La major part de les espècies del gènere Narcissus són d’origen mediterrani però es naturalitzen i conreen en molts llocs del món i des de fa segles, per la qual cosa el seu caràcter natiu no sempre és clar. La nadaleta habita en clars de bosc, prats humits i fissures de roques calcàries des del NE d'Espanya fins als Balcans, però pot veure's naturalitzat per tota la Península Ibèrica.
Descripció :Els narcisos són plantes bulboses i per tant perennes, ja que encara que la major part de l'any la planta no siga visible, manté la gemma apical protegida sota la terra entre unes fulles carnoses, el bulb, que emmagatzemen l'aliment necessari para per a brollar cada any. Quan les flors brollen, no són solitàries com en altres narcisos, sinó que formen ramillets de diverses flors, totes reunides en l'aixella d'una fulla membranosa i embeinadora anomenada espata. Tenen un peduncle, d'uns cinc cm, que sembla molt més llarg, perquè es contínua amb l'ovari de la flor (situat per sota dels pètals com en totes les flors de la família de les amaril·lidàcies) i el tub de la corol·la. Els sis tèpals (es diuen així quan els sèpals i pètals són iguals) són de color blanc o crema i formen en el centre de la flor una corona de color groc intens i de vora ondada. A aquesta petita tassa groga li deu el nom científic de tazetta, que ve de l'italià. Té sis estams, dels quals solament tres apunten, i un ovari amb estil de longitud variable.
Floració i fructificació :
Floreix a la fi d'hivern i en la primavera primerenca, raó per la qual els narcisos són molt benvolguts en jardineria, com a avanços de l'esplendor primaveral.
Conservació :No és una planta amenaçada i es considera àmpliament naturalitzada a Espanya, però com totes les flors vistoses, sovint pateix la recol·lecció excessiva pels passejants que no poden resistir la temptació de portar-se un ramillet a casa. Encara que si el bulb roman, la planta no queda destruïda, aquest costum produeix una alteració del rendiment reproductiu, que pot danyar les poblacions a llarg termini.
Curiositats :És molt conegut que el nom del gènere ve del personatge mitològic, el bell Narcís, que va ser condemnat per la deessa Nèmesi, la deessa de la venjança, per la seua arrogància en rebutjar a la nimfa Eco. La nimfa, desesperada, es va consumir en una cova fins que solament va quedar la seua veu. Narcís va ser condemnat a enamorar-se de la seua pròpia imatge reflectida en les aigües i va quedar tan esbalaït que va acabar llançant-se a elles. En aqueix lloc va créixer una bella flor en la seua memòria.
Els narcisos són una flor de gran èxit en jardineria, especialment a Gran Bretanya, que és el primer productor de bulbs i on es planten més profusament. Narcissus tazetta i varis dels seus híbrids són freqüentment conreats a Centro Europa, Amèrica, Japó i Austràlia.
Els bulbs, fulles i flors contenen diversos compostos químics d'interès farmacològic en el tractament del càncer i de l'Alzheimer.
Conreu al Jardí :Requereix sòls ben drenats i no és molt exigent pel que fa a nutrients al sòl. Prefereix els llocs assolellats o en semi ombra. Es planten a la tardor, no massa tard, i floreixen a la fi d'hivern. Pot forçar-se la seua floració plantant els bulbs no molt profunds i ficant-los a l'interior pel novembre a uns 10º, amb bona llum. Es reprodueixen separant els bulbs que cada any brollen, encara que també pot fer-se de llavor, sembrant a principis d'estiu. En aquest cas, tardarà uns cinc anys a estar llests per a passar al jardí.
