cas si la farina de llinosa està rància no s’ha
de menjar pas ni s’ha d’aplicar a la pell. Igualment passa amb l’oli si fos ranci.
Si la ingesta d'aigua no és adequada, la llinosa podria produir un empitjorament de:
• apendicitis • impacte fecal.
• dolor abdominal d'origen desconegut • obstrucció esofàgica
• estenosis gastrointestinal • obstrucció intestinal
• ili espàstic • oclusió intestinal
• ili paralític
Els cultivars ‘Zhongya’, ‘Y21329’, ‘Y213301’ sí que poden bioacumular Cadmi del sòl
quan n’hi hagi, i poden extreure’n fins a 60 grams per Hectàrea quan el sòl en tingui
molt. I això voldria dir 60 ppm a les plantes. I podrien donar gastritis, vòmits,
pielonefritis, osteoporosis, neurodegeneració i càncer. Normalment, però les llavors de
llinosa només contenen 0.2 ppm de Cadmi. O sigui que una persona d’uns 75 Kg podria
menjar llavors triturades de lli normals fins a 1 Kg per setmana sense intoxicar-se amb
Cadmi. Ara, si es tractés dels cultivars bioacumuladors en terres riques en Cadmi,
aleshores el límit setmanal seria de 3 gams. La ingesta tolerable s’estima en 2.5
micrograms de Cadmi per Kg de massa corporal a la setmana.
—En nens menors de 12 anys sense un diagnòstic precís, la llinosa en ús intern podria
emmascarar un quadre més greu.
—La llinosa durant l'embaràs, caldria prendre-la amb cura, a causa de la possibilitat no
contrastada d'inducció d'avortaments espontanis pel possible efecte estrogènic.
—Lactància. La llinosa, segons alguns autors, no s'ha d'usar durant la lactància a causa
de la possible presència de compostos estrogènics que poden accedir a la llet materna i
produir efectes adversos al lactant. En canvi, segons altres, l’oli de llinosa és segur
durant la lactància, tot i que no pot acabar de corregir el dèficit en àcid docosahexanoic
de mares veganes.
—Diabètics. La llinosa ha d'usar-se amb precaució per al tractament de la diabetis pel fet
que pot produir una hipoglucèmia.
—Ancians. La llinosa ha d'usar-se amb precaució en ancians pel fet que pot exacerbar
estats de debilitat, hipotensió i incoordinació psicomotriu. Els ancians han de començar
el tractament amb la meitat de la dosi normal. Alguns opinen que pot empitjorar la
prostatitis.
INTERACCIONS AMB MEDICAMENTS
Hom recomana sempre distanciar 3 hores les dosificacions de la llinosa i la dels

medicaments.
—Àcid acetilsalicílic. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint
l'absorció de l'àcid acetilsalicílic i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una
disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.
—Antidiabètics orals. La llinosa pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i arribar
a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració de llinosa juntament amb
antidiabètics orals, caldrà reajustar-ne les dosis.
—Digitàlics. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció
dels digitals i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels efectes
terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.
—Estrògens. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció
dels estrògens i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels
efectes terapèutics. Cal evitar l'administració concomitant
—Insulina. La llinosa pot potenciar els efectes de la insulina i arribar a produir una
hipoglucèmia. En cas d'administració de llinosa juntament amb insulina, cal reajustar-
ne les dosis.
—Nitrofurantoïna. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint
l'absorció de la nitrofurantoïna i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una
disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.
VETERINÀRIA
S'han descrit en gallines (11%) alimentades exclusivament amb llavors de lli: hepatitis
periportal limfo-plasmacítica, colangiohepatitis crònica severa amb hemorràgia,
vasculitis i amiloïdosi, potser degut a la lineïna (proteïna) o al virus asiàtic de l'hepatitis.
La linatina de la llinosa també els perjudica ple fet que inactiva la vitamina B 6.
Als ocells la llinosa els ajuda a mudar la ploma.
A les cabres afavoreix la fertilitat i prevé avortaments i problemes urinaris.
A les vaques els fa produir una llet més rica en mantega i tenir un pèl més brillant.
La llinosa és tòxica per als cavalls, almenys si en prenen molta, i de races de gra de
llinosa amb alt contingut el àcid cianhídric.
L’oli de llinosa desinflama el braguer de les vaques afectades per mastitis. Actua contra
Candida albicans, Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Micrococcus luteus,
Staphylococcus aureus, Streptococcus agalactiae.
PRINCIPIS ACTIUS DEL LINUM USITATISSIMUM
— polisacàrids heterogenis - mucílags (3-10%) com ara arabino-xilans, galactans,

galacturono-rhamnans.
— heteròsids cianogenètics (0.05-0.1%) - linustatina, neo-linustatina, linamarina,
lotaustralina.
— derivats del fenilpropà – linusitamarina.
— lignans - diglucòsid de sec-iso-larici-resinol.
— oli (30-40%) - triglicèrids d'àcids linolènic (40-70%), linoleic (10-25%), oleic (13-30%),
àcid alfa-linolènic (un àcid gras insaturat de la sèrie Omega-3). Àcids grassos saturats
9.3%, monoinsaturats 19.1.%, poliinsaturats 71.6% (omega-6 16.9; omega-3 54.7)
• (-)-YATEÏNA • ÀCID CLOROGÈNIC - PLANTA
• (+)PINORESINOL-4’-O-BETA-D- • ÀCID DICROTÀLIC- LLA
GLUCOPIRANÒSID • ÀCID ELAÍDIC
• 1-HEXACOSANOL • ÀCID ERÚCIC- LLA
• 3-METIL-2,5-PIRROLIDÍN-DIONA-5-OXIMA • ÀCID ESTEÀRIC - LLA
• 4-CIMÈ 1.5-7% • ÀCID FENÒLIC
• 4-O-BETA-D-GLUCOPIRANOSIL-VAINILLIL- • ÀCID FERÚLIC- 2 PPM GER
ALCOHOL • ÀCID FERÚLIC-GLUCÒSID 3250 PPM
• 24-METILÈN-CICLO-ARTENOL • ÀCID FÍTIC 2-3.5%
• 24-METILENO-CICLO-ARTENOL LLA • ÀCID GALACTURÒNIC- LLA 39,067 -
• ÀCID 1,9-NONADIENOIC 48,489 PPM
• ÀCID 3-HIDROXI-3-METIL-GLUTÀRIC • ÀCID GÀL·LIC 3PPM
• ÀCID 4-HIDROXI-BENZOIC • ÀCID GAMMA-LINOLÈNIC
• ÀCID ACÈTIC- LLA 3,105 - 3,853 PPM • ÀCID GLUCURÒNIC
• ÀCID ALFA-LINOLÈNIC- LLA 108,000 - • ÀCID GLUTÀMIC- LLA 4 %:
228,000 PPM • ÀCID HEXADECANOIC- LLA:
• ÀCID ASPÀRTIC- LLA: • ÀCID LINOLEIC- LLA 30,000 - 100,000 PPM
• ÀCID BETA-HIDROXI-BETA-METIL- • ÀCID LINOLÈNIC- LLA 108,000 - 228,000
GLUTÀRIC PPM
• ÀCID CERÒTIC- LLA • ÀCID LINOLÈNIC-ÈSTER
• ÀCID CIANHÍDRIC
• ÀCID MALIC- LLA • DELFINIDINA-3-DIGLUCÒSID FLO
• ÀCID MIRISTIC- LLA • DELFINIDINA-3-GLUCOSIL-RUTINÒSID
• ÀCID OLEIC- LLA 39,000 - 120,000 PPM FLO
• ÀCID P-CUMÀRIC • DELFINIDINA-3-O-BETA-D-GLUCÒSID FLO
• ÀCID P-CUMÀRIC-GLUCÒSID 3450 PPM • DELFINIDINA-3-O-BETA-D-RUTINÒSID FLO
• ÀCID P-HIDROXI-BENZOIC- GERMINATS • DELFINIDINA-3-TRIGLUCÒSID FLO
• ÀCID PALMÍTIC • DELTA-5-AVENASTEROL LLA
• ÀCID PANTOTÈNIC- LLA • DELTA-TOCOFEROL
• ÀCID SINAPÍNIC • DEOXI-ADENOSINA
• ÀCID SIRÍNGIC REL • DEOXI-GUANOSINA
• ÀCID TRANS-CAFEIC • DIASTASA LLA
• ÀCID TRANS-SINÀPIC • DIÒXID DE SILICI
• ÀCID VAINÍLLIC 1 PPM / REL • (E)-3,3’-DIMETOXI-4,4’-DIHIDROXI-STILBÈ
• ALANINA LLA REL
• ALDEHID CONIFERÍLIC • EICOSANOL LLA
• ALFA-CEFALINA LLA • ESQUALÈ LLA
• ALFA-PINÈ 1% • ESTANY LLA
• ALFA-TERPINÈ 1-3% • ÈSTER DE L’ÀCID CAFEIC- GER
• ALFA-TOCOFEROL OLI 5 PPM • ÈSTER DE L’ÀCID FERÚLIC
• AMILASA • ÈSTER DE L’ÀCID P-CUMÀRIC- GER
• AMONIAC (NH3) LLA 3,000 PPM; • ÈSTER DE L’ÀCID- SINÀPIC- GER
• APIGENINA PLANTA: • ÈSTER DE L’ÀCID-MONOMETIL- BETA-
• ARGININA LLA 18,000 PPM; HIDROXI-BETA-METIL-GLUTÀRIC- LLA:
• ARSÈNIC LLA • ÈSTER DE L’ÀCID-P-CUMÀRIC
• AUXINA-ÈSTER LLA • ESTEROL
• BARI LLA • ESTIGMASTEROL LLA REL
• BERBERINA REL • ESTRONCI LLA
• BETA-CAROTÈ LLA 0.321 PPM; • FENIL-ALANINA LLA
• BETA-SITOSTEROL LLA REL • FERRO LLA 29 - 549 PPM
• CADMI • FIBRA PLANTA 365,000 - 462,000 PPM LLA
• CALCI PLANTA 7,200 PPM; LLA 1,820 - 48,000 - 94,000 PPM
3,969 PPM • FITINA LLA 64,000 PPM
• CALISTEFINA FLO • FITOL LLA
• CAMPESTEROL LLA • FITOSTEROLS: 24-METILÈN-CICLO-
• CARBOHIDRATS PLANTA 801,000 - ARTENOL; BETA-SITOSTEROL;
817,000 PPM LLA 299,000 - 397,000 PPM BRASSICASTEROL; CAMPESTEROL; CICLO-
• CAROTÈ ARTENOL; COLESTEROL; DELTA-5-
• CAROTENS LLA 0.321 - 1.07 PPM AVENASTEROL; ESTIGMASTEROL;
• CAUTXÚ NATURAL • FLAVONOIDES
• CEL·LULOSA TIJ • FOSFATIDIL-COLINA
• CERIL-ALCOHOL LLA • FOSFATIDIL-ETANOL-AMINA
• CERIL-CEROTAT LLA • FOSFATIDIL-GLICEROL
• CIANIDINA FLO • FOSFATIDIL-SERINA
• CIANIDINA-3-5-DIGLUCÒSID FLO • FOSFÀTIDS
• CIANIDINA-3-GLUCOSIL-RUTINÒSID FLO • FOSFOLÍPIDS
• CIANIDINA-3-GLUCOSIL-RUTINÒSID FLO • FÒSFOR PLANTA 1,110 PPM; LLA 3,961 -
• CIANIDINA-3-O-BETA-D-GLUCOSIL- 20,335 PPM
RUTINÒSID FLO • FUCOSA LLA:
• CIANIDINA-3-TRIGLUCÒSID FLO • GAMMA-TOCOFEROL OLI 573 PPM;
• CIANIDINA-3,5-DIGLUCÒSID COTILEDONS • GENTIOBIOSA
• CICLO-ARTENOL LLA: • GERANIL-GERANIOL LLA:
• CICLO-LINOPÈPTIDS-A, F-I LLA • GIBEREL·INA A1
• CISTEÏNA LLA: • GLICINA LLA
• CLOR LLA 42 - 78 PPM • GLUCOSA LLA
• COBALT LLA • GLUCÒSIDS CIANOGÈNICS
• COLESTEROL • GRASSA
• COLINA LLA 910 - 1,180 PPM • HCN FLO 6,920 PPM; CLOFOLLA 460 PPM;
• COLININA LLA REL 670 PPM; LLA 600 PPM; TIJ 1,280 PPM
• HEMICEL·LULOSA
• COURE
• HERBACETINA-3,8-O-DIGLUCÒSID
• CRISANTEMINA FL
• HIPOXANTINA
• CROM LLA
• HISTIDINA LLA
• D-XILO-PIRANOSA LLA
• ISO-FUCOSTEROL
• D-XILOSA LLA 13,750 - 14,850 PPM
• ISO-LEUCINA
• DAUCOSTEROL • ISO-LEUCINA PLANTA: LLA
• DEHIDRO-CONIFERIL ALCOHOL-4-BETA-
D-GLUCPOSID
• ISO-ORIENTINA FUL
• ISO-OXI-PEUCEDANINA
• DELFINIDINA FLO
• ISO-VAINILLINA REL • PELARGONIDINA-3-O-BETA-D-GLUCOSIL-
• ISO-VITEXINA FUL RUTINÒSID FLO
• L-ARABINO-FURANOSA LLA • PENTOSA
• L-ARABINOSA LLA 4,950 - 6,600 PPM • PENTOSANES
• L-GALACTOSA LLA 4,400 - 6,600 PPM • PENTOSES LLA 4,010 - 4,977 PPM
• L-RHAMNOSA LLA 7,150 - 15,840 PPM • PEROXIDASA COTILEDONS
• LARICIRESINOL • PEROXIDASES
• LECITINA LLA 8,800 PPM; • PINORESINOL 86.4 PPM
• LEUCINA LLA • PLATA LLA
• LEUCINA-1 • PLOM LLA
• LEUCINA-2 • POLISACÀRIDS ÀCIDS: L-RHAMNOSA/ L-
• LIGNAN-DIGLUCÒSID LLA FUCOSA/ L-GALACTOSA/ ÀCID D-
• LIGNANS PLANTA GALACTURÒNIC / RHAMNO-GALACTURONAN-I/
• LINAMARASA LLA ARABINO-XILAN
• LINAMARINA LLA • POLISACÀRIDS NEUTRES: L-
• LINAMARÒSID ARABINOSA/D-XILOSA/D-GALACTOSA
• LINASA LLA • POTASSI PLANTA 17,400 PPM; LLA 7,964 -
• LINEÏNA PLANTA 15,009 PPM
• LININA LLA
• PROLINA LLA
• LINO-CAFEÏNA LLA
• PROTEÏNA PLANTA 76,000 - 78,000 PPM
LLA 160,000 - 310,000 PPM
• LINO-CINAMARINA LLA
• RAFINOSA LLA
• LINOLEÏL-ACETAT
• RESINA
• LINOLIPINES C, D FUL[= ÀCID (13S)-HIDRO- • RHAMNO-GALACTURONÀ LLA
PEROXI-MGDG; (9Z,11E,13S,15Z)-13-HIDRO- • RIBOFLAVINA LLA 1.7 PPM
PEROXI-9,11,15-OCTADECATRIENOIC; 1,2-DI-O- • SACAROSA
[(9Z,11E,13S,15Z)-13-HIDRO-PEROXI-9,11,15- • SECO-ISO-LARICIRESINOL 2576 PPM
OCTADECATRIENOÏL]-3-O-Β-D- • SECO-ISO-LARICIRESINOL-DIGLUCÒSIDS
GALACTOPIRANOSIL-SN-GLICEROL] • SERINA LLA 0.248 PPM
• LINUSITAMARINA • SILICI LLA 322 - 608 PPM
• LINUSTATINA LLA 1,700-3250 PPM [= 1- • SODI LLA 538 - 1,014 PPM
METIL-ETIL-2-O-BETA-D-GLUCOPIRANOSIL-(1" --> 6')- • SOFRE LLA 608 - 1,147 PPM
BETA-D-GLUCOPIRANÒSID] • TACHIÒSID REL PLA
• LIPASA LLA: • TERPONÈN-4-OL 1-4.5%
• LÍPIDS PLANTA 33,000 - 61,000 PPM LLA • TIAMINA LLA 1.8 PPM
40,000 - 400,000 PPM • TIROSINA LLA
• LISINA PLANTA: LLA • TITANI LLA
• LITI LLA • TOCOFEROL LLA 47 PPM
• LOTAUSTRALINA LLA • TREONINA LLA
• LUCENINA-1 FUL • TRIPTÒFAN LLA
• LUCENINA-2 FUL • TRITERPENS
• LUTEOLINA PLANTA • VALINA LLA
• MAGNESI PLANTA 3,100 PPM; LLA 3,715 - • VANADI LLA
7,002 PPM • VICENINA-1 FUL
• MANGANÈS PLANTA 8.1 PPM; LLA • VICENINA-2 FUL
• MATAIRESINOL 66.8 PPM • VITAMINA B1
• METIL-LINAMARINA LLA • VITAMINA B2
• METIL-SALICILAT • VITAMINA E
• METIONINA LLA • VITAMINA F
• MIDÓ • VITEXINA REL PLA
• MINERALES PLANTA 62,000 - 72,000 PPM • VITEXINA FUL
LLA 26,000 - 49,000 PPM • XANTINA REL
• MOLIBDÈ LLA • XILOSA
• MONOGALACTOSIL-DIACIL-GLICEROL • ZINC
• MUCÍLAG LLA 20,000 - 70,000 PPM
• NEO-LINUSTATINA LLA 900-2030 PPM
• NEO-LIQÜITRINA
• NIACINA LLA 14.9 PPM;
• NICOTINAMIDA
• NÍQUEL LLA
• O-GLICO-FLAVONA-C-GLUCÒSID LLA:
• OLEORESINA
• ORIENTINA FUL
• ORIXINA
• PECTINA LLA 53,900 - 100,000 PPM
Gra de llinosa
Valor nutritiu mitjà
per 100 g
Aport energètic
2090 KJ
(506 Kcal)
Compostos principals
Glúcids 6,6 g
–Midó 0g
–Sucres 1,55 g
Fibres alimentàries 27,3 g
Proteïnes 20,2 g
Lípids 36,6 g
–Saturats 3,17 g
–Omega-3 16,7 g
–Omega-6 4,31 g
–Omega-9 5,37 g
aigua 5,93 g
cendres totals 3,36 g
minerals / oligoelements
Calci 228 mg
Coure 1,22 mg
Ferro 10,2 mg
Iode 0,0004 mg
Magnesi 372 mg
Manganès 2,48 mg
Fòsfor 595 mg
Potassi 641 mg
Seleni 0,028 mg
Sodi 20,5 mg
Zinc 6,05 mg
vitamines
vitamina B1 1,22 mg
vitamina B2 0,2 mg
vitamina B3 (o PP) 3,08 mg
vitamina B5 0,99 mg
vitamina B6 0,63 mg
vitamina B9 0,0937 mg
vitamina E 0,31 mg
aminoàcids
àcid aspàrtic 2800 mg
àcid glutàmic 5600 mg
arginina 2640 mg
cistina 480 mg
histidina 640 mg
iso-leucina 1240 mg
leucina 1680 mg
lisina 1160 mg
metionina 520 mg
fenil-alanina 1320 mg
treonina 1040 mg
triptòfan 400 mg
tirosina 680 mg
valina 1480 mg
Àcids grassos
àcid mirístic 7 mg
àcid palmític 1 870 mg
àcid esteàric 1 150 mg
àcid oleic 5 370 mg
àcid linoleic 4 310 mg
àcid alfa-linolènic 16 700 mg
MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA LLINOSA
«Lignification in the flax stem: evicence for unusual lignin in bast fibers». ARNAUD DAY,
KATIA RUEL, GODFREY NEUTELINGS, DAVID CRÔNIER, HÉLÈNE DAVID, SIMON HAWKINS,
BRIGITTE CHABERT. Planta 222: 234-245 (2005).
«Genetics and genomics of Linum». Chrsitopher A. Cullis Editor. Springer. Vol 23. (2019)
«The genus Linum L. in the flora of Ukraine». O.M. Optasyuk, M.V. Shevera. Alterpres
Kyiv (2011)
1: derivat de megastimà; 2: glucòsid derivat del metil-jasmonat ; 3,4: 1: linusitamarina;
esteroides amb 3beta,5beta.cis-dihidroxil
2: linocinnamarina
MILL DEL SOL
Lithospermum officinale L.
[Sp. Pl. 1: 132, 1753] 2n = 28
Làmina: JAN KOPS

Làmina: JAN KOPS
NOMS POPULARS
Alemany: Echter steinsame/ Gebräuchlicher steinsame/ Meergries / Steinhirse /

Steinsame / Steinsamme
Anglès: Common gromwell/ European gromwell / European stoneseed /
Gromwell / Grummel / Lithospermum officinale / Pearl gromwell
Àrab: ‫حب الحجر الطبي‬
Basc/Euskera: artatxiki, artoxe, artoxehe, izkiribeltz, montruso, te perladun, te
perladuna, te-perladuna, teá.
Castellà: Mijo del sol/ Granos de amor / Lagrimas del rey David / Aljófar/ aljófares
gruesos/ entortijada pajiza/ granos de amor (fruto)/ hierba granada/
litospermo/ litospermo menor/ lágrimas de David/ mijo del sol (fruto)/
mijo del sol mayor/ mijo del sol menor/ perlina/ te de Benasque/ té/ té
blanco/ té de Miranda/ té de huerta/ té de la Virgen/ té de perla/ té
en grano/ té fino/ té negro.
Català: Mill del sol, cua de gat, grana dura, herba de l'ull del sol, herba de la pedra,
herba de la pedreta, herba de les pedres, herba de pedra, herba del mal de
pedra, herba pedrera, herba pedrera de muntanya, herba sanguinària, mill,
mill bord, mill roquer, mill solar, mill-del-sol, millet del sol, planta per al
mal de pedra, te de camí, te de gra, té.
Danès: Læge-stenfrø
Eslovac: Kamienka lekárska
Eslovè: Navadni železnik / Železnik navadni
Finlandès: Rohtorusojuuri
Francès: Grémil officinal/ Grémil / Herbe aux perles / Thé de Fontainebleau
Gallec: aljofareira, aljôfar, herba das doas, milho do sol, peroleira, pérola.
Gaèlic: Gormail
Grec: Λιθόσπερμο το φαρμακευτικό
Holandès: Glad parelzaad/ Glad echt parelzaad / Glad parelkruid
Hongarès: Kőmagvú gyöngyköles
Italià: Erba perla maggiore/ Litospermo / Litospermo comune / Miglialsole
Japonès: せいようむらさき / Shikon
Noruec: Legesteinfrø/ Lækjesteinfrø
Occità: herbo di perlo, Grana de catlà
Persa/Farsi: ‫سنگدانه‬
Polonès: Nawrot lekarski
Portuguès: aljofar, aljofareira, aljófar, aljôfar, herba das doas, milho do sol, perola
herva, peroleira, pérola.
Rus: Воробейник лекарственный
Suec: Stenfrö
Txec: Kamejka lékařská/ Kamějka lékařská
Ucraïnès: Горобейник лікарський
Xinès: 小花紫草/ 紫根草/ zi gen cao, zicao
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I), assegurava que beure les llavors en vi feia esmicolar les pedres de
les vies urinàries i expulsar-les. Comentaris de reedicions posteriors es presten a
confusions amb Coix-lacryma-jobis, cereal de llavors de forma similar però molt més
grans (com cigrons petits). A la Xina la planta s’empra almenys des del segle II. El tractat
del segle XVI Pen Ts’ao Kang Mu recomana la rel contra cremades, úlceres anals,
hemorroides, i ferides a la pell.
NOTA: Malgrat ser al nostre país només conegut l’ús de la part aèria com a diürètica, cal fer
esment de l’ús que als països asiàtics en fan de la rel, avalats a posteriori per molts assaigs
clínics.
És una herba (boraginàcia) vivaç, amb rel axonomorfa grossa, una mica rogenca fosca
per fora, i tija dreta, de 7 mm de gruix, pilosa, que assoleix escassament el metre
d’alçada, ramificada a la zona superior. Fulles alternes, lanceolades, agudes, no
decurrents, les superiors no peciolades, de 0.5-2 × 5-10 cm, amb nervis prominents. Per
sobre, de color verd molt fosc. Per sota més clar. Inflorescència en cimes terminals
folioses, amb les fulles disposades en un sol pla, bracteades, més o menys pedicel·lades.
Corol·la de 2-6 mm, actinomorfa o quasi, blanquinosa, glabra per fora, de menys d’1 cm,
amb 5 invaginacions esquamiformes interiors, amb 5 lòbuls més curts que el tub, recte i
cilíndric, papil·lós per fora. Lòbuls del calze llargament híspids, molt més llargs que el
tub. En calze florífer fa 2.5-5 mm, però el fructífer s’allarga fins 8 mm. Estams 5,
inclosos, adnats a la meitat del tub de la corol·la, amb filaments més curts que les
anteres (apiculades, lliures, incloses). Ovari tetralobulat. Estil simple, inclòs, molt curt,
més curt que els filaments dels estams, ginobàsic. Estigma capitat, bilobat. Fruit petri en
tetra-núcula. Núcules llises, lluentes, blanquinoses o de color d’ivori tenyit de porpra,
lluents, en forma d’avellana, de 2.5-4 × 1.5-2.5 mm, amb la duresa d’una pedra
(lithos=pedra, spermum=llavor), unides per la base al receptacle pla.
Les arrels poden contenir, a més de Rhizobium rhizogenes, fongs endofítics com ara
Alternaria alternata, Chaetosphaeronema, Fusarium tricinctum, Mucor, Trichoderma. En
especial el Fusarium tricinctum, Nectria hematococca, Phytium aphanidermatum.
Rhizoctonia solani exacerben la producció de pigment vermell (shikonina i derivats) per
part de la rel.
Hi ha una var. erythrorhizon Maximowicz a la Xina, Corea i el Japó ―foto inferior―, que
s’ha estudiat molt, i que els asiàtics prenen per una espècie diferent. La nostra rel també
és una mica vermella per fora, si bé no tant com la xinesa (foto inferior).
Prefereix marges de bosc, talussos o terres remenades, o marges de camins o carreteres

una mica humits i no massa assolellats, sobre sòl esponjós, ric en humus, ben drenat,
entre 400 i 2000 m snm. Per exemple, és freqüent als marges de la carretera que puja al
santuari de Falgars. Escasseja a la meitat Sud de Catalunya. S’ha cultivat a l’estació
espacial internacional MIR.
Lithospermum officinale al món, segons GBIF
Lithospermum officinale var. erythrorhizon al món, segons "Plants of the World"
• abortiu • anti-prolactina (arrels)

• adjuvant de vacunes genètiques • antireumàtic
anticanceroses (per inducció del • antitirotròpic (↓TSH, ↓secreció
RANTES a la pell) tiroides, ↓hormones tiroidees,
• anodí ↓deiodinatzació de la T4 perifèrica)
• antiangiogènic (shikonina) • antitrombòtic [rel]
• antibiòtic • antitumoral/anticanerigen
• antigonadotròpic (arrels) • astringent
• antihistamínic • bloqueja secreció hormonal hipòfisis
• antiinflamatori anterior
• antídot • cicatritzant
• anti-limfangiogènesis • contraceptiu (arrel)
• antigonadal (arrels) • cosmètic (anti-aging UE, estimulant
• antioxidant /carronyaire de radicals de la producció de ceramides UI)
lliures • depuratiu
• antiagregant plaquetari • diürètic
• febrífug • oxitòcic (arrel)
• IMAO-A, IMAO-B (acetil-shikonina; • protector UVB [rel]
ferulil-hidroquinona; shikonofurà E) • regenerador de geniva [rel]
• immunosupressor (shikonina) • sedant (fulles)
• inhibidor de la topoisomerasa I • tint (porpra, de les arrels)
• litotríptic • vulnerari
• neuroprotector
USOS/APLICACIONS MEDICINALS DEL MILL DEL SOL
• al·lèrgies • càncer de pulmó (adenocarcinoma)

• Alzheimer de no cèl·lula petita [rel]
• asma • Candida glabrata [rel]
• Bacillus subtilis [rel] • Candida krusei [rel]
• càlculs biliars • carboncle [rel]
• càlculs d’oxalats • cataractes/opacitat [shikonina]
• càlculs salivals • cicatrius
• càlculs vies urinàries • cistitis
• càncer de còlon [rel] • colitis ulcerosa [rel]
• càncer epidermoide [rel] • còlon irritable [rel]
• càncer d’estómac [rel] • colesterol [rel]
• càncer de fetge [rel] • congelacions [rel]
• càncer limfàtic [rel] • congestió pulmonar [rel]
• càncer de mama [rel] • cremades UE
• càncer de matriu HeLa [rel] • dermatitis atòpica [rel]
• càncer d’ovari [rel] • dermatitis provocada per 1-fluoro-
• càncer de pròstata [rel] 2,4-dinitro-fluoro-benzè [rel]
Fusarium tricinctium, estimulador de la

producció de shikonina. Imatge de MCCULLAGH.
shikonina
rel de Lithospermum officinale, a

Collserola
• dermatomiositis [rel] • lupus nefrític
• dolors • malaltia de Graves
• edema agut (per histamina, • mastitis
serotonina, bromelaïna, UV, calor, • melanoma
sèrum de conill anti-rata) • metàstasis limfàtica [rel]
• embaràs ectòpic (shikonina) • mononucleosis (EBV) [rel]
• endometriosis [rel] • necrolisis dèrmica [rel, oli]
• Enterococcus fecalis [rel] • obesitat [rel]
• Enterococcus faecium [rel] • osteoartritis ( rel + Astragalus
• Epidermophyton floccosum [rel] membranaceus)
• erupcions maculars a la pell [rel] • pancreatitis aguda [rel]
• Escherichia coli (OE rel) • pell seca o envellida
• esteatosis hepàtica (rel + Astragalus • periodontitis [rel]
membranaceus) • permeabilitat vascular excessiva
• excés de llet [rel] • peu d’atleta [rel]
• extraccions dentals [rel] • picors
• febre • Pseudomonas aeruginosa [rel]
• ferides infectades [rel] • psoriasis [rel]
• fibrosis cardíaca [rel] • rascades
• fibrosis pulmonar [rel] • reuma
• fibrosis renal [rel] • Salmonella B [rel]
• fissures a la pell [Helixderm] • Sarcina lutea [rel]
• glioma [rel] • sarcoma d’Ewing [rel]
• goll exoftàlmic • Staphylococcus aureus, MRSA (OE
• gota rel)
• grip [rel] • Stenotrophomonas maltophila [rel]
• Helicobacter pylori [rel] • talls profunds (rel)
• hemorroides [rel] • Trichophyton mentagrophytes
• hipertiroïdisme (+ Lycopus • Trichophyton rubrum
europaeus) • Trichophyton sulfureum
• intoxicació per oxiplatí • Trichosporon cutaneum
• Klebsiella pneumoniae [rel] • úlceres anals [rel]
• Leishmania major [rel] • úlceres a les cames
• lepra [Helixderm] • ulls irritats (llavors en remull)
• leucoplàquia bucal (biofilm + • vaginitis [rel]
shikonina) • varicel·la
• liquen pla a la boca (biofilm + • xarampió
shikonina)
POSSIBLE TOXICITAT DEL MILL DEL SOL
En teoria, degut a la presència d’alcaloides pirrolizidínics, més val prendre-la menys de 9

dies seguits. No està clar si només frena l'hipertiroïdisme o si també reequilibre
l'hipotiroïdisme. Per si de cas, més val vigilar i fer controls de la tiroides sovint (cada 3
mesos almenys) si s’està prenent la planta. En gossos, una dosis de 500 mg/Kg/dia al
cap d’un mes fa pujar les triglicèrids i la bilirubina, a més d’aprimar, però 100mg es
toleren bé a la llarga. Segurament la shikonina de la rel potencia l’efecte de la cocaïna ni
l’heroïna.
PREPARATS
És millor emprar la part aèria de la planta fresca o assecada de poc, perquè un cop ja
molt seca té molt poc efecte. La millor manera de preparar-la és en una lleugera decocció
de mig minut en aigua, deixar-la reposar mitja hora i prendre l’aigua abundosament,
tèbia. Sol barrejar-se amb altres plantes diürètiques com ara Arctostaphylos uva-ursi,
Arenaria rubra, Cynodon dactylon, Equisetum arvense, Lepidium draba, Silene saxifraga,
Solidago virgaurea, Zea mays (estils).
La rel també és millor emprar-la tendra, però els preparats han de contenir oli o alcohol,
ja que els principis actius principals no són hidrosolubles. La rel es menja a la Xina i
se’n fa un licor (Jindo Hongju). Un extracte fet amb CO2 supercrític (60º C, 400 bar)
resulta estable, ric en shikonina i útil per emprar en cosmètica o com a colorant. Hi ha
maneres d’estabilitzar, protegir i solubilitzar l’extracte de la rel, com ara amb beta-
lactoglobulina o amb hidroxi-propil-beta-ciclodextrina. En laboratori també es poden
preparar lisosomes que continguin shikonina, a base de fosfolípid es soja, colesterol i
alcohol deshidratat; però no te aleshores tant efecte citotòxic la shikonina. I s’han fet
micro-encapsulats amb etil-cel·lulosa com a matriu i goma màstic com a additiu central,
amés de una mínima part de dicloro-metà i dodecaïl-sulfat sòdic. Entre molts altres
mètodes de preparació/presentació de l’extracte, es pot fer amb polímers d’èpsilon-
caprolactona/ trimetilèn-carbonat en forma de fibres ultrafines que actuarien com a
carriers. Aquesta presentació és ideal per a cobrir ferides infectades en forma d’apòsits
per tal de curar-les. En pla casolà la millor manera de preparar un extracte de la rel seria
fer una maceració en glicerina (alimentària). O bé en maceració alcohòlica diluïda (etanol
de 40º sense additius), preparar una tintura.
L’oli essencial de la rel és millor obtenir-lo amb aigua subcrítica per ultrasons. Així se
n’obté un 2.4 %.
Les llavors es poden trencar picant-les amb un martell sobre una superfície molt dura i
ampla, o dins un morter de pedra.
De preparats farmacèutics també n’hi ha: Histplastin Red
(Chropi), Epouloderm (Farmalex), Helixderm (PNG
Gerolymatos). Hi ha un preparat tradicional coreà
(«Gang-ji-hwan») per prendre contra la obesitat a base de
Lithospermum officinale var. erythrorhizon + Ephedra
intermedia + Rheum palmatum. I una altra barreja
(«Although Kaejadan») contra l’artritis reumàtica a base
de L. Eryhtrorhizon + Salvia miltiorrhiza + Cinnamomum
loureirii. Contra la dermatitis, la barreja d’extractes de L.
eryhthrorhizon + Angelica gigas es coneix al Japó com a
«Shiunko», i a Corea com a «Jaun». I el «Shi-un-Kou»
consta de L. erythrorhizon + Macrotomia euchroma +
Angelica acutiloba contra tumors a la pell per EBV. I,
com antiinflamatòria i anti-angiogènica, la barreja
anomenada «Zicao» a la Xina, a base de la rel del L.
erythrorhizon, Arnebia guttata i Arnebia euchroma.
licor Jindo Hongju
PRINCIPIS ACTIUS DEL LITHOSPERMUM OFFICINALE (incl. var. eryhtrorhizon)
• (+)rabdosiïna • àcid cafeic-dimetil-èter

• 9’-metil-litospermat • àcid clorogènic
• 9’’-metil-litospermat • àcid el·làgic
• acetil-alcanina [rel] • àcid litospèrmic B (= àcid cafeic &
• acetil-shikonina [rel] 6% rosmarínic)
• àcid 2-metil-2-butenoic (6% OE rel) • àcid rosmarínic
• àcid 2-metil propanoic (9% OE rel) • àcid silícic
• àcid 2-metil-butanoic ( 21 % OE rel) • àcids fenil-carboxílicx
• àcid 3-metil-butanoic ( 12% OE rel) • àcids difenòlics
• àcid 11-eicosenoic • adenosina-deaminasa
• àcid delta-6,9,12,15-N- • adenovirs AdV3.
octadecatetraenoic [llavors] • alcaloides pirrolizidínics [rel]
• àcid cafeic • alcanina [rel]
• alfa-metil-n-butil-shikonina [rel] • iso-butiril-shikonina 19% [rel]
• beta-acetoxi-iso-valeril-shikonina • iso-vainillina
5% [rel] • iso-valeril-alcanina [rel]
• beta,beta-dimetil-acriloïl-alcanina • iso-valeril-shikonina 12% [rel]
[rel] • meroterpenoid: JNU-144
• beta,beta-dimetil-acril-shikonina • metil-linoleat (8% OE rel)
[rel]10% • metil-oleat (6% OE rel)
• beta-hidroxi-iso-valeril-shikonina • metil-palmitat (6% OE rel)
[rel]5% • mucílags
• deoxi-shikonina [rel] • naftazarina
• eicosanol • naftoquinones: shikonina, etc. [rel]
• ferulil-hidroquinona [rel] • pèptid de 184 AA.
• flavonoides: rutina; quercetina • propionil-shikonina [rel]
• furil-hidroquinones [rel] • pseudo-shikonina I
• geranil-difosfat:4-hidroxi-benzoat-3- • saponines
geranil-transferas [enzim de síntesis • shikonina (p.p. Fusarium
de shikonina, estimulat x 200 per tricinctum)1% [rel]
metil-jasmonat afegit] • shikonofurà E, J [rel]
• gracicleistantòsid [rel] • terchebina
• hepatitis-C [rel] • tigloïl-shikonina [rel]
• HIV-1 [rel] • uridina [rel]
• iso-butiril-aclanina [rel]
PMM-034
pseudoshikonina I
EFECTES FISIOLÒGICS DEL MILL DEL SOL
ABREVIACIONS (en anglès)
➢ ABTS: 2,2′-azino-bis(3-ethylbenzothiazoline-6-sulphonic acid)

➢ ADV3: adenovirus type 3
➢ Ahr: Aryl hydrocarbon receptor
➢ Akt: protein kinase B
➢ ASK1: apoptosis signal-regulating kinase 1
➢ cAMP: cyclic adenosine monophosphate
➢ CC50: cytotoxic concentration 50
➢ CCAA: enhancer binding protein alpha
➢ CCL20: chemokine C-C motif ligand-20
➢ C/EBP: CCAAT/enhancer binding protein
➢ CEBPD: gene encoding CCAAT/enhancer-binding protein delta
➢ CCR: chemokine receptor
➢ chi-aDDnSs: chimeric advanced drug delivery nano systems
➢ c-JNTK: c-Jun N-therminal kinase
➢ c-Maf: c-musculoaponeurotic fibrosarcoma
➢ COX: cyclooxygenase
➢ CREB: cAMP response element-binding protein
➢ DAG: diacylglycerol
➢ DDIT-3: DNA-damage-inducible transcript-3
➢ DPPH: 1,1-diphenyl-2-picryl-hydrazyl
➢ EC50: effective concentration 50
➢ EGFR: epidermal growth factor receptor
➢ Egr1: early growth response 1
➢ EMT: epithelial-to-mesenchymal transition
➢ ERK: extracellular signal-regulated kinase
➢ ERR-alpha: estrogen related receptor-alpha
➢ FAK: focal adhesion kinase
➢ FAP-4: fatty acid binding protein 4
➢ GLUT4: glucose transporter type 4
➢ GPX: gluthathione peroxidase
➢ GST: glutathione-S-transferase
➢ HCV: hepatitis C virus
➢ HIF-1alpha: hypoxia inducible factor-1
➢ HIV: human immunodeficiency virus
➢ IC50: inhibitory concentration 50
➢ IκB: inhibitor of NF-κB
➢ IKK: ikB kinase
➢ IL: interleukin
➢ iNOS: inducible nitric oxide synthase
➢ IP3: inositol triphosphate
➢ IP3R: inositol triphosphate receptor
➢ JNK: c-Jun-N-terminal kinase
➢ LC50: lethal concentration 50
➢ LDL: low-density lipoprotein
➢ LPS: lipopolysaccharide
➢ LRS: lactated Ringerʼs solution
➢ MDRAP: multidrug resistence-associated protein
➢ MIC: minimal inhibitory concentration
➢ MMP: matrix metalloproteinase
➢ MPO: myeloperoxidase
➢ Mrgprx2: Mas-related G-protein-coupled receptor X2
➢ NAC: N-acetylcisteine
➢ NAT: N-acetyltransferase
➢ NEMO: NF-kB essenctial modulator
➢ NF-κB: nuclear factor κB
➢ NGF: nerve growth factor
➢ NQO1: NADP(H)-quinone oxireductase
➢ OATP: organin anion transporting polypeptide
➢ PDGF: platelet-derived growth factor
➢ PIP2: phosphatidylinositol 4,5-biphosphate
➢ PKC: protein kinase C
➢ PLC: phospholipase C
➢ PPAR: peroxisome proliferator-activated receptor
➢ RACK: receptor for activated C-kinase
➢ RANKL: receptor activator of nuclear factor NF-kappa-B ligand
➢ RANTES: regulated upon activation normal T cell expressed and secreted
➢ RIP: receptor interacting protein
➢ ROS: reactive oxygen species
➢ Src: proto-oncogene tyrosine protein kinase Src
➢ SREBP: sterol regulatory element-binding protein
➢ STAT3: signal transducer and activator of transcription-3
➢ T-bet: T-box expressed in T cells
➢ TATA box-binding protein: transcription factor IID protein complex
➢ TFSP: transcription factor Snail protein
➢ TIMP: metallopeptidase inhibitor 1
➢ TKIs: tyrosine kinase inhibitors
➢ TLR-2: Toll-like receptor 2
➢ TNF: tumor necrosis factor
➢ TPA: 12-O-tetradecanoylphorbol-13- acetate
➢ TrxR1: cytosolic thioredoxin reductase
➢ TSPK-M2: tumor-specific pyruvate kinase-M2
➢ UDP: glucuronosyltransferase
➢ VEGF: vascular edonthelial growth factor
RESUM DE DIANES FISIOLÒGIQUES
➢ CITOKINES: TNF-alfa / IL-1beta / IL-2 / IL6 / IL-8 / IL-19 / IL-12 / IFN-gamma

➢ ENZIMS PRO-INFLAMATORIS: COX-2 / I-kappa-beta-alfa / iNOS / MMP-1 /
MMP-2 / MMP-9 / MPO / proteasoma/ amilasa sèrica / lipasa sèrica/ tirosina-
kinasa esplènica /
➢ FACTORS DE TRANSCRIPCIÓ: NF-kappa-B / T-bet / STAT-3 /
➢ ALTRES MEDIADORS: NO / molècula d’adhesió intracel·lular / molècula
d’adhesió cel·lular vascular/ PGE2 /
ARTRITIS/ OSSOS. La rel promou l’osteoblastogènesis a través de la regulació dels

factors de transcripció Runx-2 i Osterix. L’extracte fet amb etanol de 70º incrementa
l’expressió del marcador osteoblàstic, l’activitat de la fosfatasa alcalina (ALP), i la
mineralització. La shinkonina incrementa els nivells d’ARNm de BMP-23 i Smad5 i
potencia els nivells d’expressió promotors de l’osteoblastogènesis Smad5 i Runx2, a més
de promocionar l’activitat de la fosfatasa alcalina (ALP). La diferenciació de les cèl·lules
MC3T3-E1 la promou per la via de senyals BMP-2/Smad5.
La injecció intraperitoneal de 5 mg/Kg de shikonina 10 dies millora l’aspecte
macroscòpic dels cartílags afectats per artritis, redueix l’expressió de les citokines Th1
(TNF-alfa, IL-12) al teixit sinovial i al cartílag de l’articulació. Per contra, les citokines del
sistema Th2 (IL-4, IL-10) es mantenen elevades. Això és degut a un increment de
l’expressió de la proteïna d’unió GATA-3. Per altra banda, sí que queda rebaixada la IL-6.
Administrada per boca, la shikonina (2mg/Kg/dia) durant 35 dies protegeix el cartílag de
l’artritis reumàtica, inhibint-se la MMP-1. La shikonina afecta els factors de transcripció
GATA-3 (l’incrementa) i T-bet (l’inhibeix), que són les que regulen la diferenciació de les
Th en TH1 (d’immunitat mediada contra patògens intracel·lulars) o en Th2 (contra
paràsits extracel·lulars). La shikonina reverteix la forta expressió de MMP-1, MMP-3,
MMP-13 i redueix la del TIMP-3 tant anivell genètic com proteic als condròcits afectats
per IL-1beta. La shikonina també reverteix la reducció de I-kappa-B-alfa o l’activació del
NF-kappaB del p65 induïda per la IL-1beta. Una injecció als genolls reverteix l’expressió
forta de les MMPs, abaixa la del TIMP-1. En definitiva, la shikonina protegeix el cartílag
del genoll. La pseudo-shikonina-I actua en les cèl·lules del condrosarcoma fent minvar
molt l’expressió de les MPPs, mentre que augmenta la de l’ARNm de TIMP-2. Això indica
que pot ser un bon tractament contra l’osteo-artritis. La combinació de la rel amb
Astragalus membranceus té efecte protector sobre els cartílags, inhibint-hi la MMP-9 i
evitant la progressió de l’osteoartritis. La barreja redueix la degradació dels
glucosaminoglucans i redueix l’activitat de la MMP-9, IL-1beta, redueix l’edema, redueix
les lesions histològiques (necrosis, erosions). I ho fa comes millors medicaments
antiartrítics. La diferenciació dels osteoclasts està regulada per l’activador del receptor
del lligam del NF-kappa-B (RANKL) La rel del L. erythrorhizon regula el RANKL.
CÀNCER. La shikonina inhibeix la proliferació cel·lular i la migració en diverses línies

canceroses. I hi indueix l’apoptosis, l’autofàgia i la necroptosis, per producció de ROS.
Suprimeix l’alliberament d’exosoma i activa la immunitat antitumoral tot modulant les
vies de senyals PI3K/AKT/mTOR i la MAPKs. Inhibeix l’activació de TrxR1, PKM2,
RIP1/3, Src, FAK. I regula l’expressió de ERP57, MMPs, ATF2, C-MYC, miR-128,
GRP78(Bip). En diverses línies cel·lulars canceroses (HeLa, Hct116, Hep3B, A549) la
shikonina actua com a citotòxica sobre tot per la via de les ROS inhibint a 0.5-3 microM
el 50% del creixement. La producció de ROS activa ASK1, p38 MAPK i frena p21, la qual
cosa resulta en l’aturada en G1 i la promoció de l’apoptosis. L’acetil-shikonina i derivats
com les 5,8-diacetoxil-6-(1'-acetoxil-4'-metil-3'-pentenil)-1,4-naftaquinones modulen la
via apoptòtica del receptor nuclear orfe Nur-77. Aquest receptor migra del nucli a les
mitocòndries on s’uneix al Bcl-2 per induir l’apoptosis. Alguns derivats de la shikonina
modulen aquesta via apoptòtica incrementant el nievell de proteïna Nur77 a nivell post-
transcripcional, i promovent la diana mitocondrial a les cèl·lules canceroses. L’increment
de l’apoptosis promogut pel derivat abans mencionat està relacionat amb un canvi de
conformació al Bcl-2 i amb l’activació del Bax.
ANGIOGÈNESIS. La shikonina a 1-2 microM inhibeix la proliferació de les cèl·lules de

fibra llisa vascular, hi atura la progressió del cicle cel·lular i hi promou l’apoptosis, frena
l’expressió de la ciclina D1, E i PCNA; i augmenta l’expressió del p21(wif1/cip1), sense
influir en l’expressió del p27(kip1) ni del p53.
CÒLON. La shikonia pot ser un bon remei contra el càncer de còlon. Té una potent acció
inhibitòria contra l’activació del HIF-1-alfa induïda per hipòxia en diverses línies
cel·lulars canceroses. És eficient com a carronyaire de les ROS induïdes per la hipòxia
als tumors cancerosos. La shikonina inhibeix la síntesis de la proteïna HIF-1-alfa i això
sense afectar l’expressió genètica o proteica de la HIF-1alfa. La shikonina atenua
l’activació de la via de la mTOR/p70S6K/4E-BP1/eIF4E kinasa. També atura el cicle de
les cèl·lules HCT116 activades i inhibeix la proliferació d’elles i de les SW620. També
inhibeix el creixement tumoral del tumor xenoimplantat. En resum, la shikonina pot ser
un bon tractament contra el càncer de còlon. A més, la shikonina augmenta l’efecte
citotòxic del cisplatí envers les cèl·lules de càncer de còlon HCT116. La shikonina prevé
la fase prematura de la inflamació associada al càncer de còlon induït per
azoximetà/sulfat sòdic de dextrà. La shikonina prevé la formació d’úlcera al còlon,
atenua l’expressió de la COX-2, iNOS i MPO, i inhibeix la producció de IL-6 i inhibeix
l’activació del NF-kappa-B. Indueix l’activitat del Bcl-2 i inhibeix la caspasa-3.
L’apoptosis provocada per la shikonina és concomitant amb la generació de ROS, frenada
de l’expressió de Bcl-2 i Bcl-xL, despolarització de la membrana mitocondrial, activació
de la cascada de caspases. Per altra banda, la shikonina no és tòxica per a les cèl·lules
sanes del còlon o del fetge, i actua com a quimio-preventiva contra l’azoximetà/sulfat
sòdic de dextrà. A més, la shikonina sola estimula la proliferació de cèl·lules NK i
accentua la citotoxicitat envers eles cèl·lules de càncer de còlon mitjançant la millora de
l’expressió de la perforina, GranB, p-ERK1/2, p-Akt. L’alfa-metil-n-butil-shikonina actua
contra les cèl·lules SW60 de càncer colorectal humà. I ho fa per la via mitocondrial de
l’apoptosis, és a dir, activant la via JNK/p38. També abaixa l’expressió del Bcl-2 i apuja
la del Bak, i abaixa el potencial de la membrana mitocondrial, i activa les caspases 3, 8 i
9, trenca el PARPî indueix la fosforilació del JNK i del p38.
ESTÓMAC. La shikonina indueix l’apoptosis en les cèl·lules HGC-27 de càncer d’estómac

humà i ho fa per la via mitocondrial. Activa la PARP, la caspasa-8, i redueix el Bcl-2 però
incrementa el Bax, i redueix la survivina. La shikonina indueix la mort cel·lular per la via
de la regulació del p53 i el Nrf2 a les cèl·lules de carcinoma d'estómac humà AGS. Hi
genera ROS, apoptosis per la via de la caspasa-3, activitat elevada de JNK, expressió del
p53 i repressió de l’expressió de Nrf2. La beta,beta-dimetil-acriloïl-shikonina inhibeix
també el càncer d’estómac, atura el cicle cel·lular a G0/G1 a les SGC-7901, redueix
l’activació de la Notch-1, redueix l’expressió de la Jagged-1 i la seva diana Hes-1 (in vitro i
in vivo). L’activitat contra el càncer d’estómac preferentment és per la via de l’atenuació
del Notch-1. La shikonina indueix l’aturada del cicle cel·lular en G2/M a les cèl·lules
AGS de càncer d’estómac humà i ho fa mediant-hi l’expressió genètica del p21 en la
resposta Egr1. La shikonina també inhibeix la viabilitat cel·lular, i la capacitat de
proliferació, adhesió i invasió/migració de la línia cel·lular MGC-803 de càncer
d’estómac. I ho fa per la via TLR-2/NF-kappa-B.
FETGE. La shikonina té acció antitumoral contra carcinoma hepato-cel·lular i ho fa

causant disfunció mitocondrial a través de la via de senyals PKM2-AMPK-PGC1-alfa. A
més d’alterar el potencial de membrana mitocondrial i desencadenar la producció de
ROS i inhibir la PKM2 a les mitocòndries, la shikonina fa disminuir el consum d’oxigen a
les cèl·lules HCCLM3, així con el nivell d’ATP i altres metabòlits implicats en el cicle de
Krebs. Resumint, la shikonina altera la funció mitocondrial per la via PKM2-AMPK-
PGC1-alfa i ha de ser un bon remei contra el càncer hepatocel·lular. En càncer primari
de fetge, el JNU-144 suprimeix la viabilitat cel·lular i la capacitat de proliferació, i ho fa
frenant l’activació de mTOR. Activa també l’apoptosis per via intrínseca a les cèl·lules
SMMC-7721 i HepG2 mitjançant una re-programació de la transició epiteli/mesènquima
genètica o proteica. També la beta,beta-dimetil-acril-shikonina inhibeix la proliferació de
les cèl·lules SMMV-7721 amb una IC50 a les 48 hores de 15 micrograms/mL. Els pot
bloquejar el cicle cel·lular a G2. Frena l’expressió genètica i proteica del Bcl-2 i potencia
les del Bax. També s’hi detecta caspasa-3 escindida. I així pot suprimir el creixement del
tumor hepàtic H22. La shikonina suprimeix la capacitat de migració de les cèl·lules del
carcinoma hepato-cel·lular a 2 microM. Però ja a 0.4 microM inhibeix la capacitat de
migració de les cèl·lules HepJ5 o les Mahlavu i redueix l’activitat de la MMP-2 i MMP-9. I
l’expressió de la vimentina. Però la shikonina a dosi baixes no influeix pas en els nivells
de N-cadherina, TWIST, GRP78, c-Fos, c-Jun. A banda, la shikonina potencia l’efecte
anticanerós del triòxid d’Arsènic contra el carcinoma hepato-cel·lular. La combinació fa
que hi hagi més dany a l’ADN, i més estrès oxidatiu al reticle endoplasmàtic. La
beta,beta-dimetil-acriloïl-shikonina inhibeix també el carcinoma hepatocel·lular.
GLIOMA. La shikonina suprimeix els productes genètics regulats pel NF-kappa-B,

inhibeix l’activitat del proteasoma, fa que es generin ROS, inhibeix la TSPK-M2, atura el
cicle cel·lular, i indueix la necroptosis a les cèl·lules dels tumors cancerosos. La
shikonina, a 3 microM, indueix la mort cel·lular a les cèl·lules C6 i U87 de glioma tot
induint-hi la necroptosis, amb la participació de la via RIP-1 i un increment de ROS, i el
buidatge de GSH, disrupció del potencial de membrana mitocondrial, , potenciació del
p53, ruptura del PARP, als gliomes U87 almenys. A més, la shikonina frena la CAT i
potencia la SOD-1 i inhibeix l’expressió del Bcl-2 i incrementa la del Bax.
LEUCÈMIA. La shikonina frena la metàstasis limfàtica, ja que evita la limfangiogènesis o

formació de nous vasos limfàtics. Frena l’activació del NF-kappaB i redueix els nivells de
HIF-1-alfa tant nivell proteic com d’ARNm. De passada també redueix l’ARNm del VEGF-
C, i del VEGFR-3. Tant la shikonina com la beta-hidroxi-iso-valeril-shikonina inhibeixen
la fosforilació del VEGFR2 i el Tie2 i actuen contra la linfoangiogènseis de manera no
competitiva amb l’ATP. La shikonina redueix la ràtio glutatió/glutatió-disulfur a les
cèl·lules de leucèmia HL-60. La disminució de glutatió provocada per la shikonina es pot
revertir per un antioxidant no enzimàtic (4,5-dihidroxi-benzè-1,3-disulfonat). Quan
aquest, o SOD, CAT s’afegeixen als cultius cel·lulars abans que la shikonina, també es
pot observar una disminució de les ROS i en la restauració de les ROS. L’adenosaina-
deaminasa pot actuar contra les cèl·lules K562 de leucèmia. La shikonina actua amb
sinergia amb la quimioteràpia, la immunoteràpia i la radioteràpia contra el càncer. La
shikonina a 1 microM indueix l’apoptosis depenent de les caspases a les cèl·lules de
limfoma U937, després de 6 hores, amb un increment de la fragmentació de l’ADN, de
ROS intracel·lular, de pèrdua de potencial de membrana mitocondrial, i amb l’expressió
de les proteïnes pro-apoptòtiques Noxa i tBid. La necroptosis es detecta quan el nivell de
shikonina arriba a 10 microM. Aleshores indueix un major alliberament de citocrom C i
LDH de la mitocòndria, però que hi ha afectació a Noxa ni tBid. L’estrès oxidatiu
provocat per la shikonina quedaria inhibit pel glutatió a 1-10 microM. A 1 microM la
shikonina regula 353 gens durant l’apoptosis, i a 10 microM en regula 85, durant la
inducció de la necroptosis. Durant la necroptosis s’expressa molt el TNF i durant
l’apoptosis el factor 3 i el DDIT-3. La shikonina actua través de la tioreductasa citosòlica
per induir les ROS i provocar apoptosis a les cèl·lules HL-60 de leucèmia pro-mielocítica.
La shikonina inhibeix la via de senyals en cascada IGF1R-Akt-mTOR i això fa que actuï
contra les leucèmies.
MAMA. La shikonina modula l’expressió de la esteroide-sulfatasa a les cèl·lules de càncer

de mama MCF-7, SK-BR-3, MDA-MB-231. Actua, doncs, com antiestrogènica. La
shikonina indueix la mor cel·lular a les cèl·lules de càncer de mama MDF-7 ER+. Promou
l’apoptosis i, sobre tot, la necroptosis, amb un increment de les expressions de RIPK1 i
RIPK3, i atura el cicle, sobre tot, a G1 Si s’inhibeixen les caspases, la shikonina estimula
la necroptosis amb un increment de ROS i una davallada del potencial de membrana
mitocondrial. La shikonina indueix l’expressió a nivell genètic i proteic de la DUSP-1 i la
DUSP-2, a més d’inhibir la fosforilació del JNK i del p38 (assenyaladores de la via per
sota les fosfatases suara esmentades). És a dir, la shikonina indueix l’expressió de les
fosfatases DUSP 1 i 2, i això fa que s’interrompi la via del JNK i del p38, i que s’aturi el
cicle cel·lular i hi hagi apoptosis a les cèl·lules de càncer de mama. La shikonina
augmenta la potència del TRAIL (tumor necrosis factor-related apoptosis-inducing ligand).
Conjuntament s’activen les vies de les caspases i el JNK, i s’inhibeixen la de l’ STAT3 i la
d’AKT, i es frena l’expressió de Mcl-1, Bcl-2, Bcl-xL, x-FLIP, XIAP, i es potencia la del Bid.
En resum, la shikonina activa les vies pro-apoptòtiques, i inhibeix les anti-apoptòtiques.
La shikonina inhibeix la proliferació de les cèl·lules MCG-7 i ho fa reduint el miR-127 d’
exosomes provinents del tumor. La shikonina podria tractar amb èxit el càncer de mama
triple negatiu MDA-MB-468. Ho fa almenys per increment de l’expressió de RIO1K i
RIP3K. Desencadena la producció massiva de ROS en aquestes cèl·lules triple-negatives.
I l’apoptosis preval també en presència de Nec-1.
MATRIU. La shikonina i l’acetil-shikonina inhibeixen la progressió de HeLa, i C33a. Ho fa

incrementant l’expressió de miR-183-5p i inhibint l’expressió de TFSP. La shikonina
també fa minvar la l’expressió proteica de la vimentina, i fa incrementar l’expressió
proteica de l’E-cadherina. En resum la shikonina evita l’EMT i o fa a través de la
inhibició de l’expressió del Snail i l’estimulació de l’expressió del mi-R-185-5p, i això
resulta en la inducció de l’expressió de l‘E-cadherina.
MELANOMA. L’extracte fet amb hexà de la rel a 2,7 micrograms/mL inhibeix amb una
IC50 el melanoma B16F10. Paralitza el cicle cel·lular a G1, frena la família del Bcl-2
(gens anti-apoptòtics) i estimula l’expressió proteínica dels apoptòtics (Bax). Indueix el
trencament de la PARP i activa la cascada de la caspasa-3. Durant 3 setmanes, dosi de
10 mg/Kg en ratolins fan que els tumors implantats es redueixin un 40%. Apareixen
zones necrosades als tumors. Cal suposar que en són responsables d’aquests efectes
antitumorals/ anticancerígens la shikonina i els seus derivats (deoxi-; beta-hidroxi-iso-
valeril-; acetil-; iso-butiril-). La shikonina indueix l’apoptosis i l’autofàgia al melanoma
humà A375, i ho fa per la via de la mediació de les ROS, l’estrès al reticle endoplasmàtic i
el p38. Atura el cicle cel·lular a G2/M, i ho fa potenciant el p21 i frenant la ciclina B1.
Desencadena l’estrès al reticle endoplasmàtic, i ho fa potenciant l’expressió del p-
elF2alfa, CHOP i la caspasa-3 fesa. Indueix l’autofàgia protectora, i ho fa activant la via
del p38, seguint un augment dels nivells de p-p38, LC3B-II i Beclina-1. Si se suprimeix
l’autofàgia (amb 3-metil-adenina, per exemple), aleshores l’apoptosi a les cèl·lules del
melanoma es potencia encara més.
OVARI. Pel que fa al càncer d’ovari, la shikonina hi indueix l’apoptosis i n’inhibeix la

migració de les seves cèl·lules SKOV-3, i ho fa inhibint la fosforilació del Src i del FAK.
PELL. La shikonina inhibeix el càncer epidermoide humà, amb efecte antiproliferatiu

almenys. Fa minvar la fosforilació de l’EGFR, ERK1/2 i de les tirosina-kinases, mentre
que incrementa la fosforilació del JNK1/2. És a dir, incrementa la fosforilació dels agents
apoptòtics i disminueix la dels anti-apoptòtics. A les cèl·lules HaCaT la shikonina els
inhibeix la viabilitat (proporcionalment a la dosis) i atura el cicle en G0/G1, redueix el
potencial de membrana mitocondrial i indueix la formació de ROS, activa la caspasa-3,
frena el Bcl-2 i activa la proteïna associada X i l’antagonista assassina, frena la
fosforilació de l’Erl i de l’Akt. És a dir, els produeix apoptosis.
PULMÓ. La shikonina actua contra el càncer de pulmó de no cèl·lula petita resistent a

l’afatinib, i ho fa per la via de la regulació negativa de la via de senyals PI3K/Akt. La
combinació de shikonina amb gefitinib té un efecte sinèrgic contra el càncer de pulmó de
no cèl·lula petita A549 i hi inhibeix la via PKM2/STAT3/ciclinaD1. La shikonina també
actua en sinergia amb l’adriamicina pel que fa a l’activitat contra l’adenocarcinoma de
pulmó A549. La combinació d’ambdues disminueix molt la capacitat de migració i la
viabilitat de les cèl·lules d’aquest càncer de pulmó. Hi fa malbé la membrana
mitocondrial, hi redueix els nivells d’ATP i hi inhibeix l’expressió dels transportadors
casset d’unió amb l’ ATP. La beta,beta-dimetil-acril-shikonina és anticancerígena i
estimula l’autofàgia a les cèl·lules d’adenocarcinoma de pulmó. Fa que augmenti el Calci
intracel·lular lliure, i això fa que s’activi la via CaMKKbeta-AMPK-mTOR. Així s’inhibeix
la mTOR i el seu substrat p70s6k i 4E-BP1, la qual cosa du a l’autofàgia. A més,
combinat amb inhibidors de l’autofàgia (BAPTA-AM, STO-609) fa que hi hagi més
apoptosis i menys creixement tumoral. A 8 microM durant 24 hores la shikonina atura la
proliferació cel·lular de les A549. A 2 microM se suprimeix l’adhesió a la matriu
extracel·lular, i la capacitat d’invasiva i de migració queden molt reduïdes també. La
shikonina també redueix a les A549 l’expressió de la integrina B1 a nivell genètic i
proteic, i frena molt la fosforilació de l’ ERK1/2. A dosi baixa ( 1 microM) la shikonina
tot i no alterar la viabilitat o el la progressió del cicle a les cèl·lules HCC827 de càncer de
pulmó, si que els frena la capacitat d’invasió. Inhibeix l’activació endògona del c-Met.
Indueix l’expressió de l’E-cadherina i inhibeix la de la vimentina i ho fa suprimint
l’expressió de la via PI3K/Akt / ERK mediant-hi la c-Met. De passada la shikonina
reverteix la migració induïda per HGF a les cèl·lules A549 que expressen poc c-Met. O
sigui que l’activitat anti-migració i anti-invasió de la shikonina tenen lloc a través de la
inhibició de la c-Met i que és seguida per la supressió de l’ EMT.
SARCOMA. La shikonina fa de disruptora de les interaccions de l’ADN amb les proteïnes,

desplaçant el SYBR verd de la seva unió amb la volta menor de l’ADN, i essent capaç
d’inhibir la relaxació de l’ADN mediada per la topoisomerasa. A més, bloqueja la unió de
EWS-FLI1 amb el promotor NRB0B1, i atenua la seva expressió genètica. Resumint, la
shikonina és un agent citotòxic que s’uneix a l’ADN. Indueix ràpidament l’aturada en
G2/M i l’apoptosis a les cèl·lules del sarcoma de Ewing. Contra el fibrosarcoma induït
per radiació, la molècula de semisíntesis 2-(1-hydroxi-iminoalquil)-5,8-dimetoxi-1, 4-
naftoquinona-S33 allarga la vida de les cèl·lules afectades i ho fa suprimint la fosforilació
de l’ERKp i activant la JNK i la PKC-alfa.
VACUNES. Pel que fa a vacunes contra el càncer, la shikonina és el millor adjuvant, ja

que potencia molt el RANTES al teixit dèrmic. L’aplicació tòpica de shikonina prèvia a la
zona de la punxada amb la vacuna genètica fa que augmenti la població de cèl·lules
dendrítiques migrants cap els nòduls limfàtics drenants. La vacuna hgp 100 ADNc amb
el pre-tractament de shikonina incrementa molt l’activitat dels Limfòcits T citotòxics als
nòduls limfàtics i esplènics envers les cèl·lules tumorals diana (de melanoma) B16/hgp
100.
CERVELL/SISTEMA NERVIÓS. La shikonina administrada a 50 mg/Kg i.g. durant 3

dies un cop al dia, protegeix de la posterior isquèmia cerebral per interrupció de 2 hores
del rec a l’artèria medial. Redueix la pèrdua cognitiva, la zona infartada, i els nivells de
MDA, ROS, i carbonils. Atenua el dany neuronal i l’increment de SOD, CAT i glutatió-
peroxidasa (GPX), i rebaixa el quocient glutatió/ glutatió disulfur. Cèl·lules PC12 pre-
tractades amb shikonina milloren la llur viabilitat, contenen menys MDA i ROS i tenen el
potencial de membrana mitocondrial recuperat quan han estat carregades amb beta-
amiloide 1-42. La shikonina millora molt la resposta antioxidant front a les ROS i ho fa
incrementant els nivells de SOD, CAT, GPX. La shikonina és capaç també de reduir els
senyals pro-apoptòtics i ho fa reduint la caspasa-3 i moderant la ràtio Bcl-2/Bax. En
definitiva la shikonina és un bon neuroprotector capaç de frenar l’Alzheimer. La iso-
butiril-shikonina i la iso-valeril-shikonina actuen com antioxidants reprimint l’activació
de ROS per LPS a la micròglia. La shikonina protegeix les neurones dopaminèrgiques de
la toxicitat de la 6-hidroxi-dopamina. Tractant cèl·lules PC12 de feocromocitoma de rata
amb 10 microM de shikonina es protegeix el 70% de les cèl·lules, j sigui mitjançant la via
del glutatió o per la via anti-apoptòtica. La shikonina evita el buidat de glutatió intra-
cel·lular i estimula l’ARNm de la SOD independent del glutatió. La shikonina a les
neurones activa el Bcl-2, frena el Bax i prevé que els nuclis quedin afectats per
apoptosis. L’extracte aquós de la rel atenua la neurotoxicitat de l’oxiplatí in vitro i in vivo.
La neuropatia provocada per l’oxiplatí (agent quimioteràpic) a les cèl·lules PC12 fa que es
redueixi la longitud i el nombre de rames de neurites quan són estimulades per NGF.; i
l’oxiplatí i.p. indueix una sensibilitat nociceptiva augmentada envers els estímuls
mecànics així com una activació de la micròglia i dels astròcits i una pèrdua de fibres
intra-epidèrmiques als peus; i tot això és revertit per l’administració oral de l’extracte
aquós de la rel. Per altra banda, la citotoxicitat de l’oxiplatí no és alterada per la rel. La
shikonina, i encara més la iso-butiril-shikonina i la iso-valeril-shikonona, atenuen la
inflamació de la micròglia (que es palesa amb NO, TNF-alfa, COX-2, PGE2, IL-1 beta)
provocada per LPS, i ho fan inhibint ERK1/2, Akt, i NF-kappa-B.
COLESTEROL/ ATEROESCLEROSIS. La iso-butiril-shikonina inhibeix l’ACAT-2

humana (més que l’ACAT-1, relacionada amb el càncer de pròstata). La shikonina (a 1
microM) indueix l’expressió proteica i genètica de la heme-oxigenasa-1, la glutamat-
cisteïna-ligasa (subunitat modificadora), la CAT, la SOD-1, la GPX-1, la GSH. I també
indueix/estimula el contingut en glutatió. I tot això ho fa activant la via de senyals
PI3K/Akt/Nrf2. Amb presència de colesterol ILD oxidat (40 micrograms/mL), el pre-
tractament amb shikonina reverteix la producció de ROS i la translocació del NF-kappa-
B desencadenades pel colesterol LDL oxidat. I també reverteix la ICAM-1 i la E-selectina
i suprimeix l’increment de l’adhesió de monòcits a l’endoteli.
COR. La shikonina evita o reverteix la fibrosis impedint l’acumulació de col·lagen, i la

inflamació al cor, l’estrès al reticle endoplasmàtic dels cardiomiòcits, atenua l’apoptosis
en cas de dany cardíac, millora la funció cardíaca, i alleuja les vies del TLRa/NfkappaB,
caspasa-3 i GRP78. Almenys quan l’iso-proterenol és responsable dels danys cardíacs. A
10 microM la shikonina desinflama el cor i evita l’oxidació de les LDL (en un 60%) La
shikonina inhibeix proporcionalment a la dosis la relaxació de l’aorta toràcica (de rata) en
resposta a l’acetil-colina o a la producció de NO provocada per LPS en macròfags RAW
264.7. La shikonina inhibeix les iNOS.
COSMÈTICA/ PELL. El pre-tractament amb extracte de la rel evita l’estrès oxidatiu i

protegeix la viabilitat de les cèl·lules promogut per UVB o H2O2 en queratinòcits humans
HaCaT o en fibroblasts dèrmics neonatals. L’extracte frena l’expressió de la MMP-1. Amb
tot, no afecta l’expressió del por-col·lagen-1 en cèl·lules HDF-n exposades a UVA. La
shikonina evita la glicació concomitant amb la inflamació provocada per UV a la pell i als
llavis. I ho fa a través del Nrf2 i suprimint l’expressió del NF-kappaB (cadena lleugera de
cèl·lules B activades), TNF-alfa. En canvi són estimulats la glioxalasa-1 i la síntesis de
glutatió. L’extracte de la rel dispara l’absorció de raigs UV d’ona alta, en matrius
cosmètiques. Prendre preparats de l’arrel de la planta fa que la pell mantingui o
incrementi el contingut en ceramides. Això ajuda a combatre la dermatitis atòpica. Un
tractament de 10 setmanes amb una ingesta de l’1% a la dieta. A les pells atòpiques la
presència de ceramides (Cer2, Cer5-7) i els seus precursors (glucosil-cermaina B/C/D,
esfingomielina) és baixa, però després del tractament dietètic es recuperen els nivells
normals i la epll recupera la seva hidratació normal. I pugen els nivells d’expressió de
proteïnes, i l’activitat de la beta-glucocerebrosidasa i d’esfingomielinasa. A uns 100
micrograms/mL l’àcid litospèrmic, el 9’’-metil-litospermat i el 9’-metil-litospermat
incrementen, en un 55-23-80% respectivament, l’expressió als queratinòcits de la
serina-palmitoïl-transferasa en pell normal, tant a nivell genètic com proteic. Això fa que
millori la barrera de permeabilitat de la pell. L’extracte de la rel evita o reverteix la
hiperproliferació epidèrmica i ho fa augmentant les ceramides. L’extracte de la rel a 1
microM estimula la cicatrització de ferides o la proliferació i migració de queratinòcits.
Accelera la síntesis de fosfolípids, esfingolípids i lípids neutres, almenys en 24 h in vitro.
Als fibroblasts només incrementa la síntesis d’esfingolípids (ceramides, glucosil-
ceramides). Dosis majors de 10 micrograms/mL no estimulen ni la proliferació cel·lular
ni la síntesis lipídica, ni als fibroblasts ni als queratinòctis. La shikonina allarga la vida
dels implants de pell. Actua com immunosupressora. Inhibeix la proliferació de cèl·lules
T i la seva mTOR i redueix l’expressió de les citokines pro-inflamatòries IFN-gamma, IL-6,
TNF-alfa, IL17A, mentre que augmenta la de les citokines antiinflamatòries IL-10, TGF-
1beta, indoleamina-2, 3-dioxigenasa i frena l’expressió proteica de IDO. Afavoreix la via
CD4 + Faoxp3 + Tregs. La shikonina podria sr emprada en implants per tal d’evitar el
refús. Fa minvar les freqüències de cèl·lules T efectores CD8+CD44 hCD62l i de cèl·lules
dendrítiques madures CD11c+CD80+/CD11c+CD86+. L’extracte de la rel amb shikonina
i derivats actua protegint la epll dels UVB i revertint els augments de IL-1alfa, IL-6, IL-8,
TNF-alfa, i apoptosis, caspasa-3, p53 amb serina 15 fosforilada. La beta,beta-dimetil-
acriloïl-alcanina és capaç de suprimir la funció de les cèl·lules dendrítiques en psoriasis
induïda per imiquimod. Els ratolins amb psoriasis tractats amb aquesta molècula veuen
remetre molt la psoriasis. Queda reduïda la IL-23 a les lesions de la pell. També amb 12
micrograms/mL d’alcanina l’habilitat de les cèl·lules dendrítiques d’estimular la
proliferació de limfòcits al·logènics, i suprimeix l’expressió proteica i genètica de IL-6,
IL12 p40, IL-23, IL-1beta, TNF-alfa. El gracicleistantòsid i la uridina frenen la síntesis de
IL-6 promoguda pel TNF-alfa a les cèl·lules HaCaT. La rel inhibeix la producció
d’histamina per part dels mastòcits peritoneals. Per via oral 65 mg/Kg també inhibeix la
reacció anafilàctica cutània passiva, induïda per la IgE, anti-DPN. La rel inhibeix a les
cèl·lules HMC-1 l’expressió del TNF-alfa, IL-6 i IL-8 exacerbada per A23187 + PMA També
inhibeix l’activació del NF-kappa-B i la degradació del I-kappa-B-alfa. En resum, inhibeix
la reacció al·lèrgia atòpica. La shikonina inhibeix la frenada per CEBPD en cèl·lules
HaCaT tractades amb IL-17 i en psoriasis provocada per imiquomod. La shikonina pot
suprimir l’expressió del VEGF induït per IL-17 i ho pot fer inhibint la via JAK/STAT3
DIABETIS. La shikonina a 15-50 microM estimula la recaptació de glucosa a les

cèl·lules 3T3-L1 i ho fa a través d’un mecanisme que implica a una tirosina-kinasa. Això
fa que s’activi l’Akt-kinasa i s’estimuli la recaptació de glucosa per part del GLUT4. Per
altra banda, a les cèl·lules d’ovari de hàmster transfectades amb receptor d’insulina la
shikonina a 30 microM inhibeix la fosfatasa i l’homòleg de la tensina. L’efecte anti-
adipogènic també hi ajuda. Però la shikonina en miotubs L6 també por incrementar la
recaptació de glucosa sense implicar-hi la fosforilació de l’Akt. La shikonina hi
incrementa la captació de glucosa i com a conseqüència d’això els nivells intracel·lulars
de Calci i ho fa per una via independent de la insulina. La shikonina fa que músculs
insensibles a la insulina puguin captar igualment glucosa. L’acetil-shikonina estimula
també la captació de glucosa per part dels miotubs L6 i hi fa per la via que depèn de
PLC-beta3/PKC-delta. Millora la recaptació de glucosa induint l’expressió i la
translocació del transportador 4 de glucosa i ho fa per la descomposició del fosfatidil-
inositol, incrementant la generació de diacil-glicerol i activant les cascades de la PKC-
delta. Aquesta via insulina/ROS és independent de l’AMP proteïna kinasa. L’acetil-
shikonina en general rebaixa els nivells de glucosa amb més força que la insulina i
l¡millora també la tolerància a la glucosa (en ratolins). La shikonina estimula la
translocació del GLUT-4 de les vesícules intracel·lulars a la superfície exterior de la
cèl·lula, als mioblasts L6. Rates diabètiques tractades amb 10 mg/Kg de shikonina i.p.
durant 4 dies cada dia un cop, tenen uns nivells més baixos de glucèmia. Els
litospermans A, B i C tenen també efecte hipoglucemiant.
FETGE. L’acetil-shikonina reverteix l’esteatosis hepàtica no alcohòlica. La combinació de

la rel del Mill del Sol amb la pols d’Astragalus membranaceus (x2) combat força bé
l’esteatosis hepàtica no alcohòlica. A la llarga fa disminuir ela massa corporal i la del
fetge, millora el perfil lipídic i la glucèmia. Normalitza abaixa els valors de les
transaminases (ALT, AST, ALP), de LDH, GGT-1 i eleva els nivells de p-AMPK i acetil-
CoA-carboxilasa. És a dir, eleva l’expressió de la carnitina-palmitoïl-transferasa, i frena
l’expressió de SREBP-1-1c i de la FAS. Tot això almenys en ratolins. La shikonina
inhibeix l’activació de les cèl·lules hepàtiques estrellades i la formació de matriu
extracel·lular i ho fa frenant l’expressió del TGF-beta1 i mantenint l’equilibri normal
entre la MMP-2 i el teixit inhibidor de la MMP-1. A les cèl·lules estrellades inhibeix
l’autofàgia i disminueix el nivell energètic. Resumint, la shikonina evita la fibrosis
hepàtica. La shikonina inhibeix la carboxil-esterasa-2 al fetge. Això pot implicar que no
s’hidroxilin la cocaïna, l’heroïna, els èsters dels àcids grassos de cadena llarga o els tio-
èsters. La shikonina, però, incrementa l’expressió proteica i genètica (ARN) dels enzims
de la fase I al fetge: citocrom P450 1A12, 3A2, 2D1, 2C6. També incrementa la dels de la
fase II (desintoxicants): GSH, NQO1, UDPGT1A1. I la dels de la fase III (transportadors de
membrana): P-glucoproteïna, MDRAP2/3, OATP 1 B1, OATP2B1. També la shikonina
incrementa el contingut nuclear de l’AhR i el Nrf2 i la seva capacitat d’unió a l’ADN. Per
contra, si es bloquegen Ahr i Nrf mitjançant ARNsi la capacitat de la shikonina de induir
l’expressió dels enzims metabolitzadors dels fàrmacs queda disminuïda. La shikonina
incrementa la fosforilació/activació del p38, JNK, ERK1/2. I les inhibidors d’aquestes
kinases inhibeixen la translocació nuclear del Nrf induïda per la shikonina. L’activació
del Nrf2 depèn de les MAPKs. La deoxi-shikonina inhibeix al fetge vuit citocroms P450.
Per exemple inhibeix molt la hidroxilació de la bupropiona catalitzada pel CYP2B6, però
ho fa de manera reversible. Així que cal suposar que la rel d ela planta o el que contingui
deoxi-shikonina interferiran en el metabolisme de molts medicaments.
FONGS. La deoxi-shikonina actua com a fungistàtica contra Epidermophyton floccosum,

Microsporum gypseum, Saccharomyces sake, Trichophyton mentagrophytes, Trichophyton
rubrum, Trichophyton sulfureum. Contra Candida albicans potser només l’oli essencial és
eficient. Però contra Candida krusei la shikonina a 4 mg/mL és 4 cops més eficient que
el fluconazol. I és 2 cops més eficient en el cas de Candida glabrata. El glutatió i la N-
acetil-cisteïna redueixen molt l’acció fungistàtica/fungicida de la shikonina.
GENIVES. La shikonina (1 microM) promou la formació de col·lagen del tipus I i la

sínesis de FN (fibronectina), incrementa l’expressió del VEGF i del FN i indueix la
fosforilació de la via ERK 1/2 als fibroblasts de la geniva humana, Per tant accelera la
regeneració del teixit periodontal.
INFECCIONS. En general la shikonina actua contra Gram-positius més com a

bacteriostàtic que com a bactericida, almenys a dosi de 1-6 mg/mL. A 200 microM
inhibeix la formació de biofilm per part de Pseudomonas aeruginosa i de
Stenotrophomonas maltophila. La rel actua contra Bacillus subtilis, Enterococcus faecalis,
Enterococcus faecium, (Eshcerichia coli ?) i Staphylococcus aureus (& MRSA). Contra E.
faecalis i E. faecium la IC50 és de 25 i 50 micrograms/mL. Els derivats metil-butiril de la
shikonia són més potents (IC50 1.5 microgram/mL). La shikonina també inhibeix
Helicobater pylori, Klebsiella pneumoniae, Salmonella (B).
Les shikonines, i sobre tot els shikofurans de la rel, inhibeixen la glicosil-hidrolasa i les
sialidases bacterianes. El shikofurà E és el que inhibeix més les sialidases GH33
(IC50=0.25 microM). A 4 microM la shikonina inhibeix la N-acetilació mediada per NAT.
INFLAMACIÓ. En cèl·lules de l’epiteli bronquial humà BEAS-2B inflamades per Der p2

l’extracte de la rel redueixen els nivells de TSLP, I-kappa-B-kinasa-alfa, NLRP3, caspasa-
1, NF-kappa-B p50, NF-kappaB p65, ASC, STAT3 i la limfopoetina estromal tímica.
L’extracte de la rel redueix als macròfags murins, estimulats per LPS, la transactivació
de l’AP-1 i de NF-kappa-B. I suprimeix la fosforilació de la proteïna I-kappa-B-alfa i
inhibeix la cJNTK i les vies de senyals regulades des de fora la cèl·lula. La shikonina és
antagonista del Mrgprx2 i inhibeix, per tant, les reaccions pseudo-al·lèrgiques a través de
la mobilització de calcions. En al·lèrgia alimentària, la shikonina actua contra la
inflamació als mastòcits de la mucosa intestinal. També inhibeix l’expressió de l’ ARNm
del TNF-alfa que hagi estimulat la IgE/antigen i el ionòfor de Calci. Més concretament,
inhibeix dràsticament l’expressió de la família Nr4A1, Nr4a2, Nr4a3. La shikonina
s’uneix a les immunofil·lines als mateixos indrets gairebé que els immuno-supressors
com la ciclosporina A o la FK506. La shikonina inhibeix l’activitat de la calcineurina
gairebé tant com la ciclosporina A. Els components de l’oli essencial de la rel (50
micrograms/mL) inhibeixen (40%) la COX-2. La shikonina suprimeix la transcripció
basal i la regulada per activador del TNF-alfa i ho fa inhibint la unió del complex proteic
del factor de transcripció IDD al TATA-box. Els mecanismes per reduir la inflamació per
part de la shikonina són variats: inhibició de la síntesis de leucotriè B4, supressió de la
degranulació dels mastòcits, inhibició de l’esclat respiratori als neutròfils, alteració de la
senyal mediada pel fosfatidil-insotil, bloqueig de la unió de quimiokines al CCR-1, etc.
La shikonina inhibeix més la COX que l’alcanina, i també té major poder de citotoxicitat
(pro-oxidant). La combinació de shikonina i alcanina i llurs respectius derivats actuen
contra la inflamació provocada per LPS als macròfags RAW 264.7, i ho fan rebaixant la
PGE2, l’expressió proteica de les iNOS i rebaixant l’activació del NF-kappa-B, i-kappa-B-
alfa i ERK. L’activitat antiinflamatòria de la shikonina i molècules afins es palesa en
artritis, edema auricular per xilè o TPA, permeabilitat capil·lar induïda per àcid acètic,
còlon irritable, asma, congestió pulmonar, pancreatitis aguda. La shikonina redueix la
inflamació de la mastitis desencadenada per LPS. Redueix l’expressió de p-Ikappa-B-alfa
i p-p65 (de la via del NF-kappa-B). També fa disminuir TNF-alfa, IL-1beta, IL-6. La
shikonina alleuja la inflamació dels lligament periodontals. Hi prevé la producció de IL-
1beta, TNF-alfa (mediat per IL-6), IL-8, i CCL20. I suprimeix la fosforilació i degradació
de l’ I-kappa-B-alfa els lligament estimulats per Il-1beta i TNF-alfa. La shikonina inhibeix
el procés inflamatori de l’endometriosis i ho fa reduint la migració de cèl·lules
mononuclears inflamatòries a les lesions i inhibint l’expressió de RANTES a les
plaquetes. La shikonina alleuja la colitis ulcerosa provocada pel sulfat sòdic de dextrà.
La shikonina estimula la migració de les cèl·lules de l’epiteli intestinal a través de la
inducció del TGF-1beta. L’acetil- shikonia reverteix la inflamació provocada per LPS a la
micròglia BV2. Fa retornar a nivells normals/anteriors la PGE2 i el NO i ho fa frenant
l’expressió de la iNOS i la COX-2. També redueix la unió de l’ADN al NF-kappa-B, i
atenua la fosforilació del PI3K i Akt. L’acetil-shikonina estimula també l’expressió de la
heme-oxigenasa per la via del Nrf2.
OBESITAT. La shikonina també inhibeix l’adipogènesis i l’acumulació de greix. Prevé la

frenada de la beta-catenina i incrementa el nivell del seu producte de transcripció, la
ciclina-D. Això, durant l’adipogènesis als pre-adipòcits 3T3-L1. La shikonina hi inhibeix
la formació de gotetes de triglicèrids i ho fa implicant-hi els gens FABP4 i LPL. També
inhibeix d’unir-se a les seqüències diana de l’ADn par part dels factors de transcripció
PPAR-gamma i C/EBP-alfa. La shikonina frena la SREBP1C, la qual cosa condueix a la
inhibició de l’acumulació de greix. La beta-catenina es un mediador crucial. A més, la
shikonina redueix altres factors de transcripció implicats en l’adipogènesis: PPAR-
gamma, CCAAT/EBP-alfa, FAP-4, la lipoproteïna-lipasa, i l’acumulació intracel·lular de
grassa. Tot això quedaria revertit si es bloquegés l’ARNsi de la catenina. Entre els gens
implicats en la via WNT/beta-catenina, el WNT10B i el DCL2 són estimulats, mentre que
l’ AXIN queda frenat amb el tractament amb shikonina. Els extractes de la rel o les seves
naftoquinones refrenen els nivells de glucosa alts al fetge així com l’alfa inducció del
receptor X de l’activitat promotora del SREBP1, i la seva expressió genètica. Queda
reprimida la lipogènesis hepàtica i s’incrementen el promotor PGC1alfa, i la seva
expressió genètica; i l’activitat de l’element de resposta ERRalfa. Tant l’extracte com la
shikonina o l’alfa-metil-n-butiril-shinkonina incrementen la fosforilació de l’AMPK-alfa. A
l’inhibir l’AMPK minoren la repressió a l’activitat promotora de SREBP1c. Resumint,
l’extracte de la rel o la shikonina reprimeixen la tipogènesis i ho fan mitjançant
l’increment de la fosforilació de l’AMPK-alfa i l’estimulació dels senyals mitocondrials de
biogènesis. L’extracte de la rel redueix l’obesitat deguda a ingesta excessiva de grassa, i
redueix el colesterol i els triglicèrids associats a aquest augment de pes. Al fetge redueix
l’expressió genètica de la lipogènesis i l’adipogènesis. L’acetil-shikonina suprimeix la
diferenciació vers adipòcits i atenua molt l’expressió dels factors de transcripció
adipogènics a les cèl·lules 3T3.L1. La combinació de prunes Umeboshi amb rel de
Lithospermum officinale var. erythrorhizon fa que s’acumuli menys greix a l’abdomen i
baixi la glucèmia en animals als quals s’ha extret els ovaris. La combinació prevé
l’atenuació de les senyals de leptina i insulina i ho fa incrementant l’expressió del
receptor de la leptina a l’hipotàlem. També reverteix el declivi energètic i ho fa
incrementant l’expressió de UCP-1 al teixit gras bru, i la de UCP-2 i UCP-3 als
quàdriceps. I incrementa l’expressió de CPT-1 i disminueix la de FAS, ACC, SREBP-1c al
fetge i als quàdriceps. I això resulta en una menor acumulació de triglicèrids. La
combinació millora també la sensibilitat a la insulina. I tot això pot ajudar les dones
menopàusiques a no acumular greix a l’abdomen. La beta-hidroxi-iso-valeril-shikonina
inhibeix també la lipogènesis a les cèl·lules 3T3-L1 i ho fa a través de la modulació del
SREBP-1c mediada per AMPKc.
PÀNCREES. La shikonina actua contra la pancreatitis aguda amb un seguit d’accions. A

50 mg/Kg redueix les activitats de la lipasa i l’amilasa pancreàtiques i normalitza els
trets histològics. Redueix la producció de TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, MPO. NF-kappa-B.
L’extracte de la rel redueix les lesions al pàncrees concomitants amb la pancreatitis
aguda. A la vegada que atenua aquesta inflamació, la infiltració de neutròfils, l’amilasa i
la lipasa sèriques, l’activitat de la tripsina i l’expressió de citokines proinflamatòries.
També inhibeix l’expressió box-1 d’alta mobilitat al pàncrees i la mort cel·lular acinar
induïda per la ceruleïna, i l’activació de les proteïna-kinases mitogen-activades del p38
(MAPK p38).
PARÀSITS. La shikonina té acció larvicida contra Culex pipiens i contra Aedes aegypti a
7 micrograms/mL. A 2 microM la shikonina actua contra Leishmania major intracel·lular
persistent.
PULMONS. La shikonina evita o reverteix la fibrosis pulmonar. Redueix l’activació dels

fibroblasts estimulada per TGF-beta-1. Inhibeix la proliferació i migració dels fibroblasts,
potencia l’apoptosis i atura el cicle en G1 i G2/M, redueix la producció de alfa-SMA,
fibronectina, col·lagen I i col·lagen III, en resposta al TGF-beta. La shikonina, a més,
frena la fosforilació de l’Akt, incrementa el p53 i l’ARNm del p21 i del p27. I redueix la
fosforilació del p38 MAPK i de l’Akt que el TGF-beta estimula. La shikonina actua contra
l’al·lèrgia a 2.6 microM. Inhibeix l’alliberament d’histamina mediat pels anticossos contra
la IgE als basòfils aïllats de la sang de voluntaris sans. En aquesta via que afecta la IgE
ha d’estar-hi implicada la tirosina-kinasa esplènica. A 0.3 microM la shikonina inhibeix
la maduració in vitro de les cèl·lules dendrítiques. In vivo a 4.5 microM/5 dies inhibeix la
reacció al·lèrgica asmàtica (en ratolins hipersensibles). El cèl·lules de limfoma T EL-4 de
ratolí que produeixen IL-4 i IL-5 (però no IFN-gamma) la shikonina inhibeix les respostes
Th2 i ho fa reduint l’expressió de la IL-4 i la IL-5 i la dels factors de transcripció GATA-3 i
c-Maf (però no Y-bet). El gamma-IFN és responsable de reaccions al·lèrgiques i és produït
pel sistema Th2. La shikonina suprimeix la fosforilació del p38, Ikappa-B kinasa-beta, I-
kappa-B-alfa. De tota manera no sembla tenir cap efecte sobre l’activació de l’ERK i la c-
JNTK induïdes per TPA + AAMPc, almenys in vitro. La capacitat de proliferació a les
cèl·lules musculars de fibra llisa de l’artèria pulmonar transfectades amb ARN(si
específic per a la nestina és menor respecte al grup no transfectat. La hipòxia indueix la
proliferació d’aquelles cèl·lules a través de l’estimulació de l’expressió de la nestina. La
shikonina frena l’expressió de la nestina i per tant frena la inhibició de la proliferació
cel·lular. Pel que fa a l’asma (provocada per ovoalbúmina en ratolins), la shikonina a 2-4
mg/Kg i.p. fa disminuir el nombre de cèl·lules infiltrades i l’aposició de col·lagen als
pulmons i suprimeix l’activació de la via ERK/NF-kappaB i la presència de MMP-9. La
inactivació del NF-kappa-B almenys en part la fa inhibint l’activació de l’ I-kappa-B-alfa.
Almenys in vitro, la shikonina inhibeix la proliferació de cèl·lules musculars de fibra llisa
de vies aèries primàries induïda per PDGF. I atura el cicle cel·lular en G0/G1. La
shikonina també pot reverir la capacitat migratòria, les expressions de la MMP-9 i MMP-
2 en aquelles cèl·lules exposades al PDGF.
RONYONS. La shikonina (24, 40 mg/Kg/dia) administrada per boca durant 14

setmanes redueix la proteïnúria i las molècules adhesives circulants de ratolins NZB/W
F1. Frena l’expressió genètica de la molècula-1 d’adhesió intercel·lular i la d’adhesió
cel·lular vascular als ronyons. La shinonina alleuja les lesions als glomèruls provocades
pel lupus.
TIROIDES. L’extracte liofilitzat de Lithospermum officinale té activtat antitirotròpica. La

té per la seva capacitat de formació d’adductes amb la TSH que s'uneixen molt
dèbilment, si és que ho arriben a fer, al receptor de la TSH. La immunoglobulina G (IgG)
estimulant de la tiroides es troba a la sang dels pacients amb malaltia de Graves
(Graves'-IgG). S'assembla a la TSH en la seva capacitat per unir-se a la membrana
plasmàtica de la tiroides — probablement al receptor de la TSH—, per tal d’activar la
glàndula. A les mostres de Graves'-IgG provades, la incubació amb l’extracte
antitirotròpic liofilitzat, o els seus components antitirotròpics auto-oxidats, disminueix la
seva activitat inhibidora de la unió amb la TSH, de manera directament dependent de la
dosis. L’extracte liofilitzat inhibeix la unió directa a les membranes del tiroides humà
d’un preparat etiquetat amb Iode 125 de IgG de Graves purificada del receptor. Tant
l’activitat estimulada de l’adenilat-ciclasa com de l’alliberament de Iode des del tiroides (a
l’assaig de McKenzie), com l’extracte o els seus constituents auto-oxidats, inhibeixen les
respostes biològiques a la IgG de Graves. Els efectes inhibidors són específics envers la
IgG de Graves i això ho palesa el fet que no hi ha inhibició de la unió directa de la
insulina-Iode 125 als receptors en cèl·lules IM-9 limfoblastoidees humanes. Per altra
banda, els preparats de IgG que contenen anticossos anti-receptor de la insulina no són
capaços d’inhibir la insulina etiquetada. Resumint-ho, l’extracte de Lithospermum
officinale liofilitzat té un efecte antitirotròpic degut als seus principis actius, que
interactuen amb la patogènia d’importants components de la IgG de Graves per tal de
inhibir la llur capacitat de unir-se al receptor de la TSH i d’activar el tiroides, tal com fan
amb la TSH. O sigui, es pot recomanar la planta contra la malaltia de Graves.
ULLS. La shikonina a les cèl·lules epitelials de la lent de l’ull humà hi incrementa la

ràtio Bax/Bcl-2, hi desbarata el potencial de membrana mitocondrial i hi activa les
caspases. La shikonina hi inhibeix la fosforilació de l’ERK però hi activa la del JNK i el
p38. Tot plegat fa a la shikonina una bona candidata per tractar aquesta complicació
post-quirúrgica després de l’operació de cataractes que dona opacitat a la còrnia.
VIRUS. La neuraminidasa del càpside del virus del grip és inhibit per l’alcanina i derivats
(acetil-; iso-butiril-; beta,beta-dimetil-acroiloïl-; iso-valeril-), i això tant com per la
shikometabolina E, shikometabolina F i shikometabolina A.
Per altra banda, l’extracte de la rel inhibeix el virus H1N1 del grip.
La shikonia inhibeix el HIV-1. Frena l’expressió de superfície i la d’ARNm del CCR5 (un
correceptor primari del HIV-1) als macròfags. També inhibeix la replicació de soques
multi-resistents o de ceps infantils de HIV-1 en cèl·lules mono-nucleades de la sang
perifèrica amb una IC50 de 90-360 nM. I inhibeix la replicació de l'aïllat Ba-L en
monòcits/macròfags amb una Ic50 de 470 nM. La shikonina inhibeix la funció del
receptor de la quimiokina i suprimeix el HIV-1. La shikonina inhibeix la quimiotaxis als
monòcits i el flux de Calci, i ho fa en resposta a nombroses quimiokines (CCL2, CCL3,
CCL5, CXCL12, C5a, FLP. La shikonina frena l’expressió en superfície del CCR5, un
correceptor de l’HIV-1, als macròfags. I ho fa en major grau que altres receptors (CCR1,
CCR2, CXCR4, FPR). També frena l’expressió genètica del CCR5. I inhibeix la replicació
duna soca multi-resistent pediàtrica a les cèl·lules mononucleades de la sang perifèrica
amb una IC50 de 100-360 nM. La shikonina també inhibeix la replicació del HIV Ba-L en
monòcits/macròfags amb una IC50 de 470 nM
La shikonina inhibeix el creixement de l’adenovirus AdV3 entre 0.01 i 1 microM amb una
eficàcia del 24-70%, respectivament. I rebaixa l’expressió de la proteïna hexon. Com més
hexon menys apoptosis a les HeLa, també.
La shikonina també inhibeix el virus HCV (de l’hepatitis C), amb una IC50 de 2.5
micrograms/mL i una concentració citotòxica CC50 de 1.1 micrograms/mL
Un derivat de la shikonina (PPMM-034) actua (IC50 2.3 micrograms/mL) contra
l’enterovirus EV71, que sol afectar els nens petits que va a les guarderies, i que és també
conegut com el virus de boca i peus. Aquest derivat actua contra el virus en cèl·lules de
rabdomiosarcoma (in vitro). L’expressió d’ARNm de IL-1beta, IL-6, IL-8 i TNF-alfa també
s’abaixa molt a les cèl·lules tractades amb el derivat de la shikonina PMM-034.
MÉS INFORMACIÓ
«Pharmacological properties of shikonin - a review of literature since 2002». ANDÚJAR I,

RÍOS JL, GINER RM, RECIO MC. Planta Med. 2013;79(18):1685-1697. doi:10.1055/s-0033-
1350934
XUCLAMEL XILOSTI
Lonicera xylosteum L.
[1753, Sp. Pl. : 175] 2n = 18
Làmina: CARL AXEL MAGNUS LINDMANN

Lonicera xylosteum. Foto: PERE MASDÉU
NOMS POPULARS
Alemany: Rote heckenkirsche/Beinholz/Frauenholz / Geissblatt / Gemeine

heckenkirsche / Gemeines geissblatt / Gewöhnliche heckenkirsche /
Heckkirsche / Rotes geissblatt
Anglès: Fly honeysuckle/Dwarf honeysuckle / European fly honeysuckle / Flag
honeysuckle / Fly woodbine / Garden honeysuckle
Castellà: Madreselva de bosque/Camisicas de la Virgen/ Cerecillo/Sangueña/
Sanjueña
Català: Cornera borda / Manetes de la Mare de Déu / Salvamare / Santjoanera /
Xilostí / Xuclamel santjoaner / Xuclamel xilostí/ Boic moll
Danès: Dunet gedeblad
Eslovac: Zemolez obyčajný
Eslovè: Kosteničevje puhastolistno / Puhastolistno kosteničevje
Estonià: Harilik kuslapuu/Kohlap / Kukepuu / Kuusmann / Kuusmapuu /
Takispuu
Finlandès: Lehtokuusama/Kuusama / Yleinen kuusma
Francès: Chevrefeuille des haies/Camérisier/Camerisier à balais / Camérisier des
haies / Chèvrefeuille à balais / Chèvrefeuille à fleurs blanc-jaunâtre /
Chevrefeuille en arbuste / Clématite des haies / Sorian
Gal·lès: Gwyddfid syth
Grec: Αγιόκλιμα / Λονικέρα η ξυλώδης
Holandès: Rode kamperfoelie
Hongarès: Ükörke lonc
Islandès: Dúntoppur
Italià: Gisilòstio/Caprifoglio peloso/Caprifoglio delle siepi / Gisilostino/
Madreselva pelosa / Xilostio/ Ciliegie di volpe (FRU)
Japonès: フライハニーサックル
Noruec: Leddved
Polonès: Wiciokrzew pospolity/Suchodrzew pospolity / Wiciokrzew suchodrzew
Rus: Жимолость настоящая/Лесная Обыкновенная
Suec: Skogstry/Bentry / Try
Turc: Hanimeli
Txec: Zimolez obecný/Zimolez pýřitý
Ucraïnès: Жимолость пухната
Xinès: Jin Tung
La família de les Caprifoliaceae A. L. de Juss. es distingeix per tenir les flors

gamopètales inferovàriques, fruits en baia doble, flors amb 5 estams i un estil filiforme, i
fulles i bràctees connates.
Lonicera és un gènere de la família de les Caprifoliàcies (que comprèn també
Sambucus i Viburnum) i dins aquesta família es distingeix per les fulles simples, flors en
parelles, corol·la tubulosa, fruit en baia amb unes quantes llavors.
Dins el gènere, que comprèn unes 200 espècies, Lonicera xylosteum es distingeix
per no ser trepadora, tenir les flors sempre geminades amb el tub curt i gibós, zigomorfa,
bilabiada; la major part de les fules amb pecíol de més de 1.5 cm, peduncles florals de
més d’1 cm, baies vermelles soldades només per la base, corol·la de més de 9 mm,
bràctees de més d’1.5 mm que superen l’ovari, anteres de 1.7-2.2 mm.
Lonicera xylosteum és un arbust de fins a 2 m d’alçària que té forma quasi
esfèrica. La tija té la part central amb un canal buit molt estret. L’escorça és grisa, una
mica bruna, i brillant. Les tiges joves són verdes o porpres, i sempre pubescents. Les
fulles, de 2-7×1-4 cm, són oposades, caduques, el·líptiques agudes, força toves,
pubescents, mats, una mica blavoses. Les flors d’un banc més o menys groguenc
s’agrupen en parelles a l’extrem d’un peduncle curt (1.5-2 cm) que surt de l’aixella d’una
fulla. Calze de 2-2.5 mm, amb el tub de 1.5 mm entre glabre i pubèrul o glandulós, amb
5 lòbuls de fins 0.4 mm, triangulars, ciliats. Corol·la curta (1-1.5 cm), amb 2 llavis molt
desiguals, amb el tub molt curt (3-5 mm), pelut per dins, i formant una bossa a la base.
Llavi superior amb 4 lòbuls. Baies globuloses, vermelles, en parelles, brillants, a penes
soldades per la base. Bràctees linears més llargues que l’ovari. Filaments dels 5 estams
exserts hirsuts. Pistils (2-3) soldats al calze. Estil de 8 mm, hirsut. Estigma capitat.
Baies de 7-8 mm, globoses, d’un vermell fosc al madurar, soldades lleugerament per llur
base, amb 3-5 llavors a l’interior ovoides, comprimides, llises d’un bru groguenc..
Les flors s’obren al capvespre i aleshores són pol·linitzades per les papallones nocturnes.
La primera nit la flor és blanca i l’estil queda retorçat mentre que les anteres s’obren i
dispersen al pol·len. Essent demà el tub de la corol·la es corba i es torna groguenc, i
l’estil es redreça i queda apte per a rebre el pol·len d’altres flors. Així s’evita
l’autopol·linització.

Es fa als marges o clarianes de rouredes de la muntanya mitjana, de les pinedes de pir
oig o de la fageda. És típic del centre d’Europa, però arriba al Caucas i a la Sibèria.
Introduït a Amèrica del Nord. A la península hispànica es fa al quadrant NE i a la
Serralada Cantàbrica. Viu en ambients de mitja ombra, en sòls i condicions de mitja
humitat. A Catalunya es troba sobre tot a la meitat NE i a les Serres Prelitorals de cap el
Sud, sempre allunyada de la costa, per sobre els 500 m snm. Solen acompanyar-la:
Brachypodium sylvaticum Galium verum Quercus mas

Buxus sempervirens Helleborus viridis Quercus pubescens
Campanula trachelium Juniperus communis Rosa canina
Cornus sanguinea Lonicera periclymenum Veronica chamaedrys
Crataegus monogyna Primula veris Viola sylvestris
Daphne laureola Prunus spinosa
Fragaria vesca Pteridium aquilinum
Lonicera xylosteum al món, segons GBIF
• antitumoral • mal de coll/amigdalitis

• asma (gargarismes)
• faringitis • tos
• vomitiva (12 FRU)
ALTRES USOS
A més de la infusió (amb flors), la planta té altres usos. Amb les rames se’n fan
escombres o es barregen amb la resta de farratge per al bestiar. Amb les tiges gruixudes
se’n feien culates de fusells, baquetes i petites canonades.
PRINCIPIS ACTIUS
• loxylostosidina A
• loxylostosidina B
• xylosteïna (FRU)
CORONA DE REI
Lotus corniculatus L.
[1753, Sp. Pl. : 775] 2n = (12),24,(36)

Lotus corniculatus
Lotus corniculatus var. alpinus. Foto: PERE MADÉU

NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher hornklee/Hornklee/Gemeiner hornklee / Hornschotenklee /

Schotenklee / Wiesen-hornklee
Anglès: Common bird's-foot trefoil/Baby's slippers / Birdfoot deervetch / Bird's foot
trefoil / Bird's-foot deervetch / Bird's-foot trefoil / Birdsfoot trefoil /
Common bird’s foot / Common bird’s-foot trefoil / Common birds-foot-
trefoil / Garden bird's-foot trefoil / Trefoil
Àrab: ‫ لوطس قرني‬/ ‫ لو تس القرني‬/ ‫ قرن الغزال‬/ ‫وطس يابانيرجل العصفور‬
Aragonès: guixa rastrera, cuernecillo, guixa rastrera, trébol amarillo
Bable: flor de gallina, paxarinus, zapateru, zapatinos de la Virgen
Basc/Euskera: irucurustea, mendiko usobelar.
Castellà: Cuernecillo / Cuernecillo del campo / Pata de pajaro / Trébol de cuernos /
Zapaticos de la Virgen/ avicuernos, carnachuelos, carnijuelos, carnizuelo,
cavicuernos, conejito del campo, cornacho, cornahuelo, cornajuelo ,
cornajuelos, cornavachos, cornigüelo, corona de rey, cuernecillo del campo,
cuernecillos, cuernitos, garabata, hierba coliquera, pie de gallo amarillo,
tetas de cabra, trebo de garabita, trébol cuernecillo, trébol de cuernos,
trébol del amor, trébol salvaje, trébol silvestre, uña de gato, zapaticos del
Niño Jesús
Català: Corona de rei/ gurlanda, trefla, urlanda
Danès: Almindelig kællingetand
Eslovac: Ľadenec rožkatý
Eslovè: Navadna nokota/ Nokota navadna
Estonià: Harilik nõiahammas
Feroès: Díkistyriltunga
Finlandès: Keltamaite/Rantamaite
Francès: Cornette / Cube / Pied de poule
Gaèlic: Crobh éin
Gal·lès: Pys y ceirw/Bacwn ac / Ewinedd y gath / Ffa ieir / Ffa'r ieir / Pysen ceirw/
Troed y deryn / Ystlys y waun
Gallec: ala de pega, corniños, loto, pé de Xesús, trevo de cornos, zoco de noiva.
Grec: Λωτός
Hebreu: ‫לוטוס מקרין‬
Holandès: Gewone rolklaver/Gewone en smalle rolklaver
Hongarès: Szarvaskerep
Islandès: Akurmaríuskór / Maríuskór / Þyriltunga
Italià: Ginestrino
Japonès: ミヤコグサ
Noruec: Djevleklo / Hanakam / Jomfru maria gullsko / Jomfrublom / Kari
gullsko / Katteklo / Kjerringtenner / Skjetloktsblomster / Tarmens
rævtørkargres / Tykjillgræs / Tykjilskjeta / Tiriltunge
Persa/Farsi: ‫آهوماش زرد‬
Polonès: Komonica zwyczajna
Portuguès: Cornichão / Loto/ Loteiro
Rus: Лядвенец рогатый
Serbi: Звездан/Жути звездан/ Zvezdan/Žuti zvezdan
Suec: Käringtand/Björnklor / Gulhane / Göksmör / Kattklor / Kosmör / Vanlig
käringtand / Kärlingstand
Turc: Gazelboynuzu
Txec: Štírovník růžkatý
Ucraïnès: Лядвенець рогатий/ Лядвинець рогатий
Xinès: 百脉根
Dins la gran família de les Lleguminoses, el gènere Lotus es distingeix per tenir els 9
estams en dos grups (diadelfs), llegums rectes, fulles imparipinnades, folíols enters, filets
estaminals dilatats de dos en dos; flors no reunides en capítol dens, llegum sense ales. I
dins el gènere, Lotus corniculatus es distingeix, d’entre les 16 espècies de la península,
per tenir les fulles 5 folíols, essent els 3 superiors oblanceolats, estil simple (no bífid),
llegum no invaginat a la sutura (com Lotus edulis), llavors en un sol rengle; planta
perenne (no anual com Lotus ornithopodioides), sense estolons, tija massissa, nervis
foliars poc marcats, flors en grups de 1-7, folíols superiors menys de 3 cops més llargs
que amples, fuit poc o gens pèndul, calze actinomorf.
Lotus corniculatus és una herba amb tiges més o menys ajagudes o decumbents de fins a
60 cm, més o menys ramificades, massisses excepte a la mateixa base. Els folíols
inferiors fan 3-11 × 1.5-6.5 mm i són entre oblanceolats i ovato-oblongs; i els folíols
superiors fan 2-14 2-6.5 mm i són entre oblanceolats oi oval-ròmbics, mucronulats, més
o menys aguts o obtusos, i poden tenir puntets porpra. Inflorescència amb una bràctea
en general trifoliolada, peduncle de 1.5-9 cm, entre 1.5 i 8 cops més llarg que la fulla ,
recte o una mica corbat, dret. Pedicels de 1-1.5 mm, més curts que el tub del calze. Calze
subglabre amb tub de 1.5-5.5 mm i dents de 1.5-3 mm. Els superiors setacis amb base
triangular, tan o més llargs que es inferiors. Els inferiors rectes o corbats. Corol·la de 8-
16 mm 1.5-2 cops més llarga que el calze, groga, amb venes vermelles, o bé amb
l’estendard i part superior de les ales de color vermell porpra. Estendard amb làmina
amplament ovada, a vegades emarginada. Ales amb làmina obovada. Quilla falcada en
angle recte i amb bec recte o corbat. Estil cilíndric, sense dents. Llegum de 10-35 × 1.5-4
mm, cilíndric, recte, dret, amb 5-15 llavors en un sol rengle. Llavors de 1.2-2.2 mm entre
globoses i oblongues, de color castany més o menys vermellós o verdós a vegades mab
taques negres.
Se n’han descrit moltes varietats i algunes subespècies. La ssp. corniculatus és la més
comuna arreu i arriba fins l’estatge subalpí. La ssp. alpinus es troba a l’estatge subalpí i
alpí. La ssp. delortii es fa a prats humits de terra baixa i muntanya mitjana.
RIZOSFERA: Mesorhizobium helmanticese, Mesorhizobium loti, Mesorhizobium

norvegicum, Mesorhizobbium olivaresii, Phyllobacterium loti
MALURES: enamovirus, nucleorhabdovirus; Fusarium oxysporum, Mycoleptodiscus

terrestris; Circonemella xenoplax
Lotus corniculatus al món, segons GBIF

Espècie ubiqua des de les platges de mar fins a l’estatge alpí, sobre substrats de gairebé
tota mena, en sorrals, esquerdes de roques, prats, vores de camins. Al món es fa abona
part de les zones de clima temperat. Suporta salinitat, inundació, pH entre 5 i 8, sequera
relativa, calor no excessiva, però viu millor amb bona saó i clima més aviat fred i humit.
HISTÒRIA
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «bird’s-food» és planta regida per Saturn, que
asseca i cus nafres. També trenca les pedres amagades al ronyó, prenent-ne la decocció.
Aplicada i beguda va molt bé contra les hèrnies. HENRI LECLERC explica com un error
d’una pagesa de Chars-en-Vexin (Val d’Oise), que va prendre aquesta planta enlloc
d’aplicar-se la infusió de melilot als ulls, el va fer descobrir la virtut sedant del Lotus
corniculatus. La pagesa amés de conjuntivitis patia d’insomni i taquicàrdies. Els ulls no
se li van curar, però el nerviosisme sí (Révue de Phytothérpie, novembre 1948).
• anticancerigen • hipoglucemiant
• anticonceptiu • immunoestimulant
• antiespasmòdic • inhibidor de l’alfa-amilasa
• antihelmíntic • inhibidor de l’alfa-glucosidasa
• antiinflamatori • inhibidor de la colinesterasa
• antioxidant • inhibidor de la tirosinasa
• carminatiu • protector de l’ADN
• cordial • protector hepàtic
• desodorant (LLA-Lactobacillus) • sedant
• febrífug • tònic
USOS MEDICINALS
• angoixa • ferides
• astènia per desnutrició • gasos intestinals
• càlculs renals • hepatitis per intoxicació amb
• càncer de còlon HCT116 paracetamol
• càncer de mama MCF-7, MDA-MB- • insomni
231 • leucèmia THP-1 (p.p. lectines)
• càncer de pulmó HOP62 • Plasmodium
• cucs intestinals • pleuresia
• depressió nerviosa • set excessiva
• diabetis • taquicàrdia
• distonies neurovegetatives • Tripanosoma
• espasmes • úlceres
• febre
PREPARATS
• Antinerveux LESOURD (Arkopharma): Melilotus officinalis + Lotus corniculatus:

• Decocció Lotus corniculatus: 1 cullerada d’inflorescències/tassa, bullir 10 minuts.
2 tasses al dia.
• Extracte fluid Lotus corniculatus: 2-3 g/dia (cada cop unes 50 gotes).
• Infusió 1 cullerada d’inflorescències/tassa (3-4 tasses al dia).
• Poció sedant: extracte fluid 10 g + xarop de flor de taronger q.s.p.a. 100 g. 1.2
culleradetes abans de dormir.
VETERINÀRIA
Els tanins condensats fan que no es produeixen tants gasos als estómacs dels
rumiadors. A més, els alliberen de paràsits intestinals.
L’extracte incrementa la fragmentació apoptòtica de l’ADN i l’activitat del gen pro-

apoptòtic Bax a les cèl·lules MDA-MB-231 amb gran capacitat invasiva. L’extracte també
fa que hi augmenti molt l’expressió dels gens beclina-1 i LC3-II d’autofàgia. L’extracte
amb metanol inhibeix la migració a les cèl·lules MCF-7 i a les MDA-MB-231 i ho fa tot
incrementant el Ca++ intracel·lular.
PRINCIPIS ACTIUS DEL LOTUS CORNICULATUS
• (-)-7,2’-dihidroxi-4’-metoxi-iso-flavan (= vestitol)
• 2,6-di-O-acetil 1-O-gal·loïl-beta-D-glucosa
• 3-O-[alfa-L-rhamnopiranosil (1’’’→2’’)-beta-D-galactopiranosil-(1’’→ 2’)-beta-D-
glucuronopiranosil]-sojasapogenol B ( = sojasaponina I)
• 3-O-[beta-D-glucuronopiranosil]-sojasapogenol B
• àcid 18-hidroxi-carlactònic
• àcids grassos omega-3 53.5% (del 2.7% d’àcid grassos totals)
• canalina
• canavalia-gibberelina
• geraldol
• glucòsids cianogènics
• iso-rhamnetina
• kaempferol
• kaempferol-O-cumaroïl-hexòsid-O-deoxihexòsids
• kaempferol-3-O-[beta-D-xilopiranosil-(1’’’ →2’’)-beta-D-galactopiranòsid]
• kaempferol-3-O-[beta-D-xilopiranosil-(1’’’→ 2’’)-beta-D-galactopiranòsid]-7-O-alfa-
L-rhamnopiranòsid
• kaempferol-3-O-alfa-L-rhamnòsid
• proantocianidines
• prolina-betaÏna
• saponines
• tanins condensats
TOMÀQUET
Lycopersicon esculentum Miller
[1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 2] [nom. cons.] 2n = 24
[=Solanum lycopersicum L. [1 Sp. Pl., vol. 1, p.

185, 1753 non Lam., Tabl. Encycl., 2: 17, (1794)]

diferents tipus de folíols de les fulles de tomaquera
diferents tipus de punta de la fulla i de compartimentació interna dels tomàquets
estructura d'una llavor de tomàquet
NOMS POPULARS
Alemany: Tomate
Amazig: ⵎⴰⵜⵉⵙⵀⴰ/ Matisha
Anglès: Tomato plant/Garden tomato / Tomato
Àrab: ‫طماطم‬
Armeni: Լոլիկ/Պոմիդոր
Bangla-Desh: টমেটো
Castellà: Tomate/Jitomate/ Tomatera
Català: Tomàquet/Tomata / Tomatiguera
Danès: Tomat/Kirsebærtomat
Eslovac: Rajčiak jedlý
Eslovè: Paradižnik
Estonià: Tomat/Harilik tomat
Finlandès: Tomaatti/Lemmenomena
Francès: Tomate/Pomme d’amour
Gaèlic: Tráta
Gal·lès: Tomato
Grec: Τομάτα/Λυκοπέρσικον το εδώδιμο / Ντομάτα / Ντοματιά
Hebreu: ‫ עגבניה שרי‬/ ‫עגבניה‬/‫עגבנייה‬
Holandès: Tomaat
Hongarès: Paradicsom
Islandès: Tómatur/Rauðaldin / Tómatplöntu
Italià: Pomodoro/ Tomatica
Japonès: トマト
Kurd: Firengî/Bacana sor / Fringî / Pamîdor / Şamik
Mexicà: aadi-maxi (otomí)/ bachuga (cuicatleca)/ be-thoxi, bi-tuixi, pe-thoxi,
bichoaxhe,pe-thoxe (zapoteca)/ ha'sikil-p'ak, p'ak, ts'ulub'p'ak (maya)/
tuthay, tuthey (huasteca)/ mbaremoxu (mazahua)/ paclshá (totonaca)/
shitumal, xitomat (náhuatl)/ xitomatl (náhuatl)/ tzajalpish (tojolobal)/
xayuqui-te (huichol)/ xucúpara (tarasca)
Nepalès: गोलभेडा
Noruec: Tomat
Persa/Farsi: ‫گوجه فرنگی‬
Polonès: Pomidor zwyczajny/Pomidor / Pomidor czereśniowy / Pomidor jadalny
Portuguès: Tomateiro/Tomate
Rus: Томат
Samoa: Tamato / Tamato vao
Serbi: Парадајз/Патлиџан / Рајчица/ Paradajz/Patlidžan / Rajčica
Suec: Tomat
Tonga: Temata
Turc: Domates
Txec: Rajče jedlé/Lilek rajče
Ucraïnès: Помідо́р/Тома́т
Xinès: 番茄/蕃茄
Herba delicada, generalment de vida curta, amb pèls glandulars una mica enganxosos,
daurats. Rel pivotant de normalment uns 20 cm però excepcionalment pot atènyer 1 m
de longitud, prima. Planta aromàtica que tenyeix les mans primer de groc i al final de
negre si es manipula continuadament. Generalment de fins a 1 m d'alçada, encara que
de vegades més alta (2.5 m). Un cas excepcional va ser una tomaquera de quasi 20 m de
longitud. Als planters es poden comprar plantes de varietats tradicionals (com la Palo-
Santo), híbrides, súper-híbrides, i noves. Hi ha tomaqueres miniatura, arbustives i
enfiladisses altes. També hi ha tomàquets transgènics resistents a malalties o a
pesticides, però que solen donar tomàquets de menys sabor. Tija erecta o recolzant-se-se
per enfilar-se; una mica aspra al tacte. Cilíndrica a la base i angulosa cap el cim. Força
ramificada i amb rebrots a la base i als nusos. Fulles alternes, de fins a 25 cm de llarg,
dividides en 7-11 folíols de diferents mides que al seu torn poden estar dividits
principalment a la base, d'àpex punxegut i amb el marge serrat a lleugerament dividit.
Les flors estan disposades en raïms simples, cimes unípares, cimes bípares o cimes
multípares ubicats generalment a les bifurcacions de les tiges o bé als nusos. Hi ha
inflorescències amb fins a 50 flors, però el corrent és que en tinguin 4-6. El calze té 5
sèpals estretament triangulars, punxeguts. La corol·la és groga, en forma d'estrella de 5
puntes (rarament més, fins a 9, principalment en plantes cultivades). Estams 5
(rarament més, fins a 9 principalment en plantes cultivades); les anteres amb els seus
àpexs prims estan unides entre si envoltant a l'estil i s’obren per porus. Estil més curt o
tan llarg com els estams. El fruit és carnós, sucós, globós o allargat, llis o solcat, en
forma esfèrica, allargada o piriforme, segons la varietat; de color vermell (o ataronjat) al
madurar, més o menys fosc, més o menys uniforme. Hi ha varietats quasi blanques,
marrons, morades, grogues. Pot tenir entre 2 i 30 lòculs i mesurar entre 3 i 16 cm de
diàmetre. Hi hagut tomàquets de 3.5 Kg. Llavors nombroses, de 3-5 × 2.5 mm més o
menys circulars, aplanades, grogues, envoltades per una massa mucilaginosa. La
pol·linització normalment la fan els borinots.
CULTIU
https://www.infoagro.com/hortalizas/tomate.htm
La tomaquera no suporta temperatures per sota els 8ºC. Viu bé en canvi entre els 15º i
els 25º C. Per madurar, millor temperatures per sobre els 21º C. Agraeix un sòl ben
afemat, ric en matèria orgànica i en oligoelements (Ca, Mg, Fe, Cu, Mn, Mo, Bo). En una
de les llaurades prèvies a la plantació s’hi por afegir calç diluïda. Això evitarà la malaltia
de la «pesseta» que es manifesta per una marca de podridura al tomàquet en forma de
moneda. Antigament es plantaven les tomaqueres a mitja altura del costat del solc.
Actualment se solen plantar al fons del solc. Un plàstic negre que cobreixi tot el terreny
evita en un 99% el creixement de males herbes. Cal fer forats a part dels de cada planta,
perquè l’aigua penetri bé al terreny a través del fons del solc. Un cop les plantes hagin
arribat a fer més d’un pam d’alçària ja es poden instal·lar els tutors. Als hivernacles
consisteixen en fils que pengen de barres. A pagès normalment es fan amb canya
comuna. Cada 20 cm d’alçària caldrà assegurar la tija perquè no es doblegui. Això es fa
amb cordills curts o diversos materials. Antigament les plantes es ruixaven amb caldo
bordelès o simplement sofre. Actualment, les varietats que venen als planters ja solen
resistir bé les malalties, sempre que s’hagi plantat prou separades. Les rates es deleixen
per menjar els tomàquets ja una madurs. Caldrà evitar això amb pastilles que les
alimentin i a la llarga les enverinin, o amb trampes. La tomaquera vol humitat (60%)
ambiental, però un excés la perjudica (fongs a les fulles) i una escassetat també
(tomàquets assecats, cremats). És bo posar alguna planta aromàtica barrejada amb les
tomaqueres, com ara alfàbrega o huacatai. Si la planta fa mols rebrots i disposa de poc
espai per expandir-se serà millor triar els que no duen flors encara i esporgar-los. Les
tomaqueres normals solen plantar-se a Catalunya a primers d’abril. I les de tomàquets
de penjar a primers de juny.
Els principals països productors (2018) són la Xina (61.5 milions de tones), l’Índia (19),
els Estats Units (12.5), Turquia (12), Egipte (6.5), Iran (6.5), Itàlia (5.5), Espanya (4.5),
Mèxic (4.5) i Brasil (4).
Solanum lycopersicum al món, segon GBIF

Originària la tomaquera de l’Amèrica Central i de la zona andina, va arribar a Europa
(Espanya, Itàlia) a mitjans de segle XVI.
ALGUNES VARIETATS DE TOMÀQUET
• Ace 55 • Cuostralée • Juliet

• Aisla Craig • Czech’s Excellent • Juliet
• Aker’s West Virginia Yellow • Kellog’s Breakfast
• Alaskan Fancy • Daniela • Kumato
• Albercoc • Dasher • Larga Vida
• Alicante • Delicious • Legend
• Amana Orabge • Doctor Wyche’s • Lemon Boy
• Amoroso Yellow • Liso
• Ananans Noir • Domingo • Long Keeper
• Apero • Druzba • Long Tomatera
• Aunt Ruby’s German • Durina • Long Tomatera
Green • Elegance • Loveheart
• Aviro • Essex Wonder • Marglobe
• Aviro • Eva’s Purple Ball • Marmande
• Balarga • Evergreen • Marmade Holanda
• Balconi Red • Extra Sweetie • Maskotka
• Balconi Yellow • Favorita • Matt’s Wild Cherry
• Barbastro • Faworyt • Menorca
• Beef • Feo de Tudela • Micro-Tom
• Bencah • Ferline • Mini-Bell
• Better Boy • First in the Field • Mini-Charm
• Big Boy • Floridity • Moneymaker
• Big Boy • Fox Chderry • Monsterrat
• Big Rainbow • Gartenperle • Montgrí
• Black Cherry • Gerdener’s Delight • Mucha Miel
• Black Krim • German Pink • Mule Team
• Black Plum • Glacier • Nectar
• Black Russian • Gold Medal • Old Ivory Egg
• Black Zebra • Gold Nugget • Olivade
• Black-Cherry • Gold Rush • Olympe
• Blondköppfchen • Golden Cherry • Orange Banana
• Blue Ridge Mountain • Golden Gem • Orange Queen
• Brandywine • Golden Gem • Orange Strawberry
• Brillante • Golden Pearl • Palo-Santo
• Broad Ripple Yellow • Golden Sunrise • Pantano
Currant • Golden Swet • Pare Benet
• Brown Bery • Green Bell Pepper • Pebrot
• Carrerada • Green Sausage • Pepe
• Carters Fruit • Green Tiger • Pera de Girona
• Celebrity • Green-Zebra • Piccolo
• Cherokee Purple • Grosse Lisse • Picolina
• Cherrola • Halladay’s Mortgage • Pineapple
• Cherry Lifter • Pink Accordion
• Chiquita • Harzfeuer • Pitágora
• Chocolate Cherry • Hillbilly Potato Leaf • Plum Lemon
• Cocktail • Ildi • Pometa
• Collserola • Indigo Rose • Prange Pixie
• Cornue des Andes • Jack Hawkins • Principe Borghese
• Costoluto Fiorentino • Japanese Black • Purple Calabash
• Costoluto Genovese Trifele • Purple Russian
• Country Taste • Jasper • Raf
• Cristal • Jelly Bean • Rambo
• Cuor de Bue/ Cor de • Jersey Giant • Ramillete
Bou • Jubilee • Red Cherry
• Red Fig • Siberian • Tiny Tim
• Red Pigmy • Silvery Fir Rree • Tomatoberry
• Reisentraube • Sioux • Tommy Toe
• Reisetomate • Snowberry • Totem
• Reisetomate • Speckled Roman • Tres Cantos
• Río Grande • Straidel • Tumbler
• Roma • Stupice • Tumbling Tom Red
• Roncardo • Sub-Artic Plenty • Tumbling Tom
• Rosa Ple de l’Etern • Suncherry Premium Yellow
• Rosada • Sungella • Valencià
• Rose de Berne • Sungold • Velvet Red
• Ruby • Sunset • Vemone
• Rudolph • Sunstream • White Tomesol
• Rudolph • Supermarmande • Yellow Butterfly
• Sakura • Sweet pea • Yellow Oxheart
• San Marzano Lungo • Tamina • Yellow Pear
• Scotland Yellow • Tardà • Yellow Pigmy
• The Amateur • Yellow Santa
• Shirley • Tigerella • Yellow Stuffer
VIRTUTS MEDICINALS DEL TOMÀQUET
• antiescorbútic • diürètic (àcid úric, urea)

• antioxidant • emol·lient
• antisèptic • preventiu càncer de pròstata i de
• aperitiu pulmó
• cosmètic • preventiu de càries
• desintoxicant • remineralitzant
• digestiu (fècules) • repel·lent d’insectes
USOS MEDICINALS
• acne UE • gota
• acro-cordomes UE • hemorroides UI UE
• amigdalitis • hipertensió
• anorèxia • infeccions
• arterioesclerosis • lepra
• artritis • mal de coll
• astènia • mala circulació
• berrugues UE • malalties del cor
• càlculs biliars • nafres sucoses
• càlculs urinaris • nefritis
• càncer de boca • palpitacions
• càncer de pròstata • pell greixosa
• cistitis • picadures d’insectes UE
• dents mòbils • plètora
• dispèpsia • prostatitis
• durícies • refredat
• febre • restrenyiment (amb pell)
• fístules anals UE • reuma
• fragilitat capil·lar • sang espessa
• gastroenteritis
• semen escàs (1 L al dia de tomàquet • tumors de fetge
triturat) • vista debilitada
• tos • vitiligen
POSSIBLE TOXICITAT
Hi ha persones al·lèrgiques al tomàquet com aliment que poden patir angioedema. També
per contacte algunes persones poden patir urticària i ananafilaxis. Els tomàquets molt
verds contenen fins a 500 ppm de solanina (alfa-tomatina & dehidro-tomatina) que pot
resultar tòxica. (Els tomàquets verds d’amanir només en contenen fins a 20 ppm). A part,
poden haver-hi pesticides afegits.
USOS CULINARIS I FESTIUS
• amanides
• ‘Bloody Mary’: suc de tomàquet + vodka + suc de llimona + tabasco + salsa
Worcestershire + sal d’api + pebre negra + gel trinxat
• confitura de tomàquet
• pa amb tomàquet
• pizzes
• salsa de tomàquet
• sopa
• suc de tomàquet
• tomàquet triturat
• tomàquets deshidratats
• tomàquets escalivats o fregits (i arrebossats)
• tomatina (festival el 31 d’agost a Bunyol)
• truites de tomàquets llescats
PRINCIPIS ACTIUS DEL TOMÀQUET
Valor nutricional per 100 g (en fresc)

Energia 74 KJ (=18Kcal)
carbohidrats 3.9 g
sucres 2.6 g
fibra dietètica 1.2 g
grassa 0.2 g
proteïna 0.9 g
vitamines
vitamina A equiv. 5% 42 μg
beta-carotè/ 4% 449 μg
luteïna/zeaxantina 123 μg
tiamina (B1) 3%/ 0.037 mg
riboflavina (B2) 2%/ 0.019 mg
niacina (B3) 4%/ 0.594 mg
àcid pantotènic (B5) 2%/ 0.089 mg
vitamina B6 6%/ 0.08 mg
folat (B9) 4%/ 15 μg
vitamina C 17%/ 14 mg
vitamina E 4%/ 0.54 mg
vitamina K 8%/ 7.9 μg
Minerals
Calci 1%/ 10 mg
Ferro 2%/ 0.27 mg
Magnesi 3%/ 11 mg
Manganès 5%/ 0.114 mg
Fòsfor 3%/ 24 mg
Potassi 5%/ 237 mg
Sodi 0%/ 5 mg
Zinc 2%/ 0.17 mg
Altres constituents
aigua 94.5 g
licopè 2573 μg
• àcid caprílic
• 1-O-feruloïl-beta-D-glucosa • àcid carboxílic FUL
• 1-O-P-cumaroïl-beta-DE-glucosa • àcid ceoclorogènic
• 1-pentanol • àcid cítric
• 2-butanona • àcid clorogènic
• 2-metoxi-4-vinil-fenol • àcid esteàric
• 2-pentanona • àcid ferúlic
• 24-metil-lofenol • àcid ferúlic-O-beta-D-glucòsid
• 31-nor-lanost-8-èn-3-beta-ol • àcid folínic
• 4-alfa-24-dimetil-colesta-7,24-dièn- • àcid fòrmic
3-beta-ol • àcid fumàric
• 4-alfa-metil-24-colesta-7,24-dièn-3- • àcid gentísic
beta-ol • àcid glicèric
• acetona-adenosina FLO • àcid glicòlic
• acetaldehid • àcid glutàmic
• àcid 10,16-dihidroxi-hexadecanoic • àcid indol-3-acètic
• àcid 16-hidroxi-hexadecanoic • àcid làctic
• àcid 3-O-feruloïl-quínic • àcid linolènic
• àcid 9,10,18-trihidroxi-octadecanoic • àcid màlic
• àcid abscícic-1,4-trans-diol • àcid mevalònic
• àcid abscísic FUL • àcid mirístic
• àcid alfa-cetoglutàric • àcid oliec
• àcid alfa-linolènic • àcid oxàlic
• àcid alfa-oxoglutàric • àcid p-cumàric
• àcid aràbic • àcid p-cumàric-O-beta-D-glucòsid
• àcid aspàrtic • àcid palmític
• àcid caètic • àcid palmitoleic
• àcid cafeic • àcid pantotènic
• àcid cafeic-4-O-beta-D-glucòsid • àcid pipecòlic
• àcid pirúvic • estigmasterol
• àcid propiònic • Estronci
• àcid succínic • etanol
• àcid tartàric • etil-fenol
• àcid trans-aconític • etilè
• alanina • eugenol
• alfa-amirina • falcarindiol
• alfa-carotè • falcarinol
• alfa-pinè • farnesal
• alfa-tocoferol • farnseil-acetona
• Alumini • fenil-acetaldehid
• androsina • fenil-acetonitril
• arginina • fenil-alanina
• Arsènic • fenol
• asparagina • Ferro
• auroxantina • fibra
• Bari • fitoè
• benzaldehid • fitosterol
• benzil-alcohol • Fluor
• bergaptè • fosfatidil-glicerol
• beta-alanina • Fòsfor
• beta-amirina • fructosa
• beta-carotè • furfural
• beta-sitosterol • GABA (àcid gamma-amino-butíric)
• biggerel·lina • gamma-carotè
• Bor • geranil-acetona
• butanol • glicina
• butirolactona • glioxal
• Cadmi • glucosa
• Calci • gramisterol
• campesterol • grassa
• carbohidrats • guaiacol
• carotol • hemi-cel·lulosa
• cel·lulasa • hentriacontà
• cel·lulosa • heptulosa
• Ceri • hexanol
• ciclo-artenol • hidro-cinamaldehid
• ciclo-eucalenol • hsitidina
• ciclo-hexanol • Iode
• cinamaldehid • iso-leucina
• cistina • iso-pentenil-adenina
• citral • iso-pnetneil-adenosina
• citrostadienol • iso-valeraldehid
• Clor • kaempferol
• clorofil·la A • lanosterol
• clorofil·la B • lico-xantina
• colina • licofil·la
• Coure • licopè
• Crom • linalool
• cutina • lioniol A
• damascenona • lisina
• diacetil • Liti
• dihidro-zeatina • lofenol
• espermidina • lupeol
• espermina • luteïna
• esqualè • luteïna-5,6-epòxid
• Magnesi • siringaldehid
• Manganès • Sodi
• Mercuri • Sofre
• metanol • soladulcidina
• metil-glioxal • solanina
• metil-salicilat • sucres
• metionina • sulfo-quinovosil-diacil-glicerol
• midó • tiramina
• Molibdè • tirosina
• mutato-croma • Titani
• n-dotriacontà • tomatidina
• n-hentriacontà • tomatina FUL FLO
• n-hexanol • treonina
• n-tetra-triacontà • triacontà
• naringenina • tridecan-2-ona FUL
• neo-beta-carotè-B • trigonel·lina
• neo-beta-carotè-U • trimetil-glicina
• neo-tigogenimna • triptamina
• neo-xantina • triptantrina
• Neodimi • triptòfan
• neurosporina • vainillina
• niacina • valina
• nicotinamina • Vanadi
• Níquel • violoxantina
• nonacosà • vitamina B1
• noscapina • vitamina B2
• o-cresol • vitamina B6
• obstusifoliol • vitamina C
• p-hidroxi-benzaldehid • vitamina K1
• pectinesterasa • xantofil·les
• petcina • Ytri
• Plata • Z-carotè
• Plom • zeatina
• poligalacturonasa • zeatina-glucòsid FLO
• Potassi • zeatina-ribòsid FLO
• prolina • zeaxantina
• propanol • Zinc
• proteïna • Zirconi
• proto-pectina
• prunina
• quercetina
• quercetina-3-O-rhmanòsid MÉS INFORMACIÓ
• quercitrina
• rishitina
• Rubidi • «Tomato. A guide to the pleasures of
• rutina choosing, growing, and cooking».
• S-metil-metionina GAIL HARLAND, SOFIA LARRINUA-
• sacarosa CRAXTON. DK Edit. (2009).
• salicilaldehid
• Seleni
• serina • «The Tomato Crop. A scientific basis
• serotonina for improvement». Edit. J G
• serpentina ATHERTON & J RUDICH. Chapman
• Silici and Hall Editors. (1986)
Estructura histològica de la tija de la tomaquera

perfil típic d'una fulla de tomaquera i visions
microscòpiques
PEU DE LLOP
Lycopus europaeus L.
[1753, Sp. Pl. : 21] 2n = 22
Lycopus europaeus. Imatge de THOMÉ, OTTO WILHELM

Lycopus europaeus. Foto: JEAN-JACQUES HOUDRÉ
NOMS POPULARS
Alemany: Ufer wolfstrapp/Europäischer wolfsfuss / Gemeiner wolfstrapp /

Wolfsfuss / Wolfstrapp
Anglès: Gypsywort/Bugle weed / Common gipsyweed / Egyptian's herb / European
bugle / European bugleweed / Gipsy-wort / Water horehound
Àrab: ‫بوق أوروبي‬
Basc/Euskera: lekuci belarra, lekuci-belarr, lekuci-belarra, lekuzi-belarr, otso-atzapar,
otso-atzaparra.
Castellà: Menta de lobo/Marrubio acuático / Pata de lobo / Pie de lobo/ hierba de
lobo , jenijo blanco, manrubio acuático, manrubio de agua, marroyo de
agua, marroyo de lobo, , marrubio de agua, menta de burro, menta de lobo,
ortiga de río, patilobo
Català: Peu de llop, cànem dáigua, malrubí d'aigua, peu de llop de aigua
Danès: Almindelig sværtevæld / Sværtevæld
Eslovac: Karbinec európsky
Eslovè: Navadni regelj / Regelj navadni
Estonià: Harilik parkhein
Finlandès: Rantayrtti
Francès: Lycope d'europe
Gaèlic: Feorán corraigh
Gal·lès: Llysiau'r sipsiwn/Llys y sipsiwn / Llys yr hudolesau
Gallec: amenta de lobo, bugallón, cáñamo de auga, marrubio acuático, pouta loba,
pé de lobo.
Hebreu: ‫זאב אירופית‬-‫כף‬
Holandès: Wolfspoot
Hongarès: Vízi peszérce/Vízi peszterce
Italià: Piede di lupo/Erba-sega comune
Noruec: Klourt
Persa/Farsi: ‫پای گرگ اروپایی‬
Polonès: Karbieniec pospolity
Portuguès: Marroio-de-água
Rus: Зюзник европейский
Suec: Mattlummer / Strandklo
Turc: Kalkanbeziotu / Kurtayağı / Kurtotu / Tiroidotu
Txec: Karbinec evropský/Karabinec evropský
Ucraïnès: Вовконіг європейський
Xinès: 欧地笋
Dins les Labiades, el gènere Lycopus es distingeix per tenir la corol·la infundibuliforme,
amb 4 lòbuls i els 2 estams fèrtils divergents quasi iguals. Hi ha unes 14 espècies de
l’hemisferi Nord (i SE d’Austràlia). Lycopus europaeus és una herba quasi o ben bé
aquàtica de 20-90 cm, vivaç, amb moltes arrels rizomatoses. Les tiges, de secció
quadrada són simples o ramificades, amb els entrenusos inferiors molt curts i peluts.
Fulles de 2-11 × 0.8-3.6 cm, progressivament menors anant cap el cim de la planta,
lobulades-dentades o fins i tot pinnatisectes (des del cim), amb nervis molt marcats per
sota i coberts de pèls i glàndules esferoidals allí. Fulles basals llargament peciolades.
Inflorescència amb verticil·lastres de 1-1.8 cm, deparats, densos ubicats a la base de les
fulles. Bractèoles de 3-6 mm linears-lanceolades, agudes, ciliades. Flors sèssils. Calze de
3-3.5, obert, acampanat, pilós, amb glàndules esferoidals també, i amb dents de 2 mm,
quasi iguals, més llargues que el tub i acabant en una mena d’espineta fràgil. Corol·la de
3-4 mm, amb 4 lòbuls curts, quasi iguals, de color blanc crema amb algunes taques
menudes de color porpra. Estams exerts amb anteres arquejades a la maduresa, sovint
de color violeta. Estigma en general bífid. Núcules de 1.3-1.5 ×1.1 mm amb voraviu molt
marcat en forma de ferradura, aplanades per un costat i geperudes per l’altre, de color
castany clar, amb glàndules esferoidals i amb mucositat enganxosa. Tota la planta en
general no és gens aromàtica.
Es fa en petites llacunes, marges de basses, de canals, de rierols o terrenys molt

inundats però gens salins. Poden acompanyar-lo Althaea officinalis, Iris pseudacorus,
Lythrum salicaria, Mentha aquatica, Rumex conglomeratus. Es fa a Amèrica del Nord,
Europa, Àsia i Nova Zelanda, defugint de les contrades massa tòrrides o massa gelades.
• alenteix el cor • dona força al cor

• antigonadotròpic • hipoglucemiant
• antihelmíntic • hipotiroidal (↓T3, ↓T4, ↓TSH)
• antioxidant • inhibidor potent del Nox4
• antitiroidal • inhibidor de la xantina-oxidasa
• astringent • narcòtic
• cosmètic anti-aging • refrescant
• sedant
USOS MEDICINALS
• àcid úric • mala circulació

• ansietat • menorràgia
• asbestosis • síndrome premenstrual (↓ LH)
• cucs intestinals • Staphylococcus aureus (multi-
• febre resistent)
• ferides UE • taquicàrdia
• gota • tos
• hemoptisis • tuberculosis
• hipertiroïdisme • uretritis per catèter
• insomni • vaginitis
PRINCIPIS ACTIUS
• 5,3’,4’-hidroxi-7-metoxi-flavona • flavonoides
• 5,9-dihidroxi-geranil-linalool • fenol
• àcid cafeic • galactosa
• àcid clorogènic • genkwanina (= 5,4’-hidroxi-7-
• àcid el·làgic metoxi-flavona)
• àcid fenòlic • germacrè D
• àcid ferúlic • glucosa
• àcid litospèrmic REL • iso-pimarans (derivats)
• àcid rosmarínic REL • litospermidina A
• àcid sagerínig • luteolina
• àcid sinàpic • luteolina-7-monoglucòsid
• àcid ursòlic • luteolina-7-O-glucurònid
• agents tànnics • metil-1-alfa-acetoxi-7-alfa,14-alfa-
• alcaloides dihidroxi-8,15-iso-pimaradièn-18-
• amargants oat
• apigenina • metil-1-alfa,14alfa-diacetoxi-7-alfa-
• apigenina-7-monoglucòsid hidroxi-8,15-iso-pimaradièn-18-oat
• cariofil·lè • oli essencial
• cariofil·lè-òxid • resina
• cirsiliol (= 5,3’,4’-hidroxi-6,7-metoxi- • resina
flavona) • saponines
• cumarines • tanins de labiades
• delta-cadinè • trans-beta-farnesè
• euroabienol FRU • vitamina C
TAPA-CULS/ SALICÀRIA
Lythrum salicaria L.[1753, Sp. Pl. : 446] 2n = 60

NOMS POPULARS
Alemany: Gewöhnlicher blutweiderich/ Blut weiderich/ Rosen-weiderich /

Weiderich / Ähren-weiderich
Anglès: Purple loosestrife/ Blue loosestrife / Loosestrife / Milk -willow herb /
Purple lythrum / Purple willow-herb / Rainbow weed /
Spiked loosestrife/Blooming sally/ Purple willow-herb/ Rainbow weed
Àrab: ‫ صابون العرائس‬/ ‫خثري صفصافي‬
Aragonès: tripera, yerba de las tripas, yerba lachanera, esmermasangres, hierba de las
tripas, hierba lacharera, ierba de las tripas, ierba lachazera, te de brazal,
tripera.
Basc/Euskera: egur-belar, egur-belarra, makilbelarra.
Castellà: arroyuella, royuela, salicaria, arroyuela, esmermasangres, frailes, graciosa,
hierba de las tripas, hierba del toro, hierba lacharera, hierba para las
diarreas, salgueira, salicaria, tripera
Català: tapa-culs, salicària, estronca-sangs, frares, flor de draçal, litra, trencadella,
estronca-sang, estronca-sangs, estroncaculs, flor de braçal, frares, herba de
Sant Antoni, herba de les cagarrines, litre, salicària, tapaculs, trencadalla,
frare, trencadalla, trencadalles.
Danès: Almindelig kattehale/ Kattehale
Eslovac: Vrbica vŕbolistá
Eslovè: Krvenka navadna / Navadna krvenka
Estonià: Harilik kukesaba
Finlandès: Rantakukka/ Pohjanrantakukka / Yleinen rantakukka
Francès: Salicaire commune/ Lythrum salicaire/ Salicaire / Salicaire officinale
Gaèlic: Créachtach
Gal·lès: Llysiau'r milwr coch/ Gwaedlys / Gwaedlys mawr / Gwyarllys / Gwyarllys
pigog / Llys y milwr / Yr helyglys
Gallec: erva-carapan, erva-carapau, salgueira, salgueirinha, salgueiriño,
salguerinha, salicaria, salicaria vulgar, salicária.
Hebreu: ‫שנית גדולה‬
Holandès: Grote kattenstaart/ Grote kattestaart / Kattestaart
Hongarès: Réti füzény
Islandès: Mararljós
Italià: Salcerella comune
Japonès: ミソハギ/ えぞみそはぎ
Noruec: Strandkattehale / Kattehale
Persa/Farsi: ‌‫ خون‌فام‬/ turbinkwash, yerpoose, surmankhal
Polonès: Krwawnica pospolita/ Krwawnica zwyczajna
Portuguès: erva-carapau, salgueirinha-roxa, salicária erva-carapau, erva-pau,
salgueira, salgueirinha, salgueiriño, salguerinha, salicaria, salicária,
salicário.
Romanès: răchitan
Rus: Дербенник иволистный
Serbi: Потоцнјак/ Potocnjak
Suec: Fackelros / Fackelblomster
Turc: Kırmızı kan çiçeği/ Hevhulma / Hülma / Tıbbi hevhulma
Txec: Kyprej vrbice
Ucraïnès: Плакун верболистий
Xinès: 千屈菜 / qian qu cai
La família de les Lyhtraceae es distingeix per tenir la flor inferovàrica i diplostèmona,

dialipètala, el calze amb 12 dents i ser planta ni bulbosa ni submergida. Dins la família,
el gènere Lythrum es distingeix per tenir la flor 6 sèpals. I, dins el gènere, Lythrum
salicaria es distingeix per ser planta amb base llenyosa i per tenir la flor 12 estams (i no
6 o menys) i les flors, roses (o blanques), dispostes en fascicles axil·lars agrupats en
llargues inflorescències espiciformes. Lythrum salicaria és planta perenne que pot
sobrepassar 1.5 m d’alçària, de soca llenyosa, tiges fortes, fistuloses, de secció
quadrangular, piloses, amb branques ascendents. Fulles de 40-60 × 10-15 mm,
oposades o en grups de 3, o rarament alternes, lanceolades, sèssils, enteres. Flors
hexàmeres, en fascicles axil·lars agrupats en espigues folioses terminals de fins a 40 cm;
però a vegades les flors són solitàries. Pedicel de prop d’1 cm, amb 2 bràctees caduques
de 1.5 mm. Tub floral de 5-6.5 × 2-2.5 mm, entre cilíndric i infundibuliforme, molt pilós,
amb 12 nervis ben marcats sovint tenyits de porpra. 6 sèpals de 0.5-1 mm, amplament
triangulars, amb apèndixs entre ells el doble de llargs que ells i linears. 6 pètals de 6-10
2 mm, entre linears i lanceolats, de color de rosa o morat. 12 estams (6 d’ells almenys
exerts). Estil inclús o exsert. Fruit ovoide inclòs. Llavors de prop d’1 mm, el·lipsoidals.
Les rels solen tenir Glomus clarum, G. aggregatum, G. versiforme com a fongs
endomicorrízics.
Imatges a la pàgina següents: AZADEH MANAYI, MAHNAZ KHANAVI, SOODABEH SAIEDNA, EBRAHIM
AZIZI, MOHAMMAD REZA MAHMOODPOUR, FATEMEH VAFI, MARYAM MLAMIR, FARIDEH SIAVASHI, ABBAS
HADJIAKHOONDI. «Biological activity and micrsocopic characterization of Lythrum salicaria L.»
DARU Journal of Pharmaceutical Sciences 21, 1 (2013).
a: fulla en secció; b: epidermis amb prest sinuoses, estomes
anomocítics i cicatriu; c: epidermis superior i inferior, palissada i
mesòfil amb druses d’oxalat càlcic; d: tricomes eglandulars
a: vasos de la tija amb engruiximents en espiral; b: vasos amb

engruiximents en reticle i capa fibrosa; c: estomes anomocítics i
cicatriu; d: tricoma eglandular adherit a la tija
a: cèl·lules epidèrmiques de la corol·la; b: estomes anomocítics del calze; c: cicatriu del calze; d: papil·les
de l’estigma i l’estil; e: antera vista en superfície; f: grans de pol·len
IMATGE (a la dreta):
Ann Bot. 2002 May 1; 89(5): 621–625.
«The aerenchymatous phellem of
Lythrum salicaria L.: a pathway for gas
transport and its role in flood
tolerance». KEVIN J STVENS, R LARRY
PETERSON, RICHARD J READER.
A: rels adventícies ↑ i aerènquima (Ph) al llarg de la porció submergida

de la tija; B: secció transversal de tija submergida mostrant rels
adventícies i aerènquima (Ph) en contrast amb el xilema secundari
(Xyl); C: secció submergida de tija amb discontinuïtat entre
l’aerènquima de tija i rels; D: secció transversal de tija submergida amb
floema intacte (P), floema ↑ i fel·loderma (P) en creixement incipient.
Tinció amb blau de toluïdina.
Lythrum salicaria al món, segons GBIF
Lythrum salicaria es fa en recs, canals, marges de basses, canyissars humits, vores de

tolls o de rierols, fins l’estatge subalpí a bona part de l’hemisferi Nord temperat i al SE
d’Austràlia. Poden acompanyar-la:
Althaea officinalis Iris pseudacorus Rumex conglomeratus

Aster squamatus Lycopus europaeus Sonchus aquatilis
Epilobium hirsutum Mentha aquatica Thypha angustifolia
Galium palustre Phragmites australis
PROPIETATS MEDICINALS DE LA SALICÀRIA
• antibacteriana • broncodilatadora
• anticoagulant • citotòxica
• antidiarreica • cosmètica
• antifúngica • hipotensora
• antihemorràgica • insulinèrgica
• antiinflamatòria • masticatòria TIJ
• antinociceptiva/analgèsica • tintòria
• antioxidant • tònica
• antisèptica • vulnerària
• astringent
USOS MEDICINALS
• ateroesclerosis • impetigen
• Candida albicans • indigestions
• Cladosporium • infeccions intestinals
• colesterol alt • leucorrea
• conjuntivitis • lupus eritematós UE
• cremades • mal de ventre
• dermatitis • mal de coll
• diabetis • menorràgia
• diarrea • Micrococcus luteus
• disenteria • nafres
• dismenorrea • picors
• èczema • Proteus mirablis
• enteritis • Staphylococcus aureus
• epistaxis (sang pel nas) • tifus
• Escherichia coli • tos
• ferides • triglicèrids alts
• gingivitis • úlceres
• Helicobacter pylori • úlceres varicoses
• hematúria • vaginitis
• hemorràgies externes o internes • varius
• hemorroides • zones vermelles a la pell
VETERINÀRIA
Contra la diarrea, o vòmits, dels godalls o vedells (amb llet i sucre).

Com a tònica digestiva contra indigestions i mal de ventre al bestiar: salicària + cua de
cavall + milfulles + farigola
Com a suplement per als conills, que tenen aleshores millor immunitat i millor qualitat
de la carn.
Tisana tònica-digestiva: camamilla + milfulles + salicària + cua de cavall + farigola
ALTRES USOS
Rentant la roba o les cordes amb la decocció de la planta fa que no es podreixi en

endavant per estar molla molts dies. Tot i ser planta potencialment invasiva (a Amèrica),
es cultiva a vores de basses pel seu aspecte decoratiu.
PRINCIPIS ACTIUS DE LYTHRUM SALICARIA
5-hidroxi-pirrolidín-2-ona • butil-2-metil-propil
àcid 3,3',4'-tri-O-metil-el·làgic • di-iso-butil-ftalat
àcid 3,3',4'-tri-O-metil-el·làgic-4-O-beta-D- • di-iso-fenil-ftalat
(2"-acetil)-glucopiranòsid • di-iso-octil-ftalat
àcid 3,3',4'-tri-O-metil-el·làgic-4-O-beta-D- • dibutil-ftalat
glucopiranòsid • ftalat
àcid betulínic
àcid clorogènic gal·lo-taní
àcid corosòlic hetero-polisacàrids
àcid dodecanoic licorina
àcid el·làgic loliòlid
àcid oleanòlic maackiaïna
àcid p-cumàric malvidina-3,5-diglucòsid
àcid tànnic oli essencial
àcid umbel·liferona-6-carboxílic orientina
àcid vanoleic-dilactona orixina
agents tànnics pectina
alcaloides pedunculagina
antirrinina peucedanina
antocianina polisacàrids
antocians salicarina
beta-sitosterol si-iso-butil-ftalat
buntansina
butil-ftalat tanins:
cianidina-3-monogalactòsid • 1-O-gal·loïl-glucosa
clorogenina • 1,6-d-i-O-gal·loïl-glucosa
daucosterol • 6-O-gal·loïl-glucosa
dibutil-ftalat • castalagina
el·lagitanins • gal·loïl-bis-HHDP-glucosa
el·lipticina • gal·loïl-HHDP-glucosa
eritrodiol • HHDP-glucosa
esterols • litrina A, B, C, D
• pedunculagina
fenols: • tri-gal·loïl-glucosa
• àcid cafeic • trigal·loïl-HHDP-glucosa
• àcid clorogènic • vescalagina
• àcid gàl·lic
• àcid p-cumàric triterpens: àcid oleanòlic, àcid ursòlic
• àcid valoneic-dilactona vescalagina
• metil-gal·lat vitexina
fitol
NOTA: HHDP = àcid hexahidroxi-difenoic
flavonoides:
• cianidina-3-galactòsid
• iso-orientina
• iso-vitexina
• malvidina-3,5-diglucòsid
• orientina
• vitexina
ftalats:
• àcid ftàlic
Fórmules SMILE de:
«Characterization of the fenolic
composition of purple loosestrife
(Lythrum salicaria)»: JUSSI-PEKKA
RAUHA, JEAN-LUC WOLFENDER,
JUHA-PEKKA SALMINEN, KALEVI
PIHLAJA, KURT HOSTETTMANN, HEIKKI
VUORELA.Verlag der Zeitschrift für
Naturforschung: June 2, 2014
Mahonia aquifolium (Pursh)Nutt.
[1818, Gen. N. Amer. Pl.,1: 212] 2n = 28
[= Berberis aquifolium Pursh]
Mahonia aquifolium amb fruits. Foto: MEGGAR
Flors de Mahonia aquifolium. Foto: DIDIER DESCOUENS

Mahonia aquifolium. Làmina: MARY E. EATON
NOMS POPULARS
Anglès: Oregon grape, holly-leaved barberry.
És un petit arbust perennifoli que pot arribar a fer 2 m d’alçària. Fa estolons i pèr tant,
colònies denses. Les fulles d’uns 25 cm, són pinnades, amb 5-9 folíols ovals-dentats-
espinescents, són gruixudes, d’un verd fosc., o a l’hivern, color bronze o porpra. Les
flors, grogues, s’agrupen en raïms densos. La flor té 6 pètals, 6 sèpals i 6 estams. Els
estams ixen oposats als pètals i al cim es bifurquen. A la base de la flor hi ha 3 bràctees
de color verd-grogós, molt menors que els sèpals. El fruit és una baia blavosa, al
madurar.
Les Berberidàcies tenen els pètals amb nectaris a la base. Solen tenir 6 sèpals, 6 pètals,
6 estams i 1 carpel. Les fulles no tenen estípules.
És planta originària de l’Oest d’Amèrica del Nord, de boscos de coníferes entre els 400 i
els 2000 m snm. Però es cultiva a molts jardins en sòls argilosos o llimosos compactes de
pH neutre o poc àcid o poc bàsic, a l’ombra o al sol. .
Mahonia aquifolium al món, segons GBIF
VIRTUTS MEDICINALS
• anti-complement • colerètica
• antifúngica • depurativa
• antioxidant • hepàtica
• antiparasitària • immunomoduladora
• antitumoral • oftàlmica
• colagoga
USOS MEDICINALS
• adenocarcinoma de pulmó (+ • fong

doxorubicina) • gastritis
• amebiasis • hemorràgies als ulls UE
• anorèxia • infeccions bacterianes REL
• càncer: coll de matriu, ovaris, • mal de coll
endometri, estómac, mama, còlon, • Malassezia
recte, esòfag, pulmó, leucèmia • malària
• Candida • melanomes A375, G361, SKMEL3
• cataractes UE • paràsits
• conjuntivitis • psoriasis
• dermatitis atòpica (+ Centella • restrenyiment
asiatica + Viola tricolor) • seborrea
• diarrea • sífilis
• disenteria
ALTRES USOS
Els fruits, blavosos, es poden menjar crus (després de les primeres glaçades), sols o
barrejats amb el müesly. També es poden menjar cuits, o deshidratats. Se’n fa també
confitura (traient les llavors) i fins un vi ensucrat. Amb les flors es pot fer una mena de
llimonada.
De l’escorça interna de les tiges i arrels se’n treu un tint groc. Dels fruits el tint pot sortir
porpra o verd fosc. De les fulles, verd.
TOXICITAT
Millor que no en prenguin ni les embarassades ni les dones que alletin bebès. Tampoc
quan hi hagi hipertiroïdisme. Una sobredosis provoca vòmits, baixada de la pressió
arterial, alentiment del ritme cardíac, letargia, epistaxis, irritació dels ulls i la pell. Els
efectes tòxics de la sobredosis es poden contrarestar prenent regalèssia.
La 5’-metoxi-hidnocarpina inhibeix la resistència als antibiòtics de les bacteris.

La berberina és molt tòxica a 25 mg/Kg per a l’ésser humà. A dosi fisiològicament
benignes (0.5-1 g/dia) ajuda a combatre bacteris (Bacillus subtilis, Escherichia coli,
Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Zoogloea ramigera), o fongs
(Aspergillus niger, Aureobasidium pullulans, Candida abicans, Fusarium nivale,
Mycrosporum gypseum, Penicillium chrysogenum, Trichoderma viride). I dona força al cor,
redueix edemes i regula la glucèmia, abaixa la pressió arterial i el nivell de colesterol en
sang; va bé pel fetge i contra la síndrome de l’ovari poliquístic; i actua contra el
Complement, com immunomoduladora. En general és antimutagènica i anticancerígena.
Per fora ajuda a cicatritzar ferides, úlceres, aftes bucals i cremades. De tota manera, la
berberina no convé gens a embarassades, bebès, o nens (amb la bilirubina alta). Tampoc
convé prendre-la junt a ciclosporina o tacrolimús, losartan, dextrometorfan, o sedants o
anticoagulants. La berberina inhibeix diversos tipus de melanoma (A375).
La berbamina i la oxi-acantina inhibeixen la LOX.
La palmatina inhibeix diversos tipus de càncer: 7701QGY (fetge), SMMC7721 (coll de
matriu), HepG2 (fetge), CEM/VCR (leucèmia limfoblàstica infantil), MCF-7 (mama),
Lewis (pulmó).
La magnoflorina actua contra càncer de pulmó NCI-H1299, de mama MDA-MB-468,
glioma T98G, i rabdomiosarcoma TE671.
L’aromolina i la baluquistina inhibeixen la producció (30-20%) de IL-8 per part de les
cèl·lules THP-1 estimulades amb LPS.
La jatrorhizina té efecte antifúngic notable, comparable al fluconazol.
La iso-tebaïna i la iso-coridina relaxen l’aorta. Poden contrarestar l’efecte de la nor-
adrenalina en medi sense calcions i una mica menys les contraccions induïdes per KCl.
Són antagonistes dels adrenoceptors alfa-1. Desvien a la dreta la corba de
resposta/concentració de la fenil-efrina, de manera competitiva; i, de manera no
competitiva, la corba de la serotonina. Inhibeixen l’influx de calcions cap a dins la
cèl·lula, preferentment a través dels canals de Calci regulats pels receptors i a través de
l’alliberament de calcions des dels emmagatzemaments cel·lulars interiors.
L’extracte de la planta modula la via d’activació dels limfòcits CD25, la via de la
interleucina-10, la secreció del TNF-alfa, a les poblacions de glòbuls blancs
mononuclears de la sang perifèrica. Als tumors frena l’adhesió cel·lular, la capacitat de
proliferació i la de migració, i hi afavoreix les apoptosi.
PRINCIPIS ACTIUS
• 3-hidroxi-4-metoxi-fenil-etil-alcohol • iso-boldina
• 5’-metoxi-hidnocarpina • iso-coridina
• àcid tànnic • iso-corinolina
• alcaloides iso-quinoleïnics: aqüifolia; • iso-tebaïna
armolina; baluchistina; berbamina; • iso-tetrandrina
berberina; columbamina; • jatrorhizina
jatrorhizina; obamegina; oxi- • magnoflorina
acantina;palmatina • mahonina
• aqüifolina • n-heptacosan-1-ol
• aromolina • nonacosan-19-ol
• baluquistina • obamegina
• berbamina • oxi-acantina
• berberina • oxi-berberina
• canadina • palmatina
• columbamina • resina
• coridina • syringa-resinol
• coripalmina • taní
• corituberina • tetrahidro-berberina
• escoulerina • tetrahidro-jatrorhizina
• hidrastina • vitamina C
MÉS INFORMACIÓ
«Determination of cytotoxic activity of selected isoquinoline alkaloids and plant extracts

obtained from various parts of Mahonia aquifolium collected in various vegetation
seasons». TOMASZ TUZIMSKI, ANNA PETRUCZYNIK, BARBARA KAPROŃ, ANNA MAKUCH-KOCKA,
MAŁGORZATA SZULTKA-MŁYŃSKA, JUSTYNA MISIUREK, GRAŻYNA SZYMCZAK, BOGUSŁAW
BUSZEWSKI. Molecules 26(4):816 (2021).
POMA / POMERA
Malus domestica Borckh.
[1803, Handb. Forstbot.,2 (1): 1269] 2n = 34, 51
Malus domestica. Làmina: FRANZ EUGEN KÖHLER
NOMS POPULARS
Alemany: Apfel Gaèlic: Úll Polonès: Jabłko

Anglès: Apple Galès: Afal Portuguès: Maçã
Àrab: ‫تفاح‬ Grec: Μηλια Rus: Яблоко
Hebreu: ‫תפוח‬ Samoà: Apu
Armeni: Խնձոր
Holandès: Appel Serbi: Јабука
Castellà: Manzana
Hongarès: Alma Suec: Äpple
Català: Poma
Islandès: Epli Turc: Elma
Danès: Æble
Italià: Mela Txec: Jablko
Farsi/Persa: ‫سیب‬ Japonès: リンゴ Ucraïnès: Я́блуко
Finlandès: Omena Nepalès: Seb Xinès: 苹果
Francès: Pomme Noruec: Epletre
La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies. Les fulles són
alternes, ovades, agudes, mats, ruguloses, agudes, amb marges serrats, pubescents
sobre tot per sota. Les flors són blanques, una mica tenyides de rosa, amb 5 pètals. I es
troben en grups de 4-6. La central sol donar lloc a la poma més gran.
Almenys i ha unes 7500 varietats de pomes. Potser les més conegudes siguin la Golden,
la Fuji, la Reineta, la Delícies o Starking, i la Roma. Els colors de la pela varien des del
verd clar, al groc, al rosat, i al vermell fosc. La carn de la poma sol ser blanca o una mica
grogosa, però pot ser una mica rosada també. Unes són més àcides, les altres més
dolces. Unes més dures, les altres més toves. Totes les varietats deriven de la pomera
silvestre Malus sieversii (Ledeb.) M. Roem., oriünda d’Àsia central (Kazakhstan,
Tajikistan, Xingiang). Més concretament, sembla que l’origen rau a les valls de la baga de
la serralada del Tianshan, a la zona fronterera entre la Xina i el Kirguizistan. Allí es
cultiven almenys des de fa 4000 anys. Al món, de pomes se’n produeixen 85.000.000 de
Tm l’any. Toca a poma per setmana per cadascú.
Imatge de Google Earth: Vall al Nord del Tianshan.

ESOTERISME
AGRICULTURA. Perquè una pomera doni moltes pomes cal col·locar la Nit de Sant Joan
una pedra grossa a sobre l’entroncament principal. El pes farà que fructifiqui més.
BERRUGUES. Per llevar una berruga es talla un bocí d’una poca i es refrega per sobre la
berruga per la part de la polpa. Immediatament es llença aquest tros cap amunt enrere
del cap i no es torna a mirar; però de seguida es resa un Parenostre. En teoria, a mesura
que el bocí de poma es vagi assecant anirà fonent-se la berruga. També hi ha un altre
protocol similar (CARLES PICAS). Es parteix una poma per la meitat. Una meitat es menja,
i l’altra l’ha d’enterrar el subjecte actiu en un lloc que el subjecte passiu ha de conèixer
però que no ha pas mai de visitar.
MITOLOGIA. En l’antiga Grècia la pomera estava consagrada a la deessa Ceres, que

protegia l’agricultura. La poma, segons molts, va ser el fruit prohibit al paradís d’Adam i
Eva. I la poma de la discòrdia va ser la que va provocar la guerra de Troia. Menjar poma
el dia de Tots Sants diuen que dona accés a l’altre món. Per a la mitologia nòrdica la
poma és el símbol de l’eterna joventut.
RITUAL D’AMOR. Un ritual per atraure l’amor d’una persona es fa amb una poma
recollida un divendres a la matinada amb lluna creixent. Un cop agafada la poma del
pomer, se li extreu el cor per dalt, amb un ganivet ben esmolat. Dins aquest cràter s’hi
posa un paperet on s’hi hagi escrit els cognoms de la persona estimada, precedits del
nom propi de la persona que fa el ritual, i també els cognoms propis, precedits del nom
de la persona estimada. Es tapa el forat amb el bocí que se n’ha extret abans, i es deixa
a sol i serena unes setmanes, o fins que s’assequi la poma. Un cop seca, s’embolica amb
paper de seda verd i es guarda al dormitori.
SOMNIS. Somniar amb una poma verda pronostica mala organització de l’economia.
Somniar amb una poma madura pronostica tranquil·litat familiar i augment dels
ingressos. En general, somniar en pomes és senyal de bones relacions (sexuals). Si
oferim una poma a una altra persona, en somnis, això significa que l’estimem. Si
mengem pomes en bon estat, en somnis, significa felicitat al matrimoni. Si la poma que
mengem té cucs, això significa separació i tristor. Si la que mengem està verda o agra,
pèrdua d’un objectiu degut a un capteniment poc intel·ligent.
LITERATURA
ANÈCDOTES
Diuen que ISAAC NEWTON es va inspirar en la caiguda d’una poma d’un pomer per a idear
la seva teoria de la gravitació universal. I, recentment, STEVE WOZNIAK & STEVE JOBS
varen idear el logotip i marca de productes informàtics (Apple) en memòria d’ALAN
TURING. Per altra banda, Macintosh és una varietat de poma, i d’aquí els ordinadors Mac.
ALAN TURING va ser un gran matemàtic, precursor de la informàtica. Va desxifrar del codi
secret de comunicacions nazis durant la segona guerra mundial. A més, era un gran
esportista. Va morir el 1954 després de mossegar una poma, probablement enverinada
com a càstig contra la seva homosexualitat. Aquesta naturalesa seva la va palesar sense
avergonyir-se’n durant un judici que ell va impulsar contra un lladre que havia entrat a
casa seva a robar-li, per indicacions d’un amant d’ell, probablement ressentit per alguna
desavinença. Enlloc de condemnar el lladre, es va condemnar la víctima per reconèixer la
seva homosexualitat. El càstig opcional era la presó o la castració química, amb
injeccions successives d’estrògens. Va escollir lo segon. La reina ISABEL II, la vigília de
Nadal del 2013, va invalidar el procés (del 1952) condemnatori de TURING amb un indult
pòstum. Segurament, a més de les opinions generals, la va influir l’agonia molt dolorosa
per sida del fill del seu ginecòleg suís, que es mostrà totalment despietat com a pare un
cop va conèixer que el seu fill duia una doble vida com a travesti.
CANÇONS
• «Mira, mira el vent d’on ve, la pometa, la pometa; mira, mira el vent d’on ve, la
pometa del pomer».
• «Josepa, deu-me una poma; Maria, deu-me-la vós; i sota la pomereta ens
asseurem tots dos».
• «Cinc pometes té el pomer; de cinc una, de cinc una; cinc pometes té el pomer, de
cinc una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu
el vent d’on ve, veurem con dansa el pomer. Quatre pometes té el pomer....».
CONTES
—Conte dels indi irokis: «Hi hagué un temps en que la Terra estava del tot fosca i
completament anegada d’aigua. Molt amunt, al cel, hi havia el món dels esperits feliços.
Al centre d’aquest món hi creixia una pomera molt gran. Les seves arrels s’endinsaven
molt fondo en aquella terra. Però, el gran esperit Raweni va arrencar de soca-arrel la
pomera. I, en acabat, va enviar la seva filla al món inferior a través d’un forat que una rel
havia fet. En aquest món inferior, ella va tenir una bessonada. Un dels bessons era
l’esperit del bé, qui va crear el sol, la lluna i els estels, i també va crear l’home, a partir
d’una massa d’argila roja; i també criatures bondadoses. L’altre bessó era l’esperit del
mal, qui va matar a sa mare i va crear éssers verinoses i malignes. Al cap d’un temps, els
dos bessons es varen barallar. La baralla va durar uns anys. Empraven espines d’arbres
com a armes. Al final, l’esperit del mal va ser derrotat i confinat en una cova. Des d’allí
encara fa tot el mal que pot. Al seu cau hi rep els esperits dels homes que en vida han
estat malvats. En canvi, l’esperit del bé protegeix la humanitat i acull les ànimes bones.
—Blanca-neus (conte dels germans GRIMM). La madrastra de Blanca-neus, enfadada

perquè descobrí que el seu assassinat per encàrrec havia estat un fracàs, es dirigí
disfressada de pagesa al seu encontre. Li donà unes pomes enverinades i marxà a palau
tota contenta. Blanca-neus va tastar una de les pomes i immediatament caigué en estat
de coma. Els set nans que en tenien cura varen col·locar-la en un taüt de cristall dalt un
cim. Al passar per casualitat un príncep per allí, se n’enamorà i, amb el permís dels set
nans, se l’endugué. Pel camí, un sotrac (o un petó) va fer que Blanca-neus es desvetllés i
vomités la poma enverinada. I l’amor va unir-la al príncep per sempre més.
DITES
• «Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al
carall».
• És famosa la dita anglesa de “Un apple a day takes the doctor away”. A la qual
cosa WINSTON CHURCHILL afegia “tot depèn de la punteria que tinguis”.
• «Fer cara de pomes agres». No vol dir precisament que se n’hagin menjat, però sí
que s’expressa clarament disgust i animadversió.
• «Guarda’t sempre, Peret, una poma per la set»
• «Tota poma agreta, quan ha passat el fred. És dolceta».
• «Una poma podrida en un paner podreix totes les altres».
• “Una poma per les set i una pera per les vuit”.
MITOLOGIA
Batalla de Troia. Sembla ser que la cosa va començar durant la boda de Tetis i Peleu.
Eris, que era la única deessa que no havia estat invitada a la boda, estava ressentida. I
es va presentar d’improvís per deixar sobre la taula una poma d’or on hi havia gravada la
paraula «kallisti» («per a la més maca»). De seguida Hera, Atenea, i Afrodita es disputaren
la poma. Zeus, que presidia el banquet, nomenà Paris (príncep de Troia) jutge de la
disputa. Atenea intentà subornar-lo oferint-li la victòria en la batalla. Hera li prometé
poder polític. Afrodita li prometia l’amor d’Helena. I Paris decidí al final donar la poma a
Afrodita. Aquesta va ser la llavor de la futura guerra entre grecs i perses de Turquia, que
molt per escriure. Aquil·les en va ser un dels protagonistes principals. Era fill de Tetis i
Peleu. Enfurismat per la mort del seu amic Patrocle, pren part en la batalla i mata
Hèctor. Però, un any després de rendida Troia, quan Aquil·les estava acompanyant a la
seva promesa, Polixena, germana d’Hèctor, a l’altar, una fletxa de Paris li ferí el taló; i
això li causà la mort. Tot això passà, si és que els negacionistes no tenen raó, cap el segle
XIII abans de Crist.
POEMES I CANÇONS
«Cançó àvida»: MARIÀ MANENT
«Pomera daurada no em cal l’aigua fresca,

que rius vora meu: sinó el cant suau.
no cerco la fruita, Estrella encantada
sinó l’ombra lleu. damunt de la nit:
Fonteta perduda no et vull per guiatge,
al cor de la pau: sinó per neguit».
«Al capdamunt de la branca»: LLUÍS SOLÀ I SALA
«Al capdamunt de la branca reposen de l'esperança, de rescloses

les pomes clares, les pomes dorments, incandescents i d'olis esmolats
plenes de focs pacients i de pluges vénen, cansades. I reposen,
altes i despullades. Del llunyà adormides, damunt fulles foscants,
vénen les pomes plenes i rodones, plenes i clares, apinyades,
de coves fondes, de jardins perduts, dolces, enceses i clements,
d'inexpugnables dunes blaves, plenes de plenitud, interminables,
del lluny i de l'aprop, cansades. Del llunyà plenes, atapeïdes de vivent,
vénen, de les arrels del poc, tenaces, suspeses al balcó de l'ara,
dels sucres del futur, de rocs entre el nascut i el no existent».
PROPIETATS MEDICINALS DE LA POMA
• antiasmàtica • estomacal
• antireumàtica • hipnòtica
• antisudorífic (vinagre) • hipocolesterolemiant
• aperitiva • laxant
• astringent (ratllada) • prebiòtica
• bactericida (vinagre) • refrescant
• carminativa • rejovenidora de teixits
• cosmètica (polpa, vinagre UE) • sedant
• depurativa • tònica
• descongestionant hepàtica • tònica cardíaca
• desinfectant (vinagre) • tònica muscular
• digestiva • tònica nerviosa
• diürètica (àcid úric) • vermífuga
USOS MEDICINALS DE LA POMA
• acetonúria (ratllada), • grip

• anèmia (amb claus rovellats clavats • grip (ratllada)
2 dies abans de menjar-la) • halitosis (alè pudent)
• angina de pit (suc) • hemofília (pectina)
• anorèxia (ratllada) • hemorràgies
• ansietat (sidra) • hemorroides (pectina)
• asma (bullida amb ceba 3:1 + • hepatitis (ratllada) (suc)
segonet de civada) • herpes (suc)
• astènia (suc) • hiperacidesa estomacal (pirosis)
• ateroesclerosis • hipertensió (suc)
• berrugues (ritual) • infeccions infantils
• bronquitis • insomni (suc)
• cabell debilitat • leucèmia
• càlculs biliars • lipomes
• càlculs urinaris d’àcid úric (suc) • mala circulació
• calor • malària
• caspa • melsa debilitada
• cistitis • migranyes (suc)
• colesterol massa elevat • nerviosisme (sidra)
• cor debilitat • obesitat
• cucs intestinals • otitis (poma al forn) UE
• debilitat extrema (ratllada) • paràsits intestinals
• dents brutes (pela UE) • pielonefritis
• diabetis • polls (paràsits)
• diarrees (suc) (ratllada) • pulmons debilitats
• disenteria • rampes (UE vinagre)
• dislipidèmia (pectina) • reuma (suc)
• èczema • ronquera
• erupcions cutànies (suc) • sarna
• escorbut • sedant
• estómac debilitat • sordesa (vinagre UI)
• estrès (suc) • set
• febre (suc) • tabaquisme (mono-dieta)
• fongs (vinagre) • tos
• gastritis • traqueïtis
• gota (suc) • tuberculosis
• grans al cap • úlcera d’estómac (suc)
PREPARATS
• Càncer: suc d’escarola + suc de poma.

• Cansament: 250 mL suc de taronja + 250 mL suc de poma + 50 mL suc de
llimona (a beure fora dels menjars)
• Cansament: suc gingebre 50 mL + suc llimona 50 mL + suc de poma 250 mL +
suc de pastanaga 200 mL (a beure fora dels menjars)
• Conservació. Amb flors de saüc per sobre es conserven millor i agafen millor
sabor. Industrialment es conserven a pocs graus per sobre el punt de congelació i
amb atmosfera amb poc Oxigen.
• Diarrea: suc de poma + una cullerada de segó de blat (després dels menjars)
• Melmelada. Xarop. Poma al forn (amb canyella i un gra d’encens).
• Pastís de poma.
• Poma llescada i deixada assecar, per afegir-la a les infusions.
• Puré antiasmàtic. Es tallen a bocins 3 pomes i una ceba. Es fa bullir mitja hora a
foc lent amb l’aigua que calgui (aproximadament 1/2 L). També s’hi pot afegir una
cullerada de segó de civada. I al final una mica de mel per endolcir-lo.
• Sidra. Vinagre de sidra.
Les fulles de la pomera en infusió van bé contra la diarrea.
La pomera silvestre europea és Malus sylvestris Miller. Com a FLOR DE BACH es fa

servir per purificar cos i ment, i procurar més autoestima i més tolerància amb el
desordre, la imperfecció i la brutícia, en especial en persones obsessives-compulsives.
Indicada en psoriasis, acne, i al·lèrgies.
VETERINÀRIA
Les vaques mengen pomes i els senten bé, junt a la remolatxa, alfals i herba dallada seca
i germinats (blat, fenigrec, alfals).
Els gossos poden menjar poma (una al dia). Fins i tot n’hi ha que la demanen imitant
molt bé la veu humana.
POSSIBLE TOXICITAT
No convé beure suc de poma si s’estan prenent medicaments contra la hipertensió,

antibiòtics o contra les seqüeles d’un atac cardíac; tot plegat per les possibles
interaccions que debilitarien l’efecte dels medicaments. Però, les pomes són ben
tolerades pels diabètics i convenen a les embarassades. La gran majoria d’efectes nocius
de les pomes deriven les pesticides afegits o dels additius afegits a l’hora d’elaborar els
sucs o els preparats industrials. No val que tinguin registre de sanitat per impedir que
provoquin mal d’estómac fort. Les pomes sense pesticides poden ser petites i arrugades, i
amb algun cuc o macadura. Com anècdota, les llavors de la poma sí que tenen un
principi actiu tòxic. Preses en gran quantitat provocarien enverinament per cianur.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA POMA
La poma crua aporta enzims digestius.
La pectina de la poma es un polímer de l’àcid beta-galacturònic. Retarda el buidat

gàstric, incrementa la fermentació intestinal (gasos i àcid butíric). Tendeix a combinar-se
amb els àcids biliars. Corregeix dislipidèmies (la fibra que més ho fa) i la diabetis (redueix
la necessitat d’insulina en un 25%).
2-metil-but-2-èn-1-al àcid folínic àcid palmitoleic

2-metil-but-3-èn-1-ol àcid glutàmic àcid pantotènic
acetaldehid àcid hidroxi-cinàmic àcid protocatechuic
àcid 4-hidroxi-benzoic àcid jasmònic àcid sinapínic
àcid abscísic àcid làuric àcid trans-abscísic
àcid alfa-linolènic àcid linolènic àcid urònic
àcid ascòrbic (=vitamina C) àcid màlic àcids grassos
àcid aspàrtic àcid mevalònic monoinsaturats
àcid cafeic àcid mirístic àcids grassos poliinsaturats
àcid clorogènic àcid oleic àcids grassos saturats
àcid esteàric àcid p-cumàric agents tànnics
àcid ferúlic àcid p-cumaroïl-quínic alfa-alanina
alfa-tocoferol (=vitamina E) etil-valeriat n-nonadecà
Alumini fenil-amina n-octacosà
amigdalina Ferro niacina
amil-acetat fibra Níquel
amil-butirat floretina-glucòsid Nitrogen
amoníac floretina-xiloglucòsid oli essencial
anilina Fluor p-pentil-amina
arginina fosfatidil-colina pectina
Arsènic fosfatidil-glicerol pentan-2-ona
asparagina fosfatidil-inositol pentanal
Bari fosfatidil-serina Plata
benzil-amina Fòsfor Plom
beta-alanina fructosa Potassi
beta-carotè glucosa procianidina B1, B2, C1
beta-carotè-5,6-epòxid hexanal propil-acetat
Bor hexil-acetat propionaldehid
Brom hexil-butirat proteïna
butiraldehid histidina quercetina
Cadmi iso-amil-acetat Rubidi
Calci iso-amil-butirat rutina
campesterol iso-leucina sacarosa
carbohidrats iso-propil-acetat salicilat
catequina iso-valerialdehid Seleni
cinamaldehid kaempferol serina
clorofil·la leucina Silici
Coure lisina Sodi
d-catequina Liti Sofre
di-etil-amina luteoxantina tirosina
di-fosfatidil-glicerol Magnesi Titani
di-galactosil-diglicèrid Manganès treonina
epi-catequina melatonina valina
Estany Mercuri vitamina A
estrona metil-amina vitamina B1
Estronci metil-benzoat vitamina B2
etil-acetat metil-butirat vitamina B6
etil-amina metil-vinil-cetona vitamina K1
etil-fomiat miricetina Zinc
etil-iso-butirat Molibdè Zirconi
etil-propionat n-metil-beta-fenetil-amina
Valor nutritiu per cada 100 g de poma (amb pela)

Energia 52 Kcal/ 217 KJ
• Sucres 10.39 g
Grasses 0.17 g
Proteïnes 0.26 g
Aigua 85.55g
àcid fòlic (vit. B9) 3 μg (1%)
Calci 6 mg (1%)
Ferro 0.12 mg (1%)
Magnesi 5 mg (1%)
Fòsfor 11 mg (2%)
Potassi 107 mg (2%)
Sodi 1 mg (0%)
Zinc 0.04 mg (0%)
% de la quantitat diària recomanada per a adults.
MÉS INFORMACIÓ
https://ca.wikipedia.org/wiki/Poma
MALVA SYLVESTRIS L.
[1753, Sp. Pl. : 689] 2n=42
Imatge a «Medizinal-Pflanzen (vol. I)», de FRANTZ EUGEL KÖHELER

Malva sylvestris var. mauritiana
Malva sylvestris var. mauritiana

NOMS POPULRS
Alemany: Wilde malve/ Algiermalve / Gartenpappel / Grosse käsepappel /

Hanfpappel / Hasenpappel / Käsepappel / Malve / Mauretanische malve /
Mauretanische wildmalve / Ross-malve / Rosspappel / Waldmalve / Weg
malve
Anglès: Common mallow/Blue mallow / Blue malva / Cheese-cake / Cheese-
flower / Cheeses / Chesse flower / Dwarf mallow / High mallow /
Mallow / Marsh mallow / Mauritanian mallow / Wild mallow / Zebrina
mallow
Àrab: ‫ خبيزة حرجية‬/ ‫ خبيزة برية‬/ ‫ الدهماء‬/ ‫خبازة برية‬
Basc/Euskera: balma, ciguiña, gasnabedarr, lore farfaila, malba, malba arrunt, malba
arrunta, malma, malva, mamukio, mamutxiko, zibuin, ziga, zigi, zigin,
zigiña, ziguña, zubuin
Castellà: malva común, alboeza, malva, malva alta, malva silvestre, botonera,
botones, chicha y pan, flor de malva, galletas, granetes, hogacinas,
hogacita, hogacita quesera, malmá, malva, malva alta, malva dulce, malva
lisa, malva loca, malva mayor, malva medicinal, malva silvestre, malva
vulgar , malva yedra, malva-yedra, malvas, malvera, malvilla, marva,
marvas, matutinas, mollete, pan, pan de malva, pan y quesito, pan y
quesitos, panecico, panecicos, panecillo, panecillo de Dios, panecillo de la
Virgen, panecillos, panecillos de malva, panecitos, panes, panete, panetes,
panillo
Català: Malva, Malva comuna, Malva de cementiri, Vauma/ Malva de prat/ Malva
major/ Mauva / Malva bauma/ Mauva/ Malva vera/ Malvera/ Malves/
Malvins /Malví
Danès: Katost/ / Mauretansk katost / Mauretiansk katost / Mauritansk katost /
Rundbladet katost / Almindelig katost / Stor katost
Eslovè: Gozdni slezenovec/ Slezenovec gozdn
Estonià: Mets-kassinaeris
Finlandès: Kiiltomalva/ Katinjuustomalva / Maurinmalva / Metsämalva
Francès: Grande mauve/ Katinjuustomalva / Maurinmalva / Metsämalva
Gaèlic: Hocas/ Lus na meall muire
Gal·lès: Hocysen hocys/ Glyf gyffredin / Hocysen / Hocysen gyffredin / Meddalai
gyffredin/ Metolai gyffredin
Gallec: Malva, Malveira
Grec: Μολόχα/ Αγριομολόχα / Αμπελόχα / Αμπελόχη / Μαλαχή η άγρια / Μαλάχη
η αγρία / Μάλβα / Μάλβα η άγρια / Μολόχα αγρυρόφυλλος / Μολόχα η
αγρυρόφυλλος / Μουλάγκα
Hebreu: ‫חלמית גדולה‬
Holandès: Groot kaasjekruid/ Groot kaasjeskruid soort / Klein kaasjeskruid /
Kaasjeskruid soort
Hongarès: Erdei Mályva/ Közönséges mályva / Mórmályva / Nagy mályva
Italià: Malva silvestre
Japonès: コモンマロウ
Kurd: Tolik
Noruec: Apotekerkattost/ Kattost / Småkattost / Vanleg apotekarkattost / Vanlig
apotekerkattost / Apotekarkattost
Occità: Maulo, Mauva, Mavo, Èrba de fumarzon
Persa/Farsi: ‫پنیرک‬
Polonès: Ślaz dziki
Portuguès: Malva/ Malva-comum / Malva-das-boticas / Malva-maior / Malva-
mourisca / Malva-selvagem / Malva-silvestre / Malva rosa/ Malvas.
Rus: Мальва лесная/ Мальва обыкновенная / Просвирник лесной
Serbi: Црни слез
Suec: Malva / Rød kattost / Skär kattost / Vanlig rödmalva / Vildmalva /
Rödmalva
Turc: Büyük ebegümeci
Txec: Sléz lesni/ Sléz lesní pravý / Sléz maurský
Ucraïnès: Калачики лісові
La família de les Malvàcies està formada per un grup d’angiospermes talamiflores, és a

dir, amb corol·la polipètala amb pètals lliures, estant els pètals i els estams inserits
directament sobre el receptacle, i no adherits al calze. A més, les Malvàcies tenen el calze
amb 3-15 peces persistents, estams molt nombrosos (més de 20), amb peduncle floral
sense bràctea gran, estams amb filaments soldats en columna; i fulles alternes, amb
alguns tricomes estrellats i amb conductes de mucílag. Les Malvàcies tenen les flors de
simetria pentàmera radial amb pètals lliures, amb ungla llarga, i 5 sèpals soldats i
acompanyant per sota per un calicle de peces més o menys lliures. Cada estam té una
sola teca. Pol·len espinulós. Ovari súper format per 5 carpels i 5 estils. Fruits capsulars
loculicida amb nombroses llavors o bé esquizocarp també amb moltes llavors. A la
família hi ha més d’un miler d’espècies distribuïdes en un centenar de gèneres. Potser
els més coneguts siguin: Abelmoschus, Abutilon, Alcea, Althaea, Alyogyne,
Baobabus(=Adansinia), Gaya, Gossypium, Hibiscus, Kosteletzkya, Lagunaria, Lavatera,
Malope, Malva, Malvastrum, Malvaviscus, Malvella, Modiola, Pavonia, Phymosia, Sida,
Urena. En tot cas, pot sorprendre que estiguin a la mateixa família la malva, la cotonera i
el baobab.
El gènere Malva es caracteritza, dins la família, per tenir les peces de l’epicalze o calicle
lanceolades, i els mericarpis no inflats, monosperms, en un sol verticil (essent
l’esquizocarp discoide); els estigmes decurrents, allargats; i les peces de l’epicalze o
calicle pràcticament lliures. Com a regla mnemotècnica [ENRIC FARRENY] cal no associar
la L de Lavatera a «lliure», ja que la Lavatera té el calicle de peces no lliures sinó soldades
i amples.
Dins el grup d’espècies del gènere Malva que es fan a la península hispànica, la Malva
sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia, i es distingeix per una sèrie de caràcters. El
calicle té les tres peces estretes i molt poc soldades a la base, per sota el calze. Les flors
estan disposades en fascicles axil·lars. Els fruits (mericarpis) estan netament reticulats i
són plans al dors. Les fulles són lobulades (fins a 1/3 - 1/2). Els pètals fan de 15 a 30
mm, i són de color rosat fort, amb nervis més foscos. Els sèpals no creixen al fructificar
la planta, que és perenne (o biennal). Arriba a fer 1.5 m d’alçària, però pot adoptar
formes més ajagudes.
En general la planta és glabra, però amb alguns pèls simples, o bífids, i més o menys
patents, a més de tenir pèls estrellats, curts, aplicats. Fulles basals de 5-10 cm de
diàmetre, suborbiculars, amb 3-7 lòbuls una mica profunds, de marge crenat, amb
pilositat esgarriada; i amb pecíol llarg. Les fulles caulinars tenen 5-7 lòbuls ben marcats,
amb més pubescència per la cara de sota, i amb pecíol més curt que a les basals.
Estípules persistents, de 1-2.5 mm, ovals, triangulars, amb alguns pèls simples, de
marge ciliat. Flors de 2-6 cm de diàmetre. Molt rarament solitàries. Peduncles de
longitud variable, amb alguns pèls estrellats, i altres simples o bífids. Calicle amb les 3
peces de 2-7 mm, el·líptiques agudes, amb pilositat estrellada, ciliades al marge. Sèpals
del calze de 3-9 mm, oval-triangulars, poc connivents a la base, no acrescents en la
fructificació, amb pèls estrellats, simple i bífids, i de marge ciliat. Pètals de 15-30 × 8-12
mm, obovals, en tascó a la base, emarginats-bífids, amb ungla ciliada. De color rosat
porpra, amb nervacions més marcades o fosques. Tub estaminal amb pèls estrellats,
amb nervis divaricats. Mericarpis (10-12) de 5-6 × 1.5 mm, amb cares laterals estriades
radialment, dors aplanat reticulat, glabres o poc pubescents, de color beix més o menys
fosc. Llavors de 2.5 mm × 5-7 mm, de color marró verdós.
—HISTOLOGIA. [Imatges de BRISAMAR ESTÉBANEZ & RAFAEL ÁLVAREZ NOGAL

«Aproximación a la histología foliar de Bryonia, Malva, Plantago, Rubus y Taraxacum».
Universidad de León].
La planta està proveïda de tricomes glandulars pluricel·lulars escassos sobre el nervi

central, la zona distal i a ambdues cares de la fulla. També d’escassos tricomes
eglandulars pluricel·lulars, sobre el nervi central i a ambdues cares de la fulla. Es poden
veure druses a la làmina ,i en especial a la zona del nervi central; escasses són les
esclereides de polifenols al nervi central. La làmina té estomes a la cara abaxial i a la
adaxial, 2-3 capes de parènquima en palissada, i una mica de parènquima lacunar. Al
nervi central, el col·lènquima és anul·lar. Hi ha molt parènquima de reserva. El feix
vascular és col·lateral tancat, amb beina fascicular col·lenquimàtica completa.
a) aspecte general on es veu el nervi central NC i dos nervis grans secundaris NS. b-c) tricomes. b)
eglandular (t). c) glandular (tg). d) druses (d) a la làmina foliar, amb xilema (x) en secció longitudinal. e)
làmina amb estomes (s) a la cara adaxial i a la abaxial, ja que és una fulla amfistomàtica. Mesòfil amb
parènquima clorofíl·lic en palissada (pe) i parènquima lacunar o aerífer (pa) en estructura dorsiventral. f)
nervi central. Feix vascular col·lateral tancat rodejat del tot per una beina de col·lènquima (vc) i amb una
beina exterior de parènquima de reserva (vp). Col·lènquima (co) subepidèrmic cap a les dues cares. g)
porció distal amb estomes (s) i feix vascular (HV)
Malva sylvestris, fulla. Fragments de la làmina en secció transversal F, mostrant epidermis abaxial en vista
zenital C, i epidermis adaxial en vista zenital D, o en secció transversal Fb, amb cèl·lules amb parets més o
menys sinuoses. Estomes majorment anisocítics a ambdues cares Ca, Da. Tricomes eglandulars amb parets
gruixudes estretint-se a l’àpex, normalment unciel·lulars, enters A, Fa o fragmentats Db, o a la var. sylvetsris
agrupats radialment en grups de 2-8 H, cadascun fortament puntejat a la base. Tricomes glandulars en forma
de porra amb 2-6 cèl·lules E en ambdues varietats. Fragments del mesòfil amb parènquima en palissada vista
superficialment Dc o en secció transversal Fc, i parènquima espongiforme amb cèl·lules amb mucílag, i
cèl·lules amb druses d’oxalat càlcic sovint associades a vasos B. Grans de pol·lens ocasionals de 110-170
micres de diàmetre amb exina espinulosa G. [De European Pharmacopoeia].
Flor de Malva sylvestris. Tricomes eglandulars flexuosos, unicel·lulars de paret gruixuda del calze i del
calicle, de fins a 2 mm, enters L o fragmentats Q. Fragments de l'epidermis dels sèpals D, J, amb estomes
anomocítics Dc. Tricomes glandulars amb caparrons multicel·lulars Db; i tricomes eglandulars curts
unicel·lulars una mica corbats, aïllats J, o en grups radials de 2-6 Da. Fragments de tricomes eglandulars N.
Tricomes glandulars aïllats F, G. Fragments dels mesòfils del calze i del calicle amb cèl·lules amb druses
d’oxalat càlcic Pb. Fragments de l’epidermis dels pètals amb cèl·lules allargades de marges sinuosos més
estretes a la planta silvestre A que a la varietat cultivada B, amb tricomes glandulars sèssils, amb caparrons
multicel·lulars Ba, C, E. Fragments del mesòfil dels pètals H amb cèl·lules de mucílag grans Hc, a vegades
amb druses Hb i amb vasos espiralats Ha. Grans esfèrics de pol·len d’unes 150 micres de diàmetre amb
exina espinulosa M. [De European Pharmacopoeia].
VARIETATS DE MALVA SYLVESTRIS. El cultivar «Mauritiana» o var. malaca té les flors
molt grans. Tendres les seves flors són roses, però un cop seques són blaves. I es venen
en herboristeries com a «flor de malva». El cultivar «Zebrina» té els pètals amb
nerviacions ramificades marcades en color fosc. Altres cultivars són. 'Annita', 'Aurora',
'Bardsey Blue', 'Blue Fountain', 'Brave Heart', 'Cottenham Blue', 'Gibbortello', 'Harry
Hay', 'Highnam', 'Inky Stripe', 'Knockout', 'Magic Hollyhock', «Maria Blue Eyes», 'Mest',
'Mystic Merlin', 'Perry's Blue', 'Purple Satin', 'Richard Perry', 'Tournai', 'Windsor Castle',
'Zebrina'.
Malva sylvestris es fa a marges de camins, camps, cementiris, fins a 1600 m snm. Del
cert autòctona a Europa i Nord d’Àfrica. Es troba també a Àsia i Macaronèsia (Açores,
Madeira). També a Amèrica del Nord i del Sud, i a la part oriental d’Austràlia i a Nova
Zelanda. Al Marroc no sol tenir rovell (Puccinia malvacearum) ni altres fongs paràsits
(Colletotrichum trifolii) ni virus (potivirus, TSWV).
MALVA SYLVESTRIS al món, segons GBIF
LITERATURA
• «D’aquí a cent anys, tots farem malves».

• «Este no verá salir el melojo, y en primavera estará criando malvas con el cogote» .
Dita de mal averany, dels pobles sota el Moncayo.
• «Darrere una estepa, menja malva, verda i seca» (la cabra).
• «Con un huerto y un malvar hay medicinas para un hogar».
• «Con un pozo y un malvar, boticario de un lugar».
• «Malva te doy por remedio, con malva te has de curar, y si no te curas con malva,
mal vas con tu enfermedad»
• «Ni de malva buen vencejo, ni de estiércol buen olor, ni de mozo buen consejo, ni
de puta buen amor».
• «Qui té ruda, Déu l’ajuda; i qui té un hort, amb un malvar, moltes coses podrà
curar». «Un peu malvat trepitjà la malva; i ella, que ignora el què és venjança,
l’aromatitza amb la seva fragància».
• «Camino a pies descalzos, murmuro para oídos sordos, gritos de mi boca sin voz,
cuerdas tensas como ligas secas penden dentro de mi garganta en una suplica
verdadera. Silencio y noche ahora sobre mi tumba rodeada de rosas marchitas,
túmulo de amargura sosegada. Tu, única maldita malva, maldita malva aun viva
que revolotea y levemente se mece con alguna brisa esperanzada, tierna, maldita.
Maldita mente tierna para que se desprenda de esta tierra seca, negra, y deje
flotarse hacia mi lápida, como última caricia.... para siempre....» [ CHRISTIAN
ALEXANDER ARREOLA JACINTO]
Làpida que es va fer posar JOSEP FARRAN COMAS al cementiri

de Montjuïc (Barcelona)
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava contra cremades, picades d’abelles o d’aranyes, mal

de ventre, cistitis, i fístules als llagrimals. Perquè no piquin les abelles, cal empastifar-se
amb les fulles untades d’oli. Contra la caspa i crostes al cap, cataplasma de fulla
remullada en orina. Contra la metritis banys de seient amb la decocció de les fulles.
Contra la rectitis, lavatives. El suc de la planta cuit amb les mateixes arrels és un bon
contraverí, que s’anirà vomitant així que es vagi bevent. És planta galactagoga. El fruit
xafat en un morter amb llavors de lledoner, i bevent la pasta amb vi, atura els dolors de
la bufeta. PLINI EL VELL (segle I) deia que el dia que prenguis una cullerada de flors de
malva, aquell dia no tindràs cap malaltia. A més, recomanava la malva contra l’epilèpsia.
I que les fulles triturades en nitrat potàssic ajuden a treure punxes clavades a la pell. O
els fruits immadurs com a afrodisíacs.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la malva és una planta regida per Venus. La rel,
bullida amb vi o en caldo amb rels de julivert i de fonoll ajuda a desbloquejar i a baixar
la febre. Les fulles bullides aplicades a l ventre també. O en forma de lavatives o ènemes
al recte. La malva fa venir llet. Bullida en vi o llet (la rel o la fulla)i presa va bé contra
pleuresia i altres afeccions pulmonars. Amoroseix els budells, la matriu i qualsevol
afecció aguda o calenta. El suc pres amb vi o la decocció d’ambdues coses accelera el
part. Les fulles triturades amb mel i aplicades als ulls desinflamen els mussols
(abscessos). Refregar les fulles tendres sobre picades d’abelles o vespes suprimeix el
dolor. Un cataplasma a base de fulles triturades bullides, farina d’ordi i oli de roses
(afegit en fred) va bé contra abscessos i tumors ni que siguin als genitals. També estova
el fetge i la melsa. El suc de les malves (flors) bullit en oli ajuda a créixer el cabell, lleva
la caspa i qualsevol imperfecció de la pell, cremada o irritació. Les fulles bullides en
aigua i una mica d’alum i de mel van bé per fer gàrgares contra el mal de coll. Contra la
sinusitis, va bé fer banys de peus amb caldo de malves (flors, fulles, rels).
Era la planta preferida per l’herbolari JOSEP FERRAN COMAS (1921-1999). La recomanava
contra tos, espasmes, irritacions, úlceres bucals, picades d’insectes, furóncols, o
cremades; i per a facilitar el part. Em va encarregar que plantés i tingués cura de malves
sobre la seva tomba (que és també la de la seva dona) on a la làpida hi posa: «Aquí fa
malves un herbolari».
ESOTERISME
• Si les flors es tanquen durant el dia,m senyal que ha de ploure.

• L’ungüent del suc de malves, amb margarina, protegeix de la màgia negra i dels
dimonis.
• És planta regida per Venus, símbol de la fecunditat i de la dolçor.
• Somniar en malves és senyal d’abundància i riquesa, qui sap ai amb herències.
• Posar un ram de malves en un gerro a la finestra, pere' la part de fora, fa que torni la
persona de la qual n'estàvem enamorats.
• Si es cullen les flors de malva el dia de Sant Joan (solstici d’estiu), abans de la sortida
del sol, i es guarden fins la nit de la vigília de Nadal, en aquella festivitat, posades
sobre una taula al costat d’un crucifix, tres panets i dues espelmes enceses, es tornen
a obrir. Santa Coloma de Queralt).
• Si una dona no queda embarassada i ho vol estar, sembrarà julivert en un tros que no
sigui d’ella, els dies que tingui la regla, i quan vegi que comença a brotar, haurà de dur
durant 9 dies 9 pètals de malva a sobre.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA MALVA
• accelera el part (bafs)

• analgèsica
• anticancerígena
• anti-complement (var. mauritiana)
• antiinflamatòria: IL-1beta↓, IL-6↓, TNF-alfa↓, PGE2↓, PGD2v, PGF-2-alfa↓, TXB2↓,
MMP-9↓, migració de neutròfils↓; IL-4↑↑
• antiosteoclastogènica (TRAP ↓, anhidrasa carbònica II ↓, catepsina K ↓, fosfatasa àcida
resistent al tartrat ↓)
• antisèptica
• antivírica
• astringent
• augmenta la llet materna
• beguda refrigerant
• broncodilatadora
• colerètica
• comestible FLO, FUL (fregides, escaldades), FRU
• contraverí
• diürètica
• emol·lient
• espasmolítica
• expectorant
• fungistàtica/fungicida
• galactagoga
• immunoestimulant
• inhibidora de l’alfa-amilasa
• inhibidora de l’alfa-glucosidasa
• inhibidora de la transcriptasa inversa (HIV-1)
• laxant infantil (cua de la fulla untada en oli ficada a l'anus)
• millora la circulació de la sang
• millora l’esperma
• protectora del cor en angina de pit i protectora front el Liti
• protectora del fetge front al cisplatí i el Liti
• protectora dels testicles front al Liti
• protectora renal front al cisplatí, Fluor, gentamicina, Liti, Vanadi
• purificadora de l’aigua (el mucílag a l’1% flocula metalls pesants: Pb, As, Cd,)
• refrigerant FLO
• sudorífica FLO
• vulnerària (ferides d'animals o persones)
USOS / APLICACIONS MEDICINALS DE LA MALVA
• abscessos • èczema
• acne • emfisema pulmonar
• afeccions pulmonars diverses • enteritis
• aftes • enterocolitis
• Aggregatibacter • Enterococcus faecalis
actinomycetemcomitans • Erwinia carotovora
• al·lèrgies UI UE • Escherichia coli
• amigdalitis • estomatitis
• annexitis (inflamació ovaris) • estrenyiment (+ oli)
• asma • faringitis
• Aspergillus candidus • fartusseres UE
• Aspergillus niger • febre (FULL)
• boca seca • ferides supurants
• bronquitis • fístules als llagrimals
• butllofes • flebitis
• cabell debilitat (UE malva + trèvol + • furóncols (flors i / o fulles en oli i /
julivert/ en quart creixent) o llard)
• càlculs • Fusarium culmorum
• càncer d'estómac • galindons
• càncer de fetge • gastritis
• càncer de laringe (tisana + • gastroenteritis
cataplasmes de fulles amb farina • gingivitis
d’ordi) • glossitis
• càncer de mama • grans
• Candida albicans • halitosis
• Candida kefyr • Helicobater pylori
• càries dental • hemorràgies
• caspa • hemorroides
• catarro • herpes zòster (alleujament
• cistitis (+ llavors de lledoner + vi) extern)hipertensió
• colesterol alt • icterícia
• colitis ulcerosa • infeccions urogenitals
• conjuntivitis • inflamacions de tot tipus
• Corynebacterium dyphteriae (+ òxid • insomni
ferrós/fèrric) • intoxicacions: paracetamol, Mercuri,
• crostes • irritabilitat (fins i tot en nadons)
• COVID-19 • isquèmia cardíaca
• depressió nerviosa • isquèmia renal
• dermatitis atòpica • Klebsiella pneumoniae (+ òxid
• diabetis ferrós/fèrric)
• diarrea (+ xocolata) • laringitis (afonia)
• disfonia • lesions musculars
• dismenorrea • limfoma
• dispèpsia • llagrimals secs
• dolors de la castració (banys)/ • mal de cap
fimosis • mal de coll
• mal d’estómac (menjar uns brots) • Pseudomonas aeruginosa (+ àcid
• mal de genolls (UE) ferrós/fèrric)
• mal de panxa • psoriasis
• mal de panxa • pulmonia
• mal de queixal • Sclerotinia sclerotiorum
• mamelles endurides • sequedat de mucoses per
• mans inflades radioteràpia
• melanoma • rectitis
• metritis • refredat (bullir 1 hora)
• mossegades • ronquera
• mussols • sífilis
• neuritis /astrogliosis • Staphylococcus aureus FLO
• neurodegeneració per traumatismes • Streptococcus agalactiae FLO
• obesitat • Streptococcus mutans
• ossos trencats (edema) • talls
• osteoporosis • tos
• panses als llavis FLO • traqueïtis
• penellons • traumatismes cranials
• Penicillium sp. • triglicèrids alts
• periodontitis • tuberculosis
• peus inflats (per mala circulació o • tumors al coll (tiroides)
després de traumatisme + cua de • úlcera d'estómac
cavall) • úlceres (+ plantatge)
• picades d’abelles, vespes, aranyes, • ulls secs
etc. • urticària
• picades d’ortigues • vaginitis
• picors a la cara • voltadits
• post-part o puerperi UI
VETERINÀRIA
―Angines, cops, ferides, infeccions, inflamacions, mastitis, part, oftàlmies, torçades, tos.
CABRES: fartusseres: malva (+ marialluïsa + farigola)
CAVALLS: gastritis
CONILLS: abortiva per a les conilles.
ESCORPINS: si se’ls posa a sobre una fulla de malva untada amb oli, s’adormen
GOSSOS: gastroenteritis
OVELLES: febre
PORCS: poden menjar les fulles i els ajuda a pair.
VAQUES: ecbòlica (+ Vaccaria pyramidata) per a vaques
PREPARATS
– Barreges d’herbes ja sigui en licors o tisanes. El color blau de les flors en millora
l’aspecte. L'efecte emol·lient combina amb tots els altres efectes.
– Barreja de «flors astringents»: cua de cavall (Equisetum telmateia) + escorça d'alzina
(Quercus ilex) + fulles de noguera (Jugalns regia) + fulles de malva (Malva sylvestris) +
sanguinària menor (Paronychia argentea) + plantatge (Plantago major)+ Quassia amara
[Dr. HONORIO GIMENO PÉREZ): panacea per a tot en UE, especialment, però també en UI.
– Cataplasma contra el mal de coll: greix de gallina + flors de malves + Verbena officinalis
– Per l’asma, segons una recepta de Fra ANSELMO, es fan bullir Rosa, Malva i Consolva
(Symphytum officinale) i, per un embut sobre el pot, es va respirant [CECÍLIA CLOTA, de
Campdevànol].
– Xarop preparat amb les flors i sucre. Contra estrenyiment i inflamacions.
ALTRES USOS
• Les fulles es mengen bullides (quan no tenen fongs paràsits) amb tomàquets i all.
• El bullit de verdures a Egipte fet amb fulles de malva s’anomena khobeiza.
• Els fruits es mengen, però com a una joguina per als nens petits, i d’aquí li ve el nom
popular de «panecillos».
• La tintura de les flors pot emprar-se com indicador de pH. Amb pH bàsic es torna
blava, i, amb àcid, vermella.
• Amb les flores se'n fan petites catifes de benvinguda al llindar de la porta d’entrada al
mas, per celebrar el primer de Maig.
POSSIBLE TOXICITAT DE LA MALVA
Es va donar el cas el 2014 d’una dona de 36 anys, del centre d’Anatòlia, que morí perquè
se li va necrosar el fetge ràpidament després de menjar malves. No està clar si tenien
algun fong molt tòxic o algun pesticida, so implement per una acumulació de nitrats des
del sòl amb molt de fems.
PRINCIPIS ACTIUS DE LA MALVA SYLVESTRIS

[FRU = fruits immadurs]
• 4-hidroxi-benzil-alcohol • àcid oleic 3% FUL, 6% FLO FRU

• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona • àcid oxàlic
• àcid 2-hidroxi-benzoic • àcid p-cumàric
• àcid 4-hidroxi-2-metoxi-benzoic • àcid palmític 9% FUL, 17% FLO, 20
• àcid 4-hidroxi-3-metoxi-benzoic % FRU
• àcid 4-hidroxi-3-metoxi-dihidro- • àcid sinèrgic FUL
cinàmic • àcid siríngic
• àcid 4-hidroxi-benzoic • àcid succínic
• àcid 4-hidroxi-cinàmic • àcid tànnic
• àcid 4-hidroxi-dihidro-cinàmic • àcid vainíllic FUL
• àcid 4-metoxi-benzoic • àcids grassos mono-insaturats 4%
• àcid alfa-linolènic FUL, 6% FLO FRU
• àcid alfa-linolènic 68% FUL, 33% • àcids grassos poli-insaturats: 80%
FLO, 10% FRU FUL, 57% FLO FRU
• àcid ascòrbic • àcids grassos saturats 16% FUL,
• àcid benzoic 36% FLO / FRU
• àcid cinàmic FUL • agents tànnics
• àcid fenil-acètic • alcaloides LLA TIJ escopoletina 10-
• àcid ferúlic 30 ppm
• àcid fumàric • antocianines FLO TIJ
• àcid galacturònic • arabino-galactà-proteïna: (galactosa
• àcid gàl·lic FUL 1.9/arabinosa 1) + àcids urònics +
• àcid glutàric proteïna petita (serina + alanina +
• àcid hexadecanoic hidroxiprolina) 1300 KDa
• àcid linoleic 12 % FUL, 23 % FLO, • arabinosa
46% FRU • beta-carotè
• àcid malònic • beta-damascenona OE
• Calci • leucocianidines
• carbohidrats 71% FUL, 78% FLO, • malvidina FLO
45% FRU • malvidina-3-glucòsid FLO
• carotenoides • malvidina-3,5-diglucòsid FLO
• ciclohexanol-5.metil-2-(1-metil-etil)- • malvina FLO
[1S-(1alfa,2beta,5beta)] • malvona A (=2-metil-3-metoxi-5,6-
• crisina àcids FUL dihidroxi-1,4-naftoquinona)
• cumarines LLA TIJ • manolil-malvina
• decanal OE • mentol-trans-1,3-trans-1,4
• dihidro.geraniol • midó
• (E).beta-ionona OE • mucílag 7% FUL
• (E)-beta-ocimè • niacina
• emodols • oli essencial: carbohidrats 25% +
• escopoletina alcohols 19% + àcids 16% + èters
• esteroides LLA TIJ 5% + cetones 7% + èsters 12% +
• esterols LLA TIJ aldehids 2%
• eucocianidina FLO • oligoelements: Ag, Al, B, Ba, Bi, Ca,
• fenil-acetaldehid OE Cd, Co, Cr, Cu, Fe, K, La, Mg, Mn,
• fenols Na, Ni, Pb, Sn, Sr, Sb, Si, Ti, U, Zn,
• Ferro Zr
• fibra • pentacosà
• flavonoides • pirogal·lol FUL
• Fòsfor • polifenols
• fructosa 2% FUL, 8% FLO • proteïna 12% FUL, 8% FLO, 3%
• glucosa 3% FUL, 7% FLO FRU
• gossipetina-8-O-beta-D-glucurònid- • rhamnosa
3-sulfat • sacarosa 4% FUL, 2% FLO
• grassa 3% FUL, 3% FLO, 9% FRU • saponines
• hipolaetina-8-O-beta-D-glucòsid-3’- • tanins
sulfat • tirosol
• hipolaetina-8-glucurònid • trans-fitol
• iso-mentol • trehalosa 3% FUL, 1% FLO
• L-arabinosal • vitamina A, B1, B2, C, E (alfa-
• L-rhamnosa tocoferol + gamma-tocoferol)
FRUITS DE MALVA SYLVESTRIS
• 2-metil-6-metilèn-n-decan-2-olil-3beta-D-glucopiranòsid (=malvanoïl glucòsid)

• beta-sitosterol-3-beta-D-glucopiranòsid
• colest-4,6,22-trièn-3alfa-ol-18(21)-òlid (=silvestrosterol C)
• colest-5-èn-3a-ol-18(21)-òlid (=silvestrosterol A)
• colest-5-èn-8(21)-òlid-3alfa-olil-3beta-D-glucopiranòsid (=silvestrogenina C)
• colest-7-èn-18(21)-òlide-3alfa-olil-3beta-D-glucopiranòsid (=silvestrogenina A)
• colest-9(11)-èn-18(21)-òlid-3alfa-olil-3beta-D-glucopiranòsid (=silvestrogenina B)
• colest-9(11)-èn-3alfa-ol-18(21)-òlid (=silvestrosterol B)
OLI ESSENCIAL MALVA SYLVESTRIS

[* aroma més típica]
• (12Z)-pentacosè • (E,E)-geranil-linalool
• (2E)-hexenol • (E)-1,2,3-trimetil-4-propenil-naftelè
• (3E,5E)-octadièn-2-ona • (E)-alfa-bergamotè
• (9Z,12Z)-àcid octadienoic-metil èster • (E)-anetol 1%
2% • (E)-beta-farnesè 0.5%
• (E)-beta-ionona* 0.5% • alfa-humulè
• (E)-beta-ocimè* • alfa-humulè-epòxid II
• (E)-iso-eugenil-benzil èter • alfa-muurolè
• (E)-pinocamfona • alfa-terpineol 0.5%
• (Z)-muurolà-4(14),5-diè • alfa-terpinil-acetat
• 0.5% • ar-curcumè 0.5%
• 1-(2-metilèn-3-butenil)-1-(1-metilèn- • aromadendrè
propil)-ciclopropà * 0.5% • benzaldehid
• 1-adamantol • benzofenona
• 1-heptacosanol • beta-atlantol
• 1-hexadecè • beta-bisabolè
• 1-metil-ciclo-dodecà • beta-cariofil·lè 0.5%
• 1-metil-ciclo-heptanol • beta-ciclocitral
• 1-nonadecanol • beta-cubebè
• 1-nonadecè • beta-damascenona* 0.5%
• 1,21-docosadiè • betal-selinè
• 14-metil-8-hexadecín-1-ol • borneol* 0.5%
• 14-metil-metil-èster de l’àcid • càmfora* 0.5%
hexadecanoic • cariofil·la-4(12,8(13)-dièn-5-alfa-ol
• 16-octadecenal • cariofil·lè-òxid 0.5%
• 2-acetil-pirrol • carvacrol 0.5%
• 2-metoxi-4-vinil-fenol 6% • carvona 0.5%
• 2-pentil-furà* • ciclo-hexadecà
• 2,2’,5,5’-tetrametil-bifenil • ciclo-tetradecà
• 2,3-dihidro-benzo-furà** 1.5% • cimèn-8-ol
• 2,6-dimetil-ciclohexanol • cumín-aldehid 0.5%
• 2,6-dimetoxi-fenol • decanal*
• 3-decanona • delta-cadinè
• 3-metil-2-(3,7,11-trimetil-dodecil)- • di-iso-butil-ftalat 0.5%
furà 0.5% • dibutil-ftalat 0.5%
• 3,3-dimetil-1-butè • dihidro-actinòlid
• 3,8-dimetil-decà 4% • docosà
• 4,5-metilèn-fenantrè • endo-arbozol
• 4,8,12-trimetil-trodecan-4-òlid • epi-alfa-cadinol
• 6-propil-tridecà • epi-beta-cariofil·lè
• 6,10,14-trimetil-2-pentadecanona • estragol
4% • etil-carvacrol 1%
• 9,12,15-àcid octadecatrienoic-metil- • eudesmol
èster 4% • eugenol 1.5%
• 9H-fluorèn-9-ona • fenantrè** 2%
• àcid decanoic • fenil-acetaldehid* 0.5%
• àcid dodecanoic* • fitol 1%
• àcid hexadecanoic 10.5% • fluoroantè 0.5%
• àcid hexanoic 1% • furfural*
• àcid linoleic 3% • gamma-nonalactona
• àcid linoleic-etil èster • geranil-butanoat
• àcid nonanoic 1% • globulol
• àcid oleic • heptacosà 3%
• àcid tetradecanoic • hexadecà
• àcid tridecanoic • hexadecanal
• acorenona • hexadecanol 0.5%
• alcohol fenil-etílic* 0-.5% • hexanol
• aldehid de lilà* • iso-forona
• alfa-bisabolol-òxid A • iso-mentona
• alfa-calacorè • linalool 1%
• alfa-copaè* • linalool-acetat
• llimonè* 0.5% • metil-octadecanoat
• mandenol 0.5% • metil-pentadecanoat
• manool 0.5% • metil-tetra-decanoat
• megastigmatrienona • nonacosà 0.5%
• mentil-nonaoat • nonadecà
• mentol* 1% • nonanal*
• mentona • octacosà
• metil-eicosanoat • octil-iso-decil-ftalat
• metil-èster de l’àcid 11- • p-cimè
hexadecenoic • pentacosà 5%
• metil-eugenol • pentadecà
• metil-heptadecanoat 0.5% • tau-muurolol o.5%
• metil-hexadecanoat 1.5 % • terpinèn-4-ol*
• metil-iso-palmitat • tricosà 3%
• metil-maleat
OLI NO ESSENCIAL (fulla)
• àcid pentadecanoic 7% • àcid araquidònic 0.5%

• àcid palmític 18% • àcid behènic 1%
• àcid palmitoleic 2% • SFA 23%
• àcid esteàric 4% • UFA 76%
• àcid oleic 11% • MSFA 20%
• àcid linoleic 12% • PUFA 56%
• àcid linolènic 43% •
var. MAURITIANA
• 11 KDa: L-rhamnosa • 3-metil-tricosà FLO • eugenol FUL

+ àcid D-galacturònic + • alcohols • fitol FUL
D-galactosa + àcid D- • aldehids • pentacosà FLO
galucurònic • carbohidrats • polisacàrid
• tricosà FLO
MÉS INFORMACIÓ
―LILLIAN BARROS, ANA MARIA CARVALHO, ISABEL CFR FERREIRA: «Leaves, flowers, immature
fruits and leafy flowered stems of Malva sylvestris: a comparative study of the
nutriceutical potential amd composition. Foof and Chemical Toxicology 48 (2010: 1466-
1472.
―ATSUSHI USAMI, YUSEI KASHIMA, SHINSUKE MARUMOTO, MITSUO MIYAZAWA:

«Characterization of aroma-active compounds in dry flower of Malva sylvestris L. by GC-
MS-O analysis and OAV calculations». Journal of Oleo Science 62 (8) 563-57 (2013)
ESPÈCIES SIMILARS a la Malva sylvestris (i amb virtuts similars)
Malva neglecta (=rotundifolia):

pètals blanquinosos, de més de 10
mm; mericarpis llisos, arrodonits a
sobre; peces del calicle linear-
oblongues; fulles de 2-5 cm amb 5-7
lòbuls poc profunds. Mata de dos
pams.
Malva neglecta (foto:

ALBERT MALLOL)

Plantes Medicinals Del Jardí Botànic de Gombrèn

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Plantes Medicinals Del Jardí Botànic de Gombrèn

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

PLANTES MEDICINALS DEL JARDÍ BOTÀNIC DE GOMBRÈN

1. ABIES ALBA 50.BETA VULGARIS ALTISSIMA

avetosa a la Val d'Aran

Làmina: THOMÉ, OTTO WILHELM

Alemany: Weiss-tanne / Edel-tanne / Silbertanne / Tanne / Tannenbaum

Àrab: ‫ قضم قريش‬/ ‫ تنوب‬/ ‫ الشوح األبيض‬/ ‫شوح أبيض‬

Turc: Orta avrupa göknarı /Avrupa göknarı

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Mapa de distribució de l’avet (Abies alba Miller), segons WALTHER

Vegi’s a «Plants of the World» http://www.plantsoftheworldonline.org/?q=abies

Abies koreana Abies procera

USOS DIVERSOS DE L’AVET (ABIES ALBA)

USOS MEDICINALS DE L’AVET (ABIES ALBA)

En general, les propietats de l’avet són:

• antiartrític • depuratiu (resina)

En ús extern, la reïna/oli/trementina s’aplica en:

Les flors (masculines) s’empren contra:

 cansament (banys)  tumors freds

L’escorça s’empra com antisèptica, cardio-protectora, anti-ateromatosa, i astringent. També,

PRINCIPIS ACTIUS A ABIES ALBA

• 1-monoestearina (fulles) • àcid tartàric (borrons) • glicerina (borrons)

OLI ESSENCIAL DE PINYES D’AVET (ABIES ALBA)

• (-)-llimonè (10-70%) • beta-fel·landrè • germacrè D

OLI ESSENCIAL DE RAMES D’AVET (ABIES ALBA)

• 2-pentanona-4-hidroxi-4-metil • biciclo [2.2.1] hept-2-èn-2,3-dimetil (1-2%)

OLEORESINA D’ AVET (ABIES ALBA)

• 10-epi-gamma-eudesmol • alfa-fel·landrè • alfa-terpinolè

RIZOSFERA DE L’AVET (ABIES ALBA)

• àcid acètic • àcid pirúvic

SABA DE L’AVET (ABIES ALBA)

LITERATURA SOBRE L’AVET

La nadala més cantada invocant l’avet és l’alemanya O Tannenbaum:

La transliteració al català (Oh arbre sant) difereix força de la traducció literal:

Alemany: Wahrer bärenklau/Bärenklau / Weicher akanthus

MALURES: Cercospora beticola

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Acanthus mollis al món, segons GBIF

Es fa en talussos secs, terres remenades, al meu de muralles ombrívoles, lluny de les

Planta, en ús intern a raó de 20 g/L:

Planta es ús extern: antifúngica, astringent, detergent, emol·lient, vulnerària

Planta, en ús intern a raó de 20 g/L contra:

PRINCIPIS ACTIUS D‘ACANTHUS MOLLIS

«Bioactivity of Acanthus mollis – Contribution of benzoxazinoides and phelipropanoids». P

«Acanthus mollis L. leaves as source of anti-inflammatory and antioxidant

Dibuix de CARL AXEL MAGNUS LINDMAN

Acer campestre. Dibuix: JAN KOPS.

Alemany: Feld ahorn/Flader / Kreuzbaum / Massholder

Se n’han descrit subespècies i varietats; i se n’han fixat cultivars de jardinera. També

MALURES: Aceria, Anoplophora glabripennis, Cossus, Ceratocystis virescens,

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Acer campestre al món, segons GBIF

A la península hispànica es troba als Pirineus i Serralada Cantàbrica. També es troba al

• càlculs renals • ferides

PRINCIPIS ACTIUS DE L’ACER CAMPESTRE

«Acer campestre in Europe: distribution, habitat, usage and threats». B ZECCHIN, G

Al grup d’ A. millefolium L. al Principat s’hi inclouen:

Achillea millefolium és una herba de la família de les Compostes, subfamília de

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

ACHILLEA CERETANICA Sennen 1916

Achillea ceretanica (=roseo-alba) és recomanada com a flor de BACH (sèries ampliades)

Plantes de flors rosades darrere l’Agència

Al món, les varietats d’ Achillea millefolium, segons l’IPNI són:

NOMS POPULARS de l’ACHILLEA MILLEFOLIUM